Llibret falla Vistabella de Picanya

bufits

L’univers continuarà expandint-se mentre ens queden ganes de continuar bufant-li a la vida

e dit a

Edita: A.C. Falla Vistabella i adjacents (Picanya)

Portada i maquetació: Panal Fallero

Coordinador: Carlos Justo i Gutiérrez

Exemplars: 500 llibrets

Dipòsit Legal: V-176-2020

Pots visitar el nostre llibret digital a la pàgina web www.panalfallero.com/2023, a la web ISSUU o mitjançant el següent QR:

El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció i l’ús del Valencià per als llibrets de la Comunitat Valenciana

El present llibret participa als Premis de LLETRES FALLERES 2023

L’univers està en constant expansió. Hi ha una teoria que diu que no apreciem el seu creixement perquè ocorre el mateix que un globus: a l’inici, en el primer bufit, veiem com el globus passa de ser pla a ja tindre forma, però mentre continuem bufant, el globus continua creixent però sembla que més lentament, a causa del volum que va posseint.

No sabem si l’univers i tot el que ens envolta es va fer en tan sols sis dies, sent el seté per a descansar, però “Sis bufits, un univers” ens va semblar un títol molt encertat per a aquest llibret 2023 Perquè parlem de bufits, d’anar bufant la vida per a estar en constant evolució, per a créixer com a persones.

La portada d’enguany hem volgut minimitzar-la al màxim, creant sis bufits que, en el seu recorregut, formen el sistema solar, amb el sol en la part central de la portada, i orbitant al voltant d’ell, els 8 planetes, ordenats per distància i grandaria. Amb cada bufit, cadascun d’ells més i més gran, es va gestant l’univers que gaudim.

És una portada abstracta, perquè les dimensions d’aquest llibre precisen d’una coberta minimalista, amb molt d’impacte visual, diferent (la diferència, en aquesta falla, ens agrada molt), i amb les tonalitats de tot l’interior del llibret.

Gràcies Vistabella, moltes gràcies per totes les abraçades que vam rebre l’any passat.

Seguiu així, bufant amb tanta energia. Feu un llibret increïble, feu cultura, feu falla.

Panal Fallero

editorial

I després de 365 dies ens tornem a veure amb un llibret que és fruit d’un treball incansable, diari, però sobretot gratificant que, podríem dir, s’inicia en la nit de la cremà on tots sabem, els desitjos i les il·lusions es renoven i comença, així, un nou cicle faller amb objectius i moltes metes per complir.

Però la veritat és que enguany el llibret va dedicat a una persona, un faller indiscutible que ens ha ensenyat a amar la festa, la cultura i donar importància a un llibret faller, doncs era un apassionat d’ells. Vicente, allà on estigues continua alçant falles, continua escrivint llibret. “Sit tibi terra levis”

Però com ell ens va ensenyar, nosaltres, la Falla Vistabella, sempre hem volgut dotar al llibret

de falla d’un sentit cultural, a través del qual, la nostra història, la nostra festa i la nostra cultura arribe a cada casa i a cada ciutadà. Però sobretot volem dotar-lo d’un sentit social que ajude a cada persona a reflexionar, pensar i obrir el ulls davant d’una societat encara injusta.

És per això que enguany volem parlar-vos dels bufits de la vida, eixos gestos on l’aire, sense paraules, cura, celebra o reivindica. A mesura que vages passant les pàgines, aniràs descobrint, a més de la nostra comissió, els bufits més destacats a través dels quals anem a reflexionar al voltant dels temes més actuals; i tot això gràcies a importants col·laboracions; persones i associacions que desinteressadament han volgut aportar el seu granet de sorra per a aconseguir un producte final excel·lent. Gràcies per confiar en nosaltres!

No volem que perdes més el temps; passa la pàgina per a començar el teu viatge per eixos bufits que han marcat i marquen la nostra vida i submergir-te en un món de reflexions. Esperem que gaudisques igual que ho hem fet nosaltres elaborant aquest llibret i mai oblides que tot això no haguera sigut possible sense el teu suport i ajuda.

Gràcies per donar-nos llum. Gràcies per ajudar-nos bufar i a avançar.

“Entre la fe i la incredulitat, un bufit. Entre la certesa i el dubte, un bufit. Alegra’t en aquest bufit present on vius, perquè la vida mateixa està en el bufit que passa”

Omar Jayam matemàtic, astrònom i poeta 1048 - 1131

Estimats fallers, estimades falleres, amics i amigues.

Nos us podeu imaginar quin honor tan gran m’envaeix en dirigir-me cap a tots vosaltres, una altra vegada, com el vostre president d’aquesta magnífica comissió!

Segon any, segones aventures i segones oportunitats i vivències que estan sent un somni ple d’alegries i rialles i que tenia clar que havia de viure-les una altra vegada.

I si he pres aquesta decisió, sobretot, es perquè aquesta falla compta amb un equip extraordinari, des de la pròpia directiva fins a l’últim faller o fallera. No oblideu que junts som invencibles, units som capaços d’aconseguir baixar la pròpia lluna.

Vull aprofitar l’ocasió per a agrair-vos tot l’afecte que em mostreu dia a dia i el suport que em brindeu... és tot un regal per a mi que em fa sentir-me orgullós d’aquesta comissió. A més, vull donar les gràcies a la meua família per estar al meu costat i donar-me suport, una altra vegada, en una altra de les meues bogeries.

I si aquesta aventura serà inoblidable és perquè compte amb un equip de representants de luxe: Gabriela, Jose i Mª Carmen. Està sent un plaer compartir amb vosaltres aquesta nova edició del meu somni i sense dubte continuarem vivint al màxim tot el que ens queda i sempre amb una somriure que immortalitzàrem amb una fotografia única. Recordeu no tancar els ulls; aquest somni hem d’esprémer-lo i viure’l ben desperts.

Finalment, només em queda convidar a tot el veïnat, a les nostres falles germanes i a tota la Junta Local Fallera a viure al nostre costat unes festes josefines en germanor, a gaudir-les al màxim i sense perdre mai la il·lusió en un casal que trobareu sempre obert perquè amb la vostra companyia tot és millor.

Visca València

Visca Picanya

Visca la Falla Vistabella Visquen les falles.

junta directiva

Presidència

Vicepresident 1

Vicepresident 2

Vicepresidenta 3

Vicepresident 4

Secretària

Vicesecretària

Bibliotecària-arxivera

Tresorera

Comptadora

Vicecomptador

Delegació de festejos

CARLOS JUSTO I GUTIÉRREZ

JORGE PADILLA I ESTIRADO

MANUEL LAVARIAS I GUTIÉRREZ

Mª JESÚS MODESTO I ALVARADO

VICENTE NAVARRO I ALÓS

NURIA REOLID I DÍAZ

CRISTINA NAVARRO I MODESTO

NURIA REOLID I DÍAZ

IRINA SEGUÍ I ANSELMO

AIDA PALICIO I HUERTA

DAVID MUÑOZ I MARTÍNEZ

Delegada

LAURA PALACIOS I FERNÁNDEZ

Comissió

VERÓNICA CORTÉS I GIL

Delegació d’Infantils

Delegada

SILVIA MONTAGUT I FRECHOSO

Comissió

MªJOSÉ LUZÓN I BLASCO

Relacions Públiques

Casalero

Junta Local Fallera

ANDRÉS PASCUAL I GARCÍA

ANTONIO PADILLA I CASTILLO

JORGE PADILLA I ESTIRADO

AIDA PALICIO I HUERTA

CARMEN TERESA NAVARRO I ARGUDO

ANTONIO ARCEDIANO I VILLANUEVA

DAVID ARENAS I BARROSO

NACHO BLASCO I GARCÍA

LUIS CANTÓ I GARCÍA

JUAN CARLOS CASTRO I MUÑOZ

FRANCISCO CEBRIÁ I MIRALLES

AMPARO DIAZ I HERRAIZ

ARANTXA FERNÁNDEZ I MARTINEZ

Mª DOLORES FÉRNÁNDEZ I MOLINA

MANUEL GADEA I MARTÍ

BENITA GARCÍA I MARTÍN

MAITE GARCIA I MARTÍN

RAFAEL GIL I IBOR

GRACIELA GÓMEZ I CARBONELL

AMPARO HUERTA I JUNQUERA

JESÚS LÓPEZ I ALAMÁN

MAR MANRIQUE I GAMERO

MARIA TERESA MARTÍN I SÁNCHEZ

AMPARO ISABEL MONTES I CRUZ

CARLA PARDINES I TORNERO

REMEDIOS PELLICER I MARTÍNEZ

Mª JESÚS RECUERO I LORENTE

ESTHER REOLID I DÍAZ

RAFAEL SEPÚLVEDA I PÉREZ

EMILIO TORNERO I GARCÍA

EMILIO TORNERO I PÉREZ

FELICIDAD VAÑÓ I TORMO

c omissió majo r

fallera majo r

Falleres, fallers, amigues, amics i veïns.

Per a mi és un honor i un privilegi dirigir-me com la vostra Fallera Major de la comissió.

Diuen que els somnis es compleixen quan més ho desitges, i el meu s’està complint.

M’agradaria donar les gràcies a totes aquelles persones que estan fent que açò siga possible, guiant-me per aquest camí i vivint-ho amb les mateixes ganes i il·lusió que jo.

Enguany tinc l’honor de viure el meu regnat junt a Gabriela, Jose i Carlos. Els meus companys de viatge, amb els que riurem, plorarem d’alegria, ballarem i ens lluirem, però del que estic segura és que anem a viure aquesta aventura al màxim.

M’agradaria que tots i totes el gaudiu junt a mi en cada acte on ens requereixen.

Vos convide a que gaudiu de la nostra festa fallera, de la “germanor” i de tots els actes durant aquest any i dies grans.

Per a acomiadar-me, vull donar l’enhorabona als representants de les comissions germanes i, com no, a les Falleres Majors de Picanya y Junta Local.

Gràcies a tots i totes i espere que ho passem genial aquest any .

Us esperem amb el braços oberts. Una abraçada.

Visca Picanya

Visca València

I visquen les Falles.

Video Saluda

a María

Hem vist l’alba del dia, anava carregat d’il·lusió ple de nervis, ple d’alegria i amb somriure de satisfacció.

Hem vist bufar el vent anava carregat d’emoció xiulava ràpid, estava content volia donar un pregó.

Hem vist a una fallera radiant de felicitat perquè el que fou un somni, una quimera hui se li ha fet realitat.

El teu somriure, Mª Carmen, sobirana, evoca el dolç cant de l’ocell que fent sorollosa filigrana desperta anunciant el matí novell.

L’alba t’il·lumina el semblant el vent t’oneja el vestit i tot el món es queda encisat amb eixe rostre tan bonic.

Vola el pol·len de la magnòlia perquè el vent bufa molt fort per a dir-te a tu Mª Carmen que eres nostra Fallera Major.

Mari. SAGITARI

Ascendent: Verge

Un cel que et done vida: Quan eres a la platja i mires cap al cel i tot és pau

A una estrela, quin desig demanaries?

Tornar a abraçar a la meua tia

Carlos. CÀNCER

Ascendent: Verge

Un cel que et done vida: El cel d’un capvespre en l’Albufera

A una estrela, quin desig demanaries?

Desitge que les persones visquen el moment, somriguen a la vida i l’espremen al màxim

bufits bufits

Conta la llegenda...

...que la vida està feta a partir de dos ingredients bàsics: l’amor i els somnis.

Els més vells diuen que l’amor és el motor de les il·lusions que fa que aquest món millore. I per tots es sabut que el poder de l’amor no coneix límits, podem trobar-ho fins i tot en el racó més incògnit del planeta i ens fa fer les millors bogeries i expressar els més bonic dels bufits. Per això deixa’t voler, sospira i viatja fins les estreles i fes de l’amor un gran viatge espacial plena d’aventures i vivències.

Però l’amor sense els somnis no és res. A l’antiguitat es deia que si tenies un desig i el somiaves amb força, es feia realitat. I al cap i a la fi, d’això tracta la vida: de viure els somnis i fer-los realitat.

Al llarg de la història hem pogut ser testimonis de grans gestes, fruit de somnis, il·lusions que no han conegut barreres. Per això és important inculcar als nostres xiquets i xiquetes, que no hi ha professions de xic o xica, que no han de renunciar al seu somni.

I ací tenim a Neil Armstrong amb el seu viatge a la Lluna, en 1969, o a Valentina Tereshkova que en 1963 es va convertir en la primera astronauta i alhora la primera civil que va volar a l’espai.

Sense cap dubte somiar és poder, el poder més grandiós de l’univers.

bufits bufits

s aluda presiden t infanti t

ola fallers i falleres.

Per a qui no sàpiga qui sóc, el meu nom és Jose, estudie 2n de secundària a l’IES Enric Valor de Picanya. M’agrada jugar a futbol, estic a l’equip de futbol Benimar on jugue des de fa quatre anys.

Enguany gràcies a l’esforç de la meua família he pogut complir el meu desig de ser president infantil de la falla Vistabella, una falla jove que, encara que no soc faller des dels seus inicis, m’identifica a la perfecció de com m’agrada viure la festa de les falles: amb harmonia i entre amics... som com una família plena de ganes de passar-ho bé.

Hem passat uns anys diferents per la COVID-19 que ens ha restringit moltes festes, però estic segur que enguany serà diferent i anem a reavivar l’esperit faller que tots els valencians i valencianes tenim al cor.

El meu president, Carlos i la seua fallera major, Mari, la meua fallera major infantil, Gabriela i jo, el president infantil, anem a passar junts moments inoblidables; d’això no en tinc cap dubte.

Espere gaudir molt aquestes festes amb tota la comissió que m’acompanya.

Convide a tot el barri a gaudir de les festes amb nosaltres. Tots sou benvinguts i benvingudes al nostre casal “ALMASSERETA”.

Moltes gràcies a tots i espere que gaudiu de les festes com s’han de gaudir.

Visca València

Visca Picanya

Visquen les falles.

Visca la Falla Vistabella

comissió executiva infantit

PRESIDENT: JOSE BLASCO I GARCIA

VICEPRESIDÈNCIA

DANIELA CHILLIDA I GÓMEZ

ADRIÁN MATEU I BELINCHÓN

MARCOS MUÑOZ I PALACIOS

AITANA GADEA I SANTOLARIA

SECRETÀRIA: AMANDA GIL I MONTAGUT

VICESECRETARI: CRISTIAN LAVARIAS I BELINCHÓN

TRESORER: AARÓN PADILLA I REOLID

COMPTADOR: ALBERTO BERNAL I SEGUI

DELEGADES DE FESTEJOS

CARLA CHAMORRO ALBALAT

SOFIA VILLALBA I RIVAS

ISABEL SEPÚLVEDA I MONTES

ALBA ALMENAR I MARTÍNEZ

JUDITH ARENAS I VAÑÓ

ALBERTO BERNAL I SEGUI

EDGAR BERNAL I SEGUI

LUIS CANTÓ I MANRIQUE

ALBA CASTRO I NAVARRO

PABLO CASTRO I NAVARRO

GONZALO CEBRIÁ I PELLICER

MARCO CID I PAOLINO

KARYNA DAVYDOVA

DANIEL FERNÁNDEZ I CARRIÓN

SARA GARCÍA I LUZÓN

VEGA GARCÍA I LUZÓN

AMANDA GIL I MONTAGUT

JULIA GIL I MONTAGUT

IZAN GÓMEZ I LAPEÑA

INÉS HERAS I OLIVARES

ANASTASIIA ILYINA

INÉS LÓPEZ I PALICIO

SONIA LÓPEZ I PALICIO

TANIA LÓPEZ I PALICIO

MATÍAS MAYA I PÉREZ

LEYRE MORENO I NAVARRO

ANDREA MUÑOZ I PALACIOS

CARMEN NAVARRO I RECUERO

MARIA NAVARRO I RECUERO

JOSÉ PALACIOS I POSADAS

VICTOR PALACIOS I POSADAS

MARTINA PALACIOS I VILLETA

ÚRSULA PÉREZ I MADRIGAL

GALA SANTIAGO I FERNÁNDEZ

LARA SANTIAGO I FERNÁNDEZ

AROA SANZ I REOLID

RAFAEL SEPÚLVEDA I MONTES

GERMÁN TORNERO I GARCÍA

c omissió infanti t

s aluda fallera majo r infanti t

Estimats fallers, falleres i veïnat de Picanya.

Em dirigeix a tots vosaltres com a Fallera Major Infantil de la Falla Vistabella i Adjacents.

Encara que no sóc fallera des de menuda, la il·lusió, el sentir i l’ orgull de representar als xiquets i xiquetes de la meua comissió m’ ompli d’alegria i espere que tant per a vosaltres com per a mi siga un any meravellós (com diu Carlos)

He de donar les gràcies, a banda de la comissió, a la meua família, en especial a les meus iaies i al meus pares; ells sempre m’ han recolzant en aquesta decisió. Moltes gràcies. Vos estime molt.

Com no, agrair a Jose el meu president infantil per estar sempre al meu costat i amb eixa alegria, també a Mari Carmen per ser la Fallera Major/mare més rebonica del món i com no a Carlos, a qui he de dir-te, que eres el millor i no a soles com a President.

Convide a tota la població, a les altres comissions falleres i Junta Local Fallera de Picanya a gaudir d’aquesta festa tan nostra al nostre costat.

Visca La Falla Vistabella

Visca Picanya

I visquen les Falles.

a Gabriela

Mil estels de foc creuen la nit per donar gojosa benvinguda amb la llum potent de l’esperit a qui és nostra regineta volguda.

Mil flors despleguen sa essència perquè sigues, Gabriela, rebuda, amb la més sublim fragància fruit dels deus al cel nascuda.

Picanya a tu hui et saluda i et fa més que digna reverència; Picanya als teus peus vençuda et festeja amb excel·lència

Doncs eres tu, Gabriela, referència, far i guia de tota esta jovenalla que ha rebut la important herència de continuar la festa plantant falla.

Eres la xiqueta valenciana que hui reina a la teua comissió, doncs eres eixa floreta perfumada i sobirana que alegre fas sentir una nova il·lusió

Mira i escolta amb atenció, viu les falles a cada racó. que orgullosos estem de que sigues la nostra fallereta major.

José. CÀNCER

Ascendent: Capricorn

Un cel que et done vida: El cel de Tenerife

A una estrela, quin desig demanaries?

Desitge tornar a parlar amb el meu avi

Gabriela. ÀRIES

Ascendent: Escorpió

Un cel que et done vida: Un cel nocturn amb tempesta elèctrica

A una estrela, quin desig demanaries?

Desitge que els somnis es facen realitat com un llarg viatge per les Illes Fèroe

Anem a fer un viatge al passat, ens acompanyes?

En 1964, encara eufòrica per la recentment guanyada independència, Zàmbia va llançar el seu primer programa espacial. El seu objectiu era manar a dotze astronautes i deu gats a la lluna, superant així el repte que van marcar els Estats Units i la Unió Soviètica en plena carrera espacial.

Només uns pocs optimistes van secundar llavors l’ambiciosa iniciativa d’Edward Makuka, un professor de secundària zambià que estava al comandament del projecte i que es va encarregar de difondre’l i buscar el finançament necessari.

Aquesta ajuda mai va arribar. Les Nacions Unides van denegar el seu suport i una de les astronautes, una xiqueta de 16 anys, es va quedar embarassada i va haver d’abandonar. Així és com l’heroica iniciativa es va convertir en un exòtic episodi de la història africana, envoltat de guerres, violència, sequeres i fam.

Afronautas està basat en la documentació d’un somni impossible que només viu en el record. Basant-se en aquesta increïble però una certa notícia de fa 50 anys, les escenes de la nostra falla infantil et conviden a descobrir les diferents fases que ha de seguir un astronauta per a completar la seua formació i poder viatjar a l’espai i fer realitat un somni.

T’animes a preparar-te per al teu viatge espacial? Serà dur però amb agilitat y meditació segur que podràs arriba a la lluna i agafar milers d’estreles. El compte enrere comença...

3 2

Un xicotet pas per a la persona, un gran salt per a la humanitat

afronautes afronautes

Vols saber més sobre l’espai? Jugant amb aquestes activitats, segur que aconseguirem crear en tu les ganes per saber més sobre l’espai. Comencem?

Resol el següent encreuat i troba la paraula secreta, que és el nom de la tripulant més “GUAUy” que ha tingut l’espai. a

Com es deia la gosseta més famosa de tots els temps?:

3 4 1 5 2

HORITZONTAL:

1. Conjunt d’estreles, planetes i matèria fosca. La nostra es diu Via Làctia.

3. Objectes astronòmics que giren al voltant del sol i que poden contindre vida.

5. Expressió que diuen molts científics al descobrir una nova fórmula.

VERTICAL:

2. Persona que viatja a l’espai en coet.

4. Satèl·lit del planeta Terra que es pot veure de nit

Qui sap si la pròxima persona que arribe a trepitjar la Lluna eres tu? Per això, portem informació sobre l’Espai per a encuriosir a tota la teua família. Però volem jugar amb tu, i d’aquestes 7 afirmacions, 1 es mentida (:P) Saps quina?

1. NO HI HA SO EN L’ESPAI

En l’Espai no hi ha aire, és només un gran buit. Coneixes les explosions espacials de les pel·lícules? Les que no tenen so són científicament correctes.

4. HI HA MÉS ESTRELES EN L’UNIVERS QUE GRANS D’ARENA EN TOTES LES PLATGES DE LA TERRA

2. NO ÉS POSSIBLE TREPITJAR JÚPITER, SATURN, URÀ

NI NEPTÚ

Estos quatre planetes són gasosos, no tenen una superfície sòlida. Per això, els astronautes hauran de desenvolupar formes diferents d’explorar estos mons.

No es coneix el número exacte de cap d’aquestes dues coses, però els astrònoms fan el següent càlcul: la nostra galàxia, la Via Làctia, té de 200 a 400 bilions d’estreles. El nombre de galàxies existent també pot ser de bilions. Així, la quantitat d’estreles que pot existir és quasi infinita.

5.

3. AL VOLTANT DE LA TERRA HI HA

MOLT DE FEM ESPACIAL

És comú que les missions espacials deixen residus a la deriva. Des d’eines perdudes fins a parts de les naus, molt de fem acaba en òrbita al voltant del planeta Terra. Es calcula que hi ha prop de 500.000 objectes considerats fem espacial.

Aquesta és la teoria més acceptada sobre l’origen de la Lluna. Quan la Terra encara era un planeta jove, un objecte amb una grandària similar al de Mart, o més gran, la va impactar. Amb això, una part del planeta es va separar però no es va allunyar per complet i és el que coneixem com la Lluna.

LA LLUNA VA SER PART DE LA TERRA

6. EL PLANETA MÉS CALORÓS DEL SISTEMA SOLAR ÉS MERCURI

Mercuri és el planeta més pròxim al Sol, per tant, és el més calorós. Pot arribar la seua temperatura als 430ºC

Quina d’aquestes set afirmacions NO és correcta?

SOLUCIÓ:

7. EL VOLCÀ MÉS GRAN DEL SISTE MA SOLAR ESTÀ EN MART

Mart pot ser un dels planetes més xicotets del Sistema Solar, però té un volcà impressionant de 21 quilòme tres d’altura. Anomenada Muntanya Olimp, aquest volcà, per poc, no és la muntanya més alta del Sistema Solar. Este rècord pertany a la muntanya central del cràter Rheasilvia, en l’asteroide Vesta amb 22 quilòmetres d’altura.

Encara que Mercuri és el planeta més pròxim al Sol, Venus és el que té l’atmosfera més calenta. La temperatura mitjana és de 450 °C.

TROBA les cinc DIFERÈNCIES?

Totes les nits abans d’anar al llit trac el cap per la finestra per a veure el cel fosc il·luminat per centenars de puntets brillants. La meua iaia deia que són estreles i que amb la seua llum poden arribar a il·luminar fins a les zones més profundes de l’univers.

No obstant això, de totes eixes estreles hi ha una en la qual sempre em fixe. És més gran que les altres i té molta més llum. Crec que si poguera viatjar fins a ella em portaria fins a un màgic lloc semblant al del país de Més Enllà on Peter Pan va portar a Wendy una nit d’hivern des de Londres.

Però les estreles no estan soles. La meua mestra ens ha dit que al cel hi ha planetes, sí planetes! Com el nostre però en els quals no viu ningú, encara que a mi m’encantaria anar fins a ells i explorar-los perquè estic segura que puc descobrir moltes coses interessants allí. Per això, quan em faça major vull ser astronauta, així que ja puc començar a preparar tot el meu equipatge. El primer que necessitaré serà un vestit resistent i calentet, perquè fora de la Terra ha de fer molt de fred. El segon, un casc dur i resistent per si algun meteorit s’acosta a mi. Botes espacials... dic especials! per a poder caminar allà fora. A més he de portar amb mi moltes ganes de viure aventures mirant com passen davant meua estreles fugaces, al mateix temps que demane un desig per cadascuna d’elles. I finalment, m’encantaria portar

amb mi a la meua mascota Laika. És una gosseta que un dia la vaig trobar al carrer i després de donar-li una abraçada li vaig prometre a ella i als meus pares que mai ens separaríem. Saps perquè li vaig posar eixe nom? Perquè abans que qualsevol persona trepitjarà la lluna, una gosseta anomenada Laika va ser enviada fins allí convertint-se en la primera astronauta de tota la història. Si d’alguna cosa estic segura és que el dia que eixa gosseta va viatjar fora del nostre planeta ens vam quedar sense ella a la Terra però al cel es va il·luminar una estrela més. Ella sempre serà especial com ho és la meua gosseta per a mi.

Ara em dormiré perquè el dia ja es va i, vols què et conte un secret? Cada nit m’adorm mirant eixa estrela tan especial que veig a través de la meua finestra. La seua llum és capaç d’il·luminar tota la meua habitació i mentre estic dormint, viatge a llocs que només puc visitar en somni. Llocs entre les estreles, els planetes i fins i tot els satèl·lits, com la nostra lluna.

Si hi ha alguna cosa que aprenc cada nit dels meus somnis, en els quals em convertisc en una xicoteta astronauta, és que nosaltres també podem brillar i donar molta llum com ho fan les estreles.

Recorda il·luminar amb la teua llum a totes les persones que dia a dia trobes al teu xicotet univers anomenat vida.

ins a les estreles i més enllà

resum de l'any

12 mesos, 365 dies, 8760 hores i 525600 minuts han passat des d’aquell 19 de març de 2022 en el qual renovàvem les il·lusions, somnis i metes per a tot un any, o exercici que és com ens agrada cridar-lo, faller. Des de llavors els nostres caps no han deixat de funcionar i han treballat a ple rendiment per a reprendre una activitat que s’havia quedat pausada pel que tots ja sabem, la pandèmia.

D’aquelles falles 2022 que ja resideixen en la nostra memòria i records, ens ve al capdavant les paraules pluja i paraigua. Van ser dies grisos en els quals ens havíem de tapar i mirar al cel abans de qualsevol acte suplicant que aguantara unes horetes. I sí, van ser ateses perquè tots els actes es van

poder fer, viure i sentir en la pell eixe sentiment que tant ens identifica.

Vam fer història amb el nostre llibret sent el millor a Picanya i el 74é a València. A més, vàrem realitzar la plantà malgrat l’aire imperiós d’eixos dies, acompanyar a la Falla Barri del Carme en el seu trasllat, compartim

moments agradables i inesborrables en la visita de cortesia de Junta Local Fallera, ens vam posar a punt per a trobar-nos amb la Maredeueta en l’ofrena i vam encendre la metxa perquè el ritual del foc complira amb la seua comesa.

A partir d’ací un nou exercici es va posar en marxa. Hem acollit en la nostra xicoteta família a nous fallers/es que han volgut viure les falles des d’una altra perspectiva i amb mil i un plans i hem dit adéu a uns altres que, encara que ja no estiguen entre nosaltres, continuen vius en els nostres records i cors. Hem acomiadat als representants dels #falles20-21-22. Estem tan orgullosos i orgulloses d’ells i elles perquè han defensat el seu càrrec amb classe, ens han representat com ningú i han deixat el llistó molt alt. Gràcies per fer el pas cap avant en el seu moment, gràcies per no perdre ni un dia el somriure i gràcies

per ser fallers i falleres de cor i posar ganes i il·lusió en cada acte.

A més, hem proclamat als nous representants que seran el cap visible de la nostra comissió i que, amb només veure’ls els ulls plens d’il·lusió, sabem que ho faran millor que bé i que són dignes/as del càrrec que ostenten. Arribaven abril i maig i amb la primavera en plena expansió, vàrem celebrar amb molt d’art

i flamenc la nostra particular festa flamenca, on vam menjar, vam beure, vam aprendre a ballar sevillanes i fins i tot vam tindre música en directe.

Després d’ella van vindre moltes més i vam celebrar a en la nostra localitat la Gala de la Comarcal rebent a les Junta Local veïnes i fins i tot a la Fallera Major de València i la seua Cort d’Honor.

Què podem dir de cadascuna d’elles? Que totes tenen un

denominador comú: un ambient de confiança i de felicitat. Com en totes les famílies, hi ha discussions, hi ha dies bons i dies no tan bons però el bonic és que s’arriba a enteniments, consensos i tots i totes acostem el muscle perquè el projecte que va nàixer amb il·lusió, no perda ni un polsim d’ella alimentant-lo de somriures i ganes.

Continuarem treballant, collint il·lusions i somriures per a regalar i donarem el millor de nosaltres sempre amb humilitat, coherència. Continuarem vivint com només els valencians i valencianes ho sabem, fent falla, i mantindrem la festa com la millor del món. Gràcies a tots i totes els que feu possible aquest somni, aquest projecte. Sense vosaltres res seria possible.

La festa continua La Falla Vistabella segueix avant.

d’actes

Dissabte 11 de febrer

A les 16:00 hores, concentració per a arreplegar a les nostres falleres majors.

A partir de les 18:00 hores, tindrà lloc al Centre Cultural de Picanya les Solemnes Exaltacions de les Falleres Majors Gabriela Pascual i Cortés i Mª Carmen Belinchón i López

A les 22:00 hores sopar a càrrec dels nostres quatre representants per a tota la comissió.

NIT DE BOLES. Compreu tots els cartons i recordeu una cosa: La banca sempre guanya!!!

Diumenge 12 de Febrer

A les 18:00 hores presentació oficial del Cartell de Falles 2023 al Centre Cultural de Picanya.

Diumenge 19 de febrer

A les 11:00 hores visita al nostre monument infantil al taller de Francisco Tarazona.

A les 14:.00 hores dinar d’homenatge als nostres Abonats i Fallers/es d’honor.

A partir de les 17:30 hores, els més menuts gaudiran d’una divertida vesprada amb un riquíssim berenar.

Divendres 24 de Febrer

A les 19:00 hores presentació pública dels llibrets de falla i lliurament del premi de micro-relats al Centre Cultural.

Dissabte 25 de Febrer

A les 8:00 hores GRAN DESPERTÀ CONJUNTA

En acabar, desdejuni per guanyar forces.

A les 14:00 Mascletà i després recuperarem energies dinant al casal.

A les 17:30 Concentració al casal per anar a replegar a les nostres falleres majors.

A les 19:00 Crida. JA ESTEM EN FALLES !!!!

A les 22:00 Sopar d’enfaixat per agafar forces per a demà.

En acabar, s’entregaran les recompenses de les falles23... et tocarà alguna?

Diumenge 26 de febrer

A les 11:00 Cavalcada del ninot infantil.

A les 14:00 Dinar per festejar la gran actuació del nostres xicotets artistes.

Per la vesprada, agafarem energies al ritme la Xaranga. Kaotic Band

Divendres 3 de març

A les 20:00 hores inauguració de l’Exposició del Ninot 2022

Dissabte 4 de març

A les 18:00 Cavalcada del ninot.

A les 22:00 Sopar d’enfaixat. En acabar gran nit de Karaoke per a tota la comissió. Tots i totes amb les cordes vocals afinades!!!

Dissabte 11 de Març

A les 11:00 hores arreplegà per tot el barri.

A partir de les 19:00 hores Albaes.

Per la nit, no t’ho pots perdre, tindrem un Gran Espectacle a càrrec del grup Hechizo! Ja fa olor a Falles23.

Diumenge 12 de Març

A les 11:00 hores arreplegà per tot el barri.

A les 14:00 Dinar. A continuació posarem tot a punt per al dia de la plantà.

setmana fallera

Dimecres 15 de març

PLANTÀ DELS NOSTRES MONUMENTS.

A les 21:00 hores, sopar per a la comissió infantil oferit pel nostre President Infantil i la nostra Fallera Major Infantil. Després plantarem el monument infantil.

A les 22:00 hores, sopar per a tota la comissió major.

Al finalitzar es realitzarà l’intercanvi de regals entre Presidents i Falleres Majors.

Després plantarem el monument gran durant tota la nit i deixarem meravellós el nostre engalanament de carrer.

A les 00:00 hores Nit de l’Albà des del pont de l’església. Comencem!

Dijous 16 de març

A les 8:00 hores PRIMERA GRAN DESPERTÀ.

En acabar, desdejuni tradicional al casal per agafar forces i esperar al jurat. Quins nervis!

A les 12:00 hores concurs de dibuix. Afila els teus llapis i a pintar!

A les 14:00 hores, dinar per a la comissió.

A les 17:30 hores, concentració al casal, per anar al trasllat de la Mare de Déu dels Desemparats.

A les 20:30, LLIURAMENT DE PREMIS. And the winner is...

A les 21:30 hores, sopar per a tota la comissió infantil.

A les 22:30 hores, sopar per a tota la comissió major.

En acabar, gran nit REMEMBER CLUB. Vine vestit com els anys 80-90 i balla els temazos de l’època amb Dj Zipi.

A partir de les 17:30 hores, Junta Local Fallera, Falleres Majors de Picanya Nuria i Esther, i les seues Corts d’Honor, amb la corporació municipal de l’Ajuntament, ens faran la visita de cortesia al nostre casal i als nostres monuments.

A partir de les 18:00 hores berenar per a la comissió infantil oferit per la fallera Major Infantil, Gabriela.

A les 21:30 hores, sopar per a tota la comissió oferit pels nostres representants Mari i Carlos.

Després Gran nit de disfresses amb el ritme de GRUPO HECHIZO. Qui portarà la disfressa més original?

Dissabte 18 de març

A les 8:00 hores TERCERA GRAN DESPERTÀ.

Divendres 17 de març

A les 8:00 hores SEGONA GRAN DESPERTÀ.

En acabar, desdejuni tradicional al casal.

Durant tot el dia, GRAN FESTA INFANTIL. Avui és el vostre dia xiquets i xiquetes... a gaudir!

A les 14:00 hores, tindrem un magnífic dinar ple de somriures.

En acabar, desdejuni tradicional al casal.

A partir de les 12 hrs, esmorzar oferit pels nostres representants, Gabriela, Jose, Mari i Carlos.

A les 16:00 hores concentració al casal per anar a arreplegar a les nostres Falleres Majors Gabriela i Mari (totes les falleres tocades amb mantellina). En acabar anirem a la concentració de les comissions falleres, per tal de començar

l’ofrena a la nostra Mare de Déu dels Desemparats.

A les 21:30 hores, sopar per a tota la comissió infantil.

A les 22:30 hores, sopar per a tota la comissió major

En acabar, ballarem amb energia l’última nit amb la discomòbil oferida pel gran DJ Zipi.

A les 00:00 Nit del foc des del pont de l’església. Ens acompanyes?

Diumenge 19 de març

A les 18:30 hores, playbacks dels nostres xiquets i xiquetes. Tot el món a ballar!

A les 00:00, felicitarem a tots els pares, Joseps, Pepes i Pepites.

A les 8:00 hores ÚLTIMA GRAN

DESPERTÀ.

En acabar, desdejuni tradicional al casal per a agafar forces.

A les 11:00 hores, concentració al nostre casal per anar a la missa de Sant Josep (totes les falleres tocades amb mantellina)

A les 14:30 hores, Gran Mascletà

En acabar, dinar oferit pels nostres representats Gabriela, Jose, Mari i Carlos.

A partir de les 20 hores, Gabriela i Jose cremaran el seu monument infantil.

A les 21:00 hores, sopar per a tota la comissió infantil.

A partir de les 22:00 hores, sopar de la comissió major i Mari i Carlos encendran la metxa que donarà pas a la Cremà de la falla gran i a les falles del 2024

Els delegats d’infantils i de festejos es reserven el dret de possibles canvis en la programació.

bufits bufits

David Salvador Sáez

d’Educació Infantil i Primària i psicopedagog.

L’univers, el qual es podria definir com eixe espai i temps que abasta tot allò que existeix. I llegint aquesta definició es quan arriba a la meua ment que cada ésser humà és una realitat física, que ocupa un espai i viu un moment determinat de la història. Per tant, en cada persona podem veure al seu interior un xicotet univers on cada dia, hora, minut i segon es produeixen xicotets fenòmens considerats per algunes civilitzacions més antigues com miracles i que hui dia a soles es poden explicar amb els ulls de la ciència.

A mesura que nosaltres coneixem més a l’ésser humà ens adonem del paregut que existeix entre aquest i l’univers, quina magnitud hui dia es desconeix. Un univers que està en contínua expansió i evolució tal com ho estan tots i cadascun dels éssers humans que coneixem, també tu. I, és que igual que quan bufem per primera vegada un globus per a omplir-lo d’aire i es fa més gran, l’univers també va tindre un primer bufit que el va expandir i el va estendre fins més enllà d’on el nostre coneixement pot arribar a comprendre. Bufits que van formant a poc a poc part de la història de les nostres vides, que ens fan més grans i que s’han convertit en companys inseparables d’aquells moments importants i que mai podrem oblidar.

introducció

_ un _ univers ple de _

Mestre

Però, realment què és un bufit? La paraula ve del verb bufar, una acció que segons l’Acadèmia Valenciana de la llengua defineix com “acomiadar aire per la boca, allargant els llavis una mica oberts per la seua part mitjana”.

Com l’aigua, l’aire és un element fonamental per a la vida, ja que sense ell, els nostres pulmons no obtenen el combustible necessari per a bufits i continuar caminant per aquesta sendera anomenada vida. Per tant, a través dels nostres òrgans més vitals i juntament amb l’aire podem crear diferents tipus de bufits.

Un dels primers bufits que realitzem és aquell que ens acompanya en cadascun dels nostres aniversaris quan tenim davant un pastís amb ciris encesos que podrem apagar segons la intensitat del nostre bufit demanant un

preciós desig. Un moment de felicitat en el qual estem envoltats d’aquelles persones que més ens volen i que, com si les portàrem gravades al nostre ADN, mai les oblidarem.

Però els bufits no a soles acaben quan apaguem els ciris d’un pastís d’aniversari sinó que continuen en més i més moments de la nostra vida a mesura que anem creixent. Mai podrem oblidar cada vegada que hem caigut i una ferida apareix en alguna de les parts del nostre cos. És llavors quan algú que ens vol s’acosta per a bufar la nostra ferida i curar-nos el possible mal que tenim.

Bufits de vida, com quan una mare dona a llum i subjecta per primera vegada al seu bebé entre els seus braços. Bufits de descans en arribar a temps a aquell autobús, tren o avió

que es perdia per falta de temps i que finalment hem pogut agafar. Bufits d’entusiasme, sempre que escoltem en boca d’una altra persona que ha aconseguit un dels somnis que perseguim amb insistència. Bufits d’alegria en el moment que obtenim un bon resultat davant un projecte que teníem. Bufits de confiança si necessitem aconseguir un objectiu i algú en qui confiem es presta a ajudar-nos. Bufits d’amor quan la persona per la qual sospirem accepta una invitació a eixir amb nosaltres.

Tants bufits com a moments i instants hi ha; no obstant això, també existeixen uns altres bufits que no són tan agradables però que també formen part de la vida. Qui no ha bufat cada vegada què s’ha alçat al matí i ha vist la llista de tasques laborals que ha de fer durant el

dia? O aquell que després de molta faena i dedicació no li ha eixit bé alguna cosa i ha hagut de tornar a començar? Bufits de tristesa quan obrim la porta de la nostra casa i no està la persona que volem. Bufits de melancolia en tindre a les nostres mans una foto que va captar un moment passat de felicitat, ja que ningú té un pacte amb el temps.

Sent d’una manera o una altra, els bufits sempre ens fan una mica més grans, en saviesa, constància i esforç acompanyant-nos en aquest creixement en perfecta harmonia amb l’evolució de l’univers. Bufits que, fins i tot, poden arribar a transformar-nos en xicotets astronautes explorant l’univers que capten els nostres ulls dins d’un espai i temps comprés en la línia de la vida.

Perquè la vida està formada per bufits

i cadascun d’estos bufits és únic, diferent i irrepetible com ho eres tu i saps què és el més bonic de tot? Que cadascun dels bufits poden acompanyar a altres persones per a oferir-los constància, alleujament, ajuda i esperança. Aquests bufits poden donar molt de sentit a la nostra vida perquè no hi ha res més bonic que agafar la mà d’algú i bufar junts realitzant així, una funció d’acompanyament tant en els moments plens de felicitat com en aquells on sembla que el camí i fins i tot l’univers acaba i com, si de xicotets astronautes exploradors es tractara ja no tenen forces per a continuar. Llavors, un bufit d’aire fresc pot injectar-los l’energia per a continuar explorant moltes altres

alternatives, llocs o situacions que sense la teua ajuda no ho podrien fer.

Per tant, mentre més anem vivint més anem bufant. Ja siga en soledat o en companyia, l’important és alçar-se cada dia i poder bufar moltes més vegades que sospirar, amb la finalitat de créixer una mica més i convertir cada bufit en un company indispensable per a contar moments en la vida.

Així que, a partir d’ara, plena els teus pulmons d’aire fresc i prepara’t per a bufar amb alegria, entusiasme, positivisme sense oblidar mai aquell primer que va ser l’inici de tot perquè la vida està formada de bufits, de moments i existeixen tants com estreles poblen l’univers.

bufits d'aniversari

Un buffit de cor sense record

Al llarg de la vida... quants records tenim de la celebració del nostre aniversari i sobretot d’eixe bufit d’il·lusió, davant d’un pastís d’esperança, de compartir amb les persones més pròximes les vivències d’un nou any en el desenvolupament de la nostra vida.

En la infància, quan encara no som conscients del significat del temps, ens l’anticipen i recorden els nostres pares. Ens organitzen unes magnífiques festes amb sorpreses i diversions que ens fan sentir les persones més importants del món, que per a ells ho som.

Ara s’ha magnificat molt les celebracions en la infància, els més majors sabem que fa uns

anys simplement era una reunió familiar, un pastís i algun regal.

Quan anem creixent, volem ser els artífexs del nostre aniversari i ja incloem als nostres amics, així creixem en independència, però, sempre el continuem celebrant amb la família més pròxima. Fins i tot fem dues celebracions sobretot en l’adolescència, per a demostrar que som ja “majors”.

Sense dubte, els ciris són el bufit d’alegria.

Amb cada aniversari, anem creixent en experiència; ens agrada complir anys doncs significa que és la millor opció, estem vius, encara que ens resistim a eixes arrugues i a eixos

Marisa Gil i Fuentes Directora del Gabinet Psicotècnic Municipal de Torrent.

xacres que van sorgint, més quan et diuen “això és…doncs de l’edat”

Però sempre volem celebrar i compartir, sobretot compartir. En els canvis de desena es preparen festes sorpresa; som éssers socials i ens encanta compartir les nostres vivències amb els quals més volem.

Complim anys, il·lusions i anhelem desitjos, incloent com una cosa rellevant la salut. Però a vegades, eixos xacres són una mica més i la salut ens falla de veritat; arriba una malaltia, l’Alzhèimer

Esta maleïda malaltia va desgastant i va fent que els teus fonaments com a ésser humà s’esvaïsquen, llavors tornem a ser com els xiquets que mai deixem de ser. En eixe moment és com si amb cada bufit, un record s’esborra.

Poc a poc oblidem qui som, qui son els altres, les nostres rutines... lentament la nostra vida se’n va.

I l’Alzhèimer ha trucat a la porta de la meua mare. No us podeu imaginar que dur és veure com una dona lluitadora i forta, s’oblida de qui es, del seu passat i del seu present. Però em tranquil·litza una cosa: és feliç... la veig feliç encara que ella no siga conscient.

Ara, som els altres els que li posem els records en present i li acompanyem; què luxe comptar amb una família, fills i nets que fan que este magnífic dia continue sent especial a pesar de no saber perquè hi ha un pastís o eixos nombres damunt del dolç.

En esta etapa de la vida en la qual l’instant, només l’instant és el que

vivim com a únic, la resta no existeix. La vivència, eixe somriure, eixos ulls que miren a la persona que m’ha donat la vida i m’ha ensenyat a ser persona, per un instant efímer em torna a la meua infantesa, em dona un bufit d’energia per a seguir.

Este és el bufit de vida, d’esperança i de gratitud. Com si un joc del temps es tractara, eres tu la que organitza, prepara i recorda que és el dia del seu aniversari, i que cal pensar en un desig per a bufar els ciris…..eixe bufit… En tot el cor i el amor però sense records.

Mai oblidem, mentre tinguem el privilegi de pensar i raonar, de tindre família a la qual volem amb tot el nostre cor, regalem somriures, il·lusions i metes que aconseguir i compartir. L’efímer i bell de la vida està en un instant, eixe que només es viu una vegada, en el qual les persones amb Alzhèimer estan vivint sempre.

L’Alzhèimer va desgastant i va fent que els teus fonaments com a ésser humà s’esvaïsquen. Amb cada bufit, un record s’esborra.

La duresa d’aquesta malaltia fa que els sers estimats aprenguen que l’amor incondicional mou el món.

La possibilitat de gaudir amb la lluentor en la mirada quan es bufen els ciris, és el més autèntic d’una celebració.

“La joventut és feliç perquè té la capacitat de veure la bellesa. Qualsevol que tinga la capacitat de veure la bellesa mai envelleix.” Kafka

bufits d'un somni

Si tire la vista arrere, m’espante. Però també m’alegre d’haver-me superat a mi mateixa en cada etapa i cada moment de la meua vida. Estic orgullosa d’haver-me alçat totes les vegades que he caigut. I és que la meua vida no ha sigut un camí de roses i unicorns. Més aviat un camí ple de pedres, obstacles que m’han sigut posats i impostos en aquesta vida pel simple fet de ser dona i gitana.

Des de ben xicoteta sempre em va agradar estudiar, se’m donava bé, i era constant, molt constant... la constància, beneït do. A més, m’agradava anar al col·legi i aprendre cada dia una cosa nova. Els i les mestres sempre van creure en mi, els demostrava que podia fer-ho malgrat els prejudicis de la gent i m’esforçava dia a dia perquè fora visible i el més important, nadava a contra corrent, contra corrent del meu entorn més pròxim, la meua família.

Amparo Moreno i Motos Psicòloga.

La meua família era molt arrelada als costums i cultura gitana. I jo com a dona, encara que només tenia 14 anys, havia de deixar d’anar al col·legi per a ser una “doneta de profit”: aprendre a fer les tasques de casa per a poder casar-me amb un bon home i formar una família en un futur no gaire llunyà.

Em sentia com un peixet que nadava en un toll molt xicotet, el qual només es faria gran si no parava de nadar. I alguna cosa em va dir “no pares” “sigues diferent” “que no t’importe el que diguen els altres” “eres imparable”. I així vaig començar la meua batalla, la meua particular lluita.

Havia de continuar estudiant per a no dependre econòmicament de cap home; no volia ser el reflex de la meua mare ni de la meua àvia. Havia d’avançar, superar-me, continuar nadant.

Vaig seguir fins que em vaig traure el graduat escolar. I arribat este moment, tot va empitjorar. Ja no era obligatori anar a l’institut. El meu món es va parar.

El meu refugi eren els estudis: traure els meus llibres i els meus llapis; no podien llevar-me això!

Tenia amigues i havien de ser totes xiques; no podia tindre amics xics. Al poble no em podien veure pel carrer si era més tard de les 20.00 h. A saber que podria estar fent a eixes hores amb tan sols 16 anys. Si no em deixaven estudiar, el meu món cauria. Ho sabia, ho sé.

En eixe moment, a la meua casa ja no tenia ni llibres ni llapis; vaig deixar de tindre escriptori per a convertir-me en “dona”.

Tot va deixar de cobrar sentit. Plorava, picava de peus. Collons, quina ràbia! El meu únic desig, l’únic que volia era continuar estudiant i aprendre. Hi havia xiques i xics que no volien continuar estudiant. Per què no era jo així? Hauria sigut tot més fàcil.

Havia de posar-me a treballar per a poder pagar-me els llibres i seguir, només seguir. Sabia que no anava a ser fàcil i això encara m’agradava més.

_

Havia de continuar estudiant per a no dependre econòmicament de cap home; no volia ser el reflex de la meua mare ni de la meua àvia. _

Quan em vaig adonar, portava dos anys treballant repartint periòdics i amb el batxillerat acabat. Els meus pares veien el meu esforç diari i van començar a adonar-se que no era com les altres xiquetes gitanes.

Però, nou escaló. La universitat. Impossible. 18 anys. Basta. Es va acabar. Ja havia de pensar en altres coses: en un futur, en un marit, en un casament. Una dona gitana en la Universitat?. El mai vist. “Que anaven a pensar de mi els altres?” paraules del meu pare. Vaig arribar a un acord amb els meus pares: ningú havia d’assabentar-se que anava a la Universitat. Era una vergonya. Un sense sentit tot.

Vaig tindre la sort que em van becar cada any d’Universitat i continuava treballant, aquesta vegada de caixera. Anava a classe als matins i de 18.00 a 22.00 hrs a treballar. Van passar els

millors cinc anys de la meua vida. Em vaig llicenciar passant a ser l’única dona gitana psicòloga de la Comunitat Valenciana. De seguida vaig trobar una bona faena en el qual ajudava a menors gitanos i gitanes a estudiar. Gràcies al meu esforç i constància em vaig convertir en referent

En l’actualitat continue treballant del que m’agrada. Tinc 38 anys i em sent orgullosa de mi mateixa. La meua família, ara, també.

L’esforç, la constància i l’esperança son coses que mai hem de perdre. Mai. Perquè nadar contra corrent et fa més fort i aconsegueix que al final puguem bufar d’alegria per haver aconseguit eixe futur tan anhelat, eixe gran somni.

“El nostre trist hui serà la teua LLUM demà” Rafael Alberti

Andrea Fernández, estudiant de tercer de Psicologia de la Universitat de Barcelona.

bufits d'aire fresc

Hui és dissabte i m´alce prompte per a preparar-me per a eixir a córrer. Tot el món ho diu: cal cuidar-se un poc. Jo he passat per una època de no fer molt d´exercici i visc al costat del l´Avinguda Jaume I El Conqueridor. Des de la finestra veig aquest eix vertebrador que ens dona vida a tots els picanyers i picanyeres i que a través de la qual podem recórrer tota Picanya. Seria un delicte no aprofitar aquest matí en el sol que fa i en les oportunitats que tenim al poble, però sí ho vaig a fer. Jo no soc una gran corredora però sí que tinc força de voluntat, sinó que li ho diguen a la meua companyera fallera Aida... com vam aguantar la Carrera Benèfica que férem juntes.

Calfe un poc i li done al rellotge per iniciar activitat; Ací vaig… 5, 4, 3, 2, 1. Comence al meu ritme gaudint de la

Remedios Pellicer i Martínez Fallera de Vistabella, Regidora del Partit Popular Ajuntament Picanya i Presidenta del PP de Picanya.

tranquil·litat d’un entorn verd al costat del Cap i Casal. No puc estar més satisfeta perquè tindre l’ànim d´eixir, a tots o almenys a mi, em costa un poc.

Als pocs minuts d´estar corrent puc gaudir d´aquesta brisa matinera i aquest aire fresc i sa que pocs pobles ens poden oferir avui acompanyada per tot el recorregut de grans arbres apadrinats per tots el habitants baix el lema “Naixem junts, Creixem Junts”. Tenim la sort de que quasi tot el perímetre urbà el constitueix els nostres jardins que hui en dia, a més, superem els paràmetres que exigeix la Unió Europea per als metres de zona verda per habitant.

Estic agafant més ritme i m’adone que necessiten un manteniment exhaustiu i jo ho defensaré sempre dins de les meues possibilitats.

Li estic pegant la volta al poble que son aproximadament 5km, que per a mi és perfecte, amb aquesta sensació de llibertat i benestar, respirant aire fresc i ben acompanyada.

Esta vesprada, com moltes altres, amb la família, anirem a la Plaça, al centre neuràlgic del poble, amb el patinet o en la bicicleta on el meu fill puga recórrer els nostres carrers. Admire que puga gaudir i viure d´aquesta manera en un entorn segur i sa.

El nostre poble, sense cap dubte, ha sabut anar adaptant-se a l´actualitat, als canvis i mantindre l’essència de poble. Fa algunes setmanes repartint loteria de la Falla, estava en la Plaça on havien tres homes majors, i al vore

que no trobava dins del bar ni per fora en qui havia quedat, hem preguntaren: XIQUETA a qui busques? (creieu-me que als meus 44 ANYS quina alegria em donaren). Eixa pregunta em recordà a la més comuna dels pobles i que encara en Picanya continuen preguntant: i tu de QUI ERES?

Us he de confessar que eixa essència de que tots ens coneixem, que hi ha confiança, no te preu i més ara, en estos temps.

Crec que toca tornar a casa i descansar. Ha sigut un plaer compartir esta cursa amb vosaltres i compartir el meu sentiment del poble que encara que ho continua sent, ací a Picanya podem escoltar i sentir bufits d’aire fresc.

bufits de modernitat

Parlar de modernitat i de Picanya passa necessàriament per entendre el seu model de poble.

Quan parlem del model de poble, el nostre, parlem d’un model de gestió pública, de priorització dirigida i supervisada de recursos i d’un model on les persones i l’entorn són aspectes irrenunciables en aquest model de sostenibilitat urbana que gaudim.

I és aquest binomi persones/entorn el que constitueix l’eix sobre el que van dirigides les polítiques públiques i les prioritats que vertebren aquest model de gestió per tal de garantir un màxim de qualitat de vida als seus veïns i veïnes i desenvolupar un entorn urbà a la mida de les persones.

Un projecte transformador que ha guiat l’evolució de Picanya, d’un municipi de xicotet tamany y de caràcter eminentment agrícola, a una població moderna amb una extensa xarxa de serveis socials, culturals, esportius, educatius, de formació...i que aposta decididament per un creixement demogràfic controlat, per constituir-se com un poble verd amb l’establiment de polítiques de protecció del medi ambient, amb accions com la plantació d’arbres a tots els carrers (prop de 25.000 arbres al municipi) i la creació d’extenses zones verdes (més de 36 m2 per habitant), la xarxa de carril bici-vianants i les peatonalitzacions com alternatives al transport motoritzat , les accions en matèria de reciclatge, d’educació ambiental, etc.

Guillem Tortosa i Soriano Metge Rehabilitador i Tinent d’Alcalde a l’Ajuntament de Picanya

El meu poble a l’avantguarda de la modernitat

Vicent Andrés Estellés

Un trànsit que en les darreres dècades ha permès consolidar a Picanya un model de poble més sostenible i socialment responsable.

Un camí que és producte de la voluntat i la determinació expressa dels seus veïns, triat i ratificat democràticament de forma majoritària i successiva, amb una clara aposta per un model de poble a la mesura de les persones.

Parlar de modernitat a Picanya implica reconèixer com s’ha decidit mantenir l’essència pròpia de poble. Picanya és la prova de que un poble pot resistirse a als interessos de l’especulació urbanística a benefici d’uns pocs, amb un model de creixement urbanístic vegetatiu, sostingut i assumible, que ha permès mantenir aquesta essència i per tant, la seua identitat.

Sent sabedors, alhora, que tot allò ha de constituir-se sense oblidar que el creixement també ha de ser inclusiu i equitatiu i tenir en compte aquelles zones de vivendes amb pitjors condicions d’estat i d’accessibilitat, habitualment copades per col·lectius d’alta vulnerabilitat econòmica i social, facilitant la millora i renovació de les mateixes i de les seues condicions d’accessibilitat (entre altres a través del programa municipal d’ajudes a la instal·lació d’ascensors i eliminació de barreres arquitectòniques, els programes d’ajuda al lloguer o per mitjà de l’adquisició i rehabilitació de vivendes d’ús social).

Parlar de modernitat a Picanya passa necessàriament pel seu model de mobilitat urbana i d’aposta per un espai públic de qualitat.

_ No hi havia a València dos amants com nosaltres...

Un model que prioritza polítiques per tal que l’espai públic siga un espai de convivència de tots, de passeig, de trobada, on vianants i transports no motoritzats disposem d’espais i vies preferents i de mobilitat accessibles, lliures de barreres arquitectòniques i amb entorns saludables.

Una modernitat que als temps actuals no pot estar deslligada de la preocupació davant el canvi climàtic i el control de la despesa energètica (canvi enllumenat carrers o la instal·lació de plaques solars en els edificis municipals).

Parlar de modernitat a Picanya obliga a anomenar-lo com al poble integrador, participatiu i de convivència en el qual ha decidit convertir-se. On les associacions i col·lectius del poble es mostren com a garants i dinamitzadors de la

interconnexió i el benestar comunitari, i on s’aposta per la cultura, l’educació i l’esport com a elements integradors, de desenvolupament personal i de millora de la qualitat de vida, haventse renovat i ampliat progressivament la programació i les instal·lacions i infraestructures que permeten dur-les a terme.

I és vital entendre com això ajuda a teixir un poble, a preparar-lo davant les avinenteses del dia a dia, les solucions menudes, moltes vegades invisibles però necessàries, i com aquesta cultura ha aconseguit teixir un marc on en contextos de dificultat com els que hem viscut últimament, l’administració està present i els veïns i veïnes, col·lectius i tot el teixit associatiu no només ho saben i en son coneixedors, sinó que fan un pas endavant i es converteixen

en els principals protagonistes d’una manera de fer i d’entendre, i on des de la solidaritat, l’empatia, la cooperació i l’aposta per allò comú, acaben conformant un sentit de pertinença que, la veritat, resulta realment engrescador per aquells que formem part de l’ent de gestió, que ens remarca que tot allò que propugnem, té un impacte real a l’acció i la visió del conjunt del veïnat.

Això, no només ens ha de servir per auto-convençer’ns, sinó que ha de dotar-nos de raó per seguir apostant per això, per seguir prioritzant en aquest camí, i per no defallir davant models que proposen afeblir la capacitat pública de crear contextos socials equitatius i de capacitat de resposta i millora de la qualitat de vida siga quin siga el condicionant social o econòmic de cadascú.

Perquè també des de contextos i polítiques més equitatives i solidaries avancem cap a models de convivència més igualitaris i perquè no, més moderns. Modernitat que també s’expressa amb la tria prioritària i decidida per les polítiques d’igualtat i programes LGTBI, presents transversalment a molts dels àmbits de la població.

Parlar de modernitat a Picanya també passa per seguir incrementant el “Patrimoni viu” del poble, per continuar amb la idea de que la conservació del patrimoni no està renyida amb l’adaptació i posada en ús dels mateixos com una opció més de la millora de la vida de les persones.

Llarga és la tradició del poble de Picanya en este camí de transformar el patrimoni arquitectònic tradicional en espais públics en ús a benefici de totes i tots. Bons exemples els trobem a la Biblioteca Municipal, el Centre de Persones Majors, les façanes i traçat històric de la Plaça Major, la façana conservada en l’Escoleta Infantil, el Centre Cultural, l’Alqueria de Moret, o en aquests últims anys amb l’adquisició del Motor de Giner o l’Hort de les Palmes, encara pendents de la seua rehabilitació que els revaloritzarà i permetrà nous usos a l’abast del conjunt del veïnat, garantint la seua conservació per al futur.

Parlar de modernitat a Picanya, és també entendre el paper de suport i promoció d’aquelles persones i/o institucions que s’esforcen per esbrinar,

recollir, restaurar, classificar, mantenir i posar a la nostra disposició, tot un patrimoni històric de valor incalculable i que tenim l’obligació de recuperar i transmetre. Una voluntat que naix de la necessitat de valoritzar i establir el necessari lligam entre el patrimoni, la cultura i la memòria.

La memòria és fonamental. No és cap accessori moral per a donar bona imatge. La memòria es projecta sobre el present i el futur per a reforçar els valors que ens són propis i el sentit de pertinença. Per això és tant important que afrontem el repte (assumint que encara queden moltes cosses per fer), i potenciem col·lectius, associacions i persones disposades a seguir fent-nos coneixedors de la nostra història com a eina que ens ajude a entendre millor el present i a dimensionar-nos com a poble.

La modernitat és la responsabilitat de fer del nostre poble, un poble equilibrat, sostenible, igualitari, integrador, i que puga oferir oportunitats de creixement, educació, cultura, salut, esport....

El poble no s’acaba mai. Sempre queden cosses per fer, per millorar, per transformar. És un repte apassionant, sense dubte.

El model existent, el que hem portat a la pràctica fins ara, no és un model caduc, no ens enganyem, les casualitats no existeixen i darrer del projecte pel que veïns i veïnes han apostat i aprovat majoritàriament, hi ha anys de treball , planificació i trellat.

El temps ha confirmat que aquest model fet a la mesura de les persones i que aposta per carrers més amables, per la sostenibilitat, per la cohesió social... és un model que ha permès transformar Picanya en una realitat a la que ara aspiren molts altres pobles i ciutats

i que ha fet del nostre, un poble d’avantguarda i modernitat.

La modernitat, però, ha de ser entesa des de la responsabilitat. La responsabilitat de fer del nostre poble, un poble equilibrat, sostenible, igualitari, integrador, i que puga oferir oportunitats de creixement, educació, cultura, salut, esport... a totes les picanyeres i els picanyers, tant els que vivim ara com els que vindran en un futur.

Es tracta, per tant, de deixar un poble millor a les generacions venidores i de deixar millors persones per a la Picanya (i el planeta) del futur, convençuts de que desenvolupem un model del que ens sentim ben orgullosos i al que no volem renunciar.

_

Un trànsit que en les darreres dècades ha permès consolidar a Picanya un model de poble més sostenible i socialment responsable. _

bufits de llibertat

Mai podré oblidar la primera vegada que vaig veure un vestit de fallera en la meua vida. Jo tindria uns tres o quatre anys i estava aguaitada al balcó quan va passar una cercavila per davall de la meua casa. En aquell moment de la meua vida jo somiava amb ser una meravellosa princesa com Blancaneu o Sissi i lluir vaporosos vestits amb sinagües d’encaix brodat la punta del qual apuntara en caminar. Eixos vestits m’obsessionaven, però no veia a la meua mare ni a les meues professores posar-se cap, per la qual cosa pensava que solament formaven part d’aquell món de conte de fades que ja en aquell moment veia tan diferent a la realitat.

Quan vaig veure aquella cercavila amb totes eixes desenes de falleres cobertes de lluentons, encaixos i brodats florals vaig sentir que a vegades la fantasia podia arribar a un pacte amb la

realitat i decorar-la de tant en tant amb la màgia de les pel·lícules que tant m’obsessionaven. Jo encara no tenia ni idea de si la societat em permetria o no el complir un desig tan simple com poder eixir al carrer vestit amb un vestit de valenciana, l’única cosa que tenia clar és que en aquell moment em vaig jurar que algun dia, costara el que costara, acabaria lluint aquest preciós vestit regional.

Als pocs anys, la meua mare em va apuntar a la que fa poc va ser la meua falla, però el vestit que m’havia de posar durant els actes era completament diferent al que portaven les altres xiques. Jo les mirava amb admiració lluint eixos amplis cancans i impressionants mantenilles de blonda per al dia de l’ofrena. Somiava amb ser una d’elles i enfundar-me en tota eixa meravella, però no m’era permès.

Lola Merchán Fallera (i) activista. @tonadilleramoderna

La societat em deia que jo era un xic i les úniques faldes que podia posar-me eren les de saragüell. Durant cada any, li demanava a la Verge plantada en la plaça del meu poble que em donara forces per a algun dia poder alliberar del tot el meu vertader ésser.

Amb el pas del temps, poc quedava aparentment d’aquell esperit innocent que somiava amb onejar faldes de vol, la vida m’anava enfosquint a poc a poc cada vegada més. La discriminació, la manipulació i l’assetjament que patia cada vegada que deixava volar el cigne que tenia en el meu interior em van acabar fent veure que el que jo sentia no era normal i que mai podria ser el que jo sabia que veritablement era, però el temps no sols em va deixar aquella foscor, la pròpia ràbia i la força del desig a sentir-me lliure va acabar il·luminant el meu esperit cada dia amb més intensitat. Eixa llum també va traure a relluir totes les ferides que van ser el preu que havia de pagar per atrevir-me a ser jo mateixa, però estava completament decidida a trencar amb totes les cadenes i iniciar el camí que em portara a traure definitivament la meua vertadera identitat i començar la meua transició.

Mai podré oblidar el dia que vaig telefonar al president de la meua falla i li vaig dir que oficialment jo ja no pertanyia a la comissió masculina, i que en el pròxim exercici formaria part per primera vegada i per sempre de la cort d’honor femenina.

El meu amic i gran artista Jose de l’Omet va tindre la grandíssima generositat d’arreglar-me el vestit de fallera de la meua mare i fer-me un cosset nou a la meua mesura perquè complira aquell somni que tenia interioritzat en el meu cor i en les següents falles poguera eixir enfundada com em corresponia.

Va arribar la setmana fallera i vaig decidir no vestir-me durant cap acte per a reservar l’emoció d’aquella primera vegada a l’ofrena a la Verge dels Desemparats.

El 18 de març de 2021, vaig complir el somni d’aquella criatura aguaitada al balcó de la seua casa, aquella que durant anys va fer eixe mateix recorregut, però d’una forma que no li corresponia, encara que no tot seria tan bucòlic ni romàntic com havia idealitzat en els meus pensaments.

Puc dir que a penes vaig ser capaç de gaudir del moment, perquè les mirades i els comentaris que escoltava de la gent em feien sentir irremeiablement un sentiment d’intrusió i en conseqüència, d’incomoditat. Per un moment em vaig sentir com un bou quan entra en una plaça envoltat de tota eixa gent que espera a contemplar el seu sofriment, però per sort a mi no m’esperaria cap torero amb una espasa al final del meu passeig, m’esperava la imatge celestial de la Maredeueta quallada de flors.

Jo no soc gens religiosa, però sempre he sentit una especial devoció per la

verge dels Desemparats. Quan vaig contemplar el seu rostre, els meus ulls es van omplir de llàgrimes, per fi era allí de la forma que sempre havia somiat. El centenar de persones que m’envoltaven van desaparèixer completament en la meua ment transformant aquell moment en una trobada íntima entre ella, jo i el meu ram de flors. Una trobada en el qual amb el meu plor sincer li agraïa que m’haguera donat aqueixa força que durant cada any era l’únic desig que li demanava.

Per fi, podia bufar d’alegria i satisfacció... el cigne era lliure.

(...) vaig jurar que algun dia, costara el que costara, acabaria lluint aquest preciós vestit regional

bufits de lluita

Un bufit per #masha_Amini

Ana Roca i Marugán

Escric aquestes línies des de la meua humil experiència en l’àmbit de la lluita per la igualtat de les dones alarmada pels últims esdeveniments procedents de l’Iran, i interessada i preocupada com a dona per la vida de les dones islàmiques portadores del vel.

Com la majoria de vosaltres estic al corrent de les notícies sobre l’assassinat de Mahsa Amini en la República Islàmica de l’Iran a les mans de la policia de la moral, fet que condemne des d’aquestes línies, així com de les protestes dels seus compatriotes, dones, xiquetes i homes en contra de la llei que les obliga a cobrir-se degudament el pèl en els espais públic, i de l’organització de milícies urbanes i anònimes vigilants de la norma i creditores del poder de vigilar, denunciar i castigar.

Especialista en igualtat de gènere

L’ús del vel és un assumpte de debat ideològic i teològic massa profund per a analitzar en tan poc temps. És un element significant que connota diferents significats segons la situació individual o social de les dones.

Repte cultural, polític o identitari cap altres religions o societats?

Els únics països que s’han assegurat el seu ús en l’ordre judicial són l’Aràbia Saudita i l’Iran. Fins i tot la discussió o polèmica s’expandeix a països no islàmics incloent Espanya, la Comunitat Valenciana i l’Horta Sud. Qui no ha vist, conegut o compartit espai i temps amb una dona coberta amb un hijab, xador, nicab o burca?

En la nostra societat hi ha moltes dones portadores del vel, fins i tot joves filles

de migrants nascudes en occident que llueixen amb orgull els seus mocadors al cap defensant el seu port com un acte íntim i voluntari, de defensa dels valors islàmics i d’adoració a Déu negant qualsevol símbol d’opressió social. Fins i tot la Unió Europea ho entén com una qüestió d’integració i no discriminació, pronunciant-se en multitud d’ocasions al seu favor i en contra d’establir restriccions en el seu ús que puguen suposar un atemptat contra la llibertat religiosa.

Però, com determinar que un acte és voluntari quan no fer-ho suposa un risc d’acceptació de la comunitat i de sanció social? Segurament la meua visió occidental suposadament laica i modernista és i serà reduccionista, però el que no pot negar-se és que, en l’exigència, la imposició legal i el clima

social que menysprea i jutja a les dones que no compleixen amb la norma i que poden ser detingudes i fins i tot denunciades per ciutadans anònims, no cap la llibertat i per tant el respecte als drets humans universals.

A aquesta reflexió i des d’una visió basada en la perspectiva de gènere que relaciona aquesta norma amb altres com la disminució de l’edat per a casar-se de 18 a 13 anys, la necessitat d’obtindre el consentiment de l’home per a viatjar a l’estranger, o la creació d’espais segregats per a dones i homes, l’ús del vel obligatori s’entén com una submissió de les dones a un sistema de normes i lleis basades en el control del seu cos en una moralitat que traspassa a la societat i que degrada a les dones i xiquetes limitant el seu dret a la intimitat, llibertat d’expressió i perquè no, de creences.

És un fet objectiu i demostrat que les dones de tot el món pateixen en la seua vida quotidiana masclisme en menor o major grau sent determinant el lloc de naixement podent fer que les discriminacions que pateixen es multipliquen per mil.

És per això que us convide a llançar un bufit de lluita per la igualtat de les dones i reconèixer la valentia d’aquelles que en un acte de desafiament han agitat els seus mocadors al vol.

Però, com determinar que un acte és voluntari quan no fer-ho suposa un risc d’acceptació de la comunitat i de sanció social?

bufits de solidaritat

Ara fa un any, a l’inici de la nostra festa gran, teníem altre gran ressò que ens venia d’orient. Mentre nosaltres ens preparàvem per a celebrar unes falles amb moltes ganes, sense amenaces sanitàries, ni restriccions que ens havien portat a tots a viure situacions extremes, complexes i molt a sovint doloroses, ja feia unes setmanes que havia esclatat una guerra a Ucraïna, que per a tots els medis, agents socials i inclús a tot ciutadà li semblava perillosa, que podia canviar l’ordre geopolític i que fins i tot anava a amenaçar el nostre estat de benestar. Eixe era el gran vent que venia a desestabilitzar-nos i que no sembla que es puga controlar.

En mig de tota aquesta situació, davant de tota l’adversitat, els valencians tenim la particularitat de ser un gran poble acollidor, que pateix en les tragèdies pròpies i empatitza amb les alienes, i

malgrat les ganes de festa, a principis de març amb els permisos demanats i els exercicis fallers a un pas de ser liquidats vàrem presenciar como la nostra societat treia el millor de nosaltres per a obrir les portes al poble ucraïnès. Tot es comença a mobilitzar per a eixir a la trobada d’un poble que estava patint i que buscava continuar les seues vides, en pau. Parlem de setmanes, on Torrent, Alaquàs, Aldaia, Picanya, Valencia i molts altres municipis varen articular mecanismes públics i privats per a poder atendre les necessitats dels desplaçats, també per a poder fer arribar l’ajuda fins a diferents punts de la mateixa Ucraïna.

Recorde la primera família ucraïnesa atesa al nostre recurs a Torrent, la nostra intervenció plena de dubtes, acompanyar amb molta estima i molta empatia una situació traumàtica, la

Paco Bauset i Tortonda Director del Centre Juvenil Montesión – Fundació Amigó

barrera idiomàtica, les diferencies culturals i moltes altres coses més. La lliçó més gran la dels nostres menuts, intentant acollir esta nova realitat amb exemplaritat, explicant les nostres festes, formant part del entorn protector per a aquells iguals que es troben en vulnerabilitat. Recorde com els nostres professionals acompanyaren als desplaçats en recursos de emergència per a que les nostres tradicions foren compreses, per a que els sorolls de tota la pirotècnia que ens envolta durant més de quinze dies no suposara un trauma a aquells que fugien de bombardejos deixant enrere cases, vides i records.

Podem parlar també de com a tots ens arribà eixa remor per aportar, i de tot arreu ens arribaven propostes solidaries, a través de les Càrites, d’entitats que estaven sobre aquell territori, de tot el moviment ciutadà, que inclou el món faller com un gran moviment social, i en aquesta ocasió, solidari i actiu.

Passat tot aquest temps, sorgeix el gran repte, mantindre eixe bufit solidari al llarg del temps. Que eixe vent solidari que portà el nostre esperit i el nostre ànim al cor d’Ucraïna, que feu possible que tots es posarem d’acord, que obligà a les administracions a coordinar-se en temps record i que donaren una resposta ferma sobre allò

que assetjava a Kiev i que amenaçava al poble ucraïnès i com atendre aquells que fugien d’aquell horror no s’esborre; que eixe mateix bufit siga constant i crític, que no siga equidistant a pesar de la quantitat de quilòmetres de distància que ens separen i que a més ens porte la reflexió sobre que no hi ha guerres de primera, ni de segona; que totes amaguen interessos i que no fan distinció de raça, de color, ni de cultura; que totes elles transformen la realitat dels pobles.

Per tot açò, que els esdeveniments que fa un any provocaren un gran vent de solidaritat, es mantinga i bufe cap a un gran vendaval transformador que porte a ser una societat sense por a la diversitat, que incloga a tots i totes sense excepció, si podem viure-ho durant 20 dies al any, per què no 365 sense excepcions?

bufits d'esperança

Infància en situació de vulnerabilitat

Centre d’atenció diürna de suport convivencial i educatiu

LAURA VICUÑA

Fundació María Auxiliadora Torrent

El fet d’estar en la vida, a vegades és una moneda a l’aire, sobretot per on naixes i et desenvolupes; si la sort està de cara podràs ser un d’eixes persones afortunades i viure en un lloc en condicions i amb una família que et vulga, però si la sort marca creu la vida et pot posar en un lloc en el qual se’t presente un futur com menys incert.

En la nostra consciència com a país del primer món, sempre tenim al cap molts països, d’eixos de l’anomenat tercer món, on la pobresa es troba de manera estructural i són els xiquets i xiquetes, sempre l’escalafó més feble de la cadena, els que la pateixen d’una manera més acuitada… però com us quedaríeu si us contara que quasi el 30% de la infància, uns dos milions de xiquets i xiquetes, en nostra amistançada Espanya es troben en una

situació de vulnerabilitat i d’exclusió social?!

Bé és sabut, que les situacions de vulnerabilitat dels nens i nenes, solen presentar-se de manera estructural i estan cronificades dins de la família passant de generació en generació. En molts casos l’absència de recursos i el temps fan que siga molt difícil eixir d’esta voràgine de pobresa i fins i tot amb el passar dels anys solen empitjorar moltes d’aquestes.

La cara de la nostra societat mira a aquests xiquets/es de reüll, moltes vegades amb pena i assistencialisme, altres vegades volem fer com que no existeixen, mirem cap a un altre costat o li restem importància o arribem, a vegades amb el pas del temps i alguns desacords, a convertir-nos en jutges

des de la nostra còmoda butaca i fins i tot culpabilitzem a estes famílies i estos xiquets i xiquetes de les seues circumstàncies quan aquests creixen i trauen les ungles per sobreviure.

Com poder donar-li la volta a esta moneda? I si bufem tots junts amb tanta força per a aconseguir aquest gir meravellós i la creu se semble una mica més a la cara?

L’aire que inhalem i exhalem a través dels nostres pulmons és el que ens fa sentir vius i també és el primer que necessitem quan les nostres forces comencen a flaquejar.

Estos bufits d’esperança són els que la Fundació María Auxiliadora a través del seu projecte d’atenció diürna a xiquets, xiquetes i adolescents en situació de risc i exclusió social intenta fer. A continuació us presentarem quals són les nostres metes en forma de bufits, per a aconseguir revertir aquestes situacions de desprotecció amb les quals ens trobem i assolir girar la cara de la moneda gràcies a la nostra intervenció soci educativa.

Bufits resilients per a aconseguir que tinguen un futur brillant.

Estos xiquets, xiquetes i adolescents necessiten aire pur per a posar-se en pau amb el seu passat, encaixar la situació que els ha tocat viure i assumir la seua vida d’una manera incondicional amb les llums i ombres que haja tingut.

Necessiten un espai on se’ls aculla de manera incondicional, amb un aire plàcid, sense preguntar-los d’on venen ni què han fet abans, sense ser etiquetats, sense ser exclosos, on els ajudem a posar nom al que han viscut per a així poder obrir les portes cap a un nou futur.

Bufits d’autoestima per a reafirmar-se, fer-los protagonistes de la seua vida, posar-los en primer lloc respecte a ella, donar-los força i eines per al canvi i fer-los veure l’important que per a ells serà este canvi, encara que tot haja

sigut sempre així si una persona vol pot millorar les seues condicions i les seues expectatives de futur. Els grans canvis comencen per xicotets progressos.

Bufits d’aire sòlid d’objectius renovats, clars, realistes i exigents. Ajudar els xiquets i xiquetes a plantejar-se objectius per a poder avançar, confiar en ells, en què poden aconseguir cada vegada una miqueta més, sabent que el camí no serà fàcil, que hauran dificultats i que estos objectius seran la base de la reconstrucció i hauran d’estar incloses totes les àrees de la seua vida.

Una millora en la manera de gestionar els aires amb els altres, aprendre a resoldre conflictes, aprendre a reconéixer els meus propis sentiments, entendre a l’altre, expressar el que necessite d’una manera correcta i assertiva i millorar la manera d’estar juntament amb uns altres, en societat, sent honrats ciutadans.

_ Com poder donar-li la volta a esta moneda? I si bufem tots junts amb tanta força per a aconseguir aquest gir meravellós i la creu se semble una mica més a la cara?

Per a això és necessari el poder involucrar a la família en aquest procés de reconstrucció, estrényer llaços, curar ferides i compassar objectius de cadascun dels membres de la família perquè tots remen en la mateixa direcció.

En definitiva, un repte apassionant, en el qual no hem d’estar soles les entitats educatives o socials. Aconseguir acompanyar i canviar a cara de la vida d’aquests xiquets i xiquetes i de les seues famílies, és una qüestió en la qual tots hem d’estar involucrats.

Una societat responsable habitada per ciutadans de cara, hem de bufar el nostre millor aire per a assegurar-nos que tot el mon que viu a les nostres ciutats puga arribar a ser tot el que vulga ser perquè voler és PODER.

bufits de canvi

Una infància... Diferent?

Anar amb bicicleta amb una únic consell: mai deixes de pedalar. Quan érem xicotets no pensàvem que això ens anava a servir per a pràcticament tot en la vida.

Encara recorde la sensació del vent en la meua cara i el teu somriure, papà, de fons al lluny. No paraves de cridar-me que no em girara, que anava molt bé i que jo era capaç de tot. Però jo volia veure com estaves orgullós de veure com ho aconseguia.

Tenia els ulls plens de satisfacció de veure que ho estava aconseguint; no deixava de respirar fortament. Això m’ajudava a poder arribar més lluny.

Amb el pas dels anys recorde l’energia, la força i les ganes que feien que esta

xiqueta no es rendira. Es moria de ganes per aprendre i gaudir d’això. Una herència dels meus pares de la qual estic molt orgullosa.

“La màgia de la infància és no entendre el que significa el passat o el futur, sinó l’emoció de gaudir únicament del present”

Recorde entre bufits tots aquells moments viscuts, quan la meua única preocupació era jugar i aprendre. Si em donaren un poder, el que siga, seria poder viatjar en el temps.

Com veien, en els últims 20 anys l’entorn, els gustos, les preferències i els hàbits dels més xicotets han anat canviant, amb una influència cada vegada més gran de les tecnologies.

Nerea Ruiz i González Educadora Social Liga Espanyola de l’Educació

A nivell biològic sembla obvi que la infància de hui dia no és molt diferent de la de fa 20 anys, però el principal canvi és que els xiquets i xiquetes de fa dues dècades ara ja són pares i mares i que, hui, l’entorn que embolica als més xicotets ha canviat moltíssim en els últims anys.

Un exemple són les estratègies de criança que canvien constantment. Les coses que, fa 20 o 30 anys, els nostres pares ens prohibien fer, hui li les permetem als nostres fills/es i, a vegades, fins i tot li les recomanem encaridament. I viceversa: les accions per les quals un xiquet/a haguera sigut elogiat abans, hui en dia poden provocar una actitud negativa per part de les mares i els pares.

A més, el canvi social i la modernització de la societat ha permès que les nostres famílies trenquen, o estiguen en això, estereotips de gènere. Aquests estan desapareixent, i mentre abans els xiquets havien de ser durs i les

xiquetes més blanes, ara les línies que separen els gèneres s’estan diluint, no tant per la naturalesa innata dels xicotets, sinó pel rol de la societat en general que permet que les famílies se centren en la felicitat i benestar dels seus fills/es.

Et convide a muntar en bicicleta i fer un particular recorregut junts i veure els principals canvis cap a la infància, d’aquella que vàrem viure a la de hui dia. T’assegure que serà un viatge molt interessant com la meua primera vegada en bicicleta.

1. Permissivitat

La societat actual és més permissiva que en dècades anteriors, quan imperava una estructura més autoritària. D’altra banda, els valors que semblen transmetre’s en els últims temps, potser com a resposta reaccionària a la submissió a l’autoritat indicada, es relacionen amb el materialisme, l’individualisme, el consumisme, l’hedonisme o el relativisme.

2. Exposició a continguts adults

Un gran volum dels continguts dels mitjans de comunicació es troba orientats a programes violents, sexuals, que fomenten l’èxit en funció del poder adquisitiu/econòmic, la competitivitat, etc. Al que s’ha d’afegir la quantitat de temps que els menors passen davant del televisor, Internet, xarxes socials, videojocs, etc., solos i sense la supervisió d’un adult que puga instruir-los per a un ús adequat d’aquests.

3. La vida actual és frenètica

El canvi en l’estil i ritme de vida personal. Paral·lel a l’avanç de les tecnologies, el ritme de vida s’ha accelerat de tal forma que s’ha interioritzat un funcionament de “cronòmetre” en el qual l’individu ha de realitzar quantes més activitats i tasques al llarg del dia. Existeix un concepte anomenat “xiquet agenda” que s’utilitza per a designar als xiquets/ es que combinen l’assistència a l’escola amb una llista interminable d’activitats extra-escolars i obligacions.

4. Liberalització del model familiar

L’estructura familiar s’ha vist alterada respecte de generacions anteriors. Hui s’observen famílies monoparentals, heterosexuals, homosexuals, reconstruïdes derivades de divorcis anteriors, etc. La varietat ha generat diferents formes d’organització familiar que repercuteix en el tipus d’educació que rep la progènie.

D’altra banda, actualment es realitza més vida “intrafamiliar” que “extrafamiliar”: el contacte amb avis, oncles, cosins, etc., s’ha vist reduït perquè pares i fills/es disposen de menys temps per a això i, per tant, limiten la vida familiar als membres que conviuen junts.

5. Abandó de les responsabilitats

Hi ha un clar desistiment del rol d’alguns pares/mares, per el qual es confon la mostra d’afecte o amor mitjançant regals i recompenses materials combinat amb permissivitat il·limitada amb el paper educatiu que teòricament se’ls atribuiria als progenitors (oferiment de temps, dedicació, diàleg, escolta activa, suport, compartir d’experiències, establiment de normes, pautes i límits, ensenyament de valors, etc.).

6. Qüestionament dels estils educatius

Cada vegada hi ha més discrepància educativa existent dins de les famílies, podent diferenciar-se entre l’aplicació d’estils permissius, autoritaris, negligents, sobreprotectors, etc. A més, també es sembla evidenciar en major mesura les diferències entre les famílies i els professors creant un clima de qüestionament o desconfiança de la figura docent davant possibles sancions aplicades a l’alumne.

Segur que ara estàs assentint tot això i et vindran records del passat, de com el teu pare i mare t’educaven i allò que et deien. Jo he tingut la sort de poder parlar molt amb els meus pares sobre com hem canviat, com si de la cançó de Presuntos Implicados es tractara, i de com ha canviat l’educació que ells ens inculcaven a la que nosaltres inculquem als nostres fills/es.

M’agradaria compartir amb tu ara estes reflexions, eixos canvis reals que els meus pares han vist des dels seus propis ulls i han experimentat com a pares primer i ara com a avis.

Anteriorment, era inacceptable cometre insolències cap a un professor. Hui en dia, l’alumnat els tracta amb molt menys respecte i els pares a vegades els animen

en això i en la majoria dels casos, els justifiquen.

Els pares us obligaven a compartir tot perquè no cresquéreu sent egoistes. A la infància de hui se li ensenya a defensar la seua propietat i els seus límits; “el teu és teu i si ho volen que li ho compren”

La actitud estricta de “no es juga amb el menjar” ha canviat amb el temps a “que faça el que vulga si menja alguna cosa més que papitas”

Fa uns 30 o 40 anys, als xiquets/ es se li inculcava la responsabilitat: si embrutaves el pis, ho fregaves; si et banyaves els peus, et canviaves els calcetins. Ara els pares s’han convertit en servents dels seus fill/es i ho serveixen tot en safata sense que la joventut s’esforce o pense.

Des de la infantessa ens ensenyaven el compromís i l’esforç; que si fèiem alguna cosa o la començàvem, havíem d’acabar-ho, encara que no tinguérem ganes. Els pares de hui tracten de no obligar  els seus fills a fer el que no els agrada o allò que no tenen ganes, encara que ho hagen començat.

Abans no deixàvem de mirar el rellotge. Quan era l’hora, corríem cap al carrer o plaça del poble a jugar junts al amics a mil jocs, jocs de tota la vida on, si perdies, no passava res. Sense dubte, eren molt actius. Ara no aparten la mirada del mòbil, tablet o ordinador. Passen les hores jugant sense ningú o online, sense interactuar; prefereixen estar al dormitori veient Tik Tok que eixir al carrer o fer una excursió en un dia solejat.

Ens ensenyaven a ajudar sense res a canvi: “tirar avant” als mals estudiants, cuidar a una veïna vella, etc.

Hui en dia, s’ha tornat normal valorar el nostre propi treball i ens inculquen a demanar sempre alguna cosa a canvi.

Als xiquets se’ls prohibia sentir por o dolor perquè anaven a ser els “futurs homes”. Hui en dia, és genial veure com els pares permeten que els xiquets expressen les seues emocions sense importar el gènere.

En el passat, l’educació sexual dels xiquets/es es realitzava sense la participació dels seus pares; era un tema tabú. Hui en dia, els pares ja no ho veuen així: no tenen vergonya de parlar d’això i tracten el tema amb normalitat i bons consells.

A molts de nosaltres ens van ensenyar a no destacar i a anteposar els desitjos dels altres als nostres. Hui en dia, per fi, els pares donen suport a l’autoexpressió dels seus fills i la seua identitat.

Anteriorment,

cap a un professor. Hui en dia, l’alumnat els tracta amb molt menys respecte i els pares a vegades els animen en això i en la majoria dels casos, els justifiquen. _

Malgrat aquests canvis obvis, la veritat és que els xiquets/es continuen sent xiquets i xiquetes, i encara que visquen en un altre entorn totalment diferent del de fa 20 anys (més digital, més connectat, amb més pantalles…), continuen tenint les mateixes necessitats fonamentals: desenvolupar el seu propi sentit del món i d’ells mateixos, desenvolupar les seues habilitats físiques i psicològiques i gaudir de les relacions amb uns altres.

Per això, el que és clar és que tots nosaltres hem d’acompanyar-los en aquest procés, oferir-los totes les eines necessàries i aconsellar-los sempre anteposant el seu benestar sense oblidar que moltes vegades un NO a temps és un èxit per al futur.

Fàcil no és, però hem de ser constants com el meu pare em va ensenyar amb la bicicleta i continuar bufant perquè els nostres bufits els espenten a un futur just, coherent, sa i igualitari on els colors de cadascun i cadascuna brillen amb llum pròpia.

“

Cap persona pot sobreviure sense la cura d’una altra.”

(Barudy i Dantagnan, 2009, pàg. 25).

_

era inacceptable cometre insolències

bufits curatius

Bufa el llop i la falla roman

Abans de llançar-nos amb mitologies, al·legories i rondalles varies, a totes les falleres i fallers que llegiu aquest llibret desitgem preguntar-vos sense embuts: Coneixeu al vostre voltant moltes persones que convisquen amb el VIH? Quants de vosaltres us heu fet alguna vegada un test de diagnòstic d’ITS (Infeccions de Transmissió Sexual)? Si rebéreu un resultat positiu de VIH en algun moment de la vostra vida, agafaríeu el micro amb descaradura i l’explicaríeu obertament als amics i amigues de la vostra falla?

Abans de respondre, preneu-vos uns segons, serà millor que agafeu aire…

Sol dir-se molt això que no sabem com de forts som fins que la vida ens posa a prova. És una expressió que val per a tota circumstància inesperada que tinga una càrrega negativa; en definitiva, un pal. En

aquest sentit, un diagnòstic de VIH suposa, com imaginareu, una súper prova, un pitxer d’aigua freda. Tu estàs vivent tranquil·lament la vida, amb la motivació de que arriben moments de l’any de col·lectivitat, desfogue i celebració com les estimades falles i de sobte, el mon se t’ensorra.

Li hem donat moltes voltes a com hauríem d’enfocar aquesta narració. És laboriós, potser, per a un llibret cultural de festes, tractar el VIH perquè parlar sobre aquest virus és fer referència a moltes coses diferents, a vegades molt complexes: és parlar, per exemple, de la història recent del país i la democràcia, és parlar de l’expressió de les llibertats sexuals i les identitats de gènere, de l’art, de Freddie Mercury, però també de vulnerabilitat, de l’ús de drogues en els 80 i la presó, d’activisme i la defensa dels drets humans…

Ens hem plantejat, a més a més, si hauríem de ser més didàctiques i començar contant allò més bàsic: que el VIH no és sinònim de sida, que és el virus que pot desencadenar-lo si no es tracta a temps i adequadament, i que les vies de transmissió del VIH són la sang, els fluids sexuals i la llet materna. Però tot això no ho sap tothom ja? -ens qüestionem- No han passat ja suficients dècades com per a continuar insistint que el VIH no es transmet compartint un got, donant un petó o per la picada d’un mosquit?

Probablement seria més interessant començar dient, per si encara no ho heu llegit en cap lloc, que gràcies als antiretrovirals actuals els nivells de virus en sang de les persones diagnosticades de VIH baixen fins a fer-se indetectables Podríem i tal vegada fins i tot hauríem d’aprofundir en el fet que quan una persona amb VIH té la càrrega viral indetectable no pot transmetre-ho a altres persones. Sí, el que llegiu! Una persona amb VIH medicada i indetectable no transmet el virus, fins i tot encara que no prenga mesures de prevenció en les seues relacions sexuals. Una evidència científica que només un xicotet sector de la població coneix! I vosaltres, ho sabíeu?

_

Una persona amb VIH medicada i indetectable no transmet el virus, fins i tot encara que no prenga mesures de prevenció en les seues relacions sexuals.

Ens hem preguntat si per a aquesta publicació fallera hauríem de tirar de la corda d’allò més emocional, prendre la llama i encetar la conversa amb com de difícil pot resultar assumir un diagnòstic de VIH, com et canvia la manera de veure la vida o què pot suposar per a la salut mental tindre el cap ple de creences i mites del passat. I què passa quan és el nostre entorn el que arrossega els prejudicis? Com afrontar aquesta nova situació sense aïllar-nos i sumir-nos en un forat sense eixida?

Veieu que podríem dedicar fulles i fulles a fer-nos preguntes, a esclarir assumptes científics i fins i tot a protestar perquè no arribe a aprovar-se una vacuna o a desenvolupar-se una cura per a aquesta malaltia. No obstant això creiem, realment sentim, que del que veritablement hem de parlar ací és sobre visibilitat, gaudiment i experiència col·lectiva. Que es note que, com vosaltres, també tenim el cor en flames!

Probablement la Falla Vistabella té molt més en comú amb el ComiteVLC del que pugueu imaginar. No venim a parlar ací del que ens agrada una festa a les persones que formem part de la nostra associació, que per descomptat

així és. En realitat del que parlem en termes més profunds és de com un grup de persones, amb sentiment d’identitat i germanor, quan s’uneixen, poden suposar la glopada d’aire fresc que necessitem per a eixir de la rutina i, per descomptat, sentir-nos abrigallades enmig de qualsevol circumstància que puga afligir-nos. Apuntem a les falles, ens encisen les falles, perquè entre moltes altres coses signifiquen memòria, vincle, emoció, foc i alegria.

Un diagnòstic d’una malaltia no és una festa, evidentment; és una patacada que et trenca els esquemes i t’obliga a posicionar-te. En primer lloc: “decidisc fer-me càrrec de la meua salut i comence a cuidar-me?” I en segon: “decidisc viure aquesta nova realitat en solitari o implique el meu entorn per a fer més senzill el meu procés de normalització d’aquesta nova circumstància?”

Bé sabem que una dura notícia, quan és compartida, passa a pesar una mica menys. En el cas del VIH us direm que encara arriben a la nostra entitat persones recentment diagnosticades, homes i dones, amb una mitjana de 35 anys, que viuen amb angoixa el seu estat serològic per por de ser

estigmatitzats per la societat. Ens visiten a la nostra entitat, també, persones de llarg recorregut amb el VIH que mai han contat a ningú que viuen amb aquesta infecció. Són poques persones, però encara n’hi ha. Com és possible que amb la mirada oberta del segle XXI, en la era de la diversitat, encara parlar de VIH implique en molts casos arrossegar el pensament de fa 40 anys? Com pot ser possible que a hores d’ara estiga més normalitzat no saber si tens VIH per no haver-te fet mai una prova, que tindreho i ser indetectable sense capacitat de transmetre-ho?

Parlem de visibilitat per a fer referència al procés pel que transita una persona amb VIH en el moment en què decideix contar que és seropositiva. La majoria de persones que conviuen amb aquesta ITS, gràcies a la medicació, tenen una qualitat de vida igual a les persones que no tenen VIH. Aquest alt percentatge que naturalitza el seu nou estat, i se sent en confiança, pot optar per fer-se visible a diferents nivells: amb la seua família, amb els seus amics i fins i tot en xarxes socials.

Tenim casos en la nostra entitat que són dignes d’esmentar: exemples de

persones visibles públicament que, al cap i a la fi, acaben convertint-se en referents per a altres persones que, potser, continuen mantenint-se en l’anonimat o el sofriment. Sense anar més lluny, fa uns pocs mesos, va bastonejar la porta de la nostra entitat Joel, un xic de 27 anys d’un xicotet poble proper a València, per a explicar-nos que va ser diagnosticat de VIH telefònicament (sí, telefònicament). Va ser el 2020, durant el confinament domiciliari de la COVID-19. Imagineuvos! Enmig de tot l’aïllament de la situació i de la seua nova circumstància personal, Joel es va posicionar i va decidir contat per xarxes socials que tenia VIH, fent una performance fotogràfica amb ajuda de la seua família i amics. Aquesta experiència de visibilitat (això sí, amb mascareta) va ser l’eina que Joel va trobar per a sentir-se acompanyat, protegit, i per a fer-se càrrec de les cures de la seua salut mental, en un moment tan difícil en tots els nivells. La història d’aquest jove suposa un exemple molt clar de com les noves generacions tenen el testimoni del canvi de paradigma, i com compartir amb l’entorn les alegries, i també les penes, t’allibera i et transforma.

Fer-se visible en el VIH, però també en qualsevol altra qüestió (orientació sexual, ideologia política, malaltia, entre altres) és una decisió exclusivament

personal. Ningú està obligat a convertir una qüestió individual o privada en un assumpte públic. És clar. No obstant això, per l’experiència que tenim en el ComitéVLC, quan compartim els episodis traumàtics tornem a respirar profundament i a remoblar el cap, que és la nostra llar, d’una forma més reconfortant. En la nostra entitat oferim gratuïtament atenció psicològica individual i també organitzem grups d’ajuda mútua masculins, femenins i mixtes, on totes ens encoratgem a ser qui som realment sense dubtes.

Als xiquets i xiquetes del nostre Programa NAYF, que és el que atén famílies afectades pel VIH en situació d’extrema vulnerabilitat, els contem a manera d’historieta que el Centre de Dia del ComitéVLC (lloc on es troben habitualment per a desenvolupar activitats d’oci saludable) és una gran casa de totes, alguna cosa així com la cabanya de rajoles on viuen junts Els tres porquets en el seu conte: ells han

aprés que al estar units tenen menys por, i que conjuntament poden treballar en una casa més robusta, aïllant de les adversitats de l’entorn. La infantesa és el futur, la clau d’una societat més conscient, i cal protegir-la de totes les maneres possibles. I es que en la vida, molt sovint es presenten molts llops que venen a bufar els vents per a tractar de descompondre la tranquil·litat de la nostra llar. Però ben és cert que per més colps de realitat que bastonegen la nostra porta, saber-se en companyia i en una casa forta, de tots/es, ens fa sentir segures. Ens fa tornar a respirar amb pau.

El ComitéVLC ho formem un grup de persones molt diverses, que tenim un objectiu comú: sostindre juntes el malestar quotidià i reivindicar les injustícies, defensant l’alegria i el gaudiment d’estar vives. Sembla que no és molt diferent la nostra filosofia de l’esperit genuí del vostre casal. Veritat?

Per això, no voldríem acabar sense dir-

vos que casa nostra és casa vostra, com cantaria el Jaume Sisa. Esteu ben convidats si algun dia necessiteu del nostre acompanyament! Perquè de la mateixa manera que el sentiment faller, el VIH no entén de gèneres, de races, de classes socials, ni diferències.

I ara bé, no ens oblidem dels inicis i no volem acomiadar-nos sense afegir la darrera llenya al foc. I tu? Coneixent el que ara saps sobre el VIH, et faries una prova de diagnòstic a la nostra entitat?

Series una persona visible en la teua falla? Seràs impuls i alé per a qui et regale la valentia de la seua visibilitat?

Més informació:

www.comiteantisidavalencia.org / www.lovingdiversity.es

Xarxes Socials: @ComiteVLC

Proves gratuïtes de VIH, sífili i Hepatitis C.

Demana cita per whatsapp: 678193097

Vols col·laborar amb el nostre Programa NAYF?

www.comiteantisidavalencia.org/nayf

bufits de passió

Entrevista a amants dels llibrets

José Ramón Barrios i Cañizares

Iván Calabuig i Carbonell

Jessica Francés i Vico

Inés Ibáñez i Sánchez

Amparo Loro i Raro

Amb l’arribada del mes de març comencem a notar que els dies són més llargs i les ganes d’eixir al carrer son molt més intenses. A més, comencem a olorar les aromes típiques del període primaveral: els tarongers en flor, els gesmilers. Però també altres olors comencen a fer la seua aparició: els bunyols, el xocolate, la pólvora. I és que per als valencians l’arribada del mes de març marca una part de la nostra identitat: les falles.

Al llarg de l’any milers de fallers es reuneixen en comissions per a preparar unes festes que marquen el canvi d’estació i descriuen part de la nostra essència valenciana i mediterrània. Mesos de preparació per a organitzar unes activitats i plantar uns monuments que, en la màgica nit del 19 de març, seran consumits per les flames.

Però no tot crema i és oblidat després de les Falles. Hi ha un element que queda en el temps i any rere any va traçant un rastre que ofereix valuosa informació i testimoniatge de l’evolució i història de cadascuna de les falles, el llibret.

El llibret es un element fonamental de la nostra festa que cal cuidar i avivar cada any. Per això i en companyia de quatre comissions falleres i dels seus coordinadors del llibret, repassem allò que significa el llibret dins de les falles i busquem la recepta ideal per a avivar la passió per una publicació que és part de l’eix vertebrador dels nostres dies i de tot un any.

Al cap i a la fi, el llibret de falla és una oportunitat cultural

José Ramón Barrios i Cañizares President Asoc. Cultural Falla Sur Ruben Vela – Av. Dr. Waksman

Què significa el llibret de falla per a tu?

La Informació més o menys detallada de totes les activitats que es fan en una comissió fallera durant tot l’any

Què suposa elaborar el llibret de la teua falla?

Recordar el que hem dit abans, i que es necessita la col·laboració de totes aquelles persones que tenen una responsabilitat en la Falla, per a poder realitzar detalladament les memòries de les activitats.

Quin creus que ha de ser el paper actual del llibret dins de la nostra festa fallera?

Donar a conèixer la nostra festa, que no és només els dies de la Festa Gran, és tot un any d’esforç i sacrifici sense ànim de lucre

Quins ingredients deuria tindre la recepta per reavivar i mantindré la flama de l’interès i il·lusió pel llibret de falla?

Fotografies, poemes, i les vivències de tota la gent que compon la falla.

Creus que els certàmens de llibrets, com el de Conselleria o el de Lletres Falleres, afavoreixen la realització de llibrets o, per contra, hi ha falles que desvirtuen el projecte perquè el seu objectiu és únicament concursar i guanyar?

Tot el que siguen certàmens i concursos, crec que afavoreixen l’elaboració del Llibret, ja que en concursar possiblement ens acurem més en confeccionar-ho

Què significa el llibret de falla per a tu?

El llibret sempre ha sigut l’avanç de la festa fallera, la crònica, la qual cosa passarà i el que ha passat durant l’exercici, el llibret és peça fonamental, és la primera rajola groga del camí, perquè arriba abans de la plantà, abans de les despertaes, abans de les cercaviles i actes oficials, abans de la mascletà. És anunci, és crònica, és bestreta, és il·lusió. També és agraïment, a tots els col·laboradors del barri. És la primera peça.

Què suposa elaborar el llibret de la teua falla?

L’elaboració del llibret suposa recopilar dades, fotografies, esdeveniments, tindre-ho tot a meitat o finals de gener perquè la impremta puga dur-ho a terme. Elaborar-ho és complicat, perquè al febrer cal afegir coses (activitats, fotografies, trobades…) i és tasca complexa i estressant. Dit això, elaborarho suposa un orgull

Quin creus que ha de ser el paper actual del llibret dins de la nostra festa fallera?

El paper del llibret en la festa fallera jo crec que ha perdut importància, i cal recuperar-la. Amb els grups de whatsapp i les pàgines d’internet tipus xarxes socials o webs dedicades al món faller, les comunicacions s’han agilitzat, és veritat, però també és veritat que l’essència del llibret, els versos fallers, els poemes a les falleres majors, els llistats de la comissió i fins i tot els esbossos de les falles han de recuperar la importància perduda (es llig menys que abans). Tot això jo crec que podria ser incentivat amb una subvenció o una major dotació econòmica als premis.

_ Els certàmens de llibret sempre són benvinguts, al final no deixa de ser una motivació més per a la realització amb més ímpetu d’un apartat de la nostra tradició.

Quins ingredients deuria tindre la recepta per reavivar i mantindré la flama de l’interès i il·lusió pel llibret de falla?

Ingredients per a mantindre viva la flama de l’interés i il·lusió pel llibret de la falla: Fer una versió web de cada llibret, realitzar concursos dins de cada comissió fallera per a premiar la fotografia més original i la seua publicació en el llibret, o el vers més adequat, continuar (en la meua falla així es fa), amb el concurs de portades del llibret

Creus que els certàmens de llibrets, com el de Conselleria o el de Lletres Falleres, afavoreixen la realització de llibrets o, per contra, hi ha falles que desvirtuen el projecte perquè el seu objectiu és únicament concursar i guanyar?

Els certàmens de llibret sempre són benvinguts, al final no deixa de ser una motivació més per a la realització amb més ímpetu d’un apartat de la nostra tradició, que a poc a poc va transformantse. Crec que són bons, mantenen l’essència. Dit això, si el ventall de premis o de accèssit fora major, la motivació creixeria i recuperaríem tradició i obviaríem competitivitat.

Iván Calabuig i Carbonell Falla Ceramista Ros-Jose María Mortes Lerma

Què significa el llibret de falla per a tu?

Per a mi el llibret és una peça fonamental de la nostra festa fallera, recompon la història de cada comissió fallera que, després de mesos de preparació, les activitats i monuments són consumits per les flames i el llibret, és la memòria que sobreviu a les cendres. Any rere any, evoluciona i guarda el testimoni de totes les experiències viscudes per la comissió durant tot l’exercici faller.

Què suposa elaborar el llibret de la teua falla?

Elaborar el llibret són molts mesos de treball i preparació, és molt de temps i dedicació, és innovar i buscar idees noves, és preparar entrevistes, esbossos, llistat de fallers, és donar a conèixer més a fons als representants, és construir una memòria gràfica de tot l’exercici faller

que perdurarà per sempre i que moltes persones conservaran a les seues cases.

Quin creus que ha de ser el paper actual del llibret dins de la nostra festa fallera?

Jo crec que el paper actual ha de ser (a banda d’informar de la programació de la setmana fallera), que el faller/a gaudi de cada entrevista, de cada foto, de cada article, que conega més a fons als nostres representants, que contemple els esbossos, la història dels nostres monuments i que passe una estona agradable llegint-lo i rememorant.

Quins ingredients deuria tindre la recepta per reavivar i mantindré la flama de l’interès i il·lusió pel llibret de falla?

Innovació, bon contingut, proximitat, germanor, festa, tradició i un llarg etc...

Com a exemple, la nostra comissió pot participar en el llibret enviant al correu de la falla allò que ells volen aportar per a omplir el llibret de moments, vivències i emocions. A més cada any fan un llibret totalment diferent i esperes impacient per veure que se’ls ha ocorregut aquest any i crec que això manté la flama de l’interès i la il·lusió.

Creus que els certàmens de llibrets, com el de Conselleria o el de Lletres Falleres, afavoreixen la realització de llibrets o, per contra, hi ha falles que desvirtuen el projecte perquè el seu objectiu és únicament concursar i guanyar?

Jo crec que és cert que en la seua majoria hi ha comissions que es centren únicament a concursar i guanyar i s’ha convertit en una pràctica competitiva que fa que no es preocupen tant en

molts mesos de treball i preparació, és molt de temps i dedicació, és innovar i buscar idees noves.

transmetre ni com transmetre sinó a cuidar el contingut i mantindre una estètica i maquetació que agrade al jurat. Per sort hi ha comissions que la preocupació no és guanyar el concurs sinó fer un llibret que els fallers de la seua comissió gaudisquen llegint i del qual siguen partícips.

Jessica Francés i Vico Falla Sant Antoni (Xirivella)

_ Elaborar el llibret són

Què significa el llibret de falla per vosaltres?

Pensem que el llibret d’una comissió fallera és el principal testimoni d’un exercici faller i l’element essencial del Patrimoni cultural de les Falles, pel qual una comissió transmet de manera escrita la seua historia any rere any.

Què suposa elaborar el llibret de la teua falla?

Poder elaborar el Llibret de la nostra comissió, plantejar-ho, coordinar-ho i desenvolupar-ho és tot un privilegi i un honor a més d’un repte, atès que formes part de la cultura fallera i de la història de la falla, la qual perdurarà en el temps a través de les pàgines d’aquest llibret.

A més gaudim molt fent-ho i aprenem moltíssim de diferents matèries relacionades amb el món faller i de fora d’aquest.

Poder tindre-ho acabat a les teues mans, compensa les hores sense somni i el temps que se li resta estar amb la família i amics, no sabríem ben bé com descriure amb paraules el que sentim quan ja el tenim a les nostres mans ja en paper, és un moment preciós que les dos gaudim juntes.

Quin creus que ha de ser el paper actual del llibret dins de la nostra festa fallera?

Hi ha comissions que aposten molt fort i intenten fer un bon llibret. Per una banda hi ha falles que ho realitza els propis fallers i altres en canvi prefereixen encarregar-ho a professionals, amb el que al nostre parer desvirtua el sentit de fer llibret.

I després dins de la pròpia falla, i parlem de la nostra en concret, hi ha fallers i falleres que respecten el treball realitzat en el Llibret i un altre , la gran majoria, que per desgràcia es conformen amb que el seu nom estiga ben escrit o trobar-se en alguna foto, la qual cosa és prou frustrant i trista, i que deriva a una deixadesa per la cultura fallera i la seua essència en favor de la cultura de festa, ‘tardeo’ i borratxera.

Quins ingredients deuria tindre la recepta per reavivar i mantindré la flama de l’interès i il·lusió pel llibret de falla?

És una pregunta un poc complicada, ja que dins d’una mateixa falla cada un entén el llibret d’una manera particular i diferent. Nosaltres intentem cada any recollir les vivències d’un any faller, amb testimonis i fotografies, i al mateix temps tractem d’aprofundir en les nostres arrels, les nostres tradicions mitjançant articles d’investigació que resulten prou visuals per a fer-los més atractius per a la comissió.

A més a més des del passat any, dediquem una bona part del llibret a la xicalla de la falla, als quals volem aficionar des de ben menudets a la lectura del llibret. Ho fem amb articles d’impacte i/o interès per a ells i elles i que els motive a la lectura del llibret, i també amb passatemps sobre la falla que ells han de resoldre amb ajuda dels majors de la comissió, la qual cosa sembla ser prou productiva en la xicalla.

Creus que els certàmens de llibrets, com el de Conselleria o el de Lletres Falleres, afavoreixen la realització de llibrets o, per contra, hi ha falles que desvirtuen el projecte perquè el seu objectiu és únicament concursar i guanyar?

Des del nostre punt de vista els certàmens de Llibret premien el treball d’un any de treball d’un parell de falleres, al nostre cas concret, ja que no és un aspecte molt valorat a la nostra jove comissió, com hem dit abans. Però pensem que quan hi ha professionals especialitzats que escriuen en diferents llibrets, el projecte és pot desvirtuar perquè no és la falla qui ho fa directament, i qui millor que els propis fallers per a transmetre vivències, opinions ...etc, creguem que l’essència dels fallers treballant junts fent un recull de tot un exercici faller es perd.

Inés Ibáñez i Sánchez

Delegada de Cultura de la Falla Escultor Vicent Pallardó – Parc Central de Torrent

Amparo Loro i Raro

Fallera Major de la Falla Escultor Vicent Pallardó – Parc Central de Torrent

bufits alternatius

i innovadors

Algú recordarà una estranya sensació que es podia tindre en els anys 90 quan, en el recorregut de la visita dels grans monuments fallers de València es passava per la comissió de Quart –Palomar, darrere de les Torres de Quart. De sobte, una enorme figura, majestuosa i blanca, apareixia envaint la plaça i cridava la nostra atenció. Les creacions d’Alfredo Ruiz no es consideraven art abstracte, però tampoc falles a l’ús.

Va sorgir així la categoria de ‘falles experimentals’, que, sense ànim de substituir al monument satíric i popular, oferia una alternativa a la tradició.

Avui en companyia de Miguel Hache, gran artista faller, artista plàstic i il·lustrador, fem un passeig per aquests bufits d’aire nou, bufits alternatius plens de significat que volen acompanyar-nos cap a un món de reflexions, pensaments i reivindicacions.

I és que l’alternativa sempre ha sigut interessant

Miguel Hache Artista faller

1. Què són les Falles experimentals i per què tenen eixa connotació de innovadores?

Les falles experimentals es diferencien de la resta per diversos motius. Principalment són projectes amb la intenció de fer reflexionar a l’espectador on segurament, encara que no sempre, prima el contingut en lloc del continent; sense que això vaja en detriment de l’estètica.

En segon lloc, i en general, es caracteritzen per ser falles sostenibles on els materials principals solen ser reciclats o menys agressius amb el medi ambient. Tot això fa referència al

que van ser les falles en origen, per la qual cosa, al meu entendre, són més fidels amb l’esperit faller.

Quant a la connotació innovadora, la repetició fa la norma. I en aquests temps el que més abunda són les falles enteses com a “tradicionals” encara que caldria revisar aquest terme. Amb la qual cosa, les falles innovadores s’ixen de la norma al no seguir l’estètica imperant. Són una minoria.

2. Què persegueixen les falles innovadores i experimentals?

No sé si parle per totes les veus, però si haguera de dir... crec que no és una cosa fàcil de respondre. Potser tenen el repte de sorprendre, contar històries que facen reflexionar per a obrir nous camins, o reprendre’ls.

Les falles innovadores s’ixen de

3. Hi ha por al fet que no s’entenga el missatge o la creació?

Això pot passar en tota mena de falles. La gent està acostumada a visitar falles i entendre que la temàtica és el missatge. Ja siga pirates, venecians, carnestoltes, etc.… això no és el missatge sinó la temàtica o estètica. Llavors, si es confonen termes és fàcil pensar que una falla té un missatge quan realment està buida de contingut. No passa sempre, hi ha guions molt bons, així com falles I+E que els guions seran més fluixos. Això passa en tots dos àmbits.

Encara que en les falles experimentals es treballa més el concepte per damunt de la imatge. Cal parar-se a llegir i pensar, traure conclusions. Comprenc que al final això és una festa i hi haja gent que el que no vol justament és això, pensar i reflexionar, sinó gaudir de la festa. Encara que després en la seua vida siguen catedràtics.

4. Si una persona passeja en falles per valència o qualsevol poble, sabria diferenciar una falla tradicional d’una experimental? Per què?

No hi ha alguna cosa que estèticament unifique les falles experimentals; són molt diverses entre elles. Potser el que les diferencia entre les, entre cometes, “tradicionals” és que aquestes estan conformades per una aglomeració de ninots assemblats entre si. Tot el que s’isca d’això, segurament, molta gent les definiria com a experimental.

5. Què importància tenen les Falles I+E dins de la festa fallera?

Com vaig comentar abans, obrir camins. Fer reflexionar, fer una festa diversa i més sostenible. Plantejar qüestions socials, tant en la seua forma com en el seu contingut.

_

la norma al no seguir l’estètica imperant. Són una minoria. _

6. Són necessàries en la festa?

En la festa com en tot ha d’haverhi veus diverses. Personalment crec que enriqueix més un projecte que faça reflexionar o plantege qüestions socials que alguna cosa que es construïa des de l’excusa de “cal cremar alguna cosa”. A vegades existeixen projectes que dona la sensació, que busquen una temàtica per l’estètica amb la intenció de donar més pinzellades, fer més plecs en els vestits, rínxols en el pèl, etc...

7. Què material s’utilitza per a la seua creació?

El tema dels materials és important recalcar-lo. No es caracteritzen pel fet d’utilitzar materials com la fusta, teles, cartó... per casualitat. Aquests

van ser els materials amb els quals es van començar a crear les falles, i no l’algeps o el suro-pa. El que per a mi denota un amor primigeni a les falles.

A més a més cal recordar que hem de ser més conscients amb el medi ambient, alguna cosa que quasi sempre se’ns oblida.

8. És un repte fer una falla experimental per a un artista faller?

Les falles experimentals requereixen fer-se preguntes. Què vull contar? tinc alguna cosa què dir? És important parlar d’aquest tema? Crec que fa falta posar el focus en alguna cosa? Són falles més íntimes i més personals en general. En aquest sentit pot ser un repte o no. Segons vulga aprofundir l’artista.

9. És positiu que hi hagen premis exclusius a falles experimentals i innovadores?

Passa exactament el mateix que amb els premis de secció. D’una banda, és important que existisquen premis I+E ja que en molts casos és el guardó el que mou als fallers, que són els que sustenten els projectes. I segurament sense aquests no s’apostaria tant, o això és el que sona.

D’altra banda, el sistema competitiu on s’ordena de major a menor el lloc que han quedat els projectes segons un jurat, fa que el faller valore o no renovar el contracte; moltes vegades valorant més el premi que el treball realitzat per l’artista. Això fomenta precarietat laboral i una competència insana entre els artistes i fallers. El que per a alguns és festa per a uns altres és treball.

És important per a donar visibilitat als projectes i per a animar a possibles comissions que s’unisquen a la federació. A poc a poc són cada vegada més falles les interessades. No únicament des de Cap i Casal, fins i tot des de fora de València. D’ací la importància que existisca una federació.

10. Quin paper juga la federació I+E en la festa fallera?

11. Cal desestigmatizar les falles I+E?

Al meu entendre, des de fa uns anys ací s’està canviant aquest punt de vista. Hi ha prou gent que quan visita falles busca el moltes vegades anomenat “recorregut alternatiu”.

Però hi haurà persones que no canviaran el seu punt de vista sobre les falles, i pensaran fèrriament que les falles són i han de ser el que ells han vist durant la seua vida i que fora d’això no ho entendran. Sense tindre en compte com van començar les falles o com poden anar avançant.

12. Tens un desig per a les falles experimentals?

Desitjaria que en les falles hi haguera més empatia, sobretot amb les persones treballadores de la festa.

Hem de recordar que darrere de cada falla hi ha com a mínim una persona, que segurament haja posat molta il·lusió i esforç. Les coses des de fora són molt fàcils de criticar i no podem oblidar que hi ha gent que viu d’això. Al final no deixa de ser un encàrrec amb un contracte anual. I per a la persona artista fallera és com si cada any haguera de fer una entrevista de treball, el lloc del qual només durarà un any, potser més... amb sort.

La importància de les Falles I+E és obrir camins, fer reflexionar, fer una festa diversa i més sostenible.

bufits de llibret

Tres llibrets, un univers

Per les meues mans han passat ja centenars de llibrets. Des de fa anys, sembla que només els llibrets que superen un cert pes o grandària compten, es parla d’ells. Llibres enciclopèdics que sí, resulten molt interessants, però a vegades van precedits per la idea de “fer per fer, per guanyar”. Perquè si alguna cosa no m’ha agradat mai en el món faller és l’excés de competitivitat. Un concurs genera un motiu afegit per a treballar intensament i treballar bé, però – i serem sincers, perquè de casos sabem tots -, hi ha comissions que freguen l’obsessió. Obsessió per guanyar, coste el que coste, siga com siga. A vegades és tan ridícul com que el premi és un tros de tela, o que “guanyar” és que una de les teues falleres majors isca triada a la Fonteta.

José Tena i Tejado Panal Fallero

Però torne al que volia dir, que m’encenc. Per les meues mans, com he comentat abans, han passat centenars de llibrets, i encara que hi ha hagut exemplars magnífics que perfectament podrien estar en una biblioteca – i no precisament de Falles -, jo em quede amb els que tenen l’equilibri just entre grandària i coherència temàtica, els que ignoren el nombre de pàgines i diuen només allò que han de dir. A vegades el motiu és merament econòmic, la falla no pot donar més de si, però hi ha altres ocasions en què és una decisió interna: preferim fer un bon llibret a un llibre ple de contrasentits i que ningú llegirà.

Què ha de tindre un bon llibret?

Recalcar allò que la falla plantada ens està dient, explicar-la, expandir la seua temàtica si així es desitja, indagant en aquells temes que en les escenes de

la falla seria impossible explicar de manera tan detallada. Sí, el llibret també exposa l’exercici actual, representants, programa d’actes i vida i miracles. Però ni pot oblidar la crítica de la falla (si la falla, a més, té un guió lògic i ben embastat) ni ha d’estendre-la fins a tal punt que ja no se sàpia de què s’està parlant. A més, ha de ser plural, inclusiu, progressista, crític, satíric, interessant, divulgatiu i coherent.

Doncs ací teniu un exemple: El llibret de la Falla Vistabella.

Van arribar una vesprada amb les ganes de fer un llibret que parlara de Falles en la República. A Picanya, la grandària dels llibrets ha de ser xicoteta, però volien reconduir el seu projecte anual cap a un llibret “com Déu mana”. De seguida vam menjar en el mateix plat.

El seu esforç es notava, venien amb la temàtica feta, on havien realitzat entrevistes, buscada informació, reclamat ajuda. I volien que aquesta vegada el disseny i la maquetació foren a l’una, innovant en essència el llibret. I així ho vam fer. Va ser un gran llibre, del qual es va parlar molt. La comissió va quedar contenta, i nosaltres també.

Però després va arribar Drets. Sempre recordaré aquell llibre com un dels meus favorits. M’agradaria comentarvos que estàvem tots ja escoltant les cançons del nou Benidorm Fest, i jo estava obsessionat amb Ay mamá de Rigoberta. Quan Carlos em va dir que tenia al cap dissenyar un llibre sobre drets, li vaig comentar la idea de fer una espècie de decàleg, però sense parlar del típic, sinó portar drets que tenim totes les persones a un punt menys comentat, cap a vides/llars/situacions menys típiques. Tot molt parisenc, minimalista. Per primera vegada, la

temàtica del llibret estava repleta de col·laboracions literàries, tothom es va bolcar en ell. Tot anava en conjunt, falla, llibret, lema, títol i, per descomptat, portada, amb la Llibertat guiant al poble ensenyant, “a lo Rigoberta”, els pits. Un llibre molt detallista, molt corregit. El segon part llibreter va superar al primer.

La sorpresa va vindre després. Nerviós, vaig cridar a Carlos per a dir-li que la Falla Vistabella, per primera vegada en la seua curta història, es ficava en el llistat dels premis de Conselleria a la Promoció i Ús del Valencià en els llibrets de Falles. Va ser un somni complit, l’emoció ens va envair. No era fàcil, amb un llibre tan xicotet competint contra mastodonts de dues-centes pàgines i tapa dura (només per a concurs, perquè els paranys ací són molt comuns). Crec que el jurat va veure en el llibret un perfum xicotet i, per tant, excel·lent. Tot tenia sentit, amb una temàtica molt interessant, original i justa, dins d’un

llibre que vam intentar dissenyar-lo el més bonic que vam poder.

No obstant això, quasi vam caure de cul quan cride de nou a Carlos i ell, en la gala de lliurament de premis de Picanya, m’agafa el telèfon quasi en murmuris i li dic que el llibret ha sigut nominat al premi Mestre Ortifus de Lletres Falleres a la coherència. Tan sols dos llibrets més al llarg de la nostra història hem aconseguit ficar-los en aquesta nominació, perquè és molt complicat, ja que la falla des de l’inici ha de saber bé triar la temàtica, perquè falla i llibret han de ser parells, i aquesta decisió no és nostra. Ell es va emocionar, però em va dir que no podia parlar, que anaven a donar els premis. Mitja hora després era ell qui em cridava: millor llibret de Picanya.

No seré cínic i diré, després de com he començat aquest article, que els dos premis i la nominació són la prova

que el llibret era meravellós, perquè hi ha llibrets meravellosos que no s’emporten res a casa. I això és una veritat. Però sí, reforcen la idea – perquè a tots ens agrada un dolç – que el llibret era boníssim.

I enguany, tornem a bufar junts, la Falla Vistabella i Panal Fallero, per a traure el que creiem que és el millor llibre de la trilogia. No sabem què passarà amb els premis, però la recompensa, veure aquest llibret acabat, veure-ho tan bonic, tan coherent, tan senzill i humil, i realitzat amb tant d’amor, és la nostra recompensa.

Per tant – i ja m’acomiade que soc molt pesat, i a vegades no sols m’encenc d’enuig, sinó també d’emoció -, felicitats amigues i amics de la falla. Enhorabona, perquè teniu un llibret que comporta tot un univers de vida.

Continueu bufant així.

bufits plens de records

Hui el calendari marca 24 de desembre, Nit de Nadal i el rellotge, les 21:00 hores; hora de preparar tot. I com tots els anys, mire la taula i les cadires i bufe… bufe recordant eixos temps en els quals hi havia més cadires i per tant més gent, la meua gent.

Sempre he pensat que hi ha persones que deixen una marca inesborrable en l’ànima, una petjada que mai pot ser esborrada. I cada vegada que em faig més major, estic més convençut.

La vida és un llibre d’històries on plorem, riem, lluitem, somiem… és una aventura on caiem i ens alcem, però sobretot és un viatge que iniciem i que acabem, uns abans que uns altres.

I en aquesta nit on milions de xiquets i xiquetes intenten mantindre’s desperts per a gaudir amb l’arribada del Pare

Noel, jo no agafe el son recordant eixes persones que guarde en els meus records i que dibuixen somriures en el meu cor. Quina diferència, no?

A vegades pense que la vida és injusta, deixant eixe llibre d’històries per la meitat i això fa molta ràbia. Moltes persones tenien el dret d’acabar-lo i li ho van arrabassar, com a tu Vicente, el meu record de Nit de Nadal.

Faller de cor, dels quals estimaven la festa de veritat perquè la sentia com una manera de viure, però sobretot era amic, confident, mestre i persona excepcional. Somric quan em ve a la ment la il·lusió i el feliç que estava dies abans d’anar-se amb la seua filla Cristina al concert de Manuel Carrasco; cantava, entonava i estava llest per a donar-lo tot. I justament això va fer durant tot el seu viatge entre nosaltres,

Fallers i Falleres de AC Falla Vistabella

donar-ho tot i fins i tot en els temps més difícils i grisos.

Torne a bufar i amb cada emissió d’aire, em venen milers de records, xicotetes imatges que rememoren la seua fortalesa.

Aquesta nit soc testimoni que els bufits tenen un poder evocador; tenen la màgia d’accedir als nostres records, a eixe tresor més preuat que tots portem dins, que ens té connectats amb el nostre passat i ens permet rememorar moments especials que ens dibuixen un somriure.

Estic sentint uns cascavells. Crec que Santa acaba d’arribar i el seu és dormir perquè la màgia faça la resta.

Torne a bufar perquè recordant-te vull donar-te les gràcies:

Gràcies per ensenyar-nos tant, Gràcies per somriure fins i tot en temps difícils, Gràcies per fer la festa més gran i millor, Gràcies per entrar en les nostres vides.

Des d’aquesta nit plena d’il·lusió i innocència, mirarem al cel i veurem una estrela brillant que ens il·luminarà i protegirà com si de l’estrela fugaç d’orient es tractara. En cada acte de la teua estimada festa, en cada nota, en cada petard, en cada plantà, en cada cremà bufarem, recordarem el feliç que eres i te’l dedicarem.

Hi ha records que mai s’esborraran i persones que mai s’oblidaran. Bona nit.

bufits

bufits _ un _ univers

epíleg

“I amb la bena dels meus ulls em vaig fer un llaç en el pèl. Ara estic més bonica i menys cega” i podríem dir que tot gràcies a uns bufits que van deslligar el nus i van fer caure la bena. Qui t’hauria dit a tu l’important que són els bufits per a qualsevol aspecte de la vida? Sense ells no compliríem anys, no curaríem ferides o no lluitaríem per un present i demà dignes o no tindríem esperança.

Un dia vaig llegir en un llibre d’Albert Espinosa la paraula “salvaheridas”, una paraula que no existeix però que sense dubte hauria de fer-ho. Com ell escriu en el seu llibre “Estava preparat per a tot menys per a tu”, a vegades no necessitem que et salven la vida, però sí que et curen les ferides. I ací els bufits tenen molt a dir.

Tots sabem que els bufits són curatius, que són autènticament poderosos i d’això hem sigut testimonis pàgina a pàgina, bufits a bufit.

Som uns afortunats. Tenim en nosaltres mateixos l’eina més heroica per a construir un món més just, més igualitari, més sa i, com no, una finestra d’esperança i prosperitat.

I de què es basa els bufits? Exacte, d’aire, eixe gas imprescindible per a la vida. Així que estarem d’acord que els bufits, també, són necessaris per al nostre dia a dia.

Tenim al nostre abast tota una farmaciola de bufits; bufits enèrgics per a molts mals, curatius per a l’ànima i constructius sobretot per al futur. Bufant ja estem anhelant l’esperança, lluitant amb el nostre esforç, estem iniciant un moviment reivindicatiu, endollant un motor de canvi, però el més important és que bufant t’estàs comunicant.

A les nostres boques està la clau per construir un futur pròsper, d’igualtat, de fraternitat, de justícia i plena d’oportunitats. Cal lluitar per un futur de colors, breguem per un demà ple de somriures i barallem per omplir cada dia amb bambolles de sabó.

I al mateix temps no ho oblides: donem un bufit a la vida, així segur, serà més lleugera.

abonats i fallers/es d’honor

Carmen Argudo i Martínez

Aurora Estirado i Muñoz

Pedro Justo i Seco

María del Pilar Gutiérrez i Álvarez

Mª Dolores Padilla i Castillo

comerços col·laboradors

L’Associació Cultural

Falla Vistabella i Adjacents vol donar les gràcies als comerços col·laboradors i als abonats i fallers d’honor pel seu suport.

Gràcies a la vostra ajuda continuem somiant, bufant i fent falla.