Q2 - Mapa de la Formació Professional de la RMB by Pacte Industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona

Mapa de la Formaci贸 Professional de la Regi贸 Metropolitana de Barcelona Formaci贸 Professional i sistema productiu a la Regi贸 Metropolitana de Barcelona

Quadern del Pacte Industrial

Quadern núm. 2: Formació

Mapa de la Formació Professional de la Regió Metropolitana de Barcelona Formació Professional i sistema productiu a la Regió Metropolitana de Barcelona

Quadern núm. 2: Formació

Mapa de la Formació Professional de la Regió Metropolitana de Barcelona Formació Professional i sistema productiu a la Regió Metropolitana de Barcelona Comissió de Formació Pacte Industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona amb la col·laboració de CIREM

Territori, món del treball i empreses són els eixos principals de la col·lecció Quaderns del Pacte Industrial Aquesta col·lecció té com a objectiu donar a conèixer les anàlisis, reflexions i propostes del Pacte Industrial i dels seus membres, ajuntaments, sindicats, associacions empresarials i altres agents del territori, encaminades a contribuir a la vertebració i optimització de la capacitat econòmica del territori metropolità.

beta editorial

PACTE INDUSTRIAL DE LA REGIÓ METROPOLITANA DE BARCELONA

El Pacte Industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona és una associació territorial, formada per 45 ajuntaments, els més importants en termes de població i activitat econòmica a nivell metropolità, la Diputació de Barcelona, la Mancomunitat de municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, així com els sindicats, CCOO i UGT, les associacions empresarials, les universitats i un ampli conjunt d'entitats i organismes vinculats al desenvolupament econòmic i a la promoció de l'ocupació al conjunt del territori metropolità. El Pacte neix l’any 1997, com a proposta del Pla Estratègic de Barcelona, actualment Pla Estratègic Metropolità, amb la voluntat d'agrupar en un espai comú de treball i propostes els principals agents implicats en la dinàmica econòmica, la formació i la ocupació al territori metropolità. La formació és un element capdal per a la competitivitat del territori i per aquest motiu s’ha cregut oportú impulsar el Mapa de la Formació Professional, una eina d’anàlisi i de consulta que té com a principal objectiu identificar el conjunt de l’oferta, usuaris, recursos i equipaments associats a la formació professional en l’àmbit metropolità de forma a analitzar l’adequació del sistema productiu al sistema formatiu en el conjunt del territori metropolità. A nivell d’anàlisi, aquest treball ordena, estandarditza, unifica i integra a nivell territorial els tres subsistemes de la formació professional que són la formació reglada, la formació ocupacional i la formació contínua. La informació es troba desglossada per famílies professionals i comarques i municipis de més de 20.000 habitants. A nivell de consulta., el Mapa de la Formació que ara es presenta, es complementa d’un directori de centres de formació professional i estadístiques que pot ser consultat lliurement i de forma interactiva a la nostra web (http://www.pacteind.org). D’aquesta forma resulta possible identificar per a cada comarca i municipi de la regió metropolitana quins són els centres que ofereixen formació per qualsevol família professional, i el seu alumnat. El Mapa de la Formació és un eina de consulta i d’ajut pels responsables i tècnics que de treballen en l’àmbit de la formació però també per a agents socials, professionals del sistema educatiu, responsables de recursos humans de les empreses o bé ació específica en el territori específic. Es tracta d’una iniciativa sorgida des del territori, amb la participació d’administracions locals, sindicats, organitzacions empresarials i institucions educatives que han impulsat i participat en aquest treball a través de la Comissió de Formació del Pacte Industrial. Amb el Mapa de la Formació Professional a la RMB se supleix un dèficit d’informació territorialitzada per l’àmbit metropolità en aquesta matèria. El Pacte Industrial ha estat elaborant el Mapa de la Formació Professional a la RMB des del curs 1999-2000, el que permet ara realitzar una visió amb una certa perspectiva de com ha evolucionat la formació professional en els darrers anys. Amb aquesta eina el Pacte Industrial contribueix a l’optimització dels recursos i la planificació d’accions de la formació professional en l’àmbit metropolità, com a requisit per a millorar el capital humà de la regió metropolitana i avançar en la ocupació, la competitivitat, la cohesió social i la sostenibilitat del territori metropolità. Maravillas Rojo Presidenta del Comitè Executiu Pacte Industrial de la Regió Metropolitana

Edició Pacte Industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona Presidenta del Comitè Executiu del Pacte Industrial Maravillas Rojo Autors Comissió de Formació del Pacte Industrial Equip de Redacció Oriol Homs ( Fundació CIREM) Jordi Potrony (Fundació CIREM) Glòria Sanchez (Fundació CIREM) Coordinació de l’edició Marc Balaguer (Pacte Industrial de la RMB) Membres de la Comissió de Formació que han participat en l’estudi M. José Arcos (Ajuntament de Viladecans) Isabel Compte (Ajuntament de Sabadell) Laura Duran (Ajuntament de Molins de Rei) Lourdes Esteban (Pimec-Sefes) Cristóbal García (Ajuntament Santa Coloma de Gramenet) Carmen Garrido (IDFO-UGT) Ferran Jiménez (Ajuntament de Les Franqueses del Vallès) Josep M. Marco (Ajuntament de Terrassa) Cristina Marín (IDFO-UGT) Laura Méndez (Diputació de Barcelona) Juan Pedro Pérez (Ajuntament del Prat de Llobregat) Raúl Rivera (Ajuntament de Sabadell) Eduardo Rodríguez (Pacte Industrial de la RMB) M. José Rodríguez (Diputació de Barcelona) Margarida Rodríguez (Ajuntament de L’Hospitalet de Llobregat) Juan Sánchez (UGT) Jordi Sans (Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya) Francesc Santamaría (UGT) Xavier Solé (Ajuntament del Prat de Llobregat) Eduard Vecino (Fundació EADA) Lorena Ventura (Ajuntament de Barcelona, Barcelona Activa S.A.) Mireia Vilanova (Ajuntament de Molins de Rei) Francesca Zanuy (Ajuntament de Sabadell)

Sumari PRIMERA PART. ANÀLISI 1. LA FORMACIÓ PROFESSIONAL A LA REGIÓ METROPOLITANA 1.1 Presentació 1.2 Evolució de l’alumnat 1.3 Anàlisi de les desigualtats de gènere 1.4 L’alumnat segons l’edat 1.5 Distribució i evolució de les famílies professionals

10 10 12 14 14

2. L’ORIENTACIÓ AL MERCAT DE TREBALL DE LA FORMACIÓ PROFESSIONAL

3. LA FORMACIÓ PROFESSIONAL A LES COMARQUES DE LA REGIÓ 3.1 Característiques de la formació professional per comarques 3.1.1 Dades Generals 3.1.2 Dades segons igualtat d’oportunitats 3.1.3 Dades segons edat 3.1.4 Dades evolutives 3.1.5 Dades segons la titularitat dels centres 3.2 L’oferta d’especialitats de formació professional per comarques 3.3 L’especialització productiva de cada comarca i la seva relació amb l’oferta de formació

26 26 26 27 27 28 28 28 31

4. EL DESENVOLUPAMENT DE LA FORMACIÓ A LES CIUTATS DE LA REGIÓ

5. RESULTATS I CONCLUSIONS

6. ANNEXOS METODOLÒGICS 6.1 Metodologia 6.2 Fonts d’informació 6.3 Cobertura territorial i temporal 6.4 Classificacions estadístiques i model de correspondències 6.5 Especialitats de FO corresponents a Competències transversals i a Varis/sense assignar 6.6 Accions formatives de FC corresponents a Competències transversals i a Varis/sense assignar

40 40 40 41 42 44 46

1. EVOLUCIÓ DE LA FORMACIÓ PROFESSIONAL REGLADA PER FAMÍLIES PROFESSIONALS 1.1 Evolució de la Formació Professional Reglada per Famílies Professionals i comarques. Curs 1999-2000 i 2001-2002 1.2 Evolució de la Formació Ocupacional per Famílies Professionals i comarques. Any 1999 i 2001 1.3 Evolució de la Formació Contínua per Famílies Professionals i comarques. Any 1999 i 2001

2. OFERTA FORMATIVA DE LA REGIÓ METROPOLITANA DE BARCELONA 2.1 Alumnat per tipus de formació, sexe i edat

51 51

49 50 50

SUMARI

SEGONA PART. ANNEX ESTADÍSTIC

2.1.1 2.1.2 2.1.3 2.2 2.3 2.4 2.5 2.6 2.7 2.8

Alumnat per tipus de formació i sexe Alumnat de FPR per edat Alumnat de Formació Contínua per edat Alumnat per tipus de formació i famílies professionals Alumnat per tipus de formació, sexe i famílies professionals Alumnat de FP Reglada per cicles i sexe Alumnat de FPR per Famílies Professionals, tipus de cicle i mitjana d’hores de formació Alumnat de FO per Famílies Professionals i hores de formació Alumnat de FC per Famílies Professionals, tipus de pla i hores de formació Centres de Formació per Titularitat i tipus de formació

51 51 51 52 52 53 53 54 55 55

3. ESTRUCTURA DE LLOCS DE TREBALL A LA REGIÓ METROPOLITANA 3.1 Estructura de llocs de treball a la RMB 3.2 Les 30 ocupacions amb més ocupats 3.3 Distribució de la població ocupada (afiliats a la Seguretat Social) per activitat productiva 3.4 Estructura de llocs de treball a la Regió Metropolitana per famílies professionals 3.5 Ofertes de treball intermediades pel Servei Català d’Ocupació per famílies professionals 3.6 Ocupacions amb més ofertes de treball intermediades pel Servei Català d’Ocupació a la Regió Metropolitana (més de 500 ofertes) 3.7 Oferta (Alumnes de Formació Professional Reglada i Ocupacional) en relació a la demanda (llocs de treball) de qualificació a la RMB per famílies professionals 3.8 Oferta (Alumnes de Formació Contínua) en relació a la demanda (llocs de treball) de qualificació a la RMB per famílies professionals

56 56 58 58 59 60

4. OFERTA FORMATIVA DE LES COMARQUES 4.1 Alumnat per tipus de formació, sexe i comarca 4.2 Alumnat per tipus de formació, sexe, famílies professionals i comarca 4.3 Alumnat per tipus de formació, edat i comarca 4.3.1 Alumnat de Formació Reglada per edat i comarca 4.3.2 Alumnat de Formació Contínua per edat i comarca 4.4 Alumnat de formació professional reglada per comarca i famílies professionals (dades absolutes) 4.5 Alumnat de formació professional reglada per comarca i famíles professionals (dades relatives per comarca) 4.6 Alumnat de formació professional reglada per comarca i famílies professionals (dades relatives per família professional) 4.7 Alumnat de formació ocupacional per comarca i famílies professionals (dades absolutes) 4.8 Alumnat de formació ocupacional per comarca i famílies professionals (dades relatives per comarca)

65 65 65 66 66 66 67

61 63 64

68 69 70 71

4.10 4.11 4.12 4.13 4.14

Alumnat de formació ocupacional per comarca i famílies professionals (dades relatives per família professional) Alumnat de formació contínua per comarca i famílies professionals (dades absolutes) Alumnat de formació contínua per comarca i famílies professionals (dades relatives per comarca) Alumnat de formació contínua per comarca i famílies professionals (dades relatives per família professional) Centres de formació per comarca Centres de formació per tipus de formació (reglada i ocupacional) i comarca

5. ESTRUCTURA DELS LLOCS DE TREBALL 5.1 Llocs de treball per comarca i ocupacions a la RMB (dades absolutes) 5.2 Llocs de treball per comarca i ocupacions a la RMB (dades relatives per comarca) 5.3 Llocs de treball per comarca i ocupacions a la RMB (dades relatives per ocupacions) 5.4 Estructura dels llocs de treball a les comarques de la RMB per famílies professionals (dades absolutes) 5.5 Estructura dels llocs de treball a les comarques de la RMB per famílies professionals (dades relatives per comarca) 5.6 Estructura dels llocs de treball a les comarques de la RMB per famílies professionals (dades relatives per família professional) 5.7 Distribució de les ofertes de treball intermediades pel Servei Català d’Ocupació per comarca i famílies professionals a la RMB (dades absolutes) 5.8 Distribució de les ofertes de treball intermediades pel Servei Català d’Ocupació per comarca i famílies professionals a la RMB (dades relatives per comarca) 5.9 Oferta (alumnes de FPR i de FO) en relació a la demanda (llocs de treball) de qualificació per comarca i famílies professionals 5.9.1 Alt Penedès 5.9.2 Baix Llobregat 5.9.3 Barcelonès 5.9.4 Garraf 5.9.5 Maresme 5.9.6 Vallès Occidental 5.9.7 Vallès Oriental 5.10 Oferta (alumnes de FC) en relació a la demanda (llocs de treball) de qualificació per comarca i famílies professionals 5.10.1 Alt Penedès 5.10.2 Baix Llobregat 5.10.3 Barcelonès 5.10.4 Garraf

72 73 74 75 75 75 77 77 77 78 78 79 79 81 82 83 83 84 84 85 85 86 86 87 87 88 88 89

SUMARI

4.9

5.10.5 5.10.6 5.10.7

Maresme Vallès Occidental Vallès Oriental

6. OFERTA FORMACIÓ DELS MUNICIPIS 6.1 Alumnat de formació reglada per famílies professionals i municipi de més de 50.000 habitants 6.2 Alumnat de formació ocupacional per famílies professionals i municipi de més de 50.000 habitants 6.3 Centres de formació reglada i ocupacional per municipi 6.3.1 Alt Penedès 6.3.2 Baix Llobregat 6.3.3 Barcelonès 6.3.4 Garraf 6.3.5 Maresme 6.3.6 Vallès Occidental 6.3.7 Vallès Oriental 6.4 Perfil d’indicadors de cada municipi respecte al total de la Regió Metropolitana de Barcelona 6.4.1 Metodologia i interpretació dels perfils d’indicadors 6.4.2 Vilafranca del Penedès 6.4.3 Cornellà de Llobregat 6.4.4 El Prat de Llobregat 6.4.5 Sant Boi de Llobregat 6.4.6 Sant Feliu de Llobregat 6.4.7 Viladecans 6.4.8 Badalona 6.4.9 Barcelona 6.4.10 L’Hospitalet de Llobregat 6.4.11 Santa Coloma de Gramenet 6.4.12 Vilanova i la Geltrú 6.4.13 Mataró 6.4.14 Cerdanyola del Vallès 6.4.15 Rubí 6.4.16 Sabadell 6.4.17 Sant Cugat del Vallès 6.4.18 Terrassa 6.4.19 Granollers

89 90 90 91 91 91 92 92 92 92 92 93 93 93 94 94 96 98 100 102 104 106 108 110 112 114 116 118 120 122 124 126 128 130

SUMARI

Primera part. Anàlisi 1. La formació Professional a la Regió Metropolitana 1.1 Presentació Aquest document analitza les dades dels tres subsistemes de formació professional (reglada, ocupacional i continua) de la Regió Metropolitana de Barcelona actualitzades a l’any 2002. Aquesta és la tercera edició del Mapa de la Formació Professional de la Regió Metropolitana de Barcelona que es va iniciar a l’any 200011. L’acumulació de dades dels tres anys ha permès incorporar, enguany, una visió de les tendències evolutives de la formació a la Regió. En l’Annex primer es presenta la metodologia utilitzada per facilitar la interpretació de les dades al lector interessat1 .

1.2 Evolució de l’alumnat A la Regió Metropolitana, durant el curs 2001-2002 es varen matricular, als cicles de formació professional reglada, 46.671 alumnes, als quals cal afegir el 18.615 alumnes que han cursat formació reglada en les escoles oficials d'idiomes. Això significa una relació del 21,74% respecte dels joves de 15-24 anys de la població activa de la Regió Metropolitana (amb dades censals de l’any 1996).

El 21,74% dels joves de 15-24 anys de la població activa de la RMB cursen FPR

En els últims tres cursos s’han perdut 718 alumnes. Malgrat que la tendència és ascendent des del curs 2000-2001, i que la matrícula s’ha incrementat en 2.526 alumnes, aquest augment no ha estat suficient per a superar els 66.004 alumnes del curs 1999-2000 (veure taula 1.1). L’efecte demogràfic que ja està afectant a tots els nivells educatius, no hauria d’impactar, o no seria desitjable que ho fes, en l’àmbit de la formació professional ja que es parteix de nivells molt baixos d’alumnat. Sembla que des del curs 2000-2001 hi ha un canvi de tendència positiva en el que el major nombre d’estudiants que es dirigeixen als cicles formatius compensen la davallada demogràfica.

Pèrdua d’alumnes al llarg del darrer trienni

Els cicles superiors continuen tenint més èxit d’alumnat que els mitjans. Els primers suposen el 57% del total d’alumnes dels dos cicles, la qual cosa, vista des del punt de vista del mercat de treball, no és coherent, ja que la demanda de mà d’obra semiqualificada encara és

Mapa de la Formació Professional de la Regió Metropolitana de Barcelona. Estudi sobre l’oferta formativa i la demanda de qualificacions a la RMB. Actualitzacions del 2000 i 2001. 1

Aquest any, no s’han pogut utilitzar les dades de les activitats justificades de formació ocupacional, doncs el Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya a octubre de 2003 no té tancada la justificació de tots els expedients de la convocatòria corresponent a l’any 2001. En aquest cas s’ha utilitzat la informació corresponent als cursos atorgats en la convocatòria del 2001, que en teoria correspon a les places compromeses, però que segurament es produiran desviacions en la seva execució. Aquest fet ha limitat l’anàlisi de les característiques personals dels participants en els cursos de formació ocupacional, i caldrà tenir-ho en compte, en la comparació amb les xifres dels anys anteriors. 2

més elevada. En canvi des del punt de vista de l’alumnat i el sistema educatiu, segueix demostrant l’esforç que famílies i joves estan disposats a fer per invertir en educació per a obtenir les millors credencials possibles per a ampliar les possibilitats futures de les noves generacions. Això significaria que el batxillerat és més atractiu que els primers cicles i en canvi, els cicles superiors guanyen atractivitat en relació a la universitat. Amb tot cal també recordar, que l’elevat grau de fracàs escolar a la secundària obligatòria està minvant considerablement el potencial de joves que es dirigeixen cap els cicles mitjans.

Forta reducció de l’alumnat de la formació ocupacional

Pel que fa a la formació ocupacional també es detecta una reducció continuada del nombre de persones que han seguit algun curs de tipus ocupacional. La disminució és importat, s’han perdut 25.637 participants en els tres anys, i tenint en compte que les dades de l'any 2002 es refereixen a places atorgades i no a participants confirmats, la reducció encara deu ser més important. És cert que abans del 2001 l’atur també va disminuir a Catalunya i a la Regió Metropolitana, però no així a partir d’aquesta data (veure taula 1.1).

Creixement de la formació continua

Respecte a la formació continua les dades són més positives. En els tres darrers anys hi ha hagut un increment de 4.442 persones formades. Encara que han disminuït respecte a l’any anterior 2001. Caldrà veure l’evolució futura de la tendència.

TAULA 1.1 Evolució de l’alumnat en els tres subsistemes de formació a la RMB

Font: CIREM, elaboració pròpia a partir de les dades facilitades pel Departament d’Ensenyament (cursos 1999-2000, 2000-2001 i 2001-2002), pel Departament de Treball (alumnes de 1999 i 2000 i places atorgades el 2001) i per FORCEM (anys 1999, 2000 i 2001).

LA FORMACIÓ PROFESSIONAL A LA REGIÓ METROPOLITANA

D’altra banda, el curs pont per passar dels cicles mitjans als superiors continua essent molt minoritari. Només 274 joves el varen seguir durant el curs 2001-2002, representant el 1,37% dels alumnes matriculats als cicles mitjans. Encara que en fase de implantació, en cas de mantenir-se aquesta tònica, aquest fet demostraria, que o bé és una fórmula poc adaptada a les necessitats i demandes dels joves o bé realment no hi ha una tendència a voler seguir els estudis en els cicles superiors, o bé no s’han instrumentat aquells mecanismes necessaris per a la realització dels mateixos

Globalment, la tendència és progressivament negativa durant els tres anys, havent perdut el conjunt del sistema de formació 21.913 alumnes, sense que hi hagi cap indici que confirmi que les necessitats de formació de la població activa hagin disminuït. Al contrari, totes les informacions apunten que les necessitats són creixents, donades les necessitats urgents de millorar la capacitat d’innovació i de competitivitat de l’economia catalana i per tant del seu principal motor la Regió Metropolitana.

Reducció global de les persones formades a la RMB

GRÀFIC 1.1 Evolució de l’alumnat en els tres subsistemes de formació a la RMB

Alguns factors poden explicar aquesta davallada: l'alentiment de l’activitat econòmica dels darrers anys i els factors demogràfics, però aquests factors no justificarien l’efecte negatiu d’una menor inversió en la formació de la població, ja sigui inicial o continuada, davant dels imperatius dels reptes econòmics i socials que té plantejada la societat catalana. Cal esmentar el pes que ha adquirit la formació continuada en el conjunt del sistema, amb el 56,15% del total de persones formades. Si s’hi afegeix la formació ocupacional, que en la resta de països europeus es considera en el marc de la formació continuada, es pot afirmar que en realitat, avui a la Regió Metropolitana, el model del sistema de formació ja està basat en una concepció de formació al llarg de la vida de la població, malgrat els respectius subsistemes presenten rigideses per adaptar-se a aquesta tendència. Si es té en compte les hores de formació, cal matisar aquesta afirmació, doncs la formació inicial representa el 71,06% del conjunt d’hores de formació impartides.

La formació inicial té més pes en hores de formació, però la formació continua i ocupacional arriben a més persones

La informació disponible no permet examinar en detall la distribució de la titularitat dels centres en el conjunt del sistema de formació, només hi ha dades referents als cicles formatius de la formació reglada. En aquest àmbit, malgrat hi ha un major nombre de centres privats, aquests són de menor tamany, i els centres públics atenen a un major nombre d’alumnes que els privats, un 58,09%. Amb tot, la presència de la iniciativa privada a la Regió Metropolitana és certament elevada.

1.2. Anàlisi de les desigualtats de gènere A la formació professional reglada es produeix un comportament diferenciat dels joves per gènere. En els cicles de grau mig, els nois representen un 62,38% de l’alumnat, en els de grau superior, representen el 52,14%, i en el curs pont el 66,79%. En canvi en els

Diferents comportaments de gènere a la formació reglada i a la contínua

cursos d’idiomes les noies són majoritàries en un 68,55%. Per tant apareix clarament una formació professional masculinitzada i una formació en idiomes feminitzada, encara que pel conjunt apareix un estret marge favorable a les noies. Els models de comportament dels joves segueixen diferenciats per gènere, en funció de les seves expectatives de futur. Les noies opten per invertir més en formació i segueixen pautes més d’innovació i els nois segueixen pautes més tradicionals. En canvi a la formació continua la majoria, 53,51% són homes, i per tant es confirma una menor accessibilitat de les dones a la formació continua a la Regió Metropolitana. Si l’anàlisi es realitza per famílies professionals, apareix una forta disparitat per gènere. Agregant les famílies per grans sectors econòmics ja es pot detectar que, a la formació reglada els nois es dirigeixen principalment a cicles formatius corresponents al sector industrial, i les noies a famílies de serveis o a cicles de caràcter transversal. La mateixa tendència s’observa en la formació continua, encara que aquí els homes també segueixen una formació centrada en competències transversals.

TAULA 1.2 Alumnat de FPR i FC per Gènere i Grans Sectors a la RMB

Nota: En els totals de la formació continua hi ha comptats els alumnes sense assignar. Font: CIREM, elaboració pròpia a partir de les dades facilitades pel Departament d’Ensenyament (curs 2001-2002) i per FORCEM (any 2001)

Fortes disparitats per gènere de l’alumnat segons famílies professionals

Famílies com “electricitat i electrònica”, que ocupen la primera posició entre els nois, en canvi és la 15 posició entre les noies i hi ha una proporció de 3 noies per cada 100 nois. Quelcom de similar passa a la “informàtica”, que és la tercera opció pels nois i la 9 per les noies, amb una proporció de 22 noies per cada 100 nois. Aquesta situació es repeteix a “fabricació mecànica”, o bé a “manteniment de vehicles autopropulsats”, a “manteniment i serveis a la producció”... Cal destacar la diferenciació per gènere de la família de la “informàtica” en la formació inicial per la seva possible repercussió futura en la participació de la dona en els sectors de les noves tecnologies. Quelcom d’oposat passa amb altres famílies, normalment més vinculades al sector serveis, com per exemple la família de “sanitat”, la 3 opció per les noies i la 12 pels nois, amb una proporció de 18 nois per

LA FORMACIÓ PROFESSIONAL A LA REGIÓ METROPOLITANA

Aquestes dades agregades encara dissimulen una polarització molt més accentuada a nivell de cada una de les famílies.

cada 100 noies, o bé la família de “serveis socioculturals i a la comunitat”, que és la 4 opció per les noies i la 18 pels nois, amb una proporció de 11 nois per cada 100 noies. Una situació similar es dóna a “imatge personal”, i amb menys desproporció, però amb una presència majoritària de noies a “administració”, “comerç”, “arts plàstiques i disseny”... En la formació continuada, malgrat es mantenen les diferències, no són tant extremes com a la formació inicial. Fins i tot hi ha famílies en les quals els nois són majoritaris en la formació inicial i en canvi en la continua són majoritàries les dones i al contrari. Per exemple, és el cas de la família “d’administració”, “arts plàstiques i disseny” i la de “química”, en les quals hi ha una majoria de dones a la formació inicial i aquesta majoria canvia de sentit en la formació continua.

Hi ha més disparitat de gènere a la formació inicial que a la contínua

El contrari passa a les famílies “d’hosteleria i turisme”, i “indústries alimentàries”. Aquesta situació, encara que pot estar influïda per diferents continguts dels cursos dirigits a perfils professionals diferents, reflecteix també, una divergència en les imatges laborals que tenen els joves durant la seva escolarització i la realitat del mercat de treball. Malgrat tot, segueix apareixent una forta segmentació de les activitats de formació continua per gènere. Famílies com les “d’edificació i obra civil”, “electricitat i electrònica”, “fabricació mecànica”, “manteniment de vehicles autopropulsats” i “manteniment i serveis a la producció” continuen sent aclaparadorament masculines i en canvi les de “sanitat”, “serveis socioculturals i la comunitat” ho són femenines.

1.4 L’alumnat segons l’edat El 62,31% dels alumnes dels cicles formatius tenen entre 16 i 20 anys, això significa que una tercera part dels alumnes segueixen els cicles formatius en unes edats no previstes inicialment, és a dir amb més de 20 anys. Aquesta és una realitat suficientment significativa com per tenir-la en compte en la planificació d’aquest cicle educatiu i demostra una certa obertura, encara tímida, a una perspectiva de formació continuada reglada.

Un terç dels alumnes de FPR tenen més de 20 anys

Aquesta és ja una realitat en el cas dels idiomes, on les edats majoritàries són les de 21 a 29 anys, però que hi ha un 20% aproximadament de persones de major edat i un 12% de menor edat.

Un 20% de les persones de FC tenen més de 45 anys

Pel que fa a la formació continua encara que el col·lectiu més nombrós és el de 26 a 35 anys, hi ha una bona representació dels de més edat. És especialment destacable el 20,63% de persones amb més de 45 anys.

1.5 Distribució i evolució de les famílies professionals La distribució per famílies professionals dels alumnes de formació professional en els tres subsistemes presenta dinàmiques pròpies molt pronunciades. Cada subsistema respon a diferents tipus de demandes. La formació reglada s’adapta a les demandes dels joves i les seves famílies i està condicionada per l'oferta disponible dels recursos en els centres educatius. La formació ocupacional està influïda per la demanda dels aturats i per la iniciativa dels centres de formació i les seves capacitats, igualment que la formació

Importància de la formació de competències transversals especialment a la formació contínua

continua està supeditada a les necessitats de les empreses i a la iniciativa dels actors que ofereixen aquest tipus de formació. A més aquestes dinàmiques poden estar interrelacionades: una abundància de formació inicial de bona qualitat, pot justificar una menor formació continua. Al contrari, una manca de formació inicial pot donar lloc a una necessitat major de formació continuada. Amb tot la interpretació de les dades no és simple, i alguns dels resultats obren interrogants per respondre als quals caldria contrastar-los amb els actors directes de les empreses, els agents socials i els centres de formació (veure taula 1.3).

Poca formació esportiva a la FO i FC

En la família de les “activitats físiques i esportives”, hi ha molt més participació en la formació inicial que no en l’ocupacional o en la continua. Possiblement aquestes xifres reflecteixen que la formació continuada del sector passa per altres mecanismes de finançament no recollits en les estadístiques examinades. O bé posa de manifest les limitacions de la formació ocupacional i la continua en acreditar unes competències que requereixen un reconeixement oficial que només s’aconsegueix a la formació inicial.

Davallada de la família “administrativa” a la FPR i FO

La família “d’administració” és la segona família en importància en la formació inicial (11,68%) i ocupacional (7,24%) i la tercera en la continua (4,42%). En els dos primers subsistemes està en franc retrocés, al contrari que a la formació continua, encara que en xifres absolutes atrauen a volums similars de persones.

Importància en retrocés de la formació ocupacional “d’arts gràfiques”

Les “arts gràfiques” presenten una dinàmica dominada per la formació ocupacional que forma a moltes més persones que els altres dos subsistemes junts. La formació inicial, la més minoritària, segueix una tendència fortament creixent. En canvi la formació ocupacional i la continua segueixen una tendència decreixent.

Retrocés de la FPR i FO “d’arts plàstiques i disseny”

A les “arts plàstiques i al disseny” la formació reglada és àmpliament majoritària, malgrat s’ha reduït respecte al curs 1999-2000. En canvi la formació ocupacional ha davallat molt el darrer any, i la continua presenta un cert increment respecte a 1999. En aquest cas, les xifres poden estar assenyalant diversos mecanismes de formació continuada o situacions no cobertes pels subsistemes de formació ocupacional o continuada.

Importància de la formació contínua de “comerç i màrqueting”

El “comerç i el màrqueting” estan totalment dominats per la formació continuada que ocupa el segon lloc en aquest subsector amb un pes de 9,64% sobre el total. En aquest cas, possiblement la manca d’una formació específica de base inicial sigui la causa que expliqui la importància de la formació continua. Sembla, però, que aquesta situació tendeix a corregir-se, doncs s’incrementa el nombre d’estudiants de la formació reglada i disminueix l’ocupacional i la continua.

LA FORMACIÓ PROFESSIONAL A LA REGIÓ METROPOLITANA

La primera constatació és la importància de les competències transversals en els tres subsistemes, especialment en la formació continua, en la que gaire bé concentren el 60% de tots els participants. A la formació reglada fa referència a l’ensenyament dels idiomes (28,51%) i a la formació ocupacional representa un 20,76%. En les famílies del sector primari cal destacar que malgrat no haver cap oferta reglada, hi ha una certa activitat creixent en els subsectors de la formació ocupacional i continua.

La família de “comunicació, imatge i so”, sorprèn per no tenir cap oferta de formació continua, i molt poca d’ocupacional, representant el 2% de la formació reglada, i en continua expansió. Pot ser que les dificultats del reconeixement de les competències en la formació ocupacional i continua, o bé les característiques del sector econòmic o bé també una manca de correspondència professional de la formació reglada expliquin aquesta situació.

Molt poca formació contínua i ocupacional de“comunicació, imatge i so”

El cas de “l’edificació i la construcció civil”, presenta clarament un dèficit de la formació inicial per manca d’atractivitat pels joves del sector professional corresponent i en ràpida caiguda. L’oferta en el subsector inicial és reduïda en relació a la continua (que segueix un cert increment) i a l’ocupacional (que està estancada). La família de “l’electricitat i l’electrònica”, torna a estar dominada per la formació inicial (10,58%) amb molta desproporció respecte a l’oferta de l’ocupacional (2,72%) i de la continua (0,88%). Es detecta un cert increment en la formació continua i un estancament en la inicial i un retrocés en l’ocupacional.

Reduïda formació inicial a la “construcció”

A la “fabricació mecànica” passa un procés similar que a l’electricitat i electrònica, però en menys proporció. La formació inicial forma a gaire bé els mateixos volums que l’ocupacional i la continua junta. En el subsector reglat, la tendència és creixent, i en canvi en l’ocupacional es detecta una forta davallada l’últim any, i un cert estancament en la continuada.

Importància de la formació inicial “d’electricitat i electrònica” i de “fabricació mecànica”

La família de “fusta i moble” té un volum reduït de formació, dominat per la formació ocupacional i amb pràcticament una formació continua inexistent. La reducció de la formació inicial es contraposa al fort increment de la formació ocupacional. Pot ser, en aquest cas, s’assisteix a un transvasament de perfils de qualificació de la formació reglada a l’ocupacional.

Reducció de la formació inicial a “fusta i moble” i increment de la FO

A la família de “hosteleria i turisme” la tendència és l’oposada, un fort increment de la formació inicial, una davallada de la formació ocupacional i un increment de la formació continua que és la que domina l’oferta. En aquest cas, la distinta dinàmica de la formació ocupacional i la continua pot ser degut a un canvi en el perfil humà de les persones que es dirigeixen al sector.

Importància de la FC a “hosteleria i turisme”

La família de “imatge personal” té un comportament similar al de la comunicació, imatge i so, en la qual la formació inicial domina completament l’oferta i no hi ha cap oferta de formació continuada. O els mecanismes de reciclatge de la mà d’obra professional del sector va per altres camins o bé hi ha un problema d’accessibilitat dels professionals a la formació continua. També en aquesta família hi ha una dinàmica oposada a la formació inicial en completa expansió i a l’ocupacional en ràpida reducció.

Manca d’oferta de formació contínua a “imatge personal”

A la família de les “indústries alimentàries” la dinàmica és diferent. El domini absolut és de la formació continua. Una formació inicial molt minsa (0,27%) i estancada, i una formació ocupacional similar (0,52%), contrasten amb una formació continua en expansió i d’un cert pes (2,10%). Segurament aquestes xifres mostren una qüestió no ben resolta de perfils i d’adequació de l’oferta en la formació inicial i l’ocupacional.

Poca formació inicial i ocupacional a les “indústries alimentàries”

En la família de la “informàtica” els volums estan més o menys equilibrats, amb un pes a la formació inicial (6,32%) i a l’ocupacional (6,39%) similar i més gran que a la continua (2,81%). Tant

Expansió de FPR i FO “d’informàtica”

Importància de la FPR de “manteniment de vehicles”

El “manteniment de vehicles autopropulsats” està dominat per la formació inicial (4,45%) i amb molt poca formació ocupacional (0,55%). La formació inicial està estancada i l’ocupacional en franc retrocés, com també la continua encara que amb menys intensitat.

Importància de la FC de “manteniment i serveis a la producció”

El “manteniment i els serveis a la producció” estan dominats per la formació continua que forma a més persones que la inicial i l’ocupacional conjuntament. La formació inicial està pràcticament estancada, en canvi es detecta un fort creixement de la formació ocupacional i una reducció de la formació contínua.

Poca formació ocupacional “química”

En la família “química”, destaca la poca importància de la formació ocupacional, entre una inicial i una continua que es reparteixen a parts iguals l’oferta. Aquest fet pot estar relacionat amb la manca d’instal·lacions apropiades en els centres del subsector i segurament amb el reconeixement de les titulacions que requereix el sector. Tant en la formació inicial com en la formació ocupacional la reducció del nombre de formats és constant, no així en la continua que augmenta en tot el període estudiat. Possiblement ambdós fets estan relacionats.

Importància creixent de la formació inicial i contínua de “sanitat”

En la família de la “sanitat”, malgrat la importància del subsector inicial (6,91%), la formació continua forma a moltes més persones, tantes com la inicial i l’ocupacional juntes. Tant la inicial com la continua segueixen un creixement moderat i l’ocupacional pateix una forta reducció de les persones formades.

Retrocés de la formació de “serveis socioculturals i de la comunitat”

Als “serveis socio-culturals i de la comunitat” hi ha un lleuger domini de la formació inicial, en relació a la continua i un menor pes de la formació ocupacional que està en ple retrocés. També la formació inicial segueix un lleuger retrocés igual que la formació contínua.

Retrocés de la formació “tèxtil, confecció i pell”

A la família “tèxtil, confecció i pell” hi ha una dèbil oferta inicial, en clar retrocés, a l’igual que a la resta de subsectors, malgrat la formació continuada és la que forma a més persones, segurament per les limitacions dels altres subsectors.

Escassa formació de “vidre i ceràmica”

“Vidre i ceràmica”, només presenta una reduïda oferta en la formació ocupacional i en clar retrocés. La comparació entre les dinàmiques de cada un dels subsectors per famílies professionals que s’ha detallat en els paràgrafs anteriors suggereix reflexions interessants sobre la planificació de l’oferta de cada subsector i la possible adequació/complementarietat de les titulacions i certificacions de cada una d’elles. Més endavant s’insistirà en aquesta qüestió al comparar les dinàmiques formatives amb les tendències del mercat de treball.

LA FORMACIÓ PROFESSIONAL A LA REGIÓ METROPOLITANA

a la formació inicial com a l’ocupacional estan en plena expansió, en canvi la continua mostra un cert estancament.

TAULA 1.3 Tendències d’Evolució de l’alumnat en els tres Subsistemes de Formació per Famílies Professionals a la RMB

Font: CIREM, elaboració pròpia a partir de les dades facilitades pel Departament d’Ensenyament (cursos 1999-2000 i 20012002), pel Departament de Treball (alumnes de l’any 1999 i places atorgades l’any 2001) i per FORCEM (Anys 1999 i 2001)

2. L’orientació al mercat de treball de la Formació Professional La diversitat productiva de la regió requereix un ampli ventall en la oferta formativa

Si s’observa la distribució de la població ocupada per ocupacions és pot comprovar la diversitat de les activitats productives i de serveis que es generen a la Regió Metropolitana. Aquesta diversitat requereix un ample ventall d’oferta formativa que pràcticament cobreix totes les famílies professionals existents. I de fet així és, tal com s’ha comprovat en els apartats anteriors. Per tal d’aproximar-se més a les diferents demandes de qualificació des de l’activitat econòmica es poden deduir dos grans tipus de demandes de formació: les que corresponen a les ocupacions amb un volum més important d’implantació a la Regió, i les que no tenint un gran volum, experimenten un ràpid creixement gràcies al qual generen demandes formatives noves. L’observació de les 30 ocupacions amb major nombre d’ocupats de la Regió, facilita informació sobre el primer tipus de demandes formatives. Totes elles, amb més de 20.000 ocupats, justifiquen suficientment que se’ls hi dediqui una oferta específica per part del conjunt del sistema de formació, doncs la taxa de rotació de la seva mà d’obra, en condicions d’estabilitat, genera una demanda suficient per justificar una línia sostenible d’oferta formativa. Des d’una visió global de planificació de l’oferta formativa de la Regió caldria definir una oferta específica per a cada una d’elles.

L’ORIENTACIÓ AL MERCAT DE TREBALL DE LA FORMACIÓ PROFESSIONAL

TAULA 2.1 Les 30 Ocupacions amb més ocupats a la RMB

Font: CIREM, elaboració a partir de l’Estadística de Població de 1996 i l’Enquesta de Població Activa 2002.

L’altre tipus de necessitats formatives, fruit de les ocupacions emergents, poden ser detectades pels registres de contractació o bé per la dinàmica de la intermediació del mercat de treball. Aquesta segona via, tot i les limitacions que presenta, és la que s’ha utilitzat. Les ocupacions amb més de 500 ofertes intermediades pel Servei Català d’Ocupació, ofereix una aproximació a la dinàmica conjuntural del mercat de treball. La comparació de les dues llistes d’ocupacions, les de més volum i les de més contractació constitueixen una primera aproximació al mapa de les ocupacions a les quals caldria dedicar atenció des de l’oferta formativa, per a construir el mapa de la formació a la Regió.

TAULA 2.2 Ocupacions amb més de 500 ofertes intermediades pel Servei Català d’Ocupació a la RMB

Les ocupacions més nombroses i les emergents defineixen la demanda de FP

L’ORIENTACIÓ AL MERCAT DE TREBALL DE LA FORMACIÓ PROFESSIONAL

Font: CIREM, elaboració a partir de l’Estadística de Població de 1996 i l’Enquesta de Població Activa 2002.

La relació entre l’oferta formativa i l’estructura de la població ocupada permet dur a terme una primera aproximació sobre les relacions entre ambdues estructures, amb totes les precaucions possibles, doncs ja és conegut des de fa molt anys que no existeix una relació directa entre oferta formativa i estructura del mercat de treball, però així i tot permet detectar alguns dels grans desequilibris en l’orientació de l’oferta formativa cap a l’activitat professional. S’ha distingit la comparació entre l’estructura de l’ocupació i l’oferta formativa inicial i ocupacional per una banda i la continua per l’altra, doncs les interpretacions són de diferent significació: la formació continua es dirigeix als mercats interns de les empreses, i la inicial i ocupacional a proveir des del mercat extern les necessitats de mà d’obra de les empreses.

FORMACIÓ REGLADA I OCUPACIONAL Les famílies que presenten una major desproporció entre el seu pes en l’oferta formativa inicial i ocupacional i en l’ocupació a la Regió són les següents: • Famílies amb un pes a l’oferta formativa inferior al seu pes en l’ocupació: • “Comerç i màrqueting”, amb una diferència de 9,6 punts

• “Administració”, amb una diferència de 8,5 punts • “Fabricació mecànica”, amb una diferència de 7 punts • “Química”, amb una diferència de 4,6 punts • “Tèxtil, confecció i pell”, amb una diferència de 3 punts • “Edificació i obra civil”, amb una diferència de 2,9 punts • “Hosteleria i turisme”, amb una diferència de 2,3 punts • Famílies amb un pes a l’oferta formativa superior al seu pes en l’ocupació: • “Informàtica”, amb una diferència de 7,6 punts • “Electricitat i electrònica”, amb una diferència de 4,9 punts • “Sanitat”, amb una diferència de 3,1 punts • “Arts plàstiques i disseny”, amb una diferència de 2,6 punts • “Manteniment i serveis a la producció”, amb una diferència de 2 punts

Famílies professionals formatives FPR i FO subrepresentades a l’ocupació: “Comerç” “Administració” “Fabricació mecànica” “Química” “Tèxtil i confecció” “Edificació” “Hosteleria”

• La funció comercial ha estat i continua estant menystinguda en el conjunt del sistema de formació, sense, que fins ara, s’hagi trobat una fórmula prou atractiva per interessar a la població jove, malgrat està suficientment comprovat que una part important dels professionals desenvoluparan funcions comercials en la seva vida professional. Algunes d’elles són molt especialitzades i per tant la via professional d’accés a la funció comercial passa per l’especialització temàtica. Es possible que la seva identificació estadística d’oferta i demanda no estigui ben registrada. Amb tot, caldria revisar l’oferta formativa per tal d’incloure un millor tractament de la funció comercial. D’altra banda, el sector comerç detallista, és un sector de pas de mà d’obra i per tant també és lògic que hi hagi un desequilibri entre pes en l’ocupació i pes en l’oferta formativa. • La família professional de “l’administració” presenta tradicionalment un desequilibri, ja que una bona part de les persones que desenvolupen aquestes tasques no tenen una formació professional sinó que hi accedeixen des d’altres cicles educatius, ja sigui directament del batxillerat o bé des de certs nivells universitaris, especialment per part de les dones. • La “fabricació mecànica”, ha patit una forta reducció dels alumnes en les últimes dècades, que ha generat un dèficit evident en el mercat de treball. Com s’ha observat, aquesta tendència està canviant en els darrers anys, però segurament encara hi ha camí per recórrer. • La “química” també presenta una situació per sota de les seves possibilitats en el mercat de treball, encara que en aquest cas caldria un contrast amb el sector per identificar els perfils i les necessitats emergents. • El “tèxtil i confecció”, està patint una forta competència mundial, però la reduïda oferta formativa genera un clar desequilibri amb la situació en el mercat de treball. En aquest cas el problema és la motivació de la població per orientar-se cap aquesta família. • El mateix passa amb la família de “l’edificació” que presenta problemes d’atractivitat, especialment per les persones joves, i un canvi en les característiques de la seva població ocupada pels fets immigratoris. • Quelcom de similar passa en la família de “l’hosteleria” en el que hi ha encara camp per recórrer, però presenta problemes de motivació per certs perfils i canvis en la composició de la població ocupada.

L’ORIENTACIÓ AL MERCAT DE TREBALL DE LA FORMACIÓ PROFESSIONAL

Aquesta informació s’ha de prendre com un indicador que només mostra desequilibri, caldrà interpretar aquest desequilibri i contrastar amb els propis sectors la seva significació. Pel primer grup de famílies professionals s’introdueixen els següents comentaris:

El segon grup de famílies professionals mereixen algunes matitzacions: • Per la família “informàtica”, segurament cal tenir en compte la dificultat d’identificar i classificar correctament la població ocupada, la qual cosa segurament reduiria el superàvit. Malgrat tot, la diferència és molt gran. En aquest cas, segurament cal introduir altres perspectives com la necessitat d’ampliar el nombre de persones que en l’estructura ocupacional tinguin coneixements especialitzats en informàtica com a tecnologia dominant en el futur, i no només preveure la relació amb els que exerceixen l’ocupació específica d’informàtics. • En la família de “sanitat”, segurament pesa la inèrcia d’un fort creixement ocupacional en el passat que s’ha ralentit en els darrers anys. Però caldria un contrast amb el sector per tal d’identificar millor les tendències i les necessitats de la família professional. • A la família “d’arts plàstiques i disseny”, segurament també presenta una dificultat d’identificació i classificació de les respectives ocupacions. Caldria aprofundir sobre la situació ocupacional d’aquesta família de gran dinamisme, però mal coneguda en el mercat de treball. • El “manteniment i els serveis a la producció”, presenta també dificultats de classificació, ja que una bona part dels seus efectius s’han integrat a les línies de producció seguint una tendència més preventiva del manteniment. Els continguts de la formació tenen un ventall ocupacional més ample que l’estricte definit per la classificació de la CNO.

Famílies professionals formatives FPR i FO sobrerepresentades a l’ocupació: “Informàtica” “Sanitat” “Arts plàstiques i disseny” “Manteniment i serveis a la producció”

Pel primer grup de famílies, menys en el cas de “l’administració”, una iniciativa del sector productiu corresponen per ampliar l’oferta formativa, hauria de merèixer l’atenció dels planificadors per tal d’assegurar la viabilitat de la iniciativa. En canvi pel segon grup de famílies, menys en el cas de la “informàtica”, o de forts desequilibris territorials, caldria precaució en acceptar o promoure ampliacions de l’oferta. A més dels comentaris anteriors, cal esmentar que les següents famílies presenten un dèficit d’oferta que pot afectar a la renovació de la mà d’obra dels sectors ocupacionals respectius: • “Activitats marítimo pesqueres” • “Comerç i màrqueting” • “Edificació i obra civil” • “Fabricació mecànica” • “Indústries alimentàries” • “Química” • “Tèxtil, confecció i pell” • “Vidre i ceràmica” De fet, totes aquestes famílies professionals ja presenten a l’actualitat dificultats per incorporar mà d’obra professionalitzada.

FORMACIÓ CONTÍNUA L’anàlisi de la relació entre l’oferta de formació continuada i l’estructura ocupacional de la Regió Metropolitana aporta un altre tipus de conclusions. En aquest cas, les famílies que tenen un dèficit de l’oferta formativa en relació a l’estructura ocupacional son les següents: • “Administració”, amb 11,3 punts de diferència • “Fabricació mecànica”, amb 7,9 punts de diferència

Algunes famílies professionals presenten greus dèficits d’oferta formativa que poden afectar a la renovació de la mà d’obra del sector

“Administració” ”Fabricació mecànica” “Química” “Edificació” “Tèxtil i confecció” “Hoteleria”

• “Química”, amb 4,2 punts de diferència • “Edificació i obra civil”, amb 3,4 punts de diferència • “Tèxtil, confecció i pell”, amb 2,8 punts de diferència • “Hoteleria i turisme”, amb 2,3 punts de diferència Totes aquestes famílies coincideixen que també presenten dèficits en la formació inicial i l'ocupacional, la qual cosa agreuja el seu dèficit formatiu. Les famílies amb un superàvit d'oferta de formació continua en relació a l’estructura ocupacional són les següents:

Famílies professionals formatives FC sobrerepresentades a l’ocupació:

• “Comerç i màrqueting”, amb 9,5 punts de diferència • “Sanitat”, amb 5,5 punts de diferència • “Informàtica”, amb 4,9 punts de diferència • “Manteniment i serveis a la producció”, amb 4,5 punts de diferència • “Indústries alimentàries”, amb 3,6 punts de diferència

“Comerç” “Sanitat” “Informàtica” “Manteniment serveis a la producció” “Indústries alimentàries”

En les famílies de “comerç” i “indústries alimentàries”, pot ser que els dèficits de l’oferta inicial i ocupacional generin una major activitat formativa en la formació continuada. Les altres famílies coincideixen també amb un superàvit en la formació inicial i ocupacional. Caldria contrastar amb experts dels sectors respectius les causes d’aquest superàvit.

L’ORIENTACIÓ AL MERCAT DE TREBALL DE LA FORMACIÓ PROFESSIONAL

Famílies professionals formatives FC subrepresentades a l’ocupació:

3. La Formació Professional a les Comarques de la Regió En aquest capítol s’analitzen les dades desagregades per cada una de les comarques de la Regió.

3.1 Característiques de la Formació Professional per comarques 3.1.1 Dades generals A nivell de comarca s’observen diferències importants segons les diverses dimensions analitzades. La diferent composició del teixit humà i econòmic, expliquen la major part d’elles, però també pot influir un efecte de mobilitat intraregional, entre les diferents comarques que podria explicar algunes de les diferències observades. Caldria una anàlisi més aprofundida incorporant la variable origen i mobilitat de la població formada per tal de comprovar-ho.

TAULA 3.1 Alumnat per tipus de Formació, Gènere i Comarca

Font: CIREM, elaboració pròpia a partir de dades facilitades pel Departament d’Ensenyament (Curs 2001-2002), pel Departament de Treball (places atorgades 2001) i per FORCEM (Any 2001). *No es disposa en el moment de la realització de l’informe de dades desagregades per sexe en el cas de la formació ocupacional.

El Barcelonès destaca pel desenvolupament de la formació professional reglada, es produeix un efecte capitalitat de Barcelona, amb una diversitat d’oferta que atrau a joves d’altres comarques. A l’altre extrem, l’alt Penedès i el Maresme, sobresurten per un menor desenvolupament de la formació professional inicial. Altres tres comarques, Baix Llobregat, Garraf i Vallès Oriental tenen percentatges similars i el Vallès Occidental destaca com la segona comarca després del Barcelonès amb una relació de la formació inicial amb la població activa jove més alta. Si es comparen les taxes de la formació reglada en relació al total de la població activa, les diferències es redueixen per l’efecte de l’envelliment de la població en unes comarques més que en altres. Diferències similars apareixen a la formació ocupacional. El Barcelonès segueix destacant pel mateix efecte que a la formació inicial. Aquesta vegada són el Garraf, el Maresme i el Vallès Occidental els que tenen les proporcions més reduïdes i el Vallès Oriental, l’Alt Penedès i el Baix Llobregat amb unes proporcions intermèdies, destacant aquest últim com la segona comarca amb més desenvolupament de la formació ocupacional en funció del nombre d’aturats. Una vegada més la relació amb el total de la població activa aminora les diferències. Pel que fa a la formació continua, destaca el Vallès Occidental i en segon lloc el Barcelonès. A l’altre extrem se situen el Garraf i el Maresme, i en una situació intermèdia la resta de comarques.

TAULA 3.2 Principals característiques dels tres Subsistemes de Formació per Comarques

Font: CIREM, elaboració pròpia a partir de les dades facilitades pel Departament d’Ensenyament (curs 2001-2002), pel Departament de Treball (places atorgades el 2001), per FORCEM (any 2001) i de l’Estadística de Població de 1996 (dades de població activa i aturats) i del 2001 (dades de població).

3.1.2 Dades segons igualtat d’oportunitats El Garraf, el Maresme i l’Alt Penedès són les comarques que presenten un menor desenvolupament de la formació professional en general. La igualtat d’oportunitats per raó de gènere també presenta diferents situacions entre les comarques. A la formació reglada, destaquen el Barcelonès i el Vallès Occidental, com les comarques amb una major igualtat d’oportunitat i on les noies són majoritàries. En canvi a l’Alt Penedès la distància és molt pronunciada, amb una participació reduïda de les noies a la formació professional. La resta de comarques presenten percentatges similars, encara que lluny de la paritat entre noies i nois. En relació a la formació continua, és el Baix Llobregat i l’Alt Penedès els qui presenten una situació més desequilibrada, detectant-se dificultats per l’accés de les dones a la formació continua. El Vallès Oriental presenta també una situació poc equilibrada, i la resta encara que per sobre de la mitjana de la Regió encara no han obtingut la paritat de gènere en les activitats de formació continua. Aquestes diferències significatives entre comarques poden donar peu al disseny de mesures específiques per aconseguir objectius comuns entre les comarques.

3.1.3 Dades segons edat L’anàlisi de l’edat mostra també importants diferències. El Barcelonès té els màxims percentatges de joves de més edat seguint cursos de formació professional reglada. La resta tenen comportaments similars, destacant el Maresme com la comarca amb més alumnat dins del període d’edat previst. En canvi a la formació continua són les comarques de l’Alt Penedès, Vallès Occidental i Maresme les que presenten unes taxes més baixes de població més gran de 45 anys seguint activitats de formació continuada. La resta tenen comportaments similars, destacant el Garraf com la comarca amb més població gran en formació continua.

LA FORMACIÓ PROFESSIONAL A LES COMARQUES DE LA REGIÓ

Grans diferències d’igualtat d’oportunitats entre comarques

3.1.4 Dades evolutives Des d’un punt de vista evolutiu, a les comarques del Barcelonès i el Vallès Oriental es redueixen lleugerament els efectius formats a la formació inicial, la resta de comarques, en canvi, s’incrementen els efectius. Totes les comarques redueixen els efectius de la formació ocupacional en el període 1999-2001. A la formació continua és la comarca del Baix Llobregat la que redueix efectius en el període.

3.1.5 Dades segons la titularitat dels centres Pel que fa a la titularitat dels centres de formació professional reglada, a totes les comarques menys al Barcelonès el nombre de centres públics supera el de privats amb una mitjana de 63,39%. En canvi en el Barcelonès la proporció s’inverteix amb un 67,44% de centres privats.

3.2 L’oferta d’Especialitats de Formació Professional per comarques

Ample ventall d’oferta al Barcelonès, Baix Llobregat i Vallès Occidental

FORMACIÓ REGLADA Com es pot observar en la taula 3.3, l’oferta de les comarques del Barcelonès, el Baix Llobregat i el Vallès Occidental presenten un ample ventall de famílies professionals per la formació reglada inicial. A les altres comarques l’oferta és bastant més reduïda, i en alguns casos les famílies estan molt concentrades. Les “activitats agràries” i “comunicació, imatge i so” només s’imparteixen a dues comarques. “Arts gràfiques”, “indústries alimentàries”, “tèxtil, confecció i pell”, i “idiomes” només s’imparteixen a tres comarques. No totes les famílies tenen un mateix comportament a cada una de les comarques. • Les “activitats físiques i esportives”, “l’hoteleria i el turisme”, i la “imatge personal” estan creixent a totes les comarques en les que s’imparteixen. • L'única família que baixa a totes les comarques on s’imparteix és el “tèxtil, confecció i pell” • Cal destacar la reducció de la “informàtica” a la comarca del Vallès Oriental de forma contradictòria de la resta de comarques i del que caldria esperar. • També “l’edificació i l’obra civil”, es redueix a totes les comarques menys al Garraf. Caldria conèixer els criteris d’ubicació de les famílies en el territori per aclarir algunes tendències que no semblen coherents amb l’evolució general de l’especialitat al conjunt de la Regió.

FORMACIÓ OCUPACIONAL Pel que fa a la formació ocupacional el mapa de les famílies per comarques presenta una major dispersió de les activitats formatives i per tant una major aproximació a les necessitats territorials que la formació reglada inicial. Tot i així hi ha algunes famílies que només s’imparteixen a un nombre reduït de comarques: La de “vidre i ceràmica” només hi ha participants al Barcelonès, la “marítimo pes-

Major distribució territorial de la formació ocupacional

TAULA 3.3 Evolució de la Formació Professional Reglada per Famílies Professionals i Comarques

Font: CIREM, elaboració pròpia a partir de les dades facilitades pel Departament de Treball (cursos 1999-2000 i 2001-2002).

LA FORMACIÓ PROFESSIONAL A LES COMARQUES DE LA REGIÓ

TAULA 3.4 Evolució de la Formació Ocupacional per Famílies Professionals i Comarques

quera” al Barcelonès i al Maresme, i la “química”, al Baix Llobregat, al Barcelonès i al Vallès Oriental. Cal destacar que totes les comarques redueixen el nombre de places atorgades per a la realització de formació ocupacional. Les tendències evolutives es diferencien d’una comarca a una altra. • “L’administració”, les “arts gràfiques”, el “comerç i el màrqueting”, “l’electricitat i l’electrònica”, la “imatge personal”, els “serveis socioculturals i de la comunitat”, el “tèxtil, confecció i pell”, i les “competències transversals”, disminueixen a totes les comarques on s’imparteixen • La “fusta i el moble” i la “informàtica”, s’incrementen a totes les comarques • La “fabricació mecànica”, disminueix a totes les comarques menys al Garraf; la “comunicació, la imatge i el so”, també disminueix a totes menys al Baix Llobregat; “l’hoteleria i el turisme” es redueix a tot arreu menys al Maresme; la “química” es redueix arreu menys al Baix Llobregat; la “sanitat”, es redueix a totes les comarques menys al Vallès Occidental. Els canvis de famílies d’un any a l’altre semblen molt ràpids en algunes comarques, la qual cosa pot significar una alta capacitat d’adaptació a les necessitats canviants de l’entorn o al contrari a una forta desadaptació dels criteris de planificació.

FORMACIÓ CONTÍNUA La formació continua presenta també una bona dispersió territorial adaptant-se a les demandes dels territoris. Només les “activitats marítimo pesqueres” s’imparteixen a dues comarques: Baix Llobregat i Barcelonès. L’evolució global de les comarques és positiva. Només el Baix Llobregat disminueix els efectius formats i el Vallès Occidental pràcticament està estancat. Les famílies professionals també segueixen criteris d’evolució diferents segons cada comarca. • Les “indústries alimentàries” s’incrementen a totes les comarques, i les “d’hoteleria i turisme” i les “agràries” també s’incrementen a totes les comarques menys en el Garraf. • El “comerç i màrqueting” es redueix a totes les comarques menys al Maresme. La “fusta i el moble” també disminueix a totes les comarques menys al Vallès Occidental, el “manteniment i els serveis a la producció” disminueix a totes les comarques menys al Maresme. També en la formació continua s’observa una gran variabilitat de tendències d’un any a l’altra. En aquest cas pot ser que estigui relacionat amb la capacitat organitzativa de centres de formació o d’organitzacions empresarials i sindicals, o bé també a una capacitat de ràpida adaptació a les necessitats. Caldrien estudis de camp per aclarir aquesta qüestió que estranya a l’observador.

La FC també presenta una ampla distribució en el territori

TAULA 3.5 Evolució de la Formació Contínua per Famílies Professionals i Comarques

Font: CIREM, elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per FORCEM (anys 1999 i 2001).

3.3 L’especialització productiva de cada comarca i la seva relació amb l’oferta de formació Les comarques que composen la Regió Metropolitana tenen un cert grau d’especialització productiva tant en el sector industrial com en el de serveis. Aquest grau d’especialització es pot observar en la distribució de les ocupacions i en concret en aquelles que tenen un major pes en el conjunt de l’ocupació de cada comarca. Tal com s’ha dit al parlar del conjunt de la Regió, aquestes dades són útils per definir una part de l’oferta formativa. Són aquells sectors a cada comarca que són suficientment importants per dedicar-hi una oferta específica de formació. L’altre element de la planificació de l’oferta és la dinàmica de la conjuntura, que s’ha mesurat a partir de les ofertes intermediades pel Servei Català d’Ocupació. Les dades corresponents a cada comarca, comparades amb les de major pes ajudaran a definir l’estructura bàsica de l’oferta formativa a nivell comarcal. A continuació es comenta la relació que s’ha establert entre demanda i oferta de la formació inicial reglada i ocupacional per detectar els desequilibris més importants entre les dues dimensions per a cada comarca. Tal com s’ha dit abans aquests indicadors cal contrastar-los amb els actors implicats en el territori i coneixedors de les dinàmiques de cada família per tal d’examinar altres factors o circumstàncies que puguin influir en la definició de l'oferta de la formació. Tanmateix ja s’han explicitat alguns dels elements a tenir en compte en la interpretació dels indicadors per cada una

LA FORMACIÓ PROFESSIONAL A LES COMARQUES DE LA REGIÓ

Algunes famílies professionals presenten desequilibris entre l’oferta i la demanda

de les famílies a la Regió. Caldria també aplicar-los en el nivell de la comarca. En el cas de la formació continua també es poden detectar les famílies amb un excedent formatiu i famílies amb dèficits. Algunes famílies presenten els mateixos desequilibris que en la formació inicial i l'ocupacional, però altres els desequilibris són de diferent signe. Per exemple el “comerç”, generalment presenta un dèficit en la formació inicial i ocupacional, però en canvi presenta un superàvit en la continua.

TAULA 3.6 Desequilibris entre l’oferta formativa (FPR i FO) i l’estructura ocupacional per Famílies Professionals i Comarques

Font: CIREM, elaboració pròpia a partir de les dades facilitades pel Departament de Treball (Alumnat del 1999 i Places atorgades el 2001).

Font: CIREM, elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per FORCEM (any 2001), de l’Estadística de Població de 1996 i de l’Enquesta de Població Activa del 2002.

LA FORMACIÓ PROFESSIONAL A LES COMARQUES DE LA REGIÓ

TAULA 3.7 Desequilibris entre l’oferta formativa (FC) i l’estructura ocupacional per Famílies Professionals i Comarques

4. El Desenvolupament de la Formació a les ciutats de la Regió El quadre adjunt mostra grans desigualtats en el desenvolupament de la formació professional a les ciutats de la Regió. Són tan importants que no sembla que es pugui tractar de ciutats que comparteixen un mateix territori. Un factor que podria explicar les diferències seria la possible mobilitat per estudis entre les ciutats de la Regió, qüestió que caldria comprovar. Però en el cas que no fos així, aquesta situació denotaria una manca de criteris territorials de planificació de la formació a la Regió. Això significa que altres factors com la capacitat o la voluntat dels actors territorials o altres factors externs poden estar intervenint en el dimensionament de la formació a la Regió Metropolitana.

Grans diferències entre ciutats de la Regió

TAULA 4.1 Alumnat de Formació Reglada per Famílies Professionals i Municipi de més de 50.000 habitants

Font: CIREM, elaboració pròpia a partir de dades facilitades pel Departament d’Ensenyament (Curs 2001-2002).

La relació del total d’alumnes de formació inicial i ocupacional sobre la població activa mostra diferències de més 11 punts, essent l’extrem més alt Cornellà de Llobregat i el més baix Rubí. Si la relació s’estableix només entre la formació inicial i la població de 16 a 20 anys, les diferències augment a més de 42 punts, entre Barcelona en l’extrem alt i Sant Feliu de Llobregat en el més baix. O bé sobre la població activa de 15-24 la diferència és també molt gran entre les mateixes ciutats. Si la relació s’estableix en l’àmbit de la formació ocupacional, les diferències van des de Granollers amb 50,87% i Badalona 4,05% dels aturats. És a dir més de 46 punts. En canvi si la comparació es fa entre la formació ocupacional i el conjunt de la població activa sobresurt Cornellà molt per sobre de la resta de ciutats.

TAULA 4.2 Alumnat de Formació Ocupacional per Famílies Professionals i Municipi de més de 50.000 habitants

Font: CIREM, elaboració pròpia a partir de dades facilitades pel Departament de Treball (places atorgades l’any 2001).

EL DESENVOLUPAMENT DE LA FORMACIÓ A LES CIUTATS DE LA REGIÓ

TAULA 4.3 Principals Característiques de la FPR i de la FO per ciutats de més de 50.000 habitants i Capitals de Comarca

La tendència evolutiva de la formació a les ciutats de la Regió, segueix les pautes generals, però amb algunes variacions importants en algunes ciutats. Cal destacar l’evolució positiva a Viladecans i a Sant Feliu de Llobregat, especialment en aquesta última ciutat que segueix un creixement molt important. Segurament els aspectes demogràfics de cada ciutat estan influint aquestes xifres, però la forta reducció generalitzada de la formació professional a gairebé totes elles, no s’explica només pels factors demogràfics. Caldria una anàlisi evolució més aprofundida per a conèixer les causes reals. Els darrers anys és coneguda la dificultat per a trobar alumnes per a la formació ocupacional a nivell local, però caldria preguntar-se, si realment es comença a donar una saturació del mercat o bé hi ha una manca d’adaptació de l’oferta a les necessitats dels joves, dels aturats i dels ocupats, doncs els nivells de formació de la població són encara lluny dels desitjables.

TAULA 4.4 Evolució de la Formació a les ciutats de la Regió en els darrers tres cursos

Font: CIREM, elaboració pròpia a partir de les dades facilitades pel Departament d’Ensenyament (curs 2001-2002), pel Departament de Treball (places atorgades el 2001).

5. Resultats i conclusions L’anàlisi de les dades i dels indicadors que s’han construït permet obtenir algunes conclusions generals de gran interès per a la planificació de la formació a la Regió Metropolitana de Barcelona. En matèria de formació reglada i ocupacional la Generalitat de Catalunya té amplies competències tant de planificació com d’execució. Malgrat els esforços realitzats, i els resultats obtinguts per la pròpia Generalitat, com per les administracions municipals, l’estudi posa en evidència l’existència d’importants desigualtats i una tendència regressiva de la formació a la Regió. a) La primera gran conclusió és que s’observen grans diferències a nivell comarcal, però sobretot a les principals ciutats de la Regió. Aquestes diferències tant marcades demostrarien una manca de criteris territorials en la planificació de la formació, malgrat que algunes d’aquestes diferències poden ser explicades per una possible mobilitat dels estudiants entre ciutats.

Manca de criteris territorials de planificació

b) La segona gran conclusió és que la formació a la Regió està en procés de retrocés difícilment justificable per causes externes, ja siguin demogràfiques o econòmiques, doncs les necessitats de formació de la població, tant si són joves, com aturats, com ocupats, estan encara lluny de ser ateses en els nivells comparatius amb els països de l’entorn europeu.

Retrocés en el nombre de persones formades

c) Pel que fa al gènere s’observen grans diferències entre comarques i ciutats, a més de la pervivència d’una forta desigualtat entre els gèneres a les diferents famílies professionals.

Fortes desigualtats de gènere

d) D’altra banda, l’anàlisi de l’edat dels participants mostra una utilització de la formació, inclòs la inicial, des d’una perspectiva de formació al llarg de la vida per a una part significativa de la població. Aquesta tendència està molt més consolidada a la formació ocupacional i a la continua, en les quals, les persones majors de 45 anys ocupen un pes significatiu.

Inici d’un model de formació durant tota la vida

e) La relació de l’oferta formativa amb la demanda del mercat de treball sembla fortament dinàmica, sense que es pugui concloure si és degut a una capacitat d’adaptació ràpida a l’evolució del mercat, o al contrari a la influència de factors més lligats als actors, o als recursos disponibles.

Elevada dinàmica dels actors en relació a les demandes del mercat

Les famílies “d’activitats marítimo pesqueres”, “comerç i marquèting”, “edificació i obra civil”, “fabricació mecànica”, indústries alimentàries”, “química”, “tèxtil, confecció i pell”, vidre i ceràmica”, són les que presenten dèficits més greus. En canvi, les famílies “d’informàtica”, “sanitat”, i “manteniment i serveis a la producció” presenten una certa saturació d’oferta.

Algunes famílies professionals presenten importants dèficits de l’oferta formativa

RESULTATS I CONCLUSIONS

f) S’han detectat famílies professionals amb importants dèficits per cobrir les necessitats de reproducció de la qualificació del mercat de treball, i altres que semblen en aquests moments saturades.

Els resultats d’aquesta anàlisi posen de manifest la necessitat d’incrementar els esforços per aconseguir un accés més ampli i equilibrat de la població a la formació, i d’altra banda la millora dels mecanismes de planificació i coordinació entre els actors que intervenen en aquest àmbit.

La Generalitat de Catalunya té les competències per actuar

Tant en la formació reglada com en l’ocupacional, les competències de la Generalitat de Catalunya permeten desenvolupar els mecanismes de planificació per a corregir els dèficits detectats. L’elaboració de criteris de planificació territorial objectivables ajudaria a la transparència de les actuacions de les administracions públiques. En l’àmbit de la formació la col·laboració entre tots els actors és indispensable per aconseguir els resultats desitjables. Això significa que, respectant les competències de la Generalitat, els Ajuntaments i els altres actors, haurien de participar en l’elaboració dels criteris de planificació territorial en la matèria, per tal que els objectius que s’acordessin fossin compartits per totes les parts implicades.

Col·laboració oberta entre actors sobre objectius consensuats i avaluables

A nivell europeu es fa servir la metodologia de col·laboració oberta en l’àmbit de l’ocupació per tal de coordinar les polítiques dels estats membres i els de la Comissió europea, mitjançant l’establiment d’uns objectius avaluables. Aquesta metodologia es podria aplicar a nivell metropolità definint objectius comuns i compromisos avaluables entre els principals actors implicats en la formació a la Regió Metropolitana, tant a nivell de la regió com de cada municipi entre la Generalitat de Catalunya, les administracions locals, els agents socials, i els centres de formació. Del diagnòstic realitzat sobre la formació professional a la Regió sobresurten quatre grans àmbits d’actuació: • L'accés de la població a la formació • Les desigualtats de gènere • Les diferències territorials • La relació entre l’oferta i la demanda de formació Per a cada un d’aquests àmbits caldria establir uns indicadors consensuats que fossin fàcilment avaluables. Per exemple: • Per l'accés, en primer lloc aturada de la reducció d’efectius i en segon lloc increment del nombre de persones formades. Es pot mesurar pel percentatge d’alumnes formats a la reglada sobre població de 16-20 anys. Percentatge de participants a la formació ocupacional sobre atur. Percentatge de participants a la formació continua sobre població ocupada. • Sobre les desigualtats de gènere, tendència al 50% de dones a totes les famílies • Sobre les diferències territorials, reducció dels extrems per increment dels més baixos • Sobre la relació demanda oferta, donar resposta a les famílies amb més dèficit d’oferta formativa. A l’actualitat hi ha vàries instàncies de concertació tant a nivell metropolità com comarcal i de ciutat, en els quals es poden plantejar els objectius i el seu seguiment: Pacte Industrial de la RMB, Consells de formació professional de ciutat, Consells Comarcals, Pactes Territorials per l’Ocupació, Taules locals d’ocupació, comissions de formació professional dins dels plans estratègics... Aquestes instàncies juguen un important paper de coordinació, però caldria millorar els mecanismes de compromís dels actors entorn d’objectius consensuats i sobre el seu seguiment.

Millorar el compromís dels actors per aconseguir objectius comuns

Però el més important seria la integració d’aquestes instàncies en els mecanismes de planificació de la Generalitat de Catalunya. De res serviria una millora de la coordinació horitzontal entre els actors locals sinó es produeix una integració vertical en el marc dels departaments de treball i d’ensenyament de la Generalitat de Catalunya, per tal de generar un veritable consens en els objectius a aconseguir, els recursos a mobilitzar i els mecanismes de seguiment i de coordinació. En el marc del Consell Escolar, el Consell de la Formació Professional, el Servei d’Ocupació de Catalunya, … es podria generar el consens necessari amb les instàncies de coordinació local per a establir objectius i recursos compartits. Seria desitjable que la Generalitat de Catalunya prengués la iniciativa en aquesta direcció i proposés en els altres actors un gran acord per a la millora de la formació en la Regió Metropolitana. L’avenç en objectius comuns sobre la formació professional a la Regió contribuirà a millorar l’eficàcia i la cohesió del mercat de treball metropolità.

RESULTATS I CONCLUSIONS

Integració dels actors locals en els mecanismes de planificació de la Generalitat de Catalunya

6. Annexos Metodològics 6.1 Metodologia Les dades relatives a la situació de l'oferta de la formació no presenten més dificultats metodològiques que les derivades de la seva homogeneïtzació i comparabilitat, especialment pel que fa a als cicles formatius de la formació reglada i les famílies professionals de la formació ocupacional i la continua. Més endavant es fa referència als criteris de classificació que s'han utilitzat. Més complexitat presenta la metodologia de comparació entre demanda i oferta de formació i qualificació. Es conegut que no hi ha una relació directe entre oferta de formació i demanda de qualificació en el mercat de treball i per tant cal considerar l'anàlisi com una relació d'ambdues variables sense que hi hagi una correlació unívoca entre elles. En aquest treball s’utilitza una aproximació metodològica diferent de l’habitual en estudis de la demanda de qualificacions. En d’altres estudis sovint es fa ús de l’afiliació sectorial dels treballadors i de variables econòmiques dels sectors per tal d’extreure’n tendències de les variables socioeconòmiques i d’ocupació i, en definitiva, de les demandes de qualificacions. Aquest fet s’explica per que normalment es fan aproximacions sectorials a aquesta demanda. 4

L’aproximació metodològica que s’ha seguit al llarg de l’estudi és inversa a la anteriorment exposada, ja que primer es fa l’anàlisi de la component ocupacional i, en segon lloc, aquesta és complementada amb el coneixement de l’evolució de cada sector en el territori. L’avantatge principal d’aquesta aproximació es presenta amb un cas exemplificador. En la comarca del Barcelonès, el 52% dels llocs de treball són dels grups ocupacionals de “Professionals i científics, tècnics i professionals de suport i empleats administratius”. En les estadístiques sectorials, tots aquests treballadors de suport a la producció estan assignats a un sector determinat, sense discernir que els seus llocs de treball en moltes ocasions no tenen relació directa amb l’activitat sectorial concreta. Per tant, una anàlisi de la demanda de qualificació a partir de l’aproximació sectorial ens pot suggerir concentracions esbiaixades en determinades ocupacions que estan lligades a la producció pròpiament dita, especialment en els sectors industrials. Un cop fet aquest aclariment, l’objectiu d’aquest capítol és presentar les fonts d’informació utilitzades en l’estudi i els organismes responsables de la seva actualització. En segon lloc, delimitar la cobertura i desagregació territorial de les dades i, per tant, de l’anàlisi així com la seva referenciació temporal. I en últim lloc, s’han descrit les classificacions estadístiques utilitzades en l’estudi i el marc comú necessari per a la comparació entre l’oferta dels diferents sistemes educatius i les qualificacions del sistema productiu.

6.2 Fonts d’informació Per a la realització d’aquest estudi ha calgut l’obtenció i utilització de dades tant de l’oferta de qualificacions derivada del sistema formatiu com de les qualificacions requerides pel sistema productiu. Per a l’anàlisi de l’oferta de qualificació s’han utilitzat les dades d’alumnes i centres que imparteixen cursos o activitats formatives dels diferents sistemes educatius que s’inclouen en l’estudi: Formació Professional Reglada, Idiomes, Arts plàstiques, Ocupacional i Continua. Per analitzar les qualificacions del sistema productiu s’han utilitzat dades de l’estructura ocupacional dels llocs de treball i dades de les demandes de treball enregistrades pel Servei Català de Col·locació. Donat que les dades de l’estructura ocupacional – desagregació per ocupacions dels llocs de treball – en el seu major grau de desagregació (CCO94 4 dígits) estan disponibles en les operacions censals i renovacions padronals, l’última renovació padronal és la de l’any 1996. Per analitzar les tendències des de 1996 fins a 2001 s’ha utilitzar l’única font d’informació permanent del mercat de treball, que és l’Enquesta de Població Activa de l’Instituto Nacional de Estadística (INE).

L’inconvenient d’aquesta font és que en ser una enquesta no permet fer les desagregacions oportunes necessàries per veure l’estructura ocupacional al nivell requerit per l’estudi, tot i que permet veure l’evolució dels principals grups ocupacionals (CCO94 2 dígits). Per tant, l’anàlisi de les qualificacions del sistema productiu passa per la utilització conjunta de les dues fonts d’informació del mercat de treball existents: Censos o renovacions padronals i l’Enquesta de Població Activa. En el quadre següent es presenten les diferents fonts d’informació utilitzades i els organismes responsables de la seva actualització:

TAULA 6.1 Fonts d’informació utilitzades en l’estudi i organismes responsables de la seva actualització

6.3 Cobertura territorial i temporal L’estudi es delimita a les 7 comarques de la Regió Metropolitana de Barcelona; Alt Penedès, Baix Llobregat, Barcelonès, Garraf, Maresme, Vallès Occidental i Vallès Oriental. D’altra banda, és convenient arribar a nivells territorials inferiors, en aquest cas, els municipis. Donat que el tractament de tots els municipis de la RMB implicava un tractament excessiu d’informació i que, en alguns casos la informació per a municipis petits no està disponible, s’incorporen a l’estudi els municipis de més de 50.000 habitants, més les capitals de comarca. En total 18 municipis.

Tot i que l’estudi és l’actualització del 2002, el criteri que s’ha utilitzat a l’hora de fer la referència temporal de les dades que es presenten a l’estudi ha estat el de disposar de la major actualització possible de les fonts d’informació. Com es veurà a continuació, no coincideixen les referències temporals en totes les fonts (veure taula 6.2). Tanmateix, donat que la sortida del sistema educatiu, sobretot en el cas de la Formació Professional Inicial o Reglada, no es produeix en el mateix any de referència que les dades d’alumnat fa que aquest fet no sigui rellevant.

Classificació del lloc de treball a través de l’activitat econòmica de l’establiment on treballa.

ANNEXOS METODOLÒGICS

El tractament i presentació de la informació s’ha realitzat a diferents escales. En primer lloc, s’ha treballat a nivell de la Regió Metropolitana de Barcelona; en segon lloc, a nivell comarcal; i, en últim lloc, a nivell municipal.

En el quadre següent es mostra la referència temporal de les fonts utilitzades en aquest document.

TAULA 6.2 Referències temporals de les fonts utilitzades en l’estudi

6.4 Classificacions estadístiques i model de correspondències Per poder caracteritzar i quantificar cadascun dels camps d’observació de l’estudi des del punt de vista econòmic-productiu, formatiu i laboral es fa necessari establir sistemes de classificació i codificació estadístics. Donat que un dels objectius principals de l’estudi és la comparació entre el sistema formatiu i el productiu, es fa necessari harmonitzar els diferents sistemes de classificació i codificació de les diferents fonts d’informació utilitzades. Per aquest motiu, s’ha considerat necessari utilitzar una classificació comuna que servís de marc general de l’estudi. La classificació comuna utilitzada en l’estudi s’ha basat amb la classificació actual en Famílies Professionals definides pel Ministerio de Educación. En el camp de les classificacions estadístiques, desgraciadament, les taxonomies utilitzades per delimitar i estructurar la informació en Famílies professionals, en algunes ocasions, pot no correspondre’s amb la utilitzada en els sistemes de classificació utilitzats en el món del treball (ocupacions) o, fins i tot, en els diferents subsistemes formatius. En primer lloc, en utilitzar aquests diferents sistemes de classificació i codificació sovint hi ha manques d’exhaustivitat per part d’algunes fonts d’informació. És el cas, per exemple, de les qualificacions que ofereix el món del treball (ocupacions) i el de les classificacions emprades pels diferents sistemes formatius. Quan es dona aquest tipus de situacions, és necessari definir quines ocupacions queden excloses del sistema de classificació en Famílies professionals i s’ha de quantificar el corresponent volum de població ocupada afectada. En segon lloc, els criteris de classificació en que s’han basat les taxonomies o el grau de desagregació del que es disposen les dades pot ser que no permetin fer correspondències perfectes entre els diferents sistemes de classificació. En aquest cas, les correspondències no seran unívoques. Per reduir al mínim la falta de correspondència és necessari utilitzar el màxim nivell de desagregació que permeten els sistemes de classificació i les fonts estadístiques. Finalment, hi ha un conjunt d’ofertes formatives, sobretot de curta durada i amb uns objectius relacionats amb la Formació Professional Ocupacional i Contínua, que no es poden classificar en Famílies Professionals, p.e.: la informàtica d’usuari, les habilitats directives, etc. En aquest cas s’han agrupat en un epígraf de la classificació comuna anomenada "Competències transversals".

De forma esquemàtica, a continuació es presenta el model d’interrelacions entre els diferents sistemes de classificació emprats en les fonts d’informació de l’estudi.

ESQUEMA:. Estructura de la clasificació comú per comparar formació i ocupació

En el cas d’estar interessat en el detall de les classificacions emprades en l’estudi, es poden consultar les següents direccions d’Internet: Classificació Catalana d’Ocupacions 1994 (CCO94). Institut d’Estadística de Catalunya. http://www.idescat.es/scripts/sqlsicono.dll?TC=4&v0=2&v1=5 Famílies Professionals de la Formació Professional inicial o Reglada del Departament d’Ensenyament. http://www.gencat.es/ense/estudis/n3bcic.htm A mode de conclusió, cal remarcar que, tot i que aquesta classificació comú, amb la seva complexitat, permet fer una comparació de sistemes tan diversos com la demanda de qualificacions del món del treball i els diferents subsistemes formatius, s’ha de ser conscient de les seves limitacions. Sovint es produeixen disfuncions entre la demanda de qualificacions i les sortides del sistema formatiu, com ara el fet de no treballar en l’àmbit en que l’individu s’ha format, l’adquisició de competències professionals diferents de les proporcionades pel sistema educatiu al llarg de la vida laboral, etc.

ANNEXOS METODOLÒGICS

Amb tot, es considera una forma objectiva d’aproximació a l’anàlisi de la correspondència entre l’oferta i la demanda de qualificacions.

6.5 Especialitats de FO corresponents a CompetĂ¨ncies transversals i a Varis/sense assignar

ANNEXOS METODOLÒGICS

Font: CIREM, elaboraciĂł prĂ˛pia a partir de les dades facilitades pel Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya.

6.6 Accions formatives de FC corresponents a CompetĂ¨ncies transverals i a Varis/sense assignar

ANNEXOS METODOLÒGICS

Segona part. Annex estadístic Presentació Aquest document que es presenta és complementari al volum "L’evolució de la formació professional a la Regió Metropolitana de Barcelona. Actualització 2002", en el qual s’analitzen les dades presentades en el present volum i es fa la comparació amb els resultats obtinguts dels informes dels anys 2000 i 2001. El present volum és un recull ordenat de taules elaborades a partir de les estadístiques disponibles de la Formació Professional a la Regió Metropolitana de Barcelona. Per a l’elaboració d’aquest document s’ha comptat amb la següent informació: • Estadístiques de la generalitat sobre centres de formació y alumnat de la Formació Professional Reglada corresponents al curs 2001-2002. • Dades d’atorgament de places de Formació Ocupacional corresponents a l’any 2001. • Estadístiques de Formació Continua corresponents a l’any 2001, facilitades per la Fundación Tripartita para la Formación en el Empleo, de la formació realitzada a la regió subvencionada per aquesta fundació • Enquesta de Població Activa de l’any 2002 • l’Estadística de Població de 1996 Cal remarcar que les dades de Formació Ocupacional corresponen a places atorgades pel Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya, ja que en el moment d’elaborar aquest document, les estadístiques de Formació Ocupacional del Departament de Treball no estaven tancades. En l’informe del proper any s’incorporaran les dades de realització de la formació ocupacional de la convocatòria de l’any 2001 si la Generalitat ha tancat tota la convocatòria en el moment de la seva finalització. Aquest document està dividit en tres parts, segons l’àmbit territorial al que es refereixin les dades: 1. La regió Metropolitana. Inclou dades generals del conjunt de la regió metropolitana 2. La comarca. Inclou un conjunt de taules per a cada comarca de la regió Metropolitana. 3. El Municipi Inclou el recull de taules per a aquelles dades que estiguin disponibles desagregades a nivell municipal. En algun cas només es disposarà de la informació per als municipis de més de 50.000 habitants.

1. Evolució de la Formació Professional reglada per famílies professionals 1.1 Evolució de la Formació Professional Reglada per Famílies Professionals i comarques. Curs 1999-2000 i 2001-2002

Font: CIREM, elaboració pròpia a partir de dades facilitades pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya (cursos 1999-2000 i 2001-2002).

1.2 Evolució de la Formació Ocupacional per Famílies Professionals i comarques. Any 1999 i 2001

Font: CIREM, elaboració pròpia a partir de dades facilitades pel Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya (any 1999 i places atorgades el 2001).

1.3 Evolució de la Formació Contínua per Famílies Professionals i comarques. Any 1999 i 2001

Font: CIREM, elaboració pròpia a partir de dades facilitades per FORCEM (anys 1999 i 2001).

2. Oferta formativa de la regió metropolitana de Barcelona 2.1 Alumnat per tipus de formació, sexe i edat 2.1.1 Alumnat per tipus de formació i sexe

Font: CIREM, elaboració pròpia a partir de dades facilitades pel Departament d’Ensenyament (Curs 2001-2002) i per FORCEM (Any 2001).

2.1.2 Alumnat de FPR per edat

Font: CIREM, elaboració pròpia a partir de dades facilitades pel Departament d’Ensenyament (Curs 2001-2002).

Font: CIREM, elaboració pròpia a partir de dades facilitades per FORCEM (Any 2001).

OFERTA FORMATIVA DE LA REGIÓ METROPOLITANA DE BARCELONA

2.1.3 Alumnat de Formació Contínua per edat

2.2 Alumnat per tipus de formació i famílies professionals

Font: CIREM, elaboració pròpia a partir de dades facilitades pel Departament d’Ensenyament (Curs 2001-2002), pel Departament de Treball (places atorgades l’any 2001) i per FORCEM (Any 2001).

2.3 Alumnat per tipus de formació, sexe i famílies professionals

Font: CIREM, elaboració pròpia a partir de dades facilitades pel Departament d’Ensenyament (Curs 2001-2002) i per FORCEM (Any 2001).

2.4 Alumnat de FP Reglada per cicles i sexe

Font: CIREM, elaboració pròpia a partir de dades facilitades pel Departament d’Ensenyament (Curs 2001-2002).

Notes: 1) La mitjana d’hores no inclou els cicles formatius pont. 2) Les hores de formació d’idiomes correspon a les hores mínimes de formació. Fons: CIREM , elaboració pròpia a partir de dades facilitades pel Departament dEnsenyament (curs 2001-2002).

OFERTA FORMATIVA DE LA REGIÓ METROPOLITANA DE BARCELONA

2.5 Alumnat de FPR per Famílies Professionals, tipus de cicle i mitjana d’hores de formació

2.6 Alumnat de FO per Famílies Professionals i hores de formació

Notes: 1) La mitjana d’hores correspon a la mitjana d’hoes màximes per curs. 2) La mitjana d’hores de cursos per ocupats, no inclou els cursos de les Escoles Taller i Cases d’Oficis. Font: CIREM, elaboració pròpia a partir de dades facilitades pel Departament de Treball (places atorgades l’any 2001).

2.7 Alumnat de FC per Famílies Professionals, tipus de pla i hores de formació

Font: CIREM, elaboració pròpia a partir de dades facilitades per FORCEM (Any 2001).

Notes: * No inclou els alumnes de cursos pont. Font: CIREM, elaboració pròpia a partir de dades facilitades pel Departament d’Ensenyament i pel Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya (Any 2002).

OFERTA FORMATIVA DE LA REGIÓ METROPOLITANA DE BARCELONA

2.8 Centres de Formació per Titularitat i tipus de formació

3. Estructura de llocs de treball a la Regi贸 Metropolitana 3.1 Estructura de llocs de treball a la RMB

Font: CIREM, elaboració a partir de l’Estadística de Població de 1996 i l’Enquesta de Població Activa 2002.

ESTRUCTURA DE LLOCS DE TREBALL A LA REGIÓ METROPOLITANA

Notes: en verd les ocupacions amb una representació igual o superior al 2% en llocs de treball del total de la Regió Metropolitana de Barcelona.

3.2 Les 30 ocupacions amb més ocupats

Font: CIREM, elaboració a partir de l’Estadística de Població de 1996 i l’Enquesta de Població Activa 2002.

3.3 Distribució de la població ocupada (afiliats a la Seguretat Social)

Font: Barcelona Economia. Indicadors econòmics de Barcelona i de la regió metropolitana. Any 2002.

3.4 Estructura de llocs de treball a la Regió Metropolitana per famílies professionals

Font: CIREM, elaboració a partir de l’Estadística de Població de 1996 i l’Enquesta de Població Activa 2002.

1) A l’hora de configurar l’encaix entre l’oferta formativa i la demanda de qualificació s’ha emprat un sistema de correspondències entre l’oferta formativa d’especialitats i el nivell i especialització de les competències inherents als llocs de treball. Aquest sistema ha pres com a referència el sistema de classificació per Famílies Professionals dels cicles formatius de la FP del ministeri d’Educació i Cultura i Esports (MEC). 2) L’assignació de totes les ocupacions en el seu nivell més alt de desagregació disponible (CCO 3 dígits), a les famílies establertes pel MEC, no aconsegueixen ser exhaustives, de manera que hi ha una proporció de l’ocupació que resta no classificable segons aquest sistema de classificació i que per tant s’ha creat un epígraf Altres famílies per deixar-ne constància. 3) D’altra banda, existeixen col·lectius professionals amb tanta homogeneïtat interna que no es clara l’assignació d’una determinada qualificació professional, i per tant no se’ls ha pogut assignar a una Família Professional, i queden reflectits en el grup Exclosos. Aquest és el cas dels l’ocupació que correspon als grups ocupacionals: a) Personal directiu de les empreses i de les administracions públiques b) Tècnics i professionals científics i intel·lectuals c) Treballadors no qualificats d) Forces armades

ESTRUCTURA DE LLOCS DE TREBALL A LA REGIÓ METROPOLITANA

Notes:

3.5 Ofertes de treball intermediades pel Servei Català d’Ocupació per famílies professionals

Font: CIREM, elaboració pròpia a partir de les Ofertes de treball a desembre de 2001 del Servei Català de Col·locació, Departament de Treball.

ESTRUCTURA DE LLOCS DE TREBALL A LA REGIÓ METROPOLITANA

3.6 Ocupacions amb més ofertes de treball intermediades pel Servei Català d’Ocupació a la Regió Metropolitana (més de 500 ofertes)

Font: CIREM, elaboració pròpia a partir de les Ofertes de treball a desembre de 2001 del Servei Català de Col·locació, Departament de Treball.

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Departament d'Ensenyament (Curs 2001-2002) i de Treball (places atorgades l’any 2001) de la Generalitat de Catalunya i per l’Institut d'Estadística de Catalunya.

ESTRUCTURA DE LLOCS DE TREBALL A LA REGIÓ METROPOLITANA

3.7 Oferta (Alumnes de Formació Professional Reglada i Ocupacional) en relació a la demanda (llocs de treball) de qualificació a la RMB per famílies professionals

3.8 Oferta (Alumnes de Formació Contínua) en relació a la demanda (llocs de treball) de qualificació a la RMB per famílies professionals

Font: CIREM, elaboració pròpia a partir de dades facilitades per FORCEM (Any 2001) i per l’Institut d’Estadística de Catalunya

4. Oferta Formativa de les Comarques 4.1 Alumnat per tipus de formació, sexe i comarca

Font: CIREM, elaboració pròpia a partir de dades facilitades pel Departament d’Ensenyament (Curs 20012002), pel Departament de Treball (places atorgades 2001) i per FORCEM (Any 2001).

4.2. Alumnat per tipus de formació, sexe, famílies professionals i comarca

OFERTA FORMATIVA DE LES COMARQUES

Font: CIREM, elaboració pròpia a partir de dades facilitades pel Departament d’Ensenyament (Curs 2001-2002), pel Departament de Treball (places atorgades 2001) i per FORCEM (Any 2001).

4.3. Alumnat per tipus de formació, edat i comarca 4.3.1 Alumnat de Formació Reglada per edat i comarca

Font: CIREM, elaboració pròpia a partir de dades facilitades pel Departament d’Ensenyament (Curs 2001-2002).

4.3.2 Alumnat de Formació Contínua per edat i comarca

Font: CIREM, elaboració pròpia a partir de dades facilitades per FORCEM (Any 2001).

4.4. Alumnat de formació professional reglada per comarca i famílies professionals (dades absolutes)

OFERTA FORMATIVA DE LES COMARQUES

Font: CIREM, elaboració pròpia a partir de dades facilitades pel Departament d’Ensenyament (Curs 2001-2002).

4.5. Alumnat de formació professional reglada per comarca i famíles professionals (dades relatives per comarca)

Font: CIREM, elaboració pròpia a partir de dades facilitades pel Departament d’Ensenyament (Curs 2001-2002).

4.6. Alumnat de formació professional reglada per comarca i famílies professionals (dades relatives per família professional)

Notes: en gris s’indiquen les famílies professionals de cada comarca amb una concentració d’alumnes de formació reglada (estadísticament) superior al pes dels alumnes de la comarca en el total de la RMB, i en verd les famílies professionals amb una concentració d’alumnes de formació reglada (estadísticament) inferior al pes dels alumnes de la comarca.

OFERTA FORMATIVA DE LES COMARQUES

Font: CIREM, elaboració pròpia a partir de dades facilitades pel Departament d’Ensenyament (Curs 2001-2002).

4.7. Alumnat de formació ocupacional per comarca i famílies professionals (dades absolutes)

Font: CIREM, elaboració pròpia a partir de dades facilitades pel Departament de Treball (places atorgades l’any 2001).

4.8. Alumnat de formació ocupacional per comarca i famílies professionals (dades relatives per comarca)

Font: CIREM, elaboració pròpia a partir de dades facilitades pel Departament de Treball (places atorgades l’any 2001).

OFERTA FORMATIVA DE LES COMARQUES

Notes: en verd, les famílies professionals de cada comarca que presenten un nombre d’alumnes (places atorgades) de formació ocupacional igual o superior al 2% del total d’alumnes (places atorgades) de formació ocupacional de la comarca.

4.9. Alumnat de formació ocupacional per comarca i famílies professionals (dades relatives per família professional)

Font: CIREM, elaboració pròpia a partir de dades facilitades pel Departament de Treball (places atorgades l’any 2001). Notes: en gris s’indiquen les famílies professionals de cada comarca amb una concentració d’alumnes de formació ocupacional (estadísticament) superior al pes dels alumnes de la comarca en el total de la RMB, i en verd les famílies professionals amb una concentració d’alumnes de formació ocupacional (estadísticament) inferior al pes dels alumnes de la comarca.

4.10 Alumnat de formació contínua per comarca i famílies professionals (dades absolutes)

OFERTA FORMATIVA DE LES COMARQUES

Font: CIREM, elaboració pròpia a partir de dades facilitades per FORCEM (Any 2001).

4.11 Alumnat de formació contínua per comarca i famílies professionals (dades relatives per comarca)

Font: CIREM, elaboració pròpia a partir de dades facilitades per FORCEM (Any 2001). Notes: en verd, les famílies professionals de cada comarca que presenten un nombre d’alumnes de formació contínua igual o superior al 2% del total d’alumnes de formació contínua de la comarca.

4.12 Alumnat de formació contínua per comarca i famílies professionals (dades relatives per família professional)

Font: CIREM, elaboració pròpia a partir de dades facilitades per FORCEM (Any 2001).

OFERTA FORMATIVA DE LES COMARQUES

Notes: en gris s’indiquen les famílies professionals de cada comarca amb una concentració d’alumnes de formació contínua (estadísticament) superior al pes dels alumnes de la comarca en el total de la RMB, i en verd les famílies professionals amb una concentració d’alumnes de formació contínua (estadísticament) inferior al pes dels alumnes de la comarca.

4.13 Centres de formació per comarca

Font: CIREM, elaboració pròpia a partir de dades facilitades pel Departament d’Ensenyament i pel Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya (Any 2002).

4.14 Centres de formació per tipus de formació (reglada i ocupacional) i comarca

Font: CIREM, elaboració pròpia a partir de dades facilitades pel Departament d’Ensenyament i pel Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya (Any 2002). Notes: les dades d’alumnes de les escoles de Formació Professional, no inclou l’alumnat corresponent a cursos pont.

5. Estructura dels llocs de treball 5.1 Llocs de treball per comarca i ocupacions a la RMB (dades absolutes)

Font: CIREM, elaboració a partir de l’Estadística de Població de 1996 i l’Enquesta de Població Activa 2002.

ESTRUCTURA DELS LLOCS DE TREBALL

5.2 Llocs de treball per comarca i ocupacions a la RMB (dades relatives per comarca)

5.3 Llocs de treball per comarca i ocupacions a la RMB (dades relatives per ocupacions)

Font: CIREM, elaboració a partir de l’Estadística de Població de 1996 i l’Enquesta de Població Activa 2002.

5.4 Estructura dels llocs de treball a les comarques de la RMB per famílies professionals (dades absolutes)

Font: CIREM, elaboració a partir de l’Estadística de Població de 1996 i l’Enquesta de Població Activa 2002.

5.5 Estructura dels llocs de treball a les comarques de la RMB per famílies professionals (dades relatives per comarca)

Font: CIREM, elaboració a partir de l’Estadística de Població de 1996 i l’Enquesta de Població Activa 2002.

ESTRUCTURA DELS LLOCS DE TREBALL

Notes: en verd les famílies professionals per cada comarca amb una representació igual o superior al 2% dels llocs de treball del total de la comarca.

5.6 Estructura dels llocs de treball a les comarques de la RMB per famílies professionals (dades relatives per família professional)

Font: CIREM, elaboració a partir de l’Estadística de Població de 1996 i l’Enquesta de Població Activa 2002. Notes: en gris s’indiquen les famílies professionals de cada comarca amb una concentració de llocs de treball (estadísticament) superior al pes de la comarca en el total de la RMB, i en verd les famílies professionals amb una concentració de llocs de treball (estadísticament) inferior al pes de la comarca.

5.7 Distribució de les ofertes de treball intermediades pel Servei Català d’Ocupació per comarca i famílies professionals a la RMB (dades absolutes)

ESTRUCTURA DELS LLOCS DE TREBALL

Font: CIREM, elaboració pròpia a partir de les Ofertes de treball a desembre de 2001 del Servei Català de Col·locació, Departament de Treball.

5.8 Distribució de les ofertes de treball intermediades pel Servei Català d’Ocupació per comarca i famílies professionals a la RMB (dades relatives per comarca)

Font: CIREM, elaboració pròpia a partir de les Ofertes de treball a desembre de 2001 del Servei Català de Col·locació, Departament de Treball.

5.9 Oferta (alumnes de FPR i de FO) en relació a la demanda (llocs de treball) de qualificació per comarca i famílies professionals 5.9.1 Alt Penedès

ESTRUCTURA DELS LLOCS DE TREBALL

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Departament d'Ensenyament (Curs 20012002) i de Treball (places atorgades l’any 2001) de la Generalitat de Catalunya, l’Estadística de Població de 1996 i l’Enquesta de Població Activa del 2002.

5.9.2 Baix Llobregat

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Departament d'Ensenyament (Curs 2001-2002) i de Treball (places atorgades l’any 2001) de la Generalitat de Catalunya, l’Estadística de Població de 1996 i l’Enquesta de Població Activa del 2002.

5.9.3 Barcelonès

5.9.4 Garraf

ESTRUCTURA DELS LLOCS DE TREBALL

5.9.5 Maresme

5.9.6 Vallès Occidental

5.9.7 Vallès Oriental

5.10. Oferta (alumnes de FC) en relació a la demanda (llocs de treball) de qualificació per comarca i famílies professionals 5.10.1 Alt Penedès

ESTRUCTURA DELS LLOCS DE TREBALL

Font: CIREM, elaboració pròpia a partir de dades facilitades per FORCEM (Any 2001), l’Estadística de Població de 1996 i l’Enquesta de Població Activa del 2002.

5.10.2 Baix Llobregat

Font: CIREM, elaboració pròpia a partir de dades facilitades per FORCEM (Any 2001), l’Estadística de Població de 1996 i l’Enquesta de Població Activa del 2002.

5.10.3 Barcelonès

Font: CIREM, elaboració pròpia a partir de dades facilitades per FORCEM (Any 2001), l’Estadística de Població de 1996 i l’Enquesta de Població Activa del 2002.

5.10.4 Garraf

Font: CIREM, elaboració pròpia a partir de dades facilitades per FORCEM (Any 2001), l’Estadística de Població de 1996 i l’Enquesta de Població Activa del 2002.

ESTRUCTURA DELS LLOCS DE TREBALL

5.10.5 Maresme

5.10.6 Vallès Occidental

Font: CIREM, elaboració pròpia a partir de dades facilitades per FORCEM (Any 2001), l’Estadística de Població de 1996 i l’Enquesta de Població Activa del 2002.

5.10.7 Vallès Oriental

Font: CIREM, elaboració pròpia a partir de dades facilitades per FORCEM (Any 2001), l’Estadística de Població de 1996 i l’Enquesta de Població Activa del 2002.

6. Oferta Formació dels Municipis 6.1 Alumnat de formació reglada per famílies professionals i municipi de més de 50.000 habitants

Font: CIREM, elaboració pròpia a partir de dades facilitades pel Departament d’Ensenyament (Curs 2001-2002).

6.2 Alumnat de formació ocupacional per famílies professionals i municipi de més de 50.000 habitants

Font: CIREM, elaboració pròpia a partir de dades facilitades pel Departament de Treball (places atorgades l’any 2001).

6.3. Centres de formació reglada i ocupacional per municipi 6.3.1 Alt Penedès Font: CIREM, elaboració pròpia a partir de dades facilitades pel Departament d’Ensenyament i pel Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya (Any 2002).

6.3.2 Baix Llobregat

Font: CIREM, elaboració pròpia a partir de dades facilitades pel Departament d’Ensenyament i pel Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya (Any 2002).

6.3.3 Barcelonès

Font: CIREM, elaboració pròpia a partir de dades facilitades pel Departament d’Ensenyament i pel Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya (Any 2002).

6.3.4 Garraf

Font: CIREM, elaboració pròpia a partir de dades facilitades pel Departament d’Ensenyament i pel Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya (Any 2002).

6.3.5 Maresme

Font: CIREM, elaboració pròpia a partir de dades facilitades pel Departament d’Ensenyament i pel Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya (Any 2002).

6.3.6 Vallès Occidental

Font: CIREM, elaboració pròpia a partir de dades facilitades pel Departament d’Ensenyament i pel Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya (Any 2002).

OFERTA FORMACIÓ DELS MUNICIPIS

6.3.7 Vallès Oriental

6.4 Perfil d’indicadors de cada municipi respecte al total de la Regió Metropolitana de Barcelona 6.4.1 Metodologia i interpretació dels perfils d’indicadors Els perfils d’indicadors municipals permeten la comparació del pes de cada un dels factors (o indicadors) estudiats en la RMB respecte al pes que té la població del municipi en qüestió en la RMB. Així podem observar, per un determinat municipi i un determinat indicador, si aquest té una desviació positiva o negativa respecte la proporció de població que aporta a la RMB. Si no hi haguessin desviacions al llarg dels municipis de la RMB, la proporció de cada indicador hauria de ser igual a la proporció de població del municipi respecte la RMB, mentre que si un determinat indicador presenta una proporció menor o major a la de la seva població, això ens estarà indicant una desigualtat en la distribució de l’indicador en la RMB, i més concretament, si la desviació és negativa indicarà una “mancança” de l’indicador en el municipi i si és positiva un “excedent” de l’indicador en el municipi, en relació a la seva població. La fórmula de mesurar aquesta desviació ve donada per la següent expressió: Di = %fi -%P %fi +%P on: i %f és el percentatge de l’indicador i que aporta el municipi a la RMB. %P és el percentatge de població que aporta el municipi a la RMB.

CONSIDERACIONS Quan un indicador concret val 0, aleshores la seva desviació valdrà –1, significant això senzillament l’absència d’aquell indicador en el municipi en qüestió. Cal tenir en compte també “el sentit” dels indicadors, és a dir, la connotació de cada un per una correcta interpretació, ja que per exemple, la població ocupada té una connotació positiva (com més alta millor), i per tant, desviacions negatives són “dolentes” (sota representació d’ocupats al municipi respecte al pes de la seva població) i a l’inrevés, però en canvi, la població aturada té una connotació negativa (com menys millor), i per tant, desviacions negatives d’aquest indicador són “bones” (sota representació d’aturats al municipi respecte al pes de la seva població en la RMB), i a l’inrevés. En els gràfics que es presenten a continuació s’ha inclós també les desviacions de la FPR i de la FO per cadascuna de les especialitzacions (Famílies Professionals) i per cada municipi, per així poder determinar amb més exactitud la causa de dites desviacions. D’altra banda, també cal tenir present que aquelles especialitzacions d’aquells municipis sense presència d’alumnat total ja no s’han inclòs al gràfic, per tal de facilitar-ne la seva interpretació i evitar distorsions visuals.

INDICADORS UTILITZATS Els indicadors considerats per la construcció dels perfils municipals es divideixen en quatre grans dimensions: gènere, tipus de formació, especialització i població. Concretament per cada dimensió s’han considerat els indicadors que es presenten en la següent taula.

OFERTA FORMACIÓ DELS MUNICIPIS

Taula 1. Indicadors utilitzats en la construcció dels perfils utilitzats

6.4.2 Vilafranca del Penedès

Font: CIREM, elaboració pròpia a partir de dades facilitades per Departaments d’Ensenyament (curs 2001-2002) i de Treball (any 2001) de la Generalitat de Catalunya i de les estadístiques de Població de 1996 i 2001. Notes: 1) L’alumnat total inclou l’alumnat de FPR i el de FO. 2) Les dades de FO correspon a places atorgades. 3) Les dades de població total i població de 16-20 anys corresponen al 2001. 4) Les dades de població activa, aturats i ocupats corresponen al 2001. 5) La fòrmula de mesurar desviació ve donada per la següent expressió: Di= (%fi - %P / %fi + %P)

VILAFRANCA DEL PENEDÈS

Desviació del pes de cada factor a la RMB respecte

al pes de la població del municipi a la RMB (%Factor-%Població)

6.4.3 Cornellà del Llobregat

CORNELLÀ DEL LLOBREGAT

Desviació del pes de cada factor a la RMB respecte

al pes de la població del municipi a la RMB (%Factor-%Població)

6.4.4 El Prat de Llobregat

100

Desviació del pes de cada factor a la RMB respecte

al pes de la població del municipi a la RMB (%Factor-%Població)

OFERTA FORMACIÓ DELS MUNICIPIS

EL PRAT DE LLOBREGAT

101

6.4.5 Sant Boi de Llobregat

102

Desviació del pes de cada factor a la RMB respecte

al pes de la població del municipi a la RMB (%Factor-%Població)

OFERTA FORMACIÓ DELS MUNICIPIS

SANT BOI DE LLOBREGAT

103

6.4.6 Sant Feliu de Llobregat

104

Desviació del pes de cada factor a la RMB respecte

al pes de la població del municipi a la RMB (%Factor-%Població)

OFERTA FORMACIÓ DELS MUNICIPIS

SANT FELIU DE LLOBREGAT

105

6.4.7 Viladecans

106

Desviació del pes de cada factor a la RMB respecte

al pes de la població del municipi a la RMB (%Factor-%Població)

OFERTA FORMACIÓ DELS MUNICIPIS

VILADECANS

107

6.4.8 Badalona

108

Desviació del pes de cada factor a la RMB respecte

al pes de la població del municipi a la RMB (%Factor-%Població)

OFERTA FORMACIÓ DELS MUNICIPIS

BADALONA

109

6.4.9 Barcelona

110

Desviació del pes de cada factor a la RMB respecte

al pes de la població del municipi a la RMB (%Factor-%Població)

OFERTA FORMACIÓ DELS MUNICIPIS

BARCELONA

111

6.4.10 L’Hospitalet de Llobregat

112

Desviació del pes de cada factor a la RMB respecte

al pes de la població del municipi a la RMB (%Factor-%Població)

OFERTA FORMACIÓ DELS MUNICIPIS

L’HOSPITALET DE LLOBREGAT

113

6.4.11 Santa Coloma de Gramanet

114

Desviació del pes de cada factor a la RMB respecte

al pes de la població del municipi a la RMB (%Factor-%Població)

OFERTA FORMACIÓ DELS MUNICIPIS

SANTA COLOMA DE GRAMANET

115

6.4.12 Vilanova i la Geltrú

116

Desviació del pes de cada factor a la RMB respecte

al pes de la població del municipi a la RMB (%Factor-%Població)

OFERTA FORMACIÓ DELS MUNICIPIS

VILANOVA I LA GELTRÚ

117

6.4.13 Mataró

118

Desviació del pes de cada factor a la RMB respecte

al pes de la població del municipi a la RMB (%Factor-%Població)

OFERTA FORMACIÓ DELS MUNICIPIS

MATARÓ

119

6.4.14 Cerdanyola del Vallès

120

Desviació del pes de cada factor a la RMB respecte

al pes de la població del municipi a la RMB (%Factor-%Població)

OFERTA FORMACIÓ DELS MUNICIPIS

CERDANYOLA DEL VALLÈS

121

6.4.15 Rubí

122

Desviació del pes de cada factor a la RMB respecte

al pes de la població del municipi a la RMB (%Factor-%Població)

OFERTA FORMACIÓ DELS MUNICIPIS

RUBÍ

123

6.4.16 Sabadell

124

Desviació del pes de cada factor a la RMB respecte

al pes de la població del municipi a la RMB (%Factor-%Població)

OFERTA FORMACIÓ DELS MUNICIPIS

SABADELL

125

6.4.17 Sant Cugat del Vallès

126

Desviació del pes de cada factor a la RMB respecte

al pes de la població del municipi a la RMB (%Factor-%Població)

OFERTA FORMACIÓ DELS MUNICIPIS

SANT CUGAT DEL VALLÈS

127

6.4.18 Terrasssa

128

Desviació del pes de cada factor a la RMB respecte

al pes de la població del municipi a la RMB (%Factor-%Població)

OFERTA FORMACIÓ DELS MUNICIPIS

TERRASSA

129

6.4.19 Granollers

130

Desviació del pes de cada factor a la RMB respecte

al pes de la població del municipi a la RMB (%Factor-%Població)

OFERTA FORMACIÓ DELS MUNICIPIS

GRANOLLERS

131

Glosari de termes FR: Formaci贸 Reglada FO: Formaci贸 Ocupacional FC: Formaci贸 Cont铆nua

132

El Pacte Industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona és una associació territorial, formada per administracions locals, organitzacions sindicals, empresarials i un ampli conjunt d'entitats i organismes vinculats al desenvolupament econòmic i a la promoció de l'ocupació i de la innovació. L'associació va néixer a finals de 1997, amb la voluntat d'agrupar en un espai comú de debat i de treball els principals agents implicats en la dinàmica econòmica, la formació i l'ocupació a la regió metropolitana.

Actualment el president de l'associació és el Sr. Joan Majó. Les vicepresidències les ostenten la Sra. Maravillas Rojo, vicepresidenta executiva de l'associació i representant de les corporacions municipals, el Sr. Simon Rosado, en representació dels sindicats i la Sra Rosa Fiol, en representació de les associacions empresarials.

El Pacte és una plataforma de debat, serveis i propostes que treballa per a vincular el territori amb les empreses i el capital humà.

Aquesta trilogia, és la que permet aprofitar els recursos humans i optimitzar la capacitat econòmica de la Regió Metropolitana de Barcelona.

Territori, món del treball i empreses són els eixos principals de la col·lecció Quaderns del Pacte. El Quadern núm. 2 Mapa de la Formació Professional a la Regió Metropolitana, analitza el conjunt de l’oferta formativa a la regió Metropolitana, la seva evolució recent i la seva adequació al mercat de treball i al territori.

Els Quaderns del Pacte tenen com a objectiu donar a conèixer les reflexions i propostes del Pacte Industrial i dels seus membres, ajuntaments, sindicats, associacions empresarials i altres agents del territori encaminades a contribuir a la vertebració i optimització de la capacitat econòmica del territori metropolità.