Tancar podrà mos ulls. (Quevedo)

Tancar podrà mos ulls l’última ombra, que m’emportaré el blanc dia; i podrà deslligar l’ànima mia ara, l’afany ansiós d’afalagar; mes no de l’altre part a la ribera deixarà la memòria on es cremava; nedar sap ma flama l’aigua freda, i el respecte perdre, a llei severa: Ànima a qui tot un Déu presó n’ha estat, venes que humor a tant de foc han dit, medul·les que amb tanta glòria s’han cremat, sa CARN deixaran, mai descuidada; seran cendra, però tindran sentit. i seran pols, però pols enamorada. **************** L’original,de Quevedo i de l’Oriol la traducció.