Llibret Falla Nord Picassent 2024 by Panal Fallero

versió digital:

EDITA

Edita: A.C. Falla Nord Depòsit Legal: V-468-2018 Coordinació: Adrián Escolà Equip: Paula Boscà, José Mendoza, Elia Candela i Pepe Sanchis Maquetació i portada: Panal Fallero Fotografies: A.C. Falla Nord, Obtuart, Ortecaba, Panmarphotos Publicitat: Lorena Martorell, Esther Bravo, Cristina Mendoza, Elia Candela, José Mendoza

Explicacions Falles: Adrián Escolà Il·lustracions: Nacho Sala, Ascensión Soria, Sergio Alcañiz, José Luis Canela, José López “Selfa”, Juli Sanchis “Harca”, Javier Montañez,

José Mendoza, Adrián Escolà i David Ojeda Col·laboracions literàries: Adrián Escolà, José Mendoza, Pepe Sanchis, Vicente Sáez, José Muñoz, Paula Boscà, Juanjo Medina, Antoni Peris Tirada: 250 El llibre ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià de l’any 2024.

Este llibret participa en els Premis de les Lletres Falleres.

llibret

FALLA NORD DE PICASSENT2024

Aquest llibret participa en el PREMI PUNT VOLAT. L’ A.C. Falla Nord no s’identifica necessàriament amb les opinions de les seues col·laboradores literàries.

’ PROLEG

envinguts i benvingudes un any més, lectores i lectors, al nostre llibret. Ha sigut un altre any de molta feina, però molt diferent. Aquest any fem un pas agegantat en el món dels llibrets, o millor dit dels llibres de la nostra comissió i de la població de Picassent. Ha resultat tota una aventura i estem orgulloses i orgullosos del que com equip hem aconseguit. Som una falla jove, que sempre busca innovar i destacar, en tots els aspectes possibles, busca canviar les regles i que sempre el resultat siga diferent. Aquest any les maletes, els clavells, les diferents cultures i tradicions ens acompanyen en aquest viatge faller. La nostra falla gran “KARMA” ens transporta a l’Índia i ens fa conéixer les seues històries més intrèpides, mentre que la nostra falla infantil ens convida a viatjar, a la vegada, per les terres més conegudes i estranyes de tot el planeta. “En terra estranya” és el seu lema, lema que dona títol al nostre llibret de les Falles 2024. I si parlem d’ ”En terra estranya” no podem no parlar de donya Concha Piquer, La Gran Senyora de la Copla. Concha Piquer va ser una coneguda cantant i actriu valenciana, coneguda al món sencer per cantar el gènere de la copla. Alguns dels temes més recordats del seu repertori són “Ojos verdes”, “Tatuaje” o “En tierra extraña”.

La seua veu ha format part de l’imaginari col·lectiu de l’Espanya de la primera meitat del segle XX, fent arribar la seua veu a salons de rics i pobres, d’aldees i grans ciutats.

Segurament per a qualsevol persona de setanta anys o més, li siga molt familiar aquesta cantant i els/les porte als millors records de la seua joventut, però segurament (i no m’equivoque), als mil·lennistes directament, ni els sona el nom ni molt menys cap cançó.

Per això, no està de més recordar la gran figura d’una dona empoderada en els anys vint. Avui, aquest adjectiu no és estrany per a cap d’elles, però en aquella època podríem dir que va trencar barreres. Era una dona elegant i atrevida per a l’època, dona propietària de la seua empresa i mai va tindre por de posar-se davant les càmeres amb un simple mantó de Manila cobrint el seu cos nu. I per ser una dona valenciana i empoderada, hem volgut fer aquest xicotet homenatge a la més gran de la copla, Concha Piquer.

Gastant el fil conductor de la seua cançó “En tierra extraña”, ens endinsem en el llibret de 2024 de la Falla Nord de Picassent. La idea en aquest concepte és enllaçar les terres estranyes a les Falles i a la nostra població. Una terra estranya que podria ser un barri nou, una falla de nova creació, un artista que des de Picassent llança el seu art arreu del món, tradicions que no coneixem, artistes fallers que venen d’altres ciutats i països... en definitiva la Terra Estranya és per a cada persona un concepte o idea diferent. I si nosaltres tenim l’oportunitat de què les terres estranyes de les lectores i lectors en acabar de llegir aquestes pàgines, són terres conegudes, estarem més que satisfets amb el nostre treball.

I ara endavant, perquè en aquest llibret podreu viatjar més... que el baül de la Piquer! Adrián Escolà, coordinador de llibret.

2- Pròleg 4- Salutació autoritats locals 5- Salutació Federació JLF 6- Salutació President 8- Junta directiva 10- Fallera Major 12- Comissió adulta 16- Falla Gran 20- Programació d’Actes fallers 2024 22- Acomiadament Fallera Major 2023 24- 15 anys Fent Falla 38- Recull fotogràfic 15 anys 48- Recull fotogràfic Falla Gran 2023 49- Records Falles 2023 53- Exercici faller 2023-24

SUMARI

Falla

2024 NORDpicassent

62- En terra estranya Apartat temàtic

64- Una falla al Nord 65- Quinze anys plantant al Nord 68- Plantant al Nord 72- Juli Sanchis Aguado Artista i Picassentí

76- Diferents accents, mateixes falles 96- De les falles de barri a les falles en terra estranya

98- No falla, Foc i Crítica arreu del món 104- Paco López, de Picassent al món 112- Falles més enllà de l’Antlàntic 120- La terra estranya de Concha Piquer 124- No són de la terreta,

EN TERRA estranya

però són fallers fins a la medul.la

128- Galeria comercial

Salutació

AUTORITATS LOCALS

envolguts fallers i falleres de la Falla Nord:

Ens trobem a les portes de la celebració de les Falles 2024, la festa valenciana per excel·lència. I per a nosaltres és un plaer dirigir-vos un any més estes paraules a través del vostre llibret. Paraules d’agraïment perquè sumeu ja anys de trajectòria en la festa fallera de Picassent i contribuïu, no només estos dies sinó tot l’any, a dinamitzar la vida en el nostre poble, fet que reconeguem i valorem. I també, com no!, volem transmetre-vos les nostres més sinceres felicitacions i els millors desitjos per a estos dies que tenim per davant. Els dies grans de la Festa Fallera en els que el casal es converteix en la casa de totes i tots, els monuments omplin els nostres carrers d’art i color i la presència de la pólvora i la música ens recorden que és temps de celebració. A Picassent, com a bon poble valencià, som festers i més si de les nostres tradicions es tracta per això de nou vos convidem a contagiar al poble amb la vostra alegria i disfrutar al màxim. Bones Falles 2024! L’ALCALDESSA CONXA GARCÍA FERRER

LA REGIDORA DE FALLES NEREA SANCHIS PALAU

Salutació ´, federacIÓo JLF Presidenta Laura Martín i Ayala

Vicenpresident 1º i Tesorer Francisco Pérez i Pastor

Vicenpresident 2º i Secretari Ana Belén Marín i Honduvilla

Vicenpresident 3º i Vice-Secretari Cristian David Sanchis i Linares Vicepresident 4º i Delegat Protocol Francisco Aguado i Fernàndez Vicenpresident 5º i Delegat d’esports Fernano Aguado i Gómez

Vicenpresident 6º i Delegat de Festejos Alejandro José Muñoz i Gómez

Vicenpresident 7º i Delegat de Junta Central Julio César López i Primo

Vicenpresident 8º i Delegat Infantil Matilde Ibáñez i Soria Delegació Protocol Cristina Tronchoni i Tronchoni José Luis Teodoro i Ochando José Albert i Carrillo Delegació d’Esports Elena Càceres i Obiol David Navarro i Ramón Vanessa Tronchoni i Aguado Delegació Festejos Cesca Call i Romaguera Jorge Llacer i Muñoz Sabrina Pérez i Sánchez

Delegació Junta Central Àngela Lopez i Parra Alicia Diaz- Roncero i Arcas Manoli de la Cruz i Martínez

Delegació Infantils Miguel Ángel Martínez i Hervás Josefina Silla i Antonio Oscar Miranda i Lajara

er primera vegada em dirigisc a vosaltres com a Presidenta de la Federació Junta Local Fallera de Picassent.

En primer lloc, vull agrair a totes les comissions falleres del nostre poble, el haver confiat amb mi per portar endavant aquest càrrec tan important per a la nostra festa. També vull fer una menció molt especial a la meua junta directiva i a totes les persones que junt amb mi intenten lluitar per la nostra festa. I així, fer possible la bona harmonia entre les vuit comissions falleres i poder celebrar al nostre poble les millors Festes Josefines.

voluntat i com tots els fallers i falleres sabeu, aquesta és una tasca molt important i sacrificada, perquè sacrifici són les falles, però ho fem amb tot el carinyo del món, perquè per a nosaltres són el més important. Sols desitjar-vos que viviu unes meravelloses Falles 2024 i gaudiu de tot el que per al nostre poble anem a organitzar. Visca Picassent i visquen les falles!

Laura Martín Ayala

Des d’aquestes línies vull dirigir-me a tots, falleres i fallers de Picassent, ja que sense el vostres esforç no seria possible portar endavant aquesta festa. Agrair també al nostre Ajuntament i a la nova Regidora de Falles tot el que fa per les falles al nostre poble. I per últim, demanar disculpes si ens enganyem, açò es fa amb tota la bona

Salutació president H

ola! Benvinguts un any més a la Falla Nord, enguany que complim 15 anys, i és gràcies a tu. Abans de res, m’agradaria agrair a l’ajuntament, policia local, guàrdia civil, protecció civil, autoritats, a la brigada i sobretot a l’equip de neteja per la seua col·laboració ajudant i el bon tracte rebut a la nostra comissió fallera, i sobretot als veïns i comerciants, que fan possible la nostra festa, teniu les portes obertes per a gaudir de la nostra festa fallera. Estem d’aniversari, però també vull felicitar la Falla Sud de Picassent pels seus 35 anys plantant falla, la qual sempre he tingut molt prop de casa i on he pogut conéixer grans amistats. I com no, felicitar també a la Falla Parc la Canyà, que com nosaltres compleixen quinze anys. Començàrem junts en aquesta aventura i a més, vaig tindre l’honor de plantar les meues primeres falles amb vosaltres durant diversos anys. I encara que siga d’una altra població, també vull felicitar a la Falla Taüt de Cullera, ja que tenim algun faller que fa doblet en les dues falles, tant de bo en un futur també tinga’m l’honor de complir 50 anys, i fer tanta història. Ara sí, em dirigisc des del més xicotet fins al més major dels

fallers i falleres; enguany he pogut complir eixe somni que sempre he tingut rondant-me el cap. Ja sabeu el verí que viu en mi per aquesta festa, el qual sempre he dit que és “la meua boja malaltia per les falles”, espere haver-vos contagiat d’aquest “verí” un poquet a tots i totes vosaltres. Involucrat des dels primers anys d’aquesta comissió, volia agrair a tots els presidents i juntes directives que varen confiar en mi, ja que he pogut aprendre de tots i totes i de cadascú de vosaltres, agafant l’experiència per a poder treballar enguany junt amb la meua junta directiva. No vull oblidar-me de donar les gràcies en aquestes línies a la meua directiva, que han sigut els engranatges d’aquest motor. Hem tornat a recuperar viatges, tradicions, gent i hem sabut continuar fent això que ens agrada tan anomenat “Fer Falla”, sense el vostre treball, no haguera sigut el mateix, un gran treball en equip. Als més xicotets i xicotetes de la comissió, no oblideu que sou el present de la nostra festa, jo per sort he tingut bons mestres, des de les “coves” fins al Nord. Heu de començar a aprendre, rectificar, saber escoltar i sobretot continuar treballant per la nostra senya d’identitat, no oblideu que no sou el futur, sou el present. Algun any estareu fent això que de

José

xicotets i xicotetes heu vist en la nostra falla. Sense dubte he pogut compartir mig any amb dues grans falleres que al novembre ja van passar a la història d’aquesta comissió. Gràcies, Laura i Mireia, que fàcil ha sigut voler-vos! I no em puc oblidar de tu Esther, la “mami” de Mireia, la “mami de tots”. Gràcies per estar al meu costat, adoptantme com a fill, que t’ha donat més treball que la teua pròpia filla. Espere en uns anys veure’t com la màxima representant d’aquesta comissió. Amics, amigues, que són família, família de Picassent, Cullera i Múrcia, gràcies pel gran suport. Heu fet que el meu somni siga una realitat i gaudir tots junts de tots els actes, perquè ja diguem això en el Nord de...”Junts mola més!”. Gràcies, Adri, per donar-me l’última espenta i no soltarme la mà, i confiar en mi en aquesta aventura, que tots dos tenim en comú, la passió per les falles (beneïda bogeria). I com no, a tota la teua família, que des del primer moment ha estat en mi, des de la confecció dels jupetins (inclosa, la iaia Carmeta, que havia de donar el vist bo a cada detall), fins a unes quantes calces fetes a mà, i preparar entrepans quan han fet falta, sou una part important en aquest somni.

Gràcies de tot cor. Però enguany el meu somni és doble, ja que tinc l’honor de viure’l al costat de la meua germana, sent ella la màxima representació, sent ella la meua Fallera Major de les Falles 2024. Benvinguda al meu món. I què dir de Carmen? La meua Fallera Major Infantil. L’he vista créixer en el mateix carrer on jo m’he criat, una persona feliç i que sempre està somrient. I el meu fidel company que començarem junts aquesta marxa, sense deixar-me sol ni un moment. Pau, el meu president infantil o el meu “presi tiktoker”. Ens queden poques setmanes per a acabar aquest projecte, però creu-me que has estat a l’altura de tot, i que espere amb ganes els nostres últims dies vivint la setmana fallera, no he pogut tindre millor president infantil. I ara sí, mamà, ho he aconseguit, ho hem aconseguit, mai em soltes de la mà i gràcies per mai tallar-me les ales, eixes que tant has cuidat i protegit tu sola, no sols per això, sinó per 30 anys fent sempre el mateix, et vull. I ara aquestes línies van per a tu, si sí, especialment per a tu, el que està llegint aquest llibret, t’espere al costat de la meua família fallera, en la qual si encara no és la teua casa, en un futur ho serà, el nostre casal el tens obert per a viure amb nosaltres, no sols els 4 dies de falles sinó 365 dies, perquè junts mola més! Llarga vida a les falles. El vostre amic,

´,

jose mendoza i albert

José Mendoza

Junta DIRECTIVA

President: José Mendoza i Albert Vicepresidents: Rubén Gómez i Gómez José López i Ibáñez Mati Ibáñez i Soria Domingo Aguado i Domínguez José Luis Canela i Pérez Pepe Sanchis i Herrera Secretaria: Elia Candela i Pérez Paula Boscà i López Noelia Simó i Caballero.

Delegació Econòmiques Tresorer: Rubén Belsaduch i Aquilar Vicetresorer: Miguel Ángel Quesada i Baltanas. Suport: Enrique Rodenas i Ros. Comptadora: Paqui López i López Vicecomptadora: Mati Ibáñez i Soria Loteries: Francisco Martorell i Aguado Pilar Herrandez i Arias. Cens i recompenses: Luis Prosper i Fernández Eva García i Fernández.

Delegació d’activitats diverses i esports. Delegat activitats diverses: Domingo Aguado i Domínguez Equip de treball: José Luis Canela i Pérez Javier Meza i Hernández Borja Mateo i Aparicio Silvia López i Marinez Sergi Cussó i Cantizano José López i Ibañez Raquel Argente i Rodenas. Lorena Martorell i Aguado Belen Collado i Piles Francisco López i Parra Cristofer Selma i Lucas Pablo Martínez i Almudéver. Francisco José Martorell i Aguado Maria Dolores Albert i Romaguera. Delegats d’esports: Deivid Belenguer i Ramírez David Harana i Pérez Delegació d’infantils i carrosses: Montserrat Aguilar i Moreno. Equip de treball: Esther Bravo i Tormo Àngela Muñoz i Soria Tania Navarro i Rodenas Suhayla Carbonell i Escuin. Delegació de Playbacks Tania Navarro i Rodenas.

Delegació de protocol, presentació, proclamació i aniversari Noelia Simó i Caballero i Noelia Senabre i Camarena Equip de treball: Laura Ramis i Alba José López i Ibañez. Delegada d’indumentària: Noelia Simó i Caballero Delegació de falleres: Tania Navarro i Rodenas Lorena Martorell i Aguado. Delegació de teatre Clemente Nuñez i Sarrio Delegació de llibret i publicitat Adrián Escolà i Fenollar Equip de treball: Elia Candela i Pérez Pepe Sanchis i Herrera. Paula Boscà i López Delegats publicitats: Lorena Martorell i Aguado Esther Bravo i Tormo Adrián Escolá Fenollar Elia Candela i Pérez Pepe Sanchis i Herrera Paula Boscà i López

Delegat de plantà: Pepe Sanchis i Herrera Delegat de crítica i guió: Adrián Escolà i Fenollar Delegat de cremà: José López i Ibañez. Delegat de xaranga: José López i Ibañez. Delegació Manteniment de casal i cuina. José Luis Canela i Pérez Equip de treball: José López i Ibañez José Labuiga i Mercader Vanesa Claver i Mercader Manteniment de casal: Cesar Lara i Pàrra Borja Mateo i Aparicio. Federació Junta Local Fallera de Picassent: Mati Ibáñez i Soria Miguel Ángel Martínez i Hervás Cristina Tronchoni i Tronchoni Delegació Xarxes Socials, Comunicació, Premsa ,App i relacions externes: Adrián Escolà i Fenollar Paula Boscà i López Delegació Logística. Cesar Cordellat i Ibañez

Delegació de Falla: Ruben Gómez i Gómez

Salutació

fallera major 2024

envolguda comissió, és per a mi un honor dirigirme a vosaltres com a Fallera Major de la nostra comissió. Com molts sabeu, per a mi era un somni i aquest any s’ha fet realitat. M’agradaria agrair a totes les persones que ho han fet possible però en concret a una d’elles, al meu germà. Ell és... no sé ni com descriure alguna cosa tan gran. És una persona molt important en la meua vida perquè hem crescut de la mà, sempre s’ha preocupat per mi i ens hem cuidat en totes les adversitats i ara, per fi, complirem aquest somni junts. El 2024 és nostre! Gràcies per fer açò possible, per ser el millor germà del món i sobretot el millor padrí de l’univers. “Fins a l’infinit i més enllà”.

Gràcies a ma mare, per no elegir el camí fàcil, per lluitar i no rendir-se mai. Sempre amb el cap ben alt i ben orgullosos que estem d’ella.

A la meua iaia, que encara que està lluny sempre està al meu cor.

A Adrià Escolà per la seua implicació des de sempre en la família, per fer feliç al meu germà i per tots els consells fallers.

A la meua filla Noa, la xiqueta dels meus ulls, fallereta des del dia que va nàixer i futura Fallera Major Infantil, sempre amb eixe somriure que m’il·lumina els dies més grisos. T’estime molt. I com no, al meu company de vida, al meu home, Javi. Gràcies per fer-me un dels millors regals, recolzarme per a complir aquest somni, no soltar-me la mà, per consentir-me tant i dir que si a totes les meues bogeries.

I ja per a acomiadar-me, convide a tots i totes a gaudir d’aquest any faller. Espere contagiar-vos la meua felicitat i estima per aquesta festa i que les falles del 2024 siguen inoblidables per a vosaltres i la germanor fallera estiga present durant totes les festes.

Cristina

Cristina mendoza i albert

ADULTA 2024

Comissió 12

Abad Cerdá, Ana Abad Cerdá, Arturo Acevedo Prieto, Moisés Aguado Baixauli, Ana Isabel Aguado Baixauli, Carlos Aguado Carretero, Pilar Aguado De Lamo, Alicia Aguado Delamo, María Cristina Aguado Domínguez, Domingo Aguilar Moreno, Montserrat Alamar Tarín, David Albert González, Adriana Albert Martínez, Jennifer Albert Paños, María Dolores Albert Romaguera, Maria Dolores Albert Serra, Dolores Susana Alegre Fernández, Javier Almazán Zaragoza, Lara Álvarez Martin, Ana Isabel Aranda D’angelo, Claudio Aranda Martínez, Maria Sonia Argente Rodenas, Raquel Arribas Albert, Víctor Asensio Migallon, Alba Balmus, Adrian Laurentiu Banacloche Morcillo, Jose Angel Barba Fernandez, Sigrid Barbero Manzano, Jordi Battaglino Cervera, Davide Belenguer Belenguer, Eugenio José Belenguer Ramirez, Deivid Belenguer Real, Raquel Dolores Belenguer Real, Susanna Benavent Corts, Jesus Berjillo Olivares, Yolanda

Berjillo Olivares, Juani Bermell Albert, Antonio Bernal Tronchoni, Juan Carlos Besalduch Aguilar, Rubén Bosca López, Paula Bosca López, Sento Bosch Tomas, Francisco José Bravo Tormo, María Esther Campos Muñoz, Natalia Candela Pérez, Elia Canela Pérez, José Luis Capella Ortiz, Arantxa Carbonell Escuin, Suhayla Carretero Gutierrez, Sergio Castillo Murcia, Laura Castro Muñoz, David Chanza Diaz, Lucia Cicchino, German Claver Mercader, Maria Vanesa Collado Piles, Belén Corchuelo De Lamo, Mireya Corchuelo Maldonado, Diego Yesid Cordellat Ibáñez, Cesar Córdoba Aranda, Carolina Córdoba Martin, Joaquín Francisco Cotrina Acevedo, Rubén Cuenca López, Marta Cussó Cantizano, Sergi Dasí Chisbert, Luis Dassoy Mateu, Maria Ángeles de Gregorio Ortiz, Elena de Haro Martinez, Lorena de La Vega Parets, Yolanda de Lamo Serrano, María Teresa de Lamo Serrano, Laura

Delgado Quirós, José Vicente Duart Esteve, Joana Enríquez Soria, Carmen Escolá Fenollar, Adrián Esparza Herrero, Francisca Esparza Herrero, Paula Esparza Herrero, Maria José Esparza Martínez, Samantha Fabregues Tronchoni, Marc Fernández Adán, Eva Fernández Pérez, Belén Fernandez Reyes, Gabriel Flores Polo, Maria Isabel Font Chumillas, Borja Fortea Requena, Maria Cristina Galdón Tudela, Anna Elisa Galiana Alabau, María García Fernández, Eva Garcia Ibañez, Nuria Garcia Marin, Enrique García Muñoz, Laura García Ruiz, Lucia García Ruiz, Alfonso Garcia Torrome, Sandra Gasco Fernandez, Jose Carlos Georges Martínez, Paola Gil Sempere, María Rosa Gimeno San Bernardo, Maria de los Llanos Gimeno San Bernardo, Amparo Gómez Belenguer, Carmen Gómez Fernández, Sergio Gómez Gómez, Rubén Gómez Millán, Mari Carmen Gómez Ródenas, Miriam Gomez San Luis, Sergio González Senabre, Aarón González Senabre, Rubén González Toledo, Emma Grigelionyte Konstantinaviciute, Aurelija Grueso Rivelles, Yolanda Guillem Olaso, Sara

Guillem Olaso, Marlene Harana Pérez, David Hergueta Medina, Concepcion Hernadez Robles, Fatima Hernández Arias, Pilar Hernandez Aviño, Julio Hernandez Garcia, Luis Hernandez Robles, Jose Carlos Hervas Chulvi, Herminia Hervas Chulvi, María Ibáñez Soria, Mati Iglesias Navas, Adriana Ivars Cordellat, Alicia Izquierdo Plaza, Juan Jose Jericó Sobrevela, María Belén Jimenez Lamas, Javier Jurado de Fez, Pilar Kudelyte, Erika Labuiga Albert, José Lara Parra, Cesar Legazpe Moya, Aida Leon Llacer, Alba Llorens Armero, Josep López Argudo, Guillermo López Bono, Marta López Castro, Manuel López Ibáñez, José Manuel López López, Francisca López Martínez, Silvia López Miguel, Mireia del Carmen López Muñoz, María José López Muñoz, Lorena López Parra, Francisco López Ruiz, Alba López Simó, Sandra López Soriano, Iván Lozano Caravaca, Yoel Alberto Machancoses Puchalt, Irene Mahjoub Anaya, Sara Cristina Mancebo Lopez, Ainoha Mari Real, Maria Ángeles

Marín Carmona, Eduardo Marín García, Adrián Marín García, Víctor Martin León, Manuel María Martínez Albert, Alba Martínez Almudever, Pablo Martinez Bernalte, Aitana Martinez Escribano, Indra Martínez García, Samuel Martínez Hervas, Miguel Ángel Martínez López, María Del Mar Martorell Aguado, Lorena Martorell Aguado, Francisco Javier Martorell López, Amada Mascarell Soldevila, Alicia Mateo Aparicio, Borja Mendoza Albert, Cristina Mendoza Albert, José Mendoza Vargas, Isabel Mesa Biosca, Laura Meza Hernández, Javier Miguel Albert, María Carmen Miguel Albert, Merche Miguel Albert, Paula Molina Ibañez, Alex Molina Romero, Juan Carlos Molina Serrano, Irene Montero Álvarez, Silvia Morcillo Fernandez, Maria Pilar Moreno Maestro, Lucia Moya Herrero, Zulema Muñoz Simo, José Muñoz Soria, Ángela Muñoz Vila, Berbabé Naharro Ballester, Ursula Navarro Jimenez, Jorge Navarro Rodenas, Tania Nieto Labrosa, Mercedes Núñez Sarrio, Clemente Núñez Tronchoni, Borja Orce Diaz, Miriam

Ortega Albert, Adrián Palacios Sanchis, Mario Palop Peris, Maria Vicenta Panadero Martinez, Jose Pascual Castro, Marta Pastor Cañete, Beatriz Pastor Hernandez, Pau Pelayo Diaz, Susana Peloche Rosell, Patricia Perez Bou, Raquel Pérez Ruiz, Carmen Piera Vila, Jose Vicente Primo Albert, Concepción Primo Belenguer, Alicia Primo De La Vega, Miguel Prosper Dassoy, Celia Prosper Estelles, Luis Provecho Grueso, Carla Puchalt Ferre, Arantxa Quesada Baltanas, Miguel Ángel Quesada Jurado, Marcos Quiles Fortuny, Vanessa Quiles Fortuny, Carmen Quiles Fortuny, Carlos Quintana Vivó, Coral Quiñonez Freire, Marco Antonio Raga Cuesta, Juan Carlos Ramirez Rodriguez, Sara Ramis Alba, Laura Real Sanchis, Adrián Real Torre, Francisco Redolar Cordellat, Cristóbal Miguel Ribeiro Mari, Aroa Rodas Tolosa, Rosario Rodenas Ros, Enrique Rodenas Sánchez, Andrea Rodriguez Hernandez, Veronica Rodríguez Primo, Irina Rodríguez Primo, Alex Rodriguez Villarnovo, Jordi Romero Arévalo, Joaquina

Romero Parreño, David Ros Milla, Maite Rosales Martinez, Paula Rubio Felguera, Carlos Rubio Sanchez, Hector Rubio Sánchez, Iván Rubio Sánchez, Jesús Ruiz Bosch, Sergi Ruiz Perea, Miriam Salido Martorell, Maria Teresa Salvador Ibarra, Laura Sánchez de la Iglesia, Vicenta Sánchez Torres, Alicia Sanchis de Rivas, Héctor Sanchis Gómez, Hugo Sanchis Herrera, Vicenta Sanchis Herrera, José Francisco Santamargarita Albert, Nieves Sebastian Sanchez, David Selma Lucas, Cristofer Senabre Camarena, Noelia Serrano Bustos, Moises Silla Prosper, Laia

Simo Caballero, Noelia Soler Pastor, Sandra Soler Pastor, Marta Soliva Checa, Silvia Tarazona Silla, Didac Tejedor Rubio, Sergio Teruel Artacho, Cristina Toledo Soria, Saray Torres Almagro, Adan Triguero Aguado, Lorena Tronchoni Cervera, Inmaculada Tronchoni Tronchoni, Cristina Valera Lapeña, Alain Valero Morcillo, Julia Valiente Ferrer, Ángela Valiente Ferrer, María Amparo Valiente Lopez, Blanca Vázquez Crespo, Francisco José Vázquez Silla, Nicolás Villalba Rubio, Iván Villena Martínez, María Villodre Ferrer, Maya Vioque Sanruperto, Laura

Falla GRAN2024

PARELLA BOLLYWOOD (KARMA TRADICIONAL)

Lema:

KARMA

Artista Faller: Mauricio Moreira , GuiO: Adrián Escolà

INTRODUCCIÓ

El KARMA, eixa idea tan moderna que diu que tot té conseqüència, però escolta’m bé amb paciència que això és un tema que ens interessa. A l’Índia tots pensen que el que faces has de pagar. És la llei de la causa i efecte, i pareix que tenen tota la veritat.

A Picassent ha quedat demostrat, obra que fan, obra que l’han cagat. Començant per l’AUMA o el Mercat i és que ací no se’n salva cap.

CENTRE

Un gran maharajà ens dona la benvinguda, però el tenim un poc cabrejat. Perquè al seu poble les coses van malament, com al nostre poble, com a Picassent. Els veïns som aquest malhumorat home, la ballarina l’alcaldessa de la ciutat, que ben maquillada va ballant, des de fa més de vint anys. L’alcaldessa balla un any més sola, i pareix que al consistori no té rival. Com seguisca així l’oposició, tindrem a Conxa fins a la jubilació.

Amb ritme ben compassat, El ballet domina la composició fent un ball de Bollywood molt coordinat digne de tota admiració. Amb bon ritme i gràcia ancestral, la mestra ensenya al xic a ballar les nostres volgudes danses tradicionals que ballaven els nostres avantpassats. Cada vegada més estan perdent-se els nostres balls a les festes patronals. Fa falta gent que participe en elles ballant i tocant les dolçaines i tabals. Esperem que el KARMA faça realitat els desitjos de tot el grup de ball, i que el treball que fan per la cultura els siga sempre recompensat.

ELEFANT

(KARMA IN-SOSTENIBLE)

A Picassent volen incorporar, unes noves vies cicló-peatonals. Que és una cosa molt moderna que està present en moltes localitats. Ara començaran a pintar carrers amb les vies per a les bicicletes, llevaran llocs per l’aparcament i els cotxes ja veurem on els clavem.

Si volem començar a ser sostenibles igual hem de comprar un elefant, que a més pot donar-nos alegries si tenen la trompa mirant cap a dalt.

L’elefant caga molt i merdes grans, Podríem fer amb ella energia i electricitat. Almenys valdrien per a alguna cosa, no com la dels gossos que sols les anem xafant. El KARMA ens l’està jugant amb el tema de la sostenibilitat, que pare ja en aquesta moda o acabarem enviant-lo a pastar fang.

FAQUIR

(KARMA POLÍTICAMENT INCORRECTE) Aquest faquir està meditant, preocupat per les promeses electorals. Sembla que està molt tranquil, però, quan les començarà a complir? La nostra alcaldessa ens va repartir un gran llibre amb 35 promeses, encara esperem quines va a complir que sempre té mil “escussetes”

Ens prometia un recinte firal, aules d’estudi i moltes ajudes socials. Una oficina de turisme per al visitant, encara que tenen pocs llocs on anar.

De moment el poble està empantanat tot el centre de pates cap a dalt. Ple d’obres que no ens deixen passar segur que tarden més que les de l’Escorial. Per al poble sempre ha tingut promeses, i ara que ja té el nostre vot, sols li queda començar complir-les o el KARMA li ho tornarà tot.

ENCANTADOR DE SERPS (INFLUENCIANT AL KARMA)

Aquest encantador de serps toca la flauta sense parar, per veure si la gent deixa el mòbil i es preocupa pel realment important.

Intenta enlluernar-nos com una serp, com si fora un famós influencer. Tantes xarxes socials ens tenen apardalats i ens allunyen sempre de les realitats.

Tots protesten en internet per les taronges si són del Marroc i no valencianes, però no es ficaran ells a collir, que això no dona likes ni ho poden compartir. La gent major no pot anar al camp i els joves sols volen el mòbil a la mà. No sabem com aquesta història acabarà, però el KARMA és savi i eixirem escaldats

CHAMÁN

(“KARMA”SUTRA FALLER)

En aquell llibre tan antic, la gent sempre molt gaudeix. Podríem dir que és tant faller com sexual, i en aquest KARMASUTRA ho anem a demostrar. Aquestes són sols algunes postures, del llibre més sexual del moment. Segur que els fallers ja les coneixen i les practiquen de nou un any més.

Les Falles de Picassent sempre preparades, per a ensenyar el tamany del pardal, sense pensar que de vegades, l’important és la qualitat. La postura preferida de les Falles, és l’anomenada “el banderí” que a pocs fallers els importa, fins que arriba el 16 a la nit.

La postura de “la botella” porta controvèrsia, a uns els agrada molt i a altres gens ni miqueta. Als primers els agrada la cavalcada i la cassalla, i als altres plantar sempre una bona falla. Amb l’ajuntament “el trapezista” hem practicat, sempre ens han deixat en la corda més fluixa, enguany una regidora de Falles ens han posat, esperem que ens ajude i tinga seny i trellat. No hi ha que oblidar de les Falles els artistes que “el 69” tots els anys practiquen. Els fallers demanen ninots sense pietat, i ells la xuplen i es continuen desgastant.

MERCAT

(MERCAT MUNICIPAL, EL KARMA T’HO TORNARÀ)

Diuen que Shiva és un Déu blau, que destrueix per generar nova vida. Al mercat va construir un Palau que ha sigut la seua ruïna.

El que abans era l’enveja de Picassent, hui és la vergonya d’un poble. I és que el Mercat està sentenciat, l’hem vist morir i ara ja està enterrat.

NINOT D’EXPOSICIÓ (EL KARMA NOCTURN)

Clara lluna en el cel brillant, els carrers buits de gent. A Picassent es fa un silenci, l’oci nocturn ha acabat malament.

Encara els veïns es queixen a cada festa del soroll i del bullici de la gent, i amb cares amargades i serioses demanen silenci quan es fan festes als carrers. Aquest gurú un encanteri està realitzant a l’obscuritat dels carrers de Picassent. Ja que sempre estan els fanals apagats, i fa por passejar per ells. Aquest encanteri farà que els joves no hagen d’anar fora de Picassent. I puguen eixir de festa i passar-ho bé, sense anar a Alcàsser o a Torrent.

Semblen oblidar que també van ser joves, i que el soroll moderat no fa res malament. Esperem que el KARMA actue prompte, i faça realitat els desitjos de la gent.

Era un lloc històric, que tenia molts anys d’antiguitat. No ens queda res al poble perquè quasi tot ho han destrossat.

Pot ser les obres han sigut les culpables al fer-lo de nou i tot molt modern. Ara queden dues tristes parades, i la gent no entra ni sent debades. Ha sigut sempre un lloc privilegiat, per a vendre productes de proximitat. Ara anem a grans supermercats, i deixem de costat als comerços locals. L’Ajuntament hauria d’arreglar, el desastre que ells van crear. Sols fa falta unes poques ganes, i donar ajudes als comerciants.

Demanem que el KARMA siga bo, amb els comerciants que allí segueixen, Que es deixen els diners i el cor per tornar al lloc on es mereixen.

FINAL

I encara que el KARMA no haja actuat el 19 de març cremarem aquesta falla. No s’obliden que tot el que hem contat, és una crítica amb molta sàtira.

D’ACTES FALLERS2024

Programació

MARC, FEBRER

Dissabte 10 FESTA ANYS 80 Dissabte 17 PRESENTACIÓ LLIBRET 2024

21:00h. - Sopar de baix braç al nostre casal, al finalitzar tindrà lloc la Presentació del nostre Llibret de les Falles 2024.

Diumenge 18 REPARTIDA DE LLIBRET 10:00h. - Esmorzar de baix braç al casal

11:00h. - Concentració al casal per a la repartida del llibret pel nostre barri, amb dolçaina i tabal.

14:30h. - Dinar al nostre casal (cal dur el dinar de casa). En acabar de dinar jocs de taula i bingo. Dies 21-22-23 SETMANA DE TEATRE FALLER

Dijous 22 Teatre Faller a les 22:30h a l’AUMA. Actuació de la nostra falla, amb l’obra “LA SENSERRÁ DEL MERCAT” Dijous 22 Portarem els nostres ninots a la Exposició del Ninot. Dissabte 24 CRIDA FALLES 2024

17:30h. Concentració al local de la Federació Junta Local Fallera de Picassent. 18:00h. Inauguració Exposició del Ninot.

19:00h. Crida des de la Plaça de l’Ajuntament de Picassent. 21:30h. Sopar de baix braç i concurs “NordTalent”

Diumenge 25 CRIDA VALÈNCIA - Tots junts anirem a la crida de València.

Des del dilluns 26 fins el dijous 29 de 16:00h. 20:00h. Exposició del Ninot de Picassent.

Divendres 1 ENTREGA DE RECOMPENSES 21:00h. Sopar de baix braç i a continuació entrega de recompenses. Dissabte 2 FESTA FALLERA 17:00h. Festa Fallera amb les 8 comissions falleres de Picassent a la plaça de l’Ajuntament. “Tardeo” amb l’Orquestra “La Pato”, sopar i discomòbil. Diumenge 3 PENJADA DE BANDERES 14:30h. Dinar al nostre casal (cal dur el dinar de casa). En acabar de dinar, penjada de banderes als balcons dels nostres representants. Divendres 8 DIA DE LA DONA 22:00 Sopar de dones falleres al nostre casal, amb la participació de la “Maleta juguetona de Yolanda” Dissabte 9 CONCURS DE PAELLES I TRUITES 08:00h. Concentració al Casal per tal de preparar la il·luminació de les Falles. 20:00h. Inici del Concurs de paelles nocturnes (cal apuntar-se abans al casal). 22:00h. Concurs de Paelles i Concurs de Truites Durant la preparació de les paelles i després de sopar tindrem “DiscoXaranga” amb la nostra xaranga “Xé, que xaranga” Dimecres 13 TRANSPORT I PLANTÀ FALLA GRAN 09:00h. Concentració al casal per a realitzar el transport de la nostra Falla Gran. Plantà amb l’Artista Faller, Mauricio Moreira. Dijous 14 Estarem al casal, preparant la plantà de les falles i preparant el Casal. Divendres 15 PLANTÀ 10:30h. Esmorzar de baix braç al casal, en acabar ultimarem la falla gran i iniciarem la plantà de la Falla Infantil amb l’Artista Faller, Roberto Moratalla. 14:30h. Dinar al casal (cal portar-lo de casa). 17:30h. Berenar per a les falleretes i fallerets,

oferit pels nostres representants infantils Carmen i Pau. 21:30h. Sopar de la plantà. El sopar infantil estarà pagat pels nostres representants infantils Carmen i Pau. En acabar els infantils soparem la comissió major. 00:00 Nit de L’Alba. Dissabte 16. PREMIS 10:00h. Esmorzar al Casal Faller. 11:30h. Cercavila per a visitar les Falles de Picassent (vestits de falleres i fallers). 14:30h. Dinar al casal (caldrà dur el dinar de casa o encomanar-lo i pagar-lo els dies abans senyalats, als nostres canals de comunicació). 17:30h. Concentració al casal per acudir a l’entrega de Premis de les Falles de Picassent 2024. 19:00h. Lliurament de Premis a la Plaça de l’Ajuntament. 22:00h. Sopar al casal. 23:30h. Discomòbil amb DJ: Iván Crisenti. Diumenge 17 CAVALCADA DEL NINOT 10:00h. Esmorzar al Casal Faller. 11:30h. Cercavila per a visitar les Falles de Picassent (amb blusons). 14:30h. Dinar al casal (caldrà dur el dinar de casa o encomanar-lo i pagar-lo dies abans senyalats, als nostres canals de comunicació). 17:30h. Concentració al casal disfressats de hindús per anar al punt d’eixida de la Cavalcada del Ninot . 18:30h. Concentració a la Plaça de l’Ajuntament. 22:00h. Sopar al Casal Faller. 23:30h. Discomòbil amb DJ Domingo Aguado, DJ Jon i DJ Ruben Besalduch. Dilluns 18. OFRENA 10:00h. Esmorzar al Casal Faller. 11:30h. Cercavila per a visitar les Falles de Picassent (vestits de falleres i fallers). 14:30h. Dinar al casal (caldrà dur el dinar de casa o encomanar-lo i pagar-lo dies abans senyalats, als nostres canals de comunicació).

17:15h. Concentració al casal per anar a l’Ofrena. 19:00h. Ofrena de flors des de la Plaça de l’Ajuntament. 22:00h. Sopar al casal i Nit d’Orquestra amb l’orquestra “Pojaztres”. 00:00h. Nit del foc. Dimarts 19 DIA DE SANT JOSEP 10:00h. Esmorzar al Casal Faller. 11:00h. Concentració al Casal per anar al trasllat de Sant Josep (vestits de falleres i fallers). 11:30h. Trasllat de Sant Josep des de la Plaça de l’Ajuntament fins a l’Ermita. 12:00h. Missa de Sant Josep a la plaça de l’Ermita. En acabar, mascletà oferida per FJLF de Picassent. 14:30h. Dinar al casal. El dinar estarà oferit i pagat, per a la comissió infantil i la comissió major, per la nostra Fallera Major Cristina i el nostre President, José Mendoza. Després de dinar, vesprada de bingo per la nostra mítica fallera Marian Dassoy, i jocs i “globotà” per als nostres menuts i menudes. 21:00h. Sopar infantil. 22:00h. Cremà Falla Infantil “En terra estranya”. En acabar la crema infantil, soparem els majors. A partir de les 00:00h. – Cremà de la Falla Gran “Karma” (segons els premi otorgat).

Notes informatives:

La falla es reserva el dret a canviar el programa de festes. Al finalitzar les discomòbils, l’Associació Cultural Falla Nord de Picassent, no organitzarà cap acte que puga afectar el dret al descans dels veïns i veïnes, fins als esmorzars. Per a participar en els actes fallers, caldrà respectar en tot moment les recomanacions indicades per la falla. Enguany durant la setmana fallera, els coberts, seran duts pels fallers i falleres, per a no malgastar plàstics. Qui vulga podrà dur el dinar/sopar de casa.

Acomiadament FALLERA MAJOR2023

migues falleres i amics fallers de la meua volguda comissió, ha arribat el moment de finalitzar aquest meravellós conte que el dia de la meua presentació va començar amb “Laura en el país de les Meravelles”. En aquell moment el meu somni va començar a fer-se realitat acompanyada i protegida per tot el món. Pel camí he conegut a persones que s’han convertit en família, i hem viscut moments bonics i inoblidables. No podria estar més agraïda a la meua família, amics, amigues, fallers i falleres, a la meua mare, al meu home i al meu fill, no tinc prou paraules per a donar-vos les gràcies per tot allò que heu fet per mi. Heu fet de cuiners, d’acompanyants i fins i tot us he contagiat l’amor que tinc per les Falles. No he pogut estar millor acompanyada durant aquest any, els meus companys de regnat, Raül, Mireia i Josep, hem gaudit de les millors Falles de les nostres vides. Hem plorat, hem

discutit, hem cridat als quatre vents i hem gaudit de tot el que hem pogut junts.

La meua xiqueta, Mireia, per a mi no sols hem compartit regnat, sinó que ens hem convertit en tota una família, hem compartit fins a mare fallera, que sempre portaré al meu cor, Esther, també infinites gràcies a tu per cuidar-me tant. Aquests últims mesos de regnat hem estat també amb uns presidents molt divertits, Mendoza i Pau, gràcies per cada moment que hem viscut junts.

A les meues companyes d’any de les altres comissions falleres de Picassent... Què podria dir? Sou per a mi les millors Falleres Majors que haguera pogut tindre.

No vull acomiadar-me sense donar les gràcies a les meues regines per haver-me acompanyat en cada acte. Gràcies falleres i fallers per haver-me acompanyat en aquest any tan fantàstic. Sempre seré la vostra Fallera Major de l’exercici 20222023 de la Falla Nord de Picassent. Laura

LAURA VIOQUE I SANRUPERTO

Quinze anys de Falles al Nord, quinze anys de treball i il·lusió, quinze anys de passió pel foc, quinze anys de cultura i tradició. Quinze anys de moltes rialles, quinze anys de maldecaps, quinze anys lluitant pel que som i pel que hem arribat a ser. Quinze anys omplint amb ninots els carrers, ninots que parlen amb gràcia i passió, artistes que amb molt d’enginy i amor, ens han plantat falles que han creat sensació. Quinze anys amb un mateix sentiment, quinze anys sentint un color, quinze anys de vivències quinze anys de la Falla Nord.

15 FENTanysFALLA 24

Falles2010 president: José Muñoz i Simó president INFANTIL: Iván López i Ángel FALLERA MAJOR: Amparo Miralles i Poveda FALLERA MAJOR INFANTIL: Estefania Deanca i González

Falla Gran

Lema: Una falla al Nord? Artista Faller: Art en Foc Guió: Pepet de l’Horta Premis: 7é Premi Falles Grans

Falla Infantil

Lema: Silenci Artista Faller: Art en Foc Guió: Pepet de l’Horta Premis: 7é Premi Falles Infantils i Premi Millor Crítica Local Infantil

altres premis

4t Premi Carrosses Cavalcada 2010

Falles2011 president: José Muñoz i Simó president INFANTIL: Jonathan García i Lérida FALLERA MAJOR: Amparo Miralles i Poveda FALLERA MAJOR INFANTIL: Noelia Deanca i González

Falla Gran

Lema: Les Modes Artista Faller: Art en Foc Guió: Pepet de l’Horta Premis: 7é Premi Falles Grans

Falla Infantil

Lema: Falles a la granja Artista Faller: Art en Foc Guió: Pepet de l’Horta Premis: 4t Premi Falles Infantils, Premi Ingeni i Gràcia i Premi Millor Crítica Local Infantil

altres premis

4t Premi Carrosses Cavalcada 2011

Falles2012 president: Vicente Sáez i Lezcano president INFANTIL: Borja Flores i Tribaldo FALLERA MAJOR: Susana Callejas i Cano FALLERA MAJOR INFANTIL: Alba Sáez i Candela

Falla Gran

Lema: Les cartes damunt la taula Artista Faller: José Manuel Ribes Guió: Vicente Sáez Premis: 7é Premi Falles Grans

Falla Infantil

Lema: Falla a la vista! Artista Faller: Ángel Navarro Guió: Vicente Sáez Premis: 2n Premi Falles Infantil

altres premis

5é premi Carrosses 2012 2n premi Carrosses 2012

Falles2013 president: Vicente Sáez i Lezcano president INFANTIL: Jon Ander Villanueva i Sánchez FALLERA MAJOR: Maria del Carmen Fortea i Santamaria FALLERA MAJOR INFANTIL: Mireia Ricart i Lorente

Falla Gran

Lema: Cuidem la Terra i el Mar Artista Faller: Venancio Cimas Guió: Vicente Sáez i Mariano Primo Premis: 6é Premi Falles Grans

Falla Infantil

Lema: Màgia natura Artista Faller: Ángel Navarro Guió: José Mendoza Premis: 1r Premi Falles Infantils i Premi Ingeni i Gràcia

altres premis

2n Premi Teatre Faller 1r Premi Llibret 5é Premi Carrosses Cavalcada 2013 4t Premi Carrosses Cavalcada 2013

Falles2014 president: Rafael Pino i Triviño president INFANTIL: Sergio García i Lérida FALLERA MAJOR: Maria del Carmen Fortea i Santamaria FALLERA MAJOR INFANTIL: Sofia Bellido i Navarro

Falla Gran

Lema: Equilibris Artista Faller: José López Ibañez “Selfa” Guió: José Mendoza Premis: 2n Premi Falles Grans, Premi Ninot Indultat, Premi Millor Crítica Local

Falla Infantil

Lema: Una ciutat baix la mar Artista Faller: Ángel Navarro Guió: José Mendoza Premis: 2n Premi Falles Infantil

altres premis

5é premi Carrosses 2014 2n premi Carrosses 2014

Falles2015 president: Javier Martorell i Aguado president INFANTIL: Samuel Espino i Navarro FALLERA MAJOR: Raquel Ayala i Cucó FALLERA MAJOR INFANTIL: Ania Robles i Callejas

Falla Gran

Lema: Açò ho pague jo! Artista Faller: José López Ibañez “Selfa” Guió: Vicente Sáez Premis: 4t Premi Falles Grans

altres premis

Falla Infantil

Lema: Viatge a la selva Artista Faller: Ángel Navarro Guió: José Muñoz Premis: 4t Premi Falles Infantils

1r Teatre Faller 3r Premi Carrosses Cavalcada 2015

Falles2016 president: Francisco Javier Martorell i Aguado president INFANTIL: Álex Rodríguez i Primo FALLERA MAJOR: Pilar Hernández i Arias FALLERA MAJOR INFANTIL: Patricia Primo i Sanchis

Falla Gran

Lema: ¿Cómo están ustedes? Artista Faller: José López Ibañez “Selfa” Guió: José Muñoz Premis: 1r Premi Falles Grans i Premi Ingeni i Gràcia

Falla Infantil

Lema: Aniversari feliç Artista Faller: José López Ibañez “Selfa” Guió: José Muñoz Premis: 3r Premi Falles Infantils i Premi Ingeni i Gràcia

altres premis

3r Premi Teatre Faller 1r Premi Llibret 4t Premi Carrosses Cavalcada 2016

Falles2017 president: Javier Martorell i Aguado president INFANTIL: Hugo Sanchis i Gómez FALLERA MAJOR: Mati Ibañez i Soria FALLERA MAJOR INFANTIL: Alba Martínez i Albert

Falla Gran

Lema: No es per mi, es per Picassent Artista Faller: José López Ibañez “Selfa” Guió: Vicente Sáez Premis: 1r Premi Falles Grans, Premi Ingeni i Gràcia, Millor Ninot Crítica Local i Millor Crítica Local

Falla Infantil

Lema: Contes i fabules Artista Faller: José López Ibañez “Selfa” Guió: Vicente Sáez Premis: 2n Premi Falles Infantils

altres premis

3r Premi Llibret 5é Premi Carrosses Cavalcada 2017

Falles2018 president: Juan Belenguer i Ramírez president INFANTIL: Álex Molina i Ibañez FALLERA MAJOR: Laura Ramis i Alba FALLERA MAJOR INFANTIL: Mireia López i Miguel

Falla Gran

Lema: Enllaçats Artista Faller: Jozsé López Ibañez “Selfa” Guió: Vicente Sáez Premis: 1r Premi Falles Grans i Ingeni i Gràcia

Falla Infantil

Lema: Passejant pels carrers del poble Artista Faller: José López Ibañez “Selfa” Guió: Vicente Sáez Premis: 8é Premi Falles Infantils

altres premis

3r Premi Teatre Faller

Falles2019 president: Juan Belenguer i Ramírez president INFANTIL: Aarón González i Senabre FALLERA MAJOR: Paula Boscà i López FALLERA MAJOR INFANTIL: Irina Rodríguez i Primo

Falla Gran

Lema: Açò està que esclata! Artista Faller: José López Ibañez “Selfa” Guió: Vicente Sáez Premis: 7é Premi Falles Grans

Lema: Elements Artista Faller: Fernando López Cabañero Guió: Vicente Sáez Premis: 2n Premi Falles Infantils i Premi Ingeni i Gràcia

altres premis

3r Premi Teatre Faller 2n Premi Llibret

Falla Infantil

Falles2020-21 FALLES CANCEL·LADES PER LA PANDÈMIA DE LA COVID-19

president: Cristóbal Miguel Redolar i Cordellat president INFANTIL: Adrián Sanz i López FALLERA MAJOR: Noelia Simó i Caballero FALLERA MAJOR INFANTIL: Carla Sanz i López

Falla Gran

Premis: Premi Ninot Indultat 2020

Falla Infantil

altres premis

2n Premi Teatre Faller

Falles2022 president: Cristobal Miguel Redolar i Cordellat FALLERA MAJOR: Noelia Simó i Caballero FALLERA MAJOR INFANTIL: Carla Sanz i López

Falla Gran

Lema: Visca la revolució! Artista Faller: Xesco Gil Guió: José Mendoza i Adrián Escolà Premis: 1r Premi Falles Grans, Premi Ingeni i Gràcia i Millor Ninot Crítica Local

Falla Infantil

Lema: Rumb al paradís Artista Faller: Roberto Moratalla Guió: José Mendoza i Adrián Escolà Premis: 4t Premi Falles Infantils i Millor Crítica Local

altres premis

5é Premi Carrosses Cavalcada 2022

Falles2023 president: Josep Llorens i Armero president INFANTIL: Raúl Sanchis i Gómez FALLERA MAJOR: Laura Vioque i San Ruperto FALLERA MAJOR INFANTIL: Mireia Martin i Bravo

Falla Gran

Lema: El teatre que a Picassent no li falte Artista Faller: José Miguel Gasent Guió: José Mendoza i Adrián Escolà Premis: 3r Premi Falles Grans i Premi Millor Ninot Crítica Local

Falla Infantil

Lema: Molta festa! Artista Faller: Roberto Moratalla Guió: José Mendoza i Adrián Escolà Premis: 1r Premi Falles Infantils i Premi Ingeni i Gràcia

altres premis

3r Premi Teatre Faller 3r Premi Carrosses Cavalcada 2023 2n Premi Carrosses Cavalcada 2023

15ANYS

15ANYS 41

15ANYS

recull,

FOTOGRAFIC

FALLA GRAN 2023 i relacIO de premis Lema: El teatre que a Picassent no li falte! Artista Faller: José Miguel Gasent Guió: José Mendoza i Adrián Escolà Premis: 3r Premi Falles Grans Premi Millor Ninot Crítica Local Falles Grans

FALLES 2023

Records

Plantà Falles

Exposició del Ninot

Cercaviles

Entrega de premis

Disfresses

Ofrena

Cremà

FALLEr 2023-24

Exercici

Elecció representants

20 de maig a la nit, les falles es concentren a la seu de la federació junta local fallera de Picassent, per tal de celebrar la tradicional nit d’Albades. Un acte que és un regal per a l’oïda, les notes musicals més familiars i les lletres més tendres de part d’alguns familiars, dolçainers i tabals per tal de retre homenatge a Verge de la Vallivana, a la verge de la Miraculosa, i als diferents representants de les falles de Picassent d’una manera molt valenciana. Ah, i la nit d’Albades no és sols música tradicional, en finalitzar l’acte anem tots junts a sopar a la falla el Molí, a acabar les energies que ens quedaren.

Nit d’Albades

Festa Rociera

El 6 de maig, viatjarem a Andalusia, comunitat de llum, color, sabor, música i festa. I com tot això a la falla Nord, ens encanta, no podíem evitar celebrar la nostra pròpia festa “rociera” pel mes de maig. Les acolorides faldes de piquets, les tapes, les flors, les sevillanes, les actuacions, tota una celebració que ens feia estar en Andalusia, sense eixir de la nostra falla.

Encara que semble que no, podríem dir que l’inici de l’exercici d’actes oficials religiosos, comença amb les festes de la Verge de la Medalla Miraculosa de Picassent. Un cap de setmana ple d’activitats com la fira de la tapa i el comerç, encara que per previsió de pluja es van traslladar per a la festivitat del corpus els actes religiosos com la missa i la processó, sí que es van poder celebrar, on els nostres representants van assistir.

Besamans Verge de la Vallivana Després d’uns anys d’aturada, la falla Nord va tornar a organitzar l’esperat campionat de futbol sala amb una gran acceptació de jugadors i jugadores en aquesta cinquena edició. Un cap de setmana amb molta calor però amb una bona jornada d’esport entre les falles.

Festes Miraculosa Encara que el temps no acompanyava, vam poder realitzar el besamans a la nostra patrona, vestits de fallers i vestides de falleres. Tot seguit celebràrem la festivitat del Corpus Christi, acte que no es va poder fer perquè va començar a ploure.

V Campionat Fubtol Sala

Falles no són sols tres dies de març, falles són tot l’any si t’ho proposes, i la millor manera de retrobar-nos després de falles, va ser fer, el 18 de juny, una excursió al parc aquàtic “Aquopolis de Cullera” per donar la benvinguda a l’estiu. Encara que el temps per moments no ens va acompanyar molt, no va ser excusa per a passar un dia en la nostra família fallera. Tornem als dònuts?

Festa Sant Joan

Excursió Aquopolis Encara que en juny teníem una infinitat d’activitats, havíem de celebrar la nit més màgica, la nit de Sant Joan el 24 de juny. Per unes hores, vàrem viatjar a Alacant des del nostre casal, i vàrem transformar el nostre casal en una Barraca, plena d’activitats per a totes les edats des de la festa de l’aigua a la mítica tómbola, que va ser possible gràcies als comerços als quals estem molt agraïts. Tinguérem la nostra foguera, sopar al carrer, i no podíem de tancar de millor forma la nit de Sant Joan, que amb la nostra Disco-Xaranga, que saben com motivar-nos, perquè la festa continue.

És un honor tornar a la “gala dels 1”. Aquesta vegada es va celebrar a Borriana i vam poder tornar a viure aquesta experiència, ja que vam obtindre el primer premi de falles infantils. Premi infantil que només hem guanyat en el 2013 i en les falles del 2023.

Gala dels 1 55

Besamans Verge dels Desamparats I campionat de futbolí

A pesar de la calor, no podíem faltar a una cita molt important del mes de juliol, la festa del nostre patró, Sant Cristòfor Màrtir. Vam celebrar la missa i després la processó.

Festes de Sant Critòfor

Un dels moments més emotius de l’exercici faller és l’Ofrena del 18 de març. Per això, tornar a desfilar en homenatge a la nostra Patrona, per la seua festivitat, en el mes de setembre, és una cita molt remarcada al calendari de la nostra falla i dels nostres representants.

De nou, el perfum de les flors, la llum dels ciris, els trasllats i la música solemne de la banda, la bellesa de la nostra indumentària... vesteixen de gala els carrers de Picassent per un motiu en comú. Picassentins, “tots a una veu, visca la Mare de Déu” Arriba el 3 de setembre, i per motius

de pluja la cavalcada se suspén i es trasllada al 10 de setembre, però aplegà el dia més multicolor. Dues carrosses, que ens varen fer viatjar més que mai!

Abillats amb les nostres millors disfresses de països “Perdem el nord” guanyà el 3r premi i de simpàtics pingüins i ninots de nou amb “Al pol nord” amb un segon premi, vam omplir els carrers de Picassent de dolços, confeti, i obres d’art sobre rodes, per tal de fer que no es tractara sols d’una simple desfilada, sinó una autèntica festa de música, colors i de conéixer altres cultures.

Festes Majors

Playbacks Després de molts anys, la falla nord, tornava a participar en el concurs de playbacks organitzat per la falla Mercat de Picassent. El 23 de setembre va posar en escena “Ballant un Nord lliure”.

Hem de dir que tenien molts nervis, però amb molt d’èxit, deixaren a la falla Nord al millor dels llocs, amb un segon premi. Moltes gràcies falleres, ho féreu molt bé, sou unes verdaderes artistes!

Enguany vam poder gaudir d’una vesprada d’humor a la nostra falla amb l’actuació del conegut monologuista Miki Dkai.

Monóleg Miki Dkai Besamans Morella

Penjada quadre 2023 Com marca la tradició, abans que arribe la proclamació, toca penjar el quadre de les falles del 2023 per poder continuar amb la història de les falles.

Tocava alçar-se prompte després de l’actuació del monologuista Miki dKai i posar rumb, cap a Morella, a celebrar el tradicional acte del besamans a la seua patrona la Verge de Vallivana. Acte que compartim les falles de Picassent i enguany també al costat dels membres de dolçaina i tabal de la nostra localitat. Vam poder gaudir d’un diumenge molt complet on férem una cercavila pels seus carrers, coneguérem un poquet més Morella, degustarem el seu plat més tradicional a l’hora de dinar, entre moltes coses més...

Festivitat 9 d’octubre

Els primers rajos de sol d’un dissabte d’octubre, fan obrir els ulls als nostres representants del 2024 que esperen amb nervis, la seua proclamació. L’alegria en sentir els primers pasdobles de la nostra xaranga en arrancar el camí cap a les que seran les nostres Falleres Majors de l’any 2024, la seua pell de gallina en pujar a l’escenari on la màgia ocorre. La proclamació és un dels primers actes oficials que per als fallers i falleres del Nord, és l’oportunitat perfecta per anar obrint boca per a les falles del 2024.

Com és tradició a la falla Nord, el dia 9 d’octubre ens reunim al casal per tal de celebrar aquesta festa i la de Sant Dionís fent activitats per als nostres i les nostres infantils, tallers de poesia i tot, al voltant d’una taula amb els amics i amigues, i si pot ser, sempre, amb la nostra gastronomia. A més, com mana la tradició valenciana, dinem i fem un concurs de paelles perquè a la nostra falla, són més que paelles. És la manifestació de la rica cultura gastronòmica que tenim a València i en la qual, afortunadament, molts i moltes de la nostra falla són autèntics experts.

Proclamació

Com que a la falla Nord no sabem dir que no mai, no hi ha festa que se’ns escape. Qualsevol excusa és bona per fer d’un dia, una festa o una tradició. Per això, també celebrem la nit de Halloween amb un passadís del terror i un aperitiu que sempre fa comboi.

Halloween L’escalfament perfecte per a continuar el rumb cap a març. Com sempre diuen, el que és bo es fa d’esperar, però nosaltres, no podíem esperar tant perquè poques setmanes després de passar la proclamació, l’11 i 12 de novembre vàrem fer la nostra presentació. La presentació, o l’acte que et fa viatjar a terres estranyes, amb els seus colors, decorats, llums, lluentor dels vestits que molts dels nostres fallers i falleres llueixen per primera vegada eixe any, les notes de música que ens animen a desfilar, la cercavila... La Presentació sempre és sinònim de tast del qual està per arribar.

Presentació

Presentació d’esbossos

Per fi arriba, un dels dies més esperats per a la nostra falla, desvelar com seran els nostres projectes per a les falles del 2024. Un acte on els nostres artistes fallers, Roberto i Mauricio ens van presentar les falles i ens la van explicar al costat dels nostres representants, falleres i falleres de la nostra comissió. No hi ha millor manera d’anar calfant els motors que posant el compre enrere pel mes de març.

Visita Falla Gran

Cavalcada de Reis

Falla

2024 NORDpicassent

EN TERRA estranya apartat temàtic

En “En terra estranya” hem volgut fer un xicotet homenatge a la famosa cançó que cantava la coneguda cantant valenciana Concha Piquer.

Farem un repàs pels inicis de la Falla Nord i el fet de crear una nova comissió fallera a un barri nou de la població, on les Falles fins al moment eren estranyes, un article de José Muñoz, fundador de la nostra comissió.

Continuem amb l’article de Pepe Sanchis (delegat de falla), que compta les estranyes vivències que any rere any hem hagut de suportar a la plantà durant aquest xicotet, però costós, camí. Paula Boscà, també fallera de la comissió ens endinsa en la història d’un dels artistes més reconeguts que té Picassent, Juli Sanchis, o més conegut com a Harca, per a cap persona de Picassent és estrany sentir aquest nom.

“Diferents accents, mateixes falles” ens dona a conéixer una xicoteta representació d’artistes fallers que no són valencians i han triomfat al món de les Falles, un repàs de Juanjo Medina de la Revista Cendra.

I no podem oblidar, que les Falles són la millor festa del món, i el foc i la crítica, són el seu

fil conductor. Però, no sols en les Falles estan presents, Adrián Escolà ens fa viatjar arreu del món i les seues festivitats que guarden semblança a les nostres festes josefines.

Nacho Romero, ens dona el seu punt de vista actual de les Falles, on abans eren de barri, i ara, Falles en terra estranya.

Un altre conegut en tot l’àmbit faller és l’artista picassentí Paco López, que ha triomfat a les Falles del Cap i casal i moltes poblacions, José Mendoza, president i amant dels treballs de Paco fa un recorregut per la trajectòria d’aquest. La Falla del Túria de Buenos Aires (Argentina) és la protagonista de l’article de Vicente Sáez, on ens mostra la creació d’aquesta falla per valencians residents a terres americanes.

I no podia faltar en aquest llibre la gran Concha Piquer, una artista de copla i valenciana que no va tindre cap terra estranya, ja que va triomfar en gran part del món. Per acabar, alguns dels nostres fallers que no varen nàixer a la terreta, però són fallers fins a la medul·la ens donen les seues perspectives i opinions sobre la festa de les falles.

una FALLA AL NORD

que s’acostaven a la nostra crida, des de molts racons de la nostra població. Molts per intentar descobrir el que volíem fer. Altres més, decidides a arriscar amb tot. Emocionant era com acudien a nosaltres famílies senceres, decidides a formar part del projecte. Sense dubtar. Era fantàstic descobrir el poder social que podíem tindre. Una falla a la zona Nord!... allà on va començar a formar-se com si fos un poble nou als afores de Picassent. Molta gent de fora del poble, i que havien decidit viure en ell, que amb ganes de fer noves amistats, i relacionarse amb noves persones a la localitat, van decidir apuntar-se i unir-se al projecte.

Il·lustració

SERGIO ALCANIZ

uinze anys. Sembla mentida. Però sí. Ja són quinze els anys que fa la nostra associació cultural fallera. Si intentem recordar els inicis de la nostra jove falla, ens adonem que sembla que siga l’altre dia quant vam donar l’inici d’aquesta aventura festera. Les pors i els nervis serien el resum exacte del qual vam sentir els primers mesos de la vida fallera.

Jose ,

MUnÑOZ I SIMÓo 64

Gent que ens vam trobar per primera vegada, junts per a intentar portar endavant aquesta nova aventura. Una història on buscàvem un pròleg. Un inici amb lletra majúscula i negreta. Persones

D’altres, amb ganes d’iniciar noves relacions dins d’una nova agrupació on des de zero, compartiríem iniciatives, decisions i moments de compaginar les nostres vides, amb la rutina de la vida nostra, amb la falla. Va ser en les falles de l’any 2008, després de l’entrega de premis, i amb la necessitat de voler formar part d’una falla de nou, i de poder viure tots aquells sentiments viscuts durant tota la meua vida en el Molí, i sense haver d’estar fent noves amistats en falles ja creades, naix la idea d’intentar fer una trobada de gent per a veure si tirava endavant el projecte. Però no va ser fins a l’abril on publique en internet la idea de crear una nova comissió fallera. Gràcies a la publicació en algunes pàgines d’internet, i xarxes socials, una persona, Merche, una veïna de

Picassent, però de Madrid de naixement, em va comentar que podríem també posar papers de publicitat repartits per la zona del poliesportiu, la zona on volíem fer la nova falla. És llavors quan posem un dia. Un lloc. Més gent s’interessa per la idea i ens reunim amb ells per a parlar abans de fer les primeres trobades. A la fi, ja tenim una data d’inici!!!

EN TERRA estranya

Vàrem fer tres reunions importants per a poder començar a enllestir tots els caps solts. Al bar Ruiz, al bar de la Cooperativa de la plaça de l’ajuntament, i a un bar de davant del poliesportiu. Van ser tot un èxit. Va acudir gran nombre de gent. La idea volia fer-se una realitat. Era ja una realitat. Hi havia molta gent decidida a formar part de la nova falla, que anomenarem Nord en una de les reunions. Ens vàrem presentar tres persones per a començar aquest nou projecte, i poder ser president. Per votació vaig ser elegit.

Vaig formar la primera directiva de la falla. Vam posar una quota mensual per a poder anar cobrint les primeres despeses. La gent va confiar en nosaltres, i varen anar pagant les primeres mensualitats sense por, i crec que va ser eixa confiança una de les coses que varen fer que continuarem endavant, a pesar dels problemes dels inicis. Tots els inicis no són gens fàcils, i menys quant tens 23 anys. Però gràcies a molta gent que té ganes,

Inauguració Casal Faller. Arxiu: José Muñoz

Presentació Adulta 2010. Arxiu: José Muñoz

Comissió Adulta junt a la Falla 2010. Arxiu: José Muñoz

tot tira endavant. Primeres reunions de 3 hores. Primers playbacks, primer casal, teatre faller, buscar artesans fallers, ubicació, demarcacions, músics, decorats, plors i rialles, disfresses, capea, falleres majors, presidents, comissió. Una directiva capaç de lluitar pel somni comú de tots i totes nosaltres.

I així és com vàrem cremar els primers monuments del Nord, i tinguérem focs d’artifici, mascletà... i banda de música, sopars, i tots els ingredients necessaris per a fer el que ara és la falla Nord. Xiquets i xiquetes que han crescut en aquesta comissió en aquests quinze anys, parelles noves, noves amistats, gent nova i gent que ja no està i varen deixar la seua essència, mirades innocents que miren il·lusionades cada pas que donem els majors. Hem tingut a grans presidents, molt bones falleres majors. Molts casals. Molta gent. Artesans. Encara avui sóc capaç, després de XV anys, d’esborronar-me i sentir freds al cos, cada vegada que la nostra il·lusió fallera aconsegueix un premi, un passacarrer, un xiquet que mira el monument amb gran expectació. Una ofrena plena de falleres del Nord. La pujada d’una fallera major en la seua presentació. Les crítiques locals llegides per la gent que ve a veure els nostres monuments. Un castell de focs o una albada en la nit. La xaranga tocant l’himne mentre ix la fallera

major i el president de casa per a desfilar. Som un punt cardinal a Picassent que esperem puga viure per molts anys. No serà mai fàcil, però si estem units i unides, i tenim ganes de fer de la nostra falla, la millor de totes, tot anirà endavant. Hem anat aprenent coses noves, per anar agafant experiència. Hem intentat mantenir la nostra essència des dels inicis. No ens agrada gaire seguir normes, ens agrada que tota la gent participe, i sobretot, volem la igualtat per als nostres associats.

El llibre que entre tots estem escrivint, servirà per a engrandir el teixit associatiu i cultural, d’una zona de la nostra localitat, en moltes de les activitats i festes del nostre municipi, ja que gran part de la població venien de fora de Picassent. Això és molt gratificant.

Hem creat amistats per a sempre. Hem creat falla. I és que, la nostra frase actual descriu molt bé el que volem perquè JUNTS MOLA MÉS. Per molts anys més. FELICITATS FALLERS I FALLERES!!!!

«I així és com vàrem cremar els primers monuments del Nord, i tinguérem focs d’artifici, mascletà... i banda de música, sopars, i tots els ingredients necessaris per a fer el que ara és la falla Nord».

Comissió Infantil junt a la Falla 2010. Arxiu: José Muñoz

EN TERRA estranya 67

quinze anys plantant AL NORD

hora abans de passar el jurat. Dos anys vàrem estar sense plantar, i la següent plantà, sense parar de ploure va estar. L’any passat no encaixava la falla, fins que l’artista es va adonar que s’havia equivocat i eixa peça era d’una altra falla.

Molta tensió i moments durs, però sempre acaba bé i amb moltes alegries. Quatre primers premis de falla gran i dos d’infantil demostren que sempre podem solucionar els problemes. Tot un any de treball, que ix al carrer el dia 15 de març.

Il·lustració, ,

JOSE LOPEZ SELFA

a plantà, és el moment, més esperat per tots els fallers i falleres, és el moment de traure al carrer les il·lusions i el treball d’un any. Al Nord ja fa quinze anys que plantem falla, donant vida i color a un barri jove i molt faller, que viu aquesta festa cada any amb més intensitat.

Pepe , SANCHIS 68

Els primers anys plantarem al tomb, el 2017, el recorde amb molt de vent i pluja dies abans i també amb la falla ja al carrer. En el 2018 tota la nit plantant amb un fort vent, que s’ho emportava tot, no poguérem pujar les campanes que anaven dalt i acabarem de decorar una

Uns anys d’il·lusions, de buscar artesans fallers, de trobar projectes, moltes reunions, hores de converses entre delegats, imatges de falles, esmorzars, tertúlies falleres i, preparar el sopar de presentació d’esbossos, per a nosaltres, sempre és un acte molt important que al Nord valorem molt. Des del moment que tenim els projectes signats, comencem a buscar quin tipus de decoració és ideal per a la falla, gespa, pedra de colors, trenca dits, fins i tot una font. Tot està minuciosament estudiat per a donar-li vida a la falla amb les decoracions. Critica, cartellera, cada cosa es prepara durant l’any estudiants tots els detalls. Des que formarem la falla, hem aprés i hem evolucionat molt, fins ara que fem de les millors decoracions de totes les falles. La crítica és també, molt important per a la falla, hores i hores de

«Quatre primers premis de falla gran i dos d’infantil demostren que sempre podem solucionar els problemes».

Plantà Falla Gran 2012. Arxiu: Falla Nord

buscar tot allò que volem dir d’una manera enginyosa i que açò ens ha fet aconseguir diferents premis de crítica. Buscar transport, grua, lloc on guardar la falla i tot allò que envolta la falla. El muntatge de la il·luminació de la falla, una tradició a la qual acudeixen els fallers i falleres i no falta l’esmorzaret i les rialles. Podria contar distintes anècdotes viscudes plantant aquests anys, tensió, nervis, transports complicats, “plantaes” amb mal oratge, vent, pluja, fred, nits de plantà sense dormir ajudant als artistes, decorant, tirant de grua, retocant la il·luminació, però, encara

que semble molt de treball, per als fallers i les falleres, no és feina si no és il·lusió i passió per les falles.

Per a mi compartir aquests anys de plantà amb la gent, ha sigut el millor sense dubte. Fallers que amb passat per la falla als quals els he contagiat la meua passió per les falles i han viscut l’experiència de plantar falla al meu costat.

Cada any són més els fallers que ajuden i fan que siga especial, molt xiquets i xiquetes joves de la falla que esperen que arribe la góndola amb il·lusió, que fan meravelles decorant i donant vida a la falla. Sense dubte al Nord som de falla.

Plantà Falla Gran 2013. Arxiu: Falla Nord

Com a delegat de falla durant quinze anys, m’agradaria donar les gràcies des d’ací a tots els fallers i falleres que han viscut amb mi aquesta experiència, que han demanat el dia en el treball per ajudar a plantar falla. També a la falla Nord, per apostar sempre per la falla, que és l’essència d’aquesta festa. Plantar falla és una experiència única, viure el dia dels premis amb tots els fallers, els nervis, la passió, la il·lusió no té preu. Us convide a tots a gaudir de la plantà al meu costat. Us espere el dia 15 ajudant a plantar falla. Al Nord sempre som i serem de falla.

Plantà Falla Gran 2019. Arxiu: Falla Nord

Plantà Falla Infantil 2014. Arxiu: Falla Nord

Plantà Falla Gran 2017. Arxiu: Falla Nord Plantà Falla Gran 2016. Arxiu: Falla Nord

Juli Sanchis Aguado artista i , PICASSENTI Il·lustració

JULI SANCHIS HARCA

Paula , , BOSCA LOPEZ 72

n poble, siga de la grandària que siga, no és més que un conjunt de persones que viuen en una zona determinada d’un territori i que podran establir una sèrie de relacions entre elles, o no. Les persones que tenen familiars que viuen en altres zones del país, a zones, diguem-ne rurals, quan passen alguns dies a l’estiu, diuen que estan molt bé, més encara els xiquets i les xiquetes perquè viuen al carrer, juguen i fan bondats o maldats, que de tot hi ha. Cert és, també, que el número d’habitants no sol ser molt elevat. És per això que també es coneixen tots i totes, saben de quina família ets i, fins i tot, de quin peu coixeges.

La immensa majoria dels lectors i lectores d’aquest article, si han tingut el detall de donar-li una ullada al llibre de la falla Nord de Picassent, viviu, vivim al nostre poble, a Picassent, que està ja en més de 20.000 habitants. I, per una senzilla regla de tres, com més gent viu a un poble, més difícil és que pugues conéixer a “fulanito” o a “fulanita”, xica sí, la filla de... I, si a més, li afegeixes les dinàmiques en les quals hem entrat, d’anar corrent tot el dia, de viure en unes finques meravelloses i molt boniques, però que no coneixes el nom del veí o veïna, i que si coincideixes a l’ascensor, dius, com a molt allò de bon dia... Clar, com vas a conèixer a altres persones del poble? Per cert, per això, entre altres moltes coses, m’agrada viure les falles a la meua falla, perquè ací, en definitiva, som una gran família o un poble xicotet, com vulgueu.

Si jo dic el nom d’un veí: Juli Sanchis Aguado, tal vegada els sonarà. I si dic el nom Harca, tal vegada més d’una persona, dirà que sí, que sap qui és. Moltes altres, evidentment no.

«La sàtira és l’arma més eficaç contra el poder: el poder no suporta l’humor, ni tan sols els governants que s’autoproclamen democràtics, perquè el riure allibera les persones de les seues pors». Darío Fo

Parlem ara una miqueta de què és l’humor. Els diccionaris diuen que és l’estat d’ànim d’una persona que es manifesta en una actitud d’alegria o d’enuig davant dels esdeveniments de la vida. Manera d’actuar, parlar o representar la realitat dirigida a divertir i fer riure la gent. També podem dir que és la facultat de descobrir i expressar elements còmics o absurdament incongruents en idees, situacions, esdeveniments, actes, etc.

Si continuem buscant i arribem a la paraula sàtira, trobem que és un fet que té per objecte la denúncia, mitjançant les lletres, les imatges, els dibuixos, i que eixa denúncia pot ser sobre comportament socials, persones o col·lectius. Dario Fo, un autor teatral italià, va dir que la sàtira és l’arma més eficaç contra el poder: el poder no suporta l’humor, ni tan sols els governants que s’autoproclamen democràtics, perquè el riure allibera les persones de les seues pors.

Per a acabar de tancar el cercle, hem de saber que una caricatura és un dibuix humorístic que destaca i magnifica les característiques del que es dibuixa, normalment el rostre d’una persona. Caricatura prové del terme italià Caricare, que vol dir exagerar. I no és gens fàcil trobar una persona que tinga humor, que domine la sàtira, la bona, i que siga un mestre fent caricatures. És difícil, molt difícil aconseguir el domini de totes aquestes tècniques. Per a obtenir-ho, hi ha dos requisits, a parer meu fonamentals: dominar la tècnica del dibuix i tindre

una gran intel·ligència. Tècnica i coneixement. Recordem ara una expressió que l’hem escoltada en moltes ocasions i que, segurament, cadascú de nosaltres també haurem dit en més d’una vegada: “val més una imatge que mil paraules”. Què volem dir quan afirmen això? Doncs això, que amb una imatge podem “dir” molt més que amb moltes paraules perquè, si l’artista és bo, en un sol dibuix, en una caricatura, i molt poquetes paraules, es converteix en el dard que mostra i denúncia una realitat. L’humor gràfic arriba més ràpidament al cor de

Harca. Arxiu: Juli Sanchis (Harca)

la gent, aconsegueix més impacte i més emotivitat que el text que acompanya.

Juli Harca és una de les persones que és capaç de dominar totes les tècniques necessàries, més la seua intel·ligència i visió del món. És tot un artista reconegut en molts països del món. Harca, a les seues vinyetes, utilitza un humor mesurat i de denúncia, criticant les arbitrarietats dels poderosos. Porta creant des de l’any 1968 i mai no ha oblidat

Dibuix d’Harca considerar com Best Cartoon al “The 7th Sejong International Cartoon Contest Sicago. Corea del Sud. Arxiu: Juli Sanchis (Harca)

la seua terra, el territori valencià, perquè Juli és una persona compromesa, fidel i defensor del valencià, que sempre fa servir. I ara, més que mai, ara que la tolerància sembla que se n’haja anat de la nostra societat, Harca és més necessari que mai.

No he fet la relació dels premis aconseguits en més de vint països del món, ni de les exposicions individuals i col·lectives, ni dels seus llibres publicats, el darrer “Mercats”, editat per l’Associació de Cristòfor Aguado. Parleu amb ell i seguiu la seua obra.

EN TERRA estranya 75

diferents accents, MATEIXES FALLES Il·lustració,

JOSE LOPEZ SELFA

sovint, les persones han de construir un projecte de vida en tierra extraña, com cantava Concha Piquer. La Festa de les Falles, sempre acollidora, no escapa al fenomen migratori i no són pocs els i les artistes que, venint de lluny, han aportat el seu granet per al creixement de la Festa.

Juanjo

MEDINA BONILLA revista cendra 76

El primer nom d’una llarga llista, ens transporta a 1820 quan l’italià Félix Casalis planta una falla a la plaça de Sta. Catalina, cantó al carrer de Saragossa —hui desaparegut—, que amb el mite de Faetón, feia referència a Fernando VII, qui uns dies abans jurà la Constitució de 1812. Casalis, acabà, per la temàtica del cadafal, a la presó de Sant Narcís, on, sembla, se li sentia lamentar-se que «La muladeta fal-la ma perdutto!».

Esta és la primera atribució d’una falla al promotor i, pot ser, artista. Casalis nascut al Piamonte italià al voltant de 1763 emigrà a Barcelona, on va casar-se en Narcisa Mur i traslladant-se a Valencia en la primera dècada del segle XIX, regentant diferents locals d’hostaleria, fins a ferho amb el Café del Sol, al carrer de Saragossa. Casalis mor segurament en 1841, deixant en mans dels tres fills el negoci familiar, fins que en 1872 mor la seua filla Teresa, perdent-se el llinatge1. Segons les Falles guanyen força, anà creant-se la professió d’artista faller. A mitjan segle XIX fusters, pintors, ebenistes, palmiters i qualsevol professional o aficionat amb dots artístiques, s’encarregaven de la construcció dels cadafals, pintar les bases i murals que les decoraven o modelar les carasses i mans per donar vida als ninots. Després, les comissions necessitaren persones més especialitzades en créixer la Festa i les falles es feien més grans. Eixos artistes les creaven, primer a temps parcial, completant els ingressos dels obradors i, més tard, a temps complet. Sembla que tots eren nascuts a Valencia o els seus voltants. Però els cicles migratoris i les males condicions laborals en algunes zones d’Espanya i d’altres països, fan que això

1 Per saber més d’esta història, deuríeu de llegir el llibret de la Falla Plaça de la Reina- Pau- Sant Vicent de 2020, que commemora el dos-cents aniversari de la mateixa.

canvie i comencen a fer falles artistes vinguts i vingudes de més enllà de les línies marcades a un mapa.

Falla Alberedea-Av. de França 2019. Grego Acebedo. Arxiu: Cendra Digital

En estes pàgines intentarem acostar-nos a la trajectòria més destacada d’elles i ells. Alguns van fer-ho de manera testimonial. Altres es convertiren en part indispensable de l’historia de la Festa, per la seua influència, el seu palmarés i el llegat artístic, tècnic i humà que deixaren. ***

ACEBEDO GARCÍA, GREGORIO

Naix en Almargen (Màlaga) en 1987. Format en l’Escola d’Art i Disseny (Esardi) d’Amposta, planta les seues primeres falles a Benicarló —població on residix— en 2014, amb L’Embut, Dites i refranys, i Nou Barri, La basseta del Bovalar. Debuta en Valencia a l’any següent amb Escalante- Marina, amb la falla Dites i refranys. En 2017 se li concedix el Premi Salvador Debón, que convoca la falla Pl. del Dr. Collado, que reconeix a l’artista revelació de cada any. En 2019, amb Comte de Salvatierra- Ciril Amorós s’estrena en Especial, amb Mira, escolta i no calles. A més, en 2018, debuta en Fogueres, amb Fernando Foix, plantant en Baver- Antigons la foguera Trappist-1, de Categoria Especial, repetint en 2019 amb Un gir copernicà!, que comportà l’indult del ninot presentat a l’exposició.

A més Acebedo fa treballs de pintura per a companys, pintura mural, quadres o encàrrecs amb què diversifica la seua obra.

Falla Plaça del Pilar 1986. Vicente Agulleiro. Arxiu: Joan V. Ramírez

AGULLEIRO AGUILELLA, VICENTE

Naix a Saragossa (1945), traslladant-se a Burjassot. La seua formació la fa en l’Escola d’Arts i Oficis, a l’Escola de BBAA de Sant Carles, i als obradors de Regino Mas, quan Mas ja no feia falles, i de Vicent Luna. D’ells absorvix l’estil clàssic que marcaria la seua producció. Planta la seua primera obra per a Visitació- Oriola, L’aigua és per als patos, 1968, aprovant l’examen per a ingressar al Gremi d’Artistes Fallers i obrint una de les trajectòries professionals més reixides de l’història. Ja en 1971 planta en 1ªA, P. Salvador AbrilMtre. Serrano, Lluita lliure, construïda quan acaba la jornada en l’obrador de Luna. En 1977 amb La suerte y la fortuna, guanya 1ªA per a Sapadors- Vte. Lleó. En 1978 planta per a Na Jordana Pas al progrés, estrenant-se en Especial. Un any després obté el seu primer ninot indultat i en 1980, amb Els jocs, guanya per primera vegada en Especial, recuperant el moviment de ninots, elements i inclús remats. En 1983, debuta amb Pl. del Pilar, on plantaria fins a 1991, iniciant el seu període més reeixit, amb quatre primers premis2.

Entre 1992 i 1999, a més de 2004, Agulleiro planta amb Almirall Cadarso- Comte d’Altea. Amb les primeres, El consum del perfum i Visca la festa, obté el 1r premi. En 2004, amb La

petardà, tanca la seua presència a l’elit. Abans, en 1999, Valencia cap al dos mil, i 2000, Tercer mil·lenni, planta en la Pl. de l’Ajuntament de Valencia. L’experiència municipal la continua en Torrent, on planta la primera falla municipal, La lluita per la supervivència, i fins a 2007, Torrent està de moda, la falla més innovadora i que tancava el seu repertori. També són destacables les trajectòries amb comissions com Poeta Asisn- Alegret- Puçol, des de 1994 fins a 2001, o Mendizábal, entre 1998 i 2005, comissió amb qui l’unia una estreta relació. No es pot obviar el treball per a museus, com el de Ciències de Madrid o l’Eròtic de Barcelona i parcs temàtics de països com França (Eurodisney), Suïssa, Alemanya, Grècia, Turquia o Emirats Àrabs. Menció a banda, mereix el bust en bronze de Regino Mas —realitzat en 1999 per a commemorar el centenari del naixement del mestre— ubicat a l’entrada del Museu Faller de Valencia. Vicente Agulleiro, faltà en maig de 2008 amb un palmarés dels més importants de tots els temps.

2 En els anys 1983, 1984, 1985 i 1987 i els Ninots Indultats del anys 1983, 1984, 1985 I 1989, a més dels indults aconseguits en 1979 I 1982, este per a SapadorsVte. Lleó.

AROCA GÓMEZ, HERMÓGENES

AZPEITIA UREÑA, ÁNGEL

Coneix les Falles en 1969, quedant encisat pels cadafals. No s’ho pensa i se’n ve a Valencia en 1970 “con mucha ilusión, pero sin casa, sin trabajo y con apenas cinco mil pesetas” (Castelló et altres 2001:117). Disposat a fer-se artista, es formà amb José Barea, Daniel López o Salvador Gimeno, plantant la primera falla per a Barri Monte de Pietat, Xirivella, on debuta en Especial Infantil en 1976, amb David venció a Goliat. Als huitanta planta sempre en Especial, obtenint els millors resultats per Almirall Cadarso- Comte d’Altea, no baixant mai d’un quint premi i aconseguint els quatre indults3 que atresora. Aroca tanca la seua producció fallera en categories inferiors, primera i segona, i a diferents poblacions, a més de construir betlems i maquetes dels monuments més destacats del seu poble natal.

Mai va plantar en Especial, però debuta en 1a amb Pl. de Jesús el 1960, El mundo del futuro. El màxim guardó aconseguit a les falles, fon el 3r de 1a, Salamanca- Comte d’Altea, Coneixca vostè Espanya, en 1967. On tingué més reconeixement fon a les Fogueres, amb dos participacions i dos segons premis amb Benalua en Especial: 1967, La gallina de los huevos de oro, i 1968, Quina música toquem. I cinc primers premis de 1a amb Rambla Méndez Nuñez entre 1972 i 1976. També plantà en 1979 la foguera Oficial, La millor terre del món4, solucionada dignament tot i ser un encàrrec d’última hora.

Naix a Villargordo del Júcar (Albacete) en 1934. Comença la seua trajectòria professional en 1951 als estudis Sevilla Films. La vinculació al cine li fa traure’s el carnet d’actor arribant a participar en pel·lícules com El pescador de coplas, o en superproduccions com Alejandro Magno, protagonitzada per Richard Burton.

3 En els anys 1982, 1987, 1988 i 1989.

Nascut en Madrid (1928), inicia estudis de dibuix en l’Escola d’Arts i Oficis de Valencia, entrant en 1941 com aprenent als obradors d’artistes com José Sánchez Cervera i Juan Monleón Blasco. En 1951 i 1952 planta les falles Gral. Almirall-Carrera En Corts, ÀngelsMaldonado i Plaça Rojas Clemente, que l’acrediten par a entrar al Gremi d’Artistes Fallers, començant una extensa producció, noranta-sis falles i nou fogueres, amb l’estil naturalista i clàssic que el caracteritza.

Azpeitia desenrotllà una llarga labor com a constructor de carrosses, tant per a Valencia —per a les cavalcades del Regne, del Ninot i la Batalla de Flors—, com per a altres ciutats d’Espanya, com Eivissa, on va fer les de la cavalcada de Reis durant més de deu anys. També realitzà estands per a FITUR entre 1982 i 1989, barrejant estos treballs amb les falles, fins que planta Delícies de l’estiu, Lepanto- En Joan d’Àustria 1994, la seua última falla. Ángel Azpeitia va morir el 13 d’octubre de 2014 amb 85 anys.

4 Lema original de la foguera.

AZPEITIA UREÑA, JOSÉ

Naix a Madrid en 1936 i mor en desembre de 2020. Es trasllada a Valencia en plena Guerra Civil. Als 14 anys comença estudis d’escultura a l’Escola d’Arts i Oficis. Allí, Octavio Vicent es fixà en ell, proposant-li treballar amb ell en les falles de la plaça del Cabdill de 1954, esbossada per Salvador Dalí, Correguda de bous surrealista, i la de 1955, L’hora del diable. Continuaria treballant amb Vicent al tornar de Madrid, on completa estudis de BBAA, participant en la confecció del monument al mestre Serrano5.

En 1962, firma les primeres falles, CastellóSegorbe, Una de por, ja en 1ªA, i Pl. del Mercat de Russafa, Empastres, Secció 2a, combinant l’academicisme pulcre i la caricatura continguda. Sis anys després torna a les falles i, amb José Ballester, planta Coqueterías, Ferran el CatòlicÀngel Guimerà, 4t d’Especial, considerada una de les falles més destacades de la dècada. Té una presència en Especial intermitent, així en 1969 i 1970, planta per a Exposició, no tornant fins a 1978 i 1979, amb Espartero- G.V. Ramón i Cajal. En mig, planta en 1a falles com M. de Montortal- Torrefiel, on obté el Ninot Indultat en 1973. L’obra fallera, segons algunes fonts, la tanca en 2003 als carrers Hta. Mariner- Manuel Simó. També col·laborà amb altres artistes com a escultor; modelà els bustos de les Falleres Majors de Valencia M. del Carmen Moyá i M. José Herrero; restaurà les Roques i els gegants i cabuts de la Festa del Corpus de Valencia i construí la Mare de Déu dels Desemparats per a l’Ofrena de Valencia. Azpietia, guanya en 1966 la Tercera Medalla Nacional d’escultura, per la gran qualitat plàstica dels seus treballs. Fon mestre de l’Escola d’Arts i Oficis i de la de BBAA de Sant Carles. En deixar les falles, es dedicà a l’escultura de peces de xicotet format; treballs d’imatgeria religiosa i passos processionals; o escultura urbana, com el Monumento a los Danzantes d’Osca o el Monument a Sant Vicent Ferrer de Torrella, Valencia. Podem trobar obra seua a l’Ajuntament de Valencia, Museu Reial Acadèmia de BBAA de Madrid, Museu d’Art Contemporani i al Museu del Palau del Marqués de Campo, de Valencia. 5 El monument que s’alça en l’avinguda del Regne de Valencia del Cap i Casal, fon projectat en els anys cinquanta i inaugurat el 28 de febrer de 1965.

Falla AzacarragaG.V. Fdo. el Castòlic. José Azpeitia. Arxiu: Juanjo Medina

BOIX LÓPEZ, LUÍS

Al vindre a Valencia des d’Albacete, on naix en 1946, descobrix les falles i encara de xiquet, construix algunes en casa i, sense entrar a concurs, les plantava al voltant de la Pl. d’Espanya, el seu barri. Estudia Arts i Oficis i a l’Escola de BBAA de Sant Carles, i es forma en els tallers de Juan Huerta, Manuel Gimenez Monfort, Alfredo Ruiz o Vicente Tortosa Biosca. Per recomanació d’este, els primers anys de professió combina falles infantils i adultes. La primera gran, Virus, la plantà en la plaça de Luis Cano (Benimàmet). La primera infantil fon per a Albacete-Marvà, 1967, amb un primer premi, repetint premi a l’any següent.

Eixos triomfs, possibiliten que en 1969 plante en la màxima categoria del moment, la Secció A, per a Av. de l’Oest, Ilusiones infantiles. En 1971 planta dos falles en la Secció A, Pl. de la Mercé, Jocs infantils, i Espartero- G. V. Ramón i Cajal, Rumbo al país de la fantasia. En 1973, 1977, 1978 i 1979 obté un segon premi en la ja instaurada Secció Especial, no podent guanyar mai pel domini despòtic de Juan Canet. Boix sí que assolí dos indults en 1977 i 1978, que són bona mostra de l’estil de modelatge senzill i pintura que el completava. En 1983 i després de tres visites als cadafals de Boix i Canet, el jurat li atorga el segon premi d’Especial, fet que li fa abandonar la categoria fins a 1986, deixant-la de forma definitiva en 1989. Entre 1989 i 1991, planta les falles infantils de l’Ajuntament de Valencia. Cansat del poc reconeixement, Luís Boix accepta una plaça de restaurador al municipi tinerfeny d’Adeje, on ja havia construït unes carrosses en 1987. Davant el futur incert que li oferien les falles, optà per la seguretat i, després de vint-i-cinc anys les abandona, plantant la seua última falla en 1993 per a Conserva- Berenguer Mallol, falla enviada per peces en avió des de Tenerife. Curiós final per a la trajectòria d’un dels millors artistes infantils.

BURRIEL MORRO, ENRIQUE

Naix a París en 1963, construint falles, fogueres i carrosses des de fa més de trenta-cinc anys, superant els dos-cents cadafals, amb premis en varies de les falles plantades i reconeixements com els millors Ninots Infantils de Secció els anys 1988 i 1994. De les seues falles destaquem Crisis, 1aA en 1995 per a Bisbe Amigó- Conca, i les 1990 i 1991 per a Pi i Margall- Arturo Cervellera, plantades en 1aA, per pujar l’infantil a Especial. Burriel, component de la comissió, construïx les quatre falles, que firma La Comissió. En 1990 la falla gran, Vindrà la llum, obté un premi 9 que mai li seria entregat a la Comissió, per entendre el jurat que militava en una secció superior a la que li corresponia. Pel que fa a l’infantil, Joies literàries, assolí el 6t lloc. En 1991 les falles Agobio, d’estil foguerer i la infantil Harmonia, són qualificades amb un sense premi i un 7t respectivament. En 2000 col·labora amb Vte. Agulleiro i Ramón Espinosa en la falla de la plaça l’Ajuntament. Burriel ha fet, en part, d’introductor de l’estil alacantí en Valencia, en plantar fogueres quasi des dels inicis de la seua trajectòria. En Alacant, aconseguix en 1993 el Ninot Indultat Infantil, per a Av. CostablancaEntreplayas. Cal ressenyar treballs com la falla El Toro de Calvià (Mallorca) en 2016 i l’Hoguera o Falla de Sant Joan de A Coruña de 1987 i 1988. També ha realitzat carrosses per a la Cavalcada de Reis o la Batalla de Flors, certamen en el qual ha guanyat el Premi Extraordinari Baró de Cortés en 1999, amb José Bartolomé; 2006, 2008, 2009 i 2010, amb Jordi Palanca; i 2015 en solitari. A més, ha fet decorats de televisió i teatre o la portada de l’entrada de la Fira de les Nacions celebrada a Valencia.

CEBRIÁN ZAMORA, VICENTE

Va nàixer el 1942 a Quintanar del Rey, Conca, i es formà al taller de Juan Huerta. Comença plantant, en seccions baixes, falles com La lucha por la vida, Joaquin Costa- Comte d’Altea, pot ser, la seua primera falla. En 1971, amb Alfredo García i Daniel López, planten Amatinant el trabuc, Sant Vicent- F. Esteve, 1aA. Vindrien després molts treballs en categories mitjanes, on destaca per singular, la de 1986 per a Av. Peris i Valero- Cuba Per la pau (Reaccionaria ¡no!), falla d’estructura antiga. En 1989 guanya el premi al Millor Ninot de Secció 6a per a Molinell- Alboraia, repetint guardó en 1997 en Secció 11a per a Sant Pere- Mare de Déu de Vallivana.

En 1989 li arriba la gran oportunitat, al plantar en Convent de JerusalemMat. Marzal Pobrets, però fallers. La falla guardava l’essència de Cebrián, caricatura grotesca, molt oberta de línies, bases dissociades i forta crítica, que obtingué el premi 6. Després d’este parèntesis, torna a les categories modestes i a falles de diferents poblacions. Vicente Cebrián, mor el dia 10 de desembre de 2008.

CHICHANOVA TEODORA (TEDI)

Nascuda a Pomorie (Bulgària), Tedi va realitzar el Grau Superior d’Artista Faller i està agremiada des de 2016. En 2017, planta les seues tres primeres falles, per a les comissions P. S. Abril- Pere III el Gran, La superiaia; Ciutat de l’Artista Faller, Taller de manualitats; i Arts i Oficis- Actor Llorens, Un elefant en una tenda de porcellana. Les construïx estant embarassada, amb les dificultats que açò pot arribar a suposar, però amb la satisfacció d’haver arribat a plantar-les —cosa que no va vore clar en alguns moments i amb la col·laboració de Sergio Amar—, obtenint tres tercers premis.

Des de llavors, Tedi continua fent falles de seccions mitjanes a Valencia i altres poblacions, així com les patrocinades per la Diputació de Valencia, per a dur les Falles a pobles on mai s’ha plantat una, fent les de Quart de les Valls i Set Aigües. Dels últims anys destaquen cadafals com Grans dones, Fra P. Vives- BilbaoM. Thous, de 2023, o Els misteris del món, Lo Rat Penat, 2021.

CHINCHILLA SOLER, EDUARDO

Naix a Granada en 1934, i es trasllada a Valencia amb només dos anys. Amb 17 anys entra al taller de Regino Mas, fins que, Mas es trasllada a Santo Domingo amb la major part del seu taller, i Chinchilla entra en l’obrador de Vicente Luna, per a més tard, en 1956, passar al de Juan Huerta. En 1961 planta la seua primera falla, BarracaMuela de Ares, Lo que cuesta ganar un duro. Amb els anys, crea una extensa producció per a falles com Sevilla- Dénia, Av. José AntonioDuc de Calabria, Alqueries de Bellver- Garbí, Alferes Provisional o Av. de Burjassot- Serra d’Agullent. En 1969 planta Peixca major, Av. José Antonio- Sant Valer, debutant en 1aA. En el 1984 guanya el Premi al Millor Ninot de Secció 3aC per a Dr. Sanchis Bergón- Túria. A més de falles, realitzava escenaris i decorats per a festes populars que llogava o venia, fins que es va retirar en l’any 1994.

FELICI, FEDERICO

Naix el 1976 en Munro, província de Buenos Aires. Felici coneix les falles en 2002, després d’estudiar a l’Escuela Nacional Prilidiano Pueyrredón, on cursà disseny, arquitectura i BBAA. És en Valencia on es dedica a l’escultura a temps complet, en treballar amb Miguel Delegido, qui li dona l’oportunitat d’esculpir grans volums. Influïx en l’estètica del seu mentor, en les falles de 2003 Oltá- J. R. Jiménez, La tentación viene de arriba i CadisEls Centelles, Plagas. En 2004, planten en Especial, Pl. de la Mercé, L’Àngel, possiblement l’obra «més de Felici» de les fetes amb Delegido, junt a Lepanto- Guillem de Castro, Sense papers, 2005, i Nord- Dr. Zamenhoff 2006, Rojo sobre gris.

GARRIGÓS GONZÁLEZ, ANTONIO

Natural de Redondela (Pontevedra), es trasllada en els quaranta a la població de Cullera on, de casualitat, s’introduïx en l’ambient faller, començant una curta activitat artística. Ingressa al Gremi d’Artistes Fallers en 1947 i planta la que pot ser l’única seua falla en Valencia en 1948, per a Av. José AntonioMtre. Serrano, Vocabulario taurino. Cinc anys després, abandona les falles i passa a treballar en una empresa de construcció d’automòbils.

En 2007, firma en solitari Nord- Dr. Zamenhoff, Somia en nosatres i Pl. de Jesús, Tots som façana i l’infantil de Bolseria- Tros Alt, Qué locura en la isla de la Bolsería, on col·labora la seua dona Ana Hickethier, escenògrafa. En 2008 i 2009 planta per a Vall de Laguar- Pare Ferris, El esfuerzo i Homenaje a los carpinteros. La segona fou construïda en l’Argentina, cas únic en l’historia, i enviada en barco, tingué prou problemes per l’elevat cost del transport i per les dificultats en l’aduana, quan un agent va danyar algunes parts buscant drogues Felici, torna al seu país davant l’escàs èxit assolit, per a treballar fent publicitat i decoracions nadalenques, fins obrir la seua empresa d’escultura comercial, fent decorats, stands i publicitat.

GUTIÉRREZ GUERRA, LEONARDO

Naix a L’Habana en 1973. Es forma en l’Escuela Nacional de Artes i a l’ Instituto Superior de Artes, de la capital cubana. Solament té plantades quatre falles en Valencia, dos per a Sagunt- Pare Urbà, Visca el Papa, visca el Rei, visca l´orde i la Llei, Millor Ninot de 5aB en 2015 i ¡Oh!, Limpio, 2016, plantada amb Carles Mondriá Díaz. També de 2016 són Llanterna- Na Rovella- Av. de l’Oest, El duel, en 1aB i Fallasutra, en 1aA per a Pl. de la Mercé. A més de falles El Cubano, com és conegut, fa escultures i fotografies, algunes submarines, havent exposat a Valencia. Ha dirigit l’assignatura de Escultura Digital del HND de Art & Design.

LÓPEZ PÉREZ, DANIEL

Naix en Casas de Ves (Conca) en 1946. Ha firmat falles, però està especialitzat en pintarles, també per altres, inclús per a Especial, com les de Manolo Martín Pinotxada universal i Mutacions. Després d’estudiar delineació i pintar artesania, entra als tallers de Rafael Orellano i Giménez Monfort, pintant la seua primera falla d’Especial, Rosegadors i raters, Pl. de la Mercé, 1970. López fou capaç de canviar la plàstica fallera, amb una nova paleta de colors i dotant de profunditat a unes figures que es pintaven planes. El 1980 firma, la seua única falla d’Especial, Pl. de la Mercé, Nostres Lluites, amb un destacat ninot de l’Exposició, un Joaquin Sorolla pintant un quadre.

Falla Av. paris i ValeroCuba. Daniel López. Arxiu: Joan V. Ramírez

LÓPEZ MONTSERRAT, MIGUEL ÁNGEL

Naixcut en Hontecillas, Conca, en 1957, i pocs mesos després es trasllada a Valencia. Es forma a l’Escola de Ceràmica de Manises i al taller de José Luis Pérez Abad. Des de 1979 firma en solitari falles de diferents categories, amb un bon grapat de premis, destacant tres al Millor Ninot de Secció.

Però el treball pel qual és reconegut López Montserrat, és per esbossar pels companys una quantitat ingent de falles, de tota categoria, fàcilment recognoscibles pel públic. Ha col·laborat en publicacions falleres com llibrets, reeixint el de Fco. Climent- Uruguai, on crea en 1988 els personatges Kolo i Kolita. També en revistes com Artfa, Pensat i fet, El Baró, El Turista Fallero, Tro de bac i Cendra. També ha fet il·lustracions, dissenys i figures publicitàries i decorats per a la tele.

En els huitanta, guanya premis al Millor Ninot en diferents seccions i pinta els Ninots Indultats infantils de 1987 i 1988, d’Hermógenes Aroca. El 1989 pinta la falla de la plaça de l’Ajuntament, Tirant lo Blanch, de Josep Martínez Mollá i, a més, firma la falla que l’Institut Français de Valencia promogué per commemorar el Bicentenari de la Revolució Francesa, La Libertad guiando al pueblo. Derechos Humanos, coronada per les figures del quadre del mateix nom d’Eugène Delacroix. Plantada durant la setmana fallera als carrers Pintor Sorolla i Pascual i Genís, la falla, que va patir molt amb la pluja caiguda eixes Falles, fon desmuntada, restaurada i transportada a París, complint l’acord amb l’Institut Français, plantant-se en el mes de setembre. El cadafal, després d’uns dies plantat fon tombat i desfet per una excavadora en negar-se les autoritats a seguir el ritu del foc. Fora de les falles, ha pintat per als carnavals de Nova Orleans, de la mà de Salvador Gimeno; personatges i bruixes per a Lluchmajor; escenografies i figueres per a Eurodisney i carrosses per a Cannes i per als Carnestoltes de les Illes Canaries, amb Manolo García. Jubilat des de 2012, no s’ha desvinculat del món faller, ni del Gremi d’Artistes, participant en els cursos per a artistes en actiu i per als que volen entrar en la institució.

GARCÍA RAMÍREZ, MANUEL

Naix a Tomelloso (Ciutat Real) en 1959. Amb tretze anys comença d’aprenent als obradors dels germans Manuel i Josep Martínez Mollá. En 1977 ingressa al Gremi d’Artistes Fallers, en l’inici d’una carrera que l’ha dut a plantar i col·laborar en prop de mil falles, així com en decorats, escenaris, estands i treballs de fusteria artística de tota classe. Destaca per la capacitat de treballar la fusta i participa en la construcció de la falla del Mundial’82, Atlant modern, de Vicent Luna. Ha fet l’ànima de més de quaranta falles d’especial, firmant algunes d’elles, com Na Jordana 2005, Carme t’estime, integrant l’equip Records de l’Avenir; Na Jordana 2012, Leonardo da Vinci; en 2013 com a part del Grup Creatiu Ítaca, construïx el cavall central d’Odissea i, en solitari, firma Menuda menina, Nou Campanar 2014. A més en Alacant ha plantat fogueres d’Especial, en 2002, 2004 i 2009 per a Hernán Cortés i en 2012, per a San Blas Alto. El 2014, Manolo García alça la primera de les quatre falles plantades en la plaça de l’Ajuntament de Valencia, El decàleg del valencià. Li seguirien La força, 2015; Falles en lo món, 2016; i Valencia ca la Trava, 2017, plantada al tombe. Abans i com a responsable de la fusteria, participà en els projectes de Josep Martínez Mollá En la terreta de l’art, 1991, i Carmen, 1992. En seccions inferiors ha plantat gran quantitat de falles, entre les quals destaquen Història d’una mamella, Corona, 2007, amb Fet d’Encàrrec; o la falla homenatge a les dones afectades per càncer de mama, Plantant l’esperança, Palleter- Erudit Orellana, 2018. En setembre de 2019 planta a Talavera de la Reina, denunciant la contaminació del riu Tajo al seu pas per la localitat. Sobre el seu treball no faller, ha realitzat decoracions i mobiliari, per a restaurants i bar de copes; decorats per a Canal 9 o escenaris per al Carnestoltes de Les Palmes de Gran Canària. A ressenyar també la seua participació en la construcció del Gulliver del jardí del Túria, en 1991, coordinat per l’artista faller Manolo Martín i dissenyat pel dibuixant Sento Llobell.

Falla Plaça de l’Ajuntament 2014. Manolo García. Arxiu: Juanjo Medina

MONTERRUBIO FERNÁNDEZ, JULIO

Naix a El Escorial (Madrid) i comença la seua vida professional amb l’artista alzireny Ramón Primo Ferri, després treballà amb Vicente Tornador, José Pascual “Pepet” i Josep Martínez Mollá. En 1980 planta Les temptacions, la falla examen per a ingressar al Gremi, fou en Mendizabal, de Burjassot. Els bons resultats dels primers treballs, li permeten firmar en 1983 amb Convent de Jerusalem- Mat. Marzal, plantant Les riuades, improvisada en quatre mesos, ja que la pantanada de Tous l’inunda el taller i la falla prevista es perd. Eixa falla, esbossada per Miguel Santeulalia, la planta en 1984, Volver a empezar o D’il·lusió també es viu. Els dos exercicis següents planta Un per a tots i tots per a un, i El día antes. Després d’un parèntesi, torna a Valencia en 1990 amb Espartero- G. V. Ramón i Cajal, amb el seu fill Julio Sergio, qui esbossa i modela un any després Valencia, falla que canviaria la concepció del cadafal en les dècades posteriors. En 1992 planta la primera de set falles per a Pl. del Pilar, Caceres, el primer triomf a Especial. Li seguiria De gener a desembre. Amb els xiquets no es juga i Fora de la llei, van ser els cadafals de 1995 i 1996, en un bagatge de 2n i 1r. En 1998 torna a guanyar en Especial amb Erase una vez..., i tanca la dècada a Pl. del Pilar fent doblet en la falla Ball de màscares. El parèntesi esta vegada és prou exigent, al plantar en 2000 i 2001 les infantils de CubaBuenos Aires, on arriba de la mà de Juan Armiñana. Entre 2002 i 2004 planta les seues últimes falles a Pl. del Pilar. Amb All you need

Falla Nou Campanar 2009. Julio Moterrubio. Arxiu: Juanjo Medina

is Love i Somni d’una nit d’estiu, esbossada pel mateix Julio, tancant la relació amb Pl. del Pilar, amb Les velles Belles Arts.

Els següents catorze anys, i fins que es jubila, planta de manera ininterrompuda en Especial, combinant falles adultes i infantils. Destaquen, no cal dir-ho, les huit falles plantades per a Nou Campanar, amb cinc primers premis d’infantil i les dos falles grans de 2013, Castell de naips i 2009, Esta falla té molta tela, construïda al llarg de dos anys i que tingué un cost d’un milió d’euros, convertint-se en la falla més cara de l’historia i en l’últim projecte en què participà el seu fill Julio Sergio.

L’any 2014 fa doblet en Especial Infantil en Valencia i Alacant, amb Degustació d’arrossos, Duc de Gaeta- Pobla de Farnals, i El blanc i el negre, Baver- Els Antigons. Repetix, premi i comissió, en Valencia en 2015 amb Despertà en la primavera. En 2017 retorna a Especial amb L’Antiga de Campanar i Eterna seducció, guanyat el seu últim primer premi. En 2018 tanca la seua producció a l’arribar a l’edat de jubilació en Duc de Gaeta, amb Fills de la Lluna. L’última de seixanta-una falles plantades, totes premiades, deixant un estil i una evolució que ha marcat la percepció de la falla d’artistes, comissions, públic i jurats.

NARDIN, GIOVANNI

D’origen italià, coneix les Falles al vindre becat a la ciutat i comença a compartir taller amb Anna Ruiz, qui en 2008 realitza la falla infantil de Corona. Eixe any, Alfredo Ruiz planta en eixa demarcació Concepte, precepte i afecte, poesia roja horitzontal, i li demana ajuda per a unir les dues parts que formaren el rectangle roig que fon la falla. Per a Nardin, la primera experiència fallera real. En 2001 planta l’infantil de Castielfabib- Marqués de Sant Joan, Paleolítiques, iniciant una producció on la fusta és l’element principal, si no l’únic.

En 2012 planta tres falles, dos en solitari, l’infantil de Castielfabib, Fulles d’herba, i les seues dos primeres falles adultes, A per totes!, Lepanto- Guillem de Castro, i junt amb Anna Ruiz —canviant els rols, ell modela tres gossos i un gat, i ella realitza l’estructura del templet central i la base— Espai públic, 1r d’Experimentals, per a Pl. de Jesús. De la seua producció posterior, destacarem l’estructura per a Laberint dels afectes, d’Anna Ruiz en Pl. de la Mercé, en 1aA; Sentit únic?, RipaldaBeneficiència, 2016, 1r d’Innovació; i a Anna dona forma al projecte d’Alfredo Ruiz Després de la desena musa, Pl. de Jesús, 2013; o Pesa nervis, Xiva- Fco. de Llano, 2023. Fora de les falles ha participat en exposicions, certàmens artístics com el Festival Intramurs, amb Experiència, en 2014 o la III Biennal de les Arts Ciutat Vella Oberta, amb Sirenum scopuli, junt Anna Ruiz, amb una instal·lació al claustre del centre Cultural del Carmen.

OSTOIC, ZVONIMIR

Estudia arquitectura en la Universitat de Viña del Mar, Xile, el seu país natal. Només té sis falles plantades, algunes d’elles amb Rafael Ibáñez Sánchez, per a les comissions Alemanya- El Batxiller, Luís de Santángel- M. Perelló i Mtre. Aguilar. Matías Perelló.

També ha col·laborat amb artistes, com Paco López, Alejandro Santaeulalia, Pere Baenas o Paco Torres i Carlos Carsí, decorant algunes de les escenes dels cadafals. A més, ha realitzat escenografies per a òperes, en algunes de les quals, participa com a cantant.

Falla Lepanto-Guillem de Castro 2012. Giovanni Nardin. Arxiu: Juanjo Medina

PALMERI, LAURA

Naix a Buenos Aires i cursa estudis de Belles Arts, on aprén les tècniques relacionades amb el modelatge i el buidatge de motles a partir d’un original de fang. Al seu país, fa treballs de decoració, per a discoteques, marquesines o en façanes, així com altres de publicitat. Coneix les Falles en mudar-se a Castelló, contactant amb Vicente Tornador, qui li oferix fer un cap d’un pirata, que li val d’aparador i Xavi Ribes, que pintava per a Tornador, li demana uns ninots per a una infantil. També coneix a Vicent Martínez, qui li dona regularitat, fent quasi tots els baixos de Pizarro-C. Amorós de 2003, Sense papers. Continua modelant per a Martínez, en la producció d’este en Especial, fins que en 2012 planta les seues primeres falles, Cristòfol Sorní-Mestre Martín (Burjassot), Tengo derecho a mi fiesta, 1r premi i 3r de IiG en 4aA, i l’infantil de Ramiro de Maeztu-Humanista Furió, Llunàtics. Entre 2013 i 2014 plantà nou falles infantils i una gran, l’única de totes que no va rebre premi. Després de les falles de 2014, Laura Palmeri tornà a Argentina, desvinculant-se del món faller.

PRIETO, JOSÉ I SEVILLA, JUANJO (SEVIOR I PRIOL ART)

José Prieto, naix a Alcobendas i es forma com a productor audiovisual, artista faller, escenògraf i animador sociocultural. Ha fet treballs per al British Museum de Londres, a més de dissenyar cartells i grafismes para diferents celebracions.

Juanjo Sevilla, nascut a Valdepeñas, és escultor, productor, imaginer, artista faller i escenògraf. Ha sigut premiat en concursos de pintura i cartells, i ha fet treballs relacionats amb la talla, modelat, pintura o il·lustracions. Ha creat escenografies per muntatges musicals en Londres.

Tots dos es traslladen a Alacant i fan el curs d’Artista Faller i Escenògraf, durant el qual, en 2015, planten una falla infantil a Torrevella, La más dulce. A partir de 2016 comencen a plantar fogueres amb bons premis, el fa que dos falles es fixen en ells i, en 2017, planten La purna de la festa, Bº Quint- Pizarro, i El secret de la piràmide, Pobla de Valverde- II República Espanyola. En algunes d’estes comissions continuen plantant i cada vegada són més les que confien en el seu treball, on destaquen les temàtiques compromeses amb causes socials i col·lectius desafavorits.

PUCHE FERRANDIS, JULIÁN

Naix a Carabanchel Alto, en 1915. Fou artista faller, escultor i pintor. Format en l’Escola d’Arts i Oficis Artístics de Sant Carles, ingressa en 1928, i compagina els estudis i el treball en un taller d’escultura. Després entra en l’obrador de Vicente Canet Cabellón, on contacta amb les falles. Planta la seua primera falla per a Pelaio- Mat. Marzal, La joventut de hui, comissió on plantaria la que fou l’examen d’ingrés en el Gremi, El carrer dels camions, 1946. Durant les dècades dels quaranta i cinquanta planta nombroses falles en comissions com Corretgeria, Molí de Na Rovella, Sapadors, Sant Vicent- Olympia o Na Jordana- Guillem de Castro, que van conformant-li una fama que no l’abandonarà mai. En estos anys també construïx carrosses per a diferents festivitats.

Però fou en 1959 quan obté el primer gran reconeixement del públic, Ninot Indultat, i del jurat, primer premi de 2a amb Per a ofrenar, per Peu de la Creu- En Joan de Villarrasa. Mordaç critica als problemes de fiançament i abandó que patia Valencia pel govern central. En 1960 repetix indult, en esta ocasió per a Pl. del Pilar. Estos reconeixements li obrin les portes d’Especial, on debuta en 1961 amb El dur avant una falla, problema del tres en ralla i Na Jordana, on plantaria set falles en esta primera etapa, assolint el primer premi en 1965, amb la falla Es xopà fins la Moma. A este període li seguirien cinc falles en Convent de Jerusalem- Mat. Marzal, des de 1968, on guanyaria dos primers premis consecutius en els anys 1970 i 1971, amb Xorissos i La selva. A més, en 1969 de l’indult de Cabassada de xiquets. El 1973 torna a Na Jordana amb una trilogia que tancaria, en 1975, amb l’última participació en

Especial, amb Naufraguen les tradicions, que per a molts és la millor falla de tots els temps i que el marcà com un dels millors artistes de l’historia amb un triplet, 1r premi, 1r de IiG i Ninot Indultat. Esta època coincidix en el seu nomenament com a Mestre Major del Gremi d’Artistes Fallers (1970- 1974). En els següents anys combina la seua presència en les subdivisions de la secció 1a, A i B, en comissions com Sant Vicent- P. Azzati i Bisbe Amigó- Conca, i planta la segona de les seues Fogueres en Alacant, després de la plantada en 1950.

En 1979 Bisbe Amigó li oferix la possibilitat de plantar en 1aA, per a celebrar el 50 aniversari de la comissió, fent doblet —a més del premi al Millor Ninot de secció— amb A la lluna de Valencia, que inicia, amb tres cadafals mítics, una de les millors etapes per a la comissió i per a l’artista, ajudat pel seu fill Pepe. Amb la segona falla, El circ, fa triplet, és dir 1er secció, IiG i Ninot Indultat, La corda fluixa. Tanca el trienni l’any que es va retirar, amb el 1r de 1aA, La contaminació, Bisbe Amigó, a més de, el 3r de secció, 1r de IiG de 1aA, Refranyer valencià i Ninot indultat, No deixes senda vella per novella, per a Espartero- Ramón i Cajal. Fet insòlit a estos nivells, al plantar dos falles amb opcions en la mateixa secció i competint contra ell mateix. La seua activitat, personalitat i capacitat per a combinar diferents estils, sempre dins d’un naturalisme molt marcat, però concedint espai a la caricatura, el convertiren en un dels artistes més influents de la professió. Fou l’iniciador d’una de les nissagues més importants, continuada pel seu fill Pepe i la seua neta Marina, hereus dels èxits professionals del pare i iaio. Julián Puche morí el 18 d’abril de 1984. Falla Na Jordana 1975. Julián Puche. Arxiu: Juanjo Medina

Falla Corregeria-Bany dels Pavesos 2009. Guillermo Rojas. Arxiu: Juanjo Medina

Falla Misser RabasaPoeta Maragall 2021. Juan Ruiz Recio. Arxiu: Juanjo Medina

ROJAS VERA, GUILLERMO

RUIZ RECIO, JUAN

Com a part de No t’espantex6 participa en 2002 desitjos...per a cremar, 1r d’Innovació en Castelló- Segorbe. Entre 2003 i 2005 col·labora amb Pepe Puche en les falles d’este en Exposició. El 2004 planta per a Sta. M. Micaela- Martí l’Humà La dona i el seu món i en 2007, planta la seua primera falla en Especial, Albereda- Av. de França, La gran desfilada. Plantaria tres més per a eixa comissió en la mateixa categoria. En Sant Vicent de Paul- Dip. C. Campoamor planta les seues falles més trencadores com Flash, 2012, i Abduction, en 2015. Des de 2016 no firma falles.

En esta comissió, i donant forma als projectes d’Amparo Ordaz, s’ha trobat en uns reconeixements mai obtinguts, amb bons premis d’Experimentals i Premi Caliu. Falles com Bollim el bulling, que denunciava l’assetjament escolar o, en 2019, L’única sang, contra la violència de gènere. En 2021 Paquito, que parlava d’un faller de la comissió amb diversitat funcional; o Naix lliure, 2022, que tractava la diversitat de gènere. A més, Ruiz Recio, ha plantat en altres comissions i poblacions, falles més clàssiques, però sempre amb el seu segell.

Écija és on naix en 1967 i amb cinc anys, emigrà a Valencia. Des dels quinze, anys és d’aprenent als tallers de José L. Pérez Abad, Germans Moya, Paco Mesado i Salvador Guaita, completant la seua formació en l’Acadèmia del Gremi. En 1998 amb Enrique Gisbert planta Histories d’amor, Cra. MalillaIlla Cabrera, i comença a col·laborar amb José Puche i Ramón Espuig. En 1999 ingressa al Gremi

6 Els altres component del col·lectiu eren M. Alarcón, J. M. Alares, V. Almela. M. Falcó, P. Pellicer, P. Puche i V. Valero.

Naix en Andalusia i comença a treballar en falles en 1974, com aprenent de R. Espuig, independitzant-se en 1982, quan planta la seua primera falla en solitari. Entre 1995 i 2000 plantà vàries fogueres en Alacant. Destaca la trajectòria, amb més de vint falles plantades, per a Misser Rabassa- Poeta Maragall, algunes d’estes li han reportat les millors qualificacions, com Temps passats de nostra comissió, 2006, i Colón i els seus ous, de 2007.

SANTAEULALIA FITO, SALVADOR

SANZ FERNÁNDEZ, GABRIEL

Salvador, compagina les falles i un treball en una empresa de radiadors, fins que en 1959, davant l’impossibilitat de combinar-los, es dedica en exclusiva a fer falles. Eixe any, entre altres, planta la primera en Valencia, Av. de Burjassot- Reus, El tráfico. Eixe mateix any el seu fill Miguel entra a treballar amb ell i provoca un canvi estètic dels cadafals, reduint les bases i modelant noves figures, originals de Miguel. Esta situació es manté fins a 1970 quan Miguel s’establix en solitari, i és per açò, que moltes de les falles dels seixanta firmades per Salvador són atribuïbles a Miguel, com Pl. de Rojas Clemente, Institut de bellesa, 1960; Què mengem?, S. J. Bosco- J. Reig Genovés, 1963; o La falla, Pere Cabanes- Anna, 1967. A principis dels setanta planta les seues últimes falles, com Ctra. de Barcelona- Trav. de Moncada, La enseñanza, 1971; Guisopos, BenicadellSant Roc, 1972; i l’última firmada per Salvador, Preus, Av. de Burjassot- Ctra. de Paterna.

En 1997 Sanz, debuta en Especial amb El gran premio nacional, Pl. de la Mercé, on plantaria amb Latorre quatre falles, amb dos segons premis d’Especial. El 1999 aconseguiren el primer dels sis Ninots Indultats del seu palmarès, tots modelats per Sergio Penadés Navarro. L’últim indult fou en 2003, Per l’Horta, part de Mare Natura, 1r premi i 2n de IiG d’Especial, per a Na Jordana.

Primer d’una de les famílies més importants de l’historia fallera, naix el 1919 a Séte (França), on els seus pares havien emigrat. Quan el treball s’acaba, tornen a Burjassot, on residiria fins que mor en 2011. Amb dotze anys comença a treballar com a pintor mural. Acabada la Guerra, treballa amb Ricardo Caballer encordant coets, deixant-lo per a, junt a Manolo Ferrer, fer pintura mural i fer falles en hivern. En 1944 planta amb Ferrer Pobret però honrat, Ciutat Jardí- Nova Havana, de Paterna. Quatre anys després planta la seua primera falla, dedicada al cine, per a Cassetes de Gil, en el Barri de La Coma.

En l’any 1997 el seu net Pedro Santaeulalia, li fa un homenatge retratant-lo com a protagonista del Ninot Indultat, per a la falla Arxiduc Carles- Xiva.

Naix el 1959 en Masegosa, Conca. Comença a formar-se amb Germans Sánchez i després amb A. García Tormo i M. Martínez Mollá. Estos anys, planta les primeres falles infantils per a Pl. M. Benlliure, de Paterna, i En Plom- Guillem de Castro. En 1987 forma equip amb José Latorre, company als obradors dels seus mestres. Es repartixen el treball, Latorre s’encarrega de la pintura i Sanz de la fusteria. En 1989 planten en 1aA, amb Pedro Rodríguez, Superticiones y psicosis, Sant Vicent- P. Azzati. Sanz. Amb Latorre, continuarà plantant en esta comissió i en 1a fins a 1994.

En 2015 planten la seua última falla d’Especial, Altres formes de vida, altres formes de ser, per a Na Jordana. Després vindran dos falles municipals, 2018, Equilibri universal i 2019, Procés creatiu, que dissenyades per Okuda i Pichiavo respectivament, no deixaren indiferent a ningú. Mencionar també, les dos falles plantades amb disseny de Marina Puche, L’aperitiu, Mtre. Arambul Sanz- Campanar, 2021, i On hi ha pèl, hi ha alegria, Pizarro- C. Amorós, de 2022. O les plantades per a Reina- Pau- Sant Vicent, com La caiguda del faetó i El mirador, de 2021 i 2023. A més han plantat falles de menor pressupost en diferents comissions i localitats.

TORRES GARCÍA, GEORGINA (GIO)

La producció de Gio, nascuda en 1981 en l’Hospitalet de Llobregat, compta amb desset falles i fogueres, plantades entre 2016 i 2022. Llicenciada en disseny gràfic, es va formar amb Paco Real, amb qui coneix l’ofici des de baix i Miguel H, a qui considera el seu mentor. Els primers treballs varen ser Baix el llit, Cronista Vte. Berguer, de Torrent, i la foguera Cap avant (corre, corre), per Explanada. En 2018, crea 4 elements, Sta. M. Micaela- Martí l’Humà, primera falla a Valencia, i la foguera Don Bosco, 3r de 2a Categoria. En Sedaví planta per a Sant Torquat Sentits i en Torrent Flow, per a Cronista. En 2019, per a Cronista obté el Ninot Indultat. La trajectòria es tanca, per ara, amb les falles de 2022 per a Cronista, Luis Lamarca- Velázquez, Punxa, i J. Costa- C. d’Altea, Segons es mire. En 2018 la falla Juan Bta. Vives- Salvador Ferrandis Luna l’atorga el premi Olímpia a les Dones que treballen per la Festa.

TRASOBARES HARO, MANUELA

Nascuda en Figueres en 1962, comença a dibuixar tenint com a primer mestre a Salvador Dalí, amic del seu besiaio. Estudia BBAA a la Universitat de Barcelona i completa estudis de pintura i escultura en les escoles Massana i Leonardo da Vinci de la ciutat Comtal. A més, es forma al conservatori de Sofia, Bulgària, com a mezzosoprano, debutant en el Liceu, Barcelona, La Scala, Milà o el Palau de la Música, Valencia. En 2007 és elegida regidora en Geldo, Castelló, per Acción Republicana Democrática Española (ARDE). En 2010 Esquerra Republicana li encomana un bust de Manuel Azaña per al Congrés dels Diputats. Vivint a Valencia, es forma com artista fallera, aconseguint entrar al Gremi. La seua producció es limita a les falles Hort de Sant Valer- Av. de la Plata, 2001, De Valencia a Brasil només hi ha un fil, i Joaquin Costa- Borriana, 2003, Globalización, i hagueren passat desapercebudes, si no fora pel polèmic ninot de l’Exposició de 2001. Alguns, van vore una semblança amb Rita Barberá en un ninot grotesc, despullat i amb un plàtan als genitals. JCF demanà a la comissió que retirara el ninot, per considerar-lo ofensiu i els fallers, amb excés de cel, el retiraren i destrossaren sense eixir de l’Exposició. Artista i comissió, mantingueren un conflicte als tribunals pels acabats de la falla i, perquè Trasobares, al·legava difamacions i perjuís morals. L’artista, sempre negà el paregut amb Barberá i ho deixà en una coincidència. Amb el temps, la figura fou reconstruïda i exposada en una mostra plàstica.

EN TERRA estranya VILLANUEVA COLLAR, AGUSTÍN

El 1947 naix a Villar de Cañas, Conca. Amb sis anys la família se’n ve a viure a Burjassot. Es forma en l’Acadèmia de BBAA de Sant Carles i en l’Escola Barreira. Als seixanta entra en contacte en el món faller, al taller de Salvador i Miguel Santaeulalia, on comença a pintar falles. La primera falla en solitari, Despullament, 1976, la firma per a Pl. de la Creu- Els Àngels. A finals dels setanta planta en seccions mitjanes, fins que ho fa per a El Prado, Gandia, Al mercat de la plaça, que competix en especial. En 1984 arriba a 1aA, Mil y un cuentos, guanyant amb Francisco Esteban i Almirall Cadarso- Comte d’Altea.

Entre 1988 i 1997, plantaria —amb l’excepció de 1991— en Especial. Ja en 1988, aconseguix el triplet per a Na Jordana, dos primers i Ninot Indultat, amb La Comoditat Valen$iana. En 1990 torna a guanyar per a Na Jordana, ¡Ya semos europeos!, a més del Ninot indultat, Amb cucs de seda, què és el primer ninot indultat confeccionat íntegrament amb suro blanc. Esta és la primera on Villanueva faria servir el concepte falla espectacle, explotat més tard amb Convent Jerusalem.

En 1992, El temple de l’home, en Convent de Jerusalem- Mat. Marzal, li reportà el seu tercer Ninot Indultat. Esta falla, equiparada a un parc temàtic, es crea per a fer viure experiències a l’espectador. El 1993 torna a guanyar amb Mantis viatgera, molt criticada per la seua modernitat.

En 1994 planta Llits, Blanqueries, dissenyada per Antonio Ortiz «Ortifus». Fou un èxit rotund de públic i critica. Segons la llegenda, es quedà a les portes de guanyar el primer d’especial, però sembla que amb l’acta firmada, algú no ho va permetre i es canvià el veredicte, havent-se de conformar artistes i comissió amb el 4t i el 1r de IiG. Seguirien tres falles més per a Convent, Reencuentros en Convent, el gemelo azul, amb 31 metres d’altura i 1.300 de superfície en la base; El circo de la vida, amb Alberto Rajadell i de tall més clàssic; i Un mar de futur, amb 235 ninots. Després d’uns anys sense fer falles, en 2003 i amb Alejandro Santaeulalia i el dissenyador gràfic Jordi Ballester, planten La banca gana, primera falla de Nou Campanar, en 1aA, i en la plaça de l’Ajuntament, Bandes. Dos anys més tard Villanueva firma l’última falla, Anem anant per a Quart- Palomar. Després continuara treballant amb diferents artistes. Quant al treball no relacionat en les falles Villanueva, ha treballat creant espais per a parcs d’atraccions, escenografies, decoracions de sales de festa o tematitzacions en l’Oceanogràfic de Valencia. Destaca la rèplica de l’escultura d’Alberto Sánchez, El pueblo español tiene un camino que conduce a una estrella, ubicada a la porta del Museu Reina Sofia de Madrid. Per tota esta trajectòria artística, en 2019 l’Ajuntament de Burjassot li va fer un homenatge.

MOREIRA SANTOS, MAURICIO

He deixat per al final, botant-me l’ordre alfabètic, a l’artista que vos fa la falla enguany. Mauricio, naix el 30 d’octubre de 1974 a São Paulo, Brasil i es forma i fa carrera professional com a perruquer. Quant a la trajectòria d’artista faller, es forma al taller de la seua parella, l’artista Juan Bta. Pedrós Beltrán, on coneix la professió, atrevint-se a plantar en solitari per primera vegada en l’any 2012 en la falla El Charco, de Catarroja, falla en la qual continua plantant fins a 2023 i on, per exemple, va aconseguir el Ninot Indultat en l’any 2022.

En 2019, planta el seu primer treballa en Valencia, els dos cadafals per a Hellín- Pedro de Luna, amb els lemes El llibre de la selva, l’infantil, i Invasió oriental, l’adulta. Des de llavors altres comissions han confiat en la seua labor, com Ferros- Juan Bta. Perales, Manuel Arnau- Creu Coberta, Arts i Oficis- Actor Llorens o Plaça del Pouet.

A més, ha plantat falles grans i infantils amb comissions de diferents poblacions com Parc Sant Roc (Silla); Pl. del País Valencià (Picanya); El Divendres (Massanassa); Hort del Comte (Alfafar); Poble (Albal); Plaça d’Espanya (Cullera); Barri de Santa Bàrbara (Algemesí); Plaça de la Llibertat (Alaquàs) i Poble Vell (Sueca). En totes elles, ha obtingut bons resultats, com certifica el plantar, per a la majoria de les comissions al llarg de més d’un exercici i obtindré bons resultats en quant a premis, tant de falla, Ingeni i Gràcia com de ninot, indultats en diferents poblacions i de millor ninot de secció en la ciutat de Valencia.

La seua marca és el bon treball de les peces, composicions dissociades, que s’obrin deixant, tant en els cadafals grans com en els infantils, respirar a les falles, sense la necessitat d’amuntonar figures, escenografies i volums, aconseguint falles netes i atractives per a l’espectador. La pintura amb que completa les peces, no ofega el modelat, més aïna al contrari, complementant-lo a més amb uns acabats de bona qualitat, bona mostra del seu domini de tots els processos constructius, que ell mateix realitza. Per a 2024, Mauricio Moreia plantarà fins a un total de tretze falles.

Falla El Charco de Catarroja 2012. Mauricio Moreira. Arxiu: Cendra Digital

***

Jo, ja ho deixe ací, lector o lectora pacient. Totes estes històries, i les dels artistes que potser m’he deixat oblidats, són part de la nostra Festa, de la nostra Cultura i ens acompanyen en allò de fer falla, uns els fallers, lluitant per alçar cada any els cadafals a les places i carrers, no trobant sempre un camí fàcil. I ells, els i les artistes, des dels obradors, omplint eixos racons de color, humor, denúncia social, crítica política i conscienciació ambiental. Ara que alguns els conegueu un poc millor, mireu a aquell o aquella que vos planta la falla de forma diferent i no infravaloreu el seu treball. I no l’oblideu al mig del carrer mentre treballa perquè tinguem festa, amb majúscula i amb minúscula, que no són incompatibles. Sense la falla ningú de tots estaríem ací. És l’origen de tot. Respecteu-la i respecteu a qui les fa.

Bibliografia

- Ariño, A. (1993): Los escultores del fuego. Introducción a la historia del Gremio Artesano de Artistas Falleros de Valencia, Valencia, Diputació de Valencia.

- Bayarri Comunicació, El Turista Fallero, col., 1942- 2023, Valencia. - Borrego Pitarch, V. (coord.) (2009): Na Jordana: 125 anys de falles a València. Volum I. Les falles de Na Jordana (18841954), València, Associació Cultural Fallera Na Jordana.

- Castelló Lli, J. Mir Serrano, H. i Sanchis Ambrós, M. (2001): Fallas infantiles: juego y tradición. València, Ajuntament de València. Regidoria de Turisme, Fires i Festes. (2003): Santeulalia, la firma: una saga de artistas falleros entre dos siglos, Valencia, Albatros.

- DD. AA., (1990): Historia de las fallas, València, Levante-El Mercantil Valenciano.

- Dominguez, M. (2005): Fallas de Primera, Valencia, Federació de Falles de Primera A.

- Esbrí Andrés, I. (2016): La dona al taller de falles: El testimoni gràfic de les cartoneres del taller de Julian Puche, dins La dona i la falla. Les dones i les falles. El Verí del Foc, fanzine de falles Xàtiva i cultura, nº 10, Xàtiva, A. C. Falla Juan Ramón Jiménez, pp.:64- 75.

- (2017): Fer memòria. Julián Puche, la generació d’or i més, dins Revista CendraSuc de Falles, nº 20, Tercera Època, TardorHivern, Valencia, Associació Cultural Malalts de Falles, pp.: 58-70. - Gil Manuel Hernández i Martí, G. M. (coord.) (2003): L’indult del foc. Catàleg raonat de la col·lecció de ninots indultats del Museu Faller. Volum II (1963-1981), València, Ajuntament de València.

- (2005): L’indult del foc. Catàleg raonat de la col·lecció de ninots indultats del Museu Faller. Volum III (1982-2004), Valencia, Ajuntament de Valencia. - Pensat i Fet, col., 1912- 1972, Valencia.

- Puig Safont, Q. (2006): Aproximació a Laura Palmeri i a Mauro barone, ninots a ritme de tango a Borriana, dins CendraSuc de Falles núm.3, Tardor-Hivern 2006, Valencia, Associació Cultural Malalts de Falles., pp.: 78- 82. - Roig Folch, V. (2019): Un siglo de fallas en Burjassot. De 1917 a 2017, desde sus orígenes, Burjassot, Entitat Cultural valenciana El Piló.

- Sorlí Fos, R., (coord.) (2007): 25 anys especial. Falla Exposició, València, Associació Cultural Falla Exposició.

de les falles de barri a les falles “en terra eStranya” «Moltes falles es troben en un punt de tensió entre continuar sent llocs d’oci per als joves i mantindre el seu compromís amb la preservació de la cultura i les tradicions valencianes».

Nacho

ROMERO FERRER 96

es falles, en la seua essència, són una festa que celebra l’orgull i la cultura valenciana. Tradicionalment, les comissions falleres estaven formades per membres de la comunitat que compartien una passió per preservar i transmetre aquesta cultura i tradició. La construcció i l’exhibició de les falles eren els focus centrals de les celebracions, i les activitats estaven orientades cap a la comunitat local. No obstant això, les dinàmiques socials han canviat amb el temps. Molts joves busquen opcions d’oci que s’ajusten més als seus

gustos i preferències. Amb la manca de llocs d’oci alternatius, com pubs o discoteques, molts joves han vist les comissions falleres com una opció per a la festa. Aquest canvi ha provocat una transformació de les comissions, ja que alguns joves les veuen més com a llocs per a la diversió nocturna que com a llocs per a la preservació cultural. Aquesta transformació ha creat tensions entre les comissions falleres i els veïns del barri. Molts veïns es preocupen pels sorolls, les molèsties i la presència d’alcohol i música a gran volum a les hores nocturnes, cosa que pot pertorbar la pau i la qualitat de vida dels residents. Aquesta situació ha provocat un canvi en la percepció de les falles com una festa de la comunitat i ha fomentat la idea que es tracta més d’una festa aliena que potser no reflecteix els valors i les tradicions locals, transformant-se en una festa en terra estranya.

A més, aquesta transformació també ha generat desafiaments per a les mateixes comissions. Moltes d’elles es troben en un punt de tensió entre continuar sent llocs d’oci per als joves i mantindre el seu compromís amb la preservació de la cultura i les tradicions valencianes. Això pot generar conflictes interns i un canvi en l’objectiu i la identitat de les comissions.

Falla l’Ermita de Picassent 1995. Vicente Llácer Rodrigo. Arxiu: Nicolas Rosales Falla Nord de Picassent 2022. Xesco Gil. Arxiu: José Mendoza

Per abordar aquesta situació, és essencial fomentar el diàleg i la col·laboració entre les comissions, el veïnat i les autoritats locals. S’han de prendre mesures per a garantir que les falles mantinguen el seu caràcter com a festa comunitària i cultural. Això pot incloure la implementació de normatives més estrictes quant a l’ús d’àrees públiques per part de les comissions, així com la promoció d’opcions d’oci alternatives per a la joventut.

Falla Plaza José Antonio de Cullera (Taüt) 1964. Andrés Martorell. Arxiu: Joan Castelló

Il·lustració,

JOSE MENDOZA

La clau és trobar un equilibri que permeta que les falles continuen sent una celebració que enriquisca la vida de la comunitat i, al mateix temps, satisfaça les necessitats d’oci dels joves. És important recordar que les falles tenen un valor cultural i històric que va més enllà de la festa nocturna, i preservar aquesta herència és essencial per a les futures generacions i evitar que les comissions plantem les falles en terra estranya.

no , falla, CRITICA I FOC , ARREU DEL MON

festa que va nàixer en 1928 i que el seu fundador va ser José Maria Py. Inicialment, va ser creada per a celebrar la nit més llarga de l’any per a les collites i la més curta per a la destrucció dels mals. En aquesta festa es planten monuments anomenats Fogueres, que són cremats el dia 24 de juny a les dotze de la nit. A més guarden pareguts també al calendari festiu, com podrien ser la mascletà o l’ofrena de flors.

Il·lustració ,

ASCENSIÓON SORIA

es Falles són una festa única i irrepetible en tot el planeta, però és ben cert que guarda bastants similituds amb celebracions i festivitats d’arreu del món.

Adrià ,

ESCOLA FENOLLAR 98

Són multitudinàries les tradicions i festes relacionades amb el foc, però també podem trobar moltes d’elles on es construeixen monuments o cadafals amb molt de valor artístic que en finalitzar la Festa es destruiran o cremaran. Una de les festes que més similituds podem trobar amb les Falles, són les nostres veïnes i germanes Fogueres de Sant Joan (Alacant) una

Molt prop d’Alacant, trobem una altra de les festivitats que cada vegada s’assemblen més a les Falles, no parlem d’una altra festa que L’enterrament de la Sardina a Múrcia. Aquesta se celebra a les Festes de la Primavera, i el seu origen es remunta al segle XIX. Compta la història que un grup d’estudiants universitaris van eixir pels carrers de la ciutat amb un taüt per donar per finalitzat el carnestoltes, i quan van obrir el taüt hi havia una sardina al seu interior i li van pegar foc amb unes torxes. En aquests temps l’Enterrament de la Sardina se celebra en finalitzar la Setmana Santa i el taüt s’ha transformat en un gran cadafal (pira de la sardina) amb cada edició amb un disseny diferent, que és past de les flames mentre sona l’himne sardiner.

I encara sense eixir d’Espanya, pujant un poc cap al nord, podem fer una parada a Catalunya, concretament a Badalona, on

a les Festes de Maig en honor a Sant Anastasi celebren la festa de La Cremada del Dimoni. Aquestes festes eren inicialment únicament religioses, però en 1940 es va crear el primer Dimoni que va ser cremat l’11 de maig a l’actual plaça de l’Assemblea de Catalunya, i va servir com a cloenda de la passada del Sant. En l’actualitat se celebra el 10 de maig, construint una figura d’un dimoni rodejat d’altres dimoniets fets pels escolars i diverses associacions. El dimoni simbolitza els mals i els fan desaparéixer mitjançant el foc i la seua cremà, el que fa que s’assemble amb força a les Falles, sent el foc que destrueix tot el mal l’enllaç entre les dues tradicions.

Volem a altre país i fem una parada a Itàlia, concretament a Putignano, i és que sols amb llegir el nom de la ciutat ens convida a enllaçar-lo amb la seua festa de carnestoltes. La tradició diu que la creació d’aquest es remunta al 1834, quan les incursions sarraïnes a les costes de Plugia obligaren a traslladar les relíquies a l’interior per a defendre-les millor.

Encara que la festivitat dura molt de temps i comencen el 17 de gener, sense dubte el més conegut pel públic i el que més similitud podem trobar a les nostres festes

100

fa en Regne Unit la nit del cinc de novembre. Aquesta festeja el fracàs de l’atemptat en 1605 on els catòlics (entre ells Guy Fawkes) intentaren destruir el Palau de Westminster, i va ser aquest mateix any quan el consell de James va permetre a la població, celebrar la supervivència del rei amb Cadafal Soterrament de la Sardina fogueres. Com a dada 2017. Arxiu: Bienve Almagro curiosa, a l’est del Regne Unit era obligatòria aquesta celebració per decret.

són les “Carrosses de Paper Maché”, que representen al món de la política, la societat i la cultura entre altres, sent unes gegants obres d’art realitzades amb argila i carregades de crítica i sàtira, com també ho trobem a les Falles.

Fins a La Plata (Argentina) hem d’anar per a trobar una tradicional festa que se celebra cada Cap d’Any. Existeix la tradició de cremar ninots de grans dimensions la nit del 31 de desembre, i és que tenen molta semblança amb les Falles, ja que també cremen els ninots per a alliberar-se de totes les coses dolentes que han passat durant l’any. Aquests ninots es realitzen sobre unes estructures de fusta, ferro i filferro, i es revisten amb paper “maché” i paper de diari, que posteriorment pintaran.

I tornant al foc, i sense abandonar el continent Europeu, arribem a la Nit de Guy Fawkes o coneguda també com la Nit de les Fogueres (Bonfire Night) que és una celebració que es

Es troben moltes similituds amb ambdues festes, com el cuidat artístic dels ninots, la cremà dels mateixos acompanyats de focs d’artifici, l’entrega de premis al millor monument (encara que es vota de manera democràtica i per internet) i els nombrosos agrupaments

de veïns i amics que existeixen a la ciutat (que són més de dos-cents). Per contraposar un i altra, en La Plata, no existeix cap organisme oficial ni artistes que fan els monuments. La seua primera edició es va fer al ja llunyà 1956. Els ninots són elaborats per xiquets i xiquetes, adolescents i persones adultes que recapten fons amb els comerciants del seu veïnat

En l’última edició, els màxims protagonistes van ser Lionel Messi, la Copa del Món i l’arquer Martínez, com també hi varen i haure diverses referències el baló i la mascota del Mundial de Futbol que es va celebrar a Qatar.

Cremada del Dimoni 2023. Arxiu: ElNacionalW

Falla Nord Picassent 2022. Arxiu: José Mendoza

101

Escultura Central del Burning man

En les Festes de Santa Fe (Mèxic) també el foc és el gran protagonista, i és que la Festa coneguda com La Zozobra o “Old Man Gloom” és una espècie de titella gegant d’uns 15 metres d’alçada construïda amb fustes, filferro i tela de cotó. Aquesta festa es du a terme des de 1712 per a celebrar la reconquesta espanyola de la ciutat. Com indica el nom de la seua festa, aquesta titella representa la tristesa i l’ansietat, que en cremar-la destrueix les preocupacions i els problemes que han sorgit durant l’any.

La cremà d’aquesta, va acompanyada d’un espectacle previ amb els ballarins del foc, que ballen amb unes torxes de foc amb vestits i tocats rojos que simbolitzen l’enemic. L’acompanyen xicotetes penombres, que són xiquets i xiquetes vestits de blanc. Mentre ballen els braços i el cap de la titella es menegen i se senten gemecs. Una vegada es completa el ball, la Zozobra es pega foc mitjançant un castell de focs. Cada any el pèl canvia de color. Com a curiositat, la Zozobra de l’any 2007, apareix al llibre dels “Guinness World Records” per ser la titella més gran del món en aquell moment.

102

I per acabar aquest repàs, no podíem deixar-nos en el tinter el conegut esdeveniment “Burning Man”, que se celebra als Estats Units, concretament a Black Rock, un lloc que no és un municipi ni tampoc té govern i sols existeix en els set dies que té de durada aquest esdeveniment, és a dir, és una ciutat construïda pels participants. Aquest acte és un festival artístic, on es reuneixen més de 70.000 persones, on no hi ha cap comerç i els participants porten tot el que necessiten per a estar una setmana. El lloc s’ompli d’obres d’art realitzades per milers d’artistes d’arreu del món. La seua similitud amb la festa fallera, és que es construeix una enorme figura de fusta d’un home i el diumenge abans d’acabar es crema dins d’un temple construït amb el mateix material, simbolitzant la inclusió social.

Com a dada curiosa l’any 2016, els artistes fallers Miguel Arraiz i David Moreno plantaren a l’esdeveniment una falla que portava com a lema “Renaixement”, inspirada en la Llotja del Peix de València, edifici declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. A l’interior comptava amb ninots fets a base de cartó sense tractament decoratiu a partir de motles antics que va facilitar el gremi d’artistes fallers. Aquestes festivitats, actes o tradicions, són sols algunes de les que podem trobar al món, perquè encara que les Falles són la millor festa, també hi ha desenes que es pareixen a elles. Totes elles són fruit de la cultura i tradició dels seus pobles, ciutats i països, són font important de l’art actual i en moltes també de crítica, sàtira i humor, a més moltes s’han convertit també en un atractiu turístic molt important per als seus respectius països.

Foguera Port d’Alacant 2009. Arxiu: Cendra Digital

En definitiva, la cultura del foc i la crítica satírica està present de part a part del món, la crítica que en forma de vers explica tot el que la població no ha estat conforme durant l’any i el foc que purificarà i renovarà unes vivències viscudes i que cremarà tot el mal que hem passat i que servirà de renovació, renaixement, el final d’un any i el començament d’un nou.

Zozobra 1938

Perquè no hi ha cap mena de dubte, no falla, la crítica i el foc està present arreu del món.

103

Paco López , de picassent AL MON

Il·lustració

JAVIER MONTANEZ

José

MENDOZA

104

aco López Albert és un artista faller nascut a Picassent el 19 de juny del 1972. Assisteix com a oient a l’Escola d’Arts i Oficis de València compaginant aquesta activitat amb la realització de falles durant el cap de setmana. El seu desembarcament en el món de les Falles de València es produeix l’any 1993 amb 20 anys, però tot va començar molt abans. Amb dotze anys compaginava seté d’EGB i la seua primera falla infantil, sobre els anys 80, que va ser per a la comissió fallera Mercat de Picassent, on la

seua passió es va gestar. Fora de les seues hores escolars, realitzava decorats i altres treballs. Els Germans Sanz, coneguts a Picassent per ser grans pintors, van ser els professors artístics de Paco López. Ells al marge del seu horari laboral es van comprometre a fer la falla infantil. Quan s’acabava la jordana escolar Paco no dubtava a anar a veure’ls quedant-se moltes vegades amb ells aprenent, cosa que feia que els seus pares li renyaven per no fer els deures que li enviaven des de l’escola. Aquell any, va guanyar la falla infantil de la falla Mercat de Picassent. Paco López va fitxar per la Falla Carrer Nou Estació i Adjacents per a realitzar la falla infantil, en eixe moment Paco sent un adolescent, es va plantejar tindre un taller propi, i es va instal·lar a una casa antiga on s’havien criat tota la seua família, i que en eixos moments servia de magatzem per a una botiga d’electrodomèstics. I així es va condicionar aquell magatzem on per fi, compliria el somni de dur a terme la seua primera falla, sent ell el pintor i l’artífex de la realització dels ninots amb materials coneguts com a ninots de cartó. Els seus mestres i ell, competien per fer la millor falla de Picassent. Els Sanz tenien molt clar i estaven molt segurs del projecte que anaven a plantar a la Falla Mercat, a la fi aquesta sana competició entre aquestes

dues falles la va guanyar la Falla Mercat, amb una falla inspirada en l’Albufera, amb peces de Joan Canet. Una falla que la comissió recorda amb molt d’afecte. Una anècdota que continua viva, malgrat els anys, és que tant es va viure la victòria, que la Falla Mercat conserva el seu premi personal (a part del banderí), i és, tindre un entrepà de faves i llonganissa en el casal, que formava part d’un dels ninots d’aquesta falla. Però tornant un poc a la història inicial, la primera falla infantil que Paco López va realitzar va tindre un cost d’unes dues-centes mil pessetes (1.202 euros) Paco López sempre va ser una persona autodidacta. Com en tota casa, el món de l’art, especialment de les Falles, no es veu amb bons ulls i els seus pares no volien que fora artista faller, ja que va coincidir amb l’obertura d’un negoci de pastisseria, i volien que estiguera treballant amb ells. Després d’un temps d’assimilació, ja van veure que les falles i l’art era el seu, i el van animar perquè fora Artista Faller. A part de la seua dedicació com a Artista Faller va formar part de l’equip de “Lladró” durant dos anys i mig, on treballava com a escultor per a la coneguda empresa valenciana, la qual una de les condicions per a formar part d’aquesta era que havia de deixar la realització de Falles. En el 1993 va fer les proves d’accés al Gremi Artesà d’Artistes Fallers, on va ser

examinat per José Martínez Mollà, a la falla Bisbe AmigóConca, i és ací on va plantar les seues dues primeres falles d’examen. La seua primera falla portava per lema “La Sireneta” que guanyà el primer premi de Secció Primera Infantil i també el Ninot Indultat. La segona va ser sota el lema “Un jardí de faules” on també va aconseguir guanyar el primer premi, en aquest cas de la Secció Especial Infantil i a més, es va tornar a fer amb el Ninot Indultat de les Falles Infantils.

105

Sens dubte la segona Falla Infantil per a la comissió Arxiduc Carles-Chiva en el 1997, “Un viatge a les mars del sud” va ser la seua producció més acadèmica, i la seua millor obra tècnicament, la qual no va tindre la sort d’alçar-se amb el primer premi.

En el 1998 va tractar de guanyar amb la falla infantil “Festa a l’andana” però va tornar a obtenir un segon premi en la falla Convent Jerusalem-Matemàtic Marçal, on durant molts anys hem pogut veure grans obres, i on sense eixir de València hem pogut visitar i transportar-nos a milers de terres estranyes.

Però no tardaria a arribar a plantar Falles Grans, i va ser l’any 1999 que plantaria la seua primera falla a València per mediació de Pepe Puche, per a la comissió Malva-rosa A.PonzCavite, on Paco López amb la mala sort (a part de ser el segon plat com a artista faller, ja que Pepe Puche volia descansar un temps), després de 5 dies de fortes pluges i vents, va fer que la seua falla caiguera a terra, però això no va ser motiu per a rendir-se en cap moment. La comissió de la Malva-rosa, no va tornar a comptar amb ell, però no va ser cap impediment, ja que, els membres de la falla Convent Jerusalem-Matemàtic Marçal comptaren amb ell per a realitzar la Falla Gran al següent exercici, així que, en l’any 2000 Paco López, debutà a la Secció Especial de les Falles de València.

“L’encanteri” Falla Convent JerusalemMatemàtic Marçal 2002. Arxiu: Cendra Digital

106

La seua primera obra plantada en aquesta comissió va ser “L’encanteri”, una falla inspirada en temps àrabs i moriscos. Va poder obtindre el primer premi de Secció Especial. En aquell mateix any, va sorgir l’amistat amb Paco Santana (veí també de Picassent). Paco Santana va acabar de dissenyar el remat que ja estava començat per Paco López i és, en aquell moment, quan va començar l’inici d’una col·laboració per al següent any. Paco Santana li va dissenyar una falla apta a les seues característiques com a artista i en el 2001 va tornar a fer-se amb el desitjat guardó amb “Descobriments del segle XVIII” obra que per a l’artista és una de les més completes de la seua trajectòria artística, on res es va deixar a l’atzar, ja que va ser una victòria molt treballada i estudiada.

En el 2002 va plantar “50th Street & Broadway” una falla inspirada en els musicals, on Paco López va complir un dels seus somnis de fer una falla amb aquesta temàtica, pel fet que és molt amant dels musicals. Paco Santana va idear eixa falla per a sobretot callar veus perquè les males llengües deien que Paco López, només sabia fer “puntilles”. Intentaren trencar completament amb l’estil anterior i sorprendre a tothom, portant als visitants a Broadway. Però, van anar més enllà, i no es van adonar que l’equip estava cansat.

“Festa de dia i de nit” Foguera Municipal 1998 Arxiu: Cendra Digital

“Històries de la coentor” Falla Convent JerusalemMatemàtic Marçal 2004. Arxiu: Cendra Digital

Conseqüència que hagueren de reconéixer que va haver-hi moltes equivocacions amb aquest projecte i diversos problemes aliens al taller; va ser un remat extraordinari, però uns baixos sense cap sentit. Un gran projecte on li va faltar il·lusió, però encara i així, va aconseguir un tercer premi en la Secció Especial. Paco López plantava i plantava interrompudament per a la comissió de Convent Jerusalem des de 2004. Després d’un any de descans (2003), Paco torna amb les idees renovades, però sense Paco Santana, ja que varen decidir posar un temps de descans en la seua carrera artística en conjunt.

“Festa a l’andana” Falla Convent JerusalemMatemàtic Marçal 1998. Arxiu: Cendra Digital

Arriba l’any 2004 on viatgem a una falla plena de coentor, Alberto Rajadell fa part del disseny, i va començar a formar part de l’equip de Paco López. Alberto el va alliberar de l’escultura perquè Paco poguera dedicar-se preferentment a la pintura. Segons l’artista va ser el projecte més personal i més lliure, on ell diu que va ser el projecte “més Paco López”. Sense dubte reconeix que va ser un dels projectes on més ha gaudit encara que li faltava contingut a les bases. Finalment, va guanyar el segon premi, amb l’arribada de la imbatible Falla Nou Campanar a la Secció Especial. En 2005 posem rumb a Egipte amb “La disfunció del Faraó”. Paco volia fer una segona part de la mítica falla “Descobriments del segle XVIII”, aquesta idea ve per la seua passió pel món de l’antic Egipte, transformant-la en una opereta burlesca. En aquest any es va tornar a incorporar Paco Santana, cosa que significava la seua tornada a les Falles. Sense dubte va ser una falla amb molta composició, on contava la història d’una dinastia de faraons una mica atípics, on la sàtira no era una excusa per a la realització d’una crítica social, una falla feta per a riure.

107

“Mireu la mar” Falla Malvarrosa 1999 Arxiu: Cendra digital

Ninot Indultat Falles València 2008 Arxiu: Actualidad Fallera

“Bodes d’or i l’or de les Falles” Falla Convent JerusalemMatemàtic Marçal 2006. Arxiu: Cendra Digital

Paco López treballant al seu taller. Arxiu: Paco López

108

En el 2006 sota el lema “Bodes d’or i l’or de les Falles” a la plaça de Convent Jerusalem que celebrava el seu 50 aniversari, Paco López trenca un poc la seua continuïtat amb el “preciosisme” creant una falla sobre els matrimonis amb el disseny de Paco Santana, amb un gran centre d’una dona major portant en braços el seu marit. La característica d’aquesta falla, eren les seues escenes molt divertides, on contant la mateixa història amb el mateix format, hi havia diverses famílies, la gitana, la futurista... No va obtenir l’esperat primer premi, però no va soltar el podi, ja que va aconseguir un tercer premi en la categoria d’Especial, el tercer premi d’enginy i gràcia i el premi Raga al ninot d’exposició. A més hem de destacar que va ser la Falla més alta que plantava l’artista fins aquell moment (28 metres). En el 2007 Paco ens va fer viatjar al fons de la mar amb el lema “No hi ha mar que per bé no vinga” on s’alçà amb un segon premi. Una falla amb aires moderns i amb molt de moviment en la forma de la composició, amb un gran Neptú portat per cavalls marins. En aquesta falla cal ressaltar que va guanyar el ninot d’exposició, un gran Sorolla pintant un dels seus famosos quadres. El disseny d’aquesta falla va ser a càrrec de José Luis Santés, amb un guió de José Luis Santés, Miguel Prim i Javier Tejero.

En el 2008 ens va transportar a l’Orient amb una gran falla de xinesos. Però el més sorprenent de la seua falla, va ser el famós fanal que quedava a l’aire sent un dels remats més vistosos de la història de les Falles, sota el lema “Facen foc, senyors” Paco López va obtindre el segon premi. A més va ser el guanyador del Ninot Indultat amb un ninot modelat per Toni Ramos (escultor de la firma de Lladró), un ninot de la gran cantant Concha Piquer, artista que interpretava la cançó que dóna títol al nostre llibret “Terra estranya”. En el 2009, descobrim València. Amb un tercer premi i amb 23 metres d’alçada i sota el lema “Falles.som”, Paco López va plantar un gran centre inspirat en la façana del Marqués de Dos Aigües, amb elements purament valencians.

Paco López planta la seua dècima i última falla en aquesta plaça el 2010, un treball on l’artista afirma que és una de les seues obres més “seues” i que va treballar braç a braç amb Pepe Puche. El guió va ser de Miguel Prim i Javier Tejero. La falla comptava amb 22 metres d’altura, 50 figures i un cost de 300.000 euros. I va ser en aquest any quan per fi arribava de nou a les mans de Paco el primer premi de la Secció Especial i segon d’enginy i gràcia. Un gran arbre de la vida, la dama de l’estiu, l’ancià de la tardor, el lord de l’hivern i la bella primavera, la barca de Lilit i la deessa del vent, van ser la composició perfecta, per a l’esperada victòria, on els va costar assimilar el premi, ja que els periodistes i tots els mitjans de comunicació durant la setmana de falles, no paraven d’anar a concretar entrevistes tant a la comissió com a l’artista.

Va aconseguir desbancar a la mítica Falla Nou Campanar que comptava amb el doble de pressupost. No va haver-hi millor comiat que després de 10 anys dir adéu amb aquest primer premi. I quins deu anys plantant, cap sense baixar del podi de Secció d’Or de les Falles de València.

109

A partir del 2011 deixa de plantar en Secció Especial, però no abandona l’ofici, ja que continua plantant en Primera A en la Falla Gravador Esteve, on afirma que era un disseny guardat per a una falla d’especial, però que la va readaptar al pressupost d’aquesta categoria. Encara que el seu somni d’aquell moment era guanyar a la secció Primera A, aquest somni no es va poder veure complit, ja que el resultat no va ser ni de prop l’esperat. Més enllà de la capital obté bons resultats plantant a Alzira guanyant en el 2012. Però no tot es queda a València o a Alzira, la seua petjada artística com a artista faller l’hem poguda observar a Silla, Catarroja, Montserrat... I no podem oblidar que també és Artista Foguerer des del 1994, on ha plantat sis fogueres infantils de Secció Especial a Carolines Altes, de les quals quatre han sigut primers premis. L’any 1998 va arribar el seu debut a les Fogueres adultes plantant la Foguera Municipal, però també durant diversos anys ha plantant a Sant Blai de dalt o al Port d’Alacant entre moltes altres. En el 2012 tanca el seu taller per a dedicar-se a col·laborar amb altres artistes fallers amb la seua pintura i dissenys de falles. Un dels seus projectes d’aquell any va ser fora de València, en Costa Rica, un projecte de divulgació sobre la festa.

110

Paco López, en una entrevista, fa més de 10 anys, afirmava que tenia preparats diversos projectes per a la seua tornada a la Secció Especial. Fins al dia de hui encara no ho ha fet, llavors haurem d’esperar per si alguna vegada torna. Així i tot, actualment podem trobar la seua mà d’or de pintura, treballant amb diversos artistes, sobretot una peça clau en el Taller de Llongo, on la perfecta pintura de Paco López, torna a eixir a la llum. Molts anys hem pogut viatjar amb Paco López, des d’Egipte, des del fons de la mar, fins... veí de Picassent, on les seues creacions eixien del nostre polígon. Paco López, és un artista nostre, un artista que vol al seu poble i que sempre l’ha tingut present allà on ha anat a deixar la seua petjada artística amb les seues falles tan recordades per tots els fallers i falleres.

“50th street & Broadway” Falla Convent JerusalemMatemàtic Marçal 2002. Arxiu: Cendra Digital

“Rumb al paradís” Falla Convent Jerusalem-Matemàtic Marçal 2010. Arxiu: Paco López

«No va haver-hi millor comiat que després de 10 anys dir adéu amb el primer premi de secció especial. I quins deu anys plantant, cap sense baixar del podi de Secció d’Or de les Falles de València».

Esbós “Descobriments del Segle XVIII” Falla Convent Jerusalem-Matemàtic Marçal 2001. Arxiu: Paco López

111

, falles , mes enlla , de l’atlantic

L’any 1949 va arribar a l’Argentina, Matías Lorente, un valencià que amb la seua dona, el seu fill i la seua cunyada, havien emprés un viatge al desconegut, però en la il·lusió de trobar un millor futur. Lleugers d’equipatge, però sense oblidar unes arrels.

Il·lustració

NACHO SALA

Vicente , SAEZ

112

olts són els motius que poden dur una persona a deixar enrere la seua família, els seus amics, la seua terra i prendre la decisió d’emigrar. I tal volta perquè la terra roda, sovint van canviant els que emigren i els que reben emigrants. Són les dues parts d’una realitat, quasi sempre trista i que sovint trau el millor i el pitjor de l’ésser humà. Per això caldria tindre en compte, sobretot quan estem a la part afavorida, que demà, o ahir, estarem o hem estat en l’altra part.

Una de les primeres coses que varen fer en arribar, va ser trobar una associació de valencians a Buenos Aires. Allí es reunien per parlar de la terreta que tant enyoraven. I així va ser, al voltant de la intensa vida social que generava dita associació, entre reunions i algun soparet, on Matías va trobar a Vicente Puig, reconegut dibuixant, que havia sigut faller, i fill de president, de la Falla Plaça del Pilar de València. Junts començaren a pegar-li voltes a la idea de fer una falla, i li ho comentaren a Antonio Arguedas, un crioll que freqüentava l’associació, a qui li va encisar la idea i va col·laborar de forma entusiasta.

113

Vicente Puig va ser un dels molts artistes fallers que en acabar la Guerra Civil se’n van anar a l’Argentina. Alguns per motius polítics, altres per raons econòmiques, però el ben cert és que allí s’ajuntaren i varen constituir una societat, ArtVal (Artistes Valencians), de la qual formaven part, a banda de Vicente Puig, Rafael García Escribà (pintor, dibuixant i cartellista, que va militar a les files de la CNT), Jose Regidor (guardonat ceramista i escultor molt cotitzat a l’Argentina, Vicente Marín Reig (artista faller durant molts anys de la Falla Felix Pizcueta-Cirilo Amorós), Emilio Puche (polifacètic artista reconegut internacionalment), i Vicent Marín Bellver (fill de Vicente Marín Reig que es va graduar a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, a Valencia).

114

A poc a poc, aquest grup d’amics, junt amb Josep María Mas (prestigiós artista de carrosses a la Fira de Juliol, que també va confeccionar extraordinaris tapissos de flor), Jose Maria Mossi, Manuel Gómez i Enrique Mollà, es varen encarregar de la construcció d’eixa primera xicoteta falla. Moltes hores, caps de setmana i vesprades, van invertir en aquesta feina que els resultava tan gratificant, entre amics, era el que sempre havien fet a València, era com estar a casa.

Una d’eixes vesprades es va presentar a la seu de l’associació un home de 80 anys, un valencià de nom Francisco Castelló Llobregat, que residia a l’Argentina des de 1912, i que s’havia assabentat que estaven construint una falla. Només entrar va sentir parlar valencià, i allò el va aborronar. Després de les preceptives presentacions, moltes abraçades i alguna llagrimeta, de seguida es va posar a pintar la falla, i per la seua condició de jubilat, no va tindre problemes en dedicar-li hores, per això, i perquè de ser valencià, no es pot jubilar ningú mai.

EN TERRA estranya

Aquella falla es va cremar un 16 de juliol de 1951, per un grup de valencians a l’Argentina, als que no és difícil imaginar, al voltant de les cendres, amb els ulls perduts entre unes flames, que evocaven mil records.

D’eixes cendres va nàixer oficialment la Falla Valenciana El Túria en Buenos Aires, i per tal, li ho comunicaren a Junta Central Fallera, establint la seu al local on Matías Lorente tenia el seu negoci. El 23 de desembre de 1951 va tindre lloc el primer acte públic de la comissió fallera El Túria, de Buenos Aires. Va ser la proclamació i presentació de les seues falleres majors, sent Fallera Major, Consuelo García Romero i Fallera Major Infantil, la xiqueta Mari Trini Puig. En acabar l’acte, el públic assistent va poder gaudir de l’obra de teatre “Pulmonia doble”, que va ser posada en escena pel quadre artístic de la comissió sota la direcció d’Amadeo Puig.

Aquesta primera falla, ja oficial als ulls de Junta Central Fallera, es va plantar a l’Avinguda General Paz de Buenos Aires, i en homenatge als valencians allí residents, sobretot als més majors, va ser un valencià de cent tres anys el que va botar foc a la traca que encendria la falla. Milers d’argentins, i valencians, varen gaudir de monuments plens d’art i de colors, de la música i l’alegria dels festejos, de la setmana fallera, de la màgia del foc, i de l’olor de la pólvora.

Malauradament, un dels principals promotors d’aquella festa, Matías, es va quedar sense poder vorer la cremà, a causa d’unes cremades sense massa importància que va patir disparant uns artificis pirotècnics.

En acabar aquest primer exercici faller, plens de satisfacció per l’èxit, varen començar a arribar sol·licituds d’inscripció, passant en un any de trenta socis a més de tres-cents. Van rebre el suport de les autoritats bonaerenques, el suport de les autoritats valencianes i fins i tot de l’empresari cinematogràfic de CIFESA Vicente Casanova (germà del primer president del València C.F.), qui en 1953 els va fer arribar una senyera, que seria reemplaçada per la que en la dècada dels noranta els va enviar el president de les Corts Valencianes Vicente González Lizondo. Fins a l’any 1954, els festejos fallers tenien lloc a un barri perifèric de la ciutat, però era tanta la festa i l’afluència de gent, que eixe any amb la col·laboració de les autoritats locals es va plantar al centre neuràlgic de la ciutat, a l’avinguda Nueve de Julio, cantó amb el carrer Moreno, molt prop del Congrés de la Nació Argentina i del Palau Barolo, on més d’una volta va assistir el General Perón, per tal d’encendre la metxa de la traca que botaria foc a la falla. En reconeixement al treball i a l’èxit obtingut, la Junta Central Fallera va concedir el Bunyol d’Or a Matías Lorente i a Antonio Arguedas, i el Bunyol d’Argent a Jose Maria Mossi, Enrique Comes, Vicente Puig, Amadeo Puig, Roberto Mora i Enrique Mollà. Com que no hi ha falla sense embolics, la nova ubicació del monument, en la consegüent pèrdua del caràcter de barri de la falla, va generar diferents opinions que no aconseguiren conciliar-se, i eixe any va tindre lloc una segregació de la Falla El Túria. Aquesta nova falla, amb el nom d’Unió Valenciana de Mar de Plata, i amb el beneplàcit de les autoritats locals, va plantar a la plaça més turística de la ciutat, creant un centre de cultura valenciana, provisional i efímer com les falles mateixa. Va instal·lar una barraca valenciana on es dugueren a terme diferents activitats culturals, en una afluència de visitants poques vegades vista. En la setmana fallera es varen repartir aproximadament 100.000 bunyols, bunyol amunt bunyol a baix. Va ser una setmana de música, de passacarrers, de color i de festa. I sembla que cadascú dels visitants que tastaren els bunyols, va tornar

115

per a vorer la cremà, perquè calculen en més de 100.000 persones les que acudiren la màgica Nit de Sant Josep, per veure desaparéixer entre flames el monument, al voltant del que tanta alegria i nostàlgia havien conviscut uns dies. Davant la bona acollida que va tindre la festa fallera dins de les comunitats de valencians a l’Argentina, el “verí” de les falles es va estendre a la velocitat de la pólvora, poguera ser que a l’olor d’ella. El cas és que en poc temps es va crear el Centre Regional Valencià a Mendoza i la Casa Regional Valenciana a Córdoba.

S’ha de dir que la comunitat d’emigrants valencians era molt nombrosa a l’Argentina, tres dècades abans, a San Juan, on la comunitat de valencians havia construït un trinquet, van fundar el Centre Valencià de San Juan, i en 1932 es va constituir el Centre Social Valencià de San Romàn, bressol de bons jugadors de truc, on es tirava la falta en la llengua de Tirant lo Blanc. Però eixe “verí” de les falles s’havia estés per tota Sudamèrica, principalment a l’Uruguai, al Brasil o a Xile. Precisament a Xile, dins de l’associació Col·lectivitat Valenciana, va nàixer la idea d’organitzar un viatge en vaixell a les Falles de València. Prop de huit anys tardaren a trobar solucions a les dificultats intrínseques

116

de l’organització d’un viatge tan llarg. Posats en contacte amb les colònies de valencians del Brasil i l’Uruguai, parlaren també amb la Falla Valenciana El Túria de Buenos Aires i crearen la comissió organitzadora del Primer Vaixell Faller d’Amèrica a Espanya, nomenant president a Enrique García, qui després de moltes gestions, diplomàtiques i amb empreses navilieres, va obtindre unes molt bones condicions econòmiques amb la companyia naviliera Ibarra, de Sevilla, que va posar a disposició d’aquest viatge un dels seus millors vaixells de passatgers, el Cabo San Vicente. L’organització de l’estada a Espanya, desplaçaments, dinars, allotjaments, excursions i la coordinació d’un intens programa d’actes institucionals, va anar a càrrec de Viajes Haro.

I així va ser com el març de 1961, varen arribar al desaparegut Moll de Caro (antic club nàutic, demolit el 1985), més de cinc-cents emigrants valencians, que foren rebuts i complimentats per les autoritats locals, i com no, per molts valencians i fallers que acudiren al Passeig de Caro.

No cal dir que gaudiren d’unes falles molt especials, unes falles de records, d’emocions i de retrobaments familiars. Tant va ser així, que en acabar la setmana fallera, molts d’eixos 500 valencians, no tornaren a

Sud-amèrica i es quedaren a viure ací.

Hui en dia, la Falla Valenciana El Túria, continua omplint durant uns dies, els carrers de Buenos Aires amb la màgia de l’esperit faller.

Però la realitat dels valencians a Sud-amèrica, va molt més enllà d’aquells cinc-cents emigrants que vingueren en el Primer Vaixell Faller d’Amèrica a Espanya, i dels milers que vingueren en anys successius. Perquè són molts els valencians que mai arribaren a vindre, i en homenatge a tots ells, crec que és un bon final per aquest article, compartir ací la intervenció de Narciso Ibañez Serrador, en 1970, com a mantenidor de la Fallera Major de la Falla Plaça del Pilar, María del Rosario Gil Perotín Sànchez.

117

«NOTA: Per tal de ser fidels al text, no l’hem traduït». enseñó velleta pa la falla del tio Pep”. Nos un viejo casa mi a ó llam mes un pardalets, s de s “Tre má ce res: «Ha pregones inocentes y aleg habló me que no ncia vale ista cleta. iod bici b per am un vaig amigo: una aguileta, jo sempre os de mi erd recu o traj me y Y así fue s ”. ado reu pas tind pos ets de tiem Ploreu xiquets, que pardal perviven que s rale teat s pájaros s ada por uno n tem iero de y nac madre como un día en América amigo Este os. poc s uno pájaros de os ueñ oria peq s mem la uno solo en no vistos hasta entonces, brada nom sido ha una de hija mi nos o, ma rcis las “Na : por que dijo hechos de barro y pluma ras isie ¿Qu r. Pila bién del tam za n Pla iese la tuv de os yor niet fallera ma valenciana, para que sus todas de la y ón olla taci Sor sen a os pre su ocim a con hag en ela ser tú qui un “pardalet”. Por la abu or?”. hon de e cort su a an que es form ant que s sco cha Bla las mucha antes que a Velázquez, a a amistad a. Yo acepté. Acepté no solo por la viej Galdós, a Serrano antes que a Fall una de aba trat se que por sino , une que a él me a que Todos vosotros estáis acostumbrados falla y de Valencia. días los año tras año, cientos de oradores en un que El a. los éric e, am ant Nací en América, en Sud anteriores a las fallas, glosen el Lev o com sión oca la les, una sudamericano elogie en naranjales de La Ribera, los arroza iciones, palabra. esta a Valencia, sus mujeres, sus trad pólvora, el ninot. Valencia, en una je ena hom a o, gad nos de obli puede que suene a piropo Y como valencianos que sois, valencia . esía cort la y cias un orgullo tan tís dictaminado por las circuns sangre y alma, os emocionáis y sen los y ncia Vale stras de s vue Por eso, ya que he de hablaro grande cuando cubren de piropos a de y ots nin endo de s, trem valencianos, de fallas y fallera hijas y os alegráis con el retumbar la Es . oria Foc, hist de fuego, quiero antes contaros una de la mascletá, la brillantez de la Nit o Gra El en s, ió otro nac historia de una muchacha que y la muerte trágica de los ninots. Vos los aba fallas llev las o, er hace muchos años. Vendía pescad valencianos, creéis conocer y entend en a yab apo y pies desnudos, los tobillos al aire mejor que nadie, pero frutos los o iend ten con o cest n gra un su cabeza os equivocáis… aún mujer, se de la mar. Esta muchacha, sin ser y tragedia, Decís que en las fallas hay alegría a y ambos s cosas más, unió a un catalán, cómico de la legu cha mu y n ició sarcasmo, trad or, A a”. hum éric Am la cer “ha A a. éric Am que nunca se fueron a o nunca habláis de la tristeza, por Grao per del cha cha mu ella Aqu . una fort osible una probar allí habéis visto una falla triste. Es imp el 19 hace era mi abuela materna. lla esta que ete falla triste. Cada coh te . Cuando par risa por son les, año una s esp que se inicie en vosotro Todos mis abuelos eran te par del brazo y éis Por cog na. ras, ncia figu vale el fuego trepa por las de mi madre, catalán y la estoreta hijos y cantando celebrais el Sant Josep de de mi padre, vasca y murciano. A sus conocéis les no año , esp nos tro ncia cua vale s velleta. No, vosotros, luego a sus nietos, aquello que a ras, por tier is océ sus de con y las os unas fallas tristes. No les hablaron de sus recuerd as las yor tod ma is as océ abr con pal no sus pesar de ser valencianos pero hubo una que ponía en Yo sí. ar. s am má ultr cho de mu as ión fall fallas. No conocéis las fervor que los demás, una pas ndo cua o, Gra del s, habrá grande. Por eso, aquella chica También este año, como todos los año durmió ela, abu fue ndo cua o un lueg y ico, dre Méx fue ma en Argentina, en Venezuela, en ntos cue s dole tán con os niet ro y sus a mb y s aso el a sus hijo grupo de valencianos, que ante iesen end apr que hizo e rta hue una la en de y ad, r de la ma la incomprensión de toda una ciud rador Ser los os tod que es ,o ntil ilde infa hum s io cilla cancion plaza del extrarradio o en un pat reta esto a “Un : oria mem la en s ada clav llevamos

118

entusiasmo por vuestra tierra, que por mucho onen cuatro ont am o, nad ndo aba r sola s fiestas n stra algú en que demostréis y volquéis en vue en la noche men que los y hos hec l ma os ñec to es fuerte mu falleras, jamás sabréis hasta que pun tarán gun pre en pas allí por que Los 19. del de un Valencia tierra en la Valencia sangre . “Es una la n?” ma que ué “¿Q , es?” qué eso “¿Y s, muy nciano valenciano, si no dejáis algún día atrá falla”. ¿Y qué es una falla?”. Y el vale triste. risa atrás, vuestra región. de ultramar responderá con una son que , ncia Vale ”. palabras “Una falla es esto, es Valencia Pero pongamos punto final a estas s fallas de esta En s. lejo do asia dem ia. Quiero s, talg lejo nos da de que tal vez demasiados llenas , ni riqueza. licio bul ni ría, aleg hay no ar la Falla de am ultr que sepáis, querida Fallera Mayor suenan llan esta allí que etes coh os poc Los su Corte de de la Plaza del Pilar, muchachas de miles que de tos cien los de no leja eco un o com falla, no or, que la falla de este año, vuestra dos, mal Hon bur son ots nin Sus an. mb retu í aqu llama en la artistas morirá cuando se extinga la última hechos, sin gracia, porque allí no hay recuerdos los ildes se noche del 19. No morirá porque que sepan crearlos. Estas fallas hum consejo: en ueño, ya que no mueren. Por eso me permito un consumen también en un fuego peq id bien los osiciones esta vuestra fiesta, vuestra falla, abr hacerlo grande sería contravenir disp bad en vuestra ueras tristes, ojos, los oídos, hasta la nariz. Gra municipales y así, junto a esas hog d, eda su por los ninots. ar, de am muchos valencianos de ultr memoria hasta la última mueca s tivo mo os urd ren con más abs o por falta de dinero, o por Haced que por vuestros tímpanos ent nza era esp la año bles. Aspirad políticos, queman año tras fuerza que nunca himnos y pasodo tidos a del regreso. la pólvora. Abrid vuestros cinco sen estallidos, s, res, ora colo rad olores, ruidos, música, luces, Sus hijas y sus nietas se visten de lab una en s nto risas, vida en una palabra, Valencia como vosotras, pero hablan con ace ero fall ejo nunca en extranjeros. Cuándo el pequeño cort palabra, para que esa falla no muera s ada mir en áis contar pasa por las calles de la ciudad le sigu vosotras. Para que así algún día pod ” en? hac qué as chic s os, como esa niet “¿Y s stro sión de incompren a vuestros hijos y luego a vue . al?” nav car s “¿E s?” ada s. Si lo raz era fall disf “¿De qué van fue vuestra falla el día que fuisteis los ar test con a lven vue ”, nas re ent ncia rirá “No, son vale recordáis, la falla de este año no mo s. nte luego contarlo, viejos emigra las llamas. Si lo recordáis podréis a la de siendo muy Sé que mi obligación esta noche serí como a mí me lo contaron una vez tu y eza bell tu , ncia. eza Vale bell glosar la fiesta, vuestra niño y estando lejos, muy lejos de ión gac obli mi que Sé juventud, Fallera Mayor. Grao que alegría a esta En nombre de aquella pescadera del sería ensalzar la región y agregar érica, en Am de dón por duerme para siempre en tierras fiesta de alegría. Por eso os pido per día 19 el al mismo nombre de todos los valencianos que no saber hacerlo. Os pido perdón y y sus cohetes as de niño no reirán ante sus pequeños fuegos tiempo que comprendáis que mis fall cho más has, a las tristes, sino que sentirán Valencia mu fueron esas fallas pequeñas y mal hec y ia talg nos permitido la áis nta hay leva me fallas que lejos de España que vosotros, agradezco que y n vive que nos falleros a ncia as vale el amor inmenso de los el lujo y la valentía de hablar de fall rta. hue la mueren lejos del Grao y y de Valencia a valencianos. que cho mu Por eso me permito deciros que por or que sintáis Muchas gracias». queráis a Valencia y por mucho am

119

la terra estranya de concha piquer Il·lustració,

, ADRIAN ESCOLA

oncepción Piquer López, coneguda internacionalment com a Concha Piquer, va nàixer un 8 de desembre de 1908 a València. Va morir a Madrid el dia 12 de desembre de 1990. Ella va ser una cantant i actriu valenciana, una de les més internacionals que hem tingut.

Antoni PERIS 120

Si alguna persona ens preguntara què t’enduries a una illa deserta, les respostes serien diverses, molt diverses, però, amb absoluta seguretat, més d’una diria que música, la meua música, la que més m’agrada. I és clar la música ha estat sempre amb les civilitzacions,

cadascuna diferent, però sempre present. És igual la música que escolten els joves de l›any 2023 que la que escoltaven en 1980, posem per cas? No, en absolut. I bo, i necessari, és tinguem una ment i oïda oberta a escoltar totes les músiques, encara que algunes ens queden lluny, o no estiguen dins del que podíem dir els nostres gustos actuals. La música, els cantants i les cançons són fills del moment històric que viuen i no hem de saber molta història per a pensar els gustos i la situació política quan la nostra cantant tenia trentacinc anys, posem per cas. Tot influeix. Ara, si escoltem o llegim la lletra de les seues cançons, ens poden sonar llunyanes, molt sorprenents. Però hem de situar-nos en el moment de creació de totes elles al primer mig segle XX. Així i tot, Concha té una cançó, l›única en la qual va utilitzar el valencià en algunes frases, que continua emocionant a moltes persones, velles i no tan velles: la Maredeueta. És possible també que algunes d’eixes persones desconeguen que pel contingut de la lletra, l’Església catòlica la va considerar sacrílega i arriba a estar censurada pel franquisme. Però, continua emocionant en escoltarla i és una de les cançons conegudes de Conxa Piquer.

Xiqueta, xiqueta meua jo ta imatge vull copiar Seràs la Maredeueta La Maredeueta, més volguda i boniqueta que es venera en el altar

121

Concha Piquer va fer, mai millor dit, les Amèriques perquè quan el mestre Penella estava preparant la seua òpera “El gato montés” a Nova York l’any 1922, en un entreacte, Concha Piquer va interpretar la cançó El florero. Després, va estar cinc anys als Estats Units cantant a Broadway. També va ser actriu de pel·lícules. Per açò podem dir que Concha va fer les Amèriques i en tornar a Espanya, ja era una cantant i actriu reconeguda internacionalment. Per acabar d’arredonir la seua trajectòria, l’any 1933 es va casar amb el torero Antonio Márquez. La ciutat de València li ha dedicat un carrer i hi ha un museu al centre de la capital.

“En tierra extraña” és el títol d’una cançó de Concha Piquer, una de les figures més importants de la denominada “copla espanyola”. Que bonic que mai més aquesta lletra tinguera sentit, que cap persona poguera enyorar la seua terra i poguera viure allà on siga, sense oblidar el seu origen, però compartint les realitats del punt geogràfic al qual l’ha portat el seu destí. I si està entre nosaltres, que mai no puga dir que està en terra estranya, està a casa, a Picassent, entre nosaltres. I, de segur, que gaudint de la nostra festa fallera, de la seua música i del valencià, que no és més que una forma de saber que està a casa seua.

Ninot Indultat 2008. Paco López Albert

122

Portada disc de Concha Piquer

«Els explicaré a vostés el que a mi m’ha succeït Que és l’emoció més profunda que en la meua vaig sentir Va ser a Nova York, en la nit de Nadal Que jo vaig preparar un sopar per a convidar als meus paisans I en la reunió tota d’espanyols Entre “vivas” i entre “oles” per Espanya es va brindar Perquè encara que allí no beuen per la llei seca I només al qual està malalt despatxen vi Jo vaig pagar pes d’or, una recepta I vaig comprar en la farmàcia vi espanyol Vi espanyol, va vindre espanyol El vi de la nostra terra Vam beure en terra estranya Quin bé que sap eixe vi Quan es beu lluny d’Espanya Per ella brindem tots I va ser la fi d’aquell sopar La nit de Nadal més bona Que somiar va poder un espanyol Més de sobte es va escoltar Un gramòfon sonar “Callar tots”, vaig dir jo I un pasdoble es va sentir Que ens va fer sospirar Va cessar l’alegria Ja tots ploraven Ja ningú reia Tots ploraven I sentint aquesta música Allà en terra estranya Eren els nostres sospirs Sospirs d’Espanya».

EN TERRA estranya

123

, no , són de la terreta, pero son fallers . fins a la medul la

la nostra comissió tenim la gran sort de comptar entre les nostres falleres i fallers amb gent de moltes parts del món, i demostra una vegada més, que les Falles, i la Falla Nord en concret, som una festa on tot el món, sigues d’on sigues, té cabuda en aquesta.

Alguns dels nostres fallers que no són de la terreta, però que senten les falles com si ho foren han volgut expressar les seues experiències a la Falla Nord. Si no saps el que és ser faller i totes les seues emocions que comporta, sigues valencià o no, aquestes vivències t’ho podran explicar. Hola, em dic Sergi i sóc nascut a Barcelona. Sóc faller des que es va fundar la Falla Nord.

Tot va començar fa 30 anys, quan em vaig deixar caure per les terres valencianes, en concret pel terme de Picassent.

124

Després d’uns anys vivint ací, vaig conéixer la meua dona, valenciana i fallera. Ella és la responsable de què forme part d’aquesta comissió. Després van vindre els nostres dos fills que viuen les falles des que van nàixer.

Al principi no coneixia el món faller, però, a poc a poc, vaig anar descobrint coses meravelloses com la nit del foc, la plantà, l’Ofrena a la Verge, les “mascletaes”...i em vaig anar enamorant d’aquesta festa. Si haguera de dir que és el que més m’agrada són les cercaviles al costat de la nostra xaranga i la nit de la cremà, encara que gaudisc de tots els actes fallers: la Proclamació, la Presentació, les disfresses... En la Falla Nord em sent com a casa, som com una família. Recomanaria a tothom que vinguera a viure la festa des de dins. Es viuen moments inoblidables!

Sergi ,

CUSSO I CANTIZANO

óc nascuda a Múrcia, i vaig començar a ser fallera per una il·lusió, eixa il·lusió era el fet de compartir un somni, el somni dels meus fills. M’he enamorat de tot aquest món. Les Falles tenen poder de moviment, són entrega incondicional de tota la seua gent (fallers i falleres) de totes les edats i condicions. La passió posada, el sentiment i tot el que ens transmeten des de dins. I vist des de fora per a mi l’acte més bonic se la plantà, perquè comença el compte enrere del principi de la festa.

Recomane ser faller i fallera solament si eres tan valent per a entregar-te, compartir, sentir i vibrar cada moment d’aquest art. Tot el que envolta el món faller el descric com una grandiositat exposada en els seus carrers anomenada ART.

Isabel

Mendoza i Vargas

aig nàixer a Jonava (Lituània) i en l’any 2009 la meua parella i algunes persones més, van fundar la Falla Nord. Em va telefonar per a dir-me que era president i que anàvem a ser fallers de la Falla Nord. Jo quasi no sabia el que m’estava dient. A poc a poc em vaig enamorar d’aquesta festa. M’agrada molt tota la festa que s’organitza al voltant de les falles. Molta participació de gent, i molt d’ambient. L’acte que més destacaria dins del marc d’activitats programades per la comissió és l’acte de la proclamació, que no és tan formal com la presentació, i la gent gaudeix molt del passacarrer i de l’acte. Sense dubtar-ho recomanaria ser faller/a a qualsevol persona, ja que hi ha molt d’ambient, coneixes molta gent nova i molts actes on participar i gaudir. És una gran experiència social.

Erika Kudelyte

125

aig nàixer a Lituània en el 1980, en concret, a la ciutat de Siauliai. Des de xicoteta sempre m’agradaven les festes d’altres països quan ho veia per la televisió. L’any 2003, quan tenia 23 anys, vaig vindre a Espanya per a passar unes vacances a València. Em va agradar molt Espanya, però el que més em va agradar va ser València i el seu clima. Però també vaig tindre sort en conéixer a una persona meravellosa que ara és el meu marit i és faller de tota la vida. Ell em va ensenyar el que són les falles ací i el que significa per a la gent aquesta festa. La veritat que en la vida no havia vist res semblant, ni en la televisió. És una cosa molt bonica i impressionant. En 2006 em vaig apuntar a la falla per a poder veure, sentir i gaudir les falles. La meua sogra que és una gran dona i pilar d’aquesta família em va fer un vestit de fallera. Aquell any va ser inoblidable, vestir-se de fallera, desfilar pel carrer cap a la Verge i que tothom t’observara. És una sensació increïble. En general, és una festa que quan vens de fora t’impacta molt. La mascletà que fan

tots els dies al març és impactant com tremola el sòl de València i són impressionants les explosions i xiulades dels petards. L’acte que més m’agrada és l’Ofrena que es fa a la Verge. Desfilar pel carrer és un dels actes més bonics i impactants quan veus a la Verge enfront de tu. Si t’agrada un bon ambient i t’obris a la gent fallera és un lloc perfecte per a passar-ho bé i gaudir d’una festa increïble.

126

Aurelia

Grigelionyte i Konstantinaviciute

ascut en Cedeira (A Coruña)

El ser faller de la falla Nord com a gallec que sóc, per a mi és tot un orgull. Em vaig apuntar en aquesta falla després de veure un paper pegat a la porta d’un bar que deia que s’anava a formar una nova comissió en aquest poble, per la zona on vivia i vaig decidir apuntar-me. M’agrada la seua gent, el seu ambient, vaig conéixer a bellíssimes persones les quals em van ensenyar a admirar els seus monuments, el treball que impliquen, em van inculcar la seua festa, la germanor amb la resta i veure el seu esforç en què tot isquera bé. Em varen involucrar en actes i em van fer sentir l’emoció de la festa fallera. Això és per a mi ser faller de la falla... Això és el que em dóna alegria com a gallec que sóc. Gràcies per donar-me tant... Gràcies per ensenyar-me. Gràcies per deixar-me ser partícip.

Jordi ,

RodrIguez I Villarnovo

127

Indumentària valenciana venda, confecció i patronatge a mesura.

Facebook: Món Faller Indumentaristes Instagram: @monfallerrscp Carrer Almería 12, Catarroja 960 203 096

128

129

130

131

132

133

134

135

136

137

¿DESEAS VENDER O COMPRAR UNA VIVIENDA?

¿Por qué Rosa Aurora Gestión Inmobiliaria? Porque tenemos la MAYOR CARTERA DE CLIENTES Y DE INVERSORES DE LA ZONA. Porque somos LÍDERES en los principales portales inmobiliarios

Porque nuestro equipo está formado por profesionales con amplia experiencia en el sector Inmobiliario, en Banca y en empresas Tasadoras.

Porque garantizamos una venta rápida y bien gestionada.

Porque ofrecemos más servicio y te cobramos menos. ✓ Tasaciones y Valoraciones. ✓ Asesoramiento Fiscal en la venta. ✓ Cancelaciones Hipotecarias. ✓ Plan de Márketing personalizado para la venta. ✓ Servicio Financiero para compradores. ✓ Asesoramiento para Inversores Contacta con nosotros en los tlfs 635 06 89 13 / 677 67 19 25 / 687 70 51 81 Email rosa_sino@hotmail.com C/ Gómez Ferrer 48, Picassent, Valencia

138

139

140

141

142

143

LA IMPORTANCIA DE CONFIAR EN UN CENTRO ESPECIALIZADO

TRASPLANTE SIN RASURAR TÉCNICA DHI - NON SHAVEN FUE

MÉDICO ESPECIALISTA EN CIRUGÍA CAPILAR Y MEDICINA ESTÉTICA

TRASPLANTES CAPILARES PREMIO MÉDICOS, (LA RAZÓN)

1ª Consulta Gratuita

DERMATOLOGÍA CAPILAR

IV EDICIÓN PREMIOS NACIONALES MEDICINA SIGLO XXI

MEDICINA ESTÉTICA AVANZADA

PREMIO BELLEZA Y ESTÉTICA

ODONTOLOGÍA CIRUGÍA PLÁSTICA

PREMIOS NACIONALES

MEDICINA

PARAFARMACIA

SIGLO XXI

ESTAMOS A LA VANGUARDIA EN LOS AVANCES CAPILARES PARA GARANTIZAR UNOS RESULTADOS COMPLETAMENTE NATURALES Y PERMANENTES MAS DE

LE A TUS PROB TE AYUDAMOS SOLUCIONES R

BELLO

SIDAD DEL CA CAÍDA Y DEN A ENCONTRA

en colaboración de:

Cuida Tu Belleza Mejorando Tu Salud Con La Más Avanzada Tecnología ELIMINACIÓN DEL AMARILLAMIENTO

LA ORTODONCIA QUE NO SE VE

Clínica MR Valencia C/ Francesc Llosa i Viguer, 1 T. 658 123 903 - 96 340 54 66 46015 · Valencia info@drmarcoromagnoli.com

AUMENTO DE LABIOS

ELIMINACIÓN LINEAS DE EXPRESIÓN

Parafarmacia MR Valencia C/ Reina Violante, 4 T. 648 467 607 - 96 370 77 40 46015 · Valencia parafarmacia@drmarcoromagnoli.com

clinicadrmarcoromagnoli

RINOMODELACIÓN

144

BLEFAROPLASTIA INFERIOR Y SUPERIOR

www.drmarcoromagnoli.com

145

146

147

148

149

150

151

152

153

154

155

156

15 7

158

159

160

161

162

163

164

165

Venta y reparación de Relojería y Joyería Taller propio especializado

Joyería-Relojería

Picassent

Diseño personalizado y fabricación propia

Encuentrenos aqui

ginerjoyeros@gmail.com

166

Tlf: 695 815 537

Carrer Marqués de dos Aigües, 20, bajo, D5,

167

168

169

170

171

172

173

174

175

176

177

178

179

Salutació

presidentinfantil2024

ola, família fallera, sóc Pau Fábregues Tronchoni. Com ja sabeu sóc el president de la Falla Nord i tinc l’orgull de representar a la nostra comissió infantil aquest any. El primer que vull fer, si em permeteu, és donar les gràcies a ma mare i a Christian per fer realitat aquest somni. També a la resta de família i amics que em donen suport en aquesta aventura.

Per altra banda, vull agrair a tota la directiva, fallers i falleres que treballen tant de valent perquè gaudim de les festes. Per què les falles per als fallers de cor són els 365 dies de l’any!

Tinc ganes de què arriben les falles i gaudir amb la meua amiga Carmen, però sense oblidar els molts moments tan bons i divertits que he viscut amb Mireia i Laura. També tinc ganes de continuar compartint amb il·lusió aquest any amb José Mendoza i la seua germana Cristina. Perquè no he pogut triar millor any per a ser president!!!! Visquen les falles i visca la Falla Nord.

Pau

´, pau Fabregues i tronchoni

Salutació fallera major

2024 infantil

ola a tota la comissió infantil!

Sóc Carmen i enguany tinc el plaer de ser la representant infantil d’aquest falla que m’ha vist nàixer. Han hagut de passar prou anys demanant-ho per a poder arribar fins a ser Fallera Major Infantil. A la fi els meus pares em van donar la sorpresa i damunt en un any molt especial en el que aquesta falla compleix 15 anys. Ser Fallera Major Infantil era un somni que aquest any es fa realitat i voldria agrair-ho a la meua família, amics i a tota la comissió. Gràcies als meus pares per l’esforç i la dedicació que han de fer. També vull dedicar una salutació al meu President Infantil Pau, que som amics de colla i companys de classe. I com no a la meua Fallera Major, Cristina, i al president José que som veïns de tota la vida. Ens espera un any meravellós en aquesta gran comissió.

I per acomiadar-me convide a tots i totes a gaudir de la setmana fallera i a compartir amb mi cada instant, espere contagiar-vos la meua felicitat i amor per aquesta festa perquè el meu desig és que les falles del 2024 siguen inoblidables i les recordem als nostres cors i que la germanor fallera estiga present durant totes les festes. Visca la falla Nord i visquen les falles!!!!

Carmen

´, CaRMEN MaRTINEZ i MARTORELL

Regines infantils

Regina de la Flor: Martina López i Olmos Regina de la Música: Aitana Labuiga i Rodas Regina del Monument: Carla Cordellat i Triguero Regina del Foc: Carla Sanz i López Regina de la Festa: Mireia Martin i Bravo

infantil2024

Comissió

Aguado Argente, Danniela Alegre Mendoza, Noa Aranda Teruel, Arianna Barbero Mesa, Paula Bataller Perez, Miriam Becherescu, Nicol Benavent Mahjoub, Hugo Benavent Mahjoub, Sofia Bermell De Haro, Mario Bermell De Haro, Adrian Besalduch López, Marc Besalduch López, Hugo Canela Grigelionyte, Javier Carretero Duart, Luca Carretero Duart, Yeray Chanza Diaz, Angel Corchuelo De Lamo, Diego Cordellat Triguero, Alejandro Cordellat Triguero, Carla Cuenca López, Irene Cussó Quiles, Alex Cussó Quiles, Adrià Dasí De La Vega, Aroa Dasí De La Vega, Alba Delamo Garcia, Ruben Delamo Garcia, Alba Delgado Aguado, Darío Estivalis Frances, Julia

Fabregues Tronchoni, Pau Fernandez De Lamo, Eloy Fernandez De Lamo, Noel Fernandez De Lamo, Alma Fernandez Garcia, Sandra Garcia Fernandez, Sheila García Ruiz, Juan Gasco Pelayo, Diego Gasco Pelayo, Ainhoa Gimeno San Bernardo, Leo Gimeno San Bernardo, Julieta Gomez Tejedor, Alma Gomez Vioque, Alejandro Gonzalez Fernández, Iker Guaita Hergueta, Angela Guillem Arcas, Silvia Hernández Aguado, Julio Hernández Aguado, Elena Hernandez Gómez, Ivan Hernandez Serra, Elena Izquierdo Ruiz, Hugo Jimenez Soliva, Marc Labuiga Rodas, Aitana Lara Claver, Martina Llorens Albert, Carles López Enríquez, Matéu López Miguel, Alexia López Olmos, Martina López Orce, Manuel López Orce, Hugo López Orce, Carlota López Ros, Raúl Lozano Simo, Yahel Marín García, Carla Martin Bravo, Manel Martin Bravo, Mireia Martin Fortea, Manuel María Martin Puchalt, Aaron Martínez Albert, Pau Martínez González, Nicolás Martínez Martorell, Carmen Martínez Martorell, Marta Martorell Hernández, Andreu Martorell Monzo, Adrián Martorell Monzo, Vega

Mateo Aguilar, Máximo Meijide Villanueva, Paola Meza Muñoz, Sofía Meza Muñoz, Jimena Mínguez Nieto, Susana Montero Álvarez, Joan Moreno Parra, Cristyan Muñoz Kudelyte, Aitor Navarro Belenguer, Deivid Navarro Belenguer, Lucca Nuevalos Rodriguez, Jose Núñez Tronchoni, Irene Peña Contreras, Ainhoa Perez Alberola, Daniela Prosper Dassoy, Lucas Provecho Grueso, Marta Quesada Jurado, Irene Raga Belenguer, Carles Ribeiro Mari, Andrea Rodenas Sánchez, Alejandro Romero Banacloche, Johanna Romero Ponce, Joel Rosales Salido, Sergi Rosales Salido, Noah Rubio Esparza, Dylan Rubio Sanchez, Mireia Sanchis Fuentes, Martin Sanchis Fuentes, Carmen Sanchis Gómez, Raúl Sanz López, Carla Sebastia Lopez, Paula Selma Santa Margarita, Dani Selma Santamargarita, Pau Simo Jericó, Miguel Simo Jericó, Carmen Simo Jericó, Belén Soler Berjillo, Guillem Suarez Flores, Diego Tamarit Primo, Emma Tamarit Primo, Alicia Torres Hernandez, Marcos Torrijos Rodriguez, Adriana Valera Valero, Alan Vázquez Silla, Lorenzo

Falla

infantil2024 Lema:

En terra estranya

Artista Faller: Roberto Moratalla , GuiO: Adrián Escolà

INTRODUCCIÓ (Ninot exposició)

ÀFRICA

El món era un mar de foscor, i amb creativitat es va transformar. Xiquets i xiquetes heu de escoltar, la meravella de quan es va crear.

Àfrica, terra de costums ancestrals, Amb art i música que enamora. A Picassent milers de tradicions colossals, Que sempre deixen a tots deixa bocabadats.

La terra ferma va ser lloc de vida i color, amb arbres verds com l’esperança en flor. Els animals son un regal per a la humanitat, tigres gegants i papallones sempre volant.

Els cors africans bateguen amb força Amb els seus cants i ritmes colossals. El cant de la carxofa cantem a Picassent I les albaes a les falleres i al president.

Es va crear primer la mar peixos de colors juganers i fascinants, dofins que boten amb gràcia i alegria i tortugues que viuen aventures cada dia.

Xiquets i xiquetes, estimem al planeta, Que es la nostra “Mami Natura” Respectem-la amb amor i consideració i així serà un lloc de pau i admiració.

Les danses africanes plenes de passió Amb moviments que et fan ballar A Picassent amb el ball dels bastonots Fan a la població al·lucinar.

Respectem i celebrem cada cultura, Enriquint-nos amb el millor de cada lloc, Perquè la diversitat es una riquesa segura Que ens fa ser sempre molt millor.

AMÈRICA

Amèrica Cristobal Colón va descobrir, Encara que pensava que estava a l’Índia, Per la qual cosa els va establir El nom d’indis com a bona al·legoria. Ara ja no són coneguts els americans Per les seues tribus tan especials. Són referents del menjar “basura” Del qual hem de tindre molta cura. El menjar és el nostre combustible, Ens dona força i energia Per a créixer i aprendre Es vital menjar cinc vegades al dia.

Fruits i verdures han de ser amics Plens de vitamines i minerals rics, Peix i carn son una gran elecció I plegats amb llegums serà la perfecció. No oblideu mai aquest gran poder Que es l’alimentació saludable Els vostres cossos ho agrairan I sereu un exemple admirable.

OCEANIA

Oceania es un menut continent, On no trobarem molta gent. Allí viuen milers de cangurs I per al turisme ho gasten de recurs.

El continent es “Zona Ecològica” Per la conservació del medi ambient, També ho podríem ser a Picassent I és algo que hem d’anar aprenent.

Si algun present heu de fer, Recordeu que els animals no son cap joguet. Ni gats, ni gossos ni cangurs, Tinga’m cap i no siga’m immadurs.

ÀSIA

A l’Índia celebren un festival del color, I que compta una història de amor. Per a que tots siga’m iguals, Tiren pols de colors sense parar. Dalt de l’elefant una parella, Cosa d’allò més normal. Ella es de la llunyana Indía I ell de Picassent i valencià.

Tots som humans i soms iguals, Siga’m del color que siga’m, Els xiquets em de saber estimar, Que es del món el mes important.

EUROPA – CRÍTICA LOCAL

D’Europa la més bonica podria ser Venècia Inclús París, Praga o Ginebra. Però la tenim mes prop del qual es pensa, perquè es Picassent i amb molta diferència.

La fallera ensenya el nostre terme, Amb el clot de los tortugues s’han quedat bocabadats, La gent no té cap civisme I ho deixen tot allí abandonat. Hauria de ser un lloc ple de floretes Per regalar-les els enamorats Però sols hi ha fem i deixalles I mosquits que piquen sense pietat.

A la Xina la dona es molt important, ja que es el motor de la família. Realitza treballs durs i sempre esta mirant per l’educació de la seua dinastia.

Una xarxa de voluntariat mediambiental Ha proposat el govern municipal, Que pretén la millora i defensa Del nostre volgut espai natural.

Moltes pensen que res està perdut I lluiten valentes per avançar, Treballen dur i destaquen en mots àmbits Però se’ls exigeix el doble per a triomfar.

Ells treballen amb molta gana I fan honor al seu fundador. Netejen i cuiden el planeta Per deixar-lo sempre molt millor.

La importància de la dona xinesa Es limita al seu rostre bonic, I el seu talent i intel·ligència Els mantenen amagats i sense sentit.

Dones xineses i de tota la societat, La vostra importància es innegable. Lluiteu pel vostres drets i la llibertat, que sou sempre un pilar imprescindible

Al poble tenim un agrupament escolta, L’Agrupament Escolta l’Om, I ho demostren des de l’alba Fins que s’amaga la llum del sol.

Hem de cuidar el nostre terme que es el poble dels Picassentins, Protegir el que mes volem, Que es el nostre major paradís.

Acomiadament

FALLERA MAJOR infantil 2023

ui diu que els somnis són només somnis? Aquest ha sigut el millor any.

Un any de gaudir de la falla, dels actes i sobretot, de la nostra festa valenciana tan estimada per tots i totes nosaltres.

Ara que ja ha acabat el meu any com a Fallera Major Infantil, toca agrair, en primer lloc, als meus pares i familiars, que sense la seua ajuda, res d’açò haguera sigut possible. En segon lloc, donar gràcies a la meua família fallera, a José Mendoza, perquè sense la teua ajuda, ma mare, mai hauria pegat el pas de presentar-me com a Fallera Major Infantil. A Josep, un president que ha sabut gestionar una falla, i encara més important, pau en les falles de Picassent.

Per descomptat, també agrair a Raül, el meu president infantil i amic, junts, hem fet falla, hem fet festa, i sobretot, hem fet germanor a la nostra segona casa, la falla. Vos done les gràcies de tot cor a tota la gent de la meua falla, la falla Nord, és a dir, la meua família. I com no, a la millor xaranga del món... Que en cap moment m’ha faltat un tobogan. També a

Roberto, l’artista faller que ens va fer que ens donaren el primer premi del monument. Gràcies a les meues regines, Irene, Clàudia, Alessia, Mireia, Elena i Carla, per acudir a tots els actes possibles, acompanyant-me en el meu any; seguidament a Sílvia, la meua perruquera oficial fallera. Després, vull agrair el grup de playback, incloent a Tania, que ha ficat tota la seua dedicació en nosaltres, xiques, en vosaltres mai falta un somriure, gràcies. I com no, en especial, a la meua Fallera Major i germana fallera, Laura. No sé com haguera sigut aquest any sense tu, has donat màgia, alegria i dedicació a aquest 2023, un any inoblidable.

Falla Nord... Estic en aquesta comissió des d’abans de nàixer, des que es va crear el Nord a Picassent, sóc fallera de cor, i com molts saben, fa molts, molts anys, que havia volgut representar a la falla, com a Fallera Major Infantil. Gràcies a tots per la dedicació i la confiança que m’heu donat des del principi, i en uns quants anys seré Fallera Major d’aquesta nostra comissió fallera, de la nostra llar. Visca per sempre la millor Falla del món! Visca la Falla Nord

MIREIA, MARTIN I BRAVO

recull,

FOTOGRAFIC

FALLA infantil 2023 i relacIO de premis

FALLES 2023

Records

Lema: Molta festa! Artista Faller: Roberto Moratalla Guió: José Mendoza i Adrián Escolà Premis: Premi Ingeni i Gràcia 1r Premi Falles Infantils Premi a la Millor Falla Infantil del Municipi

FALLEr 2023-24

Exercici

Elecció representants

Festa Rociera Excursió Aquapolis

Festa Sant Joan

Concurs carrosses 2023

Festivitat 9 d’octubre

Halloween

Presentació

Fira Infantil

Visita Falla Infantil

Festa de Nadal

Carmen i Pau en terres estranyes Il·lustracións

DAVID OJEDA

i havia una vegada una xiqueta anomenada Carmen i un xiquet anomenat Pau, que vivien a Picassent.

Carmen era una xiqueta amb ulls brillants i un somriure radiant, i sempre havia somiat en ser Fallera Major Infantil de la seua comissió. Pau, d’altra banda, era un xiquet amb una gran passió per la cultura i les tradicions valencianes. Un dia, tots dos van ser triats com a Fallera Major Infantil i President Infantil de la Falla Nord de Picassent. Amb els seus vestits tradicionals van anar a fer-se

unes fotografies al centre històric de Picassent, quan de sobte, van trobar un gran llibre en un antiquari. El llibre estava ple de teranyines, però en obrir-lo van descobrir que aquest amagava un fum d’històries i curiositats de les diferents cultures de tot el món, i van decidir comprar-lo i començar a llegir-lo junts.

A mesura que llegien, es van adonar que hi havia molt més enllà del seu poble, i van tindre una meravellosa idea: viatjar pels cinc continents per a conéixer els seus costums i poder ensenyar-los les tradicions valencianes.

El seu primer destí va ser Amèrica, on van visitar els Estats Units. Van gaudir de les llums de Nova York i van aprendre sobre el dia d’Acció de Gràcies a Boston. Després, van travessar l’Atlàntic i van arribar a Europa. Van visitar França, on van veure la Torre Eiffel i van tastar deliciosos croissants. A Itàlia, van passejar pels carrers de Roma i van visitar el Coliseu, i van gaudir de la pizza napolitana i els millors gelats.

La seua següent parada va ser a Àfrica, on van experimentar la màgia dels safaris a Kenya. Van veure lleons, girafes i elefants en el seu hàbitat natural. Van aprendre sobre les tradicions i música africana, i fins i tot van ballar al ritme dels tambors.

Després van volar cap a Àsia. A Tailàndia van visitar els temples budistes i van aprendre a fer ofrenes. A la Xina, van caminar pel Gran Mur i van poder veure l’espectacle dels dracs voladors. També van aprendre a menjar amb pals i a fer “origami” al Japó.

Finalment, van arribar a Austràlia, on van descobrir la bellesa de la Gran Barrera de Coral i van conéixer els cangurs i els coales. Van aprendre sobre la cultura aborigen i van ballar al ritme dels “didgeridoos”. Després d’un llarg viatge, Carmen i Pau van tornar a Picassent. Van ser rebuts amb una gran festa i van compartir les seues experiències amb tots els fallers i falleres. I amb el fruit de les seues experiències, el seu artista faller, els va construir una falleta amb els seus records de cadascun dels continents que van visitar, fent d’aquell viatge per terres estranyes, un ensenyament per a tots els fallerets i falleretes. Carmen i Pau van aprendre que el món és gran i està ple de meravelles. Van descobrir que cada país té la seua pròpia cultura i tradicions, però que tots estan units per la bellesa de la diversitat. Van entendre que les Falles són úniques i especials, i que tenen el poder de connectar persones de tot el món.

Des d’aquell dia, van continuar compartint la seua passió per la cultura valenciana i van inspirar a altres xiquets i xiquetes a somiar en grans aventures. Van demostrar que, amb amor i respecte, podem construir ponts entre continents i unir-nos com una gran família global. I així, Carmen i Pau van viure feliços, portant sempre amb ells el record dels continents que van visitar i la força de la seua amistat. I ara, cada any, durant les Falles, recorden el seu viatge i celebren la diversitat i la unió de tots els pobles del món.

Activitats innfntilS

2- Busca en aquesta sopa de lletres algunes de les ciutats que han visitat en el conte Carmen i Pau.

1- Pinta al teu gust la nostra falla infantil.

3- Uneix les imatges amb el seu continent corresponent.

4- Ajuda a Carmen i Pau a arribar a la Torre Eiffel.

5- Escriu un final alternatiu per al conte “Carmen i Pau en Terres Estranyes”

SUMARI

infantil 2- Saluda President Infantil 4- Saluda Fallera Major Infantil 6- Regines infantils 7- Comissió infantil 8- Falla Infantil 12- Acomiadament Fallera Major Infantil 2023 14- Recull fotogràfic Falla Infantil 2023 15- Exercici faller 2023-24 18- Carmen i Pau. En terres estranyes 20- Activitats infantils

Falla

2024 NORDpicassent

EN TERRA estranya