Quadern del Parlament Mateo Sánchez, Jose Ángel Cercos, Fernando Bravo i Paloma Boix
ACTIVITATS RESOLTES
En aquest treball, sobre el parlament de Catalunya i tota la seua historia, l’hem pogut realitzar gracies a la idea del nostre profesor d’historia. En el nostre grup hem utilitzar una ferramenta que fins al moment mai haviem utilitzat com mitjà de congregación per a fer un treball, la ferramenta es el “Skype”, amb aquest programa es permeteix fer videollamades amb les que ens a facilitat la feina i l’esforç de contestar el dossier, a més d’evitar quedar en persona, fet que resultava molt complicat debut a les vacances de pasqües. Aci teniu fotografies que hem fet mentres realitzaven el dossier:
2
ACTIVITATS RESOLTES
CONSTITUCIÓ ESPANYOLA (article 1)
I ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA (article 2 – La Generalitat)
Juntament amb l'ajuda del quadern i d'una menuda cerca per internet vam poder trobar resposta a què és l'autoritat i el manar? La qual és que l'autoritat sorgeix de les necessitats de supervivència, que van obligar als homes a establir unes regles de joc que els permetera poder afrontar els perills i contratemps d'un mitjà hostil com són els altres homes, una frase que ens ajudaria a resoldre la pregunta plantejada pel qüestionari seria “el govern del poble, per al poble, a nom del poble” per tant podrem dir que el dret de manar prové de la democràcia és a dir del poble ja que una multitud mai podrà governar-‐se per si mateixa, ni prendre les decisions per si mateixa. Cal que delegue el poder en alguns. Hi ha un mínim de delegació del poder i, per tant, de confiança sempre, en la persona dels governants.
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
(article 56 –Composició i regime electoral) Aquests són els significats que hem trobat, després d'una petita cerca i que ens serviran per a obtenir el significat d'aquestes paraules en el context de règim electoral. - Universal: Que comprèn o és comú a tots en la seua espècie, sense excepció de cap. - Lliure: Que té facultat per a obrar o no obrar. -‐ Igual: Molt semblant o semblant. -‐ Directe: Que s'encamina directament a una mira o objecte. -‐ Secret: Cosa que acuradament es té reservada i oculta. Amb aquestes definicions hem pogut arribar a la resposta de la pregunta proposada pel quadern, la qual és que els diputats són triats per mitjà del sufragi universal és a dir que tothom major d'edat, pot anar a votar, independentment del poder adquisitiu, del nivell d'estudis i de ocupació a més el vot és lliure i igual és a dir que els electors poden votar lliurement a favor de qualsevol persona que es present a les eleccions, independentment de la seua elecció el seu vot tindrà el mateix valor que el qualsevol un altre votant a més és secret, açò significa que no tindrà l'obligació de dir-‐li a ningú per qui ha votat però si l'obligació de votar el mateix, ja que és directe, és a dir, que cadascú vota ell mateix i no pas algú altre per ell.
3
ACTIVITATS RESOLTES
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA (article 2 –La Generalitat; article 55 –Disposicions generals; article 56 – Composició i regime electoral; article 67 – Elecció, nomenament, estatut personal cessament i competéncies; article 68 – Funcions, composición, organització i cessament)
4
ACTIVITATS RESOLTES
DISTRIBUCIÓ DELS ESCONS DEL SALÓ DE SESSIONS A LA IX LEGISLATURA
5
ACTIVITATS RESOLTES
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA (Article 10 - La capital)
NOTA: Hem decidit redactar de la pregunta 1 a la 11 del segon qüestionari, ja que pensem que podem enllaçar totes aquestes preguntes fàcilment i de manera coherent, a més creguem que la informació d’una pregunta complementarà a l’altra i així es podrà comprendre fàcilment tota la historia i totes les curiositats de l’armeria que es va convertir en parlament.
El segon dia de l’excursió a Barcelona vam visitar un lloc emblemàtic d’aquesta ciutat el qual fou L’edifici del Palau del Parlament, en aquesta visita ens explicaren els diferents canvis, funcions i situacions d’aquest edifici, el qual amaga grans histories en els seus murs. L’edifici del Palau del Parlament va ser, en principi, l’arsenal de la Ciutedalla de Barcelona, que va ser un projecte encarregat per Felip V a l’enginyer militar Joris Prosper Van Verboom i realitzat després de la derrota dels catalans en la guerra de Successió entre 1716 i 1748 (segle XVIII), i encara que la seua funció inicial fou la protecció de la ciutat, aquesta ciutadella es convertiria en un lloc odiat per els Bascelonistes i catalans, ja que ells mateixos foren obligats a treballar en la construcció d’un recinte de control i submissió de la població, exemple d’acó foren les nombroses vegades que es bombardetjà la ciutat des de aquest lloc provocant nombroses morts a les que afegien els nombroses presoners polítics que van ser torturats en aquest lloc sinistre. Però tot açò canviaria gràcies a la Revolució de 1868, en la qual es va procedir a la demolició de la Ciutadella, de la qual solament van quedar la capella (actual Parròquia Castrense), el palau del governador (actualment un institut d'educació secundària) i l'arsenal, que és la seu del Parlament de Catalunya) amb aquesta demolició començaria una llarga època de canvis i funcions per a l'actual palau del parlament, primer que tot En 1889 l'arquitecte Pere Falqués,ho remodelaria inultilment amb l'objectiu de convertir-‐ho residència de la família real a Barcelona, A partir de 1900 és va decidir de convertir-‐l'en el Museu Municipal d’Art, fins que en 1932 amb la proclamació de la república de Catulunya i la recuperacionde les institucions d'autogovern el president de la Generalitat, Francesc Macià, va decidir donar una altra funció i instal·le en aquest recinte la seu del Parlament de Catalunya. Així, l’antic va salar del tron és va convertir en va salar de sessions, i el menjador i la sala de festes és van transformar en els salons de passos perduts. Després de la Guerra Civil l'edifici va tornar a ser destinat per a finalitats militars, fins que en 1945 es va destinar a seu del Museu d'Art Modern de Catalunya. Amb l'arribada de la democràcia el palau és va restaurar i readaptar per a acollir un altre cop el Parlament. El 10 d’abril de 1980 s’hi va fer la primera sessió. Però aquest emblemàtic no solament guarda història entre les seues parets, també guarda grans obres art que rememoren moments important de les història de Catalunya com de Dona (Joan Miró) i la pintura 7 de novembre de 1971 (Antoni Tàpies) precisament aquesta última es troben en un espai denominat la rotonda i; recorda la lluita dels catalans durant el franquisme per aconseguir els llibertats i recuperar l’autonomi a més rememora la fundació que la asembia de Catalunya.
6
ACTIVITATS RESOLTES Aquest saló de forma octogonal a més de guardar aquest obra d'art comunica els salons Rosa, Grisa mes coneguts com els Salónes dels Passos Perduts, els quals es denominen així a causa que en les antigues cases colonials era molt comuna tenir una cambra sense utilitat aparent però que a causa del disseny arquitectònic d'aquella època devien obligatòriament creuar per a arribar a un punt de la casa. Actualment el saló rosa: comunica el dónes-‐patx presidencial amb la Rotonda i amb el passadís esquerre del Va salar de Sessions i Sale gris: comunica la Sala 1 amb la Rotonda i amb el passadís dret del Va salar de Session.
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA Activitats: 12,13 i 16
De la mateixa manera que els centres educatius compten amb uns equips directius, el Parlament també té unes persones que el dirigeixen. Aquestes ho fan d’acord amb el que diu el Reglament del Parlament, que regula el funcionament d’aquesta institució. Aquest grup de persones que dirigeix el Parlament és la Mesa del Parlament. La Mesa del Parlament és constituïda per un president o presidenta en esta caso Núria de Gispert i Català, que dirigeix la Mesa i representa el Parlament, dos vicepresidents, que substitueixen el president quan és necessari, i quatre secretaris, que supervisen i autoritzen les actes de les sessions del Parlament i fan les altres funcions que els encomanin el president o presidenta i la Mesa.
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA Activitats: 14 i 15
Actualment formen el Parlament 135 diputats dels diferents partits o coalicions que han estat elegits democràticament en les eleccions. Estos diputados representan el poble de Catalunya i per aixo el parlament a és la institució més important de la Generalitat. El sistema electoral que estableix l’Estatut és proporcional, això vol dir que els escons que ocupen els diputats s’han de repartir proporcionalment al nombre de vots obtinguts per cada llista en cada circumscripció. Actualment en la primera fila d'escons se senten els consellers que no són diputats i membres de grup parlamentari de convergència i unió. 7
ACTIVITATS RESOLTES
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA Activitats: 17 i 18
En la sessió d’investidura, els diputats escullen la persona que presidirà la Generalitat de Catalunya. En aquesta sessió, el president o presidenta del Parlament, proposa una de les persones membres del Parlament per presidir la Generalitat, aquesta exposa el seu programa de govern. A continuació, intervenen els representants dels diversos grups parlamentaris i, després d’una última intervenció del candidat o candidata, es fa la votació. La votació de la persona candidata es fa mitjançant una votació anomenada «votació per crida» una vegada es elegida la persona com president té per davant una legislatura que com a màxim és un període de quatre anys.
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA Activitats: 19
Al Parlament es prenen numeroses e importants decisions, en aquestes decisions tots els grups parlamentaris poden explicar el seu vot. La votació dels diputats és personal i indelegable. Al Parlament hi ha diferents tipus de votació:
• Votació per assentiment: Es diu que un acord es pren per assentiment quan cap membre del Ple s’oposa a la proposta de la presidència.
• Votació ordinària: El més freqüent és fer aquesta votació pel procediment electrònic, prement el botó del «sí», el del «no» o el de l’«abstenció». El sistema electrònic mostra automàticament els resultats de la votació en una pantalla a la vista de tothom. També es pot fer aixecant-‐se primer els diputats que estan a favor de la proposta, després els que hi estan en contra i, finalment, els que s’abstenen.
8
ACTIVITATS RESOLTES
• Votació pública per crida: Cada diputat o diputada, després de ser anomenat, diu en veu alta «sí», «no» o «abstenció». L’ordre que se segueix és l’alfabètic a partir d’un diputat o diputada qualsevol elegit per sorteig.
• Votació secreta: Quan la votació ha de ser secreta els diputats introdueixen una papereta o una bola dins d’una urna.
QUADERN 3 1. Indica els noms i cognoms i el grup parlamentari dels membres de la Mesa. Pots trobar la información al web del Parlament (www.parlament.cat) President/a: M. H. Sra. Núria de Gispert Català Vicepresident/a primer/a : H. Sra. Anna Simó i Castelló Vicepresident/a segon/a : I. Sr. Lluís M. Corominas i Díaz Secretari/ària primer/a : I. Sr. Miquel Iceta i Llorens Secretari/ària segon/a : I. Sr. Pere Calbó i Roca Secretari/ària tercer/a : I. Sr. Josep Rull i Andreu Secretari/ària quart/a : I. Sr. David Companyon i Costa
2. Els diversos grups parlamentaris tenen president o presidenta i portaveu i els subgrups parlamentaris tenen representant. Digues qui són: G.P. de CiU President/a: Artur Mas Portaveu: Jordi Turull G.P. SOC President/a: Isidre Molas i Batllori Portaveu: Jaume Collboni Cuadrado G.P. del PPC President/a: Alicia Sánchez-Camacho Pérez Portaveu: Enric Millo G.P. d’ICV-EUiA President/a: Joan Saura Portaveu: Laia Ortiz G.P. d’ERC President/a: Oriol Junqueras Portaveu: Anna Simo Grup Mixt S.P. C’s Representant: David Fernández i Ramos S.P. SI Representant: Georgina Rieradevall i Tarrés 9
ACTIVITATS RESOLTES 3. Tria dos diputats de grups o subgrups parlamentaris diferents i cerca’n informació (pots fer-‐ho per mitjà del web del Parlament). Enganxa una foto seva i escriu la informació que hagis trobat.
SR. ORIOL AMORÓS I MARCH Grup Parlamentari d'Esquerra Republicana de Catalunya. Membre. Alta: 18.12.2012, BOPC, 1. Lloc i data de naixement: Barcelona, 1970. Formació i activitat professional: Enginyer tècnic agrícola per l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona de la Universitat Politècnica de Catalunya. Ha cursat estudis de postgrau sobre economia agrària europea a la Universitat de Lleida i de funció gerencial de l’empresa pública a ESADE. Professor de tecnologia i d’economia en centres d’ensenyament secundari (1997-‐2000). Ha estat adjunt a la presidència del Zoo de Barcelona. Ha treballat en el sector privat en l’àmbit de la jardineria i la gran distribució. Trajectòria política i institucional: Membre de Catalunya Lliure (1989-‐1992). L’any 1994 va ingressar a Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). Secretari per la immigració del Govern de la Generalitat de Catalunya (2006-‐2010). Ha estat president de la federació d’ERC de Barcelona i actualment és vicesecretari general de comunicació i estratègia d’ERC.……………………………………………………………………… Diputat de la VII, la VIII i la IX legislatures (2003-‐2012).
SR. ANTONI BALASCH I PARISI Grup Parlamentari de Convergència i Unió. Membre. Alta: 18.12.2012, BOPC, 1. Lloc i data de naixement: Albesa (Noguera), 2 de novembre de 1958. Formació i activitat professional: Mestre i llicenciat en ciències de l’educació, especialitzat en pedagogia terapèutica. Ha fet postgraus en gestió i direcció de centres educatius i en didàctica de les matemàtiques i les ciències experimentals. Va ser director del CEIP Gaspar de Portolà de Balaguer (1996-‐2003). Trajectòria cívica i cultural: Soci d’Òmnium Cultural i de l’Ateneu Popular de Ponent de Lleida. 10
ACTIVITATS RESOLTES Trajectòria política i institucional: Militant de Convergència Democràtica de Catalunya des del 1992. Ha estat regidor i tinent d’alcalde de l’Ajuntament d’Albesa (1991-‐1999). Alcalde d’Albesa des del 1999. Conseller comarcal al Consell Comarcal de la Noguera (1991-‐2003). ………………………………………………… Ha estat diputat provincial per Convergència i Unió a la Diputació de Lleida (2003-‐ 2011), on va ser responsable polític de l’àrea de cultura com a vicepresident de l’Institut d’Estudis Ilerdencs (2003-‐2007). ………………………………………………… Diputat de la IX legislatura (2010-‐2012).
4. Indica quines són les comissions legislatives que hi ha actualment al Parlament de Catalunya i de quins assumptes tracten. -‐ Comissió d'Afers Institucionals: Desplegament de l'Estatut. Relacions institucionals. Participació. Organització administrativa de l'Administració de la Generalitat. Funció pública. Administració i govern local. Acció comunitària i de desenvolupament local. Esports. Afers religiosos. Memorial democràtic. -‐ Comissió d'Economia, Finances i Pressupost: Política econòmica. Pressupost de la Generalitat. Finances i control financer del sector públic de la Generalitat. Entitats de crèdit. Mercat de valors. Promoció i defensa de la competència. Sector assegurador. Jocs i apostes. -‐ Comissió d'Empresa i Ocupació: Polítiques d'ocupació i intermediació laboral. Relacions laborals i inspecció de treball. Formació ocupacional i contínua. Economia social, cooperatives i autoempresa. Indústria. Seguretat industrial. Innovació. Telecomunicacions i societat de la informació. Internacionalització de l'empresa. Comerç. Turisme. Consum. Energia, energies renovables i mines. -‐ Comissió de Justícia i Drets Humans: Justícia. Serveis penitenciaris. Rehabilitació i justícia juvenil. Relacions amb l'Administració de justícia. Dret i entitats jurídiques. -‐ Comissió d'Interior: Seguretat ciutadana, seguretat pública i trànsit. Emergències i protecció civil. Prevenció, extinció d'incendis i salvament. -‐ Comissió d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural: Polítiques d'agricultura. Polítiques de ramaderia. Polítiques de pesca. Desenvolupament del món rural. Alimentació, qualitat i indústries agroalimentàries. Medi natural. Boscos i biodiversitat. -‐ Comissió d'Ensenyament i Universitats: Polítiques educatives i planificació. Ordenació i innovació educatives. Formació professional i formació permanent. Universitats. Recerca. -‐ Comissió de Territori i Sostenibilitat: Política i planificació territorials. Infraestructures i mobilitat. Urbanisme. Polítiques ambientals i de sostenibilitat. Aigua. Residus. Habitatge. -‐ Comissió de Benestar, Família i Immigració: Política de serveis socials. Famílies. Atenció als infants i als adolescents. Acolliments i adopcions. Polítiques d'inclusió social. Polítiques de la gent gran. Immigració. Acció comunitària. Xarxa d'equipaments cívics i socials. -‐ Comissió de Cultura i Llengua: Promoció i difusió culturals. Patrimoni cultural, arxius i museus. Indústries culturals. Cooperació cultural. Llengua. -‐ Comissió de Salut: Política i planificació sanitàries. Serveis sanitaris. Equipaments sociosanitaris. Seguretat alimentària. -‐ Comissió de Reglament: Elaboració i reforma del Reglament del Parlament.
11
ACTIVITATS RESOLTES
Projecte de llei
Proposició de lleis
Informe
Dictamen
Llei
12