Llibret Falla Sant Antoni de Xirivella

A Juan Antonio Villanueva Jiménez

Sumari llibret SANT ANTONI 2023 / xirivella

p.1, Editorial

p.3, Saluda presidente

p.4, Saluda FM

p.6, Poesia Luis Merchán

p.7, Comissió Major

p.10, Explicació de la Falla

p.12, Exaltació Fallera Major

p.16, Per a Isabel

p.18, Programació major

p.20, Delegació de Festejos

p.21, Despedida Fallera Major

2020-21-22

p.22, Bunyolera de Brillants

p.23, Recompenses

p.24, Entrevista als representants

p.28, President AVATCOR

p.30, AVATCOR

p.34, ONT Organització Nacional de Trasplantaments

p.36, Presentació de projectes 2023

EDITA: Falla Sant Antoni de Xirivella

D.L: V-357-2023

IL.LUSTRA: Nerea Cruz Jartín

p.38, Vivència a contra rellotge

p.42, Testimoni

p.34, Entrevista al nostre artista faller

p.48, Renàixer

p.49, La Tribu

p.50, Una gran familia

p.51, Ací crema el cor...

p.52, Segones parts

p.56, Renaiximent in-material

p.57, Noves oportunitats

p.60, Els números u

p.62, 100 anys i renaixem

p.63, Dites valencianes amb cor

p.65, Portada llibret infantil

p.66, Saluda fallera Major Infantil

p.68, Comissió Infantil

p.70, Explicació de la Falla Infantil

p.72, Exaltació Fallera Major Infantil

p.76, Recompenses infantils

p.77, Per a Martina

DISSENY i MAQUETACIÓ: Panalfallero.com

© 2023

p.80, Programació Infantil Falles 2023

p.82, Delegació d’infantils

p.84, Comiat representants

2020-21-22

p.85, Nounats

p.86, Droguería Juan Pardo

p.89, Preselecció cort 2023

p.90, Delegació de Cultura

p.92, El cor compartit Xirivella

i Hortunas

p.96, Delegació d’esports

p.98, Mármoles Franco

p.101, Xiqueta meua

p.102, La Masia a Juan Antonio

p.106, Proclamacions 2023

p.108, Exercici 2022-2023

p.112, Panxeta plena, coret content

p.113, Qui es qui?

p.114, Agraïment

Volguda i sempre col·laboradora Comissió, un any més aquest humil grup de “borinots” tornem a retrobar-nos amb tots vosaltres per a presentar-vos un nou llibret. És un llibret que enguany, porta per nom el lema de la nostra falla gran RENÀIXER.

Atents a partir d’ara al prefix RE, perque son dues simples lletres en les quals volem posar tot l’èmfasi.

Com tots sabeu, RE és un prefix que depenent de la paraula a la qual precedeix, pot significar repetició, intensificació, negació o fins i tot reculada. Per si no vos queda clar, posarem algun exemple senzill perquè d’aquesta manera tots entengueu la importància d’aquestes dues humils lletres.

Esta comissió ha rebut subvencions de la Regidoria de Cultura Festiva per a les activitats de les Falles del 2023

Agraïm a la Diputació de València la seua col·laboració, mitjançant la concessió de la subvenció anual destinada a les comissions falleres 2023

El llibre ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià de l’any 2023

El present llibret participa en els premis de les lletres falleres 2023

Per exemple la paraula REMEMORAR, rememorar és fer memòria, recordar coses que han succeït i que potser, en el millor dels casos et transporten a llocs i moments que t’han fet feliç, moments que vas gaudir amb persones que ja no estan i que mitjançant l’exercici de la memòria, de tirar la vista arrere, giren amb tu i et trauen un somriure als llavis o t’humitegen amb llàgrimes els ulls.

Un altre exemple de paraula amb el prefix RE podria ser la paraula RESILIÈNCIA es refereix a la capacitat de sobreposar-se a moments crítics i adaptar-se després d’experimentar alguna situació inusual i inesperada, i d’això, els fallers i la humanitat en general, sabem bastant. No en va, hem passat una pandèmia que ens va furtar diversos mesos de normalitat i que es va emportar per davant somnis, projectes i vides.

A veure algun exemple més?, ah! si! REUBICAR, reubicar és tornar a situar alguna cosa o a algú en un espai o lloc determinat, com succeirà amb la nostra comissió, a la qual enguany i gràcies a una falla veïna de demarcació que no ens ha posat problemes, podem reubicar en una carpa més àmplia i en un lloc més gran.

Esperem que amb aquesta reubicació i ampliació aconseguim estar més amples, no com abans, que poc més i ens havíem d’amuntegar els uns sobre els altres i amb el nou emplaçament, esperem, sobretot, REOBRIR aqueixa llista de fallers que volien apuntar-se i no podien per falta d’espai i que d’aquesta manera van d’alguna forma a REEMPLAÇAR als que lamentablement es van haver de donar de baixa per motius econòmics durant la pandèmia o per motius diguem... lúdics!... Si no hi ha festa i no hi ha “jarana”... perquè continuar pagant?

Parlant de “jarana” i festa, una altra paraula que se’ns ve al cap és REOMPLIR, aquest terme és desconegut per a gran part de la comissió. Com ens agrada queixar-nos quan ens trobem les neveres buides!, però,

que poc ens agrada anar per caixes al casal i tornar a omplirles amb el temps suficient perquè la beguda es refrede.

REFUNDAR és un altre vocable que ens encanta, el significat del qual és: revisar la marxa d’una entitat o institució, per a fer-la tornar als seus principis originals o per a adaptar aquesta als nous temps. Com bé sabem les Falles que són festes de color, d’olor, de música, de cultura, d’obres d’art en ple carrer, i que per tot això i molt més han sigut reconegudes com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat, deuríem potser, adaptar-se als nous temps?, que sentit té plantar falles amb un pressupost digne si després es cremaran? Que bogeria!, que dispendi!, com se’ns ocorre gastar aqueixa quantitat de diners en l’essència mateixa de la festa???, les falles haurien de ser una cosa testimonial i el gruix de la pasta hauria d’emprarse en festa!, a menjar i a beure! “… Alcohol …alcohol… alcohol… alcohol…hem vingut a emb…” perdó!, que ens hem vingut molt a dalt... tornant al tema, potser les persones que pensen d’aquesta manera haurien de plantejar-se que no estan en el lloc adequat i que potser i tan sols potser, hauria de fundar la seua pròpia associació cultural, alguna cosa així com Festers de Sant Simón (o era Don?) o de San Gonereta... En fi!, tirem un vel i continuem amb més exemples del nostre prefix favorit.

Des d’aquesta editorial no volem oblidar-nos de la paraula RESSORGIR, que consisteix en tornar a aparéixer un desig, un sentiment o estat que havia desaparegut. En aquest cas, aquesta paraula està vinculada directament amb aquest llibret i amb els quals el duem a terme, perquè portàvem ja temps pensant que després del treball i l’esforç que comporta ferlo, potser hauríem de fer un pas més enllà i presentar-lo a concurs, el NO, ja ho tenim, i si per una d’aqueixes casualitats ens premien, puix... dit i fet!

Enguany anem a concurs, així que, igual quan estigueu llegint aquestes línies tingueu a les vostres mans un dels llibrets premiats per la Generalitat Valenciana.

Finalment i per a acabar, arribem a la paraula entorn de la qual gira pràcticament tot enguany, RENÀIXER, per a aquells que no ho sàpien a hores d’ara (refundadors i els que només apareixen pel casal els dies de festa i desenfrenament) enguany la Falla gira entorn de l’ONG AVATCOR.

AVATCOR és una associació sense ànim de lucre, constituïda l’any 2011 per un grup de trasplantats de cor a l’Hospital la Fe de València, a la qual posteriorment se li va unir l’any 2019 l’Associació Valenciana de Trasplantats de Pulmó. Amb ells hem estat treballant colze a colze durant tot l’any, duent a terme el projecte del llibret, són gent a la qual la vida els ha donat una altra oportunitat gràcies a que algú, que per desgràcia ja no està, va deixar al seu pas un regal i això es nota, es palpa en la seua manera de ser agraïts, de brindar-te la seua ajuda desinteressada, en definitiva, de retornar d’alguna forma la solidaritat que uns altres, dels quals mai sabran ni tan sols el seu nom, els van entregar de manera altruista. Vos animem que llegiu les històries personals que trobareu entre aquestes pàgines.

I ara sí, passem a REVISAR I RETALLAR aquest editorial, perquè benvolguda comissió, ja vos podem dir sense cap mena de pudor, que si aquesta editorial no fora censurada, molts de vosaltres ens RETRAURÍEU i RECRIMINARÍEU per algunes de les idees plasmades en ella. I no cregueu, perquè som nosaltres els primers a fer-nos autocrítica i també ens veiem reflectits en moltes de les coses que escrivim, però clar, no anem damunt a tirar-nos pedres sobre la nostra pròpia teulada!

En fi, ens acomiadem desitjant que passeu unes increïbles, solidàries i col·laboratives Falles.

Els Borinots

Saluda

2023 PRESIDENT

Olvido mena riSueno ,

S

alutació a tots els fallers d’aquesta gran comissió. Tinc el plaer de dirigir-me a tots com a president de la falla de Sant Antoni.

El primer de tot, es, dir a les meues falleres Majors Isabel i Martina que gaudisquen del nostre gran any i que visqueu el màxim en tots els nostres actes. Jo estic desitjant estar amb vosaltres gaudint el mateix aquest any.

El nostre monument és especial perquè dona veu a tots els trasplantats de cor i pulmó i la gran labor que realitzen les associacions com AVATCOR. Tant de bo, que durant molt de temps, continuem sent finestra i arribem a persones que no sabran de la seua labor i continuen amb la generositat amb aquesta gran associació.

Als fallers de la meua comissió vos desitge que gaudiu el màxim de les millors festes que tenim a València. Les falles.

I finalment vull donar les gràcies a tot els meus directius pel màxim esforç que realitzen tot l’any perquè isca tot perfecte i que sense vosaltres jo no podria aconseguir res i molt menys realitzar que tots els fallers gaudisquen del màxim possible.

Aprofite aquestes línies però a demanar perdó per tots les equivocacions que puguem cometre vos desitge a tots que gaudiu de les millors falles i visca la falla Sant Antoni.

Fallera 2023 MAJOR

Saluda ISABEL REDONDO ORTI

stimades falleres, fallers, amigues, amics.

Per a mi és un honor i un privilegi poder dirigir-me a vosaltres com la Fallera Major de la nostra comissió, a la qual tinc el plaer de pertànyer des de ben xicoteta.

Diuen que els somnis realment importants són els que tenim quan estem desperts i jo estic vivint enguany el millor somni de ma vida.

He d’agrair totes les mostres d’afecte que he rebut des del començament del meu regnat, és molt satisfactori el saber que eres volguda per tanta gent.

Però el meu major agraïment és per a tota la meua família. Un any més seguiu igualment d’il·lusionats per tindre de nou una Fallera Major en la família. Vos agraïsc moltíssim tot l’amor que em doneu.

Només em falta convidar-vos a tots a gaudir de la setmana fallera i a compartir amb mi cada instant. Espere contagiar-vos la meua felicitat i amor per aquesta festa.

Visca La Falla Sant Antoni

Llarga vida a les Falles .

Fallera 2023MA JOR

Amb el cor a la mà

entre carrerons plens de senyeres, estendards i flors, en la meua ment regna el silenci, en les meues oïdes la música, aplaudiments.

Caminar pausat, rítmic, elegant.

Entrant en un túnel del temps, retrocedisc als meus primers anys de fallera.

El plor, dolor i tristesa acompanyen la soledat del moment. Hui hem vist de fallera per tu.

Pels nostres rinyes i riures davant de l’espill, mentre donaves forma als meus cabells amb forquetes, rodets i trenes, acompanyant les nostres vesprades de falles.

Hui m’ha pentinat la teua neta.

Hui em faltes tu.

Un somni, un record. Hui respire amb tu.

Entre en la plaça, alce el cap, orgullosa i feliç.

Amb llàgrimes en els ulls.

Amb un enorme somriure.

Hui t’entregue aquest ram, mareta de tots, perquè li ho faces arribar també a la meua.

Comissió 2023 MAJOR

ABAD CARRION, MARIA

ABAD IRANZO, ALFREDO

ADELANTADO ATIENZA, MARIANO

AGUILAR NOVELLA, CARLOS

AGUILAR RIBES, MARIA

AGUILAR RIBES, PILAR

ALARCON FERRER, SARA

ALARCON RODRIGO, JORGE

ALEMANY PARDO, CHRISTIAN

ALEMANY SERRA, JESUS VTE.

ALMENARA CRISPÍN, SANDRA

ALMODOVAR FUENTES, MARTA

ALVAREZ AMORES, SANDRA

ALVAREZ RUIZ, JOSE LUIS

ANDRES SANZ, M ANTONIA

ANDRES SANZ, MARIA DOLORES

ANDREU SOLER, Mª SALUD

APARICI HERNANDEZ, LAURA

ARDITE DIAZ, ROSA MARIA

ARDITE DIAZ, SUSANA

ARENAS SERRANO, MIGUEL

ARGENTE SOLER, ENRIQUE

ARMENDARIZ HERRERO, TERESA

ASENSIO GALLART, M.ANGELES

ATIENZAR CASTILLO, SILVIA

BAILACH LOZANO, ANA

BALLESTER GENOVES, M PILAR

BALLESTER SENA, BERNARDINO

BANACLOY CAMPO, ADELA

BARBERA CORREA, ANDREA

BARBERA CORREA, MIGUEL

BARBERA CORREA, NURIA

BARBERA CORREA, PABLO

BARBERA MAS, FERNANDO

BARBERA PUERTES, BERTA

BARBERA PUERTES, MARIO

BARCELO LEIVA, AMPARO

BARCELO LEIVA, MONICA

BARTUAL BERMELL, PAQUITA

BARTUAL LUCENDO, VICENTE

BARTUAL PINA, LUCIA

BARTUAL PINA, MARIA

BELENGUER GARCIA, LORENA

BELLOCH ORTI, CARMEN

BENAVENT LORENTE, ESTHER

BERGILLO SANCHEZ, EMI

BERMEJO CRESPO, JULIAN

BERMEJO RODRIGUEZ, ALVARO

BERMÚDEZ ALETTI, ALEJANDRO

BEZARES SANCHIS, ISABEL

BLANCO CORRAL, DANIEL

BLANCO LOZANO, MARGARITA

BLASCO GIL, DIEGO

BORI MARTINEZ, CARLOS

BORI MARTINEZ, VICTOR

BROSETA ROCA, MARIA JOSE

BUESO SANCHEZ, PILAR

CABRERA TRUJILLO, ALFONSO

CALABUIG BENEYTO, FRANCISCO

CALERO ALGABA, MARIA JOSE

CALLEJA OLMO, TERESA

CALZADA RODRIGUEZ, ISABEL

CAMPAYO ATIENZAR, JULIA

CANO TORRECILLAS, M ISABEL

CARRALERO MARTINEZ, JAVIER

CARRASCO ARENAS, JUAN ANTONIO

CARRASCO GOMEZ, PAULA

CARRASCO MARI, MANUELA

CARRASCO MARI, PILAR

CARRASCO MARI, SUSANA

CARRION PEREZ, SUSANA

CASTAÑER PEREZ, JORGE FRANCISCO

CASTELLANOS ESPI, SAMANTA

CASTELLO PEDROS, PABLO

CASTILLO FERRIS, JOSE ANGEL

CAVERO MARTINEZ, GUADALUPE

CAZALLA LOPEZ, Mª ISABEL

CEBOLLA FERRERO, MIGUEL

CERVERA CAMPOS, RAQUEL

CERVERA CRU, ROSA

CERVERA GOMEZ, LLUNA

CERVERA GUILLEN, LUCIA

CERVERA ORTI, VICENTE

CERVERA SANCHEZ, RAQUEL

CHACON MELENDER, BELEN

CHICHANDE TENE, NEXAR

CLARES EXPOSITO, ROSA

COMPANY SANCHO, MIGUEL ANGEL

CORCOLES CORREA, CARMEN

CORREA JUAN, ELENA

CORREA JUAN, EUGENIA

CORREA SUAY, ANA

CORREA SUAY, M.CRISTINA

COTINO BONDIA, VICENTE

COTINO CALZADA, LUNA RONG

COTINO CARRASCO, FERRAN

COTINO PASTOR, VIRGINIA

CRUZ BONORA, JERONIMO

CRUZ JARTIN, NEREA

CUARTERO PASTOR, MARIA

CUENCA BAUSET, FRANCISCO

CUSI ALCARAZ, SERGIO DE GRACIA IBAÑEZ, JOSE MARIA

DE LA ROSA ANDREU, PAULA

DE MIGUEL RAMOS, OLGA

DELGADO FIJO, CARLOS

DÍAZ ÁVILA, SONIA

DIRANZO MARTIN-GIL, LUCIA

DORODICI, EMANUELA

EMBUENA ARMENDARIZ, JESUS

EMBUENA ARMENDARIZ, TERESA

EMBUENA CONCOSTRINA, JAVIER

EMBUENA LANCE, JESUS

ESCRIBA PROSPER, JUAN

ESCRIBA TORRES, ANA

ESCRIBA TORRES, MARTA

ESCUDER CALLE, MARTA

ESCUDERO FIJO, FRCO JAVIER

ESCUDERO FIJO, JUAN ANTONIO

ESCUDERO SANCHO, BLANCA

ESCUDERO SANCHO, JAVIER

ESCUIN GARCIA, SUSANA

ESPADA MONLEON, JOSE

ESPADA TALAYA, SAMUEL

ESPADA TALAYA, SHEILA

ESPEJEL GIL, DANIEL

ESPIN GALLO, CYNTHIA

ESTEVE CLARES, MARA

ESTEVE SANCHEZ, JOSE

EXPOSITO SANCHEZ, DAVID

EXPOSITO SANCHEZ, SONIA

FABUEL RAGA, SARA

FAYOS SENA, CHRISTIAN

FAYOS SENA, FRANCISCO

FELIX LATORRE, GABRIEL

FERNANDEZ ARROYO, DAVID

FERNANDEZ PALOMARES, JORGE

FERNANDEZ SANCHEZ-GIL, ADRIAN

FERRANDO ASENSIO, JORGE

FERRANDO TARRAZO, ANA MARIA

FERRANDO TARRAZO, JORGE

FERRE PEREZ, ROSA

FERRER SAHUQUILLO, FRANCISCO JAVIER

FERRER SAIZ, JUAN JOSE

FERRER VENTURA, AITOR

FERRIS MORALES, MARCOS

FLORES CAZALLA, LUNA

FONT GORRIZ, ORIOL

FORTUNY ALENTADO, LUIS MIG.

FORTUNY SANZ, INMACULADA

FORTUNY SANZ, VICENTE S.

FRANCES DURAN, SILVIA

FRANCES VICO, JESSICA

FRANCO HIGON, CARMEN

FRANCO SOLER, FRANCISCO

FRANCO SOLER, M.DOLORES

FRANCO SOLER, SALVADOR

GALA RODRIGUEZ, TANIA

GALÁN COLLADO, Mº TERESA

GALAN SOLER, INMACULADA

GALLARDO SAIZ, LAURA

GALLARDO SAIZ, SANDRA

GARCIA ANTONA, FRCO. JAVIER

GARCIA BANACLOY, CAROLINA

GARCIA BANACLOY, NICOLAS

GARCIA CALABRIA, EFREN

GARCIA GONZALEZ, MARTIN

GARCIA HABA, LUCIA

GARCIA MONRABAL, JOSE LUIS

GARCIA MUÑOZ, ALMA MARIA

GARCIA PEREZ, DIEGO

GARCIA PUCHOL, MATEU

GARFELLA GIL, MARISA

GARRIDO SANCHEZ, DAVID

GASCON BUESO, ALEJANDRO

GASCON LAVA, MILAGROS

GASCON LAVA, SALVADOR

GILABERT LORENTE, BEATRIZ

GILABERT LORENTE, JOSE VICENTE

GIMENO GIMENO, ILUMINADA

GISBERT FRANCES, SARA

GODOY SERANO, MATIAS

GOMEZ FUENTES, ANA BELEN

GOMEZ MORATÓ, BLANCA

GOMEZ MORENO, SUSANA

GOMEZ OCHANDO, RAUL

GOMEZ RIVODIGO, FRANCISCO JAVIER

GOMIS BENITEZ, IVÁN

GONZALEZ BLASCO, MARCOS

GONZALEZ EXPOSITO, JUAN LUIS

GONZALEZ FLORES, SERGIO

GONZALEZ MARTINEZ, ADRIAN

GONZALEZ PEREZ, DAVID

GONZALEZ TORREJON, ANGEL

GONZALEZ YUSTE, MARTA

GURAU, ANDREA LOREDANA

GUZMAN HUGUET, MARCOS

GUZMAN MARTINEZ, ALEJANDRO

HABA MOYA, JULIA

HERAS LORENTE, ALEJANDRO

HERRAIZ CARRASCOSA, SERGIO

HERRERA BROSETA, ANDREU

HERRERA BROSETA, CARLES

HERVAS SAN AMBROSIO, ENRIQUE

HIGON SANCHO, CARMEN

HUERTA SAHUQUILLO, ALVARO

HUERTA SOLERA, JORGE

HUGUET VIVES, EVA MARIA

IBAÑEZ CONEJERO, JOSE E.

IBAÑEZ FERRANDO, ANNA

IBAÑEZ MARTINEZ, CARMEN

IBAÑEZ SANCHIS, CARLA

IBORRA ESPELETA, MANUEL

IGLESIAS CARDONA, MIREIA

ISERTE FANDOS, MIGUEL ANGEL

ISERTE PLUMED, MARCOS

IZQUIERDO MAYORDOMO, SORAYA

JARTIN MUÑOZ, ROSA MARIA

JIMENEZ JUST, EUGENIA

JIMENEZ LOPEZ, RAUL

JORGE ESTEBAN, JOSE MIGUEL

JORGE ESTEBAN, MAYTE

JUAN CERVERA, TANIA

JUANES FLORDELIS, VICENT

JUST LIS, PILAR

LANGA MORENILLA, MIREIA

LATORRE POYATOS, ANGELES

LEON ALBARAÑEZ, ELISA

LLORIS FERRER, VICENTE

LONA OTO, ENRIQUE JAVIER

LOPEZ BALLESTEROS, IZAN

LOPEZ BAREA, ISABEL

LOPEZ BATRES, FRANCISCO

LOPEZ CEBRIAN, M. AMPARO

LOPEZ FERNANDEZ, DAVID

LOPEZ GOMEZ, RICARDO

LÓPEZ GONZÁLEZ, DAVID

LOPEZ GUINDULAIN, JUAN CARLOS

LOPEZ MORENO, ARANTXA

LOPEZ MUÑOZ, MARIA SALUD

LOPEZ ORTEGA, SONIA

LOPEZ PEREZ, ANA

LOPEZ PEREZ, BELEN

LOPEZ RODRIGUEZ, MARTA

LORA VICENT, FRANCISCO DAVID

LORENZO PEREZ, BEATRIZ

LOSA BALLESTEROS, FERNANDO

LOSA CALLEJA, LAURA

LOSA MORENO, LIDIA

LOZANO ESTIVALIS, AMPARO

LOZANO PEREZ, PAULA

LUCHA FERNANDEZ, PEDRO JOSE

LUJAN PEREZ, ROSALIA

LUJAN SANCHEZ, SARI

MALDONADO BUENO, JESUS

MANCHA FLORES, JOSE MANUEL

MANCHA SANCHO, ANA

MANDRIKA LUEGO, ALEJANDRO

MAÑEZ CHOQUET, LIDYA

MARCH MORATALLA, ANA MARIA

MARCO COZAR, JUAN ANTONIO

MARCO SAN NICOLAS, BEATRIZ

MARCOS GUASP, RAUL

MARTI CAMPS, ELIAS

MARTI PEREZ, FACUNDO

MARTINEZ ADANEZ, M.TERESA

MARTINEZ AMOR, DIEGO

MARTINEZ BENITA, JORGE

MARTINEZ CLIMENT, JORGE M.

MARTINEZ CORREA, MARIA

MARTÍNEZ GIMENO, ANA

MARTINEZ GOZALO, ALBA

MARTINEZ GUIMERA, EMMA

MARTINEZ GUIMERA, MARTA

MARTINEZ MARCH, ANA MARIA

MARTINEZ MELERO, JOSE MANUEL

MARTINEZ ORTI, ANGELA

MARTINEZ PASTOR, MA.CARMEN

MARTÍNEZ PÉREZ, DAVID

MARTINEZ PRIETO, BELEN

MARTINEZ SORIA, ALICIA

MARTINEZ SORIA, SERGIO

MARTOS DELGADO, JUAN CARLOS

MASCARELL MARTINEZ, JULIA

MASCARELL MARTINEZ, MATEO MASCARELL OLASO, JOSÉ ANTONIO

MASQUEFA BONDIA, SILVIA

MATOSES RODRIGUEZ, EUGENIA

MAYORAL ONCINA, MARIVI

MEDRANO LOPEZ, SERGIO

MELENDEZ MONTANER, MARIA JOSE

MELO MUÑOZ, ADRIAN

MELO SABIA, ALBERTO GA.

MENA RISUEÑO, OLVIDO

MENA SANCHO, ANGEL

MENA SANCHO, SERGIO

MENA TARRAZÓ, GUILLERMO

MENA TARRAZO, PEDRO

MENDEZ SOLER, ALBA

MÉNDEZ SOLER, LUCÍA

MERCHAN CID, LUIS

MERCHAN MARTINEZ, ANDREA

MERCHAN MARTINEZ, MARIA

MERINO MARCUELLO, M CONSUELO

MIRAVET AMAT, FRANCISCO JAVIER

MIRO MONTES, DAVID

MIRO MONTES, SARA

MOCHOLI NAVARRO, IGNACIO

MONREAL GONZALEZ, GEMA

MONTEJANO CANO, CARMELO

MONTES ESTELLES, ENRIQUE

MONTES ESTELLES, FRANCISCA

MONTES ESTELLES, ROSA MARIA

MONTES ORTI, ANNA

MONTES ORTI, CARME

MONTILLA CASTILLO, RICARDO

MONTON LAFUENTE, JUAN

MONTON RAMON, MAR

MONTROY FERRE, Mª CARMEN

MONTROY FERRE, MARIA JOSEP

MONTROY FERRE, ROSA

MORATÓ LIS, BLANCA

MORATO LIS, MAGDA

MORCILLO MOLINA, JORGE

MORENILLA VILLENA, MARIA

MORENO LUCAS, FATIMA

MORENO MARCH, MIRIAM

MORENO MARCO, EVA MARIA

MORENTE CARRASCO, ANA

MORENTE CARRASCO, RAFAEL

MORENTE PULIDO, RAFAEL

MORON TORMO, JOSE LUIS

MOVILLA BARCELO, NIEVES

MOVILLA MACIAS, NICOLAS

MUÑOZ BAIX, ALFREDO

MUÑOZ OLMOS, TRINIDAD

MUÑOZ PUERTA, LORENA RAQUEL

MUÑOZ ROMERO, MERCEDES

NAVARRO MANZANERA, NATALIA

NAVARRO SORIANO, MARIA ROSARIO

NAVAS PEREZ, SILVIA

NIETO ALONSO, ALBERTO

NIETO TRIGUERO, REBECA

NUÑEZ PARDO, YOLANDA

OCHANDO PROSPER, JOSE LUIS

ORDOÑEZ FERNANDEZ, CARLOS

ORTEGA TALENS, CARLOS

ORTI DEVESA, MERCEDES

ORTI FERRE, ENRIQUE

ORTI FERRE, MA.CARMEN

ORTI ORTI, ALBERTO

ORTI ORTI, ENRIQUE

ORTI SIMO, MARIA JOSE

ORTIZ MOYA, LAURA

PABLO ASENSIO, INMACULADA

PACZKA, ADAM DANIEL

PALLARDO OLMOS, M CARMEN

PALOP CERVERA, MIGUEL

PARDO COLLADO, JUAN

PARDO COLLADO, RUTH

PARDO GARCIA, JUAN A.

PARDO LUJAN, JUAN G.

PARDO LUJAN, YOLANDA

PASTOR LUJAN, HECTOR

PEINADO FERNANDEZ, GUILLERMO

PEINADO MERINO, ADRIAN

PEPIOL FRANCES, JOSE LUIS

PEPIOL PABLO, INMACULADA

PERELLO MUÑOZ, LAURA

PEREZ ANTON, DAVID

PEREZ GIMENO, ISABEL

PEREZ GRAU, PATRICIA

PEREZ REZUSTA, MIGUEL A.

PILES SOLER, LAURA

PINA NAVARRO, M. MERCEDES

PLUMED MARCO, Mª MERCEDES

POZO LOZANO, MARIA JOSE

PRATS ESPINAR, MARIA AMPARO

PRIETO GIMENEZ, LUIS

PRIETO JIMÉNEZ, BEATRIZ

PRIETO JIMENEZ, SONIA

PROSPER MAS, FCO.JAVIER

PROSPER MAS, MIGUEL

PROSPER MAS, SALVADOR

PROSPER ORTEGA, JOSE

PROSPER RALO, FCO JAVIER

PROSPER RALO, PAULA

PUCHOL OLIVER, VICENTA

PUERTES BLAT, MARU

PUIG SALEZ, RAUL

RALO TORNERO, IRENE

RAMIREZ GUTIERREZ, MARIA

RAMON PAJARES, CARLOS

RAMON SANCHO, SONIA

REAL MARTÍ, DANIEL

REDONDO CIBORRO, ANTONIO

REDONDO ORTI, ISABEL

REDONDO ORTI, MARIA

REPRESA TORRES, DOMINGO

REQUENA GARCIA, MARCELO

REYES JIMENEZ, CONSUELO

RIBE PROSPER, SANDRA

ROCA CONEJERO, JULIO

ROCA MATOSES, HECTOR

ROCAFULL ALBIÑANA, MANUEL R.

ROCAFULL CRESPIN, AMPARO

RODRIGUEZ SANCHEZ, CRISTINA

RODRÍGUEZ SÁNCHEZ, MAR

RODRIGUEZ SOLER, MILAGROS

ROJO DELGADO, MELANY

ROMERO ANTÓN, JESÚS ANDRES

ROS CARRERO, CRISTINA

ROS SANZ, LAURA

ROS SANZ, PAU

ROSA LAGUNA, PASTORA

RUIZ SALVADOR, PATRICIA

SAEZ CARDONA, ALBA

SAEZ VIUDEZ, LORENA

SALA AMOROS, ANGEL

SALA AMORÓS, SANDRA

SALA BAÑO, FAUSTINO

SALCEDO ALVAREZ, VICENTE

SALINERO PEREZ, NEREA

SALVADOR VIZUETE, MIRIAM

SAMPER VALLE, M TERESA

SAN FELIX VAÑO, TERESA

SANCHEZ ADRIA, ISABEL ELENA

SANCHEZ DELGADO, ALEJANDRO

SANCHEZ GARCIA, ALBA

SANCHEZ MOYA, ALBERTO

SANCHEZ PUCHAU, REBECA

SANCHIS COTINO, MANEL

SANCHIS VILA, JOSE MANUEL

SANCHO MORELL, ANA MARIA

SANCHO MORELL, CARMEN

Comissió 2023 MAJOR

SANCHO MORELL, INMACULADA

SANCHO PRATS, MARIA

SANCHO RIDAURA, BENJAMIN

SANTAMARIA GALLENT, ALBA

SANTAMARIA GALLENT, MARC

SANTAMARIA MATEO, JOSE A.

SANTAMARIA MORENO, DAVID

SEBASTIAN FERRANDO, RAQUEL

SEBASTIAN FERRE, XIMO

SEBASTIAN GARCIA, JOSE CARLOS

SENA BUSQUETS, NOELIA

SERNA VIDAURRE, FCO.JAVIER

SISCAR ALOS, BELEN

SISCAR ALOS, MARIA

SISCAR ESTIVALIS, JUAN C.

SOGO PÉREZ, JOSE ANTONIO

SOLER GARCIA, JOSÉ LUIS

SOLER RODRIGO, VICENTA

SOLERA MARTINEZ, M.JESUS

SOLERA MARTINEZ, PATRICIA

SORIA RODRIGUEZ, Mª DOLORES

SORIA TAPIA, Mª DELMAR

SORIANO AGUILAR, PAU

SORIANO MARTINEZ, JOSE

TERUEL PRIETO, SOFIA

TORRENT SILLA, BLANCA

TORRES MENCHERO, ANA MARIA

TUHUT, LOREDANA

VALLES ALVAREZ, JORGE

VICO POLO, MONTSE

VIDRIER LLADRO, JOSE

VILLALBA PLANELLS, DAVID

VILLALBA PLANELLS, IRENE

VILLANUEVA JIMENEZ, JUAN A.

VIVO GARCIA, ALEJANDRO

VIZUETE AGUILAR, MARIA

VIZUETE HERNANDEZ, INMACULADA

VIZUETE TRIMIÑO, ENRIQUE

SANT ANTONI/ GRAN

Falla 2023 r

enàixer és una història de superació, de segones oportunitats, una història que demostra que en aquesta vida, la generositat, l’altruisme és el motor que mou el món, anomena-li humanitat, anomena-li amor o simplement crida-li renàixer.

En col·laboració amb AVATCOR, l’associació valenciana de trasplantaments de cor i pulmó, la falla Sant Antoni (Xirivella) demostrarà que en les falles també existeix aqueix vessant solidari i bolcat amb la societat. Les falles ho han passat molt malament, i segueixen en perill, per això, renàixer és més que una al·legoria i una metàfora per a emprendre un nou rumb carregat d’il·lusió i optimisme.

En les escenes veurem representada les següents històries:

Figura de l’exposició.

Lema

Una dama blanca amb ales i un cor a la mà, dona amb un toc en verd en les seues ales, la bona notícia que el 90% dels trasplantaments acaben en èxit actualment, per la qual cosa és molt important tindre una bona actitud davant això.

Escola de superherois. Recalca la funció de la pedagogia per a comprendre i desenvolupar una idea precisa al voltant del món de trasplantaments. Aquesta escola que imparteix informació en primària i secundària demostra que per a ser heroi, no fa falta portar capa, simplement invertir temps en els altres, per a repercutir en el de tots i totes.

En una altra de les escenes veurem com el trasplantament fa que la vida continue present, mitjançant la metàfora de la naturalesa, plantant un cor en un altre cos creix la vida, perque la vida segueix. Una de les escenes fa referència a l’ O.N.T, com una organització lliure, sense pressions i justa, mitjançant la represantació adaptada de la figura de la justícia i la seua bena en la cara.

L’última de les escenes parla del component psicològic com una de les variants més importants, tant per a la família com per al propi pacient, mitjançant una figura grisa que acaba impregnada de color amb el suport de profesioinales i persones pròximes.

Exaltació

m

embres de la corporació municipal, president i components de l’agrupació de falles Túria, president i Fallera Major de la falla Sant Antoni, fallers, falleres, amics molt bona nit a tots i a totes.

Hui és una nit especial, plena de sentiment i d’emoció, una nit màgica per a la nostra FM.Aquesta nit he decidit ser jo la teua mantenidora, no crec que t’haja sorprés molt, ni a tu, ni a la resta. Ja que, que millor persona per a aquesta tasca que la teua germana que alhora és la teua FM sortint.

I és que he volgut ser jo per a poder explicar-vos el perquè és la meua germana FM. Molts no sabeu que ella ja va voler ser la nostra representant fa una miqueta més de deu anys, però en comptes de ser-ho, va decidir formar una família i ara que ho té tot organitzat, toca complir el seu somni. Potser aquests tres últims anys han servit una miqueta

d’empenyiment i també ho haja sigut que de broma, el 19 de març em digueres que volies ser FM en el 2023 i que Mamà s’ho prenguera molt de debò.

La meua germana, Isabel, és una dona afectuosa, generosa, elegant, una dona valenta i amb caràcter i que ens il·lumina amb la seua gran bellesa. Amb ella pots comptar per a tot. Què diré jo!, que en ple confinament va ser ella la que em va acompanyar a l’”hotelet” i va estar al meu costat en els moments més durs.

Gràcies! Els reptes t’encanten, igual fas un triatló que arribes a Santiago caminant en solitari. I és que des de fa uns anys fer el camí de Santiago és una de les teues passions i menys un any que et va

acompanyar papa, la resta els has fets tu a soles. I ara afrontes aquest nou repte que és ser FM, compaginant la teua vida familiar i laboral, fent autèntics malabars per a quadrar horaris i poder acudir a tots els teus compromisos. Perquè el que més et caracteritza és que eres molt responsable i organitzada. I en aquest altre camí, el camí cap a les falles, hi ha moltes persones que estan encantades de compartir al costat de tu aquest somni i no deixaran que camines sola.

Martina, la teua FMI, amb la qual compartiràs moments inoblidables. Formeu una bona parella i sé que estareu una al costat de l’altra sempre. Les teues companyes de somni, les Falleres Majors

de l’agrupació, t’assegure que enguany farà que vos feu molt bones amigues. El nostre grup de falla, els que sempre estan i les noves incorporacions, que enguany sí que sí. La nostra família, ells estan molt contents de veure’t complir aquest gran somni. Mama i papa, experts ja en la matèria i felices de veure a les seues dos filles en aquesta gran nit, un regnat que acaba i un altre que comença. Mama, eres l’artista de la família, et recordes del primer vestit de fallera que vas confeccionar? Va ser el primer de la cosina Ángela i després, han arribat uns quants més, fins a arribar a confeccionar els vestits de dos Falleres Majors, que hui lluïm així de boniques. Gràcies per tot, sabem que ha sigut gran esforç i sempre t’estarem molt agraïdes, sense tu el nostre somni no s’hauria fet realitat. Daniel, que t’acompanya en cada acte, compartint la teua felicitat. I la persona que més contenta està és Darío, el xiquet dels teus ulls. Ell està feliç de veure a la seua mami desfilar com a Fallera Major, se sap tots els teus vestits i en què moment te’ls posaràs, és la teua agenda fallera i és capaç d’aguantar una sessió de fotos amb un gran somriure. Per a ell eres la millor mama i la millor Fallera Major.

Jo mateixa, disponible les 24 hores del dia, resolent els teus dubtes fallers i supervisant tots els detalls de la teua indumentària. Gràcies per fer-me una miqueta de cas. I ja saps que on acabe la teua mà sempre estarà la meua. Hi ha dues estreles que brillen més que mai aquesta nit i és que el tio Paco i la iaia estarien molt felices de veure’ns complint el nostre somni. Ja veus que no estaràs sola, la nostra comissió estarà també al teu costat, gaudint de la millor festa del món, les falles. T’esperen moments inoblidables, t’aconselle que poses els teus cinc sentits en marxa des de ja, per a poder esprémer al màxim cada segon que visques i així poder guardar-los bé en la teua memòria i que romanguen sempre en tu. No tingues pena en la cremà, ja que la falla d’enguany no morirà quan s’extingisca l’última flama aqueixa nit, no morirà perquè els records no moren. Per a ser Fallera Major fan falta ganes, sentiment i passió per la festa i d’això a la meua germana no li falta. No saps la il·lusió que tinc que visques tot el que he viscut jo, ser FM és una cosa increïble, portaràs el nom de Sant Antoni allà per on vages, amb orgull i emoció. Aquesta nit t’he imposat la banda que t’acredita amb Fallera Major de Sant Antoni, aqueixa banda et farà gaudir d’actes que només una Fallera Major pot viure. I té un gran poder, el poder de la banda, aqueix poder farà que pugues amb tot, amb el dolent i amb el bo. Vull demanar-te un favor, que si

el temps ens ho permet, el dia de San José gaudisques molt del passa-carrer, ja saps que és uns dels meus preferits i no vaig poder gaudir-lo.

Isabel Redondo Ortí, Fallera Major de la falla Sant Antoni per a l’any 2023,que bé sona, ehh! Enguany segur que continuarà sent un any REDÓ. Mai deixes de somriure perquè el teu somriure ens il·lumina. Et desitge el millor dels regnats.

Visca la Fallera Major visca la falla Sant Antoni!

Per a Isabel

Isabel, peregrina per afició, igual que camines una ofrena, fas un triatló.

Fallera des de ben xicoteta, hui veus el teu somni complir, uns quants anys han passat, però per fi ho pots dir.

Aquest any has sigut nomenada la nostra representant major, elegant i somrient lluixes amb tot el teu esplendor.

Els teus dos xics t’acompanyen en aquesta aventura tan especial, no es perdran ni un detall, i això farà que et sentisques fenomenal.

Si pensem en els teus pares, només veiem orgull i alegria, per veure la seua altra filla brillar, i fer història dia a dia.

I què dir de la teua germana, no podia eixir millor, ella et passa el llegat, amb amor i molt d’honor.

Contents de pertànyer, al grup de la nova fallera major, no dubtes que festejarem al teu costat, i et tractarem com la millor.

Obri bé els ulls mira sempre la teua comissió, viu aquestes Falles amb moltíssima il.lusió.

Poseu-vos drets i aplaudiu, veieu la nostra regina lluir, la imatge de la nostra falla, Isabel Redondo Ortí.

Visca la nostra Fallera Major 2023! Et volem molt, Isa! Els teus amics, Superfalleritos!

m

ama, estic molt content que enguany sigues tu la Fallera Major. Que bé que ens ho passarem gaudint tots els actes al costat teu. És tot un orgull per a mi ser el que et porte la banda en la teua presentació. Sé que tens moltes ganes que arribe la setmana fallera, estaré al teu costat vivint aquests moments únics.

Dario

p

er a tu, Isabel: Isabel, nom de regina, i com a tal, regnaràs en la teua comissió, amb il·lusió, elegància i responsabilitat. Dona afectuosa, generosa i treballadora Dona esportista, aventurera i atrevida, Semblant amable i gran bellesa que per on passa, il·lumina. Tots els valors que reuneixes, tot el que portes en el cor i l’amor a aquesta gran festa, fa de tu una gran FALLERA MAJOR.

La teua comissió espera i desitja, Isabel, estar al teu costat, en el moment que li pegues foc a la teua benvolguda falla i veure’t i sentir-se orgullosa de tu, d’haver sigut una GRAN REGINA. La teua bessona.

María h

ola, cosina Isabel. Aquest és el teu any, l’any en què un dels teus majors somnis s’ha fet realitat. I ací estem els teus cosins per a dir-te que estem orgullosos que sigues la nostra FM 2023, feliços d’acompanyar-te en el teu regnat i encantats d’estar al teu costat en aquesta festa fallera que ara és LA TEUA FESTA.

Cosins

Programació 2023 FALLES

PREFALLES:

Divendres 3 de març:

20.00- Muntar i decorar carpa

00.00 - Orquestra Montecarlo en Gerardo Garcés

Dissabte 4 de març:

12:00 arreplegà

Diumenge 5 de març:

10.30 - esmorzar

12.30 - repartiment d’arena per a cuinar

14.30 - menjar de la murta

17.00 - pregó / crida de Xirivella

Divendres 10 de març:

20.00 - Inauguració de la carpa

21.30 - sopar de butxaca

23.00 - lliurament de recompenses

00.00 - Música fins a les 02.00

Dissabte 11 de març:

21.30 - sopar en honor a la nostra Fallera Major

XX:XX - Albaes

00.00 Orquestra Deluxe fins a les 04.00

Diumenge 12 de març:

14.00- menjar per encàrrec per a descansar i no fer faena 16.30- tardeo amb Spotify

SETMANA FALLERA:

Dimecres 15 de març:

17.00 - bus turístic per arreplegar el Ninot i vore algunes falles de València

21.30- sopar de butxaca

00.00- plantà animada amb barra i música

Dijous 16 de març:

08.00- Despertà

09:00 xocolate i ensaïmades

10.30- esmorzar

14.30 - menjar de butxaca

18.30- ofrena de Xirivella

21.30- sopar de butxaca

23.00- Orquestra Titanic fins a les 03:00. Temàtica: LA RUTA del bakalao

Divendres 17 de març:

08.00 despertà

09:00 xocolate i ensaïmades

10.30 esmorzar

12.00 premis a l’ús del valencià

13.00 activitats i xarrades amb AVATCOR

14.30 Concurs de paella

17.00 “tardeo” amb bingo faller i torneig de jocs populars

21.30 sopar de butxaca

00.00 discomòbil amb temàtica “alguna cosa al cap”, fins a les 04.00

Dissabte 18 de març:

08.00 despertà

09:00 xocolate i ensaïmades

10.30 esmorzar

14.00 menjar de butxaca

20.30 ofrena de València

XX:XX sopar de butxaca

00.00 Macrodiscomòbil Fluor fins a les 05.00

Diumenge 19 de març:

08.00 última despertà

09:00 xocolate i ensaïmades

10.30 esmorzar

12.00 missa de Sant Josep

13.00 passa-carrer de Sant Josep

13.30 Ball tradicional de la mà d’Ànima i Poble

i tot aquell que vulga ballar!

14.00 picadeta

14.30 Mascletà en Gerardo Garcés

17.00 cavalcada de colors (cada grup se li assigna un color en el qual haurà de basar la seua disfressa)

21.30 últim sopar de butxaca

00.00 cremà de la falla gran

01.00 recollida de la carpa i premis oxigen i asfixia

MiG ANY FALLER

Festejos

S

aludem a tots els membres de la nostra estimada comissió. Les delegades de festejos volem dedicar-vos unes paraules des dels nostres cors, abans de que comencen a ploure les asfíxies… jajajaja, és broma.

Simplement volíem transmetre-vos la nostra gran il·lusió per compartir aquest any amb tots vosaltres d’una manera diferent, per poder col·laborar des de dins per a què gaudim al màxim de la nostra estimada festa.

Només som tres jóvens inexpertes en el terreny de festejos, algunes prou més que altres, però volem que sapigueu que tot el que hem preparat per a aquest any ho hem fet amb molt d’amor i molta il·lusió, pensant en tots vosaltres i posant molt de cor i entusiasme.

Ens atrevim a dir que som tres xiques que porten les falles a l’ADN i que provenen de famílies amb una llarga llista de fallers i falleres que formen o han format part de la nostra estimada falla, per la qual cosa podeu estar segurs de que ens hem deixat l’ànima a cadascun dels actes programats.

Esperem que el renàixer de la delegació de festejos siga per a bé i que aquests nous tres cors que el componen i fan que funcione estiguen a l’altura de les circumstàncies.

Molt amor per a tots i a gaudir de les Falles 2023!

Fallera 2020-2021-2022 MAJOR b

envolguda comissió, sí, encara estic per ací, una vegada més tinc el plaer de dirigir-me a vosaltres, però aquesta vegada és l’última vegada com a fallera major, ja són tres anys sent la vostra representant i ara toca acomiadar-se.

Tot aquest temps he viscut moments meravellosos, com el dia de la meua exaltació com a FM 2020, en la qual el somriure no se’m va llevar de la cara en tota la nit del feliç que estava, gràcies a tots els que ho van fer possible.

Comiat maria REDONDO ORTI

També moments difícils en els quals gràcies a la meua família, amics i fallers aqueixos moments van deixar de ser tan durs. Només tinc paraules d’agraïment.

Han sigut moments inigualables, que sempre m’han fet emocionar perquè com tots sabeu per a mi era un somni ser FM de la nostra benvolgudíssima falla. I tant ho esperava, que es va multiplicar per tres i això va fer que poguera viure de manera molt diferent el meu regnat. He pogut viure unes falles a l’estiu, caloroses, però molt esperades i les meues anhelades falles al març on vaig poder gaudir al 100%. Tots els moments viscuts els guardaré en la meua memòria.

Gràcies a la meua família per ser el gran suport que una fallera major necessita, gràcies per acompanyar-me sempre i gaudir tant al meu costat.

Gràcies “Superfalleritos”, heu estat al peu del canó i sempre m’he sentit molt abrigallada, m’heu sorprés durant tots aquests anys fent de cada moment més emotiu.

Ana María, Adrián, Pepe i Olvido, sou grandíssims fallers, sense vosaltres no hauria sigut igual. Gràcies per compartir aquests anys amb mi.

Ara és el moment de les nostres Falleres Majors 2023, la meua germana Isabel i Martina, segur que disfrutareu molt de tot el vostre regnat.

Tan sols em queda dir, que la realitat ha superat tot el somiat i que ha sigut un plaer i un orgull ser la vostra Fallera Major.

Visca València, visquen les falles i visca la falla Sant Antoni!!!

Bunyolera de Brillants

ui vull explicar-vos el que per a mi significa rebre aquest gran reconeixement, el que significa que vaja a rebre el Bunyol d’or amb

Significa que he pogut compartir molts anys al costat de persones que com jo, comparteixen un sentiment molt especial per les falles, persones meravelloses que he conegut al llarg dels meus anys fallers, amb les quals he plorat en una ofrena i he rigut en un sopar de germanor... significa ajudar-nos, donar-nos suport, compartir sentiments i emocions, penes i alegries... però sobretot significa que cada any puc gaudir d’aquest sentiment, d’aquesta gent, d’aquesta germanor, d’això tan bonic que ens fa sentir les falles i que gaudim junts preparant i vivint cada acte de les nostres festes... però sobretot per a mi, significa, que he trobat el meu lloc, la meua comissió, la

Aqueixa gent magnífica que em va abrigallar quan vaig arrivar i que em van fer sentir de seguida una més. I ací seguiré, perquè aquesta és la meua casa i aquesta és la meua gent.

Per això, hui vull celebrar que puc rebre el bunyol d’or amb fulles de llorer i brillants al costat d’una comissió tan especial, la meua comissió, amb la qual vull compartir tots i cadascun dels pròxims moments i sentiments fallers que tan feliç em fan... Atentament, una

Recompenses 2023 MAJORs

distintiu d’argent

BORI MARTINEZ, CARLOS

BORI MARTINEZ, VICTOR

CAZALLA LOPEZ, Mª ISABEL

CRUZ JARTIN, NEREA

DE LA ROSA ANDREU, PAULA

ESCUDERO SANCHO, JAVIER

ESPADA TALAYA, SHEILA

FLORES CAZALLA, LUNA

GARCIA BANACLOY, NICOLAS

IGLESIAS CARDONA, MIREIA

MARTINEZ MELERO, JOSE MANUEL

MERCHAN CID, LUIS

MORCILLO MOLINA, JORGE

MORENO MARCH, MIRIAM

MORENTE CARRASCO, RAFAEL

PEINADO FERNANDEZ, GUILLERMO

ROS SANZ, PAU

DISTINTIU D’OR

AGUILAR NOVELLA, CARLOS

ALEMANY PARDO, CHRISTIAN

BALLESTER GENOVES, M PILAR

BARCELO LEIVA, AMPARO

BARTUAL PINA, MARIA

COMPANY SANCHO, MIGUEL ANGEL

CORCOLES CORREA, CARMEN

ESCUDER CALLE, MARTA

ESCUDERO FIJO, JUAN ANTONIO

ESTEVE CLARES, MARA

EXPOSITO SANCHEZ, DAVID

FELIX LATORRE, GABRIEL

GONZALEZ PEREZ, DAVID

GUZMAN MARTINEZ, ALEJANDRO

HUERTA SAHUQUILLO, ALVARO

HUGUET VIVES, EVA MARIA

LUCHA FERNANDEZ, PEDRO JOSE

MONTILLA CASTILLO, RICARDO

MORENO MARCO, EVA MARIA

PABLO ASENSIO, INMACULADA

SALINERO PEREZ, NEREA

SENA BUSQUETS, NOELIA

VICO POLO, MONTSE

DISTINTIU FULLES DE LLORER

DE GRACIA IBAÑEZ, JOSE MARIA

GALLARDO SAIZ, LAURA

GASCON LAVA, MILAGROS

JORGE ESTEBAN, JOSE M.

LOZANO PEREZ, PAULA

SANTAMARIA GALLENT, ALBA

DISTINTIU FULLES DE LLORER I BRILLANTS

ARMENDARIZ HERRERO, TERESA

EMBUENA LANCE, JESUS

GARFELLA GIL, MARISA

MONTROY FERRE, ROSA

POZO LOZANO, MARIA JOSE

Entrevista

Isabel: bàsicament el mateix que Martina, la meua germana ha sigut Fallera Major tres anys i també per l’ànim de la meua mare.

ser Fallera Major. En el treball em van animar des del principi, de seguida em van donar ajuda i em van dir que estaven per al que fera falta.

2023 representants als

nostres

- Quins consells us han donat les vostres germanes?

Martina: Que no dubtara a presentarme a fallera major infantil perquè m’ho anava a passar molt bé i és un any molt bonic.

Què us va portar a presentar la carta per a ser fallera major?

Martina: En primer lloc, em va agradar el que va viure la meua germana, al principi pensava que no volia ser, però després em vaig animar també perquè la meua amiga va ser l’any passat.

Isabel: Que tinga paciència perquè tot no ix com una vol, que no planifique i que em deixe portar i que gaudi moltíssim.

- Algú de la vostra família ha sigut representant de la nostra comissió?

Martina: la meua mare, la meua tia Andrea, el meu tio Pablo, Eugenia, la meua cosina Carmen, María Martínez, la meua germana, la tia Raquel i el meu cosí Jorge.

Isabel: el meu cosí Juan en el meu cas.

Olvido: en la meua família han sigut presidents infantils els meus dos fills i el meu germà José també va ser president de Gómez Ferrer.

- Creieu que és important el suport de la família i amics?

Martina: sí, a mi m’ajuden a vestirme la meua iaia i la meua mare sempre, les meues amigues en l´escola em donen ànims i els agrada que siga fallera major.

Isabel: en el meu cas hem vist la meua mare i m’ajuda molt la meua germana, sense el seu suport no podria

Olvido: El millor suport que tinc per a portar la presidència, és la meua dona. La gent que treballa amb mi sempre dic que sense ells no som falla.

- Quin acte us agrada més i per què?

Isabel: tinc varis. Sempre he tingut un que és l’ofrena de València, però enguany crec que la Presentació serà el més, perquè rebré la banda de la meua germana, cosa que és una cosa històrica, de fet, crec que mai ha passat que una germana reba la banda de fallera major de l’altra.

Olvido: en el meu cas pot ser l’ofrena de València, és fonamental i veient a la gent gaudir en passar per la verge m’ompli. Veure desfilar a les nostres falleres i veure-les emocionades m’emociona.

Martina: també l’ofrena de València, ho vaig viure l’any de la meua germana i enguany el viuré com a fallera major. Però potser durant l’any faller viu un altre acte que es convertisca en el meu favorit.

-Olvido, què se sent en delegar l’organització de la desfilada de l’ofrena?

L’any passat fins que va arribar el punt de desfilar, vaig estar juntament amb la gent que em va estar ajudant, fins que arribem a les torres de Quart on ja comencem a desfilar.

-Olvido, ja tenim qui porte l’estendard?

En la pròxima junta general tractarem aqueix tema, s’exposarà i es demanarà per favor que algú porte l’estendard. En aquesta falla s’han barallat per a agafar-ho i des de fa uns anys no hi ha voluntaris. S’ha arribat a dir que si no hi ha estendard no eixim.

- Què espereu de la comissió enguany?

Isabel i Martina: estem molt contentes amb la comissió. Rebem molt afecte i molt amor, que és el que necessitem.

Olvido: el mateix, la comissió és falla.

- Què diríeu perquè la gent s’involucrara més en els actes?

Isabel: al final això és una falla i tots els actes són importants, sempre diem el mateix, però és així, no sols baixar a sopar i a la festa, hi ha actes que són molt bonics i la gent hauria de viure’ls, com les recollides de premis, per exemple.

Olvido: sempre hi ha qui vol festa i altra, però com ha dit Isabel, hi ha actes que són molt bonics i necessitem que la gent es vista i els gaudisca. Som molts fallers i podríem estar desfilant molts.

Martina: Jo estic d’acord amb Isabel i Olvido.

- Quin lema triaries per a la pròxima falla?

Isabel: alguna cosa que siga potent. Una mica d’unió, en el que és la falla,

una cosa relacionada amb què hi haja un nucli, una unió, una família.

Olvido: una crítica per als fallers, però que siga constructiva.

- Feu esport? Quin?

Martina: jo faig bàsquet, dilluns dimecres i divendres. Som molt bones.

Olvido: faig futbol, estic en el club de Xirivella, com a soci i com a esportiu, a més soc delegat del juvenil.

Isabel: faig esport cada dia, encara que ara no tinc molt temps. Faig un triatló a l’any almenys i també el camí de Santiago, si puc una vegada a l’any, fa 7 anys.

- Sou de baixar els divendres al casal? Us agradaria que s’obrira entre setmana per a més activitats?

Isabel: jo no soc de baixar els divendres, perquè no tinc temps. Però sí que estic veient que altres falles es fan un munt de coses, però en la nostra falla no som massa participatius.

Olvido: venen els mateixos de sempre, obrim la falla a les 8 els divendres i a les 10 encara no ha arribat ningú o només han vingut els dos grups de sempre. És una pena que no baixen més a gaudir de la falla.

Martina: a mi m’agradaria que es feren més activitats per a baixar algun

dia a gaudir d’estar amb les amigues en el casal.

- Creieu que hem de fer alguna cosa per a tindre contents als veïns?

Olvido: en els anys que porte treballant per a la falla, sí que he parlat prou amb els veïns. La falla està a la seua disposició per a quan vulguen, igual que quan s’han fet menjars se’ls ha emportat un plat. Sempre intentem que estiguen el més a gust possible.

- Penseu que hi ha un nou sentir després de la pandèmia o per contra segueix tot igual?

Olvido: jo crec que hi ha un abans i un després. La gent hui dia és més acurada quant a mesures de seguretat.

Martina: jo m’ho continue passant igual de bé.

- Us semblaria bona idea desplaçar totes les falles fora del nucli urbà?

Isabel: a mi em sembla una molt bona idea, veient el local del barri del Crist això és una passada, allí no molestes a ningú.

Olvido: vam estar parlant sobre aqueix tema. Es va dir que per què l’ajuntament no aconsegueix un local en el polígon i fer allí tots els actes. Però plantar seria millor plantar en cada demarcació, que és el lògic i el normal.

- Creieu que hauríem de participar en més actes que organitza JCF?

Isabel: jo crec que sí, no sé si aqueixa informació arriba a la falla,

però hauríem de participar més Si hi haguera una delegació que s’encarregue d’informar d’aqueixes coses i fer-nos-les saber, jo seria la primera a participar.

Olvido: la participació en aqueixos actes és mínima, almenys en la nostra agrupació. Hem fet diversos campionats i s’han apuntat tres o quatre xiquets i després el dia de l’esdeveniment no es presenten.

Martina: a mi m’agrada el teatre, el cinema, el bàsquet… si es feren actes així, m’agradaria anar i participar, igual que quan jugarem a les bitles amb l’agrupació.

- Penseu que és rellevant una bona convivència entre vosaltres i amb la comissió?

Olvido: Hem d’intentar que isca tot bé i ajudar-nos entre nosaltres, i per a això cal intentar solucionar els problemes que van sorgint, sempre hi ha alguna fallada, però el solucionem i ja està.

Isabel: desgraciadament hi ha moltes vegades que no eres de grat per a tothom, però cal intentar que tot vaja bé. Hi haurà gent a la qual no caiguem bé, però sempre tenim molt amor i afecte per a tots. Entre nosaltres va bé, sempre hi ha alguna cosa a millorar, com en tots els llocs, i són moltes hores de convivència i cal posar-se d’acord.

Martina: sí, a més de la convivència per a passar-nos-ho bé.

- Qui és el més puntual?

Martina i Isabel: El més puntual per als actes és Olvido. No ens hem d’esperar a ningú, però el més puntual sempre és ell.

- Alguna cosa que afegiries o llevaries de la falla?

Martina: afegiria més dies de festa.

Olvido: Canviaria l’actitud de la gent, al cap i a la fi, això és una falla i cal participar, perquè sempre som el mateix i amb la quantitat de fallers que hi ha, participen molt pocs.

Isabel: canviària el concepte que tenim de falla. És veritat que necessitem una bona directiva que dirigisca aqueixos

canvis, una directiva que marque i que diga com han de fer-se les coses.

Martina: jo de moment estic contenta amb el que estic vivint i no canviaria res.

- Com recordaràs el teu any de Fallera Major?

Isabel: Crec que ho recordaré molt bonic, de manera espectacular. Per tot el que porte passat ja en la meua pell i amb els anys de la meua germana crec que serà espectacular recordar tots aquests moments que estem vivint i que viurem.

Martina: Ho recordaré amb il·lusió, igual que l’any de la meua germana.

- Què espereu dels nous fallers?

Isabel: espere que aporten frescor, encara que algun siga repescat, que vinguen amb ganes, que estiguen els primers per a col·laborar.

Olvido: que vinguen amb ganes d’ajudar sobretot i que l’any que ve estiguen els primers partisca col·laborar.

Martina: que ens acompanyen en tots els actes.

-Olvido, ha nascut alguna delegació enguany? T’importaria compartir presidència? Crearíeu alguna delegació més?

Enguany han nascut protocol i esports, per exemple. Intentem fer una delegació juvenil, però no es va presentar ningú. No m’importaría

compartir presidència, sense gent que treballe per la falla no funcionaria res.

Isabel: jo crec que necessitem una delegació juvenil perquè estan en terra de ningú, entre infantils i majors i potser necessiten actes concordes, que no siguen ni de majors ni d’infantils. Podríem preguntar a altres comissions com ho fan o quins canvis farien en la nostra manera d’actuar 2.0.

- Un desig per a aquestes falles?

Martina: com a desig per a aquest any faller 2023 demane passar-m’ho molt bé i ser molt feliç.

Isabel: el meu desig és sobretot que tinguem salut que és l’important, i que tot isca bé. Ser feliç, que ja ho soc, però vull la felicitat al complet.

Olvido: que isca tot perfecte, encara que sempre hi ha equivocacions, però que isca tot bé i que gaudisquen molt elles (assenyala a Martina i Isabel), que és el fonamental.

jaume tormo dominguez PRESIDENT avatcor

El meu nom és Jaime Tormo Domínguez, presidisc l’Associació Valenciana de Trasplantats de Cor i Pulmó (AVATCOR) des del 2016. Soc trasplantat cardíac des del 2008, fa quasi 15 anys que visc gràcies a la solidaritat i generositat d’un donant i als grans professionals del Sistema Públic de Salut. La finalitat d’una associació com Avatcor a més de donar assistència i acompanyament de les persones que han de passar per un trasplantament, siga cardíac o pulmonar, compta amb una estructura pròpia per allotjar en un pis d’acollida tant els pacients com els familiars; amb un servei d’atenció psicològica. Una altra de les comeses importants de l’Associació és la visita a l’Hospital La Fe de València, a aquells que ho sol·liciten i es troben al protocol de trasplantaments per un grup de voluntaris/ visitadors, formats per a tal fi. També col·laborem amb la Investigació de cardiopaties aportant donacions aconseguides a través d’esdeveniments: carreres, concerts..., a diferents departaments de l’Hospital

La Fe, dedicats a aquest fi. A nivell personal, el que em va atraure més per involucrar-me en el projecte de l’Associació va ser donar visibilitat i normalitzar la donació d’òrgans a tots els nivells; afortunadament ens trobem al país referent a nivell mundial en donacions durant 30 anys consecutius, sent exemple per a la resta de països que volen implantar un sistema tal com ho ha implantat a Espanya l’ONT (Organització Nacional de Trasplantaments). Quan ens va proposar la falla la intenció d’alçar el monument d’aquest any amb el tema de la donació d’òrgans i la tasca que realitza Avatcor, que porta per títol “Renàixer”, ens va causar primer sorpresa per venir d’un món alien en principi a la Sanitat i als trasplantaments, però per altra banda

hem comprovat la capacitat d’associacions com la Falla Sant Antoni, per involucrar-se en temes socials i d’interés general per a tota la població. Gràcies a aquesta iniciativa, podem posar un focus d’atenció a la donació d’òrgans per sensibilitzar persones que no tenen cap coneixement de què suposa donar un òrgan i el benefici d’aquells que com jo hem rebut. La resta de companys i associats d’Avatcor han mostrat el mateix sentiment d’emoció, i esperen veure el monument acabat i plantat a la vostra demarcació, i estem segurs que serà molt visitat i que rebrà el reconeixement i la importància que sabem que té i que sens dubte es mereix.

avatcor

Història

AVATCOR és una associació sense ànim de lucre, constituïda l’any 2011 per un grup de persones trasplantades de cor a l’Hospital Universitari i Politècnic “La Fe” de València, que busca intercanviar experiències i compartir activitats per a ajudar a millorar l’estat físic i emocional de les persones que, gràcies a la generositat d’unes altres, han rebut un cor i/o pulmó nou.

Des de 2.020 acollim als socis de l’extinta Associació Valenciana de Trasplantats de Pulmó (AVTP) donada la similitud de patologies i tractaments per a emprendre un

camí junts. En 2.021 hem modificat els estatuts existents per a adaptar-los a la nova marxa de l’Associació d’atenció als pacients cardiopulmonars.

Per a poder desenvolupar la nostra labor, resultava imprescindible disposar d’un local. Així doncs, es va aconseguir un pis, en règim de lloguer, amb la finalitat de donar allotjament al pacient i la seua família quan aquests provenen de punts més allunyats de la nostra comunitat o d’altres províncies i el quadre clínic del pacient es dilata en el temps.

Missió, valors i objetius

MISSIÓ: AVATCOR, com a associació sense ànim de lucre que busca ajudar a millorar el benestar de les persones trasplantades en tots els nivells, compte com a principals fins:

· Secundar i acollir a les persones en llista d’espera i trasplantades de cor i a partir de 2.020 també de pulmó a través del treball del voluntariat, i de

suport psicol gic i del pis d’acolliment del qual disposa l’Associació.

· Informar, assessorar i orientar en temes relacionats amb el trasplantament i la donació d’òrgans en campanyes d’informació i sensibilització de la població. Fomentar els hàbits de vida saludables entre els trasplantats de cor

· Divulgació de les informacions

relacionades amb la investigació de la nostra patologia i els seus tractaments farmacol gics.

VALORS: La base de la nostra Associació està sustentada amb els següents valors: Solidaritat, Igualtat, Suport, Ajuda, Participació i Compromís .

OBJECTIUS: L’objectiu general de l’Associació és: Millorar la qualitat de

vida de les persones trasplantades de cor i de pulmó

LA NOSTRA LABOR: AVATCOR, compta amb una àmplia xarxa de voluntaris que fa possible que es duga a terme el treball de l’Associació, gràcies a la professionalitat de cadascun d’ells, i conjuminant esforços i guanyes per desenvolupar un treball ben fet. A continuació es detallen les diferents activitats dutes a terme:

· Visites hospitalàries

Labor de voluntariat que realitzen persones trasplantades del cor i de pulmó amb pacients en Protocol de Trasplantaments. Els nostres voluntaris, prèviament, han rebut la formació necessària per part d’una psic loga, per a adquirir els coneixements i aptituds necessaris per a dur a terme aquesta activitat.

A través de les visites hospitalàries a l’Hospital Universitari i Politècnic “La Fe” de València, i el seguiment en la seu, intentem ajudar amb la nostra experiència a afrontar aquests moments tan durs per al malalt i la seua família.

El que volem aconseguir és: Donar suport psicològic, Acompanyar a la família i Ajudar oferint el pis d’acolliment.

Amb la nostra labor hem aconseguit que durant les llistes d’espera, tant el pacient com la seua família, intenten acceptar la situació, infondre esperit

de lluita per a superar les dificultats, i oferir suport per a intentar mantindre una actitud positiva durant l’espera del trasplantament. Durant la fase d’operació, un dels nostres objectius és cuidar al cuidador i acompanyar als familiars. En el postoperatori ajudem a normalitzar la vida del pacient com trasplantat de cor.

· Escola d’herois : AVATCOR, realitza exposicions en col·legis i instituts i en qualsevol altre centre social i cultural que sol·liciten la nostra presència. En aquestes presentacions tractem de conscienciar i sensibilitzar als més joves principalment de la importància de ser donants d’òrgans.

Per això, hem creat Escola d’Herois, perquè pensem que des del col·legi i al llarg de la vida, les persones aprenem valors com la solidaritat, generositat, amor als altres i aquests valors, entre altres, són els que intentem fomentar.

Decidim anomenar-ho “Escola d’Herois” perquè per a nosaltres, darrere de cada donant hi ha una persona que ha actuat amb generositat i solidaritat, regalant el més gran que es pot donar: la vida.

· Guia saludable: A través de la qual pretenem transmetre d’una manera senzilla i amena una sèrie de coneixements que puguen contribuir

de manera positiva a normalitzar la nostra vida en les tres fases del trasplantament: pretrasplantament, trasplantament i posttrasplantament, aportant informació sobre el nostre estat, activitats recomanades, el consum de dieta saludable, revisions mèdiques, tractament, realitzar activitat esportiva regular, i recomanacions per a reprendre la nostra vida habitual.

Aquesta Guia pretén ser útil tant al pacient trasplantat com al cuidador, i en la seua redacció han intervingut especialistes de la Unitat d’Insuficiència Cardíaca i Trasplantament de l’Hospital Universitari i Politècnic “La Fe” de València. (Actualment estem actualitzant aquesta guia per a incloure a les persones trasplantades de pulmó).

Organització Nacional de Trasplantaments (ONT)

L’ONT actua com a agència de serveis per al conjunt del Sistema Nacional de Salut i promou l’increment continuat de la disponibilitat d’ rgans, teixits i cèl·lules per al trasplantament. Garanteix la distribució més apropiada i correcta d’acord amb el grau de coneixements tècnics i els principis ètics d’equitat que han de presidir l’activitat trasplantadora.

El seu principal objectiu és, per tant, la promoció de la donació altruista per tal que el ciutadà espanyol que necessite un trasplantament tinga les majors i millors possibilitats d’aconseguir-ho. Avatcor va comentar amb la Direcció de l’ONT el lema triat per al monument d’aquest any 2023 per la vostra Comissió, igual que també ho comentem amb els càrrecs de la Generalitat i de l’Hospital La Fe implicats en el protocol de trasplantaments, als quals també els va encantar la idea, i intentaran acompanyar-nos a visitar la falla i a les activitats que farem conjuntament amb vosaltres. A continuació us adjuntem un escrit que ens ha fet arribar la Directora General de l’ONT, Dra. Beatriz Dominguez-Gil “L’Organització Nacional de Trasplantaments va néixer gràcies a l’impuls i la tenacitat dels pacients. Sense vosaltres, aquest organisme no existiria. Per això i per la vostra aliança permanent per assolir el nostre objectiu comú, formeu part del reconegut internacionalment com a Model Espanyol de Trasplantaments. Des d’ací, el nostre agraïment a l’Associació Valenciana de Trasplantats de Cor i Pulmó, per la important tasca que feu. Igualment, estendre l’agraïment a la Comissió Fallera de la Falla Sant Antoni de Xirivella, per la seua desinteressada ajuda a aquesta tasca important”. Beatriz Dominguez-Gil

Donant Vida

Moltes són les veus que parlem, d’una manera delicada, dolça i contundent, de conceptes com mort, sort, solidaritat, altruisme, alegria, bona voluntat o vida. Se senten en poemes, caçons, recolzant discursos d’associacions, en testimonis d’autèntics herois que en digueren adeu, deixant la seua llum entre nosaltres, regalant una miqueta de si mateixos a altres que poden seguir contant històries. Hui volem unir-se a tots ells. Aquesta creu està dedicada a les persones que en algun moment varen entendre que la vida està plena de regals, el millor de tots és la satisfacció de donar i rebre.

Gràcies per tant Amor i força, per donar els seus òrgans i fer que la vida continue.

Gràcies a aquests àngels a la terra, a aquests cors amb ales generoses que fan volar la vida i l’esperança.

Donar vida sempre

El rostre d’un trasplantat que torna a la seua habitació de l’hospital amb el gran regal d’un òrgan d’una altra persona, és la imatge viva de l’alegria que genera el que algú siga fidel al mandat de “donar vida”, fins i tot després de la seua mort. Si els familiars d’una persona morta, que han donat els òrgans del seu ser estimat, pogueren contemplar el rostre del trasplantat, veurien com és possible que la vida renasca fins i tot on ja sembla no quedar res. Ser generadors de vida és la nostra tasca i el nostre goig; en el nostre desenvolupament com a persones, en el nostre matrimoni, en els fills, i fins i tot, després de la nostra mort, podem continuar sent generadors de vida. Donar vida sempre. Si hui ens decidim a ser donants, podrem donar vida fins i tot quan ens arribe aqueix moment tan contrari a la vida, que és la mort.

Un adeu que ningú va voler

Una lluita empresa, una batalla malmesa.

Un sospir sense fi, un desconsol profund.

Una existència amb noms i cognoms, Uns éssers més que volguts, una mort no desitjada, un infinit dolor. Un continu sense viure, una vida que acaba.

Unes flors que el vent ens va arrabassar, en un jardí inesborrable de records i afecte.

Un exemple permanent, un pensament perenne, una tortura d’aflicció i intranquil·litat, una esperança, una tempesta de llàgrimes eternes. Un adeu que ningú mai va desitjar...

Presentació 2023 projectesde

Vario pinto i Renàixer (els projectes) volen que tota la comissió els conega de la mà dels nostres artistes, Javier Álvarez-sala (javito) i Víctor Návarro.

Els dos projectes de falla de l’any 2023 de la falla Sant Antoni, varen ser presentats el passat dia 4 de novembre a les 20:30 hores en el casal de la falla.

Enguany, és més especial si cap, perquè li donem un punt reivindicatiu i solidari a la falla gran, que retrà homenatge i donarà visibilitat a l´asociació Valenciana de trasplantats de cor i pulmó (AVATCOR).

AVATCOR, ens va acompanyar a la presentació de projectes i nosaltres, col·laborarem amb ells en activitats que ens ajudaran a comprendre l’activitat, la tasca que fan i el sorprenent i meravellós món que envolta els trasplantaments i fantàstica llisó de generositat i vida que els envolta.

Vivència a contra rellotge

Existeixen al nostre idioma, al nostre vocabulari, multitud de paraules que per sí mateixes, i només pronunciantles, evoquen un amalgama de sentiments. Paraules que desperten els teus records i són capaces d’activar sentiments, com un torrent d’aigua pressa que et transporta ràpidament a un estat físic i mental quasi reial, passat o futur. Són paraules capaces de viure-les. Un simple verb és capaç de contindre força, optimisme, oportunitat, (una) esperança. ‘Renàixer’ evoca un nou amanéixer, un nou pas, una mirada (de comiat) al passat i de benvinguda al camí que davant teu es dibuixa.

La història que a continuació es conta és real, irònica però feliçment real. Sàpia el lector per endavant que el seu final és feliç però siga capaç també qui la llija de transportar-se a una vivència tan intensa, a contracorrent, a contrarellotge.

Quan ja gairebé estàvem tots acostumats a viure sota el jou del Coronavirus, quan tot pareixia estar sotmès a ell, al seu avanç i a les seues regles, la vida et porta un nou contratemps, una nova pedra que sortejar.

Estrenat l’any 2021, amb eixe gust agredolç i temorós que vàrem tindre, reps la dolorosa notícia de que pateixes una malaltia. Mai hi haurà millors ni pitjors però saps que la que tu albergues avança, sense que existisquen mesures que la frenen.

Tal vegada vosté que me llig sap, per desgràcia, la complexitat d’emocions que pots experimentar després de la notícia. Des de la incomprensió, passant per la por i fins acaronar la seua assimilació. Però sempre guardes amb tu un fil d’acer i esperança que es converteix en el teu pilar. La teua vida es transforma radicalment, les teues rutines desapareixen, ja no estàs en casa, la teua habitació és ara

una nova, compartida amb tres llits més, ara vius en un hospital. Tot i que és fora on el virus assota, la situació dins és temorosa i dins el terreny és hostil. Una sala d’espera abarrotada, una única cadira per a passar la nit, uns professionals desbordats i la soledat. La soledat que t’abraça i t’envolta en un mant de quietud en el que no perceps el temps, en el que ni tan sols saps on estàs ni on estan els teus. I després de llargs dies d’espera, saber-ne que optes a estar en una habitació quasi es converteix en un privilegi (en aquell temps).

Però saps que dalt, quasi en la intimitat, tindràs la mà d’algú que et mire i et diga: “ja estic ací”.

Quans els mateixos metges veuen fallar i tambalejar els dics i tractaments que podrien alentir la teua malaltia, quan fins i tot perceps als seus ulls la dificultat per a donar una notícia dolenta, és quan creus que tot està perdut.

Però el destí, i també la ciència, tenen guardada la carta que podria ajudar-te. Un rgan, el teu òrgan, fonamental e indispensable en l’ésser humà no funciona, necessites un transplantament. T’aferres fortament a eixa idea i rebutges fins i tot els pron stics més grisos, doncs estem en pandèmia i ja no es realitzen eixes intervencions.

Recorde fins i tot que aquesta noticia la vaig saber, la vàrem saber, en aquelles Falles de nou amatgues de 2021. En la finestra de l’hospital podria veure aquelles lletres sobre l’asfalt de l’ànima del monument que allí jeia abans. Sents un castell llunyà i veus passar en una injecció de fe i esperança a la patrona dels valencians.

Rebre un òrgan, tindre opció tan sols a optar a ell, és una autèntica carrera. No voldria que mai ningú poguera viure res així.

Ser un bon candidat ha de convertir-te en el ‘millor’, fins i tot entre els pitjors. Reps multitud de proves, se t’examina de peus a cap, fins i tot un tribunal mèdic reunit decideix la teua inclusió en una llista d’espera.

I passen els mesos i la teua única obstinació és enfortirte, ser el campió front al teu propi cos en una carrera un contra un. En tu va creixent, des d’una xicoteta llavor, la fèrria esperança de que podràs superar-lo. Però tota espera és amarga i en la calma tensa t’inunden també pensaments roïns: “Arribaré a temps?”. És en eixa espera quan assimiles el que suposa rebre un transplantament.

La dolorosa idea de que algú ha de partir per a que tu pugues continuar implica una enorme responsabilitat i assumeixes que, arribat el moment, compliràs amb el deure de cuidar la teua nova vida.

El matí d’un dia de maig, amb el cel gris i un fi plugim, reps la cridada de un número de telèfon desconegut: “Hi ha un òrgan que t’està esperant. Molta sort”. Al penjar mires a la teua família i la major de les felicitats es barreja amb el més potent dels temors. Tornaré a veure’ls? No cal contar-li al lector tot all que es sent al acomiadar-se en la porta d’un quir fan, les hores eternament lentes dins i fora.

Quan obris els ulls i et veus rodejat d’aparats reps una nova maçada. Un nou devenir del destí que sembla gairebé irònic: el transplantament no funciona i és de màxima urgència vital rebre’n un altre. Coneixes un nou terme, ‘codi zero’; el primer òrgan disponible en tota Espanya és per a tu.

Vint-i-quatre angoixoses hores, un comiat al que et negues... però arribà. La vida toca el teu muscle i posa sobre tu una nova oportunitat. I saps que eixa serà la bona, per fi.

Així va ser i així és com ha sigut. Una llarga nit, immensament tranquil·la, va portar una nova alba. I les llàgrimes ja no en foren de por, ara tenien un sabor dolç perquè has renascut, vius novament.

El renàixer de les cendres. El ninot que cala foc per a ser un de nou. La closca que es trenca per a donar a llum una nova vida.

Ara aprens a caminar de nou, com el xiquet que inicia els seus primers passos. Una enorme cicatriu serà la signatura al teu cos que et recorde dia a dia el pacte de vida que has signat. Tens una nova oportunitat. I, tot i que saps que tornaràs a cometre errors, saps que ja no existeixen majors problemes. La gamma de colors en la teua vida té el major dels colorits. Renàixer és un enorme deure però et compromet a ferho bé. Tornaràs a riure, a plorar, a perdonar, a abraçar, i sabràs que estàs viu. Prendràs una glopada d’aire com el campió després d’una batalla i dormiràs amb la pau d’haver complit, d’haver-lo superat.

La protagonista d’aquesta història no sóc jo. És la meua mare. La persona que, junt al meu pare, seran per a mi etern exemple de superació.

Servisquen les meues paraules d’infinit agraïment per a aquells que regalen vida. Només una mare pot regalar-la, però després d’elles, aquelles persones que donen estaran fent un dels majors regals en esta vida; mirar a la teua família de nou als ulls i poder dir-los:

“Estic ací i et vuic”.

Servisca d’homenatge a tot aquell que en el seu dia a dia renaix. A tot aquell que s’aferra a l’esperança i que sorteja qualsevol adversitat que es fique al davant.

Segueix fort, que les flames que ara sentes et donen les cendres per a una nova vida en la que tu hi hauràs guanyat.

CARLOS RAYA SERRANO

Testimoni:martina

H

ola! El meu nom és Martina López Díaz, tinc 31 anys i soc d’Alacant. I estic trasplanta del cor ja quasi tres anys!, que sort la meua d’haver pogut rebre l’òrgan de “la meua gran amiga desconeguda”.

Perquè si, convisc amb la sensació que estic gaudint de la vida a nivell personal, laboral i social gràcies a ella.

Ella no em coneix a mi ni jo a ella, però ens vam unir el 18 de gener de l’any 2019 i fins ara, estem cuidant l’una de l’altra.

Tot va començar quan tenia 17 anys, estava en la piscina amb uns amics i em vaig sentir molt malament, em feia mal el pit, però en un primer moment vaig pensar que seria ansietat, ja que dies abans vaig tindre els exàmens de fi de curs. Així i tot, la meua mare va insistir i vaig ser al metge d’urgències del meu ambulatori. Una vegada allí

va començar tot el camí de lluita que porte fins al dia de hui.

En un primer moment i després d’una infinitat de proves mèdiques, em van diagnosticar La Síndrome de WolffParkinson-White. És una afecció en la qual existeix una ruta elèctrica addicional del cor que porta a períodes de freqüència cardíaca ràpida. Els professionals intentaren esmenar amb diferents tècniques, però cap donava bon resultat.

Vaig rebre gran quantitat de medicació, però continuava trobant-me molt malament, em cansava en caminar, tenia falta d’oxigen, se m’unflaven molt les cames i els turmells i tenia tensions molt baixes. Van decidir realitzar-me una ecografia d’esforç i en aqueixa prova van descobrir que tenia Insuficiència Cardíaca Severa, és una afecció en la qual el cor no pot bombar la quantitat de sang que el cos necessita. Era cosa greu, molt greu.

El 8 de gener de 2020 vaig entrar en la llista de trasplantament i estiguen allí ingressada (en la Fe) em van realitzar el trasplantament de cor el 18 de gener de 2020.

Actualment em trobe trasplantada ja quasi 3 anys, em trobe sotmés de manera crònica als coneguts com a Immunosupressors amb la finalitat que el cos no rebutge el cor implantat.

Quan tens 17 anys, i creus que tens tota la vida al davant i de sobte tot al que estàs acostumat es transforma en límits i adaptació, només penses - Per què m’ha tocat a mi?

No vos mentiré, el procés d’adaptarse a una nova forma de vida és dur, molt dur. Quan no pots pujar escales, no pots caminar més de 10 metres seguits o quan no pots anar amb els teus amics a fer una volta perquè el simplement fet de vestir-te t’esgota. Tot això comporta temps d’adaptació i és molt important tindre una figura de guia i suport.

Desgraciadament en el meu cas, la Unitat de Cardiologia a la qual pertanyia no comptava amb psicòlegs especialitzats pel que vaig acudir en repetides ocasions a psicòlegs privats. Aquesta ajuda va ser i continua sent essencial en la meua vida, ja que mai acabes d’encaixar que sempre necessitaràs el suport o ajuda de persones, entitats i associacions.

Per a la meua història de vida, ha sigut essencial les diferents xarxes de suport familiar i d’amics. Durant tots els successos que m’han anat ocorrent he tingut la sort de tindre una gran xarxa de suport que han sigut la meua família:

mare, pare i germana i tia. Ells han aconseguit que els meus límits i debilitats foren de menor impacte.

A més d’aquesta xarxa familiar he tingut un altre tipus de suport com va ser conéixer a l’Associació AVATCOR, ja que en el seu moment em van proporcionar una visió optimista sobre el meu futur.

Actualment formem un grup molt gran que ens recolzem en tot el que podem i el més important és que ens entenem. Em fan sentir que pertany a una família que sempre ens unirà les vivències passades.

A més d’aquestes xarxes de suport vaig descobrir que podia ajudar a altres persones que per por, o desconeixement no sabien que fer o si era “normal” el que els estava passant així que, vaig crear el meu propi canal canal YouTube, Martina un Cor Diferent https://www.youtube.com/ watch? v=44zwmfgrdrs&t=201s, el meu objectiu sempre ha sigut realitzar feedbacks amb altres persones en la meua mateixa situació i animar-los a mai rendir-se.

Vos anime que li doneu una ullada.

2023 Artista faller al nostreEntrevista

Ens traslladem fins al taller de l’artista que planta enguany la falla gran en la comissió per a fer-li l’entrevista de rigor, comencem demanant-li que ens compte una mica d’ell.

Hola, el meu nom és Víctor Navarro Granero, tinc 43 anys, i vaig començar en les falles fa deu anys. Encara que soc llicenciat en psicologia i em dedicava als recursos humans, sempre m’ha agradat el món de les falles així que vaig començar a ajudar en els tallers d’Emilio Miralles i de Jose Luis Platero i a partir d’ací li vaig agafar el gust a les falles, així que vaig obrir el meu propi taller. Hui en dia estem fent diverses falles i fogueres d’Alacant i treballant en el que més m’agrada que és l’important per a mi.

- Quants anys portes dedicat a ser artista faller?

Des del 2014 tinc el meu propi taller, encara que la veritat és, que des de 2012 plantàvem la falla d’ací de Bolbaite, així que ja porte una dècada dedicat a aquesta professió.

- Has estat sempre al càrrec del teu propi taller?

Si, comencem en el 2014 de manera oficial, vaig començar amb un treballador Miguel, que venia algunes hores i bo, a poc a poc hem anat ampliant la plantilla fins a arribar a 4 persones que conformem el taller en l’actualitat, i la veritat és que no ens podem queixar, perquè hem aguantat la pandèmia, hem aguantat moltes coses i gràcies a que tenim uns bons clients, treball sempre hem tingut.

- Per què vas triar Bolbaite?

Nosaltres comencem amb el taller a Beniparrell, compartint nau amb Jose Luis Platero, després ens vam anar al polígon de Catarroja perquè jo vivia a València. Als 36 anys em vaig vindre a viure a Bolbaite, més que res per la meua filla, per la qualitat de vida que ací és molt bona, per exemple ací a les aules del col·legi hi ha 10 xiquets per classe, va anar així com ens vam plantejar vindre’ns ací a Bolbaite i traslladarem el taller amb nosaltres, jo

soc de Xella el poble del costat, però porte molts anys vivint a Bolbaite així que em sent un bolbaití més.

- Quantes persones hi ha al teu càrrec en el taller?

Som quatre persones en el taller, està Jose que és el fuster, està Valeria que s’encarrega del procés juntament amb un altre company que es diu Miguel i jo que em dedique a modelar, pintar i al tema d’administració, però també és veritat que compartim el treball

amb il·lustradors, amb guionistes, perquè al final fer falles en una cosa multidisciplinària i tenim un bon equip darrere de nosaltres, no sols en el taller.

- Que et va motivar per a plantar en la Falla Sant Antoni? Ja ens coneixies? Bo, va ser per mediació d’Emilio Miralles, em va dir que anàveu buscant artista, crec que Emilio es va posar en contacte amb la persona encarregada de buscar artista que és Lluís i li va comentar que em tinguéreu en compte i que em cridareu, perquè jo coneixia el que feia Emilio en la vostra comissió i sé que sou una falla diversa, que experimenteu, que deixeu fer coses diferents, que teniu el vostre senyal d’identitat i això per a mi, és molt important i va amb la filosofia del nostre taller i encara que plantem falles convencionals sempre busquem portar dos o tres projectes anuals on puguem fomentar la creativitat, pel tipus de materials, pel guió de les falles, per l’originalitat, per fer coses diferents... així que crec que és un encert, ja que poden ser falles amb menor pressupost, però igual de dignes.

El fet de desmarcar-se, el fet de fer una cosa diferent ens dona un plus a l’hora de conéixer-se i a l’hora de tindre una senya d’identitat pròpia.

- Coneixies el treball de AVATCOR?

No, no ho coneixia, però quan em va telefonar Lluís per a encarregar-me la falla, pensarem que és el que podíem

fer... i potser pel meu vessant de psicologia social, en el taller sempre intentem fer dos o tres projectes solidaris a l’any, perquè ens agrada, perquè creem que les falles s’han d’usar com a vehicle d’expressió per a denunciar desigualtats socials, per a donar visibilitat i altaveu a la gent que ho necessita, i crec que és una molt bona opció perquè les falles es donen a conéixer i es veja el seu vessant més solidari. Perquè com ja t’he dit no coneixia AVATCOR, però en cridar-me Lluís vaig estar mirant que podíem fer enguany i bo, sospesant diverses opcions vaig parlar amb el president de l’associació, Jaime i a partir d’ací ens va semblar molt interessant la proposta. Comencem a desenvolupar el projecte i ací està Renaixer, esperant a les falles de març per a donar a conéixer a aquesta associació i el seu treball.

- Has plantat altres projectes similars?

Si, hem fet aquests anys bastants projectes solidaris, amb la Casa Ronald McDonald, amb l’Associació de Parkinson, amb Mares en Acció, amb l’Associació Espanyola Contra el Càncer,, amb Servando Castelló que és fundador del LOWBATTERYMAN, un malalt de encefalomielitis miàlgica, on hem donat a conéixer aquesta malaltia. Hem treballat amb ACCEM una associació d’ajuda als sense sostre, també amb el col·lectiu LAMBDA, bo!, que hem treballat amb associacions a les quals creiem que devíem donar-los un altaveu. Enguany, ens hem involucrat amb AVATCOR, i amb Noah Higón la xica de les set malalties rares valenciana i finalment, un altre projecte relacionat amb la diferència facial.

- I que et porta a involucrar-te en aquesta mena de projectes?

Crec que és la meua condició de psicòleg, m’encanta el tema social, que les nostres falles tinguen alguna cosa a dir, alguna cosa a denunciar, i em sembla el més crític i satíric del món, el fet de denunciar injustícies. Em motiva perquè darrere hi ha persones, hi ha sofriment hi ha dolor i d’aquesta manera mitjançant la nostra professió, el més bonic que podem fer és ajudar i visibilitzar a aquestes persones. Crec que les comissions que es presten a això, s’han de valorar perquè estan fent una important labor

social i deixant a les falles en un molt bon lloc, perquè les falles no són només festa i cultura, també són solidaritat i això s’ha de saber i hem de sentir-nos molt orgullós d’això.

Bo, amb això hem acabat aquesta apassionant entrevista, agraïm la teua col·laboració i estem desitjant poder gaudir del vostre treball del qual segur ens sentirem molt orgullosos.

renaixer , Fins ací el renáixer com a sentit literal de la paraula. Renàixer 2.0 és la part de les segones oportunitats en la vida en tots sentits possibles.

Si hi ha alguna cosa que li dona a l’ànima calor i amor és, sense cap dubte, el fet de sentir-se part d’un tot. Un tot que batega amb el mateix cor, al mateix ritme, encara i quan les seues parts siguen tan diferents i úniques que aporten al conjunt un aplec de característiques tant meravelloses com sorprenents.

Som una gran família. Cada un dels seus membres és tan especial i volgut com la nota que fa sonar a la cançó resultant de la melodia final. Un so que es toca amb bandes musicals que fan sonar els nostres himnes i pasdobles a les cercaviles i les ofrenes. Un so que es fa notar amb cada coet, tro de bac i foc d’artifici que explota a les mascletades o despertades i que impregnen de la seua olor tan característica els nostres carrers, i es tradueix amb l’aborronament de la pell d’un faller o fallera. Un so que sense dubte, té com a essència principal el sentiment faller. L’amistat, l’estima i la companyonia dels fallers i falleres que es reuneixen al seu bressol o casal al costat del seu monument: la falla, protagonista indiscutible de la festa josefina. Persones valentes, amb ganes

de fer festa, fortes i lluitadores, amb espenta. Una espenta que ens ha fet sobreviure a temps molt difícils que, a poc a poc, queden enrere. Segones oportunitats que ens fan més perseverants i apreciar més a la millor festa del món. Però també compartir emocions, vivències, sentiments i vida, fent del faller o fallera un ésser humà especial i únic.

Primeres oportunitats que es brinden als nouvinguts, que buscant una raó per a somriure, passen a formar part de la nostra falla. La nostra família. La nostra Tribu Fallera. Amb la primera festa, el primer sopar o la primera celebració, el cor i la seua ànima ja senten l’esperit i la calor fallera. Gràcies per existir, per la vostra mà amiga i per la vostra calor.

És indiscutible: no hi ha millor medicina per a la nostra ànima i al nostre cor que formar part d’una falla. De ser faller o fallera. No hi ha millor falla a la Terreta, que la falla Sant Antoni de Xirivella. Seguim fent camí. Seguim fent futur. Seguim donant segones oportunitats.

Seguim renaixent.

Visca LA FALLA SANT ANTONI. Visca VALÈNCIA. Visquen LES FALLES. David López.

Membre de La Tribu Fallera de la Falla Sant Antoni.

una tribu que fa renaixer a l’anima La falla: , ,

gran familia Una

en totes les falles hi ha milers de tòpics, però hi ha un que sobreïx per damunt de tots i és, el que diu que les falles són una gran família. I encara que al principi només sembla així, un tòpic, si et fixes bé, aquesta en la veritat.

Comences en un xicotet grup quasi sense conéixer a ningú, però que al final els fas teus, i després vas coneixent a més familiars i així es va estenent.

Els més majors, fan el paper de iaios, donant-te consells i intentant portar-te pel bon camí i quan per desgràcia se’n van, sents la tristesa d’haver perdut un tros de tu, i d’aqueixos en aquesta falla hi ha hagut bastants, que van deixar un gran buit. (el meu més sentit record per a tots ells que tant em van ajudar en el seu temps, bé a integrar-me al principi, com després en els meus diferents càrrecs).

Després estan els teus tios, que són els que porten tota la vida en la falla i saben per on van els tirs...

I en conseqüència, els teus cosins, aqueixos joves que entren com a elefants en “catxarreria” donant aire fresc i sensació que hi ha futur.

I en tot això estan els moments bons i els dolents, les discussions i les reconciliacions, però si ho penseu bé... En quina família no passa això?

En fi! Que sempre és un orgull pertànyer a aquest col·lectiu i més si estàs envoltat de gent molt pròxima i volguda.

Visquen les falles i sobretot visca la Falla Sant Antoni.

Un de la falla.

crema el cor... Aci

a

llí cremava el cor d’una falla, de cada faller i fallera, de cada artista, de cada músic, de cada indumentarista.

Cremaven les llàgrimes que ens caíen, cremaven les ganes de tornar. Allí cremava el cor d’una falla, a cada carrer, a cada cantonada, a cada petard que sonava.

Recorde que pensava, jo que soc fallera i “follonera” des que era ben xicoteta i per sempre, igual que molts altres valencians i valencianes, no podré passar un altre any més sense falles, sense gaudir d’aquell sentiment que ens transmeten i que només uns quants afortunats podem sentir i entendre. Les falles són vida i, en el meu cas, la meua falla, aquesta falla, és casa, és família. Aquest any renaixem de nou, tornem als carrers, als casals, a les carpes, a les ofrenes, a les xarangues, a la xocolata amb bunyols i les mascletaes. Tornem a sentir-nos vius, a gaudir sense por, a donar el 100% de la terra valenciana, a estar complets per fi després de recollir els milers de trossos en què ens vam trencar i haver-los anat ajuntant a poc a poc per restaurar el sentiment, la germanor, la felicitat.

Les falles tenen un nou cor que bombeja una vegada i una altra i torna a donar vida a València, torna a vestir la ciutat més bonica del món, torna a inundar els carrers de soroll, al cel de colors i a omplir l’aire d’olor a pólvora. Un cor més sa i fort que mai que ens uneix a tots nosaltres, xiquets, xiquetes, joves i grans en un sentiment etern. Un cor enorme que acull persones de totes les parts del món, que els convida a sentir-se com a casa i que permet que cadascuna se n’emporte un tros d’ell, un tros de València, de l’ADN faller.

Renaixem de nou de les cendres de les falles anteriors, on vam poder cremar tot el que és dolent, acomiadar els que vam perdre, rebutjar pensaments negatius, eliminar el que vam patir i donar pas a coses millors. Renaixem de la por, de la incertesa, del risc i de la distància. Renàixer significa tornar a començar, recordar alló viscut i deixar espai per viure més. Significa noves falles, nous membres, noves ofrenes i cercaviles. Gaudir de le coses de sempre, però fer-les millors.

Ací tornarà a cremar el cor de cadascuna de les falles de València, però aquesta vegada es veritat, tots junts, a una veu, vivint cada dia com sabem fer-ho perquè el dia de Sant Josep el nostre cor torne a cremar, la nostra ciutat torne a cremar.

Allí cremava el cor d’una falla, pero aci crema, i cremarà per sempre, el cor d’una FALLERA. ,

Nerea Cruz Jartín

parts... Segones

S

egones parts mai van ser bones, és aquest el que diem sovint quan parlem col·loquialment de cinema, de relacions, treball, amistat, però no es pot aplicar al cas que ens ocupa. Les falles, fins i tot sent un reflex de la societat, són tribals, som un món molt particular dins d’un altre món, tenim els nostres costums, normes exclusives, la nostra manera de ser, vicis adquirits, pors, manies, i fins a un vocabulari propi.

A l’hora de contractar artistes per a realitzar les falles, l’injuriat concurs d’esbossos per fi sembla que va perdent força entre les comissions, i s’aferma el fet de depositar la confiança en un professional per la seua trajectòria

o per recomanació. El paper és molt agraït, fer un esbós espectacular per a portar-te el gat a l’aigua i que després tinguera poc o res a veure amb la realitat que es plantava al carrer, era, per desgràcia, bastant habitual. Té, en principi, molt més sentit confiar en els treballs realitzats anteriorment per un artista, siga agremiat, o no, per a convindre la realització dels dos monuments.

Però ací és on ve la disjuntiva, per què triem un artista i no un altre?, renovem al de l’exercici anterior o no el renovem? Moltes comissions, abans de decidirse per l’un o l’altre, no fan un estudi de les falles que han plantat, només es fixen en el resultat de la travessa de la secció en la qual ha participat, perquè vostés m’entenguen, en els premis que

(1)1942Pl MercadoArxiu Nico Garcés

han obtingut, si ha sigut agraciat amb bons premis, el fitxem i/o el renovem, si no ha aconseguit col·locar-se entre els primers llocs, directament li fem la creu i no li donem més oportunitats. Els premis no són més que una classificació encertada o desencertada, que es basa en els gustos o preferències de tres o cinc persones, en la seua majoria sense els suficients coneixements per a jutjar obres d’art, que tots els 15 i 16 de març es dediquen a anar de falla en falla en taxi per a donar-los una ullada i simular que lligen els cartells, i després en JCF establir, com a molt en mitja hora, un ordre en una acta, no és res més que això . Els premis són subjectius i probablement altres tres o cinc persones establirien una classificació diferent. Cal ser conscients de si el treball que ha realitzat l’artista es correspon o no amb el premi atorgat, si el resultat al carrer es correspon amb els diners que se li ha pagat i si la comissió està contenta amb el /ella, independentment del premi que se li assigne. No ha d’existir cap altre criteri a l’hora de donar segones oportunitats, què seria de molts artistes si les comissions, malgrat un mal premi, no li hagueren oferit una altra ocasió per a demostrar la seua vàlua?, així de clar, que la història no haguera sigut la que és i ens haguérem perdut falles magistrals i hist riques.

I anant una mica cap endarrere en la història ens centrarem en la secció més singular, on, igual que en moltes altres, trobem bastants exemples de segones oportunitats. En 1942, l’any en què es

funda la secció especial, la comissió Plaça del Mercat Central contracta a l’artista Enrique Vidal Moreno, quedant-se la falla sense premi de secció perquè li va caure el remat (1), a l’any següent van tornar a confiar en el mateix artista, en contra de l’opinió pública, i va plantar una falla que els va donar el primer premi (2), sent aquest el començament d’una gesta singular que va tindre de protagonista principal a Regino Mas.

En 1949, una de les llavors comissions capdavanteres, la de la plaça del Dr. Collado, va contractar per a realitzar el seu monument als Germans Fontelles

Alegre obtenint un segon premi, en el 1950 van tornar a provar sort amb ells empitjorant el resultat de l’any anterior amb un tercer lloc, i contra tot pronòstic, en 1951 tornen a plantar en la plaça i obtenen per fi aqueix anhelat primer premi que repeteixen en 1952 i 1953 (3) amb tres falles molt recordades.

En 1954 la comissió de Na Jordana planta per primera vegada en la màxima categoria, i contracten l’artista Modest González, el qual aconsegueix un segon premi en el seu debut. A l’any següent continuen apostant per ell i repeteix premi, al tercer any, que ja es demanava un canvi, la comissió

(2)1943- Pl Mercado- Arxiu Pepe Arenes

(3)1953- Dr Collado- Arxiu Nico Garcés

avala la seua continuïtat i guanya el primer premi en 1956 amb la famosa falla de la mona (4).

En 1956 apareix per primera vegada en la secció especial, la entonces anomenada comissió de José Antonio-Duque de Calàbria, i li encarregaren la confecció de la seua falla gran a Juan Huerta Gasset, artista que no havia debutat en aquesta categoria, obtenint el segon premi, en 1957 decideixen que repetisca i aconsegueix l’únic primer premi que tenen en el seu dilatat palmarés (5). Un dels casos més sorprenents és la relació d’amistat i confiança que la comissió de Na Jordana té amb l’artista Julián Puche, qui debuta amb ells en la secció l’any 1961 obtenint un quart lloc, en 1962, 1963 i 1964 també els realitza la falla gran quedant en tercer, cinqué i segon lloc respectivament. Contraris a un canvi de criteri en 1965 ho tornen a contractar i aconsegueix l’anhelat primer premi amb una de les millors falles de la història (6).

Una altra de les curiositats de la secció és el perquè la comissió de Bailèn Xátiva contracta a l’artista José Martínez Mollá perquè li realitze la falla gran de 1973 havent tingut una trajectòria en la secció molt discreta, la veritat és que després de donar-li l’oportunitat planta la recordada falla de la mona de sevillana obtenint el primer premi (7). Aqueix mateix any la comissió de la plaça del Pilar fa debutar a un jove artista, Alfredo Ruiz, qui obté una discreta quarta posició, a l’any següent se li ofereix una altra oportunitat i obté el primer premi amb la falla de la cabaretera (8), la qual cosa va ser tot un èxit.

En 1974 debuten dos artistes que faran història, Pepet en Convent JerusalemMatemàtic Marzal, i Miguel Santaeulalia en Exposició-Misser Mascó. La comissió de Convent contenta amb el resultat decideix la seua continuïtat, i en 1976 aconsegueix el primer premi amb la falla de l’arlequí

(4)1956- Na Jordana- Arxiu Nico Garcés (5)1957- Reino Valencia- Arxiu Pepe Arenes (6)1965- Na Jordana- Arxiu Pepe Arenes

(9), Miguel Santaeulalia per la seua part va tindre uns inicis mesurats i no va collir grans èxits fins a la dècada dels 90. El cas del seu major competidor, Vicente Agulleiro és semblat, li dona l’oportunitat la comissió de Na Jordana i debuta en la màxima categoria l’any 1978 aconseguint un tercer lloc, a l’any següent continuen apostant per ell i obté un segon premi, i no és fins al tercer any, en 1980 quan per fi guanya el primer premi amb la falla dels cavallets (10).

Fins al 2022 hi ha una llarguíssima història de segones oportunitats per a contar, i és que fins i tot en les falles, són i han sigut necessàries les segones oportunitats, a vegades calia prendre decisions valentes i difícils d’explicar gràcies a les quals hem pogut gaudir a posteriori de grans falles plantades, i és que en la vida, tothom mereix una segona oportunitat.

Nico Garcès

(7)1973- Ferroviaria- Arxiu Pepe Arenes (8)1974- Pl Pilar- Arxiu Pepe Arenes

(9)1976ConventoArxiu Pepe Arenes

(10)1980Na JordanaArxiu Pepe Arenes

(IN)MATERIAL Renaixement

ombroses pàgines donen testimoniatge de l’origen de les Falles. Queda patent que al principi van ser els fusters, en la seua festivitat, els qui treien al carrer restes de mobles vells i andròmines inservibles per a cremar-los en la foguera de punt final i inici d’un nou cicle. Aquest ritu anual constituiria, sens dubte, un acte de renàixer. Aquestes andròmines amuntegades sense cap directriu, més tard “juntant el que el veins els van donant” van anar evolucionant fins a convertir-se en els monuments de crítica satírica que hui dia coneixem.

Però ha arribat un altre moment en el qual hem de renàixer. La necessitat de frenar el canvi climàtic ens obliga a utilitzar materials i processos, cada vegada menys contaminants per a poder deixar a les generacions futures un món tal com el coneixem hui.

Afortunadament ja hem fet canvis en aqueix sentit. L’augment de la grandària dels ninots tradicionals de cartó, i amb això el seu pes, obliga a reforçar l’estructura que els suporta la qual cosa comporta increment del volum de fusta necessària. Però l’ús d’altres materials substituts del cartó ha suposat un avanç en aquest sentit, ja que disminuir el pes de les figures suposa reduir l’ús de material necessari per a l’estructura.

Encara que si bé és cert que aquests nous materials suposen nous reptes a superar en matèria mediambiental. Es requereix doncs avançar en la recerca i desenvolupament de materials que mantenint les seues característiques sustituisquen al poliestiré emprat en la confecció de ninots. Per això resulten esperançadors els treballs d’Ana Blasco amb la palla de l’arròs, o les de Miguel Sánchez, José R. Albiol, Xavier Más i Rubén Tortosa, sobre utilització de polisacàrids naturals i compostos orgànics derivats de la cel·lulosa, per a l’elaboració de figures i altres elements en les falles.

D’altra banda les pintures que venien utilitzant-se amb alt contingut en plom i que a la combustió genera toxicitat, han sigut substituïdes per recobriments base aigua.

En un altre ordre de coses, també relacionat amb les falles, apuntar que estudis recents (UPV i Geminis Tools, 2021) han demostrat l’eficàcia de la reducció de trànsit rodat en el tall de trànsit donat en els centres de les ciutats. Això ens permet estalviar al voltant de 1400 tones de CO2 a l’atmosfera, ja que les falles emeten 4400 tones de CO2 i el trànsit que s’evita amb el tall de carrers emetria 5840 tones CO2.

Tot esforç és poc per a combatre el canvi climàtic, i una de les coses que ens ensenyen les falles és a somiar. Somiem amb un món millor i més sostenible.

Alba Santamaría i Gallent

Noves oportunitats El ninot de falla com a patrimoni cultural

per a la seua valorització i conservació

L

a conservació d’un objecte, una obra o una manifestació, té sentit en la mesura en què es produeix el seu reconeixement com a element fonamental del patrimoni cultural, que comença en el mateix moment en què s’estableix un vincle afectiu i identitari entre el bé i l’individu.

Eixe moment metodològic a través del qual reconeixem la creació artística fa que sentim una sensibilitat especial que fa que afloren certs sentiments relacionats amb l’admiració i el respecte. Estes emocions emergixen immediatament quan contemplem les cèlebres pintures dels grans mestres, els imponents retaules que presidixen les catedrals o les pintures murals que fan que, enfront de tanta magnificència, ens sentim enxiquir o ens vegem sotmesos a la síndrome de Stendhal.

No obstant això, hi ha un altre tipus d’objectes patrimonials que, per desgràcia, no han gaudit històricament d’este reconeixement. De manera injusta tendim a extremar eixa jerarquia entre les peces que conformarien l’Art en majúscules i eixos altres béns

humils, pobres i oblidats, però que igualment es presenten farcits de valors artístics, històrics, documentals i, especialmente, carregats de significats.

Dins d’este grup de marginats es troba la cultura festiva, amb un patrimoni que naix dels costums, oficis i representacions més populars però

que, per això mateix, per emanar del potent alé del poble, deuria configurarse com una herència valuosa i enriquidora. Les

Falles en particular, amb tot el fum d’indústries creatives que es vinculen a la festa, amb la indumentària i orfebreria, la pirotècnia, la literatura i la creació efímera, entre altres disciplines, constituïxen un model magnífic. I l’indult del foc, com a cas excepcional de redempció ígnia que afavorix a una de les figures de l’escena crítica, ha donat origen amb el temps a col·leccions de ninots que ens parlen, amb el seu virtuosisme tècnic i la seua forta càrrega satírica, de les penes i glòries del nostre entorn més pròxim. La seua entrada en els museus, que a poc a poc van anar proliferant per tot el territori faller, no va ser prou per a aconseguir eixa consideració com a bé cultural respectable, de manera que aquelles escultures que van disfrutar de la gratitud popular durant la setmana fallera que els va tocar viure van ser condemnades a una indiferència més o menys acusada. Enaltides en el seu origen, van ser sotmeses a condicions que no van afavorir la seua correcta

conservació. I quan el temps va fer servir el seu adminicle pervers, els deterioraments van aparéixer sobre unes obres lligades amb allò efímer i no pensades precisament per a subsistir.

Les solucions van estar dotades de bones intencions, però van ser precipitades i poc afortunades. Les reparacions d’aquells danys van consistir en noves recreacions artístiques que van refrescar els colors i van renovar aquella aparença danyada. Però eixe nou aspecte aconseguit amb el sacrifici dels volums i colors originals va acabar per conferir als ninots un nou aspecte que res tenia a veure amb eixe moment creatiu de l’artista i que, en molts casos, van acabar amb atributs i formes i van destruir continguts i significats.

Afortunadament, els últims anys han corregut a favor del maltractat ninot indultat, en primer lloc, gràcies a la sensibilització mostrada per col·lectius i particulars interessats en l’estudi de les Falles més enllà de la superficialitat del rebombori fester i el fallermajorisme. Esta afectivitat cap a la cultura festiva va anar impregnantse en la ciutadania i va acabar per contagiar a determinades institucions privades i a l’administració pública.

Amb el naixement d’esta conscienciació va començar la recerca de finançament per part dels responsables de la salvaguarda del patrimoni faller. I així, gràcies a les ajudes atorgades per organismes com la Diputació de València van poder sotmetre’s a l’estudi i a una intervenció crítica, per exemple, les millors peces del Museu de l’Artista Faller. Estos treballs, que es van dur a terme durant els anys 20142016, van ser realitzats per tècnics especialitzats de l’Institut Universitari de Restauració del Patrimoni (IRP) de la Universitat Politècnica de València. Amb un nou enfocament pel que fa a la restauració de béns culturals, deixant arrere les accions invasives que en altres temps havien transfigurat l’escultura fallera, les noves intervencions es van cenyir als criteris contemporanis de la restauració. I d’esta manera, partint d’un estudi preliminar de les obres i de les seues causes d’alteració, es van rescatar segons un procés científic que tenia com a premissa fonamental el màxim respecte cap a l’obra original i les seues característiques inicials.

Davall els mateixos principis, també el Museu Faller de Gandia va aconseguir per part de la Generalitat Valenciana una xicoteta ajuda que va servir per a intervindre els ninots que es troben exposats al públic. Durant el 2016,

adoptant els mateixos criteris pel que fa a materials i processos d’actuació, es van dur a terme neteges superficials, consolidacions d’estructures i estrats pictòrics, estucats i reintegracions cromàtiques que en tot moment es van acatar als preceptes de respecte, diferenciació i reversibilitat.

Encara que no han sigut les úniques, accions com estes han assentat un precedent important i marquen un camí encoratjador al qual es van adscrivint altres museus i col·leccions. Resulta molt eloqüent la transformació patida en època recent pel Museu Faller de València, que atresora entre els seus fons els indults oficials del cap i casal, triats per votació popular des de 1934. Amb un plantejament més genèric, d’acord amb la nova museologia, les sales de l’edifici de Montolivet es van sotmetre a una reestructuració que tenia en compte la conservació preventiva com a primer pas en la salvaguarda del patrimoni

festiu i combinava este concepte amb l’adopció d’un pla museogràfic més clar i atraient de cara al visitant. Segons estes premisses, els diferents espais van reordenar els seus continguts i es van dotar de nous panells explicatius en diversos idiomes; els murs es van pintar per a crear ambients diferenciats i l’antiga il·luminació va ser substituïda per nous llums de tecnologia led, amb la qual cosa es va aconseguir una temperatura de color més adequada, alhora que es van eliminar les radiacions ultraviolades, altament danyoses per als delicats materials que componen ninots i cartells.

Pareix que ara sorgix una situació esperançadora que pareix accentuarse després de la declaració de les Falles com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. Tot depén de si nosaltres mateixos, començant pels gestors de la festa i els responsables directes de la custòdia del nostre patrimoni festiu, però sens dubte, amb la implicació seriosa i compromesa dels fallers, som capaços de convertir eixa etiqueta o segell de qualitat en un exercici de responsabilitat de cara al que hem heretat dels nostres avantpassats, hem fet nostre i hem de llegar incòlume o enriquit a les generacions futures.

Antoni Colomina Subiela (Associació d´Estudis Fallers)

numero u Els ,

nem a anar de poc a molt, val? D’allò concret a allò més general.

No, no vaig a dir de menys a més. Vaig a començar per les falles i les falles no són menys.

Els fallers som primers en moltes coses. Vam ser la primera festa que es va “pospondre” en aquell 2020 que ara ens sembla tan llunyà. Vam ser, també, la primera festa que va tornar. Hem tingut falles amb pressupost de rècord com aquella de Monterrubio a Nou Campanar l’any 2009, “Esta falla té molta tela”, on es va arribar al milió d’euros. Podem parlar de la falla més alta, la municipal de 2015 obra de Manolo García amb el lema “València, ca la trava”.

Podem dir tot això, sí. I més coses. Podem dir que els fallers vam oferir els nostres casals com a centres sanitaris en lo més gros de la pandèmia. Podem dir que som els primers en col.laborar en la “corona de caritat” de la Mare de Déu dels Desemparats l’any del centenari de la seua coronació.

Podem dir que molts casals s’usen com a centres de donació de sang. Que quan una falla no pot plantar perque els ha deixat tirats l’artiste o per haver patit algún acte vandàlic les comissions de prop i de no tan prop es desviuen per ajudar. Podem dir que som germanor.

No sé, eh? A mi em sembla més motiu d’orgull tot això que qualsevol rècord material.

I és que els fallers som valencians. Sí, hi havem de tots els llocs però com que “el burro no es de donde nace sino de donde pace” i com que parlem de les nostres falles anem a dir que som tots valencians. I punt. Ens poden tirar damunt tots els tòpics: els esmorzars, la pòlvora, la música...

Els valencians (entesos com “Comunidad Valenciana”) també som els primers en moltes coses. Velarte va fer la paella més gran del món; Alzira, la traca més llarga (22.5 kilòmetres!).

Tenim rècords Guiness de gent menjant perritos calientes a la vegada, del pastís de bolquers més gran, de l’hamburguesa més gran, de la batalla amb pistoletes d’aigua més gran, de les alfàbegues més grans...

Però ja haureu endevinat que este artícle no va d’això. Va de coses com que la mitja marató de València de 2015 va recabdar 9336€ per a l’associació espanyola contra el càncer. Qué anem a dir de la casa de la caritat, la major ONG valenciana. De les societats musicals. De les germanes d’ancians desamparats, fundades per Santa Teresa Jornet. Que vam ser la primera ciutat en atendre als folls amb el primer manicomi d’Europa fundat pel venerable Joan Gilabert Jofré. I tantes coses que, no sé, a mi em fan estar més que orgullosa de ser valenciana.

I què podem dir d’Espanya? Que som un país de pandereta? Que els PIGS? Que “sol y playa”? Podem dir que liderem la xàrxa ferroviària d’alta velocitat d’Europa. Que també som líders

mundials en gestió d’infraestructures, en fibra òptica, en hosteleria... Que som els país del món on millor i més anys es viu. Que la dieta mediterrànea fa que sigam el país del món on millor es menja. Que som el país més “gayfriendly”.

Som el tercer país en més patrimonis de la humanitat per l’Unesco. Tenim la segona llengua més parlada del món. El sext país més segur. Una de les millors sanitats públiques i universals.

I gràcies a esta sanitat pública podem tindre, també, el que per a mi és el rècord més important que bat Espanya any rere any. Som líders en transplants.

Líders en transplants...

Dona en què pensar, veritat?

I és que, realment, no necessites el teu

cos allà on vas després de mort. I això ho sabem molt bé, ací.

La vida ens regala moltes segones oportunitats. Cremem les falles per renàixer com l’au fènix any rere any la nit de Sant Josep. Cremem allò roín per tal de millorar. Les falles van renàixer a setembre de 2021. I milers de persones renàixen tots els anys gràcies a la solidaritat col.lectiva.

I d’això va la falla Sant Antoni. De renàixer. De quan la vida t’oferix la segona oportunitat definitiva. De canviar una cosa que no funciona per altra que, encara que de segon mà, funciona perfectament. Les falles cada any tenen una nova vida. I moltes persones, també.

Amparo Martín-Villalba Broseta

I RENAIXEM 100 anys

Que important és el teixit associatiu per a una ciutat. A Xirivella són moltes les associacions, falles, diferents clavaries, esportives, culturals i una musical, el Cercle Instructiu Musical de Xirivella.

I és que, des de fa ja molts anys, per proximitat la falla Sant Antoni i el Cercle Instructiu Musical tenim un vincle especial.

Nosaltres acabem de celebrar en 2022 el nostre centenari. En 1922 els veïns de Xirivella no érem més de 2000 veïns. En aquells temps el teixit associatiu passava per la nostra associació. El CIM era el centre neuronal de les gents del poble. Sobretot, els agradava la música i el teatre. Ja les societats musicals començaven a tindre molt d’auge en tota la comunitat. De manera paral·lela les falles creixien, tant pels barris de València com pels pobles més pròxims a la capital.

EL vincle música i falles prompte es va forjar com una sola. Les bandes de cornetes i tambors es mesclaven fàcilment amb els instruments tradicionals de les bandes de música.

La trista història d’Espanya entre el 36 i el 39, a causa de les penúries econòmiques i sobretot les prohibicions oficials fan que des de l’alçament militar del 18 de juliol de 1936 i fins a la fi de la guerra s’interrompa aquesta tradició. De la mateixa manera tota activitat musical va ser paralitzada.

Moltes han sigut les marxes d’aquestes associacions culturals per a sobreviure en el temps.

Però per damunt de tot està la força de la societat valenciana i de les cendres renaixen aquestes associacions tan seguides ja en aquells anys. A més, amb molta més força, que any a any van renaixent i fent-se forts en el teixit associatiu. Potser ja no ho recordes, però en el 2016 l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO) va incloure a les Falles de València en la seua Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.

D’altra banda, el 30 de març de 2021 les Societats Musicals de la Comunitat Valenciana són declarades pel govern d’Espanya com a Manifestació Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial per conformar un extraordinari fenomen associatiu present en el territori de la Comunitat Valenciana, generant al seu torn espais de relació intergeneracional.

Amb això, més de 1.100 bandes de música, més de 600 centres educatius, més de 40.000 músics, 60.000 alumnes i 200.000 socis i milers que voluntaris que componen una de les xarxes de voluntaris més extenses del país són ja manifestació representativa del Patrimoni Cultural Immaterial a Espanya, un reconeixement que se suma a la declaració com a Bé d’Interés Cultural Immaterial concedida en 2018.

PANDÈMIA, es torna a paralitzar la cultura, però naix un nou fenomen fruit de les noves tecnologies i la imaginació de les persones. Les associacions musicals necessitem mantindre actius als músics i ens trobem amb infinitat de concerts des dels balcons i concerts en les xarxes socials. Això va ser un fenomen que vam poder veure i sentir cadascun dels veïns de Xirivella amb el CIM.

D’ací un nou renaixement de les associacions. En el nostre cas potser

amb més força i amb més sentiment que tots i totes necessitem estar units i més que mai ser UNA PINYA.

El CIM ha sigut bressol de l’entusiasme popular, també pel protagonisme col·lectiu de servir al poble durant 100 anys. La música suposa el llenguatge universal de la humanitat, que conjumina les sensibilitats i es fa entendre amb el cor.

Estudiar música, i tocar un instrument és un procés d’aprenentatge, pràctica i perfeccionament que té multitud de beneficis en el desenvolupament motriu, intel·lectual i emocional: afavoreix la memòria i la creativitat, incrementa la coordinació i ajuda a desenvolupar habilitats socials des d’edats molt primerenques.

En una interpretació musical es duen a terme una gran quantitat d’accions:

lectura de la partitura, traducció i interpretació del codi musical, translació a moviments motors, planificació de l’execució futura, etc., a més de requerir grans dosis de concentració, atenció i emoció. Tot això ens mostra que l’aprenentatge musical és un potent entrenament que requereix multitud de recursos cognitius, per la qual cosa el cervell dels músics és un gran exemple de plasticitat

“Sense música, la vida seria un error”. Friedrich Nietzsche

Les Falles, sense la música de banda, no serien la mateixa festa. Cal reforçar la música de qualitat en la festa de les Falles. No ens deixem portar per les virtuts de la faràndula caient en la deixadesa de l’exquisit d’una bona peça musical interpretada amb gust i qualitat musical. Cal protegir la cultura donant la màxima qualitat a cadascuna de les àrees que conformen una festa.

Gràcies a la Falla Sant Antoni per l’oportunitat de donar visibilitat a la nostra associació,

Cercle Instructiu Musical de Xirivella

AMB Dites valencianes

La que m´ha furtat el cor, quan la mire a la llum, pareix una poma roja, collida en el mes de juny.

El cor i els ulls mai no son vells.

Ulls que no veuen, cor que no sent.

Ues en el cor a la mà, però no te’l deixes furtar.

El vi alegra el cor de l’home, i el de la dona també; però es deu veure, segons convé.

El cor té arguments, que la raó no entén.

Boca de mel i cor de fel, hipòcrita i cruel.

Del cor naixen sentiments, del cul els excrements.

Cor sense amor, jardí sense flors.

Encara que la teua ment estiga confosa, el teu cor sempre sap la resposta.

Ai! Carmeta! Quan et veig, el cor em peta, s’obri la bragueta i em surt la cigaleta.

Quan de tú em vaig despedir, el cor se´n tornà enrere, vine abans de la nit, que jo ací t’espere.

En el foc, es prova l’or, i en les penes, el cor.

El rosari en el coll, i el diable en el cor.

Els ulls per a mirar, el cor per amar.

Ulls que no veuen, cor que no dol.

Ualencianeta del meu cor, què donaria jo per poderte festejar? Una bossa de diners amb un collar de diamants.

Xiqueta meua, que del carrer eres l’ama, per culpa teua, tinc el cor encés en flama.

La bondat no fa soroll, ja que camina amb el cor descalç.

Cap calent, peus freds, ventre lleuger i cor net.

Ja poden ficar parets per a voler-nos separar, que entre el teu cor i el meu, sols hi ha un carrer estret.

Un dia sense amor és un dia perdut, obri el teu cor i no sigues cabut. De l’abundància del cor, parla la llengua.

Roser brotat, cor donat.

Qui dona i pren, en cor ven.

Llancem llenya a la brasa, per cremar totes les pors i renàixer de les cendres amb brots tendres i l’amor que ens crema el cor.

VARIO PINTo

Fallera 2023 MAJOR

Martina Heras Barbera

Saluda

B

envolguts fallers:

Vull gaudir aquest 2023 al màxim. Aquests últims anys no hem pogut disfrutar de les Falles com ens agrada als fallers, assaborint cada dia, cada acte, cada moment. Ara que sembla que ja hem deixat arrere això, em toca a mi, tindre l’honor de representar a la Falla Sant Antoni, la meua falla de tota la vida.

És veritat que va ser a l’últim moment quan vaig decidir que m’agradaria ser Fallera Major Infantil de la nostra comissió. I crec que això va sorprendre fins als meus pares, però els somnis cal perseguir-los quan apareixen. I jo estic tenint la sort de viure el meu.

Espere que visquem un gran any i el portem tots en el record. Jo estic segura que la meua família i el meu equip de les “Mini falleretes” no l’oblidarem. Ni tampoc Isa, la meua Fallera Major, que sempre està al meu costat. Com la meua família, que per a això som tants.

Ens espera un gran 2023. I ho viurem junts.

Visquen les falles, Visca Sant Antoni!

Comissió 2023 infantil

AGUILAR FABUEL, CARLOS

ALEMANY PARDO, YOLANDA

ALVAREZ CASTELLANOS, ALVARO

ALVAREZ CASTELLANOS, RODRIGO

BARBERÁ ALMODOVAR, CARLA

BARBERÁ CERVERA, MARÍA

BARBERA CERVERA, VALERIA

BARRIENTOS CORREA, MATEO

BARTUAL MORANT, BRUNO

BERMUDEZ RODRIGUEZ, ELENA

BERMÚDEZ RODRÍGUEZ, SOFÍA

BLANCO ARDITE, ADRIAN

BLANCO ARDITE, SANDRA

CALABUIG MONTROY, CARME SALUT

CANO BRIONES, ALBA

CARRASCO GOMEZ, BLANCA

CASTAÑER EXPOSITO, JUDITH

CASTAÑER PARDO, ADRIA

CASTILLO ALMENARA, ANDRÉE CASTILLO ALMENARA, ÉINAR

CERVERA MARTINEZ, AITANA

CERVERA MARTINEZ, ELENA

COMPANY LUJAN, ALEJANDRA COMPANY LUJAN, CLAUDIA

CONTRERAS PLA, JAUME

CORREA PEREZ, VEGA

COTINO CALZADA, MANUEL

CRUZ JARTIN, PAULA

DE GRACIA GARCIA, DANIEL DE GRACIA GARCÍA, PAULA

DIAZ BERMELL, DESIREE

DIAZ BERMELL, MARIO

DÍAZ MAYORAL, ALEJANDRO

DÍAZ MAYORAL, ZOE

ERLES NAVARRO, DAENERYS

ESPEJEL REDONDO, DARIO

ESTEVE RIBE, MARIO

FERRANDO ASENSIO, CARLA

FERRER PERELLO, RUBEN

FERRER SALA, ALEJANDRA

FERRER SALA, JOAN

FONT MUÑOZ, LAIA

FORTUNY GOMEZ, CELIA

FORTUNY GOMEZ, DAVID

FORTUNY PEREZ, MIGUEL

FORTUNY PEREZ, PATRICIA

FRAGA DIAZ, JORGE

FRANCO ROSA, ENZO

FRANCO ROSA, LUCA

FRANCO SAMPER, RICARDO

FRANCO SAMPER, SALVADOR

GARCIA HABA, MAR

GARRIDO GABALDON, ALEJANDRO

GARRIDO GABALDON, TELMA

GASCON BUESO, ANA

GIMENEZ APARICI, MINERVA

GODOY PALLARDO, MARTI

GOMEZ MONTROY, MARIOLA

GOMEZ MONTROY, ROGER

GOMEZ MORATO, ALVARO

GONZÁLEZ JORGE, MARCOS

GONZALEZ MOMPO, DANIELA

GURAU, ANAIS MARIA

GURAU, JANETTE ARYA

GUTIERREZ LOPEZ, PAULA

GUTIERREZ LOPEZ, YAIZA

GUZMAN HUGUET, RUTH

HERAS BARBERA, ALEJANDRA

HERAS BARBERA, MARTINA

HERVAS GILABERT, ENRIQUE

HUERTA SOLERA, MARIA

IBAÑEZ FERRANDO, JOAN

JIMENEZ GARFELLA, MIREIA

JIMENEZ GARFELLA, VALERIA

LLORIS ATIENZAR, VICENTE

LONA ESCUIN, DAVID

LONA ESCUIN, IVAN

LOPEZ ARDITE, ELOY

LOPEZ ARDITE, LUCAS

LÓPEZ MONREAL, VEGA

LOPEZ ORTIZ, DAVID

LOPEZ ORTIZ, JORGE

MARCO EXPOSITO, MARCOS

MARCO SAEZ, ALEJANDRA

MARTI SANCHEZ, GRETA

MARTI SANCHEZ, NOA

MARTINEZ MARCH, JORGE

MARTOS GALAN, ANDREU

MARTOS GALAN, TERESA

MELO MUÑOZ, LUCIA

MIRAVET MARCO, DANIELA

MIRAVET MARCO, LUCAS

MOMPO NIETO, ERIC

MONTEJANO LOPEZ, JULIA

MONTEJANO LOPEZ, SOFIA

MONTILLA LATORRE, ALBA

MONTILLA LATORRE, NICOLAS

MONTON RAMON, PAU

MONZO SANCHEZ, DANIEL

MORON ANDRES, CARLES

MORON ANDRES, PAULA

MOVILLA BARCELO, ESTRELLA

MULET LOPEZ, HUGO

NIETO SOLERA, LUCÍA

PALOP PILES, JORGE

PALOP PILES, MARTA

PASCUAL PRATS, CLAUDIA

PASTOR CERDA, CANDELA

PATON FRANCO, SONIA

PEINADO MERINO, LAURA

PÉREZ IBAÑEZ, ANNIBAL

PEREZ IBAÑEZ, MINERVA

PEREZ JARQUE, INES

PEREZ LOPEZ, MARC

PRIETO ESPIN, FERRAN

PRIETO ESPIN, MARTINA

PROSPER POZO, LUCAS

PUIG CORREA, ONA

RAMON FORTUNY, MARCO

RAMON TORRIJOS, AXEL

RAMON TORRIJOS, IVAN

REQUENA PRIETO, VEGA

REQUENA PRIETO, YULIA

RODRIGUEZ PAYAN, RUBEN

SALCEDO GALLARDO, ALVARO

SANCHEZ LOPEZ, NADIA

SANCHEZ MACHANCOSES, SARA

SANCHEZ MACHANCOSES, SILVIA

SANTAMARIA SANCHEZ, CHLÖE

SANTAMARIA SANCHEZ, DANIELLA

SEBASTIAN MORENO, PAULA

SIMARRO BLANCO, ALBA

SIMARRO BLANCO, JAVIER

VIZUETE AGUILAR, ROCIO

Falla 2023 SANT ANTONI/ INFANTIL

Lema

n la falla veurem un xiquet dibuixant i expressant tota la imaginació infinita, donant vida a personatges que se’ls ocorre.

No té límits i s’inventa històries que sempre les plasmarà en paper per a donar-los vida i color.

S’imagina que està pujat en un drac xinés i pot solcar els núvols visitant tothom, passant pel Japó i contemplar les seues geises, gaudir dels carnestoltes de Venècia i perquè no pegar una volta per l’espai i visitar el nostre sistema solar?

Per què no...?

La imaginació no té límit i en Vario Pinto només has d’agafar els llapis de colors i gaudir del teu món, evadir-te i donar curs a la teua imaginació.

Que…? T’abelleix que pintem… Anem allà…!!!

ExaltacióINFANTILS

F

allers i falleres de Sant Antoni, amics de la resta de comissions i autoritats, bona vesprada.

Permeteu-me que em passe al castellà, perquè m’agrada molt el valencià com per a destrossar-lo, i l’última vegada que vaig estar ací a dalt ja vaig dir un “fachera mayor” que la família no me l’ha perdonat encara. Bé, la família de la meua dona, vosaltres ja m’enteneu.

Martina, filla, ara és el teu moment. I ja et pots imaginar que no ha sigut fàcil per al mi estar ací com el teu mantenidor. En primer lloc perquè hi ha tanta gent que et vol que era un lloc molt cotitzat… I en segon perquè encara que ho hem mantingut en secret cada vegada que eixia el tema em deies: “Papà, jo l’única cosa que vull és no sigues tu, que t’agrada molt el micròfon”. Intentaré ser ràpid.

No sé si sabeu que l’origen del nom de Martina prové del Déu grec Mart… que era el Déu de la guerra. I guerrera, eres una estona. A ningú se li escapa, i menys a la teua mare, veritat Nuria?

Però a més de guerrera eres valenta. Perquè només els valents persegueixen els seus somnis encara que aquests no siguen com un espera. I el teu has barallat per aquest somni, el de ser FMI. És veritat que la teua decisió ens va sorprendre. No esperàvem que et decidires a fer aquest pas, l’havíem descartat de fet. Però així sou les valentes. Barallant pels seus somnis fins i tot quan ningú ho espera. I va ser una mostra d’amor, de passió per la nostra festa i per la teua Falla.

Encara recorde quan tu i Alejandra éreu xicotetes i vos vaig intentar convéncer, bo, subornar, amb anar-nos-en a la neu la setmana de Falles. Va ser un rotund fracàs. I és que ho portes en el teu ADN. Com la teua germana, la teua tia, les teues cosines o la teua mare. Totes FM (o “fachera mayor”)

Però també les Martina solen ser senzilles, serenes i amants de l’art en general, d’ací ve que se’ls associe amb la creativitat i les emocions. I hui es parlarà ací molt d’emocions i de sentiments, i ja hem tingut les primeres mostres d’això… perquè si alguna cosa tens és que poses “del revés” a tots els que et volem.

Diu molta gent això que “Martina és clavada a Alex”. Jo la veritat, no ho crec. M’agrada, no ho negue, però no ho crec. Perquè tens molt millor cor que jo. I també molt més cervell (tampoc és difícil). Ja sé que no serà per això de ballar, ja que la cançoneta de “papà eres la persona que pitjor balla del planeta” que em repeteixes el descarta. I de cantar, ni parlem clar. On està, llavors, el nostre punt en comú? Potser en què t’agrada fer i veure feliç a la gent que t’envolta.

Enguany ja estàs vivint i notant l’afecte de la gent. L’amistat de totes les teues amigues i amics… i l’afecte de tota la teua família. De tots els Barberás i tots els Correa, inclòs els que ja no poden acompanyar-nos com el tio Pepe Correa, al qual el destí ha volgut ajuntar-te hui en aquest Auditori que porta el seu nom.

Fa ja alguns anys la teua germana Alejandra, amb tu molt menuda, li va demanar al tio Pepe si podia deixar-vos a les dos que també vos cognomenàreu Correa. No sé si és que no volia, com ara, quedar-se fora de les festes i celebracions de la família. El tio li va dir que clar, que si ho desitjava tant podia sumar-ho. I així va aconseguir que almenys extra oficialment les dos foren Heras Barberá Correa. Extraoficialment.

Almenys m’heu deixat continuar ;)... amb l’Heras. No està malament, en un any en l’u fins perd el seu nom i deixa de ser Álex per a això del “pare de la Fallera Major Infantil”. en fi. En resum, que segur que tens el suport de tota la teua família, però fonamentalment de la teua mare, Nuria. La que em va convéncer fa quasi 14 anys per a apuntar-me a la Falla per a passar l’Ofrena amb la teua germana. “Passem enguany que és xicoteta i després ja t’esborres”, em va dir. Perquè això, quasi 15 anys porte esborrant-me de la Falla. Ara tindrem la sort d’haver acompanyat a la teua germana en el seu any (2019) i de repetir amb la valenta Martina el pròxim 18 de març en l’Ofrena a la Verge… i enguany tornant a gaudir d’aqueixa entrada espectacular en

la Plaça pel carrer Sant Vicent i al costat de la Catedral. Serà un dels grans moments que t’esperen. I que ho espremerem al màxim.

Però torne amb la teua mare, amb Núria. La que ho dona tot per tu i troba el temps i les forces per a acompanyar-te. I la que només vol que li pagues amb el teu somriure, amb el teu riure i amb els teus balls cada vegada que tens un acte. Amb això li val. I per això et demane que la guerrera i valenta Martina siga també la fallera més feliç de 2023. Això ens farà els més feliços a tots. Com a tu t’agrada, veure feliç a la gent que et vol i t’envolta.

Si la teua tia i padrina, Andrea ja té la primera foto selfie (Per cert, gràcies, Andrea i Carmen per la vostra ajuda i per aguantar a Núria)), i la teua germana Alejandra ja té la teua primera abraçada, em queda només demanar-te dues coses. Que tant de bo algun dia, Martina Heras Barberá (i Correa) em diguen “com t’assembles Alex a Martina” i no a l’inrevés… i el que és més important que el primer bes aquesta vegada no siga per al mantenidor sinó per a la persona que donant-lo tot per tu ha cedit el seu espai a tots, fins i tot a aquest mantenidor. Així que Nuria, per favor, ara et toca a tu… Gràcies a tot, Et vull Martina. Sigues feliç.

Álex Heras

Pare de la FMI 2023

Recompenses 2023 INFANTILS

distintiu d’argent

BARBERÁ ALMODOVAR, CARLA

BARBERA CERVERA, VALERIA

COMPANY LUJAN, ALEJANDRA

COMPANY LUJAN, CLAUDIA

DE GRACIA GARCÍA, PAULA

FERRER PERELLO, RUBEN

FERRER SALA, JOAN

GONZÁLEZ JORGE, MARCOS

GONZALEZ MOMPO, DANIELA

MARCO SAEZ, ALEJANDRA

MARTOS GALAN, ANDREU

MARTOS GALAN, TERESA

PÉREZ IBAÑEZ, ANNIBAL

PEREZ LOPEZ, MARC

SANCHEZ MACHANCOSES, SARA

SANCHEZ MACHANCOSES, SILVIA

DISTINTIU D’OR

DE GRACIA GARCIA, DANIEL

FERRANDO ASENSIO, CARLA

FORTUNY GOMEZ, CELIA

FRANCO SAMPER, RICARDO

GUZMAN HUGUET, MARCOS

ISERTE PLUMED, MARCOS

JUAN CERVERA, TANIA

MARTINEZ SORIA, ALICIA

MELO MUÑOZ, LUCIA

MENA TARRAZÓ, GUILLERMO

MONTON RAMON, MAR

PASTOR CERDA, CANDELA

PEINADO MERINO, LAURA

SANCHIS COTINO, MANEL

VIZUETE AGUILAR, ROCIO

Per a Martina

Hola Martina,

Hem de confessar que ningú en la teua família ens esperàvem aquest moment, el dia en què ens vas comptar que havies decidit intentar ser FMI de la teua Falla.

Vas ser molt valenta, ja que no t’agrada molt això de ser la protagonista de les mirades… sabem que tu eres més de disfrutar de la falla sense tant de protocol. Però et va poder més la passió per les Falles i l’afecte que li tens a la Falla Sant Antoni per a decidir-te, almenys, a intentar-lo.

I encara que les coses no van eixir com ho somiaves, vas ser valenta i ens vas dir: “Almenys, anem a intentar-ho, i si no em toca ser, no podrem dir mai que no es va intentar”.

Ara estem convençuts que ho faràs genial i t’ho passaràs encara molt millor.

Segur que contagies la teua alegria a la resta de fallers, eres divertida, molt amiga de les teues amigues i t’encanta el comboi faller, disfrutant de la Falla des del matí fins a la nit.

Viu fins al límit enguany que és únic. Tens un gran grup d’amigues i amics que et volen molt i una família súper fallera que sempre es bolca. I els teus iaios que t’adoren. Disfruta Martina, et volem

Alejandra, Álex i Nuria.

m

artina, per fi arriba el teu any.

En una família tan fallera com la teua, no m’imagine major orgull que ser Fallera Major de Sant Antoni i poder representar a tota la comissió infantil durant aquest any.

Per a mi també será un any especial, qui ens havia de dir aqueix primer dia de col·le que les nostres vides estarien tan unides, que anava a tindre la sort de poder estar al teu costat en un any tan especial i poder viure juntes aquesta experiència, que sens dubte, recordarem tota la vida. Un somni més complit i uns records mes per a apuntar a la llarga llista de tot el que estem compartint i el que ens queda per compartir.

Disfruta d’aquest somni, viu-lo amb intensitat i contagia’ns a tota la comissió infantil amb aqueix somriure que sempre t’acompanya.

Per a Martina

m

artina, si fa un temps algú ens haguera dit que enguany series la F.M.I no ens ho hauríem cregut!

poder ser, però el més important és que ho estàs vivint i gaudint a més no poder i amb això jo soc feliç.

Sens dubte, havia de ser aquest 2023, ja que has conegut a moltes amigues noves entre les altres falleres majors amb les quals has congeniat un munt, també al costat de la teua Fallera Major Isabel amb la qual tens molta complicitat i que segur que gaudiu molt del vostre any.

Una més a ocupar el tron de Fallera Major en la nostra família i ja són unes quantes en aquesta gran família fallera, els Correa.

Tu eres molt vergonyosa i fa tres anys ja vas viure amb la teua germana el protagonisme i la quantitat d’actes que comporta ser F.M.I. però en poc temps l’espurna se’t va encendre i la il·lusió per representar a la nostra falla va anar creixent en tu fins que al final aqueix somni tardà es va fer realitat.

En principi enguany ho havies pensat diferent i no es va complir com desitjàvem, haguera sigut bonic, no va

Tots estem molt orgullosos i contents que sigues la F.M.I 2023, però sobretot saps de dos persones que tenien una il·lusió molt gran, els iaios Carmina i Miguel, que segur que no es perden res i que s’emocionaren molt en veure’t desfilar.

I pel seu lloc de les teues cosines xicotetes, per a les quals seràs un exemple a seguir i que voldran acompanyar-te en tot moment en aquest gran any.

Martina gaudeix de cada moment, de cada acte, perquè es passa molt ràpid, però serà un any intens i carregat

d’emocions que no l’oblidaràs mai i ací estarem tots per a acompanyar-te.

Et volem,

Programació 2023 FALLES

PREFALLES:

Dissabte 4 de març:

11:30 Esmorzar infantil per agafar forces.

12:00 Replegà: anem a fer-nos vore per tota la demarcació i aconseguir que el veïnat col·labore amb la festa plenant-lo de banderes.

Dissabte 11 de març:

11:00 Calfarem motors per abans de la setmana fallera amb els inflables més divertits.

17:00 Berenar en honor de la nostra FMI.

18:30 Entrega de recompenses.

Diumenge 12 de març:

11:00 Globotà. Anem a fer saber que ja estem en el conter enrere per començar les falles. Queda molt poc!

13:30 Macarronada per a la comissió infantil.

Dimarts 14 de març:

17:30 Anem per el nostre ninot infantil!

19:00 Berenar exprés després de guardar del ninot al casal.

SETMANA FALLERA: Dimecres 15 MARÇ

8:00 Plantà de la nostra falleta infantil.

9:00 Xocolate calentet per reposar forces després de plantar la nostra falleta.

10:00 Concurs sobre la nostra falla infantil. Demostra els teus dots creatives per explicar què representa la falla infantil per a tu.

17:30 Berenar temàtic: Trau l’estrella que portes dins i vesteix-te com tal.

18:30 Talent show. De segur que pots fer un playback, demostra que eres un/a gran artista, músic/a, mag/a, que contes acudits molt divertits... Comparteix el teu talent amb la teua comissió en una divertida vesprada.

Dijous 16 MARÇ

8:00 Despertà. Que tot el món s’assabente que ja estem en falles!

9:00 Xocolate per reposar forces i continuar gaudint de les activitats.

10:00 Taller de pintura.

19:00 Ofrena de Xirivella.

Divendres 17 MARÇ

8:00 Despertà

9:00 Xocolate calentet per poder continuar amb el tercer dia de falles.

11:00 Taller associació Avatcor.

17:30 Berenar fluor. Agafarem energia de manera divertida.

18:30 Disco fluor! Prepara’t per a passar una vesprada inoblidable i no pares de ballar!

Dissabte 18 MARÇ

8:00 Despertà

9:00 Desdejuna amb la teua comissió un bon xocolate calentet.

11:00 Taller gastronòmic.

20:30 Ofrena de València.

Diumenge 19 MARÇ

8:00 Última despertà. És el moment de cremar els últims cartutxos. Qui s’adorm, s’ho perd!

9:00 Últim xocolate de les falles.

11:00 Missa. Passa-carrer.

18:00 Cavalcada de disfresses. Deixa volar la teua imaginació!

20:00 Berenar-sopar, per recuperar forces després de ballar per tota la nostra demarcació.

22:00 Cremà de la nostra falleta infantil. Moment d’acomiadar-nos d’aquest any faller que tant hem gaudit tots junts.

Infantils

H

ola, fallerets i falleretes.

Enguany la delegació d’infantils estrena en aquesta tasca tan gratificant que consisteix en organitzar activitats diverses i divertides per als més menuts i menudes de la nostra falla. Ho fem amb molta il-lusió i amb moltissimes ganes. El Pack d’infantils, com ens agrada anomenar-mos perquè ho fem tot juntes, hem intentat que l’espera de l’exercici faller haja estat el més divertida possible. Primer amb la festa de Sant Joan, unflabes d’aigua, festa de l’espuma, la nostra foguera amb concurs de monstres, berenar, el nomenament de Martina com la nostra FMI, experiments i moltes rialles.

Després, per celebrar el mig any faller ho passarem pirata amb una gimcana plena de proves divertides i pols de colors. Sobre tot pols de colors. Encara estàvem recuperant forces de la gimcana quan ja estàvem preparant la festa de Halloween: disfresses, concurs de fanalets, berenar, paga o plora i xupitos amb xeringues. Tot molt terrorific, però també

molt divertit. S’acaba l’any, arriben els Nadals, així que vam anar al circ, on vam gaudir tant menuts com fadrins, i als vaixells de Nadal: al primer vam conèixer a la dona del Grinch (molt més simpàtica que el Grinch) i en l’altre vaixell el Pare Noel ens va rebre per poder entregar-li les cartes amb els desitjos cadascun del fallerets i falleretes que hi van vindre.

Encara queden més activitats divertides amb les que esperem que ho passeu molt bé per tant d’arribar a la nostra festa gran amb moltes més ganes de gaudir i participar. Per finalizar, volem agrair la col laboració de les families a l’hora de apuntar-se a les activitats i la participació de la comissió infantil en cadascuna de les festes que hem organitzat.

Visquen les falles!

Visca la falla Sant Antoni!

El Pack d’infantils.

Comiat Representants INFANTILS2020-2021-2022

Ana MarIa:

Estimada comissió, després de més de tres anys representantvos és un poc difícil acomiadar-me, però és l’hora. Tot va començar un dia de maig de 2019 al casal en una junta directiva, quan van dir que no hi havia cap xiqueta que s’hagués presentat de moment i vaig dir de broma a ma mare que si em deixava presentar, quan la mare de Adrián ens va escoltar i va dir que si jo em presentava, es presentava a ell. Em va costar convéncer al meu pare perquè com sabeu, jo ja vaig ser el 2014 també.

Quan em va dir que sí, no estava tot assegurat del tot perquè si es presentava altra xiqueta li anava a deixar ser a ella, aleshores la directiva em va dir que si l’últim dia no s’havia presentat cap, era jo.

Finalment, el 20 de maig em varen cridar que sí, que anava a ser jo, quina emoció! Al dia següent, en junta general es varen presentar per primera vegada oficialment com falleres majors a María

i a mi,i com a presidents a Adri i a Pepe. Tot anava bé, mig any, presentacions, visites cap ací, cap allà... fins al 9 de març quan vàrem anar a vore la mascletà de València, l’endemà el president de la Generalitat va confirmar que les falles se suspenien, recorde que jo estava sopant sushi i em vaig posar a plorar i així... hores.

Va ser molt estrany estar la setmana del 10 al 19 de març a casa. Eixos mesos de pandèmia em varen canviar la vida en tots els sentits.

Els actes es van paralitzar fins a març de 2021 que vam anar a un parell de llocs i ja a setembre vam fer ‘alguna cosa’ perquè això falles no eren jajaja.

A les falles de 2022 la nostra comissió ens va atorgar l’oportunitat de poder-les viure nosaltres un any més i poder gaudir de tot allò que per les circumstàncies del COVID no vam poder fer, del que estic molt agraïda.

Aquestes falles 2022 van ser més normals i amb Olvido com a nova incorporació, crec que ja era hora d’unes festes com sempre i les vàrem gaudir com tocava. Han sigut uns anys meravellosos els quals mai oblidaré i recordaré amb molta estima. Ara hem de deixar pas a Martina, Isabel i Olvido perquè gaudisquen del seu any.

Moltes gràcies a tots i a totes per deixarme representar-vos durant aquests anys, espere que haja estat a l’altura.

Això no és un adeu, és un fins prompte!

Adrian:

De nou, torne a dirigir-me a vosaltres, la meu volguda i meravellosa comissió.

Per tercer any consecutiu, però aquesta vegada és diferent, aquesta vegada és per a després de tant temps, donar un comiat, tancar la meua etapa com a president infantil, i començar una altra com a component de la comissió major, i qui sap... potser a la qual puga representar en el futur com a president. Vull agrair primer de tot als meus presidents, Pepe i Olvido, i a les meues falleres majors Ana i María, per acompanyar-me aquests anys. Igualment dir-los als meus pares i a la meua iaia, que mai podré agrair-los tot el que han fet per a aconseguir que jo poguera complir aquest somni, que visquera cada segon de gom a gom.

Aquest és la fi d’un llarg trajecte al costat de vosaltres, i ha sigut una experiència magnífica, no m’ha pogut tocar millor comissió, ni millors companys de falles, sou els millors. Gràcies per ser com sou i per viure les falles com les viviu, amb aqueixa passió i alegria, i aconseguir que cada minut parell el meu haja sigut inoblidable.

Fins ací ha arribat la meua eterna presidència, amb un pesiguet en el cor done pas als actuals representants, que sé que gaudiran tant com jo o fins i tot més. Una vegada més, gràcies per un somni complit gran!

Visquen les falles i visca la falla Sant Antoni

2023 NOUNATS

La falla sempre tindrà la certesa que hauran nous fallers, bé perquè s’apunten nous o bé perquè isquen de la nostra pròpia família fallera com són aquests nounats.

Alba Cano Briones

Jimena Barberá Almodóvar Elena Bermúdez

Juan Pardo Drogueria

La Drogueria Juan Pardo va ser fundada pels nostres pares, Juan Pardo i Marisa Collado i té al voltant de 50 anys d’història.

Una dada rellevant és que va ser la primera drogueria a obrir-se a Xirivella la qual es va inaugurar al carrer Luis Vives al costat del mercat on va romandre aproximadament 20 anys. Més tard va obrir la botiga del carrer Pascual Arbós enfront de la porta principal del mercat. El nostre pare, amb molta visió de negoci, va assegurar que era un punt de venda molt bo malgrat estar les dues botigues molt pròximes. I més tard també obriríem en José Iturbi.

Seguint les seues ganes de créixer, va pensar que era necessari modernitzar-se i per a això va convertir la botiga en autoservei. Convertint el local en un sistema de negoci més actual sense els mostradors com antigament. Per a això va comptar amb l’ajuda d’especialistes en marxandatge que van vindre prèviament des de Madrid per a assessorar els socis de la cooperativa a Xirivella.

Ha sigut un negoci familiar en el qual hem treballat tota la família. Els quatre germans hem aportat el nostre granet d’arena, però és Juanjo el que s’encarrega de la botiga de Pascual Arbos a més de seguir amb el llegat Pardo-Collado.

A la botiga pots trobar tota mena de productes, sent els principals els destinats a drogueria, perfumeria i pintures. “Igual trobes paper higiènic que un perfum de Cristian Dior”.

Una altra dada a destacar és que Juanjo no va tancar en cap moment de la quarantena, a més de ser un servei essencial i per als quals els coneixem pel seu caràcter participatiu i col·laborador, també entregava comandes a domicili.

Ens conta com a anècdota que “alguns clients demanaven poder publicar en xarxes socials aquesta acció com a acte d’ajuda i així poder donar veu a la botiga”.

I és que no podem oblidar que a més dels seus fills, Juan i Marisa sempre van ser un matrimoni molt orientat a l’ajuda humanitària i a la generositat, transmetent als seus fills i als altres, aquests valors fonamentals en les seues vides. És per això que, després de morir Juan en 2006, naix l’associació benèfica per al desenvolupament i l’educació “Juan Pardo Zamora”.

Marisa, la presidenta de l’associació que hui dia encara continua vigent, sent que ha de brindar la seua ajuda als

altres i gràcies a les millores al Perú, on sempre ha destinat les seues activitats, ara ja no li es necessari viatjar tant de continu.

Tot, a poc a poc, va rodant...

Amb relació a la falla, parlen que tota la família ha pertangut tota la vida a la nostra comissió, sent fins i tot Juan un dels fundadors. Els fills, Ana, Tamara, Juanjo i Ruth, van ser fallers pràcticament des que van nàixer i a més de l’arrelament faller, han comptat amb dues Falleres Majors dins de Sant Antoni (Ana 1992 i Tamara en 1994). També volem destacar que els germans Juanjo i Ruth, han adquirit el màxim distintiu faller. El bunyol d’or amb fulles de llorer i brillants.

“És un orgull pertànyer a la falla de sempre que tant volem”.

La família parla que la falla ha sigut molt important per a ells, sent ja una cita obligatòria cada any. Les xiques viuen fora, però els resulta sagrat tornar a València al març per a falles. “Ens agrada tornar a casa i amb amics, gràcies a l’hospitalitat dels meus pares i de València, per a ensenyar-los la nostra meravellosa festa. Que per cert al·lucinaven!”

Per a nosaltres les falles són això, la generositat de compartir, tant amb els fallers com els nostres convidats, “l’alegria i la màgia de la nostra fantàstica festa”.

Alguna dada curiosa per a finalitzar, és la pertinença de Juanjo amb relleu generacional, als premis Oxigen i Asfíxia, ja coneguts en la comissió per la seua ja tradicional celebració el 19 de març. On es pretén aprendre del bo i el dolent de cada exercici aplicant un toc d’humor.

Preselecció 2023 cort

El 23 de juliol, amb la calor que correspon a l’època... es va celebrar a Xirivella l’acte de Preselecció del sector Quart de PobletXirivella per a elegir a les candidates tant majors com infantils per a optar a ser Fallera Major de València i Fallera Major Infantil de València.

La plaça Gerardo Garcés es va omplir de totes les comissions dels dos pobles que formen el nostre sector, anaven carregades de cartells, pancartes... però també de crits, d’alegria, d’emoció, nervis...

La nostra falla va estar representada per dos falleres de bressol, de les quals pràcticament abans de nàixer, ja sabien que anaven a ser falleres i com no, pertànyer a la nostra falla.

En l’escenari, Carmeta, com a presentadora, les va acompanyar.

SANT ANTONI ESTAVA PRESENT!

Nerea i Yolanda, donareu el millor de vosaltres mateixes, en l’entrevista, en els assajos previs i vau desfilar plenes d’orgull de representar a Sant Antoni, la falla que vos ha vist nàixer.

Heu tingut la sort de viure una experiència única.

No va haver-hi sort, o sí!, perquè falleres com vosaltres són les que fan falla, les que ens agrada veure en el casal, en cada ofrena, en cada cercavila, en cada Presentació.

Gràcies, Nerea i Yolanda

Cultura

La falla Sant Antoni, en els últims anys, participa activament en alguns dels actes organitzats per Junta Central Fallera.

El mes de maig i participant en els actes dedicats a la verge dels Desemparats, vam estar presents en la Dansà Infantil, en la qual vam poder veure gaudir als nostres xiquets ballant-li a la Verge en la Plaça. Dos quadres formats per vuit xiquets, a deprengueren passades i fandanguet, fent gaudir a tot el món que estava d’espectador en tan bonic lloc. Un acte molt bonic i emotiu en el qual participen molts fallerets de tota València.

Ho van fer realment bé i va acabar amb un berenar tots junts per a celebrarho. Fins a l’any que ve!!!

Dansa de les falles

El mateix dia 6 de maig i en el mateix lloc, Plaça de la Verge, a la nit i acompanyats sempre d’un grup nombrós de fallers Sant Antoni vam poder ballar als peus de la Basílica en la coneguda Dansa de les falles organitzada per Junta Central Fallera i per la Federació de folklore de la Comunitat Valenciana.

Una nit plena d’encant i amb molts retrobaments. Una nit especial.

Ballant amb cortesanes

Orgull de Sant Antoni, que en la dansà a la Verge de les Falles, va estar representada per dos dels nostres fallers, que van ballar amb “cortesanes” i que van ser el centre de moltes mirades.

Lluís Fortuny, que un dia prenent café en una tasqueta del carrer historiador Diago, TAPAVID, i parlant amb els amos que superfallers de la falla Lope de Vega de València, van compartir xarrades falleres i sent triada la seua filla component de la Cort d’Honor de la Fallera Major de València, es va oferir a ballar amb ella la dansà... i així va quedar la cosa el mes de novembre... A l’abril, va tindre la crida de Sofia, dient-li que havia sigut el primer a oferir-se a ballar amb ella, i que estaria encantada de formar parella de ball amb ell. Lluís va sentir gran alegria i felicitat absoluta. Molt agraït pel detall. GRAN LLUÍS!

Carlos Sebastián, faller i mestre del nostre grup Ànima i Poble, pertany al grup de ball “El Faledellí” que era l’encarregat de preperar i ballar amb les Corts d’Honor i falleres majors dels anys 20-21 i 21-22. Li van donar l’encàrrec de ser el professor de les xiquetes, i ahí va estar assajant amb Carla i la seua cort i amb Nerea i la seua cort, molt bonic va ser el resultat que vam poder veure en la Dansà infantil. Però també, en la Dansà de les falles, havia d’ocupar el lloc de ballador de Consuelo Llobell, Fallera Major de València 2020 i la va saber portar i fer-la gaudir d’un acte tan entranyable i significatiu per a ella, ja que en el seu any de regnat, no va poder celebrar-se la Dansà com tots sabem, per la COVID.

XXVII Concurs de Declamació

Infantil

Un any més hem estat representats en el concurs de Declamació organitzat per la delegació de Cultura de Junta Central Fallera, en un dels concursos més antics.

El Centre Cultural La Petxina va ser on es va acollir el certamen el diumenge 18 de desembre.

Carmeta ens va representar amb una poesia de Teodor Llorente i encara que, no ha pujat al podi, estem súper orgullosos d’ella!

El més important és participar!

L’any que ve, més i millor! Amunt!

amb Xirivella i Hortunas El cor compartit

19 de novembre de 2022, el dia era fresquet, però sabíem que això no ens importava. El realment important era que anàvem a Hortunas.

Tot va començar quan vaig saber que existia la “jota de Hortunas” perquè forma part del repertori del nostre benvolgut grup de danses Ànima i Poble. Li dic a M Carmen Montroy que m’havia emocionat perquè és el lloc d’origen de la meua família paterna i, com és ella, “hem d’anar i ho has de contar”; i no ha parat per a fer-ho possible.

Als finals dels anys 20, el nostre iaio, Virgilio Carrasco, va vindre a Xirivella per a treballar a l’Alqueria Nova i, ben prompte, va tornar a Hortunas per a casar-se amb la nostra iaia, Germana Sánchez, per a portar-la a Xirivella i començar junts una nova vida al carrer de les Barraques, actual carrer Mare de Déu de la Salut.

Allí feren la comanda per a augmentar la família i, vespres del part, viatjaren en carro fins a l’aldea perquè la iaia volia parir amb la companyia de la seua mare. I allí, a una habitació que té una finestra molt xicoteta, al pis de dalt

d’una casa cantonera prop de l’ermita i on vivien el “abuelo Salvador” i “la abuela María”, va nàixer el nostre pare Manuel Carrasco Sánchez un 16 d’octubre de 1933.

No passaren molts dies quan el carro va començar el viatge de tornada a Xirivella i, això sí, feren parada a l’església de El Salvador de Requena per a batejar al xiquet per si passava alguna cosa durant el camí. La A3 d’aquells temps era molt perillosa i el mitjà de transport molt insegur.

Primer al carrer de les Barraques i després al carrer Major, la família es va integrar perfectament en la Xirivella d’aquells temps, fent amistats per a tota la vida i parlant en valencià; sentint-se xirivellers i hortuners per igual.

Xirivella ha acollit a més persones vingudes d’Hortunas i que han construït a Xirivella les seues famílies, com Raimundo Ochando, Domingo el que venia pollastre al cantó del mercat, el tio Fermín i la tia Neri, i és possible em deixe algú més, les meues disculpes per no saber-ho.

I també, moltes persones de Xirivella han visitat en algun moment l’aldea per amistat amb el iaio i la iaia, i altres

més per amistat amb “Nolete” com era conegut el pare entre els joves xirivellers de l’època i que es trobaven per agafar les bicicletes i fer camí.

Entre estes persones cal destacar la nostra mare, Pilarín Marí “la cassola”, xirivellera naixcuda al carrer del Forn però hortunera com la que més, molt volguda allí i participativa en els seus costums. Des de ben menudes, quan la família arribàvem a l’aldea, i com tots els habitants eren parents; era un dia de festa i d’alegria i tots ens oferien “la orza” obrint-nos les portes de les seues cases i despenses.

I per a passar un dia de festa, el Grup de Danses Ànima i Poble va decidir que eixe dia anava a celebrar el sisé aniversari, i no podien haver triat millor lloc que Hortunas.

Sentiments a flor de pell per tantes coses que fluïen segons es preparava la jornada de convivència, la il·lusió que generava el que 58 persones anirien des de Xirivella.

Increïble el poder de convocatòria del grup i l’interès demostrat per tantes persones per a conviure i passar-ho bé. Per a ballar, per a aprendre a ballar, per a recordar com es balla; i uns altres, per a estar amb els amics i els familiars recordant moments i vivències personals.

Emotiu, així ho sent, coincidirem companyes fundadores del grup Ànima i Poble de la Falla Sant Antoni. Com dèiem en aquells temps, del “grup de les menudes” Amparo Lozano Estívalis, M Carmen Ortí Ferre i María Ortí Simó; i del “grup de les majors” Rosa Lozano Estívalis i una servidora.

Encara sabérem fer sonar les postisses i ballar la jota d’Alfarp, recordant entranyablement als demés companys i companyes amb els qui compartíem ball, teatre, diversió, relacions d’amistat durant l’adolescència, la joventut i alguns que encara mantenim contacte; i el record d’allò que tot grup de danses pot desitjar, quan representarem a

València en el Festival de la Jota de Saragossa durant les festes del Pilar de l’any 1979.

Una de les oportunitats que ens oferia este dia, era la de poder conèixer i compartir cultura amb Fermín Pardo Pardo, folklorista, músic i escriptor que va nàixer a Hortunas i és un dels principals experts en música tradicional valenciana. Al llarg de la seua trajectòria ha fet un extens treball de recopilació i estudi de la cultura tradicional: del folklore, de la indumentària, de les festes, de l’arquitectura, de la religiositat popular .... I, l’any 2022, ha rebut la Distinció de la Generalitat Valenciana al Mèrit Cultural concedida amb motiu del 9 d’octubre.

Fermín, és familiar nostre per part del iaio i per part de la iaia, i el primer que va preguntar quan anàrem a la seua casa a dir-li que ja estàvem allí va ser : “quién es la nieta de Virgilio y de Germana”, i després va tindre l’ocasió de conèixer i saludar a les meues germanes.

Però el que no té preu, és presenciar la il·lusió, l’alegria i l’emoció d’Amparo Lozano al retrobar-se amb el seu mestre, el seu professor a qui tant admira i que feia molts anys no veia.

Fermín, amb la seua guitarra, va acudir a “la plazetuela” on teníem el sarau muntat content i animat per a estar, disfrutar i desitjar que ho fem més vegades.

Ens va acompanyar a la menuda ermita de Sant Isidre, patró d’Hortunas, tan a gust estava que es va arrancar amb la guitarra i ens va animar i emocionar amb les nadales, els cants populars amb gràcia i picardia i, fins i tot, feu ballar una parella del grup Ànima i Poble; ens tenia a tots bocabadats. Ni tots els grups de danses tenen l’oportunitat d’un encontre tan personal, ni totes les parelles de poder ballar al seu ritme. Cal dir que la gastronomia també va formar part de la jornada i, només arribar, la mistela amb el “panquemao” i el salat que portava el grup ja ens va animar a mamprendre el sarau. I, arribada l’hora de dinar, omplirem el bar de soroll i ganetes de compartir “el ajoarriero”, “el cachulí”, l’embotit de Requena, el vi de la cooperativa i l’espectacular pastís d’aniversari del Grup de Danses Ànima i Poble.

Agraïment personal en nom meu i de la meua família als qui ens acompanyareu en eixa jornada de records i emoció continguda, a la nostra cosina Maribel per portar al tio Fermín i a la tia Neri des de Xirivella, a la tia M Luz, a Emilio, a M Luz i a la seua filla per les viandes i l’ajuda en l’organització, a Fermín Pardo per l’atenció i el detall; i, per damunt de tot, al Grup de Danses Ànima i Poble i a la seua presidenta per l’interès i per fer-ho fàcil i possible.

Ah! I l’agraïment, per part de tots els viatgers, a qui va aconseguir fer moure el motor de l’autobús per poder tornar a casa, que ja es feia poqueta nit i la fonda més propera estava a kilòmetres.

Un dia per a recordar, i entenc a la meua neboda Ana, qui després d’haver visitat l’aldea de ben menuda com

també ho feren Ferran i Rafa; ella li deia al meu pare mentre l’arronsava per a dormir-la: “Iaio cuéntame el viaje a Hortunas”.

Hem d’inventar algun motiu per a tornar.

Gràcies de tot cor.

M Pilar Carrasco Marí

Esports

Salutacions a tota la comissió fallera.

Com a delegat d’esports m’agradaria fer una xicoteta valoració d’aquest any en aquest nou càrrec per a mi. Primer que tot, dir-vos que vaig agafar aquest càrrec amb molta il·lusió, ja que soc un apassionat dels esports i per descomptat, també de la falla.

Ha sigut un molt bon any per a mi, ja que amb gran implicació he pogut crear per primera vegada a la falla un equip de futbol on gaudim cada setmana i passem molts bons moments per al record. També hem pogut organitzar altres activitats relacionades amb l’esport durant tot l’any, com per exemple, el torneig de pàdel.

M’agradaria comentar-vos que estic molt content i satisfet amb la meua funció com a delegat d’esports i espere que vosaltres també ho estigueu.

Per a mi ser delegats d’esports esta sent una experiència molt bonica, sent que estic més unit a la falla que mai. Com qui diu, soc relativament nou en aquesta comissió, però implicar-me en una delegació ha fet que em senta més unit a Sant Antoni i a tots els seus fallers.

Espere que les falles de 2023 siguen igual de boniques i que tots les visqueu al 100% com ho vaig a fer jo, una salutació fallers.

Francisco franco Mármoles

Marmoles Francisco Franco, va ser constituida com a tal a l’any 1995 per un únic membre de la familia, encara que la tradició del marbre, es remonta al nostre pare, Francisco Franco, que va naixer a la cuna de marbre Macael.

Ma mare i ell varen fundar açí en Xirivella la empresa familiar a l’any 1981.

Actualment es treballa en disseny amb porcelánics, quarsos i granits de primeres marques com ara Silestone, Neolit, Decton, etc.

Quantes generacions han format part del negoci?

De moment han sigut dues generacions les que han format part del negoci familiar.

Creus que les futures generacions continuarán amb l’empresa familiar?

El sector del marbre, va a temporades com molts altres negocis. Esperem que sí, que algú vullga continuar, però ja es vorà…

Entrevista fallera

Quantes persones de la família són fallers?

Actualment som 13 persones en la familia. La mare Tica, que tots coneixeu, Paco, Carmen i Carmen, Salva, Maite, Boro i Ricardo, Loles i Sonia, i encara que el germà menut Jose ja no es faller, continúen la tradición la seua dona Pastora i el seus fills, Enzo i Luca.

Qui va començar la tradició fallera en la familia?

La meua mare Tica, que ja había sigut fallera a Valencia de més jove, amb molt de esforç, amb quatre fills, i amb la reticencia del nostre pare que sent andalús, no entenía massa les falles, es va haver d’adaptar a la situació, sobretot quan arribaven les dates de falles i la casa es convertia en una bogeria. Va apuntar a Paco a l’any 1975, a Salva al 1977 i a Loles al 1980.

Després li va picar el cuquet a ella, i a l’any 1991 es va apuntar ella a la nostra falla.

La familia, la empresa i la falla Sempre hem estat colaborant amb la falla, en tot el que s’ha pogut.

Amb la furgoneta de l’empresa per a dur coses a la falla, replegar el ninot, dur decoracions a les presentacions, etc.

També em sigut molts anys i contuem sent directius a la falla. Hem passat per Vicepresidencia, Tesoreria, Loteria,

Secretaría, Secció Femanina, Delegació d’Infantils, fins i tot hem organizat presentacions alguns anys amb l’ajuda de cosins i cosines de la familia Soler, i hem participat molts anys i continúen fent-lo les noves generacions, en presentacions, desfilades, jotes, en ofrenes fins i tot enguixats, etc…

La familia també había sigut durant mots anys Abonats i Fallers d’Honor.

Maxim representants a la falla. Com se vixqué?

Quan erem infantils, la mare va fer la bogeria de fernos Presidents i F.M.I. a tots els fills.

A l’any 1986 Paco I Loles varen ser President i F.M.I de la comissió infantil de la falla.

A l’any 1988 va ser Salva President Infantil.

I a l’any 1996 va ser Jose Vicente President Infantil també.

Ja uns anys després, de la nova generació de fallers de la familia, a l’any 2.015 va ser Carmen Franco F.M.I. de la comissió infantil també.

I no es descarten pròximes representacions…

Quan varem ser els 4 fills, al anys 80, es va viure amb molta il.lusió però també va ser molt de treball per a nostra mare, tots a le vegada. Encara que abans no hi había tants actes com ara.

L’any que Carmen va ser F.M.I. , va ser molt bonic i emocionant.

Ja de majors, tots varem tornar a viure a través d’ella la il.lusió de tindre una fallera major a casa, amb el tràfec i l’alegria que això comporta.

Bunyol d’Or amb Fulles de Llorer i Brillants Com bons fallers de bressol, ja som uns quants que tenim el màxim guardó del món faller: El bunyol d’or amb fulles de llorer i brillants.

A la nostra mare Tica, li ho van imposar l’any 2.017.

Al seguent, al 2.018 va ser el torn de Paco i Salva. A l’any 2.019 va ser el de Carmen Higón.

A l’any seguent, Al 2.020 va ser el torn de Loles. Just va donar temps de replegar-ho abans que es cancelaren les falles eixe any.

Sempre acompanyats per la familia, va ser un acte molt emocionant per a cadascun.

Xiqueta MEUA

que del carrer eres l’ama, per culpa teua tinc el cor encés en flama

ISABEL

Martina

La Masia a Juan Antonio

Se n’ha anat Juan Antonio Villanueva. Ha dit prou després de dos anys de lluita contra el càncer. Des de La masia haviem de retre homenatge al més singular, imprevisible i fastigós membre del nostre grup.

Quan fa poquet més d’un any em digué que es moria i que només volia aplegar a les properes falles, que en aquell moment no se sabia quan serien per la pandèmia, jo li vaig prometre que a les falles estaria, d’una o d’altra manera estaria. Javier Álvarez ho feu possible amb el ninot de la foto, i encara que no sé si li agradà o no, perquè li costava. Tal volta va ser el millor homenatge de la comissió, estar dins d’una falla. Juan Antonio era un faller apassionat pel monument, al que vaig conéixer farà al voltant de trenta-cinc anys en els temps que contractava per a la falla a Joan Miquel Lafont i a Roberto Martí, després vindrien altres, Alfredo Ruiz, Vicent Almela Caballé... i inicià una tendència a la falla Sant Antoni fer un tipus de falla diferent.

Tal volta tinga el millor arxiu de fotos de falles i fogueres des dels anys vuitanta, que esperem no es perda, perquè és història del que més li agradava.

Encara que no s’enrecordeu, algunes de les coses establertes a la nostra falla són cosa de Juan Antonio, el famós crit de “Viva la Fallera Mayor, Viva la Fallera Mayor” i un acudit final era cosa seua. També va ser fallera major de la falla i com no, va ser tres vegades ASFIXIE individual, fins que es va decidir excloure’l dels premis perquè sempre era nominat. Gran inventor de paraules sense trellat que gastava prou a sovint, “Catepeich”, “onenai” i una forma tan particular i perfecta de dir a tot el que apreciava “joputa”.

Juan Antonio era un gran enemic dels seus amics, no hi havia dia que creuares conversa amb ell que no et preguntares sobre quin adjectiu pejoratiu li era més adequat, era un brofeg que a pesar d’allò es feia de voler.

Asfixie etern, un quinto i un conyac allà on estigues. Bon vent i barca nova.

Lluís Miquel Fortuny

aller del Cap i Casal carrer Visitación, es va enamorar de la 209. De vocació i pràctica directora a taula parà, va decidir anar-se’n i es va anar. Amb un “nano me muero” va despatxar la seua particular manera d’empatitzar. Així va esborrar d’un cop quantes burrades em va dedicar, i mira que no va escatimar, tal vegada era la seua manera d’ajudar. Ningú vam tindre fur, ningú va escapar a la seua peculiaritat. De passos comptats tan sols les Falles li van fer caminar, fotos, ofrenes, plantaes infantils …, ja s’ha dit. Devot fan d’Olvido, Ana, Tino, Mode o Depeche entre molts, podies trobar a Jovi en els moments de baixada, en els quals una veu amiga encara que siga agra et ressitua. I sí, li agradà el ninot, li va agradar perquè amb això s’unia eternament a la seua passió, les Falles, com a art, com a expressió lliure de l’interior, amb la seua satírica acidesa i a l’hora sensibilitat d’artista. Segur que va ser qui li va posar el nom a la Masia en la qual va guardar la seua Vespino i ens va acollir durant dècades. No sonarà igual qualsevol Visca la Fallera Major!, ni tindran afegitó, ni tal vegada ningú mostrarà tanta passió per les falles de manera tan brofega i disfressada com ho feia el meu, el nostre amic, Juan Antonio. En tancar el casal la nit de Sant Josep sempre t’asseuràs al nostre costat quinto en ristre. Va un trago per tu, hp!

Pep Santamaria U

n amic de tota la vida, company de Falles, presentacions, disfresses. Sempre s’havia d’estar pendent d’ell. Mai s’ha fet una disfressa, però li agradava que li la feren, i participar,

Era un gran aficionat a la fotografia i te el major reportatge fotogràfic de Falles. Era sagrat passejar el dia 16 de març per València i fer fotos a totes les falles que li agradaven, ha cedit un bon grapat a revistes especialitzades.

El temps, l’edat i les seues circumstàncies, varen fer que els seus últims anys, no foren massa bons i el seu caràcter s’agrara. Però el volia i el trobaré a faltar. Adeu amic i fins sempre.

Rosa Clares

Jo no se expressar-me bé, doncs tant sols puc dir que era una persona inoblidable per a mi en el meu món faller des de fa més de trenta anys. Sempre el Recordaré.

Julio Roca

Jo el vaig conéixer abans de ser faller, fa més de trenta anys. Tinguérem alguns moments bons i alguns altres menys, encara i això tots el volíem encara que fora tan peculiar.

Jerónimo Cruz

Sempre et recordarem per immortalitzar cada acte, encara que guardares en secret cada foto. Sempre camera en mà i vitoretjantli a la fallera major. Persones com tú viuran per sempre en els nostre cors.

Emma, Paula y Alba

Proclamacións 2023

Exercici 2022-2023 r

enàixer de les nostres cendres. Igual que fan les falles fa la vida! I és que tot són cicles. Després de patir aquests anys arrere, toca tornar a somiar, a gaudir, viatjar, riure, saltar… renàixer de les nostres cendres!!! A tornar a Viure!!! I que viatge més bonic és el de la mateixa vida?? Que comença en les entranyes de la festa fallera, vibrant dins del nostre ser, bategant fortament com si es tractara d’una mascletà, perquè una vegada nascuts fer-nos el món millor més bonic, més dolç i omplir-nos d’afecte, tendresa, alegria i amor! Per a donar sentit a la nostra vida com la festa fallera dona sentit al mes de març! Feliç renàixer i feliç volta a la vida a tots!!!

Raquel Cervera Sánchez

CORET CONTENT Pantxeta plena

ls bunyols són una recepta tradicional en tot el país, però especialment, a la nostra ciutat i més concret en la setmana fallera que és quan més ixen a passejar.

Els de carabassa semblen ser els més populars i els que se solen oferir en els llocs de venda ambulant durant les Falles, més coneguts com a “bunyols fallers”. Però també es fan amb altres ingredients com els bunyols de taronja, els d’orxata o els bunyols amb forat (del qual vos proporcionem la recepta).

Si bé és cert que el menjar saludable està o ha d’estar-ho més present cada dia en les nostres vides, no hem pogut resistir-nos a compartir aquesta recepta amb tots vosaltres.

Ingredients:

• 350 grams d’aigua tèbia

• 25 grams de llevat fresc de forner

• quantitat necessària de farina de blat

• un polsim de sal

• quantitat necessària de sucre per a arrebossar

• quantitat necessària d’oli per a fregir.

Elaboració:

Dissol el llevat en una mica d’aigua tèbia i ajunta-la amb la resta d’aigua, comença a afegir la farina, i el polsim de sal, i pastant amb les mans fins a obtindre una massa blana i enganxosa.

Una vegada feta la massa, cobreix-la amb un drap i deixala reposar uns 40-60 minuts. Passat aquest temps, prepara una olla o paella profunda amb oli per a fregir (oli al gust).

Per a donar forma als bunyols necessitaràs un bol amb aigua per a banyar-te una mà cada vegada que vages a deixar caure una porció de massa en l’oli. La manera de fer aquests bunyols és agafar amb una mà oberta la massa, tancant-la per a intentar fer una bambolla de massa que sobreïsca entre el dit índex i polze quan s’ha tancat la mà formant un puny. Amb l’altra mà mullada es pren aqueixa porció de massa, s’afona el dit polze en el centre per a fer el forat i es deixa caure en l’oli calent.

Posa tantes porcions de massa com càpien en la paella sense amuntegar-se, i quan s’hagen daurat d’una banda, dona’ls la volta perquè es dauren per l’altre.

Quan els bunyols estiguen fregits, retira’ls ben escorreguts de la paella i posa’ls sobre paper de cuina absorbent. Per a acabar, arrebossa els bunyols amb sucre.

Vos convidem a wque aquells atrevits que s’aventuren a realitzar bunyols, facen les fotos a les elaboracions i les compartirem en el llibret 2024.

Bon profit!!!

Qui es qui?

dreu, Laura Aparisi. -(Assegu des) Isabel y Raquel Cervera

Pardo, Ana Ferrando, Pili -An

Fortuny, Ana Toledo, Tamara

Moret, Blanca Morató, Lluis

9. (Començant per la dreta) Rosa

1. Ana María Martínez

2. Carmen Franco

3. Inma Vizuete

4. Jose y Mara Esteve

5. Nuria y Andrea , Barberá

6. Rosa Jartin

7. Sergi Herraiz y Mar Alarcón

8. Laura Aparici

10. Belén Martinez

11. Nerea Cruz

12. Sara Faubel

renaixer , VARIO PINTo

Agrair a totes aquelles persones que any rere any ens ajuden a dur a terme aquesta boja aventura