Segon report de l'atles d'hivern by Institut Català d'Ornitologia

núm. 2

Report de l’Atles d’ocells a l’hivern - Institut Català d’Ornitologia

agost 2008

ICO

l’Atles dels ocells de Catalunya a l’hivern 2006-2009

S’acosta el darrer hivern de l’atles! Els dos hiverns anteriors han estat ben diferents entre sí, el primer molt suau, el segon més rigorós. El tercer i darrer any de prospeccions de camp d’aquest atles es troba a les portes. Si encara no t’has decidit a participar-hi, és el moment d’afegir-te als 375 ornitòlegs que ja ho han fet. quest és el segon informe que difon el progrés de l’Atles dels ocells de Catalunya a l’hivern 2006-2009. En ell es fa un breu repàs de la situació actual del projecte i dels resultats que s’estan començant a obtenir. Entre les novetats més destacades, l’Atles ha vist com s’hi incorporava l’esforç de tots els col·laboradors dels censos d’aquàtics hivernals a Catalunya, fent de tots ells part integrant d’aquest projecte. D’altra banda, les anàlisis preliminars realitzades permeten ser molt optimistes en la utilització del banc de dades de l’Oficina Catalana d’Anellament per conèixer l’origen dels ocells que passen l’hivern a casa nostra. Les diferents peces del projecte van encaixant i poc a poc se li comença a intuir la forma. És per això que és moment de mirar endavant i fer una ullada a com serà l’obra que es publicarà. El nou llibre seguirà essencialment el model fixat per l’Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002, tot incorporant els avenços realitzats des d’aleshores i fent els

Continguts Introducció ..................................... 2 Cobertura ....................................... 3 Participació .................................... 4 Fent Atles! ...................................... 6 Resultats ......................................... 9 Procedència dels ocells que passen l’hivern a Catalunya ................. 12 Les il·lustracions de l’Atles ............ 13 English summary ............................. 15 Referències..................................... 15

Joan Gil

Enguany hem començat a treballar les dades dels censos d’ocells aquàtics hivernants, les quals s’integraran amb la resta de dades generades.

canvis necessaris per adaptar-lo a les singularitats del període hivernal. Amb les xifres de participació actuals ja es pot afirmar que en aquest sentit l’èxit del projecte està garantit. Amb tot, encara queda una última i apassionant oportunitat per participar en els mostratges. Malgrat les dures condicions meteorològiques de l’hivern i tots els

sacrificis que sovint cal fer per anar a censar ocells, sens dubte l’esforç valdrà la pena. Passat aquest moment, a alguns només els restarà enviar ràpidament les dades a l’ICO i esperar, i a d’altres treballar fort en les anàlisis, la redacció i l’edició de l’obra. Si cap dels engranatges del projecte falla, el llibre estarà a les nostres mans a principis de 2011.

Report de l’Atles d’ocells a l’hivern - agost 2008 - Institut Català d’Ornitologia

Introducció L’Atles dels ocells de Catalunya a l’hivern 2006-2009 és el projecte que ha de servir per conèixer en detall l’avifauna present a l’hivern a Catalunya. A diferència del període reproductor, per al qual ja tenim dos atles, aquest és el primer atles d’ocells que es fa a l’hivern a casa nostra.

Santi Guallar

L’

L’atles comença al camp, recopilant les observacions d’ocells a les fitxes corresponents.

vingui d’algun dels altres tipus de mostratge esmentats. El període d’estudi que abasta va del 15 de novembre al 15 de febrer dels hiverns 2006-2007, 2007-2008 i 20082009. Els objectius, disseny i meto-

dologia del projecte es poden consultar al primer informe de l’Atles (ICO 2007) i al web www.ornitologia.org/ monitoratge/atles.htm, d’on es pot descarregar tota la informació relacionada.

Neus Borràs

Sergi Herrando

Atles dels ocells de Catalunya a l’hivern 2006-2009 és un projecte impulsat per l’Institut Català d’Ornitologia amb el suport del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya i de l’Obra Social de Caixa Catalunya. Aquest projecte es fonamenta en la participació de centenars d’ornitòlegs voluntaris. En síntesi, el treball de camp de l’Atles es basa en quatre sistemes de mostratge: 1) El mostratge extensiu, el qual té com a objectiu detectar el màxim nombre possible d’espècies dins de cada quadrat UTM 10×10 km en un nombre determinat d’hores; 2) El mostratge intensiu, el qual es fonamenta en el SOCC (Seguiment d’Ocells Comuns de Catalunya) i ha de servir com a principal eina de control de variacions temporals, generació de mapes d’abundància i patrons ecològics; 3) el mostratge d’ocells marins, basat en la realització d’estacions de cens amb telescopi des de la costa; i 4) els censos d’ocells aquàtics hivernals. Finalment, el mostratge complementari permet recollir qualsevol observació que no pro-

Complementàries al quadrat CG28, gener de 2008. Les sortides ornitològiques no serien el mateix sense els nens. De vegades la imatge del telescopi vibra sobtadament, o s’espanta aquell moixonet al que has aconseguit aproximar-te amb tanta cautela. De fet, però, van bé per esmolar els sentits!

Accés al quadrat CH72, gener de 2008. El sol fet d’arribar a alguns quadrats d'alta muntanya pot suposar hores i hores de camí en condicions realment difícils. En aquest cas va ser necessari utilitzar material d’alpinisme i grans dosis d’esperança per mirar de trobar algun ocell.

Report de l’Atles d’ocells a l’hivern - agost 2008 - Institut Català d’Ornitologia

Cobertura Fins ara el grau de cobertura dels darrers dos hiverns ha estat proper al 100%. Encara queda, però, fer el darrer esforç. Aquí cal dir que no hi ha marge d’error: no hi ha més temps per a cobrir aquells mostratges que no es facin durant l’hivern 2008-2009. En bona part, d’això en dependrà la qualitat final de l’Atles. urant l’hivern 2007-2008 s’han completat la major part dels mostratges de quadrat, SOCCs, censos d’ocells marins i censos d’ocells aquàtics previstos (Taula 1). Com és lògic en un esforç de mostratge d’aquesta magnitud, l’aparició d’algun imprevist ha originat un petit nombre de baixes que han obligat a modificar lleugerament el disseny original dels diversos mostratges. Tanmateix, és el retard en el lliurament de les dades recollides el principal problema que ens estem trobant i al qual ens volem anticipar de cara a l’últim hivern d’estudi. Per evitar en el possible aquestes complicacions caldria tenir en compte les següents recomanacions: a. Avisar amb temps quan es prevegi que no es podrà realitzar totalment o parcialment el mostratge assignat. Des de la coordinació s’intentarà trobar una solució per cobrir-lo. b. En la mesura del possible, intentar recollir les dades directament en les fitxes de camp. La còpia de les anotacions de la llibreta de camp a la fitxa és el pas que sabem que més costa donar i que causa més retard en l’enviament de les dades. c. Intentar fer ús dels programes disponibles per a la informatització i enviament de dades dels diversos mostratges. Amb això es redueixen els errors en l’entrada de dades i, sobretot, la pèrdua d’enviaments via postal. d. Guardar sempre còpia de les fitxes que s’enviïn per correu postal. Aquest últim hivern s’han perdut més de 10 enviaments postals!

Quadrats rebuts SOCCs rebuts Mapes SOCC digitalitzats Censos ocells marins rebuts Censos ocells d’aquàtics rebuts Quadrats amb fitxes complementàries rebudes

Mostratges de quadrat

Figura 1. Mostratges de quadrat i SOCC assignats i pendents d’assignació per a l’hivern 2008-2009. És prioritari per al projecte que nous col·laboradors s’interessin per cobrir els mostratges que queden pendents.

Assignats Pendents

Un altre aspecte a intentar millorar continua essent el baix nombre de coordenades 1×1 anotades en les fitxes de quadrat, una data essencial a l’hora de modelitzar la distribució de les espècies per a les quals la resta de sistemes de mostratge no proporcionaran una mostra suficient. El ritme d’assignacions, tot i que molt baix, no s’ha aturat durant els mesos que han passat des de l’hivern i a hores d’ara són ja només 22 quadrats UTM 10×10 i 24 SOCCs els que resten pendents de ser assignats (Figura 1). Tots

2006-2007 96% 91% 99% 97% 70% 267

2007-2008 acumulat 74% 85% 80% 85% 90% 94% 71% 84% 90% 80% 265 321

Taula 1. Cobertura actual de l’Atles en xifres.

Mostratges SOCC

els punts de cens d’ocells marins ja han estat assignats. De nou, us animem a que realitzeu algun d’aquests mostratges i a què gaudiu de les hores enriquidores d’observació al camp que ens dóna l’oportunitat de viure l’Atles. Els atractius per a aquells que vulguin fer alguna cosa fora de l’habitual són evidents: zones poc habitades i freqüentades, observar i descobrir la conducta i l’ecologia dels ocells a l’hivern, enfrontar-se amb el repte de la identificació a l’època en què el comportament dels ocells és menys conspicu, etc. A diferència dels dos primers hiverns, els mostratges que no es realitzin a l’hivern 2008-2009 no es podran repetir, per tant, hem de ser conscients de que no hi haurà marge de maniobra.

Report de l’Atles d’ocells a l’hivern - agost 2008 - Institut Català d’Ornitologia

Participació Un total de 375 ornitòlegs ja han participat en el projecte realitzant mostrejos de quadrat, SOCCs, censos d’ocells marins o fitxes complementàries. na de les fites que es proposa aquest projecte és la d’assolir la màxima participació possible i fer així que sigui considerat un projecte que pertany a tot el col·lectiu d’orni-

tòlegs. Durant l’hivern 2007-2008 molts ornitòlegs que no havien participat encara en l’Atles s’han animat a fer-ho, molts d’ells mitjançant les fitxes complementàries. Tanmateix, hi ha molts afi-

Nom

Mostreig

Abad Guillen, Antoni Abelló Sala, Pere Albero Figueras, Lluís Albert Fernández, Camil Alonso Martínez, Marc Álvarez Cros, Carlos Alzina Bilbeny, Pere Andino Pol, Héctor Ángel Falcó, Encarna Anton Recasens, Marc Aparicio Sanz, Antoni Arcos Pros, Josep Manel Arean , Albert Arenas Ribas, Ferran Argullós Romera, Montserrat Arjo, Sara Arquimbau Cano, Roger Aute Todo, Francesc Xavier Aymerich Boixader, Pere Aymerich Isern, Joan Aymí Cubells, Raül Bacardit Peñarroya, Montserrat Bach Ferré, Quim Baiges Casanova, Claudi Balagué Puig, Mar Ballesta Castro, Jordi Ballesteros Salla, Tomás Baltà Josa, Oriol Barquín Ruiz, Marina Barriocanal Lozano, Carles Barrull Ventura, Joan Bas Lay, Josep M. Bassols Isamat, Emili Bastida Vives, Raül Batlle Bassa, Agnès Batriu Vilaró, Miquel Baubí Bolea, Javier Baucells Colomer, Jordi Bayer Gonzàlez, Xavier Bécares de Fuentes, Juan Belil Canyadell, Albert Bernal Guerrero, Juan

s c qs c c qsmc sc sc c qsmc qsc q c s qsc s qsc qsc qsc s qsc sc s qsc s qsc sc qsc qsc qsm c qsmc s c sc qsc sc qc qsc c c qsc

Mostreig

Bernal Rodríguez, Elena m Berrocal Muñoz, Francisco s Bertolero Badenes, Albert s Bertran Fàbregas, Marc qs Bes Oliva, Marta c Bescós Grilló, Juan Carlos c Bescós Grilló, Pedro c Bigas Campas, David qmc Boix Moradell, Miquel qc Bonan Barfull, Arnau sc Bonfil Solsona, Jaume qsc Bonilla López, Manel s Boronat Miranda, Daniel qsc Borràs Ripollès, Joan c Borrero , Juan Manuel c Bota Cabau, Gerard s Bové Jordana, David s Bros Caton, Vicenç qs Brotons Alabau, Lluís qsc Brugnoli Segura, Yago qsm Budó Ricart, Joan sc Burgas Riera, Albert qsmc Burgas Riera, Daniel sc Buscà Valdé, Lluís c Caballé Ferran, David c Calderón Álvarez, Raül qsmc Callizo Pastor, Virgili qs Calvet Gaya, Jordi qsc Cama Torrell, Albert qmc Campderròs Jordà, Jaume s Camps , Joaquim qsm Campsolinas Juanola, Albert sc Canal Palomeres, Mònica qs Canet Rovira, Toni s Canut Bartra, Jordi qs Capalleras Fábregas, Enric qs Capdevila Torrell, Francesc qsc Carballal del Valle, Manuel Enrique c Carbonell Font, Rafael s Carrera Gallissà, Enric q Carretero Serra, Andreu qsc Castellà Torrents, Jaume sc

cionats que encara hi poden contribuir fent arribar les observacions que recullen durant les seves sortides a l’hivern. La llista de participants mai no és prou llarga (Taula 2), animeu-vos-hi! Nom

Mostreig

Castilló Carretero, Jordi qsc Cebrian Puyuelo, Jordi G. qsc Cerdeira Ribot, Jordi sc Chaparro , Joan Anton c Clarabuch Vicent, Oriol qsmc Clavell Corbera, Jordi sc Colodro Fandos, Carles sc Colomer Budó, Joana s Copete Peralta, Jose Luis q Copete Peralta, Luis Miguel qc Corral Martínez, José Manuel c Cortada Gardella, Albert sm Cortés Montesinos, Josep Lluís qsc Crafford, Charles sc Culí Ribas, Joan qsc Cumplido Vila, Josep Mª s Curcó Masip, Antoni qsm Dalmau Ausàs, Jordi qsc Dalmau Guasch, Anna qsc de la Cruz Lozano, Antonio c Degollada Soler, Artur s del Amo Aguilar, Rodrigo qm Delgado Garcia, Alfons qsc Denham , Derek s Díaz Diethelm, Daniel s Dinarés Cistaré, Manel qsc Domènech Gimeno, Jordi sc Domingo de Pedro, Màrius qsc Domingo Santamaría, Miguel Ángel qs Echarte Sutil, Jaione c Estopà Mata, Israel q Estrada Bonell, Joan qsc Fabregó Claparols, Jaume sc Fanlo Grasa, Esther qs Farré Canal, Joan Ramon s Farré Serrando, Enric s Feliu Latorre, Ponç qsmc Feo Quer, Carles qsc Fernández Martín, Ángel q Fernández Ordóñez, Joan Carles qc Ferré Sànchez, Ramon c Ferrer Obiol, Joan qs

Report de l’Atles d’ocells a l’hivern - agost 2008 - Institut Català d’Ornitologia

Nom

Mostreig

Ferrer Parareda, Xavier Fontcuberta Trepat, Enric Fouces Sáez, Vicente Framis Sarría, Hugo Franch Casanova, Miquel Àngel Fuentes Rosúa, Miguel Angel Gallés Gabarró, Anna Gàlvez Martínez, Marc Gamero Cabrellez, Anna Gámez Montoya, Xavier Garcia Carrera, Sònia García Ferré, Diego Garcia Garcia, Josep Garcia Gonzàlez, Ernest García Mesa, Jorge Garcia Petit, Jordi Garcia Ràfols, Ruth Garcia Reàdigos, Miquel Àngel García Ródenas, Andrés Garcia Serrano, Enric Gargallo Oliva, Gabriel Garrigós Solís, Maite Gay Pons, Lluís Gil , Joan Ignasi Gil Velasco, Marcel Giralt Jonama, David Gómez Balmes, Miquel Gómez Vargas, Francisco Javier González Ballvey, Daniel González de Lucas, Rafael Gordo Villoslada, Oscar Gracia Conchello, Luis Gracia Tinedo, Eduardo Grande Flores, Carlos Guallar Rivero, Santi Guasch Gonzàlez, Cisco Gubau Torrent, Quim Guillem Martí, Roger Guillén Cuesta, Jordi Guinart Patiño, Emma Guixé Coromines, David Gustamante Sánchez, Lluís Gutiérrez Benítez, Ricard Hernández Matías, Antonio Hernández Orenes, Santi Herrando Vila, Jordi Herrando Vila, Sergi Holroyd, Geoff Ibáñez Vargas, Javier Idígora Planas, Xavier Iglesias Pérez, Bernat Isern Pascal, Pere Ignasi Jensen Marcet, Cristian Jiménez Monge, Jorge Jiménez Mur, Pere Josep Josa Anguera, Lluís Josa Anguera, Pere Julien Vila, Abel

s sc c c s c qsc qsc s c qs qsc q s c qs s qsc c sc qsc c s c s s c s s qsmc c c sc qsc qsmc qsc s qsc s smc qsc qsmc smc qc s c qsc c q sc qs c sc c c s qs qs

Nom

Mostreig

Jutglà Nogué, Roger sc Jutglar Jutglar, Francesc q Kirchner Granell, Francesc s Labian Sánchez, Pere c Laínez Molinero, Josep sc Lara Calderón, Ana c Larruy Brusi, Xavier qsc Lega Saborit, Xavier c Ley Ussing, Martin s Llebaria Vivar, Carles s Llimona Llovet, Francesc sc Llobet François, Toni s Llobet Marimon, Marc sc Llover Colom, Maria c Lockwood , Mike qsc López Antía, Ana q López Sanz, Ferran qsm Lóriz Peralta, Víctor c Lozano Anglada, Albert sc Macià Valverde, Francisco Javier qmc Majoral Balanyà, Toni s Maldonado Alonso, Jonathan c Maluquer Margalef, Joan qc Mañas Codes, Daniel sc Mañosa Rifé, Santi s Margalef Pelejà, Toni s Marín Sáez, Eduardo s Martí Aledo, Jordi qsmc Martí, David c Martínez Benítez, Paco qs Martínez Maldonado, José Manuel sc Martínez Ruíz, Carles c Martínez Vidal, Ramon qs Martínez Vilalta, Albert qsc Martorell Gendra, Carles sc Mas Cornet, Guillem c Masdéu Domingo, Noèlia c Mate Alonso, Isabel c Mateos , Jordi c Matheu de Cortada, Eloïsa sc Matschke, Ann c Maynou, Francesc s Menal , Albert c Mendoza Osorio, Javier c Merchan Nevado, Ferran c Mestre Querol, Joan qsc Millán Marco, Salvador c Millet Sargatal, Aleix qs Minguet Vidal, Ramon qs Minobis Bech, Robert s Moncasí Salvia, Francesc qs Moret Viñals, David sc Naspleda Feixas, Joan qsc Nicolau Vila, Jordi qsc Nieto Pallàs, Ximo qsc Nievas Castro, Antoni qs Noguera Piquer, Marc s Nuet , Josep c

Nom

5 Mostreig

Olivé Vázquez, Marc Oliver Dorado, Carlos Alberto Olivera Aguilà, Daniel Oliveras Serrano, Ignasi Ollé Torner, Àlex Omedes Salinas, Àlex Ordeix Rigo, Marc Orta Sagalàs, Carles Orta Sagalàs, Jaume Ortega González, Enric Padilla Cano, Toni Palau Puigvert, Jordi Palet Esteve, Josep Pàmies Pallisé, Enric Parra Cuenca, Xavier Pedro Font, Albert Pedrocchi Rius, Vittorio Pena Franch, Enric Pérez Cañestro, Julio Pérez García, Víctor Pérez López, Marc Pérez Osanz, Marc Pérez Petrus, Óscar Peris Miras, Marc Pernas Barrull, Lluís Petit Saludes, Albert Piera Pallàs, Eduard Plans Rubió, Pedro José Poblet Sobrino, Olga Ponce Santos, Jordi Ponjoan Thäns, Anna Pons Ferran, Pere Pons Gracia, Elisabet Pons Pla, Francesc Pont Torné, Francesc Pou Palau, Maria Prado Raez, Joan Josep Prat Espelt, Ramon Puig Sánchez, Marc Pujol Vàzquez, Albert Pujol Vilaseca, Joan Quesada Lara, Javier Quijada, Encarna Racionero Cots, Clara Rafa Fornieles, Miquel Ramal Muñoz, Armand Ramos Sánchez, Ricardo Ramot García, Jaume Raurell Sola, Montse Requejo De Las Heras, Andrés Requena Jiménez, David Ribas Falomir, Josep Ripoll Gómez, Joan Carles Rivaes Silva, Sofia Riveiro Andrade, Clamores Roca Faidella, Josep Rocaspana Jové, Rafel Rodríguez Franch, Martí

s q qsc sc qsc s sc c c s s qsc qsc c qsc qs sc s c c s s s qs sc qsmc s qsmc c s s qsc c qsc s s qs s c s qsc qsc c qs qs c qsmc s qsc s s c sc qsc c c s c

Nom

Report de l’Atles d’ocells a l’hivern - agost 2008 - Institut Català d’Ornitologia

Mostreig

Rodríguez Sinovas, Antonio Roig Palau, Joan Roig Simon, Job Rollan Vallbona, Àlex Ros Piera, Jaume Rost Bagudanch, Josep Rovira Girabal, Joan Ruiz Perales, Xavier Ruiz Sánchez, Angelina Saavedra Bendito, Deli Sala Arnau, Pere Sala Parra, Jordi Sala Valls, Albert Sales Asensio, Sergi Salvà Xuclà, Carlos Sampere Pujol, Xavier Sánchez Blanch, Manuel Sánchez Inés, Miguel Sánchez Krellenberg, Alfried Sanllehí Bitrià, Enric Sanmartí Blanch, Roger Santaeufemia Escuer, Fco. Javier Santandreu Gràcia, Marc Santandreu Pajerols, Joan Sanz Sánchez, Víctor

c qs qsc s m c s s c s q sc sc c s c qsmc s qsmc sc qsc mc qsc qs q

Nom Mostreig Sanz, Ramon c Sardà Palomera, Francesc qsc Sebé Pedrós, Arnau s Serrano Reyné, Gustau qs Servitje Peix, Ramon q Simon Julià, Rosa qsc Sol Rueda, Daniel qs Solanes Morros, Eva Mª s Solans Oste, Jordi c Solduga Nogueró, Jordi c Soler Zurita, Jaume c Solís Nogués, Ramon qsc Sort Vilaseca, Fermí sc Stefanescu Bonet, Constantí sc Sucarrats , Pere c Tanco Serra, Xavier s Tantull Oliva, Josep s Tello Monreal, Oriol qm Toldrà Bastida, Lluís Xavier sc Tomàs Gimo, Núria s Torné Viudas, Sergi s Torralbo Cruz, J. Rafael qc Torre Corominas, Ignasi s Trabalon Carricondo, Fran qsc Trullols Grané, Jordi qs

Nom Urgell Mónico, Pau Vaca Agustí, Albert Vall·llosera , Joaquim Vallès Martín, Benjamí Vall-llosera Camps, Miquel Vázquez de Luca, Albert Vázquez de Luca, Jordi Vega, Elena Velasco Rubio, Enrique Vendrell Manent, Mercè Vendrell Martí, Armando Ventura Linares, Joan Vidal Nogué, Joan Vigué Ruaix, Jordi Vila Bonfill, Albert Vila Bot, Enric Vilà Nogueras, Rafel Vila Perdiguero, Pere Vila Portella, Xavier Vilagran Casanovas, Joaquim Vilahur Godoy, Xon Villar Martínez, Ricardo Viver Fabregó, Jordi West , Steve Zapata, Maria

Mostreig c qs c sc sc qsmc c q c c qc sc s s s c qs q s qsc qsc qc qs s q

Taula 2. Llistat dels col·laboradors que han participat en els diversos mostratges de l’Atles des de l’hivern 2006-2007 fins al moment (q= mostratge extensiu o de quadrat, s= mostratge intensiu o SOCC, m= cens d’ocells marins, c= mostratge complementari). La taula presenta els ornitòlegs que han lliurat les dades en el moment de la redacció d’aquest informe. Les institucions i entitats que han donat suport al projecte apareixen a la darrera plana de l’informe. Malauradament, no hem pogut fer constar encara els participants del censos d’ocells aquàtics hivernants.

Fent Atles! Cinc col·laboradors comparteixen de nou amb tots nosaltres la seva personal visió del treball de camp que han fet per a l’Atles. Toni Curcó explica l’esforç que suposa dur a terme el cens dels ocells aquàtics al delta de l’Ebre.

El cens d’aus aquàtiques hivernants és, de ben segur, el monitoratge de vertebrats més antic que es realitza a Catalunya i això es tradueix en la disponibilitat d’una sèrie històrica força llarga, des del 1972 en el nostre cas. D’altra banda, és fàcil d’entendre la complexitat que suposa la realització d’un cens exhaustiu en aquesta vasta zona humi-

Report de l’Atles d’ocells a l’hivern - agost 2008 - Institut Català d’Ornitologia

da, de més 330 km . Aquesta pot acollir més de 200.000 aus aquàtiques, repartides per una àmplia varietat d’ambients (arrossars, llacunes, badies, riu, salines i maresmes). Al meu entendre, dos són els factors que permeten portar a terme aquest cens: el gran nombre d’observadors (normalment més de 40 persones) i els acurats treballs d’organització, que comencen 1-2 setmanes abans. Els censos són variats en la seva realització, la qual s’ajusta a les espècies –comptatges crepusculars per a les espècies que empren ajocadors (sobretot ardeids, corb marí gros i arpella) i comptatges diürns per a la resta– i als tipus d’aiguamolls (recorreguts en vehicle als arrossars, punts fixes o a peu en aiguamolls naturals i recorregut en

barca pel riu). Una jornada normal de cens comença a les 8 h del matí, quan ens reunim els participants i, després d’un breu desdejuni per agafar forces, ens distribuïm pels diferents sectors a cobrir aquell dia. Després d’una pausa al migdia, es porten a terme els recomptes als ajocadors, els quals es realitzen fins ben passada la posta de sol i, a causa de la humitat i del fred, són poc agraïts en general. Aquest intens ritme de vida s’allarga normalment unes dos setmanes. El cens d’hivern no s’acaba fins que es revisen preliminarment les dades i es fan algunes prospeccions addicionals, que tenen com a finalitat descartar possibles dobles recomptes o, pel contrari, detectar grans

grups que han passat desapercebuts. Aquest passat hivern ha estat molt bo per a moltes espècies i per al conjunt de l’avifauna aquàtica s’ha assolit el màxim del registre històric, amb 361.969 ocells. Els grups més destacats han estat el de les anàtides (46,1% dels efectius), els làrids (18,7%) i les limícoles (18,4%). Per la seva raresa, destaquen els dos exemplars de cigne petit Cygnus columbianus bewickii, un ànec glacial Clangula hyemalis, dos exemplars de gavina cendrosa Larus canus i un de territ pectoral Calidris melanotos.

Un capítol a part mereixen les baldrigues. El Parc Natural de Cap de Creus és el millor indret de Catalunya per observar les tres espècies presents a casa nostra. Les observacions d’agrupacions de centeners i fins i tot milers d’individus són prou freqüents a Cap de Creus, sobretot de baldriga mediterrània, però també, en més baix nombre, de baldriga balear. Finalment, la baldriga

cendrosa, pròpia dels mesos d’estiu, sovint es deixa veure fins ben entrada la tardor, i precisament enguany encara era present en baix nombre al llarg del mes de novembre al sector nord del parc. En resum, doncs, els censos d’ocells marins al llarg del litoral estan sent una bona manera de gaudir del mar a l’hivern, de les llevantades, i dels batecs d’àgils ales entre les ones.

Text i fotos: ANTONI CURCÓ MASIP ÀREA DE PROTECCIÓ I RECERCA. P.N. DELTA DE L’EBRE

Ponç Feliu ens acosta a la zona del litoral català més privilegiada per a l’observació d’ocells pelàgics

Des de finals dels anys 80 i de forma ininterrompuda faig el seguiment d’ocells marins del Cap de Creus, on cobreixo un total de 10 punts de cens per a l’Atles d’hivern. En aquests dos últims hiverns he vist les espècies habituals del litoral marí empordanès, com el xatrac bec-llarg, el mascarell, la gavina vulgar i el corb marí gros, així com altres ocells habituals però menys abundants com el gavot, el paràsit gros i la gavineta de tres dits, espècie més pelàgica, però prou comuna a l’extrem oriental de l’Empordà. Tot i que no dintre dels censos, també he pogut observar ocells escassos, com ara el fraret (sempre mar endins i des dels extrems més orientals com el Cap Norfeu o la Punta de Cap de Creus), el paràsit cuapunxegut o algunes gavines poc freqüents al nord del país, com el gavià fosc, la gavina capnegra o la gavina corsa. Els penya-segats calcaris del sector sud-est del parc acullen un nucli nidificant de corb marí emplomallat, el qual es troba en plena època de reproducció durant l’hivern, sovint acompanyat de merles blaves, roquerols, pardals roquers o fins i tot algun pela-roques arran de mar.

Text i fotos: PONÇ FELIU

Report de l’Atles d’ocells a l’hivern - agost 2008 - Institut Català d’Ornitologia

Francesc Moncasí ens descriu les peculiaritats del seu SOCC, situat a Bellvís, a la plana de Lleida,

La veritat és que quan va iniciar-se el projecte SOCC no em vaig animar a participar-hi. Tenia poca disponibilitat de temps i em semblava massa obligat i complex de fer. Al cap de dos anys, però, vaig rellevar a un company en un itinerari... i ara hi estic enganxat! Actualment, faig tres SOCCs ampliats tot l’any, en ambients diferents (aiguamoll, mitja muntanya i zona agrícola), però curiosament, ara, amb més problemes d’agenda, s’han convertit en l’excusa ideal per sortir al camp. Realment friso per fer-los! Vaig començar el SOCC 340 l’hivern de 2006-2007 per cobrir el mostratge del quadrat CG11, on hi ha el meu poble, Bellvís. Després d’estudiar diferents opcions, vaig escollir un itinerari que travessa camps d’alfals, pomeres i cereals com panís i blat; passa prop d’una granja i algunes torres, tot això seguint sempre la tercera sèquia del canal d’Urgell, amb la meitat del trajecte amb plataners als marges. En con-

junt, resulta representatiu del quadrat i prou divers. Recordo particularment el segon cens d’hivern de 2006-2007. Era un dia gèlid, de fet va ser el més fred de l’hivern al conjunt del país, poc després d’una nevada generalitzada. El termòmetre no va pujar dels -3,5 ºC, tenia les mans completament glaçades, i realment feia mandra treure-les de les butxaques per escriure o agafar els prismàtics. Malgrat el temps, o degut a ell, vaig començar amb moltes expectatives, i va convertir-se en el millor cens fet fins ara, amb 35 espècies, i 8 més

fora de cens. Com era previsible, vaig trobar un bon nombre d’hivernants com aloses (43), pinsans (63) o fredelugues (587), però també sisons (4), un esparver empaitant grives, i dos xoriguers disputant-se un presa just acabada de capturar. Després de quatre censos a l’hivern, en què he detectat un total de 52 espècies, amb una mitjana de 32, penso que no hi ha res com jugar a casa, perquè un ja gairebé sap on ha de mirar per trobar l’ocell que falta. Text i fotos: FRANCESC MONCASÍ

Xavi Larruy i Xesco Macià ens donen a conèixer les dificultats i sorpreses del mostratge d’un quadrat tan humanitzat com el DF39.

Ens vam animar a fer el mostratge del quadrat DF39 per a l’Atles d’hivern perquè els dos vivim allà i sortim a veure-hi ocells amb regularitat. Primerament vam emprendre la difícil feina de triar els itineraris, difícil perquè sempre queden llocs bons per visitar i després un es pregunta “què hauria trobat si hagués anat aquí?” Vam preparar un llistat que ascendia a 100-110 espècies potencials. A primera vista podria semblar una xifra exagerada, doncs la zona es troba entre les que tenen una pressió humana més forta, malgrat la qual encara hi resta una bona diversitat d’ambients, essent els principals el fluvial, les bosquines, la màquia mediterrània, els espais agroforestals heterogenis i alguns sectors amb un toc centreeuropeu. En total vam acabar detectant 102 espècies al

primer període i 94 al segon, algunes de les quals van alegrar-nos molt, com ara el torlit, l’agró blanc, l’esmerla, la griva cerdana, el morell de cap roig o la gavina corsa. És molt entretingut sortir a veure ocells en aquest quadrat, tot i que un s’ho ha de prendre com un joc d’obstacles: al Besòs s’han d’evitar les ovelles que foragiten tots els ocells de les ribes i eliminen la vegetació natural que fan servir,

en alguns torrents de la serra de Marina s’han d’evitar les hores en què els operaris talen tots els arbres i vegetació de ribera propers a les cases; també hi ha circumstàncies en què s’ha de trucar als agents rurals, com quan s’hi troben ocellaires furtius. Tot i que encara no està tot perdut, les inèrcies de la nostra societat probablement faran que la presència de bona part de les espècies que encara es troben en aquesta zona acabi convertint-se en història. Text i fotos: XAVI LARRUY I XESCO MACIÀ

Report de l’Atles d’ocells a l’hivern - agost 2008 - Institut Català d’Ornitologia

Resultats Malgrat tot el que ens queda per endavant, les dades que disposem ja permeten començar a veure com es mostraran alguns dels resultats principals de l’Atles; a més, també permeten iniciar l’estudi dels patrons de riquesa observada i estimada per a cada quadrat. ls resultats que presentem s’han generat a partir de les dades que hem rebut en el moment de la redacció d’aquest informe. El nombre total d’espècies detectades en els dos primers hiverns de mostratge és de 264, 236 de les quals en els

mostratges de quadrat, 190 en el SOCC i 59 en els censos d’ocells marins. Aquestes dades són encara provisionals però ja permeten perfilar quines seran les espècies que tindran pes suficient per ser tractades en el cos principal del llibre.

Els resultats del SOCC ens mostren que el pinsà Fringilla coelebs ha estat l’ocell més abundant de l’hivern 2007-2008. L’hivern anterior ho van ser els estornells Sturnus sp.

Present el 2006-2007 dintre de cens Present el 2007-2008 dintre de cens Present fora de cens, en complementàries o SOCC

Figura 2. Distribució a resolució 10x10 km del lluer Carduelis spinus durant els hiverns 2006-2007 i 2007-2008. En aquest mapa es mostren els resultats de les deteccions dintre de cens en el mostratge extensiu mitjançant rodones de color i les dades provinents de mostreigs fora de cens, fitxes complementàries i SOCC mitjançant punts negres.

Figura 3. Mapa d’abundància durant els darrers dos hiverns del lluer Carduelis spinus a resolució 1x1 km. Els quadrats de color més intens corresponen als que tenen una major probabilitat d’aparició de l’espècie. Aquest mapa s’ha generat amb el programa MAXENT (Phillips et al. 2006) a partir de les localitzacions en UTM 1x1 km en els censos de quadrat i de 55 variables geogràfiques i ambientals.

Hivern 2006-2007

Hivern 2007-2008

Report de l’Atles d’ocells a l’hivern - agost 2008 - Institut Català d’Ornitologia

Provisionalment, les tres espècies que s’han detectat amb més freqüència en els mostratges de quadrat durant l’hivern 2007-2008 han estat la merla Turdus merula, el pinsà comú Fringilla coelebs, i el pit roig Erithacus rubecula, els quals s’han trobat en el 98%, 97% i 96% dels quadrats, respectivament. En el cas del SOCC les tres espècies més abundants han estat el pinsà comú (30.180 individus), les dues espècies d’estornell Sturnus ssp. (17.222) i el pardal comú Passer domesticus (9.781). D’altra banda, les tres espècies més observades en els censos d’ocells marins han estat la gavina capnegra (9.598 individus), el gavià argentat Larus michahellis (5.689) i la gavina vulgar Larus ridibundus (1.593).

Els mapes de l’Atles Per a moltes espècies aquest darrer hivern ha estat ben diferent de l’anterior. Un cas molt evident és el del lluer Carduelis spinus, exemple que seguirem com a model per fer-nos una idea de com seran els mapes definitius del llibre. El lluer és una espècie ben coneguda pel fet d’efectuar irrupcions hivernals a casa nostra. Les espècies irruptives estan sotmeses a una baixa predictibilitat i una alta variabilitat, possiblement associades a les inclemències de l’hivern i a les fonts d’aliment disponibles (Able 2004). Una vegada analitzats el nombre i ubicació de presències registrades als dos hiverns en els mostratges de quadrat s’ha constatat

una major abundància de lluers aquest hivern respecte l’anterior (Figura 2). A l’hivern 2006-2007 s’observa com l’espècie es detecta sobretot al nord-est, mentre que a l’hivern 2007-2008 l’àrea d’ocupació s’ha ampliat per tot el territori català. Els mapes d’abundància d’alta resolució detallen aquests patrons geogràfics i permeten detectar una preferència de l’espècie per les serralades i una menor abundància al litoral i a les planes interiors (Figura 3). Aquest exemple ens serveix per mostrar una de les idees importants que ha de guiar el desenvolupament dels continguts de l’Atles. Quan, com és el cas del lluer, es trobin diferències significatives entre anys, els mapes reflectiran aquestes diferències entre anys. El mateix pot passar en altres casos amb els períodes (primera i segona meitat de l’hivern); quan es trobin diferències, aquestes quedaran reflectides gràficament. En canvi, si no es detecta cap mena de variació temporal, veurem només un únic mapa de distribució a 10×10 km i un únic mapa d’abundàncies d’alta resolució. Ocells aquàtics Una de les novetats més remarcables d’aquest atles ha de ser la incorporació de les dades dels censos d’ocells aquàtics hivernants de Catalunya, els quals es coordinen directament des de la Direcció General de Medi Natural del Departament de Medi Ambient i Habitatge. A

0-1 1-2 2-4 4-9 9 - 27

Raül Aymí

Figura 4. Abundància del bernat pescaire Ardea cinerea en aquest darrer hivern. La llegenda mostra el nombre d’individus/km2 detectats. Aquest mapa s’ha generat a partir de les dades dels censos d’aquàtics realitzats el mes de gener de 2008.

Report de l’Atles d’ocells a l’hivern - agost 2008 - Institut Català d’Ornitologia

més del coneixement que aporten sobre la mida poblacional d’aquestes espècies i les seves variacions al llarg dels anys, aquesta font d’informació ha de resultar indispensable per a determinar la seva distribució hivernal. És d’hora per mostrar mapes definitius provinents d’aquests censos i encara hem de desenvolupar tècniques per perfilar millor aquestes distribucions, per exemple, en àrees no prospectades o polígons de cens de grans dimensions. Malgrat tot, no volem deixar passar l’ocasió per mostrar un primer mapa generat a partir de les dades d’aquests censos. El mapa d’abundància a resolució 1×1 km del bernat pescaire Ardea cinerea indica que durant l’hivern de 2007-2008 l’espècie ha ocupat el litoral, els principals cursos fluvials i els embassaments (Figura 4). Segurament allò que més sobresurt és la seva abundància a la plana deltaica de l’Ebre, on sol concentrarse la població hivernal d’aquesta espècie (vegeu, per exemple, Sales 2006). Estimes de riquesa Una de les qüestions més complexes però alhora més importants de tot mos-

tratge és la detectabilitat, o dit en d’altres paraules, el fet que les nostres observacions de camp ens aporten informació sobre una part de la comunitat d‘ocells, i que sempre hi ha un cert nombre d’ocells que no arribem a detectar. Un any abans de començar els mostratges de l’Atles vam fer una prova pilot per estudiar el percentatge d’espècies que esperàvem trobar en funció de les hores d’esforç i vam concloure que fent 8 hores de mostreig en promig trobaríem, segons l’estimador Chao 2, un 81% de les espècies realment presents en un quadrat (Herrando et al. 2006). Les dades dels 184 quadrats analitzats ens han permès confirmar aquesta magnitud, ja que en promig, hem detectat el 78% de les espècies totals estimades utilitzant el software EstimateS. Molts col·laboradors es pregunten perquè en el mostratge de quadrat les dades es prenen en intervals d’una hora i no com un únic llistat per al conjunt del període d’estudi. Aquesta particularitat metodològica és la clau per a fer l’estima del nombre real d’espècies que hi ha en un determinat quadrat (per a més

informació vegeu, per exemple, Colwell & Coddington 1994). Imaginem que els 8 llistats tenen sempre les 50 mateixes espècies, en aquest cas l’estimador calcularia un valor estimat de 50, o molt proper. Si en canvi, els 8 llistats són molt poc coincidents entre sí l’estimador calcula un nombre molt superior a les 50 observades. A la pràctica, es donen una infinitud de casos entre aquests dos extrems, però igualment els estimadors de riquesa com el Chao 2 ens permeten tenir una idea més propera a la realitat que la dada de camp pura (Figura 5). Els estimadors de riquesa ens ajuden a conèixer una mica millor quantes espècies hi ha en un determinat quadrat, però per sí sols no donen una resposta definitiva a aquesta qüestió. De fet, aquests estimadors no sembla que serveixin per esmenar un dels problemes més destacats d’un treball col·lectiu com és aquest atles: el fet que les capacitats de detecció i identificació d’ocells variïn molt entre els col·laboradors. En un futur proper caldrà doncs, cercar maneres d’afrontar aquest tema tan important en aquesta mena de projectes.

20 - 50 50 - 80 80 - 100 100 - 150

Riquesa observada

Riquesa estimada Figura 5. Riquesa o nombre d’espècies observada i estimada en el període A (15 de novembre-31 de desembre) en els quadrats on s’han fet 8 hores de prospecció. El estimador utilitzat en aquesta anàlisi és el Chao 2 (vegeu text principal).

Report de l’Atles d’ocells a l’hivern - agost 2008 - Institut Català d’Ornitologia

Procedència dels ocells que passen l’hivern a Catalunya L’anellament té reservat un paper importat en aquest atles. Gràcies a les recuperacions recollides durant molts anys, podem determinar la procedència dels ocells, i comprendre així les seves complexes dinàmiques espacio-temporals. ovint quan observem ocells a l’hivern ens preguntem d’on deuen venir i, tot i que molts tenim una idea aproximada de si són ocells residents o provenen de latituds septentrionals, el coneixement que en tenim sol ser bastant limitat. Els anelladors porten molts anys recollint dades per resoldre aquesta qüestió i tota aquesta informació ens permetrà, almenys per a un bon nombre d’espècies, conèixer l’origen majoritari dels ocells que passen l’hivern a Catalunya. Recuperar un ocell anellat en un altre indret o anellar un ocell i que un altre ornitòleg el recuperi no és fàcil. Per això,

Gavot Alca torda

Pinsà Fringilla coelebs

des de fa temps sabem que l’única manera que es produeixi aquest fet fortuït és anellar molt i establir mecanismes de comunicació transfronterers eficaços. Tanmateix, si pretenem saber d’on vénen els ocells que detectem aquí en el període que vam definir com hivernal (15 de novembre-15 de febrer), la mostra acumulada exclusivament dins el període 2006-2009 forçosament serà molt baixa. És per això que aquesta pregunta s’ha de plantejar en marcs temporals més amplis que ens permetin tenir prou dades per afrontar seriosament el repte. Tal com passa sovint en aquests treXoriguer vulgar Falco tinnunculus

Gavina capnegra Larus melanocephalus

balls basats en l’anellament i recuperació, per a la majoria d’espècies disposem encara de poca informació. Malgrat això, la consistència de determinats patrons geogràfics ens pot indicar de forma bastant probable la procedència de les poblacions d’ocells que passen l’hivern entre nosaltres. Les dades que disposem evidencien que les espècies que hivernen a Catalunya no sempre tenen orígens i estratègies migratòries similars. En aquest informe es mostren quatre interessants exemples que ens mostren procedències prou diferenciades (Figura 6). Els gavots Alca torda mostren un origen molt occidental, d’Irlanda i l’oest de Gran Bretanya. En el cas del xoriguer vulgar Falco tinnunculus s’observa una procedència majoritàriament centroeuropea i escandinava. Els pinsans Fringilla coelebs tenen una procedència més oriental, des de l’Europa central a Rússia. Finalment, la important població hivernal de gavina capnegra Larus melanocephalus prové majoritàriament del litoral del mar Negre i Mediterrani Central i Oriental. Una de les qüestions més delicades d’aquesta aproximació és el diferent esforç de captura/lectura que es produeix en els diferents països. Sembla difícil incorporar a les anàlisis aquesta variable, però caldrà estudiar amb calma aquesta possibilitat.

Figura 6. Quatre exemples d’ocells recuperats o anellats a Catalunya en el període comprès entre el 15 de novembre i el 15 de febrer i anellats o recuperats a les seves localitats de cria entre els mesos de juny i juliol.

Report de l’Atles d’ocells a l’hivern - agost 2008 - Institut Català d’Ornitologia

Les il·lustracions de l’Atles L’Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002 va destacar, entre altres, per les seves il·lustracions. Aquest cop intentarem igualar la fita aconseguida i que P. F. Donald va qualificar com els millors dibuixos mai vistos en un atles d’ocells. ls dibuixos o les fotografies d’ocells són un component essencial en tot Atles d’ocells. En l’Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002 el nostre company Toni Llobet va realitzar les 232 il·lustracions a tot color que encapçalaven els continguts de cada espècie. Un any després de la seva publicació, el prestigiós científic britànic P.F. Donald, Ibis, 147: 616-618 (2005) escrivia “L’atles de Catalunya és un volum sumptuós i gene-

rosament il·lustrat (...), i cada pàgina està adornada amb els millors dibuixos d’ocells que jo mai he vist en cap atles.” Vist l’èxit dels dibuixos de l’atles de nidificants, aquest nou atles havia d’intentar aconseguir igualar la fita anterior. Aquest cop, el Toni Llobet estava més enfeinat del que ja és habitual en ell però la persona que ell mateix va suggerir per fer aquesta tasca, el Martí Rodríguez Franch, està complint les expectatives que teníem.

El Martí, de la mateixa manera que va fer el Toni, utilitza una tècnica de dibuix que es caracteritza per la utilització d’una tauleta gràfica per dibuixar, pintant en suports informàtics. Tot i que no s’utilitzin materials i tècniques tradicionals, i el dibuix no sigui “tangible” fins que arriba a l’impremta, el procés és pràcticament el mateix: es parteix d’un full en blanc sobre el qual cal dibuixar i més tard pintar, amb la diferència que tot això es fa a l’ordinador i no sobre una

Pel territ tresdits Calidris alba el fons és relativament simple. Això permet jugar una mica i provar efectes de llum i ombres, inspirats en les observacions típiques de les tardes d'hivern a les platges del Delta de l'Ebre.

Report de l’Atles d’ocells a l’hivern - agost 2008 - Institut Català d’Ornitologia

Figura 7. Esquema del procés del realització del dibuix de la gavineta de tres dits Rissa tridactyla de l’Atles dels ocells de Catalunya a l’hivern 2006-2009.

3 Pas 1. Després de realitzar alguns esboços preliminars, es dibuixa la composició escollida sobre una làmina en blanc, utilitzant com a referències apunts de

làmina de paper (Figura 7). Potser les diferències més importants sobre el dibuix en paper són, d’una banda, la capacitat de dibuixar amb la imatge molt ampliada i, de l’altra, que tot el procés es basa en la superposició de capes que contenen diverses parts del dibuix i es treballen de forma independent: fons, becs, ulls, potes, ales, etc. Un dibuix pot tenir entre 4 i 15 capes. Aquestes dues característiques del dibuix digital aporten moltes més possibilitats de correcció i millora que el dibuix sobre paper.

camp, fotografies i fins i tot dades bibliogràfiques.

parar atenció en els petits detalls.

Pas 2. En aquest cas, es comença a pintar el fons, escollint els colors i la mida dels pinzells igual que es faria amb qualsevol tècnica tradicional.

Pas 4. Poc a poc es van afegint els detalls, cuidant els patrons del plomatge i les parts no plomades, com el bec, l’ull i les potes. Si és convenient es fa algun canvi en el fons (com ara variar la intensitat dels colors) per tal que l’ocell es vegi millor.

Pas 3. Es pinta l’ocell. Sovint és més pràctic començar amb una capa base pintant a grans trets els colors generals, sense

Des d’un punt de vista artístic, els dibuixos intenten copsar l’ocell tal com el veiem al camp. Es procura que les situacions ens siguin familiars i mostrin l’ocell en posicions naturals en un ambient que els sigui típic per a l’època. A més, és important que els ocells dibuixats corresponguin a les subespècies aquí presents i que tant els plomatges com l’ambientació siguin els propis de l’hivern: cal fixar-se tant en la muda dels ocells com en les espècies de plantes que els acompanyen i

el seu estat: si tenen o no fulles, fruits, etc. Tot i el caràcter artístic de les il·lustracions, cal no oblidar que s’emmarquen en una obra científica, i per això un membre del Comitè Avifaunístic de Catalunya, l’Oriol Clarabuch, revisa contínuament els detalls del plomatge o les proporcions de l’ocell per acabar de perfilar els dibuixos i assegurar així que segueixen el mateix nivell d’exigència de totes les peces de l’Atles.

Report de l’Atles d’ocells a l’hivern - agost 2008 - Institut Català d’Ornitologia

English summary his is the second report of the Catalan Winter Bird Atlas 20062009, a project promoted by the Catalan Ornithological Institute and supported by the Catalan Government and Obra Social de Caixa Catalunya. The main objective of this atlas is to determine the distribution and abundance of the species present in Catalonia in winter, therefore complementing the recently published Catalan Breeding Bird Atlas 1999-2002. Likewise, it aims at generating high resolution maps of distribution and abundance, improving the knowledge about their ecology, and determining the conservation status of their winter populations. Due to the frequent intra and interannual winter variations, this atlas also tries to show all this spatiotemporal variability. The study period stretches over three winters: 2006-2007, 2007-2008 and 2008-2009. Each winter is divided into two subperiods: A, from 15th November until 31st December and B, from 1st January until 15th February. The atlas methodology is based on: 1) extensive sampling (detection of maximum number of species within the sample unit), 2) intensive sampling (line transect censuses), and 3) seabird censuses (coastal point counts). Furthermore, data from long tradition wetland surveys will provide valuable data for wetland birds. Finally, any other non-stan-

dardised data collected within the census period will be properly incorporated in the project. An expanded English summary of the field methodology is available at www.ornitologia.org/monitoratge/atleshiverna.htm. In the winter 2007-2008, the level of coverage attained that of the previous winter, but the number of collaborators increased and, to date, 375 ornithologists have already joined the project (Table 2). Therefore, regarding participation, the success of the project is guaranteed. Nevertheless, there still is one exciting winter of surveys and many areas for which devoted ornithologists are required (Figure 1). In this report we show some examples in order to introduce the main guidelines of the future book. Thus, the 10×10 km distribution map of the Siskin Carduelis spinus allows us to show the importance of providing maps that depict interannual differences (Figure 2). This rule will also be applied to high resolution abundance maps (Figure 3). In this case, the species was very scarce in the majority of the country during the winter 2006-2007, whereas it was widely distributed during the next winter. Another interesting approach of this atlas will be the use of wetland surveys to generate maps for waterbirds. In this occasion we show a very preliminary map for the Grey Heron Ardea cinerea, a species that concentrated its

wintering population in the Ebro Delta but that also was abundant in some river courses (Figure 4). We also focus on one of the most relevant issues for ornithologists, bird detectability or, in other words, the fact that any bird census only provides information for a part of the bird community while the other remains undetected. Here, we used the Chao 2 estimator to assess the number of species of each 10×10 square and compare it with the observed data. According to these preliminary calculations, in an 8-hour survey we detected an average of 78% of the species present in the 10×10 km square (Figure 5). In the last three decades, ringing has probably been the most prominent activity carried out by the members of the Catalan Ornithological Institute and thus, in spite of the low probability of recapture, the origins of hundreds of birds that winter in Catalonia have been recorded. This represents an invaluable opportunity to determine the specific areas in which the birds that spend the winter in Catalonia were hatched. Four examples are shown and briefly discussed (Figure 6). The Catalan Breeding Bird Atlas 19992002 stood out for their illustrations. This report ends with an overview of the techniques used by Martí Rodríguez to draw the illustrations for this new atlas (Figure 7).

Referències Able, K. P. 2004. Birds on the Move: Flight and Migration. En Podulka, S., Rohrbaugh R.V. & Bonney, R. 2004. Handbook of Bird Biology. Cornell Lab of Ornithology, Ithaca. Colwell, R. K. & Coddington, J. A. 1994. Esti-

mating terrestrial biodiversity through extrapolation. Phil. Trans. R. Soc. Lond. B. 345: 101-118. Herrando, S., Estrada, J., Brotons, L. & Guallar, S. 2006. Estimation of the sampling effort per 10×10 UTM square during the Catalan Win-

ter Bird Atlas 2006-2009. Revista Catalana d’Ornitologia 22: 21-26. ICO 2007. Primer informe de l’Atles dels ocells de Catalunya a l’hivern 2006-2007. Institut Català d’Ornitologia. Barcelona. Phillips, S. J., Anderson R.P.

& Schapire R. E. 2006. Maximum entropy modeling of species geographic distributions. Ecological Modelling: 190: 231-259. Sales, S. (ed.) 2006. Anuari d’Ornitologia de Catalunya 2002-2005. Institut Català d’Ornitologia. Barcelona.

Report de l’Atles d’ocells a l’hivern - agost 2008 - Institut Català d’Ornitologia

l’Atles

dels ocells de Catalunya a l’hivern 2006-2009 Segon informe de l’Atles dels ocells de Catalunya a l’hivern 2006-2009 Redacció i anàlisi de dades: Sergi Herrando, Santi Guallar, Lluís Brotons, Joan Estrada i Martí Rodríguez. Bases de Dades: Marc Anton i Gabriel Gargallo Suport SIG: Magda Pla i Ferran Páramo Fent Atles!: Antoni Curcó, Ponç Feliu, Xescu Macià, Xavi Larruy i Francesc Moncasí. Disseny i maquetació: Lluc Julià Il·lustracions: Martí Rodríguez

Atles dels ocells de Catalunya a l’hivern 2006-2009 Institut Català d’Ornitologia Girona 168, entresol 5a 08037 Barcelona Tel: 93 458 78 93 atles@ornitologia.org

ICO Institut Català d’Ornitologia

Amb el suport de:

I del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, Servei de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona, Consorci de l’Alta Garrotxa, Consorci per a la Protecció i Gestió dels Espais Naturals del Delta del Llobregat, Ajuntament de Barcelona, Ajuntament de Terrassa i EGRELL.

Citació recomanada: ICO. 2008. Segon informe de l’Atles dels ocells de Catalunya a l’hivern 2006-2009. Institut Català d'Ornitologia. Barcelona