Llibret Foguera Gran Via Garbinet 2023

Edició:

Foguera Gran Vía - Garbinet

Direcció:

David Concejo Prol

Textos:

David Concejo Prol

Traducció de textos:

Oficina municipal de Promoció del Valencià de l’Excelentísim Ajuntament d’Alacant

Explicació de les Fogueres:

Melchor Palomares Villaverde

Fotografies:

Antonio Vigueras (Bellees, Dames Adultes i Padrina)

Reme Fotografas (Dames Infantils)

Raquel Fernández.

Melchor Palomares

David Concejo

Judith Morell

Fede Cano

A la llum podcast

Ereide Jauregui

Disseny Gràfic, Maquetació i Portada:

Depòsit Legal: A-259-2014

Versió Digital:

https://issuu.com/panalfallero/docs/llibret_ foguera_gran_vida_garbinet_2023

Se GelLs CaN tinS Ala

«El llibre ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià de l’any 2023»

SuMari PART TEMÀTICA Se

1. Societat Filatèlica i Numismàtica Alacantina 8

2.ACTES IMPORTANTS FILATÈLICS 12

• Presentació de la Revista de la Societat Filatèlica Alacantina 18

• Agermanament de les Associacions Filatèliques d’Alacant i Besiers 22

• III Exposició Provincial “Alacant i el Mar” 22

• V Exposició Autonòmica “VI i Turisme Mediterrani” 26

• XVI Exposició Provincial 30

• XXIII Exposició Nacional de Filatèlia juvenil “Juvenia-Alacant 2013” 34

• 75 aniversari Societat Filatèlica i Numismàtica 40

3.Raons i transports alacantins 46

• Bombardeig Mercat Central d’Alacant 48

• Universitat d’Alacant 54

• Museu Arqueològic provincial d’Alacant MARQ 58

• Tabarca 64

• Tramvia d’Alacant. 70

• Inauguració de l’AVE Alacant - Madrid 76

4.FARS D'ALACANT 80

• Far Cap d’Hortes 82

• Far de Tabarca 88

• Far d’Alacant 92

5.Associacions culturals i esportives d’Alacant 96

• Club d’escacs Alacant 98

• Volvo Ocean Race 102

• Associació d’Amics del Camí de Santiago a Alacant 108

6.PERSONES IMPORTANTS ALACANTINES 114

• Miguel Hernández. 116

• Jorge Juan. 122

• Vicent Blau "El Tino" 126

• José María Manzanares 130

7.FESTES D'ALACANT 134

• Peregrinació - Romeria a la Santa Faç 136

• Foguera Òscar Esplà 140

• Les Fogueres de Sant Joan 144

BIBLIOGRAFIA 148

Bret Lli 20 23

SuMari PART FOGUERA

FOGUERA 152

• Saluda President Infantil 155

• Saluda Presidenta 156

• Comissió Infantil 157

• Comissió Adulta 158

• Les Fogueres del Retorn 159

• Els Premis del 2022 166

• L'Exercici 2023 169

CÀRRECS I FOGUERES 186

• Dames d'Honor Infantil 188

• Nostra Bellesa Infantil 190

• Foguera Infantil 192

• Dames d'Honor 194

• Nostra Bellesa 196

• Foguera Infantil 198

• Càrrecs d'Honor 200

• Comisionades d'Honor 201

• Falla Quart Palomar, València 202

• Comparsa Labradores, Villena 204

• Foguera Parc de les Avingudes, Alacant 206

• Barraca, Es Farà Lo Qu'es Podrà,Alacant 208

• Programa de Festejos 210

PUBLICITAT 212

SEGELLS ALACANTINS Se GelLs CaN tinS Ala

SEGELLS ALACANTINS

Els segells, sense cap dubte, un exemple de la nostra identitat on es pot recollir la història de la nostra ciutat, durant el transcurs d’aquest llibret anomenat “Segells Alacantins” fem un repàs a alguns dels actes i treballs que la Societat Filatèlica i Numismàtica Alacantina (SFNA) ha realitzat durant els més de 75 anys que té aquesta entintat. Podem dividir aquest llibret en 7 parts, la primera amb la informació més rellevant de la Societat Filatèlica i Numismàtica Alacantina escrita per Miguel Esteban i de la Osada, president d’aquesta associació i a continuació un conjunt d’articles agrupats per diferents blocs on parlem des dels actes i exposicions dutes a terme per

la SFNA fins a arribar a la importància dels segells a la nostra festa de fogueres.

El llibre comença parlant-nos dels actes que la Societat Filatèlica i Numismàtica Alacantina du a terme on s’han agafat alguns dels més importants com la publicació de la primera revista filatèlica a la nostra província o l’agermanament amb la ciutat de Besiers. També fem un recorregut d’algunes de les seues exposicions provincials, destacant la de JUVENIA l’any 2013 i les 12 portades a cap l’any 2021, any on l’associació complia 75 anys.

Després de recórrer els actes de la SFNA, fem un bot i arribem a la ciutat d’Alacant als seus monuments més rellevants, d’entre tots els monuments de la ciutat turística, donem un repàs al Mercat Central i el seu bombardeig, la Universitat d’Alacant, el Museu Arqueològic Provincial d’Alacant (MARQ) i l’illa de Tabarca. Analitzem la història d’aquests monuments i els moments més rellevants d’aquests llocs tan emblemàtics. En aquest apartat també hem ficat els mitjans de transport que han revolucionat la nostra ciutat, el tramvia i l’AVE Alacant-Madrid.

Una vegada hem vist la ciutat d’Alacant, fem un bot i veiem una col·lecció nacional anomenada “Fars d’Espanya”, en aquest llibret ens centrem en els 3 fars que estan situats a la nostra ciutat, el d’Alacant, el de Cap d’Hortes i el de Tabarca. Dins d’aquests articles trobem les curiositats i la història dels fars i com es troben actualment.

Dels fars, passem a les associacions culturals i esportives de la nostra ciutat. Podem dir que a Alacant trobem un gran número d’Associacions esportives i culturals on els alacantins poden inscriure’s i participar en les activitats que realitzen. En els articles trobem la història i actes de l’Associació Cultural

d’Amics del Camí de Santiago a Alacant i els esdeveniments esportius del Club d’escacs d’Alacant i la Volvo Ocean Race.

Una vegada hem vist les associacions de la nostra ciutat, individualitzem i parlem de persones importants de la nostra ciutat que han passat a la història per ser escriptors, descobridors o toreros. Per aquest motiu, podem trobar les bibliografies de Miquel Hernández, Jorge Juan, Vicent Blau ‘El Tino’ i José María Manzanares. També fem un repàs als actes commemoratius que es van fer per homenatjar-los en els aniversaris de les seues morts o dels seus naixements.

I per finalitzar, ens centrem en les festes d’Alacant. Fem un repàs de la història de la Peregrinació a la Santa Faç i de les Fogueres de Sant Joan. Així com els homenatges que la Societat Filatèlica i Numismàtica Alacantina va fer per a aquestes festes. També trobem un article de la Foguera Òscar Esplà, que encara que es podia posar en persones alacantines, s’ha decidit posar ací perquè ens centrem en la foguera i l’acte filatèlic que van portar a cap l’any 2019.

SABIES

La filatèlia a Espanya com a negoci va començar en 1850 amb la icònica emissió dels segells de la reina Isabel II que hui dia es consideren com els més escassos i estan valorats en uns 20.000 euros cadascun. No obstant això, si bé encara queden botigues especialitzades en aquest sector, la falta d'un relleu generacional preocupa els amos actuals.

1. Societat Filatèlica i Numismàtica Alacantina

(Carta amb la informació més rellevant de la Societat Filatèlica i Numismàtica Alacantina feta pel seu president José Miguel Esteban i de la Osada).

77 anys fent cultura en pro del col·leccionisme en general i la filatèlia i numismàtica en particular.

Fundació:

La Societat Filatèlica i Numismàtica Alacantina, es va fundar el dia 3 de febrer de 1946, on quedaven aprovats els Estatuts d'aquesta. Es van reunir al Saló “d’Educació i Descans” d’aquesta ciutat, situa en el carrer Onésimo Redondo número 25, i prèvia convocatòria i autorització Governativa per tractar el Projecte de Constitució de l’entitat. Un nucli de coneguts filatelistes i numismàtics alacantins i signat per D. José Gallego, secretari de la Comissió Organitzadora.

A aquesta reunió van assistir, entre altres prestigiosos col·leccionistes, dona Enriqueta Puigcerver, en Andrés Cruz, en Isidro Albert, en Luis Más, en Francesc Castell, en Rafael Trianes, en Eduardo Fajardo, en Juan Vidal, en Enrique Taboada, en Antonio Barbero, en Francisco Pascual, en José Gallego, en Manuel Bosca, etc. On va quedar aprovat aquest projecte, anomenant com primer president a en Isidre Albert i Berenguer (Presbiteri).

Estatuts:

Els presents estatuts van ser modificats per adaptar-los a la Llei Orgànica 1/2002, de 22 de març, reguladora del Dret d’Associacions, per acord de l’ASSEMBLEA GENERAL EXTRAORDINÀRIA d’aquesta Societat

Filatèlica i Numismàtica, celebrada a l’efecte a Alacant el dia 13 de desembre de 2002.

També està inscrita a la Federació Espanyola de Societats Filatèliques (FESOFI), amb 14 federacions, 88 associacions i 3 federacions internacionals.

Domicili Social i Socis.

La Societat de Filatèlica i Numismàtica Alacantina (SFNA), és una entitat cultural sense ànim de lucre, el seu domicili social és al Carrer Equador número 7, 2n porta 1. I el domicili d’activitats en el Centre d’Associacions i Voluntariat al carrer Serrano, número 5 des de l’any 2016.

Encara que en els anys 60, la SFNA comptava amb més de 800 socis, actualment tan sols queden 62.

Objectiu de la Nostra Societat.

L’objectiu principal de la nostra Societat és divulgar i fomentar a tots els nivells l’afició pel col·leccionisme en general i la Filatèlia i la Numismàtica en particular, llavor que es porta realitzant des de la seua fundació, donat la importància i el caràcter d’aquestes aficions, ja que la pretensió és rendir un just homenatge a totes aquestes persones que, ens visiten i gaudeixen de la nostra ciutat i província, atretes per nostres Tradicionals, Costums i la nostra pròpia Cultura que ens ofereix la filatèlia.

En els seus més de 75 anys d’història ha organitzat certàmens filatèlics, col·laborant amb institucions com l’Ajuntament i la Diputació, Col·legis, Residencies, Hospitals, Correus, etc. Portant a cap esdeveniments nacionals i internacionals, recordant alguns com la màgia viscuda en els centres d’exposicions que atrauen tantes persones de la geografia espanyola a Alacant i la seua província. Entre els actes cal destacar els següents:

• 1965, amb la I exposició Provincial, duta a terme en els salons d’Exposicions de la Caixa d’Estalvis del sud-est d’Espanya.

• 1980, Expamer’ 80 Exposició de Filatèlia d’Amèrica i Europa.

• L'any 1982, amb Expofil Mundial’82.

• L’any 1983, commemorant l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana.

• L’any 1993 amb motiu de l’Exposició Aviació i Espai, de caràcter temàtic internacional.

• 2004: Presentació del segell del Bicentenari de la Reial Expedició de la vacuna de la Pigota, presentat al Saló Blau de l'Excel·lentíssim Ajuntament d’Alacant.

• 2005 amb el Campionat d’Espanya de Filatèlia “EXFILNA 2005” que tant èxit va tindre per a la ciutat alacantina.

• L'any 2010, la V Exposició Autonòmica El Vi-Turisme i Cultura Mediterrània.

• 2013, s’organitzava l’Exposició Nacional de Filatèlia Juvenil “JUVENIA 2013”, amb un èxit molt significatiu en el Centre Cultural de Les Cigarreres.

• També recordar que la Societat Filatèlica i Numismàtica Alacantina des de la seua fundació l’any 1946, porta més de 60 exposicions organitzades.

• L’any 2018, presentació del Segell

dedicat a la Volvo Ocean Race. Presentat al Museu de la Volvo.

• L’any 2017 la Federació Espanyola de la Societat Filatèlica (FEFOSI), ens va concedir la medalla al mèrit col·lectiu. Aquesta medalla té per objectiu estimular i premiar, col·lectivament, la llavor, conducta exemplar i reforç al col·leccionisme, en l’àmbit filatèlic, en totes les seues ordres, conforme a l’objecte social de FESOFI.

Després de diverses directives, amb una gran activitat des de la seua fundació. En les eleccions de l’any 2009, es va constituir una nova Junta Directiva, la qual actualment dirigeix aquesta Societat. Apostant per la renovació i construint amb les noves tecnologies com la pàgina Web. Realitzant xarrades filatèliques amb mitjans audiovisuals.

Formant informàticament a socis per muntar col·leccions per a exposicions. Atenem i col·laborem amb altres Societats, entitats a través del nostre correu electrònic contestem a totes les consultes rebudes. Editant revistes i articles de Filatèlia i Numismàtica. Organitzem esdeveniments de presentació de Segells Primer dia i mata-segells turístics de manera anual.

Segells i Mata-segells.

Alacant i la seua província té més de 430 matasegells concedits per Correus, en els 4 últims anys s'han concedit 16 mata-segells turístics, dedicats als nostres monuments, les nostres tradicions i els nostres costums. També compta amb més de 210 segells personalitzats amb 82 segells d’emissió i tirada nacional.

L’any 2018, a la Societat filatèlica i Numismàtica Alacantina se li han concedit quatre segells en l'àmbit nacional:

SeGelLs CaN tinS Ala

1. Societat Filatèlica i Numismàtica Alacantina

• el Castell de Guadalest, dins de la sèrie de Pobles amb Encant.

• Alacant, inclòs a la sèrie de 12 mesos, 12 segells, 12 províncies.

• Volvo Ocean Race. La SFNA, va fer la presentació al museu de la Volvo.

• Camí de la Llana, amb una tirada de 200.000 Unitats.

L'any 2020, Correus va concedir a Alacant i a la seua província quatre mata-segells turístics:

• El primer, dedicat a l’Illa de Tabarca.

• El segon, dedicat a la ciutat d’Altea.

• El tercer, dedicat a la Cocatedral de Sant Nicolau de Bari d’Alacant.

• I el quart, dedicat a la ciutat de Benidorm.

Aquests mata-segells es poden sol·licitar a través de la Societat Filatèlica i Numismàtica Alacantina abrigallada per altres societats de la comarca alacantina.

Exposicions amb col·leccions participades.

Alacant i la seua província aporta més del 20% de col·leccions juvenils a les exposicions nacionals, s'han aconseguit algunes medalles d’or a escala nacional i internacional. Hi ha 20 associacions alacantines amb col·leccionistes d’un nivell molt alt.

Activitats Anuals

Cada any presentem a l’Excel·lentíssim Ajuntament, Universitat i altres institucions

un projecte per organitzar exposicions relacionades amb alguna commemoració de personatge, monuments, costums i història de la nostra terra-

La Societat Filatèlica Numismàtica Alacantina porta utilitzant el Centre d’Associacions i Voluntariat des de l’any 2016, en tot aquest temps i fins al dia d’avui, tan sols tenim paraules d’agraïment pel tracte de tot el seu personal que ens fa el bé a l’estar en aquestes instal·lacions de l'Excel·lentíssim Ajuntament d’Alacant.

Reben la meua salutació. José Miguel Esteban i de la Osada. President de la Societat Filatèlica i Numismàtica Alacantina.

qUè...?SABIES

El passat mes de novembre va tindre lloc la XXIII Exposició Provincial de Filatèlia amb més de 9.000 segells que recorren la història alacantina. La vicepresidenta i Diputada de Cultura, Julia Parra va inaugurar la mostra, i va explicar que “la labor de la Diputació per a oferir a tots els públics una programació cultural àmplia i variada que reculla diferents disciplines i sensibilitats i, en aquesta ocasió, convidem a fer un recorregut per la nostra història de la mà d'un element tan singular com és el segell i els documents filatèlics i targetes”.

2. ACTES IMPORTANTS FILATÈLICS

C ada any, la Societat Filatèlica i Numismàtica Alacantina realitza entre una i dues exposicions provincials per fomentar la filatèlia a la nostra ciutat. És per això, que en aquest apartat es parlarà d’algunes de les exposicions més importants que han realitzat com són les següents: III Exposició Provincial “Alacant i el Mar” l’any 2008, la V Exposició Autonòmica “Vi i Turisme Mediterrani” l’any 2010 i la XVI Exposició Provincial de l’any 2014 anomenada “La Filatèlia a la província d’Alacant”.

També cal esmentar que la Societat Filatèlica i Numismàtica Alacantina du a terme altres activitats en les quals presenta altres segells commemoratius d’aquests aquest com l’aniversari de la presentació de la primera revista de filatèlia a la nostra província, revista que va ser presentada l’any 1897. L’agermanament amb la Societat Filatèlica de Besiers l’any 2007 o l’exposició juvenil anomenada “JUVENIA” que es va portar a cap a la nostra ciutat l’any 2013, una exposició en l'àmbit nacional.

Per finalitzar aquest recorregut de la Societat Filatèlica Alacantina, esmentar la importància de l’any 2021 on es van fer 12 exposicions, ja que aquesta associació complia 75 anys.

• Presentació de la Revista de la Societat Filatèlica Alacantina.

• Agermanament de les Associacions Filatèliques d’Alacant i Besiers.

• III Exposició Provincial “Alacant i el Mar”.

• V Exposició Autonòmica “Vi i Turisme Mediterrani”.

• XVI Exposició Provincial.

• XXIII Exposició Nacional de Filatèlia juvenil “Juvenia- Alacant 2013”.

• 75 aniversari Societat Filatèlica i Numismàtica

Presentació de la Revista de la Societat FilatÈlica Alacantina

’any 1897, va eixir per primera vegada una revista filatèlica a Espanya, va ser a Madrid i aquesta revista va ser un referent mundial sobre segells. Després d’aquesta es van fer altres per tota Espanya seent la de 1909, la primera que es va realitzar a la província d’Alacant. El nom que va rebre va ser “L’Intercanvi” i es va crear a Alcoi. Va desaparéixer en 1911 després de publicar 10 revistes. La funció principal va ser afavorir i facilitar les col·leccions de filatèlia i que els col·leccionistes pogueren aconseguir postals de l’època. Actualment no es conserva cap dels exemplars realitzats.

Després d’aquesta mostra de revistes, no va ser fins a l’any 1988 quan no es va publicar res més sobre filatèlia a la província. El nom que va rebre aquest butlletí va ser “Butlletí informatiu de l’Associació Filatèlica i Numismàtica d’Alcoi”. Aquesta nova revista es va publicar 58 vegades i va desaparéixer l’any 1995. Els continguts principals van ser relacionats amb la ciutat d’Alcoi i la seua comarca.

Durant els anys 80 i 90, el periòdic “Informació” deixava una columna per a parlar de la filatèlia i apropar aquesta afició a totes les persones que el llegien. Destacar que tan sols s’ha escrit un llibre a la nostra província sobre la filatèlia alacantina, va ser escrit per Francisco Susarte i Molina l’any 1997 i el llibre va rebre el nom de “El Regne de València i els seus Correus.”

Presentació de la Revista de la Societat Filatàlica Alacantina

Finalment, no va ser fins al 2009 que no es va realitzar una nova revista sobre filatèlia a la nostra província. Aquesta va ser a la ciutat d’Alacant (i és la principal d’aquest article). La revista rep el nom de “Revista de Filatèlia, Numismàtica i Col·leccionisme” i tan sols es va publicar tan sols aquest exemplar. Va ser publicat el maig de 2009.

Per realitzar la primera revista a Alacant, la Societat Filatèlica i Numismàtica Alacantina va realitzar una comunicació als mitjans de comunicació per a publicitar-la. La tirada que va tindre va ser de 500 exemplars (dels quals 300 es van enviar als socis, col·laboradors i patrocinadors i la resta a Centres Culturals de la ciutat i província).

La revista consta amb 24 pàgines on es recull un breu resum dels més de 60 anys de la

D'aquest segell, de març de 1967, es van fer cinc milions i mig d'exemplars, i tenia un valor de 6pts. Correspon a una sèrie sobre les ciutats espanyoles. La seua descripció oficial és: El vestit típic d'Alacant està compost per barret de vellut negre (en aquest segell no apareix); trena postissa de pèl natural ros, rematada amb cintes de fayetina roja i blanca; penjoll-prendedor-reliquiari i arracades d'or baix i plata amb ònix negre (el disseny d'aquestes peces conserva l'estructura simètrica proposada pel renaixement italià); mantó de manila en seda amb serrells brodats en color natural; falda de llana negra plisada amb mandil de ras blanc i encaix de chantilly color natural; mirinyac de cotó; dues sinagües de cotó en valencianes i broderie; calces blanques de cotó, llises i sabates folrades en ras color natural.

Societat, amb moltes fotos antigues de la seua ubicació, ressenyes d’esdeveniments filatèlics a la ciutat i a la província. S’aborda també, els noms de persones importants al món de la filatèlia i un programa de la nova Junta Directiva amb emissió de segells de Correus que reben el nom de “El teu segell”, homenejant a persones filatèliques i persones de la vida social i cultural alacantina.

Esmentar també, que amb motiu d’aquesta publicació, la Societat Filatèlica i Numismàtica Alacantina va realitzar un segell per a homenatjar aquest esdeveniment tan important per a ells. El segell es va posar en circulació el dia 20 de maig de 2009 i el dibuix era la portada de la revista que han realitzat.

Agermanament de les Associacions Filatèliques

D'Alacant i Besiers

La Societat Filatèlica i Numismàtica

Alacantina és una entitat cultural sense ànim de lucre. Es va fundar l’any 1945 i entre els seus objectius es troben promocionar, difondre i ensenyar el col·leccionisme i la filatèlica. A més a més, aquesta associació s’encarrega de fer els segells de la nostra ciutat i de dissenyar-los. La nostra ciutat té una Filatèlica molt important, per aquest motiu, la ciutat de Besiers (França) va voler agermanar-se amb nosaltres.

El dia 17 de maig de 2008 va ser un dia molt important per a la nostra ciutat, ja que ens vam agermanar amb la Societat Filatèlica de Besiers. Per a aquest acte tan emotiu vam rebre a un grup de 12 membres de Besiers que van signar un document d’agermanament.

Com a regals d’aquest nou agermanament, les dues associacions van regalar a l’altra quadres que representen les seues ciutats. Els francesos ens van donar una cartografia sobre la història de la seua ciutat i altra cartografia amb la història de la seua filatèlica. Nosaltres vam regalar segells i documents importants de la nostra ciutat.

Agermanament de les Associacions Filatèliques D'Alacant i Besiers

A més a més, l'endemà, el 18 de maig es va realitzar una visita turística per la ciutat on van visitar els llocs més emblemàtics de la ciutat com és el Castell Santa Bàrbara a on van conéixer la seua història. A la vesprada, es va treballar per a millorar les dues associacions i es van promoure fer diverses exposicions als dos països per millorar les relacions i conéixer més com van els segells a l’altre país.

Béziers o Besiers és una ciutat francesa amb més de 72.000 habitants. Destaca d'ella la catedral SaintNazaire i l'escenari dels poetes. A més, com a curiositat, té dues places de bous, una d'època romana i una altra del segle XIX.

Per aquest motiu tan especial, es va decidir que es dissenyen diversos segells per a commemorar aquest acte tan important per a la nostra ciutat. Es van crear 3 models diferents i es van posar en circulació el 3 de maig del mateix any.

III Exposició Provincial "Alacant i el Mar"

Del 6 al 30 d’octubre de 2008, l’associació filatèlica d’Alacant va realitzar una exposició anomenada “Alacant i el Mar" que es va dur a terme al Centre Municipal de les Arts d’Alacant, al centre de la ciutat. A aquesta exposició, els visitants van poder observar una sèrie de 8000 segells i documents que parlaven i tenien relació amb el mar, principalment el Mar Mediterrani. Cal destacar que l’exposició tenia un valor d’uns 50000 € aproximadament.

Durant el matí del 6 d’octubre, representants de la Societat Filatèlica i Numismàtica Alacantina van inaugurar aquesta exposició que, en aquesta ocasió, és la tercera edició d'aquesta. L'exposició constava de diversos panels amb milers de segells de correus i documents al·lusius al mar i a la sala d’exposició del centre de les arts, on es trobava. També podíem observar sobres, postals, matasegells commemoratius, fulls bloc i sobres primer dia entre altres. A més a més, per atraure més als espectadors, van ficar a més a més, col·leccions de segells sobre aus rapaces i sobre l’aviació que venien dels germans de Besiers (França).

Per poder realitzar aquesta exposició es va formar un grup de treball format per 6 homes que destaquen a l'associació filatèlica com són José Miguel Esteban de la Osada, Luis Simón Zorita, Eric Morell Samper, Rafael Cano López, José Sola Mirón i Alberto García Alcaráz.

Aquestes persones es van encarregar de seleccionar tots els segells i documents que volien posar a l’exposició i d’organitzar-la donant com a resultat una exposició amb 17 col·leccions: A l’aigua, Els Vaixells, Mitjans de transport, Faros Salvament a la mar, Drets humans, Paludisme i Malària, Aus rapaces, La càmera oculta, Història de l'aviació, Estudi del 20 FR. Pont Du Gard, Faros i Vaixells, Laboratori Espacial Spacelab, Felins, Segells de valor variable. URSUS, Rei de la Selva i Cap de Bona Esperança.

III Exposició Provincial "Alacant i el Mar"

2.ACTES IMPORTANTS FILATÈlics

En 2008 (i 2009) Alacant va acollir l'eixida de la Volta al Món a Vela. Es va tractar d'un esdeveniment que va portar el nom d'Alacant i de la Comunitat Valenciana pels cinc continents. Amb la celebració d'aquest esdeveniment la ciutat d'Alacant es va unir a València i a Castelló en l'organització de grans esdeveniments esportius, que va convertir a aquesta Comunitat en centre d'atenció per a milions de persones de tot el món.

Per aquest motiu tan especial per a la Filatèlica d’Alacant, van decidir posar en marxa un segell en homenatge a aquesta exposició tan important per a la ciutat i que es realitza de manera anual. Aquests segells es van posar en marxa mentre durava l’exposició, presentantse el dia de la inauguració per primera vegada. Sense cap dubte un record incalculable que homenatja el treball que fan any rere any.

V Exposició Autonòmica “Vi i Turisme Mediterrani”

Com cada any, la Societat Filatèlica d’Alacant realitza una exposició per enregistrar tot el que esdevé a la ciutat d’Alacant. L'any 2010 van realitzar la cinquena exposició autonòmica que tractava sobre el vi i el Turisme al Mediterrani. L’exposició es va realitzar entre els dies 6 i 25 de maig i comptava amb 14 col·leccions de segells, corones i postals sobre el tema.

Respecte a la temàtica d’aquesta exposició, es va decidir realitzar-la sobre el vi perquè antigament, al segle XVIII, Alacant era coneguda al món pels seus vins. Però, a causa de la plaga de fil·loxera, es va exportar el vi a altres països, com França i molts agricultors es van desplaçar a aquests països per a viure. També molts francesos van vindre ací a viure després de conéixer la història del que havia passat i per a tastar els vins que ací s’elaboraven. Per aquest motiu, l'exposició parla dels vins i del turisme alacantí que va vindre a causa dels vins que els alacantins realitzaven.

V Exposició Autonòmica “Vi i Turisme Mediterrani”

Un total de més de 1500 documents componien aquesta exposició. Esmentar, que alguns dels documents no eren de la nostra ciutat, sinó que venien de França i d’altres províncies espanyoles. Els documents es trobaven en expositors, vitrines i taules i no eren tots del segle XXI, sinó que es podien trobar documents dels segles XIX i XX.

Com l’exposició tenia molts documents d’altres llocs, moltes de les col·leccions es posaven per primera vegada a la nostra ciutat

i eren innovadores. A més a més, l’exposició va servir per a poder estrényer més encara els llaços de l’agermanament que tenim amb la

ciutat francesa de Besiers, ja que gràcies a ells es podia observar documents i segelles del segle XIX com les plantacions dels vinyers.

Amb motiu de la inauguració d’aquesta exposició es van realitzar 3 segells que es van posar en circulació el 6 de maig de 2010, el dia de la inauguració d'aquesta. El primer com a record de l'exposició realitzada, el segon com agraïment a la ciutat de Besiers per tot el material que ens va deixar per realitzar-la i el tercer per la situació que es va viure al segle XVIII de canvis d’agricultura a turisme a la ciutat d’Alacant.

XVI Exposició Provincial

El 30 de setembre, va ser el dia en el qual es va inaugurar la XVI Exposició Filatèlica que va rebre el nom de “La Filatèlia a la Província d’Alacant”. Va ser inaugurada pel diputat de Cultura, Joan Baptista i Rosselló, al costat de José Miquel Esteban, president de la Societat Filatèlica i Numismàtica Alacantina a la Sala d’Exposicions del Palau Provincial. L’objectiu de l’exposició d’aquest any va ser la difusió de la cultura i la història alacantina mitjançant el col·leccionisme.

Durant l’acte d’inauguració, es va pretendre fer valdre la historia de la filatèlia a la província d’Alacant, ja que va reunir 21 col·leccions de segells tant nacionals com internacionals que es trobaven al voltant de tota la província. Per poder aconseguir totes les col·leccions, es va demanar la col·laboració d'altres associacions de Filatèlia de la Província com són les d’Alcoi, Altea, Benissa, Calp, Castalla, Cocentaina, Dénia, Elx, Elda, Monover, Ondara, Petrer o Santa Pola entre altres.

La col·lecció estava composta per al voltant de 10.000 segells entre les quals es pot destacar la col·lecció d'Història Postal de la Província d’Alacant, Heràldica i Filatèlica amb cartes de l’any 1770, la Història Postal d’Alcoi 19361945 o el Correu Aeri de Cuba. També podíem trobar segells dedicats a altres temàtiques com els dibuixos animats, els cavalls o castells d’Espanya. Cal esmentar que l’exposició es va trobar oberta fins al 15 de novembre.

Durant el transcurs d’inauguració es va fer un homenatge a Lluís Simón Zorita, que va ser un escriptor, humanista, columnista de premsa i gran col·leccionista filatèlic de temàtica i història postal. Va treballar com a director del banc d’Alacant i va escriure llibrets que tenien relació amb personatges de la nostra història i cultura alacantina. Esmentar també que

va formar part de la directiva de la Societat Filatèlica i Numismàtica Alacantina fins que va faltar el maig de 2014. Raó per la qual van decidir homenatjar a aquesta exposició donant a la seua dona una placa commemorativa. A conseqüència d’aquesta exposició, es va realitzar 3 segells de record d’aquesta exposició, els dos primers amb els cartells de la mateixa i l’últim com a homenatge del senyor Lluís Simón Zorita i que es van posar en circulació a la inauguració de l’exposició el dia 30 de setembre de 2014.

Luis Simón Zorita és escriptor i articulista. En 2011 va rebre una placa homenatge pels seus anys dedicats a la filatèlia (a la foto, al costat de l'artista plàstic Ramón Palmeral). Entre les seues obres, destaca la monografia de Francisco Pacheco García, l'il·lustre director d'excavacions i autor de la monumental Geografia de la província d'Alacant.

XXIII Exposició Nacional de Filatèlia juvenil “JuveniaAlacant 2013”

L’any 2013 es va celebrar a la ciutat d’Alacant l’Exposició Nacional Filatèlica. Va ser entre els dies 14 al 20 d’octubre al Centre Cultural “Les Cigarreres”. Per a realitzar l’exposició, es van encarregar de realitzar una sèrie d’activitats filatèliques i culturals que van fer que la ciutat fora el centre neuràlgic de la filatèlia nacional. A l’exposició es van posar 81 col·leccions de tota Espanya.

També es va aprofitar perquè Alacant fota la seu del Campionat d’Espanya Filatèlia Juvenil. Per aquest fet, els joves d'entre 10 i 21 anys que tenen col·leccions filatèliques van tindre l'oportunitat d'ensenyar-les als visitants. Cal esmentar que Juvenia 2013 va ser l’acte més important dins dels certàmens filatèlics juvenils.

XXIII Exposició Nacional de Filatèlia juvenil “Juvenia-Alacant 2013”

La setmana va començar amb l’arribada de la bandera filatèlica de la joventut al Saló Blau de l'Excel·lentíssim ajuntament d’Alacant. Per realitzar aquesta setmana la Societat Filatèlica i Numismàtica Alacantina va rebre el suport de la Societat Estatal Correus i Telègrafs, la Federació Espanyola de Societats Filatèliques, la Reial Casa de la Moneda, de la Diputació d’Alacant i de l’Ajuntament d’Alacant entre altres.

D'entre els actes realitzats destacar que el dilluns 14 d’octubre es va realitzar la presentació del segell oficial i es va inaugurar l’exposició. El dimarts es va realitzar la conferència “Alacant i els inicis del Correu Aeri”. El dimecres es va realitzar una altra conferència anomenada “L’arribada de l’home a la Lluna, narrada per un protagonista.”

A més a més es va convocar un concurs de dibuix entre tots els joves que visitaven l’exposició i se’ls va donar material filatèlic perquè comencen a realitzar les seues col·leccions, un acte perquè s’inicien a realitzar aquesta activitat cultural. A aquest concurs podien participar els xiquets que visitaven l’exposició i els alumnes dels diversos centres educatius.

També cal esmentar que durant la setmana que va durar l'exposició, els centres escolars van realitzar diverses excursions per a ensenyar a l’alumnat la importància de les cartes i que no solament han d’enviar correus electrònics. A més de veure l’exposició, els alumnes van poder participar en els diversos tallers que es van realitzar per als xiquets per a aproparlos aquesta activitat i incitar-los a participar realitzant les seues col·leccions.

Finalment, l’exposició va finalitzar amb l’entrega de medalles i trofeus així com l’entrega de la bandera de la Comissió de Joventut als representants de la Societat Filatèlica Miño Ourense, ja que és el lloc on es va celebrar la següent exposició filatèlica juvenil l’any 2015.

Destacar que amb motiu d’aquesta exposició, es van realitzar 5 segells commemoratius. El primer d’ells es va posar en circulació el maig de 2013 amb motiu de l’arribada de la bandera de Juvenia a la ciutat d’Alacant. Un altre es va realitzar com a commemoració del desé aniversari de l'Exposició Juvenia de Benissa. La resta de segells es van realitzar com a resultat del Concurs de dibuix que es va convocar a l’exposició on els dibuixos guanyadors es van realitzar com a segells d’aquesta exposició.

75 aniversari Societat Filatèlica i Numismàtica Alacantina

L’any 2021 va ser un any molt important per a la Societat Filatèlica i Numismàtica Alacantina, ja que celebrava el seu 75 aniversari. Un aniversari molt rellevant que va ser marcat per la pandèmia. Per aquest any tan especial, es van realitzar una sèrie d’exposicions que van rebre el nom de 12 mesos, 12 col·leccions.

Les exposicions es van dur a terme altres exposicions a l’oficina de Correus de la plaça de Gabriel Miró i en la qual van arribar col·leccions d’altres llocs com Alacant, Calp, Cocentaina, Benissa, Petrer, Ibi o Girona.

La primera exposició va rebre el nom de “Rumb a Cipangu” i pertany a Aaron Vázquez i Such i no es va poder visitar presencialment a causa que la Covid-19 va fer que fora solament visitada de manera virtual gràcies al fet que es va realitzar un PDF amb els apartats que tenia l’exposició sobre el descobriment del nou món: Antecedents històrics, Cristòfol Colón, Presentació de la idea, Preparació del viatge, La recerca de “Cipangu” i Noves Aventures.

La resta d’exposicions si es van poder dur a terme i van ser les següents: Al febrer, “Els Cavalls a la filatèlia” de David de l'Hoz i Sòria. Al març es va celebrar l’exposició anomenada “La publicitat al correu d’Alacant” de Pedro Joan i Gómez que tractava de la importància de la publicitat als correus, en els segells o en els sobres.

A abril va ser una de les exposicions més importants, la de “Dinosaures, còmics i mangues” de Xavier Sànches i Clàudia Iñesta i al maig es va celebrar l’exposició de José Iñesta i Pérez que tractava dels Premis Nobel.

Juny va estar marcat per l’exposició anomenada

“Les Fogueres de Sant Joan” d'Antoni Jiménez i Maqueda, com a homenatge de la festa d’Alacant que se celebra en aquest mes, però que l'any 2021 no es va celebrar a causa de la pandèmia. Al juliol, es va realitzar l’exposició anomenada “Jocs Olímpics” de Joan F. Valls i Brotons.

A l’agost es va celebrar l’exposició anomenada “La cambra fosca” de Joaquim Vázquez i Boronat mentre que a setembre l’oficina de correus es va omplir per a celebrar l’exposició de José Martínez i Martínez sobre “La història dels balnearis al llevant”.

Octubre va estar presidit per l’exposició “d’Astrònoms i teòrics del cosmos i els Sputnik” de Rosario Orejón i Camacho. Al novembre es va celebrar l’exposició anomenada “Perforacions en el segell espanyol 1987-2019” de José Manuel i Alfons i finalment, al desembre es va fer l’exposició anomenada “La llegenda de Santa Claus” de Tatiana Torres i Cardona amb motiu de les festes nadalenques.

Finalment, i per concloure aquest 75 aniversari, la Societat Filatèlica i Numismàtica Alacantina va portar a cap diversos objectes per a commemorar aquest 75 aniversari com són camisetes, sobres amb el cartell de cadascuna de les exposicions realitzades i dos segells commemoratius d’aquest aniversari tan especial. Als segells podem trobar l’escut d’Alacant amb les lletres de la Societat Filatèlica i Numismàtica Alacantina així com l’any de fundació i l’any de celebració. Segells que es van posar en circulació durant tot l’any de 2021.

SABIES

qUè...?

Les estadístiques parlen per si soles. La Comunitat Valenciana va rebre, durant el 2022 més de 8,6 milions de turistes, els quals es van gastar 10.000 milions, un 131% més que en el passat i post-pandèmic 2021. Els principals visitants provenen del Regne Unit i la resta trànsit aeri. Es prevé, amb els trens d'alta velocitat low cost, un augment de la demanda a la província d'Alacant.

3.Racons i transports alacantins

No cal dir que Alacant és una ciutat turística del nostre país. Dins dels seus carrers trobem places i monuments que han viscut a la nostra ciutat durant molts segles. Altres, de recent creació, s’han convertit cada vegada més importants per a la nostra ciutat fent que cada any tinguem milers i milers de turistes visitantla. Aquest apartat es divideix en dos grans blocs: Llocs emblemàtics de la nostra ciutat i Mitjans de transport per a poder visitar-los.

Al primer gran bloc anomenat “Llocs Emblemàtics” podem trobar la història de 3 edificis i un lloc emblemàtic de la nostra ciutat. Els edificis són el Mercat Central d’Alacant, on repassem la història del bombardeig de la Guerra Civil Espanyola; La Universitat d’Alacant que rep milers d’estudiants cada any, el MARQ, museu que ens dona un repàs de la història i l’illa de Tabarca que s’ha convertit en una illa molt important i coneguda a tota Espanya.

Al segon bloc, anomenat “Mitjans de transport”, fem un repàs del tramvia d’Alacant i una evolució de com ha anat millorant fins al que coneixem actualment i la importància de l’AVE a la nostra ciutat que ens connecta amb la capital espanyola en poc més de 2 hores aconseguint que arriben més turistes a la nostra ciutat.

• Bombardeig Mercat Central d’Alacant.

• Universitat d’Alacant.

• Museu Arqueològic provincial d’Alacant MARQ.

• Tabarca.

• Tramvia d’Alacant.

Exposició '80 Aniversari del Bombardeig del Mercat Central durant la Guerra Civil'

El 25 de maig de 1938 es va produir el bombardeig del Mercat Central d’Alacant, va ser un dels atacs aeris més sagnant i indiscriminat que es va produir durant tota la Guerra Civil Espanyola (1936-1939). Durant aquest bombardeig van perdre la vida més de 300 persones (de les quals més de 100 encara no ha pogut ser identificades) i més de 1000 ferits.

Aquest bombardeig formava part de la campanya de terror que les autoritats nacionals donaven quan les tropes arribaven al Mediterrani i després d’aconseguir la ciutat de València. Va començar a les 11.18 del matí, quan van arribar entre 7 i 9 avions italians que havien desplegat de Mallorca i que van llançar un total de 90 bombes.

La sirena per avisar dels bombardejos no va sonar aquest dia, per la qual cosa el Mercat estava ple de gent fent que haguera més morts. La sirena no va sonar perquè habitualment, els avions arribaven pel mar, però en aquesta ocasió ho van fer per l’interior i no per la Platja del Postiguet i pel Port.

Va haver-hi grans repercussions internacionals a causa d’aquest bombardeig. El 27 de maig, el govern espanyol va presentar una nota de protesta als governs francesos i del Regne Unit que van començar a investigar els efectes i circumstàncies d’aquest atac. El resultat d’aquesta investigació va ser que es va produir un atac deliberat a una zona civil.

Exposició '80 Aniversari del Bombardeig del Mercat Central durant la Guerra Civil'.

Les víctimes van ser soterrades a una fossa comuna fins a l’any 1995. A diferència del Bombardeig de Guernica (recordat gràcies a l’obra de Picasso), el bombardeig d’Alacant ha romàs a la ignorància i l’oblit a conseqüència de la por i la repressió que es va exercir durant molts anys a la població alacantina.

També molts alacantins van intentar abandonar la ciutat a causa d’aquesta por i les autoritats van haver d'intervindre perquè els obrers continuaren treballant, ja que al principi es va utilitzar els mitjans de comunicació per a evitar que se sabera la veritat i per a guanyar seguidors del bàndol de Francesc Franco.

Tan sols existeix una placa a la Plaça 25 de maig (la plaça del Mercat Central) com a homenatge a totes les víctimes d’aquest bombardeig. També trobem a l’interior del mercat la sirena antiaèria que no va sonar aquest dia i el rellotge que es va parar j ust

a l’hora on va caure la bomba al mercat. Un altre element que podem trobar és 9 plaques que representen els 9 avions que van arribar i en cada placa es troben 90 forats que representen les 90 bombes que van caure aquest dia a la nostra ciutat.

Com a conseqüència d’aquests fets, la Societat filatèlica i Numismàtica Alacantina va realitzar una exposició l’any 2018 per commemorar el 80 aniversari del bombardeig del Mercat Central. Durant aquesta exposició es va rendir un homenatge a les més de 300 persones que van morir aquest dia.

L’exposició es va realitzar a la Universitat d’Alacant i els encarregats d’inaugurarla va ser el catedràtic d’Anàlisi Geogràfic i responsable de l’institut de Climatologia de la Universitat d’Alacant Jorge Olcina i Maria Marco Such, responsable de les sales expositives de la Universitat.

Les col·leccions que van participar en aquesta exposició van ser les següents:

• La publicitat en el correu d’Alacant en els segles XIX-XX comerços desapareguts.

• Història postal de la Guerra Civil Espanyola a Alcoi 1936-1939.

• Conflictes Bèl·lics al Mediterrani.

• Història Postal durant la Guerra Civil Espanyola.

• Emili Castellar i el seu temps.

• Estudi Tipogràfic de xifres Cid Isabel La Catòlica,

• Història Postal Alcoi 1936-1939.

A més a més es va comptar amb vitrines amb documents del bàndol republicà de la Guerra Civil Espanyola, amb una vitrina Central amb l’escut definitiu d’una Escola de xiquetes i periòdics d’aquestes èpoques després que la Guerra haja finalitzat.

Per a concloure amb la inauguració d’aquesta exposició, es va presentar el segell commemoratiu del 80 aniversari del bombardeig del Mercat Central que es va posar en circulació el 3 d’octubre de 2018.

La filatèlia a la Universitat d’Alacant

Encara que ja va existir amb anterioritat, l’actual universitat, tal com la coneixem actualment, es va fundar l’any 1979 a on va anar creixent fins a l’actualitat on podem trobar més de 50 graus i postgraus. Actualment, compta amb més de 32000 alumnes i és la tercera universitat més gran de la nostra Comunitat. Actualment, compta amb 8 facultats que són els facultats de Ciències Econòmiques i Empresarials, de Ciències, de Ciències de la Salut, de Dret, d’Educació, de Filosofia i Lletres, de Doctorat i l’Escola Politècnica Superior.

La Facultat de Filosofia i Lletres, realitza, des de fa uns anys, una exposició anual per a difondre i ensenyar als seus estudiants la importància de la filatèlia i amb la qual col·labora la Societat Filatèlica i Numismàtica Alacantina. L’any 2019 va realitzar l’exposició anomenada “La història dels Segells. Divulgació de la Filatèlia a la universitat”. L’objectiu principal va ser aconseguir que els estudiants coneguen la història mitjançant els segells. Les col·leccions que es van poder apreciar van ser les següents: Isabel II, Emili Castellar i el seu temps, Marques de censura. Zona Nacional; Marques de censura d’Alcoi, Sobretaxes benèfiques d’Alcoi, El correu

en la rea guàrdia i el front, Protectorats Espanyols al Nord d’Àfrica, Històries de la fotografia, Milícies, Premis Nobels centenaris i Astrofilatèllia.

Un altre fet ressenyable que va dur a terme la Universitat d’Alacant va ser la presentació del segell dedicat a l’any internacional de la Taula Periòdica dels Elements. Ja que l’any 2019 es va celebrar el 150 aniversari des de la seua creació i tots els estudiants l’han hagut d'estudiar. A l’acte de presentació d’aquest segell van estar present el degà de la Facultat de Filosofia i Lletres, Joan Mesa; la coordinadora de vendes de Correus a Alacant, Maite Navarro; l’investigador del Departament de Química Inorgànica de la Universitat d’Alacant, Xavier Garcia i el president de la Societat Filatèlica i Numismàtica d’Alacant José Miquel Esteban.

Cal esmentar, que l’última exposició que es va preparar per a promoure la filatèlia a la Universitat, no es va poder dur a terme a causa que es va haver de suspendre per la Covid-19. L’exposició rebia el títol d'“Universitats europees a la Filatèlia” i s’anava a trobar a la Sala Multimèdia Edifici del rectorat entre els dies 31 de març i 6 d’abril. A més a més, se celebrava el 40 aniversari de la Universitat d’Alacant amb un segell commemoratiu.

La filatèlia a la Universitat d’Alacant

Durant els anys 2019 i 2020, es van crear 4 segells amb relació amb la Universitat. El primer commemorava el 40 aniversari d'aquesta. 2 més es van realitzar per commemorar les dues exposicions que la Universitat va preparar (encara que una d’elles no es va poder visitar a causa de la pandèmia). I l’últim segell es va fer per commemorar el 150 aniversari de la Taula Periòdica.

X aniversari del MARQ

El MARQ és un museu d’arqueologia que exhibeix un projecte que s’ha convertit en el primer museu arqueològic del segle XXI. Durant la visita a aquest museu, els visitants poden recórrer la història de l'evolució de l’ésser humà. També el museu intenta ser didàctic per als més xicotets tenint escenografies, audiovisuals i interactius que permeten aventurar-nos en les tècniques que utilitzen els arqueòlegs per descobrir el passat. També compta amb espais expositius per a exposicions temporals.

Cal destacar que al museu hi ha exposicions permanents a on els visitants poden realitzar un recorregut històric per la Prehistòria, la Cultura Ibera, la Cultura Romana, l’Edat Mitjana, l’Edat Moderna i l’Edat Contemporània. Per poder seguir el camí històric, hi ha una continuïtat cronològica dels continguts gràcies als espais interactius on es detallen els jaciments, les peces exposades i les formes de vida i cultura segons el moment històric en el qual ens trobem.

A les sales podem trobar diferents informacions: A la Sala de la Prehistòria trobem les primeres evidències dels éssers humans a Alacant fa 100.000 anys. A la Sala dels Ibers podem trobar una exposició dels Contestans, el poble que va habitar a Alacant.

La sala de la Cultura Romana està dedicada al món romà a la província d’Alacant que es divideix en tres blocs: Romanització, cultura romana durant l’imperi i el cristianisme i el món tardoromà.

A la sala de l’Edat Mitjana podem torbar la coexistència dels diferents pobles i les seues respectives religions (islamisme, cristianisme i judaisme) i models socioeconòmics diferents durant els 8 segles que dura. Finalment, la Sala de Cultura Moderna i Contemporània tracta dels últims 4 segles de canvis.

Amb motiu del desé aniversari del MARQ, la Societat Filatèlica va decidir commemorar aquest fet amb una exposició al Palau Provincial. L'exposició estava realitzada amb una selecció de col·leccions generals de segells procedents de tota la província que homenatjaven al Museu Arqueològic i donar a conéixer els costums, cultura i història de la província.

Amb aquesta exposició també es dona a conéixer la importància del món filatèlic que existeix a la Comunitat Valenciana, ja que la filatèlia aconsegueix un intercanvi cultural i el gran fenomen social del turisme. La filatèlia compta amb més d’un millar de socis, dels quals 15.000 són de la província d’Alacant.

i Cristians, Cavalls, La il·lusió d’un xiquet, La càmera obscura, ... Entre altres.

L’acte de presentació va concloure amb una entrega de diplomes als representants de l'Associació Provincial de Filatèlia i Numismàtica per part del diputat de cultura i de la inauguració d’aquesta exposició tan especial.

L'exposició constava de 23 col·leccions temàtiques i generals de segells procedents de tota la província com són les següents: Història postal d’Alacant, Correu Aeri de Cuba, Història Postal d’Alcoi 1800-1936, sobres prefranqueats moderns, Història postal de la província d’Alacant, Pintors japonesos, Seguretat en el trànsit, Laboratori espacial Spacelab, Alcoi origen de les Festes de Moros

Finalment, destacar que amb motiu de l'exposició i per commemorar el desé aniversari, la Societat Filatèlica d’Alacant va realitzar una edició especial d’un segell commemoratiu per deixar constància d’aquesta iniciativa de celebració d’aniversari del Museu Arqueològic. Aquest segell es va posar en circulació el novembre del 2012.

El Museu Arqueològic d'Alacant ha presentat la mostra ‘La Princesa dels Carpats. Una excepcional sepultura argàrica de Sant Anton (Orihuela)’ en l'espai expositiu de l'Hall. Aquesta nova proposta coincideix amb la celebració del Dia Internacional dels Museus que va congregar a centenars de persones, tant per a visitar ‘Els guerrers de Xi’an’ com per a recórrer els jaciments i monuments del MARQ.

T abarca:

L’illa de Tabarca és un xicotet arxipèlag que es troba enfront del Cap de Santa Pola i a unes deu milles nàutiques aproximadament de la Bahia d’Alacant, ciutat administrativa a la qual pertany des de l’any 1770. Antigament, es va denominar Illa Plana fins que li van posar el seu nom actual com Nova Tabarca a l’últim terç del segle XVIII. Va ser declarada L’any 1964 com Bé d’interés Cultural com a Conjunt Històric.

A més a més, Tabarca és l’illa més gran de tots els illots de la Costa Blanca i l’únic habitat, ja que durant tot l’any viuen 60 persones. La longitud de l’illa és de 2 kilòmetres de llargada i 450 metres d’ample. A la part estreta de l’illa podem trobar el seu port que divideix l’illa en dues parts.

Encara que actualment està habitat, no sempre ha sigut així, si ens remuntem a la història, i més concretament a l’Antiga Grècia, l’illa, anomenada Planesia no estava habitada. Després tan sols va estar freqüentada pels pirates que la utilitzaven com a base per a poder atacar als pobles costaners. Durant la Reconquista al segle XIII, es va plantejar construir una fortalesa per previndre els atacs corsaris, però no es va poder donar i va seguir seient la base dels pirates fins al segle XVIII.

L’any 1760, l’illa va tindre dos canvis molt importants, el primer li van canviar el nom i es va denominar L’illa de Sant Pere a causa que l’apòstol Pere freqüentava molt l’illa per fer els seus viatges i a més a més, el Comte d’Aranda va començar a fortificar l’illa i gràcies a aquestes fortificacions, nou anys després l’illa va tindre els seus primers habitants.

L’any 1854 es va construir el far que va servir també com escola de toreig. I l’any 1950 va començar a tindre als seus primers turistes, ja que durant els últims 200 anys, l’illa no ha canviat el seu aspecte. S’ha conservat el poble que es va construir antigament i els canvis han sigut mínims. S’ha conservat també l’Església de Sant Pablo i Sant Pere construïda l’any 1770.

El poble tan sols té 3 colors, blanc, blau i arenós. Moltes cases estan decorades amb taulells amb motius religiosos. El poble ha aconseguit, gràcies als seus colors, una harmonia amb els núvols i les gavines, les platges arenoses i els vaixells blancs entre el cel i el mar.

Al voltant de l’illa podem trobar molta flora i fauna, d’una banda, podem trobar una reserva marina en la qual els amants del busseig poden gaudir de l’aigua i de la fauna marina. També cal esmentar que podem trobar diferents aus a l’illa. D’una banda, podem trobar gavines i cormorans i de l’altra corbs marins que venen en èpoques migratòries.

Podem accedir a l’illa gràcies als vaixells- taxis que ixen cada dia de les ciutats de Benidorm, Alacant, Torrevella o Cartagena. Encara que l’illa pertany a la ciutat d’Alacant, el major nombre de vaixells ixes des de Santa Pola, ja que és la ciutat més pròxima a l’illa, separada tan sols de quatre kilòmetres.

Com l’illa és tan important, la Societat Filatèlica i Numismàtica Alacantina va decidir realitzar un segell commemoratiu d’aquesta illa amb tants anys d’història amb una imatge aèria de l’illa on es pot veure el nucli històric habitat i el seu entorn marí així com la seua vegetació. El segell es va posar en circulació el 4 de maig de 2022 amb motiu del 250 aniversari de l’illa.

TRAMVIA D'ALACANT

El Tramvia ha evolucionat molt d'ençà que es va inaugurar per primera vegada a la nostra ciutat l’any 1893. Els primers de la nostra ciutat eren amb tracció animal (principalment de cavalls i ases) i després es van fer amb locomotores de vapor xicotetes. L’any 1924 l'empresa de Transports Elèctrics va emprendre una obra on es va electrificar tots els llocs per on circulaven per a fer tots els tramvies elèctrics i va durar un parell d’anys.

Cal destacar, que els tramvies d’Alacant eren uns dels més grans d’Espanya, per aquest motiu, l’any en el qual es van realitzar per primera vergada les fogueres de Sant Joan, una foguera, la Foguera Benalua, va decidir homenatjar a aquest mitjà de transport tan important per a nosaltres. Aquesta foguera va guanyar el primer premi l’any 1928. L’any 1940 la ciutat d’Alacant comptava amb 8 línies que connectaven el centre de la nostra ciutat amb tots els barris més llunyans i amb altres pobles veïns com són Sant Vicent del Raspeig, Sant Joan i Mutxamel.

Finalment, com a conseqüència de la Guerra Civil, l’any 1969 van desaparéixer els tramvies que encara existien i aquest mitjà de transport va ser substituït pels autobusos que encara continuen recorrent la nostra ciutat.

Cal destacar que amb l’arribada del nou segle, Espanya va voler reimplantar els tramvies al nostre país, per aquest motiu, l’any 1999, trenta anys després, es va posar en marxa una nova línia de tram que anava des de la Porta del Mar fins a l’estació de La Marina i altra de l’estació de La Marina fins a l’Albufereta. Aquest fet ens va convertir en la segona ciutat espanyola que tornava a reimplantar els tramvies, anant millorant fins a l’actualitat.

L’any 2003 es va crear la línia que anava des de Porta del Mar fins a El Campello. L’any 2007 es van inaugurar les 3 primeres línies, 1,3,4 que anaven des del Mercat fins a Benidorm (1), El Campello (3) i Platja de Sant Joan (4). Destacar que aquestes línies continuen en l’actualitat en funcionament. També cal destacar la recuperació de la línia 9 (Benidorm- Dénia) que es va adaptar l’any 2009 a la via que existia des de 1986 feta pels trens de FGV.

Un fet molt important que ha marcat al tramvia en la nostra ciutat és la inauguració de l'estació “Luceros” l’any 2010. Centre de la nostra ciutat i convertint-se en l'estació principal dels nostres tramvies. Actualment, aquesta estació connecta amb 4 de les 6 línies que hi ha.

L’any 2013 el tram de la nostra ciutat va fer un salt molt important multiplicant els passatgers que hi tenien amb l'ampliació de la línia 2. Aquesta línia ens porta fins al municipi de Sant Vicent del Raspeig i ha aconseguit doblegar a la resta de línies que circulen amb la nostra ciutat. El motiu principal és que els dos municipis compten amb molts habitants que han decidit utilitzar aquest mitjà de transport com el principal per a anar als seus treballs o visitar l’altre municipi. L’any 2019 va entrar en funcionament l'última línia que existeix en aquest moment, la línia 5 (Porta del Mar- Plaça de La Corunya).

Finalment, destacar que ja s’estan estudiant possibles ampliacions per engrandir més encara aquest mitjà de transport que s’ha consolidat al nostre municipi. Una d’aquestes ampliacions és la que arribe el tramvia fins a altres barris com són Babel i l’aeroport. També es vol ampliar amb la línia 6 arribar a altres barris d’Alacant des de Sant Vicent del Raspeig passant per Sant Agustí i Sant Blai. Finalment, destacar que s’estudia que el

tramvia arribe a altres municipis de la província com són Mutxamel, Vil·la-franquesa i Elx entre altres.

Amb motiu de tots els avanços que ha tingut el tramvia a la nostra ciutat, i sobretot per recordar els inicis i la tornada a posar-se en marxa. Correus va fer 3 segells l’any 2008 per commemorar aquest mitjà de transport i que es recorden els seus inicis de l’any 1893, 115 anys després.

.Evolució del tramvia a Alacant i projecció del futur.

INAUGURACIÓ DE L'AVE ALACANT - MADRID

Els mitjans de transport evolucionen constantment i cada vegada més i més ràpidament. A la nostra ciutat tenim la sort de poder arribar per molts mitjans de transport com l’avió, el vaixell, el tren, el cotxe. Gràcies a ells, poden vindre molts turistes a la nostra ciutat. Un dels avanços és el tren, on la nostra estació és una de les més importants d’Espanya i de les que més viatgers té gràcies al fet que acull trens de mitja i llarga distància.

Un dels projectes més ambiciosos i importants que s’han realitzat a aquesta estació és la substitució del tren Alvia per l’AVE, ja que redueix la distància amb la capital espanyola. A més a més, amb la inauguració d’aquesta línia, es va nomenar a Espanya com al segon país del món amb més quilòmetres d’aquest tren (darrere de la Xina). El recorregut dura 2 hores i 20 minuts i té parades a Villena, Albacete i Conca.

La inauguració d’aquestes vies es va realitzar el dilluns 17 de juny de 2013 i va comptar amb un trajecte inaugural al qual van viatjar el President del Govern Mariano Rajoy i l’actual rei Felip VI des de Madrid fins a la nostra ciutat. Una vegada que el tren va arribar a Alacant es va inaugurar l’estació com una nova estació de trens d’alta Velocitat.

Amb la inauguració d’aquest trajecte es va posar de manifest la importància turística que aquesta línia donava a la nostra ciutat i la modernització d'aquesta, ja que es va fomentar que puguen vindre més turistes a la nostra ciutat. També es va recordar com ha anat modernitzant-se aquesta línia, ja que l’any 1858 Isabel II va inaugurar el primer ferrocarril Madrid- Alacant i 155 anys després s’ha modernitzat amb l’última tecnologia i amb els millors trens construïts actualment.

INAUGURACIÓ DE L'AVE ALACANT - MADRID

Per aquest motiu, es va realitzar un segell commemoratiu d’aquest dia tan especial on la nostra ciutat va començar a comptar amb trens d’alta velocitat sent un referent per a tot el país. El segell es va començar a dissenyar el 16 de juny de 2013 i es va posar en circulació el 24 de setembre del mateix any.

qUè...?

Al voltant d'uns 400 fars són presents al llarg de tot el perímetre de la costa espanyola encara que tan sols uns 187 es troben en funcionament. Cadascun d'ells conta una història diferent, però els sis fars més representatius de la costa alacantina són el far del Cap de Sant Antoni, el del Cap de la Nau, el de l'Albir, el del Cap d'Hortes, el del Cap de Santa Pola i el de l'illa de Tabarca.

L’any 2010, la Societat Espanyola de Filatèlia va realitzar una col·lecció de segells sobre els fars més importants del nostre país. Esmentar que gràcies als fars, des de fa milers d’anys s’aconsegueix que els vaixells no xoquen amb la terra i hi haja enfonsaments.

La Societat Filatèlica i Numismàtica Alacantina ha participat en la creació d’aquests segells commemoratius i ha realitzat 3 importants aportacions a aquesta col·lecció. Els segells són el del Far d’Hortes, el Far de Tabarca i el Far d’Alacant que actualment ha sigut substituït per un altre.

Durant els tres articles podem trobar la història de cadascun dels fars, així com han sigut construïts i les curiositats d'aquests. També podem trobar els canvis que han sofrit durant tots aquests anys així si actualment es troben en un altre lloc com el far d’Alacant.

• Far Cap d’Hortes

• Far de Tabarca

• Far d’Alacant

FAR CAP D'HORTES

El cap d’hortes és un barri d’Alacant que s’ha anat desenvolupant al segle XX i especialment als últims anys. El nom del barri és a causa de les hortes que se situaven a les proximitats del cap que tancava la Bahia d’Alacant al Llevant. Al començament del segle XX podíem trobar una torre vigia anomenada Alcodre que posteriorment es va transformar en el Far que hui en dia coneixem. Destacar que el far no va ser transformat mentre el barri si ho feia i no va haver evolucionat fins a meitat d’aquest últim segle.

Abans d’edificar aquest cap, es podia veure la natura, ja que no existia res, tan sols la naturalesa. Aquest paisatge el podem trobar encara als Arenals, Santa Pola i Torrevella. L’únic que podíem veure eren les cases dels pescadors i les Torres de l’Horta per a protegir als amos de les finques agrícoles dels atacs corsaris que van aparéixer al segle XVI.

.Evolució del tramvia a Alacant i projecció del futur.

Les primeres edificacions que van trobar a aquest cap van ser les cases de les persones amb més diners de la ciutat que es van ubicar al punt més alt d’aquest per veure la ciutat des de la llunyania. Despés van aparéixer els plans d’urbanització i en vint anys es va edificar a tot el cap sencer. Actualment està prohibit construir a prop del mar, encara que a vegades se segueix donant permís per a fer-ho.

El far és un dels monuments més importants que tenim al Cap d’hortes. Quan es va construir estava rodejat d’hortes i de la natura, actualment està rodejat d’edificis com a conseqüència de les edificacions i de com les persones construïm a tots els llocs sense importar-nos la natura.

4.Fars d'alacant

El far va ser construït a una torre de vigilància del segle XVI. Va ser inaugurat l’any 1856. Quan es va construir tenia una llum fixa i blanca que alcançava 10 milles. Als anys 1918 i 1921 es va modificar el far original amb una nova llanterna, pantalles giratòries i una instal·lació lluminosa nova. L'any 1935 es va estrenar l’electrificació que va aconseguir passar de 10 a 25 milles la longitud de la llum. L’any 1980 va modificar-se una altra vegada, amb una llum òptica i un nou equip elèctric. L’única modificació important que va tindre l'any 1980 va ser l’ampliació de l’edifici realitzar a principis del segle que va consistir a afegir dues ales laterals amb una fatxada posterior més petita que el costat de l’edifici.

4.Fars d'alacant

Per a donar importància a aquest far, la Societat Filatèlica i Numismàtica d’Alacant va demanar que s’incloguera el far del Cap d’Hortes a la col·lecció de far que s’estava realitzant de segells i van incloure’l l’any 2010.

FAR DE TABARCA

El far se situa a l’illa de Tabarca al Mar Mediterrani. Aquest far forma part del patrimoni arquitectònic de l’illa. L’any 1850, l’enginyer Agustí Elcoro i Berocíbar va realitzar el projecte per a construir-lo. El far consta de dues plantes i una torre quadrada considerada un element de l'enginyeria romànica del segle XIX.

El far es va encendre per primera vegada l’1 de juny de 1854. La construcció d’aquest far va suposar un progrés per a l’illa perquè la navegació per les proximitats de l’illa era molt perillosa a causa dels esculls que dificultaven l’aproximació a aquesta.

L’any 1867 el far va passar a ser una Escola de pràctiques de Torrers. L’any 1871 l’enginyer encarregat del servei del far va proposar una sèrie de disposicions perquè tots els fars de la costa s’encengueren al mateix temps. Un quart d’hora abans de la posta de sol i un quart d’hora després de l’eixida del sol.

La llum es va canviar l’any 1916 per un enllumenat de petroli. Va durar fins al 1927 que es va automatitzar per una instal·lació d'acetilé perquè el far de Santa Pola tenia més abast que aquest. Amb el pas dels anys, es va anar suprimint la supervisió dels torrers i l’any 1943 es va abandonar per complet el far. Com a conseqüència d’aquest acte, el far es va quedar en condicions ruïnoses.

Després de quedar en aquesta situació, el far ha sigut reformat. L’any 1971 es va construir un far nou amb una estructura cilíndrica de formigó armat a causa de l’estat del far original. L’any 1983 la instal·lació es va reemplaçar per una altra amb energia fotovoltaica i panels solar. Aquest nou far va funcionar fins a l’any 1989 perquè es va recuperar el far original quan van afegir-li una nova llanterna i el far modern va ser demolit. En l'actualitat, l’edifici del far és un laboratori biològic que serveix a la Reserva Marina de Nova Tabarca, declarada l’any 1986.

A pesar de l’existència del far, van haver alguns naufragis a l’illa de Tabarca com són els següents: Goleta anglesa Cureka (1901), Transatlàntic italià Siena (1916), vapor espanyol Bermeo (1917) Transatlàntic Italià Vittorio (1917), Vapor anglés Estrick (1917), vapor anglés Wismenera (1917), vapor anglés Menoria (1917) i vapor Scuti (1922).

A causa de la importància d’aquest far, la Societat Filatèlica i Numismàtica d’Alacant va decidir afegir aquest far a la seua col·lecció de segells de fars sent un més d’aquesta i homenatjant el treball que fa a l’illa, ja que és un dels monuments més importants d’aquesta.

El far del Port d’Alacant va ser el primer que va tindre la ciutat d’Alacant i que es va construir entre els anys 1844 i 1846. En aquest moment, la ciutat d’Alacant va començar a obtindre els primer privilegis del comerç amb Amèrica i va crear el primer gran espigó per transformar el petit port en un port més comercial.

Va ser de la mà de l’enginyer Elies Aquino que va construir un espigó de més de 300 metres i un fanal meravellós que mesurava 30 metres d’altitud. Aquest far va ser un referent per a la construcció de la resta de fars de la província a causa que es va construir amb ferro colat.

Aquest far tenia una cúpula i un copulí de bronze esfèric que estava coronat per una rosa dels vents. La seua llanterna de petroli era el referent per al moviment de vaixells per la badia alacantina, ja que gràcies a la seua llanterna, es van poder evitar una gran multitud d’accidents marítims i que els vaixells no arribaren al port per la zona pedrosa de la badia.

L’any 2006, es va sustituir per una rèplica i l’original es troba al final del Carrer Òscar Esplà, al nou accés al Port enfront de l’Estació de Múrcia. Ara, s’ha convertit en un lloc emblemàtic de la nostra ciutat, ja que gràcies a aquest far es coneix la història marítima de la nostra ciutat.

El segell que es va realitzar per A. J. Molines i correspon a la col·lecció que es va realitzar dels fars de la província d’Alacant com a homenatge del far que vam tindre durant més de 100 anys a la nostra ciutat encara que en l'actualitat no es troba en ús.

4.Fars d'alacant

SABIES

Alacant i el Club de Regates impulsen el Campionat de Vela 420.

La gran cita de la vela lleugera se celebrarà del 21 al 29 amb la participació de 270 embarcacions i la presència de 800 persones procedents de 35 països. Les instal·lacions de la Pedrera acolliran la competició amb dos camps de regates i màxim nivell internacional: Mundial Absolut Mixt, Femení, Sub17 i Juvenil.

5. Associacions culturals i esportives d’Alacant

No cal esmentar que a Alacant hi ha moltes associacions culturals i esportives, per aquesta raó, la Societat Filatèlica i Numismàtica Alacantina ha creat en diverses ocasions segells commemorant aniversaris o esdeveniments organitzats a la nostra ciutat. Durant aquest apartat es va a parlar de 3 d’ells.

El primer és el Club Escacs Alacant, que a la primavera del 2009 va celebrar a la “Diputació Provincial d’Alacant” la XIV copa per equips. Un esdeveniment on van participar molts dels millors escaquistes del nostre país.

El segon és Volvo Ocean Race, una volta a vela que s’organitza cada 3 anys i que des de l’edició 2008-2009 l’eixida es realitza sempre a la nostra ciutat. També es parla de com ha anat evolucionant aquesta competició i de les curiositats d'aquesta.

Finalment, trobem l’article relacionat amb l’Associació d’Amics del Camí de Santiago a Alacant, que l’any 2013 va complir el seu 20 aniversari. A aquest article podem trobar la informació del Camí de Santiago així com la informació d’aquesta associació.

• Club d’escacs Alacant.

• Volvo Ocean Race.

• Associació d’Amics del Camí de Santiago a Alacant.

CLUB ESCACS ALACANT

Encara que no se sap amb exactitud quan es va inventar aquest esport, cal esmentar que hi ha estudis que diuen que té més de 2000 anys, la qual cosa, el fa un dels esports més antics de la història. Encara que hi ha diverses versions sobre l’origen dels escacs, hem de profunditzar en què prové de l'Índia, a on un rei que s’avorria regnant va demanar un joc per a no avorrir-se més. Per aquest motiu, van crear aquest joc que vol recrear una batalla però a escala més diminuta. Aquest joc va rebre el nom de “Xaturanga”. Les peces principals eren el rei, un ministre, cavalls, carros i peons. A Espanya va arribar a l’any 1000 a la ciutat de Córdoba.

A Espanya, va ser un joc bastant important al Renaixement i els Segles d’Or. D’aquesta època són les regles que coneixem actualment. El primer concurs internacional es va celebrar l’any 1562 a Castella. El primer campió del món d’escacs va ser l’espanyol Ruy López de Segura.

L’any 1924 es va crear la Federació Internacional d’escacs (FIDE) que s’encarrega de posar les normes i de realitzar tots els campionats. A més a més, cal esmentar que l’any 1959 es va realitzar la primera partida entre un home i una màquina seent una revolució molt important per a la història.

A Alacant també tenim prou història sobre aquest esport gràcies al Club d’escacs d’Alacant i a totes les associacions que el componen. Aquest club s’encarrega de realitzar tornejos de manera trimestral per a promocionar els escacs i per a ensenyar als xiquets la importància d’aquest esport.

Per aquesta raó, la filatèlica d’Alacant va decidir realitzar 3 segells per a homenatjar a aquest esport i agrair-li el treball que fan. Va ser l'any 2009 i els tornejos que es van decidir posar als segells van ser el Torneig d’escacs Primavera 2009 i la XIV Copa d’Escacs per equips Diputació d’Alacant a abril i L’Open Internacional Ciutat d’Alacant 1992 al novembre de 2009.

Volvo Ocean Race

L a volta al món a vela és una regata de vela al voltant de tot el món que es va disputar per primera vegada l’any 1973. Primerament, va rebre el nom de “Whitbread Round the World Race” i era organitzada per la Comissió Naval de Regates de la Marina Reial Britànica. L’any 2001 va canviar de nom i va rebre el que coneixem actualment “Ocean Race” gràcies al patrocinador que van començar a tindre com era Volvo. La primera edició va partir de Portsmouth (Anglaterra) el dia 8 de setembre de 1973 amb 17 vaixells i va terminar 152 dies després al mateix port.

Originalment, es dividia en quatre etapes, però l’any 1989 va augmentar a sis etapes i l’any 1997 a nou o deu. La volta s’inicia a Europa i passa tot l’Oceà Atlàntic feia el sud, passa el Cap de Bona Esperança fins a arribar i passar L’Oceà Índic, creua el Cap Leeuwin i l’Arxipèlag Malaia fins a l’Oceà Pacífic. Una vegada que el creua, arriba fins al Cap dels Forns i travessa l’Oceà Atlàntic per finalitzar al nord d’Europa. El recorregut final és de 80000 milles nàutiques (equival a 129 642 km).

Per poder competir en aquesta competició, cada vaixell ha de comptar amb un equip de tripulants que han d’estar treballant dia i nit. És imprescindible que els membres de la tripulació siguen mariners amb estudis mèdics, fabricació de veles i reparació de motors. El nombre de tripulants per vaixell és d’entre 7 i 11 persones a més d’una persona que es dedica exclusivament al reportatge i no pot ajudar amb la navegació. Durant tota la competició no es prenen aliments frescos i tan sols tenen 1 muda per reduir el pes del vaixell.

Les competicions es realitzen cada 3 anys i cal esmentar que fins a l’any 1998, l’eixida i arribada de les competicions era entre Southampton i Portsmouth (Regne Unit) i que no va ser fins a l’edició del 2001-2002 que no va canviar l’inici i arribada. Des de l’edició 2008-2009 l’eixida sempre és la ciutat d’Alacant. Actualment, s’està duent a terme la desena quarta edició que té previst que finalitze l’1 de juliol a Gènova (Itàlia)

L’edició número dotze correspon a l’edició 2014-2015. Va començar l’11 d’octubre de 2014 i va terminar a Göteborg (Suècia). La competició d’aquesta edició va constar amb 9 etapes i 7 vaixells. Van participar els vaixells SCA, Brunel, Dongfeng, Alvimedica, MAPFRE, Westas Wind i AZZAM, aquest últim va ser el guanyador de la competició gràcies a l’equip que va formar anomenat Abu Dhabi Ocean Racing Team.

Per poder portar a cap la classificació, es va utilitzar una classificació per punts on guanyava l’equip que menys punts aconseguia. El guanyador de cada etapa obtenia 1 punt, el segon dos i així successivament. La classificació final va ser la següent: Primer Abu Dhabi Ocean Racing amb 24 punts; Segon Team Brunel amb 29 punts; tercer Dongfeng Race Team amb 33 punts; Quart, MAPFRE amb 34 punts; Cinqué, Team Alvimedica amb 34 punts; Sisena posició per al Team SCA amb 51 punts i la darrera posició per al Team Vestas Wind amb 60 punts.

La desena tercera edició de la competició va ser l’any 2017-2018 on va començar el 14 d’octubre de 2017 a Alacant i va finalitzar el 30 de juny de 2018 a L'Haya (Països Baixos). La competició es va dividir en 11 etapes i van participar 7 vaixells. Team AkzoNobel, MAPFRE, Vestas 11th Hour Racing, Team Sun Hung Kai/ Scallywag, Turn the Tide on Plastic, Team Brunel i Dongfeng Race Team. Aquest últim va ser el guanyador d’aquesta edició.

5.Associacions culturals i esportives d’Alacant

Durant aquesta edició, els organitzadors van realitzar una sèrie de canvis per a motivar la competició i així donar-li més visibilitat. Va permetre a tots els equips que usaren les xarxes socials gràcies al fet que van deixar que hi haguera un reporter a cada vaixell encarregat de crear contingut multimèdia. El canvi més ressenyable va ser la possibilitat que els equips tingueren al vaixell dones, ja que fins a aquest moment no es podia.

La classificació també va canviar respecte a l’edició anterior, en aquesta ocasió guanyava l’equip que obtinguera més punts, donant 7 al primer, 6 al segon i així successivament. La puntuació final va ser la següent, primer Dongfeng Race Team amb 73 punts; Segona posició per a MAPFRE amb 70 punts; tercer, Team Brunel amb 69 punts; Quarta posició per a Team AkzoNobel amb 59 punts; cinqué per a Vestas 11th Hour Racing amb 39 punts; Sisena posició per a Turn the Tide on Plastic amb 32 punts i la darrera posició per al Team Sun Hung Kai/ Scallywag amb 32 punts.

Situat en ple cor d'Alacant, al costat del Passeig Volat del Port d'Alacant, el Museu The Ocean Race és un modern espai expositiu en el qual el visitant trobarà un lloc interactiu on coneixerà de primera mà el món marítim, coneixerà als navegants més intrèpids i sentirà les meravelles que amaguen els oceans. Un recorregut per la història de la Volta al Món a Vela i el món marí a través d'una museografia d'última generació. En definitiva, un museu únic en el món que versa sobre el desafiament nàutic més exigent del nostre temps. La regata considerada l'«Everest de la Vela», The Ocean Race.

Per a les dues edicions esmentades la Societat Filatèlica i Numismàtica Alacantina va realitzar un segell commemoratiu. El primer per a l’edició 2014-2015 que va rebre el nom de Volvo Ocean Race Etapa Alacant- Göteborg i es va posar en circulació l’11 d’octubre de 2014. I el segon correspon a l’edició 20172018 que va rebre el nom de Volvo Ocean Race Etapa Alacant- L'Haya i es va posar en circulació el 9 de juliol de 2018, una vegada que la competició havia finalitzat.

Associació d’Amics del Camí de Santiago a ALACANT

La peregrinació a Compostel·la ve determinada per caminar al lloc a on existeix un sepulcre, al seu honor es va construir la catedral que durant més de mil anys ha sigut un referent al món cristià. Milions de peregrins han arriscat les seues vides per visitar el sepulcre de Santiago apòstol encara que existeixen dubtes de si de veritat està enterrat ací. L’origen és del segle I, a l'època romana, amb un petit mausoleu de dues plantes apareixen soterrats tres personatges cristians.

El descobriment del Sepulcre de l’Apòstol Santiago al segle IX (entre 813 i 830), és considerat per molts un dels esdeveniments més importants de l’Edat Mitjana convertint a Compostel·la en un dels tres punts de peregrinació més importants de la Terra al costat de Roma i Jerusalem.

Després del descobriment del cos de l’Apòstol, el rei d’Astúries Alfons II va acudir al costat de la seua família i la cort, donant lloc a la primera peregrinació de la història. Més tard, el Papa Lleó III va donar la notícia del descobriment al món cristià. Els monjos de l’ordre Cluny van ser els principals promotors de la peregrinació a l’Edat Mitjana. Unes peregrinacions que van partir de tota Europa. Al segle XI va ser quan es va traçar el Camí que es va traçar recórreguen nombroses vies romanes d’Espanya. A causa de la gent que venia, es va dotar al camí d’infraestructures per poder atendre als peregrins. La peregrinació va créixer a partir de l’any 1000 pels Pirineus. Als segles XI i XII es va anar consolidant el camí, venint peregrins de tota Europa i seent un lloc amb molta cultura popular.

Al segle XIV comença a haver-hi un declivi del Camí a causa de les catàstrofes com la pesta o les guerres que hi havia al continent europeu. Al segle XVI el protestantisme i les guerres de la religió van augmentar aquesta decadència. També va augmentar la decadència la decisió d’ocultar les restes de l’Apòstol durant 300 anys per evitar que els pirates anglesos els

furtaran. Aquest procés va finalitzar al segle XIX amb la desaparició de les peregrinacions. L'any 1867 hi havia tan sols quaranta peregrins. A finals del segle XIX es van redescobrir les restes de l’Apòstol i es va començar a posar en marxa la peregrinació. A principis del segle XX les dues guerres mundials i la nostra Guerra Civil van causar que no hi haguera peregrins a Santiago durant aquesta etapa.

Associació d’Amics del Camí de Santiago a ALACANT

Durant els anys 70 i 80 del segle passat, unes persones amants del Camí com són Elies Valinya i O’Cebreiro van lluitar i treballar per marcar la ruta que hui en dia coneixem, van crear les fletxes grogues.

El Camí de Santiago va ser declarat l’any 1987 el “Primer Itinerari Cultural Europeu” pel Consell d’Europa i “Patrimoni de la Humanitat” l’any 1993. L’any 1998 la UNESCO el va declarar també Patrimoni Cultural. Finalment, l’any 2004 va aconseguir el Premi Príncep d’Astúries a la Concòrdia.

Actualment, la ruta la realitzen cada vegada més persones procedents de tota Europa, ja que s’ha lluitat perquè mai mora aquest camí i que cada vegada hi haja més gent recórreguen aquest camí. Realitzant-lo pots trobar amistat i companyia que s’han anat creant al llarg dels segles.

5.Associacions culturals i esportives d’Alacant

Per aquest motiu, es va crear l’Associació d’amics del Camí de Santiago a Alacant l’any 1993. L’associació es va inscriure tant a la Generalitat Valenciana com a la Junta de Galícia. L’any 1995 es va federar a la Federació Espanyola d’Associacions d’Amics del Camí de Santiago

Aquesta associació, realitza anualment peregrinacions des d’Alacant i ajuda als alacantins a poder realitzar-ho des dels destins que han elegit per fer la ruta. Aquesta associació té com a objectiu el de donar a conéixer el Camí de Santiago així com a recuperar, mantindre i conservar els diferents Camins. La seua llavor és la d’informar els peregrins que ho sol·liciten, facilitant el Credencial del peregrí. L’associació funciona gràcies a la col·laboració i treball dels socis que de forma desinteressada inverteixen el seu temps lliure i la seua il·lusió pel Camí de Santiago. També reben ajuda i suport d’altres institucions oficials tant de la ciutat d’Alacant com de la província. La idea principal dels socis és la de conservar el Camí de Santiago molts segles més.

Associació d’Amics del Camí de Santiago a ALACANT

5.Associacions

culturals i esportives d’Alacant

Amb motiu del seu vint aniversari, l’associació va decidir realitzar un segell commemoratiu d’aquest aniversari tan especial per a ells. Per això, l'any 2013 van posar en circulació el segell que commemora a l’associació amb la imatge de la Basílica de Santa Maria d’Alacant per ser el lloc d’eixida fins a Santiago des de la nostra ciutat i el nom d’aquesta associació i l’aniversari que compleix. També van realitzar altre segell en el seu vint-i-cinc aniversari l'any 2017 que commemora totes les etapes que es passen des d’Alacant fins a Santiago de Compostel·la.

Cartell explicatiu del Camí de Santiago del Surest, en la provincia d'Alacant.

qUè...?

« Nanas de la cebolla (traducció literal al valencià).

Miguel Hernández »

"La ceba és gebre tancat i pobre: gebre dels teus dies i de les meues nits. Fam i ceba: gel negre i gebre gran i redó.

En el bressol de la fam el meu xiquet estava. Amb sang de ceba s'alletava.

Però la teua sang gebrava de sucre, ceba i fam."

6.PERSONES IMPORTANTS ALACANTINES

No cal dir, que a Alacant han nascut i viscut persones que s’han convertit en referents en l'àmbit nacional i internacional. Escriptors, músics, toreros, investigadors,... En aquest apartat anem a parlar de 4 persones que han viscut a Alacant i que han aconseguit que tot el món els conega com són Miguel Hernández, Jorge Juan, Vicent Blau ‘El Tino’ i José María Manzanares.

El primer, Miquel Hernández, va ser un escriptor que va nàixer a Oriola i del qual la Societat Filatèlica i Numismàtica Alacantina va realitzar segells commemoratius per homenejar-lo en el centenari del seu naixement.

Jorge Juan va ser un dels navegats que va de descobrir com millorar els vaixells espanyols i es va convertir en un referent espanyol. La Societat Filatèlica i Numismàtica Alacantina li va realitzar un segell commemoratiu l’any que es complica el III Centenari del seu naixement.

Els Toreros Vicent Blau ‘El Tino’ i José María Manzanares van ser referents a la plaça de Bous. Als seus articles podem trobar la seua biografia i els seus segells commemoratius en els aniversaris de les seues morts al 2016 i 2019 respectivament.

• Miguel Hernández.

• Jorge Juan.

• Vicent Blau "El Tino".

• José María Manzanares.

MIGUEL HERNÁNDEZ

M

iguel Hernández va nàixer el 30 d’octubre de l’any 1910 a Oriola (Alacant). El seu pare era ramader i la seua mare s’ocupava de les tasques de la casa i de cuidar als seus 4 fills. Gràcies al treball del pare, venent i comprant cabres i ovelles, la família es va permetre viure humiliament sense cap necessitat. A la serra oriolana, Aigual Hernández va començar a treballar com a pastor.

Miguel Hernández va anar pocs anys a l’escola. Quan tenia 4 anys va acudir durant 6 mesos a la guarderia i a 8 anys va entrar a l’Escola de l’Ave Maria i a 12 anys al Col·legi Sant Domingo, però un any i mig després, va abandonar el col·legi per a treballar com a pastor. A pesar de no estudiar, va mantindre l’interés a llegir i formar-se visitant la biblioteca regularment.

La primera vegada que va escriure va ser l’any 1925, aquesta inclusió portava un reflex del seu compromís amb la senzillesa del món rural que el rodejava, la muntanya, el paisatge, els animals, l’horta, els arbres, ... És una poesia colorista, recarregada, on es veia la influència de les obres de Góngora i Rubén Darío. Miquel va començar publicant versos en revistes i diaris locals com “El Poble d’Oriola”, “Voluntat” i “Destalls”, i posteriorment al diari de “La Veritat de Múrcia”, on es va publicar el seu primer llibre poètic.

El 1931, Elx li va concedir el seu únic premi poètic, i a finals d’aquest any va desplaçarse a Madrid amb molta il·lusió, esperança i necessitat d’aventura. El fracàs d’aquest primer viatge el va obligar a tornar al poble amb la desil·lusió baix el braç però sabent que la poesia era el seu camí.

L’any 1933 va publicar “Perite en Llunes” que no va obtindre el suport que esperava, i a partir de 1934 va visitar Madrid per a viure allà l’any 1935 a la recerca de suport. A Madrid va conéixer a Rafael Alberti, Frederic Garcia Llorca, Vicent Aleixandre i Pablo Neruda. A la tardor de 1935 va començar una relació amb Josefina Manresa. A aquesta època, Miquel va publicar a la revista madrilenya “Creu i Ratlla” i al “Gall Crisis”. Va escriure “Qui t’ha vist i qui et veu, i ombra del que vas ser”.

Miguel va establir la seua vivenda a Madrid a l'aconseguir treball a l'enciclopèdia “Els Bous”, i es va entrar a la Generació del 27 de la mà de Neruda i Aleixandre que el van abrigallar com a un germà menut. El poeta va consolidar la seua nova personalitat al descobrir i assumir un nou món literari i ideològic. Va trencar les seues creences religioses i es va distanciar del seu amic Sijé.

Va escriure a aquesta època “Els fills de la pedra”, influenciat per la Generació del 27 i va madurar personalment i literàriament. Després va escriure “El Raig que no es deté” que tracta d’un conjunt de sonets amorosos que constitueixen un dels primers poemaris més bonics de l’obra hernandiana.

L’ambient cultural del canvi es va ficar dins de Miguel, que va influir en un distanciament afectiu a Josefina i es va apropar a altres dones com Maria Segarra i Maruja Mallo. A finals de 1935, va rebre la notícia de la mort del seu amic Ramon Sijé, i, com a conseqüència, va escriure “L’Elegia” a Ramon Sijé. Una de les elegies més profundes, dramàtiques i desagarrares de la literatura espanyola. El 1936, Miquel és un home madur i com a conseqüència de la Guerra Civil, s’allista a l’exèrcit i és anomenat comissari cultural al capdavant del cinqué Regiment a les ordres de “El Campesí” i va combatre a Madrid, Andalusia, Extremadura i Aragó. El 9 de març de 1937 es va casar amb Josefina Manresa i va realitzar un viatge a Rússia com integrant de la delegació espanyola enviada pel Govern al setembre d’aquest mateix any per assistir al V Festival de Teatre Soviètic.

Miquel es va convertir en aquesta època en un poeta compromés políticament i es va reflectir a la seua poesia. L’any 1937 va publicar “Vent del Poble” i el 1939 “L’home aguaita” on es pot veure el dolor de la guerra i l’odi. Miquel parla sobre ell i sobre la soledat i la mort.

El final de la seua vida va ser amb molts problemes. El seu primer fill, Manuel Ramon, va morir a la guerra a la tardor de 1938 i la guerra estava quasi perduda i hi havia por a morir i a la repressió dels guanyadors. L’única cosa positiva que va tindre a aquesta etapa va ser el naixement del seu segon fill, Manuel Miquel.

El seu final va començar quan va finalitzar la guerra i va intentar escapar a peu a la frontera portuguesa. Va ser detingut i emportat a la Comissaria de Rosal de la Frontera. Miquel va sofrir humiliacions i tortures i va començar el seu recorregut per diferents presons d’Espanya. Huelva, Sevilla, Torrijos, Oriola, Madrid, Palència, Ocanya i Alacant. Miquel va ser condemnat a mort, encara que després va acabar amb una pena de 30 anys de presó.

A aquesta etapa va pertànyer el seu “Cançoner i Romancer d’Absències”, un conjunt poètic marcat per l’amargura, la soledat i l’intimisme. Mentre estava a la presó, va escriure poemes com “Nanes de la ceba”, dedicat al seu fill. Un poema que parlava de l’esperança i de la llibertat.

A pesar de les tortures físiques que rebia a la presó, Miguel Hernández es va mantindre sempre amb una integritat personal i una dignitat moral dignes d’elogi (podia firmar una carta renunciant a les seues creences polítiques per eixir de la presó però es va negar).

Miguel Hernández va morir el 28 de març de 1942 a la presó d’Alacant producte del rancor i de l’oblit. El poeta és hui en dia una referència de les lletres espanyoles pel seu valor literari i humà. La seua obra i el seu exemple de vida són el reflectisc dels grans valors universals de l’ésser humà: la lluita per la llibertat, la justícia social i la solidaritat.

6.PERSONES IMPORTANTS ALACANTINES

Per ser un dels escriptors més importants de la història literària espanyola i per tot el que ha significat tant a Alacant com a la literatura, el 19 de setembre de 2011 es va publicar el primer segell en homenatge a aquest escriptor de poesia que ha passat a la història. El segell és un dibuix a mà del poeta.

III Centenari del naixement de Jorge Juan

Jorge Juan va nàixer el 5 de gener de 1713, els seus pares van ser Bernardo Juan Canicia (que va faltar molt prompte) i Violante Santacilia Soler de Cornellà. A causa que el seu pare va faltar, el seu oncle va ser l’encarregat d’educar-lo i el va portar a Saragossa per a estudiar.

L’any 1725 va ser admés com Gran Mestre de l’Orde de Sant Joan. L’any 1730 va embarcarse a la seua primera eixida de nabius. Durant els seus primer anys va recórrer el mediterrani, estudiant i patrullant aquest mar per lluitar contra els pirates barbaresco

L’any 1734 va ser elegit per a anar al Perú i fer observacions i treballs sobre com era la vida per davall del meridià. Aquests treballs el van fer molt famós. També cal esmentar que va ser escollit per a participar en comprovar les investigacions d'Isaac Newton per deduir la seua hipòtesi que la Terra no era perfecta, sinó aplatada als pols, l’any 1738 es va confirmar aquesta tesi d'Isaac Newton.

L’any 1745 va ser anomenat membre corresponent de l'Acadèmia Reial de Ciències i va començar a viure a Madrid per a treballar com a membre oficial. Durant aquest temps va publicar l'any 1748 un llibre anomenat “”als Regnes del Perú”. Llibre on es publicaven tots els resultats científics sobre el viatge que va fer Jorge Juan al Perú l’any 1734 i on es parlava sobre la història, geografia, etnografia i sobre el virregnat que existia.

L’any 1749, Jorge Juan va ser enviat a Londres com a espia per a aconseguir informació sobre la construcció naval i aconseguir portar a Espanya constructors de vaixells molt importants. Durant tot aquest temps va obtindre informació sobre la fabricació de panys, impremta, màquines per netejar ports, armaments, instruments de cirurgia, bomba de vapor per a sacar aigua, etc.

L’any 1750, el rei el va pujar a Capità de nabiu i Jorge Juan va idear un pla per a construir nabius d’una manera més ràpida i efectiva a les ciutats de Cartagena, Cadis, el Ferrol i La Habana. Va fer durant aquests anys més de 30 viatges per tota Espanya per a assolir informació i supervisar la construcció dels vaixells, organitzar els arsenals i solucionant els possibles problemes que sorgien.

L’any 1756 va fundar a Cadis l’Assemblea Amistosa Literària a on es reunien personatges rellevants com Francisco Iglesias, Pedro Virgili, José Infante, José Carbonell i Lluís Godín entre altres. Aquestes Assemblees van ser l’inici de la futura Acadèmia de Ciències i on es va començar a escriure el seu llibre “Examen Marítim” que va publicar l’any 1771.

L’any 1766 va ser anomenat pel Rei Carles III com Ambaixador Extraordinari en la Cort de Marroc per a realitzar una missió molt difícil. Després de 6 mesos va aconseguir firmar el Tractat de 19 articles en els quals les aspiracions espanyoles quedaven assegurades. Quan va arribar a Madrid, va continuar estudiant i ajudant en les qüestions polítiques que feia falta. Va morir el 21 de juny de 1773 a causa d’un accident al cap de 60 anys i va ser soterrat a l’Església de Sant Martí.

A causa de totes les investigacions que va dur a terme i de la importància de la persona, la Societat Filatèlica Alacantina va decidir dur a terme aquest segell com a Homenatge als seus anys dedicats al nostre país i a ferlo més gran. Ho va fer commemorant el tercer aniversari del seu naixement l’any 2013. Posantse en circulació el 14 d’octubre de 2013.

X Aniversari de la mort de Vicent Blau "El Tino"

Vicent Blau i Gisbert va nàixer el 24 de gener de 1932 al barri de Santa Creu (Alacant). Va ser orfe quan era un xiquet, ja que ala seva mare va faltar d’una pulmonia i el seu pare poc després del bombardeig del Mercat Central l’any 1938. Per tirar endavant va haver de vendre els llocs de peix del seu pare i va ser internat a la llar de José Antonio per a xiquets orfes.

Quan era jove, va estar en algunes albergues juvenils i al Col·legi de Sant Ignasi de Loiola dels Jesuïtes. Va treballar de xiquet com a carregador al moll del port o com a obrer. Per a aconseguir tirar endavant, va començar a capejar vaques. En aquest moment, es va descobrir que tenia un estil per a torejar i va començar a participar en totes les festes populars com les de Sant Joan o Tibi i va començar a aficionar-se als bous. Va debutar a Alacant quan encara era un adolescent.

Va tindre una campanya com noveller excel·lent, amb la qual va guanyar molts diners i va poder obtindre una situació econòmica estable. Gràcies a aquesta campanya, va assolir alliberar-se de gran part de la mili a Palma de Mallorca perquè el coronel era molt aficionat a la tauromàquia i li donava permís per a torejar. L’Any 1954, quan va debutar amb picadors, es va començar a conéixer amb el nom de “El Tino”.

Va conéixer a Lolita Espades, que era una professora de catequesi que ensenyava a llegir i escriure als xiquets i amb la qual va començar una relació encara que els pares d’ella s’oposaven a la relació perquè pensaven que un fill d’un pescater era poc per a la seua filla, ja que el pare era l’antic director del Banc d’Espanya. El pare va parlar amb l’Obispo d’Alacant Pablo Barrachina perquè s’oposarà a la relació. Però aquesta prohibició no va frenar a Vicent i Lola i l’any 1956 es van casar a Màlaga i van tindre a sis fills. Mercedes, Vicent, Artur, Marilo, Natàlia i Tintín.

Va aconseguir gran fama a Alacant, la seua ciutat natal a l’època on el toreig es va tornar a posar de moda i ell va ser una de les persones més importants de l’època. Va obtenir que molts aficionats incondicionals fundaren diverses penyes taurines en el seu

honor i omplia molts trens quan torejava lluny d’Alacant per a veure’l.

Des del seu inici, va mantenir una rivalitat competitiva amb Francesc Anton “Pacorro”, un altre gran torer alacantí de l’època. Aquesta rivalitat es va traslladar als barris i es va formar una competició sana entre els dos barris originaris d’aquests torers, els barris de Santa Creu i el barri de Sant Blai (barri originari de Pacorro). Durant tots els seus anys de toreig, va torejar amb els més grans de l’època com són El Cordovès. Antoñete, Litri, Aparició, entre altres. Es va retirar l’any 1970 després de 2 dècades com matador i quan els seus fills majors van començar torejant com ell.

L’any 1974 va faltar a un accident el seu fill Vicent i El Tino va passar una època molt roïna. Es va recuperar quan va observar que el seu fill petit, Artur va començar a torejar com tota la família. Gràcies al fet que el seu fill començà a torejar, ell va tornar l’any 1978 per a fer un parell de corrides i l’any 1982 va compartir amb Manzanares, la plaça de bous.

Encara que va deixar de torejar, va continuar eixint als cartells de la plaça de Bous. El primer l’any 1985, en el moment en el qual va tindre una situació econòmica roïna i es va organitzar una corrida en el seu honor i els beneficis el van ajudar. La segona, deu anys més tard, en 1995 quan va accedir amb 63 anys a participar en una corrida solidària amb Emili Garcia “El Linx” que havia quedat disminuït. Finalment, va morir el 22 d’abril de 2006 al cap de 74 anys.

Com a homenatge, la Societat Filatèlica i Numismàtica Alacantina va decidir realitzar un segell commemoratiu del X aniversari de la seua mort. Es va posar en circulació just el 22 d’abril de 2016, el dia en el qual es commemorava la seua mort.

JOSÉ MARÍA MANZANARES

Via nàixer al barri de Santa Creu a Alacant, el 14 d’abril de 1953 el seu pare també va ser un torer molt important al nostre país Pepe Dols així com el seu fill José María Dols Samper, el qual va seguir els passos del seu pare i avi. Quan era un xiquet va haver de compaginar els seus estudis amb el treball a un magatzem.

L’any 1969 va estrenar el vestit de llums per primera vegada a Andújar (Jaén) i com a picador l’any 1970 a Benidorm. A Madrid, es va estrenar el 16 de juny de 1971 al costat de Luguillano i Galloso, lloc on va tallar dues orelles.

Va tomar l’alternativa a la ciutat d’Alacant el 24 de juny de 1971, on van ser el seu fadrí Lluís Miquel Dominguín i el seu testimoni Santiago Martin “El Viti”. Aquest dia va tallar una cua. Va debutar a la Mestrança de Sevilla el 10 d’abril de 1972. En aquest any també va confirmar la seua alternativa a Madrid.

Es va casar amb Resurrecció Samper el 5 de febrer de 1977 al Monestir de la Santa Faç d’Alacant. Encara que es van separar l’any 1994, va tindre amb ella 4 fills Ana Maria, Resurrecció Josep Maria i Manuel. Cal esmentar que el seu fill José María Dols Samper fill és també torer com ell.

A finals del segle XX es va posar en primera posició, seient el torero que ha lidiat amb més bous. L’any 1997 va passar el número de 1700 corrides. És molt probable que haja sigut el torero que més corrides de bous ha realitzat a la història de la tauromàquia.

JOSÉ MARÍA MANZANARES

Es va tallar la cueta l’1 de maig de 2006 a la Real Mestrança de Sevilla, va ser el seu fill qui ho va acomiadar de les rodes. Finalment, va faltar a Caceres el 28 d’octubre de 2014 i va ser soterrat al cementeri alacantí.

Amb motiu del cinqué aniversari de la seua mort, la Societat Filatèlica i Numismàtica va dur a terme a la plaça de Bous d’Alacant una exposició com a homenatge a aquest torero alacantí. Exposició que es va inaugurar el dia 17 d’octubre de 2019 per Marí Carme Espanya, regidora d’Assumptes Taurins; Francesc Llorca, director del museu Taurí i José Miquel Estaban i de l'Ossada, president de la Societat Filatèlica i Numismàtica Alacantina.

Per fer aquesta exposició es van posar sis col·leccions amb més de 3000 segells i documents que es van distribuir en 544 fulles. Les col·leccions van ser les següents: “La festa nacional parteix de la nostra cultura”, “Tauromàquia”, “La sèrie, tauromàquia de 1960: correus circulant”, “La festa dels bous”, “Josep Maria Manzanares: Una llegenda” i “Medalles de Toreros i Places”.

A més a més de portar a cap aquesta exposició, la Societat Filatèlica i Numismàtica Alacantina va realitzar 3 segells com homenatge al cinqué aniversari de la mort d’aquest torero alacantí tan important. El primer del destre en Nimes, el segon l’any anterior a deixar la plaça de bous i el tercer com a alternativa als dos primers. Aquests segells es van posar en circulació el 17 d’octubre de 2019, dia que es va inaugurar l’exposició.

6.PERSONES IMPORTANTS ALACANTINES

qUè...? SABIES

La Seu ciutat d'Alacant de la Universitat d'Alacant (UA) ha dedicat un cicle al 95 Aniversari de Les Fogueres de Sant Joan.

"Per segona vegada en la seua quasi centenària història, hem viscut un renaixement dels Fogueres després de dos anys d'interrupció forçosa, però si bé en aquesta ocasió ha sigut per una pandèmia, la recuperació de la Festa en unes circumstàncies tan límit com una postguerra no va ser tan senzill", ha apuntat el professor Armant Parodi, director del cicle.

7.FESTES D'ALACANT

Alacant és una ciutat en la qual conviuen moltes festes com són la Setmana Santa, les Fogueres de Sant Joan, La Santa Faç, Nadal, el Carnestoltes, les Festes dels diferents barris, els Moros i Cristians, les Creus de maig... En aquest apartat es va a parlar de les fogueres i la Santa Faç, dues festes molt conegudes al nostre país.

La Peregrinació a la Santa Faç és una peregrinació que es realitza una volta a l’any i que té més de 500 anys d’història. A l’article podem viatjar al passat per descobrir la importància d’aquesta festivitat i de com ha anat evolucionant fins al dia d’avui.

A continuació, podem trobar un reportatge sobre la Foguera Òscar Esplà, un compositor alacantí que es va convertir en un referent al nostre país. També fem un repàs d’aquesta foguera i de l’acte que va dur a terme l’any 2019 per a promoure la filatèlia, així com el treball realitzat per confeccionar el segell commemoratiu d’aquesta foguera i escriptor.

Finalment, fem un repàs a la història de les Fogueres de Sant Joan, que aquest 2023 compleixen 95 anys d'història i de l’exposició que la Societat Filatèlica i Numismàtica Alacantina va portar a cap l’any 2018 amb motiu del seu 90 aniversari.

• Peregrinació- Romeria a la Santa Faç.

• Foguera Òscar Esplà

• Les Fogueres de Sant Joan

Peregrinació- Romeria a la Santa Faç

L a romeria de la Santa Faç compleix aquest any 533 any d’història d'ençà que es va produir el “Miracle de la Llàgrima” durant la processó de rogatives en la qual una comitiva va decidir traure el llenç de la Santa Faç per a demanar aigua u afrontar la terrible sequia que hi havia a la zona. Va ser l'any 1489 i des d’aleshores Alacant ha viscut diferents epidèmies i moments històrics on la Santa Relíquia ha deixat el seu impromptu augmentant la devoció dels alacantins per la Santa Faç.

Per conéixer aquests episodis hem d’aventurar-nos en els orígens de la Santa Faç a Alacant. En com es va consolidar com una de les tradicions més importants, entranyable i commovedora. La Santa Faç és el rostre de Jesucrist estampat en una gassa de lli. Va arribar a Alacant gràcies a mossén Pedro Mena, qui va acompanyar a un Cardenal a Roma. Aquest Cardenal li va regalar el sagrat llenç que custodiava en el seu oratori al ser nomenat Cura de Sant Joan.

Mossén Pedro Mena la va depositar al fons d’una arca on guardava els objectes de valor al Temple. Temps després, a l'obrir l'arca, es va trobar el llenç desplegat i col·locat a la part superior sobre la roba que el cobria. Al repetirse aquest fet, el va col·locar sobre una taula quedant exposat per a la veneració pública.

Al cap de poc temps d’estar a Alacant la Santa Relíquia, es va produir una llarga i espantosa séquia. Els devots de la Santa Faç van organitzar una processó rogativa amb la relíquia per demanar al Senyor remei d’aquesta calamitat que vivien. En la comitiva que es va celebrar el 17 de març de 1489 que portava el llenç de la Santa Faç des del poble de Sant Joan fins al Santuari de la Nostra Senyora dels Àngels va ocórrer un succés que va marcar la història de la imatge a la ciutat.

El succés va ser que després que hagueren de passat un quart del recorregut, al passar el barranc de Lloixà, el sacerdot anomenat Francisco Villafranca que portava a la Santa Faç a les seues mans va sentir molt de pes als seus braços i no va poder mantindre’ls en alt, al mateix temps, va perdre els moviments als seus peus, havent de ser ajudat per altres sacerdots, que el van portar a una xicoteta altura més lluny del barranc. Una vegada estaven allà, a totes les persones que feien el recorregut van observar com a la Santa Faç li eixia una llàgrima de l’ull dret que es va parar a la galta que va créixer a poc a poc. Impressionats pel succés, van tornar a Sant Joan i van acordar repetir aquesta processó el divendres següent.

Després d’aquest miraculós succés, van celebrar una rogativa a l’església dels Àngels realitzada per Vilafranca, hi havia molta gent i es va haver de realitzar fora del temple, mentre es feia aquesta rogativa, va començar a ploure, el que suposava un nou miracle. Des d’aquest moment, la devoció a la Santa Faç no ha deixat de créixer immensament a tota la comarca. Fins a tal punt que el Papa Clement VIII, el dia 30 de gener de 1525, va autoritzar un ofici especial de la Santa Faç en el que es consignaven els prodigis obrats per la venerada Relíquia.

A més a més, la tradició i la història recopila altres actuacions i fets de la Santa Faç en episodis de la ciutat d’Alacant. Durant l'epidèmia de la pesta que en 1648 va arribar a Alacant, va tindre lloc la Processó del d’agost en una rogativa on al costat de la imatge de la Patrona Verge del Remei anava la Santa Faç i segons anaven recórreguen els carrers de la ciutat, anaven desapareixent l'epidèmia.

Manuel Marco, monsenyor, capellà pontifique, vicari epicostal i dea de la Cabília de Sant Nicolau, va dir que al mes de setembre de 1804, va aparéixer la febra groga a Alacant que va provocar que moltes famílies fugiren de la ciutat a altres poblacions deixant Alacant. La població d’Alacant va demanar que portaren a la Santa Faç i quan això va ocórrer, es va tallar l'epidèmia i va desaparéixer. Un altre fet històric va ser l'agost de 1854, on Alacant va ser infectada de colera morbo. Quan la Santa Faç va arribar a la ciutat, la malaltia va desaparéixer el que va produir que la devoció augmentarà.

Després d’aquest succés, el monestir va ser una fàbrica on es muntaven motors per a l'aviació militars.

Un fet que és segur és que la tradició recorda les ajudes miraculoses que la Santa Faç ha tingut amb la ciutat d’Alacant al llarg dels últims segles. Una dedicació per la devoció a la Santa Relíquia que segueix creixent i es manifesta a les contínues i nombroses peregrinacions al seu santuari així com la romeria que es realitza anualment.

Finalment, altre fet molt important va ocórrer el segle passat, durant els anys que durava la Guerra Civil, es va suspendre la romeria. El monestir va tancar i les monges Clarisses que es dedicaven a custodiar la Relíquia van marxar fins a Orito. En un primer moment, es va utilitzar el monestir per a interrogar i executar a sospitosos de ser afins al Colp que es produïa.

Però, en aquests moments, el monestir va ser assaltat per milicians que van causar importants destrosses. No obstant això, es va produir altre dels “Miracles” de la Santa Faç, el Camaró, on es guardava la Relíquia, va quedar intacte i l'alcalde, Antonio Ramos va traure la Santa Faç per a posar-la a recapte.

Per tots els miracles que ha fet la Santa Faç i per la tradició que suposa per a la ciutat d’Alacant la Societat Filatèlica i Numismàtica Alacantina va posar en circulació a la romeria de l’any 2011 (5 de maig de 2011) un segell commemoratiu d’aquesta Peregrinació on es podia veure la imatge de la Santa Faç i el miracle de la llàgrima.

FOGUERA ÒSCAR ESPlÀ

Abans de parlar de la foguera, cal esmentar qui era Òscar Esplà. Va nàixer a Alacant el 5 d’agost de 1886 i va ser un compositor espanyol molt important. Va començar la seua formació com a músic quan era un xiquet i ho va compaginar amb els seus estudis d’enginyeria i filosofia a la Universitat de Barcelona. Durant l’estiu de 1905, es va convertir en director de l’agrupació La Wagneriana d’Alacant i l’any 1911 va obtindre el premi de la Societat Musical Nacional de Viena amb la seua Suite Llevantina. Es va traslladar a Alemanya per començar els estudis de composició i direcció. Va ser considerat, al costat de Manuel de Falla com un dels representants més significatius de la música espanyola. Estava obert a aplicar els referents ambientals i educacionals fins a ferlos propis, va utilitzar escales procedents del sud d’Espanya, anomenades escola llevantina, també va escriure opera, música de cambra i ballets entre altres. Va presidir entre 1931 i 1936 el Consell Nacional de Música i després, el Conservatori de Madrid. L’any 1948, la UNESCO li va encarregar un estudi per definir el diapasó universal. També va ser membre de l’institut de França i president de la secció espanyola de la Societat Internacional de Música Contemporània (SIMC).

Les seues obres més importants van ser “Ciclops d’Ifach” (1916), “El contrabandista” (1928), “Suite de xicotetes peces” (1931), “Cant Rural a la República Espanyola” (1931). També va compondre música de cambra com “Homenatge a Beethoven” (1927) i “Concert de càmera” (1927) i per a piano com “El pardal pinta” (1929). Cal esmentar que va ajudar a restaurar lapeça musical del “Misteri d’Elx” (1924).

L’any 1956, la ciutat d’Alacant va crear el Premi Internacional de Composició Oscar Esplà. Va faltar a Madrid, el 6 de gener de 1976 al cap de 89 anys i va ser soterrat al Monestir de la Santa Faç. L’any 1886 es va publicar una recopilació dels seus escrits musicals a càrrec de Antoni Esglésies anomenada “Escrits d’Òscar Esplà”.

Tan important va ser Òscar Esplà que actualment té una foguera amb el seu nom. La foguera Òscar Esplà es va fundar l’any 1985, plantant per primera vegada l’any 1986. L’any 1988 va ser un any històric per a la comissió, ja que va ser l’única vegada en el que els seus monuments van obtindre el 1r premi. L’adult de segona categoria i obra de José Muñoz i Fructuoso i l’infantil de quarta categoria.

Durant els seus 37 anys d’història ha aconseguit que sis de les seues representants hagen sigut triades com a màximes representants de la nostra ciutat. Van començar amb 3 xiquetes que van ser triades com a dames d’honor de la bellesa del foc infantil. Andrea Cerdán i López l’any 2000, Maribel Micol i Miralles l’any 2009 i Tatiana Mompeán i Guillén l’any 2011. L’any 2014 van estrenar el palmarés de representants adultes amb Andrea Villatoro i Garcia que va ser triada dama d’honor de la bellesa del foc i el tanquen les germanes Laura i Marta Ponce i Rodríguez que han sigut triades dames d’honor de la bellesa del foc 2015 i 2018 respectivament.

D'entre totes les persones que componen aquesta comissió, la foguera recorda amb molta estima a Marcela Martínez i Belmonte, que va faltar l’any 2009. Marcela va ser presidenta d’aquesta comissió durant 16 anys, una persona que va fer, sense cap dubte que la foguera cresquera considerablement. Una altra persona que porta en la foguera tota la vida, des que es va fundar és Cari, membre en actiu d’aquesta comissió que ha treballat per la foguera des dels seus inicis.

Actualment, la foguera planta en tercera categoria el monument adult de la mà dels germans Melià i en cinquena categoria el monument infantil de la mà d’Isaac Argudo. La bellesa d’aquest any 2023 és Ainhoa María Lillo i Verá, acompanyada de les seues dames d’honor Alba Lillo i Domenech i Sonia López i Gentil. La bellesa infantil és Clàudia Herrero i Pérez i té com a dames d’honor a Inari Ramos i Jauregui i Blanca López i Padilla. Les presidentes són Ereide Jauregui i Urruticoechea i la xiqueta Marta Pérez i González. A més a més, esmentar que aquest any, les representants van començar una mica més tard el seu càrrec a causa que el dia inicial per a la seva presentació es va posar a ploure minuts abans i es va tindre que suspendre.

L’any 2019, la foguera va realitzar el llibret donant rellevància a l’enviament de cartes i la rellevància històrica dels segells. El llibret, anomenat “Et promet una postal” es va presentar el 4 de juny al Claustre d’Alacant. A l’acte van assistir les belleses 2019 Itziar Galiana i Marta Pérez, Loli Lillo, presidenta de la foguera, David Martínez i Ros, delegat de llibret i Antonio Valiente, vicepresident de la Societat Filatèlica i Numismàtica Alacantina. El llibret es va dividir en 3 parts “Filatèlia”, “Correus” i “Turisme”. El primer apartat parla del col·leccionisme com afició, els segells en les festes de fogueres i anècdotes, curiositats i història de la Societat Filatèlica i Numismàtica Alacantina. La segona part parla de l’evolució històrica i l’arrelament social de correus així com el desenvolupament a la seu de la plaça de Gabriel Miró. Finalment. L’última part parla de la millor terreta del món i de les postals festeres més compartides de les Fogueres de Sant Joan.

Per finalitzar l’acte, la Societat Filatèlica i Numismàtica Alacantina va presentar el segell commemoratiu, que al costat de la foguera Òscar Esplà han creat amb la imatge del músic que porta el nom de la foguera.

El segell que van realitzar la Societat Filatèlica i Numismàtica Alacantina i la foguera Òscar Esplà de manera conjunta va ser dissenyat per Ramon Fernández i Palmeral i serveix per a tot l’àmbit nacional. Es va posar en circulació el 4 de juny de 2023, dia de la presentació del llibret.

LES FOGUERES DE SANT JOAN

Encara que oficialment, la festa de la nostra ciutat va començar després, hi ha documents que ens mostren com el ritual del foc ha perdurat a través dels segles. Es tracta d’una festivitat on els llauradors celebraven el dia més llarg de l’any per a la recol·lecció de les collites i la nit més curta per a la destrucció de les coses roïnes. Més tard el costum va arribar a Alacant, on hi ha documents de l’any 1822 per part de l’alcalde ordenava que no s’encengueren fogueres al carrer a la nit de Sant Joan.

Les autoritats van prohibir any rere any les fogueres, però el poble continuava realitzantseguint les tradicions. L’any 1881, va ser un any marcat perquè l’Ajuntament es va oblidar de prohibir encendre fogueres al carrer i es van dur a terme verbenes la nit de Sant Joan que va permetre que els alacantins pogueren encendre fogueres i petards. Aquest mateix any, aprofitant l’absència de prohibicions, els veïns es van agrupar als carrers anomenant la festa com “Festes de carrer” amb jocs i música de dolçaina i tabalet amb petits ninots que criticaven algun veí del barri. Les fogueres veïnals van continuar presents als carrers de la nostra ciutat encara que s’anaven prohibint tots els anys.

L’any 1928, es va produir la reorientació definitiva, es va crear una associació anomenada “Alacant Atracció”, dedicada a fomentar el turisme de la ciutat. José María Py, va explicar que les fogueres d’Alacant són conegudes per la seua tradició des de temps remots, s’ha de procurar que els alacantins li donen aquest caràcter que s’ha donat a les Falles valencianes. Aquesta idea per atraure turisme va tindre l’acceptació de les autoritats i es va autoritzar a l’associació Alacant Atracció a organitzar les primeres Fogueres de Sant Joan (permeses per l’Ajuntament).

L’èxit del primer any, on van plantar 9 fogueres va ser significatiu, més de cent mil persones van presenciar la crema dels monuments. Es va aconseguir que s’oficialitzara la festa i l’atracció de turistes. També va haver-hi crítiques valencianes com la falla que es va plantar a València l’any 1929 anomenada “Micos de repetició”. No obstant això, els alacantins van continuar realitzant fogueres i al cap de pocs anys hi havia més de 30 a la nostra ciutat així com la creació de barraques.

L’any 1932, les fogueres van instaurar la seua màxima representació de la festa, la Bellesa del foc, càrrec que és elegit anualment entre les belleses de cadascuna de les fogueres. La primera va ser Amparito Quereda i Bernabeu. La primera bellesa del foc infantil va ser Edna Soler i Díaz l’any 1961. Actualment, les fogueres estan declarades d’Interés Turístic Nacional i Internacional així com Bé d’Interés Cultural Immaterial (BIC).

Un total de 23 persones han presidit la Federació de fogueres: José María Py i Ramírez de Cartagena, José Estruch i Ripoll, José Ferrandis i Torremocha, Manuel Collia

i Piqueres, José Romeu i Zarandieta, Àngel Pasqual i Devesa, Ramon Guilabert i Davó, Francesc Zaragoza i Onofre, Carles Torres i Stivi, José Tomàs Torregrossa i Torregrossa, Gastón Castelló i Bravo, Tomàs Valcàrcel i Deza, Jacint Massanet i Gomis, Raül Baeza i Muñoz, Miquel Díaz i Verdú, Conrado Albadalejo i Telló, Lluís Botella i Garcia, Andrés Llorens i Fuster, Francisco Navarro i Asensio, José Manuel Lledó i Cortés, Pedro Valera i Bocero, Manuel Jiménez i Ortiz i actualment Antònia Martin-Zarco Marín, convertint-se en la primera i única dona que ha presidit la Federació de Fogueres.

L’any 2018, amb motiu del 90 aniversari de la nostra festa, l’Associació Filatèlica i Numismàtica Alacantina va portar a cap una exposició sobre la història dels 90 anys de les Fogueres de Sant Joan. Es va inaugurar el 19

de desembre d’aquest any i estava formada per 12 vitrines amb material filatèlic que oferien un resum gràfic de la història filatèlica dels últims 90 anys de les fogueres.

A l’acte d’inauguració van assistir la Dama d’honor de la bellesa del foc 2018 Sandra Sánchez, acompanyada de representants de la Federació de les Fogueres de Sant Joan, Lluís Morata, delegat de Patrimoni de l’Ajuntament, Mariola Giner i Gomis, directora de l’Oficina Central de Correus i Telègrafs d’Alacant, Antoni J. Maqueda, president de la Societat Filatèlica Gironina i José Miguel Esteban i de l'Ossada, president de la Societat Filatèlica i Numismàtica Alacantina, al qual se li va entregar la medalla de Plata de la Societat Filatèlica Gironina pel seu treball continu i la seua dedicació a la divulgació i difusió de la filatèlia.

A més a més de l’exposició, es van realitzar 3 segells per commemorar el 90 aniversari de les fogueres. El primer amb el cartell oficial de l’any 1928, el primer cartell oficial de les Fogueres de Sant Joan, el segon amb la foguera de Benalua de l’any 1928 que va obtindre el primer premi. I l’últim amb la imatge d’Amparito Quereda, la primera bellesa del foc de la història. Es van posar en circulació el 19 de desembre de 2018.

7. FESTES D'ALACANT

Referències Bibliogràfiques:

• Asamblea Amistosa Literaria (2020), Biografía Jorge Juan. Recuperat de: https://www. jorgejuan-aal.com/biografia/

• Asociación de Amigos del Camino de Santiago en Alicante (2012). Un poco de historia del Camino de Santiago. Recuperat de: https://www.encaminodesdealicante.org/

• Bodewig, R. (2007). Los Faros de la Provincia de Alicante. Asociación Cultural Alicante Vivo. Recuperat de: http://www.alicantevivo.org/2007/06/faros-de-alicante.html

• Bodewig, R. (2008). La metamorfosis del cabo de la huerta. Asociación cultural Alicante Vivo. Recuperat de: http://www.alicantevivo.org/2008/02/la-metamorfosis-del-cabo-de-lashuertas.html

• Costa Real (2020). La sorprendente historia de la isla de Tabarca. Recuperat de: https:// www.costareal.eu/es/noticias/122/la-sorprendente-historia-de-la-isla-de-tabarca/

• CurioSfera (2017). Historia del ajedrez: origen e inventor. Recuperat de: https://curiosferahistoria.com/historia-del-ajedrez/

• Diario de Alicante (2019). La Hoguera Óscar Esplá presenta “Et promet una postal” sobre los sellos de Hogueras. Recuperat de: https://diariodealicante.net/oscar-espla-hogueras/

• Diputación Provincial de Jaén (s.f.). Bibliografía de Miguel Hernández. Recuperat de: https://www.dipujaen.es/microsites/miguel-hernandez/miguel-hernandez-y-jaen/biografiamiguel-hernandez.html

• El mundo (2013). El AVE llega a Alicante. El Mundo. Recuperat de: https://www.elmundo. es/elmundo/2013/06/17/alicante/1371465669.html

• El país (2014). José María Manzanares, en imágenes. Recuperat de: https://elpais.com/ elpais/2014/10/28/album/1414500043_198202.html#foto_gal_9

• Federació de les Fogueres de Sant Joan (s.f.) ¿Qué son les fogueres?. Recuperat de: https:// www.hogueras.es/que-son/

• Federación Española de Sociedades Filatélicas (FESOFI). (2022). Conjunto Patrimonial Nueva Tabarca. Recuperat de: https://fesofi.es/noticias/conjunto-patrimonial-nuevatabarca/

• Fernández, Tomás y Tamaro, Elena.«Biografia de Óscar Esplá». En Biografías y Vidas. La enciclopedia biográfica en línea [Internet]. Barcelona, España, 2004. Recuperat en https:// www.biografiasyvidas.com/biografia/e/espla.htm

• Futuras ampliaciones del TRAM- Metropolitano de Alicante (2022). En Wikipedia. Recuperat de: https://es.wikipedia.org/wiki/Futuras_ampliaciones_del_TRAM_-_Metropolitano_de_ Alicante

• Hernándis, M. (2022). Hasta un 50% bajarán los preciós del Tram de Alicante con el cambio de 6 a 3 zonas de Tarifas. El Español de Alicante. Recuperat de: https://www. elespanol.com/alicante/economia/20220126/bajaran-precios-tram-alicante-cambio-zonastarifas/645435504_0.html

• Ivars, P. (2014). La literatura filatélica en Alicante. IFAC Filatélico. Recuperat de: https:// ifacfilatelico.blogspot.com/2014/12/la-literatura-filatelica-en-alicante.html

• Los Faros del Mundo (2013). Faro de Tabarca (Alicante). Recuperat de: https://www. losfarosdelmundo.com/faro-de-tabarca/

• Museo Arqueologico de Alicante (s.f.) MARQ Museo Arqueológico de Alicante. Recuperat de: https://www.marqalicante.com/

• Olaizola, J. (2013). Los tranvías de Alicante. Historias del tren. Recuperat de: http:// historiastren.blogspot.com/2013/09/los-tranvias-de-alicante.html

• Puertos del estado. (2015). 24700- Cabo de las huertas. Faros de Espanya. Recuperat de: http://www.lighthousesofspain.es/es-es/faros/detalle?idFaro=98

• Queril, F. M. (2013). Tus Sellos: Los sellos Personalizados de Alicante. Recuperat de: http:// www.aceper.eu/COSPEVAL/TusSellosAlicante.htm

• R. A. (2008). La exposición “Alicante y el mar” integra más de 8.000 sellos. Las Provincias. Recuperat de: https://www.lasprovincias.es/valencia/20081007/alicante/exposicionalicante-integra-sellos-20081007.html

• Redacció Intercomarcal Televisión (2014). La Diputación de alicante inaugura la “La Filatelia en la Provincia de Alicante” con cerca de 10.000 sellos. Recuperat de: https:// www.intercomarcal.com/diputacio-alacant/la-diputacion-de-alicante-inaugura-%C2%93lafilatelia-en-la-provincia-de-alicante%C2%94-con-cerca-de-10-000-sellos/

• Romero, V. M. (2021). ¿Cuál es el origen de la Santa Faz? ¿Cómo sobrevivió a las pandemias de la historia? Diario Información. Recuperat de: https://www.informacion.es/ alicante/2021/04/14/origen-santa-faz-sobrevivio-pandemias-48374737.html

• Rubio, D. (2016). Blau Gisbert, Vicente ‘El Tino’. Alicantepedia. Recuperat de: https:// alicantepedia.com/biografias/blau-gisbert-vicente-el-tino

• Sociedad Filatélica y Numismática Alicantina (2008). Hermanamiento entre entidades filatélicas de Alicante y Beziers. Recuperat de: https://filalacant.org/beziers/

• Sociedad Filatélica y Numismática Alicantina (2014). Expo la Filatelia 2014. Recuperat de: https://filalacant.org/expo-la-filatelia-2014/

• Sociedad Filatélica y Numismática Alicantina (2018). Exposición Hogueras 2018. Recuperat de: https://filalacant.org/exposicion-hogueras-2018/

• Sociedad Filatélica y Numismática Alicantina (2018). Exposición Mercado Central 2018. Recuperat de: https://filalacant.org/exposicion-mercado-central/

• Societat Filatèlica i Numismàtica Alacantina (2023). Segells d’Alacant i la Província. Recuperat de: https://filalacant.org/sellos/

• The Ocean Race (2023). En Wikipedia. Recuperat de: https://es.wikipedia.org/wiki/The_ Ocean_Race

• TRAM Metropolitano de Alicante (2023). En Wikipedia. Recuperat de: https://es.wikipedia. org/wiki/TRAM_Metropolitano_de_Alicante

• Tranvía Antiguo de Alicante (2021). En Wikipedia. Recuperat de: https://es.wikipedia.org/w/ index.php?title=Tranv%C3%ADa_Antiguo_de_Alicante&oldid=133381398

• Tranvía Antiguo de Alicante (2021). En Wikipedia. Recuperat de: https://es.wikipedia.org/ wiki/Tranv%C3%ADa_Antiguo_de_Alicante

• Universidad de Alicante (2023). En Wikipedia. Recuperat de: https://es.wikipedia.org/wiki/ Universidad_de_Alicante

• Volvo Ocean Race 2014-15 (2022). En Wikipedia. Recuperat de: https://es.wikipedia.org/ wiki/Volvo_Ocean_Race_2014-15

• Volvo Ocean Race 2017-18 (2022). En Wikipedia. Recuperat de: https://es.wikipedia.org/ wiki/Volvo_Ocean_Race_2017-18

FOGUERA GRAN VIA GARBINET 2023 FOGUERA GRAN VIA GARBINET 2023

FOGUERA GRAN VIA GARBINET 2023

FOGUERA GRAN VIA GARBINET 2023

FOGUERA GRAN VIA GARBINET 2023

FOGUERA GRAN VIA GARBINET 20 23

FOGUERA GRAN VIA GARBINET 2023

FoGuEra

FOGUERA 20 23

GaR BiNeT gRaNViA

ui m’ho anava a dir a mi fa quatre anys quan vaig visitar i conéixer la foguera tot el que anava a viure i que algun any seria el president infantil d’aquesta comissió. A poc a poc he anant descobrint el món màgic de les fogueres i em vaig sorprendre molt d’haver sigut triat president infantil. Per a mi, és un orgull pertànyer a aquesta família de la foguera Gran Via- Garbinet de la qual no deixe d’aprendre i gràcies per fer que tot siga més fàcil.

Vull començar per tu Raquel, la nostra presidenta, estic molt content d’anar de la teua mà, sempre cuidant dels teus “pitufos”, la teua família festera. Estic segur que al teu costat aprendré el que és viure, estimar i treballar per la festa.

És un privilegi per a mi presidir la comissió infantil, amb la qual passe molt de temps i estones jugant. Vaig començar aquesta experiència amb tu Carme, mai m’oblidaré la gran representant que has sigut i tot el que he aprés al teu costat.

Des d’octubre comparteix aquesta experiència amb tu Naia, la nostra bellesa infantil 2023, amb tu passe molts moments divertits i estic segur que encara ens queden

molts més per gaudir. Junt amb les teues dames Elma i Paula continuarem vivint moments molt especials.

I no m’oblide de vosaltres, les nostres representants adultes, Alba, Judith, Irene, Laura i en especial tu Paloma, la nostra bellesa, gràcies per ser tan amable amb mi, espere que gaudiu molt del vostre any.

Hui no em puc oblidar de tu Juanjo, gràcies per cuidar-me molt i sé que gaudiràs molt amb els teus damos David, Melchor, Jonatan i Raül. En especial a tu David, per ficar-me en el món de les fogueres.

Vull agrair a la meua família, i en especial a la meua mare, el fet de deixar-me gaudir i compartir amb mi aquest somni. Estic segur que mai ho oblidarem.

Per últim, vull donar les gràcies a tots els veïns i col·laboradors per acompanyar-nos durant tots aquests anys i us invite a gaudir d’aquestes fogueres 2023 que acaben d e començar.

Per unes Fogueres 2023 inoblidables.

Pau López i Garis President Infantil 2023

23 PRESIDENTA SaLuda

Ací estem de nou, altre any més gaudint de la nostra festa.

Per a mi és un privilegi estar al capdavant d’una foguera com Gran ViaGarbinet, petita en número, però gran en treball, esforç, dedicació i passió.

Una foguera present en tot el que la Federació proposa, participant amb voluntat i amb força per aconseguir les metes que ens proposem.

Venim de temps difícils, per a mi, a mode personal, he d’agrair a tots els que m’heu acompanyat i abrigallat.

En especial a les meues xiques del 2022, Naia, Marina, Paloma, Bego, Amaia, agrairvos la dedicació a la nostra festa, i a la meua xiqueta Carme: ¡Quina sort he tingut d’acompanyar-te! Gràcies a totes perquè la nostra foguera ha tingut unes representants de 10, vigilades des del cel de la nostra bellesa Jennie, que no ens abandona mai.

I encara dels problemes, restriccions i mascaretes, vam tornar i vam aconseguir tindre unes fogueres inoblidables, plenes de retrobaments, de somnis i de nostàlgia. I com sempre amb la Crema es va donar el tret d’eixida a nous reptes, somnis i metes.

De nou somriures còmplices, ulls amb llàgrimes i sentiment. Comencem amb il·lusió, i com sempre, els comissionats abrigallant a les seues representants, les que porten el nostre escut amb orgull en les seues bandes.

Amb el nostre president infantil Pau, un descobriment, estic segura que aquest és el primer de molts anys en la festa, el cuquet del foc ja t’ha contagiat i aquest és un virus que no se’n va.

Comencem altres fogueres, i estic convençuda que seran inoblidables, i és una sort estar

acompanyada de totes les nostres xiques, les travesses dames infantils, Elma i Paula, veure els vostres somriures ens il·lumina. Les dames Irene, Laura, Alba i Judith, joventut, treball i dedicació en quatre dones que es complementen. I si no fora suficient, Naia bellesa infantil, amb la rialla més contagiosa i afectuosa amb tots els que l’envolten. I Paloma, amb tu la festa esta assegurada, sempre de la teua mà, hem esperat aquest moment i sé la il·lusió amb la qual has esperat aquest càrrec i per fi ha arribat. Hem sent molt afortunada de poder acompanyar-vos a totes, anem a viure aquestes fogueres com sabem, units, gaudint i en família.

I per descomptat, amb els nostres germans de foc, la Falla Quart i Palomar de València, els Llauradors de Villena i la nostra foguera germana Parc de les Avingudes, perquè la fesa té una cosa que uneix. Gràcies a tots per deixar-nos acompanyarvos en les vostres festes i per compartir moments entranyables amb nosaltres.

Sense més a dir, aprofite aquestes línies per a agrair-vos a tots els col·laboradors de la nostra foguera i per animar als veïns a què ens acompanyen.

Visca les Fogueres i Visca la Foguera Gran Via - Garbinet.

Felices Fogueres 2023!

Raquel Fernández i González. Presidenta 2023

CoMisSió

Abril Pérez i Calatayud Aitana García i Igualada Emblema d’Argent Infantil

Enzo Abad i Illana Iker Carreño i Gil Emblema d’Argent Infantil

Pau López i GarisPresident Infantil

Paula García i Delgado

Ariadna Carnicero i López Carme Chacón i Arques Emblema d’Argent Infantil

Joel García i Arques

Saul García i Igualada Emblema d’Argent Infantil

20 23 FO GUERA infantil

Daniela Martín i  Rodríguez Emblema de Coure Infantil

José Ángel (Josito) González i Marañón Emblema de Coure Infantil

Julia Cantó i Ortuño Emblema de Coure Infantil

Tina Pérez i Cayuelas Valeria Martín i Rodríguez Emblema de Coure Infantil

Elma García i Javaloyes Emblema de Coure Infantil

Naia Zárate i Verdú Emblema de Coure Infantil

Alba Culiañez i Villaverde Emblema de Coure

Eileen Morell i Fernández Vicepresidenta

Emblema d'Or i Palmes

Laura Javaloyes i  Climent

Emblema de Coure

CoMisSió

Amaia Requena i González Delegada d’Infantils Emblema d’Argent

Helena Iborra i  Miquel

Laura Sfrontato i Jiménez Delegada d’Infantils

Emblema de Coure

Begoña Berenguer i García Emblema d’Argent

Irene Jover i Velasco

Emblema de Coure

Begoña Molina i Berenguer Delegada d’Infantils Emblema d’Argent

Jonatan García i Fernández Vicepresident Emblema de Coure

María Iniesta i Roselló Marina Alcaut i Verdú

Emblema d' Or

David Concejo i Prol Delegat Federació Emblema d’Or

Juanjo Beltri i Santacruz Secretari Emblema d’Or

Mariola López i Ferrer

Emblema de Coure

Débora Gil i Iglesias

Judith Morell i Fernández Delegada Artistica

Melchor Palomares i Villaverde Delegat Artistic Emblema de Coure

Miriam Fernández i González-Calvillo Emblema d’Argent

Raúl Cánovas Mena

Emblema de Coure

Paloma María Palomares i Villaverde Emblema d'Or

Raul Martínez i López

Emblema de Coure

Paloma Villaverde i Benegas Tresorera Emblema d'Argent

Rosa Villaverde i Benegas

Emblema de Coure

Raquel Fernández i  González Presidenta Emblema d'Or

Vanesa Garis i Lillo Delegada Loteria

L es fogueres del retorn van començar el 3 de juny de 2022, on es realitza l’Homenatge als foguerers i barraquers morts i després el pregó de les festes que dona inici a les fogueres. La nostra foguera va participar de forma activa als actes proposats per la Federació de fogueres aquest dia. En primer lloc, vam estar presents a l’Homenatge dels foguerers i barraquers morts que es realitza abans del pregó, d’una banda per recordar a la nostra bellesa i l’altra per donar suport a la nostra presidenta Raquel Fernández i González que va ser la mantenidora d’aquest acte tan especial. A continuació, els nostres càrrecs van participar en l’entrada del pregó i tots junts vam escoltar el pregó que donava inici a les nostres festes.

LeS FOGUERES DeL retorn

El dissabte, vam realitzar, conjuntament amb la nostra foguera germana Parc de les Avingudes, un esmorzar previ a la mascletà que se celebrava al nostre districte on les dues comissions vam treballar juntes per a poder aconseguir el major benefici possible i demostrant la nostra germanor.

Al dia següent, els nostres càrrecs van assistir a l’homenatge a les belleses i dames de les diferents fogueres. Acte que s’ha realitzat per primera vegada per homenatjar a les belleses i dames d’honor de totes les comissions per la seua paciència i representar a la festa durant els últims 3 anys. Els nostres càrrecs van assistir el darrer 5 de juny on van rebre de la mà de les màximes representants del foc unes paraules d’agraïment per la seua dedicació.

L’11 de juny, la nostra foguera va participar en la Cavalcada del ninot, una cavalcada que vam preparar durant dos mesos i amb la qual sempre ens identifiquem.

Aquest any vam participar amb el títol, “Regne Marí” i amb el qual vam obtindre el 3r premi.

El darrer 13 de juny, vam presentar el nostre llibret i els esbossos de les nostres fogueres a la casa de la festa. El llibret 2022 S’anomena Expo Alacant i feia un recorregut a l’exposició de Sevilla de 1992. A l’acte van assistir la dama

d’honor de la bellesa del foc Lidia Martínez i Espinosa acompanyada del delegat artístic de la Federació de les Fogueres de Sant Joan, Manuel Mira i González.

Al dia següent, la nostra bellesa infantil i els nostres presidents van arreplegar el premi del llibret per la promoció de l’ús del valencià, el nostre primer premi que vam arreplegar aquest exercici.

Finalment, el 18 de juny vam participar en l’entrada de bandes amb l’Agrupació Musical San Roque d’Alacant, aquest acte és l’últim acte abans de començar la nostra setmana de fogueres.

El 19 de juny vam començar a preparar el nostre racó de festes mentre esperàvem al nostre artista infantil Joserra Lisarde per a plantar el monument infantil. Els nostres representants infantils Iker, Naia i Carme van assistir a la mascletà invitats per l’Ajuntament d’Alacant. A la vesprada, vam començar a plantar la nostra foguera, en la que xiquets i adults vam estar presents per a deixar-la llisa per al jurat. A la nit, vam realitzar un concurs de paelles i de truites.

El 20 de juny, els nostres càrrecs infantils van esperar la visita del jurat per a explicar la nostra foguera infantil. La foguera va agradar i vam obtindre el segon premi de la nostra

categoria així com la distinció flama per l’ús del valencià a la foguera i el premi a la millor crítica al monument infantil per part del Casal Bernat i Baldoví. Al mig dia, les nostres dames d’honor i la nostra presidenta van anar a veure la mascleta invitades per l’Ajuntament d’Alacant.

La vesprada del 20 de juny, vam esperar al nostre artista Josué Beitia i Cardós per a plantar el nostre monument adult. Al mateix temps vam plantar el nostre carrer engalanat.

La plantà va finalitzar amb el nostre artista donant un detall a la nostra presidenta per homenatjar a la nostra bellesa amb un ninot personalitza d’ella.

Durant el matí del 21 de juny, els nostres càrrecs van esperar als jurats del carrer engalanat i del monument adult per explicar-los. Al final del matí vam conéixer que el nostre carrer va guanyar el premi al millor carrer engalanat dedicat a l’Hèrcules CF.

A la vesprada vam conéixer que el nostre monument adult es convertia en la millor foguera de la nostra categoria a l'obtindre el primer premi.

La vesprada del 21 de juny va ser molt especial per a la nostra comissió, ja que vam realitzar l’ofrena de flors a la Verge del Remei. Aquest any, vam portar per primera vegada un cadafal amb la imatge de la nostra bellesai la seua banda perquè poguera fer l’ofrena amb nosaltres. Sense cap dubte, una ofrena que ningú dels que vam participar l’oblidarem mai.

El matí del 22 de juny, els nostres càrrecs, al costat dels membres de la comissió, van baixar a l’ajuntament per realitzar l’entrega de premis i arreplegar tots els premis que hem aconseguit durant els últims 3 anys.

La vesprada del 22 vam realitzar els nostres jocs infantils amb tots els xiquets de la nostra comissió i del barri i a continuació, vam realitzar la nostra cercavila de l’aigua on xiquets i adults van demanar que els nostres veïns ens tiraren aigua des dels seus balcons per refrescar-nos. Finalment, a la nit vam rebre la visita de la bellesa del foc de Sant Vicent del Raspeig Miriam Carbonell i Gomàriz com jutjat de les taules decorades.

La nit del 23 al 24 de juny, la nostra foguera va realitzar, gràcies al nostre comissionat Juanjo Beltri, una mascletà nocturna per homenatjar a la nostra bellesa adulta, Jennie Morell i Fernández.

Un acte que vam estar acompanyats per la bellesa del foc Marina Niceto i les seues dames d’honor així com la Federació de Fogueres de Sant Joan i per la Component de la Cort de la Fallera Major de València 2022 Carla Julià i Fernández i de l’alcalde d’Alacant, en Luis Barcala i Sierra. També ens van acompanyar la nostra foguera germana Parc de les avingudes, la nostra falla germana Quart i Palomar i la nostra Barraca "Es farà lo qu’es podrà".

L’últim dia de festa començava amb la nostra tradicional desperta on els que es mantenien en peus recorrien els carrers del nostre barri per a recordar i despertar als veïns l’últim dia de les fogueres.´

També vam realitzar el menjar de les nostres belleses Jennie Morell i Carme Chacón el dia 24 de juny. On la nostra bellesa infantil ens va agrair el fet d'haver estat al seu costat durant tot aquest temps i després va posar els emblemes a totes les persones que els han obtingut durant aquests 3 anys.

A la vesprada del 24 de juny, vam realitzar l’última cercavila pel barri i vam visitar a la nostra barraca i fogueres veïnes.

Per finalitzar les festes, la nostra foguera va veure la palmera que dona inici a la crema i vam esperar als bombers per cremar els nostres monuments.

Mentre nosaltres esperàvem als bombers, els nostres càrrecs van agafar un record dels monuments i vam fer un últim homenatge a la nostra bellesa eterna Jennie Morell i Fernández.

DeL ElS PREMIS 20 22

exercici

11é premi XXXII Certamen Artístic. Modalitat única 7é premi XIV Certamen de Pessebres infantils, modalitat innovador

5é premi XIV Certamen de Pessebres, modalitat innovador 16é premi Promoció de l’ús del valencià al llibret.

1r premi XVI Certamen de Pessebres, modalitat innovador.

3º premi cavalcada del ninot

2n premi XXXIII Certamen Artístic Modalitat única Millor vestuari i estilisme XXXIII Certamen Artístic Modalitat Única

33é premi Promoció de l’ús del valencià al llibret 14é premi al Llibret de fogueres

Associació de l’Hèrcules al millor carrer engalanat. Generalitat Valenciana a la millor Foguera 5ª categoría

Junta Central Fallera a la millor foguera 5ª categoría

1º premi foguera adulta 5ª categoría

2º premi foguera infantil 5ª categoría

Millor Crítica infantil Casal Bernat i Baldovi

Distinció Flama per l’ús del valencià a la foguera infantil

L’exercici el vam començar amb la nostra tradicional excursió d’estiu on coneixem als nous integrants de la nostra comissió. En aquesta ocasió es va realitzar l’excursió el 17 de juliol al Barranc de l’Encantada. Els nostres comissionats van passar un dia de convivència al camp i van realitzar activitats per passar el dia.

El 20 de juliol, les nostres delegades d’infantils van realitzar activitats perquè els xiquets de la comissió es coneguen i per a fer una primera toma de contacte. Els xiquets s’ho van passar molt bé.

L,EXERCICI 20 23

El 27 de juliol, la nostra comissió va assistir a la presentació de càrrecs de la nostra comparsa germana Llauradors de Villena. On es va fer un petit homenatge a la nostra bellesa adulta.

El 5 d’agost les nostres dames d’honor Amaia i Paloma i la nostra presidenta Raquel van participar en la Processó de la Verge del Remei d’Alacant, patrona de la nostra ciutat.

El 14 d’agost, la nostra dama d’honor Amaia, al costat de la nostra presidenta Raquel i de Eileen i David, van participar en la Processó en honor a la Verge de l’Assumpció d’Elx, invitats per la Comissió de Festes Jardins Toscar on vam participar per primera vegada.

El 2 de setembre vam realitzar el nostre tradicional sopar d’inici d’exercici que va servir per a posar l’inici al nou exercici. Aquest acte va servir per a acomiadar al president infantil 2020-2022 i elegir a Pau López i Garis com a president infantil 2023. També es va donar la benvinguda als nous comissionats posant-los l’emblema de la nostra foguera i agraint-los que ens hagen escollit per a formar part de la nostra foguera. Finalment, vam realitzar la presentació del nostre belleso i damos 2023. Juanjo Beltri i Santacruz serà el nostre belleso 2023 mentre que els nostres damos d’honor seran Melchor Palomares i Villaverde, David Concejo i Prol, Raúl Martínez i López i Jonatan García i Fernández.

Al dia següent, vam participar en les paelles que organitza la Foguera Santa Isabel, a on vam aconseguir el tercer premi de paelles.

Durant els mesos de setembre i octubre es van realitzar diversos actes per a Carme, la nostra candidata infantil, l’1 de setembre va conéixer al jurat, el 4 de setembre va realitzar amb Mamen i Jonatan la Gimcana, el 6 de setembre va anar al Marq, el 18 de Setembre va anar al desdejuni. Els dies 11 i 12 d’octubre va tindre les seues convivències, on després la vam arreplegar tota la comissió i finalment l’1 de novembre va tindre una excursió per la ciutat.

El 7 de setembre vam assistir a Villena a l’Ofrena de flors al costat de la nostra comparsa Llauradors, on ens vam sentir com a casa un any més.

El 24 de setembre vam realitzar la nostra demanada de belleses i dames 2023 al restaurant Juan XXIII on Paloma i Naia van dir que si a ser les nostres belleses 2023 al costat de les seues dames d’honor.

Durant els mesos de setembre i octubre vam assistir a les presentacions de belleses i dames de les diferents comissions de la nostra ciutat que es van celebrar als caps de setmana. La darrera abans de la nostra presentació vam anar a casa de Carme per a donar-li una sorpresa i agrair-li la seua disposició durant tot aquest temps.

El cap de setmana del 15 i 16 d’octubre va ser molt intens, el 15 d’octubre vam assistir a la presentació de la nostra foguera germana Parc de les Avingudes, la qual va per fi, realitzar la seua presentació després d’haver hagut de suspendre-la per la pluja setmanes abans. Al matí del 16 d’octubre els nostres càrrecs infantils van assistir a Benidorm, a la presentació de la Foguera La Cala.

El 29 d’octubre vam realitzar la presentació de la nostra foguera, un acte anomenat “¿Nos vamos o nos quedamos?”. A l’acte vam acomiadar als nostres càrrecs 2022 als quals vam agrair la seua disposició durant aquests 3 anys i vam presentar a les nostres belleses 2023. D’aquesta manera Paloma María Palomares i Villaverde es convertia en la nostra bellesa, al costat de les seues dames d’honor Judith Morell i Fernández, Irene Jover i Velasco, Laura Sfrontato i Jiménez i Alba Culiañez i Villaverde. De la mateixa manera Naia Zárate i Verdú es convertia en la nostra bellesa infantil 2023, la qual va acompanyada de Elma García i Javaloyes i Paula García i Delgado com a dames d’honor infantils.

El 31 d’octubre vam realitzar el nostre Halloween, on vam posar una barra i vam realitzar el nostre tradicional fossar del terror que aquest any anava de la casa encantada.

El 4 de novembre es va realitzar la gala del port, on la nostra candidata infantil va lluir amb llum pròpia. Un acte on va estar abrigallada de tota al comissió que va aplaudir-li quan passava. El 5 de novembre es va realitzar la gala del port adulta on el nostre comissionat Juanjo Beltri i Santacruz va ser l’encarregat de presentar l’acte. La nostra comissió va assistir per abrigallar a Juanjo, qui va dedicar unes emotives paraules a la que seria la nostra candidata per aquest any, Jennie.

El 6 de setembre, la nostra candidata infantil Carme Chacón i Arques va assistir al seu últim acte com a candidata, la Recepció de candidates per part de l’Ajuntament. Va assistir acompanyada dels nostres presidents 2022 Iker Carreño i Raquel Fernández i es va celebrar al Castell Santa Bàrbara.

Els dies 11 i 12 de novembre es van realitzar les eleccions de les belleses del foc i les seues dames d’honor. L’11 es va realitzar la infantil, on Carme ens va representar com candidata per última vegada i on va estar abrigada per tota la comissió. El 12 es va realitzar l'elecció adulta on alguns dels nostres comissionats van participar en el cos de ball. A més a més, es va anomenar a la nostra bellesa eterna Jennie Morell i on la plaça de bous es va posar en peus per donar un fort aplaudiment. Al final de cadascuna de les eleccions, vam tornar al racó per posar les fotos de les nostres representants i la nostra bellesa infantil va posar un corbatí com record del seu any.

El 7 de novembre es va realitzar la semifinal del torneig de bitles on van participar Saül i Pau d’una banda, i de l’altra Paula i Naia de l’altra. L’equip format per Saúl i Pau va passar a la final, que es va celebrar el 20 de novembre i va aconseguint la sisena posició.

El 19 de novembre es va realitzar el dia de la Bandereta de la Creu Roja. Els nostres càrrecs van passar el matí, junt amb la resta de la comissió, demanant al nostre districte una col·laboració per ajudar a la Creu Roja a aconseguir ajudar a tantes persones com o fa tots els dies. Va ser un matí molt agradable on tota la comissió es va unir per a ajudar en aquesta causa, ja que pensem que és molt necessària aquesta col·laboració perquè així sabem que moltes persones es podran beneficiar d’aquesta acció que realitza any rere any.

El pont de desembre també va ser molt intens per a la nostra comissió. La nit del 5 de desembre vam realitzar al racó de la foguera el nostre tradicional sopar de Nadal on vam passar una nit de convivència tots junts. L'endemà al matí, els nostres infantils van participar en la Processó de Sant Nicolau que organitza la Federació de Fogueres i en la que participen tots els xiquets de les fogueres.

L'11 de desembre vam participar en el Concurs de Nadales a l’Ajuntament d’Alacant. La cançó que vam cantar aquest any es “Llegó la navidad”. El 14 de desembre vam inaugurar els betlems de la mà de les nostres belleses 2023 Paloma i Naia, on vam gaudir d’una nit tots junts.

El cap de setmana del 17 i 18 de desembre es va celebrar “Fogueres en Nadal”. El 17 va ser el torn dels nostres infantils on Naia, la nostra bellesa infantil va anar acompanyada de les seues dames Elma i Paula i de Pau el nostre president infantil, així com la resta de la comissió qui va anar a la seua casa per a abrigallar-la. Una nit on ho van passar molt bé. Al dia següent, va ser el torn de Paloma, la nostra bellesa, acompanyada de Laura, Irene, Alba i Judith, així com la resta de la comissió que van anar a la seua casa per abrigallar-la abans del sopar.

La vesprada del 27 de desembre, les nostres delegades d’infantils van organitzar la nostra tradicional excursió de nadal on primer van visitar Cortylandia, que aquest any portava el nom de “El bulevard dels dolços”. A continuació es va visitar el betlem o les diferents il·luminacions de la nostra ciutat i es va acabar a la pista de gel.

El 6 de gener vam rebre la visita dels Reis Mags d’Orient, on tots els comissionats van rebre regals i es va veure la il·lusió dels nostres comissionats infantils al veure’ls.

2 dies després, els nostres càrrecs van assistir a València, a la presentació de la nostra falla germana Quart i Palomar que amb el títol de “El Mago de Oz” va exaltar a Aitana Roldán i Mansilla com a Fallera Major infantil i a Laura Ponce i Pastor com a fallera major.

El 13 de gener, la nostra bellesa infantil va anar a la Casa de la Festa per arreplegar la Distinció Flama per l’Ús del Valencià a la nostra foguera infantil així com per a arreplegar el premi Bacora a la millor crítica en la foguera infantil per part del Casal Bernat i Baldoví. Aquest mateix dia, vam acompanyar a la nostra comissionada Eileen Morell que s’acomiadava com a Dama del Porrate després de 3 anys. També els nostres càrrecs van participar en la processó que es va celebrar en Honor a Sant Antoni el 17 de gener.

El cap de setmana següent va ser molt intens, va començar la nit del 20 de gener on vam signar els contractes amb els nostres artistes i on les nostres belleses van descobrir els monuments que tindrem el pròxim mes de juny als nostres carrers. L’infantil de la mà de Juanjo Sevior i José Priol i té el lema de “El poder de la lectura et porta a llocs d’aventures” i l’adult de l’artista Joserra Lisarde i té el lema de “Dona havies de ser...”

El dissabte 21 de gener, la nostra bellesa Paloma i les seues dames Alba, Laura, Irene i Judith, acompanyades per la nostra presidenta Raquel van assistir a la Proclamació de la bellesa del foc i les seues dames d’honor al teatre principal. L'endemà, van anar la nostra bellesa infantil Naia, acompanyada del nostre president infantil Pau i les dames infantils Paula i Elma van assistir a la Proclamació de la bellesa del foc infantil i les seues dames d’honor.

El 28 de gener vam participar, per primera vegada, al certamen de teatre, on la nostra comissió va realitzar un teatre anomenar “El patio de mi casa es particular” i feia referència a allò que passa a un bloc de veïns que tenen una foguera al costat seua i com es convencen els veïns de participar en la festa.

L’11 de febrer vam participar a la semifinals del concurs artístic. El títol de l’actuació d’aquest any ha sigut “Baix el mar” on ens trobem en l'any 3023, on la ciutat d’Alacant es troba submergida i on les forces del Mar Mediterrani i les seues criatures marines intentaran conquerir a l’últim

mariner alacantí i donar per finalitzar l’inici del nou món. L’actuació va agradar i vam passar a la final que es va celebrar a la Ciutat de la Llum el 5 de març i on finalment, gràcies al treball dels nostres comissionats i especialment, dels nostres delegats artístics vam obtindre el quart premi i el premi al millor vestuari i estilisme per segon any consecutiu.

El 18 de febrer, la nostra comissió va participar al carnestoltes que es celebra a la Rambla i una Setmana després, vam assistir al Carnaval que organitzava la nostra foguera germana Parc de les Avingudes, on el nostre comissionat Melchor va aconseguir el primer premi a la millor disfressa.

El darrer 5 de març la nostra foguera va estar present a l’esmorzar que organitzava el nostre sector. Mentre alguns es preparaven per a participar a la final del Certamen Artístic, alguns comissionats es van encarregar de representar-nos a l’esmorzar i treballar, al costat de la resta de fogueres i barraques del sector 5 perquè aquest acte isquera el millor possible.

El cap de Setmana de l’11 i 12 de març, la Federació de les Fogueres de Sant Joan va organitzar diverses activitats per als xiquets de la festa. La nostra bellesa infantil Naia va assistir a l’excursió d’Aigües d’Alacant el matí de l’11 de març. Al dia següent va assistir, al costat de les seues dames Elma i Paula i del comissionat Saúl al concert del foguerer infantil.

El dia 17 de març, la nostra foguera va viatjar fins a València per a poder ofrenar a la Mare de Déu dels Desemparats al costat de la nostra Falla germana Quart i Palomar. Vam arribar el divendres i vam visitar algunes falles properes i el dissabte 18 els nostres càrrecs van realitzar l’ofrena i després van entregar els emblemes a les falleres majors i presidents de la Falla així com els van entregar als nostres càrrecs l’emblema de la falla. Finalment, també vam viure al seu costat la crema dels seus monuments la nit de Sant Josep. Des d’ací donar les gràcies a la nostra falla germana per l’hospitalitat rebuda i us esperem a Alacant.

El 24 de Març, la nostra bellesa Paloma va preparar-se i es va anar a Córdoba per gaudir de les convivències al costat de la resta de belleses de les diferents comissions. Una vegada a Córdoba, va visitar la foguera que es va realitzar fent una promoció de la nostra festa a la ciutat i va realitzar una cercavila fins a la plaça de la Corredera on es va realitzar una mascletà i a la nit la crema del monument. Finalment, el diumenge va visitar la Mesquita i posteriorment va tornar a Alacant a on la comissió l'esperava per a rebre-la.

El dia 1 d’abril, els nostres comissionats infantils van participar en la V jornada ecològica “Dia de l’arbre” on van plantar un arbre per a poder reforestar la Muntanya de l’Ou al Pau 2.

Durant la Setmana Santa les nostres representants han participat en les diferents processons que s’han fet a la nostra ciutat. El diumenge de Rams, va començar amb la nostra dama adulta Irene i a la nostra bellesa infantil Naia que van participar en la Confraria de Jesús Triunfante. A la vesprada, la nostra bellesa infantil va participar en la Confraria de San Pedro Apòstol. El Dimarts Sant, la nostra bellesa va participar en la Confraria de Nuestro Padre Jesús i el

Divendres Sant amb la Confraria del Santo Sepulcro. Finalment, les nostres belleses Paloma i Naia i Joel com a banderí van participar el Diumenge de Resurrecció al costat de la Confraria Gloriosa Hermandad de Nuestra Señora de la Alegría.

Una vegada passada Setmana Santa, vam realitzar el dilluns 10 d’abril un dia al camp on vam celebrar la mona, passant una jornada de convivència. Durant tot el dia vam fer diferents activitats i vam realitzar un menjar tots junts.

El divendres 14 d’abril, Pau, el nostre president infantil va anar a la Granja Escola Les Lomas, on es van realitzar les convivències de presidents infantils. Durant les convivències va realitzar diverses activitats com tirolina, Caiac, veure animals i multi aventura. També va passar el dia amb la resta de presidents i va fer molts amics.

El dissabte 15 d’abril va ser el torn de les nostres dames Alba, Irene, Judith i Laura que van anar a Tabarca on es van celebrar les convivències de dames adultes. Van realitzar un Tour amb un guia i van finalitzar a la Torre de Sant Josep. Per a dinar, van anar al Restaurant Mar Blau a on van dinar i després van passar la vesprada ballant fins que va tocar tornar.

Finalment, el diumenge 16 d’abril, va ser el torn de les nostres dames infantils Elma i Paula que van anar a la Granja Escola Les Lomas per celebrar les convivències de dames infantils. Allí van fer canoa i rocòdrom al matí. A la vesprada, van veure els animals de la granja i posteriorment van tirar-se per una tirolina i van fer multi aventura. Abans de tornar, van realitzar un últim joc per acabar de conéixer a la resta de dames.

El passat 20 d’abril, alguns membres de la comissió van anar a fer la peregrinació de la Santa Faç. Una vegada allí ens vam posar a gaudir de la natura on vam fer diferents jocs. Després de dinar vam anar al monestir i vam veure a la Verge del Remei al costat de la Santa Faç, un fet històric que feia 25 anys que no ocorria.

Al dia següent, alguns dels membres de la comissió vam anar al Fogueres Fest, on vam gaudir de diferents espectacles com Sr. Mosi, King Àfrica, La Casa Azul Romeo & Raúl Mendez i Epicmotion. Un compte enrere a les fogueres que cada vegada estan més a prop.

l darrer 29 d’abril les nostres comissionades Irene Jover, Paloma Palomares, Paloma Villaverde i Raquel Fernández van participar al torneig de Parxís que organitza la Federació de les Fogueres de Sant Joan i que es va celebrar al racó de la Foguera José Àngel Guirao, al nostre districte. S’ho van passar molt bé i encara que van guanyar els dos equips la primera partida, no van aconseguir passar de ronda. Estem segurs que l’any que ve tornen a repetir.

El diumenge 30 d’abril els nostres infantils van anar a les antigues cotxeres de tramvia per a gaudir del dia del foguerer i barraquer infantil. Durant tot el matí van estar realitzant tallers com la globoflèxia, pinta cares i pintar i van fer activitats com realitat virtual, animacions, conduir cotxes i pujar a diferents inflables. Finalment, també van conéixer la maqueta de la foguera oficial infantil de la mà de Sergio Gomez, el seu artista.

Al matí de l’1 de maig, els nostres càrrecs i càrrecs d’honor van assistir a la benedicció de les bandes i carambes on van realitzar una ofrena d’aliments per a Càritas i es van beneir les seues bandes i carambes. Un acte on es posa l’inici al compte enrere de les fogueres 2023.

DeL ElS PREMIS 20 23

4t premi XXIII Concurs de Teatre

4t premi XXXIV Certamen Artístic Modalitat Única

1er premi Presentació de belleses i dames d'honor Modalitat Artística Conjunta

Millor vestuari i estilisme XXXIV Certamen Artístic Modalitat Única

DaMeS

20 23 d' honoR infantil

PAULA García i Delgado

ELMA García i Javaloyes

20 23 BE LLESA infantil

CATEGORIA Quinquena

NoStRa

El poder de la Lectura et porta a llocs d'aventures. Al fascinant món de la Lectura la nostra foguera vol retre homenatge i pels diferents gèneres literaris amb ella farem un viatge.

La lectura és màgica i esplendorosa i aquesta té un gran poder: és capaç de transportar-te on vulgues si et lliges un llibre sencer!

I és que un llibre et donarà una cosa que no ocupa lloc, ni pesa. Millor que joies i diamants, el saber amb molta certesa.

Amb els contes i novel·les, la narrativa i la poesia, descobrim des de ciutats fins a mons de fantasia.

LEMA

El poder de la lectura et porta a llocs d,aventura

ARTISTES

Sevior ﹠ Priol Arts

On xarrem sobre la vida amb les princeses de cabell groc, o lluitem contra cavallers mentre que els dracs escupen foc.

També solcar els mars perillosos i dels pirates fer-nos amics. Amb els llibres d’aventures, fugir dels monstres marins.

Amb les històries per a no dormir passar una miqueta de por, perquè els vampirs ens espanten amb els seus llibres de terror.

A més ens trobem a les bruixes, que lligen els seus encanteris. I també als cavalls alats, els que volen que el món exploris.

Gràcies als llibres podem volar pujats a una catifa màgica, i conéixer l'espai exterior en una nau espacial cònica.

I és que un llibre t’emociona si per les seues lletres vas fluint, i et fa sentir-te protagonista de la història que estàs llegint.

Així que et convidem quan vulgues a llegir la nostra preciosa foguera, i que deixes a la teua imaginació inventar històries a la teua manera!

DaMeS d' honoR

ALBA

Culiañez i Villaverde

IRENE

Jover i Velasco

JUDITH Morell i Fenández

LAURA

Sfrontato i Jiménez

NoStRa 20 23 BE LLESA

PALOMA MARía

Palomares i Villaverde

CATEGORIA Quinquena

NoStRa

FO GUERA aDuLta

Dona havies de ser" pot ser que siga una de les frases que més vegades han escoltat les dones per part d'una societat masclista.

El dret a prendre la paraula i alçar la veu mai ha sigut irrellevant. Per això, volem aprofitar l'oportunitat que la nostra foguera ens atorga per a aportar un granet d'arena a aquesta causa tan important i, lamentablement, fins i tot necessària.

Amb la nostra foguera volem dir a les dones que sí, que "Dona havies de ser" per a aguantar tot el que patiu en el vostre dia a dia i per a lluitar de valent per la injustícia i la desigualtat.

D'una banda, tenim a l'home, el qual no és capaç de suportar que la seua esposa, farta de com aquest li tractava, l'haja deixat. Es troba desballestat, ja que no sap estar sol, i per això decideix aconseguir un ninot de vudú, amb la intenció de transformar un maniquí en la dona “perfecta” que vol per a ell, una a la qual puga dominar i, el més important, que es mantinga callada enfront de les seues múltiples actituds

LEMA Dona hauries de ser...

ARTISTA

Joserra Lisarde Ferrer

masclistes.

D'altra banda, la dona, ix espaordida d'aquesta relació i decideix afrontar el nou món que li espera, això sí, més empoderada que mai. Tindrà més obstacles que un home per a trobar una bona faena o per a guanyar el mateix que la resta dels seus companys, es cansarà d'escoltar frases com "ni misclismi ni fiminismi", “és que ara tot és masclisme”, “jo soc feminista perquè ajude a casa” o “i per què no hi ha un dia de l'home?”. També haurà d'investigar per a trobar referents femenins importants al llarg de la història, i no perquè no hi haja, sinó perquè el món les ha silenciades i ocultat durant anys. A més, haurà de suportar que hi haja homes que no vegen, o no vulguen veure, el gran problema que tenim amb la violència de gènere en l'actualitat.´

Però entre totes i tots ajudarem a aquesta dona perquè per fi aconseguisca trobar-se amb un món més just i millor, perquè puga eixir al carrer sense por a què diran, perquè sàpia que arribarà a casa sana i estàlvia, perquè res ni ningú siga capaç de callar-la, per a viure sense por i, sobretot, per a viure.

CàRrEcs d' honoR

MiNi BELLESA PaDriNa infantil BELLESA EtErNa

ARIADNA

Carnicero i López

CARME Chacón i Arques

JENNIE Morell i Fernández

BEGOÑA

Molina i Berenguer

CoMiSioNaDes d' honoR 20 23

AMAIA Requena i González

MARINA Alcaut i Verdú

de València GErMans

Estimats amics de la Foguera Gran ViaGarbinet:

A través d’aquestes línies, volem transmetre en nom de la Falla Quart- Palomar i en el nostre propi, el nostre més profund desig que visqueu i gaudiu d’uns dies magnífics omplint cada racó dels carrers alacantins de llum i color

Per a nosaltres és un autèntic privilegi poder continuar gaudint del vincle que ens uneix des de fa ja molts anys. De la mà d’aquesta unió, hem pogut endinsar-nos en la vostra volguda

festa aprenent, any rere any, de les vostres tradicions i orígens declarades Bé d’Interés Cultural Immaterial.

Us agraïm de tot cor la vostra invitació i hospitalitat juny rere juny permetent-nos formar part de la tradició del culte al foc.

Visquen les fogueres de Sant Joan i Visca la Foguera Gran Via- Garbinet.

Javier Sebastian i Antonio Miró.

LAURA

València

FaLlA QuArT PALOMAR

Ponce i Pastor AITaNA Roldán i Mansilla

Fallera Major infantil Fallera Major President infantil President President

MARCOS

Periago i Usano

FCO. JAvier

Sebastián i Cebrián

ANTONIO Miró i Carrasquer

de Villena

Un any més de Fogueres. Un any més de Moros i Cristians

Germans i germanes de la Foguera Gran ViaGarbinet:

Estem en un moment on es palpen, més que mai, les ganes de festa o, senzillament, les ganes de passar-ho bé. Fa tres anys les circumstàncies ens van fer replantejar les nostres prioritats. Aquell, al costat ales constants amenaces de crisis per ací i per allà, han despertat a la gent el seu esperit més hedonista, abanderant ben alt el Carpe diem.

Així vam poder veure en les passades fogueres; així el van demostrar les multitudinàries Festes de Moros i Cristians de Villena. Són solament dues mostres (Però quines mostres!) de la diversitat i riquesa festera de la nostra meravellosa província. Per això, ens honra més que mai ser i sentir-nos germans d’una gran Foguera com la vostra. Ens ompli d’eufòria poder acompanyar-vos cada juny a l’Ofrena a la Verge del Remei, igual que us rebem amb alegria el nostre Dia 7 per honrar a Nostra Senyora de les Virtudes.

Arriba un altre juny i amb ell, la gran festa capitolina que ha de fer cremar de nou Alacant. Com a nosaltres ens passa a setembre, són dies on el temps es deté en un oasi on abracem tot allò que ens fa feliços, i que ens fa sentir orgullosos de la nostra ciutat i connectats com mai amb els nostres veïns. Aquest és un dels béns més apreciats de la festa, i devem cultivar-ho.

Devem celebrar, com mai, que hi ha un any més Fogueres de Sant Joan, igual que hi haurà un any més Moros i Cristians de Villena. I ací ens tindreu, als masers, per unir-nos en germanor.

Bellesa major, bellesa infantil, foguerers i barraques, ha arribat el moment de la Foguera, de la Barraca i del Racó. Abraceu-ho abans que el foc el consuma; la millor manera d’honrar la vida.

Com sempre, des de la Comparsa de Llauradors de Villena, i en particular de la seua Junta Directiva, us desitgem unes Felices Festes.

Una calorosa abraçada.

ComPaRsA LABRADORES

Villena

Capitana infantil Padrina infantil

Inés

Lucas i Angeli

VALENTINA

Lucas i Angeli

Alferez infantil

MARCOS

Ibáñéz i Olaya

Capitán Padrina Alferez

Andrés Lucas i Pi

maría victoria

Lucas i Angeli

JOsé ramón

Ibáñez i Hernández

GErMans

d,Alacant

És per a mi un gran plaer, poder escriure unes lletres, per aquesta gran foguera, la nostra foguera germana.

Aquest any s’ha afermat la nostra germanor i la veritat és que a la meua comissió el fet de sentir és totalment positiu.

Com hem comentat en algunes ocasions la vostra presidenta Raquel i un servidor, la nostra unió hauria de ser un exemple per a la resta del món fogueril, ja que hauria de ser el més important de la festa, la unió, és com s’aconsegueix complir totes les nostres expectatives.

Que la unió fa la força és una realitat, si deixem a un costat les categories i busquem engrandir aquesta festa tan volguda i no cadascun mirant el seu melic...

Termine dient-vos, sou una gran foguera, amb la vostra pròpia senya d’identitat, continueu en aquesta línia i seguireu collint èxits.

La vostra foguera germana estarà al vostre costat per celebrar-los com fins ara.

Ja han arribat les fogueres, que siguen les millors de la vostra vida!!!

Sempre endavant!!!

Felices fogueres 2023!!!

FoGuEra Parc de les avingudes Alacant

Dama d,Honor infantil Dama d,Honor infantil

SARA García i Jàvega ALICIA Miñano i Cervetto

Dama d,Honor

AINHOA García i Cifuentes

Bellesa

Presidenta infantil Bellesa infantil IRIA López i Agulló

LEIRE Ruiz i Cuadrado PATRICIA García i Jàvega

President ALFONSO

Rosell i Navarro

GErMans

d,Alacant

Ja som molts els anys en els quals foguera i barraca s’uneixen en una per a fer que el nostre barri tinga fogueres cada mes de juny.

Estem molt contents d’haver aconseguit els millors companys de viatge que podíem tindre en aquesta aventura anomenada les Fogueres de Sant Joan.

Des de la vostra barraca, us enviem el nostre afecte i us desitgem que les nostres festes siguen inoblidables per a tots.

Felices fogueres 2023!

BaRrAca Es Farà Lo Qu'es Podrà Alacant

Divendres, 2 de juny. Entrada del pregó i Pregó de festes.

A les 19.00 hores, la nostra foguera estarà present a l’homenatge als foguerers i barraquers morts en aquest any.

A les 19.30 hores. De nou, la nostra festa tindrà l’inici de vesprada, amb la participació dels nostres presidents, estàndards, belleses i dames d’honor, en L’ENTRADA DEL PREGÓ, que partirà des de la plaça d’Espanya. Al seu terme, assistirem, de nou, al Pregó de festes. Després d’un any, la festa torna a Alacant.

A les 21.00 hores es realitzarà el PREGÓ DE FESTES i a les 23.00 hores es realitzarà a la zona Volvo la FESTA DEL PREGÓ.

Dissabte, 10 de juny. Cavalcada del ninot.

A les 19.00 hores, concentració a la plaça dels Estels per a gaudir amb força d’aquesta cavalcada. De nou, Gran Via- Garbinet es deixarà notar el seu estil en aquesta multitudinària i colorista desfilada. Eixim amb el número 77.

amb el lema “El poder de la lectura et porta a llocs d’aventures”.

A la nit, realitzarem el II CERTAMEN DE PAELLES I TRUITES, a on començarem la festa i ens ajuntarem amb els nostres amics per gaudir de la nostra festa.

Dissabte 17 de juny. Entrada de bandes.

Aproximadament a les 21:30, desfilarem amb entusiasme en aquesta desfilada acompanyats per l’Agrupació Musical “San Roque” d’Alacant portant el número 77.

Dimarts 20 de juny. Jurat infantil i plantà foguera adulta.

Al matí, esperarem al JURAT perquè la nostra bellesa infantil els explique el seu monument. Després esperarem a les 5 de la vesprada per a veure si ens hem emportat algun premi.

Dilluns 19 de juny. Plantà foguera infantil i concurs de paelles i truites.

A la vesprada, tallarem els nostres carrers i esperarem ansiosos a què als nostres artistes infantils Juanjo Sevior i Jose Priol ens porten la nostra foguera infantil

A la vesprada, ajudarem al nostre artista Joserra Lisarde a PLANTAR el nostre monument gran que té el lema “Dona hauries de ser...”

A la nit, realitzarem el SOPAR de la plantà amb Bacores i Coca amb tonyina fins a la matinada.

Dimecres 21 de juny Jurat adult i turibus i Nit temàtica.

Al matí, esperarem al JURAT de les fogueres on la nostra bellesa explicarà la nostra foguera adulta i després visitarem altres fogueres veïnes.

Al migdia, DINAR al racó i escoltarem els premis desitjant haver obtingut premi.

A la vesprada, visitarem a les fogueres especials amb un TURIBUS. Gaudirem de la festa amb les nostres fogueres amigues.

A la nit, SOPAR al racó i de nou festa fins a altes hores de la matinada. A més, aquesta nit és la de la NIT TEMÀTICA.

i a la nostra comparsa germana “Labradores” de Villena. Amb nosaltres actuará l’Agrupació Musical “San Roque” d’Alacant.

A la nit, SOPAR al racó i música fins a altes hores de la matinada.

NOSTRE BELLESO. El nostre belleso invita als membres de la comissió a dinar per agrair-los tot l’any viscut.

A les 20.00 hores, CERCAVILA pels carrers del nostre districte i visita a les nostres fogueres veïnes, acompanyats de l’Agrupació Musical “San Roque”.

Divendres 23 de juny. Menjar de belleses, Cercavila de l’aigua i concurs taules decorades.

Al migdia, DINAR DE LES NOSTRES BELLESES. Les nostres belleses invitaran als components de la foguera a dinar per agrair -los tot l’any viscut.

A les 18.00 hores, BERENAR INFANTIL al nostre racó amb jocs per als xiquets.

A la nit, SOPAR al racó i festa fins a l’arribada dels bombers.

A partir de les 00.00 hores, després de contemplar la palmera, esperem el moment de la CREMÀ dels nostres monuments, Comiat dels mateixos i ressorgint les pròximes fogueres 2023 i posant fi a aquest exercici.

Dijous 22 de juny. Lliurament de premis i Ofrena de flors.

A les 11 del matí, anirem des de la plaça de bous fins a l’ajuntament per participar en la DESFILADA DE LLIURAMENT DE PREMIS. Esperarem tornar amb molts guardons acompanyats de l’Agrupació Musical “San Roque” d’Alacant.

A la vesprada, al voltant de les 21.30 de la nit, participarem en l’OFRENA DE FLORS A LA NOSTRA SENYORA LA VERGE DEL REMEI, patrona d’Alacant amb el número 77. En aquesta ofrena estarem acompanyats per la nostra falla germana Quart-Palomar

A les 20.00 hores, CERCAVILA DE L’AIGUA pels carrers de la nostra demarcació a càrrec de l’Agrupació Musical “San Roque”. De nou, l’aigua arribarà als nostres foguerers per part dels veïns del nostre districte.

A la nit, CONCURS DE TAULES DECORADES i altra nit al racó amb música fins a altes hores de la matinada.

Dissabte 24 de juny. Despertà, Dinar del nostre belleso, Cercavila i crema.

A les 8.00 del mató, DESPERTÀ pels carrers del nostre districte, acompanyats de l’Agrupació Musical “San Roque” i del tremolor de la pólvora.

Al migdia, DINAR DEL

La comissió de la Foguera Gran Via - Garbinet es reserva el dret de modificar i alterar aquells actes que considere oportuns, segons les possibles circumstàncies que puguem tindre de forma inesperada.

Demanem disculpes als veïns del barri, ja que hem de tallar el trànsit als carrers de Castell de Castells i Granja de Rocamora.

Hablar por WhatsApp