DE PROFUNDIS (Ricard León) Del profund de mon pit jo clamo planyent a les tenebres mos gemecs Escolta, Senyor, no tanquis tes oïdes que amb por i angúnia t’he invocat Mira el dolor, la vergonya en que m’ inflamo, no més maldats; escolta aquestes queixes com ocellets nous que dintre els seus nius avui ja saben cridar al teu reclam. Si no més en les nostres culpes et fixessis, Qui podria esperar que l’assisteixis? Però l’efusió de ta pietat ens salva I, així, esperant en Tu, mon pit vetlla com espera en la nit el sentinella, amb por i amb afany, que trenqui l‘alba.
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.