Llibret Falla Escalante 2022

/ 1/

falla

Escalante

/ 22

AMPARO GUILLEM

Edita/ Edita: Falla Escalante - Amparo Guillem Disseny i portada: Panal Fallero Dipòsit Legal: V-137-2022 Exemplars: 300 Coordinadora de llibret:

Maria José Gimenez Rivera

El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció i l’ús del Valencià per als llibrets de la ciutat de València

El present llibret particia als Premis de LLETRES FALLERES 2022

llibret digital:

/2 /

Sumari/ 04- Saluda President 06- Junta Directiva 07- Comissió Major 08- Fallera Major 10- Falla Gran 12- President Infantil 14- Fallera Major Infantil 16- Junta Directiva Infantil 17- Comissió Infantil 18- Recompenses 19- Distintius Infantils 20- Falla Infantil 22- Els nostres actes: Falles virtuals 2021 24- Els nostres actes: Premi Pepe Chiral 26- Els nostres actes: Falles Setembre 30- Els nostres actes: Inauguració del Nou Cabanyal 32- Els nostres actes: Presentació vi 50 aniversari 34- Els nostres actes: Gala 50 aniversari 36- Els nostres actes: Proclamació FFMMs i PI 2022 38- Els nostres actes: Presentació FFMMs i PI 2022 44- Els nostres actes: Sede donació de sang i campionats 48- En el nostre record: Playbacks 50- En el nostre record: Campions de truc 52- En el nostre record: Preselecció Neus 54- Programa d’actes 5891- Passatemps infantils 92- Guia comercial

/ 3/

Col.laboracions literàries/ 59- La nostra portada.

Panal Fallero 60- Quina barbaritat que hem viscut! Pròleg José Tena i Tejado 62- Història i Origen de les Falles, en Homenatge a la Falla Escalante - Empar Guillem, en el seu 50 aniversari.

Francisca Llosá i Clausich 67- Ser del Cabanyal, és una barbaritat!

Laura Castaño i Lluna 69- Àlex i Pilar Pilar Bataller i Ortuño 72- La tia Pilona Laura Castaño i Lluna 73- Suicidi Pilar Bataller i Ortuño 75- El Cabanyal, la resistència. La barbaritat aturada.

Carme María Picher i Latorre 80- Construir la falla com germans bàrbars Irina Lucía Parra i García 82- Ramon Pilar Bataller i Ortuño 85- La xiqueta de gris Pilar Bataller i Ortuño 88- Barbaritat juvenil Sento García i Palau 90- Sentiment faller Cynthia Rodrigo i Rubio

/4 /

Benvinguts fallers i falleres,

amics i amigues de la nostra comissio.

Enguany celebrem el 50 aniversari de la nostra Falla, un any molt especial per a tots. Dins de tot el que ens ha ocorregut durant aquest temps des que escomensa la pandèmia, vull quedar-me amb el bo, amb el positiu.

Hem canviat el nostre antic Casal i ens hem traslladat a la nostra original ubicacio. El nostre casal “NOU CABANYAL”, la nostra segona casa, encara que passem mes temps ja en el casal que a la nostra casa. Hem albergat dos campionats de *TRUC i DOMINO de la Agrupacio de Falles del Maritim. El nostre Casal ha sigut seleccionat com a seu per la Generalitat Valenciana-Centre de Transfusio de Sang, com a local autoritzat per a donacio de sang.

Nostra comissio ha participat en totes i cadascuna de les competicions que ha realitzat la Agrupacio de Falles del Maritim. Hem realitzat en l’Hort de Santa Maria del Puig, el nostre acte del 50 aniversari, amb la presentacio del nostre llibre del 50 aniversari aixi com amb la presentacio del nostre vi personalitzat. Prenent tot tipus de mesures sanitàries indicades per la Generalitat, hem realitzat diversos actes

en el nostre Casal, en els quals han participat diverses personalitats com el Regidor de Cultura Festiva D.Carlos Galiana, el Regidor de Turisme i Internalizacio D.Emiliano Garcia, President Interagrupacio D.Guillermo Serrano, President Agrupacio Falles del Maritim Sr. Jose Pastor i amics presidents del sector, falleres majors, membres de la Agrupacio, etc. És un honor i un enorme orgull, presidir una comissio en la qual tots els fallers i falleres s’involucren en totes i cadascuna de les activitats que es realitzen. Cada vegada la nostra falla és mes gran, no sols en numero de fallers, sinó en la germanor i la solidaritat que vam demostrar en tots i cadascun dels actes als quals representem. Generalitat Valenciana-Centre de Transfusio de Sang, Bona-Gent, Creu Roja, són clars exemples de nostra aportació.

A Isabel, Valeria i Jose Maria, dirlos que gaudisquen, que visquen, segon a segon, de tots i cadascun dels actes. Tot passa molt de pressa i tant un servidor com tota la directiva, farem que siga un any inoblidable. Sou uns grandisims representants. Vos vull moltisim.

Vull donar les gràcies a tota la comissio però molt especialment a la meua directiva, a tots i cadascun d’ells pel seu treball i dedicacio,

/ 5/

President /22

Sento García i Palau

fent menys complicada, la labor, a dia de hui, d’un president. A la meua família i amics, per donar-me aqueix suport necessari i aguantar-me en els mals moments. I com no, a tots els fallers i falleres que han passat per la nostra comissio durant aquests 50 anys de antiguetat.

Per a tots els fallers i falleres que ja no estan entre nosaltres, dir-vos que, des d’on estigau, ens doneu forces per a continuar i que el espirit faller, mai decaiga i ens done eixa energia per a continuar barallant per la nostra falla.

Besos al cel !!!!

Visquen les Falles Visca Valencia Visca la Falla Escalante Empar Guillen

/6 /

Junta Directiva PRESIDENT VICEPRESIDENT 1 VICEPRESIDENT 2 VICEPRESIDENT 3 VICEPRESIDENT 4 SECRETARI COMPTADOR DELEGAT INFANTILS TRESORER DELEGAT -1DELEGAT -2DELEGAT -3DELEGAT -4DELEGAT -5DELEGAT -6DELEGAT -7-

Vicente Garcia Palau Carlos Milan Gutierrez Beatriz Casanova Iborra Luis Jav Carsi Colomina Maria José Gimenez Rivera Mari Carmen Yago Fernandez Laura Parra Sanz Laura Castaño Lluna Ma Pilar Herrera Julian Guillermo Selles Vidal Maria Jose Ramos Cano Guillermo Agudo Tapia Fco. Javier Galvan Rives Cynthia Rodrigo Rubio Francisca Ruso Parodi Ma Isabel Martin Ruiz

falla

Escalante

/ 22

AMPARO GUILLEM

/ 7/

Comissió Major

Luis Abril Herrera Guillermo Agudo Tapia Raul Agudo Tapia Agustin Aguilar Blanch Jose Aguilar Blanch Antonio Jesús Alabarce Calatayud Alejandro Bernet Alegria Jorge Bernet Alegria Jorge Carbajal Rubio Luis Jav Carsi Colomina Vicente Casanova Iborra Fco. Ramon Dolz Lozano Alejandro Farpon Casanova Fco.javier Galvan Rives Alejandro Garcia Moriano Vicente Garcia Palau Jose Antonio Garcia Rizquez Jose Luis Haro Miñana Pablo Haro Parra Aleix Hernandez Herrera José Miguel Hernandez Muñoz Francisco Lopez Gil Jesús Manuel Marco Angel Martinez Marti Gregorio Martinez Safont Carlos Milan Castaño Carlos Milan Gutierrez Jose Miguel Molina Gonzalez Jorge Murciano Guillot Jorge Murciano Villagrasa Jorge Palau Gutierrez Victor Manuel Palau Gutierrez Jose Luis Peña Ramon Ramon Piquer Aparisi Pedro Jose Rodrigo Fornas Daniel Rubitu Guillermo Selles Vidal Juan Cosme Unió Vallespi Nuria Abril Pelayo Sandra Abril Pelayo Amparo Aguilar Prima Ana Maria Alcala Agullo Beatriz Alegre Bon Ana Ma Alegria Soto Rosa Ballester Ballester Pilar Bataller Ortuño Aitana Belda Unio Beatriz Casanova Iborra Ma.eugenia Casanova Iborra Laura Castaño Lluna

Elena Cerda Concepcion Colomina Gonzalez Laura Coque Salvador Milagros Crespo Palmero Noelia Fayos Duran Alba Gadea Villagrasa Tess Galán Andrea Garcia Moriano Maria José Gimenez Rivera M.del Mar Gonzalez Marti Amparo Haro Miñana Rebeca Haro Parra Ma Pilar Herrera Julian Maria Iborra Ripoll Trinidad Llorens Candela Ma Isabel Martin Ruiz Lucia Martinez Prada Ainoa Martinez Prada Francisca Martinez Saez Silvia Martinez Solaz Cristina Mateo Garcia Gema Mensua Von Koschitzky Nadia Milan Castaño Maria Isabel Ochoa Sanz Magdalena Ortega Sanchez Amparo Palau Gimenez Neus Palau Villagrasa Maru Parodi Ruso Laura Parra Sanz Sandra Pelayo Gonzalez Victoria Pelayo Gonzalez Maria Nieves Peris Castellano M.del Mar Prada Valderrama Maria Jose Ramos Cano Cynthia Rodrigo Rubio Tamara Rodriguez Patiño Ma Carmen Ronda Fita Maria Jose Rubio Perez Esperanza Ruiz Solaz Francisca Ruso Parodi Josefa Saez Artal Amparo Saez Puchal Ma Angeles Sanz Esteve Laura Sebastia Gonzalez Mairena Selles Ortega Isabel Unio Ochoa Nieves Villagrasa Peris Eva Maria Villagrasa Peris Mari Carmen Yago Fernandez

/8 /

Eveïns stimats fallers, falleres, i amics de la Falla

Escalante-Empar Guillen.

En aquest moment que estem vivint, que millor que dedicar unes paraules a la meua comissió.

Cap de nosaltres hauria pogut imaginar que una pandèmia mundial envairia les nostres vides d’aquesta manera.

Probablement aquesta pandèmia anomenada SARS COVID-19, que es va iniciar a la Xina l’any 2019 i va arribar a València en 2020, s’estudiarà en els llibres d’història per generacions futures. A nosaltres ens ha tocat viure-ho.

Portem en aquesta situació des de fa 2 anys i mig i sembla que això no té fi, ja que molts de nosaltres patim la malaltia en primera persona o de forma molt pròxima de la mà de familiars, veïns i amics.

La nostra comissió, com una gran família que som, també patim les conseqüències del coronavirus. La salut dels nostres fallers, la convivència entre nosaltres, l’economia de la nostra associació cultural i la nostra pròpia festa pateix els efectes d’aquesta pandèmia.

Però la meua salutació no estarà plena de paraules tristes, sinó serà una salutació plena d’esperança, il.lusió i forces per a tornar a viure unes falles 2021-2022.

Hi ha una dita que diu “reinventar-se o morir” i nosaltres hem demostrat al setembre de 2021 que es pot lluitar contra el coronavirus, amb les mesures de seguretat per-

tinents, i que no permetrem que la nostra festa “mai” muira.

Les mesures de seguretat ja formen part de les nostres vides, i encara que semble que siga una vida mes freda i distant, nosaltres fem que de la passió i el sentiment per la nostra festa sorgisquen les flames que fan cremar les nostres falles.

Tota la comissió continuem fent falla, tenim la nostra casa en el casal “NOU CABANYAL” i tot això li ho devem a tots els fallers que van fundar la falla, que ens van transmetre la història, la cultura, la música, els monuments i el nostre foc.

Gràcies a tots ells la nostra falla ha complit ja el seu 50 aniversari, però també gràcies als fallers que lluitem en aquests moments que ens ha tocat viure i estic segura que complirà molts anys mes gràcies a les generacions futures que viuen les falles des del seu naixement.

Agraïsc en aquests moments a la FMI ( Valeria Piquer i Prada) i al meu president infantil ( Jose María Blanco i Moreno) per estar al meu costat en aquestes falles i per formar part d’aqueix futur, a tota la comissió per l’esforç que realitzen per a continuar “fent falla” i al nostre president ( Vicente García i Palau) i directiva per la seua lluita diària davant l’administració per a què les nostres falles no desapareguen.

Ja crec que no em queda res més a dir, no més: VISCA VALÈNCIA !!!!

VISQUEN LES FALLES !!!!

VISCA LA FALLA ESCALANTE- EMPAR GUILLEN !!!!

Fallera Major / 22

Isabel Unió i Ochoa

/10 /

falla

Escalante

/ 22

AMPARO GUILLEM

Falla Gran/22

/ 11/

Jorge Navarro i Doñate

La Falla és un homenatge a una altra falla plantada fa 50 anys, amb el mateix lema i la mateixa composició. La invasió dels

bàrbars que exposarà els punts de vista de la festa de les falles vista pels veïns i els propis fallers, o en aquest cas, bàrbars barballers.

A una costat, una dona centauro porta un carro amb flors per a l’ofrena, produint el tall de carrers i la disminució del trànsit.

A un altre costat, Shaman està mesclant ancestrals begudes espirituals, també conegudes com cubates, i ho fa en plena via pública, deixant-la, a vegades, bastant bruta.

En la part posterior dos goblins estan generant molt escàndol, un està tocant la pandereta i uns timbal, i un altre encenent petards al costat d’un tòtem en flames, al qual adoren mentre s’extingeix.

Finalment, hi ha un orc bàrbar, damunt del bagul i un llibre. als laterals dos drakar, que ixen d’una botiga de pells, envoltant amb les ones al ninot de l’exposició, que serà una representació d’Eduardo Escalante, dramaturg especialitzat en el sainet valencià, i Amparo Guillen, prestigiosa actriu de teatre.

Sobre un escriptori, ella recol.loca un quadre de Sorolla, mentre Eduardo la contempla.

/12 /

Bon dia.

Hui us escric una altra vegada com a president infantil d’aquesta gran comissio. Us desitge que passem de la millor manera possible, la nostra setmana fallera i pugam celebrar el 50 aniversari de la nostra comissio. Jo al costat de Sento, Isabel i Valeria, intentarem representar a la nostra comissio, tan bé com siga possible alla aon anem.

VISCA VALÈNCIA !!!!

VISQUEN LES FALLES !!!!

VISCA LA FALLA ESCALANTE- EMPAR GUILLEN !!!!

President Infantil /22

José Ma Blanco i Moreno

/ 13/

/14 /

Hfallers ola a tots, amics, i veïns.

Aquest any tinc el plaer de dirigir-me a vosaltres com a fallera major de la nostra comissió, la Falla Escalante Empar Guillen. Hui estic complint un somni, des de ben xicoteta he desitjat poder representar a la meua falla i per a mi aquesta aventura està siguent meravellosa.

Des de ací, vull agrair el treball de totes les persones que estan fent possible que les nostres festes continuen endavant.

La situació dels últims anys ha sigut complicada, però és un orgull i una felicitat que continuem gaudint en la mesura de lo possible les nostres festes.

A la meua comissió infantil m’agradaria agrair la seua participació en totes les activitats i els moments tan especials que vivint junts al nostre casal.

Sols desitge que estem tots bé i que puguem celebrar les nostres falles tots junts.

VISCA VALÈNCIA !!!!

VISQUEN LES FALLES !!!!

VISCA LA FALLA ESCALANTE- EMPAR GUILLEN !!!!

FalleraMajor Infantil

Valeria Piquer i Prada

/ 22

/16 /

Junta Directiva Infantil PRESIDENT VICEPRESIDENT 1 VICEPRESIDENT 2 VICEPRESIDENT 3 VICEPRESIDENT 4 SECRETARI COMPTADOR TRESORER DELEGAT -1DELEGAT -2DELEGAT -3DELEGAT -4DELEGAT -5DELEGAT -6-

Jose Maria Blanco Morreno Juan Aguilar Prima Alejandra Casanova Coque Bruno Chacon Selles Lucia Carsi Unio Francisco Dolz Yago Noa Garcia Pelayo Irene Garcia Pelayo Lucas Lopez Gonzalez Alvaro Palau Alegria Raul Agudo Mateo Sofía Galvan Rodrigo Marc De Fez Ramos Mireia De Fez Ramos

falla

Escalante

/ 22

AMPARO GUILLEM

/ 17/

ComissióInfantil Zara Belda Unio Lucia Carsí Unió Alejandra Casanova Coque Mireia De Fez Ramos Sofía Galván Rodrigo Irene Garcia Pelayo Noa Garcia Pelayo Leire Martin Galvan Aina Olivas Pradas Valeria Piquer Prada Vega Robitu Martinez Judith Sánchez Martínez Raúl Agudo Mateo Marco Aguilar Alcala Juan Aguilar Prima

Jose Maria Blanco Moreno Bruno Chacon Selles Marc De Fez Ramos Francisco Damian Dolz Yago Izan Gonzalez Galvan Miguel Ángel Guerrero Alegria Lucas Lopez Gonzalez Gonzalo Murciano Villagrasa Alvaro Palau Alegria Àngel Sánchez Dembilio Iker González Galvan Aina Olivas Prada Ernesto Casanova Coque Mario Chacon Selles

/18 /

Recompenses

Bunyol d’argent

PABLO HARO PARRA LUCIA MARTINEZ PRADA CARLOS MILAN CASTAÑO

Bunyol d’or

AMPARO HARO MIÑANA FRANCISCO LOPEZ GIL MARIA ISABEL MARTIN RUIZ MAIRENA SELLES ORTEGA ISABEL UNIO OCHOA ALEJANDRO FARPÓN CASANOVA

Bunyol d’or amb fulles dee llorer FRANCISCO JAVIER GALVAN RIVES

Bunyol d’or amb fulles dee llorer GUILLERMO AGUDO TAPIA i brillants AGUSTIN AGUILAR BLANCH LAURA CASTAÑO LLUNA CARLOS MILAN GUTIERREZ MARIA JOSE RAMOS CANO

/ 19/

DistintiusInfant usInfantils

Distintiu d’argent RAUL AGUDO MATEO – ARGENT JOSE MARIA BLANCO MORENO – ARGENT

falla

Escalante

/ 22

AMPARO GUILLEM

/20 /

falla

Escalante

/ 22

AMPARO GUILLEM

Falla Infantil /22

/ 21/

Jorge Navarro i Doñate

E anomenat l centre de la Falla consisteix en un típic vaixell viking Drakar. En la part de davant també es veu un Dragur, que són uns zombis vikings molt pesats, amb unes fades intentant alçar-ho.

Nidhogg és un drac que viu en les arrels del arbre Yggdrasilm i és dedica a rosegar les seues arrels. En la part més alta d’aquest arbre també viu el falcó Vedfirnit i entre ells dos esta rondant a l’esquirol Ratatosc que els envia missatges creant discòrdia. A prop de la vela veiem als dos corbs del Deu Odin, Hugin y Munin, que representen el pensament i la memòria respectivament.

En la part posterior veiem al Gullinkambi, que és un gall que viu en el Valhala (lloc on van els herois caiguts en batalla, anomenats Einherjar), on es dedica a despertar-los diàriament. Esta damunt del Fenrir, què és un important llop gris gegant. Al costat d’ells, hi ha una Valkiria, que són les encarregades de portar al herois abans mencionats al seu destí.

A l’esquena del llop, hi ha un elf, uns éssers connectats amb la naturalesa, molt bell i immortals. En la part inferior veiem un dolç kraken, un polp que algun dia serà gegant, i un asradi, conegudes en altres cultures com a sirenes.

Envoltant tots aquests personatges es troba la serp marina Jomungander, que és tan gran que podria envoltar la Terra i moure’s la cua.

/22 /

Els nostres Actes

falla

Escalante

/ 22

AMPARO GUILLEM

1. Falles virtuals 2021

L

es falles de l’any passat van ser molt diferents, però des de la comissió de la Falla Escalante – Empar Guillén, no volíem que la nostra setmana gran passara com si tal cosa. Per això, des de la directiva es van proposar un muntó d’activitats online per a celebrar, de la manera que pudirem, les nostres benvolgudes festes.

Durant la setmana es van realitzar moltes activitats, començant, com no podia ser d’una altra manera, el 15 de març amb la tradicional replegà del ninot. L’activitat consistia en enviar a la delegació de festejos una fotografia amb un ninot que tinguérem en casa i, gracies a la participació de la comissió, la idea va a ser tot un èxit.

El 16 de març va tindre lloc l’activitat anomenada “ensenya el teu modelito faller”, la principal activitat consistia en demostrar que, a pesar de que la situació de la pandèmia impedia celebrar les nostres festes, per a nosaltres continuaven sent uns dies que tots recordàvem i que calia demostrar i sentir l’ orgull que és ser faller. D’aquesta mane-

ra, la comissió havia d’enviar fotos amb la roba de la falla realitzant les seues activitats quotidianes. Van rebre fotos dels fallers treballant amb la jaqueta, cuinant i fins i tots comprant en el supermercat.

El 18 de març van fer les tradicionals disfresses. Alguns membres de la comissió es van disfressar i es van deixar alguns dels millors moments de l’any.

Finalment el 19 de març vam tindre la tradicional mascletada que dona punt i final a la nostra setmana gran. I ho vam fer de manera virtual, amb una recopilació de fotos i d’un muntatge en miniatura del que és la típica estructura d’una pirotècnia, que un dels nostres membres de la comissió va fer a la seua casa.

A més a més també van haver activitats per als més menuts, com tallers didàctics, sortejos per als participants de les activitats i un muntó de regals. Tot allò per a intentar, en la mesura de lo possible, fer falla i que el sentiment faller continuara tan viu con a qualsevol setmana fallera més. !

/ 23/

/24 /

Els nostres Actes

2. Premi Pepe Chiral

/ 25/

falla

Escalante

/ 22

AMPARO GUILLEM

/26 /

Els nostres Actes

falla

Escalante

/ 22

AMPARO GUILLEM

3. Falles setembre

P er fi arribaren les falles del 2021, unes falles que els fallers

havíem perdut l’esperança de celebrar i que estaven quasi segurs que no es podrien fer, malgrat que sempre hem entès els motius i sempre hem estat del costat de la salut i de les mesures que s’havien de prendre que a preservar la seguretat de tots.

Quedaven pocs dies per a començar la nostra setmana gran i estaven nerviosos i al mateix temps entusiasmats per tornar a omplir els nostres carrers de música, pirotècnia i il.lusió. No sabíem molt bé com celebraríem unes falles en setembre, però, una vegada més, amb treball, esforç i dedicació vam traure la setmana i la nostra festa endavant, demostrant el nostre compromís i orgull per ser fallers, per ser valencians,

Tornaren els sopars, els dinars i els esmorzars, fent falla, fent família. Els xiquets van tindre tot tipus d’activitats, la globotà, tallers i espectacles. Van tindre la replegà del ninot infantil i la nostra tradicional Escanburguer. Aprofitant el bon temps de fer les falles en setembre, no van faltar les activitats amb aigua i van fer guerra de globus d’aigua i contractarem diverses activitats aquàtiques. El celebrar les falles amb bon temps te les seus avantatges. Hem de dir que d’estes activitat no soles gaudiren els xiquets, mes d’un major es va sumar.

També aplegà l’anhelada ofrena a la nostra patrona, la nostra geperudeta, la nostra Mare de Déu dels Desamparats. Teníem il.wlusió i ganes de donar gràcies, de demanar-li pels nostres sers volguts i per tornar, un any més o ofrenar-li les

/ 27/

/28 /

/ 29/

Els nostres Actes

falla

Escalante

/ 22

AMPARO GUILLEM

3. Falles setembre

nostres flors. Era un dia especial, feia més d’un any que ofrenaven i, per fi, tornaven a recórrer els carrers i tornaven a la seua plaça.

La setmana passà com passen totes les setmanes falleres, ràpida i sense adonar-nos de que s’acaba. De la mateixa manera, aplegà la cremà dels nostres monuments, que havíem estat guardant durant més d’un any. Uns monuments que sentíem que havíem de prendre foc per a tornar a començar, per a tornar renàixer de les nostres cendres i començar un altre exercí ple d’entusiasme i de noves idees, un exercí que commemora el nostre 50 aniversari.

Va ser una setmana especial, plena d’activitats i sempre velant per la seguretat de tots el membres de la comissió. Una setmana que no haguera pogut ser sense l’esforç i treball de la gent i de tota la comissió.

/30 /

Els nostres Actes

falla

Escalante

/ 22

AMPARO GUILLEM

4. Inauguració del Casal

Nou Cabanyal

Fnostra a ja 50 anys que iniciem la marxa com a comissió

fallera, al principi les reunions tenien lloc en el bar cresp, situat just quasi al costat d’on ens trobem actualment.

La primera seu que va funcionar com tal va ser al carrer Escalante núm. 200, un baix d’un habitatge antic que coincidint amb la visita de la verge pelegrina dels desemparats a la nostra demarcació , es va decidir donar-li un aire més típic, de les barraques que poblaven el barri a principi del segle passat, es va utilitzar la ceràmica valenciana, com a referent tant per a l’interior , com per al cartell amb el nom de la falla de l’exterior, i es va restaurar la porta i contraportada de fusta per a no trencar amb la línia d’estil que s’havia creat.

Amb els anys, va sorgir el tema de la prolongació de l’Avinguda Blasco Ibáñez, que just ens tocava de ple i que ens va obligar a canviar de casal sense abandonar la demarcació el carrer Jose Benlliure núm.

139, en el qual es van fer 2 reformes, una abans d’entrar i una altra uns 10 anys després, durant l’esta

da en aquesta seu en nombroses ocasions ens hem plantejat retornar als nostres orígens, la nostra demarcació inicial. Finalment per a l’any 2020 vam tindre l’ocasió perfecta per a això.

Ens traslladem de nou al carrer que ens havia vist créixer com a Falla, al carrer Escalante 190, i decidim apostar tot a una, per la qual cosa aprofitant l’ocasió vam fer una reforma íntegra d’aquest, donant-li un aire molt més actual , un espai diàfan amb totes les comoditats per als nostres fallers. i va arribar el gran dia la seua inauguració, en la que vam estar envoltats de grans amics del col·lectiu faller, com a presidents i falleres majors d’altres falles del sector, representants de l’Agrupació Falles del Marítim, al capdavant el seu President Jose Pastor, però com colofó a aquest acte vam tindre la presència de la màxima autoritat del món faller, el President de Junta Central Fallera al qual obsequiem amb un vi d’honor, creat per a commemorar el nostre 50 aniversari i la màxima distinció de la nostra comissió, la insígnia d’or.

/ 31/

També , comptem amb els nostres amics de Univers Faller, que ens van dedicar tot el seu temps, emetent des del nostre casal, la inauguració en rigorós directe perquè poguera arribar a més gent.

I com no a tota la nostra comissió per la seua paciència i esforç realitzat i el seu gran suport durant està etapa tan dura, el nostre somni per fi es va materialitzar, al qual han contribuït grans amics del món faller que amb el seu granet d’arena, hem pogut dur a terme aquest projecte.

Per fi, ací ho tenim el casal “ NOU CABANYAL”.

/32 /

Els nostres Actes

falla

Escalante

/ 22

AMPARO GUILLEM

5. Presentació vi 50 aniversari

Acelebració mb motiu de la del 50 aniversari

de la nostra falla,hem volgut tindre un record especial i original a la mateixa vegada, per alló decidirem contactar en una bodega propera en la zona de Requena, com no denominació d ´origen de la nostra terra , per a que ferem una serie limitada exclusiva amb etiquetat personalitzat, amb el nostre escut i logo del 50, vam elegir una varietat de vi tinto.

Vam fer un acte de presentació i degustació , a la nostra casa , Nou cabanyal, on varem explicar breument el tipus de vid del que estaba fet i la seua elaboració. Finalment, tot aquell que va voler, va poder adquirirlo y emportàrselo con a record o per al consum.

/ 33/

/34 /

Els nostres Actes

falla

Escalante

/ 22

AMPARO GUILLEM

50 aniversari

6. Gala Conmemorativa

Etindrel passat 29 d’octubre va lloc en la finca “Jardi-

nes de la Hacienda” en el Puig la nostra gala commemorativa del 50 aniversari. Era una gala en la que havíem estat treballant durant mesos, cuidant cada detall, esperant que tot eixira perfecte. A més a més vam contar amb la presència d’altes càrrecs del món faller com són Guillermo Serrano, president de la Interagrupació de Falles de València, Pepe Pastor, president de l’Agrupació de Falles del Marítim, entre altres. També contarem amb la presencia dels màxims representants de les nostre falles amigues del sector Malvarrosa-Cabanyal-Beteró. Així com persones que han format part de la nostra família fallera en estos 50 anys i que volgueren acompanyar-nos en aquest acte.

Tots el nostres esforços van tindre la seua recompensa. Va ser un acte memorable i inoblidable, ple d’emocions. Férem un recorregut per els nostres 50 anys de historia, nomenant i entregant la insígnia del nostre 50 aniversari a cada un dels representants que han format

part del nostre quadre d’honor en estos 50 anys. Aquest acte no tindria sentit si en la nostra memòria no estigueren totes aquelles persones que han format part de la historia de la nostra comissió i que lamentablement ja no estan entre nosaltres. Gracies a elles som el que som hui i hem pogut celebrar aquest acte rodejats de persones que aprecien i continuen cuidant la gran família que som, per a poder continuar complint anys i poder celebrar-los.

Una volta més agrair la presència de tots, per acompanyar-nos en un acte tan especial per a tots nosaltres.

Agrair també tot el treball i el esforç de les persones que han fet possible la celebració d’aquest acte tan especial i la seua dedicació i compromís amb la falla i amb la comissió.

/ 35/

/36 /

Els nostres Actes

falla

Escalante

AMPARO GUILLEM

7. Proclamació Falleres Majors i President Infantil

U9 d’n día tan assenyalat com el octubre, ha sigut escollit

per a nombrar al màxims representantes d’ un any tan especial com aquest, on la nostra comissió celebra els seus 50 anys d’història, serà l’inici d’un somni que només acaba de començar, i el millor lloc per a donar li pas ,és el nostre cap i casal Nou cabanyal, la casa de tots els fallers, amics i veïns de la nostra comissió.

Va ser un acte molt sencill i emotiu, ja que abans de nomenar als nous representants, va tindre la despedida dels de 2021, Zara i Jose María ( fallera major infantil i president infantil), encara que per a el nostre president infantil , aquest acte acte significarà el final d’un any i el principi d ´altre, ja que continuarà ostentant aquest càrrec. Van estar acompanyats de tots els seus amics i també representants de les seues respectives comissions, que conformen el Sector malvarrosa Cabanyal - Beteró. També la co-

/ 22

/ 22

missió els va preparar un regal en forma de imatges, un video recopilatori dels moments i actes més significatius de tot l’exercici.

En una segona part, donaba pas l´ inici del nomenament dels màxims representants per a l’any 2022, Sento, Isabel, Jose María i Valeria ( president, fallera major, president infantil i fallera major infantil) es nomenaba primer al nostre president, que sería l’encarregat de rebre- los, i donar- li un obsequi con a record d’aquest acte. Després, cadascú ens va dedicar unes paraules d’agraïment, tant a la seua comissió com als seus familiars i amics, demostrant en unes paraules plenes de carinyo i admiració, la satisfacció de poder representar la seua falla i sobretot en un any tan significatiu com aquest.

Posarem el punt i final, cantant el nostre himne regional, per a tancar com mana el protocol faller els actes oficials.

/ 37/

/38 /

Els nostres Actes

falla

Escalante

AMPARO GUILLEM

8. Presentació Falleres Majors i President Infantil

Een lal passat 25 de Novembre, Sala Canal de Pinedo, va

tindre lloc , l’ acte d´exaltació dels nostres màxims representants per al present exercici, SENTO, ISABEL , JOSE MARIA I VALERIA ;( president, fallera major, president infantil i fallera major infantil respectivament)

En primer lloc, em de dir que la mágia va ser la protagonista d’aquest somni, que ja va començar en l’acte de la proclamació. Un somni, que per a uns va ser trencat , fa dos anys amb l’aparició de la pandemia, ja que van ser representants ja en 2020, i ara tindràn una segona oportunitat ,com és el cas de Isabel i Jose María. Un cas distint, es la nostra fallera major infantil , Valeria, la cual fallera desde el seu naiximent, sempre había somiat en vestirse en les seues millors gales i ser digna portadora de la banda que la convertiría en la màxima representació infantil, i més en un any tan significatiu com aquest, finalment gracies als seus pares cumplirà el seu somni.

/ 22

/ 22

El acte, va ser protocolari, pero va tindre uns moments claus, que van ser sorpresa per a molts i que crec que sobretot marcarán en la ment dels nostres representants un record per a sempre, d´aquest acte tan emotiu.

Abans de l ´eixida dels nostres representants, la falla els va voler obsequiar amb un record en imatges, de alguns del seus moments dins de la seua trajectoria fallera, que van fer saltar les llágrimes, no sols d’ells mateixos sino tambè de molts dels assistents, preferentment del seus pares i familiars que es trobaven acompanyat los en aquest día.

Quan pareixía , que ja estava tot fet, després de la imposició de bandes, la màgia va fer la seua presència a l´escenari amb un jocs de il.lusionisme que van sorprendre tant als majors com als menuts. Tinguerem l ´honor de comptar amb YAO , el cual va ser pase d´or, dún programa televisiu de molta audiència, com és el cas de Got Talent, ens

/ 39/

/40 /

/ 41/

/42 /

/ 43/

Els nostres Actes

falla

Escalante

/ 22

AMPARO GUILLEM

8. Presentació Falleres Majors

/ 22

va deixar bocabadats, el més destacat quan va endevinar la carta que había elegit, la fallera major i la que van elegir dos persones del public, que curiosament els tres sense saber-ho havíem elegit la mateixa, i per a sorpresa de tots, abans de començar l áctuació el mago YAO, había depositat un llenç tapat en una tela a ón apareixía una foto de la fallera major que portaba en la seua mà la carta que posteriorment elegiría, el cinc de cors, va ser impresionant.

Ja per finalitzar, i posar la guinda al pastís, vam contar en la presència, d´un cantant de la terreta, En JOAN VILA, que amb la seua prodigiosa veu, ens va deleitar en rigurós directe, cantant per a tots nosaltres , el nostre himne regional, que ja de por sí es un dels moments més emotius en l ´acte de presentació, imagineu vos escoltant-lo a viva veu, altre moment per al record,

/44 /

Els nostres Actes

falla

Escalante

/ 22

AMPARO GUILLEM

9. Sede donació de sang i participació en campionats

Aocasions quest any hem sigut en 2 seu per a la donació de sang, incloent-nos en la xarxa del centre de transfusió de sang de la Comunitat Valenciana, prestant el nostre casal al servici del centre de transfusió, acollint, animant i promovent la donació de sang. Hem d’agrair la solidaritat, tan dels membres de la nostra comissió que es van acostar a la falla i van donar, com a totes les persones que aquells dies van participar fent un acte tant solidari i desinteressat. Perquè parlar de la nostra comissió, és parlar de solidaritat, compromís, d’accions socials, responsabilitat...

Entenem que les falles no són només festa, és tradició, cultura, però també és solidaritat. Des de la nostra comissió, tendim la mà a totes aquelles associacions que necessiten de la nostra ajuda. Si

amb la nostra ajuda, contribuïm a un millor benestar o salvar vides, és el nostre major assoliment.

A més a més, aquest any la nostra comissió ha participat en diversos campionats organitzats tant a nivell del sector, els campionats organitzats pel sector Malvarrosa-Cabanyal-Beteró, com a nivell agrupació, participant en els campionats organitzats per l’Agrupació de falles del Marítim i, fins i tot, hem participat en els campionats organitzats per Junta Central Fallera. Gracies a tota la comissió per la seua dedicació, temps i esforç, no podríem haver tingut millor representació.

Tot aquest esforç i dedicació va tindre recompensa, ja que van ser campions en alguns dels campionat en els que vam participar. Per exemple, vam ser guanyadors en els campionats de dominó i de parxís organitzats pel sector Mal-

/ 45/

/46 /

/ 47/

Els nostres Actes

falla

Escalante

/ 22

AMPARO GUILLEM

9. Sede donació de sang i participació en campionats

varrosa-Cabanyal-Beteró. També vam ser semifinalistes en el campionat de dominó organitzat per Junta Central Fallera i tercers en el organitzat per l’Agrupació de Falles del Marítim. Però, no sols la comissió adulta s’ha emportat premis, la nostra comissió infantil també es tot un orgull per a nosaltres.

Els nostres xiquets van guanyar el campionat infantil de escacs organitzat per l’Agrupació de Falles del Marítim.

Volem agrair la demostració de solidaritat, esforç, dedicació, implicació i treball que demostra la nostra comissió dia tres dia i que exemplifica el sentiment faller i el sentiment de germanor que el món faller té, al qual la nostra falla es suma i alimenta per a continuar creixent. Gracies a tots, continuem fent família, continuem fent falla.

/48 /

En el nostre record...

falla

Escalante

/ 22

AMPARO GUILLEM

Playbacks

Elesn aquest any que celebrem falles del nostre 50 ani-

versari hem volgut en aquest llibret recordar alguns dels moments dels quals estem més orgullosos. Un d’ells és la nostra participació en els diversos concursos de Playbacks que s’han organitzat.

La nostra comissió, des que van començar els concursos de Playbacks, vam participar en tots i cadascun dels campionats, tant els que organitzaven Junta Central Fallera, com l’Agrupació de Falles del Marítim, com els campionats que se celebraven a València i érem convidats.

Però va ser a partir de 1989 quan, un grup d’amics i amigues, es van apuntar a la nostra comissió, promoguts per les ànsies i les ganes de fer una cosa gran en la falla, quan es va començar a collir èxit rere èxit.

10 primers premis, 1 segon premi, 3 tercers premis va ser el bagatge en tan sols 1 any i mig de competició.

A causa d’aquest gran èxit, cal destacar un moment molt important que va viure la nostra comissió i, pel qual, ens sentim tremendament orgullosos, la Fallera Major de València, Covadonga Balaguer “Covachi”, va sol.licitar a l’Agrupació de Falles del Marítim, la nostra participació en l’exaltació de les Falleres Majors. Època que, encara que passada, no s’oblida i esperem, de tot cor, i fem una crida a tots els nostres juvenils, els nostres xiquets, per a que continuen aqueix trajecte tan diví, tan preciós que va fer que, la nostra falla, la nostra benvolguda falla, fora molt més coneguda. Estem segurs que encara ens esperen molts grans èxits que recollir perquè ganes no ens falten.

/ 49/

/50 /

En el nostre record...

falla

Escalante

/ 22

AMPARO GUILLEM

Campions de truc

Equartnguany ens hem portat el premi en activitat Fallera

en els diversos campionats i activitats organitzats per l’Agrupació de Falles del Marítim, orgullosos estem de tota la nostra comissió pel seu esforç, passió i participació que han portat a la nostra falla a guanyar diversos campionats, tant en la comissió major com a la comissió infantil. Per això, no podem deixar passar l’oportunitat de recordar aquell any del 2008 quan vam obtindre un dels premis dels quals estem més orgullosos, quan vam ser campions de truc del campionat organitzat per JCF. Recordem quan la final va se entre la FALLA MAESTRO VALLS-MARÍ ALBESA contra FALLA ESCALANTE AMPARO GUILLEN. Va ser una final renyidíssima contra uns participants que havien guanyat ja en diverses edicions. Però, aquesta era la nostra final, anys arrere vam quedar finalistes i no vam poder portar-nos el trofeu a casa.

Però, en aquesta ocasió la situació va ser diferent i, per fi, la parella formada per Carlos Milán (per a

nosaltres el Llargo”) i Ángel Martínez (per a nosaltres “l’oncle cartetes”), ens van portar ben alt.

Final celebrada als Jardins del Palau, amb quasi 900 persones per a contemplar la final. Final que va ser transmesa per televisió perquè tots els assistents pogueren observar-la, sent el locutor d’aquesta, el periodista valencià i la veu de València Boro Peiró.

No podem estar més orgullosos d’ells, de la seua representació de la Falla Escalante – Empar Guillem i de la seua dedicació i treball per la nostra comissió. Per això, no podíem deixar passar l’oportunitat de recordar aquest acte i a les persones que el van fer possible, en aquest llibret de les falles 2022, any en què celebrem el nostre 50 aniversari fent falla i fent història en les Falles, com va passar en eixa ocasió.

Moltes gràcies a tots per aquest any, estem segurs que en els pròxims anys ens emportarem més premis perquè la participació, esforç i compromís d’aquesta falla són dignes dels millors premis.

/ 51/

/52 /

En el nostre record...

Cdelsommoments no vam a recordar uns més importants

que ha viscut la nostra falla? i és que tota Falla somia que la seua Fallera Major arribe a ser Fallera Major de València, aconseguisca representar a tots els valencians com ha representat a la seua Falla, a tots els membres de la seua comissió. I, en aquest any tan especial per a nosaltres, el somni és més fort que mai. Per això, recordem aquell moment en el qual aqueix somni va estar més a prop que mai.

Aquest moment tan especial per a la nostra falla, va ser protagonitzat per la xiqueta Neus Palau Villagrasa, que va ser preseleccionada per a ser Fallera Major Infantil de València a l’any 2012.

Aquell Juliol, als Jardins del Palau de la Música, quan havien desfilat totes les candidates a FMIV, el jurat va fer entrega del sobre a la Fallera Major de València, que havia de d’exposar el resultat de les tres candidates infantils triades del nostre sector que, en aquell moment, podíem continuar vivint el somni de convertir-se en Fallera Major Infantil de València.

falla

Escalante

/ 22

AMPARO GUILLEM

Preselecció Neus De sobte es va fer el silenci, un silenci tibant, nerviós, i vam sentir per boca de la FMV el que tots estaven esperant.... el nom de la nostra xiqueta, NEUS PALAU i VILLAGRASA de la Falla Escalante Empar Guillem. No ens ho creiem, per fi una representant de la nostra comissió havia sigut preseleccionada per a convertir-se en FMIV. Ho vam celebrar en gran, igual que qualsevol altre any sense preseleccionades perquè per a nosaltres, les nostres representants han sigut, són i seran, les millors, però en aqueix moment, ens l’havien reconegut i havíem de celebrar-lo, si cap, encara més.

Esperem que enguany torne a repetir-se aquest moment, i que les nostres representants poden arribar a complir el somni de qualsevol fallera i convertir-se en Falleres Majors de València. No podem estar més orgullosos de totes i cadascuna de les nostres representants, de la seua labor i de la seua dedicació.

Per això, estem segurs que el jurat així ho veurà també i enguany, ens donarà l’oportunitat de demostrar-lo davant tots els fallers i falleres, valencians i valencianes.

/ 53/

/54 /

Programa d’Actes DIVENDRES 25 DE FEBRER 22:00 – Gala Fallera DISSABTE 26 DE FEBRER 22:00 – Gala del Sector

DIJUOS 10 DE MARÇ 19:00 – Finalitzem la penjada de banderes dels nostres carrers.

21:00 – Sopar de sobaquillo

DIUMENGE 27 DE FEBRER 14:00 – Jornada gastronòmica

DIVENDRES 11 DE MARÇ 20:30 – Inauguració de la carpa

17:00 – Concentració al nostre casal per a assistir a la Crida

DISSABTE 12 DE MARÇ 12:00 – Quinto i tapa

DIVENDRES 4 DE MARÇ 20:00 – Inauguració de la il.luminació i Crida del nostres representants 2022

13:30 – Festival de paelles

21:00 – Picoteja oferida per la Falla a la comissió DISSABTE 5 DE MARÇ 14:00 – Dinar a escot i concurs de postres 17:00 – Campionat intern de parxís.

DIUMENGE 6 DE MARÇ 14:00 – Jornada gastronòmica 17:00 – Campionat intern de Dominó DIMECRES 9 DE MARÇ 19:00 – Comencem a engalanar els nostres carrers amb la penjada de banderes.

21:00 – Sopar de sobaquillo

17:00 – Tardeo remember DIUMENGE 13 DE MARÇ 10:30 – Esmorssar 14:00 – Dinar per las fallers d ‘ honor oferit per la falla amb espectacle sorpresa 17:00 – Activitats infantils

falla

Escalante

/ 22

AMPARO GUILLEM

/ 55/

DILLUNS 14 DE MARÇ 17:30 – Concentració en el nostre casal per a anar a arreplegar el nostre ninot infantil 21:00 – Sopar per a la comissió infantil oferit per la Falla (tradicional Escanburguer) 22:00 – Sopar de sobaquillo per a la comissió major.

23:00 – Plantà de la Falla infantil amb el lema “BABYLOGIA NÓRDICA”, feta per el nostre artista faller Jorge Navarro.

00:00 - Autobús Fallero. Per a tot que vulga, anirem a visitar la plantà de les Falles d’Especial DIMARTS 15 DE MARÇ 10:30 – Esmorzar a escot 12:00 – Activitats infantils 14:00 – Dinar a escot 18:30 – Concentració en el nostre casal per anar a recollir el nostre ninot.

20:30 – Sopar per a la comissió infantil oferit per els nostres representants infantils Valeria i Jose Maria.

22:00 – Sopar per a la comissió

major oferit per la Falla.

23:00 – Entrega de recompenses.

00:00 – Plantà de la nostra falla major amb el lema “LA INVASIÓ DELS BÀRBARS”, creació del nostre artista faller Jorge Navarro.

DIMECRES 16 DE MARÇ 10:30 – Esmorzar a escot.

12:00 – Pasacarrer i replegà del comerç 14:00 – Mascletada del Sector Malvarrosa-Cabanyal-Beteró ***PER LA VESPRA, ANIREM A RECOLLIR EL PREMI INFANTIL, EN CAS DE TINDRE*** 19:00 - Pasacarrer de disfresses visitant les nostres falles veïnes 20:30 – Sopar per a la comissió infantil oferit per els nostres representants infantils, Valeria i Jose Maria 22:00 – Sopar de sobaquillo per a la comissió major 23:00 – Espectacle de varietats amb humor, màgia i un tribut a la gran Lina Morgan.

/56 /

DIJOUS 17 DE MARÇ 10:30 – Esmorzar a escot

Programa d’Actes

***CONCENTRACIÓ A LA FALLA EN CAS DE QUE TINGUEM PREMI*** 14:00 – Jornada gastronòmica 17:30 – Tallers didàctics per a totes les edats, dedicats a la comissió infantil.

20:30 – Sopar per a la comissió infantil oferit per els nostres representants infantils, Valeria i Jose Maria 22:00 – Sopar de gala oferit per la nostra Fallera Major Isabel Unió Ochoa per a la tota comissió major.

00:00

–

Actuació

del

Grup

Fox Band, oferida per la nostra

fallera major Isabel Gaudirem d’una velada d’excepció amb una gran varietat de ritmes musicals i d’èpoques.

/ 57/

DIVENDRES 18 DE MARÇ 10:30 – Esmorzar a escot

DISSABTE 19 DE MARÇ 8:00 – Despertà i xocolatada.

16:30 – Concentració en el casal per a anar a l’ofrena de flors de la nostra patrona la Mare de Deu dels Desemparats

11:15 – Pasacarrer de germanor amb les falles del sector MalvarrosaCabanyal-Beteró.

20:30 – Sopar per a la comissió infantil oferit per els nostres representants infantils, Valeria i Jose Maria

14:00 – Gran mascletada al nostre casal oferit per la nostra Fallera Major Isabel Unió Ochoa

22:00 – Sopar oferit per a la comissió major

15:00- Dinar per a tota la comissió major oferit per el nostre President i l anostra Fallera Major, Sento Garcia Palau i Isabel Unió Ochoa.

00:00 – Macrodiscomòvil amb un muntó de regles i sorpreses.

18:30 – Sorpreses per als nostres infantils Sopar per a la comissió infantil oferit per els nostres representants infantils, Valeria i Jose Maria 20:30 – Cremà de la Falla infantil 21:30 – Sopar de sobaquillo per a la comissió major 23:00 – Cremà monument major

nostre

***BRINDIS PER EL FINAL DE L’ EXERCICI I PEL EL COMENÇAMENT D’UN NOU***

falla

Escalante

del

/ 22

AMPARO GUILLEM

falla

Escalante

/ 22

AMPARO GUILLEM

/ 59/

La nostra portada

Panal Fallero

D es que Sento va entrar per primera vegada en la nostra

oficina, vam saber que era l’inici d’un projecte que duraria dos anys com a mínim, ja que començàvem amb el mini llibret 2021, seguíem amb el llibret del 50 aniversari i, finalment, el 2022. Per tant, ens ho prenem com una renovació progressiva. Com li comentem a ell, un llibret no ha de ser el mateix tots els anys, doncs és l’explicació de la falla, llibret, falla i exercici van units, i per tant són diferents entre si. Es tematizen, es dissenyen amb una línia gràfica definida, s’innova.

D’aquesta manera, cada llibret queda en el record, i enguany és un any bàrbar, mai més ben dit. Quina barbaritat! En efecte, una barbaritat de carrera

de tres llibrets en set mesos, molt diferents entre si, i cadascun d’ells amb unes gotetes de renovació.

Per a aquesta temàtica hem volgut ser part de les falles que plantareu dissenyant un bàrbar, d’una manera molt estètica i minimalista, moderna, que trenca, d’ací això del paper, amb tot el que abans s’havia fet. Ha sigut una carrera molt bèstia però creiem que amb el millor dels resultats. Però tot final és, en si, un inici, i aquest llibret, el final de la trilogia 2021-2022, és l’inici, estem segurs, d’una gran progressió en els vostres llibres de Falles. Gràcies per la confiança, gràcies pel treball, especialment a Majo perqué ha sigut perfecta en entregar la informació, i esperem que aquest llibret agrade, i se us quede en la memòria.

/60 /

Pròleg

Quina barbaritat que hem viscut A ’quest és un any de canvis.

Tornem a la normalitat, o això

diuen. Després d’un any – be, dos anys, més ben dit – d’incertesa, fent encaix de “bolillos” entre restriccions i festejos, sense cap seguretat ni tan sols de poder celebrar la nostra festa. Però ací estem, amb la il.lusió intacta, potser fins renovada.

Celebrar un 50 aniversari és un assoliment, i més fer-lo en aquest any on la covid ha satisfet totes les portades dels periòdics. Però, malgrat tot, crec que l’assoliment és continuar continuant, i deixar a un costat les ganes de “tancar la paraeta”. Tot el que hem viscut aquests dos anys, l’arribada del virus i el tancament immediat de les nostres Falles, el confinament domiciliari, la duresa de les imatges que véiem en televisió de personal mèdic saturat i gent morint en els corredors, aquells coneguts, familiars o amics que ens han deixat, el tornar a eixir, amb moltíssima por, en tandes horàries, com a ramats d’ovelles despistades... I després tot el que va vindre després, tot eixe recorregut d’un any i mig llarg, amb ja no sabem quantes ones de la pandèmia, dades i més dades, ara pugen els contagis, ara baixen, ara podem viatjar, ara està tot tancat, i sense oci nocturn, o sense

!

cafeteries, nosaltres, que som un país de cervessa, terrassa i sol.

Ara el que fa por és mirar cap enrrere. Adonar-se de tot el recorregut i no voler donar ni un pas enrrere, reviure’l, tornar a sentir com se’ns estarrufa la pell i sense que puguem fer res per calmar els nervis. Per primera vegada crec que la humanitat no té por al què vindrà, té més por al passat. En realitat, no és la primera vegada que això ocorre, ha ocorregut moltes vegades, el que passa és que potser aquesta generació, la meua generació, no havíem sentit por. Pensant-ho bé, que fàcil ho hem tingut tot, i el molt que ens queixem.

Deia abans que el gran èxit és voler continuar. Fer cultura, fer pinya, fer art, fer patrimoni i fer falla. Fer història. Revisar els pressupostos i tornar a agafar el telèfon per a cridar als artistes fallers. Tornar, però no cap enrrere, tornar a fer el que féiem allà pel 2019, abans que el xoc ens esclatara en la cara. És un esforç tan titànic que lloe a les comissions falleres per continuar tenint ganes. De les festes espanyoles, no em confonc si dic que ha sigut la més perjudicada, perquè hi ha altres festejos, sense pretendre menysprear-los, que no

/ 61/

impliquen tantíssims professionals, tantíssima gent, tantes i tantes famílies orbitant al voltant d’aquest planeta faller. I encara així, arribat el setembre passat, li fiquem collons i celebrem les seues festes, i a més demostrant que és una festa segura, perquè no sols no van pujar els contagis, sinó que a més van baixar. Hi haurà experts que diguen que això es deu a molts factors... ok, però jo dic que els fallers i les falleres ho van fer bé, i eixe pensament ningú me’l llevarà.

M’he pres la llibertat de començar la temàtica d’aquest llibre perquè enguany parlem de barbaritats, i considere que la major de les barbaritats, en positiu, que ha ocorregut a València ha sigut continuar apostant per les falles.

Les institucions, els barris, les falleres i els fallers. Després de tot, del neguit, el cansament i l’apatia, després de tot, ací seguim.

Quina barbaritat!

A continuació parlarem d’altres barbaritats, cada article, poema o relat amb el que s’autor i autora considera que és una barbaritat digna de ser esmentada i nomenada.

Però repetisc, la vertadera gran barbaritat és, davant vent i marea, ens ploga damunt, ens tanquem, amb pandèmia o sense pandèmia, continuar lluitant pel que estimem, per les Falles.

José Tena i Tejado

/62 /

Ninot d’Exposició de la Falla Escalante 2022,

Homenatge a la falla

/ 63/

falla

Escalante

/ 22

AMPARO GUILLEM

Història I Origen de les Falles, en Homenatje a La Falla Escalante – Empar Guillem, en el seu 50 Aniversari

C elebrar els 50 aniversari de qualsevol institució o

col.lectiu social és important, es la demostració de treball i de supervivència. Es tracta del testimoni continuant de moltes persones que han dedicat el seu esforç per a que la tradició fallera no es perda i continuen les Falles (generació tres generació) seguen l’admiració del món per el seu art i el seu ingeni . I, com és pot aconseguir això? Fonamentalment, pel caràcter del valencians.

El doctor Juan Bautista Peset Vidal, objectivament, basant-se en estudis científics i estadístiques mèdiques, en 1879, afirmava que “els valencians es distingeixen generalment per ser robustos, infatigables, treballadors, sobris i poc propensos a malalties. Son, per lo general, jovials, expansius i francs, destres i incansables per al treball, curatius, hospitalaris, servicials i afectuosos”.

Doncs, totes eixes qualitats les veig en els nostres fallers, a les que jo afegiria el ingeni i el “pensat i fet” en la resolució de molts problemes que es presenten. Estes dos característiques són genuïnes del ambient faller, sempre adreçat amb música i pirotècnia.

Així, any tres any, la comissió fallera ha sigut capaç de plantar en el carrer el monument artístic para després convertir-lo en una gran “torxa” que això és el que significa l’arrel de la paraula falla (del llatí rondalla). Escrita i documentada esta paraula des del segle XII al XV, i usada quan s’encenien les fogueres (falles) en les torres de vigilància en les costes, per avisar de l’atac de pirates i corsaris (1448).

Però, les Falles amb majúscula, com a monument festiu, vingueren després.

Les Falles van tindre el seu origen en el ofici dels fusters i derivat de

/64 /

les costums dels tallers d’estos.

Quan vesprejava a l’hivern, dins d’estos tallers utilitzaven per il.luminar-se una lata estructura de fusta que anomenaven “Parot”, en el seu extrem penjaven un cresol o fanal i que, en primavera, al ser ja dies amb més llum, cremaven en una foguera o falla en la porta dels seus tallers, junt amb altres peces sobrants de fusta a les que s’afegien deixalles de mobles vells del veïnat, després de que el xiquets del barri pregonaren cantant “una estoreta velleta per a la falla...”Va a ser a partit d’eixe moment quan algú va afegir un ninot, i la critica de cada barri anava agregant figures, fins que es va configurar la Falla.

Recordem que en època de Jaume I el Conquistador (reconeguts per ell en 1238), els fusters ja estaven agrupats com a ofici, en el carrer Fusteria (a prop de la Lonja) constituint-se el Gremi de Fusters en 1283, el primer patró del qual va ser San Lucas i, posteriorment, San José. Este gremi era un dels més prestigiosos i antics de València (i possiblement d’Espanya).

llengua valenciana (excepte 2 en castellà). De narració costumista, la major part van ser sainets, que van entusiasmar al públic de la seua època omplint els teatres Principal i Princesa, de València, amb gran èxit en tota la seua carrera d’escriptor teatral, fins a la seua mort en 1895.

No puc passar per alt, que la falla dels carrers Escalante – Empar Guillen, ostenta aquests noms, relacionats amb la literatura i el teatre valencià, dignes de ser recordats.

Ediuard Escalante i Mateu

Eduardo Escalante i Mateu, nascut en 1834 en el Cabanyal, a València, va ser un escriptor amb un total de 49 obres teatrals (també sarsueles i drames) escrites en

Escalante va tindre una infància molt difícil, perquè es va quedar orfe primerencament. Els seus pares Juan Antonio Escalante natural de Villena (Alacant) i la seua mare (Mónica Mateu de Valladolid), es dirigien a Marsella per mar quan a Mónica se li va avançar el part enfront de les

/ 65/

costes de València, per la qual cosa van decidir desembarcar i es van allotjar en el Cabanyal (en aquell moment Poble Nou de la Mar).

A causa de complicacions post part Mónica mor poc després de nàixer el xiquet. Ràpidament va ser batejat en l’Ermita de la Verge del Rosari del Canyamelar, sent el seu padrí Mariano de Cabrerizo (bon amic del pare) i la padrina Josefa Pont López.

Juan Antonio i Mariano (d’idees liberals) per la seua suposada participació en la revolta que va haver-hi a València en 1835 (Guerra Carlista 1833-1840), van haver d’exiliar-se eixint precipitadament de la ciutat. El pare no va tornar a veure al seu fill, perquè va morir en 1839, sent criat el xiquet per la padrina i dues de les seues germanes. Solament va poder estudiar l’educació primària.

Va cursar dibuix en el Liceu Valencià i amb només 13 anys d’edat va començar a guanyar-se la vida pintant ventalls. Després d’un breu període a Madrid, al seu retorn va publicar poesies en periòdics d’Alacant i València. El seu primer sainet “Deu, dèneu i noranta”, el va estrenar en 1861.

Es va casar amb Amalia Feo i va tindre 7 fills (3 homes i 4 xiquetes), vivint a València en els hiverns i en una xicoteta casa a Macastre, a l’estiu.

En el Cabanyal se li va dedicar un carrer en el centenari del seu

naixement, en 1934, amb una làpida i, a més, té dedicat un bust en un parc públic.

Amparo Guillén i Minguet, natural de Santa Magdalena de Pulpis (Castelló) nascuda en 1863, els seus pares van ser Félix Guillén Minguet (de Màlaga) i Mariana Minguet Barberá (de València). Mort el seu pare primerencament, la mare es trasllada a València, la seua ciutat natal, on Amparo va començar, sent xiqueta, la seua carrera teatral en els escenaris, debutant als 16 anys com a professional en el Teatre Ruzafa.

Amparo Guillén i Minguet

Va compartir escenari amb actors famosos de la seua època i actrius de prestigi com la famosa María

/66 /

Carrer Escalante 1970-75. Blog Los mundos de Jaimito.com

Guerrero, en el Teatre Espanyol i en el Novetats de Madrid. Va protagonitzar les estrenes més importants d’aquells anys amb obres de Jacinto Benavente (Premi Nobel), Ángel Guimerá i Joaquín Dicenta, entre altres.

Es va casar amb l’actor Jaime Rivelles Magalló, amb qui va formar companyia teatral pròpia.

Van treballar tots dos en el Teatre de la Marina del Cabanyal i en el Princesa de València. Retirant-se de l’escena Amparo en 1910 per problemes cardíacs, va morir a la seua casa del Cabanyal en 1915, prop del carrer que hui porta el seu nom.

Del seu matrimoni va tindre tres fills, sent un d’ells el famós actor Rafael Rivelles Guillén qui va ser pare de la coneguda actriu nacional i internacional de teatre i cinema Amparo Rivelles Lladre de Guevara (nascuda a Madrid i morta en 2013 en la mateixa ciutat), de la qual molts desconeixen que va ser neta d’aquella gran actriu Amparo

Guillén que malgrat la seua excel. lent trajectòria professional, va fer gala de la seua humilitat dins i fora dels escenaris, deixant l’oripell de Madrid i tornant a la seua ciutat natal.

Així doncs, vaja el meu millor desig de futur i felicitació per aquests 50 anys de la falla Escalante-Amparo Guillén, que segur és digna dels grans personatges que li donen el seu nom. L’important no és el gran que siga una falla, ni els premis que s’obtinguen, el que importa és que el col.lectiu humà que la compon siga una família, amb foc en el cor, que inflame la passió fallera d’aquesta festa única en el món.

Francisca Llosá i Clausich (Calíope).

Escritora valencianista y expresidenta de Valencia Cultural-Vía Augusta y Camino de San Vicente Mártir

Barbaritat Cabanyal

/ 67/

Ser del Cabanyal, és una barbaritat!

U n orgull, ser del Cabanyal.

Hi ha tantes coses açi en el meu barri, que no pots aprendre ni en dies ni en estacions ni en anys.

En canvi, som capaços de donar-les en herència, tal com ens van arribar, sense arguments ni notaris.

Ningú fa falta açi que ateste perquè sempre seran d’ella, de la meua terra.

Una terra d’amfibis, que caminen per la mar i naden creuant terra, i en el moment de caminar els seus passos necessiten capbussar-se i engolir aqueix aigua salada i quan naden s’afanyen a trepitjar la terra i a sentir l’aliment de la seua llum.

/68 /

Quadre pintat per Laura Castaño i Lluna

Imagine als seus antics habitants, pescadors, que van ser capaços de suportar tantes tempestats, per a fer-nos arribar el seu quantiós glossari de peix, No tinc dubte, que no va ser res facil per a ells fer...... És una virtut nàixer i viure açi, sabent que carreguem a la nostra esquena un poble amb tanta història, on quantitat de dificultats i obstacles i nosaltres traiem airosos la nostra bandera per a tirar avant.

Un poble, símbol de resistència podem alçar la nostra veu i dir-li al món que aquesta terra sempre ha existit.

Quina barbaritat és ser del Cabanyal.

Laura Castaño i Lluna

` Àlex i Pilar

` À lex i Pilar contemplaven la immensitat de l’espai, cadascun

perduts en els seus pensaments, agafats de les mans fortament per no perdre’s a l’abisme que es presentava davant seu. La parella vivia anys llum d’un planeta anomenat Terra, un planeta conegut pel blau dels seus mars i pel verd dels seus boscos, però també era ben conegut per l’espècie que l’habitava, una espècie que feia que a la parella es li posessin els pèls de punta ...

Des de petits Àlex i Pilar havien crescut escoltant les històries sobre els humans, la temible espècie que habitava el planeta blau. A l’escola van estudiar que els humans es caracteritzaven per les barbaritats que cometien; guerres, fam, destrucció... Pilar sempre recorda com a casa quan es portava malament l’amenaçaven que si no parava vindria l’humà a buscar-la. A pesar de totes les històries, ella va decidir estudiar investigació terrestre i convertir-se en analista terrícola.

/ 69/

/70 /

A la carrera va estudiar, la barbàrie de l’espècie humana, les lluites pel poder, les dictadures, les morts injustes d’innocents, entre moltes altres brutalitats. Tot i així, ella va aconseguir veure compassió en la civilització terrícola i va voler demostrar-ho, portant-la a submergir-se en l’exploració d’aquell temut planeta. Un viatge que canviaria la seua vida per sempre. L’exploració duraria cinc anys i s’investigaria sobre l’avanç dels humans en tots aquests anys.

Pilar vivia l’any 3033 però a la Terra encara estaven l’any 2022 i l’endarreriment semblava realment evident.

En el viatge la jove va conèixer Álex, un altre friqui apassionat per la humanitat i un vincle es va crear ràpidament entre ells.

Passaven les hores junts, parlant, debatent i compartint pensaments i sentiments. I ara hi eren amb la vista perduda en la immesitat de l’univers, esperant a aterrar en aquell planeta inhòspit per a molts, però familiar i a la volta temut per a la jove parella. Ambos dos havien estat destinats en una ciutat anomenada València, que es trobava en un continent conegut com a Europa.

Arribat el moment, els nervis afloraven, es van agafar de la mà i es van endinsar a la seua nova vida. La ciutat que s’alçava als seus peus, era impressionant, els edificis que la componien, el so que

/ 71/

l’acompanyava, les diferents olors exòtiques. Les persones reien, cridaven, cantaven i vivien, aliens al dolor i barbàrie que la parella havia estudiat. El cel es trencava en llum i color, el soroll del que més tard van descobrir eren petards els acompanyaven pels seus passejos, els monuments de figures sàtires cridats ninots els seguien amb la mirada a tot arreu i l’esperit fiester els omplí l’ànima. Álex i Pilar es van nodrir de les Falles, i es van oblidar de la seua veritable missió.

Pilar Bataller i Ortuño

Es van perdre entre els carrers de València, la cultura, els habitants, la gastronomia i els paisatges.

Els anys van passar i el moment de partir al seu planeta natal s’acostava, però tant l’Àlex com la Pilar s’havien tornat un terrícola més ... Al pis quart del Carrer José Benlliure 130 al barri del Canyamelar la parella contemplava la lluna i entre cavil.lacions Pilar per fi va trencar el silenci i amb ell, les preocupacions que ennuvolaven els sentits de tots dos.

Vam estudiar les barbaritats que aquestes persones van cometre al llarg de la història, ens van espantar amb les seues atrocitats de nens però la veritable barbaritat és el cecs que hem estat en no veure la compassió, l’amor, la bondat i la calidesa d’unes persones capaces de fer unes festes, un estil de vida, una manera de ser, una part del cor de tots i totes les valencianes.

Álex va mirar Pilar i segellant els seus llavis amb un petó li va xiuxiuejar: saps quina és la veritable barbaritat? no haver estat valencians i fallers abans. Tots dos van riure i així va ser com la parella, van viure com a terrícoles, van crear la seua família i el seu llegat en aquell planeta blau que un dia va ser motiu dels seus malsons i que avui és la raó de les seues vides, ser valencians i fallers.

/72 /

La tia Pilona Jao,la

espantada, mirava meua mare. Record que ella li deia que no, que no estava bé això de fer besos als xiquets. Pilona no insistia, però li demanava permís per a posar-me un llaç roig a la mà per als mals d’ull. La meua mare la deixava a contracor i jo li oferia la mà.

Pilona va viure quasi totes les vesprades al cinema de doble sessió, jo la reconeixia pels seus cabells negres i estiratge i recordava la seua veu aspra, que mai va ser tendra i mai va canviar.

Contava històries increïbles, com que el seu fill havia sobreviscut a la caiguda d’un cinqué pis i va abandonar al seu marit en plena postguerra i se sentia orgullosa de ser una autèntica revolucionària.

Créiem que aquelles històries increïbles no eren certes. Però hui sabem que les va viure i la recordem com a símbol de lluita.

Laura Castaño i Lluna

/ 73/

Suicidi

C armina era una dona alegre, jovial i plena de vida. Treballava com a modista i confeccionava vestits de fallera en una xicoteta boutique del passatge Ripalda. Tothom la coneixia i la recordava com una senyoreta dolça, amable i amb una llum als ulls molt especial.

Un dia, la vida de Carmina va canviar en un vist i no vist, sense saber per què i de manera silenciosa la depressió s’entrellaçà a l’ànima i la ment de la nostra protagonista. De cara al públic, Carmen seguia somrient, però per dins s’estava fent negra com el quitrà.

Va deixar d’anar a treballar, de endreçar-se, de quedar amb el cercle social, va deixar de ser ella per ser ombra i foscor. Carmen sentia com si la Cuca Fera la perseguís allà on anava, s’hi asseia sobre ella i no la deixava respirar, li xiuxiuejava coses dolentes a l’orella que li feien plorar, li omplia el cap amb pensaments que l’aterriaven, ...

Els mesos passaven i la vida de Carmen s’esquerdava cada cop més ràpid, no veia el color verd esperança, només hi havia tonalitats negres a la seua vida. Encara que per dins cridava ajuda, ningú la va escoltar ni es va recordar de la jovial dona del passatge Ripalda.

/74 /

Va ser llavors quan cansada de ser oblidada pel món, li agafà la mà a la Cuca Fera que vivia a la seva ment i juntes van caminar al terrat de seua casa, juntes van pujar a la barana i juntes van dir un últim adéu a la vida per fusionar-se en una sola persona i donar-li la benvinguda a la mort.

Carmen no va caure a terra, es va quedar penjant de la mà d’un ninot de la falla que estava plantada sota sa casa, Carmen va viure i va superar la seua depressió, es va fer amiga de la Cuca Fera i va aprendre a viure amb ella, la va entendre i la va abraçar. Va entendre que era la depressió i la seua relació amb les conductes suïcidies, en va parlar i es va alliberar de l’enorme càrrega del seu cor.

Des d’aquell dia, la Carme va ser escoltada, no va ser mai més silenciada i oblidada. Va arribar a fer el missatge a tothom que no parlar sobre la Salut Mental per por que ens jutgin i ens etiquetin és una barbaritat, la llibertat d’expressió sobre la nostra salut deu ser lliure de judicis i estigmes.

Aquesta història acaba bé, però cada dia les històries de milers de persones s’acaba amb una tràgic final. Cada any, prop de 703 000 persones es treuen la vida i moltes més intenten fer-ho. Tots els casos són una tragèdia que afecta famílies, comunitats i països i tenen efectes duradors per als familiars de la víctima. Pot passar a qualsevol edat, i el 2019 va ser la quarta causa de defunció al grup d’edat 15 a 29 anys a tot el món.

Tot i tractar-se d’un greu problema de salut pública, es pot prevenir mitjançant intervencions oportunes, basades en l’evidència i sovint de baix cost.

L’any 2019 la Comunitat Valenciana va ser la sisena comunitat autònoma amb més suïcidis a tot el país, aquestes dades són esgarrifoses i donen molt en el que pensar.

No és això una veritable barbaritat?

Pilar Bataller i Ortuño

El Cabanyal: la resistència ` P

arlem d’un barri. En concret del Cabanyal. Barri sinònim de resistència, lluita i cohesió veïnal. És un racó pintoresc que des de sempre ha estat lligat a activitats relacionades amb la mar. Qui haja passejat pels seus carrers, ha pogut assaborir aqueix ambient de barri de tota la vida i haurà gaudit de la calidesa dels seus veïns o de l’encant de les acolorides cases plenes de taulells. Jo, que visc en ell, he sentit aquella calor i experimentat alló genuí d’un barri que viu al costat del Mediterrani. És un barri que està en constant lluita per a tornar a ser el d’d’abans.

Una ombra va amenaçar l’estabilitat dels veïns quan el Partit Popular el 24 de juliol de 1998, gaudint de majoria i en contra d’altres forces polítiques com el Partit Socialista, Esquerra Unida o Unió Valenciana va apro-var un avantprojecte per tal de pro-longar l’avinguda de Blasco Ibáñez fins a la mar. La prolongació de l’avinguda anava a suposar la destrucció d’uns 1650 habitatges, un trencament tant físic com social que acabaria clivellant en dos a un poble que sempre va lluitar per la seua existència.

Des de l’aprovació del projecte es va iniciar una lluita entre l’ajuntament i els veïns que, hui dia, amb el nou govern de Compromís sembla haverse suavitzat.

/ 75/

La barbaritat aturada

Carme María Picher i Latorre L’anterior alcaldessa de València, Rita Barberá, va convertir aqueixa idea de projecte en una vendetta contra els seus propis ciutadans.

L’ajuntament va permetre que el Cabanyal es degradara a poc a poc. Va comprar cases, expulsant als veïns que havien viscut en elles tota la vida, i les va deixar ocupar il.legalment. Va deixar de netejar els seus carrers amb la mateixa assiduïtat que ho feia amb la resta de la ciutat, va cessar la concessió de llicències per a arreglar façanes i va permetre que s’assentaren grups socials amb molt pocs recursos els quals va deixar a la seua sort i a la dels veïns. D’aquesta manera, des de dins va intentar destruir el barri a poc a poc, intentant convéncer d’aquesta manera que l’única solució a la degradació del barri era travessarlo amb l’avinguda.

Molts veïns es van creure aqueixa faula i encara hui es poden veure cartells de persones que volen que la prolongació es faça realitat. El Cabanyal, en aparent decadència es va rebel.lar enfront d’aquesta situació perquè sempre ha sigut i continua sent un poble lluitador dins de la ciutat de València.

/76 /

/ 77/

<<El

barri sinònim de resistència, lluita i cohesió veïnal.>> <<Van

Des del segle XIX va ser un barri amenaçat amb l’obertura de la ciutat a la mar, i sempre va plantar cara. Per tant, arran del pla urbanístic presentat per Rita van començar a sorgir diverses associacions com Salvem el Cabanyal per a oposarse a la destrucció d’un patrimoni, declarat bé d’interés cultural en 1993, que pertany a tots els valencians.

Aquesta plataforma va unir a veïns no sols del Cabanyal, sinó també a veïns del Canyamelar o del Cap de França, que componen la zona coneguda com Poblats Marítims.

Des d’aqueix moment comencen les mobilitzacions en massa, les manifestacions en el centre de la ciutat o la vaga de fam l’any 2000 en la qual van participar aproximadament 6000 persones amb el lema “No a la destrucció.

Sí a la rehabilitació”. Va ser una llarga lluita que des de 1998 al 2015 ha tingut als veïns a peu de guerra defensant el dret d’existència d’un barri. En 2015, va començar a veure’s la llum quan tots els membres polít-ics que es van presentar a les eleccions municipals, exceptuant el PP firmaren el manifiest que, de manera conjunta, van redactar la plataforma Salvem el Cabanyal i l’Associació de Veïns i Veïnes del Cabanyal-Canyamelar llançant llum a un barri que espera tornar a la normalitat. Va quedar així bloquejat el pla urbanístic del PP.

començar a sorgir diverses associacions com Salvem el Cabanyal per tal d’oposar-se a la destrucció d’un patrimoni>>

/78 /

<<Nombrosos habitatges del

barri es troben actualment en rehabilitació.>>

Actualment, i sense aqueixa ombra amenaçadora sobre la vida dels que gaudeixen del barri, queda moltper fer i molt pel que treballar i lluitar. La zona 0, coneguda d’aquesta manera, és el conjunt de carrers i habitatges que anaven a desaparéixer per l’ampliació de Blasco Ibáñez, i continua sent focus de droga o renyines. Però, malgrat que continuen els xicotets conflictes, la zona 0 recupera a poc a poc i a marxa lenta les condicions d’una convivència normalitzada. S’han augmentat les mesures policials i la neteja als carrers. També s’han tancat xatarreries il.legals i s’està reurbanitzant amb nou paviment els carrers i millorant la canalització de la xarxa d’enllumenat. A més, es durà a terme la rehabilitació d’uns 170 habitatges en el barri i la reedificació de diversos solars. Aquestes reformes estan llavant la cara i millorant les condicions dels carrers de Sant Pere, Los Angeles i Luis Despuig, entre altres. Aquestes i altres propostes es troben recollides en el nou pla que va substituir al pla urbanístic del PP: El Pa Especial CabanyalCanyamelar (PAC). Però la reforma no ha de quedar-se només en l’àmbit urbanístic. El barri reclama també actuacions i ajudes socials que permeten la convivència entre els veïns de tota la vida i els veïns del poble romaní amb alt risc d’exclusió social.

/ 79/

<<Noves associacions, com Cabanyal Horta,

reclamen un barri més inclusiu.>>

Aquest sembla ara el primer front en la lluita per la normalitat, el poder arribar a una convivència en el qual totes les cultures tinguen cabuda i es puga sentir com un barri segur i lliure de vandalisme.

I, per aquesta part, encara queda camí per recórrer.Al setembre de 2018 es van presentar unes 11 normes de convivència per a la zona 0 del Cabanyal que van ser pactades per les diferents associacions de Poblats Marítims incloent associacions gitanes.

Malgrat totes aquelles actuacions, que podem veure dia a dia els veïns del barri, encara continua havent-hi molts habitatges ocupats i bastants cases abandonades a la seua sort i a la degradació. Aquest canvi que reclama el barri ha de solucionar 20 anys de destrucció per culpa de males gestions polítiques. I cal evitar els mateixos errors del passat. Els veïns reclamen que se salvaguarden

les construccions amb valor patrimonial que són principalment el que dona valor a aquest barri, incloent les seues gents. Perquè és important que aquest programa urbanístic que ja està en marxa es pose al servei del barri i dels residents. Noves associacions, com Cabanyal Horta, reclamen un barri més inclusiu i solidari buscant estils de vida alternatius i sostenibles donant noves idees i propostes diferents als espais buits. Sens dubte, el Cabanyal és un barri de contrastos, que no vol perdre la seua essència durant la seua reconstrucció, sobretot ara que comença a ser el barri de moda, una benedicció i una maledicció alhora que ha posat alerta a inversors estrangers pels habitatges en rehabilitació, la qual cosa ha fet que el barri experimente la major pujada de preus de l’habitatge de tota la ciutat de València, però això és una altra història.

/80 /

Construir la falla com germans bàrbars ` S’alçasonael lasolmúsica pel Cabanyal i en la falla

Escalante Amparo Guillen. No és ‘Paquito el xocolatero’, ni tampoc l’himne de València, és el so de la família fallera vikinga que al mateix so treballa per a alçar els seus ninots i la seua carpa. El coronavirus s’ha emportat moments i alegria, però l’esperit bàrbar de ‘germanor’ traspassa les màscares imposades per la COVID-19.

Amb els ninots al carrer, banderilles de balcó a balcó i tota la traca preparada per al senyor pirotècnic, tots alcen les seues cerveses en grans gots bàrbars mentre ballen les seues cançons populars favorites per a celebrar l’arribada de la millor festa de la ciutat en família, que amb el treball i suor de tots tornarà a ser com era.

Rebeca neteja el sòl del casal mentre María José va al supermercat per la beguda i menjar que falten per als fallers. Mentrestant, els més xicotets de la falla fan dibuixos que decoraran el casal amb alegria i que permeten als estranys conèixer millor les tradicions de la històrica festa valenciana.

Mentrestant, Giuseppe i Lucca prenen un vol des de Catània, Sicília, fins a València, per a visitar

la ciutat espanyola de la qual tant li han parlat els seus amics. En arribar a l’apartament que han llogat al carrer Escalante admiren el bàrbar treball dels seus nous veïns, encara que no entenen molt bé què fan ni què se celebra. En la seua primera nit ixen a sopar, però en tornar s’adonen que han oblidat les claus dins. Les úniques persones que queden al carrer són Rebeca i María José, membres de la comissió que continuen preparant la setmana màgica de l’any, la setmana fallera de València.

Espantats i sense quasi diners en la cartera, Lucca i Giuseppe no saben què fer i els pregunten. Rebeca i María José intenten contactar amb algú perquè els ajude, però no aconsegueixen res. Ja és molt tard i tot estan cansats. Deixar a algú només davant un problema no entra dins dels valors víkings fallers, forjats en l’afecte. “Se m’ocorre una idea” diu Rebeca, mentre prepara un beguda calent per a calmar la situació. María José, que sap el que pensa, desempolsa uns inflables per als xiquets de la falla i amb unes mantes arreglen el lloc on els quatre passaran la nit.

Encara que Rebeca i María José viuen a tan sols uns passos del casal, no deixar solos als qui necessiten ajuda és un màxim

/ 81/

viking i elles mai el trairien. Abans d’anar a dormir, les dues dones valencianes compten als seus recentment coneguts hostes italians tot sobre les falles i ells, entusiasmats, decideixen que els tornaran el favor amb tot el que puguen. Riures, curiositats i sorpresa omplin les seues cares, que més tard dormirien.

Al matí següent, Lucca i Giuseppe s’alcen abans que Rebeca i María José i reben una trucada de l’amo de l’apartament, que els ofereix una còpia de les claus i per fi poden entrar. Es dutxen i arreglen i tornen de nou a la falla Escalante Amparo Guilln. Com a obsequi, preparen un gran esmorzar per als fallers, que els conviden al menjar, sopar i jocs, encara que les activitats no són les mateixes per la pandèmia.

No es poden acostar tant, els veïns d’altres falles no poden visitarlos...i en general l’ambient està més desanimat.

Irina Lucía Parra i García Però de sobte va passar una cosa que ningú esperava. Cotxes oficials van començar a arribar a Escalante Amparo Guillen, una xicoteta falla humil en la qual veure una cosa així no era habitual. Ells no ho sabien, però els seus xicotets gestos plens de valor havien sigut per als hereus al tron de la bella Sicília. Que en compensació, havien omplit la seua falla de músics, dolços italians i obres de teatre i màgia per a omplir les nits encara més. Així, unes falles que semblaven com qualsevol unes altres van mesclar dues cultures i van demostrar que ajudar als altres és el més bell regal.

/82 /

Ramon

R’amon era artista faller des de feia més de 20 anys,

els seus monuments fallers eren coneguts per ser el més alts de tots.

Cada any rebia una barbaritat de guardons pels seus monuments i a sa casa no hi havia cap post buida, totes estaven plenes de premis per les seues falles. Ell afirmava que quant més alts era la falla, més a prop estava de tocar el cel.

Tothom que el coneixia afirmava que en Ramon era un home una mica especial, tenia molt poquet pèl i la mica que tenia era ros platí tal era això que quan la llum del sol li donava de cara semblava que no tingués res de monyo, portava unes ulleres redones, massa petites per als grans ulls marrons i càlids que governaven el seu rostre, era molt prim i sempre anava com cagalló per sèquia. La seua forma de vestir era el seu senyal d’identitat, una camisa plena de taques de pintura, arremangada fins als colzes i uns pantalons que estaven a una rentada més de convertir-se en pols. Semblava un bàrbar entre la seua vestimenta i la seua aparença.

Sempre estava somrient, tenia un riure que alegrava el dia a qualsevol, era mel de romer escoltar-lo a parlar. Ramon es passava cada dia, inclosos caps de setmana i festius, treballant sense parar al seu taller, creant vida a partir d’un tros de suro. Ell era un bon home... un dels millors.

Però, com tothom sap la vida és una muntanya russa, de vegades ets a dalt i de vegades ets a baix, en Ramon va perdre l’amor de la seua vida i amb ell se’n va anar part de la seua ànima i la seua raó. L’home que un dia va ser, va desaparéixer.

Ramon deixo de cuidar-se i deixo de recordar, les persones que al seu dia eren cares amigues i familiars van deixar d’existir al seu cap, els seus ninots van passar de estar a la seua memòria per a ser oblidats.

Va cambiar la seua camisa plena de taques i el seus pantalons per un pijama i el monyo que tenía ros platí va caure i no va creixer més.

La seua harmoniosa veu va deixar de retrunyir i delectar les orelles de la gent i el seu art va quedar relegat per la seua ment.

/ 83/

Carme que des de ben xicoteta havia contemplat el seu pare Ramon treballar de sol a sol al seu taller, va decidir sorprendre’l amb el monument faller més alt que València havia albergat mai.

Van ser dies difícils per a la jove, molts esbossos descartats fins a trobar el correcte, molts materials, pintures i espai per poder guardar tots els ninots.

Aquest any Carme era l’encarregada de dissenyar i fer realitat la falla de l’ajuntament, per la qual cosa el dia de la plantà seria un dia molt important on moltes persones anirien a veure la seua obra d’art. Va convidar no només tota la comunitat fallera, sinó també amics i familiars perquè havia preparat una cosa molt especial.

Arribat el dia, la Carme va vestir en Ramon amb la seua memorable camisa tacada i els seus pantalons que cridaven ni em toquis ni em miris. Va treure brillantor a la seua nova calva i el va portar a la plantà de la falla de l’ajuntament. La plaça estava a vessar, tots expectants per veure quin monument s’alçaria aquest any. En ser tan alt, va ocupar un parell d’hores a Carme i els i les operàries a muntar i situar tots els ninots i peçes que componien la falla. Van necessitar una grua molt alta per poder sobreposar unes peces sobre les altres, aquesta falla havia de tocar la lluna de València.

Van passar les hores i al final la falla estava acabada, mancant la sorpresa final que coronaria el

/84 /

cim de l’obra que s’alçava davant de tota la comitiva reunida a la plaça. Carmen va agafar la mà de Ramon i el va acostar a prop d’un ninot barbarament gran tapat per una lona. La xicona va agafar un megàfon i va alçar la veu per als fallers i falleres que hi eren presents: “Els meus pares es van conèixer unes falles fa més de 30 anys, el seu amor i passió per les Falles van fer que s’enamoressin amb un sospir. Es van casar en aquestes festes i van tenir de convit arròs amb fesols i naps i per postre van canviar el pastís nupcial per una xocolatà amb porres. Van celebrar el seu amor al casal o com en deien ells, la seua segona casa, envoltats dels seus éssers estimats. El primer ball fou al compàs d’una mascletà. És per això que avui dedique al meu pare Ramon i al meu pare Álvaro, que ens va deixar anys enrere, aquest ninot”.

Carme va treure la lona de la misteriosa figura i el públic va emmudir, una figura de Ramon i Álvaro, de joves, vestits de saragüells, que es miraven amb amor pur, s’aixecava davant de tots i totes. La grua aixeco la figura i la va posar al cim del monument, culminant així l’obra d’art que regnava a la plaça de l’ajuntament.

Després del xoc inicial, es van començar a escoltar els primers comentaris, que barbaritat dos homes junts, que osadía posar aquest ninot, … Un sens fi de comentaris plenà de seguida l’ambient.

Relats i il.lustracions per Pilar Bataller i Ortuño Ramon que encara no havia dit res, miro primer la seua filla i després el seu ninot. Va agafar el mègafon que sostenia Carme i es va dirigir al públic present: “La barbàrie és que la societat en què vivim segueixi jutjant dos homes o dues dones per estar junts, per estimar-se i voler compartir la seua vida junts. M’admirabeu per fer les falles tan altes com gratacels, però la realitat és que les feia així d’altes perquè li vaig prometre a l’amor de la meua vida que un dia construiria per a ell una escala al cel, perquè veiés les estrelles i la lluna de prop, per regalar-li el cel sencer. Per què m’apassionen i estimo tant les Falles? Per què he bolcat tota la meva vida? Perque les Falles són lliures d’estimar, sense importar la raça o el gènere, perquè són la definició d’amor vertader. Quina barbaritat que l’amor entre el mateix gènere sigui tabú, aprenguem de les Falles i els seus monuments que donen cabuda a tot i totes sense importar les seves preferències”.

I va ser des d’aquell dia que Ramon encamisat amb la seva habitual camisa de taques, va tornar a ser el que fou un dia i a predicar a les seues obres, un amor lliure i inclusiu. Trencant amb la barbaritat que suposa ser presos d’una col.lectivitat que castiga l’amor lliure de gènere.

/ 85/

La xiqueta de gris Relats i il.lustracions per Pilar Bataller i Ortuño

APepa... ’questa és la història de Pepa era una xiqueta

molt especial i una mica diferent a la resta de xiquetes y xiquets, al cap tenia un cabdell de llana ple de nusos i la seua aparença era gris.

Els dies de falles Pepa ho passava molt malament, estava més gris del que és habitual i els nusos del seu cap cada vegada estaven més i més embolicats. Els seus pares no sabien què fer, la xiqueta no volia sortir de la seua habitació, es quedava asseguda en silenci, mirant per la finestra amb la vista perduda. Però va arribar un dia que cansada de quedar-se al buit quart, la Pepa va decidir sortir al carrer. Així doncs, la xiqueta i els seus pares van decidir anar a fer una volta pel centre de València i veure algunes de les falles més emblemàtiques.

La vesprada anava caient i l’ambient faller pesava sobre les espatlles de tots els vianants, l’olor de bunyols de carabassa flotava a l’aire, els llums es reflectien per les façanes dels edificis, i el ritme dels petards acompanyaven els passos de la multitud. El cor de la Pepa anava a mil per hora, la seua aparença

grisa cada volta es feia més opaca fins a fregar el negre i els nusos del seu cap semblaven no tenir remei.

Cada cop més nerviosa Pepa volia dir-li als seus pares que es volia tornar a casa, però llavors algú li va tocar al braç amb dos copets.

Un xiquet roig com el foc, mirava la Pepa amb curiositat. Ella s’havia quedat muda, no havia vist un color tan intens com el d’aquell xiquet que havia parat davant seu i la mirava amb els ulls molt oberts.

Quina barbaritat! Va exclamar el xiquet sense apartar la vista de la Pepa. El teu color és gris, gairebé negre, per què? Va preguntar ell estranyat.

La Pepa una mica trist li va respondre, jo vaig néixer diferent i m’han ensenyat a ser gris per no ser com els altres.

Quina barbaritat! El nano de roig va tornar a exclamar. Però això no pot ser, tots naixem diferents, les diferències ens fan únics. Cridava cada vegada més exaltat.

La Pepa va somriure, va veure una llum que li aclaria els nusos que tenia al cap. Vine amb mi a fer una

/86 / volta, li va dir el nano amb un gran somriure. Pepa miro els seus pares buscant confirmació i allà que van anar tots amb el xiquet de foc.

Per cert, va dir el xiquet, jo em cride Traca i en primer lloc, necessitaràs això. Traca li va donar a la Pepa unes agulles de teixir. La nena se’l va mirar estranyada preguntantse per què necessitava ella unes agulles. És clar no? Les necessites per desfer els nusos que tens al cap. I en un vist i no vist Traca i Pepa havien rebutjat tots els nusos que embolicaben a menta de la xiqueta.

Ara... què et fa falta? Ja ho sé! Hem de treure’t aquest color gris, deia Traca cada volta més contento.

Amb el cap per fi clar i lliure de nusos que li impedien a la xiqueta fluir i pensar, Pepa i els seus pares van seguir Traca per tota València fins que van arribar a la plaça de l’Ajuntament on s’havien reunit un gran nombre de persones gaudint del caloret faller. De sobte Traca va soltar la mà de Pepa i es va ficar entre tota la gresca i acomiadantse de Pepa amb una mirada carregada d’afecte li va dedicar el seu estadillo, voràs Pepa, açò es canella en rama. Traca va ressonar entre les persones, en forma de soroll, llum i foc.

Encara abstreta per l’espectacle de Traca, una nena verda maragda de nou li va tocar el braç, dos copets.

Quina barbaritat! Va exclamar la nena de verd, el teu color és gris, per què? Novament la Pepa va explicar que ella havia nascut diferent als demés xiquets i xiquetes i que per això era gris. Quina barbaritat! això no pot ser, tots naixem diferents, les diferències ens fan únics.

I una altra vegada, la Pepa i els seus pares van seguir la nena de verd per tota València fins que van arribar al barri del Pilar on una banda de músics tocaven: València en falles És una festa incomparable, València en falles Té un enxís inoblidable, València en falles De tot el món és la millor; Festa de flames, de sàtira i color.

Pepa apardalada per la cançó es va fixar que la xiqueta de verd s’apropava cada vegada més a la banda, al ritme de les notes, al compàs de la cançó, la nena rient li va dir a Pepa jo em dic Corchea i acomiadant-se al so de la banda, Corchea es va mimetitzar entre les veus dels músics.

Cada volta més sobresaltada pels esdeveniments, dos copets van tocar el seu braç. Una nena blava celeste la mirava somnolenta.

Quina barbaritat! Va exclamar la xiqueta de blau, el teu color és gris, per què? Riallera per escoltar aquesta pregunta una altra vegada, la Pepa va dir sóc gris perquè vaig néixer diferent als demés. La xiqueta de blau bramava Quina barbaritat! això no pot ser, tots naixem diferents, les diferències ens fan únics.

Sense esperar que la xiqueta de blau es posés en marxa, la Pepa i els seus pares es van posar les piles, van caminar i caminar fins que va caure la nit. Exhaustos de tant passejar es van adonar que havien arribat al seu barri, el Cabanyal! I van veure un grup de persones mirant cap al cel, esperant una cosa que semblava no arribar fins que PUM! Tot el cel de la nit es va il.luminar en mil colors.

/ 87/

La Pepa es va espantar, no s’esperava el què acaba de passar.

Va retrocedir i es va abraçar al seu pare, però la nena de blau que encara mirava amb els seus ulls somnolents i un mig somriure li va dir a la pobra Pepa espantada, em dic Llum i al mig segon la nena celeste es va fondre a la nit omplint el cel amb milers de llums vermelles, blaves, verdes, ...

En omplir-se el cel de colors gràcies a la seva amiga Llum, la Pepa es va poder veure reflectida en un aparador que tenia a la seua dreta i el que va veure en ell, la va fascinar quina barbaritat! ja no sóc gris, sóc roja, sóc verd i sóc blau.

I el seu cap va fer clic, era roja pel seu amic Traca que li havia ensenyat el bonic de la pólvora a les falles, que no només era soroll, era la millor olor del món, era una composició desacompassada de diferents petards sonant alhora, era soroll de Falles. També, era verda per la seua amiga Corchea, verd de la música que seguia tots els fallers en els seus actes, verd per l’himne de les Falles i finalmente, era blava per la seua amiga Llum, ella era color al dia i llum a les nits de Falles.

Va fixar encara més la seua mirada a l’aparador i al centre del pit va veure que encara quedava un rastre del gris que havia estat al seu moment, quina barbaritat! sóc gris i de colors, tots naixem diferents, per això som únics.

Quina barbaritat! repetia Pepa, i amb ulls plorosos de felicitat agraïa als seus amics que havien fet d’aquestes Falles unes festes inclusives per a persones que havien nascut diferent dels altres i que li havien omplert de color el seu cor. Perquè al final les Falles són pólvora, llum i música, i son inclusives per a les persones que són grises com la Pepa.

/88 /

Barbaritat Juvenil

S7,30 ’ona el despertador. Són les del matí. M’alce com un dia

mes, disposat a anar-me a treballar i ella era ací, en la cuina, preparantme el café, el meu entrepà de mitjdia.

Amb un gran somriure, em diu “bon dia fill” i em dona un gran bes.

-Asseu-te que la mama acaba de preparar-te el desdejuni que has d’agafar forces.

-No mama, hui no desdejuni que entre abans a treballar i no em dona temps.

Isc de la cuina i entre en el bany per a dutxar-me, llavar-me les dents i preparar-me per a eixir cap al meu treball. Tenia pressa, per la qual cosa, quan estic vestit, isc corrent de casa.

Al moment, sona el telèfon….. la meua mare m’estava cridant ….. després li ho agafaré, vaig pensar.

Ja en el meu treball, he d’eixir a visitar a un client. La meua ment anava més depresa que el meu cos, no podia parar-me i havia d’eixir corrent. Torna el telèfon a sonar i era la meua mare.

Sento García i Palau -Dis-me mama -Fill, t’has oblidat l’esmorzar i no m’has fet una besada quan t’has anat -Xé mama, a la nit te’l donaré i l’esmorzar, és igual, ja em comprara alguna cosa.

-Però fill -Xé mama, ara no puc parlar -Val -Parlem -Et vull molt -Adeu Isc al carrer, creue la vorera que està enfront del meu treball i agafe el cotxe.

Quan encara no he recorregut ni 100 metres, em creue amb un home que està caminant i agafant, al seu costat, una bicicleta. El pantaló el tenia trencat i estava sagnant. Sembla que ha caigut. Al poc m’adone compte… és el meu pare. Pare el cotxe -Papa, com estas?, Estàs bé?

-Si fill, he caigut de la bicicleta tornant de treballar.

El meu pare era portuari, anava i tornaba tots els dies en la seua

/ 89/

bicicleta. Va començar a treballar amb 6 anys, el seu pare va morir a una edat molt primerenca i havia de treballar per a mantindre a la seua mare i dues germanes. Era un exemple a seguir. La família sempre va ser el més important, mai ens faltava de res.

-Però estas bé papa?

-Si fill, tranquil -Papa, em vaig corrent que tinc una visita amb un client i arribe tard -Molt bé fill, ens veiem després per a menjar?

-No, hui no, a la nit i no sé a quina hora arribare.

Em vaig anar depresa, arribava tard a la reunió. A la nit, quan vaig arribar a casa a això de les 12, estava molt cansat, havia sigut un dia esgotador. Entre al menjador i allí estaven desperts, esperant-me ja que era molt tard. El sopar estava preparat en la taula. La meua mare, de seguida em va dir -Fill menja un poquet i et fiques al llit -No puc mama, estic molt cansat, em ficaré al llit -Però fill, cauràs dolent -Em fique al llit, no puc mes

Durant tot aquell moment, el meu pare va romandre callat. Jo els vaig donar la bona nit i em vaig ficar al llit.

No els vaig donar ni un bes quan vaig eixir de casa, ni quan vaig tornar, no li pregunte al meu pare com estava, ni a la meua mare com li havia anat el dia. Res. Simplement estava cansat i em vaig ficar al llit.

D’això ha passat més de 30 anys i no hi ha ni un sol dia que no em recorde d’això. Quan som joves, ens tornem egoistes, només pensem en nosaltres. Tot això ho comporta l’edat, amb el pas del temps t’adones del veritablement important que hi ha en la vida i és la família i els amics, la gent que t’envolta. Cometem infinites barbaritats pel simple fet de pensar en nosaltres, creiem que som l’epicentre del món.

Sempre pense el mateix…. si poguérem tornar arrere en el temps que faria? Jo ho tinc clar, gaudir molt més dels meus pares, dels meus germans, de la meua família, dels meus amics. En la vida, això és el veritablement important.

/90 /

Sentiment faller

E’ldiuen Sentiment faller, és segons “ Allò que da vida a

les falles”.

Però , cal dir que no hi ha sentiment, sense tindre un protagonista, únic i vertader, eixe és EL FALLER, en lletres maiúscules.

Podríem, definir al faller, de moltes formes, pero vaiga contar el que jo experimente cada any quan s´acosta la setmana més important de la Primavera, ón es celebra la millor festa del món.

Any tras any,tornem per donar el 100% en tot cor i ànima.

Ho celebrem, per els que ja no están i péls que están per vindre.

No hi ha un any, que faltem amb la cita amb la nostra Mareta, per recordar-li lo bonica que es troba i la devoció que le tenim.

Cynthia Rodrigo i Rubio Per altre costat, está la pólvora,eixe olor que plena tots els carrers i que ens recorda que ja estem en falles i ens fa sentir més vius que mai.

Eixe amor incondicional a la nostra senyera, com s ´accelera el nostre cor quan alÇen tots en una veu, per cantar el nostre himne regional.En eixa llàgrima, que desdibuixa els nostre ulls quan veïem cremar el nostre monument.

Tot allò , és el que identifica el vertader “Sentiment Faller”.

Poc més,ens queda dir, solament alçar la veu en grit, per a que tot el món sepa que sóc valenciana i fallera i açí vol morir, açó es SENTIMENT. VISCA VALÈNCIA I VISQUEN LES FALLES

/ 91/

Passatemps infantils

Troba les 7 diferències

Pinta a Vicky el Viking i als seus amics

/92 /

/ 93/

/94 /

Estem amb les Falles!

caixapopular.es

/ 95/

/96 /

/ 97/

/98 /

/100 /

/ 101/

/102 /

/ 103/

/104 /

/ 105/

/106 /

/ 107/

/108 /

www.realmark.es

LO ÚLTIMO EN TECNOLOGÍA PARA VENDER TU CASA

info@realmark.es

963 30 82 16

Calle de la Reina, 102 46011 Valencia

/ 109/

/110 /

/ 111/

/112 /

/ 113/

/114 /

C/ MARINO SIERRA, 6 BAJO FRENTE MERCADO CABAÑAL TEL. 961357779

/ 115/

Laura Parra

s a l ó n laura_parrasanz@hotmail.es 651 - 90 - 97 - 45

d e

e s t é t i c a C/Escalante 173 , pta. 1 46011 Valencia

En el local

10€

Cualquier mediana

/116 /

/ 117/

/118 /

CONSUM SERRERIA 43 CONSUM ALCALDE CANO COLOMA 6 46022

/ 119/

/120 /

/ 121/

/122 /

/ 123/

Sylvie Carsí j

o

y

a

s

/124 /

/ 125/

/126 /

/ 127/

/128 /

Gràcies comissió

Orgullós d’haver fundat aquesta comissió