Llibret Falla Reis Catòlics Silla 2024 by Panal Fallero

Falles 2024

BAt IBULL

Falla reis catòlics 2024 Silla

Juan Ramón Jimènez, 26 46460 Silla (València) www.reiscatolics.com Explicació de les falles: Major: Tomàs Palomares López Infantil: Lázaro San Miguel Bravo Correcció: Servei de Normalització Lingüística de l'Ajuntament de Silla

ED IT A

A.C. Falla Reis Catòlics de Silla

EDITA

L'Associació Cultural Falla Reis Catòlics dóna suport al llenguatge inclusiu als llibrets de falla. Als casos que, al llarg de la lectura d'aquest llibret, no s'han utilitzat fórmules inclusives, tenen com a motiu no dificultar la lectura d'aquest. Des de l'equip de redacció del llibret ens comprometem a seguir treballant per millorar el llenguatge inclusiu a futurs llibrets per tal que els nostres articles no deixen exclòs ningú.

Artista Faller: Alvaro Guija Fotos: www.reiscatolics.com Begonya Garrido Picher Raquel Vedreño Cèsar González

El llibre ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià de l’any 2024.

Disseny i maquetació:

Aquest llibret participa en els Premis de les Lletres Falleres.

Col·laboren: Cases comercials Dipòsit Legal: V-530-2011

L'A.C Falla Reis Catòlics no es fa responsable de les idees i opinions de les col·laboracions.

BAt IBULL

Equip de Redacció María Escribà Satorres - Amant de les falles i Fallera Major any 2016.

Col·laboracions

Begonya Garrido Picher - Graduada en Comunicació Audiovisual. Community manager (i) fallera. Tomàs Palomares López – Diplomat en Empresarials i Tècnic Informàtic. Fent llibret des del 1996. Mónica Rubio Monfort - Apassionada per les falles i el ball. Lázaro San Miguel Bravo - Llicenciat en Filologia Francesa i Hispànica. Tamara Parra Guillem - Mestra d’Educació Primària.

Aviva Silla. Estefania Gómez Fuentes. Panal Fallero. Lara Sahuquillo Huerta. Fallera Major 2023. Maia Palomares Rubio. Fallera Major Infantil 2023. Saül Llacer Esteban. President Infantil 2023. Saül Molina. Col·laborador en l'ombra. Maria Amparo Pina Alcañiz. La poetessa de les nostres representants. Sebas Marín. President de la Falla Borrull Socors de la ciutat de València. Gil-Manuel Hernàndez i Martí. Associació d'Estudis Fallers. Juan Gabriel Figueres Hernández. AC Falla El Canet Cullera. Miguel Ángel Martínez Tortosa. President de Lletres Falleres. Pablo Benito Climent. Coordinador Llibret Falla Abú Masaifa de Xàtiva. Francisco Ruiz Soriano. Vicepresidència de Falles Falla Reis Catòlics. Alejandro Selles Vila. Faller de la nostra comissió. Lidia Gonzalez Nuñez. Fallera de la nostra comissió i educadora social. Francisco Ruiz Llamas. Faller veterà de la nostra comissió. Cristina Moreno. Fallera de la nostra comissió i matrona en l'Hospital de la Ribera d'Alzira. Esther Ruiz Navarro. Fallera de la nostra comissió i mare des de fa poc. Miriam G. Tècnica de laboratori. Mireya Guirao i Bas. Psicòloga Sanitària. Daniel Vidal-Ortells. Cuiner i guanyador de la Millor Paella del Món 2023 al Concurs Internacional de Paelles de Sueca. Virginia Herrero Costa. Graduada en Ciències Gastronòmiques. R.S. Responsable Financer. Ana Collado Álvarez. Auxiliar de medicina estètica. Virgínia Costa Pina. Vicepresidència d'Igualtat Falla Reis Catòlics. Jaume Navarro Fernández. Professor d'Economia. Josep Antich Brocal. Cronista de Silla. Àngela Sevilla Gutiérrez. Fallera de la nostra comissió. Javier Bea Carrillo i José Tena Tejado. Panal Fallero Talentia. Il·lustrador.

ll bre it

lli- D bret

es de l'equip de redacció del nostre llibret, intentem que la nostra feina cada any arribe a més persones, i enguany volem que en el nostre llibret arribe a les persones amb diversitat funcional, els que fins ara no podien ACCESSIBLE per si mateixos poder llegir-lo o ho feien amb moltes dificultats. Per tal d'aconseguir el nostre objectiu hem de recórrer a la tecnologia, ja que arribar a les persones amb algun tipus de diversitat funcional sols des del paper és molt complicat.

Ajuda tècnica Navegació amb teclat Navegació per a visió reduïda Comandaments de veu Navegació amb Sons Navegació amb Polsador Navegació senzilla amb botons Navegació senzilla amb text gran

Hem aconseguit un acord amb l'empresa valenciana Every Code, per poder fer ús de la seua ferramenta d'accessibilitat Insuit que ens ha permés agregar una capa amb ferramentes d'accessibilitat a l'arxiu en format PDF del nostre llibret i a l'arxiu en format PDF del nostre llibret infantil, que faciliten l'accés als continguts del nostre llibret a les persones amb diversitat funcional. Aquestes ferramentes ajudaran molt a les persones que ho necessiten, amb funcionalitats com:

Adreçada a: Persones invidents. Permet escoltar una locució del contingut de la pàgina i navegar amb el teclat utilitzant balises numèriques. Persones amb visió reduïda. Permet magnificar el contingut de les pàgines, ajustar contrastos i facilitar la lectura a persones amb dislèxia. Persones amb discapacitat motriu. Accés a tot el contingut de la pàgina a través de senzills comandaments de veu simples. Persones amb discapacitat motriu que tenen afectada la parla. Permet la navegació emetent qualsevol tipus de sons, per mitjà d'un escombratge de les opcions disponibles. Persones amb discapacitat motriu severa. Navegació utilitzant qualsevol tecla del teclat com un únic polsador, per mitjà d'un escombratge de les opcions disponibles. Persones amb discapacitat cognitiva i persones majors. Navegació senzilla per mitjà del ratolí amb elements visuals destacats i botons virtuals. Persones majors o amb poques competències digitals. Navegació utilitzant el ratolí que permet augmentar la grandària del punter, ressaltar enllaços, canviar el contrast del color, fer zoom sobre el contingut i l'estructura, canviar a una tipografia més llegible o especial per a dislèxia, i botons de conversió de text a veu en el contingut textual.

Falla reis catòlics 2024 Silla

Volem agrair l'empresa Every Code, empresa capdavantera en el sector de l'accessibilitat, la seua gran col·laboració en el nostre llibret, ja que gràcies a ella podrem arribar a molta més gent.

Llibret Major

Llibret Infantil

8-BATIBULL FALLER 10-<<Lladren, Sanxo, senyal que cavalquen.>> 12-Les Falles, i el batibull de les èlits 14-Els batibulls al voltant del caràcter de la festa fallera 16-Les Falles són quatre dies i alguns fa mal oratge 20-Entre el batibull i la realitat: Les Falles i la convivència ciutadana 22-Els esbossos són molt sofrits 26-Els premis de llibrets de Conselleria i els seus batibulls 34-La solució al batibull de l'ISSUU: www.llibretsdefalla.org 38-El llibret el pot fer el meu cosí o la meua cosina 46-BATIBULL GENERACIONAL 48-La joventut no sols ballem reggaeton 50-3 motius pels quals la música d'abans roman insuperable 58-L'adolescència. Un món per descobrir i comprendre 62-La joventut d'ara no és com la d'abans

SU M AR I

6-Introducció 7-Portada

SUMARI

66-BATIBULL SALUDABLE 68-Els batibulls de l'embaràs 70-Els mites de la maternitat 72-El batibull del bronzejat i les cremes solars 76-Jo no estic boig

78-BATIBULL GASTRONÒMIC 80-Com a Espanya no es menja en cap lloc 84-Quin arròs mengem? 88-Al pa, pa i al vi, vi 92-BATIBULL FORMATIU 94-Ser algú 96-Estudiar per a ser algú. Una altra visió

98-BATIBULL D'APARENTAR 100-La bellesa està a l'interior 102-Micromasclisme, masclisme xicotet? 112-ALTRES BATIBULLS 114-Rentar els plats a mà abans de posar-los al rentaplats és necessari? 116-L'engany dels experts econòmics i els mites neoliberals 120-Batibulls de records de Silla: Imatges i records 128-Sols tu. Microrrelat 129.Avant. Microrrelat

130-BATIBULL. Falla Reis Catòlics 2024 132-Mosaic de fotos 136-Així va ser... Les Falles de 2023 140-Saluda del President 142-Fallera Major 144-President Infantil 146-Fallera Major Infantil 148-La nostra Falla Gran 150-Explicació de la Falla Gran 156-Entrevista a la Fallera Major 158-Junta Directiva 160-Comissió Major 162-Grup de Play-back 163-Grup de Danses 164-Fallers d'Honor 2023 165-Guardons JCF 166-Resum de l'any 173-Programa de festejos 177-Galeria comercial

n DU TR CC IÓ inTRODUCCIÓ DEL LLIBRET

l nostre llibret es titula Batibull. Pot ser el primer que et ve al cap és què és un batibull, ja que és una paraula que no solem utilitzar en el nostre dia a dia. Un batibull és un conjunt de crits, de sorolls, de coses en desordre i difícils d’esclarir, i el que volem en el nostre llibret és, precisament, desfer batibulls, aclarir una sèrie de conceptes que estan arrelats en el nostre ideari. I el que volem és deixar clar si eixa afirmació, idea, concepte, creença i, fins i tot, de vegades, mites són reals o són idees falses que de tant de dir-les han quedat arrelades en la cultura popular.

evolucionen i costa moltíssim fer-hi canvis, als fallers ens agrada sempre que podem tallar carrer i fer soroll, entre altres. Un altre bloc interessant serà el dels batibulls relacionats amb la salut, en este apartat hi ha batibulls per a tots els gustos: els relacionats amb l’embaràs, que segons alguns aspectes de la panxa o de l’aspecte de la mare, podem saber el sexe del bebé, els que diuen que pot fer o no una dona embarassada... Hi ha altres batibulls relacionats en l’alimentació, com que si no et beus el suc ràpid perd les vitamines, menjar ametles fa créixer els pits, menjar molta carlota fa que tingues un millor bronzejat, menjar un all en dejú al dia és bo per a la salut, beure un got de vi o beure un got de cervesa, menjar ensalada a la nit fa que tingues més flatulències, menjar fruita a la nit fa que t’alces més a pixar, etc. Sabrem si totes estes afirmacions estan basades en el coneixement popular o tenen alguna base científica. Un altre aspecte interessant serà el duel generacional en què fallers i falleres de diferents generacions debatran per veure en quina època ens divertim més. I tindrem molts més batibulls relacionats en la nostra societat, en aspectes econòmics, d’igualtat, històrics i moltes més temàtiques interessants.

BAt IBULL

Els batibulls que desfarem tindran a veure en la nostra societat, la nostra salut i les nostres festes i tradicions, entre altres aspectes, i anirem a poc a poc descobrint-los en blocs temàtics. Per descomptat, el primer apartat seran els batibulls fallers, en què podrem saber si són reals o no afirmacions com: les Falles són quatre dies, les Falles són per als fallers i falleres, les Falles són conservadores, no

Així que, lector o lectora, prepara’t per a conéixer si totes estes creences són reals o no, estem segurs que et sorprendrà saber d’on venen més d’una d’estes afirmacions i et farà replantejar coses que pensaves sabudes. Esperem que lliges el llibret amb curiositat i que el gaudisques tant com nosaltres fent-lo.

PO TA DA PORTADA

Com cada any, ens enfrontem no sols al disseny d'aquest llibret, sinó també a pensar en la portada. Batibull, val, respirarem. Com es representa això? Ens recordem d'aquell capítol dels Simpsons on representaven amb un dibuix la dignitat. Per a nosaltres tindre un batibull al cap és estar paralitzat, fixar la ment en alguna cosa, no eixir d'un bucle d'ansietat, a vegades fomentat exclusivament per nosaltres mateixos. Retroalimentar-nos d'eixa negativitat o malestar, en definitiva, ser una llavadora centrifugant sense saber quan pararà el programa. Amb aquest concepte de base, hem volgut representar dues portades a joc, que a primera vista es vegen similars però, amb uns certs tocs, quede patent quin és el llibre adult i quin l'infantil. En elles, d'una manera molt esquemàtica, molt senzilla, una dona i una xiqueta retroalimenten eixe batibull de pensaments. En el primer dels casos, una dona maneja amb una forqueta el seu cervell, convertit en un gran embolic de línies, i amb moviments giratoris, li'ls torna a engolir com si foren uns espaguetis. És el clar exemple d'estar atrapat en una xarxa mental que tu mateixa encoratges. En l'infantil, una xiqueta escolta música i té el cervell connectat, en un embolic sense fi, als seus auriculars. Perquè, què s'embulla més que els cables dels auriculars? Dues apostes molt arriscades, d'eixes portades de "o t'agraden o les rebutges", que aposten per un llibre divertit, interessant, un poc sarcàstic i molt molt molt social. Agrair a la comissió un altre any més la seua confiança. Ja són deu, tots i totes hem vist aparéixer cabells blancs en els nostres pèls, embullats, units els uns amb els altres, com un equip -redacció / disseny /impressió- que durarà, almenys, una dècada més.

BAt IBULL

n aquesta secció, parlarem d'alguns batibulls fallers. Alguns molt coneguts com "Les Falles són quatre dies" i d'altres que, tal vegada, siguen més curiosos. La qüestió principal és que, tot i que semble que alguns d'aquestos batibulls només siguen creences de persones no falleres, ens pot sorprendre veure com alguns es troben molt arrelats dins del mateix món faller.

B At I B ULL L 8

FaLLeR

Talentia

ba fa ti ll bu er l

«Lladren, Sanxo, senyal que cavalquem.»

Sebas Marín President de la Falla Borrull Socors de la ciutat de València

na norma ha d’evolucionar en funció dels canvis de la societat, si la norma no s’adapta a les necessitats de la ciutadania, al final, acaba no complint-se. Fa ja molts anys una comissió de València va decidir fer un congrés per tal de repassar la seua normativa i adaptar-la als nous temps. Una revisió que, pràcticament, marcà un abans i un després en esta comissió i, per tant, va assenyalar l’evolució dels últims anys. Eren només uns pocs canvis els que estaven en discòrdia, però ja que estaven, es van repassar un a un els articles per a adaptar-los amb llenguatge inclusiu.

Una vegada van veure-ho tot, van anar adaptant article per article i punt per punt en debats molt profitosos que van aportar valor a totes les persones que van participar i al mateix text normatiu. Hi havia persones que, en un principi, eren reticents als canvis, de les que pensen que “això s’ha fet sempre així”, i altres que pensaven que eren necessaris per poder sentir-se a gust dins del si de l’associació cultural. Hi havia persones de tots els colors. Pensar que les coses sempre han sigut així i, per tant, millor no tocar-les és el primer símptoma de debilitat i d’un pensament

immobilista. Els canvis són necessaris i qüestionar-lo tot és el que fa evolucionar. A partir d’esta premissa, l’assemblea de la falla va qüestionar cada acte, cada activitat i cada instal·lació de la comissió i, continua així… El Congrés Borruler de la Falla Borrull Socors, entre altres coses, va permetre que qualsevol persona poguera ser la màxima representant de la comissió, sense importar el gènere, tal com van quedar els estatuts després de revisar el llenguatge inclusiu. TÍTOL VI. LES REPRESENTACIONS MAJORS 30. LA REPRESENTACIÓ MAJOR 30.1. La representació major de la falla podrà ser qualsevol membre de la comissió inscrit en el cens de la falla, sense obligacions econòmiques de cap classe que li puguen implicar l’ostentació d’este càrrec. La seua foto presidirà el casal i el parador de la setmana fallera. 31. ELECCIÓ DE LA REPRESENTACIÓ MAJOR 31.1. L’elecció de la representació major s’efectuarà en una Junta General, en l’ordre del dia de la qual figure este punt. 32.2. El termini de presentació de candidatures s’anunciarà en Junta General i es tancarà a l’hora fixada d’inici de la Junta d’Elecció de la representació major. 32.3. En cas d’haver-hi més d’una candidatura, accedirà al càrrec la persona que no hi haja ostentat la representació major i amb major antiguitat en la comissió, descomptant els anys de baixa, tant en la secció infantil, com en la major. En cas que l’antiguitat de les candidatures siga la mateixa, serà la que acredite la recompensa més alta; i si, així i tot, persisteix l’empat, es realitzarà un sorteig pur entre les candidatures empatades.

El primer any d’aprovar els estatuts, la comissió va ser famosa, a nivell estatal, perquè era la primera que va permetre tindre un faller major com a representant de la comissió. No perquè el tinguera, això ja va ser uns anys més endavant. La premsa es va fer ressò d’aquella història i en va donar visibilitat, però en el si de la comissió no eren conscients que la cosa portaria tant de rebombori, de fet, hi ha altres canvis que consideràvem més importants i que pensàvem que crearien més debat, com ara posar en els estatuts que com a mínim un 20% del pressupost estarà destinat a la falla, a allò que plantem al carrer, a l’essència de la festa. De la mateixa forma, hi ha altres tants articles innovadors que han passat desapercebuts. Inclús per a la presidència de la comissió, la notícia estava en el fet que hi havia hagut un congrés o que s’havien fet canvis més significatius que anaven en contra del reglament faller de Junta Central Fallera.

La societat està més preparada que les estructures que intenten organitzar la festa. La notícia era com la Junta Central Fallera acceptaria aquell canvi de paradigma i més amb el nou govern progressista que arribava al poder. I és què caldria canviar alguna cosa més per aconseguir un sistema o unes festes més igualitàries. Realment, caldria canviar la mentalitat dels fallers i de les falleres? La mentalitat de les persones? És un problema complex que cal treballar amb més educació, més cultura i, no només al món faller, sinó en la societat en general. Des del respecte i la tolerància, i deixant fora les actituds patriarcals, s’assolien festes igualitàries on les persones gaudiran per igual sense importar el gènere i on els canvis foren motors no tancament. Hi ha normes que estan per damunt d’altres, com l’oli sempre estarà per damunt de l’aigua per moltes voltes que gires el potet… El reglament faller de la Junta Foto: Levante EMV

Central Fallera (independentment que estiga obsolet), aprovat en un Congrés Faller del segle passat, determina les normes de la festa fallera, però hi ha lleis (parlem ara de la Constitució o la llei d’Igualtat) que defensen les persones i que haurien d’actuar sense necessitat de congrés ni de cap reglament fester. I això no és una amenaça a ningú, encara que a l’assemblea de presidents així van acusar la comissió que realment no pretenia fer tremolar les bases i estructures, per molt arcaiques que foren. Ni estaven dient que anirien al constitucional si no ens accepten les seues normes, simplement, havien fet un exercici de revisió de la norma i l’havien adaptada a la necessitat social del moment. Res més. Per parlar de l’assemblea de president i evidenciar allò de les estructures ràncies, la constatació d’un dels presidents, allí present, no té pèrdua per comparar la normativa de Borrull Socors amb la seua, on havien censat un gos… Perdona? «Lladren, Sanxo, senyal que cavalquem.» Per tant, la societat obliga evolució i no a involució, i l’establiment faller comença a canviar, perquè, si no ho fa, la cultura festiva continuarà el seu camí lluny de les estructures arcaiques que únicament intenten no perdre el seu poder.

ba fa ti ll bu er l

Les FALLES

i el batibull de les èlits

Gil-Manuel Hernàndez i Martí Associació d’Estudis Fallers

n dels llocs comuns dels discursos sobre les Falles és l’afirmació que les fa el poble. Ara bé, el concepte de poble és molt patit i, pel que fa al perfil sociològic dels fallers i les falleres, seria més adequat assenyalar que el col·lectiu faller està integrat fonamentalment per grups d’una classe mitjana en decadència, ocupació majoritària en el sector de servicis i lleuger predomini de les comarques sobre el cap i casal. Per tant, l’ús i abús del “poble” com a subjecte social artífex de les Falles respon a diversos interessos ideològics que hi ha al darrere de les diverses visions del fenomen faller.

Fotos: Cendra Digital

És per això que cal parar atenció no sols als discursos contraposats sobre les Falles, sinó que també als seus emissors. I ací on es pot parlar de dos elits ben diferenciades que articulen sengles interpretacions de la festa fallera, que, en col·lisionar, genera eixa sensació de batibull entre elits, de la qual no hi ha manera de traure l’aigua clara. D’una banda, trobem una elit de caràcter econòmic i social, ideològicament conservadora, que pertany als estrats més acomodats de la societat. Esta elit, encara que li agrada jugar al regionalisme ben entés, continua veient les Falles com a una festa vulgar, que és el regne de les passions populars, on manca el bon gust i la cultura refinada, terreny de masses grises i divertiments grotescos. Els membres d’esta elit tenen dos eixides: o anar-se’n de vacances als seus vedats particulars o participar en les Falles d’una manera peculiar, intentant reproduir el seu predomini social a través de la festa. Amb este objectiu, es munten els més selectes envelats i s’organitzen els més exclusius actes en comissions no menys exclusives, on les classes altes proveïxen de falleres majors, fallers d’honor i algun president. En altres casos, els nouvinguts a l’elit econòmica intenten captar prestigi i fama mitjançant l’entrada triomfal en la festa per la senda del gegantisme monumentalista i el mercantilisme aclaparador. L’Eixample valencià o les noves zones urbanes d’alt nivell són un bon exemple d’esta manera de viure la festa, que en realitat gira l’esquena a la vessant popular i s’aprofita sols dels seus avantatges com a plataforma mediàtica i ressonador social. Així doncs, l’elit socioeconòmica rebutja el gros de la festa fallera com a forma de distinció sociocultural de les masses i les classes mitjanes, però n’accepta una part, reconfigurada al seu gust i objectius de classe.

expressió del conservadorisme més recalcitrant, totalment alienada i decididament vulgar. Els defensors d’esta postura, en nom d’una exquisida racionalitat progressista estil gauche divine, en nom d’una pretesa visió crítica del món i d’un molt particular concepte del que hauria de ser la cultura popular, tampoc solen quedar-s’hi per Falles. Com que s’identifiquen amb la coentor i l’horterada, antinòmies kitsch del bon gust progressista, la solució es “fugir”, cosa que es defensa amb orgull, per a diferenciar-se dels “incultes”, i aprofitar per a fer vacances o lliurar-se a la “vertadera” cultura, procurant de no barrejar-se —ni contaminar-se— amb la pestafesta del carrer. Això no obstant, alguns representants d’esta elit intel·lectual s’hi queden i aposten per renovar la festa, davant l’escepticisme i incomprensió dels companys d’elit i el menyspreu i prevenció dels sectors conservadors, que sospiten d’ells per “rojos i catalanistes”.

D’una altra banda, hi ha una elit intel·lectual, posicionada ideològicament en el progressisme i en determinats sectors nacionalistes, que generalment jutja negativament les Falles. Segons esta lectura, les Falles són una festa no popular, tancada, dominada pel sector més reaccionari de la societat,

En qualsevol cas, la paradoxa és que tant l’elit econòmica com la intel·lectual, per raons i principis diferents, acaben coincidint en un mateix comportament: no participar plenament en la festa. Els uns perquè no es barregen amb qualsevol i pretenen preservar el seu alt estatus, participant-hi sols d’una determinada manera que subratlle simbòlicament este estatus; els altres perquè desapareixen de l’escena quotidiana quan la realitat fallera es revela massa incòmoda per a certs prejuís ideològics progressistes. Al remat, la qüestió és que les dos elits acaben rebutjant una festa que, amb totes les seues contradiccions, es revela, vulguem o no, com a una expressió de cultura popular, encara que amb diferents nivells i formes distintes de participació: la dels fallers i falleres, la dels turistes, la de la ciutadania, la dels artistes o la dels espectadors. Una popularitat tan complexa i plena de matisos que desafia dogmes, interpretacions esquemàtiques i voluntarismes diversos. És per això què, més enllà dels tòpics de tota mena, la festa fallera sols pot ser interpretada des de la seua vivència, és a dir, des de dins, tot i que no siga necessària la militància, però, això sí, sense apriorismes elitistes, per així poder captar la innata pluralitat que la caracteritza. Sols amb la implicació, per tant, es pot deixar de banda el batibull de les elits i ser subjecte actiu en la festa, en qualsevol festa, i transformar-la en una direcció de progrés i obertura.

ba fa ti ll bu er l

ELS BATIBULLS al voltant del caràcter de la festa fallera

Juan Gabriel Figueres Hernández AC Falla El Canet Cullera

l debat sobre el caràcter de la festa fallera pel que fa a si està enfocada sols per als fallers i les falleres o per al públic en general perdurarà fins al final dels temps, ja que mai passarà de moda. Sempre existiran tant el debat com les dues opinions, les quals són totalment respectables.

La meua opinió al respecte és que la festa fallera és, evidentment, una festa oberta al públic... O les Falles les plantem dins dels casals perquè la gent no les puga contemplar? Crec que, en aquesta pregunta que vos faig, ja podeu arribar a la conclusió del que pense, encara que cal posar-se en situació i parlar de diferents batibulls al voltant del tema, ja que hi ha situacions de tota mena, unes són accessibles per al públic en general i, en altres, s’ha de respectar la privacitat de les comissions falleres i els seus membres. El meu argument, l’explicaré posant exemples que ocorren a les falles de Cullera, pel fet que són les que jo gaudisc i que em poden ajudar a explicar-me de la millor manera possible a les següents línies

Evidentment, es pot gaudir de la festa fallera sense estar inscrit en qualsevol comissió... Ara bé, no es gaudeix igual. Pots gaudir de la programació general d’actes (ofrena, cremà...) i, evidentment, de les falles plantades, però també pots gaudir de les revetles organitzades per la Junta Local Fallera, que són obertes a tot el poble, i també en les de les comissions falleres, encara que aquestes sempre depén de si coneixes a algú en la comissió fallera. A més, dins dels actes organitzats per Junta Local Fallera, en trobem d’alguns que es poden gaudir, parcialment, pel públic en general. Estaríem parlant del Mig Any Faller i del concurs de paelles, ja que no es pot gaudir del dinar/sopar, que és exclusivament per a les comissions falleres, però sí que es pot de la discomòbil posterior, perquè, a més, les barres també estan obertes al públic. Abans, a primera hora, podies accedir lliurement al recinte, però ara ho has de fer amb polsera, perquè hi va haver uns anys en els quals uns individus van furtar part del recapte del menjar (embotit)... Aleshores, es va prendre aquesta mesura.

Però és clar que hi ha alguns actes o situacions en les quals les comissions han de tancar-se en els seus membres i, també, inclús, fer actes que siguen només per a fallers i falleres. Per exemple, les reunions dels divendres al casal són per als fallers i falleres només, ja que, de vegades, la gent es pensa que el casal és de lliure entrada. Jo m’he vist en una situació d’estar esperant que es fera una reunió i anar-me’n més tard del que volia perquè va vindre un amic d’un faller i es posà a beure. Des d’aleshores, vam aprendre que les reunions s’han de fer abans de sopar. El mateix ocorre amb el dia que presentes els esbossos. És un dia sols per a falleres i fallers, ja que sempre marquem que aquest dia les fotos a les xarxes socials estan prohibides i així evitem que algun infiltrat o infiltrada se li ocórrega passar la foto de l’esbós de la falla i que hi vaja circulant.

captar nous membres. També es duen a terme altres festejos al carrer com, per exemple, la festa de Sant Joan o del 9 d’Octubre, on mitjançant un preu popular pots acudir sense cap problema. I també la proclamació i la presentació, que són obertes també per al públic en general. A més, durant la setmana fallera, de vegades hi ha activitats que s’obrin també per a tot aquell o aquella que vulga gaudir d’una bona estona.

Les comissions falleres també realitzem, durant l’any, activitats obertes al públic en general. Per exemple, trobem l’apuntà, un acte per a rebre nous fallers i falleres que està obert al públic per a conéixer l’ambient de la comissió, podent ser decisiu a l’hora de

No obstant això, les comissions falleres tenen l’opció per a qui no puga inscriure’s com a membre de la comissió amb ple dret, de fer-ho com a col·laborador/a o abonat/ ada, amb una quota molt més reduïda, això sí, amb menys drets

que les falleres i fallers. Açò és una evidència com una catedral, però ho he de dir perquè hi ha abonat o abonada que es pensa que en una quota quatre vegades més reduïda té els mateixos drets que la resta i, del casal, no ix en tota la setmana fallera, provocant que més d’una fallera i faller s’enfade amb el president o la presidenta de torn, dient-li, amb raó, que l’any vinent, ella o ell també seran col·laboradora o col·laborador, ja que es paga menys i es gaudeix pràcticament igual. Això és culpa de les juntes directives, per no marcar patrons. En definitiva, pense que les Falles són prou obertes com a festa de cara al públic en general, tal com ocorre en altres festes com puguen ser els Moros i Cristians, la Magdalena o les Fogueres de Sant Joan; encara que, evidentment, està lluny de les festes majors de les poblacions, ja que aquestes sí que tenen un caràcter més obert, fora del concepte d’associacionisme que predomina en les Falles i en la resta de festes citades, que fan que aquesta festa no siga totalment oberta.

Foto: Levante EMV

ba fa ti ll bu er l

Les FALLES

són quatre dies i alguns fa mal oratge

Miguel Ángel Martínez Tortosa President de Lletres Falleres

es Falles són una festa tradicional i popular que té lloc a València i altres poblacions de la Comunitat Valenciana. Fer entendre a una persona aliena a les nostres terres i costums és la meua tasca encomanada, és a dir, desfer el batibull del fet que les Falles són quatre dies.

Les nostres celebracions són conegudes pel seu esperit festiu, però, sovint, es malinterpreta i redueix a una festa d’excessos durant la setmana fallera. En este article, vull destacar l’abundància d’activitats culturals, solidàries i artístiques que es realitzen al llarg de l’any en el marc de l’exercici faller, a fi de desmuntar esta percepció errònia. En primer lloc, és important reconéixer que les Falles no es limiten als quatre dies de la setmana fallera. Estes celebracions comencen molt abans i sempre es diu que, quan es crema una falla, comença un nou exercici faller. Presa en consideració esta premissa, la duració de les Falles sempre són 365 dies.

La selecció i elecció dels artistes fallers que seran responsables de crear les noves falles és un dels trets d’eixida i moments rellevants de la comissió. A partir d’este moment, comença un treball intens d’art, disseny i construcció que durarà fins a la data de la plantada. El treball i la dedicació que duguem a terme els fallers i les falleres són encomiables. Durant tot l’any, realitzem també activitats culturals i festives, com ara, concursos de dibuix, concursos de teatre, conferències sobre la història i la tradició de les Falles, setmanes culturals, cursos de cuina i moltes altres activitats que mostren el caràcter artístic i cultural de la festa. Des de fa uns anys, el llibret de la falla forma part del tarannà cultural de cada falla i de l’ideari de cada comissió. En pocs anys, hem evolucionat de ser meres revistes sense massa interés literari a transformar-los en vertaders artefactes culturals. Una tasca que s’ha convertit en un engranatge perfecte per part d’un equip dirigit per un coordinador de llibret. Buscar tema adequat, demanar les col·laboracions literàries, rebre-les i organitzar-les, fer una primera maquetació, encarregar-se de la impremta, etc.; fins que un bon dia, ens arriben unes caixes amb el secret millor guardat, el llibret, l’obrim i, en passar els primers fulls, la flaire de tinta emmagatzemada s’escampa per tot arreu i ens emborratxa de goig, plaer i, sobretot, ens fa oblidar les hores que hi hem dipositat. Ja els dic jo que el batibull o desori del llibret no són quatre dies de dedicació!

A més, les comissions falleres organitzen esdeveniments solidaris i activitats destinades a ajudar la comunitat local. Això inclou campanyes de recollida d’aliments, col·laboració amb associacions benèfiques i altres iniciatives per millorar la vida dels veïns. Si ho analitzem detingudament o en fem una radiografia, podríem determinar que tots i cadascun

dels components d’una falla són necessaris; uns en més mesura que altres, però necessaris, al cap i a la fi. Els exemples són la millor manera de visualitzar esta radiografia. En tota comissió, hi ha un equip econòmic que du els comptes, cobra les quotes, fa els pagaments de les despeses, controla el pressupost, es fa càrrec i custodia les loteries i rifes, etc. Ja els dic jo que el batibull o desori de l’economia fallera no són quatre dies de dedicació!

laboriosa i perseverant que recau sobre els membres de la comissió. El casal és el centre neuràlgic de la comissió fallera, on es porten a terme les reunions, les activitats gastronòmiques i les preparacions de les Falles. Mantindre el casal en bon estat i ben organitzat requereix dedicació constant i treball en equip. A més, els membres de la comissió solen encarregar-se de la neteja, la decoració i l’organització d’esdeveniments que s’hi celebren. Esta laboriosa tasca que, sovint, passa desapercebuda per als que no estan vinculats a les Falles, és el nucli que manté viva la festa. La dedicació i l’esforç dels fallers i les falleres són el que permeten preservar la tradició i l’esperit de les Falles any rere any. Ja els dic jo que el batibull o desori del casal no són quatre dies de dedicació!

Els encarregats del casal, sí, eixes persones que sembla que tinguen un càrrec menor, però, s’han parat a pensar el 2 de Mayo que es forma al casal si un divendres no hi ha olives o la cervesa no està fresca? Per tant, convindran en mi que dur el casal en el context de les Falles fa referència a la responsabilitat de gestionar i mantindre el local social de la comissió fallera. Esta és una tasca

La delegació de Festejos és també una de les tasques que no es veuen, però que cal tindre en compte. Contractació d’orquestres, discomòbils, festes temàtiques en el casal, les desfilades de la comissió en les cavalcades amb els membres, així com els espectacles pirotècnics que formen part de la tradició. Estes manifestacions festives, socials i, perquè no, esportives són part essencial de la festa i mostren la riquesa de les Falles i, en definitiva, de la cultura valenciana. Ja els dic jo que el batibull o desori d’organitzar els festejos en una comissió no són quatre dies de dedicació!

caselles. Malgrat que esta situació passa de tant en tant, ja vos dic jo que les Falles no són quatre dies!

La festa de les Falles és una manifestació popular que, de normal, la fem en el carrer: plantada, despertades, mascletades, passacarrers, desfilades, actes oficials, però, els fallers i les falleres mai tenim l’alegria completa, ja que, de costum, sempre tenim algun dia que ix malament l’oratge i ens costa prendre el refugi del casal. És eixe moment quan el desori, la confusió, el desordre, perquè no hi ha manera d’entendre’s, especialment el que es produeix quan tot el món crida, escarota o brama, i el caos faller, adobat pel cansament i el fàstic de la situació, ens fa traure de les

En resum, les Falles són molt més que una festa d’excessos durant la setmana fallera. És una celebració que abraça l’art, la cultura, la tradició. L’abundància d’activitats culturals en conjunt que es realitzen al llarg de l’any reflecteix l’esperit col·lectiu i la dedicació dels fallers i les falleres a la seua festa i a la millora de la societat local. Desmitificar esta percepció errònia ens permetrà apreciar millor la riquesa i la diversitat d’esta celebració tan estimada a la Comunitat Valenciana. Ja els dic jo que el batibull o desori del canemàs faller no són quatre dies de dedicació. Ho deixe ací.

Per acabar esta reflexió en forma d’article, vos diré quin és, segons el meu parer, la nomenclatura o descripció del vertader faller/a de comissió. La primera és la que diu que hi ha un faller/a que ho és tot l’any, se sent orgullós de ser-ho i amortitza la quota dia a dia. La segona és la del faller que ve al casal l’última setmana, se li acaba el temps i s’ha de beure la quota a glops en quatre dies. Trien vostés en quina parada s’hi veuen identificats.

ba fa ti ll bu er l

ENTRE EL BATIBULL

Pablo Benito Climent Coordinador llibret Falla Abú Masaifa de Xàtiva

i la realitat: les Falles i la convivència ciutadana

es Falles, com bé sabeu, són una festa popular i emblemàtica que no solament celebrem a València, sinó també en altres poblacions de la comunitat. Cada any milions de persones visiten les nostres ciutats falleres per a contemplar les nostres falles i gaudir de les nostres tradicions i de la nostra festa. Cal dir que també hi ha qui veu les Falles com a una festa molesta, és a dir, que genera molèsties al veïnat. Durant els dies de festa, els carrers es transformen en una autèntica festa, amb carrers tallats per les falles, bous, revetlles i altres activitats. No obstant això, aquesta festa també ha estat objecte de crítiques, perquè l’acusen de causar pertorbacions al veïnat.

És cert que les Falles poden generar molèsties al veïnat. Els carrers tallats, la música alta, les revetlles, els coets, les mascletades, els castells, etcètera poden ser molests per a les persones que viuen a prop de les falles. Però és important tindre en compte que les falles han evolucionat molt en els últims anys. En l’actualitat, les falles estan més conscienciades de la necessitat de minimitzar aquestes molèsties. Per exemple, les falles solen col·laborar amb les autoritats locals per a coordinar el tall dels carrers. A més, moltes falles han reduït el volum de la música i han limitat l’ús dels coets i castells, fins i tot el mateix ús dels nostres propis casals, que per posar música o fer qualsevol festa hem de demanar permís. Hui per hui, les falles han de fer una instància avisant l’ajuntament i la policia de qualsevol acte, sempre hem de tindre l’aprovació i regir-nos a les normes

que ens estebleixen. I és per aquest motiu que les falles han adoptat una sèrie de mesures per tal de minimitzar les molèsties al veïnat. Aquestes mesures són: Coordinació amb les — autoritats locals: les falles solen col·laborar amb les autoritats locals per a coordinar el tall dels carrers. Això ajuda a garantir que els talls siguen el més curts possibles i que no causen molèsties innecessàries. — Reducció del volum de la música: moltes falles han reduït el volum de la música. Això ajuda a evitar que la música moleste a les persones que viuen a prop de les falles. — Limitació de l’ús de la pirotècnia: moltes falles han limitat l’ús dels coets o qualsevol altre element pirotècnic . Això ajuda a evitar que el soroll dels mateixos moleste les persones que viuen a prop de les falles.

Malgrat aquestes restriccions i permisos que poden ser una molèstia per a les falles són necessàries per tal de garantir la seguretat i la qualitat de la festa.

Foto: Las Provincias

A més de les mesures anteriors, les falles també estan subjectes a una sèrie de restriccions i permisos. Aquestes restriccions i permisos estan dissenyats per a garantir la seguretat i la qualitat de la festa. Algunes de les restriccions i permisos més importants són:

La música: el volum de — la música està limitat per l’ajuntament, cada ajuntament de cada població ens recalca fins a quina hora i fins a quins decibels pots tindre la música depenent del tipus de llicència que tinga el casal.

— El tall de carrers: el tall de carrers requereix una autorització prèvia de l’ajuntament i de la policia local.

— Els residus: la recollida de residus és responsabilitat de les falles, de ser un poc cívics i no deixar-ho tot per als treballadors locals de la neteja.

— Pirotècnia: l’ús de qualsevol aparell pirotècnic està limitat per llei fins i tot hui per hui qualsevol persona necessita un carnet per a tirar coets, castell o qualsevol element pirotècnic (carnet que solament es preocupa el faller de tindre’l). Foto: Levante EMV

És cert que les falles poden generar molèsties al veïnat, però també han adoptat una sèrie de mesures per tal de minimitzarles. A l’actualitat, les falles estan més concienciades de la necessitat de garantir que la seua festa no genere molèsties a la resta de la ciutat. D’aquesta manera i per tal de minimitzar les molèsties, les falles podrien considerar el fet d’augmentar la comunicació amb el veïnat i informarlos dels plans de la festa i de les mesures que s’estan prenent per tal de minimitzar les molèsties. Moltes de les falles ja ho fan perquè som una festa que sempre està en continu creixement, cada vegada evolucionem més i som molt més cívics i també s’ha de dir que molts veïns ho entenen, i malgrat estiguen molests, no s’hi queixen perquè saben que a la fi són 5 dies a l’any, però sempre hi ha el típic que no escolta i es tanca a la seua veritat. En conclusió, les falles són un legat cultural que requereix una adaptació constant per mantenir-se viva i rellevant en el context urbà actual. La convivència ciutadana és un aspecte fonamental d’aquesta adaptació. A través de la comprensió mútua, el diàleg i la col·laboració és possible preservar la riquesa cultural de les Falles. Les Falles, en la seua essència, poden ser un pont que uneix la comunitat a través de la celebració compartida de la cultura i la diversió, al mateix temps que respeta els drets i les necessitats de tots els residents.

ba fa ti ll bu er l

ELS ESBOSSOS són molt sofrits

Francisco Ruiz Soriano Vicepresidència de Falles de la Falla Reis Catòlics

omençaré fent un viatge al passat, quan era un xiquet faller. Recorde amb nostàlgia agafar amb les meues mans el “llibret” i el primer que feia era buscar els esbossos de falla. Faig un apunt: els llibrets d’abans no tenien molt més que fotos, esbossos, setmana fallera i publicitat, molta publicitat. Podia estar hores mirant i aprenent de memòria totes les escenes. Quan arribava el dia de la plantà, estava emocionat veient com els majors començaven a transportar escenes i ninots. Quins records tan bons, eixos nervis de veure la meua falla ja plantada... Una vegada plantada la falla, sempre arribava la meua desil·lusió, sempre em faltaven ninots, escenes o grandesa del monument. Era com si l’esbós que m’havia aprés de memòria no tinguera res a veure amb el que estava veient. Han sigut tants anys, 40 com a faller, que els amics, entre riures, acabem dient sempre la frase de “Els esbossos són molt sofrits”.

Són moltes les raons perquè et pots quedar decebut en comparar l’esbós i la falla, però tractaré d’enumerar almenys les que feien que em quedara més despagat. Evidentment, la primera i principal, és pels volums, els esbossos solen estar ben plens i pareix que la mida dels ninots siga sempre més alta i més voluminosa; hi ha falles que inclús s’animen a posar l’esbós en una recreació de la seua plaça i la falla es passa per dalt de les finques del barri que hi ha dibuixades, clarament, quan després la falla no passa del primer pis, és quan venen les frustracions. Una altra raó és per la distribució de la falla, hi ha esbossos que posen tots els ninots de tota la falla en la part davantera, i quan els veus distribuïts per la falla, certament, pareix molt més buida. Una tècnica que hui en dia fan els artistes per a evitar confusions en la distribució és,

directament, fer l’esbós sols del cos central, de manera que les escenes no apareixen. I finalment, l’última raó són els acabats, el modelatge final i la pintura de molts ninots que fan que no es pareguen en res a l’esbós presentat. Afortunadament, pareix que la majoria de les falles ja hem aprés de totes aquestes decepcions; igual que em passava a mi, segur que els ha passat a moltes persones en moltes falles. El temps en què començava l’exercici i el casal es convertia en un mercat persa d’esbossos ja ha passat. Ja no fem com féiem abans que, de vint esbossos de cinc artistes diferents, es votava la falla gran i la falla infantil, i després, evidentment, passava el que passava, d’un esbós que pareixia d’especial, et plantaven una falla de setena.

Hui en dia, les xarxes i especialment pàgines web com CendraDigital, et permeten veure falles del pressupost que es pot permetre cada falla i, a partir d’ací, veure falles i artistes d’eixe nivell per a fer-los un seguiment i triar a un artista per la seua faena, no per esbossos que moltes vegades no són d’ell i que no saps com podrà eixir. Les falles, afortunadament, cada vegada es preocupen més per la falla que planten i tenen delegacions encarregades de fer el seguiment als artistes, parlar amb ells i veure quin s’adapta millor a la idea que té cada falla. Treballant d’aquesta manera sempre serà més complicat tornar a sentir-se com eixe xiquet faller que vaig ser. A continuació, posarem alguns exemples per a il·lustrar aquesta afirmació de què els esbossos són molt sofrits, simplement per a ensenyar-vos-en una mostra, no volem assenyalar cap artista ni falla, de fet, algun exemple ens ha passat a nosaltres també.

Tots els esbossos i fotografies són de CendraDigital.

ba fa ti ll bu er l

ELS PREMIS

de llibret de Conselleria i els seus batibulls

Tomàs Palomares

ls premis de la Conselleria de Cultura a la promoció i ús del valencià al llibret de falla s’han convertit en el gran dinamitzador del món de llibret de falles a la nostra comunitat. Aquests premis han contribuït a evolucionar de llibret de falles a llibre de falles, on s’ha passat de llibrets molt senzills, que contenien l’explicació de la falla, el programa de festejos, les fotos de representants, els llistats de membres de la comissió i poc més, a llibres que són autèntiques joies literàries, on

es pot veure el treball d’investigadors fallers, i de moltes altres disciplines, il·lustradors, dissenyadors, etc. I el que és més important, aquests premis estan aconseguint el seu objectiu inicial, que recordem no és altre que promocionar i normalitzar la utilització de la nostra llengua a les publicacions falleres, aconseguint any darrere d’any superar-se en falles participants, el que implica que, cada any, més falles es preocupen per tindre un bon llibre, fet amb molt de treball, molta estima i molta cura per la llengua.

Alegries, frustracions, actes i jurats Aquesta competitivitat que va creixent cada any, recordeu que som fallers i falleres i si hi ha un premi anem per ell, fa que els coordinadors i coordinadores dels llibrets de cada falla tinguen una pressió afegida a l’hora de fer la faena. Els premis duen una bona quantitat econòmica, que si traus un bon premi l’invertiràs en el llibret de l’any vinent, i si no és així, tindràs un llibret més limitat. Això fa que els dolors de cap dels coordinadors i coordinadores arriba a punts d’obsessió en els mesos previs a l’entrega del material al dissenyador i tractar de buscar explicacions al premi obtingut una vegada el coneguem, cosa que fa que arribem quasi a la bogeria. Perquè aquests premis són motius de moltes alegries, però també de moltes més frustracions i molta sensació d’impotència quan no rebem el premi desitjat o el que pensem que meresquem. Normalment, cada falla du la seua línia en el llibret i cada any se solen fer llibrets del mateix estil, però quan veus que fent un treball paregut a l’any anterior, que guanyares un bon premi, guanyes un premi molt pitjor, et dona una sensació de frustració i d’incomprensió prou gran. I no només ho veus en el teu llibret quan et passa, hi ha alguns exemples de falles que estaven entre els quinze primers premis i en els últims anys han passat

a ocupar premis del trenta endarrere amb llibrets molt pareguts. És un moment en què penses que si et passara a tu ja no sabries ni què pensar, perquè és molt frustrant que no es valore el treball de tot un any i és descoratjador quan veus que no val per a aconseguir els objectius plantejats que fins fa poc sí que aconseguies. Segurament, aquests resultats facen plantejar-se la dedicació a moltes persones que treballen cada any en el llibret. A més a més, anem a cegues en el resultat obtingut, ja que no hi ha una acta pública on pugues veure en què has fallat i on hauries de millorar per a poder quedar en un premi millor. Està clar que les bases les coneixem, però crec que seria de molta utilitat que l’acta que utilitza el jurat fora pública. I un altre tema és el dels jurats, molts dels participants ens preguntem moltes coses respecte a qui valora la nostra faena. Està clar que és impossible llegir-se els més de cent llibrets participants, però donant com donem l’adreça electrònica, almenys haurien de fullejar-lo encara que siga en línia per veure la temàtica, disseny, etc., abans del dia que els deixen veure els llibrets. Molts coordinadors i coordinadores ho fem, tenim l’issu (bé, teníem fins que ens varen fer pagar) fixe en una finestra del navegador i cada poc de temps l’actualitzem per veure què han publicat de nou, que mínim que exigir que el jurat que ens valora tinga la mateixa passió i curiositat que posem nosaltres aquests dies.

Hi ha falles que, facen el que facen, sempre guanyen bons premis Un dels batibulls que hi ha al voltant del llibret i els premis de Conselleria que a molts ens ve al cap és que cada any t’esforces a fer coses noves, en veure què millorar i moltes vegades això no ho comprén el jurat i no es recompensa; en canvi, hi ha altres falles que, facen el que facen, sempre guanyen els millors premis. Sempre estan entre els primers, encara que un any veges un llibret que digues enguany han fluixejat un poc o pareix que aquesta altra falla es pot colar; en els primers premis, hi ha falles que sempre, sempre, estan.

Per tal de corroborar si aquesta afirmació és veritat o simplement és una sensació, he fet un estudi per a tractar de comprovarho. S’han analitzat els resultats obtinguts en els últims cinc anys, excloent l’any 2021, ja que va ser l’any de la COVID i varen ser molt poques les comissions que participaren en els premis de Conselleria. Per tant, el que s’ha fet és veure quins varen ser els premis aconseguits en els anys 2018, 2019, 2020, 2022 i 2023, i s’ha sumat quants llocs han variat cada falla d’un any a altre; aquesta suma s’ha dividit entre el total de participacions per traure una ràtio de variabilitat. I efectivament la sensació és real, hi ha falles que, facen el que facen, a penes varien la posició d’un any a un altre. És el cas de les falles Plaça la Malva d’Alzira i Penya el Mocador de Sagunt, ambdues tenen una ràtio de variabilitat d’1. Com ja sabem, aquestes dues falles són les que han ocupat les primeres posicions en el període de l’estudi. Després, hi ha altre grup de falles que tenen una ràtio de variabilitat inferior a 5 i que també han estat ocupant els llocs d’honor, sempre un premi inferior al 20, i quasi sempre entre els 10 primers premis. Aquestes falles són Canet i Raval de Sant Agustí de Cullera, Port de Silla i Portal de Valldigna de Tavernes de la Valldigna.

I finalment, hi ha un tercer grup amb una variabilitat inferior a 10, aquest grup és més heterogeni: en una variabilitat de 6,4 està la falla el Grau de Gandia, una falla que s’ha mogut aquests anys entre el 58 i el 72. Dues falles amb una variabilitat 8, amb unes trajectòries molt paregudes, com són la nostra comissió, Reis Catòlics de Silla, i Selgas de Xàtiva, que tenen premis entre el 23 i el 3 i es dona la circumstància que les dues tenen un 3r premi, un 6é, un 16é, i, per altra banda, una un 11 i un 20, i l’altra un 10 i un 23. Amb una variabilitat de 8,2, està la Falla Doctor Palos de Sagunt amb premis entre el 71 i el 37, encara que en els últims 3 anys es manté entre les posicions 40 i 37. Finalment, amb una ràtio de variabilitat inferior a 10, tenim dues falles, una en trajectòria ascendent en premis, cada vegada millors, i altra en el sentit contrari, són les falles Plaça del Forn d’Alzira, amb una variabilitat de 8,6, i la Taüt de Cullera, amb una variabilitat de 9,6. Mentre que Plaça del Forn ha passat d’estar entre els deu primers (un 2n i un 8é) a obtindre un 45é en l’última edició, la Falla la Taüt, ha fet el pas contrari, ha passat d’uns premis 45é, 48é a un 7é, en l’última edició.

La resta de comissions participants en els premis en les últimes 5 edicions tenen totes una ràtio de variabilitat superior a 10, el que fa que es vegen bots molt grans, com, per exemple, la Falla Plaça Cervantes de Paiporta, que d’un 10é, passa a un 66é i a un 17é, i els últims dos anys de l’estudi té un 71é i un 68é. És el clar exemple del que diem abans, falles que duen una línia prou marcada i fan d’un any a un altre llibrets prou pareguts en uns anys trauen molt bons resultats i altres molts roïns... Són coses que no s’acaben d’entendre. Com a conclusió, podem dir que, efectivament, hi ha dues falles que facen el que facen, sempre tenen els mateixos premis, després hi ha un grup (variabilitat inferior a 5) que quasi el mateix, sempre estan entre les deu millors, i una part del tercer grup (variabilitat inferior a 10) que posen el cap entre les 10 millors a vegades i solen estar quasi sempre entre els 20 primers).

Si pesara açò en el subconscient dels jurats, que segur són coneixedors d›edicions anteriors i que pot ser que els passe un poc com passa com en el futbol i l›arbitratge, que sempre afavoreixen els grans (Madrid i Barça). És una cosa que no sabem, ací sols hem analitzat les dades per tal d’intentar traure alguna conclusió, el que sí que estic segur, sense desmeréixer la labor del jurat i sent conscient de la seua dificultat, que més d’algun any s’havia d’haver trencat aquest duopoli que any darrere any dominen els premis de Conselleria.

Premis de Conselleria 30

Falla

Població

FALLA PENYA EL MOCADOR

SAGUNT

FALLA PLAÇA LA MALVA

ALZIRA

FALLA EL CANET

CULLERA

FALLA RAVAL SANT AGUSTÍ

CULLERA

FALLA PORT DE SILLA

SILLA

FALLA XÚQUER

SUECA

A.C. FALLA PORTAL DE VALLDIGNA

TAVERNES DE LA VALLDIGNA

FALLA DEL GRAU

GANDIA

A.C. FALLA REIS CATÒLICS

SILLA

FALLA AV SELGAS I ADJACENTS

XÀTIVA

A.C. FALLA DOCTOR PALOS

SAGUNT

A.C. FALLA PLAZA DEL FORN D’ALZIRA

ALZIRA

FALLA LA TAÜT

CULLERA

FALLA OESTE

DENIA

PLAÇA MAJOR

CARCAIXENT

A.C. FALLA SANT NICOLAU MOSQUIT

GANDIA

FALLA PLAÇA RODRIGO I ADJACENTS

SAGUNT

FALLA LA MARINA

SAGUNT

FALLA PLAÇA DEL CID I ADJACENTS

ALGEMESÍ

COMISSIÓ FALLA BERNAT ALIÑO

SUECA

A.C. FALLA VILA-NOVA

GANDIA

FALLA EL JARDÍ

ALBAL

FALLA PLAÇA CERVANTES

SUECA

FALLA ABÚ MASAIFA

XÀTIVA

GALLERA

ALZIRA

A.C. FALLA PLAÇA PRADO

GANDIA

A.C. FALLA DE BENIOPA

GANDIA

FALLA PASSEIG

TAVERNES DE LA VALLDIGNA

FALLA DE CAPUTXINS

ALZIRA

FALLA SAGRADA FAMÍLIA DE GANDIA

GANDIA

FALLA CAMBRÓ

TAVERNES DE LA VALLDIGNA

A.C. FALLA SANTA ANNA

SAGUNT

A.C. FALLA PLAÇA DE CERVANTES

PAIPORTA

18 1 4 5 8 7 18 9 58 6 23 64 2 45 53 22 12 31 11 19 28 26 63 51 16 36 57 69 38 37 15 24 46 10

19 3 2 4 11 12 13 14 72 16 6 71 8 48 47 9 1 23 34 21 22 20 57 32 35 62 15 51 58 78 7 49 45 66

20 2 1 6 8 7 4 16 68 11 10 40 23 18 32 34 5 39 25 20 38 43 28 64 12 73 44 29 80 76 51 26 79 17

22 1 2 8 7 6 4 5 72 3 16 38 25 20 53 34 32 24 42 68 49 18 48 45 30 51 36 63 39 27 23 9 17 71

23 2 1 5 4 12 10 8 62 20 3 37 45 7 38 55 52 53 23 51 13 34 64 41 9 24 27 77 49 30 39 47 11 68

VP1 2 2 1 3 5 5 5 14 10 17 7 6 3 6 13 11 8 23 2 6 6 6 19 19 26 42 18 20 41 8 25 1 56

VP2 1 1 2 3 5 9 2 4 5 4 31 15 30 15 25 4 16 9 1 16 23 29 32 23 11 29 22 22 2 44 23 34 49

VP3 1 1 2 1 1 0 11 4 8 6 2 2 2 21 0 27 15 17 48 11 25 20 19 18 22 8 34 41 49 28 17 62 54

VP4 TOT 1 5 1 5 3 8 3 10 6 17 6 20 3 21 10 32 17 40 13 40 1 41 20 43 13 48 15 57 21 59 20 62 29 68 19 68 17 68 36 69 16 70 16 71 4 74 21 81 27 86 9 88 14 88 10 93 3 95 16 96 38 103 6 103 3 162

PART 5 5 5 5 5 5 5 5 5 5 5 5 5 5 5 5 5 5 5 5 5 5 5 5 5 5 5 5 5 5 5 5 5

RATIO 1 1 1,6 2 3,4 4 4,2 6,4 8 8 8,2 8,6 9,6 11,4 11,8 12,4 13,6 13,6 13,6 13,8 14 14,2 14,8 16,2 17,2 17,6 17,6 18,6 19 19,2 20,6 20,6 32,4

Els premis de Conselleria han valgut per a normalitzar l’ús del valencià en les Falles de València ciutat Un altre batibull dels llibrets que voldria aclarir, encara que aquesta vegada ho faré des d’una opinió personal i no des d’un estudi objectiu perquè crec que no cal ni fer-lo, és saber si els premis de Conselleria han valgut per a normalitzar l’ús del valencià en les Falles de València ciutat i la conclusió amb tota rotunditat és que no, malauradament, no han tingut la repercussió esperada. La primera prova, i està sí que és objectiva, és que de sis edicions, en quatre, hi ha hagut menys participants que premis havia previst donar en la convocatòria, és a dir, que hi ha hagut premis deserts per falta de participació. La segona evidència és que si vegem les falles participants, les que copen els premis són falles que ja participaven en el concurs de llibrets de conselleria prèviament, falles com Na Jordana, la Berni, Borrull Socors, Plaça de Jesús, Castellfaib, Duc de Gaeta, Arrancapins, Comte Salvatierra-Ciril Amorós, Ribesan, etc., per tant, per a aquestes falles, aquest concurs és una ganga, competeixen contra molts menys rivals que les falles dels pobles i guanyen molts més diners que els que guanyarien si participaren en uns premis conjunts com hi havia abans, aquestes falles són les verdaderes guanyadores d’aquest format. Des de 2018 fins ara, soles 21 falles de València han obtingut premi en el concurs per primera vegada, és a dir, són les que abans no havien obtingut mai premi i l›han obtingut quan s›ha fet el concurs de València ciutat. 21 falles noves premiades en sis edicions no pareix un gran nombre.

Un altre detall important i que no pot passar desapercebut és que tot un guanyador de l’edició de 2021, la de la pandèmia, l’única que no ha guanyat Na Jordana perquè no va participar, la Falla Regne de València-Ciscar, després de guanyar 5.000 €, a l’any següent no participà en el concurs de Conselleria, i se’n va anar a participar a Lo Rat Penat per a guanyar dos estàndards. No crec que hi haja canvi en la falla, ja siga de president o de directiva que explique aquest canvi, encara que siga solament per l’interés econòmic, però al final és un moviment, que no parla massa bé de l’acceptació dels premis entre les mateixes falles de València ciutat. I no vull parlar de la qualitat ja no dels primers llibrets, que tenen una bona qualitat i serien premiats sense problemes en un concurs unitari de llibrets com el que hi havia abans, sinó dels que entren en les últimes posicions. Al final tenen el

contingut faller i un parell d’articles i guanyen de manera prou fàcil premis entre 300 € i 500 € que en el concurs dels pobles costen molt de guanyar. No sé si és un tema de costums, però pareix que els premis de Lo Rat Penat estan molt arrelats a València ciutat; potser no és un tema de diners, sinó d’assegurar-se d’anar el dia dels premis a per un palet, que moltes falles l’únic que tenen és el de llibret. O no s’ha fet la suficient difusió o simplement és un tema de no creure en la normalització d’un valencià que segurament no es parla tant en la ciutat com en els pobles del nostre país. El cas és que al contrari que en el concurs de la comunitat, a València ciutat, els premis de Conselleria no han aconseguit normalitzar el valencià en les Falles de València, per tant, caldria que es replantejaren i hi pegaren una volta per veure com poder aconseguir aquest propòsit.

<<Des de 2018 fins ara,

soles 21 falles de València premi en el concurs per primera vegada. 21 falles noves premiades en sis edicions no pareix un gran nombre. >>

ba fa ti ll bu er l

La solució

al batibull de l’Issuu: www.lllibretsdefalla.org

Tomàs Palomares

ssuu és un servei en línia que permet veure material digitalitzat electrònicament, com ara llibres, revistes, periòdics i altres mitjans impresos de manera realista i personalitzable. Issuu és la ferramenta més utilitzada durant el mes de febrer per totes les persones que participem o coordinem equips de llibret en alguna de les moltes falles que participem en els premis de conselleria a la promoció i ús del valencià, ja que és el servei que utilitzem majoritàriament per publicar al món els nostres llibrets. En aquest període previ a Falles, cada dia entrem a consultar els nous llibrets que han pujat a la plataforma amb la curiositat de veure què han presentat la resta de falles participants i, encara que ho neguem, comencem a fer-nos les nostres pròpies quinieles: aquest llibret m’ha sorprés, aquesta altra falla enguany ha fluixejat, aquest altre llibret estarà ben valorat...

Així ha sigut els últims anys fins que, l’any passat, en ple mes de febrer, Issuu va cobrar per un servei que fins a eixe moment havia sigut gratuït, de manera que, si no pagaves 28 € al mes, no es veien aquells llibrets que teníem publicats i que tenien més de 50 fulles. Això va ser un caos, ja que és en eixe període quan des del Servei de Promoció del Valencià de la Conselleria de Cultura es comprova que els llibrets estiguen publicats en internet per a afegir punts en la seua baremació del concurs. Aquesta situació va fer que moltes falles optaren per pagar eixa quota per a poder publicar el llibret; altres falles partiren el llibret en unitats de 49 pàgines perquè es poguera consultar; altres buscaren altres ferramentes en què apujar els llibrets, cada falla es busca la vida com va poder...

Aquesta situació ens dugué a l’equip de llibret de la nostra falla a una reflexió: no podem deixar la divulgació dels nostres llibrets, la nostra cultura, en mans d’una empresa americana que, quan menys ho esperes, tracta d’obtindre un benefici del contingut que hem estat creant nosaltres; per tant, calia buscar solucions i això és el que hem intentat fer amb la creació del nou portal www. llibretsdefalla.org. www.llibretsdefalla.org és una nova ferramenta en línia, un nou portal web i APP per a mòbil que vol ser el repositori virtual dels llibrets de falla, ser un referent en el món dels llibrets de falla, segons ho és en món de les Falles el web de Cendra Digital, que siga el lloc on vages a buscar qualsevol llibret de qualsevol falla de qualsevol any i el trobes, i pugues consultar-lo i llegir-lo.

Vista últims llibrets publicats

www.llibretsdefalla.org s’ha posat en marxa recentment, però du gestant-se molt de temps, naix d’un full d’Excel que anàvem alimentant cada any des de l’any 2017 amb els enllaços a tots els llibrets que apareixien publicats en Issuu, de manera que, quan es creà el web, ja hi havia registrats més de 1.000 enllaços a llibrets publicats en Issuu. De fet, la idea original del web www.llibretsdefalla.org era que fora un recopilatori d’enllaços, però, vist el que passà l’any passat, ens ha obligat a afegir la funcionalitat de repositori. De manera que les falles poden publicar el llibret en Issuu i registrar l’enllaç en el web de www.llibretsdefalla.org o bé publicar directament el llibret en el web, de manera que l’arxiu PDF queda emmagatzemat directament en els nostres servidors. Vos podem assegurar que el nostre servei serà obert i gratuït per a totes les falles.

www.llibretsdefalla.org és molt recent, ens haguera agradat poder tindre-la operativa abans per a poder fer la difusió i promoció durant el passat any de manera que tots els llibrets de 2024 estigueren ja en la ferramenta, però no ha pogut ser, així que, quan passen Falles, començarem la difusió i promoció entre les falles i juntes locals de la nostra comunitat per a vore si, per a 2025, www.llibretsdefalla. org fora el principal servei de publicació de llibrets. www.llibretsdefalla.org també és una ferramenta de Bussines Intelligence en què tenim tota la informació dels premis de Conselleria, així que podem consultar els premis obtinguts durant tota la història del concurs i fer comparatives entre falles, veure els premis per població i moltes més curiositats que segur que les persones que els agrada el món llibreter apreciaran molt. Però això només és el principi,

Buscador de llibrets

la primera pedra, volem cada any tractar de millorar la ferramenta i anar afegint-hi dades i funcionalitats, volem poder buscar i consultar articles dins dels llibrets, buscar per autors d’articles, afegir dades d’altres premis com Lletres Falleres i, fins i tot, ampliar l’àmbit als llibrets de la Magdalena o les Fogueres d’Alacant. Serà un dur treball, però estem en il·lusió d’afrontar-lo i aconseguir, com hem dit abans, que www. llibretsdefalla.org siga el referent indiscutible dels llibrets. Esperem poder contar-vos en els anys vinents que, realment, anem assolint els nostres objectius.

Comparativa de premis: consulta històrica de premis

Comparativa de premis: recompte de premis per falla

Comparativa de premis: evolució de premis

Comparativa de premis: recompte de premis per població

ba fa ti ll bu er l

El llibret

el pot fer el meu cosí o la meua cosina

Javier Bea Carrillo i José Tena Tejado Panal Fallero

uantes vegades hem sentit això de "el llibret me'l fa el meu cosí". D'acord, partim de la idea que en una falla, històricament, tot es treballa entre els fallers i falleres de la mateixa comissió. Per tant, si una persona sap posar bombetes, ho fa; si una altra sap canviar uns taulells trencats, es posa a això. En una falla es treballa internament i així s'aconsegueix abaratir costos, a més s'aconsegueix això de "fer pinya". I el llibret també? De veres?

En els quinze anys que portem fent llibrets en l'empresa, hem vist de tot. Llibrets lletjos, mal dissenyats, mal impresos, sense gust... la majoria. No estem parlant de llibrets d'antany, sinó de llibrets actuals. N'hi ha prou que et conviden un dia a la seu de Lo Rat Penat i veges les taules plenes de llibrets participants: grandària de quartilla, amb les falleres majors de portada o, en defecte d'això, les Torres de Serrans cremant, i eixe marc tan típic per a les pàgines interiors que es repeteix des de la pàgina un fins a l'última. El llibret era així, hi ha els qui consideren que el llibret només explica la falla i res més, per tant, intenten mantindre eixe disseny intacte. Ara bé, les falles que planten en les seues demarcacions, són també com es feien abans? No, creiem que no. Materials nous, volums

diferents, colors, tècniques especials... Les falles que es veuen pels carrers són molt diferents de les dels seixanta o setanta, no tenen res a veure. Per què el llibret ha de preservar el seu aspecte ancestral? Qui determina això? El llibret hui dia, i gràcies en part al concurs de Conselleria i a altres certàmens literaris que promouen el gran apartat cultural que comporten, ha deixat de ser la mera explicació de la falla a ser una mica més, expandint la crítica i el lema de la pròpia falla plantada, desenvolupant-lo, difonent-lo pel barri, explicant amb paraules el que estàs veient pintat en suro. El llibret és una eina cultural valenciana i fallera, una cosa tan apreciada que és part del que hui coneixem com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Dient que el llibret només explica la falla i ens mostra la cara dels representants majors, estem devaluant-lo al mateix nivell que té, per exemple, el díptic de les presentacions i exaltacions. Alguna cosa per a usar un dia i tirar. Si això ho tenim clar, el llibret ha de cuidar-se de la mateixa forma que es cuida a la falla. I s'ha de fer de manera plural i objectiva, oberta, amb sentit, amb coherència i concordança amb les falles que defineixen el nostre any. És plasmar el lema de la falla i desenvolupar un guió cultural, amb articles, entrevistes, reportatges, il·lustracions, poesies, sainets, i un

llarg etcètera. Quan ho tinguem, independentment de la seua extensió en pàgines i en tirada -perquè cada falla fa el que pot i no és necessari fer toms enciclopèdics-, hem de llegir-ho i gaudir-ho. Això dels premis és sempre la guinda d'un pastís que ja per si mateix ha d'estar deliciós. Per tot això, si el llibret és una cosa tan valuosa, ho pot fer qualsevol? Creiem que no. En absolut, ens neguem a això, i ja no perquè és part de la nostra professió, sinó perquè és una altra manera de devaluar el seu potencial. Hem vist llibrets participant en Conselleria amb 400 pàgines i un disseny atroç, molt a l'estil "Word", omplint pàgines sense sentit i fixant-se únicament en el pes final de l'exemplar. Hem vist també llibrets preciosos per dins amb una portada del millor amic de la Fallera Major que dibuixa uns olis molt difícils de mirar. Hem vist també llibrets amb moltíssimes faltes d'ortografia, llibrets en valencians "dubtosos", llibrets directament en castellà. El llibret el pot fer qualsevol? De veres?

En primer lloc, el llibret ha de ser coordinat per una persona de la falla que sàpiga, ja siga perquè s'ha interessat o perquè li ho ha comptat la delegació "de monuments" -per favor, eliminem ja aquesta manera de cridar a les falles-, de què va el que en uns mesos es veurà plantat. Lema, objectiu, escenes i en què consisteixen eixes escenes. A vegades només ens quedem en què la falla va de pirates, però sense veure les escenes no saps si va de polítics corruptes que saquegen les mars o de la pujada de les mars pel canvi climàtic. I més si el tema és tan gastat que ja només amb escoltar-ho et tires a tremolar: el circ, Malèfica, Nadal, pirates -el tornem a repetir perquè és un clàssic- o temes burgesos. El primer és parlar directament o indirectament amb l'artista faller, i que ens compte. Si aquest artista no sap ni tan sols què plantarà, ací s'evidencia l'error per menfotisme de la comissió i es té via lliure per al llibret. Per tant, el primer pas és concordar llibret amb falla, temàtica i desenvolupament amb escenes.

El segon objectiu és recórrer a una sèrie de col·laboradors. No val qualsevol. Ja està bé de llibrets on sempre escriuen els mateixos perquè són erudits/freaks de falles. El llibret és de la falla, del barri i de la localitat. Cal desenvolupar un guió indicant quins subtemes tractarem i buscar a cada articulista en concret o quin mètode usar -no tot són articles externs-. D'acord, ja tenim lema, guió i col·laboradors. Amb això ja queda demostrat que qualsevol no pot fer-nos el llibret si és que de veres que ho estimem. De fet, si estàs llegint això, és que t'agrada, i seràs del 10% de la comissió que ha fet alguna cosa més a buscar el seu nom en el cens i descobrir si apareix en alguna foto. Però filarem més fi, parlarem un poc de nosaltres, "que ací hem vingut a parlar dels nostres llibres". El llibret, de la mateixa forma que la falla no ha de fer-la algú que no siga professional i estiga agremiatés el primer pas per a prendre'ns d'una vegada seriosament aquesta professió-, no l'hauria de fer algú que no siga professional en el món del disseny editorial. Potser això sona massa brusc, però és l'única manera perquè el llibret en la teua comissió siga un objecte de culte, no un pamflet per a tirar al fem. Cal professionalitzar el llibret.

Nosaltres comencem a l'abril/ maig amb temàtiques. Els clients que porten diversos anys amb nosaltres, ja ens confirmen que comptaran amb nosaltres-si no hi ha hagut un holocaust en la seua comissió i hi ha lluites entre la presidència nova i l'ex-presidència-, ens demanen opinió sobre el tema una vegada sap de què va la seua nova falla. Tenim fins i tot un parell de clients que la reunió és llibret i falla alhora, perquè el seu artista els fa una cosa totalment nova i han tingut una idea que parteix de la mateixa comissió. No és millor que la idea isca de la comissió que del mateix artista, a vegades fins i tot coarta la imaginació i l'enginy del professional, però que es parle i dialogue en una reunió i s'exposen a més les idees del llibret, és molt interessant. Saps que eixe projecte no eixirà malament. Bé, almenys es comença amb bon peu.

Finalment, l'esbós marca el disseny. Poden ser diferents llibret i falla en estil, perquè potser hem hagut de triar un reescalfat d'una cosa clàssica, però el lògic és que vagen de bracet. Eixe disseny, eixa atenció amb el guió, eixa manera d'aportar idees, tant en colors, tipografies, portades... això no t'ho pot fer el teu cosí llevat que el teu cosí siga un professional. I és així. Ho defensarem sempre. Hem de tindre en compte que hi ha llibrets summament costosos, que és una despesa de paper que a vegades es pot evitar. Qui es compraria els mobles del menjador per valor de tres mil euros sense ni tan sols triar-los? A qui li seria igual? Per què llavors hi ha comissions a les quals els continua sent igual els seus llibrets – i les seues falles-?

Fotos: Panal Fallero

Una vegada definit el tema, comencem a desenvolupar el guió. En aquesta nova reunió creiem que és bàsic estar informats i informades del que succeeix al nostre voltant. No ens oblidem que la falla és poble i el poble és falla, és a dir, està bé parlar de problemes en altres continents, països i comunitats autònomes, però la falla la veurem els del barri. Parlem, per tant, de nosaltres. Busquem què dir i que eixos subtemes estiguen concordes amb les escenes de la falla. Ací, més que en la idea original és on té la comissió un paper summament important, perquè no tot artista faller coneix el que està succeint en eixe barri o en eixe poble.

El llibret és una forma d'expressió i d'exposició cultural, per tant, ni el seu contingut ha de ser estèril ni el continent realitzat per un xiquet de cinc anys. El llibret ha de cuidar-se, i donar-li valor. Cal buscar professionals -com nosaltres, perquè no serem ni els millors ni els pitjors, però que sabem d'això sí que podem cridar-ho alt i clar- que ens dissenyen bons llibrets. Perquè hi ha molta faena darrere, perquè és una eina per a la comissió i el barri, i perquè costen a vegades un ull de la cara. Només cuidant el llibret i professionalitzant-ho, continuarà formant part d'això que coneixem com a Patrimoni Cultural. El llibret és cultura, ja n'hi ha prou de sabotejar-ho per a estalviar-se cent euros, ja n'hi ha prou d'usar-ho per a solament fotogaleries infinites de fotografies de representants. I això és el que fa Reis Catòlics. El que porta fent molts anys ja, molts, però deu anys amb nosaltres. Una dècada. Amb aquest 2024, imprimirem el seu desé llibre. Recordem que quan van arribar a la nostra empresa era un llibre grandària foli amb una barca al Sorolla en la portada. Era molt... com dir-ho... "d'Albufera, barraca i taronja". El seu contingut era bo, però estèticament resultava anyenc. El 2015 li ho dedicaven a la música. El primer que decidim va ser canviar el format. Tindre una grandària foli a vegades no està malament, però ha de tindre un sentit. En cas contrari, és millor buscar altres formats i dissenys.

Si obrim eixe llibre, ara ens donaria un poc d'al·lèrgia. No pel contingut, en absolut, aquest equip ha sabut sempre buscar la informació necessària i interessant. Però una maquetació a dues columnes, text corregut... Ho veiem i, no sols pensem que la falla ha evolucionat, sinó que som també conscients del que hem canviat nosaltres mateixos en el nostre ofici. De portada vam fer un tabal i una dolçaina, il·lustració. I ara és quan l'equip de llibret ens matarà, però recordem que li vam dir: "i t'hem posat darrere uns ratpenats que ixen volant perquè per eixe carrer s'arriba a la seu de Lo Rat Penat i a veure si els agrada i us donen el premi a la millor portada". Amics i amigues, eren uns altres temps. Després va vindre "Dansa", i creiem que amb eixe llibret comencem conjuntament a créixer, canviar i innovar. De fet, era la primera portada que realitzàvem amb aquarel·la i dibuix al llapis. No obstant això, aquest progrés no arriva al seu clímax fins al 2018. El "Setsabers" ens va fer deixar-nos la pell, pensant fitxes, peces, targetes, la caixa contenidora, les regles del joc. Eixe llibret, del qual tot aquell que entra en la nostra oficina es queda enamorat -i fins i tot es va exposar en l'IVAM entre molts altres exemples de bons dissenys editorials en els llibrets de falles-, va ser una aventura, una gaudida -perquè el gaudim com a xiquets- i alguna cosa que mai oblidarem. A més, premi CONFET al millor contingut infantil, perquè tot el llibre era en si un joc. A partir d'eixe, el concepte llibret-joc es donaria en una vintena de comissions.

Fotos: Panal Fallero

Amb "Equilibris" apostem per un llibre voltejable, però d'una grandària més reduïda – el disseny tan senzill de la portada fa que, hui dia, continue veient-se actual-, i després ja van vindre el 2020 i el 2021 amb eixe arbre que separava a la perfecció llibret adult, infantil i temàtic. La sorpresa va vindre en el 2022. Recordem la crida de Tomàs que ens anunciava que havíem guanyat el 3r premi de Conselleria a l'ús i promoció del valencià. És un llibret envellit aposta, simulant els d'antany, tant rústic com modern. Finalment, els cors ens van bategar amb moltíssima fora i emoció amb el llibret de l'exercici passat. Hem citat un llibret envellit perquè la temàtica buscava tornar als orígens, un altre minimalista perquè es basava en una corda on fer equilibris, un llibre joguet perquè tot el llibret era una oportunitat perquè xiquets i adults aprengueren de falles... Dissenys concordes a la falla, al lema, a la temàtica expressada en les escenes. No dissenys perquè sí, no tipografies perquè sí. Dissenyar no sols és basar-se en la tendència que s'emporta, és agafar-se de la mà falla i comissió, equip de disseny i equip de coordinació. No el cosí o la cosina, no l'amic "que té una impremta casolana", no el dissenyador de moda que et cobra un potosí, però ni mira el teu esbós. Els llibrets no poden dissenyar-los qualsevol, cal saber tractarlos com es mereixen.

La relació amb Reis Catòlics ha sigut excel·lent sempre però, especialment, perquè no sols hem evolucionat i crescut al compàs, sinó perquè ESTIMEN els llibrets, i eixe entusiasme te l'acaben transmetent. És inevitable. Per a nosaltres no són fallers i falleres més, són amics i amigues, amb els quals sopem abans d'estiu enfront del casal i parlem de quins llibrets ens han agradat més o els que no tant. Són amics als quals demanarlos un favor i ací estan sempre. Són professionals que es trenquen les banyes per a presentar el llibret d'una manera seriosa i entretinguda. Aposten pel llibret, li donen el seu valor, intenten que la resta de la comissió el valore. Portem deu anys amb vosaltres/as i no podem estar més contents i orgullosos d'haver portat Silla per tota la comunitat. Encara hi ha coses que podem millorar, vosaltres i nosaltres, i ho farem, només es necessita temps i mantindre la il·lusió. El que sí que estem segurs és que aquesta relació no té, de moment, els dies comptats. Perquè si hi ha una falla amb la qual

comptem en el minut un, eixa és Reis Catòlics. I que ningú s'enfade, però la nostra admiració absoluta per Tomàs, el qual no sols és un aficionat dels llibrets, és un gran faller i una boníssima persona. Amics, amigues, el llibret el pot fer el cosí o la prima, d'acord, però potser es queda en un simple pamflet que a ningú li importarà. Aquesta falla va voler professionalitzar el llibret, ens va buscar, va donar amb uns altres freaks llibreters. I no ens ha anat res malament, no? Llarga vida al llibret de Reis Catòlics.

BAt IBULL

ins d'aquest apartat del nostre llibret, portem a terme una discussió generacional. I no, no és una discussió amb males intencions, tot el contrari, sols es tracta de veure diferents visions des dels diferents punts de vista que aporta l'edat. Dos exemples molt clars que de segur representen diferents generacions plasmades en dos temes: "La música d'ara no és com la d'abans" i "La joventut d'ara no és com la d'abans".

B At I B ULL L

GeNeRaCioNaL

Talentia

Foto: www.enterticket.com

ge ba ne ti ra bu ci l on

La música actual, incloent-hi el reggaeton, reflecteix la diversitat de gustos i estils en la societat actual. El reggaeton, en particular, ha guanyat popularitat global pel seu ritme enganxós i lletres que aborden temes quotidians. La música és subjectiva i aquestes expressions artístiques tenen un impacte significatiu en la societat.

La Joventut

Alejandro Sellés Vila Faller de la nostra comissió

a música sempre ha sigut un reflex de la societat, una expressió artística que evoluciona amb el temps i s’adapta a les experiències canviants de les generacions. En aquest context, el reggaeton ha emergit com un fenomen cultural, especialment entre la joventut, marcant un capítol significatiu en la narrativa musical contemporània.

El reggaeton és un gènere musical que té les seues arrels a Puerto Rico a finals de la dècada de 1990. Es caracteritza per ritmes ballables, influències de hip-hop i lletres que aborden temes diversos, des de l’amor i el desamor fins a la vida al carrer. Al llarg dels anys, el reggaeton ha evolucionat i s’ha fusionat amb altres gèneres, la qual cosa ha contribuït a la seua creixent popularitat a escala mundial.

Foto: www. elperiodicodeaqui.com

no sols ballem reggaeton

El reggaeton ha enfrontat crítiques i controvèrsies a causa de les lletres explícites i la percepció d’alguns dels seus temes. No obstant això, continua sent una força important en l’escena musical contemporània i ha contribuït significativament a la diversitat i fusió d’estils en la música actual.

Foto: Levante EMV

reflecteix l’atemporalitat d’unes certes obres musicals. Clàssics de dècades passades en gèneres com a rock, pop, jazz o música clàssica continuen sent populars entre les noves generacions. La connexió amb la música antiga pot deure’s a la qualitat intemporal de les composicions, la influència dels seus pares o simplement el gust personal de cada individu. La diversitat de preferències en la música demostra que les noves generacions exploren i valoren la riquesa de la història musical. La societat ha de posar punt final a les guerres sobre la música. Nosaltres, en la carpa a Falles, ballem tota classe de música i estem tots junts ballant i gaudint de les nits. Podem començar amb reggaeton i acabar ballant Flying Free.

Els joves tenim una àmplia gamma de gustos musicals i és un greu error generalitzar que només escolten reggaeton. La diversitat musical entre la joventut és notable, amb preferències que abasten gèneres com a pop, rock, hiphop, música electrònica, indie, entre altres. Cada gènere ofereix diferents perspectives i experiències sonores, i els joves solen explorar diverses opcions per a trobar el que els ressona millor. És essencial reconéixer la varietat de preferències musicals dins de la joventut i no limitar-les a un sol gènere com el reggaeton. Molts joves aprecien i gaudeixen de música antiga, la qual cosa

Lázaro San Miguel Bravo

ge ba ne ti ra bu ci l on 50

Foto: march.es

a música dels anys huitanta i noranta: quasi res! O tal vegada tenim els que pentinem canes la música d'aquella època massa mitificada? Pot ser. Mite o no, ningú ens pot negar que, objectivament, la música dels anys huitanta i noranta es destaca per tindre una qualitat única i inoblidable.

3 motius

pels quals la música d'abans roman insuperable

No es tracta de triar quina és la millor època musicalment parlant, ahí entrariem de ple en el plànol de l'opinió, aquestes es dispararien i el debat mai veuria la seua fi. Sense cap dubte, des d'un punt de vista més o menys nostàlgic, la

música d’aquests anys ha resistit la prova del pas del temps. Encara hui en dia no són poques les cançons dels huitanta i dels noranta que formen part de les llistes que podem trobar a les diferents plataformes de reproducció multimèdia, amb gèneres tan variats que van des del pop-rock fins a la música més techno i dance. Molt crítics i aficionats a la música argüeixen que la qualitat i l’originalitat de les composicions de l’època dels huitanta i dels noranta sobrepassen la música actual. Per què?

"la música dels anys huitanta i noranta ha resistit la prova del pas del temps"

Foto: amazon.es

La música dels huitanta

Thriller de Michael Jackson: més de 65 milions de discos venuts. Back in Black de la banda australiana AC/DC: més de 50 milions de còpies venudes. Els dos discos més venuts al llarg de la història de la música daten dels anys huitanta. La banda de rock dur va traure Back in Black en 1980 mentre que el rey del pop llançà Thriller al mercat en 1982. Gens malament per obrir la dècada. No obstant això, podem argumentar que la qualitat musical d'un artista depèn únicament de la quantitat de discos venuts? Quantes reproduccions ha tingut Beethoven en Spotify durant l'any 2023? I quantes Anuel AA?

música dels huitanta era simplement genial. Era i és. Perquè part de la joventut de hui en dia també mira amb bons ulls tota l'estètica que es va desenvolupar durant aquells anys. No és d’estranyar l'èxit de la sèrie Strangers Things, amb tota la iconografia dels huitanta que hi apareix. Els huitanta foren una època de grans canvis en tots els aspectes: socials, polítics i com no, musicals. Inclús la moda va evolucionar de manera sorprenent durant els huitanta: David Bowie va ser un referent estètic i musical del moment i en Espanya, Olvido Gara ens va sorprendre a tots amb els seus cabells rasurats i el seu estil electropunk. Però si ens haguerem de quedar amb un objecte que fora prova d'aquella (r)evolució estètica seria sense cap mena de dubte la jaqueta vermella amb la qual Michael Jackson va ballar convertit en zombie al videoclip de Thriller: en 2011 la casa de subhastes californiana Julien's Auctions la va vendre a un coleccionista particular per la quantitat de 1,27 milions d'euros. Només cal fer una ullada al videoclip de Thriller per prendre consciència d'aquesta evolució.

"som uns quants els nostàlgics que recordem aquella època dels radiocassets" Tanmateix, som uns quants els nostàlgics que recordem aquella època dels radiocassets, sempre atents a la ràdio per gravar les nostres cançons preferides: quantes vegades els locutors de la ràdio ens les va xafar! La

Al mateix temps, la música dels huitanta va saber conjugar el valor comercial dels discos amb unes lletres de gran qualitat i una música que, en qualsevol estil, buscava la innovació i la perfecció. Hi havia música més lenta i música més ràpida, grans grups de heavy metal que han passat a la història com ara AC/DC, Guns n' Roses, Metallica, solistes internacionals com Bruce Springsteen, música electrònica de la mà de Depeche Mode, música per escoltar en casa, música per ballar, música per revoltar la joventut, inclús música que convidava a encendre's un canutet de brossa: avanç de que el càncer se l'enduguera, Bob Marley va llançar el seu últim àlbum en 1980, Uprising. En fi, música per a tots i totes. La música dels huitanta va saber evolucionar sense renunciar als grans grups i músics dels anys anteriors. A ningú se li va ocórrer qüestionar la qualitat musical de grups com The Beatles, Pink Floyd o Led Zeppelin. Al contrari. La introducció dels nous sintetitzadors de música va fer progressar els sons electrònics, que fins al moment sonaven massa falsos. La bateria, la guitarra

Foto: elmundo.es

"la música dels huitanta buscava la innovació i la perfecció"

Foto: elmundo.es

i el baix elèctric conegueren una època de desenvolupament increïble, amb una quantitat sorprenent d'efectes acústics que permetien als músics alliberar tota la seua capacitat creativa. I açò inclou l'ús de la propia veu del cantant per crear efectes de so mitjançant el beatboxing: sembla que Michael Jackson no era un instrumentista massa bo, però que dominava la tècnica del beatbox i podia crear sons amb la seua veu que després gravava amb l'ajuda d'un sintetitzador, tal i com podem escoltar a la cançó Billie Jean. Durant els huitanta no hi havia límits a la creació musical: si pots imaginar-ho, pots tocar-ho.

I arriben els noranta! Als noranta tots i totes les artistes tenien el seu espai. Vogue de Madonna va ser encarregada d'obrir els anys noranta. La febre per la música pop s'havia deslligat! El videoclip de 1990 acumula hui en dia més de 160 milions de reproduccions en Youtube. Un fum d'artistes femenines van eclosionar en el panorama musical de la dècada. Baby one more time de Britney Spears, Genie in a bottle de Christina Aguilera, If you had my love de Jennifer López són alguns dels temes més representatives del moment. Els noranta foren també una època de gran èxit per a les bandes pop. Qui no haja fet el playback de la cançó Everybody dels Backstreet boys o de Wannabe de les Spice Girls que llance la primera pedra! Destiny's Child, girl band liderada per Beyoncé, o Take That en són altres exemples.

"Hui en dia l'anomenen música remember: i tant que ens enrecordem!" Si als huitanta la música electrònica tenia un públic més reduït, als noranta artistes com Fatboy Slim o Daft Punk foren els encarregats de portar la música electrònica al gran públic. Les variants Dance, Techno, House, Big Beat, Hardcore ens han fet ballar (i encara ho fan!) a les grans discoteques del moment. Ací no pense començar una enumeració que no acabaria mai, cadascú sap massa bé on anava de festa. Hui en dia l'anomenen música remember: i tant que ens enrecordem!

Pel que fa a l'evolució del rock, del hard rock i del thrash metal dels huitanta, els noranta vegeren l'aparició del grunge, estil del qual el disc Nevermind de Nirvana fou el màxim representant. Un xiquet nuet que pretenia agafar un bitllet de 20 dòlars n'era la portada de disc. Als noranta també varen sonar bandes de pop rock anglés, com ara Oasis o Blur, aquests últims amb un so més fosc i dur que els primers. L'extravagància de Marilyn Manson també va quallar a la dècada dels noranta. Els noranta també seran recordats per la internalització de la música latina. De la mà de Gloria Estefan, artistes com ara Ricky Martin, Chayanne, Enrique Iglesias o una jove Shakira dugueren la llengua espanyola a ser tendència a nivell mundial per la seua sensualitat i els seus ritmes plens de festa. I ací fem de costat el gran èxit internacional que va suposar la Macarena de Los del Rio. En poques paraules, als noranta, tots els estils musicals tenien cabuda dins del panorama artístic del moment. De segur que al lector d'aquest article, si ha arribat a aquest punt, li venen al cap altres cantants i grups dels noranta.

L’Auto-tune o el principi del fi.

"va descobrir una caterva de músics que sense aquest invent mai no hagueren eixit a la llum"

Foto: gear4music.com

Als voltants de 1996, Andy Hildebrand, un geofísic aficionat a la música, s'adonà que els seus estudis per interpretar les dades generades per una ona sísmica a fi de trobar depòsits subterranis de petroli podien ser utilitzats per detectar, analitzar i modificar el to d'un arxiu d’àudio. No sabem si en trobà de petroli, però estem segurs que, buscant-ho o no, en va descobrir una caterva de músics que sense aquest invent mai no hagueren eixit a la llum del panorama musical. La mateixa tecnologia que va utilitzar per trobar l'or amagat als jaciments subterranis la podia fer utilitzar per modificar les ones de so musicals. Així que tu podies ficar un cagalló, musicalment parlant, a la màquina de Hildebrand i aquesta et tornava de forma quasi instantanea una composició musical perfectament afinada, sense haver d'accelerar o de ralentitzar la veu. Era màgia! Els estudis de la ciutat de Los Ángeles ho vegeren clar des d'un principi: anem a gravar bé a la primera, és a dir, menys hores de gravació en estudi, menys despeses i doncs més beneficis. Relació de causa-conseqüència de primer de lògica. Però, quina seria la reacció del públic davant d'aquest engany? Aleshores, va arribar el Believe de Cher en 1998. Un èxit en tots els sentits. Tots fliparem de com la cantant era capaç de donar-li eixos efectes a la seua veu. Era un secret contat a plens pulmons per a la indústria musical. Ho anomenaren l'efecte Cher i ho havia fet amb Auto-tune!

Ara bé, l'afinació artificial ha desvirtuat la música actual? Perquè en fotografia ningú s'estranya de l'ús de Photoshop per millorar les imatges i en música sí? Perquè en el cinema es pot explicar quins efectes s'han afegit per crear tal o tal seqüència i en música no? Són massa qüestions. Hui en dia l'Auto-tune està present en el 100% de les produccions musicals. Inclús Emma Watson la fet servir en la versió cinematogràfica de la Bella i la Bèstia. Està clar que anar en contra dels avenços tecnològics pot considerar-se una reacció emocional per part dels més puristes musicalment parlant. Aleshores, què és la música? La qualitat de la creació musical està més en relació amb el virtuosisme vocal i musical o amb la capacitat de contar històries que ens resulten atractives? Sintetitzadors i samplers sempre han estat

ahí recolzant la música des de pràcticament els anys huitanta, als quals ara cal afegir Auto-tune. Potser quan va aparèixer la capacitat d'amplificar un so per mitjà d'un micròfon i d'un altaveu es posaren la mateixa qüestió: diuen que Molière es va dedicar a fer comèdia perquè no tenia la capacitat vocàlica de recitar les obres de tragèdia.

"hui en dia qualsevol amb un sentit mínim del ritme pot cantar" Per tant, fa falta cantar bé per poder ser cantant hui en dia? La resposta és clarament no, qualsevol amb un sentit mínim del ritme pot cantar. Ja s'encarregarà el tècnic de so de l'estudi de gravació de que la veu sone el millor possible. I el mateix amb els instruments: no cal ser un virtuós d'un instrument per poder ser músic hui en dia, és més, no cal ni tansevol haver estudiat música per

1. El procés de creació musical.

Foto: thomann.com

poder fer produccions musicals: els tècnics i els sintetitzadors musicals poden fer que tot sone bé. Diuen que el mascle de la papallona Argynnis Paphia s'excita molt més veient un cilindre marró pegant voltes amb una llum al seu interior que amb una femella de la seua espècie. Allò que és artificial pot fer de costat a allò que ens resulta més natural perquè per als nostres sentits és més perfecte. Ací podriem obrir un altre tema: preferim la perfecció de la música virtual o ens quedem amb les imperfeccions del so real? Quasi que podem dir que actualment som éssers estafats per la tecnologia: la veritat musical ens resulta menys atractiva que les creacions perfectament artificials. Així i tot, anem a veure tres motius pels quals no som pocs els que preferim la música d'abans a moltes de les creacions musicals actuals.

D'una banda, una de les característiques clau a l'hora de definir la música dels anys huitanta és la seua voluntat innovadora . Gràcies a l'arribada de noves tecnologies de gravació musical, els musics i els tècnics de son van poder experimentar amb una gamma de sons i efectes fins llavors inexplorats: l'última tanda de sintetitzadors Minimoog va ser llançada al mercat en 1982. D'altra banda, la música dels huitanta és summament perfeccionista, en tots els aspectes i en qualsevol estil musical de l'època. Àlbums emblemàtics com “Thriller” de Michael Jackson i “Brothers in Arms” de Dire Straits són exemples d’aquesta obsessió per la perfecció sonora. Les tècniques de producció avançades, com ara l’ús astut de sintetitzadors, reverberació i efectes de bateria electrònica, van donar lloc a una riquesa sonora que ha resistit el pas del temps.

"No són molts aquells que s’atreveixen a anar en sentit contrari!" Si ho comparem amb la música més actual veiem que aquesta es troba sovint sota el poder i l'autoritat d’una producció musical que es realitza en massa i de manera estandarditzada. La necessitat

d'un èxit immediat unit a les exigències del mercat i als processos de producció accelerats han dirigit gran part de la música actual en el mateix sentit. No són molts aquells que s’atreveixen a anar en sentit contrari. Probablement si Queen es presentara hui en dia a les portes d'un productor musical amb el Bohemian Rhapsody en la mà, els hagueren fotut una patada al cul i se'n anirien amb la cua entre les cames. Al principi créiem que amb internet podriem tindre accés a una quantitat quasi que ilimitada de contingut musical però, malauradament, el resultat ha sigut tot el contrari, la xarxa ens recomana i ens apropa a allò que busquem, a allò que ens interessa, i ens impedeix d'aquesta manera descobrir propostes musicals diferents. Vos propose un experiment: si teniu un adolescent en casa proveu a ficar una emissora de ràdio de varietat musical actual en el cotxe, ja no dic Radio3, i que les cançons vagen enllaçant-se de manera radom, com ells diuen ara, a veure quant de temps aguanta.

2. El caràcter autèntic. Un altre argument clau en la comparació entre la música dels anys huitanta i dels noranta i la música més actual és el concepte d’autenticitat musical. A les lletres de les cançons dels anys huitanta, els compositors musicals van abordar assumptes i motius universals amb una sinceritat i una emoció que ressonen encara al dia de hui. Unes lletres profundes, amb freqüència centrades en temes com la llibertat, les relacions personals, l'amor, inclús lletres més filosòfiques que tractaven temes com la vacuïtat vital, el individualisme dels éssers humans, juntament amb una part instrumental treballada fins a la perfecció fora quin fora l'estil musical i l'ús d'un llenguatge poètic van contribuir a la formació d’una unió emocional estreta amb el públic.

"la música més actual cau prou sovint en l’ús de fórmules musicals ja establertes i lletres purament superficials" Per contra, la música més actual cau prou sovint en l’ús de fórmules musicals ja establertes i lletres purament superficials, amb una qualitat poètica inexistent: en el fons, Expresso love de Dire Straits i Esclava de Bryant Myers tracten el mateix tema, les relacions amoroses i sexuals immediates. Els primers ho fan des d'un punt de vista que busca l'autenticitat musical mitjançant una música original i treballada i una lletra més poètica ("She got me walking where the wildlife goes/ I’d do anything to reach her") mentre que el segon parteix d'una base musical trap ja preestablerta i una lletra sense cap qualitat poètica i que fa ús d'un llenguatge sexista i violent ("Te gusta en la cama como te maltrato/ Tu quieres que te lo meta a cada rato"). Són, el més sovint, produccions musicals que tendeixen a seguir els desitjos del mercat, amb una absència de profunditat emocional, una mancança de caràcter autèntic, unes bases musicals de reggaeton, trap o rap que es repeteixen constantment i unes lletres que en molts casos parlen dels mateixos temes: la vida mafia, sexe i drogues. Totes les produccions actuals que no segueixen aquesta tendència, hui en dia és conegut com música indie: ser independent, innovador i original ha de ser algo estrany.

3. Diversitat d’estils musicals. Durant els huitanta i els noranta vam ser testimonis d’una eclosió de diversitat en relació amb els gèneres musicals i les influències culturals. Des de la música més pop fins al rock més dur, des de la música electrònica i dance fins al rap emergent, des del punk més alternatiu fins al reggae més exòtic, cada gènere va aportar al panorama musical de l'època la seva pròpia empremta, original, sincera i única. Aquesta diversitat musical va ser possible en part també gràcies a la fusió d’influències culturals i musicals, creant d'aquesta manera una escena musical entusiasta i en constant evolució.

"la creació musical ha patit un procés d'homogeneïtzació de sons i gèneres" Si comparem aquesta diversitat musical amb la música més actual, no cal ser un especialista musical per adonar-se que la creació musical ha patit un procés d'homogeneïtzació de sons i gèneres. Amb l’increment de les plataformes de reproducció de música en streaming a través de les noves tecnologies i la recerca constant dels èxits comercials, les produccions musicals estan més disposades a seguir models ja establerts, que en certa mida poden assegurar l'èxit comercial, en lloc d’explorar noves vies musicals. La mancança de diversitat musical contemporània és un altre motiu pel qual molts seguidors de la música dels anys huitanta inoranta consideren aquesta èpocacom insuperable.

ge ba ne ti ra bu ci l on L’ADOLESCÈNCIA,

Un món per descobrir i comprendre

Lidia Gonzalez Nuñez Fallera de la nostra comissió i educadora social

adolescència és una etapa de canvi en la vida de les persones que la viuen. Aquesta etapa de canvi es pot viure de moltes maneres, tantes com totes i tots els adolescents hi ha al món. Existeixen moltes opinions sobre l’adolescència d’aquest temps... Que si “ho tenen tot més fàcil”, que si “jo a la teua edat ja...”. Per a molta gent, les persones adolescents són “ninis”. Jo pense que els i les adolescents d’aquest temps són “sísí”. Sí que estudien i continuen formant-se per obtindre “un futur millor” quan finalment s’enfronten a la incertesa de no saber què passarà i, al mateix temps, treballen en llocs amb molta precarietat perquè “no tenen experiència”.

Ens hem parat a preguntarnos a nosaltres mateixa i a les persones adolescents com estan vivint aquest canvi d’etapa de la seua vida? Canvis físics, psicològics i socials on l’agent socialitzador més potent són els iguals, és a dir, els i les altres adolescents. A hores d’ara, el que envolta l’adolescència és la incertesa de no saber què passarà, com serà el seu futur i quina vida els espera. Encara que en aquesta etapa existeix molt poca percepció de risc sobre el que ocorre a la seua vida, les persones adolescents també pensen en el seu futur, com també ho pensava jo.

A l’adolescència d’aquest temps els preocupa la salut, i no sols la salut física, sinó també la salut mental; aquella que amb la pandèmia de la COVID-19 va quedar demostrat que havia de ser atesa. Ells i elles parlen obertament i sense estigmes d’ansietat, de depressió, de TCA (Trastorns de la Conducta Alimentària)... I les persones adolescents entenen que aquesta és la forma de visibilitzar els problemes; parlant d’ells, verbalitzant les preocupacions a la gent de confiança i acudint a un o una professional de la salut mental si és necessari. Els i les adolescents d’ara ja no tenen por a dir “sí, jo vaig a la psicòloga”.

Amb aquesta informació, podem concloure que el mite sobre que “no els importa res” és més bé fals i que no viuen en un temps més fàcil que els seus pares, mares, iaios, iaies i familiars, sinó que viuen en un temps diferent amb altres preocupacions i problemàtiques igual de vàlides que les d’altres generacions. També es parla molt sobre que els i les adolescents sols pensen en la festa, però hi ha moltes persones adolescents a les quals no els agrada la festa o consumir alcohol i realment el que ocorre és que no es visibilitzen tant aquests casos de no consumir substàncies psicoactives; i si anem a la realitat, no hi ha tants i tantes joves que tenen aquests interessos. Al cap i a la fi, no és sols l’adolescència qui decideix consumir alcohol, sinó que hi ha una influència clara que ve per part de la mateixa societat i que normalitza el consum d’aquesta droga legal i també del tabac, entre altres drogues. A més, si no els agrada la festa i no sociabilitzen amb altra gent, també considerem que són conductes antisocials o més disfuncionals... Queda demostrat que les generalitzacions i els extrems no són el millor si parlem de persones.

Respecte a aquesta creença que els i les adolescents es passen el dia dormint, s’ha de dir que hi ha una explicació científica de per què els i les adolescents dormen més hores que les persones adultes; es tracta d’una qüestió de desenvolupament biològic. Aquest fenomen es deu al fet que, en primer lloc, el cervell adolescent encara no està format del tot, ja que aquest múscul acaba de desenvolupar-se entre els 21 i els 25 anys. Hormonalment, existeixen molts canvis en l’adolescència; hi ha una hormona que és la melatonina i que es coneix com a l’hormona de la son, és l›encarregada d›induir la son. La melatonina tarda més a alliberar-se al llarg del dia en l›etapa de l›adolescència, per tant, el cicle de son i vigília es veu afectat i la son tarda més a arribar. Respecte a la formació del cervell, també es pot dir que hi ha una zona que tampoc està acabada de formar i aquesta zona és el còrtex prefrontal. El còrtex prefrontal és la part del cervell que ens permet pensar i meditar les decisions que prenem al llarg de la nostra vida, valorar els riscos de les accions que duem a terme, responsabilitzarnos i comprometre’ns... Per tant, es pot dir que la zona que pren les decisions de la manera més racional i responsable no està acabada de formar. Si a açò sumem que l’amígdala, que és la zona del cervell que controla les reaccions emocionals, també es troba en procés de formació i en plena ebullició, el resultat que obtenim és la generació d’impulsos que es converteixen en decisions i, finalment, en accions.

L’altre dia parlava amb un grup de persones adolescents i els vaig preguntar quins mites creien que tenia la societat respecte a ells i elles... I les respostes varen ser “pensen que som conflictius, que no sabem viure sense les tecnologies, que no respectem les persones majors, que no sabem esforçar-nos i que no afrontem els nostres propis problemes...” I ara, et pregunte a tu, persona adulta que està llegint aquest article... Tu sabries viure sense tecnologies? A vegades, no saps gestionar els teus conflictes o els teus problemes? Perquè jo respondria que no. I és que totes les persones al llarg de tota la nostra vida estem en continu aprenentatge, intentant ser millors persones, aprendre dels errors i tornar a actuar d’altra manera la pròxima volta que visquem una situació similar. Un altre mite dels que he nomenat és el de què les persones adolescents no respecten les persones adultes i majors. Davant d’aquest mite, he de dir que les persones adolescents tenen una característica bàsica concreta que té una base cognitivaconductual pròpia d’aquesta etapa de la vida; els i les atrau molt desafiar autoritats i límits, però no des d’una vessant negativa, sinó des de la d’acceptar un repte i veure fins on poden arribar, però per descomptat que sí que respecten les persones majors... Ara, reflexione, i nosaltres, les persones adultes, respectem la visió de l’adolescència o ho reduïm tot a una mirada adultocentrista on soles les persones adultes tenen tota la raó del món?

Per tancar aquest article, voldria reflexionar i dir-vos que intentàrem mirar a l’adolescència des del seu lloc i perspectiva com quan ens arrimem a un xiquet o xiqueta xicotet i ens acatxem per veure el món des de la seua altura; no seria meravellós fer açò també amb l’adolescència? Veure el món des d’una perspectiva on acceptar els reptes és una de les decisions a prendre per poder descobrir el món. Deixem de mirar a l’adolescència per dalt del muscle, evitem el “tu millor no parles, que no ho entens encara, ja ho entendràs quan sigues més major”. Donem-los espais per poder expressar-se i treballar amb ells i elles, mà a mà, per fer una societat millor. Entenem que totes les persones del món, tinguen l’edat que tinguen, tenen paraula, tenen veu i tenen poder de decisió. D’aquesta manera, crearem una societat on les persones siguen més autònomes i tinguen una millor autoestima i autoconcepte perquè les han deixat caure i, sobretot, les han deixat ser. Sense pors i sense prejudicis i, per damunt de tot... Les han deixat ser amb tot l’amor del món.

ge ba ne ti ra bu ci l on

LA JOVENTUT

Francisco Ruiz Llamas Faller veterà de la nostra comissió

d’ara no és com la d’abans

a joventut d’ara no és com la d’abans és una frase que les persones que ja tenim uns anys solem dir i que és una realitat, hem viscut èpoques diferents, amb unes circumstàncies diferents i disposàvem d’uns recursos diferents dels quals hi ha en l’actualitat. Us contaré la meua experiència i explicaré per quins motius la diem, i el que volem que entengueu com la diguem als més joves. En el meu cas, vaig viure la meua adolescència en la dècada dels anys setanta, en els últims anys de la dictadura i la transició; aleshores, la situació econòmica era molt diferent de l’actual, jo encara recorde haver vist les cartilles de racionament de menjars bàsics.

En aquells temps, l’habitual, a menys que visqueres en una família adinerada, era que els xiquets i xiquetes estudiaren fins als catorze anys i després anaren a treballar, perquè els diners feien falta en casa per a poder menjar. Qui volia continuar estudiant el batxillerat o formació professional havia d’anar a classes nocturnes i suposava molt de sacrifici, ja que s’acabava de treballar a les 6 o les 7 de la vesprada des de ben prompte que començaves –no hi havia jornada laboral de 8 hores– i després calia anar a l’institut a estudiar. El que sí que em pareix en el tema de l’educació és que, almenys en matemàtiques i llengua, ens pressionaven més: jo recorde el que vaig aprendre i puc escriure sense faltes d’ortografia, i posant els accents on toca; en canvi, veus joves de hui en dia que arriben a l’institut i tenen una barbaritat de faltes d’ortografia en escriure i a penes posen accents. A més a més, cada poc de temps canvien les lleis fent més flexibles els canvis de curs i donat moltes facilitats als estudiants, en aquella època, si suspenies, repeties i ja està. Un canvi important d’una cosa que ara és el normal, però abans no ho era, va ser la implantació de les classes mixtes, jo estava en l’últim any d’escola, ja en tretze anys, i per a nosaltres va ser tota una novetat, ja que anaven els xics a una classe amb un mestre i les xiques a una altra classe amb una mestra. Imagineuvos com va ser per a nosaltres eixe any quan mai havíem anat amb xiques a classe...

Fora de l’escola, no teníem cap joguet dels que tenen hui en dia cap xiquet o xiqueta, però el que sí que teníem era molta imaginació i enginy per a fer-nos els nostres propis joguets, ens féiem els nostres propis patinets, amb fusta i rodaments que demanàvem en els tallers; els catxerulos, que féiem arrancant els cartells de les pel·lícules del cine, amb corda que compràvem i 4 pals, i volaven de categoria; també féiem tiragomes amb càmeres de roda de bici; en fi, no tindre pràcticament res per a jugar feia que ens buscàrem la vida per tindre joguets i entretindre’ns. I sempre jugàvem en el carrer, era vindre de l’escola, berenar pa, oli i sal –encara que a vegades, agafàvem, cebes i carlotes de camps propers per a acompanyar al pa–, i baixar a jugar a jocs d’equip i tradicionals de sempre que ara pareix que s’han perdut; al xurro va, a les caniques, amb la pilota, amb la trompa, als xavos negres, etc. Estàvem sempre al carrer i no teníem ni mòbil ni rellotge, i quan es feia de nit, tots cap a casa. En aquella època, no hi havia quasi llocs destinats a l’oci infantil i juvenil, estaven els billars i futbolins, i els cap de setmana, quan arreplegàvem alguns dinerets, sobretot quan hi havia batejos, podíem anar al cine o compràvem roses, pipes, merengues... Els batejos eren la manera que teníem de tindre alguns diners perquè els pares no podien donar-nos-en, sempre que n’hi havia un, anàvem darrere a veure el que tiraven els padrins. Tot el tema d’extraescolars que hi ha hui en dia de dur als xiquets al futbol, a la música, etc., en aquella època, no hi havia possibilitat d’assistir, ja que moltes famílies no podien pagar-ho, per tant, no hi havia a penes oferta.

Un altre punt important és que la majoria d’edat es tenia als vinti-un anys, l’oci, a eixes edats, era molt més limitat, anaves al ball del teu poble o del poble dels voltants, ja que en quasi tots els pobles hi havia una sala de festes. Per estiu, anàvem a les sales de festa que posaven en la platja. Evidentment, hui en dia, un jove o una jove de vint-i-un anys ja es pot haver recorregut mig país i mig món, anat de viatge en amics, parella, eixint a tots tipus de bars, pubs, discoteques. Ja que, normalment, molts dels que treballen i viuen en els pares, es queden el sou per a les seues despeses; en canvi, nosaltres, quan treballàvem, donàvem el sou en casa i, normalment, del que disposaves era de les hores extra i amb això podies eixir de tant en tant, no en el ritme que s’ix ara; per tant, quan podies eixir a divertir-te, ho apreciaves segurament més que el que ho fan els joves d’ara.

I el que teníem sempre era molt de respecte a les persones majors, als nostres pares i als pares d’amics i resta de persones majors. Féiem sempre el que ens deien els pares i no els contestàvem per molt en desacord que estiguérem amb ells, no els parlàvem mai malament. Teníem clar qui manava i els pares eren els pares, no intentaven ser amics nostres. A les dones, també se les respectava molt, sempre els parlàvem en molt de respecte; si en un grup d’amics, a alguna amiga, li deia algú alguna cosa, de seguida, eixíem a defendre-la. En el respecte és on més diferència veig entre la meua joventut i l’actual, hui en dia, qualsevol xiquet o xiqueta de sis o set anys parla malament a altres xiquets o majors, o als seus pares, i els pares no li diuen res, i si els crides l’atenció als pares, encara se t’encaren, no hi ha respecte, ja no sols pels majors, sinó, moltes vegades, per ningú.

Crec que érem més feliços que els xiquets i xiquetes i joves d’ara, no teníem diners, però ens ho apanyàvem per divertir-nos i passar-ho el millor possible. I ens ho passàvem molt bé, sobretot, per estiu; jo vivia a València per la zona del Cabanyal i Natzaret, i hi havia bones platges, no com ara, que sols està el port; no agafàvem ni les sabates, agafàvem la tovalla i a la platja. Hui en dia, qualsevol xiquet té de tot: bicicletes, consoles, joguets, mòbils... Així i tot, pareix que estiguen més soles que mai i en moltes més dificultats per relacionar-se que les que teníem abans. Moltes vegades, vas a un bar o al parc i estan jugant soles en el mòbil, sense relacionar-se. Els xiquets i xiquetes sempre ixen en els pares, al parc, a altres cases, i quan ixen ja soles, tots van en mòbil en deu, onze anys. Ja no es té la percepció de seguretat que hi havia abans quan els xiquets i xiquetes estàvem tota la vesprada en el carrer sense cap adult i no passava res.

El fet de tindre-ho quasi tot i que tan sols hages de demanar-ho per a tindre-ho fa que moltes vegades els xiquets i xiquetes de hui en dia no aprecien el que tenen ni són realment conscients del que costa cada cosa. I segurament el que menys aprecien, pense jo, és en les grans oportunitats que tenen per estudiar, formar-se i prepararse pel seu futur, poden dedicar la major part del seu temps exclusivament a estudiar; els que no hem tingut eixes oportunitats sabem el positiu que és poder fer això. Així que, efectivament, la joventut de hui no és com la d’abans, teniu més oportunitats i més possibilitats que les que tinguérem nosaltres, aprecieu-ho i aprofiteu-ho.

BAt IBULL

n les pròximes pàgines, parlarem de batibulls relacionats amb la salut. Aspectes que sempre s'han tractat amb molta normalitat arribant a creure, fins i tot, que són certs. Són molt comuns en la nostra societat els batibulls relacionats amb l'embaràs, la maternitat, els bebés o la salut mental. I aquests són, precisament, els que tractem en aquesta secció.

B At I B ULL L

SaLuDaBLe

Talentia

b SA at LU ib u DA l BL E ELS BATIBULLS

Cristina Moreno Fallera de la nostra comissió i matrona en l’Hospital de la Ribera d’Alzira

de l’embaràs

uan parlem d’embaràs, part i postpart és inevitable que ens vinguen al cap mil i un conceptes arrelats culturalment que passen de generació en generació. En moltes ocasions, aquestes idees són totalment falses i molt allunyades de qualsevol estudi científic que ho verifique. L’embaràs és el best-seller dels estereotips, tothom opina sobre això i creu tindre raó. Segurament a qualsevol persona que haja estat embarassada, si els preguntàrem quantes creences boca a boca han escoltat durant les 40 setmanes, estic segura que ens contestaria que centenars.

Personalment, com a matrona en sala de parts, jo mateixa n’he arribat a escoltar una infinitat. Entre els més repetits, podríem fer una llista, si estàs llegint això i has estat embarassada, pot ser que més d’un et sone: —Si tens ardor és que el xiquet té molt de pèl: la majoria d›embarassades sobretot en el tercer trimestre pateixen una compressió en el pílor per l›augment del fons uterí. —Durant l’embaràs, cal menjar per dos: actualment, es recomana segons el teu IMC una estimació del guany ponderal. —La posició de la panxa determina el sexe del nadó o l’aproximació del part: la posició de la panxa té a veure amb la posició en el qual el fetus es col·loca dins de l’úter.

Una altra prou comuna és la determinació de sexe per X motiu, si estàs lletja, és xiqueta; si estàs bonica, xiquet; si tens un embaràs amb moltes nàusees, és una xiqueta. L’única certesa de saber el sexe és mitjançant ecografia o analítica d’ADN fetal. Es pot fumar durant l’embaràs perquè l’ansietat de deixar-ho és molt pitjor. Totalment fals, de fet, el tabac comporta, en una gran majoria, una sèrie de problemes al fetus demostrats científicament. Durant l’embaràs, no es pot fer esport. L’embaràs és una època molt bona per a fer esport en la qual pots trobar nombrosos beneficis en aquesta etapa i durant el part i postpart. No està recomanat l’esport si hi ha alguna contraindicació mèdica pel tipus de risc en l’embaràs, tampoc d’impacte que suposen caigudes o colps. No es poden mantindre relacions sexuals. Durant tot l’embaràs, pots mantindre relacions sexuals sempre que t’abellisca, no estaria indicat en una contraindicació mèdica.

Entre mites i realitats, es troben els antulls (necessitat, la major part de les vegades, d’aliments de menjar compulsivament o de manera sobtada), que sense cap base científica que puguen explicar-los, però que en realitat són moltes les gestants que em conten que en realitat existeixen durant aquesta època; alguns d’ells són prou repetits entre les dones i asseguren que són veritat. M’encanta preguntar-les quins antulls van tindre durant l’embaràs, us sorprendrien les coses tan rares que m’han arribat a revelar: xoriço amb Nutella, salsitxes amb melmelada (els encanten les mescles de dolç i salat), galetes amb maionesa, sandvitx de tonyina amb xocolate, llima i sal, etc. Uns altres no tan estranys solen ser els dolços, coses fredes, fruita... Igual que és molt comú el rebuig total per algun aliment que abans podies menjar diàriament. Malgrat tots els dubtes, pors i batibulls que comporta la maternitat, cada mare ho fa el millor que pot per al seu fill i la seua decisió serà sempre la correcta. Faré una menció especial a totes les dones i mares que he pogut acompanyar com a matrona i veure en primera persona la magnitud de la seua grandesa quan dona vida al seu bebé, una cosa tan màgica i poderosa, perquè el cos de la dona és meravellós i, sens dubte, fa miracles.

Esther Ruiz Navarro Fallera de la nostra comissió i mare des de fa poc

b SA at LU ib u DA l BL E 70

ELS MITES de la maternitat

ola, em diuen Esther, tinc 30 anys i soc mare d’un nadó de 4 mesos. Com totes les mares, estic en el viatge de la maternitat, un viatge que sovint està envoltat d’una sèrie de mites arrelats a la societat. En aquest article, explorarem alguns d’aquests mites per donar un poc de llum a la realitat de ser mare.

1. “L’instint maternal és innat.”

4. “Donar el pit és fàcil i sempre funciona.”

7. “Està plorant, segur que té fam.”

Encara que moltes dones experimenten un fort instint maternal, no totes ho senten de la mateixa manera. La maternitat també implica aprenentatge i adaptació.

Encara que la lactància materna és beneficiosa, no sempre és fàcil ni s’adapta a totes les mares i nadons. La pressió per donar el pit pot generar ansietat i també hem de reconéixer que les opcions com l’alimentació amb fórmula poden ser tan saludables i viables com la lactància materna.

És comú pensar que, quan un nadó plora, la seua única necessitat és alimentarse. Aquesta creença és un mite. Els nadons poden plorar per diverses raons, com cansament, necessitat d’afecte o simplement per expressar les seues emocions. No tots els plors indiquen fam i entendre les altres necessitats del nadó és clau per a una criança atenta i sensible.

2. “La maternitat és sempre una experiència feliç i gratificant.” Tot i que la maternitat pot ser increïblement gratificant, també pot ser esgotadora. És vital reconéixer que cada experiència és única i que les mares poden experimentar moltes emocions, entre elles, la tristesa i l’ansietat. 3. “Les mares han de fer-ho tot soles.” La idea que les mares han de ser superdones que ho controlen tot per si mateix és completament equivocada. La maternitat és un esforç col·laboratiu i les mares necessiten suport emocional i pràctic de les seues parelles, familiars i amistats. Comentaris com “que bé, el teu home t’ajuda” o “quina sort tens, que tens ajuda en casa” són totalment desencertats, ja que la maternitat és un viatge conjunt, no és cap ajuda, és un aprenentatge i un treball en equip.

5. “El cos d’una mare sempre torna a la normalitat després del part.” El cos d’una mare experimenta canvis significatius i l’acceptació i el respecte per aquests canvis són fonamentals. La prioritat ha de ser la salut i el benestar en lloc de complir amb estàndards poc realistes.

Personalment, només em queda dir que hem de tindre una visió més realista i empàtica de la maternitat. Cada mare és única i reconéixer la diversitat d’experiències és molt important per donar suport a les mares en el seu camí.

6. “No l’agafes tant que s’acostumarà als braços.” Els nadons necessiten el contacte per desenvolupar-se bé emocionalment. Portarlos als braços no els malcria; al contrari, els proporciona seguretat i confort. Els nadons poden aprendre a confiar en altres persones i adaptar-se a diverses situacions, fomentant un vincle saludable amb la seua mare i altres familiars o persones properes.

b SA at LU ib u DA l BL E EL BATIBULL

del bronzejat i les cremes solars

Míriam G. Fallera de la nostra comissió i tècnica de laboratori

es cremes solars són bons aliats per a protegir-nos del sol, ja que redueixen l’exposició als rajos UV i el risc de càncer de pell. En l’actualitat, s’aconsella incloure el protector solar en la rutina de bellesa cada dia de l’any i no sols quan vas a la platja. Aquest hàbit és cada vegada més habitual en la societat, per a evitar que isquen taques o arrugues, ja que l’exposició al sol és la principal causa de l’envelliment de la pell.

Però cal plantejar-se si és bo o necessari utilitzar protector solar en la nostra rutina de bellesa diària, per a això us explicaré diversos conceptes i us presentaré als alteradors endocrins que són els protagonistes, en aquests moments, entreels ingredients dels protectors solars.

Com afecten les radiacions UVA I UVB en la nostra pell? En què es diferencien? En els etiquetatges dels protectors solars veureu que esmenten les radiacions UVB, UVA i llum blava, però poca gent en sap les diferències. El sol emet dos tipus de radiació ultraviolada (UV) que arriben a la nostra pell: ultraviolada A (UVA) i ultraviolada B (UVB). Tots dos tipus causen danys en la pell quan no està protegida, però la manera d’actuar que tenen cadascuna d’elles és diferent. Conéixer aquestes diferències entre els UVA i UVB és essencial per a entendre la necessitat d’una protecció solar d’ampli espectre. Els rajos UVA es consideren els “enemics silenciosos” de la pell perquè, a diferència dels rajos UVB, no sents els seus efectes en la pell. Els rajos UVA són els responsables del bronzejat i, tret que et cremes primer, bronzejar-se no és dolorós. No obstant això, encara que no ho notes, els rajos UVA penetren profundament en la pell i causen problemes en cada capa. Aquests rajos UVA són presents cada dia de l’any fins i tot quan està ennuvolat i no veiem el sol, mentre hi haja llum són presents. A diferència dels rajos UVA, els rajos UVB no estan sempre presents, són més freqüents en els dies assolellats. La radiació UVB és poderosa: és directament responsable de les cremades solars i altres canvis visibles en la superfície de la pell, incloses les taques. La radiació UVB també juga un paper en el desenvolupament de càncer de pell. Però quina d’aquestes dues radiacions és la responsable del fotoenvelliment de la pell, perquè la resposta és la radiació UVA. Aquesta, en penetrar en les capes més profundes de la pell, danya les fibres de col·lagen i elastina provocant l’aparició d’arrugues i taques, i la pèrdua de fermesa i elasticitat en la pell.

Què és el factor de protecció solar? La qualificació FPS dels protectors solars fa referència al grau de protecció contra els rajos UVB. Es denomina factor de protecció solar (FPS) al nombre de vegades que el fotoprotector augmenta

la capacitat de defensa natural de la pell enfront de l’eritema o enrogiment previ a la cremada. S’ha de tindre en compte que la definició només indica la capacitat de protecció enfront de l’eritema i no enfront dels altres efectes produïts per la radiació UVA, com l’envelliment de la

pell. El FPS indica el temps que es pot romandre en el sol amb la pell protegida en comparació amb la pell sense protecció fins a l’aparició d’un eritema. El protector solar ha d’aplicar-se cada dues hores, sense importar el FPS, perquè la pell estiga protegida.

Quins són els disruptors endocrins? Quin paper tenen en els protectors solars? Els disruptors endocrins són productes químics o mescles químiques, que interfereixen amb la funció hormonal normal. Això pot afectar la fertilitat, augmentar la incidència de càncer (ovari, úter, mama, etc.) o alterar la funció tiroidal. Aquestes substàncies poden trobar-se en una varietat de productes com els químics industrials, pesticides, productes de cura personal, plàstics, aliments i aigua contaminats, entre altres, i poden ingressar al cos a través de l’exposició per inhalació, ingestió o absorció cutània. Els productes de protecció solar contenen filtres que poden ser de dos tipus: filtres químics, que modifiquen les nostres cèl·lules perquè absorbisquen els rajos UV, i filtres físics o minerals, que creen una pel·lícula protectora externa i reflecteixen i dispersen els rajos UV. És innegable que aquestes substàncies tenen innombrables beneficis, ja que ens ajuden a protegir la nostra pell dels nocius rajos UV que poden causar cremades, envelliment prematur de la pell i augmentar el risc de càncer de pell. No obstant això, amb els grans avanços de l’evolució tecnològica i científica, ens permeten entendre cada vegada millor els efectes dels productes que apliquem en la nostra pell i abans consideràvem innocus. Alguns d’aquests químics han estat associats amb les disrupcions en la funció endocrina i els efectes negatius sobre la salut a llarg termini poden ser molt més significatius que els beneficis que ens aporten. En els últims anys, s’estan avaluant diversos ingredients cosmètics com a possibles disruptors endocrins, com per exemple l’octocrilé i l’homosalat. De fet, el Comité Científic de Seguretat dels Consumidors de la Comissió Europea (SCCS) ha restringit el seu ús a concentracions no superiors al 10% i en productes facials al 7,34%, respectivament. Perquè els productes cosmètics siguen segurs, es regulen mitjançant el Reglament Núm. 1223/2003, en el qual s’estableixen totes les normes que han de complir tots els productes cosmètics comercialitzats per a aconseguir un elevat nivell de protecció de la salut humana. En aquests moments, la indústria cosmètica està realitzant modificacions en les seues formulacions de productes solars a fi de garantir que només s’introduïsquen en el mercat els productes cosmètics que complisquen els nous requisits.

S’ha d’introduir el protector solar en la nostra rutina de bellesa? Quan debatem la necessitat d’incloure un protector solar en la nostra rutina de bellesa diària, cal saber que els rajos d’UVA travessen el cristall, mentre que els rajos UVB no. Si el teu lloc de treball es troba just al costat d’una finestra o si vas en el cotxe, la teua pell estarà exposada als rajos UVA, la qual cosa fa que la protecció siga una necessitat absoluta. I cal tindre en compte l’elecció d’un bon protector solar, el qual ha de protegir enfront de les radiacions UVA. Això ens fa adonar que utilitzar un protector amb un alt SPF, només et protegeix dels rajos UVB, però no dels rajos UVA, vol dir que no va evitar les conseqüències del fotoenvelliment. Per a garantir una protecció adequada, cal buscar protectors solars etiquetats com a “ampli espectre”, encara que la indústria cosmètica és conscient d’això i tots els protectors solars que ixen al mercat solen protegir de totes dues radiacions. Però si treballes en un lloc en el qual no estàs exposat a les radiacions, no seria necessària la utilització de protector solar, ja que si l’ apliques en la rutina del matí, passades unes hores, seria necessari reaplicar de nou per a estar protegit enfront de les radiacions. El debat entorn de l’ús de protectors solars amb octocrilé i altres disruptors endocrins continua sent un tema controvertit. Si bé els defensors argumenten que els beneficis de la protecció solar superen qualsevol possible risc, els crítics assenyalen estudis científics que suggereixen efectes adversos. És essencial que els consumidors estiguen informats i prenguen decisions fonamentades en triar el seu protector solar. A més, es requereix més recerca per a comprendre millor els efectes potencials dels alteradors endocrins en la salut humana i per a desenvolupar alternatives més segures en la protecció solar. Afortunadament, hui dia existeixen alternatives a aquests compostos que poden proporcionar-nos la mateixa protecció sense els efectes secundaris nocius d’aquestes substàncies químiques, com poden ser protectors solars minerals que utilitzen òxid de zinc i diòxid de titani com a ingredients actius, perquè es consideren una opció més segura en comparació amb els protectors solars químics. Aquests protectors solars minerals funcionen reflectint físicament els rajos UV en lloc d’absorbir-los.

b SA at LU ib u DA l BL E JO NO

estic boig

Foto: Wikipedia

Mireya Guirao i Bas Psicòloga Sanitària

urant molts anys, la psicologia s’ha associat al terme “estar boig” o a tindre alguna malaltia mental, i cada vegada és més evident que aquestes definicions estan molt lluny de la realitat. “Estar boig” es va encunyar per a aquelles persones que tenien comportaments “fora de la norma” i, ja des de l’antiguitat, en societats com les de Mesopotàmia, Israel o Pèrsia, es pensava que eren persones posseïdes per dimonis; passant per l’edat mitjana, en què es pensava que la bogeria era sinònim de pecat; fins al renaixement, quan apareixen els primers hospitals per a bojos per tot Europa, tractant-los amb agressivitat, dejuns, dutxes fredes... Sempre s’ha tractat a les persones amb malalties mentals des de l’estigma, l’exclusió i el càstig. Inclús a finals del s. xix, quan s’abandona el terme bogeria, considerat com a despectiu per començar a utilitzar “malaltia mental”, continuaven sent persones aïllades per la societat, maltractades i estigmatitzades.

Amb els anys, l’ésser humà s’ha ocupat de realitzar l’estudi de la ment, tant fisiològicament com comportamental, primer, des d’una perspectiva filosòfica, fins al dia de hui, que s’estudia des d’una perspectiva biològica, psicològica i social, deixant de costat la paraula despectiva “boig” per a poder estudiar les persones amb malalties mentals des d’una perspectiva més integradora. Però la realitat és que sols un xicotet percentatge de les persones que acudeixen a un psicòleg tenen una malaltia mental, i les que ho fan van a professionals especialitzats en aquesta matèria. Quan pensem a anar al psicòleg, hem de tindre en compte que la gran majoria de pacients acudeixen per trastorns psicològics o emocionals, com trastorns d’ansietat, depressió o trastorns adaptatius; és a dir, quan tenim la necessitat d’adaptar-nos a una nova situació en les nostres vides, com pot ser una ruptura sentimental, la gestió d’un dol o un canvi de treball. Alguns mites relacionats amb anar al psicòleg no són sols l’estigma que al psicòleg sols van els bojos, sinó també que el psicòleg ens llegeix la ment, ens psicoanalitza o ens dirà què hem de fer a cada situació. No oblidem que la funció principal del psicòleg sanitari o clínic és donar-nos ferramentes per a la gestió dels nostres pensaments, emocions i conductes dins del nostre context social i familiar; per tant, hauríem d’acudir a consulta com a mínim en moments puntuals de les nostres vides per gestionar-los de millor manera i, segons la meua recomanació, de continu per tindre eixa guia que ens ajude a gestionar d’una forma més sana i funcional aquells esdeveniments amb què ens enfrontem al dia a dia mantenint estable la nostra salut mental.

Foto: www.elplural.com

Un dels factors comuns que tenen tots els mites o estigmes cap a anar al psicòleg té més a veure amb la vergonya que amb cap altra emoció, i no oblidem que la vergonya és la por a allò que puguen pensar la resta o inclús la imatge que jo em puc formar sobre mi mateix (debilitat o de necessitat). A més a més, que per a la nostra ment és molt més fàcil continuar amb els mateixos pensaments i mecanismes cerebrals que hem fet servir fins ara, encara que ens facen patir, que crearne de nous. Però, quan comencem a fer el canvi i sentim els beneficis de tindre una millor salut mental com tindre més estabilitat emocional, una millor gestió de nosaltres mateixos, poder tindre un espai segur, millor autoconeixement, i sobretot, més pau interior, és molt complicat que vulguem tornar a l’estat on estàvem abans. Entre totes i tots podem fer una societat amb menys estigmes i mites sobre la salut mental per a convertir-nos en una més sana en tots els sentits.

BAt IBULL

e segur que, alguna vegada en la vida, t'han dit això de "Pren-te el suc, que se'n van les vitamines". I mai amb el pas del temps t'has preguntat què té de cert això? Doncs, entre altres coses relacionades amb el menjar i la gastronomia, és del que parlarem en els pròxims articles del llibret.

B At I B ULL L

' GaSTRoNoMiC

Talentia

GA ba ST ti b RO u l NO M COM A ESPANYA

Daniel Vidal-Ortells Cuiner i guanyador de la millor paella del món 2023 al Concurs Internacional de Paelles de Sueca

no es menja en cap lloc

om a Espanya no es menja a cap lloc. Bé, aquesta dita tan popular no és mentida del tot, donat que a Espanya tenim una gran varietat de plats, ingredients i menjar en general. La qüestió principal no és que a Espanya es menge millor que a altres llocs, sinó que a Espanya, juntament amb Itàlia, tenim una cuina molt sana gràcies a elements com l’oli d’oliva, altres olis vegetals per a cuinar o molta fruita. Açò pot semblar-nos totalment normal, però són coses que no es tenen a altres països, ja que nosaltres disposem d’un clima que no poden gaudir a altres parts del món.

Aquest fet condiciona molt les nostres elaboracions. Per exemple, a Andalusia, un dels plats més emblemàtics és el gaspatxo andalús, elaborat amb verdures, sal i oli d’oliva. A Itàlia, ho és la bruschetta, que és un tros de pa amb tomata amanida amb oli d’oliva i sal. Però si parlem, per exemple, d’Alemanya, uns dels seus plats més típics són les salsitxes amb xucrut, és a dir, unes salsitxes ultraprocessades amb un pa amb molt de sucre i molta mantega. Aleshores, a açò és amb el que es refereix la gent quan diu que com a Espanya no es menja a cap lloc.

Tot i això, quan parlem de la gastronomia espanyola, sempre tendim a parlar de la dieta mediterrània, però això no és cert del tot, perquè la gastronomia mediterrània la tenim nosaltres a la costa mediterrània (com el seu propi nom indica). I això, com ja he dit, ens fa tindre una influència molt gran de fruites i verdures als nostres plats. Però, si ens n’anem al nord d’Espanya... també es considera cuina mediterrània? Doncs, si ens parem a analitzar per poder respondre a aquesta pregunta, els plats del nord no tenen res a veure amb els que es mengen, per exemple, al sud. I és que al nord es menja molt de marisc, perquè tenen unes aigües molt fredes; o tenen una carn de molta qualitat perquè plou molt i això fa que disposen de pastos molt grans. I és que les seues condicions geogràfiques i climatològiques són molt diferents de les nostres. Per això, els seus menjars són més pesats. De fet, tradicionalment, el llaurador/a de València pateix molt de fred i molta calor, però no pateix el mateix fred que un llaurador/a a Galícia o al País Basc. Per tant, els menjars tradicionals per suportar un fred o un altre, també varien. Tot i que, cal remarcar que els plats de la gastronomia del nord d’Espanya són més pesats, però no deixen de ser menjar sa: llegums, hortalisses, carn, peix... Sempre amb producte fresc i molt variat.

Això sí, sigues d’on sigues i vages on vages, sempre et diran que com al lloc on estigues, no es menja a cap altre. Si vas a Astúries, et diran que com allí, a cap lloc. I si venen a València, de segur que diràs alguna cosa com: com ací, a cap lloc!. I açò té una xicoteta explicació: els i les habitants de cada lloc del món tenen unes preferències diferents respecte al menjar i, amb aquestes, sempre et diran que com a sa casa no es menja a cap lloc. Per què? Doncs perquè els sabors són records. El paladar s’educa i, si el teu record de la infantesa és ta iaia donant-te un plat de paella, per a tu, la paella serà el millor menjar. I si eres d’un altre lloc i el teu record és ta iaia donant-te un brétzel, per a tu el brétzel serà el millor. I és que el millor menjar del món, per a cadascú, ho és perquè et transporta a moments i records feliços: a la família, a les amistats, als moments de reunió...

D’altra banda, com ja he mencionat abans, ací tenim una gran varietat d’ingredients, productes i plats. Tenim una horta meravellosa que ens dona moltíssimes fruites i verdures, però, no obstant això, d’uns anys ençà, la societat té la necessitat de menjar coses diferents i, per això, cada vegada trobem més llocs on es cuina kebab, sushi, pizzes, hamburgueses... Es desvirtua la nostra cuina amb açò? Jo pense que no. Simplement, el món va canviant i internet ens ha obert una finestra al món per descobrir moltes coses, entre elles, nous menjars. Jo diria que açò no està gens malament, sols ho veig des de la perspectiva que s’han afegit nous plats a les nostres dietes tradicionals. Tot i que és veritat que sembla que sols ens hem quedat amb les coses dolentes, i quan dic aquesta paraula, em referisc a elaboracions amb molt de greix, moltes calories, bastant pesades... Però si són coses que mengem de tant en tant i ens agraden, tampoc han de ser negatives o nocives per la salut.

De fet, si ens detenim un moment per veure l’evolució de la gastronomia a Espanya, i no sols en l’àmbit casolà, cada vegada més grans cuiners i cuineres realitzen cuina de fusió. Existeix, per exemple, la cuina Nikkei, en què es fusiona la cuina peruana amb l’asiàtica. I és que els cuiners sempre estem intentant buscar una volteta als plats per a introduir sabors nous que puguen sorprendre els i les nostres comensals. Açò fa que, de forma inevitable, s’acaben fusionant diferents gastronomies per a poder aconseguir les millors fusions de sabors. Per tant, buscar noves cultures i nous sabors que mesclar amb els nostres, no ens fa més pobres; al contrari, ens enriqueix i ens afavoreix. Hem de pensar que, com més sabors coneguem, millor. Si pose un exemple per a aficionats i aficionades a la lectura, podria dir que és millor llegir tres llibres que llegir-ne sols un. Doncs amb aquest tema és exactament el mateix, perquè innovar, provar i descobrir sabors nous també és aprendre, és educar el paladar d’una altra forma.

Tornant arrere a l’article, ja he comentat que, sigues de la part d’Espanya (o del món) que sigues, sempre diràs que com a la teua terra no es menja a cap lloc. Bé, doncs com que jo soc valencià, també he de dir que com a València, a cap lloc. A tots els llocs existeix una gran varietat d’elements que conformen la seua gastronomia, però ací en tenim un que ens dona moltíssim més de joc: l’arròs. Els valencians i valencianes som especialistes a cuinar-lo, tant que, si ens posàrem a comptar, de segur que trobaríem més de mil plats cuinats amb aquest cereal. A més, tenim horta, tenim fruites, tenim sol tot l’any, tenim peix i una gran costa, tenim carn... Tenim pràcticament de tot!

Per finalitzar, diré que el País Valencià és un dels llocs on millor es pot menjar. D’una banda, per la gran varietat de productes i elements que acabe de nomenar i, d’altra, perquè tinc eixa memòria i eixos records que, a través del menjar, em porten a la infantesa, a les meues àvies, moments feliços amb les meues amistats posat el calder al centre de la taula amb tots i totes al voltant menjant amb germanor. I crec que, igual que jo, qualsevol persona que estiga llegint aquest article dirà el mateix. El nostre menjar sempre serà el millor perquè ens farà recordar moments bons i feliços. Tot i que, de vegades, també et poden recordar a moments dolents, com si, per exemple, has anat a un menjador escolar on no tenien massa ganes o gust de cuinar i t’han fet un plat roín (que segurament també t’hauran obligat a menjar-te). Doncs eixe plat no voldràs tastarlo mai més. Però, generalment, els nostres plats tradicionals s’associen a moments i records bons amb les famílies, amb els pares i les mares, amb els iaios i les iaies, i amb les amistats i la germanor que sempre es genera al voltant d’un bon plat de menjar.

GA ba ST ti b RO u l NO M QUIN ARRÒS mengem?

Maria Escribà

a un temps vaig fer un tast de vins en Alcalà del Júcar, província d’Albacete. Els vins que allà es produeixen són de DO Manchuela. És possible que no l’hàgeu sentit nomenar mai, ja que és una DO menuda amb pocs cellers. Per contra, l’extensió de camps de vinya de tota la zona és enorme. El que ocorre és que molt del raïm que es cultiva a aquesta zona s’envia després a altres zones per a fabricar el vi, principalment a La Rioja. Açò no és una crítica, la DO Rioja té uns estàndards de qualitat molt alts, però sí que és cert que encara que DO són les sigles de denominació d’origen, açò fa menció sols al lloc on s’ha elaborat el vi, el raïm pot vindre d’altres zones.

Açò ens va fer plantejar: podria passar el mateix amb l’arròs? Podríem estar menjant arròs amb denominació d’origen València que en realitat fora conreat en un altre lloc? La resposta ràpida és no. L’arròs amb denominació d’origen València s’ha de cultivar dins dels límits del parc natural de l’Albufera de València, a la marjal Pego-Oliva o a la marjal d’Almenara, un xicotet aiguamoll situat entre Xilxes i Moncofa. Tres paratges que ofereixen una visió paisatgística molt diferent, però que representen ecosistemes molt similars. Això és perquè el Consell Regulador de la DO no certifica solament a les indústries que produeixen i envasen l’arròs, sinó també als mateixos llauradors i els camps on es cultiva.

Ara que ja hem vist que l’arròs amb denominació d’origen València sols pot ser cultivat als nostres camps, en parlarem un poc més. A València, fa més de mil dos-cents anys que es cultiva arròs i, fins al dia de hui, el cultiu de l’arròs en València sosté tot un ecosistema propi de marjal, dinamitza la societat i proporciona els valors sobre els quals s’asseu la base cultural, històrica i social de tot un poble. La zona amb major producció és l’Albufera. Des de 1986, l’Albufera és parc nacional, amb 21.000 hectàrees de terreny. Ni més ni menys que el 75% de la superfície del parc està dedicada a cultivar arròs. El principal valor de l’arròs amb Denominació d’Origen Valencià és el seu fabulós comportament organolèptic quan ens enfrontem a la gastronomia tradicional mediterrània. A València –i per extensió a tot Espanya– es menja l’arròs de manera molt especial. Cuinar l’arròs en un caldo és una cosa molt rara si ho estudiem des d’una perspectiva mundial. El més habitual és cuinar l’arròs amb aigua. Però nosaltres atorguem a l’arròs la funció de conductor del sabor. Pretenem que l’arròs absorbisca el sabor del caldo. Volem que, quan mengem una paella, l’arròs tinga tot el protagonisme i trobar a cada cullerada el sabor dels ingredients que l’acompanyen.

La DO Arròs de València empara tres varietats: — Sénia. Dins de la varietat tipus Sénia, trobem diferents subvarietats amb propietats organolèptiques idèntiques, que són: cendra, gleva, montsianell, sénia i badia. La varietat Sénia és la que millor absorbeix el sabor i serveix per a plats molt cremosos. La major part de l'arròs que es ven és d'aquesta varietat perquè també és la més barata. — Bomba. El més famós dels arrossos espanyols és el Bomba, és un tot terreny a la cocció. Absorbeix una mica menys el caldo i dona un gra més sencer, però, amb tot, transmet bé el sabor i sempre queda ferm i solt. Difícil equivocar-s’hi. També és el més car. — Albufera. L’última varietat és l’Albufera, una varietat nova i recent (admesa per la DO el 2015) que és una mescla entre el Bomba i el Sénia. El més característic és la seua cremositat a la superfície, mentre manté la fermesa del gra. Té tendència a passar-se coent-lo de més, encara que manté bé l’estructura durant el repòs una vegada acabada l’elaboració. I absorbeix també molt bé el sabor.

El Consell Regulador de la DO estableix uns paràmetres de qualitat i procedència i vetla pel seu estricte compliment en cadascuna de les etapes de producció i elaboració de l’arròs. A més, també s’encarrega de la promoció i difusió del nostre arròs en fires i esdeveniments, com el Tastarròs a Castelló, la festa de la sega al port de Catarroja o l’Aplec Arròs de València. També manté obert el museu de l’arròs de València, situat a València capital i que es pot visitar per totes aquelles persones interessades, i també rep la visita de moltes excursions escolars, ja que compta amb molt de material didàctic i activitats perquè els menuts aprenguen més sobre el nostre arròs.

Quan anem a comprar arròs, podem diferenciar si pertany a la denominació d’origen València pel fet que si és així portarà visible l’etiqueta en què figura el logotip i el registre numèric, proporcionats exclusivament per l’entitat reguladora. La marca inclou el dibuix d’una barraca tradicional i pot aparéixer a l’envàs com una etiqueta, un penjoll, impresa, apegada o, inclús, en l’obertura fàcil. Vull mencionar que la DO Arròs de València no és l’única d’Espanya, hi ha altres dues més: Arròs de Calasparra i Arròs del Delta de l’Ebre. El cultiu d’arròs a Calasparra es remunta al segle xv. Són diverses les poblacions que componen aquesta denominació d’origen a la Regió de Múrcia i Albacete (sud-est d’Espanya). A la DO Arròs de Calasparra es comercialitzen arrossos de les varietats Bomba i Balilla X Sollana. El cultiu de l’arròs delta de l’Ebre és a la vora del riu Ebre, amb aigües molt riques i de gran qualitat. Són diverses les poblacions de Tarragona (nord-est d’Espanya) dins la de DO Arròs del Delta de l’Ebre. Es comercialitza, sobretot, la varietat Badia, a més de les varietats Sénia, Sequial i Tebre.

Hem parlat del nostre estimat arròs i hem vist que no només té denominació d’origen el nostre, però sí que hi ha aliments que només tenen una denominació específica o Indicació Geogràfica Protegida (IGP), com és el cas de l’espàrrec de Navarra, que fa referència a l’espàrrec blanc de la varietat Asparagus Officinalis. Els principals centres productius són Navarra i la comarca de les Bardenas, Aragó i La Rioja. O com també la nostra carxofa, la carxofa de Benicarló, que l’11 de novembre de 2003 va ser declarada Denominació d’Origen Protegida (DOP) per la Unió Europea. La carxofa de Benicarló es cultiva a les localitats de Benicarló, Càlig, Peníscola i Vinaròs, totes de la província de Castelló. I també és l’única carxofa que té la denominació d’origen oficial.

Ara ja hem aprés més sobre el nostre arròs i les denominacions d’origen. A més, hem pogut confirmar que podem estar tranquils i quan mengem un arròs amb denominació d’origen València, sabrem que aquest ha sigut cultivat, produït i envasat a la Comunitat Valenciana.

GA ba ST ti b RO u l NO M al pa, pa i al vi, vi

Virginia Herrero Costa Graduada en Ciències Gastronòmiques

alimentació és un pilar fonamental per a la nostra salut. Hi ha una gran evidència científica que uns bons hàbits alimentaris ens poden ajudar a previndre malalties i estar sans. Alimentar-se és una necessitat per a poder ingerir tots els nutrients que el nostre cos necessita i no pot produir per si mateix. Per aquest motiu, necessitem dietes equilibrades i variades perquè la falta d’un o alguns nutrients pot ser perjudicial per a la nostra salut.

Des de fa un temps, una part de la població ha començat a preocupar-se per la seua alimentació, però no per motius de salut, sinó més per raons estètiques. I, actualment, encara més perquè estem envoltats de cossos que són “perfectes”. El sector alimentari s’aprofita d’aquestes preocupacions estètiques amb els coneguts productes light, sense sucres afegits, etcètera, i el sector farmacèutic amb les pastilles, batuts substitutius,... Tot açò fa que comencen a difondre’s les conegudes dietes “màgiques” i recomanacions que no tenen una base científica o que no són completament correctes. Aquesta expansió de la “informació” es popularitza, donant com a resultat els coneguts mites sobre l’alimentació, esdevenint en una desinformació que pot ocasionar problemes de salut o trastorns de l’alimentació.

Els mites són definits en el Diccionari Normatiu Valencià com a “Persones o coses a les quals s’atribueixen unes qualitats que no tenen”. Si hi ha una cosa que hem escoltat des de ben xicotets, són les frases relacionades amb el menjar, però aquestes tenen una base científica o són mites i batibulls? Algunes de les frases més populars que analitzarem si tenen base científica o són mites són: Pren-te el suc ràpid, que si no perd les vitamines. Un dels mites més estesos és que la concentració de vitamina C del suc de taronja acabat d’esprémer disminueix cada minut que passa des que s’ha espremut perquè és menys estable en ser casolà. Però els estudis demostren que no és tan fàcil que açò ocórrega, haurien de passar de 12 a 24 hores i estar amb una exposició directa al sol. O una altra forma més “ràpida” de perdre la vitamina C seria que estiguera en condicions extremes, com que el suc es calfara a 120 °C. En aquestes condicions també s’ha demostrat que la concentració de vitamina C disminuiria, però cap d’aquestes condicions es donen habitualment quan ens fem un suc de taronja.

El que sí que pot passar és que després d’unes hores el sabor siga més amarg a causa de l’oxidació, per tant, estaríem parlant més d’un assumpte de gust que d’una pèrdua nutricional.

Ací també entren els famosos “superaliments” que, en canvi, sí que estan demostrats els beneficis que tenen, però no són miraculosos. No per incloure’ls en la nostra dieta ja serà saludable si no cuidem altres aspectes dels nostres hàbits.

Beure aigua en els menjars engreixa.

Si menges molta carlota, tens un millor bronzejat.

L’aigua és un aliment que no aporta calories, és a dir, és acalòrica i dona sensació de sacietat. Per aquest motiu, és igual quan la prenguem. També cal aclarir que igual que no engreixa, tampoc aprima. Els professionals recomanen prendre tots els dies aigua d’entre 1,5 a 2 litres. Alguns aliments ajuden a cremar greixos. Els aliments que es denominen com a calories negatives o que cremen greixos són un dels majors mites perquè cap aliment fa tal cosa. Aquesta creença ve del fet que els aliments als quals s’adjudica aquesta funció o bé són aliments amb poques calories o bé en tindre una alta quantitat de fibra assacien; és a dir, que tindrem menys apetit i menjarem menys, però no es cremaran els greixos. Altres aliments als quals s’adjudica aquest mite tenen uns components que ajuden a mantindre el perfil lipídic o controlen la glucosa en sang. Tots són beneficiosos per a la salut, però mai cremaran greixos.

Es creu que si mengem carlota tots els dies i prenem el sol, ràpidament tindrem un bronzejat d’enveja, però no és cert perquè la carlota no té cap relació amb la melanina, que és el pigment encarregat de donar-li color a la pell. Vist açò, podem afirmar que menjar carlota no dona el bronzejat. Però hi ha una cosa que sí que fa la carlota i és que un dels seus components és el betacaroté, que és un pigment de color ataronjat. En conseqüència, una dieta en què estiga aquest pigment en quantitat, farà que la pell adquirisca una tonalitat ataronjada. Açò estaria bé si volem paréixer-nos a Donald Trump, però el que és aconseguir un bronzejat millor, no. Menjar ametlles fa créixer els pits. No, menjar ametles no fa créixer els pits. El que farà que els pits tinguen distinta forma o grandària es relatiu únicament a les característiques genètiques de cada dona i s’ha de tindre en compte que aniran canviant segons l’etapa en què es troba, com per exemple, en la lactància.

Hi ha aliments bons o roïns. Els aliments tenen una composició distinta, és a dir, tenen diferent concentració i diferents nutrients i cap aliment ens pot proporcionar tots els nutrients que necessitem. Encara que es recomana no incloure en excés aliments alts en greixos saturats o en sucres, els podem menjar de forma ocasional, de manera que la nostra dieta siga variada i equilibrada.

El pa engreixa.

Un aliment light es defineix com a un aliment que ha reduït com a mínim un 30% o ha eliminat un o diversos components respecte al producte original. Dit açò, l’error més comú és suposar que aquests aliments no contenen calories o que per ser més saludables n’hi ha un abús en la dieta d’aquests aliments, el que origina una ingesta que pot ser excessiva. Recordem que l’única marea d’aprimar és ingerir menys calories de les que gastem i s’aconsegueix amb una vida activa i una dieta equilibrada.

El pa és un aliment que aporta unes 240 Kcal per cada 100g, que és una aportació mitjana de calories. Com hem estat comentant, cada aliment té la seua aportació energètica i, mentre no es menge en excés i la persona tinga una bona activitat física, no passaria res. També es pot canviar per les seues variants integrals, que encara que tenen la mateixa quantitat de calories, tenen un millor valor nutricional i més quantitat de fibra que ens farà menjar menys.

Foto: Nutresalut.com

Les coses light aprimen.

Foto: europan.mx

Menjar aliments sense gluten i sense lactosa ajuda a perdre greix.

És bo botar-se les menjades per a aprimar. És una afirmació que s›escolta molt a causa d’una dieta molt popularitzada que ens diu que cal fer dejunis intermitentment. En canvi, si fem cas, l’únic que obtindrem és tindre més ganes de menjar. D’aquesta forma, quan és l’hora de menjar, farem les tan conegudes fartades, o pel contrari no esperarem a l’hora de menjar i picarem entre hores. Es recomana fer 5 menjades, sempre controlant les porcions i la qualitat del que mengem, perquè així tindrem sempre el metabolisme actiu i, consegüentment, controlarem el pes.

Des de fa temps, estan de moda les “dietes sense”, que vol dir açò? Doncs bé, són dietes on s›elimina la ingesta de gluten o lactosa, entre altres. Els aliments que no porten aquests nutrients es fan per a les persones que tenen una patologia respecte a la ingesta del gluten o de la lactosa, però no n’hi ha cap demostració que aquests aliments ajuden a perdre greix o a aprimar. El que sí que ajuda és que a l’hora de comprar ens fixem en l’etiqueta per a tindre una idea més clara i precisa de saber què estem menjant.

Eliminar de la dieta els carbohidrats ajuda a cremar greix. Aquest mite està molt estés i hi ha diversos errors en aquesta afirmació. El primer és que se sol associar carbohidrats només amb pasta, arròs o pa, però es troba en molts més aliments, com pot ser en algunes fruites, però sols s’eliminen els primers de la ingesta. Cal saber diferenciar entre els carbohidrats complexos i els simples, perquè és el que ens ajudarà a tindre una alimentació saludable. L’altre error és que si eliminem els carbohidrats de la nostra dieta, ens sentirem fatigats o sense energia. Açò és a causa que la glucosa és la principal font d›energia del nostre cos. També cal destacar que una disminució de glúcids pot esdevindre en la formació de cossos cetònics, que encara que aquesta formació sí que ens farà perdre greixos, a la llarga, aquests cossos ens perjudicaran més en la salut. Una copa de vi al dia beneficia la salut. És una oració molt escoltada però que, efectivament, és un mite. Encara que el vi té compostos beneficiosos provinents del raïm, està demostrat que els efectes perjudicials de l’alcohol són més elevats que els que protegeixen, com va indicar l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i que afirmava que no hi ha una quantitat mínima segura. Menja espinacs per a ser fort com Popeye. Per últim, volia explicar un mite amb anècdota. Ens posem en situació, són els anys 30, la major part de la població estatunidenca té anèmia. Aleshores Max Fleischer crea el conegut mariner Popeye que, en menjar espinacs, té una força sobrehumana. La creença d›aquesta propietat dels espinacs, amb un poc d’imaginació, és per la quantitat de ferro que es creia que posseïen els espinacs, a més que ajudaria a recuperar la força perduda per culpa de l’anèmia. A causa d’aquesta creença, les autoritats sanitàries promogueren els espinacs a través de Popeye.

Foto: hoyesarte.com

Va ser uns anys després quan s’adonaren del fet que el científic que va calcular la quantitat de ferro en 1870 es va equivocar amb una coma decimal, que donà com a resultat un error de multiplicació per deu. Però hi hagué un altre error que ara ja es coneix i és que l’absorció de ferro d’origen vegetal és pràcticament mínima en el nostre cos. Un consell perquè l’assimilació de ferro vegetal siga major és menjar-ho amb aliments alts en vitamina C, per exemple, posar vinagre a les llentilles o una taronja de postres. En conclusió, hi ha molts mites al voltant de l’alimentació i cada vegada que sentim una d’aquestes frases és millor contrastar-les, ja que una mentida dita moltes vegades es torna una certesa en la població. I encara que pot parèixer que molts dels mites tractats són inofensius, poden derivar en problemes de malalties. Si el que es vol millorar són els hàbits alimentaris per a tindre una bona dieta que mantinga la nostra salut, que és el que ens ha de preocupar sempre, el millor és que preguntem a professionals que ens aconsellaran una dieta variada i saludable contrastant amb el nostre metabolisme, malalties i estil de vida.

BAt IBULL

studiar és important en la vida, però no és el que més importa... O sí. Siga com siga, en aquesta breu, però interessant, secció, tractarem la temàtica de la formació basant-nos en un batibull de la nostra societat: "Estudiar per a ser algú".

B At I B ULL L 92

FoRMaTiu

Talentia

ba FO t i RM bu l AT IU ser algú

Begonya Garrido

<<E

studiar per a ser algú». Bé... Què és ser «algú»? Vol dir que si no estudies et converteixes en «ningú»? I en cas de ser així, podem entrar en matisos que plantejaré al llarg d’aquest article. Per a ser «algú», fins on has d’estudiar? ESO, batxillerat, grau mitjà o superior, grau universitari, màster, doctorat? A priori, com més estudis tingues, més alt arribaràs en el món laboral i més possibilitats hauries d’haver de ser «algú». La qüestió és que estudiar molt i arribar fins als nivells més alts d’estudis no et dona la seguretat de tindre un treball amb un càrrec important i, per tant, un sou elevat.

Cada vegada són més i més les persones, majoritàriament joves que, tot i tindre estudis universitaris, tenen (o tenim, incloent-m’hi) treballs que no s’ajusten al càrrec o lloc que haurien d’ocupar ni moltíssim menys sous que s’acosten als que s’haurien de pagar. Per tant, si la idea d’estudiar per a ser «algú» es basa a aconseguir estudiar en la universitat per a ocupar un bon lloc de treball, tant per càrrec com per remuneració, hui en dia, molta gent continuem sent «ningú». D’altra banda, per a aquella gent que sí que aconsegueix ser «algú» (considerant aquesta expressió per a les persones que aconsegueixen allò que he explicat abans), podríem analitzar com és la seua vida. És a dir, quan arriba el moment d’ocupar un càrrec important dins d’una empresa, bé siga pública o bé privada, com és la vida? Quant de temps lliure hi ha? I quan parle de temps lliure, parle de temps real amb el mòbil apagat o silenciat sense que algú et cride per qualsevol mínima qüestió de faena. Quantes hores es treballen al dia? I parle d’hores de treball reals, no d’aquelles que suposen estar a les 00.00 h de la nit des del sofà de casa enviant correus electrònics de faena o tindre dinars i viatges per tancar qualsevol classe de tracte o negoci. Potser, amb aquestes dues senzilles preguntes, pugueu pensar on vull arribar-hi. Si arribar alt és treballar moltes hores, viure apegada al telèfon mòbil i tindre viatges i dinars amb altres persones que ocupen un càrrec semblant al teu... Però clar, a final de mes, la butxaca pleneta de dinerets!

Aleshores, potser ja entrem en el terreny de la qualitat de vida. Eixa qualitat que et dona el temps lliure i poder alliberar l’estrés del dia a dia. Per tant, caldria posar una balança i veure, per un costat, quant pesen els diners i poder de tindre un càrrec important a la faena, i per un altre, quant pesa tindre una faena on fas 8 hores diàries i vas a casa a gaudir del temps lliure amb la teua família i amistats. Jo, personalment, i sense voler ser cunyada, em quedaria amb un pessiguet de cada cosa: d’una part, tindre la butxaca plena i, d’altra, poder gaudir del temps lliure plenament. Però com, en el món, els gustos són com els culs (cadascú té el seu), de segur que hi ha molta gent que prefereix ser «algú» i altra tanta que prefereix una vida amb un ritme més tranquil. Siga com siga, crec que tothom hauríem de tindre clars una sèrie d’aspectes com que estudiar no et converteix en «algú», perquè ja eres «algú» des del dia que naixes. «Algú» és qui té educació, valors i respecte. «Algú» és qui, tinga més o menys estudis, s›alça cada dia per anar a treballar i guanyar-se la vida honradament. «Algú» és qui, treballe on treballe, és feliç amb la seua faena i no sols valora els diners que hi guanya. «Algú» és qui educa les generacions vinents perquè siguen «algú», però no eixe «algú» que ha d’estudiar per a ser-ho, sinó eixe «algú» de veritat.

ba FO t i RM bu l AT IU ESTUDIAR per a ser algú. Una altra visió

R.S. Responsable Financer

s pot dir que la societat actual considera “ser algú” a aquelles persones que aconsegueixen 3 coses: èxit, diners i una bona vida. És a dir, aconseguir un bon treball, amb un bon sou i una bona posició que et faça aconseguir, entre altres coses, una bona casa. Bàsicament, poder i diners.

Per poder aconseguir açò són necessàries dues coses: estudiar, tindre “un bon padrí”, o ambdues juntes. I és que vivim a una societat on els títols acadèmics valen molt. Pots no saber molt d’alguna cosa, però pots aconseguir un bon lloc de treball perquè disposes de molts títols.

Estudiar a la Universitat hauria d’aportar coneixements, saber desenvolupar la teua futura feina o aprendre a interactuar amb altres persones que algun dia poden ser clients, proveïdors i persones amb qui hages de dur a terme negociacions. Però la realitat és que, a la majoria de casos, sols aporta una muntonada de teoria, majoritàriament inútil, en la meua opinió. D’aquesta forma, fins que no arriba el moment de treballar i “fer la pràctica” no aprens les coses més importants. Per tant, de la Universitat, l’única cosa que acaba tenint valor, és la titulació que aconsegueixes. D’altra banda, i com ja he dit abans, si algú decideix no estudiar, però sí que arriba a ocupar algun lloc important dins d’una empresa, és perquè “té padrí”. (Ja sabeu la dita: “Qui té padrí, es casa”). D’altra banda, i si ho veiem des de la perspectiva de generacions anteriors a les nostres com les dels nostres pares i mares (potser d’ací ve aquesta frase “d’estudiar

per ser algú”), ells i elles sempre volen que els fills i filles estudiem. Açò és, principalment, perquè molts i moltes no pogueren fer-ho, donat que abans no existia una accessibilitat tan gran a poder estudiar a la Universitat com hi ha en l’actualitat. A més, en aquella època, qui tenia l’oportunitat d’estudiar sí que tenia un bon treball després, perquè com que no eren tantes les persones amb estudis, podien ocupar aquests llocs. Al contrari, el dia de hui, la gent està sobretitulada, cosa que fa que hi haja moltes candidats per a una sola vacant de treball, mentre que altres oficis com fontaneria, per exemple, queden més vacants, donat que tot el món vol estudiar per “un treball millor”. Hui en dia la gent sols veu positiu treballar a un despatx en el seu trage, i es menyspreen els oficis de tota la vida i que són la base de la societat. La realitat és que hui en dia hi ha molta falta de mà d’obra i un excés d’oferta de

treballs d’oficina i, lluny de tindre una bona posició, generalment està pitjor pagat per l’excés d’oferta. Però la creença és que si treballes amb les teues mans, tens pitjor feina. La gent creu que per estudiar més, guanyarà molts diners, però no és necessàriament així. El món al qual vivim es basa a l’oferta i la demanda, i el món laboral no és diferent, és a dir, quan hi ha poca gent amb estudis, aquesta guanyarà el sou que demane, però si, d’altra banda, hi ha 10 persones per cobrir un sol lloc de treball, haurà d’acceptar les condicions que se li imposen o altra persona es quedarà amb eixe lloc. D’altra banda, també existeix la gent que pensa que per estudiar més, tindràs més educació. Però jo sempre he pensat que a l’escola o la Universitat es va a adquirir coneixements, però els valors i l’educació s’aprenen a casa. En resum: la creença que cal estudiar per “ser algú” ve, quasi de segur, de generacions anteriors a les nostres, les quals no tingueren les mateixes oportunitats per estudiar que nosaltres. I no és una creença equivocada del tot, donat que, tot i que la Universitat potser no resulta ser allò que creus que serà abans d’anar-hi, sí que serveix per a obtenir els títols necessaris per a tractar d’aconseguir un bon treball. Potser després no pugues aconseguir el treball que somiaves o et costa suor i llàgrimes arribar fins on volies, però si has decidit no estudiar i després, no et va bé a la vida, ton pare i ta mare de segur que pensaran que ha sigut per no aprofitar l’oportunitat que ells no tingueren i tu deixares passar per no voler estudiar.

BAt IBULL

ls dos articles que segueixen amb aquest llibret ens fan reflexionar sobre allò que som i allò que pareixem (o volem paréixer). El món interior i el món exterior de cada persona enfrontats en una societat que, segons allò que interesse, deixa que siga més important allò que eres o sols prefereix veure allò que pareixes.

B At I B ULL L

d'aPaReNTaR

Talentia

D'A ba t PA ib RE ul NT A LA BELLESA està a l'interior

Ana Collado Álvarez Auxiliar de medicina estètica

100

a bellesa està a l’interior? Sí, sempre, des de la infància, els nostres pares i mares, familiars... ens inculquen l’important que és valorar-se a u mateix i intenten que aprenguem a no comparar-nos, però quan anem creixent, no sempre sabem gestionar-ho. Quan ens anem fent majors, canvia la nostra mentalitat depenent de les nostres amistats i la gent que comences a conéixer en l’adolescència, també influeix molt en els nostres pensaments, en la nostra manera de voler-nos, valorar-nos o comparar-nos.

En eixe moment, és quan comences a lluitar contra tot el que et diuen els teus éssers estimats i tot el que et va passant al llarg de l’adolescència. Quan comences a conéixer algú, és igual el sexe, xic o xica, sents eixa inseguretat que et trasllada a pensaments negatius i comences a preguntar-te coses com: “Seré prou per a eixa persona?”, “M’estarà veient amb els ulls que vull que em veja?” o “Li agradaré de veritat?”. En eixe mateix instant, comences a canviar totalment de mentalitat, el que abans era impensable, ara, és el primer que penses. Per això mateix, hui dia la gent jove comença abans a cuidar-se, a realitzar-se tractaments mèdics estètics o a passar per alguna intervenció de cirurgia. Això és saludable mentalment parlant? Es penedeixen el dia de demà? Totes aquestes preguntes es responen amb un però. Clar que hi ha casos en els quals els i les pacients arriben i els cau el món perquè anteriorment es van fer algun tractament que no els va acabar agradant o no acaben trobant-se bé amb si mateix, però per això has de valorar-ho amb un bon professional al teu costat i poder diferenciar el que és necessari del que no.

Arran d’això, comencem a preguntar-nos: realment importa la bellesa exterior? En l’actualitat, hi ha moltes clíniques de medicina estètica i cirurgia que aporten tota mena d’aparells, intervencions i tractaments en els quals depenent la necessitat de cadascú poden afavorir-te. Les persones hui dia, sense dependre del gènere que tinguen, volen i necessiten sentir-se valorats/ ades i volguts/udes en la societat. I tot depén dels tractaments que ens fem? Moltes persones pensen que sí, però... Realment és així? En el sector, es veuen diferents tipus de casos en els quals no parteixen tots de la mateixa condició. Hi ha casos en els quals realment ajuden la salut, com és el cas del bruxisme (afecció per la qual una persona estreny o cruix les dents), un cas d’un nas amb trencament per algun accident, les

reduccions de pit per problemes a l’esquena, canvis de gènere o reconstrucció d’una cicatriu per algun accident o per una cicatrització dolenta, entre altres exemples. No sols s’enfoca aquest tema en dones, hui dia, els homes també estan a l’ordre del dia en els tractaments mèdics estètics, donat que cada vegada hi ha més homes preocupats pel seu físic. De fet, 4 de cada 10 espanyols són usuaris en tractaments mèdics estètics.

hidroxiapatita càlcica. Tot i que hi ha bastants pacients amb altres tipus de tractaments o cirurgies que no són tan escoltades com la blefaroplàstia, intervenció quirúrgica ocular per a retirar l’excés de parpelles i bosses, o l’otoplàstia, intervenció quirúrgica per a corregirles orelles Finalment i sent el més important, no cal jutjar ni jutjar-se, cal voler-se i no comparar-se, cal valorar a les persones que ens envolten i valorar-se un mateix i, per descomptat, no dependre d’aquests tractaments ni intervencions per a ser feliç, per això mateix la importància de tindre a un/a bon/a professional al costat que puga aconsellar-te el millor per a tu.

A part de les intervencions que hem parlat amb anterioritat, solen ser bastant comuns els tractaments mèdics estètics com l’àcid hialurònic, els neuromoduladors o la

101

D'A ba t PA ib RE ul NT A

Una de les incorporacions al desembre de 2022, en l’actualització 23.6 del DLE, procedent de l’àmbit social va ser la paraula micromasclisme, indicant que ve del prefix micro- i de la paraula masclisme.

MICROMASCLISME,

Virginia Costa Pina Vicepresidència d’Igualtat A.C. Falla Reis Catòlics

masclisme xicotet?

102

l llenguatge marca el ritme del món en què vivim i evoluciona amb la societat, per la qual cosa, a final de cada any, la Reial Acadèmia Espanyola (RAE) actualitza la versió en línia del Diccionari de la Llengua Espanyola (DLE), incloent-hi noves paraules i revisant i modificant-ne altres, perquè la versió en paper, la 24a, no s’actualitzarà fins a 2026. Les noves paraules i expressions afegides són el reflex dels canvis succeïts en la societat i de novetats relatives a terminologia procedent, entre altres, de l’àmbit social, tecnològic o gastronòmic.

Encara que s’haja afegit recentment, el terme micromasclisme ja va ser proposat l’any 1991 pel psicoterapeuta i expert en les problemàtiques de la condició masculina, així com en la promoció de la igualtat entre dones i homes, Luís Bonino Méndez, per a donar nom a les pràctiques que uns altres especialistes anomenaven “xicotets actes de tirania” o “violència soterrada”. El significat de la paraula masclisme és per tots i totes conegut. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) el defineix al Diccionari Normatiu Valencià com a “el conjunt d’actituds i pràctiques sexistes discriminatòries per a la dona”. S’associa a situacions on l’home exerceix el poder i la dona pateix algun tipus de maltractament o discriminació evidents, encara que, des de fa temps, hi ha una consciència social que ha portat a impulsar una gran quantitat de polítiques d’igualtat per a erradicar-ho.

Per què diferenciar entre masclisme i micromasclisme? El Diccionari Normatiu Valencià defineix el micromasclisme com a “el masclisme normalitzat socialment que es manifesta en una sèrie de pràctiques quotidianes, tan subtils i tan interioritzades, que poden passar desapercebudes, però que reflecteixen i perpetuen les actituds masclistes i la desigualtat entre dones i hòmens”. Açò el que vol dir és que, en el dia a dia, es donen nombrosíssims micromasclismes, manifestantse en xicotets actes, gestos, comportaments o usos del llenguatge exercits de manera subtil i vetlada, habitualment inconscients, que permeten la posada en pràctica i la perpetuació d’actituds masclistes, reforçant la superioritat dels homes sobre les dones. Per tant, mentre que el masclisme es dona d’una forma evident, els micromasclismes són tan subtils que poden passar desapercebuts.

El fet que siguen micro els fa menys importants?

La societat rebutja el masclisme, però com que els micromasclismes són molt difícils d’identificar, habitualment es cometen o es pateixen sense ser-ne conscients. Uns altres, en canvi, sí que són conscients, però tots formen part de les habilitats masculines desenvolupades per a situar-se en un lloc preferencial de domini i control que mantinga i reafirme els llocs que la cultura

Foto: Amnesty.org

tradicional assigna a dones i homes. Són d’ús reiterat fins i tot en els homes que no podrien ser anomenats violents, abusadors o especialment controladors ni masclistes. Molts d’aquests comportaments no suposen intencionalitat, mala voluntat ni planificació deliberada, sinó que són dispositius mentals, corporals i actitudinals incorporats i automatitzats en el procés de “fer-se un home”. Estan tan interioritzats que també les dones els realitzen o els diuen, sense tindre consciència que va en perjudici de les mateixes dones.

Les formes en què es donen els micromasclismes s’allunyen molt de la violència física, però tenen a la llarga els seus mateixos objectius i efectes: garantir el control sobre la dona i perpetuar la distribució injusta dels drets i oportunitats per a les dones. Identificar-los i ferlos visibles és fonamental per poder erradicar-los. La Casa de la Dona de Silla, al novembre de 2022, amb motiu dels actes del 29N, començà a visibilitzar els micromasclismes del dia a dia a través d’una sèrie d’il·lustracions perquè tots i totes siguem conscients d’eixes actituds i, d’aquesta manera, poder identificar-les i erradicar-les.

Foto: Publico.es

La resposta és NO. No hem de minimitzar-los. Micro no significa xicotet, sinó imperceptible, que es troba en els límits de l’evidència. Es tracta d’una violència de baixa intensitat que s’exerceix constantment sobre les dones. Per la qual cosa, dona suport i continuïtat a l’existència dels rols de gènere i a la violència contra les dones. És el ciment amb el qual se solidifiquen els prejudicis i els estereotips de gènere.

103

Exemples de situacions de micromasclismes molt comuns en la criança i les tasques de la llar: — Assignar les tasques domèstiques segons estereotips de gènere tant en la parella (control de les factures, economia, ell; tasques de neteja, criança, ella) com en els fills i filles. “Filla, para taula i, si de cas, que t’ajude el teu germà!”. D’aquesta manera estem perpetuant els rols de gènere. — La dona exerceix «d’agenda» de la parella, recordant esdeveniments familiars, cites mèdiques,... — Quan es recorre a l’home perquè realitze les tasques de bricolatge i tecnològiques a la llar, dient coses com: “El bricolatge és cosa d'homes”. — El millor lloc en el saló per a veure la televisió és per a ell. — L’home sempre té el control del comandament de la televisió i decideix què es veu a cada moment.

— Quan un home diu: “Reina, t’he posat la llavadora”, la dona hauria de preguntar: “On l’has posada?”, ja que tots dos embruten la roba. Frases com aquesta són: “Ja t’he llavat jo la paella” o “Ja t’he posat el rentaplats”, però a la dona no li han fregat res, ni els electrodomèstics són seus, per la qual cosa s’entén que aquest «et» el que pretén és reforçar que, malgrat haver fet una faena de casa, aquesta tasca no corresponia a l’home, sinó a la dona. És recordar que aquestes tasques són exclusivament de les dones, quan en realitat el que hauríem de fer homes i dones és compartir-les. — En dir una dona: “El meu home m’ajuda molt a casa” o un home: “Jo ajude en les tasques de la casa”, en tots dos casos s’està assumint que l’obligació és de les dones i que l’home ajuda, en comptes que existisca corresponsabilitat en la llar familiar.

— Situacions en les quals l’home no s’implica en les tasques domèstiques o familiars perquè la dona li ho impedeix amb frases tipus: “Deixa’m, que tu no saps planxar” o “Lleva’t, que jo acabe abans” o ell li diu: “Fes-ho tu que ho fas millor”. Només s’està contribuint a què les dones continuen fent el que en una relació igualitària hauria de ser cosa dels dos. — Quan es diu a un pare que cuida els seus fills: “Hui t’han deixat de cangur?”. No és una mainadera, és un pare. Cuida els seus fills perquè també és la seua responsabilitat i no perquè hui la seua dona estava ocupada. — Quan es magnifica la dedicació que fa l’home als seus fills: “És un «padrazo»!” o “És que és un bon pare!” sobrevalorant les escasses aportacions d’ell ( ja que habitualment l’escàs se sol viure com a valuós), mentre que es normalitza el que fa la dona.

— Regalar a les dones objectes relacionats amb les tasques domèstiques: planxes, aspiradores... Foto: Observatori del micromasclisme (facebook)

104

Òbviament, l’excusa és que la dona ho fa millor o ella sap millor el que s’ha de fer i l’home, si de cas, ajuda la dona; el que genera en ella, d’una manera subtil, una important sobrecàrrega de tasques. És precisament ací on s’amaga la desigualtat de gènere; en la diferència que existeix entre ajudar a fer les tasques assignades tradicionalment a un rol de dona i la corresponsabilitat en les tasques domèstiques, repartides i compartides. Les tasques no són de ningú, són responsabilitat de tots i cadascun dels membres de la unitat familiar. Aquest tipus de micromasclisme s’ha reforçat moltíssim històricament a través de la publicitat. Els anuncis de detergents estaven protagonitzats per dones, les que cuinaven als anuncis, les que cuidaven els xiquets i xiquetes, les que feien la compra, etcètera, totes eren dones. Fins i tot, no fa molts anys, una marca de roba en l’etiqueta,

al costat de la composició tèxtil de la peça i com llavar-la, va afegir la següent frase “O dona-li-ho a la teua mare. Ella sabrà què fer”, que va suscitar una denúncia per “un abús inadequat d’un estereotip antiquat que manté exclusivament en les dones l’experiència en la neteja de la roba, al mateix temps que exclou als homes de la responsabilitat de fer aquesta mateixa tasca i avançar en els principis de la corresponsabilitat”. La resposta del fabricant va ser que precisament aquesta original etiqueta “enalteix el paper de les dones com a mares” i assegurava que no podien multar-la per aquest fet...

Foto: Elconfidencialdigital.org

Totes aquestes situacions s’engloben en el que es denomina micromasclisme utilitari, que consisteix a naturalitzar el rol cuidador de la dona i negar la reciprocitat d’aquesta cura. Es dona sobretot en l’àmbit de la llar (organitzant tot el que està relacionat amb la casa: compra, ordre i neteja) i de les cures cap a altres persones (xiquets, iaios o persones dependents), i se suporten en les suposades qualitats de la dona per a les tasques de servei i la naturalització del seu treball com a cuidadora.

És cert que la publicitat està canviant i això és molt important perquè a través de la imatge es genera pensament i, mitjançant aquest, conductes. Però la publicitat canvia perquè hui dia la dona ha guanyat poder econòmic i de decisió a l’hora de consumir, per la qual cosa les empreses cuiden molt més el tipus de missatges que envien. No ens oblidem que per a elles l’objectiu no és la igualtat, és vendre.

105

A continuació, es presenten exemples de situacions de micromasclismes molt comuns referents als xiquets i xiquetes, als adolescents i als joves: — Distingir joguets per a xiquets (cotxes, pilotes, jocs de construcció...) i per a xiquetes (nines, bebés, cuines,...). — “Rosa si és xiqueta, blau si és xiquet”, per a la roba, l’habitació,... i ara també en les baby shower que tan de moda estan. — Utilitzar uniformes amb falda per a elles i pantalons per a ells. Per què un xiquet no pot posar-se falda ni una xiqueta pantalons com a uniforme? — “Els xics són més nobles, les xiques més dolentes”. Hi haurà de tot, no? — “Els xics no porten els cabells llargs” i açò per què? Tant els xics poden dur els cabells llarg com les xiques dur-lo curt. — “El meu campió i la meua princesa” referint-se als seus fills amb estereotips de gènere: el xiquet ha de ser el millor i la xiqueta, dolça i delicada, la més bonica. — S’assignen o es trien els estudis i eleccions professionals segons les habilitats que es pressuposen a cada sexe, als estereotips. Les carreres sanitàries i de serveis per a les xiques i les enginyeries per als xics. — “Necessita una nóvia que el centre”.

106

— “I tu, ja tens nóvio?” — “No ixes aquesta nit si no t’acompanya a casa el teu nóvio” o “El teu germà ix perquè és xic, tu eixiràs quan tingues nóvio que t’acompanye”, sempre necessitem un home que ens porte sanes i estàlvies a casa. — “Les xiques de festa a la nit busquen «guerra»”, volent dir que si ixen de nit és que elles mateixes estan buscant que els passe alguna cosa, perquè volen “diversió”. — “Què feu ací tan soles?” estar gaudint amb les amigues... — “Com que ets xica, no pagues entrada a la discoteca”. Les dones paguen menys o no paguen en les discoteques. No és discriminació positiva, és una estratègia de reclam i un fals miratge de consideració cap a més de la meitat de la població. Aquestos locals pensen en la rendibilitat que pot generar el cos femení. Guanyen més deixant passar a les dones sense pagar entrada. És tractar-les com a bestiar. Quan no pagues, eres el producte. — “No et preocupes, algun dia trobaràs l’home correcte que et faça feliç”. Les dones no necessiten un home per a ser felices.

A continuació, es presenten exemples de situacions de micromasclismes molt comuns referents a l’aspecte físic: — “Cuida’t, així no trobaràs nóvio!”. — “Si no fas per millorar el teu aspecte, la teua parella es fixarà en altres” perquè està amb ella només per l’aspecte físic, que amb el pas del temps ha de canviar, segur! — “Has de deixar aquest esport, deforma el teu cos i no t’estilitza”, no obstant això, els músculs en ells no els deformen el cos i sí que són atractius. — Etiquetar les dones amb menyspreu per practicar esports considerats masculins: “Li encanta jugar al futbol. És un «marimatxo»”. Les dones poden practicar qualsevol esport igual que els homes. — Descriure una dona com poc femenina. “Sigues un poquet més femenina”. — “Menja ametles, t’engreixaran els pits”, perquè la dona ha d’estar prima però els pits han de ser grans. Encara que menjant ametles tampoc ho aconseguirà, açò no té cap base científica.

— Ells són fofisans, però elles grosses. En 2015, es va posar de moda el concepte fofisà, una paraula que unia les característiques “fofo” i “sa” per a crear un nou adjectiu que feia que els homes amb uns quilets de més es convertiren en atractius fofisans sense complexos. Res més il·lustratiu que una paraula micro per a evidenciar un problema macro. Mentre ells quedaven eximits de complexos i se’ls convidava a abraçar aquella nova filosofia, amb articles sobre «Els famosos fofisans més sexis», a elles, la publicitat i la societat mai els ha donat treva per a poder exhibir-se tal com són, sempre bombardejades per ferris cànons de bellesa i titllades de grosses a la mínima de canvi. “A vore si t’aprimes, les dones primes tenen més èxit!”. — Encara que la bàscula no és l’únic paràmetre amb el qual es mesuren els cànons de bellesa o la formalitat de les dones. “Estaries més bonica maquillada”, una altra típica frase escoltada per tota dona, que, mentrestant, haurà de sentir “Que lletja va eixa famosa sense maquillar!”. O que “no se sap traure partit”. O que “hauria de posar-se tacons”, encara que, si se’ls posa, està massa alta. O que “eixos pantalons baixos no ressalten les seues cames”, però si es posa una minifalda va provocant... — Comentar que una dona “no s’ha depilat”. I a la majoria dels homes, que no es depilen, no els diguem res? — “Ja està major per a vestir-se així”, l’edat sol ser un problema només per a les dones. Les arrugues i les canes, a les dones, les envelleixen, però als homes, els tornen més interessants i atractius.

107

— “Sigues discreta”. La dona ha d’acceptar un paper discret en les seues interaccions públiques evitant entrar en polèmiques, perquè fer el contrari no és femení. La docilitat es valora molt en les dones. — ”Somriu, que estàs molt seriosa”. La dona ha de ser dolça i amable, mai seriosa.

— La impunitat amb què un individu s’acosta insistentment a una dona en un bar o un local malgrat ser rebutjat. Per a eixe individu “el NO significa: em faré de pregar”.

enfront de solter d’or, que atorga una certa categoria i poder als homes.

— Distingir entre senyoreta i senyora. Això el que vol dir és que les dones han de casar-se per a ser considerades senyores. És igual que tinguen 50 anys o els que siguen, si no estan casades, són senyoretes. Com si les dones hagueren de complir una altra majoria d'edat!

Foto: Ajnt. Barcelona

A continuació, es presenten exemples de situacions de micromasclismes molt comuns referents a l’espai públic:

— ”Una senyoreta no es comporta així!”. — “Una dona bevent o fumant es veu malament”, quan s’hauria de vore igual de malament siga una dona o un home. — “Has vist com va vestida? Quin «modelet» porta...”. En les noces, graduacions, lliuraments de premis, etc., es comenta només la indumentària i la imatge de les dones i es realitzen crítiques molt dures a aquelles que se n’ixen de la norma. Per descomptat, ells aniran còmodes i elles embotides i amb tacons. — Usar la paraula provocador en descriure l’abillament d’una dona: “Amb eixe vestit vas provocant” o “No et poses aquesta roba, és molt provocativa”. Criticar a les dones per com visten reflecteix intolerància. Tant els homes com les dones són lliures de vestir com vulguen.

108

Foto: Espaivioleta.com

— Senyoreta per anomenar a les dones fadrines però, i per a ells? El Diccionari de la Acadèmia Valenciana de la Llengua defineix senyoreta en la seua tercera accepció com a «Tractament donat a una dona fadrina», i en la quarta, ho estén «a una mestra o a una dona empleada en un establiment o en una Administració». Per a cap dels dos significats existeix una paraula que designe a l’home fadrí ni al que treballa en qualsevol d’aquestos oficis.

— Negar-se vehementment a canviar la forma de nomenar en les presentacions falleres als homes i a les dones, passant de faller i senyoreta a un llenguatge igualitari, nomenant-los com a faller i fallera, emparant-se en la tradició i sense pensar que tal vegada donen un sentiment de comoditat i igualtat a les dones.

— Solterona és una paraula carregada de perjudicis negatius,

— Els homes saluden les dones amb dos besos, però es

— Negar-se en redó al fet que una dona cedisca el pas a l’home.

donen la mà entre ells. Encara que siga un costum espanyol, no tenim per què estar disponibles perquè ens besen, en pocs països es fa això. El lògic i el més just és donar la mà a totes les persones per igual. — Guapa, bonica, preciosa,... com a falca en acabar les frases. Un altre costum és tirar floretes acabant les frases amb un guapa, bonica o preciosa quan la interlocutora és una dona, i sobretot en el sector de l’hostaleria, encara que siga com a mera falca informal. No significa que un cambrer que diu això estiga intentant lligar amb ella sí o sí, és un afegit, una manera de parlar, però que només s’utilitza per a dirigir-se a les dones, mai li dirà a un home “Pren, bonic”. — També en bars i restaurants, el cambrer o la cambrera dona per fet que la beguda amb alcohol és per a ell i el refresc per a ella. — Quan s’obri una botella de vi, el tast sempre s’ofereix a l’home, encara que el vi l’haja triat la dona. — El mateix passa en demanar el compte, és pràctica comuna que l’entreguen a l’home. Es pressuposa que és el que l’home ha de fer, pagar el compte. Amb aquest gest, a l’home, se l’identifica com a proveïdor i, a les dones, com a mantingudes. — En els banys públics, els bolquers són coses de dones. Una imatge val més que mil paraules.

Canviadors només en els banys de dones i sent una mare la que canvia els bolquers. Els homes, encara que vulguen, no poden canviar-los perquè ni tan sols hi ha un espai on puguen fer-ho, en no tindre canviadors en el bany d’homes.

— Indicacions al volant. Moltes vegades passa que, quan una dona va a aparcar el cotxe, en parar-se perquè hi ha un buit, abans de començar a maniobrar, apareix un home dient-li el que ha de fer. En la majoria dels casos, van amb bona intenció, però açò no ho farien si el que conduïra fora un home. — També al volant és molt freqüent que els homes diguen: “Dona al volant, perill constant” o “Havies de ser dona!” però mai diran açò a un home. — Anomenar pel nom i no pel cognom a una dona representativa. Exemples: els Srs. Sánchez, Feijóo, Abascal i Baldoví, enfront de Yolanda, Irene, Rita o Susana; i, per descomptat, s’omet “Sra.” ja que aquesta abreviatura s’utilitza amb el cognom. — Quan una dona és coneguda, però el seu home també i la presenten com “la parella de” i sense esmentar qualsevol mèrit professional seu.

— Negar-se vehementment a acceptar paraules noves acceptades per la RAE, com per exemple «jutgessa», sense pensar que tal vegada donen un sentiment de comoditat i pertinença a la interlocutora. — Callar-se davant el comentari o un acudit masclista d’un amic. I el mateix en els grups de WhatsApp en rebre imatges, vídeos o comentaris masclistes, no es poden compartir però no calles. — El sagrat i vast refranyer també perpetua estereotips i gastades frases fetes com: “Ser més puta que les gallines”, “La dona i la mentida van nàixer el mateix dia”, “Les truites i les dones es perden per les boques”,... que menyspreen les dones, eixe percentatge de la població que, històricament, tirat a un costat de l’esdevenir de la història no ha pogut dir “aquesta boca és meua” ni tan sols en la paremiologia.

109

A continuació, es presenten exemples de situacions de micromasclismes molt comuns referents a les relacions de parella: — “Hauries d’estar més centrada en la teua família i no en la teua carrera”. Als homes se’ls dona aquest consell? — Es controlen: relacions d’amistat, mòbils, roba, eixides i entrades, sobre el que es fa, els plans. “És gelós, el normal”. No, això no és normal. — Es decideix sobre els temes a posar en comú utilitzant “el silenci” com a mecanisme de control i així decidir quan i com es parlarà d’alguna cosa.

— S’opina constantment sobre l’aspecte físic i la vestimenta de la parella. — Imposicions en la intimitat: “Ets la meua parella, això entra en el lot” o “Si no ho fas, és que no t’agrade prou”. — Tractar de forma desconsiderada les necessitats i gustos sexuals d’ella. — Dir a una dona d’una certa edat i sense fills: “Se’t passarà l’arròs...”. Potser no vol o no pot tindre’n i no té per què donar explicacions. Contínuament es pregunta a les dones pel tema de la maternitat: “Per a quan els fills?”, però mai als homes. — “Et penediràs de no tindre fills, qui et cuidarà quan sigues major?”.

A continuació, es presenten exemples de situacions de micromasclismes molt comuns referents a les emocions: — “Estarà en un dels seus dies...” Es relacionen els disgustos al cicle menstrual o les hormones, el que suposa una desconsideració de l’emotivitat. — Es desprestigia la part emocional d’un home al·ludint a ella com a tema de dones: “Eres una «nenasa» (figaflor), plores com una xiqueta!”, perquè com cantava Miguel Bosé “els homes no ploren”. — “Porta’t com un home”, és a dir, com s’espera que es comporte un home. — Comentar que una dona “és forta”. S’està donant per fet que es considera que ser fort és un tret més masculí. — Es relaciona la sensibilitat masculina a la presumpta homosexualitat: “És massa sensible, segur que és gai!” — “Pegues com una dona”, “Corres com una dona”. Fer alguna cosa com una dona és un insult; més clar, aigua. — Es relaciona l’emotivitat d’una dona a la falta d’autocontrolregulació personal: ”Eres una histèrica” o “Estàs exagerant!», que es correspon amb el tòpic que la dona és emocional, sentimental i impulsiva i incapaç de raonar, en canvi, els homes són racionals. — “Les dones són molt complicades, no cal entendreles, només estimar-les”.

110

Després de visibilitzar aquesta mostra de micromasclismes, per a poder identificarlos i erradicar-los, podem entendre millor que la gravetat dels micromasclismes resideix en què, per la seua subtilesa, per la seua imperceptibilitat o per com d’ingerits que estan en la societat, produeixen un mal sostingut a l’autonomia de la dona, frenant el seu apoderament personal i, d’aquesta manera, la nostra societat, que ens agrade més o menys, es defineix com a patriarcal, continue beneficiant-se del paper de la dona com a reproductora i cuidadora.

Foto: Feminismoinc.org

Els micromasclismes són conductes violentes de baixa intensitat. Una violència blana que no és susceptible de denúncia, però que sí que va reafirmant la imposició del domini masculí. Totes són pràctiques legitimades per l’entorn social i, si bé hui dia poca gent justificaria una agressió física, aquestes conductes de les quals acabem de parlar sí que estan acceptades, tolerades, consentides i legitimades socialment. Cada vegada menys, però continua passant.

111

BAt IBULL

i ha alguns batibulls que no hem aconseguit englobar dins de cap temàtica. Així que, com sempre ocorre, hem creat una secció "d'altres". I és que podríem escriure fulls i fulls de llibret explicant batibulls creats per aquesta societat, però creiem que, amb aquests que llegireu a continuació, podem donar per completada la mostra més representativa d'aquelles coses que donem per certes, però no necessàriament ho són.

aLTReS

112

BAt I BULLS LS

113

Talentia

A BA LT TI RE BU S LL RENTAR ELS ,PLATS A Ma

abans de posar-los al rentaplats és necessari?

Saül Molina

114

ningú se li ocorreria estendre la roba perquè comence a eixugar-se i sols quan ja està mig seca posar-la dins de l’eixugadora; tampoc llavem primer la roba a mà i després la posem dins la rentadora... Però sí molta gent fa eixe procés abans de posar la vaixella dins del rentaplats. Hi ha realment evidència científica en què es base aquesta pràctica tan estesa a les nostres llars? Fem el correcte quan rentem els plats abans de posar-los al rentaplats? Intentarem posar llum sobre aquest assumpte.

És cert que aquesta discussió no és tendència als bars, però també és cert que, quan apareix el tema, les posicions dels dos bàndols són enfrontades i es podria dir que és impossible aplegar a un consens i cadascú defensa la seua posició amb molta vehemència. Així, els que llaven els plats a mà abans de posar-los al rentaplats flipen amb qui no ho fa i els qualifiquen pràcticament de “porcs”, mentre que els que no ho fan no acaben de creure’s que encara hi haja gent que continue fent-ho amb el consum d’aigua que això implica i els anomenen “malbaratadors”. Els que renten els plats a mà abans de posar-los al rentaplats diuen que, si no es fa així, queden restes de brutícia i que també es poden danyar els electrodomèstics, mentre que aquells que no els renten solen utilitzar com a argument l’estalvi, tant de temps, com d’aigua i de diners.

Però, davant aquestes posicions enfrontades, el millor és recórrer a la ciència i als experiments. L’experiment més seriós que hem trobat sobre el tema el van fer els americans, més concretament, The Good Housekeeping Institute, que va passar més de 370 hores comparant resultats amb 17 models diferents de rentaplats. La conclusió va ser clara: no és necessari rentar els plats abans d’introduir-los en l’aparell. S’ha demostrat que el detergent funciona millor si hi troba brutícia i que, amb els rentaplats actuals, la vaixella ix completament neta i brillant després d’un llavat amb un programa estàndard. Hi ha altres factors que influeixen molt més en el resultat final, un dels més importants és com col·loquem els plats i si hi deixem l’espai suficient.

A més, l’argument més utilitzat pels que fan un aclarit previ dels plats es desmunta fàcilment. Ells diuen que de vegades algun plat no ix del tot bé si no es renta primer a mà. Si fora així, no tindria més sentit repassar eixe únic plat quan el traus del rentaplats en lloc de rentar-los tots abans de posar-los dins? S’estan posant la bena abans de la ferida. A banda, tots els fabricants diuen el mateix, amb la tecnologia actual no és necessari l’aclarit previ i els plats eixiran lluents després de la neteja, encara que no s’hagen rentat prèviament. No ho hem comentat durant l’article, però és clar que sí que cal llevar les restes sòlides, però per a aquest pas no és necessària l’aigua, tan sols es necessita un tovalló de paper per a poder espentar-les cap al poal de les deixalles.

I si hi ha consens en el fet que no és necessari la rentada prèvia, per què tanta gent ho continua fent? És molt difícil canviar un hàbit. És possible que en els primers models de rentaplats aquest pas previ sí que fora recomanable i, com que és com es va començar fent, la gent ha continuat així, encara que hagen canviat l’aparell per un més modern on ja no és necessari. Hi ha altres motius, per exemple, en cases on viu poca gent, el rentaplats no es posa diàriament i hi ha gent que per temes d’olors prefereix introduir els plats rentats a l’aparell, ja que potser es passaran allí un parell de dies. Eixe cas és comprensible; però el cert és que inclús utilitzant un programa curt de rentada a mitja càrrega per a després, quan ja estiga el rentaplats ple, fer el llavat complet el consum d’aigua

serà menor que rentant els plats primer a mà. Creiem que ha quedat prou clar. No sabem si haurem convençut a aquells que són del bàndol “rentat previ”, però hem posat negre sobre blanc totes les evidències. Esperem que potser algú canvie d’hàbit, el planeta li ho agrairà. Almenys, quan ta mare o la teua sogra vaja a ta casa i et renegue perquè no rentes els plats abans de posar-los al rentaplats, pots ensenyar-li aquest article perquè deixe de donar-te la tabarra. Sobre si els coberts s’han de col·locar cap amunt o cap avall... Millor en parlem un altre dia. La conclusió final és que deixes de fer les coses per inèrcia, planteja-teles, pensa, informa’t. Potser eres víctima d’un mite que t’està fent gastar aigua inútilment i no ho sabies.

115

econòmics i els mites neoliberals

Jaume Navarro Fernández Professor d'Economia.

Economia és una ciència moral, així la definia John Maynard Keynes, ja que no és una ciència exacta com poden ser les Matemàtiques. Estem davant d’una ciència social que té ideologies i preferències, ja que tot es basa en una pregunta: què prefereixes, eficiència o equitat? I així, Sampedro va fer famosa la distinció, “hi ha dos tipus d’economistes, els que fan més rics als rics, i els que volem fer menys pobres als pobres”.

116

Primer de tot, hem de saber que, en Economia, hi ha grans escoles de pensament. Sempre he explicat açò com si es tractara d’unes ulleres que ens feren veure la realitat de forma diferent, açò li ho vaig escoltar a un economista i em va encantar la idea, perquè depenent de les teues ulleres (pensament), veuràs la realitat diferent i, així, les solucions. Per tant, tenim ulleres (escoles de pensament) molt diverses, des del neoliberalisme, que busca eliminar els Estats; els marginalistes, que busquen un estat diminut que sols defenga la propietat privada; els keynesians, que esperen una xicoteta intervenció

Des dels anys 80, vivim l’imperi de les tesis neoliberals, amb els governs de Thatcher i Reagan, al Regne Unit i als Estats Units, respectivament. El control de l’Economia mundial ha donat pas a què confonem com a principis econòmics el que en realitat són mites, com per exemple, la baixada d’impostos, que sol gastar-se com a mesura populista, encara que veurem que l’impacte per a la majoria de la població és residual. En l’actualitat, l’Economia capitalista s’ha convertit en una religió, que inclús han abraçat els suposats partits d’esquerres (segons les seues sigles), i que troba encara més difusió amb l’existència dels influencers i youtubers, que tenen xifres milionàries de seguidors en les xarxes socials, escoltant dogmes econòmics sense confirmació en la vida real i allunyat de les investigacions acadèmiques. Així és com els mites es converteixen en tesis populars.

Foto: Economia 3

A BA LT TI RE BU S LL

L'ENGANY DELS EXPERTS

pública coexistint amb el mercat privat; els neokeynesians, que busquen la predominança del sector públic en el control dels factor productius, i els marxistes, que busquen el control de l’Economia per part de l’Estat. Per la qual cosa, l’Economia no és una ciència d’experts, depén de les prioritats que tinguem per a solucionar els problemes existents.

ALGUNS MITES ECONÒMICS — Baixar impostos fa que recaptem més ingressos públics? Aquesta és la coneguda Corba de Laffer, que no té recolzament a la vida real. Al 2017, els EUA van fer retallades fiscals i el resultat va ser una caiguda de la recaptació. El govern de Liz Truss al Regne Unit va assegurar en 2022 que faria una dràstica baixada d’impostos, anunci que va fer caure la inversió de tal manera que va fer dimitir la primera ministra i plantejar aquesta reducció fiscal. L’estudi de D. Hope i J. Limberg de la London Schools of Economics, per a 18 països de l’OCDE durant 50 anys, determina que la baixada d’impostos únicament ha suposat un increment de la desigualtat i no ha incrementat la inversió ni el creixement econòmic.

El que ens diria l’Educació és que haurem de contrastar les possibles alternatives i la realitat empírica de forma crítica i per damunt de les publicacions de persones famoses, per tant, això farem:

Per tant, baixar impostos no fa que pugen els ingressos públics ni tampoc incrementa la demanda a llarg termini, perquè ix guanyant qui més té; amb la qual cosa, haurem de baixar impostos a les rendes baixes, però no a les altes, si pretenem incrementar l’activitat a curt termini, tot depenent de la intensitat de la mesura. Però el debat hui en dia no seria pujar o baixar impostos, sinó crear-ne diferents trams per a l’Economia especulativa, entre d’altres, però aquest és altre debat. Com a exemple de la baixada d’impostos, podem agafar la Comunitat de Madrid, on el diferencial dels tipus

respecte de les altres comunitats fa que qui cobre prop de 1.000€ pague 0,40€ menys, i qui cobra 2.500€/mes, uns 10€ menys al mes; qui guanya més de 150.000€ s’estalvia en impostos 2.000€ a l’any. Així que, tindrà impacte en el creixement de la demanda? Lògicament, no, donat que els de més renda no van a tindre incidència en la demanda genèrica. La baixada d’impostos acaba suposant l’empitjorament o privatització dels serveis públics al tindre menys recursos, per la qual cosa, empitjora la qualitat de vida de la majoria de la població a llarg termini i, directament, sobre el creixement econòmic. Així, la Comunitat de Madrid té un 52,3% de centres educatius de titularitat pública front al 62,95% que tenim els valencians i les valencianes a la nostra comunitat, xifra que podem pensar que encara està lluny del 86% de països nòrdics com Suècia. Per a fer-nos una idea, els economistes P. Diamond i E. Saez han investigat el comportament de l’Economia dels EUA per estimar quin seria el nivell d’impostos que optimitzaria la recaptació fiscal sense posar en perill el creixement econòmic. El resultat ha sigut un 73%, és a dir, que podrien duplicar les taxes. Aquest resultat no és estrany i més si fem memòria de l’època daurada del capitalisme nord-americà amb atur nul, on els impostos arribaven al 90% per a les grans fortunes amb 24 trams diferenciats.

117

d’anys que s’ha reduït en un 18,06%, tot el contrari de la pronosticació del mite. Altres països, com Alemanya, també han incrementat el SMI sense provocar increments d’atur.

En 2023, el Premi Nobel d’Economia va recaure en David Car pel seu treball sobre els SMI, donant com a conclusió que una pujada del SMI no destrueix treball.

Espanya és el clar exemple que un increment del SMI no suposa destrucció de llocs de treball, passant d’un increment del SMI del 47% i una taxa d’atur en el mateix període

D’entrada, l’existència de les herències elimina per complet aquest mite de què tothom aconsegueix el que es proposa amb esforç, ja que les diferències de renda i riquesa sempre generaran situacions de privilegi d’unes persones front d’altres.

Foto: www.aseryde.com

Segons els neoliberals, si l’Estat fixa una limitació salarial, això comporta que les empreses contracten menys, però quin és el vertader motiu de contractació d’una empresa, el cost salarial o atendre a la demanda? Doncs les empreses pensen en la seua clientela potencial, així que si les previsions són positives, seguiran contractant.

— Meritocràcia

És difícil assumir el principi de la meritocràcia com a societat sabent que el cap d’Estat no és elegit, sinó que el dicta pertànyer a una família, la dels Borbó. Així mateix, si parlem de meritocràcia a les generacions que venen darrere, hem d’explicar una realitat incòmoda per a aquest mite, els estudis dels familiars i els nivells de renda i riquesa condicionaran quasi per complet el seu futur, facilitant o dificultant les possibilitats. A Espanya, l’alumnat universitari amb pares i mares sense estudis

118

primaris és del 0,82%, mentre els que tenen pares i mares amb estudis superiors són el 42,67%. La influència dels estudis es troba arrelat directament amb el nivell de renda i riquesa, per la qual cosa, això suposarà pitjors condicions futures a nivell laboral. Segons les dades dels estudis PISA de l’any 2018, investigades per Save The Children, el 48,8% de l’alumnat pobre repeteix, mentre que l’alumnat ric repetidor és el 8,9%. Tot açò ve determinat per l’accés als recursos que faciliten la millora acadèmica: “L’alumne de classe de baixa renda té quatre vegades més possibilitats de no passar de curs que el de classe rica”. Així mateix, els autors de l’informe

Foto: El Pais

PUJAR EL SALARI MÍNIM INTERPROFESSIONAL (SMI) COMPORTA ATUR?

de Future Policy Lab afirmen que quan més elevat és el nivell de renda dels pares i mares, més alts són els dels descendents: “el 38,88% dels fills i filles que acaben en el top de l’1% venen de famílies que pertanyen al 10% més ric”. — La mà invisible que autoregula el mercat Aquesta teoria ve del segle XIX per Adam Smith i, difícilment, pot explicar la realitat dels mercats actuals com si d’una llei es tractara. Segons aquestes teories, les empreses actuen sense cap tipus de poder front als clients ni tampoc sobre la resta d’empreses, totes són iguals i els productes també, així com la clientela té total llibertat d’elecció i cap influència. Aquesta teoria de la competència perfecta és inexistent i deixa de tindre sentit en el moment en què, al segle XX, naix un coneixement empresarial que genera una nova àrea, com és el màrqueting, i que genera necessitats, com la compra

de l’últim model d’iPhone; però, a més, aquesta òptica tampoc té en compte que els mercats són imperfectes, ja que la suposada autoregulació del mercat parla d’una mà que no existeix i que posa d’acord a consumidors i productors com si d’un pacte es tractara. Però el que obvia la teoria és que les empreses en mercats oligopòlics i monopòlics controlen la producció i els preus, de manera que generen uns poders que els permet fixar uns preus per damunt dels quals els clients pactarien, encara que no tenen alternativa d’elecció i han d’acceptar si volen fer ús d’aquest bé o servei. No hi ha una mà invisible que coordine el mercat, sinó que hi ha unes grans corporacions que controlen la riquesa mundial i, per tant, els mercats de béns i serveis. Segons afirma l’economista Juan Torres, si tenim en compte que Forbes va publicar que les 2.000

empreses més grans del món acumulen 231 bilions de dòlars i tenint en compte que la riquesa mundial és de 450 bilions de dòlars, només 2.000 empreses acumulen la meitat d’aquesta riquesa. No hi ha una mà invisible, és ben visible qui controla el mercat. Altres mites ens queden per posar damunt la taula, com això de què la creació de diners genera inflació, que ha estat esmentada des de la crisi financera, donat que la creació milionària de dòlars no ha suposat inflació als EUA. Però el més important de tot és entendre que ni les dades es poden llegir de forma individual, perquè tenen diverses raons, ni les solucions tenen una única via. Aquest és el principal dels mites, l’Economia no és una ciència exacta, ja que depén de les ulleres que portes amb les quals veus la realitat segons el teu pensament. I tu, quines ulleres portes?

119

A BA LT TI RE BU S LL BATIBULLS

de records de Silla: Imatges i records

Josep Antich Brocal Cronista de Silla

120

a gran afició dels joves per les motos va quallar a Silla en dues associacions locals, la més antiga va ser la Penya Ralentí, formada a mitjan dels anys 50 en plena moda de la Lambretta i la Vespa, quan Gregori Peck passejava Audrey Hepbun pels carrers de la ciutat eterna en la pel·lícula Vacaciones en Roma. Tenim notícia d’aquesta penya per la participació benèfica en un programa de ràdio de La Voz de Alzira, l’any 1960, recaptant fons per curar una xiqueta malalta de leucèmia.

Salvador Magalló, J. Luís Escorihuela, Manolo Farga, José A. Zaragozá, Federico Lázaro, Julio Tormo, Roberto Bonell, Roberto Domínguez, José Martínez, Alfonso Fortea i Vicente Chanzá.

Poc després, la moda canvia i l’elegància assossegada de les motos de passeig decau en favor de les màquines més potents i sorolloses. A Silla, apareixen com a marques favorites Osa, Montesa i Bultaco, i també es forma una nova associació l’any 1959: el Moto Club Silla, presidida per Vicent Sòria, un entusiasta de la mecànica. De secretari, actuava el tio Paco Martín Aguilar, que aleshores regentava el bar Silla, on es reunien cada dijous després d’una bona fesolada.

En principi, van reunir 54 socis, els quals subsistien mitjançant rifes i loteries, ja que aleshores l’ajuntament no solia subvencionar aquestes activitats. No obstant això, en compensació a la prohibició expressa d’utilitzar el nucli urbà, els oferia un trofeu en el programa de festes i els permetia organitzar carreres, gimcanes i salt de longitud al camp de futbol, amb l’oposició dels futbolistes, que al·legaven el deteriorament del terreny de joc. La Coca-Cola aportava la megafonia, les tanques i els refrescs. Conta Abelard Giner Pera les dificultats que passaven en cada exhibició, ja que les motos eren de cilindrada i engranatge normals per poder circular per carretera, la qual cosa exigia trucar-les el dia anterior i, l’endemà, tornar-les a normalitzar per poder anar a treballar. Els cridaven de molts pobles on hi havia afició: Alzira, Alcàsser, Alginet, Catadau, Benissa,

Catarroja... on formaven part del programa de festes; s’enduien un trofeu, 1.000 pessetes per al club i els convidaven a una paella, d’aquesta manera, anaven assolint fama, ja que era tot un espectacle d’habilitat, risc i soroll. Tan il·lusionats estaven que al desembre de 1966, Paco Tormos el Beterano va filmar una gimcana amb una càmera de súper 8 i la va enviar a Madrid al programa de televisió Gran Premio que presentava Federico Gallo. Tres dies després, els van cridar per confirmar la participació, però en anunciar el programa una setmana abans, vingueren les reaccions: la negativa va ser de la mateixa federació valenciana, de la qual depenien, que els va recriminar la iniciativa. I la positiva vingué de la fàbrica Bultaco de Barcelona, que els va oferir cinc motos noves per

al concurs; també la casa Wynss els va obsequiar amb cinc equipatges de color blanc. Participaren José Luís Escorihuela Catalá, Miguel Castro Celda, Paco Tormos Peris, Abelardo Giner Zaragozá i José Simeón Alba i, en representació de l’ajuntament, acudiren Francisco Martín i José Andrés Llopis, aleshores delegat d’Esports. Televisió Espanyola va pagar 35.000 pessetes per als viatges i les despeses d’hotel. Filmaren la prova al pati del Cuartel de la Montaña i allò va ser tot un èxit d’expectació entre els veïns de Silla concentrats davant els televisors dels bars veient com les motos saltaven per l’aire més de 14 metres llençades des d’una rampa. El club es va fer més famós i la tornada al poble va tindre tots els ingredients: recepció de les

autoritats, banda de música, ofrena a la capella del Crist i un àpat al bar Silla. A partir d’aquesta avinentesa, es van independitzar de València i van programar tres carreres fixes cada any. Van estar actius més d’una vintena d’anys, fins que l’edat i les circumstàncies econòmiques ho permeteren. El trofeu que guanyaren a Madrid estava exhibit al bar Silla i, en dissoldre’s el club, segons estava estipulat, va passar a la casa del campió de salt, Paco Tormos.

121

L’Enramà de la murta

carrer les seues divinitats, especialment la custòdia de les sagrades formes en la processó del Corpus, considerada la més antiga i veritable “festa grossa” valenciana, una celebració oberta i participativa, ja documentada a la Crida del Consell de la ciutat quan manà adornar el seu trajecte mitjançant una disposició feta l’any 1355 a instàncies del bisbe Hug de Fenollet: 1

Despesa per tallar la murta. Any 1902

“Que empaliçen les parets de bells e richs draps e ornats de canyes ab verts e altres rams, adornen de seda les portades denejades, e agranen les davanteres de ses cases deixant los carrers endreçats e coberts de murta, e flors e altres verdejants ben olents de roses e taronger, en manera que los dits carrers estiguen apunts a honor e reverencia...”

Aquesta tradició que precedeix tots els anys a Silla la processó del Crist gaudeix de molta història, ja que, com tantes altres celebracions paganes, va ser incorporada pel cristianisme als seus rituals religiosos. En principi, van ser els romans els que generalitzaren el costum de cobrir amb flors i fulles de murta l’anomenat Campus de Marte (el Déu de la guerra), la ruta més cèntrica de la capital de l’imperi, la qual trepitjaven els legionaris quan tornaven victoriosos de la batalla per rebre l’honor de ser aclamats i rebuts per l’emperador. Aleshores, els caps de la milícia eren considerats uns herois als quals calia premiar amb una corona de llorer al cap. La cerimònia, carregada d’emoció i solemnitat, bé mereixia una catifa vegetal, que en ser trepitjada amb contundència per les càligues dels soldats en formació, enlairava un perfum molt singular: el perfum dels Déus de la victòria. Amb el decórrer del temps, l’església catòlica va assumir la mateixa escenografia a l’hora de treure al

122

No sols precedia enramar la murta, sinó també una diversa coreografia: cirialots, roques, personatges bíblics, nanos, cabuts, gegants (el rei, la reina i el gitano), precisament els mateixos que exhibim a Silla el dia del Crist. Tota una barreja d’al·legories religioses i paganes, danses mediterrànies com el ball de la Moma o altres encara més desconcertants per la seua connotació tragicòmica i 1 Arxiu Municipal de València. Manuals de Consells (1412 – 1707)

Any 1963. Raimundo, Abelardo Folch, Paquito Martinez “Baté”, i altres amics.

guerrera, on podem incloure la nostra Dansa dels Porrots. Antigament, a la matinada del dia del Crist, sis homes llogats per l’Ajuntament acudien en barques a la Devesa a segar les murteres i la flor de baladre, i una vegada arribats al Port, la transportaven en carros als magatzems de l’Arrossera. Al migdia, acompanyats dels familiars, cuinaven una gran paella al corral del Casino

dels Pobres i, després d’una bona becadeta a casa, al primer volteig de campanes ja tenien disposades les cavalleries, l’enflocat dels carros i els aparells de gala amb els quals calia abillar-les. D’aquesta manera, les quadrilles d’amics competien cada any en presentar els millors ornaments i fer l’enramà més generosa en tota la volta de la processó. El perfum vegetal estava tan present en la festa que, segons contaven els vells, a les finestres i a les balconades, sobre el mantó de Manila penjaven menats d’alfàbega i ramellets de gesmil, i les veïnes llençaven pètals de flors a la imatge del Crist. No obstant aquesta antiga tradició, les primeres notícies documentades expressament de l’enramà de la Murta a Silla apareixen a les acaballes del segle XIX. Es tracta d’una despesa recollida al pressupost municipal de festes de 1887, la qual assignava 165 pessetes en conjunt a: Los danzantes de los Alcides i los repartidores de Murta. En els pressupostos anteriors, les quantitats reservades a la processó del Crist van totes englobades, per això no sabem com es distribuïen les despeses. De la mateixa manera, en l’obra: Las Camareras del Cristo de Silla, del canonge Elies Olmos Canalda, evoca un passatge de la seua infància, aproximadament en la mateixa dècada de 1880, on també confirma la tradició de la Murta en aquella època. Sortosament, a hores d’ara encara mantenim aquell costum, però sense la vistositat ni els aromes

d’èpoques anteriors. No es fa servir fulla de murtera, ja que és una planta protegida i en perill d’extinció; al seu lloc, s’utilitza el ramatge del xiprer i el de tanca (que, per cert, causa moltes molèsties al calcer de les dones...)

Any 1962. Vicent Brocal, Fandos, Pepe Vedreño i altres amics.

Any 1968. José Antonio el Beterano, Pepe Mulet i Juan Garcia el Pericot al carrer de Sant Caralampio.

123

De futbol

El primer camp de futbol oficial va ocupar els terrenys adjacents a la carretera Fillola (actual caserna de la Guàrdia Civil), però com la gent accedia pel carrer de darrere (actual Mare de Déu dels Desemparats), el camp es deia oficialment «Campo de Luciano». El seu propietari, Rafael Ferrer Estellés, havia cedit provisionalment un guaret de 12 fanecades de forma gratuïta i tres anys després formalitzaren el lloguer a raó de 500 ptes./any a una quadrilla d’aficionats que formaren la directiva, signant el document: Melcior Riera Riera, president, Rafael Miñana Espuig, Elies Olmos Fortea i Antoni Iborra Espuig.

Si fem memòria, veiem que Silla sempre s’ha caracteritzat per ser un poble futboler. Els orígens del nostre club es remunten a la dècada dels anys vint, potser el 1927 quan apareix per primera vegada federat i adscrit en competicions oficials; no obstant això, hi ha referències anteriors jugant partits esporàdics als pobles del voltant, concretament a Sueca i Catarroja, que eren les poblacions capdavanteres en aquest esport importat pels anglesos. Aleshores, ja s’havia popularitzat del tot, quasi desbancant el tradicional joc de pilota valenciana i la boxa, que eren els habituals esports de masses en aquella època. La jovenalla jugava a qualsevol lloc, principalment a les eres, organitzats en penyes i fent servir balons artesanals fabricats de draps i cordells, fins que arreplegaven suficients diners per comprar un baló de reglament, tot un luxe que calia conservar. En un calendari de 1935, hem localitzat les penyes: Barba, Abisinia, Conill, los Tres Rivales, los Solteros, Mistela, Gorra, Lebrel, Poco Gasto, Desesperats, i el 13 de Cavalleria. Entre els jugadors, apareixen: Navarro (el Nene), Garcia (Llavata), Mirabet, Sebastià, Miano, Sarrión, Alba, Sañudo, Bou, el Suecà, Santos, etc.

124

Silla C.F any 1930 08 La Penya Barba

Després de condicionar el terreny de joc amb les mesures reglamentàries, va començar oficialment la trajectòria competitiva del Silla CF, enquadrat en la segona categoria regional, d’on tenim diversa informació dels resultats setmanals pels diaris de l’època competit amb el Favara, el Patraix, el Catarroja, el Norte, el Europa de Massanassa, el Picassent... Amb els noms més implicats, trobem: Paco Costa, Felipe el Cigronero, el Comadró, Morant, Pinyol, Mirto, Gomar, Rua, Hernández, Sarrión, Vallés, Bacardi, Miravet, Paco el Miano, Morera...

Durant la guerra, no va haver competició, ja que la majoria de jugadors estaven mobilitzats i el camp va ser utilitzat per l’exèrcit com a campament de pernocta de les tropes que es traslladaven en ferrocarril i feien parada provisional a l’estació de Silla.

Premsa

El 1941, una vegada aprovat el nou pla d’ordenació urbana que qualificava aquesta zona com a urbanitzable, el propietari decideix rescindir el lloguer, una decisió acceptada per Melcior Riera i Josep Bou, president i secretari del club, perquè així estava pactat en el contracte. No obstant això, la resta de la directiva els desautoritzava, iniciant-se una campanya popular contra el propietari amb l’argument de voler deixar el poble sense futbol. Això va suposar l’escissió de la Junta i l’inici d’accions legals per l’advocat de Ferrer, amb la implicació fins i tot de l’Ajuntament i de la «Delegación de Deportes» que dirigia el general Moscardó. Uns anys després, la justícia donarà la raó al titular permetent-li la urbanització dels terrenys, afectant com a càrrega una superfície de 2.600 m2 destinada a la nova caserna de la Guàrdia Civil, que fou expropiada pel justipreu de 26.000 ptes.

Equip del Molí de les Xiques, any 1952

125

El 1951, el camp de futbol va passar al carrer de Planells a l’anomenada era de Monato, de la mà del nou president Fernando Luz Mocaurets i Vicent Ferrer el Corretger. Més tard, el 1956, va tornar prop de l’antic emplaçament vora les vies del tren, al camí Fondo, on antigament es trobava la sènia dels Corralots, un espai ocupat actualment per l’Institut M. Sanchis Guarner.

Allí va estar més de vint anys, però posteriorment es va traslladar al sud del poble, també vora via, a la sènia de Godofredo, lloc on romandrà fins que l’any 1980 es va reubicar al Camp del Saladar, que va ser condicionat pel club durant la presidència de Juan Nieto en un intent de deslligar-se de la tutela municipal. Però aquest allunyament va perjudicar l’assistència de públic, per la qual cosa l’Ajuntament va decidir la construcció d’un nou terreny al Poliesportiu Municipal inaugurat l’any 1993. Quant a persones vinculades al club i els jugadors del nostre poble, podríem omplir una pàgina sencera donant noms de gent que va fer del futbol la il·lusió de la seua vida, treballant gratis i en alguns casos soltant diners de la butxaca. Per posar un exemple, recorde de quan jo era jove: Vicent Ferrer el Corretger, Elies Olmos, Felipe el Cigronero, Pepe Bacardi, el tio Mocaurets, Valentinet, el tio Peiró, Follo, Rafel Fortuny, Pepe Domingo,

126

el tio Panxaverda, el tio Tarín, el Palaco, Abelardo Simeón, Molina, Pepe Riera, Roberto Rozalen, i Antonio Xarpeta, l’animador oficial... Una gent incondicional que esperava ansiosament el diumenge per animar el club allà on anara a jugar.

Silla CF Any 1970. El Sagal, Peiró, Tarin, Vicent Sargues, Walter, Magalló, Bonell, Paquiu, Julio Llavata Navarro, Benito Floro, Vicentin, Torres, Castaño i Arturo Gorris

En les plantilles del Silla es van formar molt bons jugadors que, en diverses èpoques, pogueren fitxar per equips de categoria nacional, com Vicent Morera, Manolo Cabello i Emilio Garcia Faubel al València CF o Vicent Amigó al Barcelona. Javi Moreno a l’Atlètic de Madrid i la Selecció Nacional. Sañudo i Paco Ballester al Llevant. Pasqual Ballester al Badajoz. Salvador Gomar al Múrcia, etc., o Benito Floro, que va entrenar el Madrid i encara continua actiu a l’estranger. Amb aquest passat carregat de tradició futbolera, no és d’estranyar que, amb constància, il·lusió i sacrifici, les generacions noves puguen arribar encara més lluny.

127

A BA LT TI RE BU S LL SOLS tu

Ángela Sevilla Gutiérrez Fallera de la nostra comissió

128

ull dirigir-me a tu. Sí, a tu, estimat lector. Tu, que ara estàs llegint aquestes paraules. Unes paraules que naixen de l’esperit d’un ésser humà que té la capacitat de poder escriure. Diuen que la història va començar quan aparegué l’escriptura. Al segle XXI, ens pareix tan normalitzat i tan senzill escriure que molt poques vegades donem el sentit i la importància que poden tindre les paraules. Però, en aquell moment, va constituir un punt d’inflexió a la vida de la ciutadania. Llavors, què seria de les lletres sense un lector que les llegira? Per això, crec que els moments més significatius de la vida dels escriptors i escriptores són les disposicions per fer arribar històries viscudes o fictícies a tot aquell que anhele traslladar-se a un món més enllà del seu. I tu n’eres un. Eres persona que ambiciona tresors imaginaris de llegendes perdudes, que cerques cabdals de cròniques ambigües o, simplement, documents històrics mitjançant novel·les.

T’asseus, agafes, o no, les teues ulleres, sents silenci, pot ser que tingues necessitat d’escoltar música de fons... O simplement vas d’anada o tornada cap al teu treball; estàs extenuant, amb desig de trobar una excusa per acostar-te prop d’alguna cosa que puga calmar la teua ànima. Un bon llibre, una bona lectura pot ser la millor salvació. I sols tu, lector o lectora, donaràs subsistència als relats d’aquest que escriu. Perquè, quan obris un llibre (pense sempre en paper), un cor comença a bategar insistentment. Sols et demane una cosa, no dubtes mai que els teus ulls i la teua imaginació són únics davant de qualsevol història; sols tu pots i tens la competència per mantindre amb vida les paraules d’un ésser que viu per contar-te el que sent. No dubtes mai que, amb tu, l’escriptura continua fent l’enriquiment de la humanitat. Tu fas que les meues mans atorguen el plaer de convertir la meua ment al teu voltant.

uan em desperte i no estàs, el meu cos tremola davant la teua absència. Ha sigut massa el temps sense mirar-te i no puc deixar de tindre la necessitat de tocar les teues mans. Te’n recordes dels nostres inicis? Mai, ni en els meus millors somnis, podria imaginar un món sense tu. Tot ho teníem en contra, l’edat, la distància, la família i, com no, les nostres arrels. Tu de l’oest i jo del Mediterrani. Era impensable unir els nostres camins, però ho vam fer. El destí va fer de les seues, les hores començaren anant i la història i la literatura donaren pas a la novel·la més vivencial possible. Un trasllat a la teua ciutat, un alumnat comú, les ganes de canviar el nostre voltant van establir les bases de la nostra relació. No volien res més, una mirada, una paraula i tot estava dit i entés. Tu, major que jo, i jo, desitjant ser el teu esperit de la nit. Manifestacions, tertúlies, eixides, sopars, capvespres, tot en comú. La nostra manera d’entendre la vida desafiava qualsevol intent de corrupció ideològica.

Aparegueren punts d’unió, inclús un intent d’escriure un llibre, almenys un assaig. Dos anys de somnis complits. Però el passat sempre torna. L’escenari canvià per complet, des de la meua terra imaginaven la meua tornada a casa, ella estava esperant-me. Un terratrémol de sentiments trobats furtaren el paradís on t’havia descobert. Les presses aparegueren i jo havia de decidir. Un pas cap a l’est o un pas cap a l’oest. Trencar murs no era la meua habilitat, sempre havia estat on havia d’estar i no era gens fàcil allunyar-me indefinidament de la meua mar. Borratxeres intel·lectuals donaven vida a les eternes i intenses nits. El caos, l’eterna qüestió de l’essència, de la veritat, eixa criatura que ho té tot sense tindre res i jo vivint al meu món de llibres, aus i textos. Aquell era el dilema fonamental. El desafiament estava complit i la llum de la lluna plena tenia tan sols els teus ulls. No hi havia res més a dir.

Microrrelats

AVANT

129

B At I B ULL L

Falla reis catòlics 2024 Silla 130

131

Talentia

de FOTOS

MOSAIC

Enhorabona a la nostra fallera Maria i el seu marit Saül, que es van casar el passat 20 de maig

132

Els nostres fallers Isabel i Sergio es varen casar el passat 1 d'abril. Enhorabona!!! La nostra fallera Miriam i el seu marit Dani es van casar el passat 16 de setembre. Que sigueu molt feliços!!!

133

134

135

A VA IX SE I R

AIXÍ VA SER... Les Falles de 2023

Lara Sahuquillo Huerta Fallera Major 2023

136

ncara recorde quan vaig escoltar per primera vegada com em nomenàvem com a Fallera Major els meus cosins Joana, Iciar i David a la meua proclamació, un regal que sempre tindré dins de la meua memòria. Eixe dia va ser l’inici del meu tan esperat regnat. Un conte de fades on tota princesa és la seua protagonista. Perquè tots els nostres somnis es poden fer realitat si tenim el coratge de perseguir-los. I quina raó ha tingut Walt Disney, perquè si podem somniar-ho, podem aconseguir-ho. El 12 de novembre de 2022 vaig ser presentada com a Fallera Major del 2023 de la meua volguda comissió. Ja era realitat, em van posar la banda gravada amb lletres d’or i ara sí que començava a fer-se realitat el meu somni. Saül, el meu president infantil, va ser l’elegit per

apujar-me la banda que tant desitjava. Va ser una nit màgica plena de sorpreses i emocions. Enfront de les Torres de Serrans, asseguda al tron daurat de la Fallera Major de València, vaig saludar a tota la gent que em va acompanyar aquella nit tan màgica per a mi. L’endemà, va ser el torn dels meus xicotets infants: Saül i Maia, els xiquets que s’han guanyat un trosset del meu cor este 2023. Va ser una vesprada única i emotiva. I ara sí que estàvem els quatre preparats per a les Falles del 2023.

Han sigut caps de setmana molt intensos, mesos d’actes, proclamacions, sopars, presentacions, arreplegades, més i més actes... I amb l’1 de març, va arribar la Cavalcada del Pregó, on Maia, Saül i jo gaudirem com a xiquets! Ens deien que este acte era un dels més divertits que hi havia al regnat i, la veritat, tenien tota la raó!!! A la carrossa, també es van muntar Tomàs i Paco per ajudarnos, perquè les nostres mans no donaven a tant de tants joguets i confeti que dúiem per donar a la xicalla del poble. Recorde com març anava agafant la seua forma, la primera vegada que vaig baixar al casal i ja estava el carrer tallat i muntant la carpa, berenars infantils, l’artista faller portant els monuments a la porta del casal, la música i fins i tot el moment exacte que em varen dir que entrara a la carpa amb

els meus xiquets, on hi havia una pancarta gegant de nosaltres quatre, els representants del 2023. Va ser una sorpresa inesperada que ens va agradar molt. El primer tro de bac estava a punt d’esclatar... El dia 15, la nit de les albades, acompanyats pels músics, anàvem tota la comissió ballant, cantant, pels carrers cap a la plaça del Mercat Vell. Cantàrem, botàrem i gaudírem com a infants, va ser una nit inoblidable. El dia 16, celebràrem el meu sopar, on estaven esperant-me a la porta de casa amb una genial batucada que ens acompanyaria fins a la porta de la nostra carpa. Gràcies a la meua família i a tota la gent hi va participar i va fer que aquella nit fora perfecta. Gràcies per fer-me feliç. El dia 17, dia dels premis. Un dels millors dies que recorde de la meua

setmana fallera, és inexplicable la sensació que vaig tindre en rebre i eixir amb els premis al balcó de l’Ajuntament del nostre poble, veure a tota la gent allí baix, ballant i cantant d’alegria. I després, la cercavila dels premis, on passejàvem els nostres premis per tot el barri. Va ser un dia de 10, immillorable. Va arribar eixe dia que véiem molt lluny, el 19 de març, i amb ell la missa en honor a Sant Josep. Vaig anar a casa a canviar-me i ficar-me el brussó per a dinar i, després, la cercavila boja, on recorde que vaig cantar, ballar i botar com si s’haguera d’acabar el món, perquè estava trista, perquè ja es veia el final. LA CREMÀ, la nostra cremà, eixa que sols nosaltres pensàvem que no arribaria mai i sí, eren les 21.30 h i estàvem cremant la falleta infantil.

137

Ves a casa, canvia’t i torna’t a canviar. Així em vaig passar tot el dia... Però a les 23.30 h, em vaig vestir a casa de la iaia Carmen per última vegada i per a cremar la nostra falla gran. Mai havia recordat una cremà tan trista com esta, quan estàvem elegint els ninots que volíem cadascú, fentnos fotos, Saül ajudant a llevar les coses i posant la traca... Estava en un estat de xoc, no era conscient que açò ja acabava. Amb el micro a la mà, vaig dirigir-me a la meua comissió i a tota la gent que havia estat al meu costat durant esta meravellosa aventura. Veure les flames com s’endinsaven en el cor de la nostra falleta va ser ací quan, per fi, el meu somni era complit i fet realitat. M’agradaria aprofitar estes pàgines per a donar les gràcies a tota gent que ha estat al meu costat durant este any. En primer lloc, als meus acompanyats, Saül i Maia, per ser uns xiquets únics, per ser còmplices i créixer al meu costat, per les rialles i els moments tan divertits que hem tingut durant este any, gràcies per fer-me gaudir amb vosaltres i per ensenyar-me a veure les Falles des de la infància, per les abraçades, per ser dos xiquets amb un gran cor. Per obrir-me les portes de les vostres meravelloses famílies: Raquel, Tania, Paco i Tomàs, gràcies per estar sempre al nostre costat, per consentir-nos i per tot el que heu fet per nosaltres. Hem creat una família fallera per a sempre. Tomàs, el meu president. Gràcies per fer-me gaudir d’unes Falles

138

inigualables al teu costat, Gràcies per no soltar-me mai, per cuidar-nos, consentir-nos i per la teua plena confiança en nosaltres. Per tot eixe treball i esforç que no es veu... Perquè has sigut la metxa perfecta per a cremar València junts i, eixe record, jo et promet que el guardaré dins meu per sempre. Gràcies per ser tan gran president. Ací tens una amiga per a sempre. A la meua comissió. Una comissió lluitadora, incansable. És inexplicable el que feu sentir, gràcies per ser sempre casa. Gràcies per omplir el casal de felicitat i alegria, i per haver compartit amb nosaltres estes Falles tan desitjades. I per finalitzar, a la meua família. Gràcies per demostrar la unió que tenim en cada moment viscut, no em deixeu sola mai. Als meus pares, perquè sense dubte res d’açò haguera sigut possible. Però sobretot a ma mare, gràcies infinites per ser i estar, per ser eixa fada protectora que fa realitat els meus somnis i per fer d’este somni un somni compartit. Vos vull! A la meua parella, la meua octava meravella, la persona que m’ha ensenyat que quan les coses es fan amb amor, sempre es guanya. Gràcies per endinsar-te al món de les Falles com mai ho hagueres imaginat. Per ser eixe suport fonamental a la meua vida. Per deixar-me somniar i fer-ho junts. Per la teua ajuda i per tot el que fas per mi. T’estime. Hi ha moments en la vida que són especials per si sols, però compartir-los amb les persones que vols els converteix en moments inoblidables. Sense més ni més, gràcies de TOT COR a les persones que han estat al meu costat durant este any. Perquè el vertader regal són totes les persones que s’han creuat en el camí i totes aquelles que han estat de la meua mà de principi a fi. Eternament agraïda. Martín, Claudia, Sílvia i Tomàs, vos desitge unes Falles plenes d’alegria i de felicitat. Fins sempre, 2023! Lara

139

SA Lu da

SALuda

del PRESIDENT Falla reis catòlics 2024 Silla

stimats fallers i falleres, veïnat i amistats,

Un any més, tinc l'honor de dirigir-me a vostés com a president de la Falla Reis Catòlics. En poc més d'un mes, finalitzarà un any de treball per a les diferents delegacions de la comissió, les quals han sacrificat moltes hores de temps lliure i familiar a fi de fer presentacions, llibret, organitzar festes durant tot l'any, preparar la setmana fallera i cadascun dels diferents actes perquè tot estiga a punt fins a l'últim detall. És per això que, des d'ací, vull agrair a la comissió i a la junta directiva l'esforç, la dedicació, la il·lusió i les ganes que han demostrat en la realització d'aquestos projectes. Una altra ajuda molt important que tenim en la falla és la dels nostres col·laboradors i

140

patrocinadors. Persones i cases comercials que sempre estan quan els demanem ajuda a pesar de les dificultats i que, amb les seues aportacions, fan possible que aquest llibret estiga en les vostres mans. Moltes gràcies per un any més confiar en nosaltres. Aquest any serà molt especial per a les persones que ens representaran en les Falles 2024. Silvia, Martin i Claudia, ha arribat el vostre moment, en el que compartirem amb vosaltres i les vostres famílies aquesta il·lusió fallera. Gaudiu al màxim de cada acte, ja que ens esperen moltes alegries i molts moments màgics. Estic segur que tant per a nosaltres com per a la resta de la nostra comissió ens esperen unes Falles inoblidables. Ja estan ací les Falles, una festa que és molt més que una setmana de tirar coets, fer soroll, tallar carrers i plantar falles i cremarles. Malauradament, aquesta és la visió, el batibull, que molta gent té de les Falles, i que en molts casos,

a més, també les menysprea. Som una festa patrimoni de la humanitat gràcies al treball altruista de fallers i falleres que mantenen la nostra cultura i les nostres tradicions, motiu pel qual hem d'esforçar-nos per donar-ho a conéixer en l'entorn més proper. Estic segur que, si les persones que ens critiquen saberen només la meitat del que fem, l'opinió sobre nosaltres canviaria a millor. Nosaltres tan sols tractem de fer festa i gaudirne amb responsabilitat, intentant no molestar molt a qui no vol integrar-s'hi, aportant el nostre granet d'arena perquè les Falles siguen les millors festes del món. Per acabar, des d'ací voldria convidar a tot el veïnat i a tot el poble a gaudir d'aquestes Falles. Les portes del nostre casal estaran obertes per a tots aquells que vulguen compartir i viure la festa amb nosaltres. Espere que passem unes bones festes falleres, s'acomiada el vostre amic.

2024

President

Tomás Palomares López

141

VE SO R S VERSOS

a la FALLERA MAJOR Falla reis catòlics 2024 Silla

142

ascotilla, t’has fet gran! Es nota perquè ja no et diuen diminutiu castellà que ara ens faria riure.

Ara ets mestra d’Infantil, puix que els nanos t’enamoren, comparteixes gust pueril: els dibuixos t’apassionen.

I, després, el ressopó, altre que també esperes, una molt bona afició per fer nits llargues, lleugeres.

Començares en la falla molt xiconina portant, d’entre tota la xicalla de la banda, l’estendard.

Viatgera infatigable, reportera singular, lectora incommensurable, fan d’Oreja i Amaral.

Seràs la nostra regina amb el president Tomás, lluiràs com perla fina i sempre ho recordaràs.

Prompte passares de ple a formar-hi part tocant un tamboret xicotet que ja estaves dominant.

Fotogènica model, t’encisa pompa i brillar com ho fan Barbie i Ken, Mickey i Minnie: enlluenar.

Assisteix a tot en Falles, que l’any passa en un sospir, alegria, humor, rialles i, en el tendal, a gaudir.

Tots i totes et volien, t’estimaven des del cor, perquè, en el seu fons, sentien els tocs de fallera major.

Amiga dels seus amics, festera com la primera, valenta sense embolics, però, sobretot, fallera.

Mascota, no, mascotilla, la menuda del tambor, ets Silvia, forta i senzilla, nostra fallera major.

La banda acabà fa temps, però encara hi ha records i, en el cap, la idea tens de tornar a fer acords.

Quan vinguen a les albades, ho disfrutaràs molt bé perquè, dels actes de Falles, és dels que t’agraden més.

Maria Amparo Pina Alcañiz

2024

Faller Major

Silvia Esquivel Murillo

143

VE SO R S VERSOS

al PRESIDENT infantil Falla reis catòlics 2024 Silla

144

artín, has arribat caient en bon peu a la comissió, en un any tu ets president amb moltíssima il·lusió.

Violeta, el seu color, d’eixe, li han fet el tratge, que lluirà com tresor durant el seu falleratge.

No podien triar millor entre tots els infantils representant portador de les virtuts més gentils.

Li encisa eixir de viatge, i si és a Colòmbia, més, per això fa l’equipatge, està llest en un no-res.

Inquiet, però responsable, cuida els amics i germans, actitud molt estimable que aporta sense descans.

Perquè allà està la família de la mare, colombiana, que per les noces s’afilia a ser també valenciana.

Dels esports, ell prefereix el karate i el frontó, i quant al cine, gaudeix veient les pel·lis de por.

Seràs un bon president, tens innates qualitats que, amb les que vas aprenent, ens faràs bocabadats.

En referència a la festa, tot el mes de març li agrada, encara que el menys d’aquesta és vore la falla cremada.

Aquest any estarà marcat per la teua galania, dolçor, expressivitat, distinció i senyoria.

Maria Amparo Pina Alcañiz

2024

President Infantil

Martín Romeral Chamorro

145

VE SO R S VERSOS

a la FALLERA MAJOR infantil Falla reis catòlics 2024 Silla

146

laudia, el teu nom preveia que estaves predestinada a ser important un dia i, per tots, ser admirada.

Si guanyar a tot t’agrada, també tens molta afició a viatjar en caravana a qualsevol excursió.

No sols el nom influïx per a ser enxisadora, ets tan preciosa per dins, el mateix que ho ets per fora.

La Mediterrània mar és el teu primer destí, perquè ja dius, com Serrat, que tu nasqueres ací.

Sembles una emperadriu com tu homònima romana, captives com una actriu de l’escena sobirana.

D’abans de nàixer, fallera, sabies als quatre anys que series la senyera de les infantils enguany.

Al mes de març, tu nasqueres, volies vore la falla, puix tantes ganes tingueres d’estar entre la xicalla.

Per tu, la presentació és l’acte que preferixes, amb l’ofrena i proclamació seran tres records que unixes.

Sou família d’esportistes, del ciclisme, practicants; guanyes en curses o pistes quan vas de participant.

Disfruta a muntó enguany perquè serà inoblidable; el vint-i-quatre, el teu any de regina insuperable.

Maria Amparo Pina Alcañiz

2024

Fallera Major Infantil

Claudia Monge de la Encarnación

147

LA NOSTRA

FALLA GRAN ARTISTA: Álvaro Guija

148

149

Explicació de la Falla Gran

Batibulls Autor: Tomás Palomares López

atibulls fallers

Com en el famós mite d’Atlas, aguanta ben ferm el faller tots els batibulls de la festa que tot el món vol fer. Uns diuen: les Falles són fatxes, festa casposa i antiga, on la coentor s’imposa i no canvia en la vida.

atibulls

Altres que si som uns bufats i que sols ens agrada beure, fer escama als envelats i a cap autoritat creure.

Un any més estic ací, torne a fer el guió i, de la falla que plantem, vos faré l’explicació.

Els uns i els altres s’enganyen, com vos podeu imaginar, ja que la festa és molt més que estos tòpics de cunyats.

Enguany, en la nostra falla i també en el nostre llibret anem a desmuntar, un a un, mites i batibulls sencers.

Som una festa del poble, de cultura popular que respecta i integra a tot el que es vol arrimar.

Perquè un batibull és això, un mite o creença popular que tot el món es creu, però que ningú ha demostrat.

Són les nostres comissions una gran família fallera que tenen, en el casal, la llar que tot el món anhela.

Com en el vol d’Ícar, cal intentar planejar per no volar massa alt i algun veí molestar ni volar massa baix i que ens puguen apedregar.

Replantejar-te el que creus com un dogma celestial és, moltes vegades, urgent per conéixer la realitat.

Treballem al llarg de tot l’any donant vida a la barriada, mantenint les tradicions i gastant una milionada.

Si tots la llei compliren tal com fem els fallers, segur millor aniríem en el poble i el país sencer.

Així que obri bé els ulls i llig amb molta atenció per saber si, de la veritat, estàs o no en possessió.

Els músics, els fallers artistes pirotècnics i els floristes, i com no indumentaristes, saben que les Falles complixen.

Així que, ja sabeu, si sentiu algú de Falles estralejar, podeu enviar-lo, ràpidament, a fer la mà o a cagar.

150

I del tema dels permisos, no em feu a mi parlar, cal fer moltes filigranes per, la llei, complir sense dubtar.

luites generacionals

Les joves i els joves d’ara no sou com els d’abans és una frase molt dita que, segur, et sonarà. Moltes vegades hauràs vist dos generacions discutint per vore quina de les dos és millor poder decidir.

La discussió inclou molt àmbits que pugueu imaginar per debatre moltes hores sense a cap acord arribar. Nostra música era millor, hui no se sabeu divertir són alguns dels arguments que se solen esgrimir. Actualitza’t un poquet! T’has quedat en els noranta! Quin iaio més cabut! diu la jove dominanta. Parla’m amb més respecte, quina poca educació, en la meua època, ja t’hagueres endut més d’un bufetó. Eixa època que dius és quan Franco era corneta, on els mestres deien ben altius la lletra, en sang, entra? En eixa època que dic, als catorze anys, ja treballava, i, a la nit, estudiava, i no feia com vosaltres estar tocant-me la fava.

No tenia el que teniu, però cada dia sopava i apreciava molt les coses que, quan podia, comprava. Que ara teniu moltes coses i no sabeu apreciar res ni sabeu ser feliços, sempre vos en fa falta més. Torna-li la trompa al xic! eixa cançó ja la sé, que no feu més que repetir sempre els mateixos hits. I ara, deixa que et faça una foto per a Instagram que, en eixa cara que fas ara, segur que ixen molts likes.

151

atibulls de la salut

Un altre tema recurrent per a batibulls diversos són assumptes de salut que ens deixen sorpresos. Si, per casualitat, d’algun os t’han operat, ara predius les pluges com un satèl·lit meteosat. Em fan mal els genolls, va a ploure ja voràs! i és fort que, al cap de dos dies, el pronòstic has encertat! Els que s’enduen la palma amb total rotunditat són els batibulls que diuen al voltant de l’embaràs. Que si estàs guapa és xiqueta, que no vages al gimnàs, no et fiques nervioseta que al xiquet li ho passaràs! I si parlem dels antulls, ací tu ja me diràs, has de menjar xocolate o naixerà amb el nas tacat. Però, en temes de salut, no juguem a endevinar i deixem-nos de creences, ves al metge si estàs mal. I no penses, ignorant, que, per cinquanta euros al mes, un segur privat et curarà sense tindre més interés.

152

Que quan no sigues rendible, t’enviaran a fer la mà, i tornaràs al teu metge en les orelles acatxades. Cal que cuidem i defensem la nostra pública sanitat, que és la que ens curarà quan tinguem necessitat. Pressionem els polítics perquè invertisquen diners a cuidar-nos a nosaltres, que és el que ens dona interés. Que a la primera que poden, ens deixen a tots penjats, ja que ha desaparegut i pareix que ens han pispat els diners que hi havia per al nou centre de salut programat.

atibulls gastronòmics

Per què del món del menjar tots podem opinar i creure’s els batibulls sense res comprovar? Com ací no es menja a cap lloc, diguem sense contrastar, i soles de l’estranger havent la pizza provat. Segurament, és de veres, ací tenim bon paladar i menjars fet per nosaltres que no podem oblidar. La paella, l’allipebre, l’arròs al forn i l’esmorzar són plaers valencians que podríem exportar. Però, per parlar tan rotund, el que cal és experimentar i tastar altres menjars per poder-se assegurar.

Tenen un gran problema que els metges han diagnosticat, és un ego-madrid-centrisme digne de ser estudiat.

En canvi, en altres terres, pareix que ho tenen tot clar, són el centre d’univers i ho diuen sense ruboritzar.

Un altre ego paregut que podem encontrar és el dels xefs famosos que es creuen, per Déu, triats.

Si preguntes a un madrileny, voràs el que és “flipar”, apropiar-se el que no és d’ells se’ls dona fenomenal.

Ves a espai si algun dia vas pels seus restaurants, que et trauran els xavos i eixiràs desmaiat.

El millor polp, el de Madrid; la millor paella, la de Madrid; el millor pantumaca, de Madrid; la millor favada, de Madrid.

Per molta pompa que fiquen en molts dels seus plats, l’estómac és molt llest i difícil d’enganyar.

153

l batibull de formar-se

En esta vida, formar-se és un batibull molt gran, perquè hi ha moltes opcions i no saps quina triar. Has d’estudiar molt Per a algú arribar a ser, diuen els nostres majors, ja que ells no ho pogueren fer. Però la realitat és crua en el món laboral, ja que molta gent ocupa llocs de treball pels quals estan sobrequalificats. Moltes persones en carrera t’atenen en normalitat en supermercats, hotels i en més d’un restaurant. Poden pensar perfectament: Què és el que he fet mal? Treballant ací, desmotivat, després de tot el que he estudiat. Tenim la generació d’or, la que està més preparada, però no tenen cabuda en el mercat laboral.

154

Moltes vegades, el futur no està en la universitat, també hi ha cicles formatius on ixes especialitzat.

Cal trobar el teu lloc i buscar l’oportunitat en el que t’agrade i tinga ocupabilitat.

Al final, no tot el món ha de ser doctorat, ja que aquest mercat no està tan demandat

Però, faces el que faces, esforça’t i treballa dur, complix i sigues seriós, i faena, en tindràs, segur.

“Un filtre d’Instagram no tapa la merda que veig a través dels meus ulls.

n món d’aparences

És un món d›aparences el que vivim en l’actualitat, on importa el que de tu pensen, encara que no siga la realitat. La gent es preocupa en vore la superficialitat les fotos d’Insta i Facebook, i vore què han comentat. És un món d›aparences, cruel i descarnat, que et rebutja en Tinder i no et fa un match. Un món de retocs plàstics bòtox, filtres i Photoshop per estar sempre perfecta ficant bona cara a tots. Com canten Oques Grasses, el que importa de veritat es vore dins del cor com som en realitat.

El vostre postureig el veig d’una hora lluny, tot l’any esperant que arribe el juny per pujar les fotos en banyador que et vas fer de vacances a la platja de Cancun. Diguem que comentes i et diré com ets, s’escapa la vida en pantalles de leds, veig persones buides com compren somriures, venent trossets de la seua ànima a pes. Em donen igual tots els teus seguidors si darrere seu amagues tantes pors, si intentes pintar el món amb un sol color, si darrere els penjolls d’or es veu el llautó. Potser havíem set més normals però ens és igual, som on hem de ser, som com hem de ser. Per fer el que es vol s’haurà d’anar a contracorrent, ja ho saps prou bé. Me la sua que tingues més likes i que et tires fotos a llocs cars. M’agrada quan brilles, quan ets de veritat, quan portes la cara, la creu i molt gas.”

155

EN VI T ST R A ENTREVISTA

a la FALLERA MAJOR Falla reis catòlics 2024 Silla El 2024 serà l’any més especial per a Sílvia, la nostra Fallera major. Fallera des de xicoteta de la nostra comissió per fi ha arribat el seu moment, i podrà acomplir el seu somni de ser Fallera Major. — Conta’ns un poc de tu. Tinc 30 anys, treballe en una escola infantil pública i també estic opositant per a mestra d’educació infantil. Tinc un gatet que es diu coco i una gosseta que es diu lola, i són molt importants per a mi! — Com et consideres? Soc una persona afectuosa, intel·ligent, valenta, lluitadora, em considere infantil, tal volta perquè treballe d’això, treballadora, sensible, indecisa, extravagant, m’encanta el que és pompós, la purpurina, les plomes, el color! Em considere amiga dels meus amics, sempre intente ajudar-los, soc festera i estic enamorada del meu treball, soc mestra per vocació. — Practiques algun esport? Sí, faig crossfit. — Què t’agrada fer en el teu temps lliure? Eixir amb les meues amigues, llegir, viatjar, fer tiktoks i la fotografia. — Quin tipus de música t’agrada escoltar? M’agrada tot tipus de música, però sobretot reggaeton per a ballar amb

156

les meues amigues. Els grups que més m’agraden són amaral i la oreja de van gogh. — Quin és el teu color preferit? En tinc dos: el rosa claret xicle i el blau turquesa, però he de dir que m’agraden tots els colors, m’agrada tot el que siga colorit. — Alguna sèrie, pel·li, llibre o joc que t’agrade molt? M’agraden els dibuixos o pel·lícules de disney, per exemple. M’agrada llegir llibres romàntics però amb comèdia, com els d’elisabeth benavent. — Des de quan eres fallera? Soc fallera des de l’any 1997. Els meus pares no ens van apuntar ni a la meua germana ni a mi en un principi, però jo vaig dir a ma tia que volia ser fallera i ella ens va dir que ens faria els tratges, llavors, ma mare es va veure un poc obligada a apuntar-nos. I vaig començar tocant en la banda de cornetes i tambors de la falla, era la més menuda de la banda, tenia 8 anys i el tambor era quasi més gran que jo! — Tens algun record de quan eres menuda en la falla? Tinc molts bons records però el que més és un que estàvem el meu amic Hèctor i jo en una presentació en el coliseu, ja asseguts darrere de les cortines, esperant que s’obriren, menjant llepolies els dos. I també

recorde quan ens disfressàvem i passàvem per la passarel·la de taules que féiem per a desfilar. — De tots els actes fallers, quin és el que més t’agrada? I el que menys? Jo diria que el que més m’agrada és la nit d’albades. El que menys m’agrada, jo crec que el besamans. — Quin acte de tots és el que més esperaves o esperes que aplegue? La presentació. Volia saber el que se sentia en estar allí dalt i no em va defraudar, estava molt il·lusionada i emocionada. També espere amb moltes ganes la setmana fallera perquè soc una persona que sé que puc gaudir molt de les falles, perquè em sent molt acompanyada i això per a mi és molt important, i també l’ofrena de valència, esperem poderhi anar. — Parlem dels teus tratges. Els colors que has elegit són els que tenies en el cap o vas anar canviant d’opinió? El primer sí que era el que jo tenia present, perquè jo buscava un color roig i el segon vaig veure la tela i em vaig enamorar d’ella, si no, tal volta me l’haguera fet rosa claret. — Què diries a la teua comissió? Estic molt agraïda per tot el treball que hi ha darrere de cada acte, estic molt a gust i som com una família, que això es valora molt. — Què diries a la gent que no és fallera perquè s’apunte a la falla? Que som una falla que acull tot el món, que ens ho passem molt bé i prioritzem passar-ho bé abans que altres coses, i crec que en esta falla es dona a la gent l’oportunitat de viure esta festa!

Silvia Esquivel Murillo

157

JC 158

JUNTA DIRECTIVA Presidència Tomàs Palomares López Vicepresidència Protocol Mónica Rubio Monfort Vicepresidència Infantils Raquel Esteban Cabello Vicepresidència d'Igualtat Virginia Costa Pina Vicepresidència Falles Francisco Ruiz Soriano Vicepresidència Organització José Rafael Peris Marco Jaime Gil Navarro Vicepresidència Festejos Christian Miguel Alonso Mallon Vicepresidència Casal Eduardo Ferri Marín Vicepresidència Pólvora Juan Francisco Talavera Martínez Vicepresidència Activitats Diverses Salvador Romero Escandell José Aladino Rubio Molina Secretaria Begonya Garrido Picher Vicesecretaria Tamara Parra Guillem

Delegació d’Organització Alejandro Alonso Mallon José Ramón Antón Gilabert Rubén Reviejo Herreros Tresoreria Juan José Ballester Tamarit Lidia Garrido Tinajo

Delegació de Quotes i Loteries Miriam Garrido Tinajo Alejandro Sellés Vila

Delegació de Festejos Ainhoa Carrasco Cerda Alexia Francés Olmo Mario Llácer Esteban Andrea Gutiérrez Alfaro Aaron Jiménez Esteban Estela Llácer Francés Azahar Merino Fluixa Tomàs Palomares Rubio Alba Tomàs Domingo

Delegació de Llibret María Escriba Satorres Tamara Parra Guillem Lázaro San Miguel Bravo

Delegació d'Infantils Candela Domínguez Rodríguez Ruth Gastaldo Aznar Estela Hurtado Ortega Iraia Jiménez Esteban Sandra Martínez Díaz Maite Martínez Martin María Amparo Navarro Bello Sarah Navarro Forner Alba Ortega Martínez Lorena Puchalt Forner Arantxa Puerto López Lara Sahuquillo Huerta Ángela Sevilla Gutiérrez

Delegació de Dansa Mari Carmen Francés Montagud

Delegació de Protocol José Ignacio Alfaro Torrillas Jorge Arcis Burgos Virginia Costa Pina Yolanda Garrido Cifuentes Maite Martínez Martin María Amparo Navarro Bello Amparo Ruiz Soriano Sara Talavera Guillem

Delegació de Presentació Mari Carmen Francés Montagud Alexia Francés Olmo David García Muñoz Estela Llácer Francés Carmen Olmo Rubio

Delegació d'Activitats Diverses Carlos Baviera Rodrigo José Luis Ortega López Sergio Puerto Da Silva Delegació de Play-Backs María Buges Serrador Arantxa Carbonell Guerrero Delegació de Casal José Ignacio Alfaro Torrillas David García Muñoz Julio Martínez Sánchez Delegació de Junta Local Fallera Gabriel Costa Pina Sílvia Iborra Romeu Alejandro Sellés Vila Volem destacar també la faena de totes aquelles persones que sense estar en la Junta Directiva, sempre estan dispostes a ajudar i col·laborar en tot el que fa falta.

159

COMISSIÓ MAJOR German Aguilar Fresneda Paula Aguilar Fresneda German Aguilar Pacheco Vanessa Alarcón Alpera Ariadna Albert Puchalt José Albert Rosello David Alfaro Martínez Eva María Alfaro Torrillas José Ignacio Alfaro Torrillas Adrián Alonso Mallou Alejandro Alonso Mallon Christian Miguel Alonso Mallon Vicente Manuel Álvarez Huerta José Ramón Antón Gilabert Juan Arcas Hernández Jorge Arcis Burgos Miguel Ángel Arias Blanco Salvador Ballester Soriano Juan José Ballester Tamarit Adrián Bataller Cifuentes Carlos Baviera Rodrigo Juan José Benaches Zapata María Amparo Benaches Zapata Sergio Botella Villalba Verónica Dolores Bou Cervera María Buges Serrador Arantxa Cabañas Martínez

160

Arturo Calaforra Palop Lucia Cano Zurita Arantxa Carbonell Guerrero Ainhoa Carrasco Cerda Enric Cerda Moreno Eli Cerda Sendra Roció Chamorro Ardila Carlos Miguel Chulvi Cuenca Mirey Conca Villaplana Trinidad Contreras Peña Estefanía Cordellat Martin Gabriel Costa Pina Virginia Costa Pina Carolina Cuenca Lence Estefanía De La Encarnación Jiménez Vanessa De La Encarnación Jiménez José Luis De La Encarnación Villodre Fernando Domínguez Montero Candela Domínguez Rodríguez María Dupuis Piera María Escriba Satorres Sílvia Esquivel Murillo Ana María Esteban Cabello Raquel Esteban Cabello Marcos Fernández Aguín Diego Ferri Marín Eduardo Ferri Marín José Forner Navarro Mari Carmen Francés Montagud Alexia Francés Olmo Yolanda Fresneda Castillo Ana Galera Lozano Nuria Galera Lozano Vanessa Gamero Gómez Victoria E. García Alcázar María Pilar García Álvarez Antonio García Armero Carmen García Guillem

David García Hernández David García Muñoz Yolanda Garrido Cifuentes Begonya Garrido Picher Lidia Garrido Tinajo Miriam Garrido Tinajo Pablo Garrido Tinajo Ruth Gastaldo Aznar Miguel Gertrudix Cañadas Roberto Gil Cifuentes Inés Gil Fernández Jaime Gil Navarro Nieves Gil Navarro Agustin Gómez Hidalgo Gemma Gómez Rubio Enrique González García Aliena González Hernández Lidia González Núñez Javier González Sánchez Ana Guillem Magalló Andrea Gutiérrez Alfaro Noemí Gutiérrez Gallardo María Dolores Gutiérrez Marchal Rafael Gutiérrez Marchal Virginia Herrero Costa Carla Herreros García Estela Hurtado Ortega Sílvia Iborra Romeu Cati Jiménez Aguayo Teresa Jiménez Aguayo Aaron Jiménez Esteban Iraia Jiménez Esteban Juan Elio Jimenez Lamas Denislav Karastan Ivanovich Víctor Lázaro Villalba Mario Llácer Esteban Estela Llácer Francés Francisco Llácer Llácer

José Ángel Llácer Pineda Isabel López González Amparo López Taroncher Nieves Mangas Viñas Raúl Marcilla Andrade Amparo Marco Marco Miguel Ángel Martí Baviera María Teresa Martin Clemente Cristina Martínez Contreras Sandra Martínez Díaz María Cortes Martínez García Antonio Martínez Jiménez Trini Martínez Jiménez Maite Martínez Martin Macarena Martínez Martínez Vicente Martínez Martínez Julio Martínez Sánchez Azahar Merino Fluixa Valeria Molina Rosales David Monge Malave Mireia Monteagudo Muñoz Cristina Moreno Rodenas Milagros Moya Jiménez Luisa Navarrete Ibáñez María Amparo Navarro Bello Sarah Navarro Forner Leti Navarro jarcia Francisco Javier Nieto Sánchez Ascensión Oliva Abarca Javier Olmo Escudero Carmen Olmo Rubio Àgueda Oltra Bou Alfredo Oltra Radal José Luis Ortega López Alba Ortega Martínez María Luisa Ortiz Santos Tomàs Palomares Gastaldo Tomàs Palomares López

Tomàs Palomares Rubio Tamara Parra Guillem Joaquín Pavón Castro Eloy Peralta Cuesta José Antonio Pérez Domínguez Verónica Pérez Martínez Julio Miguel Pérez Pérez José Rafael Peris Marco José Vicente Peris Martínez Clara Peris Rubio Neus Peris Rubio María Del Carmen Piera Martínez Lorena Puchalt Forner Sergio Puerto Da Silva Arantxa Puerto López María José Redondo Pereira María Pilar Revert García Rubén Reviejo Herreros Javier Reyes Balaguer Álvaro Rodrigo Satorres Sara Rodríguez Antón Alba Rodríguez Lara Fina Román Montilla Gregorio Romeral Palacios Salvador Romero Escandell Lola Rosales Gutiérrez Jessica Rubert Rodríguez Andrea Rubio Mínguez Noelia Rubio Mínguez José Aladino Rubio Molina Tania Esperanza Rubio Molina Mónica Rubio Monfort Francisco Ruiz Llamas Esther Ruiz Navarro Julio Alberto Ruiz Navarro Amparo Ruiz Soriano Francisco Ruiz Soriano Lara Sahuquillo Huerta

Lázaro San Miguel Bravo Ana Isabel Sánchez Bosquet Concepción Sánchez Bosquet Cristina Sánchez Bueno Arianna Sánchez Castillo María Sánchez Estévez Laura Sánchez Fernández Miriam Sánchez Lara Juan Ramón Sánchez Molina Paula Sánchez Núñez Antonio Sánchez Pastor Aránzazu Sánchez Piera Rubén Sánchez Zalvez Alejandro Sellés Vila Borja Serra Briz Antonio Jesús Serrano Moreno Ángela Sevilla Gutiérrez Rober Simeón García Amparo Soriano Soler Mercedes Soriano Soler Teresa Soriano Soler Sara Talavera Guillem Juan Francisco Talavera Martínez Alba Tomàs Domingo Lucia Trenado López Ana Sofía Useche González Cristina Valle López Miriam Valle López Mari Carmen Vera Cuartiella Ascensión Vergara Oliva Laura Vergara Oliva Vidal Vergara Robledo Francisco Javier Villena López Rosa Zaragoza Gradolí Maria Zornoza Jiménez Encarni Zurita Gómez

161

GRUP DE PLAYBACK María Buges Serrador Arantxa Carbonell Guerrero Ainhoa Carrasco Cerda Estefanía De La Encarnación Jiménez Candela Domínguez Rodríguez Ruth Gastaldo Aznar Iraia Jiménez Esteban Sarah Navarro Forner Águeda Oltra Bou Alba Ortega Martínez María Luisa Ortiz Santos Mónica Rubio Monfort Ángela Sevilla Gutiérrez Lucia Trenado López

162

GRUP DE danses María Amparo Benaches Zapata Verónica Dolores Bou Cervera Mari Carmen Francés Montagud Alexia Francés Olmo Amparo José Gimeno Moret Ines Hernández Lladró Sílvia Iborra Romeu Estela Llácer Francés María José Lladró Pérez Begoña Mallou Candelas Sandra Martínez Díaz Encarni Montero Moral María Amparo Navarro Bello Águeda Oltra Bou Tomàs Palomares López Julio Miguel Pérez Pérez Clara Peris Rubio Neus Peris Rubio María Del Carmen Piera Martínez Sandra Rubio Molina María José Simeón Ventura Ascensión Vergara Oliva

163

2023

Jaqueline Castellano Herraiz

164

Sandra Rubio Miguel Mas Cristina Forner

Fa D'H ll ON e O fallers d'honor

Carmen Cabello Miguel Esteban

Aniceto Redondo

Olvido Herraiz Bustamante

Noelia Vaquerizo

Pilar Herraiz Bustamante

Laura Vergara

Asunción Temporal Arnau

Vicente Álvarez

Toni Vicent Hernández

Maribel Casas

Mila Huerta Herraiz

Rafael Baixauli Martínez

Joana Baixauli Huerta

Abel Olea

María del Mar Huerta Herraiz

Javier Villalba

Antonio Sahuquillo Martínez

Julio Vicente Ramón

Carmen Olmo Folch

Lorena Muñoz

Marivi Sánchez Bueno

Julio Ramón

David Huerta Herraiz

Francesc Ramón

Amparo Gimeno Mocholí

Vivi Luque

Olga Zaragoza

Vicent Olmos

Arturo Antich

Dimas Castilla

Rafa Luque

Noelia Carbonell

David Salvador

Javi Palomares

Cati Jiménez

Lucy Gordon

Antonio Martínez

Fina Gomar

PP Silla

Carmen Molina

Els Verds de Silla

Elvira Guillem

PSOE Silla

GU DO A R NS Guardons

atorgats per Junta Central Fallera a la nostra comissió

Bunyol d'Argent Paula Aguilar Fresneda María Buges Serrador Ainhoa Carrasco Cerda Daniel Castillo González Roberto Gil Cifuentes Nieves Gil Navarro Lidia González Núñez Alejandro Sellés Vila Encarni Zurita Gómez

Bunyol d'Or Vicente Manuel Álvarez Huerta Sergio Botella Villalba Verónica Dolores Bou Cervera Fernando Domínguez Montero Cati Jiménez Aguayo

Bunyol d'Or amb Fulles de Llorer

Isabel López González

Yolanda Fresneda Castillo

Alfredo Oltra Radal

Yolanda Garrido Cifuentes

Joaquín Pavón Castro

María Amparo Navarro Bello

María Del Carmen Piera Martínez

Julio Miguel Pérez Pérez

Sergio Puerto Da Silva

Juan Francisco Talavera Martínez

Bunyol d'Or amb Fulles de Llorer i Brillants Raquel Esteban Cabello José Forner Navarro

Els presents guardons deuran ser confirmats per Junta Central Fallera. La Junta Local Fallera notificarà per carta si l'han concedit.

165

RC 166

maig

RESUM D'UN ANY

Com tots els anys, l’1 de maig plantàrem una creu floral a la plaça de l’Alteró, amb motiu de la festivitat de Sant Josep Obrer. De matí, vam assistir a la missa on, a més, va ballar el nostre grup de dansa, i a la nit, processó pels carrers del barri. Per descomptat, la processó va passar pel carrer del casal i el rector va beneir la creu que havíem plantat al matí.

omenament i elecció del president

El dia 1 d’abril, els i les noves representants van ser nomenats i, com no, es va fer l’elecció del president, en la qual va ser reelegit Tomàs Palomares.

Mostra de Llibrets de Gandia El dia 6 de maig, l’equip de llibret va assistir durant el matí al Museu Faller de Gandia, on es tornava a realitzar la Mostra de Llibrets i vam poder compartir taula i experiència amb altres comissions del nostre poble. Apuntà El 22 d’abril, preparàrem el casal per a viure un dia complet. Al llarg del matí, vam poder gaudir de quint i tapa i d’una masterclass de Zumba. A la vesprada, vam tindre tardeo amb el DJ Eric Glint i vam completar la jornada amb un sopar al carrer i festa. 1 de

167

Corpus de Catarroja i Gala Homenatge de la Junta Comarcal de l’Horta Sud El dia 11 de juny, vam assistir a dos actes. D’una banda, els i les nostres representants assistiren a la Gala Homenatge de la Junta Comarcal de l’Horta Sud i, d’una altra, el nostre grup de dansa va participar a la festivitat del Corpus de Catarroja, tot i que la pluja no ens va permetre ballar tant com volguérem. Besamans a la Mare de Déu dels Desemparats El 18 de juny i per a mantindre la tradició, els i les nostres representants assistiren al besamans a la Mare de Déu dels Desemparats, junt amb la resta de comissions falleres del poble i la JLF.

Batalla de DJ El dia 22 de juliol, com a activitat englobada dins de les festes del nostre poble, vam organitzar una batalla de DJ al parc de l’Alteró, on participaren el DJ Eric Glint i el DJ Dani Sánchez. Gran nit de play-backs El 29 de juliol, com cada any, els nostres grups de play-back participaren en la Gran Nit de Falles de les festes patronals que organitzava la JLF. Els fallers i les falleres passàrem una nit meravellosa sopant a la plaça del Poble, amb actuacions de les set comissions falleres i especialment amb les dels nostres grups de play-back. Dia del Crist El 6 d’agost sempre és especial per al poble de Silla, ja que va ser tot un plaer participar en la processó en honor al Santíssim Crist al costat dels Gegants i dels balls dels Cabuts, dels Arquets, de la Magrana i dels Bastonets.

Festa de l’estiu Enguany, ens vam votar la celebració de la festa de Sant Joan per a festejar de forma directa una cosa que ens grada més si cap: l’estiu. Vam gaudir d’una meravellosa vesprada amb activitats tant per a la comissió infantil com per a la major, i d’una nit amb sopar a la fresca i discomòbil amb el DJ Daniel Requejo.

168

Mig any

9 d’octubre

El dia 23 de setembre tornava la festa al casal després de les vacances estiuenques.

Si hi ha un dia important per als valencians i les valencianes és aquest. I com no, vam voler celebrar-lo junt amb la resta del poble a l’avinguda de Gandia. Dos paelles i una taula ben llarga plena de fallers i falleres foren el preludi del remat festiu amb l’orquestra.

Des de bon matí, vam gaudir de despertà, esmorzar i plantà, seguit d’una festa holi per a la comissió infanti (i no tan infantil). Després de dinar, vam fer passacarrer al voltant de la nostra barriada amb la Xaranga l’Espurna i vam continuar a la nit amb sopar i festa.

Lliurament de faixins i bandes Aquest acte va nàixer al febrer del 2022, a fi de nomenar els i les representants que, durant dos anys, no van poder gaudir de cap acte oficial. Així que l’hem mantingut des d’aleshores per a fer entrega als i les noves representants de dos coses necessàries per a les seues presentacions: les bandes i els faixins.

Proclamació El 30 de setembre, el Centre Multifuncional Carmen Valero va ser testimoni de la proclamació dels i de les nostres representants per a les Falles 2023. Va ser una nit molt emocionant per a tots, però en especial per a Silvia, Tomàs, Clàudia i Martín. Halloween Per a celebrar la festivitat més terrorífica de l’any, els fallers i falleres ens disfressàrem i visitàrem el casal per a recollir el berenar per a emportar-se. Per a emportar-se? Sí, perquè amb el berenar a la mà, anàrem al passacarrer organitzat per l’Ajuntament. A més, a la nit, vam omplir el casal amb la comissió major amb les seues disfresses més terrorífiques i vam gaudir del mític discocasal emés en directe per l’Instagram de Paco Meló.

169

Presentacions El cap de setmana de l’11 i 12 de novembre visquérem, a la Nau Jove, uns dels moments més emocionants de l’any. Fallers i falleres amb molta emoció i ganes de desfilar després de mesos de treball que van formar la constel·lació perfecta amb l’estrella més brillant desfilant en forma de tro. Presentacions internes i baixada de quadres Sols una setmana després de totes les emocions que vam viure a la Nau Jove, va arribar el moment de presentar al casal els i les representants d’enguany, i com no, que tots els fallers i falleres que no es van vestir la setmana anterior, pogueren desfilar pel passadís del nostre casal. A més, vam realitzar l’acte de la baixada de quadres. Un moment amb una simbologia molt especial, en què l’intercanvi de llocs dels quadres dels i de les representants marca l’inici de les pròximes Falles.

170

Presentació d’esbossos I per a finalitzar novembre, va tindre lloc al casal la presentació d’esbossos de les que seran les nostres falles per al 2023. El nostre artista faller, Álvaro Guija, ens va mostrar i explicar els esbossos de la nostra falla gran i infantil.

Visita al taller de l’artesà faller i concentració contra la violència de gènere Sols un dia després de conèixer com seran les nostres falles mitjançant els esbossos, vam visitar el taller del nostre artesà fallers Àlvaro Guija per veure-les en persona. A continuació, vam assistir a la concentració contra la violència de gènere a la plaça del Poble. Berenar de Nadal El dia 15 de desembre, la comissió infantil va gaudir del tradicional berenar de Nadal, en el qual es va fer un concurs de targetes nadalenques i on, com no, vam rebre la visita del Pare Noel.

El poble balla El dia 17 de desembre, el nostre grup de dansa va participar, com ho fa cada any, a la XIII edició del Poble Balla, el festival de ball benèfic en favor de TEAjudem Silla, junt amb altres associacions i grups de ball del nostre poble.

171

B At I L B ULL 172

PROGRAMA

de FESTEJOS DISSABTE, 17 DE FEBRER

CAP DE SETMANA DEL 19, 20 I 21 DE GENER

17:00 – Anirem a pintar els escuts a les cases dels representants infantils.

Durant el dia 19 de vesprada, tot el dissabte 20 i el diumenge 21 de gener, tindrem una caseta a la Fira de Sant Sebastià, on podreu vindre a fer-vos una tapa i a passar una bona estona.

DISSABTE, 3 DE FEBRER

Dissabte, 20 Gener 12:00 – Tindrà lloc la primera arreplegà pel barri i per la Fira de Sant Sebastià.

22:00 – Sopar dels nostres fallers d’honor al saló Quiquet de Beniparell.

Dissabte, 20 Gener 18:00 – Tindrà lloc la segona arreplegà pel barri i per la Fira de Sant Sebastià.

DISSABTE, 10 DE FEBRER

22:00 – Sopar d’entrepà al casal.

Durant tot el dia, tindrem la festa «Benvinguda Falles 2024!!!» a la Nau Jove. DIVENDRES, 16 DE FEBRER 20:00 – Presentació del llibret que ara lliges al Carmen Valero de Silla. Comptarem amb la presència dels nostres col·laboradors i col·laboradores.

DIUMENGE, 18 DE FEBRER 12:00 –Tindrà lloc la tercera arreplegà pel barri i, en finalitzar, dinar al casal. DISSABTE, 24 FEBRER 22:00 – Sopar d’entrepà al casal i, en finalitzar, anirem a casa de la nostra fallera major per a pintar l’escut de la falla en el carrer. DIUMENGE, 25 DE FEBRER 14:00 – Dinar al casal.

173

DIVENDRES, 1 DE MARÇ 17:30 – Berenar infantil. 22:00 – Sopar d’entrepà i, a continuació, anirem a penjar banderes. DISSABTE, 2 DE MARÇ Durant tot el dia, prepararem les carrosses per a la cavalcada de disfresses. 18:00 – Ens prepararem per a la concentració amb la resta de comissions falleres i gaudirem de la cavalcada de disfresses. En acabar, ens quedarem en la gran festa de totes les falles que hi haurà en l’avinguda de Gandia. DIUMENGE, 3 DE MARÇ 14:00 – Dinar al casal. 17:30 – Inauguració de l’Exposició del Ninot Indultat. En finalitzar, anirem a l’acte de lliurament de les recompenses falleres que atorga Junta Central Fallera.

SETMANA DEL 4 AL 7 DE MARÇ 17:30 – Berenar infantil. 22:00 – Sopar d’entrepà i, a continuació, anirem a penjar banderes. DIVENDRES, 8 DE MARÇ 17:30 – Berenar infantil. 22:00 – Soparem i ens prepararem per a les hores que ens esperen... 00:00 – Concurs 12 Hores de Parxís i Truc. Enguany tindrem més jocs en què participar. Fallers i no fallers competiran pels premis durant dotze, tretze, catorze... O les hores que el cos aguante. DISSABTE, 9 DE MARÇ 14:00 – Gran Concurs de Paelles. En finalitzar, els nostres representants entregaran els premis de paelles, parxís i truc i de la resta de concursos.

DIUMENGE, 10 DE MARÇ 14:00 – Dinarem al casal. 16:00 – Fira infantil. 17:30 – Berenar infantil. A continuació, es farà l’entrega de recompenses de Junta Central Fallera per als fallers i falleres que no s’hagen pogut vestir en l’acte oficial de JLF. 22:00 – Sopar i, a continuació, anirem a penjar banderes. SETMANA DEL 11 AL 13 DE MARÇ 17:30 – Berenar infantil. 22:00 – Sopar i, a continuació, anirem a penjar banderes. DIJOUS, 14 DE MARÇ 17:30 – Berenar infantil.

16:00 – Fira infantil. 22:00 – Sopar i, a continuació, seguirem amb la festa neon a la carpa, amb DJ Ulisses.

174

21:00 – Sopar infantil a la carpa oferit pels nostres representants infantils Claudia i Martín. 22:00 – Soparem a la carpa. Després, gaudirem de la nit amb moltes sorpreses.

11:00 – Concentració al casal per a acudir tots i totes a la plaça del Molí i, després, a la plaça del Poble per a recollir els premis. DIVENDRES, 15 DE MARÇ

Durant tot el dia, plantarem els monuments al carrer i els decorarem com cal.

23:45 – Anirem a escoltar com ens canten les albades a la plaça del Mercat Vell. En tornar al casal, festa a la carpa amb DJ Ulisses. DISSABTE, 16 DE MARÇ

14:00 – Dinar oferit per la Delegació Culinària.

14:00 – Dinarem i comentarem la jugada dels premis.

16:00 – Fira infantil.

17:30 – Berenar per als xiquets i xiquetes i fira infantil.

18:00 – Ensenyarem, amb cercavila per tot el poble, els premis que el jurat ens haja donat.

17:30 – Berenar per als xiquets i xiquetes, amb jocs i activitats, tot oferit pels nostres representants infantils. 20:00 – Esperarem el torn perquè canten les albades als nostres representants al casal. 22:00 – Soparem a la carpa i, seguidament, ens prepararem junt amb la xaranga per anar a les albades.

22:00 – Sopar pagat per la nostra fallera major Sílvia. Una nit plena de sorpreses i festa. DIUMENGE, 17 DE MARÇ 8:00 – Primera despertà pel veïnat on hi haurà un desdejuni pagat per la nostra Fallera Major Infantil. No podran participar en les despertades les persones que no tinguen el carnet CRE.

175

DIMARTS, 19 DE MARÇ: FESTIVITAT DE SANT JOSEP 22:00 – Sopar on tindrem el gust de rebre els i les nostres fallers d’honor. Després, a la carpa, hi haurà festa de disfresses amb moltes sorpreses. DILLUNS, 18 DE MARÇ 8:00 – Segona despertà pel veïnat. Recordeu que enguany no podran participar en les despertades les persones que no tinguen el carnet CRE. 15:30 – Concentració al casal per a recollir els nostres representants i acudir a l’ofrena a la Mare de Déu. Sabem que portareu cansament acumulat, però demanem màxima puntualitat.

8:00 – Tercera i última despertà pel veïnat. Recordeu que enguany no podran participar en les despertades les persones que no tinguen el carnet CRE. 11:00 - Anirem a la missa de Sant Josep que se celebrarà a la parròquia del barri, l’església de Sant Josep Obrer. 15:00 – El president ens convida a dinar una deliciosa paella. 17:30 – Berenar infantil. Després farem un passacarrer boig per acabar d’esgotar les forces que ens queden. 21:00 – Últim sopar infantil. 21:30 – Cremà del monument infantil (si guanyàrem el 1er premi, el cremaríem a les 22:00). Esperem que la comissió infantil haja gaudit les Falles com es mereix! 22:00 – Últim sopar de la comissió major. A partir de les 24:00, segons el premi que ens donen, dispararem un castell de color i, seguidament, les flames encendran el monument faller major i les Falles del 2024 quedaran reduïdes a cendra. Però un nou any faller comença i serà moment de brindar per les Falles del 2025 i donar l’enhorabona als futurs representants.

22:00 – Soparem a la carpa i aprofitarem al màxim l’última nit de festa amb l’orquestra Fibra.

176

Estigueu atents al web per a qualsevol canvi en el programa de festejos.

B At I L B ULL

Galeria comercial

La Falla Reis Catòlics agraeix als seus anunciants la seua col·laboració i el seu esforç en el llibret, perquè sense la vostra ajuda, no haguera pogut ser realitzat. Moltes gràcies

177

178

179

180

181

182

183

184

185

186

187

188

189

190

191

192

193

Fer més visible la teua marca

IMPRENTA/ROTULACIÓN /MERCHAN /SE RIGRAFíA /B ORDADO és el nostre DISING principal objectiu

Tallers propis de:

- imprenta - rotulació - serigraﬁa i dtf - brodat - maquetació

ventas@graﬁcasvapa.com telf. 961 200 441 - 691 432 422 carrer. Bonaire, 38 baix - 46460 SILLA (València) www.graﬁcasvapa.com

194

195

196

197

198

199

200

201

202

203

204

205

206

207

208

209

210

211

212

213

214

215

216

217

218

219

220

221

222

223

224

225

226

227

228

229

Cursos de inglés para niños y adolescentes Cursos de inglés para adultos Preparación de exámenes Cambridge Estancias lingüísticas de verano

Estancias lingüísticas para colegios e institutos • Clases muy amenas y divertidas para niños.

• Mejora la formación de tus trabajadores con nuestros cursos de inglés para empresas.

• Cursos para adultos enfocados a desarrollar su expresión y comprensión oral en inglés.

• Estancia lingüística en Norwich, Inglaterra: Dirigido a jóvenes estudiantes entre 12 y 17 años: 3 semanas completas en Julio 2023.

• Trabaja en el extranjero a través de nuestro programa Au Pair.

• Ambiente agradable y acogedor

ĂůůĞ ůĨŽŶƐ ů >ůŝďĞƌĂů͕ ϭϮ ǁǁǁ͘ĨƵŶƚŝŵĞͲĞŶŐůŝƐŚƐĐŚŽŽů͘ĐŽŵ ŝŶĨŽΛĨƵŶƚŝŵĞͲĞŶŐůŝƐŚƐĐŚŽŽů͘ĐŽŵ

230