Llibret Falla Jacomart 2023

20 23

Esta comissió ha rebut subvencions de la Regidoria de Cultura Festiva per a les activitats de les Falles del 2023

Agraïm a la Diputació de València la seua col·laboració, mitjançant la concessió de la subvenció anual destinada a les comissions falleres 2023

El llibre ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià de l’any 2023

El present llibret participa en els premis de les lletres falleres 2023

CAMí DE MONTCADA PINTOR JACOMART RIU NERVIÓN

Editor:

Falla Camí de Montcada Pintor - Jacomart - Riu Nervión

D.L: V-517-2019

Articles:

Pilar García Escudero

Laura Gómez

Laura Miller

Diseny gràfic i maquetació: www.panalfallero.com

Col·laboradors articles:

Diego Alcázar Hernández(president UDP)

Gema Arribas Palencia (presidenta Alienta)

Virgínia Crespo Fernández (Tècnica de programes socials i família de LAMBDA)

Sandra Gómez López (Vicealcaldessa i presidenta del Consell Municipal de Persones Majors de la ciutat de València)

Sonia Sáez Cutanda (Psicòloga i directora CEIP Explora)

Els ulls en blanc

En ple segle XXI, amb la llibertat per bandera, o no. Almenys el que si es respiren, són vents de canvi, canvi que a vegades fa gust de poc.

Societat a vegades quadriculada, com enguany reivindica la nostra falla, una crítica satírica, una cosa tan fallera tan nostra, que recorda els inicis de la festa.

Aquells principis de ninots criticant els actes de veïns del barri o queixant-se d’una situació.

El fet de poder utilitzar les nostres falles per a enviar un missatge, a més d’una obra d’art efímer, facilita també poder reflectir els desitjos de la societat, les inquietuds i els canvis.

Nosaltres com a col·lectiu faller hem canviat, des d’un xicotet grup de veïns a ser associacions que mantenen viva la cultura, milers de llocs de treball, conservar tradicions, i a més adaptar-nos als temps que corren.

L’evolució fallera com a reflex de la societat actual

Alicia Sáez Cutanda Delegada de Llibret

Conforme aquestes agrupacions de veïns anaven creixent més indumentària i simbologia s’utilitzava per a reforçar-se com a associació. Això no s’ha creat d’un dia per a un altre, tot té el seu camí, el seu aprenentatge per a crear el que hui coneixem com el món faller.

I Si hi ha alguna cosa que pot menejar un canvi això és l’Amor, aquest Amor que cada vegada té més varietat.

Varietat que es reflecteix en les famílies actuals amb pare i mare, dos pares, dues mares, pare sol o mare sola i que l’única cosa que importa de tot això és l’amor.

Com està costant acceptar aquestes diferències de família tradicional, adaptar costums i llenguatge a la realitat dels temps que corren.

Aquest canvi també es veu reflectit en el món faller, just el nostre actual president

de JCF forma una d’aquestes famílies, i el que s’ha dit, amb el mateix fil conductor, l’amor.

Fins i tot els típics quadres d’honor han vist aquest canvi, hi ha presidentes infantils i fins i tot algun faller major. I perquè no? Per què no és això de tota la vida…?

Maleïda frase, quantes vegades s’escoltarà en l’àmbit faller...

Al final, la societat fallera ha d’evolucionar al mateix temps que la societat actual.

Que bonic és veure la diversitat de falles que es planten, les diferents formes d’expressió, el com el canvi d’uns certs materials ha permés crear composicions més complicades, canvis en la seua justa mesura que ens situen en actualitat.

La conscienciació amb el medi ambient ha incorporat una nova opció en els materials de falla, l’anomenat suro verd, aquest canvi de mentalitat en la societat que s’aplica al món faller.

La utilització cada vegada de més materials reciclats o que deixen menys petjada ambiental.

El fet de reduir grandàries per a cuidar més el detall, fugir a poc a poc d’aquell gigantisme.

Una altra de les coses que van canviant, menys mal, és el concepte de bellesa femenina.

Fora d’aquestos típics estàndards que enfosqueixen la personalitat de cada dona.

En la nostra festa, que tant enaltim a la bellesa fallera, i satisfà veure com va evolucionant.

Per exemple, amb les nostres representants, clars exemples de les dones preparades dels temps que corren, molt falleres, unes belles persones sense necessitat d’aquelles mesures de model, perquè això no és el que ens representa.

Dona gust com en els últims anys hi ha hagut varietat en les nostres Falleres majors i corts d’honor, carregant-se l’estereotip de “xica de cort” per a mostrar l’essència de cadascuna d’elles.

Clar exemple tenim en nostra FMV, una dona amb gran saviesa fallera, infermera, nadadora professional i de la qual, per desgràcia, alguns mitjans només destacaven la seua pròtesi de cama, un complement més d’ella que trenca barreres però que no ha de sobreeixir de les seues altres qualitats.

Deixant arrere tot l’esforç pandèmic, una vegada més els casals s’han obert plens de solidaritat amb diferents iniciatives enfocades a ajudar a les víctimes de la guerra d’Ucraïna.

Reflex que som un canal de protesta, de difusió, creatiu i reivindicatiu, i que millor que ser-ho cap a una millora d’igualtat, amor propi i respecte.

El col·lectiu faller sempre hem presumit de saber adaptar-nos, de créixer i prosperar.

Per sort per a tota la diversitat que hi ha en la societat estem en aquesta evolució.

I aixo estimats fallers i lectors es una xicoteta mostra del que podeu trobar al llibret i a la nostra Falla d’enguany, una reflexió de la societat de hui en dia amb els ulls del colectiu faller.

I si fora ella… Anònim

El següent testimoni és anònim per voluntat de la pròpia escriptora, entenem que és un tema personal que encara hi ha persones que no es troben en força de sincerar-se.

La nostra escriptora anònima, va nàixer en la dècada dels 80, hui en dia té un alt càrrec en el seu treball, casada amb fills, podria dir-se que té una vida perfecta.

Uns ulls que criden empoderament, una seguretat cada volta que obri la boca, mai diríem que és aquella xiqueta que ens narra a continuació.

Però com diu en les següents línies, va tindre una joventut plena de traumes que la va marcar per sempre.

Si algú es veu reflectit en el seu escrit, abans o ara mateix, que sàpiga que tot canvia, que tenim el poder de fer-lo canviar.

Pot semblar la lletra d’una coneguda cançó, però en aquest cas és el pensament en bucle de la meua persona uns anys arrere. Vaig créixer en els 90, envoltada de marquesines amb fotos de “top models” anunciant un producte o mes bé una imatge.

Aquell cànon de dona jove blanca, prima, alta, rossa d’ulls blaus.

El joguet per excel·lència de les xiquetes era una Barbie, i els seus variats complements.

Tot el que m’envoltava em cap a veure que jo, i sobretot el meu cos no encaixàvem.

En la pubertat, aquells horribles anys, aqueixes inseguretats es van transformar en un rebuig absolut del meu cos. Ténia que fer tot el possible per encaixar en aqueix estereotip perquè el meu amor platònic i la societat es fixaren en la meua.

Per desgràcia, fins i tot les persones mes pròximes, amb el seu vocabulari perjudicaven fins i tot mes aqueixos pensaments, el concepte “rellenita” o de bon veure, o el no aquestes grossa és que eres gran era un discurs diari.

Les típiques botigues de roba i la seua variació de talles tampoc ajudaven molt.

Record amb especial trauma el canviarse en el vestuari després de gimnàstica i com al final em tancava dins dels lavabos per a canviar-me sense escoltar critiques.

Conforme m’anava acostant a una edat mes adulta la meua maduresa va fer prendre’m les coses d’una altra forma,

sempre treballant el meu interior a base de teràpia, canviant el com em prenia jo les coses ja que la societat poc havia canviat el seu judici.

Una parella estable, el treballar cara al publique, tot sense voler, anava lligat al meu aspecte.

Per desgràcies molts d’aqueixos pensaments s’han desenvolupat en innombrables vegades en trastorns alimentosos amb fatals conclusions, això ha fet reflexionar a la societat i als exponents d’aqueixa imatge que alguna cosa havia de canviar.

Hui en dia es mostren els diferents tipus de bellesa, dones reals, de qualsevol raça, altura, pes, perquè les xiquetes, que són les dones del demà reforcen el seu amor propi, que es vegen representades i encara que les xarxes socials i els seus nombrosos filtres són un perillós canal de desinformació cal continuar treballant i usant totes les eines per a potenciar l’amor propi.

TCA i la societat

Trastorns de la Conducta Alimentària

Gema Arribas Palencia Presidenta de l’Associació Alienta

L’ASSOCIACIÓ “Alienta” sorgeix a davant la necessitat manifesta d’ajuda que requereixen, tant les persones que presenten algun tipus de Trastorn de la Conducta Alimentària (TCA) com les seues famílies. Els TCA són l’expressió de la forma en què algunes persones afronten la vida i del control que pretenen exercir en les seues vides mitjançant l’alimentació. Suposen una alteració de la conducta que pot arribar a posar en risc la vida de les persones que ho pateixen. Per això els trastorns alimentaris són malalties greus i potencialment dramàtiques. La situació de pandèmia que venim patint des de l’any 2020 ha disparat aquest tipus de trastorns, principalment entre les adolescents. La resposta mèdica, molt necessària en els casos més greus d’afectació física, i psicològica ha d’anar acompanyada d’altres tipus de resposta, com la prevenció, l’assessorament i l’acompanyament a pacients com als seus familiars.

Els nostres objectius son CONSCIENCIAR a la societat de la gravetat dels TCA. Organitzant xarrades en col·legis i instituts per als alumnes, així com seminaris, col·loquis i conferències en universitats i organitzacions interessades. Col·laboració en activitats, projectes i campanyes per a la prevenció dels TCA, així com en la formació de mestres i professors. COL·LABORAR amb administracions i entitats privades en la prevenció i resposta als TCA. Coordinantnos de manera periòdica amb la UTCA de diveros hospitals . Col·laborant amb altres entitats que treballen en el mateix àmbit incloent especialment mitjans de comunicació i xarxes socials. ASSESSORAR, ACOMPANYAR i FER COSTAT a malalts i familiars de TCA. Atenent primeres consultes d’informació i creant grups de suport i tallers.

Què són els TCA?

L’Anorèxia nerviosa, la Bulímia i altres quadres afins considerats com a trastorns de la Conducta Alimentària són trastorns mentals amb serioses repercussions físiques. Tots ells tenen en comú una pèrdua de control de l’alimentació i dels hàbits alimentaris, una intensa obsessió per aprimar a qualsevol preu i/o un terror insuperable a pujar de pes. Són l’expressió de la forma en què algunes persones afronten la vida, i del control que pretenen exercir en les seues vides mitjançant l’alimentació. Els Trastorns de la Conducta Alimentària (TCA) comporten una alteració de la personalitat que pot arribar a posar en risc la vida de les persones que la pateixen. Per això els trastorns alimentaris (TA) són malalties greus i potencialment mortals.

Per què es produeixen els TCA?

No podem explicar l’aparició dels TCA acudint a una sola causa. Els TCA són trastorns multicausals i poden estar actuant diversos factors tant en la seua aparició com en el seu manteniment. Però sí que podem dir que quan un/una jove creu que el cos és el vehicle principal d’acceptació en el grup i per tant de triomf social, corre el risc d’emmalaltir. Si a això li unim que comença una dieta sense control, ni supervisió, la probabilitat d’afectar-se amb un problema alimentari és més alta.

Després de veure el començament d’aquest article pensareu que té a veure amb la falla d’enguany, perquè resulta que una de les escenes de la crítica al cos femení per la societat ha desenvolupat una de les malalties més preocupants entre les jóvens del segle XXI, els TCA.

Hem pogut parlar amb Gema Arribas Palencia, presidenta de l’associació Alienta.

Ens ha transmés els valors de l’associació i com ajuden i acompanyen als pacients i els seus familiars en aquest camí tan complicat.

Directament ens ha fet referència a un article de Luis Rojo, catedràtic de

psiquiatria en l’Univ. de València i Cap de la Secció de Psiquiatria Infantojuvenil i de Trastorns de la Conducta Alimentària. HUP La Fe. València. Al diari Llevant.5/1/12

“Unes Pijes Malmenjades. Les pacients i les seues famílies lluiten, a més de contra la malaltia, contra la incomprensió social”

Perdó per començar d’aquesta manera. La frase, que evidentment és malsonant, la va utilitzar algú per a referir-se a les pacients que es troben ateses en la Unitat de Trastorns de la Conducta Alimentària en la qual preste els meus serveis des de fa més de 10 anys. Al marge de l’insult que suposa per a la meua intel·ligència, per dedicar-me des de fa tant de temps a tractar malaltes que no ho són -és a dir, ser una espècie de metge de pacients falsos i imaginaris (que és precisament el que opinen

moltes vegades quan se’ls ingressa per la seua falta de consciència de malaltia)- en el comentari subjau una cosa molt més devastadora com és el menyspreu, l’estigmatització i desqualificació de les pacients i de les famílies que pateixen en les seues carns, mai més ben dit, aquestes malalties. En aquest sentit, el comentari és indignant; si a més els revele que el seu autor era una companya “experta” en trastorns mentals, no és que de pena, és que és per a posar-se a plorar.

Intentem representar una situació prototípica. Per favor, facen l’esforç d’imaginar que la seua filla, que fins ara va ser una xiqueta si més no normal, deixa de menjar. Els diu que no se sent bé amb si mateixa; que es veu grossa; que li atabala, li fa pànic l’efecte que puga tindre en ella el menjar i que no admet continuar menjant. De fet, menja cada vegada menys i arriba un moment en què pot deixar a fer-lo per complet. A més no para de moure’s. Es consumeix. Ja sé que se’ls ocorren moltes maneres d’eixir del pas i que podran fins i tot pensar que aquests pares són uns ineptes, que les malcrien amb tanta tolerància, però la realitat, els assegure, que és una

altra i tremendament angostos. Què podem fer? Aquesta és tal vegada la pregunta més freqüent d’uns pares angoixats, que s’enfronten no sols a una situació que els desborda -la xiqueta continua perdent pes, cada vegada va menjant menys i està més exigent i molt irritable- sinó a més a una incomprensió majúscula.

Saben vostés que hi ha enquestes sobre com entén la gent aquestes malalties? Aproximadament, un 30% dels enquestats opina que les pacients que pateixen una anorèxia nerviosa tenen la culpa del que els passa i que fan el que fan per a cridar l’atenció, estant tot baix control de la seua voluntat. Però el que resulta cridaner i amb el que vostés poden emportar-se un sobresalt, i de pas desitjar que això mai els passe, és que el percentatge “d’incrèduls culpabilitzats” arriba al 50% entre el personal sanitari. Vull dir amb això que l’actitud que poden trobar els pares entre els seus coneguts o en el personal sanitari al qual es dirigeixen és molt sovint d’incomprensió i, molt sovint, inculpació. Amb quina cara pensen vostés que sovint noten aquests pares que els miren els amics

QUADRICULATS

o qui els rep en el centre de salut? No sols estan malmenjades sinó a més maleducades: no els han donat el que devien o com devien.

Els pares d’aquestes pacients es queixen, i cal donar-los moltes vegades la raó, del difícil que és aconseguir un dispositiu sanitari que els ajude. No és d’estranyar, són “pijes malmenjades”; i si una “experta” pensa així, què pot pensar el seu metge, la seua infermera o la veïna? Això sí, si li les deixa, es moren. Per a acabar de millorar-ho, afigen a aquesta presumpció de culpa que, amb bastant freqüència, “les solucions” que plantegen els diferents elements de la família (llegim mare i pare per a fer-ho menys complex) poden ser radicalment contradictòries, generant-se una confrontació que amenaça, i a vegades liquida, l’equilibri previ de la família.

Són malalties mentals

Malgrat la visibilitat que els trastorns alimentaris tenen en els mitjans de comunicació, encara queda un llarg tros perquè se’ls reconega el caràcter de malaltia que indubtablement tenen. Dit de manera més categòrica: els trastorns alimentaris són malalties mentals. Hui ningú sembla dubtar, o sí?, que els trastorns mentals no són només aquells en els quals els símptomes escapen a l’experiència normal. La depressió major o els trastorns per crisis d’angoixa, són un clar parell d’exemples.

La renúncia al menjar, malgrat mantindre’s la sensació de fam, o les fartades incontrolables d’aliments, que perfilen els símptomes nuclears de l’Anorèxia i la Bulímia nerviosa, no són tampoc mers capritxos. Tenen uns fonaments biològics, psicològics i socioculturals que els converteixen en prototips de trastorn mental. Mentre això no es reconega així, els pacients pagaran, a més de les conseqüències inherents a la seua pròpia malaltia (i no sols les físiques, ja que molts somnis i il·lusions de la vida es queden en el camí), el peatge de la incomprensió i de l’assenyalament social que

els espenta o els ajuda a renunciar a l’assistència que necessiten i mereixen. No ocorre una cosa molt diferent en el si de les famílies que alberguen una sensació de falta de previsió, sentiments d’estigmatització i de culpa, preocupacions per la falta de comprensió que tenen les seues filles i pel seu futur, dependència i malestar psicològic, a uns nivells molt superiors dels quals es troben entre els familiars de pacients amb altres trastorns mentals greus com són les psicosis.

És del tot necessari, i això és aplicable a psiquiatres, psicòlegs, personal

sanitari i ciutadans en general, que la nostra educació sanitària i humana s’amplie i no sols entenguem el drama afegit que suposa el nostre desconeixement de què són aquestes malalties, sinó que a més s’active el nostre reconeixement de les necessitats que tenen i mereixen, tant aquests pacients com els seus familiars. En cas contrari, fent ús d’una frase popularitzada fa ja uns mesos, sembla que els vulguem posar un pi en la panxa.”

En aquest article Rojo fa una crítica gran a la societat i la seua resposta en aquest tema.

Gema, ens parla de les diferents situacions de la vida diària que fomenten aquests pensaments i com s’han normalitzat.

“Els TCA són reforçats pels estereotips socials de bellesa, estereotips que venen marcant a la dona al llarg de la història per a complir una sèrie de requisits i ser vàlida.”

Frases com: “Com ser una bona esposa”, “La tasca més dura d’una dona és estar perfecta” “”Mostra-li que és un món d’homes”, “Ordena tu casa, millora tu cutis”, “Ensenya-la des de xicoteta a fer les seues faenes de casa”…

Com és d’important l’educació i el vocabulari per no caure en faltes que poden crear en les jóvens, que seran les dones del demà, la por de no ser acceptada en la societat pel seu aspecte.

Ens comenta dogmes que parlen en l’asociacio per motivar als pacients i que ens vendrien molt bé a la majoria com a societat per fer un canvi.

- El teu cos hauria d’estar al marge de les tendències de cada època.

- La vàlua professional no es mesura en cm. El teu cos no és una moda.

- El físic d’una persona no és una opinió, ja que no som objectes per a qualificar, classificar ni quantificar.

- Se’ns ompli la boca parlant d’hàbits saludables, però només els acceptem si venen d’un cos normatiu. A la gent no li importa el que menja una persona sempre que el seu físic no isca del cànon.

Sembla fàcil veritat? Pensa cada volta que cadascú hem participat del mal d’alguns d’aquests pacients per no parar a pensar en el que diem, si volem un canvi social important cal començar per un mateix.

Família “ideal”

És fundadora y directora del centre d’educació infantil CEI Explora SL amb prop de 10 anys de funcionament. Entre les seues funcions està la realització de l’escola de pares amb els tallers de: gestió d’emocions, disciplina positiva, estils de criança. Identificació i avaluació dels xiquets que mostren problemes del desenvolupament. Formadora de “Manteniment de la lactància materna des dels centres d’educació infantil “per al cicle superior de Tècnic d’Educació infantil de Comenius. Formació sobre el “període d’adaptació a l’escola infantil des de la teoria de la inclinació” en cicle superior de Tècnic d’Educació Infantil de Centre Juan Comenius, dins del mòdul de Desenvolupament emocional en la infància. Ponent en les jornades de CEIP Comenius sobre la creativitat dins de les jornades. 2a trobada Comenius 0-6”” Un futur per inventar”: “Petits creadors” Experiències en l’escola infantil. . CEI EXPLORA “Confiar, explorar, crear”.

Directora Centre d’educació Infantil Cei Chiquilandia 2012-2013.

Tècnic mitjà d’investigació en el projecte Pràctiques d’intermediació laboral i foment de l’ocupabilitat: la gestió d’itineraris d’inserció de col·lectius vulnerables. Tècnic d’investigació en la Universitat de València, adscrit al projecte: EMPRESES D’EMPELABILIDAD.

Anàlisi dels instruments de valoració emprats per les empreses d’inserció social. Una visió des de les fases del procés”, a CÒRDOVA, A.; i MARTÍNEZ MORALES, I. (coords.), Treball, ocupabilitat i vulnerabilitat social: condicionants i potencialitats de la integració a través de les empreses d’inserció social, València, Servei de Publicacions de la Universitat de València.

Col·laboració en l’organització de les II Jornades de treballadors acompanyants de la Comunitat Valenciana. 3 de juliol 2010. Facultat de Filosofia i Ciències de l’Educació. Universitat de València.

Tècnic D’investigació Empresa Lligam, en el Projecte sobre L’increment de Cesàries a la Comunitat Valenciana

Redactora de periòdic local: redactora de periòdic Diari de València en les seccions de cultura i espectacles

Locutora radie local de València.

Control i edició d’informatius el “radi llum” de Valències.

És llicenciada en psicologia per la Universitat de València..

Col·laboració en l’organització de l’arxiu i documentació amb vista a la implantació màster de psicogerontologia sota la direcció d’Emília Serra Desfilis.

Sonia Sáez Cutanda

Col·laboració amb Isabel Caro.

DIPLOMADA en biblioteconomia i documentació el 2006 per la Universitat de València.

2022 Expert Universitari en Trastorns de L’espectre Autista. 2022. UV.

2022 Expert Universitari en Altes Capacitats. 2022. Unir

2021 Certificació Nivell B2 Escola Oficial D’idiomes

2015 Curs d’Avaluació i Diagnostique Infantojuvenil.

2015 Curs de “Les Intel·ligències Múltiples. Com aplicar-les en Educació Infantil i primària.

2015 “De la inclinació primerenca al TLP. Trauma-DissociacióTLP. València, 27 i 28 de març” Jornades ANPIR sobre Trastorn límit de la personalitat i inclinació, impartit per Dolores Mosquera, València.

2015 Certificació EMDR Nivell I València els dies 12, 13 i 14 de Juny impartit per Francisca Garcia Guerrero, presidenta Associació EMDR Espanya.

2018 Formació sobre psicomotricitat relacional. Grup IDT Formació.

2017 Formacions Mètode Montessori. IDT formació.

Jornades ASMI sobre inclinació i duel perinatal.

Jornades de SINA sobre lactància materna per a professionals 2012. Universitat de València.

Formació en psicoteràpia d’orientació psicoanalítica de l’institut psicoanalític de València curs 2010-2011 IPSA llevant.

Una de les escenes de la nostra falla, parla de la imatge “ideal” de família, mama i papa amb dos fills.

I amb això criticant que cada vegada hi ha mes formes diferents de famílies i que a la societat fins i tot li costa acceptar-ho.

Amb el propòsit de saber una mica mes sobre la varietat de famílies, i com l’entorn va normalitzant aqueixos canvis hem volgut xarrar amb Sonia Saez Cutanda, psicòloga i directora d’una escola infantil.

Ella ens comenta que, amb els anys, ha anat creixent el numere de famílies

homoparentals, monoparentals i reconstituïdes que acudeixen al seu centre, que cada vegada està més normalitzat.

Que l’entorn l’accepta molt bé, però que si que hi ha pares que relaten situacions en les quals s’han vist discriminats i que ells mateixos s’exerceixen una pressió major en sentir-se especialment jutjats.

Una cosa descoratjadora, veure com aqueixes famílies amb tant d’amor que donar, se senten vulnerables.

En la seua opinió la normalitat s’estableix usant-la, que els prejudicis venen del desconeixement, i que el que s’hauria de perseguir des de qualsevol institució és que no es tracte a qualsevol d’aquestes famílies diverses de manera diferent.

Que li arriben relats de total discriminació, actuals, com per exemple que en accedir a la especialista no deixen accedir a dues mares, però si a una mama i un papa.

Li preguntem quin treball intern hauríem de fer cadascun com a societat per a evitar que això continue passant.

Al que ens fa la reflexió que quan arribes a la maternitat o paternitat vols fer-ho tan bé com siga possible, i que quan es rebutja o es critica a aquestes famílies es fa des de la pròpia inseguretat.

Que aquestes famílies s’esforcen especialment en possibles traumes dels seus xicotets, en el seu desenvolupament emocional i que altres famílies, en comptes de posar en valor, utilitzen la seua condició per a criticar-los.

Que el millor model que se li pot demostrar a uns xiquets és el model de l’amor, d’amor en la família, de preocupar-se dels sentiments d’uns i d’uns altres.

Si el xiquet sent que és important, que les seues emocions es tenen en compte, que hi ha harmonia en la família, que al final un xiquet sent que, si alguna cosa va malament, que hi ha estrés en la família, tendeixen a

pensar que és per culpa seua, cal tindre especial cura en aqueixos detalls per al desenvolupament emocional d’aqueixos xiquets que seran els adults sans emocional i psíquicament del demà.

Arribats a aquest punt ens preguntem el paper de l’educació en aquest tema, al que ella accepta que hi ha uns certs tecnicismes que cal canviar, per exemple, en alguns formularis, on es pregunta pel papa i la mama, quan es podria canviar pel progenitor 1 i progenitor 2 perquè totes aquestes famílies es veren representades.

Que aquests detalls, encara que a la resta ens semblen insignificants, a ells els fan mal, els fa pensar sentir-se que no quadren en l’estàndard. I que s’hauria de tindre especial cura en ells.

Perquè al final l’estàndard és el mateix, una família criant a uns fills el millor que pot i amb la mateixa base, L’AMOR.

Families diverses

Virginia Crespo Fernández

Tècnica de Programes Socials

i Família de Lambda

En la societat, denunciant públicament l’homofòbia i la transfòbia, educant sobre la realitat del fet homosexual i transsexual, i lluitant per aconseguir la completa igualtat legal i social de totes les persones amb independència de la seua orientació i identitat sexual. Prestació de serveis de suport a la Comunitat LGTB i fomentant la salut, la participació social i la solidaritat.

LAMBDA, COL·LECTIU DE LESBIANES, GAIS, TRANSSEXUALES I BISEXUALS DEL PAÍS VALENCIÀ

Nascut el 1986, el Col·lectiu Lambda recollia el testimoni del moviment per l’alliberament sexual iniciat el 1977 al País Valencià per MAS-PV (Moviment d’Alliberament Sexual del País Valencià) i el MAG-PV (Moviment d’Alliberament Gai del País Valencià). Després de la seua presentació en societat en la llibreria Llavors, Lambda va començar la seua marxa generant espais de trobada i debat sobre la llibertat i la diversitat sexual. Destaquen els anomenats Dissabtes del Lambda, fòrum d’intercanvi d’idees a partir d’una xarrada, una pel·lícula o un llibre, que complia també una funció socialitzadora de les persones assistents, amb un posterior sopar i eixida pels locals d’ambient. Van ser temps de precarietat organitzativa, amb una notable escassetat de recursos i infraestructures. Fins al 1992 Lambda no comptava amb una seu pròpia, per la qual cosa va fer falta adaptar la seua activitat a la generositat altres entitats, particulars i negocis que prestaven els seus espais.

El lloguer d’un primer local va facilitar la continuïtat i va ampliar el camp d’acció dels projectes. Observem que l’obligat caràcter nòmada de les successives llars de Lambda i les seues característiques (ubicació, grandària, accessibilitat, etc.) també han graduat el desenvolupament de l’associació i han dibuixat el nostre particular mapa simbòlic sobre el traçat de la ciutat.

L’etapa inicial de Lambda no té una línia de treball estable i definida. Encara que prompte van sorgir les primeres respostes davant problemàtiques com el VIH-sida, un grup important de persones demanava major compromís i capacitat d’acció. En 1994 es va decidir emfatitzar la càrrega política i reivindicativa. Es va convocar el primer congrés de Lambda sota el lema Sexualitat més plural, societat més lliure, en el marc de reflexió del qual es van consensuar els nous objectius a plantejar. Una de les seues conseqüències va ser adoptar un nou model organitzatiu més estructurat, que articulava una major participació i implicació del voluntariat en el funcionament associatiu, amb la finalitat de respondre a les necessitats de la comunitat LGTB –lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals.

Des d’aquella època grups i comissions es van mantindre com les unitats actives de treball en diferents àrees, fins que en 2009 es va implementar el model a l’estructura actual de Grups, Espais, Serveis i Projectes (GESP), coordinats per una Comissió Executiva, i integrats al seu torn en una Comissió Permanent. Aquests canvis intentaven millorar la comunicació i la coordinació entre un creixent nombre de serveis i espais de treball i socialització dins de Lambda.

El Col·lectiu Lambda ha mostrat una decidida vocació integradora i de col·laboració amb altres entitats LGTB. Ja en 1987 va exercir d’amfitriona en una destacada reunió de la COFLHEE (Coordinadora d’Organitzacions i Fronts d’Alliberament Homosexual de l’Estat Espanyol); va col·laborar també en un ampli nombre de campanyes de la CGL (Coordinadora Gai-Lesbiana de Catalunya), i es va comprometre decididament en projectes com el que va donar lloc a l’actual FELGTB (Federació Estatal de Lesbianes, Gais, Transsexuals i Bisexuals).

Serà en 1998, durant les VII Trobades Estatals d’Associacions LGTB, quan Lambda i XEGA proposen formalment que les entitats allí reunides assumisquen com a reivindicació prioritària el dret al matrimoni enfront d’una llei estatal de parelles de fet. Aquest canvi d’estratègia va marcar una nova etapa de lluita política que va passar per una pacient labor pedagògica cap a moltes organitzacions de dins i fora del moviment, a la classe política i a la societat en els seus més variats àmbits. L’aprovació de la Llei 13/2005, per la qual es va modificar el Codi Civil en matèria de dret a contraure matrimoni, marcarà el compliment d’aquesta meta.

Van seguir altres lleis com la d’Identitat de Gènere en 2007, que avançava en els drets per a les persones transsexuals, en la qual el GIGT (Grup d’Identitat de Gènere i transsexualitat) de Lambda va participar activament.

En 2017, i després de dos anys de negociacions i tota una vida de lluita, finalment s’aprovava una llei que reconocia a les persones trans com a persones en igualtat de drets i

aportunidades: la llei integral de reconeixement del dret a la identitat i expressió de gènere.

SOBRE EL GRUP FAMÍLIES

El grup de famílies és un lloc de trobada on famílies LGTB podem enriquir-nos compartint les nostres pròpies experiències i vivències. Un lloc on els nostres fills i filles poden conèixer altres models de família com la seua.

El grup està adreçat a famílies homoparentals i persones LGTB que vulguen ser mares o pares i desitgen conèixer i relacionarse amb altres famílies. I també a persones que tinguen dubtes relacionats amb maternitat/paternitat de persones LGTB i el seu únic interès siga resoldre’ls.

Organitzem eixides lúdiques de forma periòdica. Si t’interessa participar o tens qualsevol dubte que vulgues resoldre, envia’ns un correu a families@lambdavalencia.org. Vos esperem!

FAMÍLIES TRANS

- La teua filla o fill t’ha manifestat què és una persona trans? - Vols rebre informació sobre les infàncies trans?

El grup de famílies de persones trans és un espai de trobada en el qual compartir experiències, dubtes, vivències i emocions. Un espai segur en el qual poder sentir-nos entre iguals.

Ja que amb freqüència ens és difícil trobar informació de qualitat sobre el tema, especialment a les famílies i persones responsables de la criança de les persones trans menors d’edat, des de Lambda s’ofereix una eina per a les famílies amb menors trans que estan iniciant el procés de transició i que desitgen obtindre més informació.

Aquest espai ofereix informació bàsica contrastada i fiable en relació als drets de les Persones trans, que la Llei Valenciana (Llei 8/2017, de 7 d’abril de la Generalitat, integral del reconeixement del dret a la identitat i l’expressió de gènere a la Comunitat Valenciana) ens otorga.

El primer que hem de tindre clar és que les identitats trans no són una malaltia mental, no són una patologia i no són una disforia de gènere, són una variant més de la nostra diversitat que sol manifestar-se des de la infància i que requereix una atenció per part de la família i de l’entorn que afavorisca l’inici primerenc dels processos de transició social, perquè menors i joves trans es visquen i expressen en funció del que senten que són i no del que s’espera d’elles i ells.

En les nostres trobades, a més de compartir i passar-nos-ho bé, preparem activitats i organitzem diferents eixides lúdiques i culturals.

Si tens interés a participar o necessites més informació escriu-nos a families.trans@lambdavalencia.org.

MOSTREM LA DIVERSITAT FAMILIAR VALENCIANA EN LES XARXES

Llancem enguany la campanya #familiesdiverses per a commemorar el Dia de les famílies amb una reflexió sobre què és una família i amb una mostra dels múltiples tipus de família que hi ha en la societat valenciana, tant dins com fora del propi col·lectiu. Per això, Lambda demana a les persones LGTB+ –i a tota persona que vulga sumar-se a la diversitat familiar– que mostren com són les seues unitats familiars sota l’etiqueta #familiesdiverses, «perquè la societat ha avançat molt i el model familiar convencional no reflecteix a les famílies actuals», explica Ana Muñoz, tècnica responsable de la campanya.

Des de Lambda recordem que la igualtat real i fins i tot legal encara no ha arribat a totes les unitats familiars i posen alguns exemples de les reivindicacions LGTB+ relacionades amb la família encara pendents. Per exemple, les parelles de dones no poden filiar a la seua descendència d’igual manera que les parelles heterosexuals sinó que són obligades a casar-se.

Reclamem que les dones sense parella o amb parella dona puguen accedir en igualtat de condicions a les tècniques de reproducció assistida; que existisca la possibilitat de crionitzar o preservar gàmetes de les persones trans per a poder optar a tindre descendència; i garantir el dret a la gestació dels homes trans. També demanem agilitzar els processos d’acolliment i adopció, per a donar resposta a les necessitats d’afecte i suport familiar a la infància en situació de desemparament. En aquest sentit, Acaronar i Lambda organitzàrem una taula redona sobre la importància de la família per al desenvolupament de xiquets i xiquetes, així com adolescents.

EDUCAR EN LA DIVERSITAT

Encara hi ha molt de camí per recórrer perquè les persones trans en la seua infància i adolescència siguen protegides i no discriminades, així com per a evitar el rebuig a la descendència de parelles LGTB+ per falta d’educació en la diversitat. Animem que en l’àmbit docent s’aborden tots els tipus de famílies, la qual cosa no es veu reflectida en els llibres de text.

I a canviar les tradicionals celebracions del Dia del pare o el Dia de la mare per la commemoració del Dia de les famílies, molt més inclusiva per a totes les famílies. «Celebrant el Dia de les famílies s’evita exclusió, discriminació i assetjament escolar, no sols a persones LGTB+ sinó a qualsevol que hui no encaixe en allò que s’ha vingut entenent com a família tradicional, un concepte ja caduc», explica Amparo Navarro, tècnica d’educació de Lambda.

Hem tingut l’oportunitat de parlar amb Virgínia, tècnica de programes socials i família de Lambda.

Ens ha comptat tot el que fan des de l’organització per a donar suport i acompanyaments a les famílies diverses.

En particular tenen un grup de famílies dividida en dos blocs: famílies homoparentals i famílies amb fills trans.

En aquests grups fan tasques de suport i informació, temes relacionats amb la burocràcia i tot allò que aquestes famílies necessiten per a accedir a diferents tramites.

Tots els mesos realitzen activitats de socialització amb les famílies, tallers soci educatius, jornades de convivència.

Anualment, prop de la data de l’orgull organitzen una “pequefiesta” en el llit del va riure on es juntes mes de 50 persones que formen aquestes famílies diverses per a celebrar i compartir.

Ens compta Virginia, que en plena actualitat amb l’aprovació de la Llei Trans han aconseguit un xicotet avanç en aquesta matèria, per fi se’ls reconeixerà la maternitat/paternitat de les famílies homoparentals sense la necessitat d’estar casats, però si han de ser parella de fet.

Un xicotet pas per a igualar les seues condicions a les d’una família “tradicional” però fins i tot insuficient per a estar en igualtat.

En Lambda gestionen l’oficina Orienta, pertanyent a la Generalitat Valenciana, per a donar suport psicològic i jurídic a totes aquelles persones del col·lectiu que el necessiten.

la jubilació activa

La Unió Democràtica de Pensionistes i Jubilats d’España -UDP exerceix la representació del col·lectiu de persones majors, defensant els seus interessos davant les institucions i col·laborant amb aquestes en l’elaboració i posada en marxa de polítiques beneficioses per al col·lectiu. Des de la seua formació, UDP ha format part de el Consell Estatal de Persones Majors. Durant els últims anys, exercint la vicepresidència, a més d’aportant més consellers/as que cap altra de les entitats components del Consell. El Voluntariat Social UDP a València es porta impartint des de 2007 i al setembre de 2016 el conformaven ja més de 77 pobles amb aproximadament 830 voluntaris a la província. El seu objectiu principal és la creació dels Grups de Voluntariat de Persones Majors per a oferir serveis que contribuïsquen a minorar la soledat de les persones majors dependents.

Activitats: Voluntariat Social, Caminada Saludable en diferents localitats de València s’organitzen caminades en les quals participen al voltant de 500 persones, Olimpíades comarcals. Exhibicions de gimnàstica i exercicis a l’aire lliure en diferents localitats amb gran participació de persones, Activitats culturals, xarrades, conferencies, Viatges recreatius i culturals, Termalisme Social, Menjars de Germanor, Activitats recreatives, jocs de taula, Balls, Coordinació d’activitats amb la resta de les associacions de la federació, Convenis de col·laboració amb altres entitats, Publicació revista “El pensionista” y Assessoria Jurídica.

UN DEL SEUS PROJECTES MES VALORATS ES EL MENS SANA IN CORPORE SANO

Prevenció de situacions de dependència

L’exercici físic aporta molts beneficis a l’estat físic de la persona: mantindre el pes i el to muscular, eliminar toxines, augmentar el nivell d’energia, etc. Però és el treball a nivell mental i congnitiu, el que activa els mecanismes per al benestar complet de la persona.

Exercitar la funció mental, treballar la memòria, l’agilitat i flexibilitat mental, entre altres capacitats, és l’instrument essencial per a mantindre la autonomia personal i així evitar situacions de dependència, mantenint així el contacte amb l’entorn social el major temps possible.

Una persona amb un estat mental òptim, té la capacitat de respondre amb garanties davant situacions difícils, ja que és capaç d’afrontar aqueix moment amb la seguretat que li atorga saber-se preparat per a això.

Diego Alcázar Presidente UDP

Per això, dotar al col·lectiu de persones majors d’aqueixa capacitat (a través dels coneixements adequats) per a actuar davant situacions que puguen frenar la seua autonomia, es converteix en una necessitat que des de la nostra entitat, entenem com a imprescindible donar resposta.

Amb Mens sana in corpore sano Formació UDP volem dotar al col·lectiu de majors del benestar emocional necessari per a afrontar aquest tipus de situacions.

Facilitar-los eines per a controlar les seues emocions i tècniques per a la gestió de problemes.

Un programa formatiu que fomenta la prevenció de situacions de dependència i en conseqüència, afavoreix la permanència en el domicili de la persona major.

Es tracta de un complement als serveis assistencials que ofereixen les entitats públiques i/o privades, per al qual existeix una alta demanda però una oferta limitada. Amb l’objectiu d’augmentar la xarxa de recursos dirigides al col·lectiu.

El programa Mens Sana In Corpore Sa persegueix dos objectius clars:

En primer lloc, formar i capacitar al col·lectiu de persones majors per a la identificació de necessitats i el coneixement dels recursos assistencials., I en segon lloc, treballar per el envelliment actiu i l’apoderament del col·lectiu.

250 persona beneficiàries

En 2021 Mens sana In Corpore Sa ha comptat amb la participació de 250 persones pertanyents a associacions de UDP de les províncies d’Alacant i València. El rang d’edat dels assistents ha oscil·lat entre els 65 anys i els 85 anys, amb perfils molt diferents.

A causa de les restriccions actuals per la COVID-19, el programa ha modificat les seues activitats, en favor d’aquelles amb caràcter no presencial, amb l’objectiu de previndre dificultats de salut associades a la pandèmia i preservar així la salut de les persones beneficiàries d’aquest.

I amb aquest esperit per buscar proyectes per la jubilació activa hem parlat amb el president de UDP Valencia.

Enguany una altra de les situacions que es reivindica en la nostra falla és la jubilació actual, lluny d’aquell pensament d’antany d’una persona major, estancada, cenyida al que la societat espera d’ell.

Per a veure el punt de vista d’aquest col·lectiu hem tingut el plaer de parlar amb Diego Alcázar, president de la federació d’associacions de jubilats i pensionistes de la província de València, UDP.

Diego, de 77 anys, amb 48 anys a la seua esquena com a ferroviari, ens comenta les diferents inquietuds que tenen els seus associats.

Des de la federació defensen un envelliment actiu amb moltes activitats, les més demandades relacionades amb el coneixement de les noves tecnologies.

Ens comenta que després de la pandèmia, molts jubilats s’han iniciat en els seus cursos per a prendre a fer videoconferències, utilització

d’aplicacions mòbils, maneig d’internet, volen poder estar més en contacte amb els seus i amb la societat.

Diu que no es poden quedar arrere, que han de tindre la ment activa, que hui en dia la tecnologia és necessària per a la majoria de tramites.

Els anima a mantindre un dia a dia actiu, amb unes certes obligacions que els ajuden a tindre una rutina, fer excursions, tallers, promoció de salut.

També ens comenta que el rang d’edat dels jubilats hui dia és molt ampli, amb inquietuds diferents, i sobretot amb moltes ganes d’aprendre.

Lluny queda aquell perfil de jubilat sedentari, simplement a l’espera, hui en dia els nostres majors volen adquirir coneixements, estar en l’actualitat quant a la societat es refereix i sentir-se actius.

Els nostres majors

Nascuda el 23 de juliol de 1985 a València. Afiliada als Joves Socialistes des dels 18 anys. Expresidenta del Consell de la Joventut de la Comunitat Valenciana. Exvicepresidenta del Consell de la Joventut de València i exvicepresidenta de la Fundació Triangle Jove. Empleada de banca en Caixa Catalunya. Es va llicenciar en Dret i ADE per la Universitat de València. Trainee en Gómez-Acebo & Pombo, passant després dos anys en el departament processal penal de J&A Garrigues S.L.P., que va abandonar per a fer el doctorat i muntar el despatx Gómez Belenguer Abogados. Va cursar a més un màster de Dret Empresarial organitzat per Garrigues i la Universitat Harvard i, hui dia, es troba acabant un altre sobre drets humans en la UV. En la formació socialista, és secretària d’Acció Electoral de Joves Socialistes i secretària d’Idees i Programes del PSPV-PSOE de València.

A l’ajuntament de València té les responsabilitats de: Regidora del Grup Municipal Socialista. Primera tinent d’Alcalde. Vicealcaldessa. Coordinadora General de l’àrea de Desenvolupament i Renovació Urbana i Habitatge. Regidora delegada de Relacions Institucionals. Regidora delegada de Gestió d’Obres d’Infraestructura. Regidora delegada de Planificació i Gestió Urbana. Regidora delegada de Manteniment d’Infraestructures. Regidora delegada d’Envelliment Actiu. Vocal de la Junta Local de Protecció Civil. Representant titular en el Consell de Navegació i Port del Port de València. Vocal del Consell Social de la Universitat de València. Representant en el Patronat de la Fundació per a la Formació, Estudis i Convivència professor Manuel Broseta. Representant en el Consell d’Administració de València Parc Central Alta Velocitat S.A. Representant en la Junta General i Consell d’Administració a València Plataforma Intermodal i Logística S.A. Membre del Consell d’Administració de la Societat Anònima Municipal Actuacions Urbanes de València, S.A. (AUMSA). Vocal del Consell Rector del Consorci València 2007. Representant en el Consell d’Administració de l’Autoritat del Transport Metropolità de València. Representant en la Comissió Executiva de l’Autoritat del Transport Metropolità de València. Presidenta del Consell Municipal de Persones Majors de la ciutat de València.

I és just en aquest ultime càrrec en el qual hem recorregut a ella per a un xicotet informe sobre els majors de la nostra ciutat i la jubilació activa.

El nostre futur

Sandra Gómez López

Hui dia, jubilar-te o tindre més de 65 anys no significa passar a la inactivitat, deixar de fer plans o renunciar a realitzar alguns somnis pendents. I és que abans teníem concebut com a societat que arribar als 65 anys suposava quasi un retir vital. No obstant això, hui dia, una persona que compleix els 65 anys ni tan sols la podem considerar “major”. Simplement inicia una nova etapa de la vida.

Una nova etapa amb noves inquietuds i necessitats més enllà de l’atenció sociosanitària o de les pensions, sense que això deixe de ser imprescindible. Persones amb ganes de continuar aprenent i aportant, la qual cosa els atorga un protagonisme absolut, com qualsevol altre grup d’edat, però amb més coneixements i experiències.

L’esperança de vida s’ha allargat i cada vegada tendeix a allargar-se

més. La millora en l’assistència sanitària i en els hàbits saludables ha fet que a més d’augmentar l’esperança de vida, arribem cada vegada millor a aquesta edat sènior. Per tant, les necessitats, les inquietuds i els hàbits d’aquest grup d’edat han evolucionat considerablement. I és més, per a 2050 on un terç d’espanyols -i ja m’incloc quasi- tindrem més de 64 anys, les prioritats, preocupacions i hàbits seran completament diferents.

Però a més d’això, hem de tindre en compte que vivim en societats cada vegada més individualistes, i de la mateixa manera que les esperança de vida s’allarga, les xarxes familiars cada vegada van a menys, el que dona lloc a situacions de soledat sobrevinguda o soledat no desitjada, la qual cosa suposa un vertader repte tant per a la ciutat com per a l’administració pública.

Aquestes qüestions relacionades amb els nous hàbits, l’increment de l’esperança de vida i fenòmens com la soledat no desitjada ens obliguen a reflexionar sobre dues idees fonamentals: el nou paper que juguen les persones majors en la nostra societat i com socialment ens hem d’adaptar a aquest nou paradigma.

Quant a la primera reflexió hem de comprendre, com he dit abans, que ser major no significa retirar-se. Comprendre que ser major no significa deixar d’aprendre, deixar de somiar o deixar de gaudir del temps d’oci.

I des de l’administració volem consolidar i avançar a la València amigable amb les persones majors, dotant de recursos i serveis que complisquen les expectatives de les noves inquietuds d’aquest grup d’edat i que ajuden a desenvolupar un envelliment actiu, participatiu i saludable.

En segon lloc, la segona reflexió, les administracions públiques haurem d’abordar aquest fenomen tenint en compte els condicionants de l’envelliment actiu per a realitzar una intervenció integral que travesse el conjunt de les polítiques públiques que duem a terme.

I dins d’aquestes polítiques, hem de reforçar la idea de desenvolupar la València de les cures. Necessitem ampliar la nostra xarxa de centres de dia públics no sols per a l’atenció de les persones majors que ho necessiten, sinó també per a assumir la responsabilitat com a administració de facilitar la conciliació de les famílies.

Hem de dur a terme polítiques d’acompanyament per a abordar els casos de soledat no desitjada tenint en compte tant l’àmbit social com l’emocional. I per descomptat hem de blindar l’accés a la sanitat, a les pensions públiques i a la dependència per a garantir el benestar de les nostres persones majors.

Les persones majors de hui són les que han construït la ciutat prospera que som, i hem de dedicar totes les nostres energies al fet que en aquesta nova etapa de les seves vides puguen complir totes les seues expectatives. En essència és retornar-los tot el que ens han donat i poder continuar prosperant en el llegat que ens deixen.

D’altra banda, com mostren tots els indicadors, en el curt termini les persones majors de 65 anys seran el col·lectiu d’edat més nombrós que tindrem a la nostra ciutat, la qual cosa ens mostra que les majors són el futur. Preparem la ciutat per a aquest futur que ens ve, perquè sens dubte, serà un repte just i apassionant.

homenatje

Pepe Sales

E stimat Pepe, encara que enguany et tindrem molt present gràcies al debut del teu fill plantant en la nostra demarcació, volíem tindre unes paraules d’agraïment amb tu.

Tota una vida dedicada a fer Falles, i formant part de la nostra història des de l’any 2012.

10 falles plantades a Jacomart, la teua falla, 10 vegades que els nostres camins han estat lligats.

Hem pogut veure en el teu treball una gran evolució, com els teus fills creixien i formaven part del teu equip, hem viscut plantades accidentades, nervis, presses i també molts bons moments.

Eixos bons moments són els que volem recordar, gràcies a tu hem tingut les majors recompenses a les nostres falles.

Any 2015, l’any del doblet, 1 premi secció 5C, any 2016 3 premi secció 5C, any 2018, 1 premi secció 6A i 2019 1 premi d’ingeni i gràcia i 1 premi de secció 4B.

El teu llegat continua amb el teu fill, sabem que estaràs al seu costat, i esperem que aquests anys amb nosaltres els recordes també com la falla Jacomart es recordara de tu.

Gràcies Pepe, ací tens a la teua família fallera, fins a sempre.

És de ben nascut ser agraït

Homenatge Vicente F.Lorenzo i Amparo Montoliu

E I que 10 falles plantades després us hàgem de dir adeu ens fa mal a tots.

Heu sigut fallers, família, així us hem sentit.

Aquell 2012 va començar una relació plena de somnis: Falla Jacomart i la Cintura de Vicente F. Lorenzo i Amparo Montoliu

Una relació que arribe a allò més alt aquell 2015, la vostra benvolguda filla Ariadna com a Fallera major infantil i aquest primer premi de secció i 2 d’enginy i gràcia que va saber a 1 de secció especial.

Hem patit robatoris, el pobre ninot de Lucas que va acabar en el sector veí, vents quasi huracanats que van fer volar de manera literal nostra falla infantil del 2018 i si no l’última, que després d’una pandèmia guardada per fi poguera veure la llum, va ploure com no havia plogut mai.

Però per damunt de tot hem viscut grans moments, perquè després d’aquestes tragèdies es va viure moments d’autèntica germanor i gran esforç per part vostra per a almenys poder plantar falla, el nostre més valorat premi.

I d’això parlarem ara, perquè gràcies a Vosaltres hem pogut recórrer la plaça de l’ajuntament més vegades del que érem capaces d’imaginar.

En el 2012 11 premi secció 14, 2013 2 premi d’enginy i gràcia secció 12, 2014

1 premi secció 14, 2015 1 premi secció 11

i 2 d’Enginy i gràcia, en el 2016 6 premi en la secció 11, en el 2017 7 premi en la secció 12, en el 2019 2 premi d’enginy i gràcia, secció 6 i en el 2021 8 premi en la secció 7.

Tant Vicente com Amparo tinguéreu la idea d’aquell primer NANOFALLES, els tallers culturals per als més menuts que apropaven a la comissió infantil al vostre taller. Una activitat que el dia de hui es conserva i que sempre recordarem el seu inici gràcies a vosaltres.

Esperem que sempre trobeu a la nostra falla la vostra casa.

Moltes gràcies pel vostre treball i dedicació i fins a sempre.

II Edició premi Rafael

Lizandra

Begoña Gómez-Cencillo Martín

presidenta de la Falla Antiga Senda Senent Passeig Albereda “El Palau”.

Enguany recuperem, després de la pandèmia, aquest guardó on reconeixem la implicació fallera i els valors dels quals es caracteritzava el nostre benvolgut faller Rafael Lizandra.

En aquesta segona edició se li ha atorgat a Begoña Gómez - Cencillo Martín, presidenta de la Falla Antiga Senda Senent – Passeig Albereda “El Palau”.

Fallera des de xicoteta pertanyent com a infantil a les comissions deGravador Esteve-Cirilo Amorós, Falla de Ciscar-Borriana i Falla de Comte Savatierra-Sorni. Des de 2004 fallera en Falla Antiga Senda de SenentPasseig Albereda “El Palau”.

Advocat de professió i amant de les tradicions, forma part del Grup de Danses de Lo Rat Penat, Amics del Corpus de la Ciutat de València i Clavària de l’Altar Vicentí del Pilar.

Des de 2009 va començar a portar secretària de Falla El Palau, va ser FM al costat de la seua filla en 2012 i des de 2014 Presidenta de Falla, amb l’excepció de 2016, reprenent el càrrec en 2017.

Es defineix com a ferma Defensora de les Falles com a “construccions artístiques”, ja que són l’eix de la festa.

Va ser jurat de FMIV en 2014 i jurat de PLAYBACKS JCF en 2015.

Des de 2017 apostant pels 16 fallers que van quedar en la comissió amb un repte de continuïtat i ascens de Falla El Palau, hui en dia són 50 els censats.

Participen en nombroses activitats, premiats fa només unes setmanes amb l’animació més original en la mitja marató.

Del que Begoña està enormement agraïda és del suport incondicional del seu marit i els seus dos fills, gràcies a ells és possible la seua dedicació a la falla.

També els seus fills han heretat d’ella la seua passió per la nostra festa, la seua filla Marta va ser FMI en els anys 2012 i 2013 i el meu fill Nacho President Infantil en 2011 i actual Delegat de Mitjans de Comunicació de JCF.

Esperem Begoña que aquest guardó et done el suport per continuar fent falla.

PRE SID EN TA 20

23

Tinc el plaer de dirigir-me a vosaltres com a presidenta de la falla Camí de Montcada, Pintor Jacomart, Riu Nervión. Des del lloc privilegiat del nostre llibret, l’evolució del qual en aquests últims anys ha sigut notable i premiada per això.

Enguany, la nostra comissió ressorgeix i represa l’activitat després dels tristos esdeveniments que ens ha tocat viure en els últims exercicis i reiniciem amb ganes l’esforç i treball per a aquesta, la nostra festa. Un treball incansable que es realitza any rere any perquè la nostra ciutat es transforme durant 5 dies

Nuria Blanco Escribano

en pólvora, música, art, tradició, però, sobretot, en sentiment, en “germanor”, aquest sentiment que fa que s’unisquen amics, veïns, comerços i fallers i gaudisquen de la millor festa del món, les falles.

Us voldria demanar a tots i totes, amics, amigues, veïns, veïnes, fallers, falleres, comerços, i gent que es pare un moment i llija el nostre llibret, que ens conegueu i participeu amb la comissió de cadascun dels actes que realitzem.

Necessitem l’ajuda de cadascun de vosaltres per a engrandir la nostra comissió, i perquè junts puguem dur a terme moltes activitats. M’agradaria fer un esment especial als comerços, els grans col·laboradors que en aquests temps que corren es fa més difícil la vostra aportació a la nostra comissió i per això us agraïm des d’ací tot el vostre esforç i suport.

I per descomptat no em puc oblidar de donar les gràcies enormement a la meua directiva que sense ells i la seua dedicació a aquesta la nostra falla, tot aquest projecte no haguera sigut possible.

I que dir de vosaltres els meus representants, les meues falleres majors, Valeria i Tania les meues companyes de viatge en aquest vaixell d’emocions, un plaer poder acompanyar-vos en cada

acte, en cada instant, en cada emoció, només puc dir-vos que gaudiu al màxim de cada moment, de cada segon, perquè és un any meravellós i especial per a vosaltres que sempre quedarà en la vostra memòria i en els vostres records.

I per descomptat també parlar d’una part fonamental i molt important de les falles, els nostres monuments, enguany tenim el plaer de comptar amb Pepe Sales Marco, signant el nostre monument gran, primer any en solitari després de la jubilació del seu pare, amb un esbós magnifique i innovador. I en el nostre monument infantil comptarem amb Juan Alberto Navarro, amb un esbós minuciós i molt graciós, que serà l’encant de qualsevol xiquet, primera vegada que estarà amb nosaltres, però esperem que siguen molts més...

Finalment, voldria acomiadar-me agraint a tots i cadascun dels membres de la comissió, ja que sense el vostre suport no hauria pogut embarcar-me en aquesta magnífica aventura de residir aquesta magnífica comissió, és tot un privilegi i un honor.

Us anime que treballem, però sobretot gaudim al màxim de la nostra setmana fallera com a rematada d’aquest fantàstic any.

Entrevista

Enguany tenim un clar exemple de dona del segle XXI com a presidenta de la nostra Falla. Nuria Blanco Escribano, o com la majoria la coneixíem, Núria la lotera.

Per a conéixer-la una miqueta més hem preparat unes preguntes. Núria, ens contes una miqueta del teu currículum faller?

El meu currículum faller no és molt extens oficialment, de xicoteta vaig estar diversos anys com a fallera en la comissió infantil de “La Berni”, però per motius familiars vaig haver de deixar-la amb la pena que comportava perquè m’encantava.

Amb els anys, quan vaig poder ser-ho no vaig trobar el lloc i em vaig quedar com a esposa i mare de faller de la Comissió de la Falla Plaça del Pilar. I llavors fa diversos anys se’m va brindar l’oportunitat de ser, com bé dius, Nuria la Lotera de Jacomart, i així va començar la meua marxa com a fallera plena d’una comissió.

Sabem que tens un xiquet menut, com portes això de la conciliació familiar –laboral – fallera?

Nuria Blanco Escribano Presidenta

Ho porte bé, estic acostumada a no parar en el meu dia a dia, amb la meua agenda faig encaix de “bolillos”, i intent arribar a tot o quasi tot, els meus treballs em permeten una xicoteta llibertat per a poder quadrar al xiquet i la falla i a vegades fins i tot em queda temps per a alguna estoneta per a mi. El meu fill està acostumat a anar amb mi a tots els costats i això també em permet poder conciliar una mica millor, som un pack quasi indivisible.

El càrrec de presidenta és com et pensaves des de fora?

Si, és sacrifici, esforç i dedicació, coses que els meus pares m’han ensenyat i inculcat des de ben xicoteta.

Just enguany parlem de trencar estereotips, tu com a presidenta has trobat alguna diferència en comparació als presidents?

És veritat que existeixen algunes diferències, però jo crec que són les menys, la majoria van enfocades a la indumentària, ja que quan es va

vestida de valenciana, és més difícil poder ajudar i acompanyar amb major proximitat a les teues falleres majors per la voluminositat dels vestits. Però en general jo crec que se’ns tracta per igual, cada vegada som més les dones que ens posem al capdavant d’una comissió, ja no és només un món d’homes, i en el meu cas crec que he sigut molt ben rebuda per la resta de presidents de la nostra agrupació Rascanya i per tota la meua comissió.

Creus que hauria de canviar alguna cosa?

Jo crec que no, no tinc la sensació que hi haja diferències com per a haver de fer canvis.

Que penses que pots aportar a la comissió?

La meua intenció és aportar estabilitat econòmica amb la màxima transparència, amb l’ajuda de la meua experiència personal amb els números.

A més de transmetre serenitat i bon fer pensant sempre en el millor per a la meua comissió.

Moltes gràcies Núria, pe r la teua valentia al cap de la nostra falla.

23

PRESIDENTA

Nuria Blanco Escribano

vICEPRESIDENT 1º

Miguel Ángel Piqueras Javega

vICEPRESIDENT 2º

Pedro González Molina

vICEPRESIDENTA 3º

Mª Carmen Cortés Giménez

SECRETARI

Francisco Díaz Muñoz

TESORER

Jesús Toboso Olmos

DELEGATS INFANTILS

Juan Antonio González Molina

Rosa Mínguez Alcañiz

CONTADORA

Pilar Albarracín Flores

DELEGATS ACTIVITATS DIVERSES

José Pérez Morena

Amparo Ferrándis Gracia

Pilar Carrasco Medina

FESTEJOS

Pedro Pablo García Moreno

Antonio Iván Ramírez García

PROTOCOL

Jesús Toboso Jiménez

XARXES SOCIALS

Rubén Hernández Toboso

DELEGADA LLIBRET

ALICIA SÁEZ CUTANDA

FALLA

CAMí DE MONTCADA PINTOR JACOMART RIU NERVIÓN

Benvolguts amics, fallers i veïns fallers

És un plaer per a mi dirigir-me tots vosaltres com a fallera major 2023, la qual cosa és un honor per a mi ocupar aquest lloc tan privilegiat.

Arribe a aquesta falla fa uns anys, en les quals vaig poder fer realitat un dels meus somnis des de xicoteta ser fallera.

Amb el pas dels anys, quan vaig anar coneixent aquesta festa des del més profund dins aquesta gran comissió, es va despertar un sentiment encara més gran, el poder

algun dia ser fallera major i representar a tots els meus fallers i falleres de la millor manera possible.

Tots aquests sentiments no haurien sigut possibles sense el meu marit, aquest gran company de vida que va ser el que em va mostrar aquest gran món faller des d’una altra perspectiva i que raó tenia, no és el mateix viure les falles des de fora que com a faller.

Per últim no em vull oblidar d’una xiqueta que viurà aquest gran somni al meu costat, la meua Valèria, una gran companya de viatge sens dubte, gràcies a tu i a la teua família per fer-ho tot tan fàcil. I a la meua presidenta que encara que tot això li toque de noves de segur que ho farà genial i gràcies a ella i la nostra directiva passem unes falles de campionat tal com es mereix està la nostra comissió.

I ara sí per a acabar gràcies totes aquestes persones que ens mostren tot el seu afecte i suport

Visca Jacomart i visca els seus fallers.

Una abraçada de la vostra fallera major

Tania Hernandez Cordoba

FALLA

DE MONTCADA PINTOR JACOMART

Poesia

Tania Hernández Córdoba

Fallera Major

Tania, com a dona valenciana estàs plena d’alegria

El teu somriure enguany delata el teu sentiment de regina

Les flors et miren amb enveja perquè la teua bellesa és la més lluenta.

Eixos sentiments que es fan presents en la teua ànima fallera esclaten com traca de dia de cridá i es manifesten en cada acte al teu costat

Tània, eres la nostra Fallera Major i la teua falla et rep amb Honors.

Visca la Fallera Major!

Entrevista

Tania Hernández Córdoba Fallera Major

Tania, per a conéixer-te una mica millor ens agradaria fer-te unes preguntes, parla’ns una mica de tu.

Al fet que et dediques?

Perquè soc auxiliar d’infermeria i la veritat és que m’agrada molt el meu treball és molt gratificant, saber que puc ajudar a les persones que no poden fer coses bàsiques del dia a dia, ajudarlos a portar una vida digna i donar-los l’amor i afecte que necessiten.

Que aficions tens?

Perquè he jugat al futbol molts anys i vaig començar jugant en l’equip

del col·legi amb els xics de la meua classe. Després vaig jugar a hoquei sobre patins fins als 16 anys, on vaig jugar en la selecció valenciana el campionat d’Espanya on quedem com 4 classificat. Quan van crear un equip femení de futbol al meu poble vaig seguir amb això fins fa uns 5 anys, on ja m’ho vaig deixar perquè vaig formar una família i ja era una mica incompatible.

Ara mateix després de formar una família les meues aficions és passar temps amb ells quan el treball m’ho permet.

Com vas arribar a formar part de la família Jacomart?

Arribe a aquesta gran família en 2014 com no fallera a través del meu marit, en aqueix moment la meua parella, que era faller d’aquesta falla feia ja uns quants anys.

Em recorde que li vaig dir “enguany ja que m’enxampa a meitat d’any faller sol observara i l’any que ve si m’agrada m’apunte amb tu” i així va ser, hui dia ací seguisc i enguany no em pot fer més il·lusió el poder representar a aquesta gran família fallera com és Jacomart.

Quin és l’acte que esperes amb mes ganes?

Un dels actes que espere amb ganes és la nostra proclamació com a

falleres majors per a l’exercici 2023 i per descomptat l’acte que tot faller i valencià desitja la nostra ofrena a la patrona.

Alguna anècdota del que portes d’any com a Fallera Major?

Anècdota com a tal no el que em porte de moment és estar coneixent gent meravellosa que comparteix amb tu aquest somni i compartir-lo amb el meu Valeria que malgrat la diferència d’edat no està sent tan complicat.

Descriu al teu FMI Valeria en tres paraules?

Divertida,perfeccionista i selectiva

Moltes gràcies i estem desitjant gaudir aquestes falles amb tu.

COMISSIO FEMENINA ,

20 23

ALBARRACIN FLORES, PILAR

ALCOBENDA LOPEZ NARDI

BAÑO QUILES, Mª PILAR

BELTRAN BAÑO, Mª PILAR

BLANCO ESCRIBANO, NURIA

BONET GIMENO, Mª PILAR

CABANILLAS OLLER, Mª CONSUELO

CARBAJOSA IRANZO, EMILIA

CARRASCO MEDINA, PILAR

CASTRO MIQUEL, SARA

CAVILLA BRELL, CARLA

CERRO SANCHEZ, SATUR

CHACON VARA, CLAUDIA

CHISBERT SORIANO, SUSANA

CLEMENTE MOLINA, MAYTE

CLIMENT CARBAJOSA, TANIA

CORONADO CRUZ, MANOLI

CORTES GIMENEZ, M.CARMEN

DE GRACIA ROMERO, Mª MERCEDES

DELGADO RUANO, LUCIA

DIAGO ROS, BARBARA

DUBON ROMERO, YAIZA

DUVAL HERNANDEZ, EVA Mª

ESTRELA MARTINEZ, ALICIA

EVANGELIO RUIZ, JUDIT

FANDOS MARQUINA, ADORACION

FERNANDEZ CERDAN, PALMIRA

FERRANDIS GRACIA, AMPARO

FERRANDIS GRACIA, TOÑI

FERRIOL GARCIA, PILAR

FRAILE MARTINEZ, CARLOTA

GARCIA GREGORI, LORENA

GARCIA MORENO, CAROLINA

GARCIA MORENO, SALMA

GARCIA MORILLAS, ALEJANDRA

GARRIGUES BLASCO, AINHOA

GODINO PUCHADES, Mª LUISA

GOMEZ ALARCON, ANA ISABEL

GOMEZ LATRE, AINHOA

HERNANDEZ ANDRES, AIDA

HERNANDEZ CORDOBA, TANIA

HRYHORENKO, YULIYA

HORTELANO BONET, PILI

JIMENEZ ALMERO, REMEDIOS

JIMENEZ BALLESTEROS, SONIA

JIMENEZ CORREDOR, Mª ANGELES

JORDAN GOMEZ, ANABEL

JUAN ADARVEZ, NEREA

JUANES MARTIN, BEATRIZ

JUANES MARTIN, RAQUEL

LATRE CHECA, AMPARO

LATRE CHECA, SILVIA

LIZANDRA CORTES, PAULA M

LORENTE CUTANDA, IRIS

LORENTE CUTANDA, EVA

LORENTE GONZALVO, SILVIA

LORENZO MONTOLIU, ARIADNA

LOZANO GARDE, Mª TERESA

MADRID NIZA, VIRGINIA

MADRID NIZA, ESTEFANIA

MAÑAS DE LA OSA, NOELIA

MARTINEZ FERNANDEZ, PALMIRA

MARTINEZ GISBERT, AMPARO

MARTINEZ PEREZ, ZAIDA

MARTINEZ VOZMEDIANO, MAR

MINGUEZ ALCAÑIZ, ROSA

MOLINA MARTINEZ, Mª TERESA

MONEDERO RODRIGUEZ, ESTHER

MONTEALEGRE BERMEJO, PILAR

MONTERDE LOPEZ, LORENA

MONTOYA JIMENEZ, JOANA Mª

MORENO CASANOVA, CAROLINA

MORILLA HERVÁS, CRISTINA

MULERO JIMENEZ, LAURA

MUÑOZ ALEGRE, RAQUEL

PALANCA BROSETA, XELO

PARDO COY, ALICIA

PEREZ CUEVAS, Mª

PEREZ LOZANO, MAR LEONOR

PEREZ MONTEALEGRE, PILAR

PEREZ TORAN, ALBA

PIQUERAS DE GRACIA, ANDREA

PIQUERAS JAVEGA, MARI

PONCE MARTIN, INMACULADA

PORTILLO COLOMBO, JAZMIN

PRATS PARDO, ALICIA

PRATS PARDO, ESTHER

RAPOSO RODRIGUEZ, SORAYA

REYES CAÑIZARES, VERONICA

ROMERO PEREZ, ALICIA

ROSADO GÓMEZ, JUANA ISABEL

ROSELLO CORELLA, ALBA

SAEZ CUTANDA, ALICIA

SAEZ PEINADO, ALICIA

SANCHIS MONTOYA, LOLA

SUAREZ PEÑA, SARAH

TOBOSO JIMENEZ, REMEDIOS

TOMAS FERRANDIS, ELENA

TORAN FERRER, BEGOÑA

TORRES PIQUERAS, ROCIO

TORRIJOS MARTINEZ, CLARA

ULACIA LOZANO, CARLA

VALERO GAYET, Mª CARMEN

VILCHES CRESPO, SARA

VILCHES CRESPO, SONIA

VILLEGAS PUEBLA, ANA ISABEL

MASCULINA ,

AGUILAR REDONDO SALVADOR

ANDREU ALCOBENDA CARLOS

ANDREU BALLESTER CARLOS

BROSETA JUSTE SALVADOR

CERDAN MARQUEZ FCO. JOSE

CHAPÍ TOLOSA ISAAC

CLEMENTE MOLINA ANTONIO

CLEMENTE SANCHEZ ANTONIO

CORONADO HERNANDEZ ADRIAN

CORONADO RAMOS ANTONIO

CUENCA CASTRO FCO. JAVIER

DIAZ MUÑOZ FRANCISCO

DIAZ TARIN ADRIAN

DUBON GIMENO J. DANIEL

DUBON ROMERO DANIEL

EGEA RODADO ANTONIO

ESCUDERO BROSETA SALVADOR

ESCUDERO BROSETA VICENTE PAUL

ESTRELA HUERTA JESUS

FERNANDEZ CORTES SANTIAGO

FERRIOL GARCIA DAVID

FERRIOL MOLINOS ANGEL

FLORES JAEN JOSE ANTONIO

GARCES BROSETA VICTOR

GARCIA IRANZO OSCAR

GARCIA JIMENEZ MARIO

GARCIA JIMENEZ JAVIER

GARCIA MORENO PEDRO PABLO

GARCIA PASCUAL MARCOS

GIL PONCE TONI

GOMEZ ALARCON VICENTE

GOMEZ CANCIO VICTOR

GOMEZ MUÑOZ CARLOS

GOMEZ MUÑOZ FRANCISCO

GONZALEZ MADRID ALEX

GONZALEZ MOLINA ANGEL

GONZALEZ MOLINA PEDRO

GONZALEZ MOLINA JUAN ANTONIO

HERNANDEZ CLEMENTE MIGUEL A.

HERNANDEZ GODINO RICARDO

HERNANDEZ GONZALEZ GABRIEL

HERNANDEZ MOTES DAVID

HERNANDEZ TOBOSO RUBEN

HORTELANO FERNÁNDEZ LUIS

JORDAN GUERRERO AGUSTIN

JUAN CERDAN JOAQUIN

LOPEZ MARQUEZ ANTONIO

MARTINEZ CONTRERAS JESUS

MARTINEZ RODRIGUEZ VICENTE

MAURO MARTINEZ DARIO

MONEDERO PEREZ JUAN JOSE

PALMERO JUANES AITOR

PEREZ CANDIL JUAN CARLOS

PEREZ MORENA JOSE

PEREZ PÉREZ FCO.JESUS

PINTILIE RADU

PIQUERAS JAVEGA MIGUEL ANG

PIQUERAS JAVEGA FRANCISCO

RAMIREZ GARCIA ANTONIO IVAN

RISUEÑO JIMENEZ FRANCISCO JOSE

SAEZ ESTEBAN MIGUEL ANGEL

SAEZ GARCIA FRANCISCO

SANCHIS GINER ISAAC

SANTAFE MIGUEL CARLOS

SIMON RETE ANDRES

TOBOSO JIMENEZ JESUS

TOBOSO OLMOS JESUS

TOMAS GALAN EDUARDO

TORRES MARQUES ALBERTO

TORRES MOJICA RAFAEL

TORRES PIQUERAS SERGIO

VIDAL JORDA JOSE VTE.

20

23

Bunyol d’Or i Brillants ab Fulles de Llorer

DUBON GIMENO, J. DANIEL

ESTRELA HUERTA, JESUS

Bunyol d’Or ab Fulles de Llorer

GONZALEZ MOLINA, PEDRO

HERNANDEZ GONZALEZ, GABRIEL

VILLEGAS PUEBLA, ANA ISABEL

QWERTYUIOPASDFGHJKLZXCVB

CERDAN MARQUEZ, FRANCISCO JOSE

FLORES JAEN, JOSE ANTONIO

JUANES MARTIN, BEATRIZ

MADRID NIZA, VIRGINIA

MOLINA MARTINEZ, MARIA TERESA

MONTEALEGRE BERMEJO, PILAR

PEREZ MORENA, JOSE

VALERO GAYET, Mª CARMEN

ALBARRACIN FLORES, PILAR

CARRASCO MEDINA, PILAR

CASTRO MIQUEL, SARA

CHISBERT SORIANO, SUSANA

DIAZ MUÑOZ, FRANCISCO

DIAZ TARIN, ADRIAN

DUBON ROMERO, DANIEL

HERNANDEZ TOBOSO, RUBEN

JARILLO GALVEZ, CRISTINA

MONTOYA JIMENEZ, JOANA MARIA

PRATS PARDO, ALICIA

RAMIREZ GARCIA, ANTONIO IVAN

ROMERO PEREZ, ALICIA

VILCHES CRESPO, SONIA

Artiste: Pepe Sales Marco

Quadriculats és cridada a ser una Falla molt crítica amb la societat. El seu lema remet a la mentalitat col·lectiva sobre el que se suposa que hem de fer les persones per a portar una vida “normal” i no ser ovelles esgarriades.

Utilitzant una línia modernista, mesclarem el lema Quadriculats amb l’estil de la Falla, amb estructura a plans. 6

Com a eix principal, veurem un bust amb la mirada en blanc, el qual representa una dualitat: La societat observa el nostre comportament (i per tant ens critica) contínuament, i al seu torn moltes vegades ens sentim (o som) invisibles.

Les escenes remeten a aqueix camí que se suposa normal i que ens allunya de les crítiques, i que poques vegades coincideix amb els nostres vertaders somnis:

Veurem per exemple el cos canònic d’una dona. Un teòric cos ideal, que ha de ser l’objectiu a aconseguir per a totes aquelles dones que no vulguen ser objecte de crítiques pel seu físic.

També trobem l’escena per antonomàsia d’una vida feliç: un matrimoni amb dos fills gaudint d’un passeig. Tot allò que s’allunye d’aquest estereotip sempre serà objecte de preguntes i vist com a infelicitat. Continues soltera? Per què no tens fills? Per què ho vau deixar?

Així doncs, en una altra escena trobem a un home que, ja en la seua vellesa, reflexiona assegut en un banc si ha viscut la seua vida com ell volia o com els altres volien que la visquera.

Més escenes de la Falla remetran a altres aspectes d’una vida quadriculada i altres que, allunyats d’aquests estereotips, han trobat la felicitat malgrat les crítiques de la societat.

FALLA

PINTOR JACOMART

Entrevista

En primer lloc, volíem donar-te l’enhorabona pel teu debut, encara que ja has treballat en innombrables ocasions al costat del teu pare, que suposa per a tu signar com a artista principal?

Moltes gràcies. Sent sincer, signar com a artista principal no em suposa un canvi dràstic. Si la veritat és que m’il·lusiona aquest “nou inici”, pense que el meu pare ha anat sembrant any rere any aquest moment donant-me cada vegada més responsabilitat i més llibertat creativa.

La majoria dels fallers de Jacomart et coneixem bé, però per a les cares noves explica’ns una mica de la teua experiència en l’àmbit faller...

Bé, soc la tercera generació d’Artista Faller en la meua família i pense que soc aqueixa persona de 28 anys amb 20 anys d’experiència. Sempre m’ha fascinat aquest treball i l’he mamat des que tinc ús de raó. En el taller he viscut la transició de materials i tècniques en l’ofici, i hui dia soc autosuficient per a començar i acabar un projecte.

Continuaràs amb l’estil que desenvolupaves amb el teu pare o iniciaràs el teu estil propi?

Pepe Sales Marco artista falla gran

Crec que l’estil es va transformant. Sobretot en els últims anys hi havia molt de mi en les Falles del meu pare, amb el que no seria molt sincer dir que iniciaré alguna cosa. Més aviat crec que ara intentaré, sobretot, continuar evolucionant i que el meu estil el marque el conjunt del treball: des d’un guió enginyós fins a una pintura atrevida.

En aquests temps difícils per a l’ofici d’artista faller, com veus el futur del vostre gremi?

Els temps difícils pense que els estem passant molts col·lectius. Tinc clar que nosaltres no treballem per a fer-nos rics, però també que no cal deixar-se la vida en el procés. Cal trobar el punt mitjà entre gaudir el treball, i poder viure d’això. Crec que tothom entén la situació de l’increment dels costos dels materials i de la vida en general, i que és evident que repercutiran sobretot en el volum del nostre treball. Les persones que no ho comprenguen,

seran sens dubte les que condemnaran la festa i a nosaltres amb ella.

Que vols expressar amb Quadriculats?

Quadriculats cerca, el primer, crear interés en la gent. Vol aconseguir que, una vegada guanyada l’atenció pel seu contrast de colors i el modelatge (la majoria polígonal), es capte un missatge que faça pensar. El missatge d’una societat basada en cànons i en “quadrícules” de les quals no podem escapar si volem encaixar.

Al final pretenc que, ben entesa la Falla, cada persona reflexione sobre quantes decisions pren sobre la base dels seus vertaders desitjos i instints, i quantes sobre la base del què diran i a aqueixa “quadrícula”.

Moltes gràcies Pepe per la teua atenció, estem desitjant veure el teu treball.

PROGRAMA FESTEJOS

14:00h. Dinar de pa i porta Dinar de pa i porta 16:00h.

18:00h. Arreplegada ninot infantil “Charanga La Bombilla” Arreplegada ninot major “Charanga La Bombilla”

19:00h. Inauguració Carpa 19:30h.

Sopar de pa i porta

Sopar Plantà infantil 21:30h. Sopar Comissió major de pa i porta

Sopar infantil 21:30h. Sopar Plantà Comissió major

LZXCVBQWERTYUIOPASDFGHJKLZXCVB

NORMATIVA DE LA CARPA

20 23

NORMATIVA

No es podrà tirar petards de cap classe al voltant del casal, evitant així cremades o accidents a qualsevol persona. La comissió no es farà responsable dels accidents que puguen ocorre per la manipulació dels focs artificials, petards i coets que no s’utilitzen als actes fallers, o no estiguen subministrats per la comissió. Qualsevol reclamació per desperfectes o danys ocasionats als actes oficials dels nostres festejos, hauran de comunicar-se per escrit al secretari de la nostra comissió abans del 21 de març del 2023. La comissió es reserva el dret de variar horaris o actes que figuren al present programa de festejos. Als infantils que no vinguen acompanyats dels seus pares a la “Despertà” no se’ls donaran petards.

NORMATIVA DE LA CARPA

Abans de cada dinar i sopar la carpa ha de quedar buida. S’entrarà amb el ticket corresponent a cada dinar o sopar, fallers i no fallers. Els tiquets es vendran a la barra el mateix dia o la persona responsable. Quan estiguem tots dins no es

comença fins que el nostre quadre d’Honor faça la seua entrada i es sega a la seua taula. Tots col·laborem per mantindre la carpa neta, no soles els fallers del torn.

Està prohibit fumar a la carpa, siga l’hora que siga. A les 04:00 la carpa ha d’estar buida i tancada. El casal romandrà tancat del 15 al 19 de març, per anar als banys estaran disponibles els banys químics. Es compliran els horaris establits, per favor sigueu puntuals.

Només podran estar dins de la barra els fallers del torn i directius.

Recordeu apuntar-se als dinar amb suficient antelació per una bona organització.

Els dinars o berenars dels representants sols podran vindre fallers i convidats per ells.

Els xiquets són responsabilitat dels seus pares, la falla no es fa responsable d’ells ni dels seus actes. Intentem mantindre nets els voltants de la carpa, el carrer, el parc. Si es trau beguda o dinar de la carpa que es quede després recollit i net.

Junts es poden aconseguir unes Falles meravelloses!

20

23 Infantil

B envolguda comissió, tinc l’honor de dirigir-me a vosaltres com la vostra Fallera Major Infantil i amb molta felicitat de poder dir-vos que JA ESTEM EN FALLES!!

Espere i desitge que aquestes falles siguen inoblidables i úniques per a tots nosaltres i que gaudiu amb mi de tota la setmana fallera, ja que jo estic disposada a això i per damunt de tot hem de passar-nos-ho genial i gaudir de la millor festa del món.

Enguany ha sigut increïble, ja que era el meu somni ser Fallera Major Infantil d’aquesta comissió, això ha sigut gràcies als meus pares, que sempre han estat per

a donar-me consells, vestir-me i portarme a tots els actes.

Com no, donar-li les gràcies a la nostra Fallera Major Tania i a la nostra Presidenta Núria per acompanyar-me en aquesta experiència inoblidable, per estar pendents que en tot moment estiguera bé i sobretot pel que hem gaudit i el bé que ens ho hem passat.

I finalment donar les gràcies de tot cor a tots els que treballen dia a dia perquè això siga possible i a tota la comissió per acompanyar-me i donar-me suport acte rere acte.

VISQUEN LES FALLES

VISCA VALÈNCIA

I VISCA LA FALLA CAMÍ DE MONCADA - PINTOR

JACOMART – RIU NERVIÓN

Valeria Broseta Cerro

FALLA CAMí DE MONTCADA PINTOR JACOMART

Poesia

Fallera Major Infantil Valeria Broseta Cerro

D el nostre cel de Valencia

he retallat un troset per a vestir a una reineta que pareix un angelet amb el nom de Valeria

i un cognom amb solera

representa a tots els xiquets

de l nostre casal de festa fallera

Benvolguda regina infantil que el teu somriure ilumine la nostra setmana fallerra que tots disfrutem al teu costat de las mes bonica festa.

Entrevista

Fallera Major Infantil Valeria Broseta Cerro

V aleria, per a conéixer-te una mica millor ens agradaria fer-te unes preguntes, parla’ns una mica de tu.

Que curse aquestes estudiant?

Estic estudiant 3r de l’ESO.

Que aficions tens?

Les meues aficions són: la rebosteria, jugar a jocs de taula, passar temps amb les meues amigues i veure diverses sèries.

Com vas arribar a formar part de la família Jacomart?

Vaig arribar a formar part pels meus avis que eren re fundadors de la falla i pel meu pare que és faller des de xicotet.

Quin és l’acte que esperes amb més ganes?

L’acte que espere amb més ganes és l’ofrena.

Alguna anècdota del que portes d’any com a Fallera Major Infantil?

Una d’elles va ser que després d’estar vestida de fallera, vaig haver

de desvestir-me perquè se m’havia oblidat posar-me les sinagües. I una altra, és que després d’estrenar unes de les meues sabates, em vaig adonar que els pompons no eren exactament del mateix color.

Descriu a la teua FM Tania en tres paraules?

Puntual, detallista i previsora.

Moltes gràcies i estem desitjant gaudir aquestes falles amb tu.

COMISSIO FEMENINA , fan In til

20 23

ANTON SAEZ, CELIA

BERBESI PEREZ, MARÍA VICTORIA

BROSETA CERRO, VALERIA

CASTILLO CLEMENTE, SOFIA

CASTILLO CLEMENTE, MAYTE

CASTILLO CLEMENTE, DIANA

CERDAN CAVILLA, CLAUDIA

CORONADO HERNANDEZ, ADRIANA

CORONADO HERNANDEZ, EIRA

DIAZ ALBARRACIN, ANNA

ESCUDERO JUANES, NAIA

ESCUDERO MORAGON, AITANA

GARCIA MORILLAS, JULIA

GIL FERNÁNDEZ, MALÚ

GIL GODINO, ARIADNA

GÓMEZ CABANILLAS, NIRVANA

GOMEZ MAÑAS, ANGELA

GOMEZ MAÑAS, SOFIA

GOMEZ VALERO, LIA

GONZALEZ MELERO, LUCIA

HERNÁNDEZ VILCHES, GISELA

JUAN HRYHORENKO, AINHOA

LIZAN SUAREZ, AITANA

LOPEZ TORRES, ROCIO

LORENTE NEVOT, ALBA CONCEPCIÓN

MOLERO MUÑOZ, ROCÍO

ORTI SANTAFE, ADRIANA

PARRILLA PEREZ, ALEJANDRA

SANCHIS MONTOYA, MARIA

SANTAFE PONCE, CARLA

TOMAS FERRANDIS, BLANCA

TORRES DEL PUERTO, ALMA

COMISSIO MASCULINA , fan In til

20 23

ANDREU LLORIA, PABLO

BROSETA CERRO, SAMUEL

CALZADO PEREZ, SERGIO

CORREDERAS MINGUEZ, HÉCTOR

CUENCA MARTINEZ, JOEL

FLORES ORDOÑEZ, ASIER

GARAYOA BLANCO, MARC

GARCES FANDOS, OLIVER

GARCES FANDOS, AIMAR

GARCIA TORRIJOS, MATEO

GARCIA TORRIJOS, BRUNO

GIL MADRID, ADRIAN

GOMEZ BERNET, ALBERTO GONZALEZ MELERO, ALVARO

GONZALEZ MELERO, PABLO

HORTELANO BONET, LUIS

LATRE GONZALEZ, JOAN

LOPEZ VIDAL, ERIK

MARTINEZ PEREZ, AITOR

MILARA JUANES, ADRIÁN

MONEDERO RODRIGUEZ, IVAN

ORTI SANTAFE, LUCA

PEREZ JIMENEZ, IVAN

PINTILIE DUVAL, GIOVANNI

RISUEÑO SAEZ, FRANCISCO

RISUEÑO SAEZ, MANUEL

SAEZ PEÑALVER, OSCAR

SAEZ PEÑALVER, MIGUEL

TORRES MARTINEZ, EDUARDO

VILCHES CRESPO, ILAI

ANDREU LLORIA, PABLO

BROSETA CERRO, SAMUEL

CHACON VARA, CLAUDIA

ESCUDERO MORAGON, AITANA

GARCIA TORRIJOS, BRUNO

GARCIA TORRIJOS, MATEO

GIL MADRID, ADRIAN

GOMEZ MAÑAS, SOFIA

LOPEZ TORRES, ROCIO

ORTI SANTAFE, ADRIANA

PEREZ JIMENEZ, IVAN

SANCHIS MONTOYA, LOLA

TORRES MARTINEZ, EDUARDO

VILCHES CRESPO, ILAI

Bunyol d’Argent

CORONADO HERNANDEZ, ADRIANA

CORREDERAS MINGUEZ, HÉCTOR

DIAZ ALBARRACIN, ANNA

GIL FERNÁNDEZ, MALÚ

HERNÁNDEZ VILCHES, GISELA

HORTELANO BONET, LUIS

JUAN HRYHORENKO, AINHOA

LORENTE NEVOT, ALBA CONCEPCIÓN

MOLERO MUÑOZ, ROCÍO

TORRES DEL PUERTO, ALMA

MANUEL RISUEÑO

FRANCISCO RISUEÑO

En aquesta xicoteta falla, farem un viatge molt espacial, anirem a un planeta només viuen robots, anomenat Robotland.

En Robotland, el reciclatge està molt present i és fonamental, per això d’un munt de fem, un joguet pots traure.

Per molt robot que sigues, i braços pots tindre, pots tornar-te boja, si tens, cinc bebes robots alhora.

Abans ací no havien festes, i les vam haver d’importar, i van ser les falles que no estan res malament.

Si vols veure aquest planeta, una forma especial, en una nau, en una nau espacial.

Artiste: Juan Alberto Navarro Guijarro

A vegades en aquest planeta, tenim la visita de famosos, i com sempre estan envoltats dels seus fans i seguidors.

L’amor també és present en Robotland, i accelera molt el pols, i la bateria se’t pot descarregar.

Per molts jocs què hi ha en Internet, ací en Robotland, la qual cosa li agrada als xicotets robots, és jugar amb joguets .

Són una espècie molt rara, i la volem conéixer, són l’espècie humana, i no l’acabem d’entendre.

Entrevista

J.Alberto Navarro Guijarro

artista falla Infantil

A les falles del 2023, en la nostra demarcació, planta l’artista infantil Juan Alberto Navarro Guijarro, com s’estrena a la nostra comissió hem preparat algunes preguntes per a conéixer-lo millor:

En primer lloc volíem donar-te la benvinguda Juan Alberto.

Conta’ns una miqueta de la teua experiència com artista:

En primer lloc volia donar-vos les gràcies per comptar amb mi enguany.

Jo porte treballant en el món de les falles des de 1990. He pogut tindre la sort de realitzar falles grans i infantils, encara que jo em quede amb les infantils.

Jo vaig començar treballant quan fins i tot el modelatge és feia en fang, hui el modelatge es realitza en suro i també per ordinador. Tinc la sort de manejar-me una mica en les dues.

La veritat que aquest món evoluciona cada dia i cal estar actualitzat per a no quedar-te enrere.

Al final del que es tracta és d’expressarse com a artista i estar satisfet del treball realitzat.

Que diries tu que és això que diferencia el teu treball?

Bé, no sé què és el que em diferencia el meu treball d’uns altres, no soc d’estancar-me en un estil propi, encara que el temps sense donar-me compte me l’ha donat. Tinc la sort, en ser artista, d’expressar-me amb el que faig i de la manera en què ho sent en aquest moment. La diferència crec que es veu millor des de fora i sempre intente fer els meus treballs tan bé com siga possible.

I en el cas de les infantils, d’una forma que els xiquets puguen entendre les coses. Al final del que es tracta és de transmetre sensacions amb el que fas.

Com artista infantil quin missatge vols transmetre amb la teua falla Robotland?

Jo intente contar una història en la qual els robots assemblen als humans, i tenen la seua vida pròpia. Sempre en les meues falles trobem algun missatge , en aquesta també es parla de reciclatge d’una forma graciosa. També intente d’alguna manera humanitzar els hàbits d’un robot a les d’un humà.

Al final del que es tracta és de conéixer una xicoteta part de com es viu en el món de “Robotland”.

Moltes gràcies Juan Alberto, esperem que estigues a gust a la nostra comissió, tenim moltes ganes de veure el teu treball.

Grup de teatre Jacomart

Fran, J.Carlos, Rocio Torres, Paco Piqueras, Begoña, Sofia, Amparo, Ángela, Iván, Esther Prats, interpreten “DOCE LOCAS SIN PIEDAD”, un judici qué ha esdevingut en l’assumpte de trascendència nacional, tots els medis de comunicació, sense excepció, s’han fet ressó de la notícia.

La fotografia de la víctima assassinada ocupa las portades dels diaris de major tirada. ¡Un assassinat! El Propietari d’una important multinacional apareix mort.

Es tracta d’una persona molt influent i reconeguda dins del nucli de poder de la ciutat més important del país. Tant, que el propi Alcalde, encapçala l’acusació particular. La viuda no ha limitat les despeses, contractant el bufet d’adbocats més famós i costós de la ciutat.

Reclamen justícia. Una vedette, que treballa a un conegut cabaret de dubtosa reputació, está detinguda. Totes les mirades apuntaen a ella com l’única culpable. Un judici marcat per les diferèncias socials i la desigualtat, on tot es basa en acusar al indefens, al més vulnerable.

Grup de teatre Jacomart

Una crítica als estereotips molt marcats quasi “quadriculats” d’una societat que podria ser l’actual, amb la possibilitat que a un “futur” pròxim es puguen normalitzar moltes situacions que romandrien com una cosa còmica d’una època a voltes incomprensible.

Des de el grup de teatre no hem deixat mai de treballar per eliminar tot tipus de barreres, estereotips i prejudicis amb la finalitat de mostrar que no existeix el destí, només un “futur” qué està per escriure des de dins de cadascú.

Esports Jacomart

Jacomart Futbol Sala, sorgeix de diversos fallers inquiets, a seguir amb el nom de la seua falla engrandint-lo per tota València, volent que la falla Camí Montcada – Pintor Jacomart – Riu Nervión, aquest nom sone i ressone per tota valència.

Al principi en un acte de bogeria per part dels fallers inquiets, Alberto Torres Márquez, Adrián Coronado Hernández, Daniel Dubón JR, Tania Hernández Córdoba, Andrés Rete Simón, i com a entrenador a Daniel Dubón. Tot un caos trobant a fallers per a poder dirigir el camí de l’equip en el campionat de Junta Central Fallera.

Al final de molta cerca aconseguim l’objectiu de trobar un equip de 10 components per a poder competir en la Lliga.

Després d’uns partits de classificació per a les diferents

lligues, acordem tot l’equip, començar des de baix, sent la nostra lliga la de 2a divisió de futbol Sala de Junta Central Fallera. On actualment (2ns amb opcions de posar-se lideres amb un partit menys)

Com a anècdota et diria, que la fallera i jugadora Tania, siga la nostra actual Fallera Major, i esté disputant la lliga

com un altre jugador més. Sempre és il·lusionant tindre a la màxima representant de la comissió en activitats i concursos de JCF.

L’equip de Pàdel el formem per a poder representar a la falla en tota València a través de la lliga de Junta Central Fallera, una lliga molt llarga de 8 mesos de duració, però gaudint molt i fins a l’última jornada amb opcions de poder quedar 3 en la lliga, amb la corresponent assistència a la gala fallera de l’esport.

Equip de frontó campeonat JCF

Jornades culturals

Delegació de Cultura

Cada vegada que anem als actes de la nostra comissió, ens vestim per a una cercavila o en l’ofrena, quan participem de la manera que siga en teatre, secundem amb il•lusió als nostres artistes, col•laborem en el llibret, fins i tot quan baixem un diumenge a menjar la paella, estem fent cultura. Les comissions participem de manera activa en la cultura Valenciana perquè la creguem dia a dia en cada casal, conservant, celebrant i també fomentant els canvis per a adaptar-los a la realitat dels temps que estem vivint.

Perquè la cultura valenciana és una barreja única de tradicions, art i gastronomía que es reflecteix en tots els aspectes de la vida quotidiana dels valencians.

Des de Cultura Jacomart us donem les gràcies per secundar i participar del nostre esforç, esperem amb la vostra ajuda poder fer-ho millor.

En aquest exercici després d’una pandèmia que ens ha obligat a deixar en espera molts dels nostres projectes, hem pogut recuperar la nostra setmana cultural que es va iniciar el 19 de novembre amb un taller d’indumentària masculina i de les diferents maneres de posar un mocador o portar els variats complements de la nostra indumentària masculina.

Agraïr a Pablo Arribas, gran Indumentarista tradicional valencià, per mostrarnos una mica de la seua saviesa en aquest camp i per la seua col•laboració en prestar-nos diverses i valuoses peces que ens va mostrar el rica i variada que és la indumentària masculina.

Gràcies també als membres de la nostra directiva que ens van servir de models i a la resta de gent de la comissió que ens va deixar les seues peces.

Vam provar també una selecció de tapes valencianes.

Aqueixa jornada la culminem amb la recuperació del premi” Rafa Lizandra” en la seua segona edició, atorgat enguany a Begoña Gómez- Cencillo Martín, presidenta de la Falla Antiga Senda Senent-Alameda “El Palau”, per compartir els valors, dedicació i compromís amb la seua comissió que nostre volgut Rafa Lizandra defensava.

El 20 de Novembre els nostres infantils i alguns majors van gaudir de la nostra “nano falles” modelant minions amb Juan Alberto Navarro, el nostre artista infantil.

Al migdia gaudim de la nostra paella, joia de la nostra gastronomia, gràcies als nostres cuiners voluntaris.

A la vesprada presentem la primera edició del concurs de micro relats, el nostre càlid agraïment als participants i animar-vos a tota la comissió a continuar participant en posteriors edicions.

El fermall d’or a la setmana cultural el van posar els nostres artistes amb la presentació dels esbossos dels monuments que plantarem dins de molt poc temps. Estem molt il•lusionats amb aquests dos projectes.

Clausurem aquestes jornades culturals amb un vi d’honor i una mostra de dolços típics valencians.

Continuem acaronant les nostres arrels, creant cultura día a día per a poder preservar-la i mantindre la nostra identitat com a valencians.

Micro relats

Delegació de Cultura

Resultat del 1er concurs de microrrelats de la nostra falla

El jurat format per :

En Pedro Campos Dubon. Periodista i escriptor, actualment es el cap d’esports del periòdic “Las provincias”en la versió digital.

Na Carla Belda Rubio, professora de Llengua Castellana i Literatura i fundadora de la comunitat d’escriptura per Instagram : @microrrelatosies.

Ha decidit otorgar els seguents premis:

1er premi el microrrelat titulat “El Coet” escrit per Fco Javier Moncho Moragues

Finalista, el microrrelat escrit per Juan Carlos Pérez

Per ser el primer any i per l’esperit i sentiment faller ha decidit concedir dos accèssits:

Accèssit primer al microrrelat escrit per Isaac Chapí Tolosa

Accèssit 2 al microrrelat escrit per Maribel Pedregosa Moreno

EL COET

Guanyador

Al fi s’havia cremat la falla de 2073, i una cendra blanca cobria el lloc on es va mostrar l’holografia d’aquell monument virtual. La Reina del Foc amb tristor recordava la primera vegada que va tindre aquest honorable títol feia 50 anys. L’olor de la pólvora i de cendra negra va tornar al seu cervell, quan de nou va olorar aquell coet que va explotar feia molt de temps. Com sempre, des que era xiqueta, records i sentiments ompliren una altra vegada el seu cor. Tot allò va acabar amb les duríssimes restriccions mediambientals, i d’ací una fingida cendra, com neu, estesa pel resultat de la nova cremà digital. Així, la dona mirant el canut del coet et raona amb molt pesar: “Les falles tindran ja tanta modernitat, que el Josep perdrà la seua santedat. Fallera o faller, et quedaràs en la soledat, i sense remei com el coet, esclatat.”

Fco Javier Moncho

Moragues

Finalista

Una grua em va fer baixar del núvol, a la fi s’havia cremat la falla del 2073.

S’havia oblidat del meu aniversari, el 18 de març! Era el moment d’actuar. Aprofitant que se n’anaven a l’ofrena i no quedava ningú al costat del monument, encara no sé com, amb pintes, em vaig enfilar fins a la cúspide del remat faller. Al cap de poc, 15 metres més avall, un grup de curiosos disposats a no perdre’s l’espectacle. A dalt del remat tot just donava per albergar els meus peus. Tremolant, m’aferrava al núvol per no caure. Policia, bombers, havien fet acte de presència. Els serveis municipals funcionaven. Tant que els havia criticat! Vestida de fallera amenaçava de saltar si ell no venia. Volia demostrar-li que seguia enamorada bojament. Però, en comptes d’aparéixer, va dir que no em coneixia! Em prenien per malalta mental! Miserable, que ingrat és l’amor vaig pensar.

Juan Carlos Pérez Candil

Accèsit 1

A la fi s’havia cremat la falla del 2076, malgrat que la nit no havia superat els 0 graus. Els més de 20 litres de gasolina havien ajudat la combustió del monument, un any més de fred polar. Lluny molt lluny havien quedat aquells anys en la qual els fallers acudien a les mascletaes en mànega curta. Aquells que cap a mig segle reien del canvi climàtic, ara emmudien, alguns d’aquella època ja havien mort, els que no, ni tan sols eren fallers, trencats de dolor per veure un any més, veure cremar les falles quasi buides, en un carrer de valència gelades pel fred de Sant Josep. 10 anys seguits de fred polar, 10 anys, ja que els valencians continuaven venerant a la seua patrona i a Sant Josep. Res ni ningú podria amb ells, ni els 0 graus d’aquella nit gelada. Visquen les falles! Visca València!Isaac Chapí Tolosa

Records de Manel I Paco: “A La Fi S’havia Cremat La Falla De 2073...”

- I te’n recordes durant el 2018?

- Aquest any no isqué la falla per l’aire?

de la falla, ningú entenia perquè no es cremava. I amb molta atenció i sense perdre detall

estaven Manel i Paco, els dos iaios amb més categoria i edat de la falla.

- Volant per l’aire si, quina bogeria manté, quina bogeria-comentà Manel.

- Te’n recordes Paco quan havíem de portar nosaltres la gasolina i la preníem un misto?

Deien la gent

- Mare de Déu Manel, quina bogeria i sense tanques, i no passava res-digué Paco rient-se.

després d’estar esperant fins a les 9 del matí.

- Donant-li l’explicació de la falla a correcuita.

- I quan estàvem a l’esmorzaret amb els cacaus, la cerveseta i arribava el jurat de Junta,

- Paco, deixa de parlar que ens roben la tauleta del mus.

-D’això res, quina bogeria manté, quina bogeria.

Maribel Pedregosa Moreno

cronica de la setmana fallera 2022

C om passa el temps, ja estem a febrer de l’any 2023.

Sense donar-mos compte tornem a estar a les portes d’una nova setmana fallera.

Aplegar fins ací ha costat el seu treball, i com ben sabut és que LES FALLES no és festa de soles quinze dies hem preparat una crònica de tot el viscut.

Caldria començar justament tal dia com hui fa un any, es presentava el nostre llibret de les falles 2022, Rakugaki, amb l’alegria dies més tard de saber que ens

Falla Jacomart

havien recompensat amb el 20é Premi per la Promoció de l’Ús del Valencià en els Llibrets de les Falles.

El tercer any consecutiu que la Generalitat Valenciana premiava els nostres llibrets, sent una comissió xicoteta com la nostra, tot un orgull.

Com ja és tradició, el dia de la Cridà el vivim de forma especial.

Macrodespertá, enguany amb una caixa de trons de bac la mar d’especial, mascletà, dinar a la falla i com no, la nostra Cridà Jacomarenya al balcó de la nostra fallera Reme just abans

d’anar als peus de les torres de Serrans i escoltar Ja Estem en Falles amb les veus de Nerea i Carmèn.

Sense donar mos comte ja estaven al cap de setmana abans falles, carpa muntada i decorada, enguany de forma més especial, ja que per les circumstàncies de les “tripitidores” van celebrar l’exaltació de Palmi, Àngela i Sofia.

Una nit plena d’emocions, on també se’n va posar la màxima recompensa a dues falleres amb solera, Amparo Latre checa y Rocio Torres Piqueras.

El dia següent celebràvem el ja tradicional concurs de paelles on, per si no ho sabíeu, resultava guanyador la Paella feta per Antonio Romero.

El dilluns començava de forma oficial la setmana fallera amb la recollida del

nostre ninot infantil al Monestir de sant miquel dels reis, el sopar de la planta infantil i la planta infantil de “Japomart” per part dels nostres artistes Vicente F. Lorenzo i Amparo Montoliu.

El dia 15 matinaven per ultimar retocs i esperar al jurat, el més xicotets es reunien per al “dibuixa la teua falla” i junts menjaven a la carpa per mes tard anar pel nostre ninot major.

Mentre que l’equip de Pepe Sales plantava la nostra falla Komorebi, escoltaven a la ràdio tots junts que la nostra falla infantil rebia el 12 premí de la secció sisena, quina alegria!!

Després d’una planta complicada per al temps per fi teníem la nostra falla en peu.

El dia 16 vam anar orgullosos pel nostre premi infantil, els infantils van tindre un berenar especial de Harry Potter i els majors una nit del més marxós.

El dia 17 vam tindre la nostra benvolguda ofrena, un dels actes que amb més devoció esperem, enguany per fi podíem tornar a veure els nostres somriures en passar per la mareta.

Com sempre el temps ens va tindre en escac, la pluja quasi ens deixa sense ofrena, però com a bons fallers nosaltres acudim a la trobada amb la nostra patrona ploga, faça vent o trone.

Aquesta cara de felicitat que tenien les nostres representants que per fi podien passar la seua ofrena amb tota la normalitat, a

la nostra Fallera Major Palmi fins i tot la va entrevistar A PUNT.

Però fins i tot ens quedaven piles per a estona, resulta que Palmi ens va regalar a tota la comissió una super sessió del DJ de Remember Raúl Platero, quina festa ens peguem, gràcies Palmi!!

El dia 18 després de la despertà i l`esmorzar per descomptat van gaudir del mercat fireta i més tard del dinar per cortesia de Paco i Palmi. Encara que vam tindre un xicotet sobresalt perquè els xiquets de Alicia volien eixir abans d’hora tot va quedar en una anècdota.

Aquesta vesprada Sofia va convidar a la seua comissió infantil a berenar i junts vam sopar i disfrutar d’altra nit de música i festa.

L’últim dia va arribar, la missa del nostre patró, l’últim dinar, l’últim ball, apurant els tiquets i finalment la cremà de les nostres falles.

Les últimes falles que Vicente F. Lorenzo i Pepe Sales Asians planten en la nostra comissió, sempre us portarem al cor artistes.

I amb el foc purificant s’acaba l’ejercici 2021/2022 i donava pas a la primavera, un nou exercici faller.

Ejercici 2022-2023

Falla Jacomart

Entre els fallers està el dit de què les pròximes falles comencen el dia 20 de març, i en veritat així és.

Vam elegir nova presidenta, la segona de la nostra història, Núria Blanco Escribano.

Més endavant es va completar el quadre d’honor amb Valeria Broseta Cerro com a Fallera major infantil i Tania Hernández Córdoba com a Fallera Major.

Nombroses activitats donen el començament del nou exercici faller; la fira d’abril, l’apuntà, la primavera va passant entre festes al casal i actes solemnes com el besamans o la processó de la nostra patrona.

L’estiu comença amb la nostra festa en honor a Sant Joan on xicotets i majors disfruten a la par, la preselecció del sector on Palmi i Àngela ens van representar d’allò més bé, i arriba el mes d’agost amb l’atur pertinent per agafar forces.

Setembre va començar fort, a la nostra demarcació es celebrava el tradicional acte d’entrants i ixents on Nuria, Tania i Valeria van fer d’anfitriones a les noves representants de l’agrupació.

Els xiquets i jóvens de la falla tampoc han parat amb nombroses activitats, senderisme, Halloween, on els més menuts, i no tan menuts, estaven horrorosament adorables.

A la fi van recuperar les jornades culturals i vam descobrir les falles que

enguany plantaran Pepe Sales Marco i Juan Alberto Navarro Guijarro.

L’acte d’esbossos de l’agrupació dona començament a un mes de desembre d’allò més festiu.

Brindis, ruta de betlems i com no sopar de Nadal i Cap d’Any amb la família fallera.

I com a bons fallers ja sabeu, quan s’acaba l’any comença el compte enrere per les falles 2023!

CAMí DE MONTCADA PINTOR JACOMART RIU NERVIÓN

� 963 655 209

(9 645 578 673

NUESTRAS ESPECIALIDADES:

✓ EMPASTES ✓ PRÓTESIS - CARILLAS - FUNDAS

✓ IMPLANTES ✓ BLANQUEAMIENTO DENTAL

✓ LIMPIEZA BUCAL ✓ INFILTRADO DE ÁCIDO HIALURÓNICD

✓ EXTRACCIÓN DE DIENTES ✓ FÉRULAS DE DESCARGA

✓ RADIOGRAFÍAS ✓ TRATAMIENTO DE CONDUCTOS

@ @clinicadentalsaludvalencia ✓ ORTODONCIA

f Clínica Dental Salud Valencia

CONVENCIONAL E INVISIBLE

•• @ Q ti)

Correr de Riu Nervión, 9, bajo, DENTAL FINANCIACIÓN TRABAJAMOS ATENCIÓN 46025 Valencia, España.

INFANTIL A MEDIDA CON SEGUROS PERSONALIZADA

Av. de Joan XXIII - 46025 ValEncia

Estem amb les Falles!

MEJORES INGREDIENTES.

MEJOR PIZZA.

Portada

La portada del nostre llibret a estat inspirada en La Tête Carrée, una escultura de Sacha Sosno, aquest artista acostumava a incloure en les seves creacions cubs o polígons substituint el cap de les seues escultures. Aquesta escultura, defineix molt bé el tema del nostre llibret i falla d’enguany, Quadriculats, una crítica a la ment quadriculada de la societat.

A continuació una miqueta mes d’informació d’aquesta obra i el seu artista.

La Tête Carrée de Sacha Sosno és una de les obres contemporànies més insòlites situada en el cor de Niça. Imponent i intrigant, mai deixa de despertar l’admiració dels transeünts.

El monument

Es tracta d’una obra monumental de 30 m d’alt i 14 m d’ample que l’artista Sacha Sosno va regalar a la ciutat de Niça. A través de la seua arquitectura contemporània més original, La Tête Carrée és hui un dels monuments més famosos de la Costa Blava. Inaugurat en 2002, no està obert al públic, però alberga set pisos de les oficines administratives de la biblioteca Louis Nucéra.

En forma d’un bust d’alumini de proporcions gegantines en el qual es col·loca un cub a l’altura de la boca, està estirat sobre marcs i amb un acabat amb sorra per obtindre un efecte mat del conjunt. Tot aquest té un color gris pàl·lid, tonalitat escollida per harmonitzar amb les parets de marbre. A la nit, s’il·lumina i canvia de color periòdicament segons els esdeveniments. A Sosno li agrada portar a la humanitat a formes geomètriques i ha produït moltes obres d’aquest tipus a tot el món.

L’artista

Alexandre Joseph Sosnowsky (1937 - 3 de desembre de 2013), més conegut pel nom de Sacha Sosno, va ser un pintor i escultor francés de renom internacional. Va treballar la major part del temps a Niça; en les últimes dècades va aconseguir el reconeixement internacional per les seues monumentals escultures a l’aire lliure a Costa Blava, França. Va ser part del moviment Nou realisme (Nouveau réalisme) amb els grans: Yves Klein, Armen i César. Sosno té un enfocament artístic singular: el concepte de la destrucció. Les seues escultures estan emmascarades per l’espai buit o ple, convidant a l’espectador a usar la seua pròpia imaginació.

Ubicació

L’edifici està situat a l’angle nord del passeig de les arts, a la intersecció de l’avinguda Sant-Jean-Baptiste i la travessia de Barla.

Context històric

L’any 1996, la ciutat de Niça va promoure un concurs d’arquitectura per a la creació d’una biblioteca central al passeig de les arts. Yves Bayard proposa instal·lar el local administratiu de la biblioteca en una escultura monumental habitada. Inspirat en la maqueta de La Tête Carrée de Sosno, el projecte de l’arquitecte Yves Bayard associat a Francis Chapus i amb l’acord de l’escultor, guanyà el concurs. L’edifici s’inaugurà el 29 juny 2002.

Quadriculats. Som tan quadriculats o a vegades ens eixim de la regla?

Per a fer llibrets, hem de ser quadriculats, per les dates, perquè sempre hi ha un xicotet canvi d’última hora... Som fallers, faltaria més! Però, en una certa manera, hem de ser quadriculats internament, perquè anem emmagatzemant, al llarg de la nostra vida, records, anècdotes, vivències.

El nostre cervell és una quadrícula tridimensional, com un cub de Rubik, ple de cel·les de caselles de colors. Si ens obriren el cap, segur que trobaríem un, com la Biblioteca La tête de carré, un bon exemple metafòric de la nostra memòria i el nostre record.

Hem volgut plasmar en la portada una mica així, un cap pitxer en la qual trobem el famós joguet per a, en un sol colp de vista, ensenyar els quadriculats i quadriculades que som.

Bé, a vegades... no tant.

Gràcies Jacomart, un honor haver pogut, per primera vegada, fer-vos el llibret. Ja som un píxel més de la vostra històriadriculats, una crítica a la ment quadriculada de la societat.

A continuació una miqueta mes d’informació d’aquesta obra i el seu artista.

La Tête Carrée de Sacha Sosno és una de les obres contemporànies més insòlites situada en el cor de Niça. Imponent i intrigant, mai deixa de despertar l’admiració dels transeünts.

Panal fallero