Llibret Falla Sant Nicolau Mosquit 2024 by Panal Fallero

Malgrat tot habemus llibret

20 24

FALLA

Sant Nicolau Mosquit

H ò s t i a ! Q u i n A

Editorial

Açí pots trobar el nostre llibret digital i les nostres xarxes socials:

@fallaMosquit

EDITA:

Associació Cultural Falla Sant Nicolau - Mosquit

Delegat de Llibret: Hugo Salvador Delegació de Llibret: Esther Ferrándiz, Teo Brunet i Ángela Moreno © de portada: Panal Fallero © dels textos del monográfic Associació Cultural Falla Sant Nicolau - Mosquit © collages/il·lustracions del monogràfic Panal Fallero

icolau

osquit

Sn M a n t

Textos de les explicacions de les falles major e infantil Josep Enric Gonga Il·lustracions de les explicacions major e infantils © Teo Brunet Correcció lingüística Hugo Salvador, Esther Ferrándiz i Teo Brunet Fotografies, presidents i reines © Salva Gregori fotògraf © De les poesies de les reines Juani Rodríguez Jaume Vidal Alcover Disseny gràfic i maquetació Panal Fallero Impressió Panal Fallero 4

Tirada de impressió: 500 exemplars ISBN-13 978-84-09-46346-6 Dipòsit Legal: V-352-2012

El llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià de l’any 2024. Este llibret participa als premis de les Lletres falleres (www.lletresfalleres.org). A més aquest llibret participa en la convocatoria dels premis de poesía Joan Climent de Gandia, com també al premi Ajuntament de Benirredrà al millor article de llibret de falla de la Fdf de Gandia.

Proleg

Oh DEU MEU QUINA HOSTIA!

n aquest gran teatre de la vida, on cada dia és una representació entretinguda i plena de sorpreses, som testimonis d’una galeria interminable d’hòsties. Sí, aquestes ‘delícies’ que la vida ens ofereix tan generosament, com si fos una fornada diària de pa celestial. A vegades, les hòsties són com petites paperetes, suaus i lleugeres, i d’altres vegades, es fan sentir com un cop de timbals a la porta del cel les seues ànimes. Des d’aquell maleït 52é que em va portar a les portes de l’infern on els meus ben venerats imitadors alegraven els seus animes en veure l’àngel caigut i derrotat l’any més important de la seua vida, el que no saben és que per a caure has d’estar dalt i això és que sempre he fet, treballar per estar d’alt, com deia ma mare “per damunt com l’oli” i així ho vam demostrar amb la revàlida del primer premi a Gandia per tercera vegada consecutiva. Ací teniu amics!, que us aprofite. Després d’aquell esdeveniment la vida, com una broma celestial, ens ofereix un espectacle digne dels millors guionistes. Ens dóna moments de desigualtat, com si fos un sant amb un clauer gegantí, repartint benediccions i traves al seu pas. És com si ens confondríem amb extres en una representació divina, on cada dia tenim el nostre paper assignat en aquest drama absurd.

Sí, perquè en aquest gran ‘hostiòdrom’, fins i tot els àngels han perdut el seu rumb celestial. Ara són més com a turistes perduts al Grau, buscant indicacions al GPS celestial. Potser van caure del cel fent paracaigudisme sense paracaigudes o, qui sap, es van equivocar de parada en l’autobús de la vida celestial. El que és segur és que no es van imaginar que acabarien aquí, fent-se un selfie amb el diable com si fos una celebritat de Hollywood. Mireu el nostre somriure d’equip! Però enmig d’aquest còmic celestial, hi ha una veritat indiscutible: la superació. Perquè no hi ha res més diví que la capacitat humana de transformar aquestes hòsties en el pa dels miracles. Com un mestre Pizzaiolo que transforma la massa en una autèntica delicadesa celestial, nosaltres, mestres de la superació, fem malabarismes amb aquestes hòsties com si foren globus de festa, creant així una nova obra amb uns nous directors d’orquestra. Per tant, estimats lectors d’aquest espectacle celestial, asseieu-vos còmodament, agafeu les vostres roses de miracles i prepareu-vos per a la millor comèdia divina de l’univers. Perquè en aquest gran ‘hostiòdrom’ de la vida, la superació és el guanyador indiscutible, i nosaltres, els seus actors principals, fem de la rialla la nostra salvació celestial.

Teo Brunet

Les hòsties venen en tots els formats: des de les petites carcallades de l’infortuni fins a les colades bíbliques de desgràcia. En aquesta tragèdia bíblica i absurda, les referències religioses semblen tan oportunes com un abric

a l’infern. I què passa amb els àngels? Oh, sí, els àngels caiguts que, més que ballar damunt d’agulles, han decidit construir-hi una urbanització.

“L’ex“ més viu que mai

APARTAT TEMÀTIC 5-Pròleg Oh Déu meu, quina hòstia! 7-La nostra portada 8-HÒSTIES PER TOT ARREU Hòsties falleres en clau d’humor 10-Tómbola Aitor Sánchez Collado 14-Per què...? Juan Arturo Marti Sarrió 20-Trobar artista faller amb pocs diners... quasi missió impossible Juan Gabriel Figueres 24-Competència i competitivitat a les carrosses de Dénia. Disseny contra les formes clàssiques Rosa Larrosa 30-Fa més mal el colp que la caiguda Hugo Salvador Frasquet 36-L’hòstia major Esther Ferrándiz Camino

82-HOSTIATS A GANDIA Hòsties de barri 84-Concients i cegats Fran Sanjaime 86-Una plaça de l’hòstia Miguel Ángel Picornell 92-La Col·legiata, les falles, l’abat i la processó Mila Moreno 98-Visca la fideuà de Gandia, ací i en la Xina Daniel Ardid Luna 102-Nit electoral Llorens Bustos 104-Pitch and Putt(ada)? Liliana Frasquet 108-El yin i el yang Santiago Frandarena 114-Viure, treballar i crear Marcos Cortés 118-Epíleg

UMARI

42-HÒSTIOCENTRISME València, capital de l’hòstia 44-The winner takes it all (il·lustració) Panal Fallero 45-The winner takes it all Alba Fluixà Pelufo 46-Desperta bou, desperta José Tena Tejado 54-Educar en valencià a les palpentes Manuel Muñoz 59-Pantone Teresa Broseta 60-Les paguetes al lobby gai Carlos Giménez 64-Angelets al cel que el turisme s’ho val Josep Enric Gonga 68-Combat pel cinturó Pedro Carrillo 72-L’obsolescència programada boomer Javier Mengual 76-Hòstia...Això és una paella? Joan Campillo

APARTAT FALLA 120-FALLES MAJOR E INFANTIL Explicació i crítica 122-Falla Major En la glòria 154-Falla Infantil La mascota ideal 168-Microcontes infantils

FALLA

Sant Nicolau Mosquit

Panal Fallero

Quan l’esforç, i especialment la il·lusió, de tot un exercici es redueix a la consecució d’una xifra, el colp pot ser dur. Duríssim. Un 52, quina hòstia! De solcar els cels, amb la ingravitació de qui se sent esperançat, a colpejar-se contra el sòl i llepar la crua realitat. Amb la portada d’enguany, el primer que tenim l’honor de treballar per a la falla Mosquit, hem volgut representar la garrotada de l’exercici anterior. Perquè, encara que nosaltres no vam fer eixe llibret, després de tants anys i llibrets maquetats, sabem perfectament el sabor del colp. Frustració, les preguntes donant voltes al cap, i la indesitjable resignació. Un àngel ha sigut abatut, ha caigut amb tot el seu pes després d’haver sigut assestat per un estendard de falla, un premi que fa gust de sang, suor i mai més ben dit, a llàgrimes. Pintada “a mà” digitalment, píxel a píxel. Però això és la portada, l’inici i la representació de l’hòstia. Perquè el següent va ser alçar-se, sanar les ferides, espolsar-se i admetre que només queda un camí possible: el de tornar a intentar-ho, amb més força si cap. Quina hòstia és un llibre que parla d’àngels caiguts i magolats, de les hòsties de la vida i del món faller i de l’ànsia pels premis com a arma de doble tall que ens pot acabar ferint. Recollim junts i juntes les nostres plomes, formem amb elles un matalàs que esmorteïsca futures hòsties - perquè haverhi, n’hi haurà, és el que té competir i crear - i caminem junts fins que ens sentim prou forts com per a, de nou, alçar el vol.

Portada PortaDA

174-FALLERS I FALLERES La nostra falla 176-President 2024 178-Reina de la Falla 2024 180-Reina del Foc 2024 182-Reina de la Festa 2024 184-Reina de la Poesia 2024 186-Reina de l’Art 2024 188-President Infantil 2024 190-Reina de la Falla Infantil 2024 192-Reina del Foc Infantil 2024 194-Reina de la Festa Infantil 2024 196-Reina de la Poesia Infantil 2024 198-Fillotets 200-Falleres Majors de Gandia 2024 202-Càrrecs 203-Executiva 204-Infantils 205-Majors 206-Galeria comercial

HÒstia! icolau

En Falles, rebem hòsties pertot arreu. arreu Per l’esquerra, per la dreta, per dalt i per baix. La nostra festa s’ha convertit en un camp de batalla, un ring on constantment estem posant l’altra galta. Però, què esperàvem! Si ja la professió que dona nom i sentit a aquesta festa, a aquesta cultura - que se’ns oblida - i tradició tan nostra, porta dècades maltractada. Perquè l’artista faller està ja en les últimes, KO tècnic, pel cost dels materials, la pressió de les comissions, els impostos i l’escassetat d’ajudes. I després estan els premis, tan importants per a una competitivitat, però que són en realitat armes de doble tall, bumerangs que poden tornar-se contra nosaltres i impactar contra les nostres galtes. Competir és bonic, divertit i genera moviment en una festa tan immobilista a vegades, però d’ací a una lluita acarnissada hi ha molta diferència.

En aquest apartat veurem algunes de les hòsties rebudes en l’últim exercici, des de la qual ha aportat la temàtica a aquest llibret, a tota mena de colps. Quantes vegades hem pensat “no podem més”? Quantes vegades hem vist caure les nostres falles?

osquit

Sn M a n t

hÒSTIES PER TOT ARREU hÒSTIES Falleres en clau d'humor

H ò s t i a !

«Els llibrets de dotze falles del Camp de Morvedre són premiats per la Generalitat Valenciana». El Económico

a bambolla llibretera fa anys que va esclatar i ens rebentà en la cara per deixar exposada al món les seues carències

Quina hòstia

hÒSTIES PER TOT ARREU

Q u i n A

«Les falles de Torrent protesten per haver quedat excloses del concurs de llibrets de la conselleria». Levante EMV

Tómbola Tómbola

(Comissió d’Estudis Fallers de Torrent)

Periodista i Membre de la Comfet

El rànquing de premis no deixa de ser una loteria que enfada a molts i agrada a pocs. Un engranatge d’un sistema pervers que manifesta la realitat que tothom sap i tothom calla: cap jurat és capaç de llegir-se 300 llibrets en una setmana i molt menys en una jornada de veredicte; tot i que passe el sedàs dels tècnics en quant a publicitat escrita en valencià, nombre de pàgines a pes, o els ítems que cada any inventen -accessibilitat- per marejar el personal a dues setmanes de convocar el concurs i acabar el termini. Tómbola

Aitor Sánchez Collado

l concurs (subvenció?) de promoció i ús del valencià als llibrets de falla és una tómbola. A ningú se li escapa que es tracta d’un concurs de popularitat al que tots juguem: de vegades es guanya, de vegades es perd… encara que l’únic i vertader premi són els fantàstics treballs d’investigació i literatura festiva que recollim en els llibrets de punta a punta de la Comunitat. Articles que només es publiquen en aquests exemplars per la inexistència de quaderns o revistes d’investigació locals i que són desterrats a l’ostracisme per la baixa tirada i per l’especificitat del públic al qual va dirigit.

En aquesta tómbola tots compren paperetes amb la il·lusió que toque… quan no un pit una pilota, però que toque amb l’innocent i estressant pensament d’invertir els diners del premi en el llibret de l’any següent. La bambolla llibretera fa anys que va esclatar i ens rebentà en la cara per deixar exposada al món les seues carències: un circuit de col·laboradors estressats que publiquen (publiquem) en molts llibrets, la falta d’originalitat d’un contingut reeditat, repetitiu i embafador, així com dissenys inspirats uns en altres. Està clar que el format del producte “llibret” té parts intocables i cada any llancem al carrer aquest mateix producte repetit per més de 1.000 comissions que hi ha, tant en València ciutat, com en la resta de municipis. En l’edició de 2023 només una comissió de Torrent va obtindre premi (penúltim). Una raresa donada la línia ascendent tant en qualitat com en quantitat dels llibrets en els últims anys. Ningú s’ho explicava. Només es plantejava la hipòtesi de compensació negativa a manera de càstig pels alts premis (12 en total) aconseguits en l’edició de 2022: 13.- Falla Poble Nou. 26.- Falla Sant Valerià. 29.- Falla Zaragoza – Parc Central. 31.- Falla Ramón y Cajal. 41.- Falla Cronista. 59.- Falla Avinguda. 61.- Falla Escultor Vicent Pallardó. 64.- Falla Plaça Sant Roc. 75.- Falla Sant Patrons. 76.- Falla Nicolau Andreu. 78.- Falla Carrer Benemèrita. 80.- Falla Barri Sant Gregori.

Enguany predicaven en el desert d’una tómbola- en aquest cas comarcal- que obliga a repartir premis per tot el territori en diferents trams premiats.

Q u i n a

H ò s t i

a !

Q u i n a

H ò s t

i a !

TOMBOLA

Davant la impossibilitat d’emetre un juí just, raonat, objectiu amb una rúbrica consensuada i explicada de cada llibret que es presenta -tal volta- caldria repensar el model de concurs. En la taula redona de la mostra de Gandia de 2022 ja es va reflexionar sobre aquest tema (tot i l’absència dels tècnics que havien d’explicar el seu criteri) i entre d’altres, es van plantejar dubtes com ara: - Per què una comissió que segueix la mateixa línia editorial uns anys està dalt i altres baix de la classificació sense obtindre resposta? - Per què no subvencionar a tots els llibrets per igual? (sempre que complisquen les mateixes condicions de tirada, pàgines i qualitat)…

Al final tots els presents vam concloure que en aquesta tómbola llibretera el millor premi és fer el llibret que a una comissió li agrade fer. En definitiva, el millor guardó és quan el faller de casal, veïns i anunciants lligen el llibret. No ha de ser un objecte de col·leccionista, ni un llibre objecte mort que agafa pols en la prestatgeria. Un llibret només viu quan la crítica del cadafal prem forma de vers, quan riguem amb ell, el compartim i comentem, quan parlem sobre el patrimoni del nostre municipi i el fem una peça útil, un producte periodístic que quedarà per a la història i serà testimoni d’un any de falles.

- Per què la ciutat de València té el seu propi concurs pagat per conselleria i es deixa fora a la resta de municipis? (tot i ser un greuge compartiu que palesa la manca d’igualtat i de lliure concurrència)…

H ò s t i a !

«Polèmica en les Falles de Gandia: la Vila Nova guanya i el Prado sense premi». COPE

aber el perquè la decisió d’un jurat de cinc persones, ha anat en contra de l’opinió popular

Quina hòstia

hÒSTIES PER TOT ARREU

Q u i n A

«La falla Prado planta batalla a Vila Nova, que pugna per aconseguir de nou el primer premi especialment». Cadena SER

PER PER QUe...? QUÈ...?

Per què...?

Exmembre de la Junta Local Fallera de Gandia i faller de la falla Plaça Prado

Juan Arturo Martí Sarrió

’heu demanat que parle d’un tema que afecta molts sentiments. És una experiència mentalment traumàtica no saber per què, el que ha passat, ni el que dir, no entens… Estàs desconcertat, descentrat, desorientat, confós, aclaparat, sorprés, disgustat, descol·locat, perplex, torbat, atònit, esbalaït, tens ràbia, enuig, pena… Generant-me tristesa anímica. La paraula que reuneix tots aqueixos sentiments és aquesta última, “tristesa”. És molt trist per a la Reina de la falla, per al president, per a la comissió, per a tots els artistes fallers, per a totes les falles i fallers de la ciutat, per a una gran part d’una societat, que s’ha quedat en xoc després de la decisió d’un jurat. I per a mostra us recorde el silenci, eixe silenci que es va produir en la plaça major durant el lliurament de premis, quan la falla del Prado es va quedar fora. Fins i tot el president de la federació fallera en una de les seues declaracions arriba a dir textualment; “m’he quedat com a pasta de moniato”.

És just o injust? Aqueixa és una de les qüestions. La decisió d’uns jurats que per algun motiu… van veure el contrari del que va veure la majoria de la gent que visità les falles d’especial a Gandia.

majoritari era que podria guanyar i algunes poques veus que podria ser segona. El que si semblava clar per a tots, era que el primer i el segon premi estava entre les falles de la Vila Nova i del Prado i que el tercer i quart entre les de Corea i Màrtirs. Opinió generalitzada incloent a molts dels fallers i falleres de les falles d’especial i amb tots aquells que he parlat del tema.

M’agradaria fer memòria relatant de manera breu i resumida els esdeveniments; Les passades falles, la falla Prado de Gandia havíem apostat pels dos monuments, teníem dos projectes bons, dels quals estàvem molt satisfets.

Però de sobte et trobes en la plaça major escoltant el secretari de la FDF nomenant els premis de falles grans d’especial; Tercer premi per a la falla Màrtirs, segon per a la falla Corea. Primer interrogant... Això volia dir que una de les dues falles que optaven a guanyar no tenia premi. Entre els riures, cants, balls, alegries i festa del moment, de sobte es va fer un silenci, una tensió que denotava el dubte del qual estava esdevenint. Què falla de les dues es quedava fora?... i quan es va donar el nom del guanyador aquests van respirar tranquil·litzats i el van celebrar, però d’una forma molt tímida. I als quals no van nomenar, ens va envair la tristesa, reaccionant cadascú com podia. La reina de la falla, moltes falleres i fallers plorant desconsoladament. El president de la comissió aguantant el tipus i donant-nos una lliçó a tots de responsabilitat. Es va dedicar a tranquil·litzar a la reina, a donar ànims als fallers i falleres de la comissió. Els fallers i falleres d’altres comissions s’acostaven i preguntaven; com és possible?... què és el que ha passat?... i un llarg etc. de dubtes i mostres de suport. Però sobretot regnava un estat d’incredulitat. Com a anècdota us diré que fins i tot vaig veure arribar als presidents de Corea i Màrtirs molt solidaris, dient-li al president del

Ja feia anys que no havíem plantat unes falles com aquestes, de fet des que vam fer els encàrrecs, vam estar damunt, participant en el desenvolupament d’aquests. Cuidàrem i posàrem molta obstinació en l’acabat, la pintura, la decoració, etc. Els ninots de l’exposició del ninot van resultar tot un èxit, molt ben valorats pels jurats, obtenint primerament els millors ninots de secció especial, gran i infantil i posteriorment sent valorats com els millors de totes les categories, rebent el premi de ser els ninots indultats de les falles de Gandia.

Quan les falles estàvem plantant, la gent que s’acostava ens animava dient-nos frases com; enguany sí que sí. Referint-se sobretot a la falla gran. Teníem dues falles molt bones i estàvem contents amb el resultat. Quan van estar acabades, l’opinió majoritàriament de tots aquells que les van veure, era que la falla infantil era innovadora, que agradava molt i que sense menysprear les altres podria competir perfectament, de fet quedà segona. Tant quant a la falla gran, el comentari

Q u i n a

H ò s t i

a !

Q u i n a

H ò s t

i a !

per què...?

l que si semblava clar per a tots, era que el primer i el segon premi estava entre les falles de la Vila Nova i del Prado i que el tercer i quart entre les de Corea i Màrtirs

Prado que no entenien el que havia passat i oferint-li les seues banderoles, i al president de Vila Nova fent unes declaracions, que estaven contents, però que d’aquesta manera no els agradava guanyar. A partir d’aqueix moment i els dies següents el teu cap necessitat d’una explicació. Saber el perquè la decisió d’un jurat de cinc persones, ha anat en contra de l’opinió popular i de la major part de les persones falleres de la ciutat. Que les persones que coneixes, relacionades o no amb les falles, persones que han sigut i que són jurats de falles, fins i tot gent que no coneixes. Totes elles et vagen preguntant què és el que ha passat?... que fins i tot et pregunten si l’han desqualificada, perquè si no és així, no ho entenen.

Falla Prado 2023 (dalt i mig) obra de Palacio i Serra, sense premi; Falla Vila Nova 2023 (baix), obra de José Sanchis, guanyadora del primer premi. 17

Que allà on anaves durant els dies de falles es parlara més del perquè s’ha quedat sense premi la falla del Prado, que dels diferents premis, de les festes, creant-se un ambient de consternació. Si a més veus que van passant les hores i els dies, et vas adonant que els qui creus que haurien de prendre decisions no les prenen, et vas indignant, necessites explicacions. Si a més t’arriben comentaris, bé o malintencionats de paraula o a través de les xarxes socials, un es va calfant i pensant que alguna cosa no s’ha fet bé. Però clar, hi ha qui té més tremp, més paciència i espera que aquells que ens dirigeixen, més prompte que tard, investiguen el que ha ocorregut. D’altra banda no succeeix, es limiten a dir que és el que han votat els jurats. Fins i tot s’atreveixen a celebrar una reunió amb els jurats un mes llarg després, on com és lògic aquests es defensen ratificant el que han jutjat, perquè cal tindre molt clar que si algú ha donat un veredicte, no es desdirà i intentarà mantindre’s en aquest, llevat que li ho demostres amb proves i arguments, cosa molt difícil de fer quan els monuments ja estan cremats. El que està fet i el temps no torna arrere, però em pregunte si es podria haver reaccionat abans, fins i tot sense canviar els resultats. Simplement per entendre el perquè. Preguntant-me; per què el jurat està poc de temps veient la falla gran? S’han tingut en compte tots els apartats que s’han de jutjar? Tenien alguna opinió preconcebuda? Tenien alguna cosa contra els artistes fallers que ens plantaven? La intenció que portaven se’ls en va anar de les mans? Per què es tarda tant a reunir el jurat per a donar una explicació? És cert què abans d’aquesta reunió, algú vinculat al jurat o a la FDF parla amb un artista faller? I si és així, per quin motiu? Per a tindre argumentació?

Per què…?... Per què…?... Per què…?...

Q u i n a

H ò s t i

a !

Q u i n a

H ò s t

i a !

per què...?

Reflexió: La reacció davant les dificultats és la cerca de solucions, però a vegades tirem pilotes fora i atribuïm la nostra inacció als altres.

H ò s t i a !

«Fuset demana ajuda a l’Interagrupació per a segellar la sagnia d’artistes fallers». Levante EMV

a crisi ha sigut constant des de fa uns anys, perquè els materials s’han anat encarint. A més, les ajudes han sigut ben poques per al sector

Quina hòstia

hÒSTIES PER TOT ARREU

Q u i n A

«Els artistes fallers i el “suro eco”: “si no abaixa el preu, serà la puntilla”». Levante EMV

argument que es planteja en aquest article representa un dels moments més angoixosos que he viscut en el món faller, a causa de molts factors que venen des d’abans de la pandèmia, però que aquesta els ha accelerat i accentuat. Tornem uns anys enrere, concretament al 10 de març de 2020, al voltant de les 21 h. Ximo Puig va anunciar la suspensió de la festa de les Falles a causa de la Covid-19, una malaltia provinent de la Xina que no sabíem en aquell moment què era. El pensament del 99% dels fallers era que no podrien gaudir de la festa, no es podrien bufar, i que passaria amb la quota, si els tornarien els diners o no. L’altre 1%, entre els que m’incloc, pensàvem que passaria en el futur de la festa i en els agents que viuen d’aquesta, com per exemple els artistes fallers. Jo, en la meua comissió, vaig advertir que si no es feien les falles 2020 com més prompte millor, anàvem a tenir un problema, però no em van fer cas. El temps em va donar la raó.

Trobar Artista Faller amb pocs diners... Quasi Missió Impossible

Màster en turisme sostenible i TIC i Delegat de Cultura de la Junta Local Fallera de Cullera

Juan Gabriel Figueres

TROBAR TROBAR ARTISTA ARTISTAFALLER FALLER POCS DINERS... AMBAMB POCS DINERS... QUASI QUASI MISSIÓ IMPOSSIBLE MISSIÓ IMPOSSIBLE

La crisi ha sigut constant des de fa uns anys, perquè els materials s’han anat encarint d’una manera bestial: suro, fusta... A més, les ajudes han sigut ben poques per al sector, i les comissions no han ajudat, ja que mai han sabut comprendre que amb ics diners hi ha per a un cert nombre de peces, pel fet que, per mitjà dels delegats de falla, s’han dedicat a esprémer-los per l’obsessió de guanyar un premi. I després d’esprémer-lo, si no guanya, no renova. Moltes comissions s’han desfet d’artistes fallers per no haver obtingut el palet, i això també ha fet mal als artistes, ja que val més el tros de tela que el treball estiga ben fet. Una vegada passada la pandèmia, i celebrades les falles 2020 en març del 2022, va començar l’odissea de trobar artistes fallers. La pandèmia es va encarregar de sentenciar un ofici que es ressentia de totes aquelles festes no celebrades, emportant-se per davant nombrosos tallers d’artistes que van haver de tancar perquè no van poder suportar la situació. Açò va donar lloc a una reducció d’artistes fallers, per tant, l’oferta d’aquests davant d’un nombre similar de comissions falleres (en Cullera, per exemple, en va nàixer una en plena pandèmia), reduïa les possibilitats de trobar-ne un.

La meua experiència al voltant d’aquest tema, com ja he dit abans va ser dura. Nosaltres teníem aparaulats els artistes fallers per a 2021, però d’un dia per a un altre, tot va canviar. Primer, havíem de pujar al doble el preu en la infantil, però se’ns va fer impossible; i després, havíem de canviar també l’artista de la falla gran perquè tenia una oferta d’una falla de la Secció Especial de València... Un fet comprensible, encara que va ser una pedra més en el camí. De sobte, em vaig veure una pel·lícula que no tenia ganes de veure, i que anava a tragar-me jo, i no tots que digueren que no celebrarem les falles en 2021.

Q u i n a

H ò s t i

a !

Q u i n a

H ò s t

i a !

TROBAR ARTISTA FALLER AMB POCS DINERS... QUASI MISSIÓ IMPOSSIBLE A banda, tenia el hàndicap del pressupost. Nosaltres juguem amb poc. Les comissions falleres de Cullera, exceptuant les de secció especial que són de les de més nivell de tot el món faller, gasten poc en els monuments fallers, a causa del nombre de membres, ja que excepte un parell no superen el centenar de fallers. Açò és un fenomen provocat per les escissions falleres, pel fet que de les set comissions que han nascut des dels anys 90 cap ací, 5 s’han format d’altres comissions, de les quals una ja no existeix. Aleshores, estem parlant d’uns pressupostos prou limitats. És per això que, açò dificulta la trobada d’artistes fallers per a comissions com la meua, ja de cara a 2023 em va costar molt, ja que em van rebutjar al voltant de trenta artistes fallers, damunt ja estava tot quasi cobert. Sort, vam tenir que, mitjançant un faller, vam poder trobar dos artistes, i a més d’ací prop, per tal de solucionar la papereta.

La situació actual ha de servir perquè les comissions falleres, i sobretot, els quatre il·luminats que no tenen ni idea de res, canvien el xip, pensen, reflexionen, i no facen destrellats. Cal fomentar la qualitat en la falla i saber que, a partir d’ara, les falles monstruoses desapareixeran, ja que els volums ja no seran els que eren fa uns anys. Això vol dir que, a partir d’ara, cal fixar-se més en aspectes com, per exemple, amb un bon acabat o una bona pintura, enfront dels grans volums. Així mateix, hem de procurar cuidar d’un ofici autòcton i que és únic en el món, i les comissions falleres podrien fer més del que fan en aquest sentit.

Pensava que tardaria a trobar-me en aquesta situació, però a l’any següent, una altra vegada. Per un faller de la comissió m’adone que ens quedem sense artista faller (encara estic esperant que, com a delegat de falla, m’avise), perquè, suposadament, ha agafat falles de més pressupost. Després de contactar amb més de seixanta artistes, passar unes setmanes amargues, ho vaig tornar a solucionar, però la cosa està més agra que agra. 23

H ò s t i a ! 24

«Demanen que les carrosses de Dénia es declaren Bé d’Interés Cultural». Levante EMV

Quina hòstia

hÒSTIES PER TOT ARREU

Q u i n A

«Les Roques s’alça amb el primer premi de Carrosses de Dénia 2023». Cadena SER

Competència i Competència i competitivitat competitivitat a les carrosses a les carrosses de Dénia. de Disseny Dénia. Disseny contra les formes clàssiques contra les formes clàssiques (sempre guanyen les formes clàssiques i tradicionals, i les propostes innovadores, que escapen de la forma tradicional, obtenen baixos resultats)

Filòloga i Delegada de Cultura de la Falla Saladar de Dénia

Popularment es coneixen com a Festes de Dénia. Al llarg d’eixa setmana es realitzen una gran quantitat d’actes de tota mena: religiosos i profans. Un dels principals actes del programa són les Carrosses, que són molt atractives i cridaneres, i que assoleixen un alt nivell de creativitat i imaginació. S’emmarquen dins la cultura fallera de la ciutat i aquestes ixen al carrer per a omplir de centenars de colors el centre del poble l’últim dissabte de la Festa Major. Aquesta festa va ser declarada d’Interés Turístic Provincial.

Competència i competitivitat a les carrosses de Dénia. Disseny contra les formes clàssiques

Rosa Larrosa

énia és mar i muntanya; foc, passió i festa. El calendari de festes locals està salpicat de celebracions al llarg de tot l’any i estan molt arrelades en el sentir de la població, sobretot una que brilla amb llum pròpia i que és la Festa Major en honor a la Santíssima Sang, la qual discorre durant una setmana al mes de juliol.

Q u i n a

H ò s t i

a !

Q u i n a

H ò s t

i a ! 26

Competència i competitivitat a les carrosses de Dénia. Disseny contra les formes clàssiques Hui en dia, cadascuna de les comissions falleres fa la seua carrossa. Només s’acaben Les Falles, l’artista carrosser la imagina i la plasma en un esbós que presenta a la Directiva i Comissió. A partir d’eixe esbós els fallers i falleres comencen la seua construcció de manera artesanal amb fusta, ferro i, suro per aconseguir les formes estranyes. Es crea una cadena de treball que, de vegades, no és tan perfecta com es voldria, però sempre s’aconsegueixen crear grans obres. Durant 2 o 3 mesos les 11 comissions falleres de la ciutat, van quasi totes les vesprades i alguns matins a treballar-la. Hores i hores de feina artesana i desinteressada per crear les fantasies que són l’admiració de tot el nostre poble i d’altres.” 1 Les carrosses es fan en les onze naus que l’ajuntament ha deixat a les Falles, una al costat de l’altra. Allí es crea un comboi especial i per alguns i algunes és la millor època de l’any perquè s’hi veu la germanor fallera de la qual es parla tant: ens deixem els uns i els altres ferramentes, plats, pintura, papers de seda, cola, beguda, cadires, i un llarg etcètera. Sempre hi ha comissions més competitives que altres i algunes carrosses són un secret ben guardat (la fan amb les portes ben tancades) durant la seua construcció i altres tenen les portes obertes de bat a bat. Després el resultat sempre és satisfactori i tothom se sent alegre de veure la feina de la seua comissió lluir al carrer principal, el carrer Marqués de Campo. “Diferents són les tècniques utilitzades per a fer la carrossa, des de la tradicional bola i el característic paper de seda, el “cucurutxo”, fins en els últims anys, la introducció de nous materials com l’escarxa o “purpurina” de colors utilitzada per a donar més lluentor a algunes peces

aportant més vistositat, a més, de teles i cartolines. També els papers metal·litzats de colors van incorporant-se tant per a cobrir les boles de paper de seda com per a folrar diferents peces de la carrossa. La temàtica de les carrosses és enginyosa i original (a vegades repetitiva): Les figures realistes van desapareixent donant pas a carrosses d’èpoques passades, carrosses amb formes futuristes, figures abstractes, motius exòtics, fantasia índia o àrab, temàtiques llunyanes, vaquers i indis, mitològiques, de pel·lícules, i un llarg etcètera; i fins i tot algunes tenen efectes especials com fum o algun moviment, aconseguint carrosses úniques i inimitables, ja que estan obertes, sempre, a tota classe d’innovacions.” 1 La Falla Saladar sempre aposta per dissenys innovadors que no estan massa vistos com la carrossa “Paradís” basada en el Gènesis i el quadre “El jardí de les delícies” d’El Bosco de l’exercici anterior o, la carrossa sobre l’època glacial o, la carrossa dels pentagrames musicals o, com la d’enguany, “Nit huitantera” basada en els anys 80 i que representa una discoteca o sala de festes de la “moguda” d’aquella època. Sempre hem fugit de la tendència general de buscar inspiració en civilitzacions d’arreu del món o en les pel·lícules de moda. Però això ens passa factura, ja que eixos temes no guanyen primers premis per al jurat qualificador, però la gent del poble i la de fora sempre aprecia molt les nostres creacions i no entenen el premi que se li dona a la nostra carrossa i a altres carrosses.

empre hem fugit de la tendència general de buscar inspiració en civilitzacions d’arreu del món o en les pel.lícules de moda. Però això ens passa factura

Carrossa Falla Saladar (8é premi, obra de Sergio Avargues, Rosa Mª Ahuir i Rafa Rosalen). Foto: Denia.com

“Unes hores abans de la desfilada, les carrosses han d’estar amb els càrrecs grans i infantils dalt, en un lloc determinat perquè el jurat les qualifique. S’avaluen els següents aspectes: impacte i originalitat, acabat i modelat, decoració i harmonia, creativitat artística, confecció i coreografia.

Fallera; i algunes vegades hi ha hagut colps, empentes i, inclús, s’ha aplegat a les mans. Quan s’acaben els premis, els fallers i falleres se’n van al seu casal o restaurant, ja que els espera el Sopar de Carrosses on rememoren els moments viscuts i els premis. I allí riuen i ballen i, també passen pàgina. Alguns i algunes no passen pàgina tan fàcilment.

Les comissions falleres competeixen per tenir el primer premi de carrossa, el primer premi de comparsa i el primer premi de caracterització sense cap incentiu econòmic, només la subvenció que dona la Regidoria de Festes, que no és molta quan les comissions es gasten prou més per a fer la seua carrossa. L’organització de la desfilada és competència exclusiva de la Junta Local Fallera, però és un acte inclòs en les Festes de Dénia i, per tant, organitzat pel nostre ajuntament.” 1

Dies després comença la tasca comercial dels fallers i falleres intentant rentar-la per a treure, almenys, el que s’han gastat, i amb sort tindran beneficis si la renten diverses vegades. Nosaltres estem satisfets perquè sempre la rentem i, enguany, la rentarem dues vegades: a Benidorm, a la cavalcada de Reis i, a Carcaixent, a la cavalcada del Ninot, de moment. I quan comença el següent exercici, la carrossa es deixa completament pelada, reciclant tot el que es pot i, així, tornar a construir-la repetint els mateixos comportaments, d’any rere any, per fer d’aquesta desfilada una cita imprescindible en el territori valencià.

I aplega el moment dels premis de carrosses on acaba la germanor fallera i comença la competitivitat entre Falles. Algunes Falles reben el premi o premis amb conformitat, però altres que esperaven millor premi, apleguen als plors i crits contra el jurat i el president de Junta Local 28

1 Fragments del meu article “Les Carrosses de Dénia” del llibret de Falla Raval Sant Agustí 2023.

Q u i n a

H ò s t i

a !

Q u i n a

H ò s t

i a !

Competència i competitivitat a les carrosses de Dénia. Disseny contra les formes clàssiques

Carrossa Falla Baix la Mar (3er premi, obra de Sergio García, Blanca Fernández i delegació artística BLM). Foto: Denia.com Carrossa Falla Campaments (9é premi, obra de la comissió). Foto: Denia.com

Carrossa Falla Les Roques, guanyadora 2023, obra de José Antonio Moya i Álex Morla. Foto: Denia.com 29

H ò s t i a !

n un esdeveniment on els elaborats i detallats monuments busquen resistir al foc de la cremà, sembla que la pluja i el vent es presenta com un desafiament addicional.

Quina hòstia

hÒSTIES PER TOT ARREU

Q u i n A

«La pluja mutila els actes fallers en el segon dia de Falles de València (2022)». La Vanguardia

Fa MES Fa MES MAL MAL EL COLP ELQUE COLP LA CAIGUDA QUE LA CAIGUDA

E Fotògraf i Videògraf Faller de la falla Sant Nicolau Mosquit

Sense experiència abans en aquest món, el primer any que vaig entrar, vaig entrar per a ser president infantil, un gran càrrec del qual no imaginava tot el que implicaria… Aquell any, en la meua travessia per les vivències de les Falles, vaig descobrir que aquesta celebració va més enllà dels quatre dies efímers que capten l’atenció del món (quanta raó tenia ma mare). L’essència de les Falles s’estén com un teixit intricat al llarg del temps, teixint memòries, tradicions i un sentit arrelat de comunitat que transcendeix la fugacitat de les escultures. Les Falles són una experiència que abasta mesos sencers, marcant el pols de la ciutat molt abans i després del baluern de la cremà. Fa més mal el colp que la caiguda

Hugo Salvador Frasquet

n les entremaliadures acolorides de la meua infància, un record destaca amb vívids matisos: Quan vaig ser president infantil de la meua benvolguda falla. Encara que la meua memòria infantil tendeix a embolicar els detalls en una suau boira de nostàlgia, l’impacte d’aquella experiència ressona en la meua ment amb claredat.

Falla Sueca - Literat Azorín 2011

El nostre monument major tenia la temàtica dels escacs que es va fusionar de manera enginyosa amb la representació dels pecats capitals, creant una falla que no sols era visualment impactant, sinó també conceptualment fascinant. L’estructura s’alçava imponent sobre la plaça, conformada per una sèrie de pals que sostenien rostres esculpits amb mestratge. Aquests rostres encarnaven els set pecats capitals, cadascun amb els seus propis trets distintius que transmetien l’essència de la transgressió que representaven. Les expressions facials anaven des de la supèrbia fins a l’avarícia, des de la ira fins a la luxúria, creant una amalgama d’emocions capturades en la immobilitat de les figures. Cada pal, cada detall, estava meticulosament planejat, donant vida a una al·legoria que convidava a la reflexió. L’arquitectura efímera es transformava en una plataforma per a la contemplació, on els visitants, com a jugadors en una partida, podien moure els seus pensaments entre les diferents figures que personificaven els vicis humans.

Falla Cuba - Literat Azorín 2014

Així, aquesta particular falla es presentava no sols com una obra artística, sinó com una peça de reflexió que desafiava als espectadors a explorar les complexitats de la moralitat i l’estratègia en l’inesgotable joc de l’existència. I el dia de la plantà, és on vaig conéixer el tan famós temor que pràcticament des dels inicis de gener amb el raïm encara en la gola ressonava pels casals; LA PLUJA I EL VENT.

En el pintoresc escenari on la ciutat es vist de color, humor i efímera grandiositat, la presència inoportuna de la pluja i el vent s’ha convertit en una espècie de convidat no desitjat. Any rere any, els valencians i visitants per igual contemplen el cel amb preocupació, conscients que la pluja i el vent, encara que indesitjats, podrien decidir unir-se a la inigualable celebració.

Q u i n a

H ò s t i

a !

Q u i n a

H ò s t

i a !

FA MES MAL EL COLP QUE LA CAIGUDA

Falla Pintor Salvador Abril -Pedro III El Grande (Falla de Pere) 2021 Falla Nou Campanar 2015

En un esdeveniment on els elaborats i detallats monuments busquen resistir al foc de la cremà, sembla que la pluja i el vent es presenta com un desafiament addicional. Els carrers curulls de colors intensos, les escultures monumentals que narren històries i les mascletades que ressonen, totes aquestes meravelles efímeres troben la seua fragilitat davant el clima indesitjat. Els pals van estar tota la setmana tremolant i balancejant-se, però van sobreviure tota la nostra festivitat, aleshores he pensat a fer un breu viatge per la Comunitat, d’aquestes falles que en l’última dècada no han tingut tanta sort.

Falla Els Generals 2021

Les falles de gran calibre a Valencià, com és el cas de la falla Sueca-Literato Azorín, necessiten més d’un dia per a plantar, i estar diversos dies treballant amb unes condicions meteorològiques roïnes, dona problemes, com va passar el en març de 2011, on aquesta falla va tindre un ensurt prou gros per culpa del vent. Va caure el remat que tenien de dos enormes cavalls en la matinada del dia 15, però el meravellós equip d’artistes de Juan Carlos Ferri van tornar a alçar els remats a contrarellotge perquè a l’hora que passaren els jurats, estiguera la falla completa.

Falla El Charco de Catarroja 2021

Aquest any el temps es va comportar, però això no implica que va ser perfecte, alguna ràfega de vent va fer passar una mala estona a la falla del Mercat del Cabanyal en València, fent que la seua figura central caiguera, fera un dominó i trencara un altre ninot. L’esforç titànic que un artista inverteix a restaurar i arreglar les seues obres es revela com un viatge de passió i dedicació. Cada pinzellada, cada detall que requereix atenció, es converteix en un intent meticulós 33

Falla Ing. Manuel Maese - Cristóbal Llorens 2021

Falla La Vila de Sagunt 2021

de retornar a l’obra la seua esplendor original, de ressuscitar l’espurna que una vegada va il·luminar la inspiració de l’artista; una labor que va més enllà de la simple reparació estètica.

Per a començar, “l’artista faller”, que prou artista sí va ser, es va fugar quedant-se amb els diners de la comissió sense acabar tot el monument al complet, açò ja és una hòstia dura, però van tirar endavant la festa com van poder i no van deixar que un caradura amargara tot un any de treball, esforç i passió. Però el pitjor encara estava per arribar, el dia 19 de març, de bon matí entre les 6 i les 7 del matí, un faller de la comissió es va trobar en l’únic escenari pitjor que no tindre la falla acabada, la falla estava en el sòl. Ningú la va veure caure, va ser el monument central de cintura per a dalt. En revisar el sòl, entre la gespa artificial i els trossos de suro, van comprobar que no estava ben agafada, la nina estava subjecta per un gat i unes tatxes.

L’artista se submergeix en el procés de restauració amb una mescla de destresa tècnica i connexió emocional amb la seua creació. Aquest esforç no sols implica habilitats tècniques refinades, sinó també una perseverança indestructible per a superar els desafiaments i preservar l’essència mateixa de l’obra. En aquest acte de restauració, l’artista no sols repara ninots i monuments, sinó que també revitalitza la història que cada falla conta, convertint el procés en un testimoniatge del seu compromís amb la perpetuïtat de l’art.

Supose que aquesta falla serà de les més sonades, ja que es tractava d’un projecte de falla diferent dut a terme per una de les falles més fortes de secció especial de València d’aquell moment. La Falla Nou Campanar va fer història guanyant 6 anys consecutius el primer premi i va arribar a plantar una falla de 30 metres i al 2015 va presentar “Ekklesia” que va guanyar el primer premi a les falles experimentals.

Abans hem mencionat a Sueca-Literato Azorín, aquest any travessem el carrer fins a la Falla Cuba-Literato Azorín, on un remat va caure i va fer que perguera el cap una de les figures centrals. El remat va caure per l’acumulació de pes per l’aigua després d’estar dos dies seguits plovent, fins que no va poder suportar el pes. Ens traslladem a Puçol, a la Falla l’Antiga Muralla, era una falla que en aquells temps, tenia 6 anys de vida i que duia dos primers premis, en el monument infantil i en el monument major l’any anterior. Tot indicava que anaven a seguir pel camí de l’èxit, però les coses es van truncar. 34

Consistia en tubs de cartró de 12 metres d’altura i formava una espècie de gàbia, formant una crítica a la política i la corrupció i que a més comptava amb un pressupost de 90.000€. La gàba no va aguantar fins la nit de la cremà, es va enderrocar per complet.

Q u i n a

H ò s t i

a !

Q u i n a

H ò s t

i a !

FA MES MAL EL COLP QUE LA CAIGUDA

Falla Ferroviària - Bailén Xàtiva de València 2021

Pot ser una de les més conegudes dels últims anys, ja que és de les úniques on existeix un terrorífic vídeo on es veu la caiguda completa d’aquest monument de Cullera. En pocs segons, passen mil sensacions pel cap, el ritme cardíac augmenta considerablement, es generen sorolls indescriptibles que podríem descriure com a crits i onomatopeies, perquè en eixes mil·lèsimes de segon, saps que no es pot tornar enrere i que tot el treball, passió i il·lusió d’un any, desapareixerà i quan tornes a parpellejar, haurà desaparegut. Després d’una de les hòsties més grans per al món de les falles i en general, que és la pandèmia. Com recordem, la nostra festa no es va celebrar al mes de març, fent unes falles estranyes i incompletes, evidentment era impossible que tot fora com sempre, però eixes microfalles de setembre, van reviure la il·lusió i ens van unir a tots els fallers i falleres. Deixant-mos un sabor a mitges i tenint ganes que a març de 2021, tornarien les falles “de sempre”. Tota la il·lusió de tornar a la realitat va ser opacada per la Sra. DANA. Que en compte de deixar unes falles com un record que ja han tornat les falles com sempre, serà recordada com l’any que pitjor temps va fer i l’any datat que més falles no han pogut plantar el monument al complet.

Falla Calvo Acacio de València 2021

Video falla Taüt de la caiguda al 2016 de la seua falla gran

artista se submergeix en el procés de restauració amb una mescla de destresa tècnica i connexió emocional amb la seua creació

La tristesa es reflecteix en els rostres dels artistes fallers, en els laments de la comissió i en la mirada resignada dels espectadors, testimonis impotents de l’abrupte comiat d’una creació que simbolitzava l’essència mateixa de la creativitat i l’esperit comunitari. Cada falla és el fruit d’incomptables hores de treball, dedicació artística i la col·laboració apassionada de la comissió que la crea. Cada caiguda es converteix en un recordatori dolorós de la vulnerabilitat inherent a aquestes estructures, que, malgrat la seua esplendor efímera, deixen una empremta perdurable de desconsol en el teixit mateix de la que és la nostra festa de les falles. 35

H ò s t i a !

«El Ministeri declara les Falles de Gandia com a Festa d’Interés Turístic Nacional». Ajuntament de Gandia

areix que a mesura que passa el temps ja ningú se’n recorda de la fràgil situació que va travessar la nostra festa

Quina hòstia

hÒSTIES PER TOT ARREU

Q u i n A

«València, epicentre 2023 del turisme nacional i internacional per les Falles». Las Provincias

eu de març de 2020, una data que no s’oblida, una data que ens va marcar a tots els fallers i falleres, ja que va ser el dia en què el president de la Generalitat Valenciana d’aquell moment, Ximo Puig, anunciava la cancel·lació i ajornament de les falles del 2020 degut a la situació de la covid-19. En aquell moment, el cor de tots els valencians es va detindre durant uns segons, ningú podia creure el que estava passant, per primera vegada després de la Guerra Civil, no anaven a celebrar-se les nostres volgudes falles. Tot l’esforç, la dedicació i la il·lusió de tot un any, es van esvair amb la notícia i tot canvià a un estat de tristesa, d’impotència i d’incertesa. Ara només quedava consolar-se els uns als altres i tindre l’esperança que prompte es pogueren celebrar les festes josefines. Després d’una estona per poder assimilar el que estava ocorrent, començaven a sortir una muntonada de dubtes: quan es podrien tornar a L’Hòstia Major

Estudiant i fallera de la falla Sant Nicolau Mosquit

Esther Ferrándiz Camino

HOSTIA L LHOSTIA MAJOR MAJOR

De dalt a baix, tres de les falles més perjudicades de la ciutat de València per la covid-19: Falla Na Jordana, Falla Cuba-Literat Azorín i Això també passarà (“La Meditadora“), falla municipal.

celebrar les falles?, què passaria amb els monuments que ja estaven plantats?, què anava a ocórrer amb els artistes fallers si no podien plantar ni fer monuments per al següent exercici?, què passaria amb les pirotècnies?, i un llarg etcètera de preguntes sobre tots els sectors afectats. Al llarg dels següents dies, algunes falles van aconseguir desmuntar les peces que ja tenien plantades o al carrer i guardar-les de nou al taller o a Fira València segons les necessitats de l’artista, però altres, no ho van poder fer com va ser el cas de les falles Cuba LiteratAzorín, Na Jordana i Regne de València-Duc de Calàbria, totes elles de la ciutat de València, que van tindre una cremà a porta tancada tal com va ocórrer amb el cos de la meditadora de la falla de la Plaça de l’Ajuntament de València, que aquesta sí que es va poder veure mitjançant una retransmissió en directe. En aquest cas, es va decidir no cremar tot el monument sencer perquè el cap de la meditadora es va convertir en tot un símbol de la resiliència fallera. Una vegada cancel·lada la celebració de les festes al mes de març, l’Ajuntament de València va comunicar que es farien del 15 al 19 de juliol, però la situació pandèmica encara estava molt avançada i no era segur, per la qual cosa acabaren sent cancel·lades de manera definitiva fins a l’any 2021, on es pogueren celebrar, però no al mes de març com tots esperàvem, sinó que es van celebrar de l’1 al 5 de setembre amb mesures especials de seguretat enfront de la covid-19. No va ser fins a l’any 2022 que es van celebrar de nou amb total normalitat.

A pesar de la suspensió, les falles es van celebrar però, de forma virtual. Durant els dies grans de la festa, les xarxes socials es van

Q u i n a

H ò s t i

a !

Q u i n a

H ò s t

i a !

L HOSTIA MAJOR

omplir de records i moments viscuts en falles anteriors, concursos de fotografia, vídeos explicant com fer-se els monyos, com vestir-se de faller i fallera, vídeos donant a conéixer la nostra indumentària, etcètera. Tot açò va fer que el món faller s’unira encara més i també, va servir per a demostrar la capacitat d’adaptació a qualsevol circumstància que tenen les falles i tota la seua comunitat però sobretot, que cap virus, cap pandèmia, ni cap situació, pot apagar la flama de les falles. Són molts els sectors que obtenen la major part dels beneficis de l’any durant els dies de falles, per això la cancel·lació de la festa va suposar una important crisi econòmica per a ells, encara que la Generalitat Valenciana posà en marxa diferents ajudes. Un dels sectors més afectats directament van ser els tallers d’artistes fallers, que junt amb els indumentaristes viuen de la celebració de la festa i aquest ajornament suposava una gran hòstia econòmica que trontollava la supervivència de molts. Els artistes veien com el seu treball es quedava paralitzat durant tot un any, ja que les falles fetes per al 2020 es guardarien per a quan es pogueren tornar a celebrar i plantar. Molts tallers es van haver de reinventar per a poder continuar endavant i fer front a totes les despeses i altres, van haver de tancar. En el cas dels indumentaristes, la situació va portar la cancel·lació de molts encàrrecs i tornà dificultosa la confecció degut a les mesures de seguretat que calia prendre. Altres de les grans afectades van ser les pirotècnies que van veure com tots els actes en què anaven a disparar, quedaven cancel·lats quan ja tenien tots els espectacles pirotècnics preparats. Els músics tant de les bandes, verbenes o xarangues, no sabien com anaven a afrontar la situació perquè a més de perdre els ingressos

d’aquests dies, no sabien si la nova data de les falles coincidiria amb algun altre acte, el que suposaria que haurien d’elegir entre ells, amb la consegüent pèrdua de diners. Per als perruquers i maquilladors també va ser una hòstia, ja que tenien l’agenda plena i havien invertit en més material tant de perruqueria com de maquillatge per a totes les cites d’aquests dies. Així mateix, són molts els fotògrafs i videògrafs contractats per a immortalitzar cada moment, no només en els dies grans de falles, sinó també en tots els actes durant l’any faller. L’ajornament a ells els va agafar en l’últim tram del seu treball, però l’afectació anava més enllà, ja que fins que no se celebraren aquestes falles, no començaria l’exercici següent i amb ell els corresponents actes repartits en els 365 dies de l’any, per tant, el seu treball en les falles quedava pausat fins a la nova data de celebració. Un altre problema és que els turistes que habitualment venien de diferents parts del món, ja no ho farien i deixarien els hotels, els bars i els restaurants sense ocupació. Tot açò també va afectar negocis com les famoses xurreries que munten expressament per als dies de falles, que es van veure en la situació d’haver de tirar tot el gènere que havien comprat i sense forma de fer front al pagament d’aquest, igual que molts més negocis com són les tendes locals. Les floristeries es van trobar en una situació molt pareguda perquè ja tenien totes les flors comprades i la majoria dels rams preparats per a l’ofrena, els quals acabarien havent de tirar. A més, hi ha moltes empreses que aprofiten les falles per a patrocinar-se invertint una gran quantitat de diners i poder ser visibles en cartells, en photocalls, en les barres, en anuncis de televisió mentre es retransmet algun acte, etcètera. Aquest any, totes elles 39

Q u i n a

H ò s t i

a !

Q u i n a

H ò s t

i a ! 40

L HOSTIA MAJOR

van perdre els diners invertits sense obtindre la repercussió esperada. Aquests, són només alguns exemples dels sectors que es van veure perjudicats per la no celebració de les falles. A més de les pèrdues de diners a causa de les inversions que no anaven a ser recuperats, la suspensió també va afectar aquelles persones que eren contractades per a reforçar la plantilla durant els dies grans de la festa i que es van quedar sense treball. Per tant, la cancel·lació de les falles va tindre una gran repercussió en l’economia valenciana i va suposar la pèrdua de milions d’euros. D’altra banda, no s’ha d’oblidar que les pròpies comissions també es van veure afectades econòmicament, ja que no sabien com anaven a fer front a les despeses habituals i a la inversió que havien realitzat per als dies grans de la festa si no podien celebrar actes ni activitats per tal d’obtindre ingressos. A més, també hi havia fallers que es van desapuntar de la seua comissió i això va suposar menys diners per a la falla. Així i tot, amb esforç van poder tirar endavant i van demostrar la resiliència de les falles. Les persones més afectades en l’àmbit faller per aquesta suspensió, van ser les i els representants tant infantils com majors de cada comissió, així com de cada ciutat. Veien com a tan sols uns dies de culminar l’any de les seues vides que tant havien somiat, tot s’esvaïa. L’únic que els quedava era l’esperança de poder celebrar al més prompte possible les anhelades i esperades falles de la forma més normal i segura possible. Encara

que a setembre del 2021 es pogueren celebrar, no van ser unes falles tal com tots coneguem, sinó que van ser unes falles amb restriccions, raó per la qual, van ser molts els i les representants que van decidir repetir càrrec l’exercici següent i així, poder viure unes falles amb total normalitat. En definitiva, la covid-19 va portar una de les majors hòsties per a les falles, la seua cancel·lació. Espere que després de tot el contat sobre la repercussió que va tindre a tots els nivells, no quede en l’oblit, perquè pareix que a mesura que passa el temps ja ningú se’n recorda de la fràgil situació que va travessar la nostra festa i que tan malament ens ho va fer passar als fallers i a tots els sectors que participen en què les falles siguen el que són. Aquest va ser un esdeveniment històric que ens agradaria no haver viscut, va ser un gran malson, però com en tot en la vida, s’ha de buscar el costat positiu i en aquest cas és que va ser una situació que ens va servir per a ser més conscients de la gran quantitat de sectors que hi participen en la nostra festa i la fan única i la seua importància, a més, també ens va servir per a valorar més del que ja féiem les nostres estimades falles. Va ser un moment d’unió i germanor fallera completament exemplar en què vam demostrar que tots junts podem fer front a qualsevol situació que es presente i superar-la, però, el més valuós que vam ensenyar, és que les falles no són una festa i ja està, les falles es troben al cor de cada faller i fallera que les estimem i aquest sentiment es torna encara més fort en els moments difícils i ens fa capaços de resistir i renàixer de qualsevol situació. 41

HÒstia! icolau

osquit

Sn M a n t

València és la capital de l’hòstia. l’hòstia No perquè siga preciosa, que ho és, però les valencianes i valencians hem rebut per tots els costats. Fins al punt en què som la primera comunitat autònoma rescatada i famosa en tot el país per nostres... assumptes polítics. No obstant això, sembla que no hem aprés dels dolors, perquè continuem caient una vegada i una altra en la mateixa pedra. I això passa perquè ens oblidem de ser nosaltres mateixos i conservar i protegir el bo que tenim, desprenent de palla el que realment ens fa ser un poble amb arrelament. Per exemple, protegir la nostra llengua, la nostra economia pròpia (i no dependre solament del turisme, riquesa per a uns pocs i pobresa per a molts altres). Respectar la nostra cultura, sí, el que és cultura, no etiquetar com a tal altres suposades tradicions. En definitiva, fer-nos fort com a poble, i per cada hòstia rebuda, retornar dos.

En aquest apartat veurem alguns assumptes que ens preocupen com a valencians/es, valencians/es uns pocs perquè preocupacions i maldecaps, lamentablement tenim molts més. I és que, quan un rep moltes coques, ja sembla que les noves no fan mal, no?

hÒSTIocentrisme valència, capital de l'hòstia

H ò s t i

a !

Q u i n a

H ò s t

i a !

Q u i n a

Panal Fallero

Q u i n A

H ò s t i a !

Poetessa, Artista plàstica Llicenciada en Belles Arts. Socia Fundadora de l’Associació d’artistes plàstics i visuals d’Alzira i comarca

Alba Fluixà Pelufo

The The winner winner takes it all takes it ABBA all ABBA No guanyar sol ser

el resultat més probable. Tot i això, l’esperança

és l’espurna imprescindible que ens manté en marxa. El desig de ser millors és el combustible teòric, però la realitat és tossuda i, en el fons, anem sempre buscant l’aprovació d’altra mirada. Fem per tal que ens miren amb benevolència o admiració o senzillament per ser visibles en un món ple i saturat que ens condemna a la foscor. I és, precisament, quan la lluïssor de la recompensa no arriba quan és més necessari abraçar la flama de la resistència.

Alba Fluixà Pelufo

H ò s t i a ! Q u i n A 46

«El vicepresident valencià, Vicente Barrera, concedeix 300.000 euros a la Fundació Bou de lídia, radicada a Madrid». El País

Quina hòstia

HòSTIOCENTRISME

«Vicente Barrera presumeix d’eliminar ajudes a les fundacions de Fuster, Estellés i a la promoció d’autors valencians». El Diario.es

Informàtic i Dissenyador. Panal Fallero. Premi Soler i Godes 2022 i 2023

l vaig veure arribar amb la mateixa por en els ulls que un corderet entrant en l’escorxador, i mai més ben dit. La plaça imposava. Estava plena, pocs seients buits, la gent, engalanada amb els seus millors abillaments, clamava la seua ànsia de sang i arena. Els homes feien olor d’eixa mescla rància de pur, conyac i perfum d’esposa resignada; al fons, un sacerdot somreia a les netes d’aquelles copleres d’antany que, igual que les seues iaies, portaven la mantellina blanca de la castedat, encara que només fora per les aparences. Quan els polítics i l’alta nissaga van ocupar la llotja d’honor, va esclatar la corneta trencant així l’incessant brunzit de tant de selfie. Hastag #unavespradadebous. Desperta bou, desperta

José Tena Tejado

Desperta, Desperta bou, desperta bou desperta

tres feres3, el bou obligat, l’heroi mentider i el còmplice espectador. Sense sorpreses, només fatxenderia i mort. Per contra, eixe xiquet em tenia hipnotitzat. Tan xicotet, indefens davant semblant espectacle. Vaig desitjar que el seu pare, en un remordiment d’última hora, s’apiadara d’ell i se l’emportara lluny. Però amb l’obertura del “chiquero” la meua esperança va quedar dissolta entre la polseguera del bou amenaçador per amenaçat. El destre ho esperava de genolls per a gaubança del públic. Minuts abans havia besat la medalla d’or que portava al coll mentre li llançava al cel la seua causa com a ofrena. «Va per tu, iaio4». Amb el pit ple d’ego per haver retornat a través del seu càrrec l’honra al que ell diu cultura, i la supèrbia de qui sent a la seua esquena milers de defensors de les seues lloances, va esperar eixir al bou, ja marcat de mort. Privat de menjar i beguda, i amb les banyes llimades per a afeblir encara més la seua gallardia, va eixir el bou amb la divisa tricolor onejant, d’un costat a un altre, com l’accent de la ciutat5 que ja notava el seu pes i la seua por. El torero li va somriure. «Moriràs en aquesta arena i aquesta terra per a complaure’ns, com van fer els teus germans en altres places, entre els carrers empedrats o emmordassats a una estaca, amb les baines embolant la nit, o esvarant a la mar que t’enterra entre els seus braços. Moriràs ací perquè som poble de bous6 i tu tan sols un pobre animal inservible. Moriràs per nosaltres, que et vam donar la vida». Amb una “portagayola” tantes vegades assajada, imaginant-se retratat en els gravats de Goya, creient-se per això més llest que la pobra fera i més savi que el mateix poble, va donar principi l’enterrament.

Al xiquet el tenia enfront. Podia veure a través del seu clatell els dubtes negant el seu cervell. L’home que l’acompanyava era el seu pare, i degué convéncer-li amb la promesa d’una divertida vesprada de Falles. Aquell xiquet, d’uns nou o deu anys, encongit en el seu seient, no entenia que tenia a veure allò amb la festa. Ell estava il·lusionat per poder sentir-se diminut davant l’altura dels remats, eclipsar els seus ulls per un ventall de colors immens, riure’s dels cartells que, a la seua edat, ja entenia. Passejarien el seu pare i ell fins que els feren mal les cames, menjarien uns xurros de camí, potser fins i tot es trobaren alguna mascletà aturada per l’Ofrena. No comprenia què feia tancat en aquella cleda circular quan les falles són obertes, quasi inabastables en terreny, de carrers i barri, de veïns i visitants. La música sonava a militar, la gent presumia d’haver deixat a casa la brusa i les sabatilles còmodes. On quedava la vesprada fallera que el seu pare li havia promés? Què significava aquell acte en mig de la setmana més important de l’any? Li mirava demanant respostes, però callava. A molts de nosaltres, ens porten als bous moltes vegades abans de saber parlar1 o tindre el valor per a fer-lo. El seu pare li somreia: «T’agradarà, ja ho veuràs, a mi m’ho va ensenyar el meu pare, i a iaio, el teu besavi». El xiquet per ser xiquet, era una baula més del biaix patriarcal d’aquesta subcultura sanguinolenta2. Jo tampoc sabia què feia allí. Era el meu treball, sí, enviat per a redactar el transcurs de la correguda; no obstant això, gràcia no me’n feia cap. Anotaria en la llibreta l’indispensable per a l’article: les orelles tallades, potser algun moment de màxima tensió, però la resta del relat anava a ser el mateix de sempre, el de les

Q u i n a

H ò s t i

a !

Q u i n a

H ò s t

i a !

DESPERTA BOU DESPERTA

1. Blasco Ibáñez (Sangre y arena, 1916) 2. Alicia Puleo (Ecofeminismo para otro mundo posible, 2011) 3. «Sale a relucir aquello de las tres fieras, toro, torero y público; la primera, que se deja matar porque no tiene más remedio; la segunda, que cobra por matar; la tercera, que paga para que maten, de modo que viene a resultar más feroz.» Emilia Pardo Bazán (Insolación, 1889) 4. El 19 de març de 1928 es va realitzar la primera correguda de bous de les quals ara entenem com a Fira taurina de Falles, i un dels destres va ser Vicente Barrera Cambra, avi de l’actual conseller de Cultura. 5. Un dels primers atacs del nou govern valencià va ser canviar l’accent obert de València en la seua denominació autòctona per l’accent tancat. 6. La Comunitat Valenciana lidera la celebració de festejos taurins al carrer amb una inversió de 17 milions d’euros, celebrant-se en el 50% dels seus municipis algun espectacle de bous al carrer. 49

7. Pan y toros, títol del llibre de Juan Ignacio Codina Segóvia (2018), que reformula la famosa frase de “Pa i circ”. 8. El terme patriotisme reflexiu el va encunyar Azorín. Segons ell, el patriotisme reflexiu sorgeix quan denúncies de determinades pràctiques o costums tenen la intenció de combatre les podridures i les xacres que impedeixen el desenvolupament, la transformació i progrés del país. 9. Un animal a la labor nacido, y símbolo celoso a los mortales, que a Jove fue disfraz, y fue vestido; (…) ¿por cuál enemistad se persuadieron a que su apocamiento fuese hazaña, y a las mieses tan grande ofensa hicieron? Jineta y cañas son contagio moro; restitúyanse justas y torneos, y hagan paces las capas con el toro. Quevedo (Epístola satírica y censoria contra las costumbres presentes de los castellanos, 1630) 10. “Nunca sentí piedad por un torero y hasta pensé, a veces, que era buena su muerte por el pobre toro traicionado”. Juan Ramón Jiménez

No entenia res. El seu pare li va comentar alguna cosa de l’honor, això que jo abans també vaig haver de sentir. Amb les poques paraules que es van colar a través de l’algaravia, vaig escriure el discurs que tantes vegades ens van obligar a mastegar. El torero... en donar-li mort a la bèstia, es convertia en heroi de tots, Teseu sense laberint en el qual perdre’s, un valent salvador sense cap mena de meta en el seu propòsit. Però en llegir la meua llibreta no vaig trobar res més que paraules de repulsa, d’uns altres que van subjectar la meua mà, que van pensar com pense, que van fer de les seues plomes sabres amb els quals defensar al miura. En els meus apunts vaig distingir les lletres d’Unamuno, de Blasco Ibáñez, d’Emília Pardo Bazán, de Quevedo, d’Azorín. Tantes veus alçades durant segles, tan antigues com la mateixa tauromàquia. Entre aquells gargots vaig veure tant de patriotisme reflexiu8 i tant de fàstic acumulat que, sabent que era impossible que feren les paus capes amb el bou9, vaig comprendre allò de “mai vaig sentir pietat per un torero10”. Amb el bou ranquejant i asfixiat, el torero va aprofitar el seu avantatge. Li va clavar tres parells de banderilles. La primera per la nostra llengua, el valencià, afonant el

Per a mi la plaça estava deserta, solos eixe xiquet i jo i la immensitat d’un desert. Vaig navegar en el record d’aquelles vesprades al costat del meu pare mentre ell canviava de canal per a veure les corregudes en la televisió autonòmica. Em vaig recordar de les discussions que vaig tindre amb ell, ja de major, per no apreciar això que anomenava art. L’art és art perquè existeix l’artista i crea, sols amb les seues mans, la màgia del no-res. Com els artistes fallers i les seues bogeries de suro i fusta, les seues sàtires, el festí de color i ironia que veiem plantat cada any als nostres carrers. No destrueix, no aniquila. Una falla pot quedar-nos marcada per sempre en les nostres vides, però no la mort d’un bou per a gaubança del torero. L’art no és assassí, l’art no t’estarrufa la pell davant la vasta exposició de la crueltat humana, més aviat et deixa perplex per haver pensat que la bellesa podria tindre límits. Al meu pare també li agradaven les Falles i els bous, però jo mai vaig arribar a trobar un llaç que les unira. Vaig veure estremir-se al xaval. El picador estava foradant el llom del bou. Una cascada de sang esvarava pel costat. Estrenyia amb força les mans de veure com ferien a eixe animal i la gent es divertia amb això. Pa i bous7.

Q u i n a

H ò s t i

a !

Q u i n a

H ò s t

i a !

DESPERTA BOU DESPERTA

fred metall fins a l’arrel de l’arbre que ens acull. Amb el primer tall aconsegueix així llevar ajudes, aïlla les entitats que protegeixen el nostre i emmudeix la veu del poble. Les va clavar amb tanta ànsia que, del baluern, centenars de ratpenats van eixir dels seus amagatalls i van sobrevolar el cel de la plaça. El segon parell va ser per la cultura, tacant-se els dits de sang amb els quals assenyalaria després als amics que ocuparen miraculosament els càrrecs de poder, esbiaixant acords amb fundacions que promouen autors valencians i deixant-nos orfes d’aquells que van narrar les nostres vides i van posar en dubte cada maltractament. En penetrar la pell per segona vegada, de sobte, tots els allí presents vam oblidar part de la nostra història. I a la fi, les terceres van ser per les Falles, perquè encara que la gent va creure que per ser les últimes farien menys mal, ell sap que lacerar la ferida oberta impedeix la seua cura. Més enllà dels murs d’aquella plaça, es va sentir l’arribada de milions de turistes en massa, el soroll va créixer i es va fer insuportable, les regles i els veïns van desaparéixer i l’aroma a pólvora es va mesclar amb la fètida olor de quadra i lídia. 51

No es movien ni el xiquet ni el bou. El torero, arraconant a la seua presa entre capots, va traure l’estoc amb el qual regalar-li el clímax al públic embogit. Temptat vaig estar de tapar-li els ulls al xiquet, protegir-li d’aquella mort absurda que anàvem a presenciar, l’afany d’una pàtria embrutida que no sap quin camí prendre11. No obstant això, sorprenentment li vaig veure alçar-se i cridar. La seua veu era inaudible entre tant humans belant, però encara així el meu cor, que bombava amb la mateixa ràbia, li va escoltar. Li cridava al bou moribund, li cridava a eixa cultura ferida per tanta ignorància. Desperta bou de negra espuma12, desperta, que et veig adormit. Esbufega el teu poder, desplega el teu esquelet, regira’t per les ferides que t’han infós. Desperta bou, amenaça al cel amb les teues astes de tragèdia, contra aquells que ens tapen la boca, que no els agrada que parlem ni raonem. Per les lletres dels qui es van oposar als colps del poble obrer i van titllar de repugnant aquests festejos. No retrocedisques, no faces un pas cap arrere si no és per a furgar sang i fúria en l’arena. Desperta bou i regira’t.

Pel lliure pensament i les calloses mans de l’artesà, per tots aquells que fan de la seua passió una manera d’entretindre’ns alhora que educar-nos. Abalança’t. Per les novel·les, el teatre i la pintura, i totes les expressions artístiques que enriqueixen la nostra terra. Atorbellina’t, i fes-ho també per les Falles, que mai en els seus inicis van voler veure’t vençut en la plaça. Envesteix per aquest patrimoni cultural que no parla de mort, sinó de vida, de les nostres vides, les de tots nosaltres. Fes-ho pels remats i les escenes, per l’enginy i la sàtira, pels versos murris i les temàtiques d’aquests llibrets on ens sentim tan lliures de dir el que volem. Fes-ho per la cultura fallera, que també és cultura, per l’evolució aconseguida i només per les autèntiques tradicions. Assesta bou, amb el suport i la força dels quals estimem aquesta festa, i encerta, fins que brolle la victòria com un ample bramit que farà sagnar al marbre i sonar a l’arena.

I salva’t.

Q u i n a

H ò s t i

a !

Q u i n a

H ò s t

i a !

DESPERTA BOU DESPERTA

11. Giner de los Ríos. 12. Versos del poema Llamo al toro de España, de Miguel Hernández, qui segons l’estudi del llibre de Codina, era antitaurí, com la resta d’autors i autores citats en aquest article.

PER ACLARIR

Amb la finalitat d’aclarir un poc més aquest article, els autors i autores citats en el mateix són antitaurins fins i tot encara que d’alguns d’ells s’ha dit el contrari. La utilització política d’uns certs personatges il·lustres amb la finalitat d’exaltar la tauromàquia és el revulsiu davant la por perquè aquelles persones, considerades erudites, pensaren que els festejos taurins són propis de bàrbars. Exemples n’hi ha molts, com el d’Emília Pardo Bazán que en la seua joventut va assistir a corregudes de bous, però més tard va deixar patent en moltíssimes publicacions la seua repulsa. No obstant això, actualment continua havent-hi articles i pàgines web que la titllen de taurina. En Pan y toros de Codina es parla del cas de Goya, famós entre moltes obres pels seus gravats de bous, els quals va realitzar amb una fi purament comercial. De tots els autors, el cas més polèmic és el de Miguel Hernández. El poeta alacantí va treballar en l’enciclopèdia taurina El Cossío. No obstant això, diversos estudis afirmen amb rotunditat que no li interessava el món del bou, més aviat el menyspreava. En el poema Llamo al toro de España el deixa clar: encoratja en tot moment a que el bou es torne a alçar contra el torero. Tanmateix, tal és la pressió del món taurí per defensar el que hui dia és una festa no tan ben mirada -repudiada quasi en tota Europa i en diverses regions espanyoles com Catalunya- que fins es va usar el seu rostre per a donar imatge al cartell de la Fira Taurina de Fogueres 2017, precisament amb aquest poema. En definitiva, les lletres antitaurines espanyoles són tan antigues com la mateixa tauromàquia. No obstant això, han sabut bé ocultar-les. 53

H ò s t i a ! Q u i n A

«El Govern de Mazón qüestiona la normativa del valencià i avala la “llibertat” de Vox per a usar les regles que vulga». El País.com

a nostra llengua es la principal senya d identitat del nostre poble

Quina hòstia

HòSTIOCENTRISME

«La Reial Acadèmia de Cultura Valenciana sosté que l’origen del valencià es remunta a “la més profunda prehistòria valenciana”». Cadena SER

Educar Educar en valencià en valencià a les palpentes a les palpentes Manuel Muñoz Professor d’Educació Secundària i membre de l’AdEF

Educar en valencià a les palpentes

s diu que, quan perdem algun ésser volgut, el dol té entre 5 i 7 fases depenent de l’especialista a qui li preguntes. Des de la fatídica nit del 28 de maig i les posteriors setmanes, som prou gent la que estem negociant la pèrdua del govern del Botànic. Són diversos els aspectes pels quals pensem que el govern progressista que romania durant 8 anys serà difícil de superar i molta la por del nou govern conformat per la dreta i la ultradreta pot fer durant aquesta legislatura que encara va en bolquers.

Hi ha diverses vessants per les quals aquesta pèrdua m’afecten, però en especial parlaré d’una, l’educativa. A febrer de 2022 i gràcies a una política prou efectiva de cobriment de places desateses per les diferents situacions que es podien donar, vaig accedir per primera vegada a la funció docent. Una aventura que fins hui dia ha sigut el meu treball més llarg, gratificant i enriquidor com a professor de Llengua i literatura valenciana en una extensa llista de centres d’educació secundària i formació de persones adultes.

Vista la meua experiència, aquesta assignatura no sol ser de les més populars entre l’alumnat, donat que la seua pedagogia necessitaria una repensadeta i el nivell, especialment quan el teu radi d’acció se centra en la ciutat de València i la seua àrea metropolitana és entre molt baix i nul. Tots els esforços perquè el jovent (i no tan joves) s’esforce per parlar i practicar el valencià són, en gran part, improductius. També hi ha moments que et fan creure en la humanitat, afortunadament, però en solen ser pocs, poderosos però escassos.

Ni cotitza que, sent professor de valencià, sempre ix a col·lació la típica discussió sobre la unitat de la llengua, i ara que estem a punt de començar un nou curs aquest tema s’intensificarà, més amb el tema de la doble denominació català-valencià. Però si ja en temps botànics i anteriors, quan les retallades i la falta d’inversió en educació pública copaven les principals reclamacions, ja era una tasca feixuga, els socis de l’actual conseller Rovira i les seues piulades a la xarxa social anteriorment coneguda com a Twitter no ajuden gens.

Q u i n a

H ò s t i

a !

Q u i n a

H ò s t

i a !

Educar en valencià a les palpentes

Per tant, estem davant d’una situació alarmant dins de l’educació pública en més d’un front. La provisió de places docents i la de la continuïtat del valencià. La primera d’elles esdevé molt important no solament perquè l’alumnat puga rebre una educació esmerada acomplint tots els indicadors que la pròpia Conselleria i el Ministeri estipulen. Perquè no és adient que l’alumnat comence sense professorat i a qui ens encomanen aquesta missió devem retallar en continguts per poder arribar a uns mínims desitjables, ja que amb el canvi de curs i amb la més que segura continuïtat amb un professorat distint al de l’anterior curs, no podem deixar a l’alumnat desemparat i amb una sèrie de desconeixements significatius quant a l’aprenentatge d’una assignatura.

Per altra banda, el valencià. Com ja he dit abans, el valencià no és una de les assignatures més populars dins de l’educació, i especialment la secundària. Tots els passos que l’autodenominat “govern del canvi” està fent són un clau més al taüt de la nostra llengua, principal senya d’identitat com a poble. A més, a aquest nou govern de coalició, una de les dues potes que el conforma s’està passant la Llei d’ús del valencià per l’arc del triomf, doncs tenim un punt de partida, quan encara queda la totalitat de la legislatura per veure com es va desmantellant a poc a poc el sistema d’educació que ha de vetllar per una educació igualitària i de qualitat. Sols falta que, quan escric aquestes línies, veiem com el nou govern estiga acceptant teories de la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana sobre l’origen del valencià, dient ni més ni menys que es tracta d’un idioma prehistòric. Si ja es confiava poc amb el trellat del nou Consell, però podríem dir amb tota serenitat que és com negar el darwinisme.

Educar en valencià a les palpentes

Curiosament, el dia després de les eleccions i els pocs dies entre els comicis i l’anunci del nou acord de govern, els companys i companyes teníem com a únic tema tota la rumorologia que s’anava estenent sobre quin dels dos partits es quedaria educació, quina seria la seua acció de govern i sobretot com ens afectaria a la nostra tasca.

stem davant d’una situació alarmant dins de l’educació pública en més d’un front. La provisió de places docents i la de la continuïtat del valencià

Com he dit abans, jo sols he conegut com a professional de l’ensenyament el sistema baix la gestió del Botànic, la qual no era perfecta, però almenys no semblava tan destarifada com ho sembla ara. Que hem tingut algunes situacions un tant difícils com la imposició dels àmbits a primer de l’ESO en plena pandèmia, sabem que no són plats de bon gust, més quan has de començar-ho tot des de zero. Però en cap moment ha suposat un entrebanc en el funcionament normal del sistema educatiu. Com deia, la caiguda del Botànic per a una gran quantitat d’habitants ha sigut com perdre a un ésser estimat, ja que gràcies a la suma dels anteriors partits moltes i molts de nosaltres accedirem amb tot l’orgull i ganes a la funció docent.

Una vegada després de negar i negociar, sembla que estem dins d’una fase de ràbia que malauradament, durarà molt. I de veritat, es veu massa clar que qui encapçala la Conselleria, farà tot el que estiga en la seua mà per a insuflar-nos més i més ràbia a l’hora de treballar.

Q u i n a

H ò s t i

a !

Q u i n a

H ò s t

i a !

Teresa Broseta

PANTONE PANTONE Filòloga, Escriptora i Llicenciada en Ciències de l’Educació

Diuen que l’esport és sa i no seré jo qui ho dubte, tot i que d’un temps ençà sembla del tot insalubre

xafar un camp de futbol si eres d’una certa raça o t’ha pegat massa el sol, que quan la burrera mana

i la raó s’abandona els cudols solen pensar que el valor d’una persona és fàcil de mesurar, siga a ull o amb colorímetre, i només mereix respecte qui no s’aparta un mil·límetre del color i de l’aspecte de l’ignorant en qüestió que, com un modern Narcís, creu que només gira el món al voltant del seu melic.

Teresa Broseta

H ò s t i a ! Q u i n A

«Ayuso deroga bona part de les lleis trans i LGTBI de Madrid i elimina la prohibició de les teràpies de conversió en les persones trans». Cadena SER

i no entres dins de la normalitat del món et porten als marges

Quina hòstia

HòSTIOCENTRISME

«Vox retira els llibres “escandalosos” LGTBI de Borriana per a “protegir els xiquets”». La Vanguardia

Director audiovisual i actes LGTBI

Carlos Giménez

Les Les paguetes al lobby gai paguetes al lobby gai

ue em vengen ara uns senyors després de missa a dir-me que em lleven la pagueta per ser marieta. Amb el que ens ha costat! Anys d’implantació en els col·legis per a fomentar el travestisme entre els més joves, que sembla que queden en va. Innombrables quiosquets per tot el país per a subvencionar associacions LGTBI d’adoctrinament.

Les paguetes al lobby gai

Després de sense suors per a augmentar els preocupants casos d’homosexualitat i transsexualitat en la població espanyola. I ara, em venen amb això. Estàvem tots equivocats. Han arribat ara els polítics a dir-nos que no existeixen col·lectius. Que no hi ha etiquetes! Que som tots persones! Discursos fanàtics i aparentment lògics i acceptables. Però no hem entés que els col·lectius existeixen per a protegir-nos de les fòbies i la discriminació? Per a protegir-nos i empoderar-nos?

Aquí si preguntes, ningú té res en contra dels gais, ni de les lesbianes ni de les persones trans o les no binàries, si bé això últim jo encara no sé exactament què és. Que tant de nom jo ja no m’aclarisc. I quina necessitat. Si tots som persones. Quina mania amb les etiquetes.

segons la nostra identitat. Si no, no ets normal. Si no entres dins de la normalitat del món, et porten als marges. I cal començar des de petit, ensenyant totes les opcions en les quals podem viure. Per a evitar intransigents que es convertisquen en polítics de bar de carretera amb olor de patates braves.

Inaudit. En aquests temps, la política s’ha tornat una caricatura i s’ha perdut tot el respecte. El col·lectiu LGTBI està en boca de tots i de totes. Ple de mentides, que se les creuen molts. Ara us enganyen dient que això és una ideologia. Com si no existírem la resta de l’any. Ens usen com a arma per a guanyar vots. Entren en els nostres cercles sols quan arriba la campanya. Uns per a aprofitar-se i altres, per a esborrar-nos.

I no, no ens fan bé aquells que diguen que el nostre és ideologia de gènere o lobbies finançats per ves-te’n a saber qui. I si, defensem també polítiques que ens incloguen, ens defensen i ens visibilitzen. Com si el progressisme fos dolent, com si avançar no fos el natural. Estem farts que es debata sobre la nostra existència, que se’ns diga radicals o ideològics. No val amb dir que tots som persones. Perquè quan un sol col·lectiu és qüestionat o estigmatitzat, ja deixem de ser iguals que la resta. No volem més que ningú. Però aixequem la veu per a ser iguals. I això molesta. Molesta veure’ns pel carrer amb carrosses. Celebrant que continuem vives després de tot. O somrients malgrat la discriminació. La felicitat aliena molesta. La bandera arc de Sant Martí que ara criminalitzen alguns polítics. És una bandera que inclou a tots i totes. No exclou. Té una història preciosa, de lluita i d’avanç. Representa la diversitat. Encara que alguns no l’entenguen. No totes les opinions valen. No si neguen la nostra realitat. Ja n’hi ha prou de la llibertat que advoquen alguns.

No, no està tot aconseguit perquè ara puguem casar-nos. Encara ens costa dir qui som o quina orientació sexual tenim, per por de comentaris o rebuig. Per haver de donar explicacions. Quan sembla que existeix normalitat, apareixen aparells polítics que continuen anomenant-nos malalts o diuen que volem adoctrinar a les escoles. És necessari dir que ets LGTBI? Sí. Perquè si no, assumeixen que ets un heterosexual fanàtic del futbol, les dones, del Reial Madrid i les motos. Sí, això també és un prejudici. I aparéixer en els llibres escolars? Oh no! No vaja a sortir el meu fill “marieta”. No com jo. Quants malsons hauria deixat de tenir si hagués vist que el meu era normal en algun llibre de text. O si el professor no hagués ajupit el cap o rigut les gràcies dels meus companys en assenyalar-me.

Els extrems no es toquen. No si uns volen que existisquen totes les lleis per a protegir-nos i altres vulguen negar-nos-les i derrocar-les. No tots els extrems són dolents. En els anys que porte d’activisme he pogut veure com el nostre col·lectiu, i si, ho som tots, som més propensos a les inseguretats i a

O en el treball o en els menjars familiars. Des de sempre s’assumeix quins han de ser els nostres rols. I com hem de comportar-nos

Q u i n a

H ò s t i

a !

Q u i n a

H ò s t

i a !

Les paguetes al lobby gai

una doble vida. Perquè no som capaços de dir el que sentim obertament en segons quins àmbits. Perquè creixem sense referents. Perquè ara els polítics i la societat ens qüestiona. Ens han ensenyat a ocultar-ho. A no mostrar la ploma o la feminitat per ser vergonyosa. A ser el més masculí possible, el més femení o entrar dins d’un rol específic. Perquè ens fa por agafar de la mà a la nostra parella en segons quins llocs. Perquè em vengen a dir-nos que està tot aconseguit. Amb la paga encara no ens és suficient. Perquè sí, apareixem sempre en pel·lícules i sèries, però per a estigmatitzar-nos i riure’s de nosaltres. I quan ho fan per a dignificar-nos, diuen que no cal ficar la diversitat tan forçosament.

ns usen com a arma per a guanyar vots. Entren en els nostres cercles sols quan arriba la campanya.

Per a dir-nos que el nostre és ideologia. Per a amenaçar-nos amb llevar-nos lleis. Encara que després no ho facen. Però ens fiquen por. Qui no entenga per què existeix l’Orgull Gai no entén que encara existeix discriminació i ens poden fins i tot agredir o matar per ser com som. I ni et compte en altres països veïns el que fan amb nosaltres. Perquè per culpa dels debats polítics en ”prime time”, avui està més ben vist insultar-nos, increpar-nos o maltractar-nos. Perquè ara tornen a qüestionar la nostra existència. Si els polítics sempre mentien i ara ja no saps ni a qui ni què creure. Ni tampoc saps què era o no mentida de tot aquest article. Amb el que hem d’aguantar, faig una crida al Govern perquè ens puge la pensió per ser “marieta”. 63

H ò s t i a ! Q u i n A

«El PP de Gandia reuneix el seu grup de turisme per a preparar un pla alternatiu per al sector». El Periòdic

a mitjana d’estança és de 4 nits per persona i no s’hi val a jugar amb percentatges d’ocupació del noranta per cent comparant-nos amb Benidorm quan allà les places hoteleres són quaranta-cinc mil i la taxa d’ocupació semblant a la de la nostra ciutat

Quina hòstia

HòSTIOCENTRISME

«Balbina Sendra contesta al PP de Gandia recordant que els projectes es presenten en la Mesa de Turisme abans d’anar a Fitur». COPE

Escriptor, Poeta, Actor, Soci i Membre fundador de la companyia Pluja Teatre

i ha una cançó popular valenciana dedicada als albats, els xiquets que moren de menuts, en la que es parla dels angelets que van a la glòria, que pugen al cel. Em va vindre al cap en posar-me a pensar en el turisme gandià, en el turisme mediterrani en general. Sobretot per les declaracions constants dels responsables polítics locals i comunitaris sobre com va de bé el turisme a Gandia, com puja en ocupació diària, en nous hotels, en visitants estrangers. Malgrat les crisis que apareixen sense parar, de tota classe i color, de caràcter econòmic, social, ambiental... ells el tracten com albats pujant cap a la glòria, així que: angelets al cel que el turisme s’ho val. Angelets al cel que el turisme s’ho val

Josep Enric Gonga

Angelets Angelets al cel que el al cel turisme s’ho val queel turisme S’HO VAL

Puja l’ocupació, diuen. Molt bé. Però les dades sempre es refereixen a l’ocupació hotelera. El problema és que a Gandia sols hi ha 31 hotels i un poc més sis mil huit-centes places als hotels. Si l’ocupació a l’estiu és de prop del noranta per cent, són una miqueta més de sis mil pernoctacions diàries., cosa que provoca, de seguida, una allau de declaracions polítiques triomfals situant-nos sempre al capdavant de totes les poblacions valencianes. Ja ho va dir algú, que hi ha tres classes de mentides, les mentides, les maleïdes mentides i les estadístiques, i aquesta afirmació sobre les estadístiques es pot comprovar consultant el que diu l’Institut Nacional d’Estadística: la mitjana d’estança és de 4,73 nits per persona i no s’hi val a jugar amb percentatges d’ocupació del noranta per cent comparantnos amb Benidorm quan allà les places hoteleres són quaranta-cinc mil i la taxa d’ocupació semblant a la de la nostra ciutat. Això és fer-se trampes al solitari. Però no passa res, la solució, diuen, és construir més hotels. Sobretot fer-los amb més altures. Que estaven pensats per a dotze altures, se’n fan dues més i ja està, més places hoteleres per a la ciutat. Au, edificis més alts, cap amunt, cap a la glòria, on també pujaran les estadístiques d’ocupació hotelera. Ja se sap, angelets al cel que el turisme s’ho val. 66

Mentrestant, que passa amb la resta del turisme que ens visita, els que són propietaris o llogaters d’apartaments? Què els ofereix la ciutat? Ioga, gimnàstica, exhibició de catxirulos (si fa bon vent, clar), les exposicions de Caixabank, el Polisònic a la Marquesa, el Circ del Port davant dels tinglados, els festivals musicals que s’han posat de moda ara... més o menys el mateix de cada any. Però és efectiu? Augmenta l’atractiu de Gandia com destinació turística. Perquè, que busquen realment els propietaris i llogaters d’apartaments? Tots aquests actes programats els atrauen? Algú ha estudiat si la programació ha atret nous turistes? O continuem amb el turisme de tota la vida de sol, platja i pipes? I més ara, que a conseqüència de la crisi postpandèmia, que també ha fet baixar les taxes d’ocupació en aquest sector, que qui venia un mes ara ve quinze dies i qui ho feia dues setmanes ara en ve una. Sembla més un brindis al sol que una altra cosa. Al sol, cap amunt. Ja se sap, angelets al cel que el turisme s’ho val.

Q u i n a

H ò s t i

a !

Q u i n a

H ò s t

i a !

Angelets al cel que el turisme s’ho val

I després està l’ambient que els envolta, el soroll de la música dels xiringuitos, alta, ben alta, que amenitza els apartaments del costat vulguen o no. La música volant cap al cel fins a envair espais privats els agrade als seus habitants o no. Xumba, xumba tot el dia a la platja de Gandia. Ja van haver-hi problemes en zones com la de la plaça del Castell amb els sorollosos pubs que la poblaven i ja sabem com va acabar la cosa, amb la declaració de zona saturada de sorolls, allò del ZAS, i el tancament dels pubs un darrere de l’altre. Però que es pot fer amb el rebombori, amb el cridaner bullici causat per les botellades als carrers i parcs, pels acomiadaments de solter? No es pot declarar un ZAS en un parc per acabar amb tot aquest desgavell. Com ho farien, tancant-los, arrancant gespa, plantes i arbres? Inaugurant una zona de botellades a la marjal i que es foten els patos i les garses? I els acomiadaments de solter? Desfilades pels carrers, festes a pubs, discoteques i apartaments, molèsties constants al veïnat. Podria haver-hi una solució. Recordeu el carnaval de Rio al Brasil? Allà van trobar un remei a l’enrenou que les colles samberes provocaven als carrers creant un sambódrom i enviant-les allà a desfilar amb premis inclosos per a les més lluïdores. Per què no crear un solteródrom a la marjal i enviar allà a desfilar a les comitives acomiadadores? Un seguit de colles destrellatades lluint els tradicionals complements sexuals que els pertoquen competint entre elles. Podrien donar premis a la millor diadema amb polla, a la nina unflable més original o a la sorpresa més original als nuvis acomiadats. Mentre no passe açò o alguna altra solució semblant, a la resta dels turistes sols els restarà aguantar-se i sentir els sorolls ambientals que omplen l’aire, l’atmosfera de la platja de Gandia a tota hora del dia i de la nit. Perquè ja se sap: angelets al cel que el turisme s’ho val.

I per a acabar-ho d’adobar ens arribarà, sí o sí, la qüestió del canvi climàtic. L’augment de la temperatura i del nivell del mar. Heu escoltat alguna solució al problema que ens ve al damunt? Jo no. Quan la cosa ens esclate en els nassos poca cosa podrem fer. Per si de cas done ací unes quantes idees per aprofitar el que passarà, sempre pensant amb el turisme, és clar. Que la temperatura sobrepassa els cinquanta graus? No passa res. Una bona campanya turística venent la platja com el lloc ideal per a torrar-se al sol, volta i volta, com un bon bistec a la graella, en trenta segons i ja està. Això sí, els serveis de salvament haurien de ser substituïts per equips de bombers preparats per a intervenir per si algun turista esclata en flames en passar-se dels trenta segons d’exposició al sol. L’aigua de la Mediterrània, que s’esclafarà quasi al punt d’ebullició, es podria vendre com un jacuzzi natural, amb un equip de salvament per evitar que algun visitant acabe com un bon bullit valencià en passar massa temps dins l’aigua. Tot això mentre esperem l’augment del nivell del mar. Quan això tinga lloc, com que haurem augmentat l’altura de les noves construccions, hoteleres i d’altres, cosa que compensarà la pèrdua dels baixos, es podria vendre la platja com la nova Venècia. Encarregant, això sí, unes quantes góndoles per poder passejar pels carrers inundats. En fi, tot un panorama. Però no passa res, el turisme com un albat sempitern, sempre cap amunt. Ja se sap: angelets al cel que el turisme s’ho val. 67

H ò s t i a !

«Empat tècnic a les generals entre els blocs de la dreta i l’esquerra a La Safor». Las Provincias

n aquest emocionant enfrontament les hosties verbals son armes esmolades que cada partiT utilitza estrategicament

Quina hòstia

hÒSTIES PER TOT ARREU

Q u i n A

«El socialista Prieto segueix com a alcalde de Gandia i frega la majoria absoluta». Levante EMV

COMBAT COMBAT PEL PEL CINTURO CINTURO

n el coliseu polític de la Comunitat Valenciana, la transició de poder entre el Partit Popular (PP) i el Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) s’ha convertit en un vertader combat de boxa, on les hòsties verbals volen en un ring ideològic que ressona amb la intensitat d’un enfrontament esportiu. Vegem com aquest canvi de govern ha desfermat una batalla retòrica que segueix el guió d’un combat de boxa.

Artista gràfic

En l’obertura d’aquest enfrontament, el nou govern encapçalat pel PP ingressa al ring amb un colp inicial impactant. Cada paraula pronunciada pels seus líders polítics és un ganxo directe, una declaració d’intencions que busca establir el to del nou règim. Les promeses de canvi ressonen com a ganxos precisos, apuntant a conquistar la confiança de l’electorat. Combat pel cinturó

Pedro Carrillo

Assalt 1: El Colp Inicial

Assalt 2: La Defensa del Govern Sortint del PSOE No obstant això, el PSOE, ara en la posició de govern sortint, no es queda de braços plegats davant el desafiament. En el segon assalt, defensen el seu llegat amb vigor, contrarestant les afirmacions del nou govern i llançant respostes calculades. Les hòsties verbals s’intensifiquen, creant un duel dialèctic que recorda la ferocitat d’un combat de boxa al punt àlgida. Assalt 3: El Ball de les Propostes En el tercer assalt, tots dos partits polítics s’enreden en un ball de propostes i polítiques. Com si estigueren mesurant les seues forces, presenten estratègies detallades per a abordar els desafiaments de la Comunitat Valenciana. Cada proposta és un jab ben col·locat, una oportunitat per a guanyar terreny polític i conquistar la confiança dels ciutadans. Assalt 4: La Retòrica Incendiària entre PP i PSOE El quart assalt marca un augment en la retòrica incendiària. Les hòsties verbals volen, la retòrica es torna esmolada i les acusacions se succeeixen com a ganxos i directes. Aquest assalt reflecteix el moment culminant d’un combat main event, on la tensió és palpable i cada paraula té el potencial de canviar el curs de l’enfrontament polític. Assalt 5: El Camí Cap al Desenllaç

Amb el so de la campana que assenyala el final del cinqué assalt, el combat polític entre PP i PSOE a la Comunitat Valenciana no dona mostres d’afebliment. La lluita per la narrativa política i el favor públic persisteix, i la destinació de la regió penja en l’equilibri. Com si estiguérem a punt de presenciar el desenllaç èpic de vore qui alçarà el cinturó, la incertesa s’apodera del ring polític.

Q u i n a

H ò s t i

a !

Q u i n a

H ò s t

i a !

COMBAT PEL CINTURO

Victoria per punts En aquest emocionant enfrontament, les hòsties verbals són les armes esmolades que cada partit utilitza estratègicament. No obstant això, el vertader veredicte descansarà en el veredicte del públic, els ciutadans que, com a jutges imparcials, determinaran el guanyador d’aquest emocionant i tumultuós combat polític entre PP i PSOE. En el desenllaç de enfrontament a la Comunitat Valenciana, el Partit Popular (PP) emergeix victoriós en el ring ideològic. A mesura que es desenvolupen els assalts finals, l’estratègia i el discurs del PP han ressonat amb una part significativa de la població, i l’electorat ha respost de manera contundent.

Il·lustració original de Pedro Carrillo

Reflexiones Post Combat: El Camí a la Unitat El camí cap a la unitat i la consolidació política a penes comença. El desafiament ara és governar amb inclusivitat, abordar les preocupacions de tots els ciutadans i treballar per al benefici col·lectiu. Aquest enfrontament polític ha arribat a la seua fi, i mentre el PP celebra la seua victòria en el ring ideològic, l’atenció se centra en la tasca d’unificar esforços per a enfrontar els reptes i aprofitar les oportunitats que esperen en l’horitzó de la Comunitat Valenciana. Com en la boxa, la política ens ensenya que la vertadera grandesa no sols es troba en la victòria, sinó en com es gestiona i es construeix el futur en el dia després del combat. 71

H ò s t i a !

«El Govern proposa restringir l’ús dels telèfons mòbils en els centres educatius”». El País

a immediatesa es converteix en reina, i la paciència, és cada vegada més escassa

Quina hòstia

hÒSTIES PER TOT ARREU

Q u i n A

«Catalunya vol prohibir l’ús de mòbils en els col·legis a partir del curs 2024/2025». Newtral

L OBSOLESCENCIA L OBSOLESCENCIA PROGRAMADA PROGRAMADA BOOMER BOOMER GLOSSARI BOOMER: Tiktok: xarxa social per a compartir vídeos curts i en format vertical Boomer: expressió utilitzada per joves i adolescents per a silenciar o burlar-se de declaracions percebudes com a queixes paternalistes dels més majors.

Gaming: execució d’aplicacions especialitzades conegudes com a jocs electrònics o videojocs en qualsevol classe de consoles o en computadores domèstiques. Minecraft: joc format per blocs i criatures on els blocs es poden utilitzar per a redissenyar el món o construir creacions, i les criatures poden ser les teues amigues o pot ser que hages de lluitar contra elles i sobreviure en un món obert.

Influencer: algú que té credibilitat sobre un tema concret o indústria, i la presència en línia de la qual i influència en xarxes socials pot arribar a convertir-lo en prescriptor potencial per a una marca. Kahoot: és una plataforma gratuïta que permet la creació de qüestionaris d’avaluació. És una eina per la qual el professor crea concursos a l’aula per a aprendre o reforçar l’aprenentatge i on els alumnes són els concursants.

Javier Mengual Graduat en Magisteri i Educador Social

a veritat que no sabia que anava a escriure en l’article, perquè de veritat algú el llegirà? Bé, tu, així que gràcies. Però sent realistes, un 20% de la gent llig els articles (tirant per dalt), la resta com a molt obrin els llibrets per a veure a les falleres, els esbossos i les fotos, això ho sabem tots. Però i la gent jove?, no seran ni un 3%.

L’Obsolescència programada Boomer

Els joves no estan posats a llegir, estem en una època caracteritzada per la rapidesa de la informació i l’omnipresència de la tecnologia, si els

xavals de hui dia no veuen un “Tiktok” que dure més de 10 segons (encara que ha sonat a vell, aclarisc que tinc 22 anys). Però és la realitat, jo m’incloc, si he de llegir una notícia, tarde menys i perd menys temps llegint un tuit amb un vídeo que llegint un article d’un diari. La informació flueix de manera incessant i és accessible amb tan sols un clic del ratolí o a un toc amb el mòbil. La immediatesa es converteix en reina, i la paciència, és cada vegada més escassa.

generacions, vulguem o no, i deixar-nos de ser tan “puretes”. És més útil ensenyar a un ancià a usar el telèfon que a un xiquet un cresol d’oli. No vull semblar el més lector del planeta, ni molt menys, m’agrada llegir de tant en tant i coses concretes. En els instituts veia xavals que a l’hora del pati estan jugant a futbol, jugant a algun joc de mòbil junts, fent-se fotos, fent el gamba amb filtres que et deformen la cara, etc. I això no és roín, és la realitat, jo els entenc, són els “Boomers” els que no ho comprenen, tots els joves hem sentit la frase de “sempre amb el telefonet”. I no cal prohibir-ho (però sí que mesurar-ho) i cal adaptar els formats. Amb això vull dir que amb un mòbil, les possibilitats que hi ha de fer coses són infinites elevat a infinit.

La prova més gran d’això la vaig viure fa res estant de pràctiques en col·legis i instituts (vaig fer la carrera de magisteri). Als adolescents no els agrada que els obliguen a llegir X llibre en els instituts, al contrari, els posen cada m****a per a llegir que és normal que li agafen mania (a mi en 3r de l’ESO, em van fer llegir un llibre per a matemàtiques, PER A MATEMÀTIQUES!!!, evidentment no vaig comprar ni el llibre, que eixa és una altra, el preu dels llibres, però això em dona per a un article a part…)

Si a un xic li agrada jugar videojocs, té una infinitat de coses per aprendre i llegir, com els blogs de videojocs, notícies del món “gaming” i fins i tot jugant aprenen; aprén de reflexos, milloren la capacitat manual i motora, pot aprendre un poc d’idiomes i programació, i fins i tot aprendre de temes específics (Jo vaig aprendre de conceptes bàsics de supervivència jugant a “Minecraft”). Si a un altre li agrada només jugar a futbol, per què no se li pot obrir el coneixement cap a la història de l’esport?,

Fomentar la lectura és una cosa que sempre s’està intentant i mai s’està aconseguint, ja que els mètodes que utilitzen estan antiquats, el tradicional cada dia s’està donant més hòsties. Cal adaptar-se a les noves

Q u i n a

H ò s t i

a !

Q u i n a

H ò s t

i a !

L OBSOLESCENCIA PROGRAMADA BOOMER

nternet és una font infInita de recursos i accessible per a tothom, no podem malgastar eixa oportunitat

o descobrir molts altres esports amb les seues regles i les seues històries. O a una xica que li agrada la moda i segueix a “influencers”, pot aprendre sobre moda, màrqueting i publicitat. Cal obrir els ulls i veure més enllà. Internet és una font infinita de recursos i tenim el privilegi de viure en una època en què el tenim accessible per a tothom, no podem malgastar eixa oportunitat. Si un xiquet vol aprendre sobre algun tema en concret, té infinitat d’opcions (i la majoria gratuïtes). Posar a un adolescent a llegir de manera obligatòria una novel·la sobre per exemple: Un home que perd als seus fills i es posa a buscar-los per una favela del Brasil al costat d’un amic japonés que ha fet pel camí, no és el més interessant que puguen llegir ja que no els aporta res. Però si a un xaval que està en l’ESO i vol ser dibuixant li dones un llibre sobre Dalí, sobre teoria de la perspectiva o sobre l’art digital actual, segurament no fa falta ni que li examines. No dic que els mètodes d’ensenyament no estiguen bé, però estan antiquats. A poc a poc es van introduint nous mètodes que sembla que funcionen, però no prou. En les classes les pissarres verdes de sempre les han

substituïdes per pissarres electròniques, és genial, però si dones una xapa sobre les plaques tectòniques escrivint igual que si estiguérem amb una pissarra tradicional, no serveix de res. Hi ha vídeos explicatius, imatges, mapes interactius, gràfics, jocs específics, “kahoots”, etc. L’únic límit és la imaginació i les ganes de la persona que impartisca la classe. L’arribada de la tecnologia i els temps moderns li va donar una hòstia al món analògic, però no cal fer una lluita del NOU vs el VELL. Cal saber traure el millor de tots dos mons, potenciar el millor de cada cosa, limitar la tecnologia i internet, és desaprofitar una oportunitat d’or per a millorar el futur (sent conscients que molta llibertat també és perillosa per als joves, cal tindre control). No hem de canviar el futur respecte a tecnologia si no és per a millorar-la, no fer-ho suposaria involucionar com a ésser humà. Els mòbils no estan atordint als xiquets, estan desviant-los del camí i el nostre deure com a gent adulta experimentada, és guiar-los per a aprofitar el màxim rendiment fins que arribem al punt en el qual els propis xiquets i xiquetes ens hagen d’ensenyar a nosaltres, en eixe moment, sabrem que anem per bon camí. 75

H ò s t i a ! Q u i n A

«Sí, sí que és possible: Gipsy Xef cuina l’autèntica’ paella valenciana amb càmping gas i en 10 minuts.». La Sexta

ctivar el mecanisme de defensa innat que ens concedeixen als de la terreta per a protegir el nostre plat, el nostre patrimoni i la nostra cultura

Quina hòstia

HòSTIOCENTRISME

«Un dels ingredients de la paella valenciana, el garrofó, en perill d’extinció: experts proposen implantar noves espècies”». Infobae

Hostia... HOSTIA AIXO ES UNA PAELLA? AIXO ES UNA PAELLA? Joan Campillo Faller i Productor gastronòmic d’events al BCC (Basque Culinary Center) al País Basc

i preguntarem a qualsevol persona de la terreta que és una paella, pose la mà al foc, que de primeres segur que es quedaria parada sense saber què dir. Però, de sobte, l’ADN valencià brotaria i arrancaria dient: “Una paella és molt més que un menjar; una paella és diumenge, una paella és família, amics... taula plena; una paella és tot un ritual; una paella és identitat; una paella és tradició; una paella és molt més que el plat que pugues comprar a qualsevol restaurant”.

Hòstia... Això és una paella?

Després de set anys darrere dels fogons, com a aprenent i després com a cuiner (i valencià), puc afirmar una cosa que he aprés: pots ser un gran cuiner o cuinera, però pocs saben fer una Paella Valenciana (com Déu mana).

d’arròs amb coses; entenent coses com al conjunt format per: xoriç, pésols, llonganissa, pinya, gambes, olives, dacsa, pernil, cigales, curri, calamars i mil i un ingredients més. Vaig començar una recerca pel món internàutic, viatjant per totes les cultures i continents, com si fos el Willy Fog valencià, per descobrir totes i cada una de les barbaritats que s’acrediten com a Paella Valenciana, acabar tornant on tot va nàixer i buscar les vertaderes arrels.

Abans de parlar de les denigracions que té el nostre plat, no puc deixar arrere la primera hòstia que vaig rebre al “aprendre” a la universitat com es feia, com si no sabera de veure als meus avis fer-la tots els diumenges. Era primer de carrera i estava en mans del gran F. Bárcenas, encarregat d’ensenyar-nos la cuina tradicional del nostre país i com era d’esperar, després de la merluza en salsa verde, va arribar el torn de la paella... Tots els companys em miraren i com si d’un malson tractara, començaren a traure els ingredients: safrà, tomaca, pésols, pebre roig, pebre verd, ceba, alls, calamars, llagostins, musclos, pernil, magre de porc, pollastre, bajoca plana i brou de pollastre i peix.

Tots els arrossos que trobareu a continuació no són cap fet de ficció, estan trets d’imatges que corren per les xarxes socials i si no ho creuen, siguen lliures de comprovar l’autenticitat. El primer lloc fou Àsia, continent on l’arròs és un dels principals cereals, més en concret al Japó trobem el sushi. De fa uns anys a l’actualitat, la cuina fusió es troba a l’ordre del dia i l’enginy va posseir a un sushi man adaptant el plat donant-li forma de rotllet, farcit amb carn i envoltat amb arròs groc radioactiu, llest per a menjar amb els palets xinesos, que l’única missió que tenen és dificultar-te poder ingerir aquella estultícia. Però, si pensàveu que sols havien creat aquesta versió, tranquils que a un xef japonés li va semblar que afegir kiwi li donaria un to de color verd que la bajoqueta no podia aconseguir i atrauria els paladars més exquisits.

Al principi pensava que tot anava bé, però cada ingredient nou que apareixia feia que alguna cosa per dins se’m remoguera. Quan pensava que ja ho havia vist tot, resulta que l’arròs bomba s’havia acabat... i, sorpresa... arròs basmati. En aquell moment, vaig tancar els ulls i vaig cridar: “Ni pensar-ho, jo aquest insult al nostre plat no pense tocar-lo”. Així va ser com em vaig adonar que fora de la terreta ningú sabia fer-la, ja que pocs s’alarmaren en preparar-la i l’únic que prevalia a aquella cuina era desvirtuar-la. Allí vaig començar una llarga discussió explicant que era una paella, concloent en què no anava a tocar aquell desgavell, despertant la meua curiositat per conéixer els despropòsits que es venien com a paella arreu del món i buscar que és una Paella Valenciana.

En creuar des del Japó el Pacífic cap als Estats Units topem amb les desitjades illes que tots hem somiat per relaxar-nos: Hawaii. De segur que en xafar aquell paradís creuríem que el nostre somni s’hauria complit: palmeres, hamaques, còctels, aigües cristal·lines i un tot inclòs penjat a la monyeca. L’hòstia ens l’emportaríem en entrar al bufet del ressort, ple de menjars de tot arreu, fruites exòtiques i, al centre de la sala, eixa paella tan retractada pels turistes que és la competència directa de la pizza: la paella hawaiana. Una paella

La “paela” és el plat amb el qual ens identifiquen si eixim d’Espanya, a causa del seu recorregut internacional. Però si una cosa tenim clara els valencians és que menjar una bona paella és complicat, inclòs en la mateixa terreta. Amb la premissa de que una bona “paela” és la combinació sense cap raonament

Q u i n a

H ò s t i

a !

Q u i n a

H ò s t

i a !

hòSTIA... Aixo es una paella?

coronada amb una pinya que fa la fusió perfecta amb les llonganisses, els pésols, la carlota o la dacsa que l’acompanyen. Arribant a Amèrica, al Brasil, trobaríem un arròs al qual denominen com a Paella Caipira o Paella Mineira. Sent molt similar a l’anterior, ja que porta llonganisses, però per a augmentar la diversitat d’ingredients decidiren incorporar pepperoni, ouets de guatlla, rostes fregides i herbes aromàtiques fresques a manta tallades a la juliana per ornamentar aquella obra d’art. Acabant la ruta aplegaríem al nostre continent on el gran xef britànic Jamie Oliver, declara i promulga que la paella porta ni més ni menys que xoriç, musclos, llagostins, pebres verd i roig, cloïsses, cansalada, calamars, bajoca, all, ceba i julivert. Si voleu diferents variants, ell a la seua web les té preparades perquè, quan no trobeu la recepta, la pugueu fer sense haver de pensar. No penseu que sols he vist aquestes. He vist la versió de croqueta, amb meló d’Alger com a postres, fent una muixeranga les gambes al mig de la paella, amb olives negres o feta al forn. El que he tret en clar de totes elles és que a l’escoltar la paraula “PAELLA” eixir de la boca d’un foraster, als valencians i valencianes se’ns remou alguna cosa a la nostra panxa, similar a quan comença el nostre himne: Valencians, en peu alcem-se... 79

Aquesta vegada no per posar-nos els pèls de gallina, sinó per a activar el mecanisme de defensa innat que ens concedeixen als de la terreta per a protegir el nostre plat, el nostre patrimoni i la nostra cultura; posant-nos a recordar que una paella és molt més que un arròs amb coses, que és el que molts ens volen vendre o que acceptem quan ens afirmen: Açò és una paella! No s’enganyen senyores i senyors, no tot està permés que s’anomene Paella Valenciana. Aquest fet no l’acredite jo com a cuiner, sinó una investigació científica de la UCV realitzada per poder determinar que és una paella. Indagaren pels pobles valencians i constataren que el fil conductor de totes les paelles valencianes són els 10 ingredients principals que tenen com a base: arròs redó, aigua, oli d’oliva, sal, safrà, tomaca, bajoca plana (tipus ferradura o roget), garrofó, pollastre i conill. A més, en menor percentatge, trobem el romer, el pebre roig en pols i la carxofa, durant la seua temporada a l’hivern. Sumat a tot aquest conjunt s’uneix la diversitat de matèries primeres que trobem pròximes a la nostra zona de la província, conferint identitat a cada comarca i generant riquesa gastronòmica a la comunitat. Quedant fora d’aquesta tots els plats que no respecten aquestes bases, atribuint-li el nom d’”arròs amb coses” o “paella de” i no nomenant-ho com a Paella Valenciana.

L’últim tret causant de l’èxit i la globalització que confirmaren era que els valencians la

Q u i n a

H ò s t i

a !

Q u i n a

H ò s t

i a !

hòSTIA... Aixo es una paella? guisen per a 4 o més persones (familiars, amics i convidats), associant-la als diumenges o a altres ocasions especials i atorgant-li motius de festa o celebració. El coneixement col·lectiu és el més potent que tenim i no sols de com fer-la, sinó de com menjar-la. A l’hora de menjar, la paella es converteix en una fitxa del Trivial, dividida en formatgets on cadascú sap que ha de menjar, sense sobrepassar el cavalló dels companys, empunyant la cullera (de fusta o metall), mai una forqueta, i començant la partida amb un “Vinga que l’arròs es gela!”. Durant el dinar si està bona es reconeix al cuiner la seua labor. Si alguna cosa no ens agrada, passaran a terra de ningú, el centre de la paella, on tothom pot agafar el que està ahí. Quan la cullera toca el ferro arriba el moment més important: el combat pel socarrat. El nerviosisme es palpa a la taula, sols uns pocs tenen l’honor de provar, sentir la vertadera essència del nostre plat i dir: Hòstia, açò sí que és una paella valenciana i la resta són bajanades. Per finalitzar aquesta explicació, sé que tots alguna vegada hem vist imatges fastigoses de paelles horripilants i per no saber com explicar que porta una Paella Valenciana de forma teòrica hem passat d’entrar en baralles verbals i hem pegat un pas enrere per por que ens quedarem sense explicacions. Doncs ara posseïu un poc més d’informació veraç i publicada a una revista científica internacional, on dades i percentatges avalen que és una Paella Valenciana. S’ha acabat fent un pas enrere. Valencians i valencianes en peu alcem-se i allà on anem portem la nostra tradició i el nostre saber fer, perquè el món a part de conéixer-nos per la millor festa del món, aprenguen a fer la Paella Valenciana com Déu mana. 81

HÒstia!

Que els llibrets de falla són un autèntic tresor de la cultura valenciana, el tenim clar. No obstant això, aquest és un llibret d’una falla dins de la localitat de Gandia, i clar, a vegades ens oblidem que les nostres falles parlen de la nostra gent, del nostre poble i els nostres barris, és a dir, de tots i totes nosaltres. Per consegüent, el nostre llibret ha de tindre un llistat de les hòsties rebudes ací, a Gandia. Gandia No podem determinar si som el poble amb més hòsties, però tenim les galtes acolorides.

icolau

osquit

Sn M a n t

En aquest últim apartat temàtic parlarem dels temes més polèmics que vivim ací a Gandia, com les decisions eclesiàstiques que rebem des del cel a les llambordes de les places on ens hostiem. Això sí, amb orgull, perquè de la política, dels assumptes socials i altres podem ser tan crítics com vulguem, però de la nostra ciutat ens agrada ressaltar les coses bones que tenim. tenim

hOSTIATSHÒSTIESADE GANDIA BARRI

Q u i n A

H ò s t i a !

CONSCIENTS CONSCIENTS CEGATS I CEGATS

Q u i n a

H ò s t i

hOSTIATS A GANDIA

a !

Q u i n a H ò s t i a !

Igual de valencià que la paella hi ha tradicions d’arrel a les quals el bon saforenc és fidel, com fer viatges amb el transport estrella: el tren!, oh, meravella, carregant sempre a persones a granel. Si és durant falles, millor no parlar, cenyits com un jupetí a la mascletà va fins el teu veí, comissions que fan gresca sense parar, tots patint per arribar però conscients i cegats pel seu destí. Tant fa si és de dia o s’ha fet de nit el servei és decadent, impossible fer que arribe puntualment, sempre amb algun que altre minut afegit, i això amb sort i beneït segons d’on vinga la direcció del vent. Hi ha trams amb la via compartida pendents de l’ampliació, mereixedores de la seua menció puix als madrilenys l’atenció els crida, i amb la cara afligida critiquen amb fervor i molta passió. Passen governants i legislatures i ningú meneja el cul, els avenços del tren són un tema nul del qual fixen sempre fites futures, quedant com immadures i empolsant-se de nou sense dissimul.

A ningú l’importen els usuaris? No ens toqueu les pilotes! Estem farts que ens prengueu per idiotes i aneu unflant-nos a pols els ovaris! Omplirem poemaris fins que aconseguiu millorar les notes...

Mestre de primària i autor de les explicacions de la Falla Rois de Corella

i si en un lustre no ha canviat la cosa, ho seguirem criticant (però culpabilitzant i assenyalant). Si és menester provarem amb la prosa i amb sàtira jocosa perquè el tema del trenet és indignant.

Fran Sanjaime

«Finalitzen a Gandia les obres d’adequació de l’avinguda del Grau». Saforguia.com

Quina hòstia

hOSTIATS A GANDIA

H ò s t i a ! Q u i n A

«El PP recull més d’un miler de signatures en contra de la reforma de l’entorn de l’església del Bisbe Sant Nicolau de Bari al Grau de Gandia». COPE

UNA PLAÇA DE L HÒSTIA UNA PLAÇA DE L’HÒSTIA

President de la Junta de Districte del Grau, Venècia i Rafalcaid

a llamborda, denominada comunament adoquí, s’ha utilitzat des de sempre als carrers i vies públiques. Actualment grans places i espais de vianants estan realitzats amb aquest material. Els exemples més coneguts són els de Porto, Lisboa i en general a tota Portugal, sent compatibles per al trànsit rodat i els passejos de vianants (la major part de les places de llamborda són de vianants). Potser no estem acostumats a materials que no són polits a Gandia, encara que a la plaça de l’Ajuntament porten més de vint anys. Als centres històrics monumentals de tota Espanya s’usa sistemàticament l’empedrat irregular disposat amb morter amb més rugositat que la de la llamborda. Que se’n sàpiga el funcionament és perfecte i així es constata en la gran quantitat de les ciutats que el tenen.” (Fernando Mut, arquitecte municipal). “Es tracta d’una idea brillant, però d’una obra mal executada” (Veí del carrer Eivissa). Una plaça de l’hòstia

Miguel Àngel Picornell

Vídeo del projecte de la nova plaça Sant Nicolau Vídeo del projecte de la nova avinguda del Grau

es futures generacions valoraran aquesta obra com el que és:la més ambiciosa i espectacular executada en el Grau

L’octubre del 2018 en Paco Revert prenia possessió com a nou vicari de Sant Nicolau. En una de les primeres converses informals, en Paco em va manifestar, com a curiositat, que de tots els pobles on havia estat exercint el sacerdoci, el Grau era l’únic on l’església no estava envoltada per una plaça. I no li faltava raó. Davant de Sant Nicolau hi havia una imaginària plaça –que de plaça només tenia el nom: plaça Garbí- i que no era més que una molt transitada carretera. El temple del Grau, en procés de declaració de Bé d’Interès Cultural, era –i és- mereixedor d’un millor entorn. En aquell temps els tècnics municipals ja estaven treballant en un projecte de millora de l’entorn i en espera de poder disposar de pressupost per a l’execució de les obres. I dissenyat el projecte, el finançament va arribar gràcies al Pla de Sostenibilitat Turística del 2020 en el qual Gandia, juntament amb Benidorm, fou una de les dues ciutats valencianes elegides pel Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme. Tres milions d’euros per a fer realitat la millora de l’avinguda del Grau, ara convertida ja en Bulevard, i l’entorn de Sant Nicolau, encara en obres. El Pla de Sostenibilitat Turística pretén la generació d’un nou espai turístic més complex, integrat i cohesionat territorialment, que aprofita el valor de la identitat i la singularitat del Grau per a garantir la sostenibilitat en el temps. Un altre dels objectius de l’esmentat Pla és la realització d’accions de connectivitat entre àrees que creen nous fluxos i dinàmiques turístiques que requeriran una gestió responsable i eficient, basada en la innovació, en l’ús de les tecnologies de la informació, i en el compromís de totes i tots per a minimitzar els impactes sobre el territori i també sobre les persones. 88

Renders del projecte de remodelació de la plaça de Sant Nicolau. Font: Somgandia.com

Q u i n a

H ò s t i

a !

Q u i n a

H ò s t

i a !

UNA PLAÇA DE L’hòSTIA

Escultura i punts de llum, obra d’Álvaro de la Rosa. Font: Miguel Pérez (Ondanaranja Cope)

El 10 de gener del 2022 l’òrgan municipal de contractació culminava el procediment administratiu i adjudicava les obres a l’única mercantil presentada, Licuas SA, per un import de 930.716,57 euros, un termini d’execució de 8 mesos i 37 mesos de garantia des de l’Acta de Recepció de l’obra. A finals de març convocàrem als sectors implicats (comerç, hostaleria i veïns) en una junta de districte extraordinària per a explicar-los el projecte i els terminis, tant de les obres de l’entorn de Sant Nicolau, com les dels carrers Verge i Sant Nicolau. En tots dos casos, ens demanaren la interrupció de les obres a l’estiu. En els carrers Verge i Sant Nicolau, començaren en octubre i en les de l’entorn de Sant Nicolau, pararen dos mesos. L’actuació era molt ambiciosa: millora de l’enllumenat en tota la zona; en l’avinguda de la Pau, eliminació de voreres, substituint els embornals i elevant la zona del vial a la mateixa quota que la vorera actual. El paviment central recordarà en forma als paviments de Gandia, utilitzant els colors roig, gris clar i gris fosc. Execució d’una jardinera de 6 metres per ampliar visualment el caràcter paisatgístic de l’actuació i delimitar la zona d’estacionament del port amb la zona de vianants; en la plaça Garbí –ara sí que és una plaça-, absorció de la

irregularitat de la plaça mitjançant figures geomètriques marcades en el paviment, de tal forma que es configura un punt de fuita de l’avinguda de la Pau on se situarà una estructura escultural de llum. La part immaterial està realitzada en forma de núvol, formada per varetes i cables d’acer inoxidable. Es tracta d’un conjunt de tres perfils, també d’acer inoxidable que continuen la geometria marcada per la reurbanització del Bulevard. L’altura total és de 12 metres. És obra del prestigiós escultor i paisatgista, Álvaro de la Rosa (recomane un article del diari “Expansión” si en voleu saber més). Hi ha gent a la qual no li agrada i altra sí –com en quasi tot-; el problema principal que ha tingut aquesta escultura és la falta de diligència de l’empresa constructora. La llum és el motiu fonamental de la seua existència i fins a la primera setmana del darrer mes d’agost no començaren a instal·lar-la, donant pàbul, mentrestant, als comentaris més diversos: que si un assecador de polps, que si un lloc d’estacionament d’aus i fins i tot, d’un penjador de tovalles... l’escultura és això i tot el que puga sorgir de la nostra imaginació. Què és sinó l’art abstracte? 89

Un altre dels objectius de l’actuació fou la renovació del col·lector de clavegueram de l’avinguda de la Pau, però com que aquesta part discorre pel subsòl, sembla que no va suscitar l’interés del personal, però per a un govern preocupat per la sostenibilitat i la cura del medi ambient, no era gens sostenible que en ple segle XXI encara hi haguera llars enviant les seues aigües fecals a la séquia i d’ací al mateix port. Com a polític i grauer em sent orgullós d’haver contribuït a millorar la qualitat de les nostres aigües. Es va rehabilitar també el clavegueram del carrer Verge i se’n va fer un de nou al carrer Sant Nicolau, un dels més xicotets del Grau, però que també es mereix tanta atenció com els més grans.

Treballs de remodelació de la plaça Sant Nicolau i l’avinguda del Grau. Font: Saforguia.com

Fins ací tot el relat, pas a pas, del planejament i execució de les obres de millora de l’entorn de Sant Nicolau. Sabem que hi ha deficiències en l’acabat; tenim constància de l’existència de caigudes de persones en zones molt concretes –prou menys de les que diuen les males llengües- i també que, curiosament, es multipliquen en vespres de processos electorals. Som els primers que hem exigit a l’empresa constructora la seua esmena i de fet, s’han dut a terme proves per a un acabat més uniforme, però mentre no estiga l’actuació totalment finalitzada: enllumenat públic –inclòs el de l’escultura-, mobiliari urbà, jardineria... no podem fer més que esperar amb impaciència. Mentrestant valore els aspectes més positius: en l’avinguda de la Pau hem passat d’un mal carrer a un preciós passeig i en la Plaça Garbí d’una autopista a una plaça com cal.

I acabe amb una sentència: les futures generacions de graueres i grauers valoraran aquesta obra com el que és: la més ambiciosa i espectacular executada en el Grau des de la construcció de Sant Nicolau a principis dels anys 60 del segle passat.

Q u i n a

H ò s t i

a !

Q u i n a

H ò s t

i a !

UNA PLAÇA DE L’hòSTIA

H ò s t i a !

«L’abat de Gandia demana perdó a les falles després que diguen que no aniran a la processó». Levante EMV

em d’entendre que aquest és el pensament de tota l’Església que ell representa?

Quina hòstia

hOSTIATS A GANDIA

Q u i n A

«El titular de la col·legiata de la capital de la Safor afirma que “parlar malament dels sacerdots és terrorisme”». Levante EMV

LA COL LEGIATA LA COL LEGIATA, LES FALLES LES FALLES LABAT I LA PROCESSÓ LABAT I LA PROCESSÓ .

Fallera de la falla Sant Nicolau Mosquit

La nostra rondalla, que tractarà de buscar quant de religiós hi havia a l’inici de la nostra festa i d’analitzar quina és la relació actual del món faller i l’Església, començaria d’aquesta manera: “Heus ací que hi havia a Gandia al segle XV una sola parròquia de Santa Maria que Alexandre VI, el segon papa Borja, va erigir en Col·legiata per Bula del 26 d’octubre de 1499. Aquesta església va patir incendis, espolis, reformes més o menys encertades, etc. ”Patint” enguany un dels mals de la nostra societat, ha caigut en la “red” de les xarxes socials i el món digital en inaugurar l’un de juny de 2023 la seua flamant pàgina web”. La col·legiata, les falles, l’abat i la processó

Mila Moreno

embla el començament d’una rondalla infantil i en principi no és difícil vora la relació entre aquestes quatre coses, ja que sembla que les festes “josefines” sempre han sigut una festa de caràcter religiós, amb les seues ofrenes, misses i processons. En canvi, en moltes ocasions tant pel que fa a l’estudi dels seus orígens, amb moltes possibilitats de trobar aquests en l’atractiu turístic i la imitació del que es feia a València, com pel que fa a la seua Agenda actual, on els actes religiosos són una xicoteta part del calendari faller, sembla que a penes hi ha cap relació.

I és per aquest últim motiu que volem fer un reconeixement i donar-los la nostra enhorabona per obrir aquesta finestra al món perquè puga conéixer d’una forma més propera aquest històric monument, no sols des del punt de vista arquitectònic sinó també donant-nos una ullada a les persones que componen la Col·legiata com a Institució, tant religiosa pròpiament com d’ajuda i col·laboració dins la societat gandiana.

Aquesta pàgina web, amb una estructura moderna i prou visual, ens fa un xicotet passeig per la seua història i arquitectura, les Institucions que la conformen, les activitats que duen a terme cadascuna, informació parroquial pròpiament dita i la Pastoral, amb una breu descripció dels moviments, Sagraments i Associacions que la componen. També inclou un apartat amb la informació per poder fer una visita turística amb horaris, normes d’accés, mapa amb punts d’interés i fins i tot una audioguia descarregable als nostres dispositius mòbils. Com no podria ser d’altra manera també inclou un apartat per a les col·laboracions econòmiques, ja que encara que “no solo de pan vive el hombre” sempre són necessaris recursos econòmics per a tot. Enhorabona als impulsors i als que han dut endavant aquest projecte modern i atractiu, tal vegada alguns haurien de demanar-los algun consellet per a les webs de les nostres comissions o inclús del Museu faller.

La majoria d’historiadors apunten cap al culte de Sant Josep, proclamat patró del Gremi de Fusters l’any 1497 i a la declaració de la seua festa com a precepte a principis del segle XVII. Així, trobem que a Gandia hi havia una associació josefina de la bona mort que li feia una festa al sant al barri del Raval i al gremi de fusters que li’n feia altra pel seu patronatge, trobant-se nombroses referències a les “cremaes” que es feien la vespra de Sant Josep, quan els fusters aprofitaven per a fer honors al seu patró i buidar els seus tallers fent una neteja de “trastos” abans de començar la primavera. Es troben referències documentades esporàdiques a aquestes celebracions en València des de 1774, més continuades des de 1848 i a Gandia des de 1876. A partir d’aquest moment sembla que van perdre força fins a 1926, data en què a València s’afavoreix aquesta festa transformant-la en una fita més turística i que buscava atraure visitants i reviscolar el comerç. D’igual manera en 1927, precisament el dissabte de Sant Josep, es va donar a Gandia una discussió sobre aquest nou model de Falles i la possibilitat de repetir-lo a la nostra ciutat on les festes de les Fires i de carrer estaven perdent força i identitat. D’aquesta discussió va nàixer la primera “apuntà” l’un de maig, es va aconseguir la primera col·laboració de l’Ajuntament en gener de 1928 i se celebrà la primera cremà el 19 de març de 1928.

Estic segura que els fallers que heu arribat fins ací estareu preguntant-se per què a un llibret faller parem atenció a aquesta notícia de la Col·legiata. Doncs perquè com déiem al principi és innegable l’estreta relació entre les falles, l’Església, el món faller i els eclesiàstics. I per poder veure fins on arriba aquesta relació donarem primer una ullada al passat per tal de descobrir l’origen de la nostra Festa.

ls problemes amb l’Abat comencen en 2015 quan la Federació de Falles va proposar i es va dur a terme una Missa d’Infants dins les celebracions de la Verge

Q u i n a

H ò s t i

a !

Q u i n a

H ò s t

i a !

LA COL.LEGIATA, LES FALLES, LABAT I LA PROCESSÓ

(dreta) Comissions falleres en misa (baix) Abad de Gandia

En 1930 les Falles participarem per primera vegada en la Processó de Sant Josep, la pròpia Revista de Gandia el 15 de març ja publicava al respecte “que idea hermosa han tenido este año los falleros, idea que si se generaliza y arraiga será de gran efecto. Indudablemente que si esto se realiza contribuirà a dar gran esplendor al acto de la procesión”. Així per primera vegada s’unien les dues parts de la festa, la cívica i la religiosa, donant-li la importància protocol·lària que es mereix a l’ordre en la desfilada, posant-se ,en primer lloc, la gent, en segon lloc, les Falles i per últim les autoritats. En 1943 es realizà el primer Bateig a Gandia, començant la tradició d’aquest acte tan propi de la nostra ciutat i únic dins el món de les falles. També a mitjan segle, aquesta vegada a València, una Fallera Major decideix portar un ramell de flors a la Verge dels Desemparats, repetint-ho l’any següent amb la participació de cada vegada més dones fins a donar lloc a l’Ofrena, registrada en Gandia per primera vegada en 1946. Aquest acte, i encara que se’ns conega encara com a “festes josefines”, acabarà arribant a ser el més multitudinari de la festa fallera fins a arribar en Gandia l’any passat a ser més de 3000 falleres els que desfilaren i

tots els carrers de Gandia plens de gent per veure aquesta desfilada, així, però ens preguntem altra vegada: Tota aquesta gent és conscient d’estar assistint a un acte religiós? Es participa per devoció, per lluïment propi, per poder veure… comentar… opinar com va vestit cada faller? Doncs com tot en la vida, res és blanc o negre, una mica de cada, perquè no podem negar que a tots ens agrada veure (amb més o menys malicia) com va vestit cada faller, també és cert que és impossible no viure sinó amb un clar sentiment religiós si amb una gran espiritualitat el moment d’entrar a la plaça, plena de gom a gom, veure la imatge de la Verge ja mig engalanada de flors i entregar el teu ramell com una ofrena per a ella per tu, per un familiar, un amic, un desig... Siga com siga, nasquen per celebrar a Sant Josep o per atraure turistes, les visquem amb sentiment religiós o no, les falles sempre han anat i aniran de la mà de l’Església i sempre haurà d’haver-hi una estreta relació entre els representants del món faller i els de l’Església a la nostra ciutat, encapçalats en aquest cas per l’Abat de la Col·legiata, càrrec que ostenta actualment Ángel Saneugenio, amb qui tenim una relació no exempta de polèmiques i que no sempre ha sigut fàcil. 95

temes de transsexualitat i abusos a menors tan distinta de la manifestada per l’Abat. I ja parlant de la seua relació amb el col·lectiu faller, doncs la cosa no va molt millor. A més de diferents homilies on s’identifica els fallers amb situacions d’abusos d’alcohol i drogues, l’estira i arronsa de les falles amb l’Abat té un clar protagonista: la processó de la Verge dels Desemparats que es du a terme en maig. La processó de la Verge, que va ser declarada patrona de la Ciutat l’any 1882 per l’alcalde Josep Rausell, es va realitzar a Gandia per primera vegada (que estiga documentat) l’any 1882, creant-se fa més de 100 anys l’Associació Verge dels Desemparats. No hem pogut esbrinar quin any comencem a participar les falles en aquesta processó però de segur que almenys des dels anys 70. Els problemes amb l’Abat comencen en 2015 quan la Federació de Falles va proposar i es va dur a terme una Missa d’Infants dins les celebracions de la Verge. Pel que es va veure després, aquesta Missa, els assistents o la seua organització no va ser del tot del gust de l’Abat que l’any següent la va eliminar de forma unilateral. Aquesta decisió no va agradar els fallers que demanaren explicacions al respecte i l’únic que vam obtindre va ser que a l’homilia de la missa del “Beato” tothom allí present quedés sense paraules en sentir a l’Abat dir que “hablar mal del abad y de los sacerdotes es terrorismo”, i encara que no ho digué de forma explícita, tal com reflexa el “Levante” a la seua edició del 26 d’abril, era una resposta

Ángel Saneugenio Puig arriba a Gandia l’any 2005. Amb una personalitat molt forta, no es mossega la llengua en tractar tota mena de qüestions des de la seua posició, tant als seus sermons com a les publicacions religioses on participa com la revista “Passió” publicat per la Setmana Santa, opinant sobre qualsevol cosa. Les seues opinions l’han dut a tindre polèmiques tan sonades com en 2009, quan es va negar a obrir les portes a les autoritats que anaven a inaugurar les obre de la Seu, inclòs Esteban Escudero, bisbe auxiliar de València, quan va arribar a comparar aquesta restauració amb la crema de la Guerra Civil, fent declaracions com que “antes fueron los bárbaros de la izquierda y ahora los vulgares de la derecha los que cometen el segundo asalto a la Colegiata”. Una altra polèmica sonada va ser criticar a la “Passió” en 2018 l’adoctrinament als col·legis respecte a de la sexualitat, arribant a dir que ”se está cometiendo abuso infantil al alterar la percepción de la sexualidad de nuestros niños”. Aquests són sols alguns dels exemples de les polèmiques que ha mantingut l’Abat amb diferents estaments socials i fan preguntar-nos fins a quin punt és lícit que un representant de l’Església prenga part en aquest tipus de polèmiques. Hem d’entendre que aquest és el pensament de tota l’Església que ell representa? No sembla que siga així, ja que a la primera d’elles la presència del Bisbe deixava clar el seu suport a les reformes o al segon cas la postura del Papa Francisco en

Q u i n a

H ò s t i

a !

Q u i n a

H ò s t

i a !

LA COL.LEGIATA, LES FALLES, LABAT I LA PROCESSÓ

pública a la polèmica per aquest vet a la Missa d’infants. Així les coses els fallers decidirem en Assemblea no eixir a la Processó. A poc a poc, es va produir un cert acostament de les postures i a la fi en 2021 les Falles tornaren a la Missa de la Verge vestits de fallers (no hi hagué processó pel motiu de la pandèmia). En 2022 tornem a la processó i repetim en 2023, però la cosa continua, i sembla que continuarà tensa. L’Abat continua sense ser massa favorable en aquesta participació, encara que no s’opose obertament, mostrant actituds com les contínues discussions sobre l’ordre de desfilada de les falleres i dels seus màxims representants. I encara que a alguns els semble una bajanada els que estem al món de les falles sabem que l’ordre de desfilada és una part important del protocol, i si en 1930 la Revista de Gandia ja veia que la participació de les Falles donaria més esplendor a la processó de Sant Josep i s’establia un ordre en concordança amb aquesta importància, no entenem per què al segle XXI, quan molt del públic que acudeix a veure aquesta Processó no ho farà per temes purament religiosos sinó també per veure a les falleres, no es respecta aquest ordre i no sols se’ns fa desfilar els primers sinó que es discuteix el fet que les nostres Falleres Majors i membre de la Fdf, com a màxims representants d’un col·lectiu tan important i nombrós a la ciutat, no hagen d’anar als últims llocs junt amb la resta de representants cívics de Gandia.

En definitiva, sent innegable l’estreta relació entre Falles i Església tant en els seus inicis com ara i en un moment en què la societat sembla cada vegada més allunyada de l’Església, o al revés, no s’entén que el seu màxim representant a la nostra ciutat no faça pràcticament per afavorir les seues relacions ni amb les falles ni quasi amb ningú fora del seu cercle d’opinió. 97

H ò s t i a !

«La millor fideuà de Gandia es prepara a l’Hogar del pescador, front les barques del port ». Las provincias

a fIdeua de GANDIA ES RESPECTADA ALS RESTAURANTS XINESOS I ES MANTE LA RECEPTA ORIGINAL

Quina hòstia

hOSTIATS A GANDIA

Q u i n A

«La millor fideuà del món es fa al Grau de Gandia». Cadena SER

Visca Visca la Fideuà de Gandia ací la Fideuà i en la Xina de Gandia ací i en la Xina

Fruit del mar i de l’ingeni del pescador gandià al nostre Mediterrani va nàixer la Fideuà.

Periodista

Podria ser l’inici d’un acudit, però la cosa va de veres. Més real que la vida mateixa. Sabem que la vida dels gandians i gandianes, i especialment dels “graueros”, no seria el mateix sense la Fideuà de Gandia. Però… la vida dels xinesos i japonesos canvia amb la presència de la Fideuà?

Morralla i calamar, galeres, cua de rap, Sent collita de la mar en la Fideuà tot cap. Visca la Fideuà de Gandia, ací i en la Xina

Daniel Ardid Luna

ixò era un japonés, un xinés i un gandià que es reuniren al port de Gandia per a posar-se mans a l’obra davant els fogons.

“Està deliciós, és meravellós, què saborós, és un plat exquisit, té un sabor únic”. És el que deia un grup d’asiàtics fa uns quants anys en Gandia durant una demostració en els jardins de la Casa de la Marquesa, de la mà del mestre Avelino Alfaro, nom lligat estretament al Concurs Internacional Fideuà de Gandia i Gastronomia.

Joan ho va escoltar des de la taula del costat, que havien demanat Fideuà de Gandia. I ells anaven a fer el mateix. Havien passat 10 minuts des que demanaren al cambrer i Joan va veure que moltes taules del restaurant s’omplien de Fideuà. Que tremole la sopa xinesa de fideus, que tremole el sushi i els fideus de la casa del restaurant Pinnacle en Hong Kong. Perquè la Fideuà de Gandia ha arribat amb força a altre restaurant asiàtic. Sí, Fideuà de Gandia perquè els cuiners del Pinnacle la cuinen seguint la recepta original que havien conegut en el Concurs Internacional de la platja de Gandia.

Els concursos nacionals són hui ja internacionals. La Fideuà és actual i és un tema cultural. Qui ens diria que entre arròs amb sabor a curri o tres delícies, vedella amb salsa d’ostres, tallarins “Teppanyaki”, pollastre “Kung Pao”, vedella amb bambú, porc amb salsa de xili, pa de gamba, amanida d’alga Wakame, sopa d’aleta de tauró… Estaria la Fideuà de Gandia. La Xina i el Japó han demostrat que la Fideuà pot ser oriental, això sí, la Fideuà de Gandia, amb Denominació d’Origen, amb nom i cognoms.

Per tant, s’ha d’exaltar la bona gastronomia, la Fideuà ha posat molt alt el nom de Gandia. A la cuina oriental, en general, és habitual adaptar plats occidentals amb la introducció d’altres ingredients. Però la Fideuà de Gandia és respectada i es manté la recepta original. Joan i la seua família havien fet coincidir la seua visita a Hong Kong amb la celebració del “Hong Kong Wine & Dine Festival”, una cita que ofereix mostres internacionals culinàries i de vins. Hong Kong ha adoptat la Fideuà de Gandia perquè respon a la seua aposta forta per la frescor dels aliments. Tot un reconeixement al plat per excel·lència de Gandia per part del que és conegut com a paradís gurmet per la seua varietat de plats i complexes combinacions. És la capital culinària d’Àsia. I la Fideuà de Gandia forma part de la carta dels seus millors restaurants.

Amb les indicacions del Google Maps, Joan i la seua família van trobar el restaurant Pinnacle en Hong Kong. Volien aprofitar el seu viatge de vacances per a conéixer el local que va aconseguir el segon premi en l’última edició del Concurs de Fideuà de Gandia. Tenien taula reservada; volien assegurar-se la taula perquè des que Pinnacle va arribar al pòdium en Gandia, rebia molta demanda de reserva de taula. – Papà, quins fideus més estranys, no són com els tallarins que demanem sempre que venim. – Fill meu, són fideus del número 4, els que toquen en una bona i autèntica Fideuà de Gandia, un plat exquisit que havíem de tastar. – Mmmm, estan boníssims, papà. Posa’m un poc més en el plat. 100

Visca! Visca! La Fideuà de Gandia. Ací i en la Xina.

Q u i n a

H ò s t i

a !

Q u i n a

H ò s t

i a !

Visca la Fideuà de Gandia ací i en la Xina

101

H ò s t i a ! 102

«Juan Carlos Moragues dimiteix com a regidor del PP de Gandia». Las Provincias

Quina hòstia

hOSTIATS A GANDIA

Q u i n A

«El PSOE guanya les eleccions a Gandia, PP i *Més Gandia repeteixen representació i Vox dona la sorpresa». ValenciaPlaza

Nit Nit electoral electoral Llorens Bustos Escriptor

esprés de tancar els col·legis electorals a Gandia, Bertol va rebre la noticia esperada. La incertesa de l’escrutini patinava per les taules d’aquell bar, a l’espera de l’inesperat. Realitzat el recompte, el partit liderat per Pascal Renolt, un dels emergents en les eleccions municipals, es va presentar com a centredreta, ideologia fraccionada pels del Partit Popular i Vox el 28 de maig de 2023.

Frustrat per la seua dissort política, Bertol va arribar a presentar-se en l’assemblea per a president de la falla, així aconseguiria el suport necessari per a triomfar electoralment, en comptar amb els vots de fallers i falleres. No va resultar triat, per gos. Ni per a cap càrrec en l’executiva. L’endemà, es va obrir la porta de casa, la seua esposa Sonsoles li va anar a buscar a la cuina cantussejant. —Ja és clar...! Hi ha reunió d’escala amb l’administrador i... saps el que m’ha confessat? —Ni idea. —Seguint l’ordre de les portes veïnals, tu seràs el nou president de la nostra comunitat. —Presa!!! —Vessa immediata! Cal pintar el vestíbul. Nit electoral

103

Arran del resultat: 563 vots, “UCIN DE GANDIA” va quedar fora de la política municipal, com que no va superar el percentatge exigit en la llei electoral. Per a Bertol va ser el dia més llarg de la seua vida, fins i tot, superant al de l’anterior legislatura, on va acudir a passejar pels diferents col·legis electorals com a interventor del Partit Popular. L’ajuda prestada en la campanya no va ser suficient per a escalar posicions en les quals es valoraven els objectius i les donacions econòmiques, prevalent la mateixa ideología política per a xuclar del pot municipal.

Va arribar a formar part de Ciutadans, però els deliris amorosos d’Albert Rivera i la presidenta Inés Arrimadas, van portar el partit a caure en un buit insondable, que es va emportar amb si als dirigents estatals, autonòmics i locals de qualsevol urna electoral.

H ò s t i a ! Q u i n A 104

«La Generalitat anul·la el projecte de camp de golf en la marjal de Gandia». Saforguia.com

Quina hòstia

hOSTIATS A GANDIA

«PP i C’s s’uneixen a Gandia per a protegir el projecte d’un camp de golf a la platja». El Diario

PITCH PITCH AND AND PUTT ADA ?? PUTT ADA

Liliana Frasquet Fallera de la falla Sant Nicolau Mosquit

Pitch and Putt (ada)?

105

l maig de 2015, la Generalitat Valenciana va aprovar un ambiciós projecte que buscava transformar una extensió de més de 150.000 metres quadrats en la Marjal de Gandia en un camp de golf (Pitch and Putt). S’esperava que aquest projecte no sols millorara l’entorn natural, sinó que també generara ocupació, desestacionalitzara la platja i atraguera un turisme de major poder adquisitiu durant els mesos d’hivern. No obstant això, aquest somni es va esvair quan la Conselleria d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori va anul·lar parcialment el Pla Especial de la Marjal de Gandia.

106

El projecte, impulsat a través d’un Pla d’Usos de la Marjal de Gandia, va ser aprovat després de més de tres anys de tràmits i l’obtenció de 18 permisos diferents. No obstant això, l’anul·lació parcial d’aquest pla, específicament referent a la zona d’ordenació SUNP-3 destinada al camp de golf, va ser sol·licitada per la Fiscalia de Medi Ambient, el personal tècnic de la Generalitat i el Govern PSOE i Compromís de l’Ajuntament de Gandia. La crítica principal es va centrar en el possible impacte ambiental que el camp de golf tindria en la marjal adjacent. La Fiscalia i el personal tècnic van argumentar que la conservació dels valors naturals de l’entorn era incompatible amb la construcció del camp de golf, donada l’alta demanda d’aigua que implica el seu manteniment. La zona en qüestió, la Marjal de Gandia, és una zona humida pròxima a la mar, coneguda per la seua riquesa en fauna i flora, i la seua importància com a estació de pas en la migració d’aus.

Q u i n a

H ò s t i

a !

Q u i n a

H ò s t

i a !

PITCH AND PUTTCADA ?

a conservacio dels valors naturals de l entorn era incompatible amb la construccio del camp de golf

L’anul·lació parcial del projecte va implicar la qualificació de la totalitat de l’àmbit de la Marjal de Gandia com a sòl no urbanitzable protegit, la qual cosa va intensificar la controvèrsia. Alguns defensors del projecte argumenten que la platja de Gandia necessita més llocs d’oci i entreteniment per a totes les edats durant tot l’any, no sols en la temporada estival. No obstant això, els crítics, recolzats per raons mediambientals, assenyalen que la prioritat ha de ser la preservació de les àrees naturals. Enmig d’aquesta disputa, sorgeix la pregunta crucial: realment necessitem sacrificar zones protegides en favor del desenvolupament econòmic? Les àrees humides són fonamentals per a la biodiversitat i la conservació ambiental. Malgrat els arguments en pro del desenvolupament i la generació d’ocupació, el cost ambiental podria ser massa alt. 107

«La teràpia primerenca en el duel pot ajudar a promoure la salut mental». Europa Press

108

l duel no segueix un camí lineal,i cada individu troba la seua pròpia manera de processar-lo

Quina hòstia

hOSTIATS A GANDIA

H ò s t i a ! Q u i n A

«La mort i el duel, en l’ombra d’una societat en què la salut mental és “tabú”». La Vanguardia

EL YIN EL YIN I EL YANG I EL YANG

L Esportista d’Élit i Escriptor

En els dies i setmanes immediatament posteriors, és probable que t’hages vist aclaparat per una amalgama d’emocions: tristesa, ira, confusió, fins i tot moments de pau aparent. La mort d’un pare no sols implica dir adeu a una figura paterna, sinó també a una font de suport, guia i amor incondicional. En aquest procés, és natural sentir-se perdut i desorientat, com si un pilar fonamental de la teua vida s’haguera desplomat. Així em vaig sentir jo amb 12 anys, el meu món es va congelar. El yin i el yang

109

Santiago Frandarena

a pèrdua d’un pare de xicotet és una experiència profundament dolorosa i transformadora que deixa una marca indeleble en la vida. Afrontar l’absència d’algú tan significatiu com un progenitor és un viatge complex, ple d’alts i baixos emocionals i moments de profunda introspecció. A mesura que reflexiones sobre com has afrontat la pèrdua, és important reconéixer la complexitat de les teues emocions i l’impacte que aquesta experiència ha tingut en la teua vida.

A mesura que el temps avança, és possible que hages experimentat canvis en la teua perspectiva i en la forma en què et relaciones amb la pèrdua. La tristesa persisteix, però també comences a trobar moments d’acceptació i, tal vegada, d’agraïment pel temps compartit. Pot ser una invitació a reflexionar sobre la fragilitat de la vida i la importància d’apreciar cada moment amb aquells que estimem. El duel no segueix un camí lineal, i cada individu troba la seua pròpia manera de processar-lo. Pot haver-hi dies en què et sentes aclaparat per l’enyorança i la tristesa, i altres en els quals trobes força en els records i en la connexió espiritual amb el teu pare. L’experiència del duel també pot ensenyar-te a valorar la importància de cuidar de tu mateix, tan física com emocionalment, reconeixent que la salut mental és una part fonamental del procés de recuperació. És possible que hages descobert nous aspectes de la teua pròpia fortalesa interior a mesura que enfrontaves el dolor. Acceptar la realitat de la pèrdua no implica oblidar, sinó aprendre a viure d’una manera que honre el llegat i la memòria del teu pare. Potser has buscat consol a compartir records amb sers estimats, en la cerca d’activitats que et brinden pau o en l’exploració de la teua pròpia espiritualitat.

110

En eixe moment, vaig madurar i em vaig conéixer a mi mateix.

Q u i n a

H ò s t i

a !

Q u i n a

H ò s t

i a !

EL YIN I EL YANG

És important reconéixer i acceptar les teues emocions, siguen tristesa, ira, confusió o qualsevol altre sentiment. El duel no segueix un patró fix, i cada persona el viu de manera diferent. Experimenta totes les emocions sense jutjar-te. Comparteix els teus sentiments amb amics, familiars o fins i tot amb un professional pot ser beneficiós. El suport emocional pot provindre de diverses fonts i pot brindar-te consol en moments difícils. Crear rituals o activitats pot ser reconfortant, però cadascun trobarà en si mateix, el ritual que més honre la seua memòria.

El procés de duel porta temps, i és important no establir límits per a tu mateix. No t’afanyes a superar la pèrdua ni et sentes pressionat per les expectatives dels altres. Cada persona té el seu propi ritme, i encara que puga semblar difícil al principi, tracta d’incorporar activitats que et donen alegria en la teua vida diària. Permetre’t experimentar moments de felicitat fins i tot enmig del duel. Superar la pèrdua d’un pare porta temps, i no hi ha un “correcte” o “incorrecte” en aquest procés. Sigues amable amb tu mateix i avança al teu propi ritme. I vaig conéixer al meu àngel de la guarda, la meua mare.

Ella estava immersa en un remolí d’emocions, una mescla complexa que oscil·lava entre la tristesa insondable i la resistència valenta davant la realitat que es desplegava davant ella. En els dies immediatament posteriors, el seu cor es va veure embolicat en una profunda melancolia, com si un tros del seu ser s’haguera esvaït amb la pèrdua. L’absència física del meu pare es va traduir en un buit que es feia sentir, no sols en l’espai compartit, sinó en l’essència mateixa de la seua vida quotidiana.

Les llàgrimes, companyes constants, eren testimonis silenciosos del seu duel. Cada llàgrima vessada era una expressió tangible de la immensa pèrdua que ara portava en el seu cor. El dolor es manifestava en moments aparentment insignificants: en veure una fotografia, en recordar un riure compartit, o en trobar-se amb un objecte que evocava el record del meu pare. Aquests xicotets moments es tornaven intensos recordatoris del que ja no era present, de la presència que havia sigut arrabassada per la implacable realitat de la mort. Vaig aprendre la definició de força, la meua mare. 111

experiència del duel també pot enseyar-te a valorar la importància de cuidar de tu mateix, tan física com emocionalment

A mesura que el temps avançava, la intensitat del dolor començava a cedir, encara que mai desapareixia per complet. Sorgien moments d’acceptació, xicotetes epifanies on la meua mare trobava un equilibri fràgil entre la tristesa i la necessitat de seguir avant. Aquests moments no eliminaven el duel, però permetien que reconeguera que la vida, d’alguna manera, havia de continuar. Ella experimentava el consol en les xicotetes coses: un raig de sol que es filtrava per la finestra, una cançó que recordava al meu pare, o un somni en el qual sentia la seua presència. Aquests centellejos de connexió proporcionaven un alleujament momentani, com un bàlsam suau per al cor que anhelava la proximitat perduda. Ella, en el seu duel, era un testament de la complexitat de l’amor i la pèrdua. La seua experiència era única, marcada per la història compartida amb el meu pare, i cada dia representava un pas cap avant en el procés de trobar un nou equilibri en la vida sense ell. Enmig de la tristesa i la nostàlgia, la seua resiliència brillava com un far, una llum que guiava el seu camí a través del túnel fosc del duel cap a la promesa d’un demà que, malgrat que diferent, encara contenia possibilitats d’esperança i renovació.

112

Tot per mi.

Q u i n a

H ò s t i

a !

Q u i n a

H ò s t

i a !

EL YIN I EL YANG

Era una cruïlla emocional i a una nova realitat que requeria una força interior inimaginable. El seu amor per mi, entrellaçat amb la determinació de no deixar que la tragèdia definira el nostre futur, la va impulsar a embarcar-se en una lluita silenciosa però poderosa per a tirar-me avant. Va enfrontar el desafiament de proporcionar-me estabilitat emocional i material en un món que, de sobte, semblava incert i desolador. Cada decisió que prenia estava impregnada de la voluntat d’oferir-me un futur ple de possibilitats. Va assumir rols addicionals, equilibrant responsabilitats laborals amb l’immens treball de ser mare i, d’alguna manera, també pare. En aquest malabarisme de responsabilitats, va demostrar una versatilitat notable, canalitzant el seu dolor en una força motriu per a assegurar-se que no em faltara amor, suport i recursos.

Al llarg d’aquesta travessia, es va convertir en una figura inspiradora per a mi i per a aquells que coneixien la nostra història. La seua valentia i la seua capacitat per a enfrontar l’adversitat amb dignitat i determinació no sols em van donar un exemple a seguir, sinó que també van demostrar que, fins i tot enmig de la foscor, la llum de l’esperança pot brillar amb intensitat. En aquesta lluita diària, la meua mare no sols em proporcionava una base sòlida, sinó que també m’ensenyava lliçons valuoses sobre resiliència, sacrifici i amor incondicional. A través de la seua dedicació, convertia la pèrdua en un testimoniatge de fortalesa i, en última instància, en una narrativa de triomf sobre l’adversitat. La lluita per a tirar-me avant es va convertir en una epopeia d’amor i resistència, i el seu llegat perdura en cada pas que done cap a un futur que ella va ajudar a esculpir. Et vull mamà. Et trobe a faltar papà. 113

H ò s t i a ! Q u i n A

«Kira Miró: “Els actors no tenim vacances, ens n’anem a l’atur”». Telemadrid

114

l mon real et baixa a terra i moltes vegades no et deixa creure

Quina hòstia

hOSTIATS A GANDIA

«La fina línia que separa la catifa roja de la cua de l’atur». El País

VIURE VIURE TREBALLAR I CREAR TREBALLAR I CREAR

Actor

He tingut tretze treballs diferents en vint-i-sis anys. Podria dir que tots per intentar treballar del que un tria, però és mentida. Sempre he volgut ser actor però no sempre m’he recordat d’això. El món real et baixa a terra i moltes vegades no et deixa creure. M’he deixat dubtar, no saber realment què és el que volia, o si em podia permetre pensar així. I resulta que sí, sí que es pot. Un dia fas el pas i ja t’has apuntat a unes classes d’interpretació. Un altre dia veus que per la teua boca ix la paraula interpretació quan et pregunten que què és el que estudies. El teu cos es mou en classes de dansa d’una forma que mai pensaries que eres capaç. Propiocepció diuen que és el que estàs desenvolupant. És a Viure, treballar i crear

115

Marcos Cortés

qualsevol persona li cauen hòsties es dedique al que es dedique. Pel que fa o pel que deixa de fer. Cadascun ja sap -o hauria de saber- quan dona, quan rep, o quan no fa res.

n aquesta professio, si treballes be aprens a treballar l empatia

dir, eres actor? I ja et toca respondre que sí, bo m’estic formant, és a dir que sí, responen. I t’ho comences a creure. Creure en el sentit de posar-te en valor. Que sí, que estàs triant eixe camí. No et pots creure res perquè continues sent dependent de botiga per a pagar eixos estudis, el lloguer i intentar menjar. Començaràs a fer malabars, no com a formació sinó amb la teua vida. Veuràs que ja no existeixen els caps de setmana perquè te’ls passaràs treballant. El dimecres que tingues lliure creuràs que tens temps per a tot, però et recordes que el teu cos també et demana descansar. I li fas cas. I descanses. I això no serà cap hòstia perquè tu et marques els ritmes i no tens pressa per arribar a cap lloc. Res val tant la pena com per a tornar a generar-te eixa ansietat que ha pogut acompanyar-te tants anys. Creus fermament que es pot treballar des d’un altre lloc. I t’ho repeteixes cada dia. Perquè quan t’oblides del cos i et quedes al cap, això sí que és una hòstia, en eixa paràlisi per anàlisi i no avances, retrocedeixes.

116

En aquesta professió si treballes bé, aprens a treballar l’empatia. Ací és on arriben les hòsties. El dolor en el pit, per un sentiment, dol més que un ull morat. I el cos no distingeix si estàs damunt d’un escenari, davant d’una càmera o en la teua vida real. Per això, si treballes encara millor, aprens a esquivar-les.

Q u i n a

H ò s t i

a !

Q u i n a

H ò s t

i a !

Viure treballar i crear

Aprendre a distingir entre la vida i el treball no sols ens serveix com a recurs per a la nostra professió, sinó per a poder viure en la incertesa que et genera el no saber quan serà el pròxim projecte. Et fa més conscient de la teua vida. Que la teua vida està per davant del teu treball, encara que estimes el teu treball. Abans estime la meua vida. Per això, crec que seguisc sense poder dir necessàriament que soc actor. Perquè he pogut ser: actor, dependent, auxiliar tècnic, figurant, retolista, acomodador, auxiliar de fusteria, director, comercial, guionista, mosso de magatzem, redactor, i “colxonetero”; però res d’això m’ha importat més que poder prendre les decisions que m’acosten a la persona que vull ser. Amb hòsties o sense hòsties, però cada vegada més a prop. Escrivint, actuant, ballant, dirigint i explorant i investigant en tota disciplina artística que m’ajude a compartir tot allò que vulga comunicar. I ja no en aquesta professió sinó et dediques al que et dediques, el més important és saber quan donar, quan rebre, o quan no fer res. 117

EPILEG EPILEG El camí ha sigut recorregut. Sí, encara notem en la nostra pell les marques del gran colp que ens vam donar. Degolladures, alguna cicatriu... A vegades les dificultats, lluny de fer-los inassolibles, fan que els reptes siguen més apetibles. Ha sigut un gran repte haver aconseguit acabar aquest llibret després del de l’any passat, canviar moltes coses, internes i externes, assumir els errors comesos, esforçar-nos per corregir-los i millorar. En definitiva, tornar a aportar el nostre granet d’arena, continuar fent cultura i falla, continuar fent llibret. llibret I no sabem si ens tornarem a donar un colp majúscul, perquè creiem que hem millorat, però ja se sap, per a gustos, colors. Però no, no farà tant de mal, ja que en aquest procés de transformació també ens hem adonat que tot àngel que vola, acaba caient, i tot el que ha baixat, a la llarga tornarà a pujar; que fem el que fem i la nostra aportació cultural quedarà per sempre ací, i això ja és un premi que res podrà fer-li ombra; que el llibret és de les nostres falleres i dels nostres fallers, del barri i de Gandia, i les opinions alienes, encara que es tinguen en compte, són menys importants; i sobretot que els premis i les mencions, encara que fan gust de glòria beneïda no eclipsen el sabor d’haver fet una bona faena, i eixe ja el tenim. Sense més ni més, tanquem aquest apartat per a obrir l’epicentre del llibret: les crítiques i explicacions de les nostres falles. Ara ens toca descansar en pau, encara que no de manera literal. No obstant això, si ara mateix ens posaren un epitafi, aquest diria alguna cosa així com “plomades sí, però vives”.

118

Per fI podem descansar en pau

icolau

osquit

Sn M a n t

119

D.E.P.

120

20 24

FALLA

Sant Nicolau Mosquit

Falles Falles e INFANTIL MAJORMAJOR e INFANTIL 121

Falla FALLA MAJOR MAJOR ARTISTA: PALACIO I SERRA LEMA: En LA glòRIA

FALLA

Sant Nicolau Mosquit 122

icolau

osquit

Sn M a n t

123

FALLA MAJOR

CRÍTICA: JOSEP ENRIC GONGA IL.LUSTRACIONS: TEO BRUNET

EXPLICACIÓ

124

iuen que la glòria és honor, distinció, admiració, fama. Per alguns, és també una referència a l’altre món. La veritat és que el mot dona per a molt. Els creients pensen que en morir pujaran a la glòria de déu, gasten la paraula com a sinònim de cel. Els militars pensen en camps de batalla on es cobriran de glòria, és a dir on mataran un munt d’enemics que està clar que no tindran glòria i aniran de cap a l’infern, que per això són l’enemic. Altres la busquen en forma de premis o adulació. Així què, sense més dilacions, a la falla d’enguany anem a parlar de la glòria en tots els seus aspectes, celestials i terrenals, individuals i comunitaris... Sic transit gloria mundi, diu la dita llatina. Així passa la glòria del món, així són de breus els moments de glòria. Com els d’un monument faller, quatre dies d’exhibició, de glòria, si aconsegueix palets, i passar a millor vida, devorat per les flames de la cremà. Per això hem dedicat el d’enguany a la glòria.

Q u i n a

H ò s t i

a !

Q u i n a

H ò s t

i a !

En arribar a la glòria qui ho fa sempre espera que de manera sincera i en un instant d’eufòria i d’una forma notòria li diguen que és la repera. Si no, ell es desespera i pensa que no ha arribat, sols es veurà coronat i la glòria veurà propera si rep un palet de primera per sentir-se confirmat.

Si observem el remat que mostra la nostra falla, veureu que en ell es detalla la idea que hem presentat, amb un posat afectat es vetla una mortalla.

125

Puja com a foc de palla, amb aire de serafí perfet, en ales de més d’un angelet, l’esperit que, a cop de rialla, ha estat tota una troballa i que ha triomfat pel dret.

El faller plora baixet, una gran aflicció simula, però de fet dissimula gemecant pel finat replet de premis que l’han satisfet, una l’herència que acumula. Amb ella es congratula perquè la falla ha triomfat. La glòria també ha oblidat l’artista faller que emula la desgràcia que estipula que tots l’han abandonat. Una escultura hem muntat que a l’artista honora, un monument que valora el que ell ha treballat i ningú ha considerat fins que li ha arribat l’hora. La política es mou per la vora que separa el cel de l’infern, uns cauen en l’oblit de l’avern, altres van al cel que adora a qui ha estat guanyadora de la glòria del govern.

Com mana la tradició puja a la glòria qui mana a cop de vítol i campana. A un infern en ebullició qui perd entra en ignició protestant amb molta gana. Q u i n a

H ò s t i

a !

Q u i n a

H ò s t

i a !

126

Diu que hi ha desgovern qui perd la governació, perquè pensa que res és bo si no té un govern etern donat per un poder patern per manar en qualsevol ocasió.

EN la GLORIA. EXPLICACIO DE LA FALLA A tots els sants s’encomana el món faller de Gandia, un atac de bogeria fruit d’una mania malsana atacà a alguns amb gana per no guanyar el que es volia. Altres doblaren un dia una comissió en dos, i un espectacle penós, de nociva picardia i trencant tota germania, feren de mode poc seriós. En un estat ruïnós es troba la sanitat, el ciutadà, desesperat, ja ni se sent el seu cos que en un estat llastimós a la glòria se n’ha anat. A la glòria si ha pujat en la nostra corporació qui va guanyar l’elecció i nou govern ha format. El sou a tots s’han apujat en unànime decisió. I mentre feien això sense glòria, el turisme, a la vora d’un abisme s’apropa sense remissió, o es pren una determinació o s’enfonsarà en un sisme.

127

Un atac de realisme al ciutadà li va assaltar, i quan va anar a votar no feu cas del fatalisme que fent molt de profetisme les enquestes van escampar.

Fent un viatge circular volen tornar a l’inici els peperos que per vici volen tornar a manar, no paren de demanar eleccions en el seu benefici. Faran aquest exercici perquè sols farà gust de glòria el dia que una victòria acabe amb el malefici del votant que per caprici no els dóna el gust de l’eufòria.

128

Aquesta serà la història que el monument mostrarà, escenes on es veurà tot allò que parla de glòria, tota una gran jaculatòria per qui a ella arribarà.

Q u i n a

H ò s t i

a !

Q u i n a

H ò s t

i a !

1: Que déu us tinga en la glòria. A l'artista faller en memòria.

la glòria sembla que està pujant el gremi dels artistes fallers. La crisi de la covid, l’augment de les matèries primeres, la retirada d’alguns veterans... estan provocant l’escassesa d’artistes que quasi no poden cobrir la demanda de monuments de les comissions falleres. També l’ego d’alguns d’ells contribueix a l’abatiment actual de la professió. Fer falles per damunt del cost acordat no sembla ser una bona idea per superar la situació. O es fa alguna cosa o en quatre dies podrem dir allò de: Que déu us tinga en la glòria.

Un monument gegantí i exuberant, als fallers omple sempre d’esperança, tots en ell dipositen la confiança de tenir un any abundós i triomfant, ple de premis, de festa i benaurança. El treball de l’artista inclina la balança dels premis que aconsegueix la comissió, són creadors d’art efímer i d’il·lusió, també d’un ego que s’alimenta de la lloança, de sentir-se el més gran sense cap dissimulació. Per a tots dos, guanyar sense discussió, el premi primer per al seu monument, és la dèria que els alimenta constantment, somien tots els anys sense excepció tenir el premi gros de manera permanent. Però han canviat les coses en el present, una crisi ha atacat l’ofici de l’artista, que ha portat i això salta a la vista, a una caiguda dolorosa i persistent que pot acabar de manera no prevista.

129

De les causes podríem fer una llista que explicaria tot allò que ha causat mal, que als artistes d’una festa universal han deixat en pilotes, com un nudista que es passeja nu de manera natural.

L’epidèmia de la Covid fou fonamental per causar una forta i greu alteració en un gremi que entrà en depressió, un any sense tindre faena com cal fomentà una amagada desmoralització. Tancaren molts tallers en aquella ocasió, no tornaren a obrir després de la desfeta, i no calia ser un endeví ni un profeta per saber com acabaria la professió que des d’allò no ha estat refeta.

Però no ha estat aquesta l’única malifeta, la matèria primera els preus ha disparat, l’import dels monuments molt han pujat i a cap comissió han deixat satisfeta perquè més d’un maldecap han provocat. Una altra cosa que les falles s’han trobat ha estat la gran escassesa d’artistes, moltes comissions mal se les han vistes per contractar un artista ben format i no han plantat les falles previstes. Sense voler ser massa alarmistes volem ací denunciar la situació, un monument funerari per això en la falla, en memòria dels artistes, hem muntat per celebrar l’ocasió.

130

Als peus del monument, en un muntó, corones funeràries hem dipositat, a l’ego de l’artista una hem dedicat la resta per a la mort de la professió. Diguen glòria i passen fulla, pel finat.

Q u i n a

H ò s t i

a !

Q u i n a

H ò s t

i a !

2: Estar en la glòria. El nou govern municipal, com un angelet, ha pujat al cel.

iuen que estar en la glòria és estar molt a gust pels moments que s’estan vivint, per estar molt còmode en un lloc, ser molt feliç per una situació agradable... el que reflecteix la frase es pot aplicar a la política. Mireu, per exemple les darreres eleccions municipals a Gandia. Els resultats de les votacions han enviat, han fet que se sentiren en la glòria als qui han format el nou govern municipal.

Un àngel Querubí mana en l’escena per portar a la glòria de la corporació als que després, d’una manera obscena, pactaran per manar sense oposició. En acabar en Gandia una elecció, com ningú sol véncer per majoria, sempre se sol buscar una solució per poder governar sense mania. Dos partits que no es tenen simpatia, es troben en acabar les eleccions, el que guanya i el que ha quedat en minoria pacten per manar sense pressions.

Després d’un simulacre de negociacions i firmant un acord que ningú mira, munten un divertit parc d’atraccions on s’entra per seure en una cadira. Compromís, que havia baixat la tira, ha hagut de rebaixar la glòria un poc, dos regidors han fet que no accedira al repartiment que estava en joc. Els votants els han donat un toc, però ells, gent adorable i divina, com si res passara, actuen en bloc, dissimular és la seua doctrina. 131

Tenen una plàtica esquerrosa fina que sol quedar-se en un mer bla bla bla... que queda molt bé parlar aixina mentre l’autocrítica queda en segon pla. De frases buides el discurs redobla omplint-lo de tòpics de manera aleatòria, d’imatges vanes les xarxes repobla, pensant en la glòria, perden la memòria. El mercat de càrrecs té poca història, a l’aparador polític estan anunciats, no es solen donar de manera aleatòria i sí segons siguen els seus resultats. Un regidor, els assessors acostumats, dos regidors, potser alguna regidoria, tres regidors, millors càrrecs cantats, quatre regidors, ja volen mitja Gandia. Si el resultat no és el que es volia i algú, com ara Nahuel, queda eliminat, a Madrid com a diputat se l’envia i tot el món content i conformat. Més Gandia l’alcaldia li ha donat a Prieto, que la ciutat governarà, i el PSOE molt content ha quedat perquè de nou a la glòria anirà.

Un munt d’obres semblen haver blocat, del tren a Dénia ja es poden oblidar, el programa edificant ha estat abandonat, amb la CV60 ningú sap que pot passar. Q u i n a

H ò s t i

a !

Q u i n a

H ò s t

i a !

132

Un nou govern al seu gust muntarà per governar en un entorn complicat, el PP des de la generalitat procurarà que no li resulte fàcil el nou mandat.

EN la GLORIA. EXPLICACIO DE LA FALLA Mentre esperen que això puga canviar governaran a Gandia en precari, no sabem que podran planificar si no tenen ni la força d’un canari. En un món polític tan binari la glòria a la política fa mal, viure en ella potser sia un calvari en compte d’un estat excepcional. Però si ho mirem pel costat emocional, governar és com una coqueta de mel que a la glòria mengen de manera natural, els qui com un angelet han pujat al cel.

133

3: Caure en les cendres de la glòria. En l'infern de l'oblit.

om els àngels caiguts a les flames de l’avern, són aquelles formacions que ixen trasquilades de les eleccions. Durant quatre anys s’enfonsaran en les cendres de l’oblit, uns mentre fan oposició i maleeixen sols haver de fer això, altres perquè desapareixeran del mapa per no traure vots ni per a fer-la. Sols quan reste un any per als pròxims comicis, com Aus Fènix polítiques, tornaran a brollar de les cendres de l’oblit.

És el pastís municipal una temptadora llepolia, per això hi ha personal que vol el gustós regal que és governar Gandia. I tenen atacs de gelosia, com els d’un xiquet malcriat, quan diuen, sense mania, que qui no els votà aquell dia, el govern els ha furtat. Un tros de pastís li han donat al PP i no era prou bo, amaga un regal enverinat i després d’haver-lo provat li ha provocat una indigestió. Moragues no guanyà l’elecció i, per tant, no pot governar, els vots dolços que la població li regalà amb profusió per allò no van arribar.

134

Es van haver de reorganitzar. Al senyor Víctor Soler, pel sacrifici que va realitzar, a la taula de les Corts el van enviar nomenant-lo secretari primer.

Q u i n a

H ò s t i

a !

Q u i n a

H ò s t

i a !

135

Un regidor fugisser del Real Madrid fitxat, ha estat un regidor efímer. Com reserva no vol ser el càrrec ha abandonat. Vox també ha entrat amb un pobret regidor, la ultradreta ha parlat i al consistori ha enviat a un fidel servidor. Allà, com un fer voltor que carronya ha cercat, farà vida d’opositor i intentarà fer por des del lloc on l’han posat. La resta al cel no ha volat. A l’infern de la inanició a viure els han enviat. El dolç que els han donat no els ha semblat gens bo. En l’oblit i en l’abandó Més Gandia ha caigut, no van tenir cap guardó perquè no trencaren el cordó dels vots que hagueren calgut.

També s’han enfonsat al més profund de l’infern els que s’havien presentat i a l’ajuntament no han entrat i s’han cremat al foc etern. Q u i n a

H ò s t i

a !

Q u i n a

H ò s t

i a !

136

Ara és un ens desvalgut que a l’infern se n’ha anat, Alandete ha fet el mut i com un àngel caigut també ha estat oblidat.

EN la GLORIA. EXPLICACIO DE LA FALLA

A un fals paradís erm els envia el dimoni dels vots, a un obscur i sec avern, a un gèlid i llarg hivern els ha enviat a tots. S’ha quedat entre barrots l’UCIN, antic Ciutadans, sembla no tindre devots i Pascual Renoult, a trots, se n’ha anat on era abans. Està clar que no hi ha mans, llistes festes perquè sí no voten els ciutadans, les envien a l’etern descans perquè no els troben cap fi. Han agafat aquest camí Acción Civil de Gandia i la de España Viva cañí que ningú sap que fa ací, empentats per la ciutadania. Tots s’enfonsaren un dia en l’infern de l’oblit, a la glòria ningú els volia i sense cap tutoria en l’avern s’han pansit.

137

4: Fer més pena que glòria. Telmo, la Junta i les comissions, s'han cobert de glòria tots.

i germanor ni camaraderia ni comunió. En el món faller de Gandia, representat per l’altar de sant Telmo, darrerament, s’han repartit hòsties com pans de quilo. Entre la cíclica crisi provocada pel repartiment de palets i les pràctiques poc ètiques d’una de les comissions, s’ha provocat un merder que la veritat fa més pena que glòria.

Una guerra en Gandia ha començat on més d’un s’ha endut un munt de pals, el món faller amb problemes s’ha topat per les pràctiques d’algun grup de pardals. Per als fallers, el millor dels regals, és rebre al monument el primer guardó, i presumir d’ell amb maneres teatrals per ser, d’entre totes, la millor comissió. La batalla començà per una concessió: de manera maliciosa, un novell jurat va prendre una controvertida decisió, i al Prado, de premis va deixar pelat. En la plaça, en un ambient alterat, els del Prado començaren d’improvís a muntar un canyaret rebolicat protestant per un veredicte estantís. La guerra va començar sense matís, uns als altres s’acusaren de pirates, i movent-se entre l’amenaça i l’avís encetaren una lluita de bravates.

138

Uns deien que el jurat no complia les dades per justificar una sentència poc legal; uns altres de comportar-se com rates per no acceptar el que no estava mal.

Q u i n a

H ò s t i

a !

Q u i n a

H ò s t

i a !

A les xarxes, una batalla campal s’encetà sense cap concessió, i de sobte, un merder descomunal embrutà qualsevol trellat i raó. L’altar de sant Telmo posà en qüestió sense mesura, més d’un faller, i encara que més d’un demanà perdó, la disciplinària volia enviar-los al carrer. Al final el veredicte fou més lleuger, la Sellens innocent fou declarada, altres una multa per comportament arter i cap a dins han anat una altra vegada. Sant Telmo bendito, quina cagada, no funcionà el comitè de disciplina en no res ha quedat l’algarada i a tu t’han clavat una espina. I a més ara, com a una propina, el Prado un candidat presentarà, Joan Martí una candidatura afina per veure si el poder aconseguirà. En dos mil vint-i-cinc es veurà qui el poder faller aglutina, si el Prado al govern arribarà o sant Telmo en elles no patina. Després s’obrí una nova cortina, una falla, com a pràctica habitual, ingressava uns diners com a propina a través d’una comissió irreal. Una falla tingué una idea “genial”, la de la comissió de l’Escola Pia, la d’inventar-se un doble ideal, la falla Antiga Universitat de Gandia. 139

D’aquesta manera aconseguia accedir a més d’una subvenció, a pagar i cobrar per doble via o aconseguir una doble contribució. Quan algú va destapar la informació es muntà un debat fort i encès, a l’altar de sant Telmo la qüestió arribà, però ell no en sabia res. El Sant deia que era un malentès, que ell era músic i no advocat, que aquella comissió, fes el que fes, ni l’entenia ni l’hi entrava en el cap. San Telmo bendito, qui nyap, a l’Escola Pia l’han tirat al carrer, però a la justícia se n’ha anat i el que passarà ningú ho pot saber. Entre tot muntaren un fanguer, un mercat de notícies i opinions, on es llueix més d’un pregoner que parla i crida com un busca raons. A Sant Telmo diem unes oracions, com la que ací mostrem a continuació, una pregària que demana solucions per a una festa que causa admiració.

140

Tingueu sant Telmo un bon dia i passeu sense mania de qui us desitge mals de conseqüències fatals. A qui us cobreix de porqueria, vos, exemple de santeria, digueu-los que són anormals i fugiu de qüestions terrenals.

Q u i n a

H ò s t i

a !

Q u i n a

H ò s t

i a !

EN la GLORIA. EXPLICACIO DE LA FALLA

Sou el patró de l’aldea on la festa fallera conrea la germanor que amiga, encara que alguna intriga de gent amb molt mala idea faça mal a la panacea i deixe com una figa la fraternitat que castiga. De les males companyies fugiu hui i tots els dies. És bo per a la salut tota la vostra actitud. Us preguem sense ironies que ens deslliureu d’agonies. No sou un àngel caigut que no salva a qui s’ha perdut. Heu de salvar l’exercici de qui es queixa per vici. Doneu-los l’absolució a qui us demane perdó. Salveu-nos del malefici de qui plora per caprici. I salveu de l’aflicció a qui entre en depressió. Glòria a déu en les altures i a sant Telmo en les baixures. Passeu sense pena ni glòria en la vostra trajectòria. Davant de situacions dures, a les verdes i a les madures, sigueu com el Bobo de Còria que ix bé de qualsevol història.

141

5: No sentir pena ni glòria. És sublim anar al Limbe, o allà no fa ni fred ni calor?

és enllà del cel i de l’infern, diuen que hi ha un altre espai. Uns parlen del purgatori, on algunes persones passen el temps esperant pujar a la glòria, altres del limbe, on queden condemnats, per tota la vida eterna, innocents que han tingut temps ni de ser uns sants ni uns pecadors.

El Limbe és un parvulari on alguns solen anar a posar-se a jugar al malalt imaginari que és atès, d’ordinari, de manera irregular. Entra en ell, sense parar, un ambulatori normal, el malalt habitual, sols vol que el puguen curar; però això no sol passar, no és pràctica usual. Sembla un projecte virtual l’espai Roís de Corella, una obra que es farà vella abans que funcione normal. En un Limbe angelical estarà si no es rovella. El govern el té en capella que ací el PP no mana, i sols l’obrirà amb desgana com si l’haguera fet ella i no la Generalitat vella, quan li done la real gana.

Q u i n a

142

L’usuari sols demana ser atés allà com cal, però l’atenen molt mal no d’una manera humana. El metge en ella s’afana però falta personal. H ò s t i

a !

Q u i n a

H ò s t

i a !

Què és la sanitat usual? Moltes hores d’espera i el pacient que es desespera. És que la sanitat universal malgrat ser un sistema genial, quan no funciona, exaspera. En Gandia això genera més d’una situació injusta. En Beniopa és robusta la congestió que impera, un munt de llistes d’espera que al pacient el disgusta. El Centre de Corea s’ajusta a la situació general, de cap sol anar el personal per donar una atenció adusta, però també es desajusta per excés de pacient normal. El Centre de salut del Raval pareix un lloc invisible, amb cita prèvia és possible que allà atenguen com cal. Sembla un centre accidental on la salut és accessible. El que ja és impossible és el Centre de salut del Grau, és tancat amb pany i clau, d’una manera increïble, mig any i no és comprensible no ser atés sempre com plau.

143

A la fi, el malalt és esclau d’un Limbe on no hi ha eufòria, on sense pena ni glòria, en un lloc que no li complau, passa les hores com un babau esperant una atenció satisfactòria.

És com una vella glòria el clàssic malalt ordinari, un individu extraordinari que vol una atenció corpòria. Recitem en la seua memòria el romanç del malalt imaginari.

ROMANÇ DEL MALALT IMAGINARI. Un pobre home es queixava i ho feia sense raó, pensava que en cruel presó sense cap motiu estava. Dolors i patiments passava però era tot inventat. Era un malalt imaginat, un pacient malaltís i ansiós que des que era un xiquet melindrós sempre havia estat delicat. Patia malalties imaginades que l’omplien de problemes, per a ell tot eren penes fruit de moltes al·lucinades per descomptat inventades. Ell, qualsevol malaltia agafava sense mania, era un ser hipocondríac, un malalt molt maníac que mala salut patia.

144

La sanitat universal fou per a ell panacea, un lloc on sense perea seria atés com cal. A emprenyar el personal allà va anar cada dia, de tot i més ell patia i explicava amb passió els símptomes de l’afecció que pensava que tenia.

Q u i n a

H ò s t i

a !

Q u i n a

H ò s t

i a !

EN la GLORIA. EXPLICACIO DE LA FALLA

També s’automedicava, prenia paracetamol, per a la grip, frenadol, diazepam es tragava si el cap li ho demanava, i si la llista d’espera li alterava la mollera, un trankimazin prenia i quan per fi se l’atenia tornava a la seua fal·lera. No sent ni pena ni glòria el malalt imaginari, ell viu a dins d’un calvari de manera obligatòria, la sanitat no té memòria i en llargues llistes d’espera per veure si algú l’opera es veurà allà atrapat. Serà un malalt desesperat el que imaginari era. 145

6: Cobrir-se de glòria. Vol anar directe a la glòria el govern municipal amb un turisme d'anar per casa per a bé o per a mal.

oca governar. Toca cobrir-se de glòria per a bé o per a mal. El dia a dia de la política potser siga el que menys agrada als polítics. Quin avorriment fer coses que et poden fer pujar al seté cel de la glòria o et poden enviar a l’infern del descrèdit. És el que passa amb el turisme.

Una crisi molt dolenta tot el món ha dominat, pelats a tots ha deixat i encara no està contenta, de manera virulenta encara més ens ha atacat. Però a tots no ha afectat. El plenari municipal, de manera general, el sou de tots s’ha apujat. Ells la crisi han torejat amb una decisió comunal. Mentrestant, com és habitual, prenen altres decisions per a buscar solucions per algun problema puntual, i ací ja no és molt normal la unanimitat en les votacions. Al turisme hi ha accions com la de la zona morada, que ha estat contestada, entre altres qüestions, per veïns que en peatons s’han convertit per la jugada.

Q u i n a

H ò s t i

a !

146

En la zona ara marcada tots busquen com aparcar, els que van a treballar, qui té allà l’empresa ubicada, qui vol fer una passejada i qui sols vol descansar. Q u i n a

H ò s t

i a !

També volen elevar les altures dels hotels, els volen pujar als cels pels clients augmentar i així poder al món contar que tenim un turisme excels. O igual amb els gratacels combaten el canvi climàtic, si apugen l’altura de l’àtic al sol li posaran vels, i caminar sota els cels ja no serà tan dramàtic. Seguirà sent problemàtic el soroll turístic ambiental, al resident li senta mal un xumbaxumba erràtic que els resulta antipàtic i per al seu timpà és fatal. El xiringuito estival genera aquest soroll, un so que pot tornar foll a qui escolta el musical que de manera poc casual fan sonar en pla bocamoll. Amb un turisme moll, de passeig, pipes i sol, Gandia no alça el vol. El turisme escamparà el poll que si no es rega a doll no atraurà qui es vol.

147

Per recuperar el control la ruta dels Borja crearen, i amb ella tots esperaren que el turisme que no vol sol, vinguera, a pas de caragol, i la seua forma canviaren.

Sota els Borja es refugiaren. La Fira Borgiana a Nadal muntaren per al personal. La seua memòria, veneraren, volien que els Borja generaren un turisme diferencial. El turisme de festival és una altra novetat, a un recinte tancat, enmig de qualsevol eral, munten un concert brutal per al qui és aficionat. Però si allà està engabiat el negoci el fa qui ho munta. Perquè aquella marabunta al recinte se’ls haurà deixat. El que diuen que a la ciutat ha gastat, això ho desmunta. De manera conjunta, Falles i Setmana santa, són turístiques a manta. L’interés pel turisme les ajunta, encara que la pregunta és si la influència és tanta.

O sols ve, repetidor, per a rostir-se en l’arena i no li paga la pena veure una fallera major o un penitent patidor i sols busca una pell morena. Q u i n a

H ò s t i

a !

Q u i n a

H ò s t

i a !

148

A l’ajuntament li encanta cremar una falla a la tardor, com si això fora el millor pel turista que es decanta per veure passar una anda o per un espectacle cremador.

EN la GLORIA. EXPLICACIO DE LA FALLA

El polític no es refrena i pel turisme promocionar a mil fires solen anar. Diuen que van per faena, però de manera amena fan turisme sense pagar. Abans solien participar en la FITUR i poc més, ara se’n van, endemés, a mil fires per propagar que a Gandia ha d’arribar un turisme compromés. Igual viatgen a Londres que a Itàlia, Berlín o París, sempre amb el compromís de complir amb les ordres de buscar sota les pedres al turista que és remís. Però cal fer cas omís del que l’ajuntament canta, de gent, en viatja tanta, que cap regidor indecís voreu que siga remís en fer un viatge o quaranta. La pregunta que espanta és si aniran a la glòria, si enmig de tanta eufòria, donar-se bombo els encanta, el rotllo del turisme no aguanta i se’ls acaba la història.

149

l gust pel menjar va per barris. Cada persona és un món i a l’hora de tastar qualsevol plat cadascú té els seus gustos i manies. A alguns un plat els sabrà a glòria i a altres el mateix els farà gust de merda pudenta. I en el món de la política ja ni us ho conte.

7: Fa gust de glòria. La política estatal té més d'un comensal. Cadascú menja plats al seu gust encara que els donen més d'un disgust. La política no enganya, allò que tot el món veu sempre hi ha qui no s’ho creu. Com en una tela d’aranya el poder atrapa a tot déu. Per això a ningú l’estranya si ens venen una castanya com un aliment sense preu. Cadascú un bon plat féu segons el gust personal, i digué amb un crit viral, el millor plat és el meu. En una elecció general el ciutadà trià el seu, i aconseguí el trofeu el més tastat al final. Feu un plat poc actual amb un sabor decadent per poder ser president el Feijoo a escala nacional. El va aprovar molta gent, i aquell sabor ancestral d’un gust molt habitual el votà massivament

Q u i n a

H ò s t i

a !

150

Però un problema evident el plat pepero patia, sols un altre plat podia lligar-lo al menú president. L’ensalada Vox repel·lia, per un sabor repel·lent, i el vot d’un munt de gent li va prendre la majoria. Q u i n a

H ò s t

i a !

El segon plat, un bon dia, el premi gros s’emportà, amb una recepta embolicà va guanyar el que volia. El menú que presentà era tota una virgueria, una mescla que aconseguia sabors que ningú pensà. Així que anem al gra: és Sánchez el president, del govern actualment, la cosa estava cantà. Per treballar de calent pel poder, es desviurà, per això necessitarà més braços constantment. Mesclar, de manera evident, botifarres a la catalana amb la paella valenciana i un marmitako basc potent, o és una mescla poc sana o un menú molt pertinent per governar tranquil·lament de manera molt ufana. Les faves a la catalana li demanen amnistiar, i per poder això cuinar un cuiner suís s’afana pel plat poder elaborar. Aquella cuina arcana el camí de Sanchez aplana per poder tranquil governar,

151

El menú que va presentar a ell li feia gust de glòria, però espai amb tanta eufòria perquè tot podria canviar. Que d’una manera notòria, es podria indigestar, si les faves no poden amnistiar el menú passarà a la història.

8: Un himne fInal a la glòria per acabar aquesta història.

En arribar al final un cant de goig és el que cal. Un any més l’explicació del monument ha pujat a la glòria. Glòria, glòria, al·leluia! Glòria, glòria, al·leluia! Glòria, glòria, al·leluia! i un cremaet en l’esmorzar! Que arribe a la glòria eterna aquesta humil explicació. Si per ella algú es consterna serà per alguna raó. Si a algú li pica que es rasque com diu una vella cançó. Glòria, glòria, al·leluia! Glòria, glòria, al·leluia! Glòria, glòria, al·leluia! i paella en el dinar! Que sense pena ni glòria no passe l’explicació. La sàtira fa gust de glòria a qui és un criticó. I potser sentir-se una escòria a qui critiquen de debò. Glòria, glòria, al·leluia! Glòria, glòria, al·leluia! Glòria, glòria, al·leluia! i un pastís per berenar! En les cendres de la glòria acabarà tot açò. Una flama inflamatòria la cremarà amb raó i haurà pujat a la glòria amb el fum de la combustió.

Q u i n a

H ò s t i

a !

Q u i n a

152

Glòria, glòria, al·leluia! Glòria, glòria, al·leluia! Glòria, glòria, al·leluia! i una xulla per a sopar! H ò s t

i a !

153

Falla FALLA INFANTIL INFANTIL ARTISTA: JUAN CARLOS DÍAZ LEMA: LA MASCOTA IDEAL

FALLA

Sant Nicolau Mosquit 154

icolau

osquit

Sn M a n t

155

FALLA INFANTIL

CRÍTICA: JOSEP ENRIC GONGA IL.LUSTRACIONS: TEO BRUNET

ormen part de la vida d’un munt de famílies. Les mascotes. Quina casa no té entre els membres familiars un gat, un gos, algun ocell, un peix? Un munt d’animalets que acaben sent tan estimats com els seus membres humans.

EXPLICACIÓ

156

Anna, no n’havia tingut mai cap. Els seus pares, després que els insistira una vegada i una altra, s’havien compromés a comprar-li’n una. Això sí, hauria de ser ella qui decidira quin tipus de mascota triava. I la xiqueta es va veure, de sobte, plena de dubtes sobre quin animalet voldria...

Q u i n a

H ò s t i

a !

Q u i n a

H ò s t

i a !

Anna tenia una estranya capacitat, la de somiar cada dia i recordar després tot allò que havia somiat. Així que...

Cada dia ella pensava quin animalet voldria, i així amb ell somiaria per a veure com li anava. A poc a poc s’adormia i es posava a somiar el que acabava de pensar, això feia cada dia.

157

l primer animalet amb què va decidir somiar va ser un gat. La seua veïna, la tia Marieta en tenia un, un animal gros i mandrós que es passava les hores estirat al balcó prenent el sol o llepant-se la pell amb delectació. En somiaria un per si la convencia i l’acceptava. Va veure un gat amb botes com el del conte famós, un animal poderós amb un calçat a les potes.

158

També tenia una espasa per a caçar ratolins, era ídol d’altres felins però mai parava en casa.

Q u i n a

H ò s t i

a !

Q u i n a

H ò s t

i a !

Aquell gat no li agradava, per a un conte bé estava, però un gat que botes calçava en sa casa no li quadrava. Una gateta presumida a continuació va somiar, l’animalet es va presentar lluint un llaç fet a mida. La gata li va encantar però de sobte va maular i movent la cua sense parar a veure món se’n va anar. Va recórrer la comarca del Mondúver a la Safor, mostrant a Anna el millor corren, caminant i en barca.

159

Quan Anna va despertar estava molt cansada, amb tanta visita guiada no havia pogut descansar.

nna no va quedar molt contenta amb l’experiència de la gateta presumida. Per a la nit següent va decidir que somiaria amb un gos. Sempre li havia cridat l’atenció la gran varietat de gossets que es creuaven amb ella pel carrer, així que a l’hora de triar-ne un havia de fer-ho amb molta cura perquè no fora com els altres.

En quant els ulls va tancar un fox terrier va arribar, de seguida va lladrar i a la xiqueta va saludar.

160

Hello, how are you? De sobte el gos va soltar. Anna muda es va quedar, sabia el gos anglés parlar?

Q u i n a

H ò s t i

a !

Q u i n a

H ò s t

i a !

Bonjour, comment allez-vous. També sabia francés! Aquell gos l’havia sorprés i a més l’havia entés! Hallo, wie geht es dir. En alemany ho sabia dir! Ciao, come stai. I també en italià, que guai!

Com Anna res contestà, el Fox Terrier li soltà: Hola Anna, com va? en perfecte valencià. Allò molt li va agradar, pel món podia viatjar amb un gos per interpretar tot el que volguera expressar.

161

De cop i volta va despertar una miqueta espantada, pel gos poliglota agitada, del somni es va acomiadar.

ampoc la satisfeia el fox terrier. Un gos que parlava. De segur que venien a furtar-li’l per emportar-se’l a exhibir-lo en un circ o en alguna televisió. Quin mareig, això de triar una mascota, va pensar. I un peix, per què no un peix?

Només els ulls va tancar va veure una nit estelada, una foscor decorada que de seguida la va encisar. Hi havia estels i planetes, asteroides i meteorits, estels fugaços florits, satèl·lits diminuts i cometes. De darrere l’Estel Polar aparegué un cos rar, una lluna crepuscular la venia a visitar. Era un peix lluna brillant que els planetes envoltava, semblava que un buscava per anar-lo acompanyant. Es posà en òrbita amb ella, volia ser la seua lluna i donà voltes, més d’una, com si fos una anella. Aquell peix llunàtic a Anna no li agradava, una lluna que girava no era un animalet pràctic.

Q u i n a

H ò s t i

a !

162

I on trobaria un aquari que fos un sistema solar? Això la va fer despertar i oblidar aquell desvari. Q u i n a

H ò s t

i a !

nna cada vegada estava més desconcertada. Mai haguera pensat que triar una mascota fora així de difícil. Va alçar la vista i en contemplar els núvols va pensar en un ocell que li alegrés la vida.

Somiaria a la nit amb un ocell preciós, d’un cantar contagiós, sempre alegre i desvanit. Era un somni ennuvolat, ple de núvols de cotó-en-pèl, borreguets que omplien el cel com un blanc i nombrós ramat. Entre ells es va presentar però no era un bell ocell, era un unicorn molt bell que entre núvols va trotar. Anna en ell va muntar, sobre l’arc iris va cavalcar, en somnis la va portar per un cel crepuscular.

163

erò aquella tampoc podia ser la mascota que buscava. En quina tenda de mascotes, en quina associació protectora d’animals anava a trobar un unicorn? Un animal imaginari que sols existia en la seua imaginació?

Un peix, un peix real, no una lluna volandera, una gata viatgera, o un unicorn irreal. En posar-se a somiar va veure un sortidor, un xorro molt colpidor sobre la cara de la mar. Aparegué una balena que fent salts d’alegria li preguntà si volia pujar a la seua esquena. Damunt d’ella va viatjar per mars i per oceans, visità estuaris llunyans i illes sense habitar.

164

Conegué polps i dofins, tonyines molt viatgeres, taurons de dents en fileres i altres peixets jugarrins.

Q u i n a

H ò s t i

a !

Q u i n a

H ò s t

i a !

165

erò com cada nit, com sempre, Anna descobria que els somnis que tenia cada vegada eren més difícils de complir-los en la realitat. I la cosa no tenia pinta d’acabar.

La nit següent va somiar amb un músic particular, un os que sabia tocar música sense parar. Un monocicle muntava com si d’un circ fos artista, i es movia per la pista mentre una guitarra tocava. En un vehicle d’una roda el gran os músic anava, sense parar ell cantava en una posició poc còmoda. Com un cantant famós l’os equilibrista actuava, als seus fans saludava mentre corria ufanós.

166

Anna es va despertar amb el cap com un tabal, tampoc a aquell animal el podria adoptar.

Q u i n a

H ò s t i

a !

Q u i n a

H ò s t

i a !

n os cantor, quin animal i quina animalada pensar en adoptar-lo. Estava cansada i una miqueta deprimida. Aquella nit va tancar els ulls sense pensar amb quin animal somiaria, Entrà en un somni pregon, en cap animalet somiava, la son d’ella s’apropiava sense deixar-la ni un segon. Va ser un so molt sobtat, el cant alegre d’un ocell el va traure de cop d’ell i la retornà a la realitat.

L’ocell que la despertava de dins d’un rellotge eixia, era un Cuco que volia veure si l’espavilava. Quan obrí els ulls al llit s’adonà que estava somiant, un rellotge de Cuco gegant mai no havia posseït. Una mascota mecànica de les hores, anunciadora, li cantaria a cada hora sense cap necessitat botànica. Ni menjava ni bevia, alpiste no consumia, donant-li corda cada dia aquella mascota viuria.

167

I així fou com Anna la somiadora va decidir quina mascota volia. Només despertar del darrer somni va anar amb els seus pares a comprar el rellotge de Cuco que l’acompanyaria una bona temporada. I conte contat, conte acabat, qui no s’alce té el cul foradat.

H ò s t i a ! Q u i n A

MICROCONTES INFANTILS MICROCONTES INFANTILS

Q u i n a H ò s t i a !

Q u i n a H ò s t 168

i a !

quests contes porten als nens a viatges màgics i els ensenyen valors com l’amistat, la imaginació i l’aventura a través de les seues mascotes imaginàries.

Teo Brunet i els nostres menudets artistes

El Gatsimpatet i el món de les Lletres Màgiques

n un racó especial de la biblioteca, Martí va trobar una mascota única anomenada Gatsimpatet. Aquest gat podia saltar a les pàgines dels llibres i portar-los a viure les històries. Junts, van viatjar a un món ple de lletres màgiques i van viure aventures emocionants amb personatges dels llibres.

La Tortuga de les cançons encantades

lex va descobrir una tortuga màgica anomenada Melòdia. Quan Melòdia cantava, les seues cançons feien que tothom es sentís feliç. Van emprendre un viatge a través de terres encantades, portant la música a tots els racons i fent nous amics amb les seves melodies

169

El Conill explorador i la Il.lusió inFInita

aura va tenir un conill anomenat Viator que podia explorar mons imaginaris. Junts, van viure aventures a terres llunyanes, van volar amb dracs i van viatjar a l’infinit de l’espai, descobrint nous mons i secrets inexplorats.

170

L'Ós dels desitjos i la gemma màgica Eric va fer amistat amb un osset de peluix anomenat Desideri. Aquest osset portava una petita gemma que podia fer realitat els desitjos. Van viure emocionants aventures mentre feien servir la gemma per a ajudar altres animals i persones.

MICROCONTES INFANTILS

El Peix màgic i l'Atlàntida amagada

a Maria va descobrir un peix màgic anomenat Marinet. Aquest peix podia canviar la seua forma i adaptar-se a l’entorn marí. Junts, van explorar l’Atlàntida, una ciutat subaquàtica amagada plenes de tresors i criatures fascinants

El gat astronauta i la lluna encantada

iquel va tenir un gat astronauta anomenat Gatàs que somiava en viatjar a la Lluna. Un dia, van construir una nau espacial casolana i van fer realitat el somni del Gatàs. Van explorar la lluna i van jugar amb les criatures extraterrestres.

171

L'ocellet colorit i el bosc de les pintures vivents

aia va fer amistat amb un ocellet anomenat Pintor que podia canviar el seu plomatge de colors. Junts, van aventurar-se al Bosc de les Pintures, on totes les plantes i animals podien canviar de colors i cobrir-se de pintures màgiques. Van ajudar a les criatures del bosc a trobar els seus colors perduts.

172

L'Elefant Màgic i la Terra de les Endevinalles Oliver va trobar un elefant anomenat Enigma que podia resoldre endevinalles misterioses. Van viatjar a la Terra de les Endevinalles, on van ajudar els habitants a resoldre encertants i misteris fascinants.

MICROCONTES INFANTILS

La Papallona ballarina i el regne de les danses encantades

a Júlia va descobrir una papallona anomenada Ballarina que podia ballar amb les seues ales. Van explorar el Regne de les Danses, on totes les criatures ballaven amb ales lleugeres i alegres. Van aprendre l’art de la dansa i van ajudar la regió a recuperar el seu ritme.

El Dracal i la Terra dels Somnis arla va fer amistat amb un drac anomenat Dracal, que podia fer realitat els somnis. Van viatjar a la Terra dels Somnis, on tots els somnis prenien vida. Van ajudar els habitants a perseguir els seus somnis i a créixer com a persones.

173

174

20 24

FALLA

Sant Nicolau Mosquit

Fallelrs i falleres Fallers i falleres La nostra falla La nostra falla 175

H ò s t i a ! Q u i n A 176

President President

amón Vilaplana Mas President 2024

icolau

osquit

Sn M a n t

177

H ò s t i a ! Q u i n A

Reina Reina de falla de la la falla

irant la teua emoció el cor se’m fa cançó doncs tu vius eixa il·lusió com un gran sol rodó.

178

A tota la població causaràs admiració doncs eres llum i color, doncs eres tota il·lusió.

ida Corella Gascón Reina de la Falla 2024

icolau

osquit

Sn M a n t

179

H ò s t i a ! Q u i n A

Reina Reina DEL FOC deL FOC

larors! És de llum cernuda la pluja a l’ànima.

180

Crit la cendra il·luminada, la pols encesa, la cendra, la pols desperta i en vol, amunt, i al límit del vol, cendra d’una vida.

lena Serena Martínez Reina del Foc 2024

icolau

osquit

Sn M a n t

181

H ò s t i a ! Q u i n A

Reina Reina DE LA FESTA DE LA FESTA

l’albada seràs, rialla juganera, al fons d’un bosc fidel estel de la nit.

182

Foc al meu cor, tu seràs, desig, anhel i bondat, bressol de la nostra falla.

arolina Vilaplana Mas Reina de la Festa 2024

icolau

osquit

Sn M a n t

183

H ò s t i a ! Q u i n A

Reina DE Reina DE LA POESIA LA POESIA

om l’últim raig de llum, oblidant el passat, mirant el futur, escrivint aquests mots només per tu.

184

Temptadores paraules el meu cor em dicta, unint sentiments, melodies i cançons en somnis desitjats.

enny Muñoz Carmona Reina de la Poesia 2024

icolau

osquit

Sn M a n t

185

H ò s t i a ! Q u i n A

Reina Reina L ART dE DE L ART

a tendresa del teu mirar i el teu somriure delicat la vida en les teues mans de sobte ressorgirà.

186

Com els ninots de la falla en mans de l’artista faller en tu renaix la festa en la força del teu voler.

aira Martínez Moncho Reina de l’Art 2024

icolau

osquit

Sn M a n t

187

H ò s t i a ! Q u i n A 188

President President INFANTIL INFANTIL

ric Peiró Calabria President Infantil 2024

icolau

osquit

Sn M a n t

189

H ò s t i a ! Q u i n A

REINA Reina INFANTIL INFANTIL de la falla DE LA FALLA

egina de la infantesa, amb mirada d’angelet, enamores amb ta bellesa, eres tota un bombonet.

190

Representes l’elegància i saber estar, i ens tens a tots convençuts, que en la falla els més menuts et faran reverències en passar.

lba Gregori Peiró Reina de la Falla Infantil 2024

icolau

osquit

Sn M a n t

191

H ò s t i a ! Q u i n A

REINA Reina INFANTIL INFANTIL deL FOC DEL FOC

alor, color, puresa… Tornar a començar a viure la innocència amb ganes de somiar.

192

La teua mà, foc encendrà neteja així, el món del mal porta a la festa, claror i pau sospir tranquil del teu mirar.

erea Ferrer Martínez Reina del Foc Infantil 2024

icolau

osquit

Sn M a n t

193

H ò s t i a ! Q u i n A

REINA Reina INFANTIL INFANTIL de LA FESTA DE LA FESTA

eràs la bella musa, de tot allò que emane festa, doncs de la primavera ets la brisa fresca, de la música, la simfonia.

194

Captiva d’eixe tresor, des de l’inici de ta vida, amb tal honor escollida reineta de la festa eterna, que mai mor.

nna Cabrera Sanchis Reina de la Festa Infantil 2024

icolau

osquit

Sn M a n t

195

H ò s t i a ! Q u i n A

REINA Reina INFANTIL INFANTIL DE LA POESIA DE LA POESIA

i, no! No em digueu que no durarà aquesta alegria! Sol i sol i per a sempre sol al fons de la memòria! Alegria viva en mi, per a sempreviva, viva com el llumeneret blau de la rondalla més llunya.

196

Ai, no! No em digueu que no durarà aquesta alegria!

arla Fuster Martínez Reina de la Poesia Infantil 2024

icolau

osquit

Sn M a n t

197

icolau

osquit

Sn M a n t

198

lex Cabrera Sanchis

Fillotet Fillotet

icolau

osquit

Sn M a n t

ric Muñoz García

199

Fillotet Fillotet

H ò s t i a ! Q u i n A

FALLERES FALLERES MAJORS MAJORS DE GANDIA DE GANDIA

eguint-vos el pas catifes escampen per rendir-vos pleitesia merescuda; en vostres setials els fallers us seuen omplint de glòria vostra presència pura.

Amb setí i fil d’or queda brodada vostra història que ja per sempre romandrà, i plena de records i vivències, perdurarà.

200

arta Lozano Pérez Fallera Major de Gandia 2024

aniela Serralta Miñana Fallera Major Infantil de Gandia 2024

201

Q u i n A

H ò s t i a !

CARRECS CARRECS President : Ramón Vilaplana Mas Vicepresident: Jorge Peiró Vilaplana Secretària:

Isabel Vilaplana Ripoll

Tresorera :

Carolina Vilaplana Mas

Delegat de Festes: Delegació:

José Luis Ferrer Martínez Javier Peiró Vilaplana David Cabrera Cardona Rafael Peiró Vilaplana David Gregori Peiró Juan José Campos García

Lotera: Liliana Frasquet Martí Delegada de cavalcada: Andrea Peiró Bonet Delegat de monuments: Teo Brunet Ferrándiz Delegat de llibret: Delegació:

Hugo Salvador Frasquet Esther Ferrándiz Camino Teo Brunet Ferrándiz Ángela Moreno Llorca

Delegada artística: Delegació:

Jennifer Muñoz Carmona Isabel Vilaplana Ripoll

Delegada de jocs:

Marian Martínez Brunet

Delegats xarxes socials: Andrea Peiró Bonet Andrea Rivero Sabater Selene Peiró Rodríguez

202

Delegat de curtmetratge: Hugo Salvador Frasquet Delegació: Esther Ferrándiz Camino

Q u i n a

H ò s t i

a !

Q u i n a

H ò s t

i a !

Delegat de putxero: Antonio Pacheco Gallardo Delegació: Jorge Peiró Vilaplana Salvador Gregori Murillo Borja Alberola Todolí Sabrina Pérez Sanchis Membres de l’assemblea Federació Falles: Ramón Vilaplana Mas Jose Luis Ferrer Martí Jorge Peiró Vilaplana Membre de Junta de Govern F.F. : Ramón Vilaplana Mas Membre de la Junta de Districte: Sabrina Pérez Sanchis

executiva Executiva Ramón Vilaplana Mas Javier Peiró Vilaplana Carolina Vilaplana Mas José Luís Ferrer Martí Teo Brunet Ferrándiz Isabel Vilaplana Ripoll Liliana Frasquet Martí Sabrina Pérez Sanchis Jennifer Muñoz Carmona Antonio Pacheco Gallardo Jorge Peiró Vilaplana Salvador Gregori Murillo Monica Richart Pérez 203

Q u i n A

H ò s t i a !

INFANTILS INFANTILS

204

Àlex Cabrera Sanchis Ailime Bono Piqué Alba Gregori Peiró Anna Cabrera Sanchis Ares del Rosario Ferri Atzahara Chorro Alcázar Biel Alberola Pérez Carla Fuster Martínez David Peris Martí Eric Muñoz García Eric Peiró Calabria Ester Alemany Talens Fabiola Monserrat López Villalva Héctor Gallardo Muñoz Jordi Ferrer Pérez Kaherine B. Galeano López Laia Brunet Moreno Mar Alemany Talens Marina Aparisi Moreno Marc Llamera Bixquert Martín Canet Peiró Martina Sanchis Notario Matias Aguzzi Corella Meritxell Chorro Alcázar Nerea Ferrer Martínez Oliver del Rosario Ferri Olivia Aguzzi Corella Pau Peiró Tarrazona Quique Alberola Pérez Rubén Gregori Moreno Stela Aitana Galeano López Toni Pacheco Vilaplana Vega Peiró Tarrazona

Q u i n a

H ò s t i

a !

Q u i n a

H ò s t

i a !

MAJORS MAJORS Liliana Frasquet Martí Liliana Requena Pellicer Lucía Campos Costumero Luna Martínez Serrano Manuel A. del Rosario Salazar Marc Aparisi Moreno Marian Martínez Brunet Marta Calabria Herranz Marta Moragues Blasco Maria Pérez Pérez Maria Roig Castillo Maria Dolores Sanchis Bañuls Maximiliano Aguzzi Merce Valls Campos Mercedes Campos Gómez Miguel Ibáñez Ureña Mila Moreno LLorca Miquel Roig Pellicer Mónica Pérez Bisquert Mónica Richart Pérez Nuria Piqué Colomo Pablo Peiró Serena Rafael Ferrándiz Castro Rafael Peiró Vilaplana Rafael Seguí Pastor Ramón Brunet Sanlorenzo Ramón Rivero Clemente Ramón Vilaplana Mas Raquel Martí Moncho Rosa M. Costumero Gil Rubén Eduardo García García Rubén Gregori Pascual Rubén Muñoz Mateu Sabrina Pérez Sanchis Salvador Cano Sanfelix Salvador Gregori Morillo Sandra Peiró Vilaplana Sara García Cano Sebastián Castelló Herrero Selene Peiró Rodríguez Silvana Sabater Jiménez Stela Mari López Villalva Sonia Talens Asensio Teo Brunet Ferrándiz Teresa Jiménez Calero Verónica Alcázar Nicolás Vicente Fuster Alfonso Zaira Martínez Moncho

205

Aida Corella Gascón Ainoa Peiró Perelló Alejandra Ripoll Moncho Alejandra Vilaplana Ripoll Alexandra Pérez Calabria Amalia Ferrándiz Castro Andrea Peiró Bonet Andrea Rivero Sabater Andrés Requena González Andrés Requena Pellicer Ángela Ferrer Catalá Ángela Moreno Llorca Antonio Bermejo García Antonio Gallardo Alcudia Antonio Pacheco Gallardo Beatriz Castelló Sanfélix Borja Alberola Todolí Carme Roig Castillo Carolina Vilaplana Mas Celso Luis Galeano Vargas Charo Sanfélix Iznardo Cristian Peiró Serena Cristina Ferri Bañuls Daniel Chorro Franke David Cabrera Cardona David del Rosario Jiménez David Gregori Peiró David Peris Fernández David Yuste Richart Eduardo Alemany Vicens Elena Serena Martínez Ernesto Llamera Camacho Esther Ferrándiz Camino Gemma del Rosario Jiménez Helena Tro Sigalat Hugo Salvador Frasquet Inma Castillo Martí Irina Chaveli Martínez Isabel Vilaplana Ripoll Jacqueline Gascón Grau Javier Peiró Vilaplana Jennifer Muñoz Carmona Joan Campillo Melià Jordi Ferrer Juan Jordi Palonés Morant Jorge Peiró Vilaplana Jose Luis Ferrer Martí José Vicente Aparisi Sebastià Juan José Campos García

206

20 24

FALLA

Sant Nicolau Mosquit

Des d’ací i amb aquestes paraules, l’Associació Falla Sant Nicolau Mosquit vol agrair la col·laboració desinteressada dels autors i autores que ens han dedicat un temps de reflexió i escriptura per tal de fer-nos aplegar els seus escrits. Als il·lustradors i dissenyadors pel seu temps. A les empreses, per la seua valuosa col·laboració en la realització d’aquest llibret. A tots i totes, moltíssimes gràcies.

GALERIA GALERIA COMERCIAL COMERCIAL 207

208

Q u i n A

H ò s t i a !

209

210

Q u i n A

H ò s t i a !

IMAGINA’T

un banc que porta 140 anys compromés amb el seu entorn A Caixa Ontinyent portem 140 anys compromesos amb el medi ambient i amb el progrés territorial del nostre entorn. Finançant a famílies, empreses i negocis. Construint i gestionant centres socials, de salut i d'atenció a persones amb altres capacitats. I tot amb un únic objectiu, que el nostre entorn continue sent un gran lloc on viure.

211

212

Q u i n A

H ò s t i a !

213

214

Q u i n A

H ò s t i a !

215

216

Q u i n A

H ò s t i a !

217

218

Q u i n A

H ò s t i a !

219

220

221

222

223

224

225

226

227

228

229

230

231

232

233

234

235

236

237

238

239

240

241

242

243

244

245