Llibret falla Vistabella de Picanya by Panal Fallero

Des3mmasc+r

La realitat L’educació el m r o La ón L’am inc fem lus e ni ió à b r u t L’ar el món femeni les matemàtiques al CAS

de at tit en id

re ne gè

ers niv L’u

/ 202+ 202 f+lla vist+b3lla pic+nya

Edita: AC Falla Vistabella i adjacents (Picanya) Disseny i maquetació:

Coordinador: Carlos Justo i Gutiérrez Exemplars: 500 Dipòsit Legal: V-176-2020

El llibret ha participat en la convocatòria dels premis de Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià de l’any 2024 El present llibret participa als Premis de Lletres Falleres 2024

Pots visitar el nostre llibret a la web www.panalfallero.com, a la web del ISSUU o mitjançant el següent QR:

es3mmasc+r

Des 3 m m t a s c n + r D a t e t s a 3 ntn m r n a r m c + a s a a Des3mm c + s+cr+rant c as as m m m m s3 s3 De De

t n a t n r a r Des3 masc+ c + + m c m 3 maass DeDs es3mmm c+ra nt a s c t m + r n a n a 3 t r + c s s a e m m 3 D s e D Des3mmasc rraant + nt + c s a m m 3 s e D

nt Des3mmasc+ra D e nt s 3 +ra m c m mas 3m as c + Des r a t n Des3mmasc+rnat

/ 202+ 202 f+lla vist+b3lla pic+nya

Sum+ri / 202+ 5-Editorial 6-Saluda President 8-Junta Directiva 9-Comissió Major 10-Saluda Fallera Major 12-A Chus 14-Falla Gran 16-Saluda Fallera Major Infantil

18-Junta Directiva Infantil 20-A Leyre 22-Falla Infantil 24-Activitats Infantils 28-Un any de falles 34-Programa d’actes 109-Abonats i Fallers/res d’Honor 109-Galeria comercial

APARTAT TEMÀTIC

Desenmascarant:

38-La realitat. Pròleg 42-Al CAS 46-Als xiquets i xiquetes amb xispa 54-El món femení 60-L’amor 66-L’art urbà 72-L’educació 78-L’Univers 86-La identitat de gènere 92-La inclusió 98-Les mentides 102-Picanya 106-Un futur amb lupes. Epíleg

I després de tot un any tornem a coincidir en un llibret que és fruit d’un treball diari, de 7 dies a la setmana durant 365 dies, i incansable però sobretot gratificant que s’inicia en la nit de la cremà on tots sabem, els desitjos i les il·lusions es renoven i comença, així, un nou cicle faller amb objectius i moltes metes per complir. Com ja sabeu i és tradició, nosaltres, la Falla Vistabella, sempre hem volgut dotar al llibret de falla d’un sentit cultural a través del qual la nostra història, la nostra festa i la nostra cultura arribe a cada casa i a cada ciutadà. Però sobretot volem dotar-lo d’un sentit social que ajude a cada persona a reflexionar, pensar i obrir el ulls davant d’una societat encara injusta.

editorial

Enguany el llibret cobra un sentit únic i irrepetible: vol ser eixe superheroi que et faça veure la realitat que t’envolta i comences a apreciar els xicotets detalls de la vida, aquells que has vist dia a dia però que han passat desapercebuts. És per això que enguany volem DESEMMASCARAR els temes d’actualitat i ajudar-te a obrir el ulls i que sigues conscient de la seua importància. A mesura que vages passant les pàgines, a més de conèixer a la nostra comissió, aniràs llevant la màscara als pilars fonamentals de la nostra societat a través dels quals anem a reflexionar al voltant dels temes més actuals; i tot això gràcies a importants col·laboracions; persones i associacions que desinteressadament han volgut aportar el seu granet de sorra per a aconseguir un producte final

editori ditori+ +l

excel·lent. Gràcies confiar en nosaltres!

per

No volem que perdes més el temps; passa la pàgina per a començar el teu viatge pel teu particular carnestoltes de Venècia on desemmascararàs temes increïbles i podràs submergir-te en un món de reflexions. Esperem que gaudisques igual que ho hem fet nosaltres elaborant aquest llibret i mai oblides que tot això no haguera sigut possible sense el teu suport i ajuda. Gràcies per donar-nos llum. Gràcies per ajudar-nos a desenmascarar i a avançar. “Quan les màscares cauen, aprens a donar-li a cada persona, a cada cosa, el valor que es mereix”

/ 202+ 202 f+lla vist+b3lla pic+nya

Salud+ President / 202+ falleres, amics i amigues.

Us mentiria si us diguera que ser president havia sigut el meu somni des de xicotet. No, eixa no és la meua història. Des de sempre m’han encantat les Falles, la que considere la festa més gran del món, però l’havia viscut des de l’altre costat, la d’un valencià qualsevol a peu. No obstant això, fa uns pocs anys, després d’haver nascut les meues tres filles Sonia, Inés i Tania i amb la il·lusió que va aconseguir transmetre’m la meua dona Aida, vam emprendre el repte de fundar una nova falla, la Falla Vistabella. A elles, sense lloc a dubte, els he d’estar on estic hui. Són per tant pocs els anys que porte de faller, però al mateix temps, molt intensos. Ha suposat un

esforç molt gran per part de molts fallers, però molt gratificant per tindre la sort sobretot de veure créixer en el món faller als nostres xicotets. Per això, quan fa uns mesos va arribar l’oportunitat de ser president, malgrat la meua inexperiència en alguns aspectes, em va fer molta il·lusió poder aportar el meu granet d’arena a esta jove comissió.

Per a esta gran aventura tinc la sort de comptar amb unes Falleres Majors meravelloses, que estan fent que em senta molt afortunat. Chus, la meua companya inseparable de viatge que amb el seu somriure haurà d’aguantar-me en tots els actes i Leyre, la nostra xicoteta i riallera fallereta. Els tres junts gaudirem d’un fenomenal exercici faller 2024!

Com en tots els començaments sempre hi ha dificultats que superar, però amb l’ajuda dels companys de la Directiva i de tots els fallers que formen part de la comissió, als quals us agraïsc de tot cor el vostre suport i ajuda, estem gaudint d’un any molt bonic que de ben segur ens depararà grans moments d’alegria, rialles i sobretot molta festa.

Per últim, convidar a tot el nostre veïnat, a les nostres falles germanes i a la Junta Local de Picanya, que fan una labor importantíssima per tal de que tots puguem gaudir d’unes festes precioses amb unitat, germanor, bon humor i molta il·lusió. Visca València Visca Picanya Visca la Falla Vistabella Visquen les Falles.

Saluda aluda PPreside

Saluda President

Estimats fallers,

f+lla vist+b3lla pic+nya / 202 20 2+

ÁN M A L A i Z PE JESÚS LÓ 7

ent

Junt+

Directiva

President: JESÚS LÓPEZ I ALAMÁN Vicepresident 1r: CARLOS JUSTO I GUTIÉRREZ Vicepresidenta 2a: AIDA PALICIO I HUERTA Vicepresident 3r: MANUEL LAVARÍAS I GUTIÉRREZ Secretària: NURIA REOLID I DÍAZ Vice-Secretària: CARMEN TERESA NAVARRO I ARGUDO Tresorera: FELICIDAD VAÑÓ I TORMO Comptador: MANUEL GADEA I MARTÍ Delegada Infantils: MAITE GARCÍA I MARTÍN Infantils: Mª JESÚS RECUERO I LORENTE Infantils: ARANTXA FERNÁNDEZ I MARTÍNEZ Infantils: SILVIA MONTAGUT I FRECHOSO Delegat Festejos: DAVID MUÑOZ I MARTÍNEZ Festejos: LAURA PALACIOS I FERNÁNDEZ Festejos: MANUEL GADEA I MARTÍ Coordinadora equips de treball: IRINA SEGUI I ANSELMO Casaler: ANTONIO PADILLA I CASTILLO

Junt a unta DDirectiv Junta

Directiva

JLF: JORGE PADILLA I ESTIRADO JLF: CARLOS JUSTO I GUTIÉRREZ JLF: SILVIA MONTAGUT I FRECHOSO

f+lla vist+b3lla pic+nya / 202 20 2+

Comissió Major

DAVID ARENAS I BARROSO JUAN IGNACIO ARENAS I MEIRAS MARIA DEL CONSUELO BALLESTER I TORRES MARI CARMEN BELINCHÓN I LÓPEZ ALBERTO BERNAL I SEGUI NACHO BLASCO I GARCÍA VANESA CANDIA I COMPANY JUAN CARLOS CASTRO I MUÑOZ FRANCISCO CEBRIÁ I MIRALLES VERÓNICA CORTÉS I GIL AMPARO DÍAZ I HERRAIZ JAVIER FERNÁNDEZ I MARTÍNEZ Mª DOLORES FÉRNANDEZ I MOLINA JOSE MANUEL GADEA I MARTÍ BENITA GARCÍA I MARTÍN RAFAEL GIL I IBOR AMPARO HUERTA I JUNQUERA MARÍA DEL SEÑOR MADRIGAL I COLLADO DOLORES MARTI I NERDARA MARIA TERESA MARTÍN I SANCHEZ ADRIÁN MATEU I BELINCHON Mª JESÚS MODESTO I ALVARADO MARCOS MUÑOZ I PALACIOS JOSE JESÚS NAVARRO I ARGUDO JUAN JOSÉ NAVARRO I GARCÍA INMACULADA PALLARDÓ I ROCA CARLA PARDINES I TORNERO ANDRÉS PASCUAL I GARCÍA REMEDIOS PELLICER I MARTÍNEZ EMILIO TORNERO I GARCÍA EMILIO TORNERO I PÉREZ 9

Salud+ Fallera Major

fallers, amigues i amics. Per a mi es un privilegi dirigir-me a vosaltres com la Fallera Major de la nostra comissió. Mai m´hauria imaginat el que estic vivint, i la il·lusió tan gran que em provoca representar-vos. M´agradaria donar les gràcies a totes aquelles persones que estan fent que açò siga possible, a tots els que esteu acompanyant-me en este camí i vivint-lo amb les mateixes ganes.

Gràcies a la meua família, als meus pares que sense dubte són els que m´han inculcat des de

que vaig nàixer aquest esperit faller que porte en la sang. Al meu marit Juanjo i a les meues filles Carmen y María per estar al meu costat i donar-me suport en tot moment. Enguany tinc la gran sort de viure el meu regnat junt a la meua preciosa Leyre, Fallera Major Infantil i amb Jesús el nostre pilar fonamental, el nostre president. Sóc molt afortunada de poder compartir aquest any amb vosaltres, sou la millor companyia que hauria pogut tindre. També vull donar les gràcies de tot cor a la nostra Junta Directiva i a tots els que treballen desinteressadament durant tot l´any perquè cada acte, festa i activitat

siguen d’allò més extraordinàries i podem gaudir cada any de la festa que tant estimem. Per acomiadar-me convide a tota Picanya, a les nostres falles germanes, a la Junta Local Fallera i a les Falleres Majors de Picanya a gaudir de la setmana fallera i de cada acte amb nosaltres. Per la meua part espere contagiar-vos la meua felicitat i amor per aquesta festa nostra, ja que el meu somni és que aquest exercici 2024 siga inoblidable per a tots i el porteu en els vostres cors; que la germanor fallera estiga present en tot moment. Gràcies per tant.

Saluda aluda FFallera

Saluda Fallera M

Benvolguts falleres i

/ 202+

11 f+lla vist+b3lla pic+nya / 202 20 2+

E T N E R O L RO I E U C E R Mª JESÚS

A CHUS Ton pare per molts anys president fallera major ta mare, president ton germà, ta germana fallera major amb tu regina infantil, tota la família a la falla! I és que ho portes en la sang és la festa que t’aclama i després de tants anys ha arribat el moment de ser regina major quan com dona t’alcança el teu major esplendor. Dos perletes ben diferents t’ha regalat la vida dos falleretes precioses que t’acompanyen sempre allà on vas mirant-te molt atentetes en blavets ulls plenets d’orgull. El blau dels teus ulls és del cel doncs també és de la flama el roig més viu del cor t’apassiona l’ànima i el blau de la flama encesa aflora en la teua mirada.

El fum negre de la falla és del color dels cabells que arreplegues en els monyos que des de xicoteta t’han fet. És el bateig del teu cor la mascletà més brava al compàs del caminar de la fallera a la plaça per a ofrenar a nostra mare la verge dedicada que ens espera per a donar-nos refugi baix la capa de flors més ben confeccionada.

I quan la veus a l’entrar l’emoció t’engalana de pedres vítries els ulls com diamants blaus en flama. Un castell de colors esclata en el teu cor faller a l’alçar la mirada per trobar-te en la d’ella i sentir-te per fi emparada. La llum única de nostra terra t’enalteix i acompanya, tots els colors de les flors, el gesmiler, la flor del taronger i la grana envolten el teu cos perfecte com a nimfa sobirana. Les essències delicades l’oloreta de la traca i la pólvora divina han fet de tu la més bella valenciana. Que sone la música a prop! Que ens acompanye la banda! Que eres la regina major de la millor terreta del món i de Vistabella la falla. Barbara Biosca

es3mmasc+r

13 f+lla vist+b3lla pic+nya / 202 20 2+

Des 3 m m t a s c n + r D a t e t s a 3 ntn m r n a r m c + a s a a Des3mm c + s+cr+rant c as as m m m m s3 s3 De De

t n t a n r a r Des3 masc+ c + + m c m 3 maass DeDs es3mmm c+ra nt a s c t m + r n a n a 3 t r + c s s a e m m 3 D s DeDse3mmasc rraant + n t + c s a m m 3 s De

t es3mmasc+ran DD e s rant 3 + m c m mas 3m as c + Des r a t n Des3mmasc+rnat

/ 202+ 202 f+lla vist+b3lla pic+nya

Explic+ció Falla Gran

/ 202+

CENTRE DE LA FALLA:

Enguany tenim en la part central de la falla un gran barril que simbolitza tots els somnis de falleres i fallers, així com les seues il·lusions. Damunt d’aquest barril trobem al cap dels vikings que amb una gerra de cervesa brinda per l’arribada de les festes josefines. 1a Escena: No podien faltar els petards com a element representatiu de les nostres festes. Ací els trobem discutint qui d’ells va a fer més soroll i va il·luminar amb més colors la nit. 2a Escena: Ací es representa el fons marí. El tauró i el besuc es queixen de la ingent contaminació que assola, hui en dia, tots els mars del món. Contaminació que posa en perill la supervivència de les espècies i tot això mentre ningú fa cap cosa per posar-li solució. 3a Escena: Un altre element indispensable de les festes són els turistes que any darrere any venen a gaudir del nostre espectacle i de pas deixar-se els dinerets!! Cosa que fa que la nostra festa siga cada vegada

més gran i reconeguda internacionalment.

15 f+lla vist+b3lla pic+nya / 202 20 2+

Des3 m m t a s c n + r De a n t t s a 3 n m t r n a r m c + a s a a Des3mm c + scr+r a + n t c as as m m m m s3 s3 De De

t n a t n r a r Des3 masc+ c + + m c m 3 maass DeDs es3mmm c+ra n a t s c t m + r n a n a 3 t r + c s s a e m m 3 D s e D Des3mmasc rraant + n t + c s a m m 3 s Lema e “ F D esta, el millo

nt Des3mmasc+ra D e nt a s r 3 + m c m mas 3m asc + Des r a t n Des3mmasc+rnat c i Re s e c n a r F n Artista: E

r del m ón“ al

Salud+ Fallera Major Infantil

/ 202+

Benvolguts, benvonguldes, falleretes i fallerets. Ja podem degustar l’olor de la primavera, els artistes fallers ja ho tenen tot a punt per fer-nos partícips del seu art i les modistes ja ho tenen tot filat per deixar al descobert els teixits propis de la terreta valenciana. Aquest any es molt especial i estic molt orgullosa de ser la vostra representant infantil i vull donar les gràcies a tots i totes pel suport i el treball que fan que aquesta festa siga la millor. A més a més vull, tinc els millors companys de viatge: als meus representants majors Jesús i Chus. A ell i a ella vull donar-los una forta abraçada pels moments viscuts i el dolçor que tenen amb mi. Tambè vull animar-vos a tots a gaudir i participar de les festes. Vistabella som tots.

Saluda aluda FFallera

Saluda Fallera MI

Visca la Falla Vistabella!! Visca Picanya Visquen les Falles!!

17 f+lla vist+b3lla pic+nya / 202 20 2+

RRO A V A N I NO E R O M E LEYR

Junt+

Directiva Infantil

Vicepresidents/es JOSE BLASCO I GARCIA ANDREA MUÑOZ I PALACIOS AITANA GADEA I SANTOLARIA JULIA GIL I MONTAGUT Secretària: JUDITH ARENAS I VAÑÓ Vicesecretari: CRISTIAN LAVARIAS I BELINCHÓN Tresorer: AARÓN PADILLA I REOLID Comptador: EDGAR BERNAL I SEGUI Delegades de festejos CARLA CHAMORRO I ALBALAT SOFIA VILLALBA I RIVAS AMANDA GIL I MONTAGUT

Junta

Directiva

Inf a n t il

Infantil

Junt a unta DDirectiv

f+lla vist+b3lla pic+nya / 202 20 2+

Comissió Infantil

ALBA ALMENAR I MARTÍNEZ JUDITH ARENAS I VAÑÓ EDGAR BERNAL I SEGUI JOSE BLASCO I GARCÍA DANAE CANDIA I COMPANY ALBA CASTRO I NAVARRO PABLO CASTRO I NAVARRO GONZALO CEBRIÁ I PELLICER CARLA CHAMORRO I ALBALAT MARCO CID I PAOLINO DANIEL FERNÁNDEZ I CARRIÓN AITANA GADEA I SANTOLARIA AMANDA GIL I MONTAGUT JULIA GIL I MONTAGUT SAÚL HERNÁNDEZ I PALLARDÓ VEGA HERNÁNDEZ I PALLARDÓ ANASTASIIA ILYINA CRISTIAN LAVARIAS I BELINCHÓN

INÉS LÓPEZ I PALICIO SONIA LÓPEZ I PALICIO TANIA LÓPEZ I PALICIO MARC MAESTRE I BALLESTER MATÍAS MAYA I PÉREZ JHANNA MOHAMMAD I JINES ANDREA MUÑOZ I PALACIOS CARMEN NAVARRO I RECUERO MARIA NAVARRO I RECUERO AARÓN PADILLA I REOLID JOSÉ PALACIOS I POSADAS VICTOR PALACIOS I POSADAS MARTINA PALACIOS I VILLETA GABRIELA PASCUAL I CORTÉS ISRAEL PÉREZ I MADRIGAL ÚRSULA PÉREZ I MADRIGAL GALA SANTIAGO I FERNÁNDEZ LARA SANTIAGO I FERNÁNDEZ AROA SANZ I REOLID ABRIL SEGUÍ I CARRIÓN GERMÁN TORNERO I GARCÍA SOFÍA VILLALBA I RIVAS

A LEYRE Un 30 de Juliol, plè de gràcia i hermosura, va naixer una xiqueta d’entre totes volgudes. Amb els ulls color cel i els cabells com raigs de sol, Leyre venía al mon. Un riure contagiós, Un mirar i saber estar, caracteritzen aquesta xiqueta, sense dubte especial. Especial per el seu carácter, per la seua manera de jugar, per a voltes ser escandalosa, Leyre es especial. Per con reça a la mareta i amb la iaia i el seu tete a veure-la amb fè van, Leyre es especial. Per com gaudeix amb el tío i algunes trastades fan, Leyre es especial. Per com juga amb les gallines, i al iaio feia de rabiar, Per com estima a s’ha mare, Leyre es especial. Juntament amb la familia i amb la seua comisiò, aquest any per ella va a ser inolvidable, que amb ganes de gaudir volant es passarà. Però no patisques xiqueta, que el present es important, i amb Jesús, Chus i la Falla Vistabella t’ho passaras genial.

Pau Navarro i Gil

es3mmasc+r

21 f+lla vist+b3lla pic+nya / 202 20 2+

Des 3 m m t a s c n + r D a t e t s a 3 ntn m r n a r m c + a s a a Des3mm c + s+cr+rant c as as m m m m s3 s3 De De

t n t a n r a r Des3 masc+ c + + m c m 3 maass DeDs es3mmm c+ra nt a s c t m + r n a n a 3 t r + c s s a e m m 3 D s DeDse3mmasc rraant + n t + c s a m m 3 s De

t es3mmasc+ran DD e s rant 3 + m c m mas 3m as c + Des r a t n Des3mmasc+rnat

/ 202+ 202 f+lla vist+b3lla pic+nya

Explic+ció Falla Infantil

/ 202+

El monstre s’ha fet un embolic amb les emocions. Entre tots anem a ajudar-lo perquè, al menys, les més bàsiques, puga entendre-les. Li associarem un color a cada emoció, i li explicarem amb escenes quotidianes del dia a dia, com diferenciar-les i entendre-les. Els xiquets/es a la vegada que aprenen, associen emocions, comportaments i ajuda. 5 escenes composen la falla que estarà indicada amb lletres de la pròpia emoció i les diferents actuacions que tinguen amb una explicació.

Alegria color groc Tristesa blau Calma color verd Ira roig Por color gris i negre

La falla està completament inspirada en el llibre d’Anna Llenas, les il·lustracions són tretes del mateix llibre amb el mateix relleu i pintura per a convertir-los en ninots de falla per primera vegada.

23 f+lla vist+b3lla pic+nya / 202 20 2+

Des3 m m t a s c n + r De a n t t s a 3 n m t r n a r m c + a s a a Des3mm c + scr+r a + n t c as as m m m m s3 s3 De De

t n a t n r a r Des3 masc+ c + + m c m 3 maass DeDs es3mmm c+ra n a t s c t m + r n a n a 3 t r + c s s a e m m 3 D s e D Des3mmasc rraant + n t + c s a m m 3 s Lema e “ E D mocions“ 23

nt Des3mmasc+ra D e nt a s r 3 + m c m mas 3m asc + Des r a t n Des3mmasc+rnat opis l L d i v a D Artista:

Activitats

Infantils

Sabies que els valencians i valencianes tenim els nostres propis monstres? No, no és una cosa que ens hàgem inventat, ja que forma part del nostre passat, història i cultura popular. I és que a pesar que vivim en un moment en el qual les tradicions nord-americanes i Halloween són els principals protagonistes en la nostra terra en la vespra de l’1 de novembre, va haver-hi un temps en el qual, en la nit de Tots els Sants, els valencians no es disfressaven i s’ajuntaven al costat del foc per a contar històries de por amb uns monstres molt particulars. molt lluny dels vampirs, zombis, homes llop i altres éssers terrorífics tan de moda en esta època. Vols conèixer als monstres valencians que formen part de la nostra cultura?

I tu, t’atreveixes a inventar el teu propi monstre?

f+lla vist+b3lla pic+nya / 202 20 2+

El Butoni

Pinta el dibuix del monstre valencià més famós. T’atreveixes?

27 f+lla vist+b3lla pic+nya / 202 20 2+

Activitats

Crea el teu propi monstre

Infantils

Un any de falles

El calendari ens recorda que fa 12 mesos, 365 dies, 8760 hores i 525600 minuts d’aquell 19 de març de 2023 on tots i totes renovàvem les il·lusions i metes per a tot un any, o exercici, que és com ens agrada cridar-lo, faller. Des d’eixa nit, on el foc ens il·luminava, els nostres caps no han deixat de funcionar per tornar a fabricar somnis, somriures però sobretot germanor, cultura i tradició. D’aquelles falles 2023, que ja resideixen en la nostra memòria i records, ens ve al cap les paraules Gràcies i Falles. Van ser dies amb una primavera anticipada on vàrem gaudir d’una excel·lent companyia, plenes d’anècdotes i on vàrem viure i sentir en la pell eixe sentiment que tant ens identifica, multiplicat per 1000. Per segon any, vam fer doblet amb el nostre llibret sent el millor a Picanya i el 54é a València. A més, va tindre lloc un fet històric ja que, per fi, plantàrem una falla gran nascuda en un taller d’artista faller. També vam continuar amb la tradició i acompanyàrem a

la Falla Barri del Carme en el seu trasllat, vam compartir moments agradables i inesborrables en la visita de cortesia de Junta Local Fallera, ens vam posar a punt per a trobar-nos amb la Maredeueta en l’ofrena i vam encendre la metxa perquè el ritual del foc complira amb la seua comesa i continuar, així, amb la nostra tradició que ens identifica com a valencians. A partir d’ací un nou exercici es va posar en marxa. Hem acollit en la nostra xicoteta família a nous fallers/ es que han volgut viure les falles des d’una altra perspectiva i amb mil i un plans fent del casal faller, la nostra segona casa, i de la nostra festa, una fàbrica d’alegries. Hem acomiadat als representants de les falles 2023. Estem tan orgullosos i orgulloses d’ells i elles perquè han defensat el seu càrrec amb classe, ens han representat com ningú i han deixat el llistó molt alt. Gràcies per fer el pas cap avant en el seu moment, gràcies per no perdre ni un dia el somriure i gràcies per ser fallers i falleres de cor que no ha perdut la flama en cap moment.

A més, hem proclamat als nous representants que seran el cap visible de la nostra comissió i que, amb només veure’ls els ulls plens d’il·lusió, sabem que ho faran millor que bé i que són dignes/as del càrrec que ostenten. Arribaven abril i maig i amb la primavera en plena expansió, vàrem celebrar amb molt d’art i flamenc la nostra particular festa flamenca, on vam poder portar un tros d’Andalusia i Sevilla a la nostra demarcació. Què podem dir de cadascun dels actes? Que tots tenen un denominador comú: un ambient de confiança i de felicitat. Com en totes les famílies, hi ha discussions, hi ha dies bons i dies no tan bons però el bonic és que s’arriba a enteniments, consensos i tots i totes acostem el muscle perquè el projecte que va nàixer amb il·lusió, no perda ni un polsim d’ella, alimentant-lo de ganes i de molta valenciania.

Un any de falles

Continuarem treballant, collint il·lusions i somriures per a regalar i donarem el millor de nosaltres sempre amb humilitat, coherència. Continuarem vivint com només els valencians i valencianes ho sabem, fent falla i sentint les falles com la millor manera de viure. Gràcies a tots i totes els que feu possible aquest somni, aquest projecte i ens doneu llum dia sí i dia també. Sense vosaltres res seria possible. La festa continua La Falla Vistabella segueix avant.

Progr+ma d’actes

Dissabte 10 de Febrer

Dissabte 24 de Febrer

A les 16:30 hores, concentració per a arreplegar a les nostres falleres majors.

A les 8:00 hores GRAN DESPERTÀ CONJUNTA

A partir de les 19:00 hores, tindrà lloc al Centre Cultural de Picanya les Solemnes Exaltacions de les Falleres Majors Leyre Moreno i Navarro i Mª Jesús Recuero i Lorente. A les 22:00 hores sopar a càrrec dels nostres representants per a tota la comissió. NIT DE BOLES. Compreu tots els cartons i recordeu una cosa: La banca sempre guanya!!! Diumenge 18 de Febrer

A les 14:.00 hores dinar d’homenatge als nostres Abonats i Fallers/es d’honor.

En acabar, desdejuni per guanyar forces. A les 14:00 Mascletà al Parc de les Albízies i després recuperarem energies dinant al casal. A les 17:30 Concentració al casal per anar a replegar a les nostres falleres majors. A les 19:00 Crida. JA ESTEM EN FALLES !!!! A les 22:00 Sopar d’enfaixat per agafar forces per a demà. En acabar, s’entregaran les recompenses de les falles24... et tocarà alguna?

A les 17:30 hores presentació oficial del Cartell de Falles 2024 al Centre Cultural de Picanya.

Diumenge 25 de febrer

Divendres 23 de Febrer

A les 14:00 Dinar per festejar la gran actuació del nostres xicotets artistes.

A les 19:00 hores presentació pública dels llibrets de falla i lliurament del premi de micro-relats al Centre Cultural.

A les 11:00 Cavalcada del ninot infantil.

Des3mmasc+r

f+lla vist+b3lla pic+nya / 202 20 2+

Divendres 1 de març

Dissabte 9 de Març

A les 20:00 hores inauguració de l’Exposició del Ninot 2024

A les 11:00 hores arreplegà per tot el barri. A partir de les 17:00 hores Albaes.

Dissabte 3 de Març. A les 11:.00 hores en casal per anar a la Gran Mascletà en Valencia. A les 15.00 hores dinarem en el Casal. A les 17:00 en el casal per a ficar-ho tot a punt.

Diumenge 10 de Març A les 11:00 hores arreplegà per tot el barri. A les 14:00 Dinar. A continuació posarem tot a punt per al dia de la plantà. Per la vesprada, agafarem energies al ritme de Xaranga.

Des3 m a Des3mms a m m s3 3m s De De

Des3 masc+ c+ m DeDs3 mmaassc es3mmm c as 35

A les 22:00 Sopar d’enfaixat. En acabar gran nit de Discomòbil per a tota la comissió. Tots i totes amb les cordes vocals afinades!!!

+ t

A les 18:00 Cavalcada del ninot.

A les 22:00 Sopar d’enfaixat. En acabar gran nit de Disfresses per a tota la comissió. Tots i totes amb les vostres millors gales!!!

mma

Dissabte 2 de març

mma t s c n + r a n tt 3m ra + annt s a +c srcar+ macm c + rant as as m m

mmas ant c+ara tt n 363m n r s masc+ e 3m eD3sm masc+rraanntt sc+ a m m 3 s

Dissabte 16 de març A les 8:00 hores PRIMERA GRAN DESPERTÀ. En acabar, desdejuni tradicional al casal per agafar forces oferit per la nostra Fallera Major Infantil i esperar al jurat. Quins nervis!

Des3mmasc+r D e s 3m c+ m mas 3m asc +r Des Des3mmasc

SETMANA FALLERA

A les 14:00 hores, dinar per a la comissió.

Divendres 15 de març

A les 17:30 hores, concentració al casal, per anar al trasllat de la Mare de Déu dels Desemparats.

PLANTÀ DELS NOSTRES MONUMENTS. A les 18:00 Taller de Dibuix per a tota la comissió infantil. A les 21:00 hores, sopar per a la comissió infantil oferit per la nostra Fallera Major Infantil. Després plantarem el monument infantil. A les 22:00 hores, sopar per a tota la comissió major. Al finalitzar es realitzarà l’intercanvi de regals entre President i Falleres Majors. Després plantarem el monument gran durant tota la nit i deixarem meravellós el nostre engalanament de carrer. A les 00:00 hores Nit de l’Albà des del pont de l’església. Comencem!

A les 20:30, LLIURAMENT PREMIS. And the winner is...

A les 21:30 hores, sopar per a tota la comissió infantil. A les 22:30 hores, sopar per a tota la comissió major, oferit pels nostres representants Chus i Jesús. En acabar, gran nit JOVE, balla els temazos d´ara. Diumenge 17 de març A les 8:00 hores SEGONA GRAN DESPERTÀ. En acabar, desdejuni tradicional al casal oferit per la nostra Fallera Major Infantil. Durant tot el dia, GRAN FESTA INFANTIL. Avui és el vostre dia xiquets i xiquetes... a gaudir!

A les 14:00 hores, tindrem un magnífic dinar ple de somriures. A partir de les 17:30 hores, Junta

Local Fallera, Falleres Majors de Picanya Irene i Laura, i les seues Corts d’Honor, amb la corporació municipal de l’Ajuntament, ens faran la visita de cortesia al nostre casal i als nostres monuments. A partir de les 18:00 hores berenar per a la comissió infantil. En acabar, gran nit REMEMBER CLUB. Vine vestit com els anys 80-90 i balla els temazos de l’època. Dilluns 18 de març A les 8:00 hores TERCERA GRAN DESPERTÀ. En acabar, desdejuni tradicional al casal. A partir de les 12 hrs, esmorzar oferit pels nostres representants, Chus i Jesús. A les 16:00 hores concentració al casal per anar a arreplegar a les nostres Falleres Majors Leyre i Chus (totes les falleres tocades amb mantellina). En acabar anirem a la concentració de les comissions falleres, per tal de començar l’ofrena a la nostra Mare de Déu dels Desemparats. A les 21:30 hores, sopar per a tota la comissió infantil. A les 22:30 hores, sopar per a tota la comissió major En acabar, ballarem amb energia l’última nit. A les 00:00 Nit del foc des del pont de l’església. Ens acompanyes?

f+lla vist+b3lla pic+nya / 202 20 2+

Dimarts 19 de març

SANT JOSEP A les 00:00, felicitarem a tots els pares, Joseps, Pepes i Pepites. A les 8:00 hores ÚLTIMA GRAN DESPERTÀ. En acabar, desdejuni tradicional al casal per a agafar forces. A les 11:00 hores, concentració al nostre casal per anar a la missa de Sant Josep (totes les falleres tocades amb mantellina) A les 14:30 hores, Gran Mascletà En acabar, dinar oferit pels nostres representats Leyre, Chus i Jesús. A les 18:30 hores, playbacks dels nostres xiquets i xiquetes. Tot el món a ballar! A partir de les 20 hores, Leyre cremarà el seu monument infantil. A les 21:00 hores, sopar per a tota la comissió infantil. A partir de les 22:00 hores, sopar de la comissió major i Chus i Jesús encendran la metxa que donarà pas a la Cremà de la falla gran i a les falles del 2025 Els delegats d’infantils i de festejos es reserven el dret de possibles canvis en la programació.

Des3mmasc+r

es3mmasc+r

la re+litat

Des3 m m t a s c n + r De a n t t s a 3 n m t r n a r m c + a s a a Des3mm c + scr+r a + n t c as as m m m m s3 s3 De De

t n a t n r a r Des3 masc+ c + + m DeDs3 mmaassc es3mmm c+ra n a t s c t m + r n a n a 3 t r + c s s a e m m 3 D s e DeDs3mmasc rraant + n t + c s a m m 3 s De 38

nt Des3mmasc+ra D t e n a s r 3 + m c m mas 3m asc + Des r a n Des3mmasc+rnat

39 f+lla vist+b3lla pic+nya / 202 20 2+

Pròleg

a des de xiquets ens avisen els contes. Els malvats existeixen: el llop, l’ogre, la bruixa, etc. En els còmics, tot superheroi té el seu vilà. Però, com els bons sempre guanyen i els herois salven a la humanitat, donem per descomptat que els malvats van de cara i rebran el seu merescut.

En els últims temps, potser per la incertesa de la pandèmia, la guerra o l’avís de la crisi econòmica, hi ha un augment de persones que narren històries de conductes esborronadores de malvats camuflats, que exerceixen vertadera violència en la vida quotidiana sense cap objecció.

Què passa en la realitat? Els dolents de carn i os passen desapercebuts durant molt de temps, són grans seductors i s’aprofiten de la nostra bondat per a fer de les seues. No reben el seu càstig perquè, sovint, ens vam mostrar excessivament indulgents pensant en les seues raons per a cometre els greuges, obviant l’evident: les seues abusives conductes i el mal causat.

Per tot això, naix la necessitat de parlar de DESEMMASCARAR. La importància de desemmascarar radica en la necessitat de revelar la veritat oculta darrere de les aparences i les mentides. En un món ple d’enganys i manipulacions, és fonamental desemmascarar per a poder discernir entre el real i la falsedat, i així prendre decisions informades i conscients.

/ 202+ 202 f+lla vist+b3lla pic+nya

Desemmascarar permet exposar les intencions ocultes d’aquells que busquen enganyar o manipular a uns altres. Ja siga en l’àmbit polític, econòmic o social, existeixen persones i organitzacions que utilitzen ardits per a obtindre beneficis personals a costa de l’engany als altres. En desemmascarar les seues accions, s’exposa la seua vertadera naturalesa i s’evita que continuen les seues pràctiques perjudicials.

A més, desemmascarar fomenta la transparència i l’honestedat en tots els àmbits de la societat. Quan es revelen les veritats ocultes, es dona pas a un ambient de confiança i sinceritat, on les persones poden prendre decisions basades en informació verídica. Això és especialment rellevant en

l’àmbit polític, on la falta de transparència pot portar a la corrupció i a l’abús de poder. Un altre aspecte important de desemmascarar, no podem oblidar-ho, és la protecció dels drets individuals i col·lectius. Moltes vegades, les injustícies i les violacions als drets humans es perpetuen en l’ombra, sense que es coneguen els responsables. En exposar públicament als culpables, se’ls fa responsables de les seues accions i es busca la justícia per a les víctimes. En un sentit més ampli, desemmascarar contribueix al desenvolupament d’una societat crítica i reflexiva. En qüestionar les aparences i buscar la veritat, es promou el pensament crític i s’evita la manipulació. Això és especialment important en un context on les notícies falses i la desinformació

41 f+lla vist+b3lla pic+nya / 202 20 2+

Des3mmasc+r

s’han convertit en una amenaça per a la democràcia i el benestar col·lectiu. Però a més de buscar la veritat i llevar la màscara a eixos personatges malvats i salvar el món, desemmascarar també vol descobrir i traure a la llum eixos aspectes de la vida o coses que veiem diàriament i que ens passa desapercebuts.

Estàs preparat/da? Ací tens el teu objectiu: DESEMMASCARAR!

Desemmascarar vol atorgar-li la importància que es mereixen ajudant a la gent a obrir el ulls i poder entendre la societat en la qual vivim.

es3mmasc+rant

es3mmasc+r

al CAS

Entrevista

Introducció: Hui tenim el plaer de parlar amb Adelina, coordinadora del Centre d’Acció Social del Círculo Católico de Torrent, en davant el CAS. Adelina porta 22 anys vinculada a aquest centre, fins i tot abans que es formara en 2013, ja que primerament va sorgir com a Centre d’Inmigrants a l’any 2000.

/ 202+ 202 f+lla vist+b3lla pic+nya

En primer lloc ens agradaria conèixer com és el principal objectiu que busca el CAS? El Circulo Católico de Torrent gestiona el Centre d’Acció Social, més conegut com el CAS, situat al carrer Sto. Domingo de Torrent. El principal objectiu del centre és atendre persones en risc de vulnerabilitat i exclusió social, tractant d’oferir-los, tant a nivell personal com familiar, una orientació i atenció personalitzada, especialitzada i integral, que els permeta millorar la seua inserció social i ajust personal. Cap a on o en qui focalitza el seu treball el CAS? Com he dit abans, ens centrem en la societat més vulnerable. Però, és cert que tenim una sensibilitat especial amb els xiquets, les xiquetes i els adolescents en risc d’exclusió social. Som ferms defensors dels drets de la infància i lluitem perquè tots puguen gaudir-los i tinguen les mateixes oportunitats, formant a les seues famílies i intentant ser un suport. Tenim com un dels objectius i compromisos principals treballar amb persones vulnerables, xiquetes, xiquets, adolescents i el seu entorn per a promoure societats justes i equitatives que garantisquen els seus drets i benestar. Creiem que totes les persones, xiquetes, xiquets i adolescents han de tindre les mateixes oportunitats per a poder gaudir plenament dels seus drets i d’una vida digna.

Quin paper juga el CAS en la nostra societat? Intenta adaptar-se i donar resposta a les necessitats de cada moment en el municipi. Mostra d’això, és que els seus orígens estan vinculats a l’assistència familiar i primera acollida dels migrants. Ara continua fent-se aquest primer acolliment, però la gran majoria de projectes s’han actualitzat i s’han fet altres nous buscant respondre a les necessitats de cada moment. Hui dia el gruix del nostre treball és amb xiquets, xiquetes i adolescents, així com amb les seues famílies, independentment del seu origen. I cada anys impulsem nous programes segons les necessitats que observem. Per exemple, des de fa dos anys implementem un taller de xarxes socials i TIC tant per a mares i pares com per als seus fills i filles, a causa del mal ús que es fa d’estes i conscienciar dels riscos i beneficis que tenen. Què posa en valor el CAS? El CAS posa en valor a la societat en el seu conjunt. Intentem oferir oportunitats i acompanyar eixa part de la societat que a vegades és oblidada o marginada i que, a poc a poc, es va fent invisible. Busquem donar visibilitat a tots ells, intentant desenvolupar una consciència social que ens faça més empàtics i actius per millorar la situació dels nostres veïns més vulnerables o que estan passant per situacions complicades.

es3mmasc+rant al CAS

Amb quines eines disposa el CAS per a aconseguir la seua meta?

Quins son els projectes del CAS? Destacaries algun?

Gràcies al finançament que rebem per part d’entitats públiques i privades que són les que sustenten els projectes. L’equip de treball, que està molt involucrat i conscienciat amb la labor que realitzem i treballa per a tirar endavant els projectes i que donen els seus fruits. A més, el voluntariat, que ens ajuda d’una forma altruista a poder aconseguir els objectius i arribar a metes que sense ells i elles no podríem aconseguir. També la col·laboració amb altres entitats amb les quals ens recolzem i col·laborem tot l’any, ja que el treball en xarxa ens fa no solapar recursos i ens dona l’oportunitat d’ajudar la persona a desenvolupar-se d’una manera més integra. I, per descomptat, la nostra associació, el Círculo Católico de Torrent, que ens permet tindre espais on realitzar els diferent projectes i ens permet créixer i ajudar a totes les persones usuàries del centre.

Actualment contem amb diversos projectes: DAI (Dispositivo de Atención al Migrante), dins d’aquest trobem: primera acollida, assessoria jurídica, formació i tallers, així com un projecte de sensibilització social. D’altra banda, fem un taller d’habilitats socials a algunes escoles públiques de Torrent. També, conecta-2, un taller dirigit tant als menors com als seus pares i mares amb l’objectiu d’aprendre el bon ús i els riscs de les TIC. A més a més, contem amb el programa VISO, el quals ens permet oferir un pis semi tutelat a una família, cedit pel banc Sabadell. Finalment, mitjançant Caixa ProInfancia, realitzem un seguiment familiar i del menor i una intervenció integral proporcionant als més de 150 menors i les

seues famílies servicis de reforç educatiu, atenció psicoterapèutica, educació no formal i temps lliure -en centres oberts o colònies urbanes-,tallers educatius familiars, a més d’ajudes per a equipament escolar, ulleres i audiòfons. Este programa és finançat per Fundació “La Caixa”. No destacaríem cap projecte donat que considerem que tots aquests donen resposta a necessitats actuals.

Estes accions acompanyades del seguiment escolar on mantenim contacte amb col·legis i instituts per fer un seguiment exhaustiu dels menor. Tractem de previndre també l’abandonament escolar. Tot això amb la finalitat d’oferir als xiquets, xiquetes i adolescents l’oportunitat d’accedir a estudis superiors que puguen obrir portes per al seu futur.

És el CAS, a l’àmbit educatiu, una porta de futur?

Des del CAS, què demanaríeu al món faller?

Com hem comentat abans, al reforç educatiu treballem diàriament amb xiquets, xiquetes i adolescents on té un paper fonamental l’àmbit educatiu, per això tractem de donar un servei oferint infraestructures, material escolar i educadors, els quals realitzen un acompanyament durant l’etapa educativa treballant tant el dia a dia com la conscienciació de la importància dels estudis per a garantir un futur millor.

No som molt de demanar, som més de suggerir. Es per això, que al estar en contacte amb persones d’altres cultures, com és al curs d’història i cultura de Torrent, ens adonem de la curiositat que les persones mostren cap a la festa fallera. Ens demanen poder entrar dins d’un casal o que es feren activitats on aquestes persones pogueren participar i enriquir-se de la cultura fallera que tant els crida l’atenció.

es3mmasc+rant

es3mmasc+r

ispa x b m a s e t e u iq als xiquets i x

Segur que moltes voltes hauràs conegut xiquetes i xiquets d’eixos que són intel·ligents i desperts i dels que penses: aquest xiquet té xispa. Pot ser que siga el teu fill, la teua neboda o la filla d’uns amics però, no et preguntes com és el seu dia a dia o si no s’avorreixen a classe?

/ 202+ 202 f+lla vist+b3lla pic+nya Alejandro Miralles Montolío Professor titular de la UJI i membre de la comissió d’educació de la Real Sociedad Matemática Española ESTALMAT (EStímul del TALent MATemàtic) és un projecte gratuït que detecta, orienta i estimula el talent matemàtic de xiquets entre 12 i 17 anys mitjançant diverses activitats que es desenvolupen principalment els dissabtes de matí. Avui parlem amb Alejandro Miralles Montolío, secretari del projecte Estalmat a la Comunitat Valenciana, per tal de desemmascarar-lo i ajudar a fer de les matemàtiques un pilar fonamental de la societat moderna. Per què són importants les matemàtiques? Comencem amb una pregunta complicada perquè depèn del que entengues per importants. Des d’un punt de vista pràctic i més aplicat, és indubtable la importància de les matemàtiques en la vida quotidiana: per exemple, quan anem de compres o si volem aplicar una recepta de cuina. També de manera aplicada les trobem a totes les branques del coneixement: música, ciències, tecnologia, medicina... o en àrees de ciències socials com l’economia, la psicologia, la política o l’esport. Inclús en tot el procés de creació d’una falla apareixen diverses formes geomètriques, mesures, proporcions i escales. En la seua vessant més pura, les matemàtiques són un llenguatge que permet abstraure els objectes i moltes de les observacions que fem del món real i que estudia les relacions entre aquests

objectes mitjançant deduccions lògiques que porten a desenvolupar les diferents teories matemàtiques.

es3mmasc+rant als xiquets i xiquetes amb xispa

Des del punt de vista més personal, jo gaudisc molt de fer matemàtiques i sé que moltes persones també ho fan, sobretot quan aconsegueixen desemmascarar-les. Com va nàixer Estalmat? Estalmat va nàixer a Madrid en 1998 de la mà del professor Miguel de Guzmán (1936-2004). Des del seu punt de vista, hi havia molts xiquets i xiquetes amb talent que no desenvolupaven les seues habilitats matemàtiques a causa de la rigidesa dels currículums i la falta d’atenció de les administracions. Aquests estudiants tenen un alt potencial per contribuir al desenvolupament cultural i social de tot el país, així que la seua localització i l’aplicació de determinades actuacions afavoriran que aquestes habilitats no passen inadvertides i es puguen atendre adequadament. A la Comunitat Valenciana vam iniciar el projecte en 2007 i cada curs seleccionem 25 xiquetes i xiquets de tota la Comunitat a principis del mes de juny mitjançant una prova d’aptitud i una entrevista d’actitud cap al projecte. Estalmat dura dos cursos acadèmics, que poden allargar fins a quatre y comença amb un campament d’un cap de setmana a finals de setembre

que sempre celebrem a Requena gràcies a un conveni que vam establir amb el seu ajuntament. En aquest realitzem diversos tallers amb la finalitat principal de que els xiquets i xiquetes establisquen llaços d’amistat que perduraran més enllà del projecte. Després, cada curs es celebren 20 sessions de treball els dissabtes de matí i torne a recordar que el projecte és totalment gratuït per a l’alumnat. M’agradaria també destacar que este projecte porta el segell institucional de la Real Academia de Ciencias de España i, a la Comunitat Valenciana, el projecte és impulsat des de la Universitat de València, la Universitat Jaume I de Castelló i la Universitat d’Alacant, així com un equip de més d’una vintena de professors d’ensenyança secundària i d’universitat. Amb respecte a l’edat dels xiquets per presentar-se a la prova de selecció, poden fer-ho tots aquells que complisquen 12 o 13 anys durant l’any que es presenten a la prova. Per exemple, en 2024 podran presentar-se xiquets i xiquetes que hagen nascut en 2011 o 2012. Què significa Estalmat per als xiquets i les xiquetes amb talent en matemàtiques? La millor resposta et la podrien donar ells i les seues famílies. Estalmat suposa un lloc on passar-ho bé estimulant el seu talent matemàtic i, des del meu punt de vista, suposa un apartat nou a les seues vides que és compatible amb la major part de

coses que els agrada o que fan. Destacaria que les promocions d’Estalmat són joves adolescents amb les inquietuds típiques d’aquestes edats. Però, la diferència amb altres, és que tenen algunes inquietuds que normalment no poden compartir amb altres joves del seu entorn. Moltes voltes troben ací per primera vegada un grup de persones on sentir-se lliures per parlar i discutir de coses de les que abans no parlaven. Però, com ja he dit, també són xiquets-adolescents i això es nota en el dia a dia. Cal destacar que el projecte també suposa per a les famílies un lloc on trobar altres famílies amb les que intercanviar impressions i discutir problemàtiques molt similars dels seus fills i filles. Què és tindre talent matemàtic? És una molt bona pregunta. Hi ha diversos tipus d’intel·ligència i les matemàtiques són part d’algunes d’elles. Des del meu punt de vista, els xiquets amb talent solen ser aquells que entenen i raonen les coses ràpidament quan estan concentrats i moltes voltes son preguntons. A mi m’agrada dir que són aquells xiquets que tenen xispa com resava a l’inici d’aquesta entrevista. En quan a la part matemàtica, normalment solen tindre una gran capacitat d’abstracció, així com molta creativitat. Entenen molt bé els patrons lògics i també son capaços d’induir casos generals a partir d’alguns exemples concrets. També és habitual que se’ls done bé els números i tenen, algunes voltes,

certa capacitat espacial. De vegades, trobem xiquets que han passat inadvertits en les etapes educatives prèvies que han sigut seleccionats al projecte. De la mateixa manera, hem trobat xiquets amb altes capacitats que no entren a Estalmat, bé perquè el seu talent no està tan enfocat cap a les matemàtiques o bé perquè han tingut un mal dia a la prova de selecció. En tot cas, es habitual trobar a molts més pares de xiquets amb talent que als propis xiquets amb talent. I recordem que, per si tenen un mal dia, tots els xiquets poden presentar-se dues voltes per poder ser seleccionats. És important atendre i desenvolupar aquest talent? Per què? El sistema educatiu preveu actuacions cap a xiquetes i xiquets amb dificultats per tal de que no es desengantxen del món on vivim. No obstant, no sembla que aquestes actuacions ocórreguen amb els xiquets amb talent matemàtic o, en general, amb els xiquets intel·ligents. Això porta a una greu insatisfacció per part d’aquest alumnat que, algunes voltes, desconnecta de la classe o simplement, en els casos de millor adaptació, no desenvolupa tot el seu potencial. No cal dir que tot açò també es tradueix en una gran pèrdua per al futur de les societats com la nostra, on aquests xiquets i els futurs adults en que es convertiran, tenen moltíssim que aportar.

es3mmasc+rant als xiquets i xiquetes amb xispa

El talent matemàtic està sent atès per les escoles i el sistema educatiu? Tinc la certesa de que hi ha molts i moltes mestres d’escola i professorat de secundària amb una vocació i capacitat de treball enorme que converteix a molts xiquets i moltes xiquetes en persones afortunades. Desgraciadament, la meua impressió és que açò depèn en gran mesura de tindre la sort de pillar a un bon mestre o professor. L’experiència que ens conten els xiquets d’Estalmat és variada: alguns tenen més sort i altres, la majoria, solen avorrir-se moltíssim a l’aula general amb unes matemàtiques repetitives i que no els fan pensar gaire. Cal dir que, de vegades, el mèrit o la culpa no és

únicament dels mestres o del professorat ja que les circumstàncies del centre poden ser diverses i tenen reptes davant que no són fàcils d’abordar: la inversió, el tipus d’alumnat que reben, l’entorn sòcioeconòmic, etc. Què falla a l’actual sistema educatiu? S’està enfocant correctament les matemàtiques? Desenvolupar el talent està a l’abast de qualsevol alumnat de les escoles valencianes? Jo no soc pedagog però sí que he pogut observar algunes coses durant tots aquests anys. En resum, jo diria que els següents son els problemes més greus: •

•

La formació del professorat. Per una banda, sorprèn que el contingut de matemàtiques als graus de magisteri siguen cada volta menors i que es planteje baixar-los inclús més. Això s’uneix a que, moltes voltes, l’alumnat que arriba als graus de magisteri no tenen una especial predilecció per les matemàtiques o inclús van deixar-les a l’ESO. L’enfocament de les matemàtiques. Quan preguntes a un xiquet què fa a classe de matemàtiques, molts coincidiran en dir que aprenen un mètode o una operació i es passen unes quantes classes aplicant-ho. Aquest enfocament pot adornar-se amb colorets o tablets però és normal

•

que acabe avorrint a qualsevol que necessita altres tipus de reptes mentals. És necessari que s’aborden les matemàtiques tenint en compte també qüestions com la resolució de problemes, el pensament abstracte i l’aplicació d’aquestes a situacions més quotidianes, entre altres. Atenció a les altes capacitats. Com ja hem comentat, el sistema desatén contínuament a les xiquetes i als xiquets amb altes capacitats, en part perquè el professorat no està preparat per això i també per la falta de finançament i de personal als centres.

Encara que hem d’entendre la realitat social de cada escola i cada institut, és clar que un problema transversal és la falta d’una major inversió en educació. Aquesta inversió repercuteix en obtindré una societat molt més avançada amb ciutadans més crítics, menor delinqüència, i amb una millor qualitat de vida fruit de la millora sòcio-econòmica de tot el país. Amb Estalmat es canvia l’enfocament de les matemàtiques? Com és aquest? Com ja hem comentat, Estalmat tracta de desenvolupar el talent matemàtic mitjançant activitats de diversa índole durant dos cursos i que poden allargar fins a quatre. Les metodologies que utilitzem son molt variades i en les diferents sessions podem veure tant

es3mmasc+rant als xiquets i xiquetes amb xispa

treball individual com treball en equip. A més, l’enfocament d’algunes de les classes algunes voltes implica un treball cooperatiu i d’altres, un treball més competitiu. La idea és treballar el raonament lògic, l’elaboració d’estratègies a través de jocs, l’abstracció, la creativitat, la capacitat espacial i la resolució de problemes amb ferramentes matemàtiques al nivell de l’alumnat que tenim davant bé en una aula estàndard de classe, una aula informàtica o a l’exterior. Cal dir que a Estalmat no trobarem professorat donant classes magistrals ni xiquets fent el que fan a l’institut. L’enfocament sol portar un fil conductor lúdic depenent del curs d’Estalmat a que van dirigits. A la nostra pàgina web https://estalmatcv.blogs. uv.es pot trobar-se el calendari d’aquest curs. A mode de curiositat, puc comentarte algunes de les sessions que es fan en Estalmat: Jocs d’estratègia, Matemàtiques a l’art, Matemàtiques al cinema (i aquesta té màquina per fer roses inclosa!), una altra en que furten un banc i entenem com funciona la seguretat de coses habituals com els comptes bancaris o els DNI o inclús una sessió que es desenvolupa al Jardí Botànic de València. En Elemental, Querido Watson treballem la lògica utilitzant metodologies cooperatives i en el Toporreto utilitzem realitat augmentada on l’alumnat va coneixent la matemàtica que hi ha darrere de les formes. Per la proximitat amb altres ciències, tots els cursos anem també a visitar un centre

d’investigació científica del CSIC que anem canviant (neurociències, física corpuscular, biologia evolutiva, etc.) i també fem excursions a Sagunt amb la sessió Matemàtiques al món antic y a Otos on ens expliquen com funcionen els rellotges de Sol. Què es persegueix quan l’alumnat deixa de formar part del projecte? En primer lloc, l’alumnat que deixa Estalmat hauria d’emportar-se un record agradable d’haver gaudit durant tot el projecte i amistats que perduren tota la vida. I, com ja he explicat, també m’agradaria que hagueren pogut desenvolupar millor tot el seu potencial que pensem que els servirà per raonar millor a l’hora d’afrontar diferents situacions i problemes. Com a curiositat, l’alumnat d’Estalmat acaba fent coses molt diverses: des d’estudiants de Matemàtiques a Filòlegs passant per Metges o Programadors de videojocs, per comentar només algunes de les coses que estudien aquells que ja fan o han fet estudis superiors. Com arriba Estalmat a l’alumnat de la Comunitat Valenciana? Els xiquets i les xiquetes que es presenten a la prova de sel.lecció en juny solen estar en sisè de primària o primer de l’ESO. Això fa que ens hàgem de dirigir tant a col.legis com a centres de secundària de tota la

Comunitat Valenciana. A més de correus electrònics als centres, tractem de fer xarrades a les famílies durant actes com l’Olimpíada Matemàtica que organitza Al-Khwarizmi, la Societat d’Educació Matemàtica de la Comunitat Valenciana i que sol concentrar un gran nombre de xiquets i xiquetes que tenen interès en les matemàtiques. Com a curiositat, el boca a boca també funciona molt bé però, desgraciadament, tots els anys tenim xiquets de centres que no coneixien el projecte o que no s’han assabentat en els seus centres i han arribat a Estalmat per pura casualitat. Ací m’agradaria destacar també a la associació ASFAMES de familiars i amics d’Estalmat a la Comunitat Valenciana que resulta de gran ajuda per promoure el projecte i complementa moltes activitats que fem durant el curs. Quin és el futur d’Estalmat? Encara que les matemàtiques són un llenguatge universal i gran part d’elles poden aprendre’s sense massa canvis més enllà d’alguns estètics, be és cert

que l’esdevenir del projecte va lligat, indubtablement, al de la societat que ens rodeja i a l’obtenció de finançament. Això es tradueix en acceptar els nous reptes que ja estan o que estan per vindre: la combinació amb les noves tecnologies, poder competir amb l’oferta d’oci i diferents activitats que tenen els xiquets, veure com afectarà la intel·ligència artificial i com la podrem incloure al mateix, adaptar-se a noves vessants pedagògiques, etc. Algun desig? Desitge que tota societat siga conscient de la importància dels mestres d’escola amb gran vocació docent, que tinguen tot el respecte que es mereixen i des d’ací vull agrair-los tot el que fan pels nostres xiquets i xiquetes que seran els ciutadans del futur.

Si vols conèixer més sobre el Projecte Estalmat o vols participar en ell, pots contactar a través de mirallea@uji.es

es3mmasc+rant

es3mmasc+r

el món femení Entrevista

Natalia Vicente Pérez, és la menor de cinc germans, nascuda i criada en el Grau de València. El seu pare, Pedro, era estibador i la seua mare, Ana, s’ha dedicat tota la vida a cosir. Natalia és noble, familiar i un exemple de sororitat absolut. Lluitadora com la que més, ha aconseguit fer realitat els seus somnis malgrat els sots. Hui desemmascarem a una de les primeres dones trincadoras del port.

/ 202+ 202 f+lla vist+b3lla pic+nya

« La càrrega històrica de rols de cura i criança sovint recau en les dones, generant una dualitat entre la vida laboral i personal. Encara que s’observen canvis en esta dinàmica social, és evident que encara persistixen obstacles. »

Què sent una dona al ser la primera dona trincadora? Per sort per a mi, no era específicament la primera. Abans de mi estava la meua companya María José, que va ser un grandíssim suport. La primera persona amb qui vaig parlar, a qui li vaig consultar. En essència, un exemple de sororitat i absoluta companyonia. De fet, encara tenim una boníssima relació. Ella va ser la primera. Jo em vaig ficar un poc a seguir els seus passos i plantejar-me la formació en esta especialitat, però ja una vegada dins de la plantilla fixa. En certa manera, va marcar els passos per a mi, construint eixe camí que beneficia als qui venen després. Ha sigut un camí de roses o de pedres? És cert, que el progrés en la vida laboral i personal sol vindre amb desafiaments i recompenses. Avançar no sols beneficia a una mateixa, sinó també a les altres, com ho han demostrat moltes companyes en la història de l’estiba. No obstant això, enfrontar les parts individuals i assumir eixos desafiaments pot ser emocionalment difícil i solitari.

es3mmasc+rant el món femení

Ha sigut fàcil ser la primera dona en un sector principalment masculí? No soc una raresa. En el Port t’envoltes de dones empoderades i talentoses. Encara que a vegades puga semblar difícil eixir de la segona fila, és evident que hi ha moltes dones destacades en diverses funcions dins del col·lectiu. La sensació de soledat, en este cas, sembla ser més un desafiament personal que col·lectiu. Bregar amb les nostres pròpies expectatives i percepcions pot ser la part més desafiadora. A vegades, superar l’autoexigència i el vertigen inherent és un procés individual. Afortunadament, comptar amb companys que no tenen prejudicis i estan disposats a secundar és valuós. Ser dona en el teu sector, suposa més treball, més dedicació o més esforç per demostrar ser vàlida?

persistixen obstacles. Reconéixer i abordar estes realitats és un pas important cap a la igualtat de gènere. Què vull dir amb això? Que no ens enfrontem a una cosa diferent del que patixen les dones en la nostra societat, som un reflex d’esta. Afortunadament, cada dia són més els companys que s’impliquen i assumixen com a propis les cures, que és com ha de ser. És un camí bidireccional, nosaltres hem de ser capaços de transitar cap al professional despullant-nos d’eixe sentiment de culpa per deixar a un costat el familiar i ells han de poder expressar i gaudir sense prejudicis de triar ser presents en la llar. És important aquesta “Revolució Feminista” en sectors com el teu? Sí! Sempre!

És cert que ser dona en el nostre sector implica enfrontar desafiaments addicionals, especialment en la gestió de la vida personal i familiar, la variabilitat en els horaris no ajuda.

Tinc la meua perspectiva personal, que naix d’una posició de fortalesa (com a persona pertanyent a un col·lectiu guerrer i com a dona dins d’este sector), crec que és vital eixa Revolució Feminista, perquè no som ens aïllats que cuiden de si mateixes i del seu.

La càrrega històrica de rols de cura i criança sovint recau en les dones, generant una dualitat entre la vida laboral i personal. Encara que s’observen canvis en esta dinàmica social, és evident que encara

La sororitat es convertix en un punt crucial. Encara que en molts aspectes nosaltres gaudim d’una estabilitat i una realitat optimista, de progrés, on la presència de dones en el nostre treball

t n a n r a r Des3 masc+ c + + m c m 3 s e maass DD es3mmm c+ra n a s c+ar m 3 r + c s s a e m m 3 D s e DeDs3mmasc rraan + n + c s a m m 3 s e D

De s 3 m m t a s c n + r D a n t e t s a 3 n m t r n a r m c + a s a a Des3mm c + s+cr+ra n t c as as m m m m s3 s3 De De

s3mmasc+rant e ant s r 3 + m c s m a m a es3m sc+ r a es3mmasc+rnatn

58 està normalitzada, reconeixem que el feminisme no pot construir-se únicament des d’un enfocament intern i egoista. La col·laboració i el suport mutu són essencials per a impulsar i compartir les oportunitats que hem aconseguit, col·laborant amb col·lectius de dones que puguen necessitar suport. Treballar en conjunt i entendre la nostra interconnexió com una cosa global, tant en l’estiba com en la societat en general, és clau. És moment de destacar i valorar la sororitat, enfortint els llaços que contribuïxen a la construcció d’una societat més justa i equilibrada per a totes i tots. S’ha normalitzat la presència femenina al teu sector? Sí, sense cap dubte

es3mmasc+rant el món femení

Estem davant d’un món amb les mateixes oportunitats per a homes i dones? Per a res!

Entenc que parlem en termes generals i no específics del port. Seguim embossats en alguns punts vitals i parle de la nostra realitat com a país, ací, on som capdavanters en molts avanços socials i referents positius, però queda treball per fer. A vegades s’emfatitza en el que ens diferencia en lloc de ressaltar el que ens unix, portant-nos a la polarització en lloc de fomentar el diàleg i la col·laboració. És un procés d’acció i reacció, on coexistixen tant l’obertura i fluïdesa d’aquells que superen els rols de gènere, com la resistència i rebuig al percebut com a progrés. El desafiament radica a trobar un equilibri que promoga un enteniment mutu i fomente la col·laboració en lloc de la discòrdia. T’agradaria ser un referent? Per què? No, no tinc aspiració personal.

59 El que em motiva a continuar treballant i implicar-me activament en la lluita sindical, és que això implique millores reals per a totes i tots. Ho vaig comentar al principi, és un treball col·lectiu on cadascuna posa el seu granet d’arena. Ho van fer moltes altres abans de mi, ho faig ara. Què li diries a les xiquetes que somien amb el seu futur? Que somien i que sempre estiguen a l’altura de les seues pròpies expectatives. Que es pot intentar una i mil vegades. Que ajuden i s’ajuden, perquè el món és complex i s’avança més remant en companyia i per descomptat… que es cuiden, es vulguen i creguen en si mateixes.

Si tingueres una goma, què esborraries? En general l’odi al diferent, les fronteres, els prejudicis, la falta d’ empatia… ufff, et poses i no pares En el personal, crec que res. La meua vida ha sigut un passeig amb pujades i baixades, però per sort m’he criat envoltada de grans dones… la meua mamà, les meues germanes.. són referents i un gran suport per a mi. És eixa combinació la que m’ha convertit en qui soc. Un desig? Que estos canvis socials i de mentalitat no facen mai passos arrere, que, encara que alguna vegada s’alentisquen, mai paren… per eixes dones que venen darrere, les vull lliures, empoderades i gaudint sense tabús ni limites, d’una vida completa. Una cosa extrapolable als nostres xics, que també s’enfronten a eixos convencionalismes. Que gaudisquen de la lliure elecció sense judicis de valor.

es3mmasc+rant

es3mmasc+r

l’amor

Tot sembla impossible fins que arriba el dia que ens toca a nosaltres. Mai t’han dit, descarrega’t l’aplicació, hi ha gent que s’ha conegut i els ha funcionat, qui sap, tot és possible? Sembla que sempre és possible quan es parla dels altres. Qui no ha sentit històries de fletxades amb només veure’s tres segons, contes romàntics entre parelles tretes de llibres de ciència ficció, cites tretes de la millor comèdia romàntica...? Mentre penses en això, de sobte i sense saber per què, et trobes davant d’un desconegut prenent un cafè, és impossible no pensar què faig aquí, en quin moment em vaig autoconvèncer que era bo vindre fins ací?

/ 202+ 202 f+lla vist+b3lla pic+nya Raquel Herrero Rodríguez “Confident d’històries d’amor”

El so del matx és molt típic i comú. Moltes vegades ni ho sents, i quan escrius de vegades penses el mateix que quan estàs assegut en un cafè veient els minuts passar, sense saber si te’n vas ja o esperes una mica més, perquè total, l’altra persona encara que no la tornes a veure, sembla que té moltes ganes de parlar... d’ell mateix. Sempre tot comença amb el so neutre del matx. Mires la foto doncs el primer sempre és veure si la persona en qüestió és atractiva, encara que sempre hi ha algú que creu que amb una foto pot saber si la persona és interessant o et diu que sembles bona persona, que ets l’ànima de la festa i fins i tot si ets un avorrit o una persona solitària. En definitiva, hi ha molta gent endevina, més del que podeu pensar.

Però tornem al moment de, què faig ací? haurà valgut la pena vindre fins aquí? Quan ens acomiadem, ens tornarem a veure? Potser he estat avorrida, o no he rigut prou? he fet bé de parlar d’aquest tema? L’emoció aquí està en el que ve després. Potser no sigues la protagonista de la comèdia romàntica que sempre vas somiar, però amb la quantitat d’anècdotes que tindràs podràs ser sempre el centre d’atenció en qualsevol event. Tots al·lucinaran que puga haver-hi gent així. Anem allà. Comencem amb el fàcil, el més comú, el que deixa de contestar de la nit al dia. Després hi ha un nivell superior d’aquest estil, que desapareix tres dies i després torna a escriure com si s’hagués retrocedit en el temps.

es3mmasc+rant l’amor

Tampoc no siguem mal pensats. En aquestes aplicacions el que hi ha sobretot és gent molt ocupada, summament ocupada. Quan a les notícies escoltes els casos d’explotació laboral, no ho dubtes, tots aquests empleats són les fotos que veus a l’aplicació. Fan matx i treballen, però no tenen temps de parlar, i si tens sort, et fan un lloc en la seua agenda per fer un cafè, encara que després no apareixeran perquè han de fer hores extres. Atenció un nou matx. Ha sonat com tots, però per alguna raó creus que aquest xic t’està dient la veritat, que és tan simpàtic com aparenta, que de veritat està interessat i comenceu a eixir. Vaja, just tres cites després resulta que com ets bona persona et prefereix com a amiga més que com a parella... és clar aquest matx sonava el seu ressò a la friendzone.

« El més important ara és estar tranquil·la. Tot allò relacionat amb les parelles et sembla simplement un conyàs. »

Sempre hi ha gent que és sincera des d’un primer moment, quan preguntes, i què busques, què vols en una relació?. Una de les respostes que més m’agraden és la de “com que no tinc amics, vull una núvia per fer coses, passejar, anar a llocs”. Ho sé, una resposta apassionant, aquí està malament dir-ho, però la que deixa de contestar i fa el famós “gosthing” en aquest cas, soc jo. Està claríssim, en aquestes aplicacions tots tenim una vida al màxim i també volem fixar-nos en algú que faça moltes coses, molts hobbies, fer molt esport, el gimnàs és imprescindible, viatjar, cal viatjar cada any diverses vegades... i el més important mai ser Escorpió o Gèminis. Això últim és un tema molt seriós. Jo tinc la sort d’haver nascut a l’agost, però sé de primera mà, que és una excusa perfecta per insultar l’altra persona gratuïtament i esborrar la conversa. Ho sé, res té sentit, a mesura que passa el temps menys entens. Fotos que no corresponen amb la persona, filtres d’instagram com si fossin influencers, fotos amb vint anys quan realment en tenen més de quaranta i fotos de que estaven en forma i fa cinc anys que no fan esport. Estic segura que moltes vegades heu pensat, qui quedaria amb una persona un dia sencer si no li interesses? estem en una societat on la gent s’avorreix molt? és més important tindre un pla que amb qui tens aquest pla?

Al final el pensament sempre és el mateix, es resumeix en dos, gent rara i gent que no sap què vol. Inconscientment et preguntes, i jo, sé què vull? Va passant el temps, sonen matx mentre segueixes amb la teva vida del dia a dia, anar a la feina, menjars familiars, vesprades amb amics, un poc d’esport... S’acosta l’estiu i creus que tindràs més temps lliure, qui sap , potser temps per conèixer algú. El mateix so de sempre, diverses vegades creus que aquesta vegada tindràs sort, l’altra persona diu que tens tot el que busca i que li agrades molt, li sembles molt atractiva, comenceu a quedar un cop per setmana, però ràpidament t’adones que les coses no van bé... és normal cancel·lar les cites el mateix dia? concretar plans i que no es facin mai? O el que és pitjor, fer plans de nuvis sense ser res. Un tema molt espinós. Hi ha molts noms per referir-se a aquest tipus de relació: lligues, “casi algo”, mig novietes, amics... conforme passen els mesos tot pinta que no hi ha res especial en l’aplicació. Et resignes a seguir vivint el mateix, tanques i desactives l’aplicació. Es pot dir que la darrera funció no ha eixit com esperaves. Sembla que has pogut fugir de tota aquesta tropa d’amants de l’horòscop, escaladors, viatgers i especialistes en restaurants de moda.

es3mmasc+rant l’amor

Res no és tan bo com tindre temps per a un mateix. Els matx que sonaven igual és cosa del passat; ara estàs ocupada coneixent gent nova, excursions, cursos de ball, res ocupa la teva ment, dorms estupendament cada dia. Estar sol per sempre és una opció que comences a estudiar, si el destí així ho vol... qui ets tu per portar-li la contrària. El més important ara és estar tranquil·la. Tot allò relacionat amb les parelles et sembla simplement un conyàs. Passen els mesos i una de les teues amigues t’ensenya l’aplicació de lligar. Va passant les fotos i riem juntes de les fotos dels homes que hi apareixen: tots ens semblen lletjos i els que semblen massa guapos, una cosa no quadra, sembla sospitós. Tots tenim a la ment que la gent simpàtica triomfa i es fa estrany veure guapos solters. Sempre creen desconfiança, possiblement siguen perfils falsos. Arribem a aquesta conclusió.

La veritat és que parlar amb gent sense intenció de conèixer-la és entretingut. I tornes a pensar, per què no?, total, ara tinc molt de temps lliure, i si m’avorrisc doncs puc parlar amb algú un temps i mai conèixer-los en persona. Matx, matx i més matx... sempre el mateix so, les mateixes salutacions i les mateixes preguntes. Vas passant les fotos i de cop i volta n’hi ha una que et crida força l’atenció. Tant de bo pugues parlar amb ell... només cal esperar que a l’altra persona li isca la teua foto i també li done a l’OK. I de sobte apareix! Mires el mòbil, tens un matx, és un matx que sona diferent, no ets ximple, t’adones de seguida... aquí hi ha alguna cosa que no sona com abans. Les converses flueixen, no contesta amb monosíl·labs. Es nota que qui estiga a l’altra banda vol parlar i vol que la conversa dure per dies.

Arriba el dia que us coneixeu i saps que tornareu a veure-us. Deixes de pensar: si li escric em contestarà, o per què no em respon? si em va dir que quedaríem, perquè em cancel·la la cita la mateixa vesprada? Els antics dubtes constants del passat es converteixen en afirmacions presents. Cap dels dos està per perdre el temps. Cosa que es diu, es compleix. Missatges, telefonades, vesprades de passejades, pícnics, curses de bicis, plans sorpresa, viatges de cap de setmana... Aleshores arriba el dia que en què no hi ha dubtes: aquella persona de la qual tant havies sentit parlar que va trobar l’amor en una aplicació existeix... aquesta persona sóc jo. I com diria el meu gran amic, “tots els camins porten a Roma, tots tenim la nostra mitja taronja, i tant els camins i les mitges taronges es poden trobar a qualsevol lloc, fins i tot en les aplicacions”. Et donaré un consell per acabar: que si estàs cansada i farta de la situació que estàs vivint, desconnecta, comença de nou, estigues distreta i sobretot oblida les males experiències del passat; si no ho fas, no podràs viure plenament les noves.

es3mmasc+rant

es3mmasc+r

l’art urbà

Entrevista

David de Limón és un artista urbà valencià. Els primers anys signava com Lemon o Limón. Segurament reconeixereu el seu ninja en multitud de parets de València i voltants, però no a la persona que hi ha darrere d’ell, ja que David amaga la seua identitat. En actiu des del 1998, és conegut pel bombing que ha fet a la ciutat de València, primer d’una llima i posteriorment d’una icona característica, que representa un ninja. La figura del ninja-limón, que dibuixa des del 2013, té al centre del pit un cercle blanc on l’autor dibuixa signes de puntuació o corets. El 2015 funda Crew BNT amb La Nena i Flug

/ 202+ 202 f+lla vist+b3lla pic+nya

Què significa l’art urbà per a David de Limón? D’una banda, pense que l’art urbà és qualsevol tipus d’expressió amb valor artístic i realitzat al carrer o un mig públic amb les següents característiques: ha de ser realitzat per voluntat única de l’artista o col·lectiu d’artistes, sense sol·licitar permís al propietari o responsable de la propietat, encara que envaïsca o altere les característiques d’un espai o propietat privada i sense contraprestació econòmica directa per la intervenció. Diferenciant-ho del grafiti i de la pintura mural. I per a mi ha suposat una font de creativitat i m’ha obert portes a altres espais on expressar-me.

Què es pretén aconseguir amb l’art urbà? Cada artista urbà hauria de tindre el seu propi criteri sobre les intervencions que realitze. En el meu cas pretenc transmetre missatges positius i la idea que la intervenció urbana pot ser constructiva i no sols destructiva amb el seu entorn malgrat alterar espais privats, no concebuts a l’origen com un espai per a intervindre artísticament. Quan apareix per primera vegada l’obra de David de Limón pels carrers? Jo comence a intervindre els carrers amb la signatura “Limón” entre els anys 1999 i 2000, després passe diverses etapes més

es3mmasc+rant l’art urbà

o menys pròximes al concepte de grafiti clàssic, evolucionant la meua signatura i convertint-la a vegades en il·lustració, fins a començar a desenvolupar el treball més reconegut amb el meu personatge emmascarat entre finals de 2013 i principis de 2014. Com ha evolucionat el teu estil durant els anys d’activitat? El meu personatge al costat dels elements que li acompanyen en el seu univers han anat evolucionant adquirint un aspecte més definit, una estètica més naïf i una gamma cromàtica més delimitada, a més d’augmentar en nombre de tipus de personatges i convertir-se per a mi en una eina gràfica per a il·lustrar idees i conceptes.

Esta evolució ha ocorregut directament sobre els murs i suports a la vista de tots i això és potser el que més m’atrau de pintar al carrer, convertir l’espai públic en un banc de proves i veure l’evolució dels meus dibuixos directament exposats. No vull dir que no preparara prèviament esbossos i idees en altres formats com el paper, però les obres finals de les meues idees han anat plasmant-se en els murs o suports del carrer, amb tots els pros i els contres que comporta pintar en l’espai públic sense permís. En quina superfície preferixes pintar? Si pinte al carrer o exteriors, preferisc sobre un mur. Si pinte en l’estudi preferisc el paper i la fusta en lloc de la tela.

Pintar sol o acompanyat? Preferisc pintar només per a realitzar intervencions urbanes sense permís i acompanyat per a tota la resta. Quan t’agrada pintar: de dia o de nit? M’agrada pintar en qualsevol moment, però per a pintar tranquil al carrer preferisc pintar de dia, d’esta manera si m’ha de veure algú, que eixa persona puga veure bé el que estic fent, preferisc això al fet que no em vegen bé de nit i pensen que estic fent una cosa dolenta en comptes de pintar. Pintar al carrer o exposar la teua obra en una galeria? Les dues coses. La sort que tinc és que les galeries moltes vegades em demanen el

mateix que faig als carrers, però també em permeten desenvolupar treballs i diferents formats que no podria fer al carrer. Com naix el Ninja emmascarat de David de Limón? Què significa per a tu? Naix com a resposta a la necessitat que vaig tindre en un moment de la meua vida de voler continuar pintant al carrer amb les regles del grafiti però plasmant alguna cosa que estiguera més pròxim a la il·lustració. Què pretens amb ell? Per què ho trobem en diferents punts de València? El punt de partida va ser simplement el bombardeig o la invasió dels espais com fas amb la teua signatura de “escriptor” de grafiti però amb el meu personatge, sobretot la cara emmascarada.

Amb el temps em vaig centrar més a crear micromurals on el protagonista era el personatge il·lustrat amb més o menys acció. Després vaig començar a anar afegint més personatges i representar-los amb diferents gèneres o edats per a crear murals amb idees més complexes.

es3mmasc+rant l’art urbà

Ho hem vist amb un cor en el pit o altres símbols, Què signifiquen? Quan vaig decidir que el personatge substituiria la meua signatura (de lletres) al carrer, vaig optar per intentar no acompanyar a este personatge amb textos o missatges escrits, ja que pensava que, si ho feia, d’una certa manera continuaria fent grafiti, per la qual cosa en el disseny del personatge vaig afegir un cercle blanc on poder dibuixar icones que transmeteren idees senzilles. A poc a poc la idea de transmetre una cosa positiva, representada pel cor, és la que més he repetit i més s’identifica amb el personatge.

Què sents al saber que la gent identifica el teu art al carrer? Encara que òbviament soc conscient de la popularitat del personatge, encara em sorprén que la gent l’identifique i sobretot li aporten el seu propi significat o la manera de veure’l. M’encanta sobretot la gent que els col·lecciona i m’ensenya extenses galeries de les meues intervencions urbanes.

Què identifica a David de Limo´n? Com definiries el teu estil?

Finalment, quin futur creus que té l’art urbà?

Estèticament em definiria Cartoon-Naïf i si pensem en el contingut soc bastant per a tots els públics, la qual cosa prenc com un repte personal quan tinc alguna oferta per a parlar de temes més seriosos o adults.

El que les ciutats, els qui les habiten i els qui les governen vulguen. Intervencions pense que mai deixaran d’haver d’algun mode o un altre, però seran la resta de ciutadans els qui les pose en valor.

71 “DES-ENMASCARATS” Il·lustració de David de Limón per aquest llibret

es3mmasc+rant

es3mmasc+r

l’educació

L’educació és un pilar fonamental en qualsevol societat. És el procés a través del qual les persones adquireixen coneixements, habilitats, valors i actituds que els permeten desenvolupar-se en la vida quotidiana i contribuir al progrés de la societat en el seu conjunt. Parlem d’educació formal per a referir-nos a l’educació intencionada, planificada i reglada amb uns certs graus d’obligatorietat: educació infantil, primària, secundària, formació professional, batxillerat, cicles universitaris o ensenyaments de règim especial. També existeix una educació no formal fora de l’àmbit de l’escolaritat obligatòria (formació d’adults, activitats d’oci, esportives...). Finalment, utilitzem el terme educació informal per a referir-nos a aprenentatges espontanis no planificats, com per exemple aprendre a parlar, a manejar els diners, a utilitzar un dispositius electrònic... En la societat actual, l’educació és més rellevant que mai, ja que ens enfrontem a desafiaments i oportunitats sense precedents.

/ 202+ 202 f+lla vist+b3lla pic+nya Vicent Mañes Bertolín Mestre

« És fonamental que la societat actual valore i prioritze l’educació. Això implica invertir en infraestructura educativa, proporcionar recursos adequats a les escoles i garantir que els docents estiguen ben capacitats i motivats.»

En primer lloc, l’educació és essencial per al desenvolupament individual. Al llarg de la història, l’educació ha sigut vista com un mitjà per a empoderar a les persones, brindant- los les eines necessàries per a comprendre el món que els envolta i prendre decisions informades. L’educació proporciona a les persones les habilitats necessàries per a accedir a ocupacions de qualitat, prendre decisions de tota índole, i participar activament en la societat. A més, fomenta el pensament crític i la capacitat de resoldre problemes, habilitats que són essencials en un món en constant evolució. En la societat actual, l’educació també exerceix un paper crucial en l’economia. En una era marcada per la globalització

i la revolució tecnològica, les economies depenen cada vegada més de treballadors altament educats i capacitats. Les societats que inverteixen en l’educació de la seua població tendeixen a tindre economies més fortes i competitives en el mercat global. L’educació no sols augmenta la productivitat i l’ocupabilitat dels individus, sinó que també estimula la innovació i el creixement econòmic. Les societats que consideren l’educació com una despesa estan condemnades al fracàs. Sempre s’ha cregut que l’educació és un factor clau en la reducció de la desigualtat social, que proporciona a les persones l’oportunitat de millorar les seues vides i ascendir en l’escala socioeconòmica,

es3mmasc+rant l’educació

que les persones amb nivells més alts d’educació solen tindre ingressos més alts i millors perspectives laborals i que això contribueix a una distribució més justa de la riquesa i a la reducció de la bretxa entre rics i pobres. Hui dia, davant la gran massa de joves que eixen de la Universitat amb títols de graduats, doctorats i màsters i que troben greus dificultats per a llaurar-se un futur professional raonable, esta idea es posa en qüestió. Es fa necessari replantejar el nostre sistema educatiu destinant el gruix de les inversions a l’ensenyament públic en tots els nivells, que és l’únic que garanteix la igualtat d’oportunitats, i donant-li major valor i prestigi a l’ensenyament professional per a garantir un futur laboral digne.

En un món cada vegada més interconnectat, l’educació exerceix un paper crucial en la promoció de la tolerància i l’enteniment intercultural. A través de l’educació, les persones poden aprendre sobre diferents cultures, ideologies i perspectives, la qual cosa promou l’empatia i l’acceptació de la diversitat. L’educació fomenta la comprensió dels problemes globals, com el canvi climàtic, la pobresa i els conflictes internacionals, i prepara a les persones per a col·laborar en la cerca de solucions. L’educació també és essencial per a la formació de ciutadans crítics, responsables i compromesos. En una democràcia, els ciutadans informats són

fonamentals per a la presa de decisions polítiques encertades. L’educació proporciona a les persones les eines necessàries per a participar en la vida política i comprendre les implicacions de les polítiques governamentals. A més, fomenta la participació cívica i el respecte pels drets humans i les llibertats fonamentals. En la societat actual, l’educació va més enllà de les aules tradicionals. La revolució tecnològica ha transformat la forma en què aprenem i accedim a la informació. L’educació en línia i les plataformes d’aprenentatge digital han ampliat l’accés a l’educació, permetent que les persones de tot el món adquirisquen coneixements

i habilitats sense importar la seua ubicació geogràfica. Això ha fet que l’educació siga més inclusiva i accessible que mai. Però cal no confondre la utilització de noves tecnologies sense més amb una millor educació. El simple ús de dispositius o plataformes d’ensenyament no garanteix res si no hi ha una bona planificació educativa i sense el paper insubstituïble del professorat. No obstant això, malgrat tots estos beneficis, l’educació encara enfronta nombrosos desafiaments en la societat actual. La falta d’accés a l’educació és un problema persistent en moltes parts del món, amb milions de persones que no poden accedir a una educació de qualitat

es3mmasc+rant l’educació

a causa de la pobresa, el conflicte, la discriminació o la falta d’infraestructura. En el nostre entorn social més pròxim podem observar com en determinats centres se solen agrupar alumnes immigrants o d’un nivell socioeconòmic més desfavorit, la qual cosa porta a la creació de «guetos educatius» i suposa un important menyscapte de l’equitat del sistema. La desigualtat de gènere també és un problema important, amb xiquetes i dones enfrontant-se a barreres addicionals per a accedir a l’educació i amb «currículums ocults» que encara persisteixen i reflecteixen que la igualtat real entre homes i dones encara es troba molt lluny. A més, la qualitat de l’educació és un tema de preocupació en molts llocs. No n’hi ha prou amb proporcionar educació; esta ha de ser d’alta qualitat i rellevant per a les necessitats de la societat. Els sistemes educatius sovint s’enfronten a desafiaments com la falta de recursos, la falta de docents qualificats i l’obsolescència dels plans d’estudi. En el sistema educatiu espanyol coexisteixen tres xarxes: la privada, la privada sostinguda amb fons públics i els centres de titularitat pública. És necessari que les

inversions es concentren fonamentalment en els centres públics, que són els únics que garanteixen un ensenyament de qualitat per a tots i totes. Per a abordar estos desafiaments, és fonamental que la societat actual valore i prioritze l’educació. Això implica invertir en infraestructura educativa, proporcionar recursos adequats a les escoles i garantir que els docents estiguen ben capacitats i motivats. També implica promoure la igualtat de gènere i eliminar les barreres que impedeixen l’accés a l’educació, especialment per a les poblacions més vulnerables. És necessari defensar una educació realment inclusiva en la qual tot l’alumnat estiga realment present i participe plenament del fet educatiu. A més, l’educació ha d’adaptar-se a les canviants necessitats de la societat actual. Això inclou la integració d’habilitats digitals i habilitats blanes, com el pensament crític, la resolució de problemes i la creativitat, en el currículum educatiu. L’educació ha d’estar en constant evolució per a preparar a les persones per als desafiaments i oportunitats del segle XXI. Hem de ser capaços de donar-

li un ús adequat als avanços tecnològics (Internet, xarxes socials, telèfons mòbils, intel·ligència artificial...) per a integrar-los del millor mode en el procés educatiu aprofitant els seus innegables avantatges i minimitzant els riscos que un mal ús suposa per als nostres xiquets i joves. En resum, l’educació és de vital importància en la societat actual. Contribueix al desenvolupament individual, impulsa l’economia, redueix la desigualtat, promou la tolerància i l’enteniment intercultural, forma ciutadans responsables i compromesos, i prepara a les persones per a enfrontar els desafiaments globals. No obstant això, l’educació ha de superar reptes significatius que requereixen l’atenció i el compromís de la societat en el seu conjunt. L’educació no pot considerarse de cap manera una despesa per al sistema. Invertir en educació i garantir un accés equitatiu a una educació de qualitat és essencial per a construir un món millor per a tots i totes.

es3mmasc+rant

es3mmasc+r

l’Univers

“Tonto el que no entienda, cuenta la leyenda que una hembra gitana conjuró a la luna hasta el amanecer…” així comença una de les cançons més emblemàtiques i místiques de Mecano, Hijo de la Luna. La Lluna ha fascinat l’ésser humà des de sempre. La seua influència sobre les marees, les seues diferents fases, les llegendes al seu voltant fan que estiga embolicada en un halo de misteri i màgia que ens atrapa cada nit de Lluna plena. La Lluna, des del punt de vista esotèric, està lligada al món femení, a la maternitat, a allò sagrat, a allò ocult. Les fases lunars estan vinculades amb les fases del cicle menstrual. D’aquesta manera, el primer dia de sagnat es considera el començament del cicle menstrual, per això la seua analogia amb la fase de lluna nova.

/ 202+ 202 f+lla vist+b3lla pic+nya Sara Martín Crispín Apassionada de l’astrologia evolutiva.

Parlem d’un nou inici, d’una sensibilitat més gran, del començament d’una cosa intensa que està passant al nostre cos. És el moment perfecte per escoltar els missatges que ens transmet i també escoltar la nostra intuïció. La fase següent seria la preovulació que equivaldria a la fase de Lluna creixent. La setmana posterior de tindre la regla, la dona se sent amb més energia, renovada, amb més força mental i física. Està transitant el seu viatge de foscor cap a la llum, que seria cap a la fase següent, l’ovulació, sent el seu equivalent, la fase de Lluna plena. Aquí la dona és més empàtica, més plena de vitalitat, irradia energia expansiva, creativitat. És responsable de la seua fertilitat, de la seua capacitat sagrada de portar vida al seu interior. També sent que és capaç de crear projectes nous.

La següent fase equival a la premenstruació; aquí parlaríem de la fase de Lluna minvant. Podem sentir aquesta baixada d’energia, encara que hi continua havent molta intuïció. És el moment idoni per guarir el nostre creixement personal i allò que hem de parar atenció i posar sobre la taula. És el nostre moment d’introspecció i autocura. Els nostres ancestres llunyans, a la seua cultura i també als seus costums tenien molt present aquest enllaç natural. Avui dia estem tan exposades a la llum artificial que és difícil que els cicles menstruals tinguen una durada de 28 dies. Hi ha qui afirma que la tasca de la Lluna és plantar les llavors de la vida, i el seu pas anuncia la naturalesa d’aquests naixements. El nostre satèl·lit té una gran

es3mmasc+rant l’Univers

« Les marees són el resultat de la interacció de la Lluna, la Terra i el Sol. La Lluna atrau el mar cap a si mateixa generant marees altes o baixes.»

influència a l’agricultura i la jardineria. Els agricultors han observat durant segles com les fases lunars afecten els seus cultius. • A la fase de la Lluna Nova, la qual no és visible des de la Terra, els seus raigs de llum disminueixen dràsticament, i per conseqüència les arrels o les fulles de les plantes creixen a un ritme molt menor. És una etapa de repòs. La saba es troba més concentrada a les arrels i hi ha una gran disponibilitat d’aigua. En aquesta fase se sol aplicar fertilitzant i realitzar les tasques de poda i eliminació de males herbes. • A quart creixent va augmentant la seva visibilitat i s’afavoreix el creixement de fullatge i arrel. És la millor fase per sembrar plantes que creixen en altura i donen fruits, excepte aquelles que puguen pujar a flor com els enciams. • A Lluna plena és el moment ideal per a la collita de fruits i hortalisses de fulla. • A quart minvant passa el contrari, és la fase ideal per a la sembra d’hortalisses d’arrel. Com podem veure, la Lluna exerceix una gran influència a la nostra agricultura. Però, ¿no influeix també en les marees? El mar i la Lluna estan en relació constant. Les marees són el resultat de la interacció de la Lluna, la Terra i el Sol. La Lluna atrau el mar cap a si mateixa generant marees altes o baixes. Cada cop que la Lluna ix per l’est, o es posa per l’oest, en aquest punt geogràfic, tindrem una marea baixa. És a dir, si ets al mar i veus que la Lluna acaba

d’eixir per l’est o està a punt d’amagar-se per l’oest, la marea és baixa. Mentre que, si la Lluna és al capdamunt del cel, al zenit, la marea serà alta. Les marees tenen lloc cada 12 hores i 25 minuts. Ara, et demane que per un instant guardes silenci, t’assegues de manera còmoda, en una estada en silenci, tanques els ulls, poses la teua mà en el pit, a l’altura del cor i penses en la teua respiració. Inspira suaument mentre notes com el teu pit s’eleva i quan arribes al màxim de la teua capacitat comença a soltar l’aire molt poc a poc, fins que sentes com el teu pit queda afonat. Inhalació i exhalació, somni i vigília, activació i relaxació. L’expansió i la contracció és una constant que es repeteix en qualsevol cicle de la naturalesa. Després que la Lluna nasca, mor, i així continuarà fent-ho en cada cicle. Les dones, com la Lluna, som cícliques. Les diferents fases afecten el nostre estat d’ànim. Conèixer la naturalesa dels cicles ens ensenya com mantindre la nostra pròpia llum. Et permet aprofitar les poderoses capacitats que pots obtindre durant les fases lluminoses. Hi ha la creença, no està demostrat científicament, que hi haja més parts en els canvis de Lluna. De fet, la meua mare, em va explicar que quan vaig nàixer hi va haver una gran quantitat de parts i una infermera va afirmar que era perquè hi havia canvi de Lluna. Com he dit, no està demostrat científicament... així que si estàs embarassada no et preocupes, el teu part no s’avançarà perquè la Lluna canvie de fase.

es3mmasc+rant l’Univers

Però si de mites volem parlar, n’hi ha un que es pot considerar el mite per excel·lència respecte a la Lluna plena, i no és altre que la llegenda de l’home llop. Aquell home que es transforma en una bèstia per atacar la seua presa a les nits de pleniluni. El que molta gent desconeix és que hi ha un trastorn psiquiàtric al·lucinatori pel qual la persona afectada presenta idees delirants de transformació en animal (normalment en llop) anomenat “licantropia”. La causa d’aquest desordre és diversa, generalment associat a un trastorn psiquiàtric principalment esquizofrènia, com una forma de deliri. De vegades també es dóna en persones consumidores de drogues psicoactives. Aquestes persones de debò creuen que es transformen en un home llop i que la mida del seu cos, boca, dents…canvia per convertir-s’hi. Avui dia, per sort, gairebé no hi ha casos d’aquesta malaltia registrats. Si ens fixem, en moltes pel·lícules de misteri, terror…quan és de nit, sempre hi ha Lluna plena. Segueix sent un recurs molt utilitzat per dotar l’escena d’aquest halo de misteri, intriga, suspens... La Lluna sempre s’ha associat a les bruixes i els seus aquelarres, rituals. Realitzar un ritual a les nits de Lluna plena el dota d’una energia més intensa que en fase minvant, per exemple.

Hi ha gent que prepara aigua de Lluna quan la Lluna està il·luminada en la seua totalitat. És una aigua que s’ha deixat reposar sota la llum de la Lluna perquè s’alimente de la seua energia. L’ideal seria aigua de pluja o, si no, mineral. Mai aigua d’aixeta. Per fer-ho només cal agafar una ampolla o pot de vidre, no plàstic, omplir-lo d’aigua i col·locar-lo sota els raigs directament o des d’una finestra si no es disposa de terrassa, jardí, etc. Aquesta aigua, es diu que és bona per a benediccions, recarregar o netejar vidres, regar plantes, purificar eines de rituals com una baralla de tarot, etc. Al món esotèric la Lluna està connectada a l’energia femenina i segons en quina fase es troba, es realitzarà un tipus de ritual. Si volem, per exemple, trobar feina, ho faríem en fase creixent. Si, per contra, volem tancar una etapa de la nostra vida, en fase minvant. L’energia de la Lluna és, com he dit anteriorment, cíclica. Va canviant, s’expandeix i contrau a cada fase, com el batec del nostre cor. Hi ha multitud de llibres al mercat que ens parlen de com utilitzar l’energia de la Lluna per aconseguir els nostres objectius personals. És important saber que al llarg de la nostra vida tindrem fases de llum i fases

D e s 3 m ma t s c Des tt an +ran 3 m r sc a+raannt am Des3mm c + cs+cr+rant as as m m m s3 3m De es D

83 t n aant r r Des3 masc+ c++ m m 3 s maassc DeD es3mmm c+ra nt a s c tt m + ra n n a 3 r s masc+ e 3m D s e D Des3mmasc rraant ++ nt de foscor. És una constant natural c s que sempre es repeteix, per això és a important conèixer la nostra naturalesa m m 3 canviant per no perdre’ns en la foscor, s e en les nostres ombres. Obrir i tancar D cicles no ens ha d’espantar, ni

nt Des3mmasc+ra D e nt s 3m c+ra m mas 3m asc + Des r a n Des3mmasc+rnat

generar-nos un aferrament insegur.

Ara, fem volar la nostra imaginació i pensem que ens trobem a la muntanya, una nit d’estiu càlida, fosca i tranquil·la. Fem la vista cap amunt i mirem al cel. Ens vam quedar meravellats amb la bellesa de les estrelles, tan brillants i lluents, acompanyant-nos sempre, en silenci. Les estrelles, planetes i altres cossos còsmics estan en moviment constant. La influència de l´Univers ens acompanya des que naixem, com podem observar quan fem una lectura de la nostra carta astral. L’astrologia és una ciència mil·lenària que utilitza l’observació dels moviments planetaris per registrar els esdeveniments desencadenats com a conseqüència del moviment del cosmos. Tot està connectat: l’Univers funciona a l’uníson i el moviment dels cossos còsmics activa l’energia del nostre interior.

es3mmasc+rant l’Univers

Dins l’astrologia, trobem els dotze signes zodiacals i cadascun posseeix fortaleses i debilitats, trets únics, desitjos i actituds davant de les altres persones i la vida. La majoria de la gent creu saber quin és el seu signe del zodíac perquè l’associa amb la data de naixement, però, en realitat, aquest és només el signe solar, una única peça de l’extens puzle de la nostra carta astral. Conèixer el nostre signe lunar ens aporta més informació sobre el nostre “jo emocional”. Una carta astral és un diagrama que utilitzen els astròlegs el qual mostra les posicions planetàries als signes i les cases astrològiques al cel a l’hora, dia i lloc del teu naixement. Mostra el sistema solar complet que viu dins teu. Els tres aspectes més importants d’una carta natal són: el signe solar, el signe lunar i l’ascendent. El signe solar és el signe del zodíac on hi havia el Sol en el moment del teu naixement. El Sol roman a cada signe aproximadament uns 30 dies i tarda un any a passar per tots.

El signe lunar és el signe que ocupava la Lluna en aquell mateix moment. La Lluna completa el seu viatge pels dotze signes aproximadament vint-i-vuit dies. L’Ascendent és el signe que es trobava a l’horitzó oriental quan vas nàixer. Pel que fa a la Lluna, podríem dir que és la representació de les teues mancances emocionals i de la teua relació amb els sentiments. És l’energia nocturna quan ens relaxem al final del dia. La Lluna és també el símbol de la teua relació amb la família, la llar i els avantpassats. És la pedra angular de la nostra seguretat i sol representar la mare. Algunes cultures han catalogat la Lluna com a energia yin, per la representació del femení. La Lluna, tan sols és una xicoteta part de la carta... hi ha tants aspectes més que en fan una potent eina d’autoconeixement i creixement personal. Vivim dins d’un Univers infinit, som part d’ell i ell de nosaltres. Conèixer les energies que habiten en ell, és comprendre també les nostres.

Podem comprendre a la Lluna des d’un punt de vista científic o podem comprendre-la a través de la seua màgia, la seua naturalesa canviant i que ella siga la nostra aliada per a aconseguir la vida que somiem tindre. Sabies que demanar un desig en Lluna Nova augmenta les possibilitats de què es faça realitat? Mira el calendari... no pots perdre la següent oportunitat: Desitja amb totes les teues forces... la lluna farà la resta.

«Pel que fa a la Lluna, podríem dir que és la representació de les teues mancances emocionals i de la teua relació amb els sentiments.»

es3mmasc+rant

es3mmasc+r

ere n è g e d t a it t n e la id Entrevista

Rosario Sanabria, 28 anys, València. De professió perruquera i en el seu temps lliure creadora de contingut en xarxes socials. Des de xicoteta va tindre clar els seus objectius. Sabia que era diferent i havia d’explotar la seua manera de ser i la seua creativitat.La seua família és el seu tresor més preuat, amb els seus dos germans, Fani de 30 anys i Eric d’11 i amb una mare lluitadora i guerrera per traure a la seua família avant. Graciosa, festera, lluitadora, però sobretot fidel a les seues amistats, ja que per a ella són la seua família. Hui coneixem a una persona amb una lluentor especial que ha decidit VIURE.

/ 202+ 202 f+lla vist+b3lla pic+nya

1.- Per a començar per alguna cosa en teoria fàcil, per a tu què és ser home o ser dona? Crec que és una cosa que ha determinat la societat. Sota el meu punt de vista crec que és una cosa que no hauria de determinar el teu gènere. Igual que la roba, sense etiquetes que s’han posat així i hem acceptat. Per això crec que caldria obrir més la ment i fluir respecte al gènere de cadascú, i ser els que vulguem ser, dona, home o cap de les dues. 2. Recordes quan i com vas ser plenament conscient de la teva identitat de gènere? No és un record en si mateix. Al llarg de la meua vida he anat sentint i experimentant coses ben diferents. Vaig créixer amb la meua germana, que té dos anys més que jo, i sempre de xicotetes vaig sentir que era com ella, o que volia ser-ho. Quan van passant els anys i a penes tenim cap mena d’informació ni a casa ni a les escoles vaig anar-me’n adaptant momentàniament.

Des de molt xicotet per la meua actitud femenina se m’ha criticat, insultat, menyspreat, etc, per això mateix em vaig fer una cuirassa, sentia que era el millor per poder-lo portar. Moltes vegades vaig pensar a rendir-me i llençar la tovallola i no seguir aquí, però sempre he estat molt fort i ho intentava superar. Tants anys sota les crítiques de “maricón” va ser una cosa que vaig acceptar en mi i va ser el camí fàcil, encara que jo per dins sentira que alguna cosa no encaixava en mi, vaig decidir rebutjar-ho i seguir “el camí fàcil” per dir-ho així. Fa 3 anys més o menys vaig passar una època més depressiva ja que aquests pensaments de la meua identitat de gènere eren molt repetitius al meu cap, però sempre els ocultava i no volia veureho ni acceptar-ho. Ara ha estat el meu moment, on m’he sentit fort i amb el valor de fer-ho. Mirar-me al mirall, parlar amb mi i dir-me “si segueixes així no podràs ser feliç mai”. Vaig agafar les regnes i em vaig llançar a la piscina, amb dubtes, pors i inseguretats però segura que canviaria la meva vida.

es3mmasc+ran mmasc+rantt la identitat de gènere

« Una persona pot nàixer al sexe equivocat? Per descomptat que sí, és una realitat, i ningú no tindria perquè acceptar-ho o jutjar-ho.»

3. Com ho vas explicar al teu entorn familiar? Principalment als meus amics i la meua germana, germà i ma mare que són els pilars fonamentals. Ho vaig fer amb por, no perquè no m’anaren a acceptar perquè des del minut 1 sabia que sí ho farien, però por per mi, per dir-ho en veu alta. Els vaig dir com em sentia, que necessitava i el rumb que seguiria. Em van entendre, em van acompanyar i em van recolzar sens dubte. 4. Quin va ser el pas més difícil que has fet? L’acceptació a mi mateixa. Sembla una cosa fàcil però no ho és. Adonar-te que has estat tota la teua vida ocultant alguna cosa dins teu i pensar que no et coneixes. És un procés llarg i de sanació i sobretot de tornar a conèixer-te de 0.

5. El procés és un camí de roses o pedres? Més de pedres que de roses. Tot és molt complicat i no t’ho posen gens fàcil. Has de passar per mil proves i metges perquè “dicten” que ets apta per canviar de gènere. Mesos i mesos d’espera per ser qui ets.

els nens son molt dolents. Com he dit abans a les escoles no eduquen els nens sobre això. Es necessiten més xerrades i normalització. És un procés però considere que en ple 2023 segueix sense fer-se res, i fa molta pena.

6. De quina manera va canviar la teua vida un cop vas decidir el canvi cap a la teua veritable Identitat?

8. Quins diries que són els problemes més grans amb què s’enfronta una persona transsexual?

Va canviar completament. Sí que és veritat que porte poc temps en el procés, però en el moment en què vaig decidir fer el pas alguna cosa dins meu va canviar. Vaig deixar de tenir por i em vaig enfocar en el que vull ser. Dia a dia seguisc aprenent i segura de mi mateixa, més valenta que mai i amb les idees clares.

N’hi ha uns quants, però crec que el principal seria l’acceptació de la gent. Considere que no és una cosa que calga acceptar o no, ja que ningú no hauria d’acceptar qui sóc o deixe de ser. Tota la vida se’ns ha inculcat que el gènere és o masculí o femení, però mai no s’han donat matisos. Una persona pot nàixer al sexe equivocat? Per descomptat que sí, és una realitat, i ningú no tindria perquè acceptar-ho o jutjar-ho. Viu i deixa viure, seràs molt més feliç.

7. Has estat víctima de transfobs mitjançant insults o altres tipus d’agressió? Des que tinc ús de raó. La gent i sobretot

es3mmasc+rant la identitat de gènere

9. T’has sentit rebutjada per la societat? Des que tinc ús de raó. Per ser diferent. Segons la societat un “home” ha de ser masculí i varonil, quan no ho ets ja no està ben vist i comencen els atacs i rebutjos per aquesta gent que està buida i necessita enfonsar-te per sentir-se millor. És molt trist, però, per a mi personalment, aquestes persones em fan llàstima i tant de bo algun dia curen la maldat que porten dins. 10. Has aconseguit canviar el pensament negatiu d’algú sobre la transsexualitat i aconseguir-la comprendre? Sincerament no entre en debat. No explicaré alguna cosa a algú que és tancat de ment i no vol entendre-ho. Em sembla una pèrdua de temps. 11. Per què hi ha sectors de la societat que estan en contra del canvi de sexe? Això m’agradaria saber a mi. Crec que senten por i rebuig per nosaltres. Temen que aconseguim ser més que ells ja que per a ells no som “normals”. Ells lladraran, nosaltres seguim lluitant i no ens pararan.

12. A qui els ho vas explicar per primera vegada? Qui ha estat un gran suport per a tu? A la meua germana gran. Ella és un pilar fonamental a la meua vida i sempre ha estat per a tot al meu costat. És tan important tenir gent al teu costat que t’estima i et respecta tal com ets… saps que és aquesta persona quan no et jutja. T’agafa de la mà i t’impulsa perquè sigues feliç. 13. T’has sentit sola en aquest camí? Afortunadament no. Des del minut 0 tot el meu entorn m’ha donat suport i acompanyat pel camí. Estaré eternament agraïda. 14- Com podem arribar a normalitzar el canvi de gènere? Crec que el problema és aquest. Què cal normalitzar? Què hem nascut en un sexe erroni? Que tinguem dret a ser qui vulguem ser? Que ens deixen viure feliços i tranquil·les? Per què ser hetero està “normalitzat” i ser trans no? Cal replantejar-se el problema.

15. Finalment, en aquest apartat, pots dir el que vulguis, explicar qualsevol cosa que creguis important i s’haja quedat al tinter, o per fer una reflexió. M’agradaria enviar tota la meua energia a totes aquelles persones que tenen dubtes, pors, inseguretats, etc… tots els hem tingut però un cop decideixes ser feliç i progressar, eixes pors desapareixen i et sentiràs més forta i segura de tu mateixa. Sense pors i cap avant!

es3mmasc+rant la inclusió

De segur que alguna vegada hem escoltat parlar del terme “inclusió”, però... realment sabem el que significa?.

es3mmasc+r

En aquest cas es tractarà del concepte “inclusió educativa”, un terme del que es parla recentment i pel que es lluita diàriament als centres educatius. Al 2005 la UNESCO va definir inclusió educativa com un procés centrat en respondre a la diversitat de l’alumnat, incrementant la seua participació i reduint l’exclusió. Es relaciona amb la presència, participació i l’aprenentatge de tot l’alumnat, tenint especial cura d’aquells i aquelles que, per diferents motius, es troben en situació de major vulnerabilitat.

/ 202+ 202 f+lla vist+b3lla pic+nya Lourdes Raga Chiral Orientadora educativa

Una escola inclusiva no busca que l’alumnat s’adapte al model d’aprenentatge, sinó que es creen models d’aprenentatge que siguen vàlids per a cadascú, sense tindre en compte la seua religió, nacionalitat, gènere, condició o classe social. Per entendre-ho millor es farà una ràpida comparació entre el model tradicional d’escola i el de l’escola inclusiva. L’escola tradicional es centra en un currículum que no contempla adaptacions, no inclou entre els seus objectius l’atenció a l’alumnat més vulnerable, els seus principis son rígids, homogenis, segregadors i donen prioritat als resultats acadèmics. Està basada en l’acumulació dels coneixements, no atén a les diferències i genera competitivitats i rivalitats. El professorat s’encarrega de la seua aula, el coneixement es divideix i es separa en àrees.

Per altra banda, l’escola inclusiva promou el desenvolupament integral de la persona, promou la igualtat de drets, defèn la diversitat, heterogeneïtat i relacions interpersonals. Ensenya a aprendre a aprendre i a pensar. Genera autonomia i busca el desenvolupament de les capacitats cognitives, socials i afectives. Avalua el creixement personal en valors i els professionals treballen de manera cooperativa, formant-se contínuament, actualitzant els seus coneixements i adquirint ferramentes per donar resposta a les necessitats educatives de l’alumnat. L’educació inclusiva és un factor clau per a millorar la vida d’altres minories que per una raó o altra han estat sotmesos a discriminacions, prejudicis i falta d’oportunitats. Adoptar aquesta filosofia en una escola no és una moda, és un compromís molt important per a construir una societat que volem per a tots i totes.

94 « Fer accessible l’escola significa crear entorns on els xiquets i les xiquetes tinguen accés independentment de les seues limitacions funcionals, de gènere, cultura o edat.»

es3mmasc+rant la inclusió

No és d’estranyar que cada vegada més centres es sumen a aquesta filosofia. Però, què s’ha de fer realment des dels centres per que siguen inclusius? Per què una escola inclusiva? La inclusió total no és un objectiu que es crea de la nit al matí, en moltes ocasions es necessiten canvis estructurals perquè una organització puga anomenar-se realment inclusiva. Per aquest motiu, s’ha de començar a poc a poc. Els beneficis de l’escola inclusiva són molts, entre ells s’enumeraran els següents: En primer lloc podem trobar alumnat divers que amb la seua interacció en contextos diferents, fan que puguen entendre la realitat des d’una mirada més oberta, amb el fi de combatre els prejudicis i evitant que aquests es desenvolupen. Segon, l’aprenentatge de valors compartits per tota la comunitat educativa independentment de la seua cultura. Tercer, interpretar les diferències des d’un

punt de vista positiu que ens constitueixen com éssers únics i irrepetibles. Quart, podem comprendre la societat i el món amb una mirada oberta on es van adquirint actituds molt necessàries com són la tolerància i el respecte. Quint, desenvolupar una mentalitat basada en la pluralitat, on la nostra opinió no siga l’única i puguem veure altres punts de vista. Sisè, intercanvi d’idees i punts de vistes que fan que puguem aprendre a conviure amb els demés, ens fa ser més empàtics posant-nos en el lloc dels altres i fent ús de l’escolta activa. Per últim, i un dels beneficis més importants es troba el de formar l’ identitat de l’alumnat i el foment de la seua autoestima, aquests a més, son accions preventives per combatre l’assetjament escolar. Cada vegada trobem més casos d’assetjament escolar als centres educatius. L’assetjament, o bullying, és un problema molt greu per a infants i adolescents de tot el món i és la forma

de violència més freqüent entre iguals. A l’àmbit educatiu patir bullying té un efecte negatiu en la seua socialització i sentiment de pertinença a l’escola. És per aquest motiu que l’escola inclusiva comporta l’aprenentatge i assoliment dels valors compartits, interpretació de les diferències com una acció enriquidora i positiva, mirant el món des d’altra perspectiva per comprendre’l millor, desenvolupar una mentalitat més plural, intercanviar idees i punts de vista, enfortiment de l’autoestima, sent un dels seus objectius: la prevenció de l’assetjament escolar. Aleshores, com podem fer accessibles les escoles perquè totes i tots puguen estar, participar i aprendre? Fer accessible l’escola significa crear entorns on els xiquets i les xiquetes tinguen accés independentment de les seues limitacions funcionals, de gènere, cultura o edat. Entre els tipus d’accessibilitat es troben els següents:

accessibilitat física (desplaçar-se i romandre en els diferents llocs de manera còmoda), accessibilitat sensorial (accedir a través dels sentits a la informació necessària), accessibilitat cognitiva (entendre les activitats, comprendre els entorns i l’ús dels objectes) i accessibilitat emocional (sentir-se bé, competent i acollit). Anem a imaginar que al nostre centre acaba d’arribar un alumne que es desplaça en cadira de rodes però la seua aula està al primer pis i al centre no es disposa d’ascensor. No es tracta, doncs, de canviar la seua aula o de contractar una persona perquè puga ajudar-li a pujar i baixar tots els dies. La barrera en aquest cas no seria del alumne per estar en cadira de rodes sinó del seu entorn, es tractaria d’una barrera de tipus arquitectònica. Per on podem començar? Com saber si son accessibles i inclusius el nostres centres? S’ha d’analitzar el centre i veure el seu

es3mmasc+rant la inclusió

punt de partida. Es requereix identificació i eliminació de les barreres en les cultures, polítiques i pràctiques, fent que els contextos siguen accessibles per a qualsevol persona. Es tracta de crear cultures inclusives construïdes en la comunitat i establint valors inclusius. Elaborant politiques inclusives on es desenvolupen escoles per tots i totes, organitzant l’atenció a la diversitat i desenvolupar pràctiques inclusives. És important analitzar les barreres i fortaleses tant d’accés com de participació i d’aprenentatge. Què pot fer la comunitat educativa per afavorir la inclusió als centres? L’actitud del docent és molt important i és el generador del canvi. Si ens quedem en la mirada tradicional sols cabra un tipus d’alumnat. Si obrim la mirada podrem veure que tots i totes tenim un lloc a l’escola. Aquesta feina no és sols per part dels docents sinó de tota la comunitat educativa. S’han de tindre en compte les seues creences, la formació en inclusió, les ferramentes de les que disposen i aquelles que volen aprendre i, el que es més

important, veure que la necessitat del canvi es una cosa positiva, necessària i real. Per descomptat, les famílies són indispensables en aquest procés de canvi. Tindre en compte les seues expectatives, formació en inclusió i necessitats durant aquest procés. Que sàpiguen en què consisteix realment inclusió i cap a quin tipus d’escola volem arribar a construir. A mode de conclusió, ressaltar que inclusió educativa te com a objectiu tres principis bàsics: • • •

Presència de tots i totes assegurant una educació de qualitat, accés a l’escola i al currículum. Participació en les experiències d’aprenentatge que ofereix el sistema escolar, conviure i sentir-se part d’esta. Aprenentatge, tenint en compte les seues característiques, interessos i necessitats.

Amb passió, dedicació i una mirada oberta, construirem un món millor, divers i inclusiu. Com diu la famosa frase de Verna Myers “la diversitat és que et conviden a una festa, inclusió és que et traguen a ballar”. I tu, quin tipus d’escola elegiries?

es3mmasc+rant

es3mmasc+r

les mentides

Avui fa calor. Pareix mentida que estiguem a Novembre. I es que el canvi climàtic és una realitat, encara que molts i moltes tendeixen a negar aquesta veritat absoluta. Per cert, ara que ho hem mencionat, sabem què és una mentida i una veritat? Sabem quina influència tenen en les nostres vides? Si et dic que m’acompanyes a desemmascarar-los, t’animes? Dóna’m la ma i anem a conèixer això que anomenem mentida i veritat. Les mentides són una part inevitable de la vida humana. Des d’una edat primerenca, aprenem a dir xicotetes mentides per a evitar càstigs o per a

/ 202+ 202 f+lla vist+b3lla pic+nya Nerea Ruiz i González Educadora Social Liga Espanyola de l’Educació

obtindre beneficis personals. A mesura que creixem, les mentides es tornen més complexes i poden tindre conseqüències més significatives. Hi ha diferents tipus de mentides, des de les innocents fins a les malicioses. Les mentides blanques s’utilitzen per a protegir els sentiments dels altres o per a evitar conflictes innecessaris. Per exemple, si algú ens pregunta si ens agrada la seua nova tallada de cabells i en realitat no ens agrada, és possible que diguem que sí per a no ferir els seus sentiments. Estes mentides poden semblar inofensives, però poden erosionar la confiança a llarg termini si s’utilitzen amb freqüència. D’altra banda, les mentides malicioses s’utilitzen amb el propòsit d’enganyar, manipular o danyar als altres. Estes mentides poden tindre conseqüències greus i poden destruir relacions. Per exemple, si algú esmente sobre una infidelitat, pot generar una falta de confiança que pot ser difícil de reparar.

Encara que les mentides poden semblar una forma fàcil d’evitar problemes o d’obtindre el que volem en el moment, a llarg termini sempre acaben tenint conseqüències negatives. La mentida pot portar a la pèrdua de confiança, a la falta de respecte i a la destrucció de relacions valuoses. És important tindre en compte que la veritat sempre eixirà a la llum. Encara que puga semblar difícil, és millor enfrontar les conseqüències de dir la veritat que viure amb el pes d’una mentida. A més, ser honest i de confiança és un valor que s’aprecia i es valora en les relacions personals i professionals. Les mentides formen part de la nostra vida quotidiana, però és important ser conscients de l’impacte que poden tindre. Evitar les mentides malicioses i practicar l’honestedat ens ajudarà a construir relacions sòlides basades en la confiança i el respecte. La veritat sempre prevaldrà, i és millor enfrontar les conseqüències de la

100

es3mmasc+rant les mentides

veritat que viure amb el pes d’una mentida. I aleshores, de què parlem quan volem una vida de veritats? La veritat és un concepte clau en les nostres vides. Des que som xiquets, ens ensenyen la importància de dir sempre la veritat. No obstant això, a mesura que creixem, ens adonem que la veritat pot ser relativa i a vegades difícil de discernir. La veritat pot ser definida com la correspondència entre el que es diu i la realitat. És a dir, quan alguna cosa és vertader, s’ajusta als fets tal com són. No obstant això, la realitat és complexa i sovint subjectiva, la qual cosa fa que la veritat siga un concepte fluid i canviable. A més, la veritat pot ser percebuda de manera diferent per cada individu. Les nostres experiències, creences i prejudicis poden influir en com interpretem els fets i en què considerem com a vertader. Això pot portar a situacions en les quals dues persones tenen versions diferents de la veritat, la qual cosa pot generar conflictes i desacords.

A vegades, també podem ser víctimes de les nostres pròpies mentides. És fàcil caure en la temptació d’ocultar la veritat o de distorsionar els fets per a protegir-nos a nosaltres mateixos o als altres. No obstant això, com hem dit abans, estes mentides només generen més problemes a llarg termini i erosionen la confiança en les nostres relacions. No podem oblidar que la cerca de la veritat és fonamental per al desenvolupament personal i social. En qüestionar les nostres creences i examinar els fets de manera objectiva, podem créixer com a individus i construir una societat més justa i equitativa. La veritat ens permet prendre decisions informades i basades en la realitat, en lloc de deixar-nos portar per la ignorància o la manipulació. No ho podem negar: la veritat és un concepte complex i relatiu. No obstant això, encara que pot ser difícil de discernir i pot variar segons la percepció de cada individu, és fonamental per a la nostra vida

De s 3 m m as t c Des t t an +ran 3 m r sc a+raannt am Des3mmsc + cs+cr+rant a as m m m s3 3m s De De

t n aant r r Des3 masc+ c + + m c m 3 s e maass DD c+ra es3mmm nt a s c tt m + ra nn a 3 r + s masc e 3m D s e D Des3mmasc rraant ++ nt c s a m m 3 s e D

nt Des3mmasc+ra D e nt s 3m c+ra m mas 3m asc + Des r a nt Des3mmasc+rnat

«Les mentides formen part de la nostra vida quotidiana, però és important ser conscients de l’impacte que poden tindre.» i la nostra societat. La cerca de la veritat ens permet créixer i prendre decisions informades, mentre que la mentida només genera més problemes i desconfiança. És important valorar la veritat i ser conscients de la seua importància en les nostres vides. I tu, vols una vida de mentides o una vida de veritat?

101

102

es3mmasc+rant Picanya

es3mmasc+r

. Sabies què? Després de tot un dia a la ciutat, on la gent viu estressada, va corrent de costat a costat, pendent en tot moment de l’hora i dirigint la seua atenció al mòbil, toca arribar a casa i gaudir d’un entorn envejable, relaxat i verd. I sí... aquest lloc es troba a 5 minuts de la capital i quan entres, siga per l’entrada que siga, trobaràs un cartell que ja indica que és un poble especial: Picanya, honorable vila de l’Horta Sud. Et done, benvolgut lector/a, la benvinguda a la nostra amable y humil població; una localitat amb molta història, una vila amb molts racons però sobretot un poble amb molt a dir. Vols descobrir eixes dades que desconeixes? M’acompanyes a desemmascarar Picanya?

103

/ 202+ 202 f+lla vist+b3lla pic+nya

Sempre es parla de Picanya com Honorable Vila. Fins i tot a l’escut està inscrit aquesta denominació però... saps per què? Picanya va tindre un protagonisme destacat durant la Transició política ja que va ser el primer poble en demanar l’Estatut d’Autonomia per al territori valencià. Això va ser agraït pel Consell del País Valencià el 17 de juliol de 1978 concedint al poble de Picanya el tractament d’Honorable Vila. Tot poble té els seus orígens o como dirien el Madrid, un KM 0. Sabies que Picanya té el seu propi KM 0? Si volem situar-nos al centre històric de Picanya, hem de buscar el creuament entre el Carrer Torrent i el Carrer Majors. En eixe punt, popularment conegut com “Els quatre cantons” confluïen el camí que unia Paiporta i Torrent i el que anada des de la Pedrera de Picassent fins a la ciutat de València tot i travessant el barranc per un “malpàs”.

En aquest creuament de camins és on va nàixer les primeres cases de l’originari nucli urbà de Picanya. Els arbres tenen un poder extraordinari en la vida de les persones. I d’això Picanya sap i molt. T’has parat a comptar el arbres que hi ha al poble? L’Ajuntament de Picanya ha apostat de forma molt decidida per la plantació d’arbres als carrers. A hores d’ara, la pràctica totalitat dels carrers del poble (tant els del nucli antic com els de nova construcció) disposen d’arbres. Els arbres milloren la qualitat de l’aire, redueixen el soroll ambiental, refresquen i donen ombra i, fins i tot, permeten ordenar l’aparcament de vehicles. Són ja més de 20.000 els arbres als carrers, places i jardins. Una mitjana molt propera als 2 arbres per habitant que situa a Picanya molt per damunt de la mitjana nacional.

104

es3mmasc+rant Picanya

Mentre vas caminant i saludant a la gent perquè saben que eres fill de, t’adones que has passat per diversos arbres i que tots ells tenen un taulell de ceràmica. Sabies que els picanyers i picanyeres “tenim” un arbre? Des de 1992 l’Ajuntament de Picanya assigna a cada xiquet o xiqueta nascut al poble un arbre. L’Ajuntament col·loca un taulell ceràmic a peus de l’arbre amb el nom de la xiqueta o xiquet i la data de naixement. L’objectiu d’aquesta campanya és sensibilitzar a xiquets i xiquetes i famílies sobre la necessitat de tindre cura dels arbres i entendre que el seu futur i el nostre van de la mà. A hores d’ara són milers els taulells que podem trobar junt a la soca dels arbres picanyers. I tindre un poble per a la gent és el que fa especial a Picanya. Tenir espais per passejar, parlar, gaudir no té preu. Amb més de 35 m2 de zona verd i d’esplai per habitant el municipi ofereix prop de 400.000 m2 de jardins públics per al gaudi de menuts, adults i majors. Jocs infantils, instal·lacions esportives, carril bici i fins i tot parcs de majors completen una extensa oferta d’un espai públic de qualitat que permet a cada picanyer/a gaudir de l’activitat o el descans a l’aire lliure.

Amb l’arribada de l’estiu o millor dit, amb les comunions, Picanya passa a ser el centre de la millor beguda que res a d’envejar a Alboraia. Això és or Xata! A Picanya podem trobar un dels llocs orxateros més tradicionals i antics. La Picanyera es troba en la plaça del poble i destaca per oferir una magnífica orxata granissada que es pot portar a casa o prendre-la tranquil·lament en els bancs que hi ha al voltant d’esta orxateria tan cèntrica d’aquest poble encantador de València. Fins a l’orxateria La Picanyera acudeix gent del poble i també persones d’altres ubicacions que han escoltat que l’orxata de Picanya sí que és un vertader or líquid. Refrescats és un bon moment per asseure’s al sol i llegir. I tinc el lloc perfecte. Pocs pobles poden comptar amb el seu particular passeig de la fama. En Picanya podem trobar... Des de l’any 2018 Picanya compta amb el “Passeig de les lletres”, un recull dels textos que durant anys i anys diferents escriptors i escriptores han anant deixant als llibres d’honor de l’Ajuntament i la Biblioteca en les seues visites al poble. Este “Passeig de les lletres” conté textos

105

manuscrits d’autores i autors que sumen vuit Premis Nadal, dos Premis Nacionals de Poesia, un Premi Iberoamericà de Novel·la, tres Premis Nacionals de Narrativa, dos Premis Cervantes, un Premi Príncep d’Astúries, un Premi Nacional de Literatura Juvenil, tres Premis de les Lletres Valencianes, un Premi Nacional de les Lletres, vuit Premis Planeta... trobem noms de tant de prestigi com ara José Luis Sampedro, Enric Valor, Ana María Matute, Elvira Lindo, Eduardo Mendoza, Almudena Grandes, Joaquín Sabina, María Dueñas, Santiago Posteguillo, Maruja Torres, Juan José Millás, Dolores Redondo, Manuel Vicent, Ferran Torrent, Joan Pla, Luis García Montero, Manuel Vicent, Felipe Benítez Reyes, Espido Freire, Antonio Muñoz Molina.... Situat a l’avinguda Sanchis Guarner, entre el “Templet dels Amants” (amb un mural homenatge a Vicent Andrés Estellés) i la passarel·la “Poeta Ángel González” este “Passeig de les Lletres de Picanya” recull paraules eixides de mans expertes que ja són part de la història de la cultura. I aquest passeig és possible perquè Picanya a més de ser una Honorable Vila, té un honorable premi... L’Ajuntament de Picanya convoca anualment el premi literari “Llig

Picanya” amb la intenció d’acostar a les persones lectores amb els autors i les autores i poder fomentar l’estima per la cultura i la literatura entre la població picanyera. Arribem al final del camí i junt a la denominació d’Honorable Vila, ens topem amb un cartell d’agermanament. I es que Picanya trenca fronteres... L’any 1992, les dues poblacions van signar un protocol d’agermanament que va ser el punt de partida de més de 31 anys d’intercanvis, trobades, viatges, treball... en el que les dues poblacions han sabut compartir i aprendre una de l’altra. Com veiem, Picanya té molts racons i curiositats per descobrir i de segur que encara queden més, però això ho deixarem per a una altra ocasió. Ara m’heu de disculpar perquè és l’hora d’agafar la meua bici i fer el meu passeig diari pel carril bici. Recorda Picanya t’espera. Picanya és millor per tu.

106

es3mmasc+rant Un futur amb lupes

l Cèsar el que és del Cèsar. I podríem dir que tot gràcies a

desemmascarar eixes persones i aspectes de la vida que ens ajudaran a construir una societat millor, sana i de tots i totes i per a tots i totes. De segur que mai t’havies imaginat el paper tan important que juga el verb desemmascarar. I es que com has vist, hi ha molts aspectes de la vida que passen desapercebuts i que sense posar-los en primera línia, no podem aconseguir un món plenament just i en pau. A la meua prestatgeria hi ha un llibre que es titula “Brúixoles que busquen somriures perduts”. I això precisament és el que hem volgut fer: buscar eixos somriures ocults i perduts entre altres temes, poder rescatar-los i donar-los la llum que es mereixen. I no sabem si ho hem aconseguit. Però de segur que el que sí que hem

fet ha sigut que hages obert els ulls, despertar la teua capacitat crítica i que valores coses que abans passaven desapercebudes. Tots sabem que desemmascarar resulta curatiu, que és autènticament una acció poderosa i d’això hem sigut testimonis pàgina a pàgina, caiguda a caiguda. Som uns afortunats. Tenim en nosaltres mateixos l’eina més heroica per a construir un món més just, més igualitari, més sa i, com no, una finestra d’esperança i prosperitat. Arriba l’hora de deixar els superherois de contes i transformar-se en ells. Eixir al carrer, poder llevar-li la màscara als malvats i traure a la llum els vertaders pilars que necessitem per fer realitat el món que des de xicotets hem somiat. Tenim al nostre abast la millor ferramenta: la capacitat crítica. Amb ella podrem desemmascarar

mentides, donar llum a les veritats i obrir els ulls a una societat que pel seu ritme de vida viu adormida. El rellotge no s’equivoca. Arriba el moment d’agafar les màscares que anhelen esperança i que amb la nostra fermesa, iniciem un moviment reivindicatiu, endollant un motor de canvi per poder tindre, per fi, un futur de colors i no solament d’un. A les nostres mans està la clau per construir un futur pròsper, d’igualtat, de fraternitat, de justícia i plena d’oportunitats. Cal lluitar per un futur de colors, breguem per un demà ple de somriures i barallem per llevar la màscara tant als dolents del conte com als valents i valentes de la vida. I al mateix temps no ho oblides: quan les màscares cauen, aprens a donar-li a cada persona, a cada cosa, el valor que es mereix.

Des3 m m t a s c n + r De a n t t s a 3 n m t r n a r m c + a s a a Des3mm c + scr+r a + n t c as as m m m m s3 s3 De De

t n Epíleg a t n r a r Des3 masc+ c + + m DeDs3 mmaassc es3mmm c+ra n a t s c t m + r n a n a 3 t r + c s s a e m m 3 D s e DeDs3mmasc rraant + n t + c s a m 3m s De 107

nt Des3mmasc+ra D e nt a s r 3 + m c m mas 3m asc + Des r a t n Des3mmasc+rnat

108

s t a n +bo i fallers/res d’honor CARMEN ALAMÁN I HERNÁNDEZ

AMPARO ANSELMO I JULIAN

CARMEN ARGUDO I MARTÍNEZ CELESTINO LÓPEZ I ROA CELIA LÓPEZ I ROA MARÍA DEL CARMEN LORENTE I BIOSCA JUAN JOSÉ NAVARRO I CALVO MARÍA JOSÉ NAVARRO I GARCÍA PEDRO JOSÉ PICAZO I CONTRERAS LUCIANO RECUERO I HERMOSILLA

RAFAEL SEGUI I BALAGUER

+leria Gcomercial

L’Associació Cultural Falla Vistabella de Picanya vol donar les gràcies als comerços col·laboradors i als abonats i falleres/rs d’honor pel suport. Gràcies a la vostra ajuda continuem somiant i fent falla.

109

110

111

112

113

114

115

116

117

118

119

120

121

122

123

124

125

126

127

128

129

130

131

132

133

134

135

136

137

138

139

140

141

142

143

144

145

146

147

148

149

150

151

152

153

154

155

156

157

158

159

160

161

162

163

164

165

166

167

168