Llibret Falla Villarrobledo d'Aldaia 2023

FALLA FALLA

El llibre ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià de l’any 2023

Versió Digital:

Portada i Maquetació:

LLETRESFALLERES2023

El present llibret particia als Premisde

Dipòsit Legal: V-410 2023

Autor: Manuel Fernández i Sevilla

Edició:

FALLA FALLA

ALDAIA-BARRIDELCRIST

Col·laboren:

José Tena i Tejado

Lucía Fernández i Sevilla

Anaïs Ruiz i Pérez

Estefanía Venegas i Merlos

Ana Hernández i Merino

Carla López i Rodríguez

Pascual Carrasco i Moya

SUMARI

02-Edita

03-ELOGI DE LA BOGERIA

46-Comiat Representants Infantils 2020-2022

47-Comiat Representants Majors 2020-2022

48-Comissió Masculina Infantil

FALLA FALLA

49-Cort d’Honor Infantil

50-Les bogeries de Celia

52-Fallera Major Infantil 2023

54-Falla Infantil

58-Proclamació

60-Presentació

62-1er Premi Creus de maig

63-1er Premi Betlems

64-Recompenses Infantils

65-Recompenses Majors

66-Bunyols d’Or amb fulles de llorer i brillants

68-Les bogeries de Javier

70-President 2023

ELOGI DE LA BOGERIA

03-Explicació de la portada.

04-Introducció.

08-Joana, la Boja?

12-La diferència no ens fa bojos.

16-La bogeria en l’art. La bogeria de l’art.

24-Una falla de bojos

28-La bogeria del futur. El metavers.

32-La Nau dels bojos.

40-Elogi de la bogeria

44-Epíleg

72-Junta Directiva

73-Junta Local Fallera

74-Comissió Masculina

75-Cort d’Honor

76-Les bogeries de Melania

78-Fallera Major 2023

80-Falla Gran

84-Socis

85-Sòcies

86-Programa de festes

88-Setmana Fallera

90-Fototeca 2022

No podem ocultar que, quan vam saber la temàtica d’aquest llibre, i sent fanàtics de llibrets i de la literatura... ens vam tornar bojos. I és que la bogeria és excitant, i necessària, una vida entenimentada i plana en tot moment seria molt avorrida.

Si férem una enquesta i preguntàrem per bogeria, la gent respondria: com Juana. En efecte, és la personificació espanyola de la bogeria, la nostra “boja d’Espanya”. Era impossible no retratar-la en la portada d’aquest magnífic llibre.

Hem dibuixat a Juana, amb trets molt polièdrics, una mica “mal feta”, enamorada, amb gest seré, fins i tot somrient i coqueta. Però en aquest llibre no elogiem la serenitat, tot el contrari. Per tant, i com creiem que tots i totes tenim el nostre costat pertorbat, sobre aquest rostre ferm hem

dibuixat ratlles, cercles, esborradures... Perquè ella està boja, boja d’amor i de gelosia, boja perquè la van tornar boja, pobreta. D’aquesta manera, aconseguim un doble impacte: el color i la ruptura amb tot intent de portada “normalitzada”.

També, d’aquesta manera, la persona que sosté el llibret, pot veure dues Juanes, la serena i la boja, i triar la que més li agrada.

Gràcies Villarrobledo, és un pas gegant. Gràcies Manu, per la teua confiança en nosaltres, el grandíssim treball fet i per l’aposta per la cultura de llibret de falla.

InTRODUCCIOÓ , InTRODUCCIOÓ Ó , Ó

la Bogeria]

Que diguen el que vulguen de mi! Ja sé que m’ataquen fins i tot els més bojos. Però aclarim que, sense la meua ajuda, l’alegria seria un plaer desconegut per als déus i els éssers humans. O potser algun de vostés s’atreviria a negar que des que vaig arribar, l’alegria brilla en els seus rostres com el sol de migdia? Les cares de pena i de meditació han cedit davant les rialles que ressonen per tot el saló. La felicitat corre pertot arreu: la meua influència és innegable.”

Així comença l’obra d’Erasme de Rotterdam que dona nom al nostre Llibret 2023. En ella, Erasme, per boca de la Bogeria, analitza tots els trets de la societat en to irònic, enaltint les seues virtuts –les de la Bogeria– i analitzant a la societat: des del naixement a la vellesa, i en qualsevol estrat social. Una obra escrita en el segle XVI, en una època de profunds canvis socials, que perfectament podria ser adaptada als nostres temps. S’emmarca en un context històric entre la fi de l’Edat mitjana i el naixement de l’Humanisme dins del corrent que coneixem com a Renaixement. També l’Església es trobava immensa en una època de profunds canvis, amb l’avanç de la Reforma protestant.

“[Parla

Enmig d’aquests esdeveniments apareix

La Bogeria, per a donar un repàs a tots i totes, des de la seua alta posició en la qual va desgranant una a una els avantatges de la seua existència, amb un joc de paraula i discursos divertit i satíric, fent una crítica de la societat de l’època, de la qual no es lliura cap classe ni posició social, cures i reis inclosos.

Us sona això? Ja us deia que bé podríem aplicar aquest discurs en el context actual. De fet ja ho fem, i a València li diem Falles.

En cadascun dels capítols, La Bogeria va parlant d’un grup social, lloant-se a si mateixa i mostrant com és present en la vida de cadascun d’ells. Per descomptat, en un to satíric, buscant en el lectorespectador la complicitat i l’entesa entre línies. Així és com critica al grup al qual està dedicat l’article sense fer-lo directament. També ens sona, veritat? En llegir l’obra d’Erasme ens imaginem donant la volta a la falla, veient cadascuna de les seues escenes, llegint cadascun dels cartells que ens expliquen la mateixa, en les quals els artistes fallers ens ensenyen en clau satírica cada aspecte de la societat.

Quan el nostre artista infantil Sergio ens va explicar el projecte de la falla infantil que ens

anava a plantar enguany, no el dubtarem, era el tema perfecte per a filar el nostre Llibret 2023. La nostra falla infantil, sota el lema “Beneïda

Bogeria!”, parla de com s’ha vist la bogeria en diferents èpoques i en diferents aspectes. Des del costat romàntic d’aquesta, amb Romeo i Julieta –aquests bojos d’amor–; la història, amb Joana La Boja com a protagonista de la falla; l’art, amb l’escena dels “genis bojos”, la literatura amb Hamlet i les edats, amb el vell boig o el savi. I el millor, és que ho fa en un to didàctic i infantil, important per a fer arribar el missatge d’inclusió i reflexió en el públic de més curta edat i responsables del tractament en el futur de les persones amb aquesta diferència.

En el nostre Llibret 2023 emulem a Erasme en el seu “Elogi de la bogeria” i anirem veient diferents aspectes de la nostra vida actual i com la bogeria és present. I veurem també com la bogeria, abans i ara, no sols es refereix a un estat mental o a una malaltia, a vegades s’ha usat i s’usa, per a assenyalar al diferent.

Benvingudes i benvinguts a l’Elogi de la Bogeria de la Falla Villarrobledo, un llibret inclusiu, respectuós, variat i satíric.

ERASME DE ROTTERDAM

Si vols llegir l’obra de l’autor, pots accedir, a través d’aquest enllaç QR, als capítols en línia de la Biblioteca virtual Miguel de Cervantes

és l’estat en el qual la felicitat deixa de ser inassolible

Alicia al Pais de les Meravelles

“Tal és la importància dels bojos, que fins i tot els més grans reis s’envolten d’ells, perquè no podrien dur a terme les accions més ordinàries sense la seua presència [...] Cosa molt diferent fan els filòsofs, perquè preocupen els reis amb veritats horribles però, afortunadament, ací estan els meus bojos per a divertir-los i fer-los riure a cada moment, perquè així els reis puguen gaudir la vida.”

Elogi de la bogeria

Erasme de Rotterdam

J OANA ?

Boja d’amor, no apta per a l’exercici del govern… Quantes mentides som capaços de propagar perquè els nostres interessos prevalguen? En un entorn en el qual les dones estaven anul·lades, encara més si cap que hui dia, creix una dona en una de les Corts amb més poder del món en el segle XV. Com a moneda de canvi per a una futura aliança amb alguna casa reial, Joana és educada per a servir al seu marit i al seu matrimoni. La seua única funció és crear un vincle de sang, a manera de tractat polític amb qui el seu pare decidisca, i donar hereus a aquesta unió. Amb aquest fi, a Joana de Castella la van donar en matrimoni al Duc de Borgonya, el “templat“ de Felip.

Val que Felip I, sobrenomenat el Bell, tenia fama, i així testifiquen les pintures de l’època, de ser un jove bonic, alt, corpulent, i que la moda flamenca (la de Flandes, no

Ella, la Boja; ell, el Bell. Pausa per a pensar.

Autor: Manuel Fernández i Sevilla

la de pigues i volants) li afavoria. Però ella no es quedava arrere, de fet, les cròniques la descriuen com una jove de “rostre ovalat, nas fi i delicat, pell clara i el cabell ros, atractiva des de la seua infantesa; intel·ligent i desperta, domina el llatí”.

Després de la mort dels seus germans i nebot, els hereus al tron, és l’hereua de les corones de Castella i d’Aragó. La seua mare, Isabel la Catòlica, vol que herete ella; el seu pare Ferran el Catòlic, no. Oh, sorpresa!

Isabel la nomena hereua de Castella, amb marit pel mig o sense. De fet en el seu testament prohibeix que es donen càrrecs tant polítics com eclesiàstics a estrangers (el Bell, molt castellà no era). Com això no li venia bé al seu pare, el Catòlic, ni al seu marit, el Bell, comencen a moure fitxes fins que es posa en dubte la idoneïtat de Joana per a governar.

Fet això, tira-li una miqueta de dona amb caràcter, posa un polsim d’enamorada del seu marit que és molt bonic, per cert. Afig un bon grapat de masclisme medieval, cullerada i mitja d’intrigues palatines i amanim amb un grapat de

capellans i cortesans subornats. Resultat: aquesta xica està boja i és impossible que governe.

I és igual que es conserven cartes de l’època com la del bisbe de Còrdova, enviat pels Reis Catòlics a avaluar la salut mental de la seua filla a Flandes, que en 1501 informava que Juana era “haguda per molt entenimentada i molt assentada’’ i que “en persona de tan curta edat no s’ha vist tant de seny”.

Si bé és cert que també es coneixen moments en els quals es podria posar en dubte la salut mental de

Joana, cal mirar-los amb la perspectiva del temps. Una dona que veu les infidelitats del seu marit i li demana comptes, o que no vol que l’aparten del seu lloc i per això es reafirma amb més duresa, seria més comprensible hui que en aquesta època. I no seria tractada de boja. Almenys, no per tots.

Com va dir Churchill, la història l’escriuen els vencedors. I en aquest cas, els que es van eixir amb la seua van ser el seu pare i el seu marit, que la van tancar en un convent als 30 anys, fins que va morir amb 76. Què podria fer una Boja contra un Catòlic i un Bell, en el segle XVI?

Millor sort van tindre de cara als que van escriure la història altres grans dones que van deixar la seua empremta com a grans governants, demostrant que el sexe no és condició diferenciant per a exercir el govern de manera reeixida. Així doncs, tenim exemples des del segle XV abans de la nostra era, en el qual la reina-faraó Hatshepsut va governar Egipte en una de les seues èpoques més pròsperes. Si bé és cert que el masclisme l’aguaitava perquè, encara que va ser reconeguda com a faraó, per a l’exercici públic

utilitzava abillament masculí, fins i tot la barba postissa pròpia de l’estil faraònic egipci. Un altre exemple que ens deixa Egipte és el de Cleopatra. Si ens preguntaren de què coneixem a la reina egípcia, segurament la majoria citaria els seus enamoriscaments amb Julio Cesar i Marco Antonio i el seu suïcidi mitjançant una serp. La pena és que pocs la usarien per a citar un dels regnats més estables i antibel·licistes de la història de l’Egipte Antic.

No fa falta anar-nos-en a exemples tan llunyans, encara que siguen necessaris per a entendre que la discriminació sexual no és res nou. Més recentment trobem històries com la de Benazir Bhutto, primera dona a convertir-se en primer ministre (no primera ministra…) en un país islàmic. Tot i que va governar el seu país en dues ocasions, no la van deixar progressar en drets per a les dones i va ser assassinada en plena campanya electoral. Cory Aquino va aconseguir derrotar el règim dictatorial a Filipines i va governar el país entre 1987 i 1992, retornant-li la democràcia. Indira Gandhi va governar l’Índia durant més temps que qualsevol altre governant

NA JOANA LA BOJA ( FRANCISCO PADILLA )

amb llevar-me el meu tron i les meues joies, sinó que també vols arrabassar-me a Catalina

»

Joana I de Castella

fins hui, 11 anys, fins que va ser també assassinada.

I encara que els exemples són abundants, no podem deixar de nomenar una governant que recentment ha passat a la història com el regnat més longeu. 70 anys ha estat Isabel II al capdavant del govern del Regne Unit. El seu regnat ha tingut llums i ombres, però no podem passar per alt el que ha suposat conservar el poder durant tant de temps, sent una dona i amb els fets històrics ocorreguts durant tots aquests anys.

Pot ser és que llavors, i pot ser que més de cinc-cents anys després estiguem igual, no estaven preparats perquè una dona tinguera caràcter, prenguera decisions, sentira passions i tinguera la maduresa i la força per a governar i exigir el que, per dret, era seu.

Joana I de Castella i I d’Aragó hauria sigut suficient.

“Lamente el que he dit dels desgraciats que naixen amb més d’alguna diferència física, però no és que considere feliços als qui tenen menys. Cosa diferent ocorre amb els savis perquè fins i tot les seues poques amistats són avorrides i desagradables. Però tampoc podríem dir que són éssers insensibles que no volen a ningú. La veritat és que la humanitat, en la seua majoria, està boja; fins i tot podríem dir que hi ha persones que pateixen diversos tipus de bogeria. Per tant, la semblança entre aquestes bogeries és el que ha originat l’amistat.”

Elogi de la bogeria

Erasme de Rotterdam

BOJOS

Autora: Anaïs Ruiz

La RAE descriu la infància com “període de la vida humana des del naixement fins a la pubertat” i quants esdeveniments caben en aquesta etapa!

Estem d’acord que tots haurien de ser feliços, ja que és aquesta etapa la que definirà qui som en el futur. Però, quant dista de la realitat… a vegades, la vida ens té preparats altres plans molt diferents dels que havíem imaginat. I és que és així, bella i intensa a parts iguals.

Tornant a les definicions, observem que detallen el terme de discapacitat com a “situació de la persona que per les seues condicions físiques o mentals duradores s’enfronta amb notables barreres d’accés a la seua participació social”. Barreres. Barreres davant el que la societat determina com una vida normal. Segons les estadístiques, en el món viuen prop de 93 milions de xiquets amb discapacitat. 93 milions de persones amb barreres de tota classe per a seguir la normalitat. Però, qui marca els límits de la normalitat?

Em dedique a la fisioteràpia pediàtrica i atenc en el meu dia a dia a moltes famílies trencades per la incertitud de no saber si el seu xicotet no encaixarà en un futur pròxim en aquesta societat de bojos. El meu treball es basa a reconfortar i guiar, escoltar i empatitzar, perquè crec que comprendre és alleujar.

Soc ferm creient que els obstacles que et presenta la vida són 90% l’actitud amb la qual els afrontes. I és que hem considere una afortunada, ja que

la meua professió m’ha ensenyat a relativitzar i valorar les coses veritablement importants.

Centrant-nos en la infància… Als xiquets els és igual que el seu company de pupitre siga alt, baix, bru o ros, els dona el mateix que sàpia comptar fins a 10 o que li falte una cama, li és indiferent el color de pell o a qui estimes.

Un xiquet, només vol jugar, compartir, divertir-se, voler i sentir-se volgut.

Quan passem a la visió de la família, és diferent. En sessió he escoltat frases com, “vull que aconseguisques que el meu fill siga normal” o “se li notarà massa que camina diferent?”. Però a mi, el que m’agradaria escoltar és, “ajuda’ns a fer que el nostre fill siga feliç”. Perquè, què és per a tu ser normal?

No els jutge, és por. Por al fet que no encaixen, por de ser el diferent, por al fet que ho diguen rar, por al fet que ho deixen de costat. Por de ser el boig.

A mesura que ens fem adults, creixen amb nosaltres pors, rancors, judicis absurds, inseguretats, estàndards, regles i creences. Però mentre som xicotets, només ens importa si el teu amic et deixarà el cotxe roig que tant t’agrada quan acabe de jugar. Centrem-nos en això i aprenguem d’ells, visquem el present sense jutjar.

La discapacitat no et defineix com a persona, no és un tret més. Jo l’entenc com algú amb capacitats diferents de les teues, com qui sap dibuixar o cantar, qui és bo en matemàtiques o a jugar al futbol. Centrem-nos en el que sabem fer, perquè en el que tenim dificultat, ja s’encarrega el món de fer-nos-el saber. Perquè així som, veiem l’excepció però ignorem la regla.

I és que la vida va d’això. De caure, de créixer, d’equivocar-se, d’aprendre, de tindre por.

Riures. Aprenentatge. Diversió. Joc. Felicitat. Innocència. Màgia. Puresa. Bogeria.

Aquesta hauria de ser la definició d’infància, sense importar-nos res més.

FEVADIS

FEVADIS és una entitat sense ànim de lucre fundada en 1979 en el sector de la discapacitat intel·lectual/ diversitat funcional i amb una marcada vocació social. Està formada per un equip multidisciplinari de persones voluntàries i treballadores (psicòlogues, treballadores socials, animadores socioculturals, educadores socials, auxiliars d’infermeria, tècniques en atenció a persones en situació de dependència, etc…) i atén persones amb discapacitat intel·lectual/ diversitat funcional i les seues famílies, a través de totes aquelles accions que servisquen per a millorar la inclusió de les persones amb discapacitat en l’àmbit social i d’oci. La seua missió és millorar la qualitat de vida de les persones en general i especialment de les persones amb discapacitat intel·lectual/diversitat funcional i les seues famílies, proporcionant-los els suports necessaris en autodeterminació, autonomia, comunicació i participació en la comunitat. A més de capacitar tant a les persones amb discapacitat intel·lectual/diversitat funcional com a les seues famílies en tots els àmbits necessaris de la vida diària.

Entre els serveis que ofereixen, de forma totalment gratuïta, en els seus centres està l’Atenció precoç per a xiquetes i xiquets amb diversitat funcional i intel·lectual. Tenim la sort de poder comptar amb un dels seus centres aAldaia, des del qual fan una labor imprescindible de suport i ajuda a la comunitat i al nostre poble.

“Correspondria ara parlar dels que practiquen les belles arts? L’ego que senten és tan fort que cap d’ells dubtaria a perdre tots els seus béns abans que la seua fama. Entre ells estan els actors, els pintors, els músics, els oradors i els poetes. Aquests bojos s’envolten d’uns altres que els aplaudeixen (perquè el que no té sentit atrau més bojos). Com ja he dit, la major part dels éssers humans estan bojos. Val la pena ressaltar que als artistes mediocres no els convé adquirir un vertader talent perquè seria contrari a la seua bogeria, ja que revelarien la limitació que tenen en l’art i això, necessàriament, els tornaria humils i, en conseqüència, perdrien admiradors..”

Elogi de la bogeria

Erasme de Rotterdam

LABOGERIA

ENL’ART LABOGERIA DEL’ART

“El que els pedants diuen capritx, els necis bogeria, els ignorants al·lucinacions, la qual cosa antany es deia furor sagrat, i això hui es diu, segons siga la variant del somni, melancolia o fantasia. Aquest irregular estat d’ànim que, constant en tots els poetes, ha mantingut incessantment invocades o evocades com si foren coses reals, la qual cosa no són sinó abstraccions simbòliques, la lira, la musa, el trípode, aquesta singular obertura a inspiracions misterioses és necessària per a la vida profunda de l’art.”

Víctor Hugo

Autora: Lucía Agustina Fernández i Sevilla

VAN GOGH (JOGUET)

Per a endinsar-nos en un tema tan recurrent com irreverent per a un concepte tan ampli com desconegut i canviant com ho és la bogeria i la seua relació amb l’art, hem de tindre en compte i ser conscients de l’evolució d’aquests dos termes. No podem mirar-nos en un espill hui amb la visió de l’ahir.

Des que la història és història, i l’art apareix amb aquesta, ens trobem en la cruïlla d’intentar definir què és l’art, sent aquesta una pregunta que ha intentat ser resposta en totes les èpoques i moments històrics. Però en el que sempre han coincidit és que l’art és el resultat d’un acte conscient d’una persona que ha pretés crear alguna cosa. I el mateix ens passa amb el concepte de bogeria, que ha sigut canviant i en unes ocasions totalment injuriat o enaltit com a benèvola qualitat.

I al fil d’aquests dos conceptes i la canviant i mai estable definició, podem crear una de les relacions més antigues

i recurrents de la història: la bogeria en l’art. Com sabem, en moltes ocasions s’ha titllat de bojos i boges als i les artistes que han realitzat creacions artístiques, relacionant en moltes ocasions la faceta creativa i imaginativa dels artistes amb el concepte de bogeria. Un concepte en aquest cas no pejoratiu, sinó com una característica que ha donat a la persona una capacitat especial per a la creació.

Actualment, amb la concepció de bogeria com a malaltia mental amb la qual signifiquem aquesta paraula i referenciant estudis actuals, la majoria conclouen que no hi ha un nombre d’artistes amb malalties mentals major que en qualsevol altra professió o grup de població1 encara que Plató, Sèneca i Aristòtil ja defensaren molts segles arrere que la bogeria era la base de la creativitat i, per tant, de l’art. Així que, en principi, quan parlem de la bogeria en l’art, descartarem l’accepció de malaltia mental i haurem de recórrer a una altra de les seues accepcions.

1. Kyaga, S. (2014). Creativity and Mental Illness: The Mad Genius in Question (2015 ed.). Palgrave MacMillan.

Per això, abans de seguir amb aquest article, recordaré la definició que el diccionari de la Reial Acadèmia de la llengua espanyola dona d’aquest concepte:

bogeria

De boig - ja.

1. f. Privació del judici o de l’ús de la raó.

2. f. Despropòsit o gran desencert.

3. f. Acció que, pel seu caràcter anòmal, causa sorpresa.

4. f. Exaltació de l’ànim o dels ànims, produïda per algun afecte o un altre incentiu.

Amb bogeria

1. loc. adv. Moltíssim, extremadament.

De bogeria

1. loc. adj. Extraordinari, fora del comú.

Per tant, podríem apropiar-nos de l’última accepció de bogeria per a parlar de la bogeria en l’art, ja que és l’accepció a la qual més es recorre. O fins i tot algunes parts de la primera, però sempre com un acte de sorpresa i creació.

Deixarem d’un costat les llegendes, les característiques de cadascuna de les persones que han format part de la història de l’art, ens oblidarem d’accepcions negatives de la bogeria, a concepcions ignorants que titllaven a les persones creatives o diferents de boges, i a pensar en la

bogeria de l’art com una cosa extraordinària i fora del comú perquè, al cap i a la fi, aquesta és la definició d’art. Alguna cosa que deixa de ser ordinari, un acte de compromís i de rebuig a les normes socials i culturals establides en les diferents societats en les quals l’art es desenvolupa. Només amb eixir-se de la norma, amb fer coses noves, crear coses que sorprenguen la societat en la qual es despleguen, qüestionar el que s’estableix, fins i tot solament ser artista, fins fa poc es considerava una bogeria. I més encara quan es tractava de dones, a les quals les estaven vetades moltes disciplines artistes per no considerar-les vàlides per a tal labor creativa. Però la “bogeria” de les dones extraordinàries, artistes o no, donaria per a un altre extens tema.

També és cert que molts artistes eren conscients de la qualificació que la societat els brindava, i fins i tot ho utilitzaven en el seu profit, com una característica específica que els donava una predisposició especial a la creació. Allan Poe era coneixedor que el titllaven de boig, però era una cosa que ell feia servir a favor seu, i a tal respecte va escriure: «no és encara clar si la bogeria no representa potser la forma més sublim de la intel·ligència». Però ni la invenció i creativitat de Freud va ser capaç de trobar una relació entre la malaltia mental i la creativitat artística.Encara que també és cert que la creativitat i algunes

psicopatologies tenen una relació directa, cosa que no significa que totes les persones creatives i artistes tinguen una malaltia mental, ni que totes les persones amb malaltia mental vagen a ser creatives o artistes.

I també hem de recordar l’ús que en la literatura i l’art s’ha fet de la bogeria. Tenim el paradigma del boig “lúcid” del Quixot, que és afectat d’una bogeria real que li fa veure el món d’una altra manera; o la bogeria fingida de Hamlet, que tan sols fa un ús instrumental de la bogeria per a la consecució dels seus fins. Totes dues obres signades per dos genis de la literatura que van saber plasmar en les seues obres l’ús instrumental de la bogeria i la significació, creant així nous gèneres literaris.

I ara, qui no titlla de boig a Cattelan pel seu famós ‘Amèrica 2016 Gold’ oferit al president Donald Trump quan va voler una obra “d’un altre boig de l’art” com Van Gogh, per a mostrar-li la ximpleria de la riquesa? O quan va exposar el seu “plàtan” i el va vendre per 120.000 dòlars i el súmmum de la bogeria de Cattelan: el “dit” o “L.O.V.E.” que es va col·locar enfront de la borsa de Milà, l’epicentre de l’economia d’un país en el qual l’art, la bogeria i l’economia han anat sempre agafats de la mà, i canviant i influint les unes en les altres de manera contínua.

LES FILANDERES amb blanc de plom

(VELAZQUEZ, 1657) ,

I aquesta és una altra de les claus que sempre ha tingut l’art i pel que no ha encaixat en els convencionalismes de cada moment. Com defensava Adorn, l’art ha de ser compromés i comprometre’s amb la societat i amb el canvi de la mateixa i aquesta és una qüestió que no sol encaixar-se bé des de totes les posicions i des de tots els estaments, per la qual cosa és molt més fàcil intentar titllar de bojos als quals creen altres realitats i visualitzen altres opcions.

I sí, si volem referir-nos al concepte més mental de la bogeria també hi havia artistes “bojos” per problemes mentals. Gombrich deia que: “No existeix l’art, només els artistes” així que cadascun dels creadors com a persona tindrà unes característiques pròpies; res que no ocórrega en qualsevol altra professió, encara que moltes vegades s’ha volgut culpar a aquesta bogeria de crear obres d’art meravelloses.

Un tema realment interessant per a parlar de la relació de la bogeria amb l’art és la quantitat de persones que han sigut afectades per malalties que els han portats a una deterioració personal i mental que en molts casos s’ha qualificat de “bogeria”. Moltes han sigut les afeccions que han fet que els artistes patiren unes certes malalties que els afectaven a tots els nivells, incloent-hi nivell cognitiu, causades pels productes utilitzats

2. Montes Santiago, J. (2006). Goya, Fortuny, Van Gogh, Portinari: el saturnismo en los pintores a lo largo de tres siglos. Revista Clínica Espanyola, 206(1), 30-32.

https://doi.org/10.1016/s0014-2565(06)72707-2

per al seu treball habitual, patint també enverinaments i altres patologies. També és cert, que en unes certes èpoques i cercles, era normal entre els artistes prendre substàncies que alteraren la seua consciència com a part de l’activitat creadora i, per tant, buscar aquesta “bogeria” induïda per aquests consums.

Encara que els exemples que podríem portar serien infinits, atés que el nostre espai és finit, només veurem tres dels més cridaners i coneguts exemples.

Si al principi deia que no podem mirar-nos en l’espill hui amb ulls de l’ahir, el nostre espill ara sol ens pot portar al record de la falla de l’any passat, en el qual Alicia es mirava a través de l’espill. I no pot existir Alicia sense el personatge més lleial a ella: el barreter boig.

El personatge del barreter boig, creador i artista, materialitza la malaltia que es qualificava de bogeria i que en el conte de Carroll es personifica a la perfecció: una persona creativa, capaç, treballadora… però amb una afecció pel desenvolupament de la seua professió que li causava estralls. Ser un artesà o artista dels barrets, era una professió en la qual era comuna durant el s.XIX tornar-se boig, ja que s’utilitzava el mercuri per al procés d’elaboració de les seues

creacions. Aquest ús continu i el seu contacte amb el mateix causava l’enverinament que provocava problemes de coordinació, canvis d’humor, problemes de memòria, de visió i altres conseqüències que els feien “tornar-se bojos”.

I dels problemes dels barreters a un altre que va ser encara més comú entre artistes, sobretot pintors, a causa del famós blanc de plom. Plom, substància elevadament tòxica que va afectar molts artistes des de fa segles i que va donar lloc a una malaltia que es va denominar saturnisme, ja que en l’antiguitat es coneixia a aquest element com saturn.

D’entre tots els artistes que la van patir, potser un dels més famosos era Goya2, que al costat d’altres famosos pintors com Fortuny o, ja en el mateix segle XX Portinari, van patir una sèrie d’afeccions que en moltes ocasions van ser qualificades de bogeria i que els van portar a patir molts sofriments i complicacions fins a les seues morts.

I ací sí que aquest tornar-se bojos per saturnisme era una malaltia real. Una malaltia que els causava des d’al·lucinacions a la famosa sordesa de Goya o Beethoven, causada també per la mateixa malaltia de l’enverinament per plom.

Fins i tot hi ha molta literatura sobre el possible saturnisme que poguera explicar les conductes de Van Gogh, encara que en l’actualitat no hi ha cap estudi concloent. Així que aquests artistes enverinats per plom patien al·lucinacions, somnolència, letargia, irritabilitat, canvis ràpids i sobtats d’humor, vertígens, descoordinació, neuropaties, problemes digestius, i a vegades patien malalties derivades d’aquestes que feien que el seu estat fora greu, causant-los fins i tot la mort.

I de la “bogeria” per treballar en l’art, per intoxicació de productes propis de la professió, passarem a aquests bojos fingits o buscats. És a dir, a aquest grup d’artistes que buscaven desfer-se de la consciència i el seny per a arribar a la seua part més irracional i posar-la en comunió amb la seua creativitat per a dur a terme les seues obres d’art. Aquests bojos per un instant o unes hores que duren les substàncies consumides per a “fomentar” el seu procés creador.

Hem de remuntar-nos a l’antiguitat per a trobar l’ús de les substàncies com una via de connexió amb la part menys conscient de la persona, amb la part més creativa o “espiritual” amb un ús, en molts casos, cerimonial. L’ús de substàncies alteradores de la consciència ha portat a molts artistes a establir-lo com una manera de trobar-

se d’una manera més ràpida amb les muses. Seria interminable la llista d’artistes “bojos de l’art” per una estona, per unes hores, encara que bé és cert també que va ser a mitjan segle passat quan l’ús conscient de les mateixes per a deslligar la creativitat es fa comuna en determinats moviments artístics tant de pintura com d’escultura i fins i tot la música, la moda o l’arquitectura, entre altres disciplines. I en moltes ocasions amb referències específiques a unes certes substàncies: Lucy in the sky with diamonds.

I per a tancar el cercle de la bogeria de l’art no podem fer-lo sense fer referència a la més meravellosa de les bogeries: la bogeria o síndrome de Stendhal, causat per una exposició a les meravelles que l’art ens ofereix, una exposició a la bellesa en qualsevol de les seues formes, a la perfecció de les formes, dels colors, de les estructures i arquitectures, en definitiva a qualsevol de les expressions artístiques que aconseguisquen fer que el nostre cos i ànima s’estremisquen. Hem de recordar que es tracta d’una malaltia psicosomàtica caracteritzada per l’aparició d’una sèrie de símptomes com són: acceleració del ritme cardíac, tremolors, suors, palpitacions, i fins i tot vertígens i confusió en trobar-se amb obres d’art que puguen ser per al subjecte considerades d’extremada bellesa.

I quedem-nos amb aquesta bogeria, amb la bogeria de sentir-se travessada per la bellesa creada pels i les artistes que durant tota la història han hagut de patir el desconeixement, la neciesa, i la incomprensió d’una societat que a vegades no ha estat preparada per a assimilar l’art en tota la seua extensió i tot el seu esplendor.

Una societat, que igual que continua passant, ha titllat de boges a totes les persones que han tingut una creativitat o una activitat diferents. Artistes que moltes vegades han lluitat, avançat, creat, barallat i fins i tot emmalaltit per continuar creant per al món. Així que quedem-nos amb el concepte més amable i positiu de la bogeria de l’art i en l’art i gaudim-la i celebrem-la.

(DALT) DON QUIXOT (BAIX) KEEPSMILLING- George Grosz

“[...] acudisc en ajuda dels qui han arribat a la vellesa, moguda pel sofriment dels mortals, ja que sense mi aquesta etapa de la vida seria insuportable. És per això que els ancians actuen novament com a xiquets, per la meua influència, perquè novament gaudisquen la millor etapa de la seua vida: la infantesa.

Autora: Estefanía Venegas i Merlos

UNA FALLA

No tinc cap inconvenient a revelar-lo: quan l’espantosa vellesa els turmenta, jo porte als ancians a la font de l’oblit. En aquest lloc els convide a beure com desesperats perquè obliden tots els seus sofriments i inquietuds. Les seues penes s’alleugereixen i, a poc a poc, es fan joves de nou.”

Elogi de la bogeria

Erasme de Rotterdam

En un lloc molt, molt xicotet, vivia Nico. La seua casa estava al final d’un llarg carrer que arribava fins a la zona més alta de tot el poble. Allí tots es coneixien, per això quan Nico eixia de camí al col·legi cada matí, el senyor de la pastisseria li donava un pastís de moniato, els favorits de Nico. Després, Nico saludava a la senyora Mar, de la floristeria de baix, a la seua veïna Carme que ja tornava del mercat i al seu millor amic Pau, que l’esperava amb la seua mare per a arribar tots junts a classe. Quan tornava de l’escola, a Nico li agradava passar a veure al senyor de la pastisseria quan eixia a jugar pel seu carrer.

- Amb compte amb la pilota, Nico -li va dir el seu veí pastisser. - No voldràs que baixe el boig del poble i te la lleve, veritat?

- El boig del poble?

-va dir espantat Nico.

- Sí, viu a dalt del tot, al final del carrer, serà millor que no puges a jugar per allí - li va aconsellar.

Nico va seguir sobre els seus passos amb la pilota a la mà, però, com era molt curiós, no va poder evitar preguntar aquella nit als seus pares per l’home boig del poble.

- Alguna cosa he escoltat, fill, però no sé molt sobre ell.

L’endemà, quan acompanyava al seu pare a fer alguns encàrrecs, Nico va entrar en la floristeria de la senyora Mar.

- Hola Mar, tu saps alguna cosa de l’home boig del poble? -va preguntar Nico quan Mar li donava una margarida per a la seua mare. La senyora Mar ho va mirar molt seriosa.

- Qui t’ha parlat d’ell, Nico? Jo l’he vist poques vegades, és un home molt gran i major, sempre està enfadat i parla mal a tothom.

Nico continuava tenint molta curiositat; per què deien que aquell home estava boig? Estaria enfadat també amb ell? Volia conèixer-lo i saber més, però li feia una mica de por.

SALVADOR

DALI (EXPOSICIO 2018) , ,

Unes setmanes més tard, estaven Nico i el seu amic Pau jugant amb la pilota quan de sobte, Pau li va donar tan fort que la pilota va caure darrere del mur de pedres de la casa més gran que mai havien vist. Era l’última casa que hi havia al carrer de Nico. Pau va voler recollir la pilota tan ràpid que a Nico no li va donar temps de dir-li que no entrara per aquella porta, perquè allí vivia l’home boig. Quan va veure al seu amic eixir, només li va donar temps de dir:

- Corre Nico, fa molta por, ja no recuperaràs la teua pilota.

Els dos xiquets van tornar tristos a les seues cases aquell dia, però Nico es va proposar recuperar la seua pilota i fer front al boig del seu carrer.

L’endemà era dissabte, no hi havia col·legi, per la qual cosa Nico, després del desdejuni, va voler anar per la seua pilota.

- No pots molestar als veïns, fill - li va dir la seua mare.

de la imaginació i el dret de l’home a la seua pròpia bogeria

Salvador Dalí

- No, vull la meua pilota! -va

Estava tan enfadat amb els seus pares i amb l’home boig que no va veure que la seua veïna Carme estava en el portal de la seua casa teixint una bufanda.

- Què et succeeix, xiquet? - li va dir

- Vull la meua pilota, estic molt enfadat -va continuar cridant i corrent Nico mentre pujava

Tant corria i tan enfadat estava, que va xocar amb un senyor que carregava

L’home el va agafar en braços i el va mirar molt enfadat:

- Ves amb compte xic, no

l’home boig.

- És vosté! Vosté s’ha quedat la meua pilota, vosté és l’home boig! -cridava

Per a sorpresa d’aquest, l’home el va deixar en el sòl, va agafar les seues caixes i mirant-lo molt atentament va entrar darrere del seu mur. Nico es va quedar immòbil i confós, pensava que aquell home que tots deien que estava boig li anava a fer una cosa dolenta.

- Nico! Vine ara mateix, estàs boig? No pots anar tu només pel carrer i parlar amb gent desconeguda d’aquesta manera, és perillós i de mala educació –li va reprendre la seua mare preocupada.

- Bon dia, senyora -va dir l’home boig eixint de la seua porta amb la pilota a la mà- crec que això és teu, xiquet boig.

- Jo boig? -va dir Nico encara sorprès.

- Moltes gràcies, senyor- va dir de seguida la mare de Nico.

- Sí, gràcies senyor -va repetir Nico mentre la seua mare el portava a casa ràpidament.

Li havia anomenat boig, xiquet boig, per què?

Nico va voler saber-ho.

- Puc anar a disculpar-me amb l’home boig, mare?

-va preguntar a la vesprada.

- Sí, però no sigues mal educat, Nico. Després de tocar a la porta de l’home boig, aquest va aparèixer i el va convidar a entrar.

Després del mur i la porta hi havia un jardí ple de grans figures de colors. Estaven pertot arreu, per les escales que pujaven a la cuina, en l’entrada, damunt de la xemeneia de llenya que hi havia en el menjador…

- Què són? -va preguntar curiós Nico.

- Són ninots, xicotet boig, grans monuments per a fer falles.

- Falles? I com fas? -va voler saber Nico.

- Primer -va interrompre l’home boig- t’ensenyaré una cosa, xicotet boig -va dir l’home.

- Però jo no soc boig, senyor.

- I llavors per què jo sí? -va dir l’home asseient-se al costat de la llenya. Nico no va saber què respondre, havia donat per descomptat que aquell senyor era un boig perquè tots li ho havien dit.

- Deixa’m donar-te uns consells, xic -va començar l’ancià-. Jo era com tu, molt inquiet, curiós i sense por de res, tenia amics i m’ho passava molt bé amb ells, teníem grans plans, volíem fundar la primera falla del poble. Nico el mirava amb els ulls molt oberts, atent de cada paraula del seu veí el boig.

- Però els meus amics van marxar d’ací, uns altres van morir de vells, un es va quedant a soles, xic, i més si sempre estàs enfadat, és el que em va passar a mi.

- Vosté tenia amics? -va dir sorprès Nico.

- Clar que sí, però com es van anar i jo sempre estava enfadat, els veïns van començar a dir que jo estava boig -va respondre.

- Llavors no està boig, no?

- No ho estic, només estava enfadat, per això no has d’enfadar-te tu si no vols semblar un boig com

jo -va aconsellar l’home a Nico. – Vine, t’ensenyaré tots els monuments que he fet.

- Jo també vull fer això -deia

Nico captivat pel color i la grandària dels ninots.

Des d’aquella vesprada, Nico va aprendre que no havia de cridar ni ser tan impacient, perquè això podria convertir-ho en algú que no era.

A més, va descobrir que era més divertit pintar els monuments que feia el seu nou amic que enfadar-se amb els seus pares per jugar o no a la pilota.

A partir d’aquell dia, l’home boig, que no estava boig ni tampoc seguia enfadat, va ser un més d’entre tots els veïns i junts, amb el senyor de la pastisseria, la senyora

Carme, Mar, els pares de Nico i Pau, i alguns més, va ser fundada la primera falla al poble de Nico.Al final del carrer

hi ha una placa commemorativa en la qual posa:

Ací es va plantar la primera falla del poble, amb el lema

“Una falla de bojos

LA

Autora: Carla

BOGER I A

“Quant de plaer experimenten -els filòsofs- quan en la seua imaginació creen una infinitat de mons en l’univers infinit. A vegades indiquen la grandària del Sol, de la lluna, de les estreles i d’altres astres amb tal exactitud com si els hagueren mesurats amb una corda [...]. Alguns arriben a l’extrem de pensar que poden saber el futur mitjançant la consulta de les estreles i prometen més que el millor dels mags, però és encara més ximple la gent que els creu.”

Elogi de la bogeria

Erasme de Rotterdam

EL METAVERS Ó EL METAVERSÓ

T’imagines que d’ací a uns anys la falla Villarrobledo poguera ser visitada per milions de persones del món sense necessitat d’eixir del seu saló? Pot semblar utòpic, però la realitat és que cada dia està més a prop gràcies al desenvolupament del . Ara pot ser que et preguntes… I què és el metavers?

El concepte de metavers va començar a ser esmentat ja pels 2000 gràcies a un joc anomenat Second life en el qual els usuaris podien crear els seus propis avatars, relacionar-se amb uns altres i fins i tot gastar i guanyar diners. El metavers és això, però ara afegint una sèrie de dispositius, com a ulleres i sensors, que ens fan pensar que realment estem dins d’ell i que ens permeten fins i tot replicar les nostres expressions facials.

El metavers passa a ser llavors una realitat paral·lela en la qual podrem fer

López i Rodríguez

multitud de coses i en les quals passarem fins i tot a adquirir una segona llar perquè ens visiten en ella.

molts col·lectius amb problemes per a accedir a treballs en igualtat de condicions?

En el metavers podrem comprar gràcies a uns moneders digitals que recarregarem amb els diners guanyats en el món real o en el propi metavers. Podrem també comprar art per a decorar les nostres cases i fins i tot anar a museus, com ja permet el Moc Museum d’Amsterdam. Organitzar festes, anar a la platja (i olorar la mar), assistir a un concert i fins i tot casar-nos… les possibilitats són infinites! Et sona boig? Ja hi ha empreses com Walmarkt, Nike o McDonald’s desenvolupant la seua posició en el metavers com a canal per a arribar als seus clients.

Això té implicacions també en l’educació tal qual la coneixem hui: per exemple, els estudiants de medicina podran aprendre procediments amb cossos virtuals, i els xiquets no faltaran al col·legi per un infortuni climàtic… l’escola tindrà el seu espai allí. També podrem fer gestions com anar al banc sense moure’ns de casa, o regentarem llocs d’atenció al públic en el metavers… Ens estem donant compte de com podria ajudar això a

Hem de ser crítics també i tindre en compte que per a poder accedir a aquesta realitat fa falta diners: es necessita una connexió a internet potent, ulleres, sensors i altres dispositius que suposaran un repte i que poden aprofundir encara més la diferència entre països rics i pobres. Tan senzill com que qui no està, no existeix i per tant es queda encara més arrere.

Una altra cosa important és que fa falta crear lleis… Aquest món no descansa quan nosaltres apaguem la pantalla, i la concepció de no ser una realitat física convida als usuaris a actuar sense restriccions. Sense anar més lluny, el maig de 2022, una dona va denunciar un abús sexual en el metavers. Fa falta també vigilar a les grans empreses… Fins ara podien saber el que féiem quan usàvem dispositius com el mòbil, però… què passarà quan estiguem submergits en un dispositiu 8 hores? Qui protegirà les nostres dades? Poden les empreses colonitzar la nostra ment?

Tot això que us compte pot semblar boig, però els experts opinen que en uns deu anys podrem estar interactuant amb persones de tot el món utilitzant aquesta eina. De moment, elements com les ulleres no estan totalment adaptats: mes del 50% dels usuaris no aguanten més de quinze minuts sense marejar-se deguts al fenomen de la cinetosi. Aquest tipus de mareig es dona quan el teu cervell creu que t’estàs movent però el teu cos està estàtic, generant un contracte que li provoca desorientació, nàusees i marejos.

Ara que esteu previnguts heu de saber que la idea de “El Metavers” sembla haver arribat per a quedar-se i que com més prompte l’abracem, abans ens adaptarem… Ens veiem allí!

que hagen sigut sis segons o un nanosegon en el metavers

Tamara Falcó

La iniciativa Falles Digitals ha iniciat un projecte “a llarg termini” creant la primera comissió fallera en el metavers. Aquesta falla virtual naix per a oferir a les persones que no poden viure la festa físicament la possibilitat de fer-ho de manera virtual a través de la creació d’una comissió fallera en el metavers.

La creació d’una comissió fallera en el metavers naix concebuda com un punt de reunió per als amants de la festivitat valenciana -tant persones nascudes en la Comunitat que residisquen fora com a simpatitzants internacionals- el projecte buscarà “simular les activitats diàries de les Falles per a aquest col·lectiu”, expliquen els seus promotors en un comunicat.

FALLES i METAVERS

De fet, afigen, no sols disposarà d’un casal digital on trobar-se, sinó que té previst un monument propi, organitzar concursos de cartells, paelles, proclamacions, assistència a l’Ofrena i fins a concerts.

Amb aquest projecte, Falles Digitals pretén “obrir la porta a un Patrimoni Immaterial de la Humanitat cap a l’accés al món virtual, on convida a unir-se a tots els actors polítics, protagonistes dels festejos i empresarials”.

“Per això, sàviament, Júpiter, el líder dels déus, va crear dos enemics acèrrims de la raó: la bogeria i la còlera; aquesta última reina en la meitat superior del cos, específicament en el cor, que és el motor de la vida i dels desitjos impurs, el domini de les parts nobles del cos. Però la raó no és feble, n’hi ha prou amb veure la manera d’actuar dels éssers humans per a saber amb quina força enfronta a aquests enemics. Ella és qui dicta les normes de l’honestedat, arriba fins i tot als crits per a fer-se obeir: a això es limita el seu poder. Les reaccions naturals dels seus enemics són les ofenses i els crits, però l’esforç resulta estèril perquè, finalment, acaben per fer el que la raó vol..”

LA NAU

L’any passat, de maig a octubre, el Centre Cultural La Nau de la Universitat de València va oferir una exposició sobre la bogeria considerant la destacada contribució de la societat valenciana a l’assistència d’aquest fenomen. En ella, es va realitzar un recorregut a través dels successius espais on va tindre lloc l’atenció sociosanitària, des del segle XV fins als nostres dies: Spital dels Ignoscents, Hospital General, Manicomi de Jesús i Hospital Psiquiàtric de Bétera.

La mostra va comptar amb una àmplia documentació, així com amb nombroses publicacions, relíquies i objectes, i va estar comissariada per Cándido Polo i Ana Hernández.

Des de la Falla Villarrobledo vam voler fer una ressenya d’aquesta exposició en el nostre Llibret 2023, i que millor que fer-ho de mà d’una de les seues comissàries, Ana Hernández, qui ens va donar una entrevista.

Elogi de la bogeria

Erasme de Rotterdam

Autor: Manuel Fernández

MANUEL FERNÁNDEZ (M.F.): En primer lloc, i com una de les comissàries de l’exposició, ens agradaria saber perquè el públic en general puga conéixerlo, què significa ser comissària o comissari d’una exposició?

ANA HERNÁNDEZ (A.H.): El comissari o comissària és la persona que investiga sobre el tema que tractarà l’exposició, que tria el contingut d’aquesta, la dissenya i selecciona l’equip que treballarà buscant les peces que formaran part de l’exposició.

Aquesta exposició la vaig comissariar al costat de Cándido Polo, i junts portem preparant-la des de 2019: decidim primer quin anava a ser el fil conductor i què era el més important comptar de cada moment perquè l’espectador poguera saber què és el que ha passat amb la història dels llocs de la bogeria a València.

La nostra intenció, a banda de contar la història com a tal, és fer veure a l’espectador, que la persona amb malaltia mental sempre ha sigut un exclòs, amb estigma.

EXPOSICIO LA NAU DEL BOJOS (2022) ,

M.F.: Vam veure en l’exposició com l’Hospital de València va ser un dels pioners d’Europa en el tractament de les malalties mentals. Com va sorgir, i quins van ser els primers hospitals dedicats al tractament de “la bogeria”?

A.H.: Els primers hospitals del món provenen de la cultura musulmana, i ja existien segles abans que a Europa es començaren a construir. De fet, el Pare Jofré, promotor de la construcció del primer hospital en València, el Spital dels Folls, Ignoscents i Desamparats, agafa la idea del seu període com a pare mercedari en les croades, en les quals va conéixer el model d’hospital musulmà: el “maristán”.

La construcció d’aquest Spital es fa amb la intenció d’atendre tota mena de malalties, no sols mentals, dels quals no poden pagar-se una atenció mèdica. Al principi no existeix separació dels malalts per tipus de malaltia. No és fins un segle després quan es converteix en l’Hospital General que s’amplia i es crea ja una zona aïllada per als malalts mentals. La seua ubicació coincidiria amb l’actual MUVIM de València.

Quan es decideix derrocar les muralles de la ciutat a la fi del segle XIX, l’ala dels malalts mentals es trasllada “de manera provisional” a un antic monestir desamortitzat, que es converteix en l’Hospital de Jesús. El motiu del trasllat és perquè

a l’Hospital General s’havia convertit en sistemàtic el tancament de persones amb malalties mentals, i es trobaven ja amuntegats. Es decideix traslladar amb la finalitat que siga un lloc més ampli, més modern.

M.F.: Quin tipus d’internament tenien en aquests hospitals, els bojos i les boges?

A.H.: Era un internament tipus presó, un lloc de tancament. Estaven separats entre els furiosos i els tranquils; no hi havia un concepte mèdic, per tant, se separaven entre els que donaven problemes i els que no.

Els furiosos estaven tancats en cel·les i fins i tot alguns podien estar lligats, i els tranquils tenien major llibertat dins del centre, fins i tot col·laboraven en les tasques del manicomi.

de la resta de la població i la utilització d’aquestes persones per a demanar almoina o per a divertir als altres, com en les festes de bojos i boges o com els bufons dels reis. El que ha suposat sempre és donar de costat i assenyalar com a diferent.

M.F.: Quan i com es comença a desenvolupar un tractament de la bogeria diferent del qual hem vist, que només consistia a aïllar?

A.H.: És a partir del segle XIX quan es comença a estudiar i es duen a terme diferents tractaments basats en els diferents focus d’estudi de la bogeria. Uns van dirigits a intentar trobar les causes de la bogeria en el cos, en la fisonomia de l’individu, com la frenologia, que intentava mesurar la grandària del crani o dividir el cervell en parts per a localitzar les emocions i el pensament. D’altra banda, la part més psicològica o psíquica que va ser el que va conduir primer cap a la hipnosi i després a la psicoanàlisi.

A vegades, amb motiu d’alguna festivitat religiosa, els deixaven eixir en les processons vestits amb un hàbit de colors cridaners, generalment blau i groc, per a demanar almoina; això era un privilegi per a qui eixia en la processó.

En resum, el tractament de la bogeria ha sigut durant molts segles la segregació sistemàtica

Al principi del segle XX naix la neuropsiquiatria que és una disciplina que intenta unir tots dos vessants d’estudi, i que més tard tornarà a separar-se en neurologia i psiquiatria. Fins al moment de desenvolupament d’aquestes disciplines, l’estudi i tractament es feien per metges comuns interessats en l’estudi de la bogeria. També forenses que investigaven cossos

de persones que havien comés delictes o bogeries per a intentar trobar signes fisiològics.

M.F.: En l’actualitat, com és el tractament?

A.H.: Des de finals dels anys 70 es va qüestionar el model dels hospitals psiquiàtrics i es van desmuntar els que hi havia sota aquest precepte: aïllar al malalt.

A València, després de moltes queixes per l’amuntegament que patien els malalts a l’Hospital de Jesús, es posa en marxa la construcció de l’Hospital Psiquiàtric de Bétera, encara basat en la idea antiga de tancament i aïllament, en un moment en el qual ja es qüestionava aquest model de “cura” dels malalts. El model estava caduc des del principi

i és per això que va durar tan pocs anys en funcionament, des de 1973 fins a 1989 que es tanca com a tal. El que no vol dir que els diferents serveis que van funcionar i els professionals que van treballar allí estigueren basats en aquest antic model. Ja es tractaven algunes dependències segregades de la resta, com l’alcoholisme, que havia estat mesclada com una malaltia mental més. A més es comença també a fer serveis ambulatoris i en la comunitat, és a dir, tractaments sense internament en el centre.

Després del desmantellament d’aquesta mena de centres, és la Seguretat Social la que es fa càrrec del tractament i es comencen a tractar des dels centres de salut.

ESCULPTURA AMB LES BANYERES DE L’HOSPITAL DE BETERA (LA NAU DELS BOJOS) ,

M.F.: Veiem en un moment de l’exposició una referència a la “pedra de la bogeria”, ens comptes una mica més d’aquest tema?

A.H.: És un mite que correspon amb una concepció clàssica de la bogeria en la qual es deia que en el cos tenim quatre humors, dels quals l’humor negre -o bilis negra- corresponia a la bogeria. Pensaven que quan hi havia un excés d’humor negre, es produïa una espècie d’inflamació que calia eliminar, per la qual cosa feien un forat per a eliminar aquest humor de més. És un principi d’una medicina molt poc evolucionada, que tractava d’afeblir l’organisme a les persones més agitades: tu li fas un forat al cap a algú i, o es mor, o es queda fet pols, per la qual cosa està menys furiós. És clar que la fi s’aconseguia, però no perquè aquest fora el mal ni aquesta la solució.

M.F.: La imatge de la Verge dels Desemparats és la imatge sota l’advocació de la qual es va posar el primer hospital valencià. Es va crear per a tal fi?

A.H.: La talla de la Verge dels Desemparats és anterior a la fundació del Spital dels Ignoscents, i era la Verge dels pobres i els innocents. Es va crear com a imatge jacent per a col·locar damunt dels taüts, d’ací la seua actual postura “geperuda”.

Quan el Pare Jofré i els nobles valencians inauguren el primer hospital, es posa el mateix sota l’advocació de la Verge del Folls, Innocents i

Desemparats. És tal la veneració que té el poble valencià per aquesta imatge, que temps després la converteixen en la Patrona de la ciutat de València.

SPITAL DELS IGNOSCENTS (ACT. BIBLIOTECA DE VALENCIA) ,

M.F.: Per a acabar, i com a experta en l’art com a teràpia, volíem que ens explicares com pot ajudar aquesta art-teràpia a millorar la salut dels malalts mentals.

A.H.: L’art-teràpia naix després de la Segona Guerra Mundial com un dels tractaments de grup disponibles per a tractar a la gran quantitat de persones que han emmalaltit després de la guerra. Aquest nom li ho dona un pintor, Adrian Hill, qui estava internat en un sanatori i utilitzava l’art per a alliberar-se de la nostàlgia i els mals records; i convidava als altres a fer-ho també. De tota aquesta experiència va escriure diversos llibres que van interessar als psicoanalistes i es comença a sistematitzar l’ús de l’art com a teràpia. Fins a 1980 no es reconeix al Regne Unit com una teràpia independent i no és fins a final de la dècada que la teràpia arriba a Espanya.

En les sessions es potencia molt la creativitat i la llibertat de creació i expressió, i una vegada acabada l’obra, es parla amb el pacient per a veure què és el que li ha ocorregut durant aquest procés i intentar relacionar-lo amb la malaltia que té. No és una anàlisi de l’obra, sinó del procés.

M.F.: Moltes gràcies, Ana. Una última reflexió.

A.H.: El que hem volgut ressaltar i posar de manifest en aquesta exposició és com s’ha donat de costat al diferent des de tots els àmbits de la societat: des dels poders públics, la medicina, la societat civil, la religió…

L’evolució que sí que hi ha hagut en l’àmbit mèdic no ho ha sigut tant en l’àmbit social i continua apareixent molt la paraula “bogeria” amb estigma, com si hi haguera un estàndard de normalitat que no és veritat: qui diu el que és normal?

Cal diferenciar la bogeria quant a la fantasia -fer bogeries- de la malaltia mental, que no és gens agradable, és patiment.

A vegades s’associa la idea de la bogeria amb la genialitat, i això no és veritat. En la major part dels casos, les persones que tenen un brot psicòtic, s’empobreixen personalment, perquè la malaltia els consumeix interiorment, els aparta de l’entorn. És un error associar geni i bogeria.

Tenim el deure de col·locar la bogeria en el lloc que li correspon i és que bogeries podem fer totes les persones en qualsevol moment, vist com una fantasia o una aventura o festa -com les falles-, però això no té res a veure amb la malaltia mental que és un sofriment per a qui la pateix, i és una dificultat afegida a les quals ja tenim la resta de les persones per si mateix en la vida.

És el nostre deure com a societat deixar d’estigmatitzar al diferent, de segregar o separar i acceptar que la malaltia mental és una malaltia més, ni millor ni pitjor, una malaltia com qualsevol altra. I no és el mateix bogeria que malaltia mental.

“…en la present ciutat ha molta obra pia e gran caritat e sustentació: empero una hi manca, qui es de gran necesitat, ço es un hospital o casa hon los pobres ignoscents e furiosos fosen acullits. Car molts pobres ignocens van per aquesta ciutat, les quals pasen grans desaires de fam, fret e injuries. Per tal, com per sa ignoscencia e furor no saven guanyar ni demanar lo que han menester per sustentació de llur vida; e per ço dormen per les carreres e pereixen de fam e de fret, e moltes malvades persones, no havent Deu davant les ulls de sa consciència, los fan moltes injuries e enuigs;

e moltes malvades persones, no havent Deu davant, senyaladament ahon los troben adormits los nafren alguns, e a algunes fembres ignoscens ahonten. E aixi mateix les pobres furiosos fan dany a moltes persones anants per la ciutat, e aquestes coses son notories a tota la ciutat. Per que seria sancta cosa e obra molt sancta que en la ciutat de Valencia fos fet una habitació o hospital en que semblants folls e ignocens estiguesen de tal manera que no anassen per la ciutat, ni poguessen fer dany n’ils ne fos fet…”

PARE JOFRÉ

PARE JOFRE DEFENSANT A UN BOIG (J. SOROLLA)

GABIA PER A BRUTS I FURIOSOS (LA NAU DELS BOJOS) , ,

“Resulta evident que totes les passions tenen el seu origen en la bogeria. Tots saben que la diferència entre un boig i un savi és que la passió domina al boig; en tant que la raó, al savi. És per això que els pobles savis han prohibit al savi les passions, perquè són considerades malalties. No obstant això, les passions són les que guien als qui lluiten amb cremor per a aconseguir la saviesa; són elles els qui impulsen al savi a aconseguir la virtut, el desig de seguir i les idees necessàries per a fer el bé. Però, clar, un ésser com el que imaginava Sèneca seria alguna cosa semblant a un déu i mai existirà; parlant més clarament, seria una imatge qualsevol, insensible, sense sentiments humans; és a dir, una pedra amb forma.”

Elogi de la bogeria

Erasme de Rotterdam

BOGER I A

Autor: José Tena i Tejado

PERSONATGE DE FROLLO (GEPERUT DE NOTRE DAME)

El fulgor de les brases em crema les pestanyes. Sent la seua calor, colant-se pels porus de la meua pell i arribant dins, molt dins de mi. Si poguera, si des d’allà dalt m’hagueren concedit el do de poder agafar el foc amb la mà, introduiria els meus braços en la flama, em banyaria amb ella. El cos de Joana d’Arc seria el meu llençol, jo Hipàtia, amb un univers de foc girant al voltant meu. Cremar, desitge cremar per a purificar aquesta obsessió, per a nàixer de nou. Només el foc, amb tota la seua destrucció i oblit, podria salvar-me.

No recorde quan va començar tot. Des de ben xicotet, quan ofegava les meues nits entre les pàgines de tots els llibres que queien a les meues mans, qualsevol incendi que llegia aconseguia il·luminar l’habitació. Bussejava entre les línies incandescents, es quedaven gravades en mi, com la cicatriu d’un ferro roent. Metzengerstein, el primer relat del meu estimat Poe, Rebeca contemplant la devastació de la seua mansió, Frankenstein immolant-se entre les flames, l’abadia coberta de neu i foc d’El Nom de la rosa. Devorava, com la fogata feia amb mi, tot llibre on hi haguera un incendi perquè m’atreia la seua altura i magnificència, eixe poder per a canviar de capítol, el que, encara creat per la mà de l’home, fora incontrolable. Després tancava el llibre i l’habitació tornava a

quedar a les fosques; la mà sobre la coberta de la novel·la estava freda. Havia d’assaciar la meua set més enllà d’aquelles pàgines.

Va ser llavors quan em vaig trobar amb ells. Rostres sense noms, amb la mateixa ansietat reflectida en les pupil·les. Es reunien, any rere any, per a celebrar l’arribada del bon temps, la fi del fred hivern, la resurrecció de la vida. Van notar en mi les mateixes preguntes, de la boca només ens eixia fum. I em vaig unir, no van haver de convéncer-me. Per primera vegada contemplaria el foc des de prop, en tots els seus vessants. Una nit, tan sols una nit a l’any, les parets de la meua vida quedarien il·luminades, més aquesta vegada, el fulgor aniria acompanyat també d’eixa calor que calmaria el meu desassossec. Érem molt pocs, unes quantes desenes. Amb la humilitat dels pobres, creàvem unes fogates amb tot el que teníem per casa i el que podíem recollir del barri. El veïnat ens ajudava a fer-li calor a eixes fredes nits amb alguna cadira trencada, una maleta de cartó destrossada de l’ús o algun moble corcat. Amb enginy, les apilàvem i li calàvem foc, i la gent ens acostàvem atrets, com un cercle d’ofrena, cap a aquell déu totpoderós que jugava a llepar el firmament. La primera d’aquelles ofrenes, la primera vegada que vaig poder envoltar aquell incendi d’art efímer, vaig jurar davant el senyor dels inferns que li donaria la meua ànima, si ell la volguera, per una vida eterna per a contemplar aquell espectacle. Em va ser concedida. Des d’aquell precís instant, com l’incendi en un taller de fuster, ningú podria pal·liar

el meu deixant, seria eterna, com la mare terra.

Algú de nosaltres va tindre la gran idea de pintar víctimes conegudes en aquelles enormes pires, donar-lis forma, un parell de draps, algun cartell explicatiu. Era com una crema de bruixes, popular i sense censura, sobre aquells que ens feien mal o no eren justos amb nosaltres. Com va dir el mestre Shakespeare, l’heretge no és el que crema en la foguera, és el que l’encén. Érem heretges, renegats que ens réiem d’ells, burlantnos durant una setmana, i ells acabaven entre les flames sense emetre ni un sol crit. La fogonada en els nostres cors va ser inevitable, havíem revivat aquell foc anual amb un propòsit, dotant a la festa d’un poder reivindicatiu. Ens sentíem pletòrics, perquè alhora que li féiem calor al barri, li permetíem alçar la veu. Ací estan les nostres queixes, qui assumeix ara el paper de ninot? Nosaltres no, aquesta nit no.

Van anar passant els anys. Perquè no em descobriren, anava canviant de congregació, fent-me passar per un novençà que es crema les gemmes amb la primera metxa encesa. Res més entrar en una nova, et gravaven en el front el seu escut. Eres un de nosaltres, si abans vas portar una altra insígnia, oblida-la. I asseguts en cercle, llançàvem a l’aire una pluja d’idees per a fer més gran la falla, més alta, trobar a l’artesà del qual tot el món parlava i convéncer-lo perquè ens obrira el seu art. Buscar l’excel·lència es va convertir en el nostre únic afany. A poc a poc, vam anar deixant arrere el que abans ens feia riure, allò que ens

donava força i rugit davant el poderós, per a només voler una flamerada més alta, més arriscada, més espectacular. Oblidàrem la importància de la crítica, el guió de cada any, la sàtira dels nostres versos. La primera fogonada de visió era el que comptava, que la gent s’acostara al nostre encreuament i es quedara amb la bocabadada. I també estaven els premis, maleïts premis, l’obsessió per competir fregava la desraó. El concurs, en contra de fomentar continuar amb la nostra festa i abrigallar a més gent atraient-la cap a nosaltres, ens llançava a l’abisme de guanyar costara el que costara. Per a això, mimetitzant-nos amb aquells dels quals ens burlàvem i ens queixàvem, pressionàvem als artistes perquè, amb el mateix cost, la nostra falla lluïra més que la resta. O acceptes, o cremaràs entre les flames d’enguany, i t’oblidarem, com a cendres volant al vent d’un nou exercici.

D’entre nosaltres, va haver-hi també qui no va entendre la nostra demència i es va basar només a celebrar, hi haguera o no falla. Les comissions, antany familiars i d’ajuntar esforços, es van disgregar en dos bàndols. Quins motius comuns hi havia ja per a continuar ajuntant-se setmanalment? Quina finalitat tenia tot allò? Perquè jo seguia, any rere any, amb la mateixa emoció de la primera vegada, aspirant el centellege de les flames que mossegaven la fusta, però al meu costat cada vegada ballaven menys, de fet molts ni miraven com cremava el projecte en el qual tant vam treballar durant mesos. La tradició és la transmissió del foc, no l’adoració de les cendres1 .

Només si omplies les parets del teu cau amb un centenar d’estendards que ni sabies d’on procedien, et senties satisfet. La brutícia i el soroll provocaven el tancament de les finestres dels veïns, els mateixos que anys abans, treien el cap per a veure cremar la falleta del seu barri. Els adoradors de la creu van començar a grapejar amb les seues mans la nostra festa pagana, i el faller i la fallera es van convertir en la vertadera atracció, amb els seus actes de solemnitat impostada, l’exhibició pomposa de la seua galanteria, la cultura d’unes falles que poc o res tenien a veure amb aquelles de quatre cadires trencades i un grapat de parracs. I per si no n’hi hagués prou, en encendre la metxa, l’únic moment que feia bategar el meu cansat i envellit cor, la bola de foc resultava negra, i ja ningú podia veure l’esquelet d’aquells déus de vida efímera.

Un dia em vaig cansar. El foc que portava dins ja no em calfava l’ànima, allò per què tant de treball vaig realitzar, havia perdut tot interés. M’acontentava lleument amb l’únic foc, com ara, que podia crear al meu fumeral i veure com cremaven les quatre branques que anava llançant. Em vaig anar apagant, com les brases en ser remogudes, sota una pluja d’insatisfacció en veure que la meua festa s’havia convertit en una altra més, d’eixes que podem trobar en qualsevol lloc del planeta.

No obstant això, va arribar l’aturada. El senyor de les tenebres va haver d’enfadar-se per la nostra desídia. Donant-li l’esquena al foc, aquest va decidir apagar-se per complet, i ens vam veure tancats i tancades en les nostres

llars sense poder calfar-nos en els últims dies d’un hivern replet de pluja. Alguna cosa havíem fet malament, molt malament, i ara ens tocava engolir les culpes. Amb els casals tancats, vam tornar a recordar -perquè res hi ha més estimat que el perdut- la germanor amb els nostres compatriotes, les ganes de voler fer coses i la llibertat de poder-les dur a terme, a l’artista, abandonat i maltractat, aquell que ens regalava el seu art. En aquells dies de cels plomissos i notícies poc encoratjadores, va haver-hi alguna cosa en mi, molt dins de mi, que es va alegrar, perquè potser de tot allò aprendríem, potser la falla tornaria a ser de nou falla i el nostre amor per crear i cremar quedaria net de palla i nosa.

Però la bogeria és més poderosa que nosaltres, incontrolable com l’espurna en un paller. Se’ns va de les mans, tornem a oblidar l’aprés. De nou el més és més i millor, el gigantisme, els ninots rabassuts que ahir van ser burgesos i hui són pirates, o indis o bufons, però que no diuen res, que no saben parlar. El voler l’estendard coste el que coste, siga per un remat sols a base de diners, el pes d’un llibre que perd el diminutiu, o un pesebre o un campionat de qualsevol joc de taula de qualsevol agrupació. L’exhibició, la cercavila constant de la pinta i el fil d’or, i l’excés de revetla i cridòria, no saber limitar el gaudiment, creure’ns superior al barri fins i tot donar-nos igual el nostre veïnat. Aquesta bogeria, que d’una banda ens incendia el pit, però que per un altra ens provoca una febril insensatesa, s’ha apoderat de nosaltres i no ens abandona, malgrat haver-li vist les orelles al llop.

D’aquells dies de tancament i pluja, ja han passat molts mesos.

Recuperàrem, afortunadament, la nostra bogeria, beneïda bogeria. Perquè davant la meua xicoteta fogata admet que estic boig, tots i totes ho estem, aquelles i aquells que estimem aquesta festa d’incendi. Boig per treballar amb les meues mans i tindre un motiu pel qual tornar a començar, boig per llançar al foc les vivències que vull oblidar i purgar la meua ànima de mals moments, boig per la cultura, per l’art i la cultura, per eixes pires que tenen veu i arrapen amb la seua sàtira, per aquests llibres que l’expliquen i que parlen la meua llengua, per tot allò que envolta la falla, sí, la falla, el centre i base d’aquesta festa, i res més.

No sé què serà de nosaltres ni d’aquesta festa, és impossible predir el camí de les flames davant tant de combustible vessat. Jo seguiré ací, vaig vendre la meua ànima per continuar eternament gaudint del retorn de la primavera. No obstant això, no puc assegurar que algun dia les flames sobrealimentades ens devoren a nosaltres, d’esquena a elles, i ens convertisca de nou en ninots de cartó pedra incapaços de pronunciar-se.

En la meua memòria seguiran ben marcades aquelles falles, on vaig parlar foc, vaig riure fum, i la bogeria va desbordar des de la meua inspiració2 .

1. Chesterton

2. Arthur Holitscher

Com hem pogut veure en aquestes pàgines, la bogeria i la malaltia mental són coses molt diferents i que no han de ser en cap cas discriminades.

Cadascun de nosaltres tenim bogeries, ben enteses com la diferència de la norma o bé com aqueixa fantasia per complir o l’impuls que ens porta a fer alguna cosa amb unes ganes que els altres consideren fora del comú. No hem de confondre-ho amb les persones que pateixen malalties o trastorns mentals. Servisca aquest llibret per a fer més visibles a aquestes persones en la nostra societat, i la seua necessitat de normalització i integració, perquè l’esquizofrènia és com la diabetis però amb la malaltia situada en un altre lloc i amb altres símptomes.

Gaudiu totes i tots de “la bogeria” de la Falla Villarrobledo.

“Oh, déus!, hi haurà en el món persones més felices que aquelles a les quals se’ls considera boges, imprudents i estúpides? Potser els sembla exagerat i mancat d’encert el que he dit, però puc assegurar-los que res és més cert. Per a començar, ells no li temen a la mort (la qual cosa és ja un gran avantatge); a més, ignoren els incòmodes remordiments d’una mala consciència així com els inútils temors que provoca el conte de l’infern i dels fantasmes. Mai alteren el seu estat d’ànim pels béns que desitgen ni per pensar en el que podrien tindre. No són víctimes d’aquestes preocupacions que afecten els humans [...] Fins i tot, segons els estudiosos de Déu, aquestes persones tenen la facultat de no pecar.”

Elogi de la bogeria

Erasme de Rotterdam

Friedrich Nietzsche

En l’amor sempre hi ha una mica de més en la bogeria sempre hi ha una mica de raó

Fallera Major Infantil i President Infantil

2020 - 2021 - 2022

Hola a tots falleres, fallers, gent del nostre volgut Barri.

Ha arribat el moment d’acomiadar-nos després de tres anys, que per a nosaltres han passat en un obrir i tancar d’ulls. Tres anys plens de records, tant bons com dolents, de persones meravelloses que ens han acompanyat en aquest viatge.

Ara volem donar les gràcies a totes les persones que van fer possible aquest somni: als nostres pares que van aguantar tot sense queixar-se; a la nostra directiva que sense ells no hauria sigut possible seguir ací; i a la nostra cort d’honor per donar-nos suport quan el necessitàvem.

Gràcies a totes i tots.

El vostre President 2018-2019-2020 -2021-2022.

Estimada comissió,

Tenim l’honor de dirigir-nos a vosaltres com la vostra Fallera Major des de l’any 2020 al 2022 i el vostre President des de l’exercici 2018 al 2022 i això ens ompli d’orgull i alegria.

Recordem amb il·lusió com va començar aquest somni, amb nervis i emoció, però també respecte. Respecte per la responsabilitat que comportaven aquestos càrrecs.

En aquesta aventura hem anat de la mà de Lucía i Alejandro, Fallera Major Infantil i President Infantil, des de l’any 2020 al 2022.

Junts, hem fet un llarg recorregut ple d’emocions, de màgia i de grans experiències. Volem agrair a tota la comissió i especialment a la directiva, el seu suport i el seu esforç durant aquestos anys. Gràcies per aquest gran treball dut a terme i gràcies de cor per estar sempre al nostre costat.

Villarrobledo sempre romandrà als nostres cors.

Un beset per a totes i tots. Us estimem molt.

La vostra Fallera Major 2020-2021-2022. MªÁngeles.

Luis.

INFANTIL 2023 2023

HUGO BERBEL COCERA

FRAN SÁNCHEZ PEÑARANDA

LUCAS AGEA GARCÍA

IVÁN AGEA GARCÍA

HÉCTOR ALFARO ALFARO

JAUME RECHE SERNA

DANIEL SÁNCHEZ CARRASCO

ÁLVARO SÁNCHEZ HERRAIZ

ERIK SÁNCHEZ HERRAIZ

MARCO CARMONA VIDAL

GABRIEL CLEMENTE SÁNCHEZ

LUSIAN PÉREZ CRUZ

MARTÍN BURGOS ANDREU

PELAYO FERNÁNDEZ ÁLVAREZ

DYLAN BELDA MIRAVET

ANGEL BELDA MIRAVET

MANUEL BELDA MIRAVET

HUGO CEREZO GARCÍA

JULEN CEREZO GARCÍA

CHRISTIAN GIMENEZ HERRERA

ENZO GIMENEZ HERRERA

OLIVER BERBEL COCERA

INFANTIL 2023 2023

PAULA SEGARRA CRUZ

ADRIANA RECHE SERNA

CELIA SÁNCHEZ LÓPEZ

ALICIA ROMÁN CARRASCO

DENISS MARTÍNEZ VERA

LAIA PÉREZ VERA

SARA SEGARRA CRUZ

EMMA CARRASCO LEÓN

TRIANA MUÑOZ MÍNGUEZ

VALERIA BENLLOCH VALDELVIRA

ITZIAR GARCÍA FERNÁNDEZ

NOELIA MUÑOZ ANDREU

AINARA CARRASCO GARCÍA

ABRIL BUENO CEREZO

VEGA ALFARO ALFARO

NURIA MARTÍNEZ VERA

LUCIA PÉREZ VERA

LUCIA ORDÓÑEZ CARRASCO

GALA ORDÓÑEZ CARRASCO

PAULA SÁNCHEZ CARRASCO

AITANA CARRASCO MARÍN

CHLOE BELDA RAMÍREZ

MARTINA BELDA RAMÍREZ

ALEXIA PÉREZ CRUZ

NADIA NOTARIO CLAJER

ANABEL BLANES MARTINEZ

DANIELA PEIRO SAEZ

ALEXANDRA ATIENZAR DE LA O

CLAUDIA ATIENZAR DE LA O

NAYRA MAROTO SEGURA

ALBA MUÑOZ ANDREU

CELIA CELIA

UNA BOGERIA DE FAMILIA FALLERA

Com no podia ser d’una altra manera, sent de la família SánchezLópez, la nostra fallera major infantil porta les Falles en la sang. I és que sent d’una família tan fallera, és normal que siga la millor representant que els infantils puguen tindre. Segueix els passos del seu germà, cosins i cosines que ja van ser falleres majors i presidents en la nostra falla, i segur que la seua bogeria per aquesta festa farà que siga tan ben recordada com ells i elles.

LES CAVALCADES I LA FESTA INFANTIL: LES SEUES MÀXIMES BOGERIES

No hi ha Cavalcada del Ninot ni festa infantil en la qual no trobes a Celia. Sempre disposada a posar-se la disfressa o el vestuari de playbacks, i gaudir dels seus amics i amigues falleres. Amb la seua timidesa i dolçor enamora a tots quants l’envolten.

Però no tot és timidesa, aquest punt de bogeria fa que cada nit de falles siga més divertida.

BOJA PER LA FALLA DES QUE VA NÁIXER

Si al nàixer ja eres de Villarrobledo, el teu primer vestit un de fallera i el teu primer desdejuni un bunyol, saps que acabaràs sent la regina dels infantils.

És per això que la nostra Celia estima les falles amb bogeria des que va nàixer, i estava esperant enguany amb molta emoció.

Els esdeveniments van fer que es retardara el seu any màgic, per la qual cosa… aquest any de bogeria és el teu!

INFANTIL 2023 2023

Perquè t’hem vist créixer junts compartint amb la xicalla i sabem ben de segur que la teua família és la falla.

Perquè n’hi ha prou en veure’t el somriure en la careta per sentir en tu la il·lusió de dur aquesta banda fallera.

Els que formem aquesta falla et desitgem de tot cor: que siga aquest un gran regnat i dels teus somnis el millor.

Gira’t per veure a ta mare orgullosa que més no cap. Mira ton pare que ample va, el mateix que ton germà.

Eres tu, Celia, referència, far i guia de la nostra jovenalla. Heu rebut la important herència de continuar la festa plantant falla.

La banda que amb orgull ja llueixes i de Villarrobledo l’escut al pit fa saber a tot el que el mira que eres la nostra Fallera Major Infantil.

2023 2023.

SANCHEZ I LOPEZ

.

INFANTIL

2023 2023

AGATHA RUIZ DE LA PRADA

A ella tots la coneguem per usar tots els colors, fa roba per a tot el món i del cap no està molt bé.

De la moda visionària amb núvols, flors i cors mesclant molt els colors d’una forma estrafolària.

A Agatha Ruiz de la Prada dalt d’un llapis la veiem no sabem que estarà fent alguna nova “ratllada”.

LA BOJA DE LES PINTES

Com si fora una fallera amb la mare pentinant la pinta porta al cap, i la veurem al més alt.

Les pintes mal ficades i els cabells esvalotats; les bogeries dels infants als majors trauen rialles.

SHAKESPEARE Y HAMLET

“Ser o no ser”, Hamlet diu aquesta és la qüestió, mal de cap d’aquest senyor, que plora més que riu.

Bogeries representades a totes les seues històries hi ha d’amor i cavalleries fins i tot de reis i fades.

A la falleta el veurem assegut i en la mà, la calavera el que espera desespera, l’amor ja sap que ha perdut.

FRIDA KAHLO

Gran amant de les flors amb destresa en el pinzell pintava sempre flors i ocells tots carregats de colors.

Les roses foren les favorites d’aquesta artista mexicana blaves, grogues i color grana, dels quadres, les protagonistes.

També fruita hi pintà a un dels més coneguts, a la música ha aparegut; “Viva la vida” s’anomenà.

De meló d’Alger molt sucós hi havia una rodanxa, també maduixes, pinyes i bananes per al quadre més famós.

Frida Kahlo fou l’artista que amb molta mestria va fer del dolor, alegria, de la pintura protagonista.

Boja d’amor i al llit estava, Diego Rivera l’ha abandonada i per això seriosa eix retratada amb la seua cella poblada.

Flors al cap en el pentinat de la mexicana cultura du la regina de la pintura que a la falla hem dibuixat.

Podem veure al seu costat tot el que ella necessitava; primer el quadre dibuixava i amb pintura quedava acabat.

INVENTORS BOJOS

Ja fa temps que començaren a dir que bojos estaven per fer coses diferents que anomenaven invents.

Perque fer això distinte del que era habitual no era vist com normal per als més conformistes.

Hi haguè dos somiadors que es fixaren en els ocells volgueren arribar al cel i alçaren prompte el vol.

Construiren amb fusta i tela, una mena d’instrument, i volien volar amb ell arribar al firmament.

Aeroplà l’anomenaren els germans inventors bojos els cridaven tots fins que ells triunfaren.

També veurien les estreles quan aconseguiren volar al cel es podria aplegar amb tela, gas i cistelles.

Veurem a la nostra falleta altra mena d’inventor mal anomenat “boig” al laboratori amb probeta.

Durà tots els instruments que necessita per a crear: un quadern per a anotar tots els seus experiments.

Si una idea l’acudeix al cap, una bombeta s’encendrà i tot el món ja sabrà que de nou acaba de crear.

Pareix que ha hagut un accident al vore con porta la bata tota tacada de deu sap qué i esvalotats els cabells.

Veiem també a la motxila eixir els cables pel costat i tot el seu instrumental fins i tot porta una pila.

Està a la falla el rebombori que ha format amb les probetes bogeries molt ben fetes al seu gran laboratori.

Amb la paleta més acolorida, aquesta gran pintora mundial el sentiment va transformar fent art amb deseixida.

Les pintures i els pinzells que va usar al seu taller a la falla els hi veurem també al costat de flors, fuites i ocells.

Perque un altre invent boig va ser el globus aerostatic creat per un geni fanàtic, a la falla el vorem en roig.

Foren també dos germans aquests de la veïna França que amb ganes i templança el pogueren inventar.

BOGERIA D’AMOR

Si vols parlar d’amor com en la falla es fa mai ha de faltar una escena plena de cors.

Així els veuran el xiquets a la nostra falleta infantil tot ple, per ací i per allí de cors grans i de corets.

Perque és molt important per entendre aquesta escena que la falla estiga plena d’un amor exagerat.

Acompanyant al cors rojos aniràn uns angelets tiren fletxes, son arquers de l’amor els més bojos.

Cupidos de rossos cabells i unes ales ben gegants a les parelles uniràn amb les fletxes que tiren ells.

Perque aquesta és una escena que parla de la bogeria la que tot el mon tindria si la deixa la parella.

Fins i tot amb la corona ficada al dalt del cap d’amor pots enfermar passa a tot home i dona.

Corones a la falla veurem acompanyant aquesta historia perque hem de fer memória i educar bé als xiquets.

El va passar a una regina espanyola, Na Joana de Castella coronada, coneguda de forma roïna.

Ella estava enamorada de Felip, anomenat el Bell pero ell per el poder la va tindre apartada.

Digueren que boja estava i no podria governar el regne que sa mare li deixà, pobra dona anul·lada.

Ella estaba la mar de bé pero els homes de sa vida no la tenien en estima i li furtaren els seus drets.

I així va acabar afonada al castell, sola i tancada la história la anomenada Joana la Boja, quina errada.

Hola, soc SERGIO FANDOS i una de les bogeries que m’ha passat com a artista faller…

Va ocórrer durant una plantà d’una falla infantil que jo vaig fer. Encara que he estat en el taller amb el meu pare, també artista faller, des de xicotet i ens sabem tots els trucs per a fer una falla resistent al vent, no esperava el que va succeir.

Havia de plantar en un poble a les afores de València, i aquesta comissió planta en camp obert, sense edificis que resguarden la falla. Encara que sabem que si hi ha una falla, hi ha pluja i vent, aquest any els vents eren huracanats i vam tindre una plantà de bogeria; els ninots semblaven draps movent-se al vent. Encara que alguna coseta vam haver d’arreglar, tot va eixir bé i la falla va aguantar fins a la seua cremà.

.20232023. FALLES

PROCLAMACIO

PRESENTACIO

PRIMER PREMI CREUS DE MAIG

Un any més, la Junta Local Fallera d’Aldaia va convocar a les comissions falleres de la localitat al ja tradicional concurs de Creus de Maig. Durant uns dies, els fallers omplim de color els carrers del poble amb les nostres creus fetes de flors naturals i artificials, treballades a mà per les falleres i els fallers.

Gràcies a la gran faena de l’equip que va fer possible la Creu de Maig de la Falla Villarrobledo, vam ser guardonats pel jurat amb el primer premi, en el present exercici faller 2022 - 2023.

PRIMER PREMI

CREUS DE MA I G

SMELTEB

PRIMER PREMI

PRIMER PREMI CONCURS DE BETLEMS

I com no, la Falla Villarrobledo va participar també en el concurs de Betlems tradicionals que per quart any consecutiu va organitzar la Junta Local Fallera d’Aldaia.

Cases, roques, cascades, horts, naixement, temples romans… i mil coses més que han eixit de les mans del millor equip de decoració que hi ha a Aldaia, el de Villarrobledo. Així ho va corroborar el jurat en concedir el primer premi al Betlem que la nostra falla va muntar el desembre passat.

INFANTILS 2023 2023

OR AITANA CARRASCO MARÍN

ARGENT

HÉCTOR ALFARO ALFARO

CHLOE BELDA RAMÍREZ

AINARA CARRASCO GARCÍA

HUGO CEREZO GARCÍA

ADRIANA RECHE SERNA

DANIEL SÁNCHEZ CARRASCO

ERIK SÁNCHEZ HERRÁIZ

COURE

AITANA PÉREZ MOLINA

NAYRA MAROTO SEGURA

DANIELA PEIRÓ SÁNCHEZ

ENZO GIMÉNEZ HERRERA

CRISTIAN GIMÉNEZ HERRERA

ALBA MUÑOZ ANDREU

OLIVER BERBEL COCERA

MAJORS 2023 2023

BUNYOL D’OR AMB FULLES DE LLORER I BRILLANTS

ENCARNI SERNA LEÓN

ANTONIO ROMÁN LÓPEZ

BUNYOL D’OR AMB FULLES DE LLORER VICENTE ALFONSO MIRAVET FERNÁNDEZ

ERICA PASTOR GUEROLA

JAVIER PASTOR GUEROLA

JUAN ANTONIO SERNA GARCÍA

BUNYOL D’OR

ANTONIO BURGOS MILLÁN

FERNANDO FALCÓN TORTOSA

ENRIC FERRER MOSCARDÓ

MARÍA MARTÍNEZ ANDÚJAR

MARIO MATA NOTARIO

JOSÉ FRANCISCO RUBIO ÁLVAREZ

EMILIA SÁNCHEZ MARTÍNEZ

NURIA SÁNCHEZ SEGURA

CRISTINA VALDELVIRA LÓPEZ

MARI VERA BECERRA

ARGENT

JOSÉ ANTONIO CARMONA VIDAL

IRENE COCERA VERA

JULIO GARCÍA PÉREZ

LAURA MARTÍN VERA

MANUELA MENGÍBAR GUTIÉRREZ

ENCARNI SÁNCHEZ MARTÍN

COURE

ANTONIO DE LAS HERAS BRAVO

TANIA DE VICENTE BELLIDO

PRIMITIVO CERRO SÁNCHEZ

MIGUEL GIMÉNEZ GARCÍA

ANA CRISTINA HERRERA FRANCO

SARA HERNÁIZ DÍAZ

BUNYOL D’OR AMB FULLES DE LLORER I BRILLANTS PER A…

ENCARNI SERNA I LEON , Ó

Aquest reconeixement, el major que s’atorga en el món faller, fa honor a la teua passió per les falles i especialment a la teua falla, la Falla Villarrobledo.

Des de xicoteta, vas portar aquest sentiment dins, així vas ser Fallera Major Infantil i, com no podia ser d’una altra manera, també Fallera Major. Sempre col·laborant en qualsevol activitat de la falla; durant anys formant part de la Directiva, portant el grup de playbacks, escrivint diversos anys el llibret des del qual ara la teua Falla i la teua família et feliciten. Sempre disposada per a les cavalcades, per a decorar el carrer… en resum: portes les falles en la sang.

Junts hem format una gran família, sempre molt unida amb la falla. Els nostres fills van nàixer sent fallers d’aquesta gran comissió i has sabut inculcar-los el teu amor per la festa fallera i per la Falla Villarrobledo.

Per tot això, des d’aquestes línies, Jaume, Adriana, la teua Falla i jo volem felicitar-te per rebre aquest Bunyol d’or amb fulles de Llorer i Brillants.

Francisco Reche.

BUNYOL D’OR AMB FULLES DE LLORER I BRILLANTS PER A…

ANTONIO ROMAN I LOPEZ , Ó , Ó

Enhorabona Román, rep aquest distintiu que tantes ganes tenies de tindre i que acredita que eres un gran faller. Ja és teu; gaudeix-ho i llueix-ho en cada cercavila, en cada presentació, crida i ofrena, i assega’t orgullós perquè t’ho mereixes.

Faller no de bressol però si de vida, aquesta comissió ha crescut i tu amb ella. La falla Villarrobledo té molt a agrair-te pel teu treball desinteressat i el temps dedicat a ella i al seu creixement.

Els teus molts anys com a directiu en diferents càrrecs, els teus quatre anys de president i tot el bo viscut -i no tan bo- demostren que aquest distintiu el reps per anys i, per descomptat, per dedicació a la nostra comissió.

La teua falla i la teua família estem molt orgullosos de tu, i t’acompanyarem molt orgullosos a rebre-ho.

Et volem.

Alicia, Adrián i Alicia

LA BOGERIA DE TROBAR L’AMOR EN LES FALLES

JAVIER

JAVIER

La nostra festa ens uneix durant tot l’any amb un sentiment comú de germanor i alegria. Alguns tenen més sort encara i troben en aquesta festa un sentiment més profund: l’amor. Les Falles van fer que el nostre president Javier coneguera a David, la persona que, com ell diu, és la seua “vida” i amb qui comparteix un amor infinit cap a la nostra festa i la nostra Falla Villarrobledo.

BOIG PER LES FALLES DES DE XICOTET

Si hi ha una bogeria en el nostre president, és el seu amor per les Falles. Des de ben xicotet, en la seua Xàtiva natal va formar part de la festa fallera. Sempre acompanyat de la seua germana Erica, amb la qual va compartir grans moments de la infància fallera, com la seua presidència infantil portant-la del seu braç com a fallera major infantil.

BOIG PER TOTS ELS ACTES FALLERS

A Villarrobledo sabem que ser faller és una manera de viure, i el nostre president l’ha demostrat sempre en cadascun dels actes. Incansable i perfeccionista, no hi ha cavalcada, premi, decoració de falla, pesebre o acte faller que se li resistisca. I com a bon líder, sempre és el primer a arromangar-se i posar-se a la faena.

LES FALLES: UNA BOGERIA EN FAMÍLIA

I quina millor manera de gaudir d’aquesta festa que és el motor de la seua vida que al costat de la seua família. No sols la família de sang, si no aquella que amb el temps, l’amor i la confiança ha anat creant al seu voltant.

Falleres i fallers, És tot un honor per a mi després d’uns anys d’experiència com a faller, dirigir-me a tots vosaltres com a president de la falla Villarrobledo.

No puc deixar de donar gràcies pel suport en aquest any. Espere correspondre a la vostra confiança, ja que il·lusió, esforç i dedicació no em falta. Vull felicitar en especial a Melania i a Celia, Falleres Majors 2023, així com a les seues respectives famílies, per la labor duta a terme.

Melania i Celia, és el vostre any, disfruteu al màxim, gaudiu de tots i cadascun dels moments. Per ajudarvos sempre em tindreu a la vostra disposició, tant al món faller com a la resta del dia a dia.

Un president no seria ningú sense l’ajuda i esforç de tota la comissió. Agraïsc especialment la de la meua junta directiva en la qual destaque grans amics, en qui deposite tota confiança per engrandir la festa, per fer les coses ben fetes, per millorarles si cal, i corregir els errors ocasionats.

Estic ací com a president però, per damunt de tot, com a faller, intentant aportar les meues idees que no serien possibles sense el suport de tots vosaltres, els fallers de

la falla Villarrobledo. Tots i cadascú de vosaltres aporteu el vostre gra d’arena, per això volia aprofitar aquest moment per a donar-vos les gràcies per estar al meu costat. Gràcies també al suport del senyor alcalde En Guillemó Luján i del regidor de falles En José Martínez, per tal de poder dur a terme tot el que la nostra festa representa i el poble d’Aldaia es mereix.

Voldria aprofitar l’ocasió per a dir a tot el món que ens vulga visitar per a conéixer les nostres falles, que trobaran una falla oberta, acollidora, diversa, dinàmica i sobretot tolerant, que té en la festa del foc l’expressió més pura de l’essència valenciana.

Estem a les portes de què els carrers del nostre poble siguen una festa de pólvora, música, art, cultura, diversió, indumentària, tradicions, foc... en definitiva, el que fa úniques les falles. Tan sols em queda dir-vos que l’esforç de tot un any i tot allò pel que hem estat treballant veurà la llum en uns dies. Desitge que tots junts passem una gran setmana fallera i que gaudim al màxim com sabem, perquè Villarrobledo és una forma de viure, així que aneu preparant-se per a viure la millor festa del món.

Visca Aldaia i les seues falles i visca la Falla Villarrobledo.

El vostre President, faller i amic, Javier Pastor Guerola

2023 2023.

PASTOR I GUEROLA

PRESIDENT: JAVIER PASTOR GUEROLA

VICEPRESIDENT DE DOCUMENTACIÓ I PERMISOS: LUIS PIÑAR RODRÍGUEZ

DELEGAT DE LOGISTICA: ANTONIO ROMÁN LÓPEZ

VICEDELEGATS DE LOGISTICA: VICENTE MIRAVET FERNÁNDEZ

VICEPRESIDENT DE PRESUPOSTOS, CONTES I ARXIU: DAVID CARRASCO ORDÓÑEZ

SECRETÀRIA: ANABEL LEÓN LÓPEZ

VICESECRETARI: PASCUAL CARRASCO MOYA

TRESORER I LOTERIES: VICENTE ORTEGA GÓMEZ

COMPTADORA: MARIANA RUBIO ARNÁS

DELEGADA D’ACTIVITATS BANCÀRIES I XARXES SOCIALS: MARIBEL DELGADO LÓPEZ

VICEPRESIDENTA D’ ACTIVITATS DIVERSES I COMPRES : ALICIA CARRASCO ORDÓÑEZ

DELEGADA D’ACTIVITATS DIVERSES I COMPRES: MÓNICA CARRASCO MOYA

VICEDELEGADA D’ACTIVITATS DIVERSES I COMPRES: NOELIA CLAJER GORDILLO

VICEDELEGADA D’ACTIVITATS DIVERSES I COMPRES: MARÍA MARTÍNEZ ANDÚJAR

VICEPRESIDENT DE CAMPIONATS I FESTEJOS: FRANCISCO RECHE SANTOS

DELEGAT DE CAMPIONATS I FESTEJOS: JUAN JOSÉ HERRERA FRANCO

DELEGAT DE CAMPIONATS I FESTEJOS: VICDENTE SÁNCHEZ LÓPEZ

VICEPRESIDENT DE PROTOCOL, ACTES I CONCURSOS: DAVID SOLÍS RUBIO

DELEGAT DE PROTOCOL, ACTES I CONCURSOS: NOELIA VENEGAS MERLOS

DELEGADA DE PROTOCOL, ACTES I CONCURSOS: MARIO MATA NOTARIO

DELEGADA SECCIÓ FEMENINA: BENI VERA BECERRA

VICEDELEGADA SECCIÓ FEMENINA: MARI RUIZ SANCHO

DELEGADA DE RELACIONS PÚBLIQUES I PATROCINADORS: MARISA LEÓN TARÍN

VICEDELEGADA DE RELACIONS PÚBLIQUES I PATROCINADORS: ENCARNI SÁNCHEZ MARTÍN

DELEGADA D’INFANTILS I XARXES SOCIALS: LIDIA ALFARO BALLESTERO

VICEDELEGADA D’INFANTILS: MARIBEL CEREZO HERNÁNDEZ

DELEGADA DE JOVENTUT: ESTHER GARCÍA MONTERO

VICEDELEGAT DE JOVENTUT: JOSÉ ANTONIO CARMONA VIDAL

DELEGAT DE CASAL I BARRA: FRANCISCO MARTÍN JULIÁN

DELEGAT DE CASAL I BARRA: TANI GIMÉNEZ SUÁREZ

DELEGADA DE ROBA I MERCHANDISING FALLER: MªANGELES VERA BECERRA

DELEGAT DE MONUMENTS I LLIBRET: MANUEL FERNÁNDEZ SEVILLA

DELEGADA JUNTA LOCAL FALLERA: YOLANDA GARCÍA ASES

DELEGAT JUNTA LOCAL FALLERA: DAVID SOLÍS RUBIO

DELEGAT JUNTA LOCAL FALLERA: JOSÉ FRANCISCO RUBIO ÁLVAREZ

2023 2023

Cort d’honor de la Fallera Major Infantil d’Aldaia: Itziar García i Fernández.

Cort d’honor de la Fallera Major d’Aldaia:

MªÁngeles Giménez i Moreno.

President executiu de Junta Local Fallera d’Aldaia: David Solís i Rubio.

Delegats de Junta Local Fallera d’Aldaia:

Yolanda García i Ases.

José Francisco Rubio i Álvarez.

2023 2023

FERNANDO AGEA PÉREZ

JUAN ANTONIO ANDREU MORENO

ANTONIO BURGOS MILLAN

JOSÉ MANUEL CARMONA HERRERO

JOSÉ ANTONIO CARMONA VIDAL

PASCUAL CARRASCO MOYA

DAVID CARRASCO ORDÓÑEZ

ANTONIO CEREZO NAVARRETE

PRIMITIVO CERRO SANCHEZ

JOSÉ MANUEL CÓRDOBA VERA

ANTONIO DE LAS HERAS BRAVO

ALEJANDRO DÍAZ ROCA

FERNANDO FALCÓN TORTOSA

MANUEL FERNÁNDEZ SEVILLA

ENRIC FERRER MOSCARDÓ

SERGIO GARCÍA GIL

PEDRO JOSÉ GARCÍA MEDINA

JULIO GARCIA PEREZ

MIGUEL GIMENEZ GARCIA

RUBEN GIMENEZ NUÑEZ

ESTANISLAO GIMÉNEZ SUÁREZ

JORGE GUTIÉRREZ GIMÉNEZ

CARLOS GUZMÁN AGUILAR

ALEJANDRO GUZMÁN AGUILAR

JUAN JOSÉ HERRERA FRANCO

HUGO LÓPEZ ALMENAR

OSCAR MARTIN GOMEZ

FRANCISCO MARTÍN JULIÁN

FRANCISCO MARTÍNEZ ANDÚJAR

FERNANDO MARTÍNEZ VILLANUEVA

MARIO MATA NOTARIO

VICENTE ALFONSO MIRAVET FERNÁNDEZ

VICENT MORCILLO SILVESTRE

ALBERTO NAVARRETE LOPEZ

JAVIER NAVARRETE LOPEZ

JOSÉ VICENTE NAVARRETE YÁÑEZ

JULIÁN NOTARIO GALLARDO

JAVIER NOTARIO GALLARDO

JUAN ANTONIO ORELLANA SEVILLA

VICENTE ORTEGA GÓMEZ

LUIS MIGUEL PÉREZ ALONSO

JOSÉ RAMÓN PÉREZ GÓMEZ

LUIS PIÑAR RODRÍGUEZ

IZAN PIÑAR RUIZ

FRANCISCO RECHE SANTOS

ADRIÁN ROMÁN CARRASCO

ANTONIO ROMÁN LÓPEZ

JOSE FRANCISCO RUBIO ALVAREZ

UNAI RUBIO GIMENEZ

IZAN RUBIO GIMÉNEZ

JAVIER SÁNCHEZ BOTÍAS

JUAN JOSÉ SÁNCHEZ LARA

VICENT SÁNCHEZ LÓPEZ

VICENTE SÁNCHEZ ORDÓÑEZ

JAVIER SÁNCHEZ PEÑARANDA

RAFAEL SEGARRA MONZÓ

JUAN ANTONIO SERNA GARCÍA

LEANDRO SOLERA CARMONA

MANUEL SOLERA MARTINEZ

DAVID SOLÍS RUBIO

MARIBEL AGUADO PARRA

JOSEFINA AGUILAR PIQUERAS

Mª ÁNGELES ALCÁZAR MÁRQUEZ

ESTER ALFARO BALLESTERO

LIDIA ALFARO BALLESTERO

LOLA ALMENAR PÉREZ

TAMARA ANDREU COBOS

LORENA ANDREU LUCAS

MARÍA AMPARO ASES BERMÚDEZ

MARIA ISABEL ATIENZAR SOTOS

IRENE BALLESTERO MUÑOZ

JULIA BALLESTERO RIBERA

SANDRA BOLSICO CARRASCO

ANA MARIA CALERO BELDA

JENNIFER CARMONA HERRERO

MÓNICA CARRASCO MOYA

ALICIA CARRASCO ORDÓÑEZ

ISABEL CARRASCO PANADERO

CARLA CARRION GOMEZ

MARIBEL CEREZO HERNÁNDEZ

NOELIA CLAJER GORDILLO

IRENE COCERA VERA

SILVIA CRUZ TUDELA

SANDRA CRUZ TUDELA

Mª ISABEL DE LA O APARICIO

MARÍA DE LAS HERAS BRAVO

TANIA DE VICENTE BELLIDO

MARIBEL DELGADO LÓPEZ

ROCÍO DELGADO LÓPEZ

LUCÍA FALCÓN MARTÍNEZ

EVA GARCIA ARNAS

YOLANDA GARCÍA ASES

ESTHER GARCÍA MONTERO

SOFÍA GARCÍA MONTERO

MARI ANGELES GIMENEZ MORENO

JENNIFER GUTIÉRREZ GIMÉNEZ

MARIA AMPARO HERNAIZ DIAZ

SARA HERNAIZ DIAZ

ANA HERRAIZ ALBARÁÑEZ

2023 2023

ANA CRISTINA HERRERA FRANCO

INÉS INAREJOS FRESNEDA

ANABEL LEÓN LÓPEZ

MARÍA LUISA LEÓN TARÍN

CRISTINA LÓPEZ RIBERA

NOELIA LÓPEZ ROMÁN

LAURA MARTÍN VERA

RAQUEL MARTÍN VERA

MARÍA MARTÍNEZ ANDÚJAR

MANUELA MENGIBAR GUTIERREZ

PILAR MÍNGUEZ CUCARELLA

ANGELA MORCILLO SILVESTRE

CARLOTA MOYA SAIZ

LUCÍA NOTARIO CLAJER

ESTHER NUÑEZ PIQUER

SOFIA OLMOS AUÑON

LAURA MARÍA DE CORTES ORELLANA SEVILLA

ERICA PASTOR GUEROLA

PAQUI PEÑARANDA DELGADO

SHEYLA PIÑAR RUIZ

Mª ÁNGELES PIQUERAS MOCHOLI

NOEMÍ RAMÍREZ GARCÍA

MARIANA RUBIO ARNÁS

ANAÏS RUIZ PEREZ

MARIA RUIZ SANCHEZ

MARÍA ÁNGELES RUIZ SANCHO

ANDREA SÁNCHEZ CHIQUERO

ENCARNI SÁNCHEZ MARTÍN

EMILIA SÁNCHEZ MARTÍNEZ

NURIA SÁNCHEZ SEGURA

ENCARNI SERNA LEÓN

CRISTINA VALDELVIRA LÓPEZ

NOELIA VENEGAS MERLOS

MARI VERA BECERRA

PAQUI VERA BECERRA

BENI VERA BECERRA

MARÍA JOSÉ VIDAL ALEJANDRO

ROCÍO VILLA GONZÁLEZ

UNA BOJA EN TOTS ELS ACTES

MELANIA

MELANIA

A Melania no cal preguntar-li si participarà o es vestirà de fallera en algun acte; com diu Izal, la resposta sempre serà sí. Encara no sabem si és perquè la seua bogeria arriba a empalmar el treball amb els actes, o si és que té tants vestits que si no li’ls posa se’ls fan dolents. La qüestió és que ella sempre està i es nota.

LA BOGERIA DE SER FALLERA MAJOR INFANTIL

“Aquesta xiqueta està boja”, això és el que molts van dir quan va aterrar Melania en la comissió de Villarrobledo i en aquest primer any de fallera en la nostra falla, ens va representar a tots els infantils com a Fallera Major Infantil. Però quan la vam veure desfilar, el seu saber estar, els seus ullets blaus… ens enamoràrem. I la teua Falla estava desitjant des d’aquest dia, que fores la nostra Fallera Major.

DES DEL BRESSOL, BOGERIA FALLERA

Encara que les seues aventures falleres en la nostra comissió van començar amb el seu regnat com a Fallera Major Infantil l’any 2016, Melania ha sigut fallera des de ben xicoteta en la comissió de Creu i Mislata. En la nostra comissió ha tingut sempre càrrecs de rellevància en la Junta Directiva, i suma aquesta bogeria d’any a la seua gran trajectòria fallera, que sabem que continuarà molt de temps.

BOJA PER LA SEUA FAMILIA FALLERA

Com hem vist, és fallera des dels bolquers, i ha tingut a casa tots els referents fallers possibles. Encara que a la seua mare li done una mica de vertigen el tema, sempre és la primera a fer tot perquè la seua filla siga la més feliç. I si és l’ullet dret d’algú, és del seu pare i el seu germà, els homes de la seua vida, que es desviuen per ella. Però la família fallera no és només la de sang; amb el seu amor i simpatia, Melania ha construït una gran família fallera plena d’amics i amigues, que està desitjant gaudir amb ella.

Eixos ulls de mar brava eixe somriure constant eixe lluir de valenciana eixa dolçor al teu voltant.

És pel teu saber estar per la teua gràcia personal perquè vas nàixer fallera i mai de ser-lo deixaràs.

El Barri, agraït amb tu està i tots el que formem la falla et volem i estarem al teu costat del més major a la xicalla.

No fa falta que a la banda hi fique cap nom o lletra quan Aldaia et veu ja sap qui és la nostra regina fallera.

El món faller és coneixedor que hem tingut el millor honor i és que sigues tu, Melania la nostra Fallera Major.

2023 2023

2023 2023.

MELANIA FERRER I MOSCARDO , Ó

2023 2023

CAVALL DE TROIA ELECTORAL

Quan arriben les eleccions tot es plena de promeses, els donen a tots les preses de fer parcs i atraccions.

A l’alcalde Guillermo li volem dir que es deixe de ficar redones, que li han quedat molt mones, i es recorde del Barri del Crist.

Propostes haurem de llegir de tots els colors i partits la meitat mentides, malparits, per algú s’haurien de decidir.

Als sobres hi ficarem les nostres voluntats: diners per seguretat social, no en paradisos financers.

Al meu sobre aniran tota mena de propostes que a l’escola hi haja sostre i mestres qualificats.

Jo demanaré dins el meu per la nostra seguretat més policia a la ciutat, la resta em sap greu.

Metgesses i infermeres, doctors i celadors també, al meu sobre demanaré; és el que importa de veres.

Nombrosos els partits de l’esquerra espanyola ací qui no corre, vola tots volen tastar pastís.

A Troia entraren els grecs estirant el seu cavall, dins hi havia més personal que en la carpa de Sant Vicent.

Així és com els governants volen comprar els vots es creuen que som ninots i ens va malament pensar.

La política espanyola és com aquesta antiga ciutat el cavall el programa electoral i els troians els ciutadans.

Quan per fi aconsegueixen guanyar les eleccions veiem les vertaderes intencions obren el cavall i ixen.

ASTROLOGIA DE FUTUR

Ara que els preus han pujat de tot el que hem de comprar tractarem d’endevinar el que el futur ens portarà.

No podem fer altra cosa que confiar en el tarot mirar les cartes amb por i veure que ens mostra.

Si eix la carta del penjat voldrà dir cosa roïna potser puge la farina i no pugues comprar el pa.

També pot eixir-te el Sol seria bona canticela o la carta de l’estrela ambdues porten de bo.

Si veus la carta del rei savi a la taula cap amunt vol dir que estigues a punt per a anar-te’n a Abu Dabi.

Veurem de la justícia l’arcà representada amb l’ull tapat algú encara no s’ha assabentat: que “a soles sí és sí”, xaval!

Vols més? Doncs mira altra forma de veure el futur siga més clar u obscur el sabrem com a la fira.

A la caseta que hi ha que a alguns els fa por un home o dona a l’interior amb la bola esperarà.

Podràs fer-li tres preguntes amb l’euro per davant son endevins, no pardals i sols parlen si els untes.

Diràn quin és el teu futur o almenys ho intentaran potser cert o inventat depén del que cregues tu.

Quan acabe la consulta dins es desapareixeran amb la cortina tancaran i no cap altra pregunta.

I si no són per a tu aquestes coses del futur podràs millor confiar en l’horòscop que t’ha tocat.

T’ho assignaren al nàixer segons siga l’aniversari al gener seràs Aquari i si eres de juny, Càncer.

Tots porten un senyal per a poder diferenciar uns els porten a la mà altres són un animal.

Escorpió és un alacrà, Virgo una dona virginal, per a Càncer tenim un cranc i Libra va balança en mà.

I al cap de tots una musa Urania li diuen els grecs, a l’astrologia i els estels és qui mana sense excusa.

És una musa guerrera amb cuirassa i vestit blau i pel cel poder volar du les ales a l’esquena.

És la peça fonamental i forma el centre de la falla en mig de tota la baralla de grecs formant el cadafal.

Baixa els ulls al costat seu i veuràs qui l’acompanya i no és una endevinalla és Urano, del Cel el déu.

I és que el futur és incert i com no podem confiar en qui tenim governant haurem de confiar en ells.

LLUM, AIGUA… DEPRESSIÓ

A la següent escena hi veurem el futur que ens espera si el preu s’accelera de la llum i els aliments.

No encengues la llavadora que gasta aigua i llum i ens farà passar apur a soles es fica a una hora.

Els teus hàbits canviaràs i estaràs despert de nit perquè només així aconseguiràs estalviar.

Tenim uns quants minuts per a fer-ho tot a casa això pareix “de guasa” si et passes estàs caput.

Compte amb la nevera obri i tanca ràpidament total, no hi ha aliments està buida sencera.

Una llima seca queda arraconada al fons està i al congelador, gelà l’ampolla d’aigua freda.

Hem gastat tots els diners en poder desdejunar tenim llet i cereals no hi havia per a més.

D’ara endavant farem un joc per a veure qui el guanya si et despertes tard, apanyat no et menjaràs ni un moc.

GUERRES DEL PASSAT. GUERRES ACTUALS.

En aquesta boja escena de blancs caps sense cos veurem del món als pitjors, en tenim la història plena.

Dalt de la columna primera Hitler amb el seu bigot va sembrar Europa de por declarant a tots la guerra.

Franco era un seguidor d’aquest influencer alemany a Guernica el deixà practicar i va imitar el seu bigot.

Pareix que l’ésser humà mai aprén dels seus errors i seguim en dictadors actualment governant.

El que creiem oblidat que era cosa del passat, guerres al món actual no hi hauríem d’aguantar.

Ucraïna està sofrint perquè els russos volen més hui aquest tros, demà aquell tot per culpa de Putin.

Quan un boig és qui mana i ningú el pot aturar altra guerra declararà que a ell li done en gana.

2023 2023

MINOTAURES DE LA FESTA

En la mitologia grega hi havia un laberint del qual havies d’eixir o t’atacava una fera.

El minotaure fou un ésser, meitat bou, meitat home era, el veurem aquesta escena preparant les malifetes.

Simbolitza el dia a dia que tothom ha de lluitar: despertar i treballar una vida d’agonia.

Nosaltres volem festa que falles siguen tot l’any almenys aquestes d’enguany no durem la mascareta.

Han sigut dos anys roïns

XAFARDEJOS A LA GREGA

Veus la mare en el fill seu fullejant el papir que troba parla de la moda nova de portar menjar als déus.

Mateixes coses es fan ara criticar al del costat parlar de si s’ha casat o si l’han abandonada.

Els famosos la vida venen i per uns pocs de diners rendibilitzen molt bé les alegries i les penes.

Ja sabeu que la Shakira ha deixat el Waka-Waka ara prefereix el reggaeton per a l’ex donar ‘matraca’.

L’esnob de Tamara i el nuvi, que si es deixen que si no pel mig va un altre taló abans que arribe el connubi.

Hola, soc FEDE ALONSO i una de les bogeries que m’ha passat com a artista faller…

Tinc en el meu taller a un xic que és de Puertollano, Ciudad Real, que treballa amb mi i aprén l’ofici per a aplicar-lo en la construcció de carrosses en la seua terra natal. Enguany li van contractar diverses carrosses per a la cavalcada de Reis de Puertollano. Quan el dia 4 de gener em va cridar per a dir-me que necessitava la meua ajuda per a acabar-les a temps de la cavalcada, no m’ho vaig pensar. Vaig agafar el cotxe i ací va començar la meua bogeria: em vaig fer 400 quilòmetres amb cotxe, vaig arribar, vaig pintar quatre carrosses i seguidament, em vaig tornar altres tants quilòmetres de tornada a Cullera. Són aquestes bogeries que es fan per un amic i per l’amor a aquesta professió. Perquè fer falles és una beneïda bogeria.

.20232023. FALLES

ALFREDO MUÑOZ FERNANDEZ

ANTONIO CEREZO NAVARRETE

DANIEL GARCIA SANCHEZ

DAVID BUENO MOYA

DAVID MUÑOZ SANMARTIN

JAVIER VALERO GALLEGO

JOSE DENGRA LICHE

JOSE MIGUEL BOLSICO GARCIA

JOSE RAMON RUIZ MISLATA

JOSE SANCHEZ LOPEZ

JUAN CARLOS LLANERO HOYOS

JULIAN CLEMENTE CUEVAS

KEVIN GOMEZ BELTRAN

LAZARO AMOR CABALLERO

LEONARDO CORDOBA SANCHEZ

MANO VALLEZ

MANUEL SOLIS SACEDON

NACHO GABALDON BARBERAN

PASCUAL CARRASCO ESCRIBANO

PEDRO VALERO GIL

ROBERTO CARLOS BERBEL CARO

SALVADOR LEON CABEZUELO

SANTIAGO ORDOÑEZ SANCHEZ

VICTOR MANUEL ALFARO CASTILLO

AMAIA BAENA RUIZ

AMELIA MOLINA MARTOS

ANA LOPEZ ROMAN

ANDREA PASTOR BECERRA

ASCENSION MONTERO MORENO

CARIDAD FRESNEDA JIMENO

CARMEN NOTARIO RODA

CAROLINA FERNANDEZ SEVILLA

CAROLINA VALDELVIRA LOPEZ

DELIA SEGURA SANCHEZ

ESTEFANIA FERNANDEZ GARCIA

ESTRELLA PEIRO SAEZ

FALI CARRASCO ORDOÑEZ

FALI ORDOÑEZ ANDRADES

IRENE LAZARO MORENO

ISABEL PANADERO AGUADO

ISABEL PANADERO MOLINA

JOSEFINA SANCHEZ MARTIN

LOURDES GALLEGO PEREZ

Mª DOLORES LOPEZ ROMAN

Mª JOSE GIMENEZ SUAREZ

MANOLI MARTINEZ ANDUJAR

MARI MERLOS MORENO

MARIA BURRIEL CORTES

MARIANA CEREZO MARTINEZ

MARTA VERA BECERRA

NURIA NOTARIO MARTIN

PETRI LUCAS TORTAJADA

ROCIO CONTRERA BLAZQUEZ

ROSANA MINGUEZ CUCARELLA

ROSI ORDOÑEZ ANDRADES

SUSANA BURRIEL CORTES

DIVENDRES 17 DE FEBRER.

21:00 h. SOPAR al casal de la falla.

23:00 h. RONDALLA a les Falleres Majors d’Aldaia i les seues Corts d’honor.

DIUMENGE 19 DE FEBRER.

17:00 h. CANT DE L’ESTORETA al carrer Santa Bàrbara.

DISSABTE 25 DE FEBRER.

08:00 h. MACRODESPERTÀ conjunta de totes les Falles d’Aldaia.

19:00 h. CRIDA de les falles 2023 per les Falleres Majors d’Aldaia. En acabar, inauguració de l’EXPOSICIÓ DEL NINOT.

DIUMENGE 26 DE FEBRER.

17:00 h. GALA DE RECOMPENSES, premis menors i presentació del Llibret 2023 de Junta Local Fallera d’Aldaia, al TAMA.

FESTES

2023 2023

DIVENDRES 3 DE MARÇ.

21:00 h. SOPAR al casal de la falla, i PENJÀ DE QUADRES de les nostres Falleres Majors.

23:00 h. NIT D’ALBAES als representants de les nou comissions falleres d’Aldaia.

DISSABTE 4 DE MARÇ.

17:00 h. CAVALCADA DEL NINOT. Eixirem tots junts del nostre casal amb les nostres disfresses per a lluir-nos com tots els anys.

DIUMENGE 5 DE MARÇ.

12:00 h. CRIDA al Barri del Crist. Les falleres majors de la nostra comissió Melania i Celia, junt amb les falleres majors de la nostra falla veïna, Luz Casanova, donaran la benvinguda a les Falles al Barri del Crist.

14:00 h. DINAR al casal.

DISSABTE 11 DE MARÇ.

21:00 h. SOPAR DE LA FALLERA

MAJOR I EL PRESIDENT.

Melania i Javier conviden a totes les falleres, fallers, socis i sòcies a un sopar per a donar per començada la setmana fallera.

00:00 h. DISCOMÒBIL en la carpa.

DIUMENGE 12 DE MARÇ.

14:00 h. CONCURS DE PAELLES.

16:00 h. Colxonetes i BERENAR infantil.

DIMECRES 15 DE MARÇ: EL DIA DE LA PLANTÀ.

20:00 h. PLANTÀ de la FALLA

INFANTIL, donant per començada la setmana fallera.

21:00 h. SOPAR per als XIQUETS de la falla.

Les nostres cuineres de la Falla

Villarrobledo vos faran un sopar per a xuplar-se els dits!

22:00 h. FESOLÀ per a sopar i arreplegar forces per a la Plantà major.

00:00 h. PLANTÀ de la FALLA

GRAN.

Agafarem forces amb els dolços i xocolata als peus de la falla gran.

2023 2023

19:00 h. Entrega de PREMIS a les Falles d’Aldaia 2023. Vestits de fallers, anirem a la plaça de l’Ajuntament d’Aldaia per arreplegar els palets que acreditaran els nostres premis d’enguany.

21:00 h. SOPAR al casal i NIT BLAVA

AMB MASCARADA: vine amb la teua màscara i et convidem a un “xupito” de vodka blau*

00:00 h. Primera GRAN DISCOMÒBIL a la nostra carpa.

* Majors d’edat

DIVENDRES 17 DE MARÇ:

EL DIA DE LA VISITA DE CASALS.

08:00 h. DESPERTÀ i després XOCOLATÀ per a desdejunar al nostre casal.

DIJOUS 16 DE MARÇ:

EL DIA DELS PREMIS.

08:00 h. Primera DESPERTÀ pels carrers del nostre Barri. En acabar, DESDEJUNAR al casal amb xocolate i dolços.

11.00 h. GRAN PARC

INFANTIL per a tots els fallers i les falleres!

14:00 h. DINAR al casal.

Enrecorda demanar els tiquets abans!

10:00 h. VISITA ALS CASALS DE LES FALLES VEÏNES. Vestits de valencians i amb la nostra xaranga anirem a visitar els casals de les falles d’Aldaia i la Junta Local Fallera.

14:00 h. DINAR al casal.

16:00 h. PARC INFANTIL de colxonetes per a tots els xiquets, i no tan xiquets…

20:30 h. BERENAR INFANTIL. La nostra Fallera Major Infantil Celia convida a tots els infantils de Villarrobledo a berenar per agafar

forces i continuar amb el parc infantil.

21:00 h. CONCURS DE TRUITA DE CREÏLLES i sopar de germanor al casal.

23:00 h. Arriba l’esperada NIT DE DISFRESSES amb la temàtica: GRECS I GREGUES!

23:30 h. NIT DE PLAYBACKS I VARIETATS. En acabar les actuacions, tindrem una gran DISCOMÒBIL.

00:00 h. NIT FLUOR. Gaudirem d’una gran discomòbil amb llums, pintures i animació fluor en la nostra carpa. Tirarem la resta de les nostres forces (i dels nostres tiquets) en l’última nit de festa de les Falles 2023.

DISSABTE 18 DE MARÇ: EL DIA DE L’OFRENA.

08:00 h. DESPERTÀ pels carrers del Barri. Com sempre, després, XOCOLATÀ.

11:00 h. ESMORZAR FALLER.

14:00 h. DINAR al casal.

15:00 h. CONCURS de reposteria.

18:00 h. OFRENA a la Verge del Desemparats, a Aldaia. Amb les millors gales valencianes i la mantellina al cap anirem a oferir les nostres flors a la Verge, amb la resta de comissions d’Aldaia.

22:00 h. SOPAR al casal. Apunta’t per a poder arreplegar el teu entrepà!

DIUMENGE 19 DE MARÇ: EL DIA DE LA CREMÀ.

08:00 h. Darrera DESPERTÀ.

Cremarem tota la pólvora que encara ens quede despertant als veïns del Barri. Després, DESDEJUNI al casal.

12:00 h. MISSA DE CAMPANYA i OPERACIÓ KILO.

Amb la mantellina, anirem a la missa de campanya a la plaça de La Constitució d’Aldaia i, seguidament, desfilarem portant el menjar a les monges.

14:30 h. MASCLETÀ al Cinturó Verd.

15:00 h. DINAR al nostre casal.

17:00 h. BERENAR. Xocolate

i bunyols per a totes i tots els membres de la Falla.

20:00 h. CREMÀ FALLA INFANTIL.

23:00 h. CREMÀ de la FALLA GRAN.

* Recordeu que per a poder participar en la DESPERTÀ cal complir amb la normativa per aquest acte, i anar acreditats amb el corresponent carnet CRE.

* Els tiquets per als DINARS de la setmana fallera es vendran abans que comence aquesta al casal, per tal de fer una previsió.

* L’horari de la CREMÀ de les nostres falles pot variar segons els premis aconseguits.

* La Directiva recomana mirar tots els dies la pissarra del casal, ja que els horaris dels actes poden variar.

2022 2022

“L’altra demència, totalment diferent de la primera, és la responsable de la felicitat dels homes i, per descomptat, jo soc la seua creadora. Es manifesta com una sensació molt agradable que s’ensenyoreix de l’ànima, amb la qual cosa aconsegueix que s’obliden totes les penes i inquietuds, tots els mals moments; això garanteix molts plaers. És aquesta sensació a la qual es referia Ciceró en un dels seus textos quan la va definir com <<l’experiència d’estar en el cel>> perquè té el poder d’allunyar qualsevol angoixa”.

Erasme va descriure ja fa segles la nostra bogeria, aquesta sensació que s’ensenyoreix de nosaltres quan arriba el mes de març. Aquest ensenyorir-se de l’ànima que fa que cadascun dels moments viscuts al costat de la nostra família fallera siguen únics i inoblidables. Ací ve un xicotet record del nostre últim any faller. Comencem ja amb els selfies del Llibret 2024.

2022 2022

FALLES FALLES 2022 2022

LIMPIEZAS INDUSTRIALES · PARTICULARES · FIN DE OBRA

BAR INSTON

C/ LA IGLESIA Nº61

ABRIMOS A LAS 06:00h DE LA MAÑANA

CAFES

Y QUINTO Y TAPA

Tlf: 642 178 994

Tlf: 679 49 69 22

Creativa y tradicional

Paquetería

Ropa interior

Ropa niños/as

Especial bebés

Ropa de cuna

Ropa de cama

Juegos de toallas

Alquiler de bustos y maniquíes para eventos

C/ Juan Ramón Jiménez 27 bajo

46960 Aldaia (Valencia)

680607592

@escuela_de_padel_bcristo

de PADEL

B

º. Del Cristo B º. Del Cristo

Av ca2

Nutrición

Centro de Nutrición, Psicología, Podología y Logopedia

Podología

Pérdida/ Ganancia de peso Alimentación deportiva Alimentación Vegetariana y Vegana Alimentación en el Embarazo e Infantil

Psicología

Psicoterapia en adultos y niños Trastornos emocionales Manejo de conducta (inhibición, motivación…)

Fobias específicas

Crecimiento personal Estrés

Duelo y trastornos adaptativos Trastornos de la conducta alimentaría Alimentación emocional

Lorena Marín: 662194261

Noelia Pedrero: 667933831

Quiropodia

Tratamiento onicomicosis

Tratamiento lesiones dérmicas

Tratamiento lesiones deportivas

Curas

Estudio de la pisada

Soportes plantares

Logopedia

Problemas en el habla y en la voz

Trastornos del Neurodesarollo

Daño cerebral

Deglución atípica y Disfagias

Terapia miofuncional

Lectoescritura

Lactancia materna

Atención temprana

info.avoca2@gmail.com

@avoca2nutricion

C/ Teodoro Llorente nº5, bajo-izq, 46960 (Aldaia)

www.avoca2nutricion.com

653274511

DIAZ

Pescados y Mariscos

MERCADO MUNICIPAL

C/ JUAN RAMÓN JIMÉNEZ, 45

FRUTAS Y VERDURAS BELÉN

601 439 255

Puerta nº4

Mercado Municipal

Barrio del Cristo

Amb la col·laboració de