Llibret Falla Blocs Platja 2024 by Panal Fallero

FALLA BLOCS PLATJA Llibret 2024

llibret

Una falla no deixa de ser l'esborrany d'un guió, que entretix la seua temàtica -la que parla de nosaltres, del barri, del que ens envolta-, amb humor, crítica i sàtira. Quan la falla es torna realitat i la veiem plantada, és com una pel.lícula que narra les nostres vides.

online

El llibret ha participat en la convocatòria dels premis de Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià de l’any 2024 El present llibret participa als Premis de Lletres Falleres 2024

sumari

4-Saluda dels nostres representants 8-Nous bloquerins i bloquerines 9-Comissió infantil 10-President Infantil 12-Fallera Major Infantil 14-Falla Infantil 18-La masia del Tio Ximet (Conte infantil de Halloween)

22-Halloween a la valenciana 26-Activitats i Passatemps... de por! 30-Distintius infantils 31-Firmes i dedicatòries 32-Junta Directiva 33-Recompenses majors 34-Fallera Major 36-Comissió major 38-Falla Gran 42-XXXIII edició Cant de L'Estoreta 46-El guió de tot un any L'Exercici dia a dia

60-Programa de festejos 64-GUIÓ. APARTAT TEMÀTIC 65-Pròleg 66-Els guions de falla Apropament a l'evolució i temàtiques 76-Guions de falla i altres pareguts 86-Del carrer a la pantalla: les Falles en la ficció 98-No disparen al guionista 104-Música i Falles 107-Cóm escriure el guió d'un programa faller 110-Entrevistes als guionistes 117-Galeria comercial

La nostra portada d'enguany Cada any, el mateix procés es repeteix. Pensar en la ubicació de la falla, què es va tindre en l’exercici passat i en què es vol millorar. Arribar a una idea, enfocar-la, visualitzar el remat, el que ha de transmetre eixa falla en una primera ullada. Determinar el nombre d’escenes, què expressen cadascuna, abordar tot en conjunt. Esbossar, esborrar i dibuixar de nou, fins a arribar al traçat final. Tonalitats, textures, cartells i poemes. El guió, definitivament el guió de la falla. I després arriba el llibret, de la mà d’eixe guió, amb el seu propi guió i normes internes, un altre projecte més, paral·lel i igual de necessari. Això és el que hem volgut transmetre en la portada d’enguany. Com un guió il·lustrat o storyboard, sota la senzillesa d’unes lletres que formen el títol d’aquest llibret, queda dibuixat el procés de l’obra, des de la localització de la mateixa fins al resultat final. Gargots, ratlles, fletxes, anotacions i subratllats. Com quan escrivim un guió d’una pel·lícula o una obra de teatre. I, com a remat, una tipografia de màquina d’escriure, i tot en dues tonalitats, grisa molt fosc quasi negre i roig mat, com les tintes d’aquelles Olivetti que solíem usar. A simple vista, el conjunt sembla la portada d’un llibre on, a força de fer i rectificar, hem escrit la consecució de tot un any, i això és precisament el que volíem transmetre. El guió d’una falla. Gràcies Blocs, un any més, per involucrar-nos en el vostre guió fins a sentir-nos personatges importants en l’obra. Gràcies per ser uns incondicionals de les nostres bogeries i dissenys.

Saluda dels nostres representants

SALUDA

Llums, càmera, acció i per fi comença la pel.lícula dels nostres somnis, esta pel.lícula dirigida per l' Associació Cultural Falla Blocs Platja i protagonitzada per Gisela, Aarón, Ainhoa i Julio.

Abans de vore el final de la pel.lícula volem presentar-vos als protagonistes. La nostra xicoteta protagonista és Gisela Torres Garriga, té catorze anys, i du des de ben xicoteta volent ser Fallera Major Infantil, i per això se sent molt orgullosa de per fi ser la nostra representant, ja que molts dels quals esteu llegint aquestes línies l'heu vista nàixer i créixer. És neta, filla, germana, cosina i neboda de fallers, una gran generació de fallers que li dona suport i l'acompanya en aquesta marxa. És una apassionada de la setmana fallera, pel fet que és el moment que té per a ajuntar-se amb tots els seus amics, a més intenta no perdre's cap acte faller dels que es viuen durant tot l'any, ja que els gaudeix amb la passió que té per la nostra comissió.

El nostre millor actor és Aarón Hortal Grau, té dotze anys i és el que menys temps porta en el rodatge, però la veritat és que ha sabut integrar-se en el grup comú un més. Des del primer dia que va rebre la notícia que anava a ser President infantil s'unia la responsabilitat que això suposava. Encara

que siga el seu primer any en la falla i cometa algun error, sap que té el suport de les seues falleres majors. És molta la il.lusió i les ganes que té de viure totes les activitats i tots els actes que es desenvolupen durant la setmana fallera. Sap que s'ho passarà genial amb els seus acompanyants, ja que són molt afectuosos i graciosos i com no, li agradaria fer-ho amb tots vosaltres. Per això, vos convida a gaudir amb ell dels dies més importants de tot el calendari faller. I espera poder veure-us a tots, segur que viurem unes falles inoblidables. La nostra altra protagonista és Ainhoa Sancho Rodríguez, té vint anys i porta tota la vida pertanyent a aquesta comissió, en 2014 va tindre l'honor de poder representar-nos com a FMI i deu anys després és la nostra Fallera Major, agafant el relleu de la seua germana. La família és el seu principal suport en tota esta bogeria. Per a qui no la coneix és una boja dels nostres playbacks i esmorzars. Es queda l'última en totes les festes, i si hi ha alguna cosa que li agrada més que un bon esmorzar és ajuntar-se en els seus amics que són família. Els que ja 4

la coneixeu sabeu que el que més li caracteritza és el seu simpàtic somriure, per això mateix va ser batejada com la rialleta. Per als qui no el conegueu, el nostre President és Julio Mena Gimeno, té trenta-huit anys, i porta des de l'any 2000 com a faller, encara que quan era molt xicotet, també va ser faller en diversos exercicis. Sembla que ja va nàixer predestinat per a algun dia ser president de la falla, ja que és fill de Fallera Major i de president, i qui sap si oncle d'un futur president infantil... o dos. Porta la falla en la sang, de la mateixa manera que el barri, encara que va nàixer a dos carrers dels nostres benvolguts blocs, ser ací per a ell sempre ha sigut com estar a casa, per la qual cosa va decidir vindre-se'n a viure ací ja fa uns anys. És un apassionat de l'esport, de la seua família i dels seus amics, sempre intenta generar bon ambient i ajudar en el que estiga a les seues mans, li agrada que les coses es facen bé i estiguen planificades amb antelació, i posa molta passió en tot el que fa, però bo, a poc a poc ja anireu coneixent més d'ell. 5

Una vegada que coneixeu als protagonistes d'aquesta història us contarem com va començar tot per als quatre. El dia 15 d'abril van començar les primeres preses d'aquest rodatge, quan Julio va decidir presentar-se com a president de la nostra benvolguda comissió, com és obvi, estava molt nerviós, era el seu primer dia enfront de les càmeres, i no sabia com anava a ser aquest món tan apassionant. Uns dies després, el 5 de maig, van entrar en escena nostres altres dos protagonistes en el dia del seu nomenament com a falleres majors, us recomanem que pugueu veure les preses falses, per a veure

la cara d'Ainhoa quan va escoltar el seu nom. Per fi el repartiment estava complet. Durant tota la pel.lícula hem anat coneixent a gent que, encara que no sabíem que existien, en poc temps s'han convertit en molt importats per a nosaltres com són els presidents de sector, les pinyes i les pinyetes del 2024. També cal afegir la nostra participació en quantitat d'actes i activitats que per a nosaltres es quedaran permanentment en la nostra memòria, com la Proclamació, l'EXALTACIÓ i com no, el nostre volgut CANT DE L'ESTORETA.

Des del primer dia congeniem, ja que els quatre teníem clar des del principi que anàvem a formar part de la pel.lícula, viuríem cada acte i cada moment com si fora l'únic. No ens importava si era més o menys divertit, l'única cosa que volíem era portar amb orgull per tota València aquell l'escut que portàvem en el pit, aqueix escut amb tants anys d'història que ens ha regalat tants moments màgics. Podríem estar contant històries, anècdotes i moments fins que es canseu de llegir, però el que volem és que pugueu gaudir amb la nostra història. Però espeu un moment, no volem oblidar-nos

de les nostres famílies i amics, aquelles persones que han estat dia i nit acompanyant-nos en aquest somni, intentant que en tot moment tingueren màgia amb un somriure per bandera. Que pensàveu que la pel.lícula ha acabat? Clar que no, el millor està per arribar, la setmana fallera, on us necessitem a tots posant una miqueta de la vostra part per a ajudar-nos a guanyar l'oscar a millors actors i millors actrius de la pel.lícula dels nostres somnis. Us convidem a tots, a la comissió sencera i les seues famílies, als patrocinadors, amics i veïnat a acostar-vos a la nostra demarcació per a visitar el nostre monument, gaudir del so de la nostra pirotècnia, de l'olor de pólvora, de les flors, de l'alegria dels carrers de València, de la música, del color dels nostres vestits i del blau de la nostra falla. I per favor, no tanqueu el teló, deixeu sempre una escletxa oberta, per que nosaltres sempre serem ací, per que nosaltres...

#SOMBLOCS VISCA VALÈNCIA, VISQUEN LES FALLES I COM NO, VISCA LA FALLA BLOCS PLATJA!

M P L Fill d’Ad

rián i Pil ar 26/11/20 22

rea

nd ergio i A Filla de S 23 12/09/20

Pau Arquiola Ferrer

Martina Espallargas Duato

Nous bloquerins i bloquerines

Fill de D ani i Jud

Leo Ballesta Galindo

ith 02/12/20

ALTABERT

ESCALANTE,

ÁFRICA

AMER

ELAIA

DANIELA

BALLESTA

CAÑAMERO

GALINDO, BONMATI,

ALEJANDRO | CARRIÓN MUÑOZ, DANIELA | CARRIÓN MUÑOZ, IKER | CASTILLO CONDE,

comissió

infantil

ADRIANA | CHULIÁ CHIRIVELLA, MARTINA |

CHULIÁ CHIRIVELLA, ADRIÁ |

EMBUENA,

NURIA

CHULIÁ

EMBUENA,

ADRIÁN | COMECHE FERNÁNDEZ, ARIADNA | COMECHE PASCUAL, PAULA | COTANO

RODRÍGUEZ, CARLA | COTANO RODRÍGUEZ, CELIA | COTANO RODRÍGUEZ, JOAQUÍN

DOMÍNGUEZ

ROMAGOSA,

ALEJANDRO

DOMÍNGUEZ

FALLA BLOCS PLATJA Llibret 2024

President Infantil

QUIN ÉS EL TEU NOM?: AARÓN HORTAL GRAU EDAT: 12 anys QUÈ ESTÀS ESTUDIANT?: 1r d'ESO EL TEU MENJAR PREFERIT: Pizza. DEFINEIX-TE AMB TRES PARAULES: Guapo, simpàtic i llest. QUÈ ÉS ALLÒ QUE DESTACARIES DE LA TEUA COMISSIÓ?: Ambient faller i la cremà QUIN ÉS EL TEU ACTE PREFERIT?: La Presentació EN UNA PARAULA ALS TEUS REPRESENTANTS: Excel.lents QUÈ ESPERES D'AQUESTES FALLES 2024?: Que foren les millors falles de la meua vida. 10

AARÓN HORTAL i GRAU President Infantil 2024

FMI

FALLA BLOCS PLATJA Llibret 2024

Fallera Major Infantil

QUIN ÉS EL TEU NOM?: GISELA TORRES GARRIGA EDAT: 14 anys QUÈ ESTÀS ESTUDIANT?: 2n d'ESO EL TEU MENJAR PREFERIT: El meu menjar favorit és l'arròs caldós de la meua iaia. DEFINEIX-TE AMB TRES PARAULES: Em considere una persona afectuosa, divertida i una miqueta vergonyosa.

QUÈ ÉS ALLÒ QUE DESTACARIES DE LA TEUA COMISSIÓ?: Les tradicions, sobretot l'Estoreta i tota la gent que forma part de la comissió. QUÈ CANVIARIES DE LA FESTA DE LES FALLES?: Que duren molt més. QUIN ÉS EL TEU ACTE PREFERIT?: Sense dubte la Presentació EN UNA PARAULA ALS TEUS REPRESENTANTS: Meravellosos QUÈ ESPERES D'AQUESTES FALLES 2024?: Espere passar-m'ho superbé i tindre unes falles increïbles que no es puguen oblidar mai. 12

GISELA TORRES i GARRIGA Fallera Major Infantil 2024

FALLA BLOCS PLATJA Llibret 2024

NIT DE HALLOWEEN

Falla Infantil 2024

Artista: Víctor Hugo Giner i Navarro Versadora: Letizia Noguera i López

falla

És un dia especial per a celebrar i honrar els morts, aquells que s’han anat i que es queden al record.

Però a la cultura americana hi han molts personatges que donen fantasia -ací estàn per a que els veges-. Alguns de pel.lícules, tots de ficció. Anem a conèixer-los, quin és el que et dona més por? MORT La mort espera que arribe el teu moment hi ha que anar amb curra, estarà darrere teu? 15

infantil

REMAT "Truc o tracte?" és el lema de la festa on xiquets i adults gaudeixen la por que no agrada a ningú.

ARBRE L'arbre desfullat destaca al jardí i ampara dels visitants el que serà el deu destí.

MANSIÓ Aquesta mansió alberga infinitat de misteris i presenta l'estada un antic cementeri. La carabassa és un símbol de lo més típic, encara que d'aparença no siga gens terrorífic.

VAMPIR El vampir a Halloween és un personatge tradicional, però mai et fies -et vol llepar la sang!-

FRANKENSTEIN Està fet de trossos de gent que ja no està per això li costa horrors trobar la seua identitat.

MALÈFICA És la vilana per excel.lència quan en realitat va ser cruament castigada per la seua benevolència.

NIT DE HALLOWEEN

Falla Infantil 2024

La masia del tio Ximet

Pablo Gutiérrez Llamas, faller de Blocs

Conte infantil de Halloween

mb el tancament de la cremallera i l’ajust de la corretja, Quique va deixar llista la seua maleta. La idea de passar aquell cap de setmana amb els seus cosins en la vella casa del poble, li havia tingut il·lusionat durant dies.

Per fi anava a conéixer aquella casa de la qual tant havia sentit parlar. Els seus cosins Dani i Teo li havien contat mil històries sobre ella. Sobretot Dani, el major, qui a esquena dels seus progenitors li confessava a vegades la cara oculta d’aquell estatge. Aquella que no volia ser comptada i que romania envoltada d’un halo de misteri, sense ser revelada. El trajecte fins al poble, des de la ciutat, no va resultar pesat. A això van influir les bromes i riures que van mantindre els tres durant el viatge, la qual cosa amenitzava el desplaçament i contribuïa al fet que els quilòmetres es recorregueren amb passos de gegant. La casa els va rebre lànguida i envoltada de silenci, d’acord amb la jornada gris i plomissa amb que havia començat el dia. L’única cosa que donava vida a aquell lloc eren els seus cosins i ell que, amb la tolerància dels seus oncles, corrien i es movien a plaer per les diferents estances. Una vegada instal·lats, Dani els va recordar a Teo i a ell, que aquella nit era Halloween, per la qual cosa no haurien de tardar en preparar tot el que havien portat. Així, van aconseguir l’ambient que perseguien col·locant alguns adorns, no molts, ja que l’aspecte lúgubre i fosc d’aquell estatge va aconseguir la resta. La jornada va transcórrer entre riures, jocs i algun selfie, per a deixar constància de les disfresses que portaven. No obstant això, la nit va caure, i amb ella, el moment d’anar-se al llit. Els tres, encara que no havien parlat d’això, temien aqueix moment. Especialment Dani, al qual la presència de Quique, obligava a dormir a soles en una altra habitació. Teo

i aquest últim passarien la nit en una estança amb dos llits, un armari rober color noguera que donava peresa obrir pel grinyol de les seues portes i una finestra de fusta, castigada pel pas del temps, que deixava penetrar el gèlid vent de la serra a la tardor, produint una xiulada que contribuïa a dotar a l’atmosfera d’un cert misteri. - Espera, no et vages! Aquelles paraules procedien de Teo i anaven dirigides cap al seu germà qui, amb més dubte i temor que certesa i determinació, havia iniciat el camí cap a la seua habitació. - Què vols? – li va contestar Dani. - Queda’t un poc més amb nosaltres. No crec que puga dormir... Ja saps el que passa en aquesta casa quan cau la nit i s’apaguen les llums. – va exposar Teo amb un aire de súplica. - Coneixes aquesta casa de sobres. Intenta adormir-te ràpid i quan t’adones, ja serà de dia. – va pronunciar com a resposta, mentre donava suport a la seua mà sobre el muscle del xicotet. Les paraules de Dani cap al seu germà tenien un aire d’un cert paternalisme, però va ser tot el que va creure poder fer en aqueix moment. Finalment, i com a comiat, les va acompanyar d’una picada d’ullet com a gest de bona nit. D’aquesta manera, Teo i Quique es van quedar a soles en aquella habitació guardant un silenci que prompte es va esfumar. - T’ho he de preguntar, a què et referies amb «el que passa ací quan cau la nit i s’apaguen les llums»? – va preguntar Quique amb certa impaciència. - Quasi és millor que no ho sàpies. Ja coneixes massa històries sobre aquesta casa, com perquè et vinga jo ara amb una altra nova. - Estàs ximple o què? Necessite saber-ho. Les paraules de Quique van sonar amb la suficient vehemència com per a convéncer a Teo, qui després d’una breu pausa va compartir amb el seu cosí aquella història. - Es diu que en aquest habitatge va habitar un senyor molt ancià, conegut al poble com Ximet, al qual, pel que sembla, els xiquets havien triat com a diana de les seues burles. Solien acostar-se a la casa i tirar pedres cap a la façana amb la finalitat de molestar a aquest home. A més, molestaven a les seues gallines o feien soroll. Tot amb l’únic objectiu de no deixar viure tranquil a l’ancià. Amb el pas del temps i a conseqüència de tot això, aquell vell es va tornar sorrut i desconfiat. Es conta que, en alguna ocasió algun vilatà li va sentir dir que odiava als xiquets, a tots i que, algun dia, ell mateix faria justícia portant-li’ls d’aquest món.

Els anys van passar i, un dia, aquell pobre home va morir. Des de llavors, en aquesta casa, les nits de tempesta o en determinades dates com aquesta, l’ancià s’apareix i intenta emportar-se als xiquets que troba. - Tu ho has vist alguna vegada? – la frase de Quique va sonar com qui pregunta sense estar segur de si vol escoltar la resposta. - No, però... - Però què... - Quique insistia, però de nou sense estar segur de voler escoltar al seu cosí. - En alguna ocasió he sentit els seus passos i notat la seua presència. Teo va donar un grunyit en el llit i va interrompre la seua resposta. - Què ocorre? – tractant d’inquirir Quique. - La porta, l’hem deixada tancada i mira-la. Ara només està ajustada. – va encertar a dir Teo. A qui li havia començat a tremolar la veu. Quan Quique va dirigir la seua mirada cap a la porta, aquesta va començar a obrir-se molt a poc a poc. Ràpidament i sense parlar-ho, van actuar de la mateixa manera. Tots dos es van ficar en el bany que posseïa l’habitació i van tancar la porta. Per la tènue llum que deixava passar el llindar d’aquesta, van albirar l’ombra d’una figura que s’acostava. Quan aquesta ombra va estar prou a prop com per a ocultar la feble llum, el desagradable so d’unes ungles arrapant la porta els va fer cridar. Va ser llavors quan aquella presència va desaparéixer. Els xiquets havien quedat petrificats davant el succeït. Els tremolors i la suor freda que recorria els seus cossos els impedia articular paraula. Al poc, Quique va recobrar una mica de serenitat per a prendre la iniciativa. - Hem d’avisar als teus pares. – va ser tot el que va poder eixir de la boca de Quique. - I per què no ens quedem ací fins que es faça de dia? – va replicar Teo com a idea genial i irrefutable. - Igual que ha obert la porta de l’habitació, obrirà aquesta. No podem esperar que aqueixa presència torne. No tenim més opció que intentar arribar fins ells. Armant-se de valor, tots dos van obrir la porta del bany amb summa cura. A l’habitació continuava regnant la penombra,

però no es percebia res que no fora: l’armari rober, els dos llits i una xicoteta tauleta de nit entre ambdues. Després d’això, van apostar per acostar-se a la porta d’entrada a l’habitació, la qual romania de nou ajustada. Els va costar un món obrir-la, però quan per fi es van decidir, van poder adonar-se que, ni després d’ella ni en el llarg corredor on donava, hi havia algú. Amb passos curts, es van encaminar cap a la cantonada del corredor on s’iniciava, a mà esquerra, l’últim tram d’aquest que acabava en l’estada dels oncles de Quique. Cada poc giraven els seus caps per vore si algú els seguia. La cantonada estava ja molt a prop i aconseguir l’habitació dels seus oncles, més que una possibilitat, a Quique li semblava pràcticament una certesa. Mentrestant, les sensacions de Teo eren ben diferents i tot en ell era por i temor. La llum escassa, quasi nul·la, del corredor no permetia veure més enllà d’uns pocs metres. Quan anaven a aconseguir el punt en el qual el corredor girava, una presència fantasmagòrica va aparéixer de sobte eixint d’aqueix tram. Uns braços que s’alçaven amenaçadors es van dirigir cap a ells. - És el fantasma del tio Ximet! – va cridar Teo. - No ens faça res! Nosaltres no som com aquells xiquets! – les veus de Quique van retrunyir per tota la casa.

La dramàtica situació que es va crear, va ser dràsticament interrompuda per una fragorosa riallada que procedia d’aquella fantasmal presència. La llum es va encendre i allí estava Dani, a qui li costava parar de riure. El soroll i les veus van alertar als oncles de Quique que van fer acte de presència. - Però què passa ací? – les paraules dels oncles sonaven amenaçadors. - Ha sigut Dani, ens ha espantat a propòsit. – va encertar a dir Teo. Malgrat el regany que va rebre Dani, més per despertar als seus pares que per tot el teatre que havia muntat per a espantar als xiquets, encara li va costar parar de riure una bona estona. Quan es va poder asserenar, els va explicar a Teo i a Quique, que havia ideat tot allò per a fer-los passar una nit de Halloween que tardarien temps en oblidar. Portava temps inventant històries i fent passar por al seu germà. Ni va existir el tio Ximet, ni la casa estava embruixada, ni aquesta havia pertangut a algú que no foren els diferents ancestres del seu pare. Quique va tardar un temps a perdonar a Dani. No obstant això, quan ara recorda aquell passatge, el fa amb un somriure. Pensant que, sens dubte, aquella va ser una perfecta i inoblidable nit de Halloween.

Javier Mozas Hernando i Juan Vicente Sancho Ros

Halloween a la valenciana

uè és Halloween?

Halloween deriva d’All Hallow’s Eve, que significa la Vespra de Tots els Sants o més coneguda per la Nit de Bruixes. És una festa pagana que té el seu origen en el Samhain (fi de l’estiu), celebrat el 31 d’octubre pels antics celtes de fa més de 3.000 anys. Els antics celtes creien que en l’arribada de Samhain és la línia que uneix aquest món en el dels morts, es fa més estreta i els esperits bons i roïns podien passar a través d’ella. El ritu sagrat consistia en posar veles enceses en les finestres en un caràcter purificador i religiós, en servir de per comunicar-se en els morts per ajudar-los a trobar el seu camí.

Per què ens disfressem en Halloween?

Es creu que l’ús de vestits i màscares es deu a la necessitat que hi ha d’espantar els esperits malignes. L’objectiu és precisament a adoptar l’aparença d’un esperit maligne per a evitar ser danyat.

Per què es diu truc o tracte?

Els celtes creien que la nit de Halloween tots els esperits podien vagar per la Terra a plaer. Un dels més temuts era l’irlandés Jack-o´-lantern (el rei carabassa) perquè visitava tots els pobles, i quan tocava a la porta de cada casa, donava a triar entre truc o tracte. Si triaves tracte, simplement has de donar-li caramels o dolços. Però ull si tries truc, prepara’t, perquè et faran alguna xicoteta gamberrada. Òbviament, és millor pactar amb ells...

La carabassa en Halloween?

És un dels símbols més coneguts de la festa, sobretot després de donar-li alguna forma terrorífica i posar-li veles dins. És una activitat que, hui en dia, se sol fer en família, els xiquets i xiquetes s’ho passen genial. Més seguint en la temible història dels esperits, els antics celtes varen buscar mètodes de protecció contra ells, i se’ls va ocórrer col·locar les carabasses

de formes monstruoses en les portes de les seues cases, aconseguir esglaiar-los i evitar que tocaren a les seues portes.

¿Quines disfresses més terrorífiques ens podem trobar a Halloween?

1. Vampir de claus esmolats que es dedica a alimentar-se de sang aliena. 2. Zombi, mort vivent d’aspecte aterridor i en avançat estat de descomposició. 3. Mòmia, cadàver perfectament conservats durant segles. 4. Home llop, criatura humana que canvia a un monstruós llop afectat pels rajos de la lluna plena. 5. Bruixes, dones de la localitat que, al costat de pócimes, embruixaven a xiquetes d’entre 9 i 11 anys. 6. Pallassos, són elements relacionats en la simpatia creats per a fer riure més el maquillatge que duen i les seues traces facials desproporcionades generen confiança i oculten la identitat de qui està darrere d’eixa carassa. 7. Frankenstein, resulta esgarrifós imaginar una criatura viva com a fruit de la mescla de diferents parts d’altres cadàvers. 8. Fantasmes, els successos que més terroritzen a la ment humana són els que tenen a veure en el paranormal, amb implicacions en el més enllà.

Com i que es celebra la Nit de Tots Sants a València? Com en tot, cada lloc té la seua particularitat d’un fenomen general. I la vespra de l’1 de novembre, no podia ser menys amb la seua peculiaritat “a la valenciana”. Durant segles, ací no es disfressava la gent ni eixia al carrer. La Nit de Tots Sants era el moment que la família i els amics s’ajuntaven a la calor del foc de la llar per contar històries, contes, rondalles i llegendes de por. Els seus protagonistes eren els monstres autòctons, com a part del bestiari de l’imaginari valencià i de la seua tradició popular més arrelada. Repassarem breument els més destacats. La BRUIXA és una dona amb el poder de volar i guardava la sapiència antiga per sanar malalties, gràcies a la vinculació amb el Dimoni. Les bruixes bones eren fetilleres que empraven les plantes per als seus beuratges. Però també hi havia bruixes malvades. El BUTONI no tenia una aparença concreta, tot i aparéixer ja en l’edat mitjana. Era representat com un dimoni, un monstre o una bèstia terrorífica. La seua funció era fer por els més menuts, amenaçant-los de ser raptats per ell si no creien en ell o es portaven mal.

El CARO és un personatge de la nit i les muntanyes que es representa mig home i mig ocell. Imita els pastors per recol·lectar cabres, però mai podrà dur a terme la seua missió perquè no pot passar de 6. La CUCA FERA és una bèstia en forma de drac monstruós típica de l’antiga Corona d’Aragó. Representa el dimoni que se li aparegué a Santa Margarida, la devorà, però ella aconsegueix eixir de la panxa de la bèstia. Els DONYETS són esperits vinculats a una casa o família, amb un caràcter divertit i protector de la llar i la família de la qual eren els avantpassats. Són emprats per a allunyar els visitants d’una casa o propietat. El DRAC DEL PATRIARCA potser la convertirà en llegenda l’escriptor Blasco Ibáñez per atemorir els xiquets del Cap i Casal. En realitat es tracta d’un caiman que el Virrei del Perú envià el 1600 al Patriarca Sant Joan de Ribera. En 1606 morí l’animalet, fou dissecat i penjat a l’entrada del temple com a símbol del silenci. El DRAC DE SANT JORDI és una bèstia associada a Sant Jordi perquè este el matà quan volia devorar una princesa. Es fa servir per a fer por els xiquets.

Els GEGANTS són criatures de gran mida, poc intel·ligents, i habiten en coves per guardar tresors. Els gegants valencians reben diferents noms: Arrancapins, Bufanúvols, Esclafamuntanyes, Ferro Braç, Passaponts, Passarius, Plegallana i Tombatossals. L’HOME DELS NASSOS és un personatge mitològic que habita en l’arbre dels nassos i que cada dia que passa, perd un nas. Només és visible el 31 de desembre, servint d’excusa els majors per enviar els xiquets a buscarho a emplaçaments concrets, depenent de la localitat. L’HOME DEL SAC és un home corpulent amb aspecte de vagabund, que va per les localitats amb un sac on fica els xiquets que es troba als carrers. Com reclam sol portar una flauta, caramels o jocs. Sembla que té origen en un home que recollia els bebés orfes en un sac per portar-los als orfenats. S’usava per a evitar que els xiquets s’allunyaren dels pares. També rebia altres noms com Pare Llop (Mutamel) o Puto Vell (San Juan). El MORO MUSSA conta la llegenda que era un rei musulmà de les nostres terres a qui el rei Jaume I lo conquistà el seu regne. Com a venjança, feia por els xiquets. Sembla que estaria més relacionat amb la comarca de La Ribera, on és més conegut com El Morusso.

La QUARANTAMAULA és una criatura fantàstica d’origen demoníac, emprat per a fer por els xiquets que no feien cas. En Ontinyent és coneguda con Corantameula, amb aparença de bruixa i gat, que atemorissa els xiquets fent soroll damunt les teulades. En Tibi té el cos d’humà i gallina, amb el coll de voltor. QUEIXALETS és una criatura nocturna amb les dents llargues i garres a les mans. Els pares ho feien servir per a atemorir els xiquets quan no els feien cas. El SAGINER és un personatge de la cultura popular de molts països. Se li representa amb forma humana, que mata principalment dones i xiquets per extraure la grassa corporal, per fer ungüents curatius o sabó. En altres parts d’Espanya rep el nom de Sacamantecas. Era fet servir per a fer por els xiquets si arribaven tard a casa o es paraven a parlar amb estranys. La TARASCA és una criatura mitològica de la llegenda medieval de Santa Marta, que es representa amb diferents formes en altres festivitats del Corpus Christi a Espanya. Ací és un monstre amb cos de tortuga, sis potes, cua d’escorpió i cap de lleó. l se

Per ampliar informació respecte als monstres de l’imaginari valencià: Borja, Joan; Gisbert, Francesc; i Labrado, Víctor: Guía inacabada de la fantasia valenciana. Museu Valencià d’Etnología, València, 2022 Pons Cortell, Amparo: Monstres i imaginari valencià. Criatures fantàstiques a cabassades. Estem salvats! Llibret Falla La Palmera, Sagunt, 2013 Ceballos i Sanabria. De València i monstres. Falla Plaça de la Reina-Pau-Sant Vicent (2020-2021)

Activitats i passatemps DE POR!!!! PER ALS MÉS MENUTS/DES 1- Ombres xineses. És amb l’arribada de la nit que

solen aparèixer les pors. Una activitat que us proposem per a diluir la por a la foscor i als éssers nocturns és practicar amb les ombres xineses. Apagueu les llums, enceneu un xicotet llum i comenceu a practicar. Podeu fer-ho amb les mans o utilitzant figures de cartolina enganxades en bastons de fusta. Ací et deixem algunes perquè hagués amb les mans.

2- Els sons de la nit. És de nit. Ja dins del llit per a

dormir i ben tapat amb els llençols, se sent un soroll. Què ha sigut això? És un monstre? Potser només és la casa que cruix! A la nit, quan hi ha calma els sorolls sonen més que mai. Proveu de posar-vos a les fosques i sentiu els sorolls de la nit: un grill, la pluja, els trons, la brisa… Identifica los i parla amb la teua família sobre quins sorolls escolteu. També podeu jugar al matí a estar en silenci i sentir tots els sorolls. Pareu atenció a cau d’orella i a sentir!

3- El llibre màgic de les pors. Parlar de les pors

ajuda xiquets i xiquetes a relativitzar-los. Podeu confeccionar El llibre màgic de les pors, un conte on explicar les nostres pors i dibuixar-los. Una vegada acabat podeu explicar-ho de tant en tant en família.

4- Dibuix del telèfon roig. Saber que pots confiar en algú és un gran motiu per a augmentar la seguretat. Dibuixa un telèfon i penja’l al costat del teu llit. Podràs utilitzar-ho sempre que ho necessites!

5- A qui puc ajudar? El sentiment de competència, de sentir-se capaç de resoldre un problema, és un sentiment essencial. Jugarem a resoldre les pors dels altres. Escriurem la por en un paper i el posarem dins d’un pot. Després anirem un a un traient-los i buscant solucions a tots. Pots jugar a aquest joc amb la teua família o grup d’amigues o amics. Per què no fer-ho en la falla la nit d’Halloween? 6- El pot de les pors. Cada xiquet/a té el seu propi pot, que

pot decorar com més li agrade. Dins del pot es guarda allò que ens produeix por (objecte, dibuixos…). Una vegada dins i tapat, podem fer les coses sense por.

7- Crea el teu propi monstre. En aquesta pàgina pots dibuixar un monstre monstruós per a tindre’l en el teu llibret. No t’oblides de ensenyar-lo a tota la falla!

8- Dibuixa en un foli, retalla i munta el teu monstre. No es diga més. Retalla aquesta pàgina i crea el teu monstre. Pinta-ho i decora-ho com més t’agrade. I si els portem tots i els posem al voltant de la falla? Que por!

9-Contes per a treballar la por.

- Encendre la nit - Jo mataré monstres per tu - No te’n vages - El gos negre - Una tempesta de por - Aquest monstre em sona - Els tres bandits - Tinc un drac en el budell - Monstruós sorpresa - Martin gris - On viuen els monstres - L’abric de pupa - Quan tinc por

1.-Dinàmica del mur

ADOLESCENTS

La dinàmica consisteix a córrer a la màxima velocitat possible, amb els ulls embenats, cap al mur humà que es troba a diversos metres de distància i que acollirà a qui corre en arribar a elles/us. És imprescindible guardar silenci en tot moment, especialment quan corre la persona. Es tracta d’un joc en grup que pots realitzar amb els teus amics i amigues. Embena els ulls a un d’ells/as i fes-los córrer. Veuràs quina és la reacció de cada persona a la por.

2.-L’Escala de la por

A partir d’aquesta dinàmica el que es pretén és escalonar la por de manera que es puga anar superant escaló a escaló. El que s’ha de fer és valorar una por (irracional) i desglossar-lo en 10 xicotetes metes (que seran els escalons). Així per exemple, una persona que té por als Gats podria realitzar la següent escala; Escaló 1: Buscar fotos en internet en les quals apareguen gats. Escaló 2: Mirar en internet vídeos sobre gats. Escaló 3: Observar durant uns minuts un gat des de darrere d’una finestra. Escaló 4: Observar durant uns minuts un gat des de l’altra vorera. Escaló 5: Observar des de mitjana distància un gat sostingut en braços per una altra persona. Escaló 6: Observar des de prop un gat sostingut en braços per una altra persona. Escaló 7: Posar-se al costat de la persona que sosté en braços al gat. Escaló 8: Estar en un lloc tancat acompanyat per una altra persona amb un gat al qual ningú sosté en braços i a una distància considerable. Escaló 9: Acostar-se a un gat a pocs metres de distància sense que ningú sostinga al gat en braços. Escaló 10: Posar el gat sobre els genolls, però sempre agafat per una altra persona.

MANUALS PER A FAMÍLIES

- Les pors i l’aprenentatge de la valentia. José Antonio Marina. Editorial biblioteca UP. - Les pors infantils en la literatura per a xiquets. Salamanca: Fundación Germán Sánchez Ruiperez - El xiquet poregós. Francisco Xavier Méndez. Editorial Pirámide. - Els xiquets, la por i els contes. Ana Gutiérrez i Pedro Moreno. Desclee de Brouwer.

DISTINTIU D'ARGENT David Fernández Alemany Pablo García Marques Pablo Mena Nicolau Pablo Rivas Gil Ainara Font Jordán Aitana Galera Iglesias Sara Peiró Salazar Lucía Rivas Gil Alejandra Ruíz Alcón Izan Fernández Alemany Laura Peiró Salazar

infantils

distintius

DISTINTIU D'OR Iker Carrión Muñoz Martín Moreno Rubio Ariadna Comeche Fernández Carla Cotano Rodríguez Erika Domínguez Pallardó Francisco Doñate Giménez Iván Jiménez Peris Álvaro Sánchez Toril Canos

Falla BLOCS PLATJA

Firmes i dedicatòries

Esbossos de portades 31

President: Julio Mena Gimeno Àrea de Secretaria Secretari: Ximo Iglesias Cerdà Vicesecretària: Judith Galindo Gil Àrea de Tresoreria Vicepresident 1r: Sergio Espallargas Castillejos Comptadora: Mar Navarro Sifre Delegat contractes i compres: Antonio Conde Vallet Delegats Loteries: Javier Carrión Navarro i Tere Tatay Navarro Àrea de Protocol i Cultura Vicepresident 2n: Francisco Javier Greses Cardona Coordinador Llibret: Juan Vicente Sancho Ros Coord. El Cant de L’Estoreta: Sergio Espallargas Castillejos Del. Comunicació i Xarxes Socials: Alba Ferri Rodríguez Delegada Grup de Balls: Sandra Rodríguez Cabrera Delegat Falles i Artistes: Diego Iglesias López Delegada: Raquel Garriga Grau Delegat: José Javier Pardo Parrizas Àrea de Festejos Vicepresident 3r: Abel Valero Ballester Del. Festejos: Pilar Ferrer Pérez Delegada: Sandra Díaz López Delegada: Claudia Sáez Chulia Delegada: Conchín Giménez López Delegat: Nicolas Maeztu Gómez Àrea d’Infantils Vicepresidenta 4a: Ma Teresa Martínez Vallés Del. Infantils: Paula Fernández Molina Delegada: Irene Sánchez Adsuara Delegada: Nadia Dolz Fernández Delegada: María Chulia Saragossa Delegada: Amparo Grau Morte

Delegada: Macu Adsuara Cervera Delegada: Fina Férriz Ramírez Delegada: Pilar Cabrera Mompó Delegat: Roberto Rocher Fernández Delegació de Play Back Play Back Infantils: Claudia Sáez Chulia Play Back Majors: Domingo Galera Sánchez Àrea d’Activitats Diverses Vicepresident 5é: Adrián Arquiola Giménez Delegat Activitats Diverses: Alejandro Cervera Sánchez Delegat: Miguel Ángel Sánchez Quirós Delegat: Joaquín Cotano Villalobos Delegat: Rafael Sarrión Rivero Delegat: Oscar Doñate Peleguer Delegat: Carlos Bernuz Alarcón Delegat: Miguel Nacher Moreno Delegat: Ramón Montero Jiménez Delegat: José Vicente Espallargas Fenollosa Coordinador Seguretat: Isaac Marín Martín

JD directiva

junta

RM majors

recompenses

BUNYOL D'OR Javier Gil Puig Isabel Angulo Canosa Adriana Cano Martínez Esther Sierra Dolz Sonia Chulia Aparisi

BUNYOL D'ARGENT José Aygües Orejuela Toni Olaya Alonso Cesar Parras Sifre Rafael Roque Naval Adrián Valero Nieves Mayte Ahuir Aubán Noelia Baus Chisvert Lía Canillas Chulia María Chulia Zaragoza Andrea Duato Llorens Ma Dolores Giménez Moreno Ma Lucía Martínez Fossati María Martínez Martín Ma Teresa Martínez Vallés Claudia Sáez Chulia Paula Sánchez Mateo Ainhoa Sánchez Serra Carla Bernat Quilis Joaquín Cotano Villalobos Mónica Gimeno Domínguez Claudia María Gorris Mateo

BUNYOL D'OR AMB FULLES DE LLORER Adrián Arquiola Giménez Alejandro Cervera Sánchez Domingo Galera Sánchez Jorge Medina Vacas Roberto Rocher Fernández Miguel Ángel Sánchez Quirós Ma Pilar Ferrer Pérez Raquel Mercado Martínez Irene Sánchez Adsuara

BUNYOL D'OR AMB FULLES I BRILLANTS Alejandro Comeche Gallego Ma Teresa Capilla Tatay Sandra Rodríguez Cabrera Ana Rosalén Aguilar Ma Isabel Soriano Cuecos Elena Esteve Bordera Patricia Fernández López Susana Fernández López

FALLA BLOCS PLATJA Llibret 2024

Fallera Major

QUIN ÉS EL TEU NOM?: AINHOA SANCHO RODRÍGUEZ EDAT: 20 anys QUÈ ESTÀS ESTUDIANT?: Estic al 2n any de Grau Mitjà d'Administració. EL TEU MENJAR PREFERIT?: Paella o gatpaxo manxec. DEFINEIX-TE AMB TRES PARAULES: Riallera, sincera, cabuda. QUÈ ÉS ALLÒ QUE DESTACARIES DE LA TEUA COMISSIÓ: Que sempre som una gran família i no canviarà. QUIN ÉS EL TEU ACTE PREFERIT?: L'Ofrena i la Presentació. EN UNA PARAULA ALS TEUS REPRESENTANTS: Inigualables QUÈ ESPERES D'AQUESTES FALLES 2024?: Poder gaudir al màxim amb la meua família, la meua comissió, i amb els meus representants a tots els actes. 34

AINHOA SANCHO i RODRÍGUEZ Fallera Major 2024

CM major

comissió

FALLA BLOCS PLATJA Llibret 2024

GUIÓ: glop llarg de festa Falla Gran 2024

falla

FG gran

CENTRE Cada any l'artista pensa i es trenca el cap, inventa i reinventa per fer de les falles una festa actual.

Després de molts anys hi ha coses que han de canviar; aprendre de l'antic i avançar cap a la modernitat. Amb el cor encés en flama i la música sonant, les falleres i els fallers gaudeixen en comunitat.

L'artista planteja la idea d'allò, per a ell, ideal, i la resta pren exemple per tirar la festa endavant.

Artista: Víctor Hugo Giner i Navarro Esbós: Diego Iglesias i López Versadora: Letizia Noguera i López 39

TRASERA La maquinària es tensa i perd autonomia perquè la festa acaba en mans del poder i la política. La festa ha sigut i és propietat de la ciutadania i ningún ha d’aprofitar-la per a exercir la seua tirania. La nostra història és quelcom sagrat i no s'ha de vendre a qui la vol manipular. La tradició naix i creix pel poble i açò no té discussió la tradició és el poble evocant els seus records. LATERAL 1 La creativitat és una cosa inherent a l’ésser humà, però pot ser amb la tecnologia tinga data de caducitat. El futur arriba, -és un feti açò implica canvis al món faller. LATERAL 2 A la muntanya de l'ego es crucifica l'artista, càstig definitiu per a perdre'l de vista. La fallera vol reparació del seu ninot indultat i no entén que per a altres això no és una prioritat.

Versats, monuments i veredicte es posen en entredit, ¿i si ara és una màquina la que ha de decidir? S'ha de conservar la puresa de la nostra festa -és un artper a garantir llarga vida al món dels artesans.

Cal el faller acceptar una reeducació i entendre que no sempre és el centre d’atenció. Senyor pirotècnic pot començar la mascletà, que tota la gent calle i comence a escoltar.

Cant de XXXIII edició l'ESTORETA

l diumenge 5 de febrer de 2023 tingué lloc la XXXIII edició del concurs de Lo Cant de l’Estoreta del Marítim, organitzat per la nostra comissió. Presidí l’acte nostra Fallera Major Infantil Tesa Montoro Capilla, acompanyats en la primera part per la Fallera Mayor Infantil de València 2023 Paula Nieto Medina i la seua Cort d’Honor. Participaren més de 70 infantils de les 4 comissions falleres. L’acte fou conduït pels nostres fallers Ainhoa Sancho i Pablo González. Cada comparsa fou narrada per un infantil de cada comissió fallera. Tots els participants tingueren un obsequi.

El jurat estava composat per Paco Celdrán (cofrade i director de EOS), Luis Calderón (estudiós i difusor del folklore), Gracia López (professora de la UPV i investigadora de Patrimoni i Arqueologia Industrial) i María Tomás (periodista i vicepresidenta de la J.C.F.). El seu veredicte fou: Personatge: 1º Rosari-Plaça Calabuig ( José Benlliure, un carrer ben merescut) 2º Mestre Valls-Marí Albesa (Cuina d’estreles) 3º Progrés-Teatre de la Marina (Miguel Señoris) 4º Dr. J. J. Dómine-Port (La grúa roja del Port) Cant: 1º Progrés-Teatre de la Marina 2º Mestre Valls-Marí Albesa 3º Rosari-Plaça Calabuig 4º Dr. J. J. Dómine-Port Comparsa: 1º Rosari-Plaça Calabuig (La màgia de les Falles) 2º Progrés-Teatre de la Marina (Els gremis) 3º Falla Mestre Valls-Marí Albesa (València gastronòmica) 4º Falla Dr. J. J. Domine-Port (El pulmó del Mediterrani)

Premi Extraordinari “Actualitat del Marítim” a la figura de ‘Gremi gelaters – Gelatica Ice Concept’, de la falla Progrés-Teatre de la Marina, entregat per Paloma Mas, secretària de l’Agrupació de Falles del Marítim. Premi Extraordinari “Pepe Chiral” per a Juanjo Leal Español i Valentina Salvador Romero, de la falla J. J. Dómine-Port, entregat per Sandra Gómez, vice alcaldessa de l’Ajuntament de València. Premi Extraordinari “Pepe Ombuena”, patrocinat per La Joia Indumentaristas, a la figura ‘Josep Benlliure un carrer ben merescut’, de la falla Rosari-Plaça Calabuig, entregat per Mireia Ombuena, filla del nostre benvolgut Pepe Ombuena. S’entregà un xicotet estendard a la guanyadora del concurso del cartel anunciador Daniela Carrascosa Caballero, de la falla Rosari-Plaça Calabuig. Per amenitzar l’acte, els grups de balls regionals de Isaac Peral-Méndez Núñez i de la nostra comissió, ens oferiren una mostra de balls regionals.

El guió de tot un any L'exercici dia a dia

FALLA BLOCS PLATJA Llibret 2024

Hola: -Em diuen Gisela i soc la Fallera Major Infantil per a aquest exercici, però tots els meus coneguts en diuen YiYi. -I jo soc Ainhoa la Fallera Major i les dos juntes representarem a la nostra comissió a l'exercici 2024. Si repassem com és el dia a dia de la nostra comissió, tindrem una cartellera de la més variada des de plors a rialles. Però que de segur serà una història interminable...

(Bé Ainhoa, comença que m'estic ficant nerviosa.)

D'acord. Només començar l'exercici per allà al mes d'abril, en primer lloc, coneguérem qui seria l'encarregat de dirigir la nostra aventura, el President: JULIO MENA i GIMENO I a continuació ens vam posar a treballar per a veure qui seria el mestre faller que ens ompliria el carrer de vida en la setmana fallera i que enguany s'encarregarà de fer els dos monuments de la nostra comissió.

Artista Faller:

Victor Hugo Giner i Navarro

El diumenge 16, Tesa, Alba i Julio representaren la comissió en els actes en honor a Sant Vicent Ferrer, assistint a la missa celebrada en la parròquia al costat de la Junta Vicentina de l'Altar Platja. El dilluns 17 poguérem gaudir de l'ofrena de flors a Sant Vicent Ferrer al cap i casal.

Ainhoa espera un poc, què la comissió infantil també forma part d'aquesta falla i tenim molts actes per explicar als nostres amics.

Per començar, el diumenge 30 vàrem fer l'apuntà on els més xicotets van tindre pinta cara i jocs en la plaça, mentre els més majors paraven taula per a gaudir d'un magnífic arròs amb fesols i naps per acabar jugant tots al Bongo Blocs .

I per fi arribaria un dels dies que més il.lusió ens anava a fer, per fi entràvem en el mes de maig i el divendres 5 va ser la nostra elecció com a falleres majors. Et recordes quins nervis passàrem, com no m'he de recordar Gisela, si quasi no arribem a la meua pròpia elecció. T'imagines que em nomenen i no estic, mare meua, pitjor que una pel.li de misteri. Encara sort que va eixir tot bé. Fallera Major Infantil per les falles 2024, xiqueta: GISELA TORRES i GARRIGA

Fallera Major per les falles 2024, senyoreta: 47

AINHOA SANCHO i RODRÍGUEZ

El dissabte 6 estiguérem representats en la mostra de llibrets de Gandia pel nostre faller Javi Greses i molt ben acompanyat pels nostres bons amics de Panal Fallero. I per finalitzar la jornada, soparem i gaudirem de la final de Copa del Rei entre el Real Madrid i Osasuna tots junts al nostre casal. Ainhoa conta als nostres amics la tradició que hi ha al nostre barri del Canyamelar en complicar-nos la vida en fer truites. Si Gisela, com si no tinguérem prou en el debat d'en "ceba o sense ceba", jo no sé en què estaven pensant, però aprofitant que vàrem fer la marató de truc, també férem el primer concurs de truita Original i Clàssica i, com si es tractara de cinc estreles Michelin, la gent es va tirar avant, quedant així la classificació. Classificació campionat de Truc: 1er: Adela i Isaac 2n: Carlos i Adrián 3er: Patri i Jessi

Classificació campionat de truites originals: 1er: Sandra Rodríguez 2n: Maria Chuliá i Guillermo Muñoz 3er: Tamara Escoto Classificació campionat de truites clàssiques: 1er: Família Espallargas Duato 2n: María Dolores Gimenez 3er: Conchín Giménez I abans que passes a contar-los a tots els xiquets què tal va ser el vostre dia et diré que vàrem participar en els campionats que van organitzar l'Agrupació de Falles del Marítim tant de birles com de la Fallera Calavera. No tinguérem opció a pòdium però sí a un bon grapat de rialles.

Doncs Ainhoa ara et contaré, que el 3 de juny es va celebrar a la nostra comissió, com ja és costum de fa molts anys el dia del Faller i la Fallera Infantil, on els xiquets i xiquetes passem un dia del mes divertit. De bon matí agarrarem forces en l'esmorzar per anar-se'n al parc de Gulliver baix del riu on estiguérem tot el matí fins a l'hora de dinar que vàrem fer un descans per menjar-se un bon plat de macarrons, per poder continuar jugant fins a la nit, on soparem en el casal i fins als més valents i valentes es pogueren quedar a dormir fins al dia següent. I el dia 4 les nostres FFMM del 2023 Tesa i Alba acompanyades per Julio, el nostre president, acudiren junts les falles del nostre sector al tradicional Besamans de la Verge dels Desemparats, així que la nostra comissió va estar del mes bé representada. Ja ho crec, YiYi, però tota bona pel. lícula, té un bon final i el dia 10 de juny a l'Ateneu del Marítim es va celebrar l'acte d'acomiadament de les nostres amigues i les que han estat durant tot un any unes digníssimes representants, del que tota la comissió estem molt orgullosos. I no tenint prou emocions, no ens podem perdre el que ve a continuació. Si clar, però... Jo crec que és moment que el nostre President, escriba unes paraules i es puga dirigir a tots els amics per presentar un nou acte, que espere tinga continuïtat durant molts anys en la nostra comissió: <<Gràcies xiques per contar en mi i deixar explicar a tots els nostres amics i amigues aquest nou projecte que hem posat en marxa en aquest primer any, en l'objectiu de fomentar l'activitat física i la salut dels nostres infantils el diumenge 11 vam celebrar les I Mini Olimpíades a la pista d'atletisme de Poblats Marítims amb l'únic objectiu de crear un ambient sa i divertit perquè els fallers infantils de les diferents comissions tingueren una experiència única gaudint de l'atletisme, sense oblidar que Valèncià és la ciutat del running, contant en algunes de les millors proves del món en les diferents disciplines>>.

Entre les 16 comissions de falles diferents que participaren poguérem gaudir de més de 250 xiquets i xiquetes nascuts entre el 2009 i el 2022 on van haver de realitzar un grapat de proves fins a classificar-se per la final.

Les proves van transcórrer amb total normalitat, ja que estaven dissenyades per professionals de l'activitat física i l'esport, i supervisades per un servici d'infermeria i ambulància. Totes les edats van tindre la seua corresponent prova tant de Velocitat des dels quaranta fins als 100 metres, Resistència de 200 fins als 800 metres, Relleus des de 4X50 metres fins 4X200 metres i llançament de pes.

El 13 vam anar a participar en el campionat de dards que va organitzar l'Agrupació Falles del Marítim on vàrem obtindre pòdium en un merescut 3er lloc. Quina Punteria!!!

I ara que et pareix si fem una aturada per a refrescar-nos??????

Si clar, com en Sant Joan que bé ens ho passarem, de bon matí en la guerra d'aigua per continuar en els castells inflables fins a l'hora de dinar. I per la vespra, tinguérem jocs, berenar i la cremà de la nostra foguera infantil. A la nit arribà el torn dels majors. Pararem taula i soparem tots junts al carrer on poguérem gaudir de clòtxines i sangria per tots els assistents que ho van desitjar. Per finalitzar, una gran Discomòbil fins a bé entrada la matina.

Al mes de juliol, el dia 2, les nostres representants acudiren a la preselecció de la Fallera Major de València i la seua Cort d'Honor als jardins del Palau, no tinguérem sort de ser escollides, però vam fer un gran paper de representació de la nostra comissió. Ara Gisela, toca descansar. Arriba l'estiu i cal gaudir-ho. Però no oblides que açò no acaba ací. Encara queden un bon grapat d'actes i nosaltres som les protagonistes. Si Ainhoa, però no t'oblides de Julio, que no només som tu i jo les protagonistes. Nooo!!!, per a protagonistes estan els nostres Bloquers/res pel Món tant infantils com majors, on pugen fotos de les seues vacances demostrant que en Blocs som a tot arreu, fins i tot a l'estiu.

Després de l'estiu i un mes que merescut descans, tornàvem en ganes de més festa i vam celebrar el 17 de setembre al nostre casal el concurs d'arròs al forn i flams Després d'una complicada deliberació, i alguna intoxicació així va quedar el resultat: Guanyadors d'arròs al forn: 1er: Sergio i Andrea 2n: Pepa Tarín 3er: Silvia Marín (El pitjor arròs al forn va ser el de la nostra fallera Patricia Salazar).

Guanyadors de flams: 1er: Adrián Arquiola 2n: Conchín Giménez 3er: Raquel Rocher (El pitjor flam va ser el del nostre faller Jorge Medina).

Però els mes intrèpids van poder gaudir del Campionat intern de Parxís, i així va quedar la classificació: 1er: Adela i Julio 2n: Jesi i Patri 3er: Tere i Pepita

Per finalitzar l'esgotador dia, els representants junt amb part de la comissió vam anar a felicitar a la nostra veïna Paquita pel seu 100 aniversari. El 23 de setembre al matí, els nostres fallers tant infantils com majors vam participar en el campionat de pic i pala organitzar per l'Agrupació de Falles del Marítim.

I per fi arribà un dels moments que tant Gisela com jo estaven esperant, la nostra Proclamació. Va tindre joc l'Ateneu Marítim el 23 de setembre on estiguérem molt bé acompanyades per part de la comissió i familiars. Poguérem gaudir d'un dels actes més importants per una Fallera Major.

Gisela, com va anar el taller??? Molt, però que molt bé. El dissabte 30 vam fer un taller de motxilles personalitzades per a tots els infantils que van voler baixar, on tinguérem pintures, temperes i diferents materials per a personalitzar-les i cadascú s'emportà la seua a casa. Ahhh! i el més rellevant també, berenarem i tinguérem dolços. En fi, passarem una vesprada d'allò més divertida. Ara Julio, et toca a tu. Explica'ns alguna cosa: El diumenge 1 d'octubre anàrem a l'Ofrena Marinera a la Verge submergida al port de València en un acte organitzat per la Federació Agrupació Falles del Marítim i ens tocà vaixell de Visca!! i Visca!!, que no va estar de res mal. Però si aquesta comissió es distingeix per alguna cosa de la resta, és per les ganes que sempre hi ha de festa, aprofitant el pont d'octubre, vam aprofitar per a celebrar el mig any faller fent diversos actes. El dia 7, acompanyats per la nostra FMI Gisela i tota la delegació, els nostres infantils van anar al Parc de Benicalap a dur a terme diverses activitats, on poguérem gaudir d'un bon esmorzar. Per la vespra, passarem dels més menuts als més majors i tinguérem un berenar per a tots ells oferit per la falla, on poguérem realitzar un col.loqui del més divertit recordant la seua joventut. Seguidament, poguérem acompanyar als nostres representants a la processó a la Verge del Rosari, i per finalitzar el dia, tot aquell que va voler, es pogué quedar a sopar al casal, on varen tindre diferents jocs. 53

El diumenge 8 vam organitzar el concurs de paella valenciana. Després gaudiren d'un poquet de música fins a l'hora de sopar com a colofó d'un intens cap de setmana.

Què et pareix?, açò és un no parar Ainhoa, doncs asseu-te que encara hi ha per a una estona. El diumenge 15 vam celebrar el nostre concurs intern de dominó. Mentrestant els més cuiners participaven en el concurs de croquetes i pastissos de formatge. Tot preparat per dinar això si haguérem d’esperar al nostre grup de ball que va participar en el festival de folklore de València que va organitzar la nostra falla veïna a les Drassanes. Després de dinar, els nostres representants van fer entrega de les culleres d'argent, d'or i d'or amb fulles. Guanyadors de dominó: 1er: Laura i Emilio 2n: Jose i Adela 3er: Ma José i Ma Carmen

Guanyadors de Croquetes: 1er: Ramón Montero i Carmen Moreno 2n: Germán Leida 3er: Pepi Tarín i Mª José Montero

(La pitjor croqueta va ser de: Joaquín Cotano).

Guanyadors de Pastissos de Formatge: 1er: Ma José Montero i Pepi Tarín 2n: Patricia Fernández 3er: Raquel Rocher (El pitjor pastís de formatge va ser de: Sergio Espallargas).

Ainhoa asseu-te, que ara ens toca a la comissió infantil contar a tots els nostres amics el bé que seu passarem a la festa de Halloween. Aprofitant que enguany la nostra falla tractarà sobre la festa de Hallowen al matí tinguérem jocs, pinta cares de terror i poguérem preparar la nostra carabassa fica-li un rostre del més malèfic. A la vesprada, tots disfressats vàrem anar pels carrers del barri al crit de caramels, mentrestant els veïns aguaitaven als balcons llançant tota classe de caramels i xocolatines que guardaven en les seues cases. En acabar la cercavila, ens esperava una de les coses que els xiquets i xiquetes d'esta comissió més gaudim, el passatge del terror. I per si no era prou, els més valents i valentes poguérem sopar al casal un beuratge màgic i quedar-se a dormir al casal a sentir les històries més terrorífiques i esborronadores. Val xiques ja està bé, deixeu-me dir que el diumenge 29, aprofitant que havíem de netejar el casal i arreplegar als nostres monstruosos fills i filles que havien passat la nit al casal, tot aquell que volgué, va poder participar en l'esmorzar que organitzarem per passar el diumenge del matí fent falla. I de pas aprofitaré per a contar als nostres fallers i amics que el dimarts 31 va ocorre un assassinat al nostre casal, però no hi ha perquè preocupar-se. Els nostres fallers i falleres més audaços van fer de detectius i van donar en l'assassí. I així al mes de novembre estarem tots més tranquils per continuar en les activitats que encara ens queden. Quina por vam passar Ainhoa ja pensava que era el final del nostre any, el final menys desitjat com si es tractarà d'una pel.lícula d'Alfred Hitchcock. Però sort que es va poder resoldre per continuar en totes les activitats que ens esperaven a novembre.

Tranquil.la Gisela, que en la nostra comissió tenint gent de lo més sabuda. Per a mostra, tens el divendres 10 després de sopar al casal, vam fer el nostre particular trivial de preguntes i proves on després d'un grapat de rialles, la classificació va quedar així: 1er Adela, Tere, Fina, Mari Carmen, Amparo, Cochin, Sarita 2n Pilar, Vicente, Raquel, Juanpe, Brian, María, Mayte 3er Alba, Raquel, Ainara, Abel, Paula, Nadia 4t Alex, Roberto, Tere, Juani, Antonio Sí, Ainhoa, però no et penses que els infantils no som resabuts i esportistes. El dissabte 11 vam participar en el concurs de canut organitzat per la nostra agrupació. Però t'he de dir que no ens anà massa bé, però el que se'ns donà de meravella va ser el concurs de cultura infantil de l'Agrupació del Marítim on vam quedar segons a sols una resposta dels guanyadors. Doncs millor que els nostres majors, crec que van quedar a una resposta però... per la cua.

Per que xiques, el dissabte arribava un dia que en feia molta il.lusió, per fi arribava el dia que anàvem a presentar davant de tota la nostra comissió els ESBOSSOS que passarien a ser els nostres monuments per a la setmana fallera i la nostra portada del llibret que ens anuncia que ja s'estan aproximant les nostres festes.

Açò és un no parar, d'activitats ni hi ha més capítols que al Falcon Crest. Serà qüestió d'agafar forces, i no hi ha millor manera que a la valenciana en un bon esmorzar que organitzà la nostra delegació de festejos, en cremat inclòs. Una bona forma per a preparar-se per a tot el que ens queda per davant. 56

I com no podia ser d'una altra manera, que millor que reunir-se que a la taula. El divendres 24 es va celebrar un sopar i seguidament el concurs de pijames on es van repartir premis per als pijames en més glamur i més divertits de la nit. Per finalitzar el més, el dissabte 25 Gisela i tots els infantils pogueren gaudir d'un berenar al casal i fer targetes nadalenques per ficar-les al seu arbre de Nadal.

El diumenge 26 anàrem a veure allò que serà la nostra falla al taller del nostre mestre faller Victor Hugo, però abans, no cal dir-ho, haguérem d'agarrar forces en un bon esmorzar.

Doncs bé, ja entrem al mes de desembre, més de molts nervis, per començar ja el dia 3 exposarem els vestits regionals al nostre casal. Ja tot preparat per un dels dies que va ser del més important del nostre regnat, la nostra Exaltació davant de tots els familiars i amics de la comissió, però abans el divendres 8 el nostre grup de ball va actuar en els balls al carrer que organitza Junta Central Fallera. Julio, Ainhoa sabeu què??? Hem rebut una candidatura per a President Infantil, per al present exercici, per fi tinc un company per poder gaudir de tots els actes que ens queden encara per celebrar i per que a tots el pugueu conèixer millor vós el presentaré:

President Infantil: AARÓN HORTAL i GRAU

Aarón conta com va ser la teua primera experiència com a President Infantil? <<Doncs, a pesar dels nervis tot i la responsabilitat de l'acte 57

tan rellevant en el que vaig fer el meu debut no va estar res mal, vaig poder acompanyar en l'Exaltació a la meua Fallera Major Infantil Gisela en uns dels dies més valuosos com a fallera major d'aquesta comissió>>. I a mesura que anaven arribaven les festes nadalenques el nostre prestigiós jurat va passar per casa de tots els infantils per valorar quin va ser el millor arbre de Nadal, i el millor Betlem de 2023. Enguany tots els infantils de la comissió tinguérem la sort que el Pare Noel va poder avançar el seu viatge i el dissabte 16 ens visità al nostre casal i poguérem entregar-li la nostra carta perquè ens portarà molts regalets. I com no podia ser d'una altra manera, el diumenge 17 es va organitzar el concurs de dinars al nostre casal Canelons i llesques amb ou. I ja per acomiadar-nos del mes de desembre i de l'any que millor manera que a la taula, el diumenge 24 es va celebrar un esmorzar nadalenc on tots junts poguérem brindar per les festes de Nadal. En entrar 2024, al gener, el dimecres 3 tots els infantils vam fer l'amic invisible i poguérem berenar el tradicional rosco de reis, calfant motors pel que seria un dels dies més especials per a tots els menuts, la cavalcada de reis. El diumenge dia 7, Gisela i Ainhoa van assistir a l'homenatge a les Falleres Majors del Marítim que organitza la nostra Agrupació. I per començar bé l'any i no perdre els bons costums, el diumenge 14 esmorzar i partida. Els menuts vam fer el dissabte 20 un taller de xapes, que va ser dels més divertits, i poguérem berenar al casal. El diumenge, els més majors van tindre el campionat intern de ramiro i el nostre grup de balls va actuar a l'exhibició de danses que organitza la nostra Agrupació del Marítim.

Gisela, Ainhoa, fins ací podem contar Jo crec que ja està bé, no? 58

D'això res Julio, si ara bé el millor, que et pareix, ja que enguany la nostra falla va sobre els guions, si..., fabriquem una màquina del temps per poder viatjar al futur. Com si fórem els protagonistes de "Regrés al futur"? Sí, però a la valenciana, tu imaginat que eres Marty Mcfly. Doncs no sé, conta'm i ja vorem: Ja vorás, el primer diumenge de febrer si el temps ens acompanya, com ja és tradicional, tenim la nostra XXXIII edició del Cant de L'Estoreta del Marítim on tots els xiquets i xiquetes de les falles participants tenen el seu premi, és un matí de germanor entre totes les comissions que participen on podem aprendre molta història i tradicions del nostre Marítim, i els fallers estan del més involucrat per fer guanyar el més estendards possibles per a les seues comissions. Tant al cant com al personatge o la comparsa, sense oblidar-nos dels premis extraordinaris Actualitat del Marítim, Pepe Chiralt, i José Ombuena. El dissabte 17 ens espera un esmorzar Prefalles per als infantils, on donarem els premis Príncep i Princesa de Blocs, i a la nit, serà el torn de la comissió Major Femenina, i entre totes elegiran la que serà la Reina del casal per una nit. Mentrestant, els homes fiquen banderes per tot el barri, esperant que arribe el seu moment de traure qui serà el Rei del casal. El diumenge 25 ens espera un dia del més esgotador. De bon matí, anirem a gaudir de la Macro-despertà, al finalitzar, tornarem al casal per agarrar forces en un bon esmorcar que haurà preparat la comissió de festejos i tots junts anirem fins a les Torres dels Serrans, per escoltar en la cridà una de les frases més famoses de l'àmbit faller, "JA ESTEM EN FALLES!". I així donarem fi al mes de febrer, i com pels carrers ja farà olor de pólvora el primer dissabte 2 de MARÇ anirem tots junt amb la nostra xaranga a la plaça de l'Ajuntament a gaudir de la Mascletà. I ja que estem en la màquina del temps per què no veurem que anem a fer en la Setmana Fallera?

PROGRAMA DE FESTEJOS FALLES 2024

PROGRAMA DE FESTEJOS

FALLA BLOCS PLATJA Llibret 2024

Les activitats i actes proposats poden patir canvis d'horari, modificacions o cancel.lacions, depenent de les normatives i recomanacions de la Junta Central Fallera i Ajuntament de València.

Divendres 8 de març A les 20:30 donarem pas als més menuts perquè preguen foc a la petardinada, just després anirem a arreplegar a les nostres falleres Majors per donar lloc l'encesa de la il.luminació dels nostres carrers, omplint d'ambient faller els racons del barri. Tot seguit, acompanyarem als nostres representants a la inauguració de la Barraca, seu festera a la setmana fallera on tindrà lloc la signatura del llibretBlocs24 per part dels nostres representants i podrem gaudir del primer sopar de cabasset a la barraca.

Dissabte 9 de març Per agarrar forces per a tot el que ens espera, farem un esmorzar per a tots aquells que el desitgen, tindreu un formulari per apuntar-se abans del dijous dia 7.

A les 12:00 h se celebrarà festival de Paelles Infantils on els xicotets hauran de vindre amb capell i davantal per a delectar-nos amb la seua millor degustació culinària. La falla posarà la llenya i arregle. A les 17:OO h ens concentrarem en la nostra barraca tots els majors disfressats per realitzar diferents jocs majors, i a les 19:00h serà el torn del Passa carrer de Disfresses Majors amb la nostra xaranga TATEKETE. Per concloure el dia, sopar a la nostra barraca, on se podrà encomanar un entrepà de pernil i formatge per 2,50€ per agarrar forces i donar-lo tot al nostre Disc Mòbil H.

Diumenge 10 de març A les 11:30 h Gran Volta a Peu Bloc Infantil, on comptarem amb carreres de diferents categories. A les 12:00 h Festival de Paelles Majors en la nostra barraca, on la falla ficarà la llenya. Recordeu que és imprescindible apuntar-se prèviament i deixar dipòsit reservant lloc. Al finalitzar el dinar donarem el tradicional premi LLIMA i TARONJA. 60

Divendres 15 de març Per a la vesprada es repartiran el premis dels concursos de festejos i com final de festa tindrem les actuacions del nostre grup de Playback infantil i major, també contarem en moltes sorpreses.

Dijous 14 de març A les 17:30 Concentració en el casal par a anar a la Replegà del Ninot infantil, amb la companyia de la Xaranga TATEKETE. A les 20:30 Sopar de Plantà Infantil en la nostra barraca oferida pels nostres representants infantils Gisela i Aarón en la nostra barraca (Hamburguesa). Seguidament, es farà entrega dels Chupetins, Bloquerins i Bloquerines 2024 per part de la Delegació d'infantils. A continuació acompanyarem a Gisela i Aarón a plantar el ninot infantil en la nostra falla, concloent la PLANTÀ DE LA FALLA INFANTIL. En finalitzar, els nostres infantils, tots aquells que el desitgen podrem sopar de cabasset a la barraca i a les 23:00 h anirem a passar una bona estona, tant majors com infantils, tots junts a visitar els monuments de les comissions amigues. Hi haurà un formulari abans del dia 6 per a tots aquells que desitgen vindre. (Preu 5 €) 61

Comencem amb la recepció del Jurat de la Falla Infantil. A les 9:00 h se celebrarà la Despertà Infantil, i en finalitzar podrem agarrar forces amb una Xocolatà. Seguidament, els infantils de la falla celebraran el Certamen de Dibuix on demostraran les seus dotes més artístiques. A les 12:30 farem la tradicional mascletà a mà, on els nostres infantils faran tremolar tot el barri. A les 17:30 tots ells ho passaran del més bé en l'animació infantil, vesprada plena d'activitats, moltes sorpreses i jocs. Seguidament berenar Infantil oferit per la falla. A mitja vesprada anirem tots a acompanyar a Ainhoa i a Julio a la Replegà del Ninot Major amb la companyia de la XARANGA TATEKETE. A les 21:30 h aproximadament, Sopar de la Planta Major oferit per la falla (Hamburguesa en creïlles). Concloent l'acte, acompanyarem a la nostra Fallera Major en la Plantà del Ninot Major de l'exposició a la FALLA GRAN i contribuirem a participar en la Nit de l'Albà llançant a les 24 h els focs d'artifici que la Junta Central Fallera ens ofereix. Podrem gaudir dels Carbronísims i figues de la nostra comissió. En finalitzar, tots a ballar en la Disc Mòbil

Dissabte 16 de març A les 8:00 h primera despertà acompanyada de la nostra xaranga TATEKETE i tindrem la recepció del Jurat de la Falla Gran. A les 11:00 h majors e infantils realitzarem un Passa carrer amb les nostres falleres Majors i Presidents per a visitar a les Falles veïnes del Sector. En finalitzar anirem a dinar (Arròs en fesols i naps). I corrent tots els infantils molt bé engalanats amb el vestit regional, ens concentrarem per anar a l'Arreplegà del premi de la Falla Infantil que de segur enguany tenim. En cas de no tindre premi, a es 17:30 h durem a terme en la nostra barraca jocs infantils i majors no t'ho pots perdre. Al voltant de les 20:30 sopar infantil oferit per la falla (Pizza il vulcano). I en finalitzar, serà el torn del sopar dels majors (truita de creïlla) i a continuació, gran fi de festa amenitzat per un Disc Mòbil.

Diumenge 17 de març A les 8:00h segona despertà acompanyada de la nostra xaranga TATEKETE. A les 9:30h concentració de la Comissió major al Casal per anar a arreplegar els nostres

esperats premis de la Falla Gran i Llibretblocs24. Al llarg del matí, es podran replegar els rams de flors per a l'Ofrena al Casal i a la vesprada tots i totes arreglades al nostre casal per anar a l'Ofrena a la Mare de Déu dels Desemparats (es confirmarà horari). En arribar i agarrar forces tindrem sopar a la barraca (torrà) on la falla oferirà una peça d'embotit i cansalà. Com a cloenda, tots junts gaudirem de l'Orquestra Mito fins entrada la matinada.

Dilluns 18 de març A les 8:00 h tercera despertà acompanyada de la nostra xaranga TATEKETE. A Partir de les 11:00 h tots a acompanyar a les nostres FFMM al Passa carrer per la nostra barriada. Arribant a les 14:00 h tindrem Mascletà a càrrec de la PIROTECNIA TURIS. En finalitzar, i deixar ben neta la plaça, anirem a dinar tots junts a la nostra barraca (Fideuà). A les 18:00 h celebrem junt a Gisela i Aarón el Gran Cercavila de Disfresses Infantils, pels carrers del barri i com a cloenda soparem tots els infantils a la barraca (hot dogs). 62

En finalitzar els nostres infantils, agarrarem forces al sopar major (Magre amb tomata) sopar oferit per la nostra Falla per donar-lo tot en la nostra Macro Disc Mòbil.

Dimarts 19 de març A les 8:00 h ultima despertà acompanyada de la nostra xaranga TATEKETE. A les 11:30 h Passa carrer de Sant Josep arreplegant a les nostres Falleres Majors i després Missa al nostre patró en la parròquia de Sant Vicent Ferrer.

els infantils gaudiran d'un berenar oferit per la falla. A les 20:00 tindrà lloc un dels moments més emotius de les nostres festes, la CREMÀ DE LA FALLA INFANTIL. Abans de cremar la nostra falla gran podrem sopar de cabasset a la nostra barraca i en deixar-ho tot ben net, a les 22:00 h per finalitzar la setmana fallera, passarem a la CREMÀ DE LA FALLA GRAN.

En acabar la missa anirem de Passa carrer per la platja. A la volta posarem a la porta de la Barraca per a la típica foto familiar. A les 14:30 Mascletà de Sant Josep al càrrec de la PIROTECNIA TURIS.

Tot seguit, en deixar la plaça ben neta, anirem tots a dinar a la nostra barraca (Paella). En finalitzar el dinar farem un Brindis per les Falles 2024, les quals segur que haurem gaudit. A les 16:30 h Parc Infantil i els majors aprofitarem per al desmuntatge de la Barraca entre tots com més prompte possible. Abans de la cremà 63

ABRIL

El 11 d'abril en el nostre Casal última reunió de l'exercici 2023-2024 i seguidament primera reunió de l´exercici 2024-2025.

FIN

FALLA BLOCS PLATJA Llibret 2024

apartat

PRÒLEG

temàtic

El guió d’enguany tracta del guió, com el lluç que es mossega la cua, en un gir infinit cap a dins. Perquè tot en les nostres vides està guionitzat, per molt que ens creguem totalment lliures per a viure-les com vulguem. Des del capitalisme, començant per les normes que manegen la societat. En una falla no és diferent. Res més començar l’exercici, fins i tot abans que finalitze l’anterior, planifiquem el lema que portarà la falla i tots els seus components al llarg de l’any. Tot en una falla és guió, el de les falles que plantem – l’imprescindible – que parla de tots nosaltres, dels fallers i fallers que componen aquesta família, del barri, de la ciutat, dels nostres problemes i il·lusions. Eixe guió, el guió de falla, és el nucli d’aquesta festa; sense ell això no és res. I eixe guió és el que recollim en el llibret per a parlar d’ell, ampliar-lo, exposar-lo al públic, difondre’l, amb els valors de la inclusió, la igualtat, el respecte i suport, la diversitat, la cultura i la història fallera com a banderes. A continuació, parlarem dels inicis del guió de falla, dels seus guionistes i de com eixa complicitat s’està perdent per valorar altres aspectes més visuals en ella, així com per les noves tecnologies, que ens mengen terreny. I, finalment, parlarem d’altres guions de la festa i preguntarem de manera directa als creadors d’eixos guions de falles que porten per lema les nostres pròpies vivències.

Els guions de falla

Ninot de Tir, Pensat i Fet, 1918

Juanjo Medina Bonilla, Revista Cendra

Apropament a l'evolució i temàtiques.

es del seu origen, algú hagué que dir, «Enguany, la falla parlarà de...» Eixos van ser els primers guionistes, crítics, juntadors de lletres i pensadors que anaren deixant la seua llavor per a quan els cadafals i la Festa, ja crescuts, començaren a necessitar artistes plomes lliures per a compondre els arguments a cremar. En el principi, el verb, el ficaren poetes com Bernat i Baldoví, que ajudaven a entendre els arguments de falles que contaven les escaramusses entre jovenetes i vells, veïnes i veïns i homes que no tenien clara la seua masculinitat —fent gala de l’homofòbia del moment— i diferents afers pseudoamorosos. Les primeres cròniques deixen referències a estes falles eròtiques, com eren conegudes. Encara que abans, s’escrivien versos que adherits a les parets properes al lloc on es plantava la falla o es penjava un ninot de tir1, completaven l’escena, per aquells que a finals del segle XVIII sabien llegir. Sembla que això ocorregué, segons Almela i Vives (1949:14), citant a Gayano Lluch, a un carrer de Valencia en 1788, va ser cremat un ninot de tir, després de servir de blanc de burles, com era costum en l’època. Aquell ninot sembla que va representar l’advocat dels Reials Consells i polític En Joan Baptiste Nebot, molt criticat pels valencians. Els versos que acompanyaren aquell ninot són estos: «A la nit voran vostés com ardix este judio que, dient-li tots nebot, cada volta es més tío.»2 Falla Plaça Marià Benlliure, 1912

FALLA BLOCS PLATJA Llibret 2024

Després les falles contindríem una sort de cartellera de tots aquells fets rellevants que ocorrien als escenaris de la ciutat. Circ, teatre, operes, sarsueles o bous, es combinaren amb la crítica política. I és esta crònica, la que va guanyar espai i on hem de parar un poc d’atenció. Les falles van reflectir cada conflicte polític, cada guerra —Cuba, Filipines o Marroc— i cada problemàtica entre faccions que anaven succeint-se, arribant a representar el 47, 4% de les falles plantades entre els anys 1871 i 1900, arribant al 61% de les falles en l’última dècada del segle XIX, segons l’estudi d’Antonio Ariño (1992). Amb el canvi de segle i l’acció fèrria de la censura els argumentaris anaren canviant a poc a poc, entrant en escena les denominades falles apologètiques, que es dedicaven a lloar a persones, institucions o ens eteris, com la cultura valenciana, per autobombo i autocelebració d’allò més nostre. Així es cremaren a tots els paladins de l’art, senyes d’identitat, monuments i personatges més o menys destacats de la valencianitat més impulsiva. Estes falles desplaçaren les crítiques més ferestes contra polítiques o l’estament eclesiàstic i les més obscenes, ja que algunes falles començaven a ser massa explícites. Dins d’esta tipologia de falla, podem incloure les falles publicitàries, que lloaven les virtuts de diferents productes o comerços que sufragaven l’import del cadafal, i que arribà al seu màxim quan, en 1912, la falla de la plaça de Marià Benlliure era un anunci del paper de fumar «Che», i obtingué al primer premi d’aquell any, per davant de falles amb arguments més habituals. Tots estos fets provocaren un gran rebombori, per entendre el públic i la premsa del moment que eixe estil de falles no deurien optar a premis, ja que no feien cap critica, leiv motiv de les falles. Sempre presents en les falles —de fet continuen estant-ho— les crítiques socials van consolidar-se a principis del segle passat. Són arguments de falla que abandonen la sàtira per a constituir-se en un crit de protesta davant les injustícies, amb un referent clar, les lluites entre els poderosos, rics i capitalistes, i els treballadors; de fet, hi ha teories que atribuïxen a esta lluita el naixement de la mateixa festa3. 1. Fins a finals del segle XIX, dels balcons de la ciutat de València es penjaven amb el tir -nom de la corda que s’utilitzava per a baixar i pujar mobles i altres objectes dels pisos-, ninots reomplits de palla, que prenien el nom del sistema emprat per a la seua exhibició. 2. En les cites literals, s’ha respectat l’ortografia original. 3. Per a saber més de les falles amb temàtica social, podeu llegir l’estudi Art i falles, reflex solidari, dins Solidaritat, Llibret Falla Cronista Vicent Beguer i Esteve 2014. Torrent, Comunica Comunicación Corporativa, pp. 41-90..

Els anys vint i trenta del segle XX, estan marcats pel ressorgiment de la falla eròtica i de la crítica política, en especial després de la proclamació de la II República. En les primeres

la comissió. També van tractar les noves esperances, o crítiques, dipositades en el nou sistema polític, com va ser la plantada als carrers de Vivons-Cadis pels artistes Labrosa i Ferrer amb el lema

Les falles contindríem una sort de cartellera de tots aquells fets rellevants que ocorrien als escenaris de la ciutat. Circ, teatre, operes, sarsueles o bous, es combinaren amb la crítica política —i segons els estudis fets per Rafael Solaz en 2014 i 2017—, la censura hagué de prendre cartes en l’assumpte, i estes falles rebien fortes crítiques en la premsa del moment per la seua càrrega immoral. Pel que fa a la segona de les temàtiques, la política, estigué marcada per la caiguda i exili d’Alfons XIII. És el cas de la falla Cuba-Dénia que dugué per lema «Alfonsito que plancha te has llevado», de J. Martínez, o «Paso por la frontera», plantada als carrers de Cadis-Dénia per

«El poble desperta», la de la Pl. de Sant Gil, d’Enrique Vidal, amb lema «Monument en record de la proclamació de la República», o la plantada a Cervantes-Pare Jofré davall el lema «El triunfo republicanov, obra dels artistes Bagán i Gracia, o, per l’últim, la plantada també per J. Martínez, «La indigestión del 12 de abril», per a la comissió dels carrers de MaldonadoVinatea; totes estes falles es plantaren en 1932, primer any faller després de la proclamació de la República4.

Curiosament, les que es veien envaïdes per temàtica política varen ser els guions de les falles infantils, com explica Ramón Estellés (2014:125): «la temàtica de les nostres falletes infantils dels anys trenta semblava oberta a qüestions i plantejaments que hui consideraríem poc infantils. Els xiquets parlaran de política i criticaran les actituds adultes o els problemes socials de l’època.» Així trobem falles que exaltaren la República, com Mestre Aguilar, en 1933, o la criticaren, com Organista Plasencia, el 1934. També aspectes socials o les relacions de parella com la Falla CiscarComte d’Altea també de 1934 i inclús falles homòfobes, com Maties Perelló i Mestre Aguilar de 1926, amb de tints eròtics i moralistes i el llibret de la qual tenia versos, de caràcter homòfobs, i que sorprén anaren dirigits als més menuts i menudes. Està clar que en este cas, els guionistes patinaren en plantejar la temàtica: «Així es veu per una escala de esquena a un pollo insegur que pucha, donant la espala, al vore un plátano dur.»

(esquerra) Monument en record de la proclamació de la República, Plaça Sant Gil (dreta) Nuevo Mundo, Falla Plaça Mercat Central

Canvi cap al «nuevo orden». Després de la Guerra Civil, tots i totes, hagueren de modificar el seu dia a dia. Canviant usos i costums, per les disposicions que anaven generant-se pels vencedors del conflicte. Les Falles també es subjugaren a les directrius, que van ser acotades i estrenyedores, i artistes i ideòlegs adaptaren els seus guions i les crítiques que escenificaven. Este control va durar fins a l’any 1971, a conseqüència de la promulgació, tres anys abans, de la Llei de Premsa i la certa relaxació i obertura que es van produir, el que comportarà l’aparició de noves temàtiques, encara que en estos anys de control absolut de la festa per part dels ajuntaments franquistes, pot ser, es visqueren les falles més intel·ligents i de crítica mai vista, ja que guionistes i artistes tractares de fer crítiques que sortejaren als censors, arribant-se a plantar falles molt dures amb el poder establit. En els primers anys les falles fan, fugint de temes compromesos, una apologia

4. Per a conéixer més de les falles durant el període republicà, deurieu llegir els tres articles de Manolo Sanchis que apareguts a la revista CENDRA les analitzaren, i que estan degudament ressenyats en la bibliografia ressenyada.

valencianista esguitada per tints folkloritzats, com la plantada en plaça de Lope de Vega en 1940 per Regino Mas, «Levántate y anda». L’estraperlo, també ocupà prou línies dels versos fallers, això sí en un especial interés en no passar-se de frenada. En la falla de la Pl. de Jesús de 1945, es criticava a aquells que comerciaven amb productes que no estaven a la mà de la majoria de la població, i la revista Pensat i Fet li dedicava este vers: «Vol dir que hi ha molta gent que en el joc de l’estraperlo té el gran entreteniment.» El tractament d’estos temes, provoca conflictes entre artistes i alguns dels personatges retractats als cadafals, com li ocorregué a Regino Mas amb les falles plantades en Mercat Central en els anys 1944 i 1947 «La llei de l’embut» i «Feria de muestras», respectivament. A pesar de tot, les falles incloïen de tant en tant temàtiques socials als argumentaris, com l’escassesa d’habitatges per a llogar, Pl. del Dr. Collado de 1946, dels artistes com Canet i García, on el pensador de Rodin, per molt que pensara, no trobava casa. La dona, tingué un paper significatiu en tot el període franquista, amb suposats homenatges, com la falla plantada als carrers Alt–Sant Tomàs en 1947, «Monumento a la mujer casera», de F. Roda, que lloava a l’ama de casa. O bé, la mala imatge que donava de les dones la Falla Sant Vicent-Sang de 1940, «on un home fa una potada a una dona, que sembla eixir ‘volant’. La falla volia cremar els vicis d’un ancià de gran apetit sexual, però l’única representació de vici que hi havia era la dona» (Medina, 2013: 129). Més avant en els anys del destape i tots els moviments revolucionaris que l’envoltaren, la dona, va ser centre de les més cruentes crítiques. L’alliberament sexual de les dones estava molt mal vist en la societat del moment, per provocar a l’home, per usar la píndola anticonceptiva, en «Control de natalidad», de Pl. Lope de Vega, 1976, de Mario Lleonart i inclús, es culpa a les dones de totes les conseqüències de la problemàtica de les drogues, «Las drogas», de Salvador Debón per a la Pl. de la Mercé, 1973, ja que la dona era retratada com la portadora dels vicis.

Falla Plaça Lope de Vega, 1940

Transició política

Encara que semble estrany, la Transició fou esquivada pels artistes i crítics en els anys en què es va viure, de fet les falles “van silenciar significativament l’arribada del nou sistema de llibertats, encara que hi ha honroses excepcions.” (Castelló, 2014: 125). Alguns guions de falles sí la reflectiren, com van ser «La nueva torre de Babel» de Vicente Luna, de 1977, a la llavors plaça del Caudillo, o «Artículos de la Constitución», dels germans Ferrer per a Antic Regne de ValènciaMestre Serrano, de 1980. Ja en l’asèpsia que produix el pas del temps, la falla Na Jordana plantà «La transició», de Manolo Martín en Na Jordana l’any 2002 i amb guió i disseny de Chema Cobo. Un nou argument polític del moment fou l’Estatut d’Autonomia, aprovat en juliol de 1982, però ja present abans en falles com «Concorde... Concòrdia», que Vicent Luna plantava en la Pl. del País Valencià, el 1981, “en què no sols es reivindicava la pau social, sinó també mesures impulsores de l’economia valenciana” (Castelló 2014: 131), o en l’escena de la falla municipal de 1983, «Este país», en la qual, el bou de l’Autonomia, era arrossegat per un tir de muletes dirigit per Ricard Pérez Casado, alcalde de la ciutat en el moment, ajudat per Joan Lerma, president de la Generalitat, i per Manuel Girona, president de la Diputació de València.

Estes dos falles, com la major part del mestre Luna i infinitat de cadafals d’artistes com Carlos Cortina, Regino Mas, els germans Fontelles, Julian Puche, Ricardo Rubert o Vicente Agulleiro, van ser guionitzats per José Soriano Izquierdo, per a molts el causant que les falles siguen hui en dia com són. De caràcter polifacètic, Soriano esbossa falles, dissenya carrosses, o treballa de periodista per a diferents capçaleres com La Correspondència de València o El Diari de València, i com il·lustrador per a Papitu, Gutierrez, La Traca, i des de 1936 com historietista en TBO. També va dirigir la revist El Coet. Va plantar falles infantils i col·laborà amb Tadeo Villalba i Regino Mas, debutant amb falles adultes en 1927 per a Colón – Pi i Margall, amb la falla «L’avaricia o Asò mos han dit…» La trajectòria de José Soriano Izquierdo, mereixeria un estudi en profunditat que pose en valor la seua labor per a l’evolució dels cadafals i els seus guions. Tornant als guions, l’aprovació de l’Estatut estigué condicionat per la Batalla de Valencia, la qual també aparegué als cadafals, davant del posicionament de moltes comissions de falla en un dels bàndols que es formaren en aquells moments. Així, una autonomia descafeïnada seria el resultat de tot este procés, com denunciava la Falla Cambrils-Camí de Montcada de 1979, plantada per la comissió baix el lema

«La repressió». O bé, la plantada per Av. de Peris i Valero-Cuba, en 1984 junt amb Daniel López, «Los males de Valencia», que feia un repàs de tot allò que la nova autonomia no havia solucionat, i dels mals que aportaven els polítics de l’esquerra catalanista. Estes vicissituds provocaren un ressorgiment de l’anomenada falla apologètica de rerefons valencianista, amb exemples com «Festes valencianes», de Salvador Gimeno, en 1983, per la comissió d’Almirall Cadarso-Comte d’Altea; «Valencianías», de Francisco Tomás per a Azcárraga-G. V. Ferran el Catòlic, en 1981; o bé la coneguda «El nostre himne», de José Martínez Mollà per a Pl. de la Mercé, de 1982. Així, les falles es convertiran en el màxim exponent de la valenciania, i el blaverisme farà ensenya de la Festa assumint «la valenciania temperamental com a element idiosincràtic de les Falles» (Flor 2011: 51).

Entre segles La política, els canvis socials, les drogues, la lluita de sexes o el pacifisme, continuaren engreixant els guions de les falles en les últimes dècades del segle XX, i han continuant fent-ho en el temps que portem del XXI. Però també moltes falles, han patit una disgregació amb allò que les va fer, les critiques a tot allò que ho mereixia. Diferents motius —per a mi el principal és la pèrdua de memòria d’allò que foren—, han conduït les falles de les últimes dècades a una buidor alarmant de continguts crítics, tot i continuar cremant a tots els personatges d’actualitat, però de vegades aprimant tant la línia entre la crítica i l’homenatge que es confon l’argument. Mes, com sempre n’hi ha excepcions, alguns artistes han tractat temàtiques arriscades, amb guions que denunciaven situacions que solen tractar-se de gaidó als cadafals. Com les falles de José Luis García Nadal, plantades per a la comissió Pl. d’Espanya en els anys 2003, «Antiglobalización»; 2004, «Un altre món!», i 2006, «Recuperem la memòria», en les quals l’artista criticava els perills de la globalització socioeconòmica, feia una crida a la lluita per un nou món lliure del poder establit, o a favor dels qui lluiten per la llibertat i la perden. Les falles plantades Falla Plaça del Cabdill, 1977

i guionitzades per la comissió d’Arrancapins, sempre han tingut la marca pròpia de denúncia social, com «Quan el mal ve d’Almansa... 300 anys després», crua crítica a la situació política del moment, que posava peus per amunt qualsevol polític que s’apreciara o bé «Nuclear? No, gràcies», de 1984, que introduïa un tema que si bé ja s’havia tractat en alguns cadafals, no s’havia fet amb tanta contundència, l’ecologisme, tractat en falles com «Salvem la costa», de José Luis Pascual Nebot per a Aras de AlpuenteCastell de Pop, de l’any 2008 o «Protegix allò que estimes», plantada a la Pl. de l’Ajuntament en 2022, per Alejandro Santaeulalia amb idea i disseny de l’artista gràfic Dulk5. El que ha guanyat espai ha sigut la temàtica social, ja que els guionistes no poden i no deuen estar abstrets de la realitat. Cadafals com «I la gent passa», d’Alfredo Ruiz per a Espartero-G. V. de Ramón y Cajal, de 1993, ens feia vore com era de dura la soledat per als majors; «XQ?», Av. de Burjassot-Ctra. de Paterna, de Carlos Berlanga any 2009, denunciava la violència de gènere o bé «Arrancamurs», on amb el seu caràcter habitual, la comissió d’Arrancapins, de la mà de l’artista Reyes Pe, denunciava entre altres violències de la societat actual, la situació que viuen les persones sense llar. Mateixa temàtica que la falla Pl. del Patriarca en 2018 amb «Invisibles» de Victor Granero. Dins d’esta tipologia de falla, va nàixer un subgènere, que parla de diferents malalties,

Falla Plaça de la Mercé, 1982

5. Si voleu profunditzar en les falles amb esta temàtica, podeu llegir l’article Reflex de la consciència mediambiental en els arguments de falla, publicat dins de Protegix allò que estimes, Llibret Falla Municipal 2022, pp. 61-76.

Falla García Lorca-Oltá, 2023

Sempre presents en les falles -de fet continuen estant-holes crítiques socials van consolidar-se a principis del segle passat. Són arguments de falla que abandonen la sàtira per a constituir-se en un crit de protesta davant les injustícies, amb un referent clar, les lluites entre els poderosos, rics i capitalistes, i els treballadors de les seues conseqüències i de com les enfronten aquells i aquelles que les patixen. Com «Men sana jn corpore sano», de Vte. J. García Pastor, per a Pl. del Patriarca en 2023, «Memorandus» i «Coactus», les dos de Rafael i Raúl Martínez i per a la comissió Bailén- Xàtixa en 2015 i 2016 o bé la falla «Pit» plantada per Raúl Martínez per a García Lorca- Olta en 2023, que parlava del càncer de mama. En els guions d’estes falles, solen participar diferents associacions que aporten dades i testimonis que servixen per a aprofundir en el tema a tractar. També han aparegut algunes falles que fan al públic part d’elles, com «El mirador» dissenyada per l’artista urbà Escif, feta volum per José Latorre i Gabriel Sanz per a Pl. de la Reina- Pau- Sant Vicent i «Liberum libri», que els Germans García plantaren en 2021 en Pl. de Jesús i que canviava amb cada visitant que rescatava un llibre de l’interior del monstre de la incultura. Junt amb estes noves propostes de trames als cadafals, continuem trobant els guions de sempre, que adapten les crítiques d’actualitat, esportives, de crònica rosa i també que poden ser un caixó on tot cap, però sense molta molla. Procurem que les falles continuen dient alguna cosa, és el seu fi, comunicar. Una falla sense missatge, és com una falla que no es crema, no és falla. Falla Plaça Jesús, 2021

Falla Ara d’AlpuenteCastell de Pop, 2008

Falla Peris i Valero-Cuba, 1984

Bibliografía - Almela i Vives, F. (1949): Las Fallas, dins la col·lecció Esto es España, nº 5, Librería Editorial. Barcelona-Buenos Aires. - Ariño Villarroya, A. (1992): La ciudad ritual. La fiesta de las Fallas. Antrophos-Ministerio de Cultura. Barcelona-Madrid. - Castelló Lli, J. (2014): Les Falles de la Transició (1973-1986): la democràcia ignorada i l’autonomia maltractada, dins Amb els Déus hem topat, Llibret Comte de Salvatierra-Ciril Amorós falles 2014. València, Associació Cultural Falla Comte de Salvatierra-Ciril Amorós, pp. 125- 139. - Estellés Feliu, R. (2014): Les falles infantils es fan fadrines, nombre i temàtica, dins Llibret A. C. Falla El Mocador 2014. Sagunt, A. C. Falla El Mocador, pp. 114- 135. - Flor Moreno, V. (2011): L’apropiació de la identitat valenciana: falles i anticatalanisme, dins Revista d’Estudis Fallers, núm. 16. València, Associació d’Estudis Fallers, pp. 50-59. - Medina Bonilla, J. (2013): La dona a les falles, molt més que bonica i galana, dins Després de la desena musa, Llibret A. C. Falla Plaça de Jesús 2013. València, A. C. Falla Plaça de Jesús, pp. 125- 154. - Sanchis Ambrós, M. (2006): La València inexistent. Temps de zona republicana (1931-1933), dins CENDRASuc de Falles. Núm. 2. Primavera-Estiu 2006. València, Associació Cultural Malalts de Falles, pp. 14- 22. (2006): El bienni negre (1934-1936), dins CENDRASuc de Falles. Núm. 3. Tardor-Hivern 2006. València, Associació Cultural Malalts de Falles, pp. 14-22. (2007): Les últimes falles de la República (III) 1936-1939, dins CENDRA-Suc de Falles. Núm. 4. Primavera-Estiu 2007. València, Associació Cultural Malalts de Falles, pp. 16- 28. - Solaz i I Alabert, R. (2014): Figues i naps. Imatge, erotisme i pornografia en la literatura popular valenciana. València, ROMEditors. (2017): La falla verda, dins Crítica i estètica, Llibret 2017 AC Falla El Canet, Cullera, pp. 59- 66.

Guions de Falla Javier Mozas Herrando, AdEF José Javier Pardo Parrizas, faller de Blocs

i altres pareguts.

es Falles de València són l’element principal, al voltant del qual es desenvolupa tota la festivitat de caire popular en honor a Sant Josep. O al menys, això hauria de continuar sent així... Al segle XIX, la festa era la Falla, i només Falla. Replegà, despertà, traca correguda, i concert de banda de música, poc més com a programa de festejos per acompanyar a la verdadera protagonista de la festa, la Falla. Després, la festivitat es complicà. S’afegiren dies de celebració i s’incorporaren actes, concursos i activitats per atraure a més gent a participar. Es crearen càrrecs com la Fallera Major i la seua Cort d’Honor que acabà descentrant el punt d’atenció de la festa. I es començaren a donar premis a les falles més artístiques, carregant-se la crítica i la sàtira, obrint el camí cap a un ventall ample de tipus de falles (i guions), dels quals anem a exposar en les següents pàgines. La sàtira i la crítica dels polítics, l’església, els reis, les persones que feien una immoralitat al barri... ningú estava exempt de ser part d’un guió de falla, tot i que en certs temps va ser un poc perillós per al constructor o artista faller, ja que sempre estaven latents els possibles problemes amb el govern o els propis veïns. I es que la sàtira és el discurs o composició literària en prosa o vers que critica agudament les costums o vicis d’algú amb intenció moralitzadora, lúdica o burlesca. Fou aleshores quan les falles es transformaren en un mitjà de comunicació, on els visitants gaudiren dels textos, i les falles s’acostaren més al poble. Si bé és veritat, baixa prou el nivell

FALLA BLOCS PLATJA de la sàtira amb el temps, per això de emportar-nos el millor possible tots i no molestar massa al poder... perquè la pela és la pela!!! Després vingueren els xinesos, aquesta cultura(o mania) que tenen de copiar-ho tot, del disseny i els textos que altres persones havien creat. Alguns refregits que passen desapercebuts per ser simples refranys valencians i algun que altre per plagiar enterament obres un poc més treballades. El disseny de la falla fou de Carlos Corredera, i bé, abans els motles ón es construïen els ninots de cartró és veritat que es venien quan els artistes fallers no tenien espai suficient als seus obradors, però en l’era digital, això sembla fals Rick!!!

(còpia) Mercat Vell (Benicarló). Lázaro Chuecos (original) Sueca-Literat Azorín 2013 (València). José Lafarga

Llibret 2024

Falles i ninots tradicionals o “de tota la vida” Sens dubte, el món faller és molt tradicional a l’hora de canviar, o simplement modificar, qualsevol aspecte de la festa. Les Falles no s’escapen a este paradigma, i les gran triomfadores solen ser les falles més típiques, tant en la forma com en el contingut. Són conegudes com les ‘Falles de tota la vida’. Primer, parlem de lemes o títols de les falles ‘de tota la vida’. I es que els títols més repetits en les falles —parlem només de falles grans—, resulten ser en la majoria de casos, frases fetes del refranyer valencià més tradicional i popular. Sobre tot, esta pràctica arrelà a partir de finals dels anys 50s del segle passat, i continua prou vigent en l’actualitat. Bufar en caldo gelat és un dels més destacats, en referir-se a tota persona que fa ostentació d’una situació econòmica que en realitat no té. Nous rics, empresaris o simplement gent que aspira a ser famosa només per eixir als programes de televisió.

Bufes de pato és un altra de les dites valencianes per referir-se quan parla algú, però diu coses sense importància. La majoria de les vegades, referit a polítics, que són els grans experts i comunicadors... sense comunicar res en concret. En l’estiu, tot el mon viu és un lema reivindicatiu sobre la bona planificació d’un treball per poder gaudir a posteriori sense preses i maldecaps. Els polítics, una vegada més, centraren les sàtires, però també els problemes familiars, contextualitzats en període vocacional complicat per no tindre planificació. Fent l’indi podria ser paregut, sobre tot quan aplicà a les persones que no tenen clar com fer les coses o fan el paripé. També estaria Al son que toquen, del qui viuen i recolzen a qui està en el poder, siga qui siga el seu color polític La lluita per la vida va ser un lema que es va posar de moda quan guanyà la falla Visitació-Oriola en 1959 amb el mateix. Sobre tot, va estar aplicat a les dificultats i penúries econòmiques de les famílies en eixa època, sobre tot. A l’altre costat de la balança estaria A quants ne manté la farina, referit als enxufats pel poder polític. Més recentment, es posà de moda el lema Mantinga neta la ciutat (el barri, la platja...), en relació a l’incipient moviment ecologista per protegir el planeta, començant per el més pròxim.

A banda dels refranys valencians tradicionals, també tenim altres que, amb una sola paraula, intenten descriure situacions o accions genèriques de les persones, societat i institucions. Pirateries és una d’elles, amb la varietat de criticar qui fa enganys amb els diners o fa magarrufes a nivell polític. Altre destacat és Quixotades, sobre tot per criticar els polítics que contínuament van llançant projectes fantàstics i s’estampen contra un mur per no poder portar-ho a terme. Burraes seria el següent pas, per criticar sobre tot els polítics que han fet un projecte però que o han multiplicat el pressupost, o han fet obres faraòniques... que han acabat sent un bufo. Però no a soles hi ha falles tradicionals. També hi ha ninots ‘de tota la vida’. Més cordialment anomenats ninots refregits... o amb mala llet per estar cansats de vore’ls contínuament en l’Exposició del Ninot o plantats en les falles. A vegades, la gent pensa que eixos ninots s’indulten i tornen any rere any a l’Exposició del Ninot pel seu compte perquè ja es coneixen el camí, tot i que la ubicació de la mostra ha anat canviant-se d’edifici. I es que els ninots fets amb cartró-pedra són els més reproduïts perquè amb un motle, es trauen any rere any uns quants del mateix personatge, que si els arrepleguen tots, formarien una legió sencera.

L’abaratiment dels costos estava darrere. Però amb el canvi al disseny digital i modelatge en suro blanc, no ha desaparegut el refregit, millor dit s’ha adaptat perquè els ninots dissenyats s’imprimixen, depenent del modelatge acabat per l’artista faller, tot i que és possible que dissenys idèntics, acaben sent veritables Ecce-Homo...

Falla Poeta Llorente - Baró de Càrcer 2005 Falla Olta - Juan Ramon Jiménez 2019 Falla Doctor Olóriz 2016 Falla C. Malilla-Ing. Joaquín Benlloch 1998, totes elles anomenades “Quixotades“

Falla Blocs Platja 1965 “Quixotades d’antes i d’ara“ Alfonso Ginés

Falla de la Plaça de l’Ajuntament. 1979

Les falles infantils també tenen un guió Es tenen notícies extremadament puntuals de falles infantils des de l’any 1871, i de manera contínua des de 1931 endavant. Coneixem que les falles eren parides i construïdes pels propis xiquets i xiquetes de la comissió. Tractaven temes d’actualitat, de dibuixos animats, de la ciutat de València... Fins arribar a la dècada dels 50s, que la Junta Central Fallera obligà a les comissions infantils a pertànyer a comissions adultes. Això comportà que els infantils deixaren de ser independents en l’organització de la festa, i sobretot en la construcció de les seues falletes, passant a ser contractades a artistes fallers per la comissió adulta, i per tant, els guions canviaren radicalment. Els guions de falles infantils, al contrari de la sàtira de les falles adultes, intenten inculcar als infantils els valors, ja siga d’amistat, ecologia, amor pels animals, respecte pels majors... Són més tendres ja que estan enfocats a la motivació i educació dels més xicotets de la casa. També és veritat que, depén d’on siguen les falles o fogueres, el guió mai és el mateix encara que sempre en les falles infantils preval la tendresa i la innocència, cap a on va enfocat. Ja siguen superherois de l’Univers Marvel, l’abella Maya, altres dibuixos animats, i els herois i superherois dels xiquets, els donen un toc didàctic i educatiu a aquestes. Tant de bo algun dia veiérem un Mazinguer Z a “tamany reial”... una altra vegada!! Falles experimentals (o com estalviar diners) Les falles experimentals o innovadores no són un invent estrany de l’última dècada, ja que en un principi eren trastos inservibles per als veïns que els posaven en una pira al seu carrer o plaça per a cremar-ho. Hui en dia, sembla que hi ha comissions que han retornat al passat... Com s’ha arribat de nou al punt del principi? Bàsicament, va ser per economia, però la majoria els agrada ser rarets per eixir en la premsa, tot i que els

fallers i falleres no s’ho creguen, perquè en realitat busquen el protagonisme. Alguna comissió fallera no tenia suficients diners per muntar una falla a l’ús i decidí plantar una estructura senzilla. I com es guionitza una falla experimental o innovadora? La resposta és prou complicada. La majoria d’elles fan reflexionar el públic que les contempla sobre malalties, desigualtats socials, inclusió... El cas és que totes tenen la seua crítica, encara que no s’exponen a un museu. Anem a fer un breu recorregut per algunes de les falles experimentals més curioses per tractar d’esbrinar com es desenvolupa un guió de falla... El primer cas, i potser el primer que a la gent li vinga al cap és la falla Arrancapins. No tenen Fallera Major ni desfilen en l’Ofrena, no participen en el concurs de falles (són de baix pressupost) i es construïxen ells mateixos la falla... com unes quantes comissions falleres... La seua originalitat, en matèria de falles és que ells mateixos escriuen el guió de la seua pròpia falla, però molt dels materials ja s’empraven al segle XIX. La falla de la Plaça de Jesús patí una caiguda del seu pressupost alarmant a finals del segle XX, obligant primer a la comissió a construir-se ells mateixos la falla en el 2000. Va ser el 2002 el primer any del canvi i el més peculiar. Amb uns 20 fallers i sense

pressupost, muntaren 10 cubs amb 10 palets a cost 0. Millor no els podia haver resultat aquella iniciativa espontània producte de la necessitat de sobreviure que ha acabat sent la seua marca d’identitat innovadora. Sembla que la falla Lepanto del 2006, agafà els palets de la plaça de Jesús, els desmuntà i els pinta com si foren els antics metres de mesurar teles... disposats sense ordre ni concert, un darrere d’un altre, fins arribar a 50 metres de falla, per donar volum a la composició, perquè el tema de la falla a primera vista, podria ser qualsevol. Hi ha comissions que, tot i tindre una llarga trajectòria amb falles experimentals des de mitjans dels anys 90s, alguna vegada els han deixat amb el pas canviat. Va ser l’any 2008 quan al mig del carrer Corona, l’artista posà una passarel·la —o barra de bar—. Agafa la pasta i correeeeee! I es que damunt, diuen les males llengües que damunt els propis fallers hagueren de fer-se el guió i argument quan ja estava dibuixada la falla. La diferència amb moltes altres comissions innovadores és que no destinen pocs diners a les seues falles. Una altra comissió que començà de forma modesta però que ha acabat assumint la filosofia experimental i innovadora, inclús en els materials, és la falla del Politècnic. Segons van reconèixer que un grup de

professors proposaren dissenyar i construir la falla del 2012 perquè la recessió econòmica obligà a reduir el pressupost. La coneguda comissió desapareguda de Nou Campanar, continuà generant comentaris fins el seu últim any, 2015. Després de perdre al seu mecenes que arribà a plantar falles fins quasi un milió d’euros (les males llengües malparlen de la procedència dels diners), també tingueren l’honor d’inscriure’s a la llista de les falles experimentals. Eixe any contractaren l’arquitecte Miguel Arráiz i l’artista faller David Moreno, que dissenyaren la falla Eklessia. Una estructura de tubs amb el sol simulant baldoses típiques valencians que tenia per la nit tenia un efecte lluminós. La pluja caiguda el 18, entrà per la part superior dels tubs, que no estaven tapats, i la falla recuperà el moviment que les falles tenien al segle XIX... per anar-se’n a terra, quasi com les estructures que construïa Numerobis, l’arquitecte de dibuixos d’Asterix i Cleopatra. Qual Au Fènix faller, ressorgí de les seues cendres amb el nom Renaixement, per ser plantada al festival Burnig Man primer i al Centre Cultural del Carme després, per acabar sent cremada a Torrent quasi any i mig més tard. Quasi dos dècades després, en 2018, es plantà la falla #A100ir #a100art, la galeria a l’encreuament Borrull-Socors, a les últimes seccions, com solen acostumar les falles experimentals... La composició de la falla tota una estructura de cadires, sense més, ja que les cadires no havien sigut transformades, ni pintades ni res, només unides unes a altres. I tampoc hagué innovació, perquè recordem les falles de Corona 2006 (gran) i infantil (2021).

Falles d’estil alacantí o fogueril

Fogueres d’Alacant. De les falles en Alacant a les “alicantinades” Les Fogueres d’Alacant es celebren actualment entre el 20 i 24 de juny en honor a Sant Joan l’antic solstici d’estiu. A les primitives fogueres, s’afegiren els ninots satírics, fins que en 1928 José María Pi y Ramírez de Cartagena —arribat de València en 1922—, proposà a l’Ajuntament alacantí la seua transformació, seguint el camí valencià. 1928 foren les primeres fogueres de Sant Joan d’Alacant mirant de reüll a València. O no tant, perquè si fem un repàs a les fogueres d’aquells primers anys, podem vore entre els noms dels artistes fallers als valencians Carlos Cortina, Adolfo Ariño, o el triumvirat Unión Arte format per Fernando Guillot, Rafael Peral i Pasqual Chuliá. Així que eixes primeres fogueres tindríem guions d’origen valencià. Eixe és el motiu principal pel qual les fogueres d’Alacant es guionitzen molt paregut a les Falles de València.

Esta primera tendència, prompte es trencaria amb l’aparició de l’alacantí Gastón Castelló amb un canvi radical, tant en l’estil artístic, com en els guions i arguments de les fogueres. Castelló es convertí en el pare de les fogueres d’estil alacantí, creant escola que arriba fins els nostres dies. En l’actualitat, les Fogueres d’Alacant tenen diverses peculiaritats que no poden faltar en una foguera típicament alacantina. El seu remat ha de tindre forma de palmera amb els braços oberts. Sempre hi ha una escena o apareix alguna menció al Benacantil, la Explanada, la Santa Faz i/o una Dama del Foc... tot i que alguna vegada, i també amb nocturnitat, els deixen algun que altre regalet.

El panteó dels ninots satírics de l’Exposició L’Exposició del Ninot és la mostra prèvia a Falles més important i variada del que més tard ens oferiran els artistes fallers. L’artista s’ha de rebanar el cap per portar el ninot que més idenfique la falla a plantar. La majoria porten el ‘millor’ ninot que consideren per poder ser indultat pel seu detallisme i preciositat. Però hi ha altres joies que de segur, el lector que ha recorregut les exposicions al llarg dels anys, s’ha mort de la rissa en vore els següents exemples que tornem a la memòria del lector. Ortifus és un guionista que ens ha deixat grans obres mestres falleres recordades pels seus jocs de paraules. La falla de l’excavadora en l’ajuntament (1988), on eixia de tot en una suposada excavació, els llocs de paraules amb “cama” (Blanqueries 2004), “clon” (Convent de Jerusalem 1998) i “banc” (Na Jordana 2014), les mutacions animals amb el doble sentit (Na Jordana 2000).

Les falles es transformaren en un mitjà de comunicació, on els visitants gaudiren dels textos, i les falles s’acostaren més al poble. Si bé és veritat, baixa prou el nivell de la sàtira amb el temps

(esquerra) ninot de Toni Fornés (2006) (dreta) ninot de Juanjo García (2009)

El MESTRE dels artistes fallers —en majúscules— de la sàtira i la crítica és sens dubte Juanjo García. No només aporta frescor amb les seues composicions en vareta, retornant a un estil constructiu antic, inclús plantant al tombe. També afegix un alt grau de sàtira a l’Exposició amb els seus ninots socarrons. A l’acollida del públic, s’unix la immensa quantitat de premis de gràcia al llarg de la seua extensa carrera. Per la seua banda, l’artista faller Toni Fornés, encara amb carrera per davant, és hereu també dels grans mestres de la sàtira. Tot i que sempre els afegix un punt més àcid i a vegades extrem, per no deixar sense opinió al gran públic.

Iván Esbrí, Associació d’Estudis Fallers Alejandro Lagarda, Associació d’Estudis Fallers

Del carrer a la pantalla: les Falles en la ficció1

La presència de les Falles en la ficció audiovisual ha sigut la majoria de les vegades completament desafortunada. L’absència -intencionada o innocent- d’un mínim rigor a l’hora de representar la nostra Festa ha sigut la constant en moltes de les produccions on les Falles, siguen tractades com a argument, motiu folklòric o anècdota prevista/casual, formen part de la trama. Cal destacar, d’altra banda, que molt poques d’aquestes produccions audiovisuals han tingut el seu origen a València, per la qual cosa la visió de la Festa de les Falles ha esdevingut més com a curiositat vistosa i estètica que un element cultural integrat del nostre territori. Si bé, un gruix poden fer-se servir per a explicar el context de la Festa des de vessants com els mateixos cadafals fallers i els seus artistes; sentit i significat d’elements puntals com el propi ninot; o actes i aspectes històrics de les Falles i associatius de les comissions, resultant el fil argumental que, tot i poder semblar rebuscat, podem extraure del reflex de la Festa Fallera en la ficció d’un mode raonat junt l’acompanyament de la fitxa tècnica i sinopsi del film en qüestió. Una falla de pel·lícula, Vicent Llácer, Falla Cuba-Literat Azorín, 2015. Foto Iván Esbrí

1. Actualització de la xarrada dels autors realitzada per a setmanes culturals de comissions falleres i també publicada en versió article en els llibrets de la Falla Beniopa de Gandia i Falla Juan Ramón Jiménez de Xàtiva de 2015.

FALLA BLOCS PLATJA Llibret 2024

Ací s’han emprat les Falles com una part principal en el seu argument, destaca la producció valenciana de 1929 Mientras arden las fallas de Miguel Monleón -pare de l’enyorat Joan Monleón-, un documental ficcionalitzat. A partir d’una trama una mica absurda d’un matrimoni, s’inclouen imatges rodades els propis dies de Falles d’aquell any, llavors encara de forma no oficialitzats del 17 per la matinada fins el 19 (la Setmana Fallera oficial s’establirà en 1931), en segments del film clarament diferenciats de la part ficcional que, en ocasions, sí té lloc a peu d’una falla. Un document valuós com a testimoniatge directe i perquè en ell, a més, apareixen personalitats de la vida social valenciana d’aquell moment, com el periodista Félix Azzati, toreros, o la Miss Pepita Semper, tan confosa i referenciada erròniament com la primera Fallera Major de València en molts treballs (va ser-ho Ángeles Algarra en 1931). En aquest film cobra especial rellevància el Cartell de Falles de 1929 del pintor albaidí José Segrelles, el primer que va servir per promocionar la Festa en la seua primera exportació amb fins turístics, de fet es feu un versió en llengua anglesa del mateix. Valga dir que Segrelles estava en Barcelona quan va rebre l’encàrrec del cartell per l’Asamblea Pro-Fiestas de San Jose i acabava de rebre la Medalla d’Or Nacional de les Arts, en vespra de la seua marxa a Estats Units. Per ser el primer i per la força de la seua il·lustració, és un dels més presents i recordats, descrivint-se per uns misteriosos essers -bufons o donyets- que observen l’incendi que amb candils han provocat en la ciutat de València, que es retalla en un torbellí de flames amb la forma de la Covalta d’Albaida, sota la fantasmagòrica presència de Sant Josep Artesà. De fet eixos essers misteriosos, sobre la pell d’uns actors extres caracteritzats, són els què en la pel·lícula simulen també botar foc les falles. També comparteix plànol el Tren Faller, el tercer que s’organitzava després del primer del 18 de març de 1927 provinent de Madrid. El Tren Faller en el Cap i Casal va perllongar-se fins 1974,

Primer Cartel oficial de Falles Segrelles, 1926

Les Falles com a argument

procedent tant de Madrid com de Barcelona i en una ocasió de Saragossa, causant moda en altres poblacions falleres amb ferrocarril com Godella i Xàtiva per exemple on perdura (curiosament hi ha poblacions que anomenen “Tren Faller” a les Cavalcades de Disfresses o les del Ninot). A nivell cadafals, destaquen seqüències de La roda dels cavallets de Carlos Cortina en Mercat Central, falla amb moviment, en el que havia sigut una característica inherent en de les falles plantades en el segle XIX i principis del XX, que va intentar recuperar-se en els 80 -l’artista Vicent Agulleiro amb l’enginyer Rafael Gallent- i alguna ploma va tildar de “contranatural” llavors… però la història demostra el contrari. Completen l’elenc les falles Cirilo Amorós-Mercat de Colón, Plaça de Mariano Benlliure, Germanies, Plaça de Tetuán, Plaça del Doctor Collado i moltes altres, a més totes amb els respectius premis atorgats, el què resulta una font fantàstica de documentació per a la investigació. Una altra producció espanyola que inclou les Falles va ser La última falla, dirigida en 1940 per Benito Perojo i protagonitzada per un dels actors de major fama ja des de temps de la II República, Miguel Ligero. Benito Perojo i el seu “rival” Florián Rey, van dur a terme en els anys previs i posteriors a la guerra una sèrie de films amb tints folklòrics (Nobleza baturra de 1935 o Morena Clara de 1936), tant en la reconstrucció idealitzada del regionalisme com en l’apartat musical. La última falla, a més, cal situar-la en el context de les coproduccions amb l’Alemanya Nazi i, en aquest cas, amb la Itàlia de Mussolini. L’enteniment política i la desaparició durant la Guerra Civil del sistema de producció espanyol va provocar que els interiors foren rodats en estudis italians, a Cinecittà, encara que la pel·lícula compta amb escenes filmades en territori valencià (Benidorm, Calp, Mascarat) i amb els diàlegs de Miguel Mihura. L’argument és senzill: Don Carlos Soler, propietari d’uns grans magatzems a Buenos Aires, decideix tornar al seu poble natal a València on li han nomenat fill predilecte. Durant el viatge s’enamora de María del Carmen, cantant lírica. Però Julio, el nebot de don Carlos, sospita que puga ser víctima d’una estafa i decideix viatjar també a Espanya. Per tant, aquesta trama no té lloc ni a València ni durant les Falles (recreades en estudi), al contrari del primer exemple que comentàvem. En una de les escenes de major transcendència d’aquesta ficció, es indultat el bust del personatge de Miguel Ligero i li es oferit. L’indult, un tant grotesc per la forma de ser exposat al film, té un fonament documentat en els indults de busts de les primeres dècades del segle XX de Jaume I, San Vicent Ferrer, Salvador Giner, Mariano Benlliure, Sorolla, Blasco Ibáñez, Serrano, Teodor Llorent, altres personalitats i personatges del

carrer, fins i tot de Charles Chaplin, el compositor Wagner i la maqueta d’una locomotora, que eren oferts per les comissions al retratat o als familiars d’aquest, que bé acudien a peu de falla o bé en comitiva marxaven als domicilis dels protagonistes, i allí es feia l’entrega de tan bonic detall en mig d’un gran ambient festiu. Una acció esta no reglada, que va desembocar en la proposta de Regino Mas L’Indult del Foc i actual exposició i raó de ser del Museu Faller de València, on el propi Miguel Ligero es

reconvertit amb lletra com Himne de l’Artista Faller pel seu propi Mestre Major del Gremi Artesà d’Artistes Faller de València Vicent Tortosa Biosca. Altres pel·lícules que han tingut el tema faller com a part del seu argument són La fallera mecánica de Luís Fernández (1976), un exemple de l’inici del cinema independent de la transició, en el qual una fallera desitja trencar els cànons socials fentse atea i lesbiana, amb una distorsió total dels símbols aleshores reivindicats amb

figura indultada junt Imperio Argentina en 1941 obrats per Regino. Destaquen també els elements pirotècnics com la traca correguda, precedent de tota despertà i mascletà actual, un cordó de traca pels carrers del voltant de la falla o els de major afluència que es disparava per crear ambient festívol, corrent la gent per davall. De vegades, l’esclat produïa el trencament de perolets amb xicotets obsequis. Des del vessant musical, un dels temes composats per Leopoldo Magenti per al film va ser

la imminent pre-autonomia; i Historia de hombres con gabardina de Vicent Domingo (1987), una docuficció dramàtica sobre un artista que ha mort i resulta ser un artesà faller, interpretat per Luís García Berlanga. És curiós com moltes vegades, i ho anirem comprovant amb més exemple, la presència de les Falles en la ficció audiovisual va lligada al gènere negre, la mort o el crim. Fins i tot existeix una pel·lícula pornogràfica La Pandilla X 3: la follera major (1999) de Conrad Son, en què la introducció prèvia a les

L,absència d,un mínim rigor a l,hora de representar la nostra Festa ha sigut la constant en moltes de les produccions on les Falles, siguen tractades com a argument, motiu folklòric o anècdota prevista/casual, formen part de la trama

escenes sexuals consistia en unes preses de la protagonista passejant-se per València els dies de Falles. Les sèries de televisió també han mostrat en alguna ocasió l’argument faller com a part central de la trama. Destaquen els dos capítols de la sèrie emesa per Antena 3 Manos a la obra, creada per Vicente Escrivá i Ramón de Diego i dirigida per José Antonio Escrivá: Pim, pam, pum ¡traca! (1999) i No me falles con la falla (2000). Ambdues trames tenen lloc fora de València. Per a la primera Manolo i Benito construeixen una desastrosa falla homenatge a un empresari valencià, i en la segona una barraca en una finca per a un sogre acabalat valencià que viatja amb un ninot de falla que representa a un home en el vàter i que acaba cremant-se. L’estructura dels capítols era bàsica: encàrrec a Manolo i Benito -problema o desastre en la producció- aparent final feliç però desastre a la postre, qual historieta pròpia de tebeo Bruguera dels reconeguts personatges d’Ibáñez Mortadelo y Filemón o aquells que major influència deixen en el solatge de fons d’aquesta telesèrie Pepe Gotera y Otilio. Segurament, eixe tó absurd, groller, distorsionat i exagerat i zafi del tebeo Bruguera que tant impacte té en la sèrie, és el major lligam que podem trobar amb les falles i l’element ninot doncs tots dos són també una distorsió grotesca crítica i satírica d’una realitat que ens envolta i sol ser lletja, eixe “feismo” tant retrat per Álex de la Iglesia i Santiago Segura a les seues afamades i seguides pel·lícules; o com Fellini que en les seues pel·lícules, com Amacord amb eixe principi de cremà d’una foguera festívola, volia deformar la realitat. I és que tota falla, també és ficció visual. Les Falles com a motiu folklòric

La reina fallera (Marujita Díaz), La cortista (1960)

Levante, 17 de febrer de 1973 El imperio romano en un taller fallero

D’altra banda, hem de fer esment a aquelles pel·lícules que, sense tractar directament les falles, suposen una exaltació folklòrica de les mateixes, sota una recreació teatral o musical que uneix la cançò al·lusiva a la Festa i l’element foc. Trobem dos exemples, almenys. D’una banda Ronda española (1952), produïda a Espanya i amb Ladislao Vajda dirigint. És considerada pels experts la seua pitjor pel·lícula, per tractar-se, a més, d’un producte al servei de la propaganda del règim franquista. La pel·lícula narra el viatge de més de cent xiques dels cors i danses de la Secció Femenina que s’embarquen rumb a Amèrica per a mostrar la riquesa del folklore espanyol, incloent una interpretació del Bolero de Carlet amb el foc d’una falla que es crema en l’escenari. El viatge d’aquesta coral ens fa sinó recordar les associacions valencianes establides en Amèrica del Sud

No me falles con la falla, Manos a la obra, 3x27 (Antena 3)

des dels anys 30. Falles d’Ultramar, dels valencians que van marxar bé per buscar prosperitat bé per motius polítics i que, per no perdre les arrels i transmetre a la descendència nostra identitat s’agrupaven en aquestes associacions locals allà on s’establien i feien falla també en març en Xile, Mèxic, Argentina, Uruguay… En Argentina les falles van ser realitzades pel col·lectiu artístic Art-Val format per Vicent Marín Reig, Emilio Puche i José María Mas. A partir dels anys 60 comença el “Barco Fallero” i en els 90 l’Avió Faller del programa “Volver” de la Generalitat Valenciana, amb els fills i néts d’aquells primers emigrants. Per un altre costat, La corista (1960), dirigida per José María Elorrieta i produïda a Espanya. Una pel·lícula d’ínfim argument sobre una corista que s’enamora del productor, per al major lluïment de la protagonista, Marujita Díaz que, entre les escenes musicals que ofereix, es troba la cançó La reina fallera, en una apoteosi folklòrica surrealista, amb la música de la cèlebre Horchatera valenciana de Francisco Alonso per a l’opereta Las de los ojos en blanco. Amb aquesta ficció de solatge teatral fem lligam amb la participació dels artistes fallers com escenògrafs de grans produccions de Hollywood que es rodaven en Espanya com Tadeo Villalba Ruiz (Hércules contra los Hijos del Sol); Francisco Canet (spaghetti western almeriense); Ricardo Rubert (Dr. Zhivago); Regino Mas i Juan Huerta (55 días en Pekín); Vicent Luna (Lawrence de Arabia); Francisco Prósper (El Cid) i Salvador Debón (La caída del Imperio Romano). Els artistes fallers eren mà d’obra qualificada en manufacturar grans atrezzos en fusta i cartó, fàcils de transportar, muntar, reciclables i sobretot a un cost assequible. Les Falles com a anèdcota prevista En altres produccions, la presència de la nostra festa és implícita en la trama i posseeix algun contacte amb el desenvolupament de l’argument. Són pel·lícules que s’ambienten a València els dies de Falles.

Tal és el cas de Agáchate, que disparan de Manuel Esteban (1968) i de producció espanyola. La parella protagonista, les bessones Pili i Mili, va tenir en aquesta una de les seues últimes pel·lícules com a xiquetes prodigi dins de les anomenades pel·lícules amb xiquet ( Joselito, Marisol, Rocío Dúrcal, Pablito Calvo), que havien assolit gran importància en la cinematografia espanyola una dècada abans. En aquest cas, ens trobem amb una paròdia poc encertada del cinema d’espies tan en voga en els 60 com a conseqüència de la Guerra Freda.

Les bessones, per una confusió, es veuen implicades en una trama de contraespionatge en què el seu mcguffin, emprant el terme hitchcockià, era un microfilm suposadament amagat en un cavall proper al foc, el que fa pensar que es trobava en un dels cavalls de la falla Coqueteríes de José Azpeitia i José Peris Ballester en Àngel Guimerà-Ferran el Catòlic. Per tant, les imatges sobre les falles que apareixen no són pura ambientació. Al costat de vistes generals de la mascletà i la cremà, trobem escenes amb els actors a l’interior del taller dels Azpeitia per a cercar el ninot-cavall, i un passeig del protagonista per algunes de les falles més importants de la ciutat, per trobar finalment el cavall plantat. A més hi ha un anacronisme resultat de la necessitat de la trama: l’arribada a València es produeix ja amb les falles plantades, però les escenes del taller només van poder ser rodades mesos abans de la seua plantà, quan, de nou, en algunes escenes més tard, retrobem la falla plantada.

Cartell i imatges de la pel·lícula Agáchate que disparan (Manuel Esteban 1968)

o inclús retirats de les seues peanyes i apilats entre trastos. D’altra banda, la sèrie Brigada Central de TVE va dedicar un dels seus capítols El ángel de la muerte (1989), dirigit per Pedro Masó, a una trama criminal en la que es veuen implicats dos artistes fallers, interpretats per Manuel Alexandre i Luis Barbero -i gosem dir que semblen caracteritzats qual Julián Puche i Vicent Luna respectivament-, en haver d’amagar part d’un botí del fill d’un antic amic en un dels seus ninots. La sèrie, original de Juan Madrid, es basa en les seues obres com a escriptor de novel·la negra. En la dècada dels 80 la ficció a Espanya va començar a desenvolupar arguments poc tractats amb anterioritat, una Espanya negra que en part despertava del somni de la transició, amb el crim organitzat, la corrupció policial i el narcotràfic. Les escenes de taller van ser rodades a l’obrador de José Mendoza en Burjassot.

Brigada Central, “El ángel de la muerte“ (1989)

Estem davant de la pel·lícula ideal per tot monumentalista doncs a banda d’Azpeitia i Peris Ballester es mostren La caça de Salvador Debón en Plaça del Pilar, primer premi Secció Especial 1968; Titulats de Vicent Luna en Mercat Central; Entre polps i carrancs de Tortosa Biosca, llavors Mestre Major, en Plaça de la Mercé; Embotellaments dels Germans Fontelles en Plaça del Caudillo; Coses de nostra València, de Juan Roig Arnal en Ángeles-Maldonado-Na Rovella; Congelats de Salvador Guaita en Carabasses-En Gall; la cremà d’El café de la vida d’Enrique Viguer Romero en Sant Vicent-Falangista Esteve; i el Cartell de Falles d’Enrique Mestre. En l’apartat televisiu, trobem el programa especial El juego de la pelota (1981) de TVE i dirigit per Juan Caño Arecha. En aquesta ficció, que formava part d’una sèrie infantil d’intercanvis entre les televisions membres de la Unió Europea de Radiodifusió (UER), trobem l’adaptació d’un conte d’Arturo Ruibal, que es va rodar a València el mes de desembre de 1980. El protagonista, interpretat pel xiquet Juan de la Riva, juga en el jardí i la seua pilota s’introduix en el Palau d’Aiora, on la ficció recrea que estan guardats baix el mant de l’oblit els Ninots Indultats del Museu Faller. Cal dir que per aquesta producció, molts dels Ninots van canviar la seua situació expositiva d’acord a l’acció que es desenvolupava

La sèrie de TV3 Teresina S.A., produïda per La Cubana, va dedicar un dels seus capítols en 1992 a les Falles. Dirigida per Jordi Milà, no existia una trama transversal als diferents capítols de la sèrie, per la qual cosa cadascun, normalment dedicat a una festivitat o esdeveniment, s’entén per si mateix. En la sèrie, un grup de veïnes i veïns duu a terme en la seua casa tot un taller d’economia submergida que variava en cada capítol. En el cas de les Falles, els veïns estan emplenant uns coets amb llepolies que serien manats a València durant les Falles, mentre que la comissió fallera d’un barri de Barcelona prepara els festejos. La neboda d’una de les protagonistes, d’altra banda, complix el seu somni de ser cantant apareixent en televisió amb una versió modernitzada i paròdica del pasdoble El fallero (1929) de José Serrano. Cal fer cita que la companyia La Cubana té vincles de germanor amb la comissió Na Jordana i les seues activitats culturals i falleres. Igualment, la producció de TVE Arroz y tartana (2000), dirigida per José Antonio Escrivá, compta amb les Falles com a part de l’argument per ser adaptació de la novel·la homònima de Vicente Blasco Ibáñez. No obstant açò, la visió de les Falles en aquesta versió és quasi escenogràfica i condensa tot el què succeeix en la novel·la al voltant de la Festa. No hi ha gens de la profunda reflexió que Blasco Ibáñez ofereix en la seua obra. A més, la falla que apareix recreada en la sèrie de televisió no és la descrita en la novel·la, doncs la trama en la sèrie es va avançar a l’any 1900, quan la novel·la va ser publicada en 1894, sent la representada en la sèrie el cadafal Les víctimes de Tabacalera de Baixada Sant Francesc de 1903. Trobem llicències estètiques que traspassen l’anacronisme com la presència d’un quadre de la Mare de Déu dels Desemparats, advocació incorrecta doncs no és la patrona de les Falles i, en tot cas l’Ofrena a la mateixa arrancarà en 1946, o el vestit d’estil que llueix Carmen Maura molt més pròxim a les gales que ara es porten que a les de l’època.

Cremà de la falla en

Arroz y Tartana (José A. Escrivá, TVE 2000)

Existeixen altres produccions que han comptat amb la presència de les falles, però en cap cas com una part necessària per a la resolució de la trama. El primer exemple The boy who stole a million (1960) una producció britànica dirigida per Charles Chrichton. Amb un repartiment internacional i rodada en anglès, la trama és ben senzilla: un xiquet que roba un milió i la conseqüent persecució pels carrers d’una València real, en un període

en el qual el sistema d’estudis va entrant en declivi. A més, no cal oblidar la influència exercida des dels 50 en el Regne Unit pel moviment del Free Cinema. En aquest cas, les Falles apareixen intercalades en les escenes de persecució dels xiquets, interrompuda per la irrupció d’una banda de música que s’acosta al moment de la cremà real de la falla L’escola de la vida de Manuel Viguer Romero en Serrans-Plaça dels Furs al son d’El chisme fallero de Baldomero Roig interpretat per la Banda Unión Musical de València

(i ací els autors reivindiquem majors toc i demostració del ric i variat cançoner faller que va més enllà de Valencia, El fallero o Vicente Ramírez), utilitzant com a extres als propis testimonis del ritual. Curiós és també el cas de La maldición de la Pantera Rosa (1983), una de les nombroses seqüeles de la producció original, dirigida per Blake Edwards i coproduïda entre Regne Unit i Estats Units. La trama ja no està protagonitzada per l’inspector Clousseau (per la mort del Peter Sellers) i

el cap Dreyfus encarrega la missió al pitjor detectiu del món: el sergent Clifton Sleigh (Ted Wass) que casualment és un cosí nordamericà de Clousseau. La presència de la Festa Fallera es produeix perquè parteix de la recerca del maldestre Sleigh té lloc a València en el mes de març. S’intercalen escenes reals de les Falles amb una ambientació rodada a l’abril que és més aviat un carnestoltes de gegants i cabuts que les falles de València. Edwards va desvirtuar la seua presència en la pel·lícula deliberadament. És possible que el director

The boy who stole a million (Charles Chrichton 1960)

Les Falles com a anècdota casual

Cartell oficial de La Maldición de la pantera rosa (Blake Edwards, 1983)

pensara que les falles tindrien un efecte més de carnestoltes en la pantalla, i va decidir completar i alterar la imatge real amb elements que res tenien a veure amb la realitat fallera. El mateix succeeix amb la presència d’un tablao flamenc en el centre de València, que tampoc té a vore amb la musical tradicional valenciana. Dos són els cadafals protagonistes en La maldición de la Pantera Rosa: Compte enrere de Vicent Luna ,Falla Municipal 1982 i Quixotades de Salvador Gimeno en Almirant CadarsoComte d’Altea. Tampoc podem descurar la cada vegada més possible vinculació entre els Carnavals i les primigènies Falles del segle XVIII. El Carnaval era una festivitat plenament arrelada de la ciutat de València en el segle XIX (com recrea Pinazo en la seua cèlebre pintura), de tarannà irreverent, procaç i satíric que en certa forma entronca amb la crítica i el bròfec de la mateixa falla, sobretot en eixa centúria en la qual ambdues festes tenien una rellevància similar, és més en les dècades 10 i 20 eren dues dels quatre festes de major participació junt el Corpus i la Fira de Juliol. No podem tancar aquest repàs sense la catàstrofe de Misión Imposible II (2000) de producció nord-americana i dirigida per John Woo. En aquest cas el despropòsit és descomunal, doncs en les escenes rodades a Sevilla es barregen sense complexos, les falleres, els sanfermines, la setmana santa i els altars cremant. Tot, a més, amb una visió fosca i pejorativa del folklore, conseqüència de l’alteració propiciada pel guionista. L’única veritat, es posa en boca d’Anthony Hopkins: “honrar a los santos quemando cosas; curiosa manera de venerarlos”. En Pecados conyugales de José María Forque (1968), Las envenenadas de Valencia de Pedro Olea (1985) i La gran aventura de Mortadelo y Filemón de Javier Fesser (2003) les Falles són pur testimoni amb escassos minuts de protagonisme, casualitat

podria dir-se, per mig del taller faller de Tortosa Biosca; la venda de loteria de la comissió Ferroviària de València; i els llums de la Falla Baix-Mesó de Morella, respectivament. Actualització Darrerament han hagut films que de nou han pres com a teló de fons vessants de la Festa com Paella Today! de César Sabater (2017); Dystopia de Samuel Sebastián (2022), rodada en la Ciutat de l’Artista Faller i els casals de Na Jordana, Arrancapins, Cuba-Literat Azorín i Lepant-Guillem de Castro; la recreació de l’ambient faller de Sueca de finals dels anys 80 en La Ruta de Borja Soler (2022); i Citadel dels germans Russo (2023), amb seqüències de focs artificials i la Crida. Allà pel 2012 o 2013 hagué una pre-producció fallida de dibuixos animats que tenien de protagonistes a ninots de falla. En plataformes de cinema X es poden veure vídeos de les productores Fakings i PepePorn rodats en dies de Falles de 2018 i 2019.

Escena de Misión Imposible II, amb falleres fent una processió d’un crist

Conclusió

Si exceptuem alguns dels detalls pròxims al documental citats de per exemple Mientras arden las fallas, The boy who stole a million, Agáchate, que disparan, La maldición de la Pantera Rosa o La Ruta, la imatge de les Falles en la ficció és desvirtuada i poc afavorida, fet que no juga a favor de la idea que es té de la Festa fora. Però, en cap cas siga com a part central o anecdòtica de la trama, s’ha pretès donar una idea real o històrica de la importància i configuració vertaderes que tenen les Falles. Encara resta, doncs, per arribar una producció que, des de la ficció audiovisual, dignifique i done compte autèntic del que són les Falles de València i les demés capitals falleres com Alzira, Borriana, Cullera, Dénia, Gandia, Sagunt, Torrent o Xàtiva. Fonts -AA.DD. (1990): Historia de las Fallas, València, Levante-EMV. -AA.DD. (2009): Historia del cine español, Madrid, Cátedra. -ARIÑO VILLARROYA, A.; BORREGO I PITARCH, V.; HERNÁNDEZ I MARTÍ, G. M. (1993): Los Escultores del Fuego. Aproximación a la historia del Gremio Artesano de Artistas Falleros de Valencia, València, Diputació Provincial. -BORREGO I PITARCH, V. (coord.)

(1994): Barrejat de cinema amb falles, València, Fundació Ausiàs March-Congressos Jaume I. -HERNÁNDEZ I MARTÍ, G. M. (coord.) (2002-2003): L’Indult del Foc. Catàleg raonat de la col·lecció de Ninots Indultats del Museu Faller de València, Volum I (1934-1962) i Volum II (1963-1981), València, Ajuntament de València. -PÉREZ PERUCHA, J. (coord.) (1999): Antología crítica del cine español (1905-1995), Madrid, Cátedra.

Premi Soler i Godes 2022 i 2023 de Lletres Falleres

José Tena Tejado, Panal Fallero

No disparen al guionista

Imatges generades per IA per aquest article

ull una il·lustració, estil 3D on es veja en el centre un bust de dona somrient i, en el pèl, molts animals de la selva, de molts colors, estil Okuda».

Em quede perplex. Sincerament, no done crèdit. Torne a passar una vegada i una altra entre les quatre fotos que el navegador m’ha mostrat. Qualsevol, qualsevol d’elles podria ser perfectament una falla. Una de les grans, d’especial o de primera, o almenys d’elevat valor econòmic. Són remats increïbles, i encara que hi haja imperfeccions a retocar, podrien haver eixit de les mans d’un bon dissenyador, i ens el creuríem a ulls clucs. Torne a prémer el botó de generar, i altres quatre. Canvie l’enunciat per a aconseguir l’esbós de la falla que més em va agradar l’any passat. Al·lucine.

FALLA BLOCS PLATJA Llibret 2024

La Intel·ligència Artificial, ja coneguda mundialment a través de les seues sigles (IA), ha entrat en les nostres vides per a quedar-se. És el futur, i a més d’obtenir grans gestes en àmbits de vital importància (tractament massiu de dades, medicina, predicció d’errors), també ha ficat el cap en les nostres cases i llocs de treball. I les Falles no seran una excepció, hem d’assumir-ho. Tots nosaltres hem provat el nostre avatar al més pur estil Pixar, i les il·lustracions resulten tan boniques i tendres que era de preveure que s’utilitzaren, com ja ha ocorregut, en treballs relacionats amb dibuixos o infància, per exemple, catàlegs de joguets del passat Nadal i cartelleria infantil (encara que hi haja algun cas que ha deixat molt a desitjar). Ens imaginem una il·lustració d’estil Pixar com a remat d’una falla? Deixem de pensar, perquè ja existeix: la falla infantil Sant Jordi de Xàtiva, obra de Barraques Art, mostra una princesa subjectant a la mà a un Sant Jordi, i és tan evident que està generat per IA, que no han sabut (o pogut) eliminar tots els píxels del fons de la corona. Estava cantat, en els pròxims anys veurem desenes d’esbossos realitzats amb intel·ligència artificial. Aquesta disciplina i conjunt de capacitats està destinada a millorar el rendiment en les nostres vides, alhora de fer-nos arribar fins a punts on l’ésser humà és quasi impossible que aplegue. És el cas de l’art? Ho pose en dubte. Busque la definició. El navegador -resulta paradoxal que use precisament un ordinador per a contrarestar a la IA-, em diu que l’art és “una activitat humana conscient capaç de reproduir coses, construir formes, o expressar una experiència”. Humana, conscient. És art el que produeix l’algorisme de la IA, o més aviat plagi? El plagi és art? Pot la intel·ligència artificial substituir a una professió tan artesanal i artística com és la d’il·lustrador/a de falles? Actualment, les falles de major pressupost parteixen d’un esbós, passen per un modelatge digital per a usar aquest últim per al tall del suro. Hi ha professionals i empreses (per exemple, Xamberga Estudi d’Art) que generen un dels apartats clau en el bon

Esbós de la falla infantil Sant Jordi de Xàtiva

1. La Conselleria d’Educació ha difós un cartell titulat “Per una educació sense pors”, generat per IA, on es veu un grapat de xiquets els quals apareixen amb els rostres deformats.

desenvolupament d’una falla: passar del 2D al 3D, amb tot el que això comporta, com sospesar volums i pesos, o senzillament imaginar-se proporcions i orientacions impossibles d’observar en pla. No és complicat pensar ara que eixe “bust de dona amb animals selvàtics en el pèl” que hem aconseguit abans, aquests estudis de disseny puguen fer-los servir per a generar el 3D amb el qual anar tallant la falla. Encara més, és que pot ser que els resulte més senzill fins i tot que amb un esbós convencional a l’ús, perquè sempre li poden demanar a la IA que l’efecte siga tridimensional o volumètric. Si això fora així, si un artista (o fins i tot la falla en un imperatiu “qui paga, mana”), després de provar i provar resultats de l’algorisme, donara amb un esbós apropiat i sense errors de rending, podríem estar parlant de l’inici d’una mort, ràpida alhora que agònica, de l’il·lustrador de falles. Pensemho, perquè no hi ha res més “humà” que intentar estalviarnos diners en els projectes que tenim al cap.

(esquerra) Disseny 3D generat per Xamberga Estudi d’Art (dreta i centre) Simulació de l’escena generades amb IA

Em preocupe, estic veient ja una ciutat repleta de ninots que perfectament podrien haver-los creat Disney, com si fora un parc temàtic. O amb els colors virolats i formes cúbiques d’Okuda, o com si hagueren eixit del mateix pinzell d’un ressuscitat Sorolla. La imaginació no té límits, però és que la IA menys. Ara bé, eixos esbossos, sentint-ho molt, no tenen res a veure amb l’art. No són art perquè no són artesans, ni humans. No estan pensats, reflexionats, i preval la seua estètica a la part més important d’una falla i que és, precisament, la que la fa diferent d’una escultura: el seu guió, la crítica i la sàtira que volem expressar a tot un barri o localitat. Eixos esbossos no parlen de nosaltres, del que vivim, del que ens envolta. Són estèrils, buits d’intenció, amalgames de dissenys d’altres artistes que ni tan sols han prestat el seu consentiment. Quin

100

apartat artístic no porta un missatge implícit? Seran un grapat d’esbossos virtuals els que, d’ara en avant, formen la definició de Patrimoni Immaterial de la Humanitat? Em negue a admetre-ho. I això passa per la nostra culpa. No, no em referisc a la culpa de programar una IA, sinó per portar dècades on, el que més valorem d’una falla és la seua primera ullada. Perquè és clar que el bonic agrada més que l’antiestètic, òbviament, però és que fa molts anys que jutgem la falla per la seua grandària, l’espectacularitat, la capacitat de deixar-nos amb la boca oberta. Només enfocant el remat, obviant descaradament les escenes, oblidant per complet que el remat dona títol a la falla, però és en les escenes on es desplega el guió crític i on tot cobra sentit. Sense eixes escenes i sense eixe guió, la falla és una bella escultura gegant, però res més. Qui escriu el guió d’una falla? A vegades és l’il·lustrador o il·lustradora, en altres ocasions un o una guionista, moltes altres el mateix artista faller. Les infantils, per contra, il·lustració, guió i modelatge solen partir de la mateixa persona. En qualsevol cas, és en el primer que s’hauria de pensar. Què volem expressar, sobre què va tractar la nostra falla enguany. Concepte, lema, temàtica. I, a continuació, com volem plasmar-ho, forma, estil i acabats. El primer és el guió, després ja ve el modelatge. Però aquest procediment, per desgràcia, quasi s’ha perdut. L’artista faller, en una obsessió per agradar a la comissió que anhela voraçment el premi, exposa una imatge central sorprenent i un simple títol, i en acabar, ja baralla quantes escenes tindrà i què comtarà en elles. Això és així. Falles buides de contingut, escultures inertes de vida valenciana. Eixa és una altra de les raons de l’existència de tant de guió dolent, reescalfat, agafat amb pinces, o sense un

Els esbossos generats amb IA són art perquè no són artesans, ni humans. No estan pensats, reflexionats, i preval la seua estètica a la part més important d,una falla i que és, precisament, la que la fa diferent d,una escultura: el seu guió. polsim de crítica. Encara més, la llista dels millors guionistes de falles (Miguel Prim, Zarapico, Hernán Mir, Javier Tejero o el desaparegut Quino Puig, per citar exemples), són persones que no es dediquen professionalment a això, és la passió per la festa -i el seu excepcional enginy- el que els mou. No obstant això, en la majoria d’ocasions se’ls crida amb la falla decidida,

101

Cartells públics generats amb IA que han creat polèmica

almenys el seu remat, i en el millor dels casos ajuden a escenificar-la, quan no se’ls cita només per a la redacció dels cartells i l’explicació de la falla en el llibret. Poques, molt poques vegades, el guió va de bracet de l’esbós i tot en concordança, com en el cas de les falles de Carlos Corredera -amb una crítica sempre punxant-, Paco Roca -amb els esbossos més bells i detallistes de tot el panorama faller- o el gran Ortifus -amb un estil propi i un humor present en tot ninot-. Per dir-ho d’una altra manera, els millors guions de falles en l’àmbit d’enginy i gràcia solen anar a la par de la il·lustració o, el que és el mateix, es pensa primer en qué es transmetrà per a després donar-li forma i color. Si al tàndem guió-esbós li afegim la perícia i decisions de l’artista, l’obra té totes les paperetes de ser una gran falla, almenys es diferenciarà de la resta. Ja ho va dir Ortifus: «Les meues falles parlen soles, no fa falta argumentar-les». L’art és art perquè existeix l’artista; la falla és falla perquè existeixen els artistes fallers i tots els professionals que treballen en ella. Sí, els guionistes també, encara que quasi mai apareguen els seus noms. I com en tota cadena de muntatge, on si una peça falla, acaba amb el bon resultat de tot el procés, si ens oblidem dels guionistes i il·lustradors, usurpem o ens saltem la seua comesa, i continuem amb l’obsessió de muntar figures de gran bellesa que deixen eclipsats al jurat, estarem disparant a la festa i ferint-la de mort. Perquè, mancada de guió i sentit, la falla serà irrellevant; imposant les formes i colors escopits per la IA, coaccionarem als artistes i els furtarem el seu estil propi i únic. I tot això anirà més enllà, perquè després seran les portades dels llibrets, eixos que tant estimem per ser, hui dia, les peces més valuoses escrites de la nostra cultura festiva valenciana, ordenarem a qualsevol al qual tinga traça per als

102

apariats, que ens escriga -encara que ni tan sols vagen concordes a les escenes- els versos de l’explicació que després usarem per als cartells de les bases, o li’ls demanarem fins i tot a la IA, que poc li falta per a saber rimar en valencià, o oblidarem la mètrica i la rima, els traduirem del castellà, perquè dona igual, si total, ningú els llegirà, com ningú li dona ja la volta a la falla per a saber de què tracta. L’únic deute contret per les comissions és el de preservar eixa professió que dona sentit a la festa de la qual tant gaudeixen, i eixa idea parteix de saber distingir l’epicentre de la festa, que és la falla, valorar-la realment d’art i donar-li, valga la redundància, el valor que es mereix. Són xicotets passos, com per exemple reunir-se l’equip de cultura amb l’artista/guionista/ il·lustrador per a arribar a una idea que diferencie eixe exercici faller de la resta, no conformar-se amb qualsevol reescalfat i, per contra, saber pagar l’art sense intentar estalviar-se quatre duros que invertir en altres elements dispensables. Donar-li sàtira i humor, criticar el criticable, parlar del que vivim, de tots nosaltres. Professionalitzar la falla i el que va unida a ella, el llibret, protegir la nostra llengua i esforçar-se per usarla per escrit i en el dia a dia en el casal. Explicar l’esbós després de presentar-lo, exposant-lo a tota la comissió i, una vegada plantada, incentivar a les falleres i fallers a donar-li la volta. Obrir la temàtica -el guió- del llibret a tot aquell o aquella que vulga participar, fer-ho públic i obert, que la gent, tant de dins de la falla com del barri, senten que són partícips d’un lema que es materialitzarà en l’encreuament dels seus carrers. En definitiva, fer falla i fer cultura. La falla que plantem, si fem eixos passos, si seguim eixe útil protocol i ens oblidem d’altres prescindibles, explicarà de manera escultural i artística el guió de les nostres vides. «Vull una il·lustració d’estil 3D on es veja en el centre un bust d’un guionista de falles amb un llapis a la mà, i damunt d’ell, un conjunt d’elements festius com són la pirotècnia, la música de les bandes i la indumentària. I vull a joc una portada de llibret titulat GUIÓ, amb lletres grans i en format storyboard, on estiguen escrits els versos més divertits i sarcàstics sobre els diferents guions de la vida. I en valencià, clar que sí». Ho he provat. La IA no em dona cap resultat coherent, més aviat un batibull de dibuixos sense solta ni volta. Ara com ara… Temps al temps.

103

Óscar Lancero Altabert, redactor en la revista digital Crazyminds

Música i Falles

s un matrimoni molt bé advingut, amb un fi comú, que la gent se senta feliç. Amb un treball compartit, que complixen a la perfecció a més de a la par, que és transformar un dia normal en un dia de festa i alegria. En l’actualitat no concebríem un dia de Falles sense música. Crec que quedaria soso i trist, i ni imaginar si és un dia amb pluja i vent, sense música? Crec que ningú eixiria als passacarrers, ni a la gloriosa ofrena... En fi, seria un desastre. Hem de partir de la base que les Falles són recorreguts a peu pels barris, i observant objectivament, les bandes de música cobren el mateix protagonisme que els fallers i les falleres. Per tant, s’entén que la música és una peça fonamental per a la Falla. I també a la inversa, encara que l’aportació de les Falles a la música siga purament temàtica. I qui fou primer?, la gallina o l’ou? Tampoc cal retallar amb ganivet les coses, no siguem extremistes. Tot té el seu inici. Però pensem que música ja hauria en l’Edat de Pedra, però també es cremaven coses. Per tant... Pel que fa a les Falles, no crec que hi haja una data exacta, encara que la primera notícia documentada referent a les Falles es remunta a l’any 1774. Però, segons un article del National Geographic, existeix una ordenança del 13 de març de 1784 que prohibix fer falles pels carrers, la nit i vespra de Sant Josep, però sí que

104

FALLA BLOCS PLATJA Llibret 2024

deixa fer-les en les places. A més, el mateix article, nomena un ban de l’any 1740 que recull la prohibició de penjar ninots grotescos en finestres i balcons per seguretat, a causa de l’estretor dels carrers. Existeixen diverses versions de l’origen de les Falles, però certament és que des que s’inventà el foc, portem cremant coses. Però ja existien bandes de música amenitzant la festa? Quan relacionem la música amb les Falles, ho veiem com festiu i alegre, i amb la premissa innocent de passar-ho bé, en companyia de família i amics. Però si ens remuntem al lúgubre origen de les bandes de música, veiem un ús totalment diferent al que li donem hui en dia. I per suposat, preferisc l’ús de hui, a l’ús per les que les inventaren. Teniu en compte que formaven part de l’exèrcit i s’usaven per compassar la marxa dels soldats romans cap a les batalles. En la festa fallera, i mirant cap als seus orígens en València, podem dir que som pioners en la creació de bandes de música o agrupacions musicals. En l’any 1709 se censa com primera associació musical en tota Espanya al Círculo Musical de la Primitiva Albaidense. I en l’any 1819 es crea la banda de música civil més antiga del país, La Primitiva de Llíria. A partir d’eixos anys, les bandes de música han patit transformacions, unes per a bé i altres per a mal. La seua instauració en la festa

105

fallera és una d’eixes relacions que facen més bé que mal, tant en l’àmbit de visibilitat com de l’econòmic. Però a la inversa passa el mateix. La relació entre la música i la festa fallera és una unió que afavoreix a les dues parts. Igual que la vida i la mort, ja que sense una, no pot existir l’altra. Però, en les Falles, no només està la música de les associacions musicals. No només hi ha concerts de música simfònica. Des de mitjans de la dècada dels 80 se celebren en València, al llarg de la setmana fallera, una sèrie de concerts de grups de música de diferents estils. Grups de rock, pop, indie, dj’s de música electrònica o de ritmes llatins, etc. Mostren el seu potencial davant una gran multitud de persones en la ciutat de València. Segurament molts recordareu el Gran Musical de l’any 1985, que se celebrà en el llit del riu a l’altura de l’Albereda. Eixe any tocaren Los Inhumanos, entre altres, mostrant en directe les cançons del seu primer LP que gravaren eixe mateix any. A més d’altres artistes de primer nivell que han format part d’aquest cercle de concerts, des dels seus inicis fins hui, que amenitza la festa fallera valenciana. En definitiva, la relació entre la música i les Falles de València és molt positiva per ambdues parts a la vegada que enriquidora. I el resultat d’eixa suma és la importància cultural adquirida al llarg dels anys per ambdues parts. Una relació d’amistat que perdura en el temps, contra vent i marea.

106

Juan Meneses Nohales, director de Don Falleret

FALLA BLOCS PLATJA Cóm escriure el guió Llibret 2024 d'un programa de radio faller

passos i consells a ràdio, com a mitjà de comunicació, ofereix una plataforma única per a transmetre històries, notícies i entreteniment d’una manera íntima i personal. La clau per a una emissió exitosa en la ràdio és un guió ben elaborat que guie als locutors i mantinga als oients interessats. En este article, explorarem els passos fonamentals i consells per a escriure un guió de radi efectiu, centrant-nos específicament en la creació d’un programa faller. Pas 1: Defineix el teu objectiu Abans de començar a escriure el teu guió, és essencial tindre clar el propòsit del teu programa de ràdio faller. Estàs informant sobre esdeveniments actuals, compartint anècdotes i notícies del món de les Falles, o brindant entreteniment relacionat amb les festivitats? Definir el teu objectiu t’ajudarà a establir un to i estil apropiats per al teu guió. Pas 2: Coneix a la teua audiència La clau per a un guió efectiu és comprendre a la teua audiència. Qui són els teus oients? Són fallers o amants de la festa de les Falles? Quin és el seu nivell de coneixement sobre les falles, de la indumentària, de la pirotècnia, etc…? Quines són les seues expectatives i interessos? Ajusta el teu guió per a satisfer les necessitats de la teua audiència i mantindre el seu interés. Pas 3: Estructura el teu guió Un guió de radi efectiu per a un programa faller ha de constar de tres parts principals:

107

1. Introducció Presenta el tema o contingut del programa faller. • Enganxa als oients amb anècdotes intrigants o preguntes relacionades amb les falles. • Estableix el to festiu i l’estil del programa. •

•

• •

•

2. Desenvolupament Expandeix el tema principal amb detalls sobre activitats, actes, tradicions i curiositats falleres. Mantingues a l’audiència interessada amb relats atractius i contingut rellevant. Realitza entrevistes a persones rellevants del món de les Falles com a Presidents, Falleres Majors, Directius, etc. Utilitza música festiva, efectes de so i pauses estratègiques per a millorar l’experiència auditiva. 3. Tancament Resum dels punts clau relacionats amb les Falles. Anomenat a l’acció, com convidar als oïdors a participar, anunciant l’agenda d’actes festius i fallers rellevants. Comiat festiu i agraïment.

Pas 4: Escriptura clara i concisa Atés que la ràdio és un mitjà auditiu, és fonamental que el teu guió siga clar i concís. Evita frases llargues i utilitza un llenguatge senzill perquè els oients puguen comprendre fàcilment el missatge faller que intentes transmetre. Pas 5: Practica la pronunciació i entonació Assegura’t que els noms, llocs i termes relacionats amb les Falles es pronuncien correctament. Practica l’entonació i la velocitat de lectura perquè el guió sone natural i atractiu. Gravar-te a tu mateix llegint el guió pot ajudar-te a realitzar ajustos necessaris. Pas 6: Utilitza recursos sonors La ràdio permet la incorporació de música, efectes de so i pauses estratègiques. Aprofita estos recursos per a afegir profunditat i emoció al teu programa faller. La música festiva i els sons característics de les Falles poden realçar l’experiència auditiva.

108

Pas 7: Revisa i edita Després d’escriure el teu guió, revisa’l i edita’l acuradament. Elimina redundàncies, errors gramaticals o informació innecessària. Assegura’t que el guió fluïsca de manera lògica i coherent.

•

109

Consells addicionals: Mantingues una conversa pròxima amb els teus oients utilitzant un llenguatge directe. Sé creatiu utilitzant metàfores i analogies per a fer les històries més visuals i atractives. Practica l’empatia per a connectar-te emocionalment amb els teus oients i comprendre les seues perspectives. Ajusta la duració del guió segons la duració prevista del programa faller.

En resum, escriure un guió de radi efectiu per a un programa de Falles requereix comprendre a la teua audiència, comunicar-te clarament i utilitzar recursos auditius de manera adequada. Amb pràctica i paciència, podràs crear programes de ràdio que mantinguen als teus oients fallers i amants de les Falles, compromesos i entretinguts. Bona sort en la teua aventura radiofònica fallera!

Entrevistes als guionistes

ÁNGEL ROMERO MELLE Cendradigital.com

P. Como fa vosté per començar un treball, a partir d’un guió dissenya un esbós o quan obté l’esbós treballa el guió?

R. M’adapte a l’artista. Normalment, em donen l’esbós i, a partir d’ací, treballe el guió. Si és un apunt, sols suggerir alguna modificació que potencie el guió.

P. Quan et plantegen un tema, mires el que s’ha realitzat anteriorment?

R. Sí, per intentar no repetir-ho i fer alguna cosa totalment diferent. P. T’inspires en coses que es difonen en xarxes socials? Les sols incorporar com a font?

R. Sí, he desenvolupat alguna escena inspirada en publicacions de xarxes socials que considerava que tenia potencial. P. Quina és la teua font d’inspiració principal?

R. La imaginació, posar-me davant d’una llibreta i pensar el que m’agradaria veure plantat com espectador. També estar pendent de l’actualitat i de totes les notícies que sorgeixen.

P. Conserves algun guió o esbós en algun lloc especial per a tu? Per quin motiu? R. Tinc en llocs destacats de casa esbossos i maquetes que m’han regalat i que són de gran valor sentimental per a mi. Guarde també totes les llibretes amb el desenvolupament dels guions.

FALLA BLOCS PLATJA Llibret 2024

110

FERRÁN MARTÍNEZ GÓMEZ Falla Cronista i ex-delegat de JCF

P. ¿Com fas per començar un treball? A partir d’un guió dissenyes un esbós o quan obté l’esbós treballes el guió?

R. Em considere un simple col·laborador del taller. La meua participació sol ser amb tallers o comissions falleres molt pròximes, ja que no em considere guionista com a tal. He treballat d’ambdues formes, participant en el disseny de la idea, i l’esbós des del paper en blanc en la meua pròpia falla Cronista Vicent Beguer i Esteve de Torrent, encara que el més habitual ha sigut adaptar un disseny a una nova història. P. Quan et plantegen un tema, mires el que s’ha realitzat anteriorment?

R. És inevitable per a mi documentar-me, tant per saber el que ja s’ha fet, com per a inspirar-me aportant el meu punt de vista a algun tema ja tractat. A més, és complex no beure d’altres fonts per un “friki” com jo. Inclús a manera d’homenatge a aquells que ens han inspirat. P. ¿T’inspires en coses que es difonen en xarxes socials? Les sols incorporar com a font d’inspiració? R. Els memes són en moltes ocasions verdaderes escenes de falla, per descomptat

111

que qualsevol ironia que es plasma en xarxes socials són susceptibles de plantar-se en una falla. Últimament, m’inspiren algunes cançons de cantautors que en la meua ment es converteixen en falles. P. Conserves algun guió o esbós en algun lloc especial per a tu? Per quin motiu? R. No soc especialment ordenat, i menys en aquest aspecte al no dedicar-me, excepte com “gamberrada” amb amics. Però si tinc una carpeta en Drive a manera de caixó desastre on emmagatzemar dibuixos, cartells, fotomuntatges i altres idees. manera de fetitxe tinc algun cartell indultat del foc de la falla amb la qual vaig guanyar el primer premi de crítica local en Torrent. P. Quina és la teua font d’inspiració principal? R. Crec que les mateixes falles vistes, però sobretot, els esmorzars parlant de falles amb un bon cremaet i, sobretot, pensar en allò que m’agrada veure en una falla com espectador coneixent el treball del taller. Som esponges i alguns tenim el “defecte” de “falleritzar” tot allò que passa per la nostra ment. Hauria de ser estudiat en psicologia, crec jo.

CARLOS SANZ MARTÍNEZ Subdirector de @fas_festa

P. Com fas per començar un text? ¿T’inspires en xarxes socials, notícies, etc.? ¿Quina és la teua font principal d’inspiració?

doncs desestime la idea i espere que em vinga una altra.

R. En el meu cas, en primer lloc, he de tindre una idea clara, un concepte, que després pot desenvoluparse. No tinc una font concreta d’inspiració, a mi em passa que les coses em venen en un moment determinat, a voltes xarrant amb la gent, mai em pose a escriure davant del document en blanc sense tindre clar el concepte que vull plasmar. Això sí, com a bona obra fallera, segons el meu criteri, l’actualitat ha de quedar plasmada amb sàtira i enginy. P. Quan tens el tema elegit, mires el que s’ha realitzat anteriorment?

R. Jo tracte de veure si el tema s’ha utilitzat o no amb relativa anterioritat, si crec fermament en la meua idea i veig que anteriorment es va fer una temàtica similar, però amb un desenvolupament diferent... doncs tire cap endavant, si trobe que s’ha representat una temàtica similar i que donà un bon resultat...

P. Sols incorporar les fonts d’inspiració al text? Les dones la teua versió? O li dones la volta per complet?

R. Crec que n’hi ha dos tipus d’apropòsits, aquells que es centren en una trama basada en una obra teatral o literària reconeguda i els que volen per lliure. En el meu cas a soles m’he centrat en trames basades en obres reconegudes quan una falla m’ha demanat que volia que eixa fora la trama, a mi particularment m’agrada més construir trames de zero. P. ¿Conserves algun guió en algun lloc especial per a tu?, Per què motiu?

R. A mi em passa que, potser perquè estic viciat per la meua professió a televisió on el que serveix és el que fas hui i no el que vares fer ahir ni per suposat què faràs demà... mai m’encarinye molt amb el treball que faig perquè seria una forma de pensar que el que faràs després no serà millor. Em passa el mateix quan escric una obra de teatre... o

112

FALLA BLOCS PLATJA Llibret 2024

dissenye una falla o faig el guió d’una falla...es viu per a eixe exercici... i de seguida a pensar en el següent. P. Sols anar a altres presentacions o llegir altres apropòsits per veure que fan la resta d’escriptors? R. Mai he llegit un apropòsit escrit per altre, jo quan escric pense més en el llenguatge audiovisual i de posada en escena. Si escric per a una falla que no és la meua forma de veure la vida de l’actuació... principalment per a veure com és l’elenc d’actors i actrius d’eixa comissió, en la meua opinió no serveix de res escriure un apropòsit meravellós si no tens actors i actrius que ho sàpiguen defendre. Un apropòsit no massa brillant pot lluir molt amb bons actors i actrius, un gran apropòsit sobre paper... es queda en paper mullat si els que ixen a escena no ho defenen bé. M’agradaria afegir que crec que s’hauria de cuidar molt més per part de la Junta Central Fallera o la Delegació de Cultura els temes dels apropòsits, m’explique. És un gènere distintiu de les falles, a voltes a un millor nivell que moltes de les obres de teatre que es representen

113

al concurs de teatre faller i pense que es tracta com a un gènere menor. S’hauria de valorar que a un apropòsit faller, generalment, està implicat molta més gent que en l’obra de teatre. A més, al ser representat dins del marc de l’exaltació de la fallera major o fallera major infantil de la comissió... l’assistència sempre és més alta, inclús de gent que en cap altre moment de l’any seu a un pati de butaques. He vist presentacions com a espectador, per motius de treball i fins i tot com a jurat, i crec que actualment no es viu un bon moment en matèria de concurs de presentacions. Vivim un moment on prima allò que siga políticament correcte, la qual cosa també queda reflectida en allò que veiem plantat als carrers en la setmana fallera, a més també pense que a voltes, a causa de la dificultat de trobar gent per a ser jurat de presentacions pel calendari d’actuacions, que sol ser la totalitat de caps de setmana al llarg de dos mesos...de vegades pense que es tria gent per a qualificar que no coneix bé que és en realitat un apropòsit, perquè no és una obra de teatre... és una cosa més.

HERNÁN MIR SERRANO

Falla Duc de Gaeta, poeta, escriptor

P. Com fas per començar un text? T’inspires en xarxes socials, notícies, en temes històrics o actuals, etc.? Quina és la teua font principal d’inspiració?

R. D’entrada quan he de pensar un guió de falla sempre pense en què vull cremar. Per a mi és el més important, quasi una dèria. Deteste el concepte de falla “didàctica” perquè és essencialment tot el contrari del que ha de ser una falla: una foguera on es cremen les coses dolentes, roïnes. Malauradament, sovint he de seguir el rastre marcat per l’artista, pel que fa a idea general, i després adapte aquesta en l’actualitat. Pel que fa al procés d’escriptura d’una obra de teatre el primer de tot és trobar la idea central d’allò que vull comunicar. Fins que no ho tinc clar no puc començar a escriure, però sovint, amb la idea clara, el procés d’escriptura esdevé molt més senzill. P. Quan tens el tema elegit, ¿mires el que s’ha escrit anteriorment amb el mateix tema o paregut? R. Intente per totes les

formes que no siga el mateix tema i si em veig obligat, intente que el tractament d’aquest siga innovador, particular i diferent. Em negue sistemàticament a trepitjar espais trillats. Fuig dels llocs comuns i de les “retòriques” habituals tan de moda entre la nova “fornada” d’autoanomenats guionistes que ara “triomfen” entre artistes i jurats, sobretot jurats que premien les falles “amables”, “dolces”, “estètiques” i falsament gracioses. P. Sols incorporar les fonts d’inspiració al text? Les dones la teua versió? O li dones la volta per complet?

R. Tots tenim referents que formen part del nostre acerb cultural. Recorrem a ells i els aprofitem per a construir noves situacions, nous mons, noves escenes. Només quan aquest “referents” (fonts d’inspiració moltes vegades) suposen un element essencial en la narrativa els integre però sempre passant-les pel meu filtre particular. Sempre els contemple a través del vidre del meu tarannà.

114

FALLA BLOCS PLATJA Llibret 2024

P. Conserves algun guió en algun lloc especial per a tu?, Per què motiu? R. Clar. Conserve en el meu arxiu tots els meus guions, sobretot aquells que tenien una idea meua com a punt de partida. Així guarde com un tresor el guió escrit escena per escena de la falla de secció especial de 2002, “Rebel·lió en la granja” i els dibuixos de cada escena que el mestre Miguel Santaeulalia va realitzar basant-se en les meues descripcions. Un autèntic tresor d’un any on els “guionistes” encara no existien. Sols personatges com Soriano Izquierdo o Angel Villena, podien titllar-se així. Llavors hi havia “poetes” que redactaven les quartetes de les falles i poc més. Eren els dibuixants d’esbossos i els artistes els que “parien” les falles. P. Sols anar a altres obres de teatre o concursos d’altres localitats o llegir altres obres de teatre per veure que fan la resta d’escriptors? R. No tant com m’agradaria. Però periòdicament vaig a veure el teatre fet pels fallers i entre ell, l’escrit per fallers. Fins i tot m’agrada participar en algun jurat de teatre d’altres localitats per veure el nivell i intentar aprendre i, per descomptat, influir en les formes i maneres de fer, sempre des del meu punt de vista particular, però amb tota la llibertat per fer públiques les meues opinions i apreciacions per tal que arriben als protagonistes: els grups de teatre de les diferents falles participants. Pel que fa a llegir altres obres ho faig tot sovint cercant muntatges nous i actuals. M’estime molt descobrir noves propostes teatrals per a portar a escena, sobretot amb gent jove.

115

IVÁN TORTAJADA ESTELLÉS Artista faller

P. Com fa vosté per començar un treball? A partir d’un guió dissenya un esbós o quan obté l’esbós treballa el guió? R. El guió naix paral·lelament a l’esbós, tot el que apareix a la falla ha de tindre una raó de ser, i un sentit, per tant, per a ser coherents tot ha de créixer al mateix temps. P. Quan et plantegen un tema, mires el que s’ha realitzat anteriorment?

les xarxes socials que són una font d’inspiració i un recurs molt gran, tal volta massa informació que sense un ordre pot arribar a ser aclaparadora i paralitzar-te en el procés creatiu.

R. Sempre és bo tindre una referència del que s’ha fet anteriorment, per tractar de buscar maneres alternatives de representarho. Normalment, inicie el treball partint de la informació que tinc per tal de no estar condicionat i és quan ja tinc una idea inicial quan faig una recerca del que s’ha fet prèviament.

P. Conserves algun guió o esbós en algun lloc especial per a tu? Per què motiu?

P. T’inspires en coses que es difonen en xarxes socials? Les sols incorporar com a font d’inspiració?

P. Quina és la teua font d’inspiració principal?

R. Hui en dia segueix el treball de molts artistes a

R. Tinc tots els esbossos de les falles que he fet emmarcats a les parets del meu taller, d’aquarel·les a impressions digitals. Tots tenen un gran valor, ja que porten associats records i emocions.

R. Cançons, pel·lícules, llibres però també colors o fragments de la realitat del dia a dia.

116

117

118

139/CAT/VFU/CV CENTRO AUTORIZADO

SE COMPRA TODA CLASE DE VEHÍCULOS

VENTA DE PIEZAS REVISADAS

TASACIÓN MÁXIMA

C/ Traginers nº8 Pol. El Alter 46290, Alcácer (Valencia) 655843611 664025543 alcacerautodesguace@gmail.com

119

120

121

Si lo puedes imaginar, lo podemos hacer

repro@reprolamarina.es edgar@reprolamarina.es www.reprolamarina.es

Rotulos - Impresión Gran Formato - Impresión Offset Impresión DIgital - Textil - Merchandising

C/ Reina 9 46011 Valencia Tel: 96 371 10 42

122

123

124

-OBRA PÚBLICA

-REFORMAS INTEGRALES

-PROYECTOS BAJA Y MEDIA TENSIÓN

-SANEAMIENTOS

-ENERGÍAS RENOVABLES

-FONTANERÍA

-INSTALACIONES ELÉCTRICAS

Colaborador oficial

125

126

127

128

129

130

131

132

133

Los LEVANTINOS nos encargaremos de los eventos gastronómicos populares durante la semana fallera … y aprovechamos para desearos felices fiestas¡¡¡¡

134

135

LÉEME. QUEREMOS AYUDARTE

136

137

138

C/ la reina 19 Telf. 664204185

139

140

141

Mil Puntades Inna Modista Indumentária Valenciana

Tl: 686 261 337

Habitaciones y suites frente al mar. Totalmente renovado en 2023 Información y reservas www.petitmiramar.com

142

143

BAR LOS ARCOS Virgen del Sufragio, 4

Ven a disfrutar de nuestro buen café Almuerzos por encargo Cocina casera Jose y Ana 675 67 76 23

144

EL TALLER DE HELMO BORDADOS, ROPA LABORAL PERSONALIZACION DE PRENDAS ARREGLOS Y COMPOSTURAS CONFECCIÓN

145

@ventdellevantcafetería

C/ Justo Vilar, 38, bajo, Valencia

962 02 74 38

VICENTE BRULL, 75 Bajo Der.- 46011 -Canyamelar Telf. 650 937 256 - 961 141 965

Des d’aquestes línies agraïm als nostres anunciants, col·laboradors i institucions la seua aportació per fer possible la creació d’aquest llibret. Presentem a tots eixos amics del barri i dels Blocs que posen dia a dia la seua professionalitat i il·lusió en el treball, que ens ajuden i aconsellen. Ells son part de la nostra Falla i sempre que a ells els vaja be, ens anirà bé a tots i totes.

Un exercici més, la Diputació de València col·labora amb les comissions falleres, otorgant-nos una ajuda econòmica per al desenvolupament de les nostres activitats i la realització del

FALLA BLOCS PLATJA Llibret 2024