Llibret falla Campaments de Dénia

’amor Bogerie s

El llibre ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià de l’any 2023.

El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Dénia per a la promoció de la cultura popular als llibrets de falles 2023.

Este llibret participa en els Premis de les Lletres Falleres.

Aquest llibre ha estat revisat pel Departament de Normalització Lingüística de l’Ajuntament de Dénia

La falla Campaments no es responsabilitza de les opinions escrites en els articles dels col.laboradors.

32/ José Tena Tejado

L’amor i altres Bogeries

34/ Alba Pérez Serra

Amor i salut mental

36/ AMADEM

Amor i bogeria

40/ Nerea Pastor Crespo

L’assecament del polp

42/ Blanca Ballester Moreno

Bojos

46/ Adrián Oliver

Alba

50/ Aina García Giménez

La bogeria i la costa valenciana

56/ Tano Mahiques Costa

L’amor viu de la bogeria

58/ José Luis Gallo Sánchez

Carrosses, amor i bogeria a parts iguals

64/ Jaume Pérez Puig

Amor a primera vista

66/ Jordi Ortolà Juan

Endintsant-se en una mar d’amor i bogeria

70/ Joan Mascarell Armell Acolliment

74/ Javier Risueño Martí

El solstici d’hivern

76/ Comissió

Som més d’amor o bogeria?

80/ Resum de l’exercici faller

86/ Programa d’Actes Setmana fallera

88/ Anunciants

l ’amor Bogerie s

L’amor ha sigut el causant d’innombrables bogeries en la història, des de la Guerra de Troia fins a la tragèdia dels amants de Verona. L’amor és bogeria, i també en la bogeria hi ha amor. Quan parlem d’aquests dos sentiments alhora, de seguida ens venen personatges com Joana la Boja, obsessionada pel mesquí del seu marit “El Bell”. No obstant això, hem volgut dotar al llibre d’una portada que portara l’amor i la bogeria al seu vessant més afable i dolç. Una dolça bogeria, derivada d’un esplèndid amor.

i altres Portada:

Per això hem retratat a Dalí i a la seua dona, la seua musa i inspiració, Gala. Un dels retrats de l’excèntric pintor més famosos on ella apareix és en el qual la retrata amb el pit fora. Ell l’adora, la mitifica. I el seu amor és tan gran, que li porta a pintar més i més d’eixos somnis on els rellotges es fonen pel pas del temps i els elefants semblen girafes.

La portada l’hem realitzada d’una manera minimalista, però perquè la gent identificara als personatges, precedint un llibret on la maquetació del qual té com a element central dos símbols: el cor i una espiral de bogeria.

Esperem que agrade, ja que en molts moments “se’ns ha anat la pinça”. Perquè una altra cosa no, però amor – i molta bogeria – li posem al que fem.

Gràcies a tot l’equip del llibret de la Falla Campaments per cridar-nos, confiar en nosaltres i per l’excel·lent treball realitzat. Esperem ajudar-vos uns quants anys més. Panal Fallero

ròleg:

Ací estem de nou, després d’uns anys de sequera de llibret per tornar a presentar la nostra proposta i aportar el nostre granet. No som coneguts especialment per destacar en el món cultural, som més coneguts com una falla de barra i festa. Però si hi ha una cosa clara, és que les coses estan per canviar-se, inclús la percepció de la gent. Podem continuar sent una comissió festera, però també volem destacar en altres àmbits, com hem estat treballant durant anys i aconseguint el reconeixement de la faena ben feta que tots busquem. Encara que hem de confessar que és difícil canviar aquesta primera percepció i que és curiós com una bona part de la societat té el mal costum de castigar allò que se n’ix dels cànons en lloc de premiar i reconéixer l’esforç que hi ha darrere d’un canvi.

PUn canvi que no ha sigut fàcil, volíem fer un llibret diferent dels que havíem fet, teníem clar com volíem fer-lo, però fer-lo realitat ens suposava un repte amb moltes incògnites i incerteses. Necessitàvem prou ajuda i ahí és on entra en joc el paper de Panal Fallero. Ens han aconsellat i guiat durant el procés d’elaboració del mateix, plantant les bases per obtindre un bon resultat. Quina és la base principal? El llibret ha de parlar dels nostres monuments i tractar temes d’actualitat i crítica social.

El monument gran tracta de l’amor i l’infantil de la bogeria. Pareix que tot encaixa a la perfecció i defineix en dos conceptes aquest canvi que volíem fer, ja que l’amor és el motiu pel qual moltes idees naixen, amor per la cultura, per la ciència, per la cuina, per la natura... però ens falta alguna cosa més. Com bé va dir Mario Benedetti, en la rondalla “Quan els sentiments juguen a l’amagatall…”, “l’amor és cec i la bogeria sempre l’acompanya”. La bogeria és la que ens dona l’impuls per a dur a terme una idea, la bogeria a obrir camins que ningú s’havia plantejat, de trencar barreres sense importar el que diran.

Així recolzant-nos per un costat en l’amor a la cultura i per un altre a la bogeria d’iniciar un projecte sense tindre la certesa d’arribar a un bon final, és com arribem a la temàtica del nostre llibret: “L’amor i altres bogeries”.

S aluda P resident

Estimada comissió, D’ençà que forme part d’aquesta falla, la nostra relació sempre ha vingut marcada per l’amor i la bogeria i, com no podia ser d’una altra forma, aquest any ha arribat al màxim del que caldria esperar.

Bogeria per les persones que formen part d’aquestes idees d’il·luminats que ens fan únics, que sense cap tipus de dubte han tingut clar com aportar i ficar el seu granet d’arena. L’amor d’una comissió per alçar a Campaments fins a arribar al firmament, duent a terme idees paralitzades durant la pandèmia, superantse dia rere dia i mostrant als nostres menuts que amb esforç i dedicació allò que estimem pot arribar fins on desitgem.

Aquella menuda però gran falla ha evolucionat amb el pas del temps, aquells que començaren amb una idea boja hui troben en el nostre casal la seua particular llar, amb persones diferents amb les quals desitgen compartir part del seu temps, perquè el temps i les idees boges acaben fent que estimes a la fallera o al faller que tens al costat, i amb estima i il·lusió és quan s’aconsegueixen coses grans.

Sofia, Pablo, Soraya i jo, junt amb les nostres famílies, hem viscut un any inoblidable ple d’alegries i d’emocions, fets només possibles per vosaltres, i no tindrem prou paraules per a donar-vos les gràcies.

Ara ve el remat final, eixa part de l’any en què totes les emocions, l’esforç i la faena per la qual s’ha lluitat tant veuen els seus resultats, ve el moment de fer que tremole la nostra ciutat de Dénia, de fer vore el que som, omplint cada racó i els carrers de la ciutat del color morat i lluint les nostres millors gales amb la nostra indumentària valenciana.

FAREM QUE LA NOSTRA BOGERIA SIGA ENVEJABLE.

Arriba el moment de fer vore que el nostre barri és casa de tots, una falla oberta i que no entén de diferències, respectuosa, i que acull a tota aquella persona que ens visita com si es tractara d’una altra més de la comissió, perquè això és el que som i això és el que volem ser. L’amor i la bogeria és el que ens defineix i aquestes falles ho recordarem al nostre municipi, perquè en definitiva som Campaments, aquesta és l’única explicació.

Vos desitge, estimades i estimats falleres i fallers, unes falles 2023 inoblidables, gaudiu de la millor festa del món.

Visca Dénia, visquen les falles i VISCA LA FALLA CAMPAMENTS!

E xaltació

F allera M ajor

Hui Dénia s’engalana de felicitat al veure el somriure que lluïxen els vostres rostres. Gràcies Carlos per fer que un dels nostres pilars siga aquest dia la persona més feliç. Gràcies per elegirla, acompanyar-la i ajudar-la al voltant d’aquest any. Et volem molt. I ara et toca a tu, sí, a tu Soraya, aquest és el teu any, has de gaudir d’ell i brillar com soles tu saps. Junt amb mi hi ha una personeta que voldria dir-te certes paraules.

Bona nit a tots, però en especial a tu Soraya, nosaltres no som de moltes paraules; però ja saps la dita: “Per una germana, el que faça falta” i ací estem, fent l’esforç per tu, perquè t’ho mereixes. M’agradaria que saberes que per a mi eres una de les dones per la qual ho donaria tot. Podem dir que aquesta nit estàs bonica. Doncs sí… Però que vols que et diga, a mi m’agrades més quan estàs de festa, de xaranga. (...)

Encara no creia que Carlos anava a eixir president, però quan vaig sentir el seu nom, soles pensava “La que me has liado Carlitos!!”. Segons després, mentre el tro sonava, els meus sentiments estaven a flor de pell i jo plorava com una magdalena perquè veia que la meua germana anava a complir un dels seus somnis i com no, amb Carlos. Doncs, gràcies per fer que isquen de mi sentiments que mai havia experimentat. (...)

M’agradaria dir-te Soraya, com estic d’orgullosa de tu, ja no per ser capaç de complir un dels teus somnis aquest any, sinó per tot el conjunt que et fa única.

No sé si la coneixeu molt; però Soraya és una persona diferent en el bon sentit, allà on va sempre la recorden, no soles per l’organitzada que és; sinó perquè és molt patosa(que és hereditari), per les seues rialles que contagien, pels singlots quan està plena, per la pudentor que desprén quan alguna cosa no li agrada, però en especial perquè és molt bona persona, podríem dir que ajudar als altres és la seua gran virtut. (...) Senyores i senyors, la meua germana Soraya Moreno i Garcia és hui proclamada FALLERA MAJOR DE LA NOSTRA FALLETA; LA FALLA CAMPAMENTS.

Extracte de l’exaltació a Soraya Moreno García Juanma Moreno García i Laura Gallego García

“VISCA DÉNIA, VISQUEN LES FALLES I VISCA LA FALLA CAMPAMENTS.”

President

Carlos Ballester

Moreno

Vicepresidència

Miguel Peiró García de la Reina

Juan Poveda Morote

Salvador Berruti Ronda

Marisa Rodríguez Aldeguer

Secretari

Angel Serrat Zapata

Vicesecretaria

Sara Fornás Martínez

Tresorera

Carmen Poveda Morote

Comptadora

Cristina Moll Vargas

Delegació de protocol

Maria Jiménez Vinaroz

Delegació de gastronomia i festes

Miguel Peiró García de la Reina

Amanda Giménez Moncho

Aina García Giménez

Alejandro Piñero Flores

Juan Manuel Moreno García

Nagore Patiño Poveda

Cristina Moll Vargas

Carlos Piñero Flores

Gal·la Gallo Giménez

Claudia Alcalde Márquez

Joel Vinaroz Giménez

Paula Poveda Coloma

Delegació quotes

Salvador Berruti Ronda

Elena Sepúlveda López

César Alonso Calaforra

Delegació infantil

Mary Carrasco Jareño

Mariola Miralles Lillo

Patricia Vilchez Jerez

Sandra Moll Vargas

Delegació de comunicació

Maria Jiménez Vinaroz

Laia Vinaroz Giménez

Nerea Pastor Crespo

Mar Abad Tent

Delegació femenina

Cristina Moll Vargas

Delegació d’artística

José Luis Gallo Sánchez

Delegació de bar i casal

Sergio Argilés Sepúlveda

Laura Coloma Ortigosa

Sara Coloma Ortigosa

Israel Ortuño Balaguer

Alba Soler Cardona

César Alonso Calaforra

Delegats d’assemblea JLF

Pedro Suárez Espasa

Salvador Berruti Ronda

Delegació de loteria

Salvador Berruti Ronda

C omissió

Delegació de pergamins

Yolanda López Peidró

Sandra Moll Vargas

Cristina Moll Vargas

Delegació de publicitats

Yolanda López Peidró

Sandra Moll Vargas

Amanda Giménez Moncho

Delegació de pirotècnia

Juan Manuel Moreno García

Delegació de juniors

Alba Soler Cardona

Carlos Piñero Flores

Laura Pastor Crespo

Lluna Giménez Parra

Andrea Moll Vilchez

Delegació d’igualtat i diversitat

Nerea Pastor Crespo

Aina García Giménez

Cristina Moll Vargas

Iker Polvoreda Alcaraz

Blanca Ballester Moreno

Alba Soler Cardona

Delegació de llibret

Aina García Giménez

Angel Serrat Zapata

Laia Vinaroz Giménez

Maria Jiménez Vinaroz

Miguel Peiró García de la Reina

Nerea Pastor Crespo

Fallera Major

Soraya Moreno García

Cort d’Honor

Beatriz Moreno Montes

Maido Parra Mena

Cristina Ferrándiz López

Laura Pastor Crespo

Ester Lahiguera Orra

Cristina Giménez de la Asunción

Rosana Giménez de la Asunción

Raquel Alcaraz Vallalta

Beatriz Berruti Molinillo

Emi Cardona Lorente

Patricia Cardona Lorente

Mari Carmen Ripoll Fons

Sonia Castells Martínez

Almudena Monforte Puertas

Isabel Martínez Merino

Noelia Puig Fernández

Mabel Roselló García

Victoria Márquez Jareño

Maribel Medina Blázquez

Zaira Mosteiro Vilchez

Joaquina Ripoll Fons

Lorena Serrat Zapata

Rebeca Valverde Signes

Esther Sapena Pons

Alba Sapena Pons

Jovi García Molina

Lorena París Monserrat

Alba Pérez Serra

Gloria Eleno Galayo

Esther Moreno Catalá

Rocio Ruiz Salguero

Mar Jorrillo Sánchez

Zaira Minguell Martí

Arantxa Minguell Martí

Silvia Viñegla García

Jessica Escrich López

Isabel Fuster Durán

Yolanda Romero Llull

Zoe Guixeres Puig

Lucía Berruti Molinillo

Carla Vinaroz Giménez

Lucía Márquez Castells

Cynthia Sendra Martínez

Diana Suárez Femenia

Carla Poveda Coloma

Cristina Orozco Reig

Duna Coll Molinillo

África Rincón Jiménez

Carolina Ortuño Navarro

Irene Morales Serrano

Sara Alcalde Marquez

Vocals

Borja Giménez de la Asunción

Alberto José García Ferrándiz

Francisco José García Santacreu

José Antonio Argilés Vicente

Moisés Alcalde Moreno

Ximo Polvoreda Sala

Paco Soler Escobar

Ana Carrasco Jareño

Iván Pérez Jiménez

José María Carrillo López

Diego Márquez Jareño

Robert Cornejo Sarrate

Daniel García Molina

Javier Gómez Melendez

Vicente Gómez Rodríguez

Jorge Rodríguez Guerrero

Camilo Mejía Ríos

Lucas Nahuel Tesei

Adrián Oliver García de la Reina

Pepe Ramos Escortell

Pedro Rodríguez Morote

Óscar Sánchez Ródenas

José Luis López Sierra

Samuel Buigues Luque

Carlos Ferrer Albelda

Pablo García de la Reina Pinedo

Miguel Ángel Durá Cárdenas

Francisco Giménez Cortés

Marcos García Ferrándiz

Pascual Bordes Zimnickij

Christian Alonso Lahiguera

Izan Gallo Giménez

Álvaro Pérez Carrasco

Rubén Puigcerver Crespo

Oriol Orozco Carrió

Asier Puig Martí

Aarón Durá Viñegla

Jose Alfaro Soria

Col.laboradors

Alfonso Peiró Català

Miguela García de la Reina Jareño

Llanos Ygarza Pérez

Laura Gallego García

Pere Vicent Pérez Macià

Isabel Cubiles Bascón

Inma Cheli Ribot

Olalla Perles Mezquida

Lucía Ballester Giner

Emilio Cholbi Ivars

Laura Chardí Cervera

Laura Villalba Ronda

Tomás Guerrero Lorite

Judith Fernández Martí

Carlos Torres Mayor

Sergio Belda Flores

Isidora Jareño Montejano

Andrés Carrasco Guerra

Pablo García Justo

Sergio Nicolás Bitancur

Carmen Giménez de la Asunción

Vicent Bertomeu Pastor

Ximo Ballester Pons

Rafa Jiménez Álvarez

Silvia Moncho Carrascosa

Imanol Herreros Diaz

Marcos Romeu Barber

Gema Donderis Pachés

Jovana Balaguer Manzano

Jorge Luis Montoro Torres

Concha Ballester Pons

Marián Martín Ballester

Juan Manuel Moreno Ronda

A mor o temptació?

Cos i remat

Una xica jove té la primera experiència vital de la seua vida, pareix que li ha arribat l’hora d’enamorar-se i es troba amb la decisió més important de la seua curta vida plena d’il·lusió i entrebancs.

La seua consciència i el seu cap la tenen molt marejada, per un costat es troba l’angelet Cupido que l’anima a llançar-se a la piscina ràpidament i per l’altre costat es troba un dimoniet que intenta posar tots els entrebancs possibles.

Com està enamorada l’angelet Cupido l’anima, i el dimoni la té marejada complicant-li ja la vida.

Escena primera (El primer bes)

Una parella de xiquets ja quasi adolescents experimentaran molt prompte la meravellosa sensació de donar-se per primera vegada el primer bes.

En el banc del jardinet es troben molt contents donant-se el primer bes dos joves adolescents.

Escena segona (L’amor etern)

Una parella de iaios han passat tota la seua vida junts i mai es cansen de la seua companyia, açò és el que s’anomena amor etern.

Una parella de iaiets es fan bona companyia gaudint de l’amor etern compartint la seua vida.

Escena tercera (La temptació de l’amor)

Eva va ser la primera dona a experimentar la temptació i va haver d’elegir entre la serp i la poma de les vanitats.

Li varen oferir la poma de formes abstractes i Eva ràpid l’empoma mossegant amb ganes.

Escena quarta (El cor partit)

A qui no li han partit el cor alguna vegada en la seua vida? La sensació no deu ser molt bona, però açò per desgràcia o no, forma part de la nostra manera d’existir.

Si t’han partit el cor tens dues solucions, oblidar-ho és el millor i guardar-ho el pitjor.

Crític: Pepe Esteban

Artista: L oren Fandos

S aluda

Hola falleres i fallers, el meu nom és Pablo i estic molt content de representar a la comissió infantil de la falla Campaments junt amb Sofía. He de donar les gràcies als meus pares i a la meua família pel suport d’aquest any.

No em puc oblidar de Soraya i Carlos, la nostra fallera major i el nostre president. Estic segur que els quatre passarem unes grans falles!!

I a tots els xiquets i xiquetes de la comissió, vos espere en tots els actes que encara ens queden per davant! Espere que vingueu al carrer a jugar, de segur que tots junts ho passarem molt bé. Espere poder representar a la meua falla el millor possible.

Sols em queda dir-vos que esteu tots convidats a gaudir d’aquestes falles 2023.

Visquen les falles!

I VISCA LA FALLA CAMPAMENTS!

infantil F alleraM ajor

xaltació

El dia que mamà em va contar que Carlos t’havia anomenat perquè fores la fallera major infantil de la falla, no saps l’emoció que vaig sentir! No podíem dir que no i molt menys amb les persones que anaven a acompanyar-te en aquest viatge, gràcies, Carlos, Soraya i Pablo per fer feliç a Sofia cada dia.

EVeient-te ací, vestida sense falta de detall, em venen al cap tots els moments en els quals t’han intentat vestir de fallera i sempre t’ha fet por pentinar-te o posar-te les arracades, dis-nos la veritat, a que no era per a tant?

Des que vas nàixer has demostrat el teu caràcter, però sempre has sabut traure’ns un somriure i no saps quant t’ho agraïm. Per això, et demanarem un favor, per molt que cresques no perdes mai l’alegria i innocència que et caracteritza.

Sofia, aprofita cada minut que enguany et regalarà, sigues feliç i guarda en la memòria cada paraula i cada imatge, perquè d’ací a uns anys tots aquests records et trauran milions de somriures.

Finalment, vull que sàpies que et vull molt, malgrat totes les baralles que tenim, estic molt orgullosa de tu i m’agrada veure’t feliç, perquè així jo també soc feliç.

Senyores i senyors, Sofía Márquez Castells és la Fallera Major infantil de la Falla Campaments.

Extracte de l’exaltació a Sofía Márquez Castells

Lucía Márquez Castells i Sara Alcalde Márquez

C omissió infantil

President infantil

Pablo Pérez Carrasco

Vocals

Saúl Giménez Parra

Aritz Polvoreda Alcaraz

Mark Guixeres Puig

Asier Rodríguez Medina

Martí Fornés Moll

Hugo Romeu Moll

Enzo José Montoro Valverde

Álex Leal Martín

Hugo Leal Martín

Luka López Moreno

Álex Sendín Carrasco

Aarón Sola Martínez

Pablo Muñoz de la Torre Moll

Leo Durá Viñegla

Nahuel Tesei Miralles

Sofía Márquez Castells

Annelise Calvo Barber

Vega Sanchis Cardona

Martina Moreno Berruti

Noa Sanchis Cardona

Naiara Gómez Martínez

Leire Rodríguez Medina

Júlia Fornés Moll

Neus Suárez Femenia

Carmen Pastor Serrat

Laia Gómez Ballester

Abril López Palacios

Elsa Sendín Carrasco

Aroa Buigues Luque

Ainhoa Sola Martínez

Genoveva Cecilia Díaz López

Laura Vallés Fuster

Alejandra Jiménez Escrich

Cort d’Honor

Fallera Major infantil

B eneïda bogeria

Na Joana, boja es va tornar perquè l’amor no va trobar.

Velázquez observa consternat com Picasso la menina li ha pintat.

Dalí pintava fi Així com el seu bigoti.

Van Gogh no va vendre un quadre en vida si ara en vols un, tin la cartera amanida.

Frida Khalo, icona pop mexicana, que enamora també a Borriana.

Einstein, un geni amb cara de despistat, que va formular la relativitat.

Beethoven, un gran geni musical, d’un talent excepcional.

Mozart amb la música captiva, és dolça, alegre i sensitiva.

Només veure caure una poma, Newton sap que la gravetat asoma. El Dr. Chiflado no té trellat, com en el nom porta indicat.

Pels colors, boja i enamorada, trobem a Agatha Ruiz de la Prada.

El savi està boig i és llunàtic i a més d’això, és molt simpàtic.

Ací està la boja de les pintes més tarada que totes juntes.

Els vampirs, bojos per la sang, de les copes van xuplant.

Bogeria són les ratllades, pel llapis ací representades.

Romeu i Julieta, bogeria per allò que més vols i que va acabar com una «picà» de fesols.

Ser o no ser, diu ell que és la qüestió. Quin maldecap filosòfic, pense jo!

Per representar les al·lucinacions... uns porcs volant, rebotons!!

Se li’n va la pinça al pintor però tots sabem que és el millor.

Com té un trastorn bipolar així l’hem volgut representar.

Si hi ha alguna que està boja de veritat és la Gallina Turuleca, per descomptat!

Artista: S ergio Fandos

La meua mare, el meu pare i jo, som d’aquesta falla perquè des que ma mare es va apuntar fa 10 anys, sempre ha sigut com una família més per a ella. Aleshores ella sempre tenia clar que si alguna vegada em tenia, anava a apuntar-me de cap. Estic molt content de ser de Campaments i m’ho passe super bé jugant amb tots i també que em donen de menjar sempre qualsevol cosa, jeje.

Enzo Jose Montoro Valverde

Som de Campaments perquè som una gran família. I perquè hi ha bogeria assegurada i amor a tota hora.

Sofía Márquez Castells

Perquè hi ha molt de comboi, molt bona gent i molts xiquets.

Aroa Buigues Luque

Soc fallera de Campaments des d’abans de nàixer... Jo crec que per això porte la festa en la sang. M’agrada molt anar a la falla a jugar amb les meues amigues i ballar.

Elsa Sendín

Soc de la falla Campaments perquè és una falla molt familiar i divertida, encara que a voltes estan un poc trastornats. Però, això, és el que més m’agrada.

Álex Sendín

Soc de Campaments des que estava a la panxeta de la meua mamà, ella i la meua família m’han inculcat l’amor per Campaments fins a tal punt que m’agrada més que a ells. El moviment de la meua falda i els monyos de fallera fins al final del dia així ho demostren. M’encanta la música i la disfrute com la que més, i qui em coneix bé ho sap.

Martina Moreno Berruti

Soc de Campaments, és una gran família i sempre anem tots a una. Tinc molts amics i sempre m’ho passe molt bé. És la millor falla de Dénia. Visca la falla Campaments.

Pablo Pérez Carrasco

La meua germana i jo hem tingut la sort de nàixer en una família fallera! Abans de nàixer ja estàvem apuntats en el cens faller!! I gràcies a això hem viscut moltes emocions i moments inoblidables per a tots! Hem ballat fins a les 3 de la matinada, al carrer, cosa impensable amb la nostra edat. Però a la falla, ho hem fet! Estem feliços de pertànyer a aquesta menuda gran família anomenada Falla Campaments.

Saul Giménez Parra

C arrossa G uardià del temps

És la nostra màquina del temps capaç de moure informació d’un punt a un altre. Es mou gràcies a l’evolució dels éssers vius, del temps i de la música.

Més ràpida que la velocitat de la llum i viatja per les diferents regions de l’espai.

Les partícules viatgen fent que el temps es moga i la música evolucione, fluint sempre en la mateixa direcció.

DEESSES DEL TEMPS

La deessa del temps no té ni principi ni final. Absoluta propietària del temps dels rellotges, només ella pot reiniciar una vegada i una altra el pas del temps.

Deessa de la música, protectora de l’art. Tot art muta, canvia, evoluciona i es fusiona.

GUERRERS DEL TEMPS I DESBARATATS

Reunim a guerreres i guerrers per a combatre el pas del temps. Venen amb el seu estendard en llibertat davall la seua sang. Ells i elles venen a ensenyarnos que el temps es pot trencar. Donem-li voltes a unes agulles de rellotge per buscar la solució a un canvi climàtic que ja és una realitat.

De la mateixa forma que el temps es pot trencar, les barreres de la comunicació també. Els nostres guerrers lluiten per l’accessibilitat de totes les persones i, és per això, que canten en llengua de signes.

Ha arribat el nostre temps, som fallers de Campaments. Ha arribat el dia, de nou estem ací, la nostra conquesta és fer-vos gaudir.

Som guerrers de Campaments som guerrers del nostre temps.

de la

P ergamíFalla :

L’arròs, a diferència d’altres cereals com el blat o el ségol, es cultiva durant els mesos càlids de l’any i en superfície inundada. Aquest cultiu va arribar a València gràcies a l’arribada dels musulmans des de finals del segle X al costat d’altres cultius importants per a la nostra gastronomia i cultura, com són el de l’albergínia o la taronja.

En l’Albufera, el procés de transformació de la marjal en arrossar s’inicia cap a mitjan segle XVII i culmina en la segona dècada del segle XX quan ja es consolida el cultiu en l’Albufera de València.

’arròs

Hui dia s’ha establit un vincle essencial entre el cultiu i molts dels aiguamolls on es cultiva ja que suposa la millora de la conversió de l’espai natural i l’equilibri dels nutrients, manté els diferents nivells de la cadena tròfica preservant un nombre elevat d’espècies d’ocells i sent parada estratègica d’ocells migradors on troben en la superfície agrària un lloc amb abundància alimentària, afavoreix la reducció de la salinitat del sòl, juga un important paper en els processos de descontaminació natural ja que actua com a filtre biològic i possibilita així una millora en la qualitat de les aigües superficials. Els aiguamolls valencians en els quals es cultiva l’arròs són de gran importància per a l’equilibri de l’ecosistema, i és el cultiu la part fonamental dels cicles biològics d’aquests espais naturals cada vegada més en perill degut a l’efecte del canvi climàtic.

Part fonamental d’aquesta relació és la regulació del funcionament hidrològic de l’aiguamoll per a afavorir el cultiu de l’arròs, i és una de les principals causes de modificació del paisatge juntament amb l’aterrament del llac en el cas de l’Albufera de València al llarg de la història, ampliant-se la superfície cultivable fins a la superfície disponible actual.

El cultiu de l’arròs i la importància per a les regions on són presents aquests aiguamolls no seria possible sense les poblacions de les províncies de València, Castelló i Alacant que es dediquen a l’explotació d’aquest cultiu tan important per a la gastronomia i la cultura valenciana, formant part aquestes poblacions de la DO Arròs de València. Durant el segle XX l’augment de fertilitzants i fitosanitaris, la indústria i els abocaments urbans han provocat danys difícilment reparables per contaminació. El remei que es va donar a la contaminació procedent del cultiu van ser les ajudes agroambientals que se sol·liciten al costat de les ajudes de la PAC procedents dels fons europeus, que hui en dia són aquestes ajudes per les quals mantenen els arrossers l’activitat. Aquestes ajudes agroambientals limiten moltes de les activitats que anteriorment es feien i regulen les diferents activitats i actuacions que es realitzen en el cultiu amb l’objectiu de buscar l’equilibri entre l’aiguamoll i l’arròs. És important saber que els aiguamolls estan dividits per l’Administració en dues zones, A i B, i dins d’aquestes, per zona alta o zona baixa. Això regula una de les labors essencials en el cultiu de l’arròs com és la correcta gestió de la palla de l’arròs, que

si no es gestiona correctament pot provocar que es podrisca, i resultar d’aquesta, l’anòxia en l’aigua, que redueix els nivells d’oxigen i ja la mort de la fauna aquàtica i l’emissió de metà, molt més contaminant que el CO2. Per això, les labors a realitzar són:

· Retirar la palla abans de la inundació

· Assecat de la palla durant 15 dies i posteriorment inundar

· Enterrar la palla immediatament després de la collita i abans de la inundació

· Cremar la palla prèvia autorització mediambiental Amb això, els arrossers una vegada cullen l’arròs al setembre o octubre, han de tindre clar com serà la seua gestió de la palla i quina és la seua zona per a realitzar la correcta gestió d’aquesta. Des de la inundació dels camps al novembre fins a final de gener, els camps es mantenen sense cultivar, descansant i sent la llar de múltiples espècies d’ocells migradors que viatgen, com a parada en els seus viatges o per a nidificar en el llac. Una vegada arriba febrer torna a arrancar la campanya en l’arrossar, la maquinària entra en els camps per a realitzar la labor del fangueig.

Aquesta tècnica aprofita l’engany produït amb les plantes que competirien amb la planta de l’arròs i sense la utilització d’herbicides. Durant el mes de maig, es realitza la sembra. Les varietats que se sembren permeses en la DO Arròs de València són de tipus japònic com Sénia, Badia, Bomba, i la seua varietat anàloga Bombó originària de Pego, J.Sendra, i les seues varietats anàlogues Copsemar

7 i Argila, Montsianell, Gleva, Sarcet, Albufera, a més d’altres varietats índiques no permeses en la DO però utilitzades per interés agronòmic.

la simbiosi del cultiu amb el medi ambient, l’esforç dels agricultors per portar endavant un cultiu

mediambientals que s’imposen a Europa, la cultura històrica, social i gastronòmica que ens vincula a aquest cereal, per què no consumir arròs de la DO Arròs de València?

R ecompenses

D istintiu d’Argent

JLF Dénia i JCF València

Alex Sendín Carrasco

Martina Moreno Berruti

D istintiu Col.lectiu d’Or amb Fulles de Llorer

JLF Dénia i JCF València

Falla Campaments

B unyol d’Argent

JLF Dénia i JCF València

Sergio Argiles Sepúlveda

Sara Fornas Martínez

Mariola Miralles Lillo

B unyol d’Or

JLF Dénia i JCF València

Soraya Moreno García

Cristina Moll Vargas

B unyol d’Or amb Fulles de Llorer

JLF Dénia i JCF València

Maria Jiménez Vinaroz

B unyol Col.lectiu d’Or amb Fulles de Llorer

JLF Dénia i JCF València

Falla Campaments

N oa D acosta i M ud

’amor Bogerie s i altres

José Tena Tejado Panal Fallero

L’amor crida a la bogeria. Qui no ha fet alguna per amor? Són sentiments relacionats entre si, inseparables. De fet, fins m’atreviria a dir que no hi ha amor sense bogeria, ni bogeria sense amor, en qualsevol dels seus vessants. Per exemple, l’amor per les Falles, que sempre frega la més dolça de les bogeries.

Falla gran i infantil, com ha de ser, s’uneixen enguany per a crear una temàtica en conjunt: L’amor i altres bogeries. Perquè s’ha pretés que el llibret, aquell que descriu les falles que es planten – l’essència de la festa, la seua vertadera vocació -, aprofundisca una mica més en aquestes dues temàtiques, aportant articles variats sobre les bogeries de la nostra vida i l’amor i la passió que li posem a ella.

I la bogeria i l’amor pel llibret han sigut els causants d’aquest canvi tan radical en l’exemplar que tens entre les teues mans, per part de l’equip del llibret que enguany ho han donat tot. Van voler canviar, revolucionar, innovar. Donar-li el valor que toca a una peça indispensable en el nostre Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Falla sense llibret no és falla, igual que no hi ha amor sense una mica – o una muntanya – de bogeria.

A continuació, la temàtica del llibret. Ja que hi ha tant de treball posat en ell, cuideu-ho, llegiu-ho, interessar-vos per ell. Gaudiu-ho. I doneu-li amor, que bogeria, com sou falleres i fallers, ja tinc clar – en el bon sentit, per descomptat – que li donareu.

Alba Pérez Serra Integradora social

El nombre de persones amb problemes de salut mental creix cada dia a Espanya. Però el mateix trastorn no és l’únic problema a què s’enfronta este grup de subjectes. I és que la societat continua carregada de prejuís i falta d’empatia, qualitats més danyoses que la mateixa malaltia.

Actualment s’està començant a parlar sobre salut mental en nombrosos mitjans. Animant la gent que ho necessite que acudisca a professionals com els psicòlegs i psiquiatres amb normalitat, encara que tan important com rebre una atenció adequada és que la societat conega i comprenga els problemes de salut mental; com afirma Sánchez Monge. Encara queda molt per fer.

Amor Salut mental i

Les conseqüències dels esmentats trastorns unides a la falta d’educació en matèria de salut mental sol desencadenar baixa autoestima, entre moltes altres afeccions, i com a resultat, problemes a l’hora de crear i mantindre relacions personals i interpersonals.

Empatia

Després de parlar amb diverses persones amb les esmentades dificultats puc afirmar que trobar parella és quasi una missió impossible.

Les relacions de parella són complexes i és natural quan trobem a algú que pateix, per a evitar sentir el seu patiment, que tractem d’evitar-lo, llevat que ens moga un interés molt especial cap a esta persona.

Possiblement la falta d’autoestima d’este col·lectiu juga en contra seu a l’hora d’iniciar relacions interpersonals, encara que la majoria coincideix que el que realment actua com a barrera és la segregació per part de les persones sense cap tipus de problema de salut mental.

Estos utilitzen punts de socialització

molt focalitzats a persones amb problemes de salut mental com centres especialitzats, associacions, grups terapèutics... On, com és lògic pel tipus d’espai, únicament troben persones amb les mateixes característiques i dificultats.

I així és com ells se senten, com persones de segona, amb limitacions per a relacionar-se amb ‘ciutadans de primera’.

La solució és difícil, de fet, al meu parer, mai s’arribaran a erradicar estes diferències, per això des d’ací i per a concloure, m’agradaria utilitzar este altaveu per a demanar més inversió en recursos públics de salut mental i en educació sobre esta matèria a la població en general. Assignatura indispensable per a una real integració social.

Luisina Daives Psicòloga d’AMADEM

Amor i bogeria… Quina combinació no? Com tots sabem està directament relacionat. Ancestralment ja se sabia que l’amor és boig, que quan ens enamorem perdem el seny, actualment ja es parla del que ocorre en el nostre cervell quan sentim molt d’amor. I és que, quan ens enamorem, es registra un augment en els nivells de dopamina, un neurotransmissor relacionat amb la sensació de gratificació, de plaer, i amb els processos d’emoció i motivació. Això provocaria que quan ens enamorem estiguem propensos a buscar qualsevol excusa amb la condició de veure, sentir o simplement estar al costat de la persona de la qual ens hem enamorat. Després, la noradrenalina en el cervell, provocarà entre altres coses insomni, pèrdua d’apetit i taquicàrdia, probablement això últim explicaria el motiu pel qual el cor va acabar sent el símbol de l’amor i no el gris i arrugat cervell. Al mateix temps, la serotonina presenta nivells baixos de concentració, la qual cosa podria estar relacionada amb els pensaments obsessius que la majoria de les persones presenten cap a la persona estimada durant aquesta etapa. Així que enamorar-se desencadena efectes en sistemes funcionals de diferents regions cerebrals, relacionats amb els processos d’emoció, motivació o el judici i la lògica, específicament localitzats en l’escorça prefrontal, que és la que dirigeix el pensament crític: Ens tornem cecs (i bojos diria jo) davant els possibles defectes que puga tindre la persona estimada. Ara bé, quan el temps va passant, tot això es va posant al seu lloc, es va regulant; i comença a tindre protagonisme la crua realitat. Ací és quan tot es complica, i només si realment hi ha una base sòlida i forta, d’amor, educació, punts en comú, admiració en la relació, aquesta continuarà i prosperarà. Però com quasi tot en la vida, no serà un camí fàcil ni lineal, caldrà treballar molt en el diàleg, en el consens, en el perdó.

Amor Bogeria i

Ens trobem en temps on les relacions s’estableixen moltes vegades per mitjà d’una xarxa social, on tot és virtual i el sexe té un altre valor, poc valor moltes vegades… Temps on tot val. El respecte, l’educació i els valors dels més joves estan en un sac en complet moviment. El que els porta a no tindre molt clar per on anar, ni què és el que volen.

Enamorament

Aquesta confusió acompanyada de la facilitat en la qual ens hem assentat amb les noves tecnologies, on l’esforç brilla per la seua absència, porta a moltes persones a viure una vida sense amor, sense passió i per tant sense bogeria. Els amors s’esvaeixen i desapareixen, ràpidament canviem i anem per una altra cosa, i per una altra persona. El que ens mou, és buscar alguna cosa constantment que tinga a veure amb el plaer ràpid, eufòric, i momentani. Ens oblidem que les grans obres, els grans personatges, les magistrals construccions, i la llista podria continuar… tenen a veure amb la continuïtat, l’esforç, la constància i el plantejament de

propòsits en la vida. Tant de bo tornen temps d’amor i bogeria, que porten assossec, calma i raó. Tant de bo aqueixa bogeria tan bonica siga la protagonista d’aquest present tan efímer, consumista i basat en les coses irreals i virtuals. On el més important i transcendent no siga l’èxit basat en els diners, en la bellesa exterior, en cotxes, mansions i grans viatges. Sinó a veure com persones en situacions vulnerables de malaltia, pobresa o exclusió, han aconseguit superarse, guanyar batalles, somriure i ser felices.

Per un 2023 ple d’amor i bogeria!

A mor Bogeri a i

Álex Nieto López

Usuari d’habitatge tutelat d’AMADEM

BANDERES SOBRE CELS UCRAÏNESOS

Eres l’amor sobre el cel de roselles la pau sobre tu, aire blau verd color esperança per a pics de neus, coloms branques d’olivera de mars el fons sobre els capvespres d’Arc de Sant Martí. Cor feliç, eterna glòria.

UCRAÏNA ENFRONT DE LA MALDAT SOBREVIU ABANS DE RES

Pau, benestar, salut i nova era bombes no nuclears, tampoc de cap mena. Cel sobre la terra dels homes honrats. Tindrem uns nous segles de vida estel·lars i especials. Ella, el nostre planeta, el nostre paradís, la Terra. Del possible arribar als segles nous. Amors socials, bons agraïments.

Nerea Pastor Crespo Treballadora Social Sanitària

Les nostres vides estan plenes d’històries d’amor. Passatgeres, fugaces, intenses, duradores o eternes. Moments i vivències que ens deixen empremta i ens marquen per a tota la vida. Ens escriuen per dins. Jo tindria moltes a comptar.

També n’he contemplat de moltes. Algunes d’elles se situen en el carrer Fènix número 15, a la brisa de la mar de les Rotes. Mural de polps com si es tractara de roba estesa. I d’això us vinc a parlar, de la pràctica del polp sec que durant tants anys continue presenciant de la mà dels meus oncles en el seu restaurant familiar. Història d’amor culinària on predomina el treball, la constància, i la dedicació. Moltes persones quan contemplen la imatge veuen una pràctica de bojos, a altres com a mi ens enamora que hui dia es continue mantenint la tradició d’assecar polps al sol. Tinc clar que aquest mestratge es realitza més enllà de la nostra terreta, però per a molta de la gent de La Marina és un símbol de pertinença i identitat.

Per a qui no ho sàpia, aquesta pràctica es duu a terme des de fa molts anys, més aviat segles. Les potes del polp s’assecaven en els vaixells dels mariners. Abans de ser considerat un menjar culinari era utilitzat com a tabac de mastegar per aquells que realitzaven les seues jornades en alta mar.

l’assecamentPolp del

La meua família m’explica que són molts els factors que cal tindre en compte perquè arribe un deliciós plat de polp sec a la teua taula. La ubicació ha de ser sempre prop de la mar, perquè aquesta permetrà que no s’acosten mosques, i, a més, la mescla de la brisa marinera i el sol són dos dels ingredients estrela. També és important el control de la humitat i sobretot una molt bona rentada de les potes.

D’altra banda, l’elecció de la grandària del polp és important, uns 4-5 kg va bé. Més gran necessitaria més temps d’assecament i més xicotet s’assecaria massa ràpid, no podent arribar a degustar-ho. Cada polp es penja en una canya i aproximadament en uns cinc dies es completa l’assecament. Durant tots aquests dies s’ha d’estar alerta als factors ambientals que, com he comentat, poden alterar el procés

Finalment entrem a la cuina. Són moltes les receptes que es couen entre fogons. Per a cuinar les potes sols necessitarem un element que ben bé coneguem nosaltres: La flama del foc. Per últim, oli i unes gotetes de llima.

Les nostres vides estan plenes d’històries d’amor. Passatgeres, fugaces, intenses, duradores o eternes.

Al Restaurant Sendra històries d’amor culinàries que recordaré per sempre. Hi ha moltes, el mar mediterrani les observa cada dia.

Blanca Ballester Moreno Filòloga Hispànica especialitzada en Literatura Hispanoamericana i Teoria Literària

Si haguérem de triar una paraula que fora representant de l’actualitat, aquesta seria, sense cap dubte, ‘diversitat’. Sembla que, d’un temps ençà, la societat, farta de la discriminació i de la pressió constant per harmonitzar amb el cànon establit, s’ha organitzat i ha alçat la veu per a reivindicar una cosa tan fonamental com és el respecte a l’altre.

Bojos

A hores d’ara, podem comprovar a colp d’ull que hi ha una major conscienciació d’aquestes qüestions, i és evident que s’han vist afavorides per l’existència d’una major accessibilitat a la informació, pel suport de les administracions que afegeixen mesures que fomenten la divulgació de valors a favor de la diversitat, com podem veure a la nova llei d’educació (LOMLOE) i que condemnen la discriminació, però, sobretot, per l’augment dels referents que, d’una banda, han sembrat poc a poc el debat a les xarxes, i que, d’una altra banda, han aconseguit que una gran part de la població tinga en qui vore’s representat, fomentant l’apoderament i les diverses reivindicacions pels nostres drets.

Diversitat

Divulgadors de contingut com Dianina XL, Cabra Fotuda, Noemí Casquet o Hajar Brown, personalitats com Carla Antonelli o Juan de Dios Ramírez, o produccions com Heartstopper, Campeones, o Hidden Pictures ens

parlen de temes com la gordofòbia, el plurilingüisme i el suport a la llengua, la sexualitat, la transfòbia, el racisme o la diversitat funcional, tan necessaris i, fins ara, tan poc visibilitzats.

Malauradament, tot i que sembla que avancem cap a una societat més conscienciada, amb una mentalitat més oberta, trobem que tots els divulgadors, les personalitats i les produccions que fomenten aquest tipus de contingut han rebut, mitjançant els seus canals, la premsa i les xarxes socials, atacs discriminatoris, amenaces i, fins i tot, agressions físiques. I el que resulta més preocupant, és que aquestes ideologies es veuen suportades,

Bper un costat, per entitats i figures molt influents com poden ser determinats partits polítics o divulgadors de contingut que associen, per exemple, els testimonis de violència masclista o homòfoba amb malalties mentals, que banalitzen els abusos de qualsevol tipus amb l’objectiu de desarticular, qüestionar i invalidar-los. I per altre costat, per administracions públiques com poden ser la sanitària o, fins i tot, la educativa, on no resulta estrany llegir articles relacionats amb la discriminació per l’edat, la llengua, el físic, o la situació socioeconòmica. Dia a dia veiem com es qüestionen marxes com la de l’orgull LGTBI+ o el 8M, com es diagnostiquen malalties per la forma del nostre cos sense parlar abans amb nosaltres, i, a més a més, com ens culpabilitzen per aquestes qüestions. No resulta estrany escoltar comentaris com “quina necessitat d’anar en bragues” o “amb aquesta foto estàs fent apologia de la obesitat”, i del que no s’adonen és que els molesta més un home en bragues, una persona transsexual, les persones no binaries, les persones amb obesitat que mostren el seu cos nu i amb naturalitat..., que la pròpia violència que sofreixen aquests col·lectius; que els incomoda més un home amb nanisme

protagonitzant una escena de sexe, que veure un testimoni de violència de gènere o d’una agressió homòfoba o gordòfoba, la qual cosa, a més a més, sempre es qüestiona. En definitiva, a ulls de les persones que tenen aquest tipus de mentalitat, als col·lectius estem tots bojos.

Al capdavall, és per aquestes raons que hem de continuar lluitant i reivindicant els nostres drets, i per aconseguir els nostres objectius, és necessari incomodar, crear debat i normalitzar la diversitat. Perquè als col·lectius que formem part de les anomenades minories, estem bojos, sí. Bojos per aconseguir una societat on l’amor siga realment lliure, bojos per veure una societat on el respecte a l’altre siga un valor fonamental realment interioritzat a la ciutadania, bojos d’amor pel que som, per les identitats diverses, pels nostres cossos, les nostres arrugues, les nostres pigues. En definitiva, bojos d’amor per aconseguir una existència humana i lliure.

Adrián Oliver Filòleg i escriptor

Ahir de matí se’m va aparéixer una dona bonica que no sabia que estava morta. Si m’escoltes un moment, et conte la història, només serà un moment. Si vols, quan acabe, prepare el sopar i em contes què et va passar aquell dia a les muntanyes, d’acord? Allà vaig. Com faig sempre quan el sol comença a apuntar-se per l’horitzó etern d’Honambo, ahir em vaig alçar del llit, vaig saludar a la xicoteta Lucía amb una rialleta nerviosa, i vaig anar apagant, un a un, els ciris que mantinc encesos tota la nit per a espantar els dimonis que intenten parlar-me en la foscor. Semblava un matí normal. L’espill brut del bany que no netege per a no veure’m el reflex, l’aigua freda del llibrell per a llavarme les parts, Lucía cantussejant des del seu altar espectral, pul·lulant entre les habitacions, traspassant les parets de la casa vella en la qual a penes tinc mobles: un llit on dorm jo i ella fa guàrdia, l’espill trist, un parell de cadires per als moments en els quals asseure’m a terra ja és una molèstia i tot aquest munt de ciris que m’ocupen aproximadament mitja hora al matí per a apagar-los i una altra mitja hora a la nit per a encendre’ls.

Alba

Esperança

Normalment, ja quan estic llavantme la cara, els morts us acosteu i em doneu el bon dia. Els més agradables fins i tot pregunteu com he dormit, m’aconselleu que isca al carrer perquè fa un dia meravellós, que aquesta nit hi ha hagut rosada i les roselles brillen encara en un roig intens, que els ocellets estan contents perquè han sobreviscut una altra nit. Els més sorruts s’amunteguen a les cantonades, sabent que soc l’única que els veu, però no els agrade. Lucía em va dir una vegada que ells creien que era una maledicció, que no estan a gust amb mi, però que no tenen una altra cosa a fer, que la vida de mort és dura perquè ningú pot prestarte atenció. Cada vegada que ho pense, em compadisc d’ells. No obstant això, no s’imaginen que la maledicció que em persegueix a mi és molt major, encara que és llarg d’explicar ara mateix. Quan vaig arribar a l’entrada principal després de donar la volta a la casa apagant els ciris, em vaig trobar, ficada al llit, a terra, com

solíem fer quan estava viva, a la dona bonica. Rosario és xicoteta, la vaig conéixer fa un temps quan encara estava viva: em treia el cap a la finestra cada vegada que sabia que anava a passar per davant de la casa i, tancant les oïdes per a no escoltar les veus, seguia amb la mirada la remenada rítmica dels seus malucs. El primer dia que vaig escoltar la seua veu, vaig dubtar un moment perquè, per un instant, vaig pensar que aquella veu no podia ser d’aquest món, i vaig eixir corrent d’allí espantada per una vergonya sibil·lina que m’agarrava de la part baixa de l’estómac i em cremava en el rostre. L’endemà va vindre a ma casa i, sense un lloc segur al qual fugir, vaig deixar

que les meues vergonyes caigueren sobre mi com un aiguat, banyant cada centímetre del meu cos, deixant-me portar per la manera en la qual els seus llavis, la seua llengua i la seua gola produïen sons meravellosos, tan llunyans com els que produeixen els morts, que em feien recordar que jo, a diferència de vosaltres, els meus benvolguts companys de casa, estic viva. La relació va ser com un llamp. Sempre vaig tindre la por atroç que em produïa la seua curiositat: ningú al poble em parla, tothom sap que estic boja, que parle amb morts, pensen que passe nits senceres fent rituals, maleint a la gent que em mira malament entre cantonades, que gira el cap cada vegada que camine a pas lent per la plaça, amb la mirada perduda entre la multitud de morts que s’acumulen en els carrerons, morts de vint, trenta, quaranta anys, què sé jo. No, el meu benvolgut amic, encara no és hora de dormir, encara has d’esperar una miqueta. Podries intentar anar. Com ho saps? Potser t’has acostat a la teua antiga casa i has intentat parlar amb els teus fills? Ja saps que no soc l’única que tinc el do. Podries fer-ho. Puc continuar explicant-te? D’acord, quan acabe tanque les cortines.

Com anava dient, se’m va aparéixer en el saló, tombada sobre un matalàs vell que utilitzàvem quan venia a la casa mentre encara respirava, com un fortí d’intimitat que envoltàvem de ciris. Lucía ens deixava a soles amb un cert recel, emmurriada perquè deia que tenia el cap en els núvols. Com en vida, la seua veu tenia una profunditat inusual, però la porta havia estat tancada tota la nit. Em va mirar amb tranquil·litat, em va dir: acosta’t Matilde, que tinc alguna cosa a explicar-te, tinc alguna cosa que vull demanar-te, Matilde. Em vaig acostar a ella amb curiositat estranya i albire la llum d’un dels ciris que s’havia quedat encés traspassant la seua pell blanca des de darrere d’ella. Vaig comprendre amb horror que estava morta. Em va contar que una bala perduda l’havia ferida en els camps, que s’havia despertat entre roselles roges amb la rosada del matí, que havia recorregut el camí de tornada al poble preguntant-se què havia passat i que, quan va veure al seu marit caminant amb les crosses darrere del seu taüt, havia entrat a la meua casa i s’havia tombat al saló.

Vaig escoltar la història amb tristesa, però l’egoisme incontrolat de l’amor em va donar una punxada de felicitat al costat al pensar en Eusebio, el seu marit, aqueix home lesionat que passa la vida mirant per la finestra, que creu que la loteria serà el Sant Greal que li solucionarà la vida. Vaig pensar que podríem viure juntes, que el nostre amor podia traspassar la barrera entre la vida i la mort, que podria despullar-me a la fi davant d’algú que em miraria amb admiració, amb una mica

de desig incontrolat i no amb fàstic, com fan els altres. Bé, ja sé que tu no mires, però ho faries amb fàstic si ho feres, sé que eres home de bé. I allà que volaven les meues il·lusions i la imaginació del matí quan, mentre preparava un café per a prendre-me’l mirant els seus ulls translúcids em va dir que marxava, que Eusebio no estava bé, que ho sentia en el seu cor de morta, que tornaria quan ell no estiguera a casa, que estaria agraïda si l’ajudava en algunes coses, però que ja me’n parlaria.

Vaig perdre la mirada en la finestra mentre seguia els seus passos lleugers travessar la plaça i entrar a la seua casa, amb aquella sensació pesada i anodina del migdia del diumenge, conformant-me amb aquella xicoteta esperança que em feia pensar que, mentre ell la gaudia en vida, jo podia conformar-me a gaudir-la en la mort.

Aina García Giménez Enginyera de camins, canals i ports

La costa valenciana a més d’ecosistema natural, també és un recurs econòmic en si mateix, donada la importància del sòl per a ús turístic i la seua rellevància en l’economia autonòmica. Dénia no n’és una excepció, amb quasi 20 quilòmetres de platja, és un dels municipis amb major índex d’habitatges de segona residència, fet que fomenta la necessitat de protegir el litoral denier. Aquest model econòmic basat en el turisme ha propiciat la desaparició d’elements naturals de protecció de la costa com ara el cordó dunar, motiu pel qual, la costa, en regressió ocasionada per la posició de la línia de costa respecte a l’onatge predominant i per l’efecte barrera que suposa el port de Dénia, es troba en un moment cada vegada més vulnerable front al canvi climàtic.

La ciutat de Dénia, capital comarcal de la Marina Alta, és la ciutat més septentrional de la província d’Alacant. La seua configuració urbana pivota entorn del castell, el port i el massís del Montgó, que exerceix de límit al creixement urbanístic al sud i l’oest del nucli urbà.

Des del punt de vista de l’economia, no és estrany entendre que la ciutat supose un gran atractiu per al turisme residencial de segona residència. Dénia, capital assolellada i banyada per la mar Mediterrània, és un lloc excel·lent per a passar les llargues temporades estivals i per descomptat, qui no voldria comptar amb una caseta als peus de la mar? Qui seria tan boig de no apreciar el valor que suposa tindre un habitatge ubicat de forma que en eixir per la porta de casa et permeta endinsar els dits del peu en la fina sorra?

La bogeria la cost a valencian a i

Aquest model econòmic basat en el benestar d’alguns i al que la resta de la ciutadania no hem volgut prestar atenció (per pur egoisme i “menfotisme”) formula més problemes que solucions lligant-nos de forma inalienable a un futur dedicat a fer gaudir al visitant i convertint-nos en ciutadans de segona en el moment que comencen les vacances. No sols això sinó que a més,

en cas de discrepar sobre la voracitat que suposa el turisme, encara has d’escoltar com els mateixos habitants de la ciutat et tracten de boig perquè clar... Turisme és igual a diners i els diners mouen el món.

Si ens centrem en termes quantitatius i per donar un ordre de magnitud a l’assumpte que estem tractant, es pot observar en les següents gràfiques la destacada diferència entre habitatge principal i segon habitatge. Per altra banda, la gran estacionalitat que es desprén de la segona gràfica, són fets que assenyalen la rellevància de Dénia com a municipi destinat al turisme residencial.

I us preguntareu... com es relacionen totes aquestes coses amb la bogeria de l’edificació massiva a primera línia de platja? Doncs, molt senzill. D’acord amb les gràfiques, es pot assenyalar que l’increment més gros

La b ogeriala cost a valencian a i

en termes percentuals dels habitatges de segona residència es produeix en el període entre el 1981 i 1991, això des que en tenim constància. Segons estudis realitzats per Huete Nieves & Mazón Martínez en l’any 2005, és la dècada dels anys seixanta la que suposa un canvi de paradigma respecte a l’economia deniera. És en aquest instant de frugalitat on Dénia, centrada fins al moment en l’agricultura i el cultiu del raïm i la indústria manufacturera lligada a la joguina, enfoca la seua mirada a l’explotació del sòl destinat al turisme residencial, model econòmic que ja anava implementant-se al llarg de la costa alacantina. Amb l’arribada d’aquest tipus de turisme, la ciutat experimenta canvis focalitzats a la promoció immobiliària i destinats al sector turístic, moltes d’aquestes modificacions tenen com a principal objectiu la creació de nou habitatge al llarg de la franja litoral i la falda del Montgó. Com ja sabem perquè no som aliens a la situació actual, tots aquests nous sectors residencials estaven destinats sobretot a ciutadans procedents d’altres municipis del país que no gaudien del plaer de tindre costa en proximitat i a ciutadans d’altres països que se senten atrets pel clima i la diferència entre el cost de la vida als seus països i Espanya. Doncs bé, recopilant, la dècada dels seixanta suposa un boom en la construcció d’habitatges a la vora de la costa, uns habitatges que en gran manera no estaven destinats a residents sinó a ciutadans d’altres indrets d’Espanya i d’Europa. Ara bé, que passa amb els residents? Molt fàcil, que si tenien l’oportunitat d’aconseguir també un apartament o una casa vora a mar tampoc la desaprofitaren. Amb tot això, ens ha quedat un meravellós escenari que es mostra en les següents imatges de vols entre l’any 1956 i 1989.

Com es pot observar a la primera imatge, la construcció al costat de la franja litoral era merament anecdòtica, mentre que en la segona, vora trenta anys després, ja destaca una forta presència d’urbanitzacions. Unes urbanitzacions que guanyen tanta rellevància que fins i tot es tracten de protegir de

l’erosió continuada que produeix l’onatge sobre la línia de costa amb un espigó o dic exempt i una alimentació de sediments per tal d’aconseguir un major ample de platja seca. Amb tanta bona sort, que aquesta actuació, de tipus estructural i, per tant, difícil de desmantellar probablement ha sigut la gran causant de la futura erosió de la costa al nord, on es veu un tram pràcticament inaccessible a peu en el qual l’aigua arriba fins a la cimentació de les parcel·les, causant l’enderrocament parcial del mur que les envolta.

Fou un èxit tan rotund la introducció d’aquest espigó extern que amb els anys s’han hagut d’implementar nous espigons transversals en bateria dels quals únicament queden restes.

En la següent imatge es mostra ortofoto aèria de l’any 2022 on poden veure’s vestigis d’aquestes actuacions i un dels punts més crítics quant a ample de costa.

És de bojos? Jo diria que sí, però, també és de bojos que fins a l’any 1988 l’Estat no considerara oportú promulgar una normativa sectorial de costes que fora restrictiva respecte al límit d’edificació i en la qual realment es plantejaren les sancions oportunes a aquelles edificacions que es construeixen dins del domini públic marítim terrestre, línia que separa sòl privat del sòl públic de la ribera de la

mar. A més, és de bojos que l’Estat haja de sufragar indemnitzacions ocasionades per temporals destinades a habitants que tenen la seua casa dins del domini públic. També, que el Ministeri de Foment no haja sigut capaç d’aprovar la partió en la costa de Dénia, una partió que supose un límit entre sòl privat i sòl públic. I finalment, i no menys important, és de bojos que entre tots paguem les regeneracions costaneres d’aquells que no van tindre mirament quan acabaren amb el camp dunar, ecosistema natural coster que exerceix com a efecte barrera front a l’erosió.

D’altra banda, hi ha altres coses que també són de bojos, com ara, el fet que Dénia actualment, a novembre de 2022, tinga com a instrument urbanístic la “guia de tramitació en absència de planejament urbanístic” i és que, si fins ara pensàveu que la forma en la qual es tracta la façana litoral era d’inconscients, encara no esteu assabentats del periple que suposa l’urbanisme de Dénia. La història de com hem arribat fins ací urbanísticament és una autèntica

delícia, pròpia d’una pel·lícula de terror. A veure, comencem pel principi. El Pla General és un instrument d’ordenació en el qual es defineix la configuració de la trama urbana, les zones de nou creixement de la ciutat, les infraestructures, els usos i els elements de protecció. És a dir, el Pla General suposa el disseny del futur del municipi i n’estableix unes limitacions respecte a la futura edificació i els usos previstos per a cada zona. Amb la nova legislació urbanística valenciana, el municipi es considera que compta amb planejament general quan s’haja aprovat un Pla General Estructural (PGE) i un Pla d’Ordenació Detallada (POD). En el Pla General Estructural únicament es defineix l’esquelet del municipi: viari municipal i les diferents zones (nucli urbà, Pedrera, Marines) i la classificació del sòl en urbà, urbanitzable i rústic. Serà el Pla d’Ordenació Detallada el que defineix els paràmetres de l’edificació i les ordenances d’aplicació. No ens avancem als esdeveniments, primer definirem com hem arribat fins ací, fins a un punt en el qual no hi ha normativa urbanística:

Pla General de 1972 és la primera versió de planejament urbanístic municipal a Dénia. Aquest instrument, actualment, no reflecteix la realitat urbanística de Dénia, ja que, amb posterioritat s’hauria urbanitzat més enllà del que es considerava en l’ordenació del pla. A més, els usos previstos segons el PG deixarien part del municipi en una situació jurídica de fora d’ordenació (no es podrien fer més actuacions que les pròpies de la rehabilitació).

Pla General de 1990 i Text Refós de 1992. Fou l’instrument que es mantingué vigent durant més temps si bé, s’anul·là per sentència del tribunal suprem l’any 2000. Finalment, després d’exposar al públic el text refós del 1992 que es convertiria en el PG del 2000, l’any 2003 el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana ratifica l’anul·lació.

Pla General Transitori de 2005. Després que el municipi es quedara sense planejament, és d’aplicació l’últim instrument aprovat que no es va arribar a anul·lar, és a dir, el de 1972, aquest

que no reflectia la realitat de l’època (exactament, un desastre).

L’aprovació del PGT suposa la introducció d’un instrument que suposa un pla de mínims que dotara al municipi de temps per a redactar un nou Pla General d’Ordenació Urbana (tranquils, que no ho van arribar a fer). Per descomptat, aquest PGT també s’anul·là per sentència del Tribunal Suprem, però per sort, la Generalitat es tragué de la mànega un règim transitori d’urgència.

Règim Transitori d’Urgència (RUT) de 2013. Aquest sí que és un document de mínims: o estàs en sòl urbà o directament enmig del camp sense cap expectativa urbanística. A banda, també se suspén la vigència del PG de 1972, o siga, que en aquests moments ja no es torna a 1972, ara millor quedar-se en suspens absolut. Però, que passa a Dénia amb qualsevol planejament? Doncs, que s’anul·là per sentència de 2017. Mentrestant, l’Ajuntament, decideix l’any 2015,

b laogeria cost a valencian a

iniciar la redacció del nou Pla General Estructural.

Normes Urbanístiques Transitòries (NUT) de 2018. De nou, el Consell aprova una normativa promoguda per la Generalitat amb caràcter urgent per tal de donar temps al consistori a aprovar el Pla General Estructural.

Finalment, i com no podia ser d’una altra forma, les NUT s’anul·len per sentència el 2022.

I us preguntareu, si l’any 2015 comencen a redactar el Pla General Estructural, com és que no hi ha planejament? Doncs bé, per fi, el PGE promés està en l’últim graó cap a l’aprovació definitiva.

Però, no calia aprovar també un Pla d’Ordenació Detallada?

Shhh no ho diguem molt alt, no siga que la gent s’adone que encara falten 10 anys més per a tindre un planejament general en condicions. I que no s’anul·le pel camí... Dir que és de bojos és quedar-se curt.

i

l’amor viu Bogeria de la

Tano Mahiques Costa Poeta casolà de sentiments

Són fonamentals i força importants en la nostra vida les paraules d’amor i les lletres plenes de bogeria, perquè juntes es transformen en una dolça poesia. L’amor cicatritza les ferides del dolor i li trau el somriure a la tristor.

T’estime amb bogeria, sí! Perquè abans de tu, jo no tenia res, i ara estic ple i no necessite més, perquè bogeria és quan la teua pell em busca, i la meua et crida, bogeria escrita, bogeria, a la fi, beneïda.

He rebut una petició, d’una estimada comissió, no puc negar que em fa molta il·lusió escriure un poema per a l’ocasió, parlarà de l’amor i la seua bogeria, perquè sense aquesta barreja, trista seria la vida, una vida buida de sentiments i jo la vull plena d’amor cada dia, com aquesta “família” que és la Falla Campaments.

Falla d’ànima neta i pura, d’estimar-se amb bogeria, amb ella el temps s’atura, perquè ella és el somriure de l’alegria, perquè amb ella l’amor perdura, perquè amb ella la bogeria mai mor, sempre, sempre, estarà viva.

L’origen de la desfilada de carrosses de Dénia es remunta a l’any 1949 quan les primeres comissions falleres de la ciutat recullen el testimoni del que anteriorment es coneixia com a Batalla de Flors.

Les carrosses són hui en dia un gran espectacle que assoleix un alt nivell de creativitat i imaginació, fruit de l’esforç i treball de les falleres i els fallers de cada comissió de la ciutat.

En el pas del temps s’ha pogut presenciar una evolució tant en el seu aspecte com artísticament, així com els creadors i creadores han desenvolupat noves tècniques amb tota classe d’innovacions.

Si d’innovació en formes i materials parlem no se’ns escapa que dins la nostra comissió comptem amb les mans i la ment d’un autèntic artista que idea vertaderes obres d’art.

Jose Luis Gallo, compta amb més de 15 carrosses realitzades, amb molta estima per a la nostra falla, la seua falla, fent de la nau núm. 7 de l’espai fester, el seu laboratori d’idees d’on ixen la majoria de les nostres creacions artístiques. A banda de carrosses, ell està darrere dels decorats de presentació, ornamentació de les falles, bans fallers, etc.

Al mes de maig, quan la seua ment comença a idear les pinzellades de la que serà la nova carrossa, de segur que més d’una persona pensa en silenci “tant de bo poguera estar en el seu cap” i és que no debades podem dir que les nostres carrosses tenen segell propi.

Carrosses, Amor Bogeria i a parts iguals

Però no sols una ment especial és el que caracteritza al nostre artista, sempre que ha liderat qualsevol de les creacions que ha dut a terme, l’ambient de treball ha sigut immillorable, ja que a banda de fer feina, amb ell les rialles estan assegurades. Qui ha treballat amb Jose, de segur, té quantitat d’anècdotes i moments viscuts molt divertits.

L’any 2021, en el qual no va haverhi desfilada de carrosses per les restriccions sanitàries, la Junta Local Fallera va homenatjar a Jose en un acte dedicat a donar el reconeixement que es mereixen les persones que han dedicat el seu temps desinteressadament a la realització d’aquestes creacions que llueixen al mes de juliol en una desfilada singular en tot el País Valencià, que ha sabut captivar els ciutadans de Dénia i els seus visitants, arribant a ser declarada festa d’Interés Turístic Provincial l’any 2007.

Per aquesta raó no podem perdre l’oportunitat de conéixer més sobre el nostre faller i com aconsegueix passar d’una idea a les carrosses que desfilen per la nostra ciutat.

Per començar, ens agradaria, que ens parlares un poc del procés de creació de les teues carrosses, com t’inspires, què penses que és important a l’hora d’escollir una temàtica?

Com trie el tema de la meua carrossa? Doncs no l’agafe jo, el tema em tria a mi, una bogeria que ix d’una imatge que he vist pel carrer o en una revista o en una imatge en les xarxes socials i d’ací ja el meu cap comença a donar voltes fins que ix la carrossa.

Fins ací el que és fàcil, després comence a pensar com s’ha de fer i si és possible fer-ho, que sempre ix, si no és d’una manera, ho farem d’una altra, però sempre ix, per ací tinc l’ajuda de gent de la falla, que és capaç de construir d’una bogeria meua, el que jo vull; que traguen la carrossa després de pegar-li 1.500 puntades

- Ens podries resumir el procés en diferents fases?

El primer és com poder utilitzar part del que ja tenim, perquè el més important és intentar reciclar, ja que no utilitzem

E n trevistaJos é Gallo a

sempre materials nous, el més important és el reciclatge de materials.

Després de tindre la idea i poder veure quines coses podem dur a terme, comencem a muntar les peces, que pense que al meu cap caben, però després les dimensions es queden grans.

També mirem molt les dimensions per al transport. Una bogeria, perquè la carrossa es lloga en diversos llocs, s’ha de transportar diverses vegades i sempre cal adaptar-nos al lloc i dimensions, per això algunes peces de la carrossa són desmuntables.

- En el pas dels anys les carrosses han evolucionat. En quins aspectes creus que s’ha evolucionat més?

El tipus de carrossa ha canviat molt en pocs anys, han passat molts anys de carrosses clàssiques, fetes més o menys totes amb els mateixos materials i les mateixes formes clàssiques i barroques, ara cada any que va passant, les idees són més originals, els materials, són molt més diferents, les formes clàssiques ja no es fan tant, quasi totes solen ser més modernes, amb moviment i molta més il·luminació, amb materials més brillants.

El paper cada dia s’usa menys i cada dia són carrosses més originals.

- Recordes els teus inicis? Com vas decidir fer la teua primera carrossa?

Jo no recorde quina va ser la meua primera carrossa, han passat molts anys i n’he fet moltes. Realment no recorde

quina va ser la primera, però recorde que teníem molt pocs diners per a fer-la i passar-se del pressupost era molt fàcil. Féiem el que podíem, que ja era prou, però sempre han eixit a temps en la desfilada. Bé, alguna no va eixir a temps i alguna se’ns va trencar pel camí, hem tingut problemes al mig de la desfilada, ens ha passat tot el que no ha de passar en una carrossa, però ho recordem com a anècdotes i amb bon humor.

- Quins eren els teus referents en aquells moments?

Sempre he tingut un estil un poc diferent dels clàssics que hi havia a Dénia.

A mi m’agradava fer coses diferents, però els pressupostos eren molt baixets i féiem el que podíem.

- Deixant a banda el cansament i les poques hores dormides de la nit

d’abans de la desfilada. Quin és el sentiment en veure la carrossa per fi al carrer?

Quan ix al carrer, veure eixir la creació que tens al cap, la bogeria que costa construir-la i el sacrifici que hi ha hagut de tantes persones, sents una satisfacció que no es pot descriure. Cal estar ací, això és tindre amor per les carrosses, no dormir, obsessionarte, a vegades atabalar-te, a vegades cabrejar-te, a vegades enfadar-te, però sempre és una satisfacció estar ahí, amb tota la gent i gaudir de la companyia, de les rialles, és el que sempre t’emportes, els riures i el bon rotllo que hi ha entre la gent que fem carrossa durant dos mesos i mig, i això no està pagat amb diners, això és amor per les carrosses, per les festes i per la falla.

- Quina és la teua opinió respecte als premis?

Respecte als premis, hem tingut de tot, des de molt bons a molt roïns, però és l’opinió d’un jurat

que ve, mira, opina i decideix, i jo hi estic d’acord.

Cadascú té un gust i sis o set persones que venen a valorar les carrosses amb un gust diferent del meu, és possible que trien una carrossa que no és la meua, però ho accepte, per a això està el jurat.

Hem tingut bons premis, però també n’hem tingut de roïns i els hem acceptat, està bé, és una forma de decidir quina és la millor, tanmateix al carrer la gent decideix.

Jo en tinc prou que li agrade a la meua comissió el treball que hem fet.

A mi qui em dona el premi és la meua comissió, els meus amics, la gent que coneixem, ells són els que em donen realment el premi.

- Què opines del reconeixement que tenen les carrosses de Dénia al llarg del País Valencià?

Les carrosses de Dénia són molt originals, cadascuna amb el seu tema, totes tenen molta feina i són diferents de les carrosses que hi ha en altres poblacions, per això venen de fora a llogar-les.

També és un orgull veure-les desfilar a altres pobles.

- Encara que sabem que és una pregunta un poc compromesa i arriscada, series capaç de triar d’entre les teues carrosses tres que més t’agraden o hagen significat alguna cosa rellevant per a tu?

Per a mi les tres carrosses que més m’han agradat?

‘Àngels i dimonis’, pel valor sentimental i l’originalitat, atreviment, el colorit i diversió.

Després ‘Catrina’, la idea de la qual va eixir d’una conversa i ni ho vaig dubtar, el meu cap va començar a “no para, no para, no para” (com diu Aritz), i per últim, ‘El guardià del temps’, aquesta va ser la meua bogeria especial, amb aquesta vaig gaudir de fer una carrossa sense pensar si seria “llogable” o tindria algun bon premi, va ser la meua carrossa especial.

Amor i bogeria per les carrosses, no té un altre nom.

Jaume Pérez Puig Zelador d’hospital, faller i mariner de bressol

Sempre quan he d’escriure, i estic a soles davant d’un full en blanc, la por i els nervis envaeixen la ment, i sempre em faig la mateixa pregunta, seré capaç?

Però aquesta vegada és diferent, quan em van dir si m’agradaria escriure de l’amor i la bogeria que pots sentir per una festa com les falles, em vaig tranquil·litzar, i un somriure de bat a bat va il·luminar la meua cara, i a poc a poc els sentiments i els records van començar a brollar per la meua ment, van baixar pel meu braç fins arribar a la mà, i les lletres i les paraules van començar a omplir el full en blanc. És possible enamorar-se d’una festa com les falles? La resposta és sí, estic segur que la gent forastera pensarà que estem bojos per com volem i sentim una festa com les falles, una festa de fusta i cartó, beneïda bogeria que sempre ve acompanyada pel foc, element essencial que dona sentit a tot el que envolta el món de les falles.

AmorVista

a primera

I ací està la clau de tot, el sentit. Les falles són més que una festa, són tradició, són art, són música, són cultura, són arrels, són identitat, un conjunt perfecte, una barreja màgica i seductora que sentim a l’escoltar una banda de música de cercavila pels carrers, o una mascletada. Això ens provoca a molts de nosaltres un nuc a la gola i no podem articular una paraula, les falles són sentiment. Jo soc una víctima d’aquesta festa, soc un enamorat confés que gaudeix de tot el que representa el món de les falles, Sant Donís va saber fer molt bé la seua feina, i com a bon enamorat espere com aigua de maig tots i cadascun dels actes que envolta la festa del foc.

Falles

M’agrada tot d’ella, la música que l’acompanya, els vestits brodats amb fils d’or i d’argent, amb mil i una flors de tots els colors, pintes i arracades forjades en la farga de Vulcà, pólvora màgica, el seu perfum preferit, bàndols que anuncien que falta poc perquè ens tornem a retrobar, llibrets escrits amb la seua llengua, llengua que porten les Veles e Vents, albades

per a cantar-li a l’orelleta com la volem i estimem, i tot això per a fer més curta l’espera d’un any, per a quan albire març per l’horitzó, tornar a veure plantada enmig d’un carrer la meua falla, i tornar a quedar-me bocabadat, amb el treball d’unes mans màgiques, que saben donar vida al suro, al cartó, i a la fusta, que un 19 de març, acabaran tornant-se espurnes gràcies al foc purificador, i que en caure a terra, es convertiran en arrels, cremar per a renàixer.

I aquesta és la història d’un encanteri, d’un viatge al llarg del temps, la rondalla d’un enamorat que esperarà un any assegut al cantonet del seu carrer, per a tornar a retrobar-se amb el seu voler, cosa que per a mi serà fàcil, perquè el meu va ser, amor a primera vista.

Són més de les 3 del matí. Sona el despertador, m’alce, em pegue una dutxa ràpida, agafe tot l’equip que havia deixat preparat la nit anterior i isc corrent de casa. De camí al cotxe no podia imaginar que les pròximes hores anaven a ser una experiència única i que recordaré per sempre.

Perdoneu, que no m’he presentat. Soc Jordi Ortolà Juan, fotògraf, músic o el que faça falta, besnet de qui va obrir el Miguel Juan de tota la vida, fill de Dolores i Pepe. Ja m’heu posat cara? Segurament no, però no hem vingut a parlar de mi, sinó de com vaig acabar documentant l’amor per una tradició com és la pesca. Un amor que frega la bogeria.

I vos preguntareu, què fa este xic alçant-se a les 3 del matí? Bé, tot va començar quan el meu amic Juanjo em va dir que el seu cosí era pescador, que tenia una barca i pescaven polp a Moraira. En este moment em va vindre la idea de documentar fotogràficament els distints tipus de pesca que es fan per la contornada.

ndinsant-se

amor i Bogeria

Jordi Ortolà Juan Fotògraf, músic o el que faça falta

d’

E

en una mar

Quan li ho vaig comentar a Juanjo es va iniciar el terratrèmol. Potser no coneixeu a Juanjo, però és este tipus de persona a la qual, si li menciones una idea, per molt impossible que siga dur-la a terme, mourà cel i terra fins a aconseguirla. I així va ser, va parlar amb el seu cosí perquè anàrem un matí (més matinada que matí) els dos a acompanyar-los en la seua jornada de treball. Ens van dir que fan tota classe de pesca, però que en aquell moment estaven fent Polp i Tresmall. Quedàrem al port de Moraira a les 4 de la matinada (no em feu fer memòria que estic tractant d’oblidar l’hora), ja que comencen la jornada de treball a estes hores. Encara era de nit òbviament. Malgrat les hores i el cansament d’haver dormit poc, vaig començar amb ganes de documentar-ho tot. Estava prou il·lusionat i motivat.

La tripulació la formaven el cosí de Juanjo, que era el capità, i dos pescadors més, prou calladets, comprensible a estes hores, s’ha de dir. Una vegada tots estiguérem a bord de la barca, començàrem a endinsar-nos a la mar. No hi havia molta llum a part de la residual que procedia del port, que anava reduint-se com més avançàvem cap a dins, on les estreles i

constel·lacions es feien cada vegada més visibles.

Quan arribàrem a la zona idònia per a la pesca van encendre un focus prou potent i ens vam posar mans a l’obra.

El primer que férem va ser tirar la xarxa del Tresmall, una xarxa d’uns 70 metres de llarg que vam soltar a l’aigua a poc a poc i de forma acurada, de manera que creara una barrera on s’enganxarien els peixos durant tota la jornada. El capità anava conduint el vaixell molt lentament, seguint les indicacions dels pescadors. Aquests es repartiren

la feina, un d’ells s’encarregava de desembolicar la xarxa i donar-li-la a l’altre, que s’ocupava que aquesta caiguera a l’aigua de la forma més recta possible. Anaven amb calma però concentrats. Després de soltar el flotador de suro i la pedra que indica el final de la xarxa vam anar a la següent parada, el polp.

En aquest moment em vaig començar a marejar un poc (prou), em vaig asseure i vaig mirar fixament a la càmera per a no vomitar, entre el moviment de la mar, la poca llum i les poques hores dormides supose que no estava del tot catòlic. Em van dir que menjara alguna cosa, i de seguida se’m va passar. Moment perfecte per a documentar el següent pas.

dL’ambient era tranquil i callat, relaxat. Vam anar a una altra zona on començaren a arreplegar una corda grossa, que havien deixat allí la matinada del dia anterior, d’on cada 5 metres més o menys hi havia un recipient amb forma de tub i amb esquer dins, on entrava el polp i es quedava atrapat dins. Cada recipient que pujava, els pescadors donaven una ullada buscant polp. Si el veien clavaven la mà i començaven una lluita amb ell. Els treien amb força tirant-los lleixiu per a aconseguir que se soltaren de les parets de l’atuell, del vaixell o fins i tot del cos dels mateixos pescadors. I que conste en acta que tenien força... Jo vaig intentar soltar-ne un (jo vaig anar a agafar un que s’escapava cap a mi i s’apegaven molt fort al pis).

Cada polp que treien, el punxaven amb una navalla i el tiraven a uns cabassos grans. Podies vore com el polp perdia color i moviment ràpidament després de l’estacada. Els atuells xocaven agressivament amb el costat del vaixell esguitant aigua per tot arreu. L’escena es va tornar prou violenta en moments i em va motivar molt per a fer les fotos. El cel anava agafant llum i color mentre que els cabassos s’omplien de polps moribunds. Contrast molt fort de mort i bellesa mentre es feia de dia. L’ambient era tranquil i callat, relaxat.

I jo recorde preguntar-me, no és de bojos que siga tan senzill demanar una tapa de polp en qualsevol lloc de la Marina i que ningú conega com es pesquen? I, en el cas dels pescadors, quan has d’estimar la mar perquè et compense el sacrifici d’alçar-te de bon matí i que quasi no pugues desenganxar-te un polp de la cama?

Després d’unes quantes hores i centenars d’atuells, amb el sol ja un poc més alt, vam tornar al port per a descarregar el botí de polps a la llotja de Moraira.

I ara era hora d’un bon “esmorzarot” per a recuperar forces, a partir d’ací ja vam agafar més confiança i entre l’aliment i la llum del sol, l’ambient es va fer més animat i amb riures.

A continuació tornàrem a arreplegar el Tresmall que deixàrem a la matinada.

’a mor i Bogeri a E ndinsant-se e n una mar

Aquesta recollida era molt més calmada i menys violenta comparada amb la del polp.

Enganxaren un dels extrems del tremall a un sistema de politja que va començar a arreplegar la xarxa a poc a poc. De seguida van anar apareixent tota classe de peixos atrapats a ella. Els pescadors els treien delicadament i els llançaven als cabassos ja buits dels polps. Sense més, tasca fàcil i tranquil·la, a banda d’alguna punxadeta amb alguna rascassa, que m’han dit que fa molt de mal.

En acabar d’arreplegar el tresmall, tornant cap al port, van dividir tots els peixos recollits per espècies en safates blaves. Treball ben fet i cap a casa a l’hora de dinar!

Joan Mascarell Armell

Denier dedicat a l’ensenyament i a l’escriptura. Ha publicat en diverses editorials. Té un estil propi dedicat a la ironia i a donar al lector l’oportunitat de reflexió i autocrítica

Sempre he estat un esperit lliure. De fet, ma mare sempre m’havia comentat que quan em duia al ventre, rotava, em passejava i feia volantins quan no tocava. No he fet mai cas a les recomanacions. Menys un dia. El dia que em van dir que hauria d’estar almenys una temporadeta a Dénia. I sobretot a falles. “Falles?”. Per a un austríac com jo un concepte com Dénia i falles sonava molt exòtic. Hi vaig fer cas.

Acolliment

En arribar a aquesta població, ja el concepte de grandària em va trastocar infinitament. Posat als llogarets i valls del Tirol no tenia res a veure. Vaig fer una ullada per allò que per a mi era una gran ciutat comparada amb Zell am see i a la fi vaig estar hores voltant i voltant per una sèrie de carrerons que pujaven i baixaven a tall de xicoteta muntanya russa i que tenien com a emblema les murades d’una construcció imponent i digna d’alabar pel fet de ser un cúmul de pedres i pedres que conformen unes murades i unes xicotetes garites des d’on et quedes enamorat del blau d’aquella mar mediterrània.

Faltava molt poc per a conéixer les falles. Vaig arribar diumenge i era un 12 de març. Després de fer un desdejuni a la zona portuària, vaig decidir tornar a visitar aquella atalaia des d’on la meua mirada em traslladava a les meues lliçons d’història del meu institut vienés, on jo cursava l’educació superior. Grècia, Roma… Per a mi tan llunyanes

i diferents al bloc de l’URSS amb el que ens alliçonaven com l’imperi més fort mai més conegut. Només mirant aquella badia que envoltava Dénia ja em semblava una pura mentida allò que els meus profes d’història ens comentaven a classe sobre l’imperi del món mai més conegut. En asseure’m a sobre d’una creu que havia servit, com després em comentaren, de colofó d’una preciosa església gòtica que fou tombada pels Borbons, vaig escoltar una preciosa melodia d’instruments de vent. Em transportava als carrers de la vella Europa, on quan ix el sol, els músics aficionats paren la seua petita orquestra pels cantons de les poblacions i expressen les seues alegries; o ves a saber què. Vaig decidir apropar-me a tan captivadora temptació.

“Casal faller”. Una mà em convidava a entrar. Tal seria la meua curiositat en abocar-me a la porta d’allò que semblava un local a mitjan camí entre

A colliment

un local reformat i un garatge de vehicles. A dins les banderoles penjaven del sostre, immòbils, sense cap tensió. Taules parades formant un triador. Gent de totes les edats. Molts duien una brusa negra i altres mocadors al coll que a mi em recordaven a les bufandes del meu país.

Jo, acostumat a viatjar, trobava que era una october fest o una cosa semblant. I de la primera mà que em convidava a passar, va passar a una altra mà, i ara u que s’alçava i venia cap a mi. Una altra dona més gran se’m va apropar i mentre amb una mà m’estirava del braç, amb l’altra duia un platet de plàstic tot entortillat i acaramullat de petites boletes de carn amb una salsa que semblava tomaca. Olia de meravella.

Vaig seure entre rialles i mirades indiscretes. Jo duia un figó que arreplegava el meu espés cabell ros eslau. I una xicota, amb una mirada exclusiva d’uns ulls carbó, em va captivar.

Laia em va cedir un lloc al seu costat. O això em pense. Total, que fruit de la casualitat o de la causalitat, em vaig trobar enmig de Manolo, que tenia setanta anys i de Laia, que en complia quaranta el dia de Sant Josep. Dia que em va dir que cremaven les falles. Jo me l’hauria cremada a ella…

Les falles! Això resultava ser una falla. M’encantava començar amb bon peu aquell periple encomanat des d’Àustria. Hom es preguntarà amb quina llengua ens entendríem. Doncs entre un poc de francés i un poc d’anglés del que es dona en aquestes escoles espanyoles ens féiem entendre a les mil. Simplement, després tot era l’actitud i el dit polze.

L’home gran que tenia a l’esquerra em contava amb orgull que tenia tres cases. I totes guanyades a força de posar brics i obra. I que totes eren per als seus fills. Ell estava ja pagat en aquesta vida. La comensal d’enfront treballava a un centre comercial i n’estava ben pagada a nivell d’amistats. Ella ballava, es divertia, tenia unes pseudoamistats que l’omplien i el que li calia era viure dia a dia, poca broma; m’agradava la idea. Al costat de la xicota que treballava a la sabateria del centre comercial hi havia el Marc- Mac, que estava fent un màster. El tipus havia estudiat Teleco. Ben posicionat. Tenia l’opció d’anar a Barcelona més enllà. La falla, els amics, la seua Dénia podia amb eixes aventurades possibilitats… I al meu costat, la Laia.

Laia parlava poc. Jo no és que fora el locutor d’una ràdio embafosa, però m’estimava la conversa.

Laia sabia cinc idiomes, com vaig saber després, però ella sempre parlava amb el seu “valencià”. Durant tot el dinar, aquella xica em va comunicar

moltes coses. Poques amb les paraules, moltes amb la mirada i amb l’interés. “Demà, si vols, i com a bon guiri, quedem i esmorzem. Jo et mostraré el meu poble”.

Van bastar aquelles paraules perquè jo accedira positivament a la seua demanda. “Allí estaré, Laia”. I jo, puntualíssim per tradició, a la seua busca vaig anar. Ella solament es va retardar cinc minuts; la cortesia, vaig pensar jo, com a bon guiri.

Laia estava bonica. Venia amb els seus cabells plens de monyos i de còfies com jo mai no havia vist. Després em va dir que poc després tindria una presentació fallera. Jo ni idea del que em deia. Sols pensava

que pel carrer no hi havia cap xicota pentinada igual, que potser estava buscant jugar a la guerra de les galàxies , o fer un repte o alguna cosa així… No sé… Estava a Dénia, la Mediterrània, Spain is diferent! Va arribar a espantar-me. La vaig veure vestida de fallera. Em vaig enamorar.

Laia i jo quedàrem per anar xarrant i entre café i café escoltava la seua dicció tan valenciana. M’encisava aquella llengua amb la qual Laia insistia i insistia en parlar-me. Jo donava crèdit al que ella defensava tant… Sempre havia cregut que les llengües eren tan simples i sols per comunicar-nos, que de sobte les cortines es van obrir i vaig saber què estava en un lloc i en un país diferent del que m’havien venut. Estava a Dénia! Ja la seua idiosincràsia m’havia enamorat. Ara la seua personalitat m’havia captivat.

Laia i jo, després de deu anys, seguim junts. La música va ser el reclam, els carrers que enfilaven cap al castell són el nostre refugi. La llengua que em va ensenyar és l’única que conec. No sé ben bé el castellà. L’home de setanta anys que tenia tres cases i que va repartir als seus fills després de tant d’esforç, va faltar. Ara els seus nets juguen vora el pati on jo i Laia llegim Estellés i escoltem Maria del Mar Bonet a les nits perfumades de l’estiu denier. Però aquests xiquets juguen al pilla pilla, canten mig reguetón i les emocions les expressen en castellà. Després cavil·le i pense: en les falles tot es crema.

Javier Risueño Martí Advocat i escriptor. Escriu relats i poesies en el seu compte d’instagram @literatojr

El solstici d ‘hivern

Aquest lapse de temps calcinat, ofegat entre balls i pianos entre l’estimat i el demandat, entre el necessari i mai regalat.

Va claudicar la raó i es va enfosquir, el grisenc sol no apareixia, el gira-sol que d’ell vivia es va marcir i amb ell la fi apareixia.

Es va apoderar la desfeta en els meus dies, van navegar la por i la desolació fins que vaig saber que per amor plorava en la meua vida.

Són diferents aspectes de la vida que hem tractat en aquest llibret en relació amb la temàtica. No tots han tingut l’oportunitat de participar, així que vam pensar, per què no fem un experiment dins la comissió? Per què no donem altaveu a aquelles persones que han estat present al llarg d’aquests anys i que de segur han observat incomptables moments on l’amor i la bogeria han envaït l’ambient quedant en el record de la falla? Hi haurà moments que es puguen recordar en públic i d’altres que es vullguen confessar en l’anonimat. Hi haurà moments que els més joves no coneixen i d’altres que els més majors no sàpiguen. És per això que volem

anècdotes boges i, per què no?, xafardejos romàntics que hagen presenciat (o protagonitzat) al llarg dels anys en la falla. Al casal vam deixar dos bústies

fer una activitat i que la comissió ens conte aquelles

Amor entre un músic... i una fallera...

Poc s’ha parlat però en aquesta falla l’amor pels músics és de “Salvame”

Yuyu o Víctor, Ramón, Angelito, Tito... i el que no sabem!

Que visca l’amor!!

Un dia de paelles el nostre benvolgut president enmig de tots els fallers va cortejar a Esther fins que va caure en els seus braços.

Va quedar tot ben documentat!

Un dia, jugant a les pel·lícules al Centre Social, l’any 1993, estava jo asseguda en un triador amb els peus en un banc. El que estava assegut a l’altra banda es va alçar, el triador va caure i jo vaig acabar baix dels taulers i trencant un banc amb l’esquena. En eixe moment tots es van quedar en silenci i als dos segons estaven tots pixant-se de riure.

Recorde una gimcana on tots ens botàvem els semàfors, féiem rotondes al revés i vam acabar a les dotze de la nit dins d’una font enmig d’una rotonda buscant una pista.

19 de març, a l’hora de dinar. Comencem a escoltar música de xaranga tipus processó. Segons després, entren en la carpa un grup de fallers transportant al nostre president crucificat.

Una vegada, la nostra fallera Alba S. es va trobar una roda de cotxe al carrer. No va tindre millor idea que agafar-la i començar a rodar-la per tota Dénia... Hores després, va aparéixer al port...

SUna vesprada, fent carrossa, fa anys, de sobte va entrar una fallereta nostra amb cola xorrant pel monyo i plorant. En eixe moment el crit de sa mare va ser: “Lorena demà et quedes amb els iaios”. Ens vam haver d’amagar perquè no podíem parar de riure.

Quan féiem carrossa totes les falles en la mateixa nau, les Roques tenien una gàbia de carrossa infantil. Nosaltres teníem un “mico” al qual anomenàvem Terminator. El mico, al final, va acabar tancat a la gàbia de les Roques perquè no ens deixaven tranquils a l’hora de fer carrossa.

Un any, els veterans de la falla, van fer bromes a les noves falleres i als nous fallers! Mª Antonia era una d’elles, i li va tocar! Li donaren una pinta i li van fer pentinar la gespa! Imagineu-vos la foto... Després van tallar la gespa i les rialles van ser grans!

Hem viscut moltes festes boges en aquesta falla. Però algunes inoblidables! Fa alguns anys, el primer dia de plantà, un 15 de març, algunes falleres i alguns fallers van posar un cartell a la barra “Besos a 1€”. Aleshores, la festa es va animar bastant i les falleres i fallers d’altres falles van vindre a pagar pels nostres besos i alguna cosa més... sols puc dir que la recaptació va ser molt alta!

Pertany a la Falla Campaments des del seu primer any i hi he viscut molts moments, uns meravellosos, altres bons i fins i tot moments roïns! Però en vaig viure un inoblidable! El 22.12.2006, un divendres! Tenia el càrrec de loteria i estava al casal, situat, llavors, en el carrer Abu-Zeyan. Estava embarassada de 9 mesos! Vaig entrar al bany del casal i sorpresa! Vaig trencar aigües allí! Vaig eixir, ho vaig dir i tots començaren a cridar i córrer pel casal! Jo tranquil·lament vaig anar a casa i després a l’hospital. I el dia 23.12.2006 va nàixer una fallera anomenada Lluna Giménez Parra.

Més d’un esglai ens hem trobat la nit de la plantà dormint al casal, o dormint al carrer mentre passava la gent cap al treball.

Una gran bogeria és portar un pastís o dolç que estiga ben carregat de merengue... Amb merengue la festa està servida...

Has de tindre en compte a qui portes al cotxe, sinó que li ho conten a Inma i al Willy.

L’oficina d’objectes perduts s’ha trobat ubicada al mes de març a l’Hostal Cristina.

Més d’un no ha arribat vestit a l’ofrena del 19 de març, la seua indumentària estava a la tintoreria.

En les falles de 2010, la nostra fallera major, Soraya, va ser passejada per totes les falles de Dénia, una nit de plantà, en un carro de Mercadona i amb una cama enguixada.

Carlos Ballester passarà a la història com “el borratxo responsable”. En falles de 2019, la matinada del 19, el senyor president i l’amic Piñero van tornar al “xiringuito” a fer-se un cubata mentre escoltaven musiqueta. En encendre el súper portàtil folrat de pegatines va botar la llum i es va quedar tot a fosques incloent els monuments… el problema va ser que ells no tenien claus per donar la llum... I ahí em van cridar a les 5 del matí perquè anara a obrir el casal. Només vaig arribar estava Carlos indignat perquè la falla no li havia habilitat a l’homenet de seguretat un lloc on pixar, ni li havia deixat les claus del casal perquè utilitzara el bany… Era impossible aguantar les rialles.

Març

Després de tres anys, Noa, Saul, Aina i Miguel tanquen la seua etapa al capdavant de la falla. De la mateixa manera que l’ocell Fènix, de les cendres renaixem i iniciem un nou exercici faller. En aquesta ocasió presidit pel faller Carlos Ballester Moreno. Amb nervis, però amb molta il·lusió comença el que serà un any ple de moments que no oblidarà fàcilment. Com ja és tradició, comencem l’exercici amb el dinar de l’apuntà amb un putxero multitudinari.

Abril

Les comissions falleres van anunciant els seus representants per aquest exercici i, així ho vam fer des de la nostra comissió. El 9 d’abril, els fallers van engalanar la nau número 7 per a acollir l’acte de la treta, on vam conéixer a la resta de càrrecs. Aquests càrrecs van ser Sofía Márquez Castells, com a fallera major infantil, Pablo Pérez Carrasco, com a president infantil i Soraya Moreno García, com a fallera major. Tots junts van ser els protagonistes d’un emocionant acte.

Torna el ritme al nostre casal, sopars, berenars, fins i tot els nostres juniors van fer una batucada casolana per a animar els corredors de la volta a peu!!

ExerciciFaller

Maig

Visitem els nostres artistes per tal de concretar quines seran les falles que lluiran al carrer al mes de març.

Martina Gimeno Estévez junt amb Safir Malonda Costa s’acomiaden junt amb la seua Cort d’Honor del seu llarg regnat i donen pas a un nou procés d’elecció de les representants per a les Falles de Dénia 2023. El 14 de maig es van dur a terme les votacions per part de les diferents comissions falleres i la Junta Local Fallera. En acabar la votació es va realitzar la telefonada on es van revelar els noms de Noa Dacosta Mud com a Fallera Major Infantil de Dénia i Aida Gavilà Gómez com a Fallera Major de Dénia. Enhorabona a les falleres majors de Dénia 2023 i a la seua Cort d’Honor.

Juny

El temps passa ràpidament i el compte enrere ha començat per transformar un conjunt d’idees boges en realitat. L’activitat fallera es trasllada per complet a l’espai fester. El cucurutxo i la purpurina torna a formar part de la nostra vida. Les comparses fan sessions intensives. Les disfresses van agafant forma. Segons avancen les setmanes, els berenars i sopars en la carrossa passen de ser esporàdiques a diàries.

L’activitat i moviment en l’espai fester va augmentant i anem finalitzant els últims detalls. Però no ens perdem els moments de diversió, el dia del faller, oblidem les obligacions i eixim al carrer per a jugar com a xiquets!! A la nit els nostres càrrecs lluïxen ben guapos en l’acte de presentació dels nous representats per a l’exercici 2023. A més aquest any la nostra fallera Laia, va presentar l’acte, ja que va ser la guanyadora del 2n premi de presentadors en l’any 2020.

I per fi arriba el dia. Tot l’esforç i temps invertit en “El guardià del temps” llueix amb l’orgull de tota la comissió pels carrers de Dénia.

Agost

Després de la tempesta sempre arriba la calma. Però per poc temps. Les presentacions són a finals de setembre. Els escenaris s’han de dissenyar i crear junt amb el fil conductor de la temàtica i els presentadors han de començar a assajar els diàlegs.

No tot és treballar, també tenim temps de festa i organitzem un concurs de paelles on cada grup competeix per cuinar la paella guanyadora del premi. La competició sempre és sana i aprofitem per a ajudar a altres equips que no els falten ingredients secrets com poden ser cassalla...

Setembre

Els nostres menuts participen com cada any en el torneig de 12 hores de futbol faller. I aquest any… Sorpresa!! HEM GUANYAT!!!

I comencen els preparatius de la setmana més especial per als nostres càrrecs. A final de mes Soraya, Carlos, Sofia i Pablo ens conviden a visitar la indumentària que lluiran en les seues presentacions i dinem al casal tots junts per celebrar-ho.

Arriba el tan esperat 30 de setembre i Soraya està radiant. Octubr

Comencem el mes en gran i acabem un cap de setmana frenètic amb la presentació i exaltació de Sofía i la seua Cort d’Honor. Una presentació on el cervell de Campaments va eixir al carrer per a presentar-nos la seua fàbrica on està coentse el futur de la comissió.

Tornem a Borriana a visitar als artistes per a veure com avancen les tasques d’elaboració de les nostres falles i al dia següent celebrem al més pur estil alemany el nostre particular Oktoberfest!

En aquests temps és important cuidar la salut mental, per això hem volgut donar visibilitat de la problemàtica i col·laborar amb l’associació AMADEM per a agrair la tasca que realitzen amb les persones afectades. Bona part de la comissió va assistir a la cursa solidaria que va organitzar AMADEM el 23 d’octubre.Per acabar el mes celebrem Halloween, els mes menuts amb un berenar i els majors… Vam resoldre el misteri de l’assassinat del nostre president participant en una terrorífica i divertidíssima gimcana per tota Dénia.

Novembre

L’activitat en el nostre casal no frena i organitzem un exquisit sopar mexicà amb concurs de pebreres picants, i per descomptat no va falta el TEQUILA!!

Els nostres fallers van voler sorprendre a les xiques de la falla organitzant un sopar en el casal per a totes elles i junts van gaudir d’una nit molt especial.

Finalitzant el mes, i amb el nostre color per bandera, el morat, cridem als quatre vents que cap dona havia de ser assassinada més mai.

Desembre

Comencem el mes amb la presentació del pergamí d’aquest any, que una vegada més ens acosta la cultura de la nostra terra.

Ens reunim en el casal per passar una divertida vesprada menuts i grans jugant a jocs de taula.

Celebrem que s’acosta Nadal i com no, els nostres fallers ens delecten amb un cuscús que ja s’ha convertit en una tradició en els nostres dinars.

Per acabar el 2022 com cal, el divendres 30 celebrem la pre nit de Cap d’Any, sopem tots junts al casal i ens acomiadem junts de l’any al ritme de les nostres particulars campanades.

I ara…

Arriba el nou any i rebem el 2023 amb les portes del nostre casal obertes de bat a bat, per poder gaudir les falles amb la mateixa emoció i il·lusió que ens caracteritza, guardant per sempre els més bons records.

Perquè encara que semble mentida, tot passa en un sospir i en un tancar i obrir d’ulls sols queda això, records.

Una galeria fotogràfica que atresora tots els moments viscuts, les nostres bogeries i el nostre amor.

Falles 2023 allà anem!

P rograma A ctes Febrer:

Divendres 10

20:00 h. Visita de casals i bans fallers

Dissabte 11

18:30 h. Visita de casals i bans fallers

Dissabte 18

18:15 h. Concentració dels càrrecs fallers 2023 al final del carrer Marques de Campo.

18:25 h. Arribada de les falleres majors de Dénia i les seues Corts d’Honor.

18.30 h. Cercavila fins al lloc de l’Exposició.

19 h. Inauguració Exposició del Ninot 2023

Es podrà visitar fins al 11 de març. Lloc: Casa de la Marquesa Valero de Palma.

21 h. Gala Fallera amb el lliurament del distintiu de fallers exemplars 2023 i de les recompenses de la JLF.

Lloc: Club Nàutic de Dénia

Diumenge 19

18.30 h. Gala fallera infantil amb el lliurament de recompenses de la JLF

Lloc: Club Nàutic de Dénia

Dissabte 25

19:15 h. Concentració al final del carrer Marques de Campo.

19.30 h. Cercavila fins a la plaça de la Constitució.

20.00 h. Crida de les falleres majors 2023,

Aida Gavilà Gómez i Noa Dacosta Mud, i pregó a càrrec de Juan Céspedes Garrido

21.30 h. Sopar de germanor, i lliurament dels premis següents: Millor ban faller

Millor casal engalana

Millor presentacions falleres

Millor aparadors

Millor presentadors

Millor Mantenidors

Ninot indultat infantil

Ninot indultat

Lloc: Carpa Torrecremada.

MarÇ:

Dimecres 1

09:45 a 13:30h i de 16:45 a 20:30h.Donació solidària fallera de sang

Lloc: Sala Polivalent Llunàtics

Dissabte 4

12 h. Dinar de pergamins nominatius, prepareu el sobre de Bárcenas

Dissabte 11

12 h. Concurs de paelles estil lliure. Calfem motors que ja ho tenim ahí!

Dimarts 14

20 h. Primera nit d’albades a les falleres majors

Recorregut: Falleres majors de Dénia, les Roques, Oeste, Campaments, Darrere del Castell i Baix la Mar

21 h. Sopar de cabasset al casal

Dimecres 15

14 h. Dinar al casal

17 h. Berenar

20 h. Segona nit d’albades a les falleres majors

Recorregut: Camp Roig, París

Pedrera, Saladar, Diana, Port Rotes i Centro

21 h. Sopar de cabasset al casal

Dijous 16 “Plantà”

“Plantà” dels monuments fallers en els diferents districtes de la ciutat

10 h. Esmorzar

14 h. Dinar al casal

17 h. Berenar

21 h. Sopar de cabasset al casal

Divendres 17

8.30 h. Visita del jurat qualificador a les diferents falles

9 h. Visita dels jurats de la resta de premis fallers

10.45 h. Concentració de totes les comissions a la plaça de la Constitució

11 h. Acte d’homenatge a les falleres majors

Recorregut: Falleres majors de Dénia, les Roques, Darrere del Castell i Baix la Mar

13 h. Lliurament de premis de les falles infantils 2023

14 h. Dinar al casal

18.15 h. Concentració de totes les comissions al carrer

Patricio Ferrándiz

18.30 h. Acte d’homenatge a les falleres majors

Recorregut: Paris Pedrera, Camp Roig, Campaments i Oeste

20.30 h. Lliurament de

premis de les falles grans

2023

22 h. Sopar al casal

23 h. Revetles en les diferents demarcacions falleres

Dissabte 18

7 h. “Despertà” en tots els districtes fallers

11.15 h. Concentració de totes les comissions a la plaça del Consell

11.30 h. Acte d’homenatge a les falleres majors

Recorregut: Centro, Port Rotes, Diana i Saladar

14.30 h. Dinar al casal

21.30 h. “Mascletà” en la plaça Jaume I

23 h. Revetles en les diferents demarcacions falleres

Diumenge 19 “Dia de Sant Josep”

7 h. “Despertà” en tots els districtes fallers

10 h. Cercaviles en les diferents demarcacions falleres

11 h. Missa en honor a Sant Josep a l’església de l’Assumpció

11 h. Ofrena de flors a la Mare de Déu dels Desemparats

Recorregut: Carrer de Marqués de Campo, Diana, Magallanes i plaça del Convent

14.30 h. Dinar

17 h. Assemblea per escollir nou president

18.30 h. Recepció dels nous càrrecs de les diferents comissions de l’exercici 2023/24.

“Cremà” de les falles. A quina hora cremarem?

20 h. “Cremà” de la falla de la Junta Local Fallera

20.30 h. “Cremà” de les falles infantils de la Secció Primera excepte la del 1r premi

21 h. “Cremà” de la falla infantil guanyadora del 1r premi de la Secció Primera i falles infantils de la Secció Especial excepte el 1r premi 21.30 h. “Cremà” de la falla infantil guanyadora del 1r premi de la Secció Especial

22.30 h. “Cremà” de les falles guanyadores del 7é i 6é premi de Secció Primera 23 h. “Cremà” de les falles guanyadores del 5é i 4t premi de Secció Primera

23.30 h. “Cremà” de les falles guanyadores del 3r i 2n premi de Secció Primera

23.45 h. “Cremà” de la falla guanyadora del 1r premi de Secció Primera

00.30 h. “Cremà” de les falles guanyadores del 4t i 3r premi de Secció Especial

01.15 h. “Cremà” de la falla guanyadora del 2n premi de Secció Especial

01.30 h. “Cremà” de la falla guanyadora del 1r premi de Secció Especial

Els horaris de la “cremà” són aproximats. Es prega al públic que respecte les normes i regles que establisquen tant el cos de bombers com Protecció Civil de Dénia.