Al costat de casa
No cal anar gaire lluny per desconnectar del brogit de la ciutat. Des del Pirineus a la Mediterrània, les comarques barcelonines ofereixen un munt de possibilitats per fer una escapada fantàstica sense gaire planificació i per molts pocs calés. Monuments amb història, paisatges espectaculars, activitats per a tota la família, gastronomia estel·lar, aventures... Descobriu tot el que us esteu perdent a menys d’una hora de Barcelona. Per Montse Virgili
descobertes en família aire lliure, granges i animals, festa major, natura, tallers La llet no surt del bric
Si volem que els nostres fills diferenciïn un pollastre d’un gall dindi pot ser una bona idea una visita a una granja esplai. Situada al parc natural del Montseny, a 710 m d’altitud a l’esquerra del Tordera, sota del turó de l’Home, la granja Costa del Montseny forma part de l’entorn de Can Saleta i Can Patolla, dues petites masies on podreu anar a cavall, dinar-hi si convé i quedar-vos a dormir a les seves instal·lacions. www.lacostadelmontseny.com
Qui ha dit que encara no pots tastar el vi?
Amb la febre enològica d’avui, Torres organitza un ecotour únicament per a nens a la finca Mas la Plana de Pacs del Penedès. Acompanyats pels monitors de la Fundació Mas Albornà, els nens descobreixen les nocions bàsiques de viticultura i de la feina de pagès. Visiten el jardí de varietats on se’ls explica el cicle vegetatiu del cep i on coneixen les diferents varietats de raïm, tot el camí amb 2 www.timeout.cat
un trenet! La visita acaba amb un tast de most. Per un dia, pare, puc tastar-lo, oi? T. 93 817 74 87 www.torres.es
Fonts i fontetes
Ningú no diria que som tan a prop de Barcelona. Passem un dia al paratge de la font Negra, al Berguedà. En aquesta zona trobem una àrea de pícnic, un parc amb jocs infantils, camins, ponts
imperdible! A pastar fang
Cada segon diumenge de mes, el Museu del Càntir d’Argentona organitza un taller per fer fang en família. Us proposen modelar càntirs amb forma de fruita, de cotxe o d’animal. A partir de 3 anys. Plaça de l’Església, 9 (Argentona) museucantir.org/activ_familiars_cat.htm
petits i salts d’aigua envoltats de pollancres. El cabal de la font Negra s’utilitza per abastir la ciutat de Berga. Si se’ns fa tard, dinem al Restaurant la Font Negra. Tenen monitors per a les criatures i un espai de jocs per als petits. restaurant-font-negra.com
El secret del Garraf
No cal insistir a gaudir de la costa del Garraf a l’estiu però és una obligació, si no el coneixeu, acostar-se al parc de la comarca. I aquesta tardor, s’hi programen una bona colla d’activitats per fer amb les criatures. El 27 d’octubre, l’Observatori Astronòmic del Garraf a Can Grau (Olivella) organitza una nit d’estels. Ens haurem d’esperar a la primera setmana de novembre per celebrar la Festa Major del Parc, quan s’hi muntaran tallers mediambientals per plantar un hort a casa mentre participem de la festa amb el grup d’animació Xip Xap. www.viuelparc.org
Panoràmica Sant Jaume de Frontanyà
josep cano
Envoltat de boscos i pastures, Sant Jaume de Frontanyà és el poble més petit de Catalunya. Els amants de l’arquitectura tenen una visita obligada a aquesta població del Berguedà i a la seva església, un dels millors exponents de l’art romànic llombard català. www.elbergueda.cat/ca/Cultura/Patrimoni-iMonuments/Sant-Jaume-de-Frontanya
www.timeout.cat 3
destinacions delicioses
de prop
carme ruscalleda
productes dO, cuina d’autor i casolana, clàssics
el maresme
El parmentier amb fetge i tòfona, un dels plats estrella de Les Voltes de Sant Sebastià, a Moià.
El nou restaurant d’Oriol Llavina
Per menjar com un rei però a preus d’apocalipsi propera, la nova referència a Vilafranca del Penedès és el Restaurant Mercat d’Oriol Llavina, situat a l’antic mercat de carn de la vila. Hi trobareu la majoria de plats que van fer famós el seu restaurant de Gelida: els gustosos plats de cigrons, el trinxat amb rosta i el capipota. Si us quedeu amb ganes de més sensacions, cada primer dijous de mes ofereixen un menú maridatge amb cellers del Penedès. El menú degustació costa 30 euros. http://restaurantmercat.cat
Hostal Cal Fuster
Regentat per una família, cadascú s’encarrega d’un aspecte. En Marcel és el cuiner. Hi tastareu plats exquisits de productes de temporada i proximitat, i, fins i tot, fruits del seu propi hort. L’Estel s’encarrega de dur la casa i els nens corren per tot arreu. El jardí de l’hostal és enorme i des d’allà podreu veure els camps de blat. Viver i Serrateix, el poble al qual pertany, és un bon inici per recórrer la ruta dels maquis o la dels cellers del Pla de Bages. www.hostalcalfuster.com
imperdible! Agafem una castanya a Viladrau
A finals d’octubre, una cita imprescindible és la Fira de la Castanya de Viladrau, aquest poble del Montseny. Se’n torren, en venen, se’n fan melmelades i durant el cap de setmana tots els restaurants de la zona ofereixen plats que tenen com a base aquest fruit. www.viladrau.cat
4 www.timeout.cat
Conèixer la fàbrica de l’Anís del Mono
Sigui per rascar-la en un concert o bé perquè n’hem pres un cigaló, l’ampolla de l’Anís del Mono forma part de la història de tots. A Badalona es pot visitar l’antiga fàbrica d’aquest destil·lat: les tines, els despatxos, la sala de destil·lació, tot d’estil modernista. Restaurada, i en perfecte estat, es pot veure com es treballava en una fàbrica fa més de 130 anys. www.museudebadalona.cat/visites-anis.php
un tast del garraf
Descobriu el patrimoni cultural, el paisatge i els sabors de la comarca en una visita guiada que comença al Centre d’Interpretació del Romanticisme Manuel de Cabanyes, una masia del segle XIX on us convidaran a tastar els dolços típics del Garraf maridats amb malvasia de Sitges. L’itinerari continua a Can Ramon, una masia centenària on des de fa generacions s’elaboren vins. Fareu un passeig entre vinyes, visitareu cellers i fareu un tast de vins. Ja teniu pla per dissabte! ( 6 i 20 d’octubre i 3 de novembre). sitgestur.cat/turismo_barcelona/ca/ cultura/rutes/el-garraf-dels-sentits
les voltes de sant sebastià
Després d’una llarga carrera en restaurants clàssics de Barcelona (Finisterre, Via Veneto) i de Madrid (Zalacaín, Jockey), Eduard Azuaza es va aliar amb Jaume Castany per establir-se en els soterranis d’una casa medieval de Moià, on se serveixen plats tradicionals com el baiaton (el trinxat local) i carns de la zona, com la vedella de Moià. Ara que està a punt de començar la temporada de tòfona, no us perdeu el seu parmentier de patata amb fetge d’ànec i tòfona. www.lesvoltes.com
Tot i l’expansió internacional (Sant Pol-TòquioBarcelona i pel camí de ser l’única cuinera del món amb cinc estrelles Michelin), en els seus moments de lleure Carme Ruscalleda és provinciana. En el bon sentit de la paraula, esclar, enamorada de la seva província. La cuinera, a més de sovintejar la llengua de mar plana del Maresme, quan pot s’escapa al Garraf, “una costa abrupta, fascinant, absolutament diferent de la seva veïna”. Ruscalleda defensa que en les comarques que envolten la capital “sempre s’hi pot descobrir un nou racó”. Millor si és de muntanya. La cuinera atribueix a les roques i els penya-segats de la Catalunya interior poders teŀlúrics: “El Berguedà és un indret molt potent, un oceà de muntanyes que t’entra dins l’esperit i el sacseja”. I el Montseny, “una meravella de la natura a la vora de la costa”. Potser per haver viscut sempre vora el mar, les muntanyes l’atrauen. Fins al punt que pujar al Collsacreu, la collada que uneix el Maresme i el Vallès, a toc de
pedra de Sant Pol de Mar, s’ha convertit en un ritual que ella i el seu marit acompleixen cada divendres. “El cap de setmana marca el punt fort de la nostra feina, i abans d’escometre’l pugem a fer un berenar sopar a un restaurant que també es diu Collsacreu (www.restaurantecollsacreu.com). És el nostre kit-kat”, explica. Gairebé 25 anys al capdavant del Sant Pau, sempre en el mateix carrer de Sant Pol de Mar, esvaeixen qualsevol dubte sobre la seva maresmitat: “Tenir un restaurant així aquí és un privilegi. El Maresme és una comarca allargassada, amb ports, però en contacte amb hortes i muntanya”. Fa quinze anys va tenir una oferta “molt seriosa” per traslladar el restaurant, però va pesar més “en la balança del que guanyava i perdia, el trasplantament d’una canalla molt petita”. Raül Balam, el nen que va impedir el trasllat, ha conduït el desembarcament de la cuina maresmenca al restaurant Moments de l’Hotel Mandarin. Ja té la Michelin. –Ricard Martín
ESTEl·lar
Sant Pau, el restaurant de la Carme a Sant Pol , té tres estrelles Michelin.
encants naturals Paisatges increïbles, flora i fauna, fonts, boscos i muntanyes Caminada popular de Mura
montseny
Són uns 25 quilòmetres, se celebra un cop l’any (enguany el 25 de novembre), i, oh, bones notícies, no cal estar gaire preparat per fer-la. Els participants surten a les 8 del matí de la plaça de l’Església de Mura. Necessitarem unes sis hores per endavant per fer tot el recorregut que se situa dins el parc natural de Sant Llorenç de Munt i l’Obac. S’ofereixen dos itineraris, un de 15 quilòmetres i l’altre, per als més valents, de 25. L’entorn paisatgístic és increïble i, si el moment hi acompanya, fins i tot podem veure algunes aus rapinyaires. Abans de marxar de Mura, no us oblideu de menjar un poti-poti, una amanida típica del poble. www.cemura.cat
Avions i ocells
Tots coneixem la carxofa del Prat, però pocs diríem que el delta del Llobregat és una de les tres zones humides més importants de Catalunya i un lloc fantàstic per a l’observació d’aus. Forma part de la ruta migratòria d’alguns ocells i es considera GIBA (global important bird area). Prop de l’aeroport del Prat, a la platja es troba un recorregut senyalitzat que va explicant cadascuna de les atraccions, ens trobarem platges verges i al final gairebé toparem amb l’aeroport. A la pàgina web, hi trobareu desenes d’excursions sorprenents. www.portadeldelta.cat
La font de la Dou
Si hi col·loqueu els filtres adequats, potser algú es pot arribar a imaginar que heu passat les
imperdible! Orquídies i ratpenats a Osona?
No és la selva amazònica però qui ho diria. El Grup de Naturalistes d’Osona organitza moltes sortides durant l’any per conèixer la flora i fauna de la comarca. El més sorprenent és la quantitat d’orquídies que podem trobar a la zona! www.gno.cat
vacances a les cataractes del Niàgara després de veure-us a la foto de la font de la Dou. Des de Bagà prenem la pista asfaltada en direcció a Gisclareny. Abans del pont de Monnell trobarem un camí de terra a mà dreta que hi porta. Caminant des de Bagà són 6 quilòmetres. Situat a més de mil metres d’altitud, a prop del naixement del Bastareny, hi trobareu aquest brollador d’aigua espectacular. Tarzan us vindrà a rescatar al Berguedà. www.naturabergueda.com
per moure’s EN BICI
ESPORTS AQUÀTICS
RUTES A PEU
AVENTURES
Ben a prop de Barcelona, els aficionats a pedalejar tenen un munt de rutes per fer esport a la natura. Per exemple, es pot anar amb tren fins a Llinars del Vallès i començar allà una ruta de 14 quilòmetres. Com si fóssiu el Polzet del conte, només heu de seguir les marques del GR-92. Arribareu al parc Natural del Montnegre i el Corredor, on hi trobareu un mapa de l’Alpina. Boscos, fonts, ombra i ocellets fins a arribar a l’hostal del santuari del Corredor, on podeu reposar per encarar l’últim tram a Vallgorguina. www.amicsdelabici.org
Water Sports Centre està situat a la platja gran de Calella des de fa més de 15 anys. A més de classes de catamarà, surf i caiac, podeu deixar córrer l’adrenalina amb l’esquí aquàtic i els inflables per a tota una colla. www.watersportscentre.com A Cubelles i a Vilanova i la Geltrú, diversos centres fan classes de submarinisme. Ofereixen el curs de bateig i altres activitats. Si hi trobeu el gust, us podeu apuntar als concursos de fotografia subaquàtica que organitzen al Club Nàutic Vilanova. www.garraftour.com
En el cantó oriental del parc natural del Cadí i el Moixeró, podeu fer una excursió digna de postal. Comença al refugi de Rebost, des d’on s’enfila cap a la Tosa per la collada de Comafloriu i es torna pel camí del coll de Jou. S’hi ha d’anar preparat perquè l’excursió pot durar 7 hores! www.altbergueda.cat Una ruta que es pot fer a peu, amb bici i a cavall comença al Mas de Pontons, segueix pel coll de la Barraca i arriba al santuari de Font-rubí i el Bolet. Salts d’aigua i vinyes, sembla un somni. www.enoturismepenedes.cat
La platja de Rocapins, entre el far de Calella i Sant Pol, ofereix una excusa magnífica per anar a la platja també a la tardor. Just davant, hi ha un bloc per escalar, i si us agafa la gana, un xiringuito fantàstic per dinar una paella que haureu de reservar: truqueu al 93 766 16 64. El centre excursionista de la comarca del Bages organitza una colla d’activitats amb parapents individuals i biplaça per a aquells que volen iniciar-se en aquest món i també per als més experimentats. www.alioth.cat
www.timeout.cat 5
(re)viure la cultura
de prop
sergi lópez
patrimoni industrial, modernisme, poesia, història
el garraf
Tardor rima amb poesia
Si Vilanova i la Geltrú ‘existeix’ és per moltes raons, una de les quals és Sergi López, l’actor més popular de la vila, de la comarca i, potser, del país. Ha rodat més de 50 pel·lícules, la meitat de les quals a França. I quan és allà, no dubta a afirmar que és de Vilanova. “No sé si és per complex o què, però em fa vergonya dir que sóc de Barcelona, perquè no ho sóc. I quan dic que sóc de Vilanova, ho troben extremadament exòtic”, afirma.
Caminar per un parc ja té el seu punt poètic, però si hi afegim una activitat de les que organitza Poesia als Parcs la festa pot ser completa. En les dates previstes per als pròxims dies, hi ha dos programes temptadors. Un, al parc del Foix a Castellet i la Gornal amb el poeta Jordi Carulla i la viola de roda de Marc Egea, el 18 de novembre. El cap de setmana següent, el 25 de novembre, al parc del Garraf, a Begues, Laura Dalmau i David Ymbernon oferiran el seu espectacle, que inclou sempre El castell de Carun component plàstic dona, un viatge a www.diba.cat/parcsn/ l’Edat Mitjana a newsletter/fitxers/ només una hora p00d073.pdf de Barcelona Més enllà de la fama empresarial de Capellades, mocadors Guasch, vambes Munich i roba interior Punto Blanco (tots van néixer aquí), un dels atractius més forts d’aquesta ciutat és el molí paperer, del segle XVIII, restaurat i convertit en museu. Amb una visita guiada sabreu com s’elaborava paper de barba i de fumar i es venia a les colònies d’Amèrica. El famós paper Guarro es feia en aquest molí. Si teniu certes habilitats, podeu apuntar-vos als tallers que organitzen amb artistes internacionals. mmp-capellades.net
La terra de Paul Fuster
Si pensem que en aquest castell entre el segle XI i el XV hi van viure els Senyors de la Sal podem acabar pensant que parlem de la nova nissaga de Joc de trons. Tot té una explicació. Es tractava del nucli residencial dels senyors de Cardona, emparentats amb les principals cases reials europees i tan influents que el duc de Cardona era conegut com ‘el rei sense corona’. La visita a aquest castell ofereix la possibilitat de recórrer la fortalesa moderna i les parts del vell castell comtal, com la torre de la Minyona i la col·legiata de Sant Vicenç, joia del romànic llombard català. I un cop dalt de tot tindreu una vista de pel·lícula sobre les valls del Cardener. www.cardonaturisme.cat
imperdible! Per a qui va sempre amb el cap cot
El Museu Can Tinturé, a Esplugues de Llobregat, és el primer museu monogràfic de rajola de mostra de l’Estat. A més del museu, es pot visitar la fàbrica de ceràmica Pujol i Bausis, que va abastir als principals arquitectes modernistes durant els segles XIX i XX. www.esplugues.cat
6 www.timeout.cat
m. nogués
Escultures de paper
No només de l’Eixample viu un home
Hi ha modernisme més enllà de l’Eixample, potser que escampem la boira! El Vallès Oriental està farcit de les cases d’estiueig dels burgesos que buscaven tranquil·litat i fresca fora de la capital. Passejar per aquestes viles d’estiueig és una bona excusa ara que les vacances queden lluny. En trobareu a Cardedeu, l’Ametlla i Granollers, principalment, però hi ha un lloc imprescindible per la seva factura, l’illa Raspall de la Garriga. El nom d’una de les mansions ja és prou suggeridor: es coneix com ‘la bombonera’. Us caurà la bava amb els esgrafiats de la façana. www.turismepropbarcelona.cat/ca/ rutesmodernistes/vallesoriental/
Fàbriques d’un altre món
A més de la burgesia acolorida de la Casa Batlló i la Pedrera d’Antoni Gaudí, és imprescindible que visitem la Colònia Güell, una colònia obrera dedicada al tèxtil a Santa Coloma de Cervelló (Baix Llobregat). Fou construïda el 1890 per l’empresari Eusebi Güell per traslladar les indústries que tenia ubicades al Vapor Vell de Sants. L’arquitecte va voler donar-hi l’aspecte d’una petita ciutat, per això encara es pot visitar el que va ser la fonda, l’hospital, l’escola, el teatre, i, esclar, sobretot la cripta Güell, que asseguren que va ser la base per a la construcció de la Sagrada Família. L’espai va ser reformat l’any 2000 per l’arquitecte Òscar Tusquets. S’hi ha de reservar entrada! www.gaudicoloniaguell.org
A finals d’octubre, López farà al Teatre Lliure 30/40 Livingstone –a Vilanova ja l’han vista, esclar–, la seva última obra de teatre, realitzada amb un altre vilanoví, tot i que només d’adopció: Jorge Picó. Tots dos se’n foten de tot i de tothom. Vaja, que porten el sarcasme a la sang. Si vius o ets de Vilanova i la Geltrú, això és el que toca. “Aquí tenim l’humor sarcàstic, el particular sentit de l’humor vilanoví. Tothom que no és de Vilanova diu que som molt rars. I és que el poble té una particularitat: el carnaval. Aquí s’ha fet
sempre, i sempre en un to sarcàstic. Només hi ha el parèntesi de la Guerra Civil... Hi ha hagut societats, com la Grècia Groga, que va estar activa durant moltes dècades i que es dedicava a l’humor sarcàstic”. Seguim de broma, o no. Arribada l’hora de les recomanacions comarcals, López dispara: “De Vilanova, diria a la gent que pugés al Puig Montgròs per admirar els centenars d’antenes que hi ha i com de lluny arriba la malaltia humana. També s’hi pot veure tot el que s’ha cremat aquest estiu...”. Touchés. Evidentment, també recomana una platja vilanovina, la del Far. Allà hi va quan necessita inspirar-se. “El mar és una cosa brutal”, constata. I a Sitges? S’ho rumia: “De Sitges, l’espigó, un lloc de trobades carinyoses molt interessant. És, de llarg, el millor lloc de Sitges”. Hi anaves amb la teva amant quan no volies que ningú de Vilanova et veiés? “No. Aquest és un lloc per anar-hi, més aviat, sol...”. Ehem. –Andreu Gomila
carnaval
El carnaval vilanoví ha dotat els seus habitants d’un tarannà sarcàstic...
off bcn
roger mas solsonÈS Som a l’hostal Cap del Pla (carretera de Solsona a Port del Compte km 13. T. 973 49 90 54), on farem un menú de migdia de cuina tradicional tirant a pantagruèlic, de relació qualitat preu immillorable. És on ens ha portat Roger Mas –hem seguit la seva camioneta a tota castanya 10 quilòmetres des de Solsona– quan li hem demanat que ens mostri la comarca. Per a ell és un lloc mític, on s’escapa per fugir de la boira –“queda tallada a mil metres i amb un cop de cotxe passes de 2 a 14 graus”– i on parava a esmorzar quan anava a esquiar de petit: “L’estació es de l’any 74 però tinc fotos dels meus avis als anys 30 amb esquís de fusta”. És on es va fer la foto de portada de Les cançons tel·lúriques (2008).
irene fernández
Mas va viure uns anys a Barcelona, però la seva dona no hi està d’acord, “perquè mai no hi vaig estar més de 15 dies seguits”. Però tot i el poder d’atracció de la comarca, el cantautor parla amb malícia sorneguera de Solsona, “un Vic abans de la revolució industrial i el tren, abans del vapor”. Una ciutat medieval,
descriu el cantant. “La idiosincràsia és molt curiosa, com molt d’abans”. Potser per això una de les aficions de Mas és recordar anècdotes demencials de la Catalunya del segle XIX i fotre’s del mort i qui el vetlla. Per gaudir d’aquesta afició recomana Cal Tristany (www. caltristany.com), una masia de turisme rural on amb la seva colla han fet “alguna carlinada”, que consisteix a fer-se un panxó de riure a costa de la fi del sàdic carlí Charles d’Espagnac, amb robatori de crani inclòs. Una altra opció que ens recomana és Casafont (www. casafontrural.com/ ca), establiment rural on va gravar el disc homònim, l’any 1999. Té vistes a la serra de Busa, “un lloc tel·lúric”, un altiplà a 1.500 metres que durant la Guerra del Francès va acollir una peculiar presó natural, “sense murs ni parets ni sostres”. “Tiraven una palanca a un roc separat uns metres de l’altiplà i fotien els presos allà dalt. Els francesos, desesperats de fred, gana i set, es llançaven daltabaix al crit de: ‘Morir a Busa i ressorgir a París!’”. –Marta Salicrú
Roger Mas al Cap del Pla, el mateix paratge que va triar per fer la portada de Les cançons tel·lúriques.
www.timeout.cat 7