SERENAR LA MENTE AUTOR: ALAN WATTS EDITORIAL: RBA ANY: 2000 PREFACI Ens parla d’Alan Watts, un antic rector episcopaliaà que coneix molt beé les tradicions religioses i espirituals orientals. Fou professor, conferenciant i va transmetre a persones molt conegudes la praà ctica de la meditacioé . La seva vida la va fer passar de ser un serioé s intel·lectual a un espontani amant de la vida. INTRODUCCIOÓ En la nostra societat estem nugats a determinats models recurrents, a una retafila de paraules i idees... i no ens adonem de la realitat. Confonem diners amb la riquesa auteà ntica; confonem la idea del que som amb la nostra existeà ncia orgaà nica. La nostra existeà ncia orgaà nica estaà vinculada inseparablement del moé n sencer, o millor dit, de l’Univers. Vivim en una societat que estaà acostumada a acceptar la il·lusioé de que som una entitat separada del cos. Encara que admirem la natura, la societat occidental no creu en viure integrat en ella. Cultivem la conscieà ncia per viure per dalt de l’instint natural. O siga que alguns creuen que el moé n real eé s l’espiritual i altres que eé s el moé n fíésic. EÓ s un dilema depenent de la percepcioé , o l’ego. Per poder vincular-se realment a l’Univer, segons Alan Watts, eé s deixar de pensar perioà dicament. L’art de la meditacioé o contemplacioé pot parar eixe riu de informacioé que no para en els nostres caps. “Els qui no paren de pensar viuen en un moé n d’il·lusions” Quan parem de pensar i experimentem tornem a la cordura i a la realitat. Hem d’experimentar la naturalesa de l’existeà ncia orgaà nica del nostre ser. I aixoà no eé s res nou, vincular-se amb l’energia tan vella com el Univers i un coneixement tan antic com els humans que eé s ben enteà s pels indíégenes i ben ensenyat per budistes i hindué s.
“No cal fer res, si et mires correctament, eres un fenomen de la natura com els arbres, el foc, els nué vols...” PRIMERA PART EL PROCEÓ S ESSENCIAL DEL MOÓ N QUIENES SOMOS EN EL UNIVERSO A no ser que tinguem alguna cosa per oferir als demeé s, no es pot fer res per ajudar-los. “El ganso salvaje no pretende projectar su reflejo. El agua no se preocupa por retenir su imagen.” Ho siga que una persona fa i actué a conforme la seua sapieà ncia i la comparteix amb la seua llavor. No ha d’anar a ensenyar a ningué . Sinoé que el que vol aprendre observa, aprofita eixa llavor i manera de fer/pensar. TRES DESEOS Hi ha que anar en compte amb alloà que demanen, que desitgem, doncs, pot complir-se. Moltes voltes no sabem quines consequü eà ncies i derivacions va a tindre. Bon exemple el dels tres desitjos dels genis... en els dos primers no ho acertem i volem en el tercer que sigui com al principi. No entenem la interrelacioé entre les coses. Fiquem noms i idees a les coses per separa-les peroà realment no existeix eixa distincioé . Va tot teixit, interconnectat al ser tot energia, i al canviar algun punt poden variar molts altres. ¿POR QUEÓ CREEMOS? Pensar a qui o a queà considerem una autoritat espiritual o moral. Moltes voltes eé s molt subjectiva. Pensem per exemple un vellet interiorment es veu com un xiquet i pel seu net ell eé s la sapieà ncia. SE BASA EN NUESTRA AUTORIDAD Segons Tocqueville, les persones tenen el govern que es mereixen. Doncs elles ho permeten i els donen autoritat. Igual eé s en el cas de Deé u. Deé u deriva de u mateix i açoà fa que pugi haver una democraà cia al Univers. Pot haver moltes idees de Deé u peroà sempre torna a la persona. ¿EN QUEÓ SE BASA LA CONCIENCIA? Ens han dit qui som, i ens ho hem cregut.
No hem de buscar culpables precedents pel que ara som, no eé s la conducta dels pares ni avis...el Univers no funciona aixíé. Va de nosaltres al passat. U mateix eé s el principi. Moltes voltes estem limitats per la atencioé conscient i per la musculatura voluntaà ria peroà som meé s que aixoà . ¿QUIEÓ N ERES? “La linterna no il·lumina la linterna... ni su bateria” Igual ens passa amb la nostra conscieà ncia, no som conscients de tot alloà que som. Pensem en una flor... queà seria d’ella sense el camp? No podria creé ixer. Ho sigui que formaria part d’aquell organisme. Igual en les persones, l’entorn pot ser tambeé eé s fonamental. Formem part del univers, som el mateix. Energia, el que som el que fem tot eé s energia. LA NATURALEZA DE LA ENERGIÓA Podem pensar que algun dia morirem, ens tornarem pols i tot continuaraà el seu cicle. Peroà tambeé hem de pensar que tot eé s energia, que eé s una vibracioé . Una cresta i un sen. Tot va i ve. Les coses quan venen soé n meé s faà cils de veure que quan se’n van. L’encesa eé s positiva i quan apaguem eé s negatiu. L’exterior de les coses eé s vibracioé algunes no les veiem perqueà van molt de pressa (la fusta d’un moble o la pedra) altres molt lentes com la vibracioé de la rotacioé terrestre. Som conscientes de que existeixen pel contrast de la vibracioé . No ens adonaríéem de si alguna cosa funciona si no es parara alguna volta i no sabríéem si estaà parat si no funcionara alguna volta. “Coé mo sabríéas que estaà s vivo si no hubieras estado muerto” ¿DOÓ NDE ESTARIÓAS SIN NADA?