Llibret Falla Alcácer Yátova 2023

falla

ALCACER YATOVA 2023

mestres de la COSTura

NOTA: Aquest llibret porta per títol “Mestres de la costura“, gual que la falla gran, degut al famós programa de televisió. Hem volgut respectar aquest títol per a no perdre la referència al programa, però en tot moment, en aquest llibret, hem tingut en consideració l’ús del llenguatge inclusiu, per a no menysprear a qualsevol persona pel gènere.

Hem volgut ser mestres i mestres de la costura, també en la portada. Per a això, enguany hem confeccionat un punt de creu, és a dir, una imatge al·legòrica de les Falles però imitant la tècnica de costura, per a fer la sensació d’element manufacturat, malgrat ser digital. Tot el llibret en el seu interior el cobreixen uns fils juganers que, en dos tons, van filant (valga la redundància) tota la temàtica d’aquest llibret que farà les delícies de tot amant de l’agulla i el didal.

Portada ALCACER YATOVA 2023

Proleg

Enguany dediquem unes quantes paraules als mestres de la costura que tenim en el nostre territori, parlarem sobra la història de la costura, sobre les seues eines per a poder realitzar aqueixos vestits, vestits, per a realitzar qualsevol peça, ens comptaren experiència alumnes que estan estudiant per a ser grans mestres de la costura, recorrerem el museu de la seda de valència, parlarem amb mestres de la costura solidaris hi ha infinitat de persones que realitzen peces per a ajudar a infinitat de gent que necessiten roba, gent que utilitzen la costura com a mitjà per a distracció i gent que utilitza les peces que realitzen per a ajudar a menors amb dificultats.

Parlarem sobre el projecte del mantell del centenari de la verge, parlarem sobre l’evolució de la falda en la història de la dona, tindrem a mestres de la costura xicotets i grans que recreen vestuaris per a pel·lícules i altres activitats, i per a finalitzar tindrem una entrevista amb models curvy que estan de moda

de la costura

La costura està tan present en el nostre dia a dia que si no coneixes a una costurera, amb seguretat vistes el treball dedicat i capritxós d’una d’elles.

La costura de roba es considera una tasca femenina des del començament de les societats patriarcals i, com tants coneixements femenins, oficis com la costura a mà, el teler i el brodat van ser compartits entre les dones, de generació en generació, com a herència, convertint-se en un art que es va perpetuar entre elles.

Per aquesta raó, parlem ací en «costureres», en el femení, pel paper i la relació que l’ofici té en la història de les dones, però també hi ha, per descomptat, professionals costurers que es dediquen a l’art mil·lenari d’unir dues parts en una. Sí, mil·lenari!

La història de la costura en si és molt més antiga que l’existència de la moda. Vols conéixer-la? Continua amb la lectura i descobreix com ha evolucionat la costura amb el temps.

L’origen de la costura

La història de la costura probablement comença amb les primeres peces conegudes, originàries del Paleolític, que tenien la funció de protecció contra el fred i estaven fetes de materials aprofitats dels animals que eren per a l’alimentació. Les pells adobades eren unides unes a altres amb ajuda dels ossos, les primeres agulles, i tires de cuir, tendons i budells.

Es creu que l’ús de llana animal i pelussa de cotó ja es van utilitzar en la primera roba fa uns 25.000 anys. Hi ha registres de pobles natius a Amèrica que usaven plantes com l’atzavara, del qual s’usava la punta de la fulla com a agulla i fibres seques per a cosir peces.

mestres de la COSTura 2023

La costura en l’antiguitat

En l’Antic Egipte, la roba era considerada un article destinat exclusivament als més rics, els qui usaven túniques de lli amarrats en el cos i amb molt poques costures. Entre els pobles de Pèrsia, es troben els primers registres coneguts de roba feta a mida, restaurada i ajustada, a més de sabates de cuir amb corbates, peces amb mangues i altres detalls agregats a través del tall i costura de teles com a llana, lli i seda de la Xina.

En l’Antiga Grècia, el treball amb fils i teles ja s’inseria en el context domèstic de les dones, que produïen teles de llana, seda i lli, unides en format de cilindre i després en el teler per a ser usades com a túniques arrufades i amb un cinc fet de cordons, botons i agulles. Tallar i cosir, de fet, no existia en l’Antiga Grècia fins al segle IV, quan les peces van arribar a tindre més d’una peça, sovint amb mànegues.

,

L’evolucio de la costura i el naixement de la moda

A partir de l’Edat mitjana, la roba es va fer més elaborada, amb mangues, barres i brodats. Hi ha una evolució de les túniques per a vestits de dones, que comencen a tindre també una funció estètica, a més de la protecció del cos. Unes certes teles i colors tenien un ús restringit per llei, una manera de diferenciar als nobles dels plebeus.

Amb aquesta diferenciació estètica i amb l’auge de les classes comercials, va sorgir la necessitat de crear roba especialment per a la burgesia, generant una alta demanda de costureres en l’època. Entre els més rics era comú contractar sastres i costureres privades per a la confecció de roba, un article car que representava el luxe i la riquesa dels qui les usaven. En les classes baixes, la roba es partxaba, s’ajustava o fins i tot es desmuntava i es reconstruïa, d’endins cap a fora, per a ocultar la despesa de la tela. Eren les dones les que reparaven i feien ajustos a la roba de les seues llars, una activitat que es podia realitzar en la llar, mentre cuidaven de la casa i dels xiquets.

Costurera usant la màquina de cosir Singer en 1907. Crèdits: Getty Images

maquina de

i la revolucio en la industria textil

Amb la Primera Revolució Industrial, la confecció de costura i confecció de robaja no és una activitat exclusiva de llars i tallers, i comença a tindre una producció a gran escala, gràcies a la producció de teles per maquinària i a la invenció de la màquina de cosir.

Costurera usant la màquina de cosir Singer en 1907. Crèdits: Getty Images Les dones més pobres la font d’ingressos de les quals era la costura artesanal, no van tindre més remei que treballar en fàbriques i i en les confeccions de la Indústria Tèxtil, en ple creixement en el segle XVIII, guanyant salaris insuficients per més de 14 hores d’esforç diari. Moltes gastaven els pocs diners que disposaven per a llogar màquines de cosir i fabricar roba a casa.

D’altra banda, amb el baix preu de les teles, les classes baixes tenien una mica més d’accés a les teles i la classe mitjana va començar a usar vestits que abans només es veien entre la noblesa, fets amb màquines de cosir. Les màquines de cosir van fer possible l’estandardització dels articles de confecció, el creixement de la roba i la producció en massa, la qual cosa va contribuir al creixement de la indústria tèxtil i, en certa manera, a la valorització de l’artesà. L’estandardització i alta producció de roba a escala, que canviaria la història de la costura i la moda, va generar una demanda d’exclusivitat i major luxe per part de les classes altes, que sempre han buscat diferenciar-se a través de l’extravagància de la moda. Naix l’alta costura, la confecció de vestits amb el major refinament possible, amb teles luxoses i models únics, a mesura.

La

cosir

El treball de costura, entre sastres i costureres

L’ofici de costurera, que sempre ha sigut una font d’ingressos per a les dones, a diferència de la professió dels sastres, no era vista com una professió deprestigi. Si abans el paper de la dona estava lligat al context domèstic, fins i tot en l’activitat de la costura, durant les revolucions en la Indústria Tèxtil es limitaven al taller i a la part posterior dels tallers de sastres de renom.

A França, per exemple, fins a mitjan segle 17, només els sastres eren reconeguts com a professionals i podien prestar serveis i vendre vestits, fins i tot contractant costureres per a les seues produccions, lluny de l’aprovació dels estatuts. Després de les reclamacions de les costureres, el rei va autoritzar l’exercici oficial de les dones en la professió, com una manera d’assegurar una vida honesta, combinada amb l’argument que seria més apropiat que les dones i els xiquets foren vestits per altres dones.

El sastre, de Giovanni Battista Moroni (1565-1570)

Vestuari exclusiu i roba pret-a-porter

La necessitat de portar una cosa exclusiva va donar lloc a l’alta costura, concepte referit a la producció artesanal i a mesura, amb teles fins, pedres i models luxosos. És en l’alta costura on la costura reforça el seu caràcter artístic, que es manté viu fins als nostres dies.

L’alta costura va ser l’origen de diverses maisons , la primera d’elles pertany a l’anglés Charles Frederick Worth, també pioner en les desfilades de moda amb dones models, substituint l’exposició de roba en penjadors i maniquins.

L’alta costura continua sent un terme utilitzat per a representar creacions de grans cases de moda com Chanel , Dior i Versace , encara que ha perdut part del seu espai per un altre concepte de moda: el pret-a-porter.

La modista, de Diego Velázquez (1650)

falla

ALCACER YATOVA 2023

Com deixa clar el terme francés, el prêt-à-porter és un concepte de moda «llest per a vestir», fet possible pels avanços tecnològics en les revolucions industrials i difós des de la Segona Guerra Mundial. La modernització dels processos productius va democratitzar la moda, produint a gran escala, amb major qualitat i varietat. De sobte, en lloc de l’alta costura, les peces de prêt-à-porter de grans dissenyadors es van tornar molt més desitjades, un fenomen impulsat per la publicitat.

Dior look d’alta costura primaveraestiu, encara en l’estudi. Crèdits:Dior

Mira la desfilada d’alta costura primavera-estiu 2020 de Dior.

(dreta) Llueix prêt-à-porter Chanel en botiga en línia oficial.

Crèdits: Chanel.

(esq.)Llueix prêt-à-porter Chanel en la desfilada primavera-estiu 2021. Crèdits: Chanel.

L’art de cosir en aquests dies

Ulls atents, mans hàbils, dedicades i capritxoses. Un coneixement que s’ensenya hui dia a les escoles de moda, però que es concreta en la pràctica.

Fins i tot amb la tecnologia de la moda millorant dia rere dia, la professió de la costura continua sent fins al dia de hui, ferm i fort.

Les costureres i costurers estan en les confeccions, en els tallers i en les seues llars, fent reparacions, roba a mida, col·leccions de moda i creacions famoses.

S’encarreguen de fer realitat la idea de l’estilista i donar forma al treball del modelista. Davant tanta importància per a la moda, no hi ha qui negue que la costura, a més de ser un ofici imprescindible, també és un art.

SaludaPRESIDENT

Estimats fallers i falleres, Com sabeu, aquest és el segon any que la nostra comissió participarà en els premis de la Generalitat amb aquest llibret que té com a fil conductor el lema del nostre monument gran ‘’Mestres de la Costura’’. No puc deixar passar l’oportunitat per a agrair-ho des d’ací a totes les persones i col·laboradors que ho han fet possible.

D’altra banda, també vull donar les gràcies a totes aquelles persones que sempre han confiat en mi per a ocupar aquest difícil càrrec de representació i hagen facilitat la gestió d’aquest exercici en el qual s’han anat reprenent a poc a poc molts actes que en els últims anys o no s’havien celebrat o s’havien dut a terme amb restriccions per la pandèmia Covid19.

Ha sigut un any molt bonic perquè arribar a la presidència m’ha permés viure els últims actes de la meua filla Belén com a fallera major infantil d’aquests últims tres anys, 2020, 2021 i 2022, com la processó de la Verge dels Desemparats i el besamans a aquesta. A més, la comissió compleix 40 anys i estem d’aniversari.

Gràcies a tots aquells que han fet possible aconseguir aquesta xifra, sobretot, a aquells presidents i els seus equips de treball, que també van invertir el seu temps de manera desinteressada per aquesta falla i el van sacrificar pel bé comú de tots els seus integrants.

Ara que he pogut experimentar el que és, les múltiples gestions que cal realitzar, la quantitat de reunions i actes als quals cal assistir, empatitze molt més amb aquells que ho han sigut. És molt difícil sense un bon equip de treball i cal mantindre’s molt ferm quan les coses no ixen com es treballen o sorgeixen els problemes. Jo, afortunadament, ho he tingut i sempre estaré molt agraït a aquestes persones

que han format part de la meua junta directiva i, com no, a aquelles que han treballat, i molt, en l’ombra.

També agraïsc les mostres d’afecte de tots aquells que, encara en els moments difícils, han aportat paraules d’ànim, gestos de confiança o idees innovadores que sempre són de gran ajuda per a traure el millor de les persones i continuar lluitant per millorar la nostra benvolguda comissió. No tot és cosir i cantar, i sempre hem d’estar envoltats de persones que sumen encara que siga amb aqueixa paraula d’ànim que mai està de més. Jo vaig arribar a aquesta comissió com a músic d’una xaranga de Cieza (Múrcia) i a poc a poc he anat entenent una festa que hui dia m’enamora i m’ha donat la possibilitat de treballar per ella com a president en aquest any tan especial per a mi i tots els seus integrants. A vegades és difícil arribar a consensos i acords en algunes qüestions, però el que és clar és que tots hem d’intentar sostindre la nostra rica cultura, la nostra indumentària, la nostra música, la pirotècnia i la major exposició d’art del món a l’aire lliure, Les Falles. Aquest és el vertader valor d’aquesta festa i el que la diferència d’unes altres.

I que dir de tots els moments que m’emporte del viscut amb les meues dues falleres majors, Patricia i Ainhoa. Ha sigut molt bonic i especial, i sempre quedarà en el meu record tots i cadascun dels actes i esdeveniments que he pogut gaudir al costat d’elles. Ara només els desitge el millor en la setmana de falles, la seua setmana, i que gaudisquen al màxim de cada instant i d’actes tan especials com la nit de la plantà, l’Ofrena a la Verge dels Desemparats i la cremà de la falla el dia de San José, entre altres.

Ja només em queda desitjar a tota la comissió uns dies de germanor i unió sabent conjugar diversió i respecte cap al veïnatge, a la qual també anime a visitar-nos i gaudir d’aquestes festes josefines al costat dels fallers, la nostra festa, la millor festa del món, “LES FALLES”.

VISCA VALÈNCIA.

VISQUEN LES FALLES.

VISCA LA FALLA ALCÀSSER IÀTOVA.

El vostre president: JESÚS GARCÍA CARRASCO

falla

ALCACER YATOVA 2023

JesUS GARCIA I CARRASCO PRESIDENT

JuntaDIRECTIVA

PRESIDENT

VICEPRESIDENT

VICEPRESIDENTA

VICEPRESIDENTA

SECRETARIA

TRESORER

COMPTADOR

DELEGATS I

DELEGADES

JESUS GARCIA CARRASCOS

MIGUEL MARTINEZ MIRALLES

AMPARO ANDRES PARDO

DIANA ALCARAZ BERTOMEU

CRISTINA GIL FERNANDEZ

FEDERICO GARCIA MARTINEZ

CARMELO ALARCON HERRERO

ANTONIO JOSE MOYA LLEDO

JOSE GIL OÑATE

SALVADOR ALBERTO MARTIN CARRION

PAULA ORTIZ TORTOSA

IRENE ORTIZ TORTOSA

AITANA MARTINEZ HERNANDEZ

Abarca Luján, José Alfredo

Abarca Martínez, Héctor

Alarcón Herrero, Carmelo

Alcaraz Bertomeu, Diana

Alvarez Alvarez, Ascensión

Andrés Pardo, Mª Amparo

Avilés Barrera, M.ª Carmen

Baviera Martínez, Andrea

Beleña Briz, Pilar

Bendaña López, Ana María

Bustos Alvarez, Alejandro

Bustos Alvarez, Andrea

Bustos Blanco, Jesús

Calvo Valdés, Rosario

Carrillo García, Joaquín

Cebrián Pérez-Almazán, Andrea

Civera García, José Alberto

Collado Barea, Alberto

Costa Zaragozá, Francesc

Cuartero Martín, Henar

Diana Fernández, Raquel

Díaz García, Felicidad

Duch Martínez, Herminia

Duro López, Sergio

Duro Parra, Manuel

Duro Tortosa, Candela

Duro Tortosa, Micaela

García Avilés, Sara

García Carrasco, Jesús

García Fernández, Juan

García Gabaldó, Antonio Fco.

García Maqueda, Irene

García Martínez, Lucas

García Martínez, Lucía

García Naharros, Francisco

García Pérez, Ana

García Pérez, Eva

Gil Fernández, Cristina

Gil Oñate, José

Gómez Gómez, Nieves

Gómez Gómez, Pedro

Gómez Sanchis, Priscila

González Soriano, Mª Carmen

Granero Lomas, Angustias

Herrero Ramo, Noelia

Ibáñez Villanueva, Consuelo

Llopis Martínez, Anabel

López Civera, Sara

López Perea, Angela María

López Rodríguez, Manuela

Lozano Jimenez, Sara

Maqueda Sánchez, Susana

Martí Puerte, María

Martín Carrión, Salvador Alberto

Martínez Cárcel, Daniel

Martínez de Jesús, Raúl

Martínez Delgado, Ana María

Martínez Delgado, Elvira

Martínez Díaz, Víctor

Martínez Fernández, Mª José

Martínez Fernández, Pilar

Martínez García, Federico

Martínez Granero, Bárbara

Martínez Granero, Virginia

Martínez Martínez, José

Martínez Miralles, María del Mar

Martínez Miralles, Miguel

Martínez Torres, Carolina

Mocholí Beleña, David

Mocholí Blat, José Francisco

Morata Bolsico, José Ramón

Moya Ibáñez, Elena

Moya Lledó, Antonio José

Nájera López, Juan Francisco

Navalón Beneyto, Alicia

Navarro Diana, Mireia

Navarro Pardo, Mª Teresa

Orti Arenas, Paqui

Ortí Arenas, Jessica

Padilla Pardo, Mónica

Perea García, Antonio

Pérez Cabañero, Ana

Picazo Ruiz, Jenny

Pitarch Felipe, Alejandro

Ramírez Nando, María del Mar

Ramírez Rodríguez, Sara

Rocher Avila, Marta

Roda Ramón, Ramón

Rodríguez Ramírez, Alba

Roussel, Aurelie

Rubio Gómez, Andrea

Rubio Gómez, Marcos

Segura Blanco, Eduardo

Segura Blanco, Rosa M.ª

Segura Fernández, Arantxa

Segura Navarro, Patricia

Comissio MAJOR

López Juan, Gloria

Segura Navarro, Paula

Teruel Catalá, Concha

Trujllo Martínez, Sara

Vilaplana Hernández, Cassandra

Vilata Ibáñez, Antonio

Vilata Ibáñez, Consuelo

Vilata Marco, Antonio

Zaragozá Altalaguerri, Vicente

Zaragoza López, Carles

Zaragoza Lorente, Luis Miguel

Saluda

FALLERA MAJOR

Estimats fallers i falleres, amistats i veïnat:

Ja ha arribat el moment, i em dirigisc a vosaltres amb una grandissima alegría e il·lusió, per tindre l’honor de poder representar-vos com a la vostra fallera major. Tantes voltes ho havia somiat... que s’ha fet realitat i que millor que en la comissió que em va veure nàixer i que enguany m’ha donat l’oportunitat de fer-ho real, a més estem de celebració, fem el quaranta aniversari.

En primer lloc volia donar-li les gràcies als meus pares, Edu i Tere per trasmetre’m desde xicoteta el sentiment per aquesta festa, per tot l’amor, l’ajuda rebuda i perque sense ells aço mai haguera sigut possible, i a tu Paula, la meua germana, pel suport incondicional, els teus millors consells i per la serenitat que em transmets sempre.

Agrair-lis tambe als meus amics i amigues la seua paciencia infinita, per deixarme perfecta a cada moment i cuidar fins al últim detall junt a la meua familia. “Junts em vau donar l’espenta que em faltava”.

I com no, sense oblidarme de la meua falla, de tots els fallers i falleres, amics i amigues, gràcies se queda curt, i a tu Jesús el meu president qui ens anava a dir que enguany aniriem junts del braç... gràcies per acompanyar-me en cada acte, per la nostra complicitat, i per les nostres rialles, i a tu Ainhoa la meua fallera major infantil, que juntes sense soltar-nos de la ma, hem arribat fins açi per a complir el nostre somni, que de segur mai oblidarem.

Finalment veïns, amics, i falles amigues, vos combide a gaudir al nostre casal d’aquesta la nostra setmana gran, teniu les portes obertes de par en par amb molt de carinyo y afecte.

Visca Valènçia!!

Visquen les falles!!

I visca la meua falla, FALLA ALCÀSSER - IÀTOVA.

FALLERA MAJOR

PATRICIA SEGURA I NAVARRO

ALCACER YATOVA 2023

GRAN

Des de fa uns anys per a ací la televisió ha posat de moda els tallers de costura, concretament els ateliers de costura on en aquest espai de disseny i comunicació es produeix una connexió entre dissenyador, peça i client. Ací es recuperen idees del treball més artesà sobre el vestit i la manera de fer la moda, més personal i més càlida. Però aquestes televisions si hagueren mirat a València i més en concret al món de les falles hagueren trobat des de fa anys un atelier en cada casal faller on es fan patrons i vestits a mida.

Els dies de casal i els moments que se succeeixen abans i després de cada reunió i de cada assemblea els fallers traiem els metres, les agulles i les tisores i comencem a tallar teles, fent vestits a tort i a dret. Molts tipus de tela són els que tenim i quan s’obri el atelier no deixem canya dreta perquè cada acte faller, ja siga públic o de nivell intern, dona per a traure les andròmines de costura i no hi ha distinció de sexe perquè sabem fer vestits a mida per a tots i cadascun de nosaltres.

En el atelier podem una sèrie de ratolins en els quals es veuen reflectits els fallers perquè per la seua manera de

Falla JOSE F. GOMEZ FONSECA

ARTISTA:

moure’s i de comunicar-se tan sibil·lina entre ells recorden als rogles que es creen a la porta del casal disposats a criticar qualsevol situació o acte que s’haja produït durant la setmana.

En entrar en el atelier-casal veiem maniquins amb vestits de fallera, fan referència a com nosaltres li ho confeccionem a la màxima representant de la falla, que si repeteix vestit, que si s’ha fet un nou, que mare meua!, com ha de costar aqueix espolí!!!, que ara té un de raió, etc, etc... Però no és a l’única a la qual se li cus, normalment al capdavant visible de la falla també sol tindre un armari rober confeccionat per la pròpia comissió perquè cada pas que dona és criticable, que si mira com vist, que si sempre arriba tard, que a saber en què es gasta els diners, per això en el atelier casaler també hi ha vestits de saragüell o de torrentí.

Però no acaba ací la cosa perquè una vegada traiem l’instrumental de cort i confecció ja hi ha vestits per a tots, per això veiem maniquins amb vestits d’alta costura perquè qualsevol celebració que tinga algú de la falla és una bona excusa per a criticar des delI visca la meua falla.

Jocs INFANTILS

Unes pàgines més i encontraràs la falleta infantil, que ens parla de fruites. Pero la falla Gran porta per títol Mestres de la Costura. Demostra que eres un bon mestre o una bona mestra de la costura i, agant el llapis, has de cosir aquesta poma amb els punts. Després, dona-li color i recorda que has de menjar 3 fruites al dia ;)

ComissioINFANTIL

Castellanos García, Celia

Civera Bendaña, Lucia

Civera Bendaña, Martín José

Collado Morató, Aroa

Collado Morató, Judith

Díaz Segura, Lola

Duro López, Ainhoa

Duro López, Alejandro

Fernández Iyanga, Eduardo

Fernández Iyanga, Gael

García Maqueda, Pau

García Martínez, Sara

García Vilata, Belén

Garcia-Robledo Herrero, Mía

Garcia-Robledo Herrero, Sara

Gil Padilla, Irene

Gil Padilla, Oliver

Gómez García, Carles

Gómez García, Lucia

López Alarcón, Aitana

Martín Alcaraz, Alberto

Martínez Martínez, Diego

Martínez Martínez, Guillermo

Martínez Picazo, Adrián

Martínez Picazo, Alvaro

Medina Navalón, Ester

Moya Ibáñez, Sergio

Navalón Roussel, José

Navarro Jiménez, Adriana

Navarro Jiménez, Miranda

Roda Juan, Caetana

Roger Gómez, Izhan

Romero Martínez, Oscar

Rubio Lozano, Leo

Serrano Culla, Pau

Vilata Andrés, Blanca

Vilata Andrés, Hugo

Saluda

FALLERA MAJOR INFANTIL

Hola soc Ainhoa, la fallera major infantil de la falla Alcàsser Iàtova de l´exercici 2022/2023.

Volia escriure-us unes paraules amb molt d´afecte a tota la meua comissió infantil i ja no tan infantil.

A eixos xiquetes majors que ja son juvenils, a aquellos mitjans que ara son els majors, a eixos xicotets que ara son el mitjans i a tots eixos nous xicotets que estan arribat a la nostra falla per omplir-la de nous somriures.

Estic desitjant que arribe la setmana fallera i totos junts puguem gaudir d´ella. De segur que ho passarem genial.

Un especial agraïment pera al meus pares Manoli i Manolo i als meus germans Sergio i Alejandro: sense ells aquets somnis no haurien sigut possibles.

Tampoc vuil deixar de nomenar els meus companys en aquest viatge, jesús el meu president i Patri la meua fallera major, sense ells enguany no hauria sigut igual.

VISCA LA FALLA ALCÀSSER IÀTOVA I TOTA LA SEUA COMISSIÓ INFANTIL

FALLERA MAJOR

AINHOA DURO I LOPEZ

ALCACER YATOVA 2023

INFANTIL

L’agricultor de l’horta valenciana es troba la mar de feliç perquè ha arribat, per fi, el mes de la collita, els arbres estan carregats de les riques fruites que omplin de color els camps, taronges, grocs i rojos brollen entre les verdes fulles de cadascun dels horts.

Les fruites es mostren felices i alegres perquè estan carregades de vitamines i saben que des de València eixiran de viatge a moltes parts d’Espanya i d’Europa on ajudaren a créixer a molts xiquets que esperen amb ganes tornar a assaborir les riques taronges, mandarines, peres o pomes.

En aquesta festa de l’horta banyada tant pel va riure Túria com pel va riure Xúquer no poden faltar les hortalisses com les carlotes, els pimentons, les albergínies o les tomaques perquè ells també fa que l’alimentació siga més rica i completa.

Falla JOSE F. GOMEZ FONSECA ARTISTA:

Una gran carabassa està feliç perquè s’acosten les falles i sap que amb la seua polpa es cuinaran molts bunyols que després gaudiren els fallerets i les falleretes amb un gran bol de xocolate calent.

Blancaneu ens ve a dir que encara que ella va tindre una mala experiència amb la fruita, la culpa no la va tindre la poma sinó la malvada bruixa que la volia enverinar, és per això que ha vingut fins ací per a oferir a tots els xiquets que no volen menjar fruites, riques pomes perquè vegen que no són dolentes i que comencen a provar la fruita perquè aquesta és necessària per al creixement de tots els xiquets.

Finalment, els ocellets fan la seua festa quan arriba la recol·lecció perquè saben perfectament que amb totes aquelles fruites que caiguen a terra, ells podran fer el seu banquet i ensenyaran als seus pollets el rica que està la fruita.

Recompenses JCF

Bunyol d’Argent

NAVARRO DIANA, MIREIA

Bunyol d’Or

BAVIERA MARTINEZ, ANDREA

CEBRIAN PEREZ-ALMAZAN, ANDREA

DUCH MARTINEZ, HERMINIA

DURO PARRA, MANUEL

LOPEZ RODRIGUEZ, MANUELA

MAQUEDA SANCHEZ, SUSANA

MARTI PUERTES, MARIA

MOCHOLI BELEÑA, DAVID

ZARAGOZA ALTALAGUERRI, VICENTE

Bunyol d’Or amb Fulles de llorer

ALCARAZ BERTOMEU, DIANA

BUSTOS BLANCO, JESUS

MARTINEZ DE JESUS, RAUL

Recompenses JCF Infantils

Distintiu d’Argent

GIL PADILLA, IRENE

MARTINEZ PICAZO,ALVARO

NAVARRO JIMENEZ, MIRANDA

VILATA ANDRÉS, HUGO

Distintiu d’Or

DURO LOPEZ, SERGIO

GARCIA MAQUEDA, IRENE

Amicsi

Amigues

DE LA FALLA

Alarcón Molina María

Fernández Martínez Elena

Fernández Seguí Vicente

Gil del Cerro José Antonio

Ibáñez López M.ª Aurelia

López Simón Pedro Antonio

Pardo Mondejar Gloria

Peinado Pérez Mario

Rodríguez Berbegal Marisa

Romero Lázaro Oscar

Simón Calvo Alejandro

Tejedor Verano Miryam

Romero Ramon Juanjo

Rovira Carmen

falla

ALCACER YATOVA 2023

mestres de la COSTura

Historia i evolucio

de la MAQUINA DE COSIR

La història i evolució de la màquina de cosir ve molt lligada al desenvolupament de la humanitat com a societat. Recordem que, des de temps immemorials, l’ús de la roba ha tingut un impacte tremend en la nostra forma de vida. Des dels primers abillaments que es van registrar fa més de 170 mil anys, a l’actualitat, la roba ha significat un punt important per a la societat. En primera instància, ens ajuda a protegir el nostre cos de les inclemències de l’ambient (fred, calor, pluja, etc.), com també ens brinda comoditat i benestar social. Ara com ara, estar sense roba en públic és considerat una vergonya, i fins i tot en alguns països és penat per la llei.

Abans de la invenció i popularització d’artefactes, la confecció de la roba i de qualsevol altre tèxtil estaven molt limitats. Tots els treballs amb tela, s’havien de fer-se a mà, per la qual cosa la producció en massa de peces de vestir era pràcticament impossible. Tant les famílies, com els sastres més professionals, feien els seus treballs amb una agulla i fil, tal com es feia des de l’antiguitat.

El fet que apareguera una màquina que poguera fer el treball tèxtil, de forma més ràpida i segura, va impressionar a més d’un. Fins i tot, alguns sastres de l’època, van arribar a demonitzar tal invenció, tement que els anara a robar tot el protagonisme en la indústria tèxtil.

En aquest article, et narrarem la història i evolució de la màquina de cosir. A més, et comptarem una mica sobre, les diferències entre una màquina de cosir domèstica i una industrial.

Història

de la màquina de cosir

La primera màquina de cosir era de fusta i molt poc eficient

Aquesta història té diversos vessants, algunes situen els primers passos d’aquest invent a l’Anglaterra de 1755; després a Àustria de 1819, posteriorment als Estats Units 1826. Encara que cap d’elles va tindre real importància en la història com a tal.

mestres de la COSTura 2023

La primera màquina de cosir que va tindre un real significat en la història, va ser dissenyada i desenvolupada pel francés Barthélemy Thimonnier 1830. Thimonnier, va idear una màquina fabricada en fusta, la qual era capaç de donar una puntada d’un sol fil. Si bé és cert, el procés no era molt més ràpid que un realitzat a mà, així i tot, va cridar l’atenció del govern francés. A tal punt que, va rebre una patent en 1830, amb la finalitat de produir uniformes en massa per a l’exèrcit de França.

Primera màquina de cosir de Barthélemy Thimonnier

Això cause furor entre les masses, centenars de sastres es van sentir indignats, i tement que això els anara a deixar fora del negoci, van formar una horda i van atacar la casa de Thimonnier, qui va aconseguir fugir a Londres, però va perdre totes les seues màquines. En 1848, novament va traure al mercat la seua màquina de cosir, està vegada a Anglaterra, on tampoc va tindre èxit.

Segona era de la màquina de cosir

La segona influència més important de les màquines actuals, va tindre lloc a Nova York, entre els anys 1832 i 1834, quan Walter Hunt, va dissenyar un model de màquina de cosir amb un concepte més innovador. Lamentablement, Hunt mai va arribar a patentar aqueix model. D’altra banda, Elias Howe, si va aconseguir desenvolupar i patenta el seu aparell en 1846, això sí, molt semblant al model de Hunt. On la màquina posseïa una agulla corba amb punta

d’ull. Aquesta agulla es movia en un arc, portant el fil a través de la tela. D’altra banda, s’entrellaçava amb un segon fil, impulsat per una llançadora que es movia d’un costat a un altre, a través d’una pista.

El model de Howe va causar tant d’impacte, que va ser copiat per múltiples empreses. Així i tot, l’èxit rotund en la indústria de les màquines de brodar i de cosir, no va arribar sinó fins a 1851. Quan el també nascut a Nova York, Isaac Merrit Singer li va donar els tocs finals a l’obra mestra. I de veritat, es va començar a revolucionar el món de la indústria tèxtil.

Màquina de cosir de Walter Hunt

Màquina de cosir d’Elias Howe

Tercera era de la màquina de cosir

Entre les característiques més importants de la màquina de Singer és que, tenia incorporat un pedal que, feia funcionar el mecanisme de la màquina, impulsat pel peu de l’operari. D’altra banda, li va agregar una roda dentada per al moviment semiautomàtic de la tela, entre cada puntada.

A més, li va introduir un sistema per a pensar les teles, evitant que el teixit es moguera, i que la costura seguira el seu camí. Un altre detall addicional és que, en les de Singer, no s’usava un ganxo per a cosir, sinó que disposava d’una agulla perforada.

Tot això va fer que la màquina de cosir desenvolupada per Singer triomfara en el mercat, convertint-se en la marca més important de l’actualitat.

Evolució de la màquina de cosir

Les màquines de cosir Singer van revolucionar la indústria tèxtil

No hi ha dubte que amb l’arribada de les màquines de cosir Singer al mercat, es va marcar un abans i un després en la indústria tèxtil. No sols per les innovacions tecnologies de l’aparell en si, sinó la forma que es va introduir en el mercat. En tan sols unes dècades, les màquines de cosir es van convertir en una necessitat per a quasi totes les llars.

Singer l’any 1889, va desenvolupar i va traure a la venda la primera màquina elèctrica, impulsada amb un motor elèctric d’Edison. Amb un simple motor d’aproximadament 1/8 d’HP (cavall de força), alimentat per energia elèctrica, va facilitar el treball encara més. Arribant a clavar fins a 800 puntades per minut, un vertader progrés. Amb l’antic pedal, tan sols s’aconseguien entre 200 a 400 puntades.

Origens de la màquina de cosir Singer

Al sol de hui, els productes les màquines de cosir estan cada vegada més avançades. A tal punt que, en l’actualitat són molt més fàcils d’usar, més potents i precises. Fins i tot, poden ser operades sense problemes per persones invidents o amb visibilitat reduïda, ja que posseeixen un sensor que interromp el circuit en cas que, s’acoste molt la mà a les agulles.

Diferències entre màquines industrials i domèstiques

Les màquines de cosir industrials són molt més robustes i potents.

Les màquines de cosir en l’actualitat, han avançat molt, i podem trobar una gran varietat de productes diferents en el mercat. Així i tot, bàsicament el seu funcionament és el mateix en totes, només algunes característiques quant a disseny i algunes funcions addicionals, marquen una mica la diferència.

No obstant això, és possible classificar a les màquines de cosir d’acord amb les branques a les quals estiguen destinades. És a dir, sobre la base de la seua utilitat. A continuació, cadascuna d’elles:

•Màquines d’ús domèstic

•Màquines semi-industrials

•Màquines industrials

Les màquines de cosir d’ús industrial, per òbvies raons són moltes més grans, potents i ràpides. Aquestes, han de suportar gran intensitat de treball, per la qual cosa posseeix motors més grans, i resistents. S’utilitzen per a la producció en massa de peces de vestir, catifes, llençols, etc. Les màquines de cosir industrials, són pràcticament genèriques, és a dir; les seues parts són compatibles amb quasi qualsevol altra màquina industrial. Per a saber més sobre aquestes màquines.

Per part seua, les màquines domèstiques, són molt més xicotetes,

Màquina de cosir Singer, 1889

Cartells publicitaris antics anunciadors de màquines de cosir

amb acabats més precisos i elegants. Algunes, poden ser instal·lades sobre taules especials, atorgant-li i comoditat als seus usuaris. Un altre detall és que, les màquines domestiques posseeixen característiques i peces diferents d’acord amb cada marca, per la qual cosa els seus recanvis són ben específics. S’usen més que tot, per a confeccions casolanes, i qualsevol treball que no requerisca moltes hores de dedicació.

La tecnologia cada dia ens fa la vida més fàcil, tal és així, que l’evolució de la màquina de cosir ha marcat un abans i un després en la indústria tèxtil.

Màquina de cosir domèstica actual Singer

Ciutat

de l aprenent

Tots els valencians de més de quaranta anys d’edat la coneixen com la Ciutat de l’Aprenent. Sobretot, els milers i milers d’alumnes que han passat per les seues aules, des de 1958, per a seguir els seus cursos de formació professional.

Va iniciar la seua activitat l’any següent al de la riuada, al novembre de 1958 I va ser inaugurat pel general Franco en el seu viatge a València de 1962. En essència, era una escola de formació professional, emanada dels sindicats verticals, per a l’ensenyament d’oficis i cursos professionals, amb el títol de oficialía industrial.

El primer director, molt recordat per diverses generacions d’alumnes, va anar Pascual Estañ de Teresa. Els pares salesians estaven al càrrec de la formació humanística dels estudiants, entre els quals hi havia interns. En realitat, València va tindre, amb anterioritat a la de Cheste, una cosa molt similar a una Universitat Laboral.

Dotada de magnífics professors, de memorables mestres de taller, allí es va impartir una formació de qualitat que va ser molt afavorida, generació rere generació, per les empreses industrials i artesanes que buscaven la preparació de tècnics ben ensinistrats. En els bons temps de l’economia, estudiar en aquells tallers pràctics, aprendre mecànica, electricitat o metal·lúrgia a les aules de la Ciutat de l’Aprenent era una garantia que obtenia molt prompte un lloc de treball.

mestres

de la COSTura 2023

Cinquanta anys llargs després, a l’interior del gran recinte educatiu, concebut en el seu temps amb un enorme format, funciona també l’institut de de Educació Secundària

Joanot Martorell, on s’imparteix l’ESO, i el de Formació Professional Superior Ciutat de l’Aprenent. Amb el pas del temps s’ha procedit a una remodelació a fons de totes les instal·lacions, al mateix temps que s’han adaptat els models de formació professional al compàs dels canvis legislatius.

D’aquest institut han eixit grans mestres de les costures gràcies als modulos de tall i confeccio que tingueu-vos que són:

CICLE FORMATIU: CONFECCIÓ I MODA

FAMÍLIA PROFESSIONAL: Tèxtil, Confecció i Pell

Grau Mitjà 2000 hores

QUINES OCUPACIONS POTS DESEMPENYAR

Confeccionista. Ajudant de sastrería i modistería. Especialista en confecció. Oficial de confecció. Tallador de peces i articles tèxtils. Operador de màquines industrials de cosir i brodar. Cosidor-

assemblador. Marcador-tallador de peces i articles en tèxtil i pell. Planchador-acabador. Operador de màquines d’acabeu:

CICLE FORMATIU: PATRONATGE I MODA

FAMÍLIA PROFESSIONAL: Tèxtil, Confecció i Pell

Grau Superior 2000 hores

QUINES OCUPACIONS POTS DESEMPENYAR

Dissenyador tècnic de patronatge amb CAD/CAM. Dissenyador tècnic de confecció amb CAD/CAM. Tècnic de desenvolupament de productes de confecció (R+D+i). Tècnic en desenvolupament del producte. Encarregat d’oficina tècnica. Modelistapatronista de pelleteria. Modelistapatronista de peces de vestir.

Modelista-patronista-escalador de barrets i gorres. Patronista-escalador de peces de vestir. Tècnic en confecció industrial. Tècnic en fabricació d’articles de pell i cuir. Tècnic en control de qualitat de confecció. Tècnic en control de qualitat en indústries de pell i cuir. Tècnic d’organització. Cap de fabricació. Cap de qualitat. Cap de secció. Cap d’equip.

Aspirantsa

mestres de la COSTura

AVENTURA D’UNA JOVE APRENENT DE MESTRA DE LA COSTURA

Parlaré de costura; parlaré d’art.

El que la majoria de gent categoritza com a “avorrit”, no té cap significat semblant al meu. Per a mi la costura és un art, un hobbie, un espai on alliberar les meues idees i un mitjà on expressar la meua creativitat. Però sobretot, és la meua via de fuita.

Des de xicoteta m’han ensenyat la màgia de la costura i de la indumentària valenciana. M’he criat en una casa on el soroll de la màquina de cosir, les tisores i els vestits de fallera són els protagonistes.

Vaig començar a cosir amb 8 anys. Comprava fulles de feltre, les cosia pels costats i els cosia dos botons que li havia robat a la meua àvia de la seua caixa per a fer-me estotjos. Quan vaig acabar l’ESO, va començar el meu dilema perquè no sabia què volia

estudiar. Em vaig adonar que el que més m’agradava fer era cosir i, sent sincera, era l’única cosa que se’m donava bé. Em vaig ficar en un grau mitjà de Cort i Confecció per a aprendre a patronar i a partir d’ací vaig començar a cosir coses per a mi, encara que mai em feia gens arriscat i no passava de pantalons o camises. Em vaig quedar amb ganes d’aprendre més coses així que em vaig ficar en un grau superior de Vestuari a Mesura i d’Espectacles perquè vull especialitzar-me en indumentària valenciana o en teatre.

La història de tot això és senzilla: és una qüestió de tradició. La passió per la costura naix de les meues dues àvies. La meua àvia Carmen es dedicava a la marroquineria i la meua àvia Amparo va treballar gran part de la seua vida en un taller d’indumentària valenciana. Ambdues els feien els vestits als seus fills i a partir de llavors, la vena fallera ha anat passant fins a la nostra generació i no hi ha hagut manera de separar-nos

d’aquesta passió. Quan la meua mare va créixer, la meua àvia li va ensenyar tot el que sap i, per a la meua sort, ara és ella la que m’està ensenyant tot el que va aprendre. Jo espere poder tindre a algú que vinga darrere de mi amb la mateixa passió que nosaltres i que tinga les mateixes ganes de continuar aprenent l’ofici.

Només puc donar les gràcies, a les meues àvies per introduir-me en el

món de la costura i a la meua mare, per tindre les mateixes ganes que la meua àvia d’ensenyar-me tot el que va aprendre, malgrat no ser l’alumna més pacient.

CANDELA DURO I TORTOSA

ESTUDIANT CIPFP CIUTAT DE L´APRENENT VALÈNCIA

TÈCNIC SUPERIOR EN VESTUARIS A MESURES I D’ESPECTACLES

Mai he sigut el típic xiquet que destaca per la seua facilitat amb els números, tampoc he sigut el que es recrea en les seues habilitats i passions esportives, i el més segur és que si em preguntes si “X” riu passa per “X” lloc et somriga a manera d’evadir una resposta probablement incorrecta.

En canvi, si vaig anar el xiquet al qual la professora de plàstica li preguntava quin dels meus dos pares m’havia fet el dibuix d’aquell os panda tan resultón. En aqueix moment em vaig encongir de muscles, i a penes vaig posar obstinació a defensar que jo era l’autor d’aquesta estampa tan simpàtica, potser perquè tenia normalitzada la dinàmica de traduir o visualitzar el que hi havia en la meua ment i extraure’l sense cap mena de dificultat, ràpida i netament. Una vegada la professora va acabar amb el seu discurs ple d’incredulitat,

vaig agarrar el quadern amb les meues fines mans i vaig aprofitar el meu camí a la cadira per a veure què havien fet els meus companys, i per una vegada les comparacions no van ser odioses, perquè cap os colla (i el que no era un os panda) destacava tant com el meu. Admet que vaig plorar perquè vaig començar a plantejar-me si de veritat ho havia dibuixat jo o la meua mare (record desbloquejat d’una de les meues primeres paranoies), per la qual cosa els meus següents treballs de plàstica van deixar de tindre això de mi; aqueixa dedicació, afecte i passió. Simplement vaig deixar el meu potencial a un costat, perquè estava per damunt de les expectatives que es tenen en un xiquet de sis anys. Ara comprenc que això era -i és- una cosa intrínseca de mi, i que té un qualificatiu: Artista.

ESTUDIANT DEL GRAU SUPERIOR DE PATRONATGE I MODA

Com a xiquet de ment inquieta i curiosa, imaginar no tenia límits, i en una setmana podia arribar a voler ser fins a tres coses completament diferents i dispars entre si per a quan fora major. No m’atreviria a generalitzar, però almenys jo, com a artista jove, volia un treball que em permetera canalitzar el meu art en les seues múltiples formes, alguna cosa que d’alguna manera ho unificara tot. Però ara, com a artista prou major com per a treballar, una cosa així se sent massa utòpic, i és complicat trobar una cosa així, per la qual cosa tard o d’hora et trobes en la tessitura d’haver de triar un camí que, encara que no siga un cent per cent el que volgueres de manera concentrada, pot permetre’t canalitzar, desenvolupar i expressar aqueix art, i això per a mi és la moda, una miqueta per cent que permet créixer a aqueix xiquet que amb draps, guants de vinil, i fins i tot rodanxes de pernil serrà vestia les seues nines.

Vaig començar confecció i moda en dues mil dènou, al cap d’un any sabàtic i una decepció acadèmica després d’estudiar perruqueria i trobar-me que no era el meu, cosa que ja sabia, però pensava que em donaria més de menjar que la moda (Sorpresa: de catorze companys que es van graduar de perruqueria, només dues exerceixen en el món dels pèls).

Recorde el meu primer dia assegut enfront de la màquina de cosir, aquella baluerna complexa i en part perillós.

Tenia en el cos una mescla de nervis i entusiasme, i tampoc podré oblidar la paciència amb la qual la professora -ja jubilada- em va tractar, insistint que la tela ha de fluir per davall de l’agulla, i que les meues mans únicament han de dirigir-la, no atrapar-la com si se m’anara la vida en això.

Vaig gaudir molt de tot el món de la confecció a mesura, però em vaig enamorar del patronatge. I és per això que en finalitzar el grau mitjà em vaig apuntar al grau superior de patronatge, on vaig poder expandir els meus coneixements i jugar amb les regles, portamines i proporcions a donar forma a la roba amb la qual somiava.

Durant aquests quatre anys, he tingut mil i una crisi de fe sobre si ésto és el que vull o no, i en certa manera sí, encara que també vull desenvolupar les meues altres capacitats artístiques. Aspire a això, tal vegada a escriure poesia, escriure alguna novel·la I si Almodovar em vol fitxar per a la seua pròxima pel·lícula doncs que sàpia que actue, cant i balle, però també sé que vull continuar dissenyant i donant vida a aquests dissenys, a més de voler continuar evolucionant i adquirint saviesa en el que estudi.

DIEGO ADALID ESTUDIANT CIPFP CIUTAT DE L´APRENENT VALÈNCIA

mestres de la COSTura

Solidaris

Amb aquesta frase del títol, Mare Mazzarello, fundadora de les salesianes, animava a la seua amiga Petronila a cosir en iniciar el taller de costura per a les xiquetes en Mornese (Itàlia). Seguint els seus passos, la meua mare, Amparito Baviera, dona torrentina, va començar a cosir vestidets per a xiquetes necessitades de Mali en 1996. Aquesta va ser una iniciativa profundament missionera i segueix visca molts anys després. La idea sorgeix com a resposta davant la necessitat de donar un sentit nou i esperançador a la seua vida després de la pèrdua de la seua filla María Amparo que va morir molt jove el 17 de maig de 1995 després d’una dura i llarga malaltia.

“Si el gra de blat no cau en terra i mor, queda infecund; però si mor, dona molt fruit” (Juan 12,24). Amb l’ajuda de la meua germana, des del cel, vam anar trobant la sanació que necessitàvem davant tant de dolor.

Amparito Baviera va estar animada i acompanyada per mi, la seua filla Immaculada, i a aquest xicotet grup s’uniria una mica després Mónica que era l’encarregada de cosir a màquina perquè Amparito tenia una salut molt precària (estava connectada a l’oxigen durant 18 hores al dia i era cega d’un ull).

Amb grandíssima il·lusió es van anar confeccionant prengues i més prengues a partir de les teles que anàvem recollint o ens anaven donant tant particulars com botigues de Torrent i així es va anar estenent la “fama” d’aquesta costurera solidària fins al punt que en un viatge que va fer la filla del president de Mali, va voler vindre a conéixer-la. Va ser en el seu últim Nadal al desembre de 2004.

En els seus últims anys Amparito també va estar acompanyada per un grup de dones joves que cosien amb ella un dia a la setmana. I així va ser com, després

Taller Mare Mazzarello- Amparito Baviera

“QUE

CADA PUNTADA SIGA UN ACTE D’AMOR A DÉU”

Roba confeccionada en el taller

de la seua defunció, al febrer de 2005, veient que el grup de “costureres” ja era nodrit, i que l’objectiu de laborterapia de la costura solidària continuava sent present, es va decidir crear una associació amb el nom de Taller Mare MazzarelloAmparito Baviera.

L’associació té com un dels seus principals objectius el suport personal de les dones que l’integren i la seua projecció en la col·laboració d’un món millor, en aquest cas, a través de la infància.

L’associació està formada per un col·lectiu d’unes 50 persones, entre 60 i 91 anys de Torrent, València i Massanassa.

Encara que fins abans de la pandèmia ens reuníem una vegada a la setmana en les diferents localitats, ara el treball

es continua fent des de les cases. I cal assenyalar que, en les primeres setmanes de la pandèmia, quan estàvem confinats, es continuava cosint màscares i micos d’una sola peça per a col·laborar amb les necessitats de la població i personal sanitari.

Aquestes persones donen cada dia un testimoniatge de solidaritat, de gratuïtat i dedicació en aquest treball que no es veu “compensat” perquè els destinataris d’aquest quasi sempre estan en llocs molt llunyans, encara que el millor reconeixement és el somriure dels xiquets que podem veure en les imatges que ens faciliten els que porten les peces a destí: xiquets amb la seua roba nova, sense sabates, sobre el fang, però feliços perquè algú va pensar en ells sense conéixer-los si més no.

Així com una coma canvia una frase, una simple actitud canvia la vida d’una persona. I aquest canvi s’ha donat entre els components de l’associació i esperem també que, entre els seus destinataris, doncs en arribar les nostres peces a destí

Camp refugiats de siriana, el Senegal,xiquetes tegucigalpa

(hospitals, col·legis, orfenats, ...) tenim constància de l’important i necessari que és allà on arriba.

Pantalons, pechitos , compreses, cobreixes, mosquiteras, vestits, roba de llana, bufandes...s’arriben a confeccionar unes 3000 peces anuals.

No cal passar per alt algunes de les dificultats que tenim ja que hi ha persones que tracten de minimitzar l’esforç que suposa el que persones majors, parlem de més de 80 anys en molts casos, fan perquè els xiquets, com diuen: “no passen fred”. Comentaris del tipus “en el mercat compres un vestit per un euro”, fa mal, però sobretot veus la pobresa del qual no ha entés el valor de la solidaritat, el dedicar el teu temps al “altre” sense més. I vull recalcar el testimoniatge que donen aquestes persones majors als seus fills i nets; un testimoniatge silenciós que segur recordaran i sabran valorar en el seu moment. L’avi connecta amb el net per la continuïtat de la vida, i aqueix és el sentit del nostre treball: “unir el vell i el nou”.

En aquests anys de marxa hem col·laborat amb diferents associacions a Àfrica (Mali, el Marroc, Burkina Faso, Moçambic, Madagascar, el Senegal), Amèrica (Nicaragua, Veneçuela, Colòmbia, l’Argentina, Mèxic, l’Equador, Cuba i Haití), l’Índia, Moldàvia i els camps de refugiats de Síria i el Sàhara. A València són els nostres destinataris la Casa Bressol Sant Isabel, l’associació provida i l’associació Ámbit.

Des de fa uns anys unim les nostres mans a les dels components de l’associació Artic, on molts joves i majors es rehabiliten de qualsevol tipus d’addicció, duent a terme projectes de costura comunes alguns dels quals han sigut premiats per la Fundació Horta Sud. Per als membres que formen part del taller de costura en Artic està sent molt enriquidora aquesta experiència.

El Papa Francesc va dir no fa molt: “Un cristià sense amor és com una agulla que no cus: punyeix, fereix, però si no cus, si no tix, si no uneix, no serveix”.

Esperem que, al capvespre de la vida, quan el Senyor ens cride, puguem dir-li amb molta humilitat: “Et vam veure nu i et vestim”.

INMACULADA ALABARTA BAVIERA

Presidenta de l’Associació Taller

Mare Mazzarello- Amparito Baviera

Alcaldessa de Torrent visitant el Taller Mare Mazzarello- Amparito Baviera

ProgramadeFestes

Arriba la setmana més esperada pels amants de les falles, arriba la setmana repleta d’activitats i esdeveniments per a tots els fallers, falleres, falleritos, falleritos, veïns veïnes, per a tothom que ho desitge i en aquestes fulles us comptarem tot el que us tenim preparat.

que a això anem, preparats llest i ja:

Comencem amb la finalitat de més esperat i us hem preparat el següent, DISSABTE 25 DE FEBRER, a les 18:00h berenar i jocs populars per als xicotets, a les 20.00 comence Torneig parxís Fallera Majors 2023, a les 21.30 sopar de entrepa.

Ens alcem bé pront perquè per al DIUMENGE 26 DE FEBRER, a les 7.00 macrodesperta organitzada per JCF, a les 10:00h esmorzar (recordar-vos d’apuntarvos), a les 15:00h menjar de la crida, a les 17:00h concentració en el casal per a dirigir-nos a les torres de serrà per a escoltar les nostres falleres majors de valència cridar amb força JA ESTEM EN FALLES.

Ja entrem el mes de març en mes en què tota valència fa olor de pólvora comencen les mascletas i nosaltres seguim amb infinitat d’activitats que us hem preparat en el nostre casal, que allà us informarem. El DISSABTE 04 DE MARÇ, a les 18.00

per als xiquets i no tan xiquets tindrem una xocolate i a continuació realitzarem manualitats per a decorar la nostra carpa, a les 20.00 comence Torneig truc falleres majors 2023, a les 21.30 concurs de entrepans gegants, demostra la teua destresa a realitzar el millor entrepa xxl que et menjareu i gana el concurs.

Ens toca tornar a matinar però aquesta vegada per a assistir a la macrodesperta que organitza la AGRUPACIO DE FALLES OLIVERETA, DIUMENGE 05 DE MARÇ, a les 8.00 macrodesperta organitzada per l’agrupació falles olivereta. A les 14.00 menjar. A les 17.00 finals dels Tornejos de parxís i truc falleres majors.

Va arribar les Pre falles amb la nostra súper carpa muntada i tot això és el que us tenim preparat. DIVENDRES 10 DE MARÇ, A les 21.00 inauguració de la carpa a càrrec dels nostres màxims representants, A les 22.00 VII CONCURS DE TORILLAS I POSTRES.

Que no per a la festa perquè arribem al DISSABTE 11 DE MARÇ. A les 10.00 ESMORZAR DE BRASES IBERICAS, no us podeu perdre el majar que us prepararem

no oblideu d’apuntar-vos en el qüestionari. A les 11.00 comença l’III CAMPIONAT DE FUTBOLIN apuntar-vos mitjançant el qüestionari. A les 14.00 menjar. A les 18.00 Compte contes per als mes xicotets. A les 19.00 II Dansa realitzada pel nostre grup de balls regionals i acompanyat per amics d’altres grups de balls. A les 21.30 NIT DE LES BRASES I CONCURS DE AIOLI, veuen a gaudir de les pre falles, vine’t amb els teus amics i realitza unes brases i ansa el que vulgues la falla et posa la llenya i l’arena la resta el portes la teua, per a inscriure-us emplenar el formulari corresponent. A les 23.00 Nit fluorescent amenitzada amb el DJ JAUMEBARBA amb èxits del moment i del passat.

Hui no matinem ja que la nit anterior ho hem donat tot, però guardar-vos una mica d’energia que ens queda dies. DIUMENGE 12 DE MARÇ. A les 12.00 exhibició del cor rociero del valència. A les 14.00 menjar de germanor. A les 18.00 berenar infantil i jocs populars.

Comencem la recta final DIMARTS 14 DE MARÇ. A les 17.00 concentració en la nostra carpa per a anar a recollir el nostre

ninot infantil a la ciutat de les ciències, estar atents a les xarxes socials que us informarem de com anem i amb quina decoració anem. A les 21.00 SOPAR

DE LA PLANTA INFANTIL, oferida per la nostra Fallera Major Infantil AINOHA

DURO LOPEZ i a continuació espectacle de màgia a càrrec del MAG.......

Continuem avançant la setmana i arribem al DIMECRES 15 DE MARÇ. A les 09.00 PLANTA INFANTIL i a continuació desdejunarem uns rics bunyols acompanyats del seu xocolate. A les 10.00 anima’t i baixa a pintar la teua fallita infantil. A les 14.00 MACARRONADA ens convida AINOHA per a tots els assistents que amb anterioritat s’hauran apuntat per a no tirar menjar que no estem per a malbaratar. A les 17.00 concentració en la nostra carpa per a anar a recollir el nostre ninot major a la ciutat de les ciències, estar atents a les xarxes socials que us informarem de com anem i amb quina decoració anem. A les 21.00 SOPAR

DE LA PLANTA MAJOR, oferida per la nostra Fallera Major PATRÍCIA SEGURA

NAVARRO i a continuació ens tirarem uns balls a càrrec del DJ EVELIO.

Ens trobem en l’equador de la setmana fallera DIJOUS 16 DE MARÇ. A les 13.00

GLOBOTA per als xiquets de la falla. A les 14.00 Menjar. A les 16.00 si hem tingut la sort d’obtindre premi de la nostra falla

infantil ens concentrarem en la carpa per a anar a recollir aqueix meravellós premi. A les 18.00 berenar per als xicotets ens convida AINOHA i seguidament SCAPE ROOM FALLER. A les 21.00 NIT DE CREÏLLES Al MONTON i a continuació a ballar amb el nostre DJ JAUMEBARBA

Antepenúltim dia DIVENDRES 17 DE MARÇ. A les 10.00 si hem tingut sort anirem a recollir el premi de la nostra falla gran i a continuació cercaviles rapid. A les 13.00 concentració en el nostre casal ja que enguany tenim la sort de ser els qui obrim l’ofrena de flors a la nostra verge dels desemparats. A la 13.15 Ens disposarem a recollir a les nostres falleres majors i agafarem camí cap a l’ofrena. A les 21.00 ENTREPA DE COMPANATGE recordar-vos d’emplenar formulari que o estem per a malgastar menjar. A les 23.00 ORQUESTRA SUMMER.

Penúltim dia DISSABTE 18 DE MARÇ

A les 12.30 Cercaviles per la nostra demarcació i a continuació aperitiu en el nostre casal. A les 14.00 Menjar. A les 18.00 Playbacks fallers tant de xiquets com de majors. A les 21.00 Concurs de paelles, la falla us donarà la llenya i l’arena i la resta el porteu vosaltres. A les 23.00 REMENBER a càrrec de Dj resident de xocolate en el 2000 a donar-vos tot que és l’última nit.

ProgramadeFestes

falla

Ultime dia DIUMENGE 19 DE MARÇ. A les 11.00 cercaviles per la nostra demarcació. A la 12.00 Missa de San José en la parròquia de San Miguel de Soternes. A les 15.00 menjar, com sempre arròs amb fessols i naps paga la falla. A les 18.00 FESTA DE DISFRESSES PER Als NOSTRES XICOTETS i seguidamente berenar ens convida AINOHA a tots el xiquets. A les 20.00 Crema infantil. A les 21.30 sopar de la Crema per a tots els fallers tant majors com infantils. A les 22.00 Crema falla gran.

VISQUEN LES FALLES VIVA LA FALLA ALCACER YÀTOVA

I com tot el principi té la seua fi esperem que tot l’organitzat haja sigut del seu grat, si en alguna cosa ens hem equivocat o no els ha agradat disculpen-nos però no era la nostra intenció.

Amb qualsevol modificació del programa de festejos sereu informats per xarxes socials, per telegram o per correu o en el tauler d’anuncis de la carpa.

ALCACER YATOVA 2023

mestres de la COSTura

Solidaris

TEIXINT DIGNITAT

ASSOCIACIÓ D’ALCOHÒLICS REHABILITATS DE TORRENT I COMARCA

L’Associació d’Alcohòlics Rehabilitats de Torrent i Comarca (ARTIC), va ser fundada en 1980 sota la direcció del Dr. Miguel Ángel Torres, amb uns objectius concrets de rehabilitació, ajuda als familiars i reinserció del malalt alcohòlic.

En 1999 la nostra Associació, des de l’orientació, supervisió i seguiment de professionals especialitzats en les drogodependència, fa constar la seua preocupació per la falta de recursos per part de les Administracions Públiques per al tractament de l’Alcoholisme i un altre tipus de conductes addictives, presentant davant la Direcció General de Drogodependències de la Conselleria de Benestar Social la “Acreditació del Centre de Dia ARTIC” al maig d’aquest mateix any. En l’actualitat depenem de la Conselleria de Sanitat i Salut Pública per al desenvolupament de programes de tractament de drogodependències i altres addiccions en centre de dia.

Fins a 2001 es realitzaven accions de caràcter preventiu molt puntuals, aïllades i sense coordinació amb la resta de serveis, però davant l’augment de consum entre els joves, les demandes constants per part de pares preocupats, dels col·legis per a tractar de forma adequada la prevenció escolar de les drogodependències, etc... apareix la necessitat de donar resposta a tot això des de la prevenció. Per això, en 2002 sorgeix la proposta de crear una Unitat de Prevenció Comunitària en conductes addictives (UPCca) com un servei que centralitze, coordine i dirigisca totes aquestes accions. Passant a ser de titularitat municipal l’1 de gener de 2010, data des de la qual ARTIC gestiona a través de Conveni la UPCca.

Pertanyem a diferents Federacions i Confederacions sent membres fundadors, com ara:

CAARFE: Confederació d’Alcohòlics, Addictes en rehabilitació i familiars d’Espanya

FAC: Federació d’Associacions Ciutadanes de L’Horta Sud.

mestres de la COSTura 2023

Dins del tractament, ARTIC creu que és molt important que les persones usuàries es desenvolupen en altres disciplines pel que es duen a terme diferents tallers, com ara cuina, teatre, ràdio, creixement personal, mindfulness, orientació laboral així com el taller de costura “Teixint dignitat”

Teixint dignitat va creixent any rere any i arribant a més llocs i més persones. Des de 2018 s’han produït una mitjana de 5.000 peces cosides cada any (aproximadament 25.000 fins 2022); d’aquestes peces calculem que el seu valor en el mercat seria de 50.000 €, revaloritzant les aportacions rebudes (1x10). Teixint dignitat està arribant a països de 4 continents (Amèrica del Sud, Àfrica, Àsia i Europa) com es pot observar al mapa annex, creant sinèrgies estratègiques per poder accedir cada vegada a més persones beneficiaries. Es tracta d’un projecte pertinent i viable, amb alta participació i una elevada eficàcia donat que se superen els indicadors proposats en cada edició.

Es detecta que la major part de les donacions de roba i altres objectes

Teixint dignitat

a persones necessitades són de productes usats i, en algunes ocasions, en mal estat. Des de Teixint dignitat es pretén arribar a sectors de la població nacional i internacional, fent xarxa, oferint roba nova, productes d’higiene femenina i infantil (compreses, bolquers, pitets...) i joguets cosits a mà, per tal de promoure el dret dels infants al joc, el dret humà a la higiene, el dret humà al vestit i sobretot posar en valor la dignitat de les persones. La dignitat de les persones que ofereixen el seu temps per als altres (el nostre voluntariat), la dignitat de les persones en tractament per addiccions que es veuen apacitades i les reconforta poder fer alguna cosa per altres persones; i la dignitat de totes aquelles dones, xiquetes i xiquets que reben tot allò que amb tanta cura i estima es cus dins aquest projecte.

Els objetius son: Generar un espai d’aprenentatge de costura, intercanviant temps i experiencia amb la participació activa dels i les usuàries en tractament de l’Associació ARTIC, integració dels

conceptes de costura i aquells altres relacionats amb aquesta activitat i aprendre a resoldre aspectes relacionats amb la costura en el dia a dia.

Facilitar un espai de reunió i trobada per a persones majors (principalment dones) amb esperit solidari i de col·laboració, cosint roba per a persones necessitades (infants i dones en la gran majoria), juntament amb persones en tractament per addiccions, creant un un espai d’intercanvi generacional entre les participants del Taller de Costura Madre Mazzarello i els i les usuàries de l’Associació ARTIC.

Eliminació de l’estigma que encara arrosseguen les persones addictes, normalitzant la idoneïtat dels tractaments i la integració en altres activitats socials i quotidianes, entre les persones participants en el projecte i els seus familiars.

Distribuir les peces elaborades mitjançant xarxes de voluntariat existents i creació de noves xarxes.

Teixint dignitat

mestres de la COSTura

Solidaris

COMANDO PATCHWORK

Isi convertim el nostre hobby en una causa solidària? Així va sorgir el projecte de “costureras solidàries”. Un grup de persones, dones en este cas, amb una finalitat comú, recaptar diners per als PISOS D’EMANCIPACIÓ de la fundació iniciativa soldària Àngel Tomàs fent el que més els agrada: el patchwork .

Per açò, cada any, quan encara falten mesos perquè arribe Nadal, comencen a buscar idees per als projectes que trauran a la venda en el mercat solidari del col·le, i com la il·lusió i les ganes són infinites, no tant el temps, es motiven tant que acaben cosint, cosint, cosint, sense fre i sense i fi fins i tot amb encàrrecs per al companys de treball.

Cada any procuren que els productes que s’ofereixen siguen diferents als de l’any anterior. Així que allò que va començar com un projecte centrat en el patchwork , a poc a poc es va reconvertint, transformant i donant pas a altres tipus de manualitats amb materials molt diversos.

En estos anys de projecte, molts són els articles que han eixit de les seues mans, davantals, bosses del pa, corones de nadal, ornaments per a l’arbre, centres de taula, boles de nadal i moltes més coses. I sí, l’esforç mereix la pena, perquè el seu objectiu, ho mereix. Per això, la il·lusió fa que es traguen hores d’on no hi ha per cosir una estoneta més i així recaptar diners per a estos projectes que per desgràcia són tan necessaris.

AMPARO ALBELDA, ISABEL CANDEL, INMA BODEGA

mestres de la COSTura

totunany

Com tot conte tot té un principi i un final, i com no, té uns protagonistes. Enguany tenen el privilegi de comptar i viure, un conte en primera persona tres mestres del món faller. I que millor manera perquè explicar-ho amb imatges en aquest meravellós llibret.

Tot va començar un dia d’abril quan el mestre faller Jesús es va atrevir amb una arriscada aventura i va ser nomenat president d’aquesta comissió. Per a començar un nou any, obrim les portes del nostre xicotet casal perquè totes aquelles persones que volgueren s’apuntaren a viure des de molt a prop i des de dins la millor festa del món, i aprofitem l’ocasió perquè els nostres xicotets feren una manualitat per a les seues mamis.

Encara hi havia dues persones, que no havien acabat de complir el seu somni que va començar al setembre del 2021, fins i tot els faltaven

diversos actes preciosos, com recollir els premis dels seus monuments que no es van poder recollir en falles per les inclemències del temps, la Processó de la Verge dels Desemparats i el Besamans.

El nostre mestre faller Jesús, no podia començar aquesta aventura només. Dues mestres falleres amb moltíssima il·lusió de ser les màximes representants de la nostra comissió, en aquest 40 Aniversari, seran els seus acompanyants inseparables durant tot un any. Elles són Ainhoa Duro López i Patricia Segura Navarro.

Un any ple d’activitats, no sols per als nostres representants sinó també per als nostres xicotets fallers que van decidir participar en els concursos de dibuix que va organitzar Junta Central Fallera.

Seguim amb mes aventures, realitzem una gran Festa de Sant Joan, on les nostres representants van ser nomenades davant els nostres fallers/ as, amics/as i veïns/as. Un gran dia per a tota la comissió.

Els nostres aventurers, Ainhoa, Jesús i Patri també van conéixer a nous aventurers d’altres comissions, en concret de les comissions de l’Agrupació de Falles Olivereta.

S’acostava l’estiu, i era el moment de donar un descans als nostres aventurers. Però abans calia anar a veure com a membres de la nostra comissió se’ls acreditava amb l’aprovat en el curs de dolçaina i tabal, organitzat per Junta Central Fallera.

L’últim acte abans d’anar-nos de vacances, va ser la Preselecció del sector, on vam estar representats per Belén García Vilata i Diana Alcaraz Bertomeu. On de nou ens emportem la sorpresa que la nostra candidata infantil tornara a ser una de les nomenades aqueixa nit per a ser candidata a FMIV. I va poder gaudir del sopar de la punxà i de la batalla de flors. Enguany, el sector tenia el privilegi de comptar amb una carrossa, on Diana també va poder assistir a la millor i més bonica de les batalles.

Després del descans de l’estiu i carregar les piles de gom a gom, tornàvem a la càrrega amb infinitat d’activitats i a ritme frenètic. Per si faltava alguna força per agafar la nostra Fallera Major Infantil Ainhoa, ens delitó amb un berenar per als xiquets

Comencem amb els actes de les nostres falles veïnes. Els nostres aventurers no es volien perdre res, i allí que van anar a veure la Setmana Cultural de la Falla Mercat Castella

Li tocava el torn a Betlem, d’acabar de complir el seu somni i representar-nos a la Fonteta. Era el moment d’encreuar els dits, però no va poder ser. Una nit màgica en el Pavelló dels somnis, que sabem que vas gaudir un munt de viure aqueixa experiència inoblidable.

Els nostres aventurers, Jesús, Patricia i Ainhoa, no podien faltar a la Processó

que organitzava la nostra Parròquia del barri de Soternes per la festivitat de San Miguel Arcàngel i allí que van Amb infinitat d’activitats i assistint a tot el que es presentava pel camí, els nostres protagonistes del conte, van assistir a la Setmana Cultural de la nostra Falla veïna Sainetero Arniches i a la processó cívica que organitze la Falla Barri la Llum.

Arribava el moment de la primera presentació on els nostres aventurers no podien faltar, i tampoc els nervis de trepitjar la seua primera passarel·la. Van ser a la presentació de la Falla Verge de la Fuensanta.

Tocava el torn de gaudir d’un dia calorós amb les Falles de l’Agrupació Olivereta, en les jornades de convivència.

Van arribar dues festes esperades per tots els nostres fallers, com són

les Ocktober Fest, on festejos ens va delectar amb unes riques tapitas alemanyes i unes riques cerveses. I per a no perdre corda els nostres infantils van gaudir d’una vesprada d’Halloween que va organitzar la nostra delegació d’infantils i a la nit va ser el torn dels majors.

Amb un ritme frenètic de presentacions, on cada vegada queda menys per a la setmana gran. Ainhoa, Patricia i Jesús, no es perden una i visiten a les nostres falles veïnes Olivereta i Pintor Goya.

Tocava el torn de realitzar un homenatge per part de l’Agrupació de Falles Olivereta a qui ha sigut la nostra màxima representant d’aquesta festa com són les falles i que hem tingut el plaer que anara fallera d’una falla de la nostra agrupació i allí que vam estar uns quants fallers en l’homenatge de Carmen Martin Carbonell, Fallera Major de València 2022. Quines més activitats poden tindre els nostres protagonistes? ...més presentacions de falles amigues com Josep Mª Bayarri- Els sidros.

Arriba el moment de tancar cicle per a dues persones, per a una xiqueta i una senyoreta. Era el moment del comiat de Betlem i Diana com a representants del 2022, així que les acomiadem amb un xicotet i bonic acte en el nostre casal.

Com els agrada estar en tots els saraus als nostres aventurers, també van voler acompanyar a membres de la nostra comissió, Mireia, Belén i Lucas, que van desfilar amb les seues millors gales en la I desfilada d’Indumentària” que va organitzar l’Agrupació de Falles Olivereta.

Va arribar un dels dies més esperats per qualsevol aventurera, en aquest cas per a les nostres, per a Ainhoa i Patricia, va arribar el dia on van ser proclamades Falleres Majors de la nostra comissió. I on van rebre la banda que els acreditava com a Falleres Majors de l’exercici 2022- 2023, un dia ple d’il·lusió i de sorpreses, un dia que mai oblidaran, on van gaudir al costat de familiars, amics i fallers.

I una vegada proclamades ja podien lluir les seues bandes i que millor manera de fer-ho assistint a la presentació de la nostra Falla veïna Vicente Castell Maiques i a la Setmana Cultural de la Falla Santa Cruz de Tenerife, a l’exhibició de play- backs que va organitzar l’Agrupació de Falles Olivereta en el Gran Túria. I també al Vi d’Honor que va oferir la Falla Totana .

S’acostaven les dates nadalenques, amb l’agenda plena d’activitats, els nostres infantils van gaudir d’un taller de galetes nadalenques, van decorar el nostre arbre de Nadal i el casal amb

motius nadalencs. També els nostres infantils van acudir al concurs de postals nadalenques que va organitzar l’Agrupació de Falles Olivereta. I els nostres representants van inaugurar el nostre Betlem, on hem aconseguit el 22é premi de JCF i el 3r de l’Agrupació de Falles Olivereta.

Com ja és tradició per Nadal, no podem faltar a la sessió del Circ Wonderland organitzada per l’Agrupació de Falles Olivereta, demà inoblidable per a alguns que era la seua primera vegada i que per a uns altres és tornar a la infància. Però abans que començara el circ la nostra Fallera Major Infantil va acudir a recollir el premi del pesebre que ens havia atorgat JCF, de mans de Paula Nieto Medina Fallera Major Infantil de València de 2023.

S’acostava el final del 2022 i els nostres mestres fallers havien d’acudir als últims actes de l’any, allí estaven en el campionat de bitles tant infantil com major que va organitzar l’Agrupació de Falles Olivereta. Tampoc podia faltar la visita en el nostre casal d’un senyor de vestit roig i barba blanca, el qual ompliria d’il·lusió infinitat de xiquets i als no tan xiquets. Patricia i Jesús, van assistir al tradicional brindis que ofereix JCF amb la Fallera Major de València on van compartir una estona de riures i xarrada amb els nostres amics del Sector Olivereta.

Comencem el 2023, i que millor manera que rebent en el nostre casal als 3 reis mags d’Orient on els nostres xicotets van poder gaudir de la seua presència i un detallito de les seues majestats.

S’acostava la traca final per als nostres costurers, tocava viure caps de setmana frenètics ple d’activitats i els nostres mestres fallers no podien faltar a cap per això van acudir a la inauguració del concurs de fotografies que organitza l’agrupació olivereta, a la presentació d’esbossos de l’agrupació falles olivereta. I vam poder tindre la sort de visitar el taller del nostre artista faller i veure com anava la nostra falla. I com no, no vam poder faltar en la participació en el concurs de futbolí de l’agrupació falles olivereta

Un mes quedaven per a la setmana gran i continuàvem replet d’activitats i arribava el dia més esperat per les nostres mestra Patri i Ainhoa la seua presentació, però abans tindríem la gala de l’agrupació on ens farien lliurament de tot els reticent aconseguit durant l’exercici. I arribe aqueix dia tan esperat la nostra presentació on gaudim d’una vesprada inoblidable per a Ainhoa i Patri, on vam tindre la sort de recordar i tindre la presència dels representants que hem tingut durant aquests 40 anys de vida d’aquesta comissió i on acabem amb una fi de festa inoblidable.

No vam poder posar fotos en aquest magnifique llibret ja que no ens va donar temps però en el nostre record perdurar aqueix dia i sobretot en el de les nostres mestres falleres Patri i Ainhoa

Ara sí que si arribava la fi de més bonic i més esperat pels fallers aquella fi de replet d’activitats però que no vols que acabe mai, arribe el moment de gaudir de la gala fallera, de la macro despertar i de la nostra crida on no vam poder falla a aquests esdeveniments, i ja una vegada inaugurades la falla una infinitat d’esdeveniments ens esperaven que gaudir com la macro organitzada per l’agrupació, les pre falles i la setmana més esperada pels fallers on gaudim de la planta de les nostres falles, de la recollida dels nostres premis, de la nostra ofrena, de nostres maslcetas i com tot conte té la seua fi de la CREMA. I colorín acolorit est coste de tot un any s’ha acabat.

Unmantperatotsitotes

Dins dels actes per a commemorar el centenari de la Coronació de la Mare de Déu dels Desamparats s’ha presentat el projecte ‘Una mica de molts’, en el qual es realitzarà un mantell històric commemoratiu a la Verge dels Desemparats que serà teixit, confeccionat i brodat per artesans valencians. Per a aquest projecte se sol·licita, a tot aquell que vulga contribuir, la seua il·lusió, temps i amor.

“El mantell de la Verge va brodat en realç i cartolina. Està fet tot a mà i porta unes basesdecartolinaodefeltreicotó.Després es passa tot l’or per damunt amb unes puntades amb fil groc. La gran majoria de les peces es broden en bastidors xicotets i després s’aplica tot en el tissú de plata que s’està teixint”, ha explicat Jaime Guillem, de Brodats Angelita Suay.

Amb motiu de l’any Jubilar Marià, concedit per la Santa Seu, que va donar principi el 8 de maig de 2022 amb la Solemne Missa d´Infants i que es prolongarà fins al 14 de maig de 2023, així com a la celebració del Centenari de la Coronació (1923- 2023), la Real Basílica de la Verge dels Desemparats ha concebut la “Corona de Caridad”.

Tot recaptat servirà per a sufragar el cost del Mantell Històric Commemoratiu per a la Verge dels Desemparats. A més, es vol aportar tot el possible a la

Corona de Caridad. Amb ella, es vol donar suport a l’obra social de la Basílica i ajudar als més desfavorits. La Basílica distribuirà els donatius rebuts entre els diferents projectes, segons les necessitats de cada moment, entre els diferents col·lectius més vulnerables. La manera de col·laborar és a través de la pàgina web www.unpocodemuchos.org

La campanya ‘Una mica de molts’, porta amb si una sèrie d’accions que es realitzaran en els pròxims mesos. Una d’elles consisteix en el fet que tots aquells que vulguen participar en el mantell i deixar en ell el seu record podran fer-lo en diverses jornades que s’organitzaran pròximament per a poder treballar juntament amb el brodador, Jaime Guillem (Angelita Suay), i ser més participe en aquest projecte. A més, les persones o entitats que realitzen donatius i ho sol·liciten, es posarà el seu nom a l’interior del Mantell Històric.

D’altra banda, totes les esglésies i parròquies de la Comunitat Valenciana que tinguen advocació a la Verge dels Desemparats, podran portar les seues imatges a la seu del Col·legi de l’Art Major de la Seda. El Museu de la Seda destinarà, des dels mesos de febrer a abril, el seu espai expositiu a mostrar-les en l’exposició “Les imatges de la Mare de Déu i els seus aixovars visiten la Seda”

Serun

mestre de laINDUMENTARIA

La indumentària d’una determinada època o una determinada zona cal estudiar-la des de la perspectiva dels seus orígens ja que és el resultat d’un conjunt de circumstàncies que es donen en aqueixa època i aqueix lloc en concret que la determinaran.

Quan ens plantegem estudiar i posteriorment reproduir la nostra indumentària valenciana el primer que hem de veure és en quin moment es diferencia de les zones confrontants i fins i tot del país o el continent en el qual es troba a València, sobretot en dona, aqueix període de temps és el segle XVIII ja que fins i tot tenint semblança amb altres zones pròximes tenim unes característiques que la fan diferents aqueixes característiques són conseqüència de sense fi des situacions que es donen a València i no en altres parts , és en aqueix moment on volent fer una indumentària masculina d’acord amb la femenina ens centrem .

Exposició indumentària valenciana

Exposició indumentària valenciana a Dénia

És conseqüència de la política, la moral, la situació religiosa, les matèries primeres existents així com del poder econòmic de les persones que la portaran i donarem unes pinzellades d’elles per a comprendre-ho

En política

Tenim un canvi importantíssim després de la guerra de successió a la corona espanyola amb la victòria del pretendent francés la població valenciana de classe alta que havia fet costat al pretendent austríac tendeix a intentar guanyar-se al nou monarca i per a això copien tot el que poden la moda francesa. Asi com les normes o lleis que afecten la indumentària com la real pragmàtica que ordena tallar el cabell, per a evitar la transmissió de paràsits o la deixaria anar de les capes, per a evitar l’emboce amb elles i poder reconéixer ràpidament a les persones

La moral de l’època

És completament diferent de l’actual o a la del segle següent, la qual cosa la societat accepta com a bones formes són les normes de societat que en moda es reflecteixen e premisses com no ensenyar el panxell o que el pit no està mal vist , d’ací els grans escots

o el llarg de la falda , en dona i el tipus de calzon (pantalons) ample del mateix o l’ús del mocador.

La situació religiosa

En aqueix moment està la santa inquisició per la qual cosa és necessari fer ostentació de signes externs que demostren la fe catòlica i fins i tot l’ésser cristians vells a aquesta circumstància es deuen els rosaris, els escapularis i fins i tot la terminació de la joia en forma de creu

Les matèries primeres

Hem de pensar que ens trobem amb l’apogeu de la seda que condició el tipus de teixit usat i aquest al seu torn les faiçons que es poden confeccionar La situació econòmica

La gran majoria de població deu la seua situació economica també a la seda ja que València és el principal productor d’Europa d’aquesta matèria i que del 60 al 80 per cent de la seua població, segons els , es dedica a la sedicultura(criança dels cucs) o la confecció de teixit i la seua venda . Per a controlar tot aquest procés i garantir la qualitat aquesta el Col·legi de l’Art Major de la Seda.

Com podem veure no és una cosa tan senzilla com posar-se a cosir el primer sempre és saber el que confeccionem i perquè ho fem així, i ser un mestre en indumentària no és el mateix que ser un mestre en sastrería o modistería, fins i tot que aquesta si és una condició indispensable per a ser un mestre d’indumentària i em faltarien mes aspectes com l’estudi de peces ,els avanços tècnics, o les fonts escrites ( dots, testaments..)que deixara per a una altra ocasió ja que crec que el concepte que es pretén mostrar en aquest articule aquesta ja de sobres comprés.

mestres de la COSTura 2023

Cal remarcar que El gremi de Sastres i modistes de la comunitat Valenciana bé sap distingir-lo i per això dona dos guardons de reconeixement als seus agremiados l’agulla de diamants per modistería i sastrería i la joia de diamants per a indumentaristas entre els quals jo em trobe.

JOSÉ EDUARDO PUERTES PÉREZ

Premio joia 2023

a la indumentària valenciana

Taller d’Indumentària valenciana (Esther Martínez Ceremonia)

L’arribada

DE LA SEDA A VALENCIA

Cap a l’any 550 l’emperador Justinià va rebre a Constantinoble a dos monjos, procedents de “Serinda que portava amb si, ben amagats, uns ous de papallona i fulles de morera, introduint amb aquesta arriscada estratègia el secret del cultiu de la seda a Europa.

A partir de segle II ac la RUTA de la SEDA va començar a creuar Euràsia des d’Orient a Occident. Cent anys després, l’imperi Romano augmente la importació de sedes, va anar Justinià qui consolide una indústria sedera autòctona amb seu a Constantinoble. Un segle després la dinastia Omeia procedent de domàs i formats en la mil·lenària Ruta de la seda d’on van aprendre les seues tècniques i motius ornaméntal, van difondre aquesta indústria en la seua expansió pel nord d’Àfrica i la península ibèrica.

Al.Andalus va ser la primera regió del continent europeu on es documenta la cria del cuc de seda de manera màssica, com a mostra el calendari de Còrdova de l’any 996. El primer “donar al-triaz”(fabrica

Col·legi de l’Art Major de la Seda (interior)

estatal de sedes) es va crear a Còrdova en temps de l’emirat de Abd al –Rahman II(822-852), va haver-hi a més molts artesans de la seda amb negocis privats tato en la capital com en altres ciutats com Almeria, Jaén, Múrcia, Toledo o València.

Va ser a València on la implantació del cultiu de la morera transforme per va completar el paisaj valencià, en augmentar la demanda de seda, els morerales es planten i cultiven entre altres espais al costat de les innombrables séquies tant en intramurs, extramurs i en diferents poblacions.

HISTÒRIA DE COL·LEGI DE L’ART MAJOR DE LA SEDA

Els orígens institucionals del Col·legi De l’Art Major de la Seda de València es remunta a l’últim terç del segle XV, quan la immigració de seders genovesos provoque l’enlairament

mestres de la COSTura

de la indústria sedera valenciana i va donar peu a la fundació de la confraria de San Jeronimo de l’ofici de velluters mitjançant un document signat per uns cinquanta mestres el 18 d’octubre de 1477 davant el notari Bernat Sant Feliu. Aqueixa acta fundacional contenia les primeres ordenances del gremi que després van ser revisades i aprovades per les autoritats municipals el 16 de febrer de 1479.Pocs mesos després, a sol·licitud dels mateixos mestres de la corporació, el rei Ferran II de Aragon, de sobrenom “EL CATOLICO”, les confirme mitjançant un privilegi en el qual a més va concedir a l’ofici la categoria superior d’Art o Art de Velluters el 13 d’octubre d’aqueix mateix 1479.

La concessió del títol d’Art a la fi de segle XV va tindre gran importància per al futur de la institució. De fet, cent vint-i-cinc anys després de 1479, el rei Felip II va emetre el 7 de març de 1604 un altre privilegi confirmant totalment el del rei Fernadno II i inserint còpia

completa del mateix en el seu interior. Fins i tot en el memorial que els mayorales del gremi van presentar al rei Carles II per a suplicar-li la concessió del privilegi real del 31 d’octubre de 1686 pel qual van passar a denominarse Col·legi d’Artistes i Art de la seda, és a dir, Col·legi de l’Art de la seda, es va fer esment exprés del privilegi de 1479, dos segles després, adjuntant una còpia del mateix i subratllant que ja llavors el rei Ferran El Catolico havia ordenat que s’alegraren i gaudiren de totes les prerrogatives que estaven concedides als altres gremis d’artistes de la ciutat com a cirurgià, notaris i semblants.

Amb l’Adveniment de la nova dinastia dels Borbons en el segle XVIII, el que va ser sens dubte el gran segle d’or de la sedería valenciana, el rei FelipeV va aprovar unes ordenances per Real Cedula de 29 de maig de 1722 en què es va estendre la jurisdicció corporativa del Col·legi de l’Art Major de la Seda al conjunt del regne de valència.

Finalment cal resegellar també que la seu actual del Col·legi de l’art Major de la seda de valència s’assentisca en el solar original que a la fi del segle XV va

servir de seu a la corporació medieval. De fet, el 26 de setembre de 1494 el Art de Velluters va adquirir un antic palau per a convertir-lo en la casa de la confraria de San Jeronimo i celebrar allí les seues reunions.

Segles després l’edifici es reforme en 1756, sent restaurat novament quasi dos segles més tard en 1940. La restauració total de la casa es finalitze l’any 2016 gràcies al generós mecenatge de la Fundació Hortensia Herrero, la qual cosa va permetre la inauguració del nou Museu del Col·legi de l’Art Major de la Seda de València, sota la gerència d’una Fundació creada específicament per a això i la supervisió

d’un Comité Cientifico compost per experts de reconeixement prestigie en la història i la temàtica pròpia de la institució amb un coordinador al capdavant.

FEM UN VOLT PEL INTERION DEL MUSEU DE LA SEDA

SALA DEL S.XV Al S.XVIII

Aquesta sala ens mostra el recorregut i l’evolució de l’ús de la seda al llarg dels segles. Alberga una exposició permanent.

Després de la conquesta de la valència musulmana pel rei Jaume I en el segle XIII, els seders mudèjars i jueus tant

en la capital de Regne com en Xativa i altres importants poblacions, van continuar fabricant teixits de tradició islàmica, unes composicions de formes geomètriques inspirades en els perses i altres amb decoracions també geomètriques inspirades en els almohades.

És des de de l’any 1465 amb l’arribada de seders genovesos que van introduir a la ciutat l’art de teixir “velluto” o vellut de seda, quan es produeix l’enlairament d’aquesta indústria els teixidors valencians havien assumit influències islamicas i alhomades, amb l’arribada dels genovesos, els seus models tindran també influències italianes. Aquest augment es constata durant la segona meitat del segle XV a la ciutat de valència.

EL OBRADOR

Els processos emprats per a l’activitat sericícola(producció del fil seda), són múltiples i per a això es requereix d’una important quantitat de recursos humans.

Col·legi de l’Art Major de la Seda (interior)

Seda d’Indumentària valenciana

El que comunament denominem ”cucs de seda” és en realitat , la larva de l’espècia Bombix Mori, un tipus d’insecte procedent del sud-est asiàtic. La seua criança aquesta hui difosa per mig món per a l’elaboració del preuat fil de seda

La criança del cuc es duia a terme en armadures formades per balda, generalment de fusta i cañizo adossat a una paret, situats en l’últim pis de l’habitatge anomenat andanas.

Sobre els cañizos es depositaven les larves recentment eixides dels ous sobre llits de fulla de morera sempre fresca. Durant les sis setmanes aproximades de vida del cuc , passara dels 2mm de longitud fins a quasi 8cm. Una vegada arribat a la seua maduresa i després de diverses moltes, el cuc es prepara per a la seua metamorfosi a papallona. La seua fase crisálida, d’uns vint dies de duració, la farà dins d’uns capolls, formats per filaments que el mateix ha segregat. Els seus dos components són, la fibrina, que pròpiament seriosa la seda i la sericina, una proteïna gomosa que mantenen compacte el filament. Per a poder traure el fil, abans cal ofegar la crisálida

i posteriorment els capolls són escaldats en aigua calenta, que ablaneix la sericina permetent l’extracció de la fibrina, després d’un procés de separació de la fibra i posteriorment desquadrada (neteja), es convertirà en autentique fil de seda.

ELS TINTS

L’art de la Tintoreria aconseguisc la seua màxima perfecció en l’Edat mitjana, gràcies sobretot a tintorers jueus que treballaven per als tiraz musulmans. Els seders genovesos que van arribar a València en el segle XV probablement també van portar receptes de tintoreria. En aquesta època els tints naturals utilitzats eren d’origen vegetal, animal o mineral. El mes usats per als colors següents eren:

Negre: amb gala de roures,anou,ametla i zumaque. Roig Carmesí: Cochinilla, quemerse(conegut com grana de llevant)

Violeta i Purpura: Orchilla(és un liquen del qual s’extrau un colorant natural)

Groc: Safrà, remata de tintorers..

Blau: Indi i herba pastís.

Exposició Col·legi de l’Art Major de la Seda (interior)

Amb el descobriment d’Amèrica es van aportar noves matèries tintoreries. A partir del segle XVIII s’experimente amb nous mordents per a obtindre noves tonalitats i matisos, per a adaptar-se als gustos i les modes. En 1856 es descobreix el primer tint obtingut mitjançant processos químics.

LA ESTAMPACION

És l’operació d’acabat de teixits que consisteix a donar color d’una manera parcial i localitzada, quasi sempre policrom i plasmat sobre un llenç de color llis, mitjançant prèvia confecció de dibuixos i aplicant després els colors amb auxili de motles o cilindres de gravats especials.

A la fi del segle XVIII s’invente a Anglaterra una maquina d’estampar contínua de cilindres de fusta amb el dibuix a plasmar en relleu, igual que les planxes d’estampar a mà. El seu inconvenient era que la humitat del tint deformava la fusta i es van substituir per cilindres de coure amb els dibuixos en gravat al buit. Per a l’estampació policroma es necessiten tants motles o cilindres com a colors es volen aplicar.

ELS TELERS

Al costat de la botiga i al vacu està situada la sala taller on es troben dos telers tradicionals al costat d’unes

altres maquines necessàries per a la confecció de teixits de seda.

Un dels telers té instal·lada una maquina Jacquard i està adaptat per a teixir espolí, la tècnica més vistosa, acolorida i artesanal d’obtindre teixits de seda totalment exclusius.

Espai destinat a oferir al visitant demostracions teoric-practic d’alguns dels processos de la seda, pels quals passa per a arribar a ser un teixit. L’altre teler és de teixir vellut a la manera tradicional del S.XV. En aquest últim es projecta un vídeo sobre D.Vicente Enguidanos, l’ultime velluter.

Teler adaptat per a realitzar l’espolí.

Teixit Espolinado que rep el nom de l’eina amb la qual es realitza el procés de l’elaboració de la tela i les singularitats de la qual: només teixir en els motius, flors ,ornaments ,etc .La llançadora ”espolí” no fa el fons del teixit, aconseguint d’aquesta manera unes teles lleugeres i amb molt de colorit.

Perquè totes estan són quasi totes les sales que ens trobem en el museu de la seda, faltarien per numerar la sala de l’arxiu i la famosa escala, com la seua botiga i el seu hort. Però per a això us convidem que passeu pel museu i el gaudiu in situ.

60anys

DE MINIFALDILLA

Fa 50 anys, es va mostrar per primera vegada la minifaldilla en una passarel·la. La dissenyadora que es va atrevir a presentar-la va ser la britànica Mary Quant , qui va convertir la peça en la icona de moda dels anys 60 .

En aquella època, les dones més joves lluitaven per saltar-se les normes i diferenciar-se de les generacions anteriors . Pel que no hi havia millor manera de reivindicar aquest nou pensament de major llibertat i menys regles estètiques que ensenyant més amb noves peces atrevides i sensuals.

A principis dels anys 20 va ser quan les dones van començar a ensenyar les cames lluint faldes «midi» , però no va ser fins a mitjan 1960 quan es va mostrar per primera vegada en públic a la societat prengues tan curtes . La dissenyadora encarregada de donar-li vida era llavors una jove modista desconeguda entre els estilistes més famosos del moment. Però va anar amb l’estrena de la minifaldilla quan es va

mestres de la COSTura

2023

convertir en una de les dissenyadores de capçalera perquè totes les dones es barallaven per lluir els dissenys de la seua signatura.

En un primer moment, la minifaldilla venia acompanyada amb estampats sicodèlics combinada amb mitjanes de colors cridaners i botes altes. L’evolució de la peça va ser amb l’objectiu d’estilitzar la figura de la dona, primer per damunt dels genolls fins a acurtarla a meitat de les cuixes, sacsejant els fonaments de la moda femenina de l’època.

La falda curta va inspirar lemes de l’època com eren el culte per la joventut i el rebuig a l’etiqueta formal i convencionalisme burgesos. A més va ser en els anys 60 quan la dissenyadora Mary Quant no sols es va fer famosa per la creació de la falda curta, també va promoure l’arquetip de la dona jove i prima, exemplificada per la model «Twiggi», convertint-se així en icona

Mary Quant lluint una minifaldilla per a la foto

de moda. La creativa dissenyadora també va destacar per creacions tan representatives com els pantalons de pota d’elefant , botes altes per damunt dels genolls i mitjanes en les tonalitats més cridaneres del moment. Amb aquesta mena de dissenys, Mary Quant va buscar crear col·leccions divertides, fresques i juvenils.

Courrèges, ex ajudant de Balenciaga es va atrevir també a afegir als seus dissenys aquesta peça, posant potes enlaire els salons de costura del moment. Va combinar la falda amb botes altes i planes, fent que les models hagueren d’aprendre de nou a desfilar. Dissenyadors consagrats com Chanel el van acusar d’acabar amb la figura elegant de la dona i convertir-la en «jovenzuela».

A Espanya, igual que en la resta de països, van tardar a acceptar

la minifaldilla, ratllant-la de peça «pecaminoses». La pionera a mostrar el tall a meitat de cuixa al nostre país va ser la cantant Massiel , qui en 1968, durant «Eurovisió». Un any recordat per tots perquè la madrilenya es va fer amb el primer lloc i va posar per a la premsa espanyola, convertint-se en la primera fotografia d’aquesta peça que eixia publicada en els mitjans nacionals.

No obstant això, el camí de la minifaldilla va ser tortuòs fins a la seua implantació. En els anys 70, una forta crisi en la societat va obligar aquesta peça a augmentar el seu llarg i tornar a cobrir els genolls. Eren temps difícils en l’economia i política del moment, la societat es va desprendre de la ingenuïtat i rebel·lia característica de la dècada anterior.

Un xicotet sot que va aconseguir superar, perquè a partir dels anys 80

Minifaldilles d’André Courrèges

fins ara la minifaldilla va tornar a estar de moda lluint-se de diferents maneres: amb taules, llises, llargues per darrere i acurtades al màxim per davant, llises, amb estampat s o fins i tot plenes de descosits a l’estil «denin».

Les majors influencers marquen les tendències del moment a través de les xarxes socials, i aquestes són seguides per tot el món . Enguany, les minifaldilles més tendencioses són aquelles en la seua versió més curta, llises o amb diferents estampats, ja siga a quadres o més vertiginosos per a esdeveniments especials. Destaquen les obertures laterals, deixant al descobert quasi la totalitat de la cama o xicotets volants que aporten volum. El cuir, «denin» i el cotó són els teixits estrela per a aquest estiu.

Massiel durant la seua actuació a Eurovisió 1968

Manifestació per permetre l’ús de la falda curta

mestras de la COSTura

derecreacions

DE JOCS

Fa Alguna vegada t’has imaginat com a protagonista d’una pel·lícula, o una sèrie? Viure la història en primera persona? Ser un elfo que creua els boscos amb un arc a la mà, en cerca d’ orcos?, O una guerrera i conquistar els 7 regnes de Ponent?, Potser un bruixot de pèl platí que lluita contra bèsties salvatges?

Si és així, no eres l’únic. I no et cregues que siga impossible de complir. Des de fa més de 10 anys, (I m’atreviria dir que des de fa 20 ;) a Espanya hi ha associacions o simplement grups d’amics que organitzen esdeveniments que reuneixen en si teatre d’improvisació, gimcanes i acampada. Aquests esdeveniments es diuen “LARP”, Rol en Viu Recreació o Softcombat i cadascun té temàtiques i característiques diferents. No entraré en els detalls, perquè l’article en veritat va d’una ... marca de roba!

Roba confeccionada per Mythos a Mesura

“Mythos a Mesura” naix com una aliança entre dues costureres valencianes: Sara de “La companyia de Kraken” i Irina de “Aryanna CHTK”. Des de 2021 decideixen posar idees en comú i crear roba que valga per a Rol en Viu i també per a portar-la de dia a dia. I no, benvolgut lector, no es tracta d’una disfressa. Ha de ser còmoda, perquè passaràs amb ella un cap de setmana sencer; resistent, sobretot si rondes pel bosc amb un arc ;) calentita, si es tracta de temporada tardor - hivern i a més ser conforme amb el personatge que vages a portar. Ah, i no ens oblidem: Totes les peces de Mythos a Mesura porten butxaques!

Com els esdeveniments tenen una temàtica molt diferent des de “Bloodrunnerfins a “Senyor dels Anells”, les xiques van decidir crear col·leccions càpsula, basades cadascuna en un estil diferent. La primera va ser Völuspá . Sí, es diu igual que una edda poètica dirigida a Odín , i com et pots imaginar, els vestits són d’inspiració Vikinga. Estan confeccionats en lli, de tons naturals fent contrastos entre el cos i detalls. Ara mateix estan treballant en una altra col·lecció de la qual encara no puc explicar-vos res, però adjunt unes imatges que he pogut traure del seu taller (amb el permís de les dissenyadores per descomptat).

mestres de la COSTura 2023

Em comentaven que això de costura els ve de família. Totes dues des de molt xicotetes han viscut entre fils i rotllos de teixit. Una ací en un poble confrontant a València, i una altra en les fredes estepes de Rússia. I per descomptat el comú per a les dues ha sigut el seu amor pels llibres de fantasia. Com a part de trajectòria personal Sara s’ha dedicat al Cosplay i fins i tot ha format la seua pròpia associació de Star Wars , i Irina sempre ha sigut de Rol en Viu, encara que també va treballar creant vestits per a Noces Medievals, i fins i tot alguns més convencionals.

Diuen alguns que ja quasi no queden artesanes d’agulla i fil, que hem perdut una generació sencera i ara toca aprendre de nou, però en passar pel taller de les xiques m’he sorprés positivament. I si en aquest art queda poc espai per a roba a mida convencional, sempre hi haurà qui sàpia apreciar una bona faena.

Ací us deixe el contacte de totes dues i de la seua marca, podeu trobar-les i seguir-les en Instagram.

@mythosamedida @companiakraken @aryanna_chtk

Atentament, la vostra reina d’agulla i fil, ;)

Sastreria

La Sastrería Cornejo de Madrid compleix 100 anys vestint el cinema i al teatre. Part del vestuari de pel·lícules com a Doctor Zhivago, Shakespeare in Love, Gladiator, Els miserables, Vatel o Anna Karenina, així com els vestits de sèries com a Joc de Trons, Outlander, Velvet o Les xiques del cable van ser confeccionats per l’equip de més de quaranta treballadors de Cornejo, i ara, guardat i llest per a llogar en altres produccions.

La Sastrería Cornejo va nàixer a la Cava Baixa del barri madrileny de la Llatina, on vivia Humberto Cornejo Arenillas, propietari d’una xicoteta col·lecció de vestits que va heretar i que llogava per als habituals balls de màscares entre la classe adinerada, a més de com a vestuari en teatres i sarsueles. Hui dia la tercera i la quarta generació treballen amb una projecció internacional que els suposa el 70% de la facturació.

Humberto Cornejo (net del fundador Humberto Cornejo Arenillas) ens conta que la marxa internacional de la sastrería va arrancar l’any 57 amb

el rodatge a Espanya d’Orgull i passió, en el qual van haver de confeccionar la roba per a Cary Grant, Frank Sinatra i Sophia Loren. Però va ser el magnat productor de cinema estatunidenc Samuel Bronston qui marcaria un abans i un després en aquesta humil i modesta sastrería: “Bronston anava a rodar a Itàlia,en Cinecittà; Espanya no tenia infraestructura per a fer cinema, però ací se li van oferir facilitats com que l’exèrcit intervinguera com a figuració gratis. El que va ser definitiu és que Bronston era finançat per uns inversors que tenien els diners ací, i Franco no deixava traure’l, així que li van convéncer perquè el traguera en forma de pel·lícules. És per això que va vindre a Espanya a rodar i, encara que treballava amb sastrerías italianes habitualment, com els diners calia gastar-lo al país, nosaltres vam fer el vestuari de les cinc pel·lícules: Rei de reis,ElCid,Lacaigudadel’Imperiromà, 55diesaPequíniElfabulósmóndelcirc”. Humberto conta que per a aquestes

mestres de la COSTura 2023

pel·lícules van fer grans quantitats de roba i de molt bona qualitat: “Jo crec que de 55 dies a Pequín continuem tenint tres mil o quatre mil xinesos en el magatzem. I la roba ‘de la caiguda’ ha estat en moltíssimes pelis com, per exemple, en Gladiator. La roba no s’embene, es confecciona i es lloga, això a la gent el sorprén. Sandy Powell esvaemportarl’Oscaralmillorvestuari amb Shakespeare in love i la roba era reutilitzada,ésunapràcticacomuna”.

Cornejo ha treballat en totes les pel·lícules del director Ridley Scott des del 2000: “Per exemple, en la pel·lículaRobinHoodaprofitemlaroba del Regne dels Cels. I ara, en la qual acaba de rodar Ridley que també és de sintonia medieval, hem reaprofitat prengues. I d’això és del que vivim, del lloguer.L’últimavegadaquevamfertot un vestuari nou va ser en el 82,Conan elBàrbar,ambArnoldSchwarzenegger ierenunsaltrestemps”.

Roba de la Sastreria Cornejo

En Cornejo poden presumir d’haver vestit a més de 400 persones per temporada de Joc de Trons. El material més sol·licitat eren les pells de cabra negres que cobrien els muscles dels Guardians de la Nit, que havia sigut la roba dels bàrbars en La caiguda de l’Imperi romà. Aqueix vestuari ha estat en Joc de Trons, en Vikings, en Outlander, i en Willow. “En el 94 va començarlameuabogeriapercomprar roba i vaig haver de convéncer al meu pare”, ens compta Humberto Cornejo, “me’l vaig emportar a París i vam veure la roba de la pel·lícula La reina Margot, segle XVI francés, vaig haver de demanar un crèdit per a comprar els 600 vestits, però va ser una inversió perquè és una cinta de culte i venen molt buscant aqueixos vestits. Acíestavenenlaseqüènciadelballen Shakespeare in love anys després,per exemple. La següent compra va ser a Malta, en Gladiator, que vaig comprar duesmilotresmilromansivasermolt importantperanosaltresperquèerala primera vegada que s’utilitzava fibra de vidre per a les cuirasses. Les que teníem eren de metall o de cuir, però aqueixmaterialeraàgilinopesava”.

Humberto Cornejo ha sabut rendibilitzar aquestes compres i, de fet, són molts els vestuaris de llargmetratges que ha adquirit a posteriori, com tota la roba del Perfum, El Príncep de Pèrsia o Malèfica.

Cornejo ens diu que les figurinistes (en la seua majoria dones) que estan contractades per les productores ja coneixen el que tenen en el magatzem les sastrerías perquè “el món del cinema sembla molt gran, però és molt xicotet”. Les figurinistes serien les encarregades al costat del director o directora d’imaginar (crear o buscar) el vestuari adequat als temps històrics i estètica de la pel·lícula. “Nosaltres per exemple estem molt bé en Edat mitjana, en els segles XV i XVI que era quan dominava la monarquia espanyola.Peròestempitjorenlamoda francesadelacortdeLluísXIV,mentre que la sastrería Angels de Londres és la primera en moda anglesa de totes les èpoques, però nosaltres estem millor que ells a Roma, perquè tenim tot el material de Gladiator. Una altra delesnostresespecialitatséseltreball enpell” .

María González és part de l’equip de la sastrería i assegura: “Notenimcatalogat nidigitalitzattotelvestuaridelsnostres magatzems, però calculem que d’ací podien eixir vestides més 500.000 persones, serien uns dos milions de peces. El principal volum de negoci es basa en el lloguer de l’estoc del que ja ha sigut confeccionat i empleat en cinema o teatre. La roba està penjada enpenjadorsperquèsigafàcilveure-la, aixíque,avegadesvenenfigurinisteso directors d’art a veure roba específica

d’unaèpoca,d’unssegles,d’unspaïsos; o si no, fem sessions de fotos i li les manem”. És corrent que els figurinistes envien documentació amb el que estan buscant i, si Cornejo té alguna cosa que s’acosta o encaixa, es plantegen vindre a veure la roba.

La roba contínuament s’arregla, es fica i es trau adaptant-se a les talles dels actors: “la talla del nostre vestit és la de l’últim que li ho ha posat, quan els fem els deixem eixamples perquè es puguen adaptar a diferents cossos”. El fonamental en el control de l’estoc és un ordre rigorós per anys o èpoques i països, a més de la memòria prodigiosa dels caps de projectes que dominen el que guarden els magatzems.

Alfredo Martínez és un dels encarregats, porta més de trenta-dos anys treballant en Cornejo i una de la feina de casa és fer la selecció del vestuari: “poden demanar-me que necessiten vestir 40 persones dels anys 20 amb vestit de dia, per exemple, i jo busque i faig una proposta. Hem de controlar molta Història i Història de la Moda, ens recolzem en llibres i documentació”.

La sastrería Cornejo compta amb un taller de vestuari d’home, un altre de dona, un especialitzat en sombrerería i un altre en sabateria i cuir. “I hi ha una persona especialitzada en resines i materials sintètics per a fer

cuirasses i attrezzo”, ens diu María González. L’empresa familiar acull a moltes famílies dins d’aquesta, compte Humberto Cornejo: “els meus encarregats són fills dels encarregats que van treballar amb el meu avi i el meupare,eltalladorésnetdeltallador del meu avi, la meua talladora és filla d’una modista. La senyora que llavava amb la meua àvia la roba, el seu fill va ser l’encarregat amb el meu pare, i ara tinc tres fills treballant d’aqueix encarregatiunnet,ésadirbesnetdela companyadetreballdelameuaàvia.”

Ara mateix els sastres estan confeccionat el vestuari per a l’òpera del Teatre Real Norma de Vincenzo Bellini que s’estrena el 3 de març, també estan treballant amb el parc històric Puy du Fou que prepara per a primavera dos espectacles més (vikings i medievals) i estan a l’espera de l’arribada dels figurines de la nova pel·lícula de Astérix i Obélix, que seria la quarta de la saga en la qual col·laboren. Encara que el lloguer és el negoci principal, els artesans de Cornejo no paren de tallar, cosir i crear. La maquinària de vestir i muntar vestuari de pel·lícula no entén de tancaments de telons.

Exposició i taller de la Sastreria Cornejo

Comando

Tot va començar el 14 de març de 2020. Tots estàvem tristos, ens acabaven de confirmar que les falles 2020 no s’anaven a celebrar. Un grup de veïnes del barri comencem a pensar, mentre les llàgrimes de milers de fallers i falleres, inundaven de tolls els carrers de la ciutat.

La situació en la qual ens trobàvem va fer que unírem les nostres forces per un bé comú. No ho pensem, i decidides a ajudar, i sobretot protegir els nostres majors, sanitaris, forces de l’ordre, comerços, ens vam posar a això. Calia protegir els que donaven la seua vida, sacrificant-se per tots nosaltres.

Els dies passaven, i la incertesa creixia, no sabíem què fer, per on tirar, la desinformació ens posava cada vegada més i més nervioses.

Temíem pels nostres, però a poc a poc els nostres érem tots. Ja no importaven llaços de sang. Les notícies diàries eren cada vegada més alarmants. Cada dia hi havia més i més persones infectades, i

Mascaretes de Comando Patraix

desgraciadament les morts entelaven els nostres ulls, sentíem que havíem de fer alguna cosa, havia arribat l’hora d’acostar el muscle. No bastava amb eixir al balcó a aplaudir, aqueixa gran labor que feien els sanitaris, calia fer alguna cosa més.

La idea va començar amb un denominador comú la necessitat i falta de material mèdic, on el principal problema era la falta de màscares. Així és com va sorgir el nostre grup “COMANDO MASCARETES PATRAIX”.

Un grup que va començar amb 4 persones i va acabar sent més de 50, veïns/es i amics/gues del barri, sense ànim de lucre i de manera altruista, entre els quals es trobaven comerços, costureres, modistes, fallers, funcionaris, sanitaris i fins i tot jubilats. Cadascun aportant el que sabia o podia, uns cosien, uns altres tallaven, uns altres dibuixaven, uns altres planxaven...Així comencem amb el repte de “ningú sense la seua mascareta”.

El que semblava una bogeria es va anar convertint en realitat. Militars ens donaven teles, merceries donaven tot el que a la seua botiga tenien, botigues de teixits aportaven teles

mestres de la COSTura 2023

per a confeccionar les mascaretes, negocis des de qualsevol punt de la ciutat aportaven el seu granit de solidaritat, fins i tot taxistes ens feien els lliuraments de manera voluntària per a col·laborar amb la causa.

L’acolliment del grup en les RRSS va ser molt gran. Tot aquell que necessitava mascaretes es posava en contacte amb nosaltres i li les féiem arribar allí on fora necessari. La premsa també es va fer ressò de la notícia i ens van entrevistar en el programa d’àmbit nacional esRadio amb Luis Herrero en el programa “Les vesprades de Luis Herrero”

En fi, aqueixa va ser la nostra xicoteta aportació per a suportar aquesta gran pandèmia, cosir més i més mascaretes. Es van confeccionar més de 8000 i es van enviar a moltes parts d’Espanya:

València, Múrcia, Castelló, Madrid, Conca, i fins i tot fora d’Espanya. Màscares que van ser confeccionades amb tot el nostre afecte i amor que van aportar una miqueta de llum, esperança i il·lusió en aqueixos moments tristos que desgraciadament vam haver de viure. En elles sempre hi haurà un pedacito de nosaltres.

Mascaretes de Comando Patraix

Models

Tenda A Estrada, amb ropa de talles grans

Models curvy estan conquistant les passarel·les i lookbooks de les principals marques de moda. La indústria està canviant i els seus conceptes i definicions també. Si a poc a poc s’està integrant el gènere queer des d’una realitat, el següent pas és donar visibilitat i objectivitat a les talles grans. Parlem amb quatre referents espanyoles: Alicia Gutiérrez, Gara, Jone i Julia Hornillo.

El concepte models curvy va començar a ser polèmic quan la model sevillana Lorena Durán, amb 1,75 metres d’altura i 55 quilos de pes, va ser catalogada com a dona amb corbes per a una campanya de Victoria’s Secret en 2020. Va ser una autèntica polèmica per la talla de la model i la seua altura. Amb la model i actriu hungara Barbara Palmin va ocórrer alguna cosa semblança en presentar-se com a model de talles grans i pesar només 55 quilos. Amb el pas del temps, tant les marques com les agències de models, i revistes de moda, estan donant sentit al concepte de les talles grans i les models curvy. Ja podem veure a dones amb un talla 48 en passarel·les, e-commerce i revistes de

moda lluint tot tipus de moda. I algunes d’elles tenen molta més influència en xarxes socials que models de talla 32. Parlem de tot això amb quatre models curvy espanyoles de referència. Elles són: Alicia Gutiérrez, Gara, Jone i Julia Hornillo.

La indústria de la moda en la cerca de la diversitat

¨Les passarel·les estan cada vegada més amb l’actualitat del carrer, no hi haurà només un cànon de bellesa sinó que hi haurà més diversitat de races Department de Francina Models i va afirmar que ja no se sol·liciten models 90-60-90, ¨hi ha tanta diversitat que ja no es demanden unes característiques concretes. Els clients arrisquen més¨. L’agència Francina Models té un apartat de curvy i porten a gran quantitat d’homes i dones. ¨Nosaltres portem més de 10 anys apostant per la diversitat¨, va recalcar l’agent i fa referència a la situació de l’home curvy explicant que ¨formen part del sector de la moda. Queda molt per recórrer¨. És cert que la visibilitat de les talles

mestres de la COSTura 2023

grans és en part a les xarxes socials, ¨les models tenen les seues xarxes socials i creen contingut amb els seus treballs. D’aquesta manera els clients poden veure-les al natural, sense filtres¨.

Entrevistem tres models espanyoles que estan canviant el concepte de la moda

1- Alicia Gutiérrez. Model Curvy espanyola de l’agència Francina

Alicia Gutiérrez és model i, amb més de 37 mil seguidors en Instagram, mostra com és ser model curvy. Alicia va començar fent una campanya de roba interior i amb el pas del temps, i molta faena, està fent editorials a París o en Paper Magazine.

Com van ser els teus començaments en el món de la moda com a model cury?

Tot va passar a l’any després de mudarme a Madrid. Jo em vaig mudar en

2017 per a estudiar Periodisme. Al setembre de 2018, a l’inici de curs, una de les meues millors amigues em va manar un correu que li havia arribat d’aquests anuncis de Women’s Secret. En l’email que li va arribar, posava que estaven buscant clientes per a què protagonitzaran la pròxima campanya en la qual celebraven els 25 anys de la marca sota el lema #MuyNosotras Buscaven gent diversa, de carrer i sense experiència en el món del modelaje. Llavors, jo vaig manar un vídeo presentació i d’allí em van manar al càsting presencial. Record que el matí del càsting em volia quedar dormint i no anar, i pensava: mai t’agafen en aquestes coses. Però, em vaig alçar i em vaig plantar a la sala de càsting, i a més vaig ser de les primeres a ferho. Vaig eixir d’ací amb molt bones sensacions i amb la ferma idea que m’anaven a agafar perquè vaig notar el molt que els vaig agradar a l’equip. I efectivament, a la setmana em van cridar per a comunicar-me que estava dins de la campanya i que en uns dies anàvem a començar a rodar l’anunci. I ací va començar tot.

Em pots citar les dificultats que has tingut quan vas entrar com a model curvy en el món de la moda i les que tens en l’actualitat.

M’ha costat moltíssim poder entrar en una bona agència de models i que confiara en mi. No arribar a l’altura establida per la indústria de la moda és el que m’ha tancat i em continua tancant moltes portes. Estic treballant, esforçant-me i dedicant el meu temps a fer-me notar. Toque a totes les portes. Parle amb tothom per a treballar, prove diferents estils i no tanque portes a quasi res. Continua sent una gran dificultat per a mi, i soc conscient, però soc ací per a canviar-ho.

¿ Quines agències són les que estan més en línia amb la societat d’ara?

Les agències que estan fora. Les agències més fortes estan en les grans ciutats com Nova York, Londres, París, Milà on es troben les grans signatures de moda. Encara que estic contenta amb la meua agència de Barcelona, al mercat de la moda espanyola encara li queda molt camí per fer. No és un país on realment s’aposte i s’invertisca en moda.

Es veritat que la moda és inclusiva en les talles o falta molt per fer?

Encara queda tant que fer en tants sentits... Sí que és veritat que en cosa de 5 anys hi ha hagut un canvi bestial.

Les passarel·les, revistes i campanyes estan plenes de xiques amb corbes, de talles grans, diferents ètnies o amb hijab. A vegades, de veritat sent que cada vegada més empreses aposten per la diversitat, però la majoria de les vegades en les quals trobes la teua talla és mitjançant marques especialitzades o webs en línia. Encara no crec que qualsevol xica puga anar de compres de manera convencional i trobar talles de la peça que vulga a la botiga que vulga i poder provar-la. Això encara no és una realitat.

Què t’agradaria que canvie en relació al concepte de les models curvy?

Pensar que ser model curvy és ser una model grossa. Hi ha moltes models amb corbes que tenen en el punt de mira, perquè les veuen i no estan grosses i les assenyalen. Les xiques amb corbes són xiques que tenen tetas, que tenen cuixes, maluc, cul, però no són xiques grosses. Cal pensar que durant moltíssims anys el prototip de model sol eren xiques 90-60-90. Amb poc maluc, poc budell, poc pit i poc cul. El concepte curvy crec que ni tan sols es té clar el que realment significa.

2- Jone. Co-fundadora de la revista La Picotres i Model Curvy espanyola

Jone no es considera model, encara que ha treballat per a marques com Emeerre. A la fi de maig va llançar la revista La Picotres amb la intenció de potenciar la moda real. Ella considera que els prejudicis estan a l’ordre del dia i això és fonamental per a eliminar el concepte de talles grans.

Com van ser els teus començaments en el món de la moda?

Soc nova en això i completament amateur, sent que dir que soc model són paraules majors jeje. Mai he intentat començar a posar com a tal. Dos amics fotògrafes em van proposar fer una foto i des de llavors m’he deixat convéncer més vegades.

Quins treballs has realitzat com a model curvy?

Ara com ara he pogut col·laborar en la primera campanya de la col·lecció comercial de la marca Emeerree, en una editorial amb la fotògrafa Maria Leyba i l’estilista Atenea Martínez. Totes les altres, amb els meus amics com Aitor Lapiurs i Ane Gorosabel com fotografs i Martxel Montero com a estilista.

Models Curvy

Creus que, davant la falta de models amb altres talles grans, moltes dones no es plantegen ser model curvy o dedicar-se al món de la moda?

Crec que a totes i tots ens hauria agradat tindre referents de tota mena. Estic bastant segura que si normalitzem tot tipus de cossos, segurament també s’agilitza el treball propi de saber volerse tal i com eres. Moltes de nosaltres ens hauríem atrevit abans.

Em pots citar les dificultats que has tingut quan vas entrar en el món de la moda i les que tens en l’actualitat.

Realment no tinc molta experiència, i estic més acostumada a estar darrere de cambres. Crec que mai s’aconsegueixen eliminar els prejudicis que la gent crea sobre tu.

Què t’agradaria canviar en relació al concepte de model curvy i el seu fals significat en la moda?

Seria una meravella desfer-se de termes i noms per a tipus de cossos i que cadascun fora el seu propi cos i ja està.

Va començar en el món de la moda fa un parell d’any i tot gràcies al seu gran referent, Tara Lynn. Va treballar per a grans signar comercials i revistes internacionals. La seua pròxima aventura? Viatjar a Nova York.

Com van ser els teus començaments en el món de la moda?

En l’últim any de batxillerat havia fet un treball sobre trastorns alimentosos i mentals, i com es veien afectats per la representació dels cossos femenins en els mitjans de comunicació. Investigant, em vaig interessar per la indústria de la moda cap a les talles grans i les models curvys. Un parell d’anys més tard, en l’estiu entre primer i segon de carrera, el meu germà em va presentar a una model curvy que havia conegut de copas. Jo no sabia que es podia ser curvy a Espanya. Quan vaig tornar a Barcelona, on estava estudiant la carrera, em vaig presentar en Francina Models, agència que coneixia perquè representaven a Tara Lynn, la meua única referent en aqueix moment. L’endemà vaig signar un contracte amb ells. Tenia 19 anys.

Conta’m sobre la teua vida professional

3- Julia Horrillo, Guionista i Model Curvy espanyola per a Francina Models

Julia Horrillo és model i guionista.

Primer vaig començar amb treballs molt poc rellevants, imagine que com totes. Com jo estava estudiant una carrera, el treball de model, en aqueix

moment, era només una manera de guanyar-me uns diners i costejar els estudis. Els vaig compaginar durant 3 anys en què treballar em va permetre conéixer a gent estupenda i viatjar per Europa. Quan em vaig graduar vaig decidir mudar-me a Madrid per a cursar un Màster, encara que em vaig donar un any “sabàtic” per a estalviar, dedicant-me només a modelar. Va esclatar la pandèmia i em vaig haver de quedar a casa com tothom. Quan eixim van començar a ploure’m treballs; la indústria s’havia tornat a posar les piles.

La pandèmia ha sigut el millor de la meua carrera. Per citar el més cridaner, vaig ser una de les primeres models curvy a fer Oysho i Stradivarius, he treballat amb Adolfo Domínguez i he treballat a París i Itàlia. Estic feliç. A més, em vaig poder permetre estudiar un Màster de Guió en la ECAM, la meua passió absoluta. Estime el cinema, i modelar m’està permetent formar-me, em permet escriure, viatjar, conéixer món i a persones meravelloses. Ara me’n vaig a Nova York, quina aventura. M’està donant molt sobre el que escriure. A nivell personal i professional, intentar provar.

Em pots citar les dificultats que has tingut quan vas entrar en el món de la moda i les que tens en l’actualitat.

La indústria ha canviat amb escreix des que jo vaig començar, i sempre m’ha semblat bastant interessant haver-ho viscut. Quan vaig començar, a penes hi havia models curvy a Espanya, i les que hi havia treballaven bastant millor a l’estranger. Amb l’arribada de top Models com Ashley Graham o ill Kortleve, per citar algunes, la indústria està espavilant (encara sort). Cada vegada hi ha més diversitat. Personalment, jo li done les gràcies a Rihanna i a les seues desfilades de Savage Fenty, a acquemus, a Levi’s, marques que integren a les models curvy dins de la normalitat. Jo crec que aqueix era el principal problema quan vaig començar a treballar, no hi havia integració, el món curvy era alguna cosa al marge de la norma.

Ara això està canviant i em sembla que és el que havia de passar. A més, tenint en compte que ser curvy és tot el que hi ha per damunt de la talla 38, això engloba tants tipus de cossos, representa a tanta gent. Tingues una 34 o una 52. Totes ens vestim, totes volem estar boniques, totes volem veure’ns reflexaides. Quant a problemes pràctics, crec que encara queda molt per avançar. Tinc companyeres curvy meravellosos i increïbles en aquest país que estan formant part d’aquest canvi. Les xarxes socials han tingut molt a veure, s’ha fet molt més evident aquesta necessitat de diversitat i

normalitat en la indústria de la moda, al cinema i en els mitjans en general. Sé que el meu “èxit”, si puc cridar-lo així, deriva del d’unes altres que han vingut abans que jo. Sé que treball perquè ser curvy “està de moda”. Sempre està la possibilitat que siga passatger, però espere que no siga el cas. Espere que aquesta lluita per la normalització de totes haja arribat per a quedar-se.

Què canviaries en relació al concepte de models curvy i el significat que tenen en la indústria?

Hi ha marques que ho han afegit i en veritat no ho prediquen. Seguint una mica la línia del que deia abans, les etiquetes estan bé, però hauria d’arribar un moment en el qual no foren necessàries, que no hi haja una distinció entre “curvy” i “regular”. Fins i tot tampoc hauria d’haver-hi una etiqueta entre “femení” i “masculí”, si em permeteu vindre’m més amunt. La moda és una eina d’expressió, de presentació, i no crec que haguera de tindre etiquetes. A la moda li hauria de ser igual la talla, el gènere o l’ètnia.

Això és un procés de canvi, té els seus temps i les seues resistències.

Creus que les xarxes socials poden ajudar a donar major presència a models curvy?

Les xarxes socials sempre han sigut una arma de doble tall. Cal intentar aspirar a un discurs de normalitat, educar a la joventut en l’amor propi i en el respecte als altres. Les xarxes socials tenen un gran impacte, hauria de partir sempre d’aquestes bases, almenys al meu entendre. D’altra banda, les xarxes ajuden molt a les models perquè és una altra plataforma per a “vendre’ns”. Jo no soc molt fan perquè a vegades em sent jutjada o cohibida, però són una bona eina de presentació i per a mostrar el teu treball, en el meu cas tant de model com de guionista.

Jo em deixe la pell en tot el que faig, escrivint i modelant, intentant donar-li un bon exemple als niñes de la meua vida perquè cresquen amb confiança en si mismes i amb ambicions. Amb això em done per satisfeta.

Models Curvy

Estem amb les Falles!

ALCACER YATOVA 2023

La Falla Alcácer Yátova vol agraïr la implicació tants dels seus col·laborador i col·laboradores literàries, com als anunciants. Any rere any, vosaltres sou part imprescindible d’aquest llibret. Gràcies.

Bones Falles 2023