Llibret foguera Princesa Mercerdes 2022 by Panal Fallero

Llibret 2O22 Foguera Princesa Mercedes

Sumari PART FOGUERA Portada i Crèdits

Salutació Alcalde d’Alacant

Salutació Regidor de Festes

Salutació Presidenta Federació de les Fogueres de Sant Joan

Salutació Regidor de Seguretat i Mantenidor de la Proclamació 2020

Salutació President de la Foguera

Salutació Presidenta Infantil de la Foguera

Comissió

Bellesa

Bellesa Infantil

Dames d’Honor

Padrines d’Honor

Càrrecs d’Honor

El solstici d’estiu

La nit de Sant Joan pel món

PART TEMÀTICA Pròleg

Alacant. La nit màgicaSant Joan /David Gerona i Llopis

Espanya. La nit de Sant Joan Festa popular per

excelència /Marisa Ribera i Ferrándiz

Europa. Portugal, França, Itàlia. DInamarca i Noruega,

Finnlàndia, Islàndia i Suècia Latino Amèrica. Paraguai: la festa de Sant Joan Àra/ Miguel Castelló i Hernández, Brasil i Perú

Canada. Fête de la Saint-Jean Baptiste

Asia. La Xina i Japó

Conclusió

Esbossos i explicacions dels monuments

Records de l’Any

Germanors

Himnes

Programa d’Actes

Publicitat

«El llibre ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià de l’any 2022»

Portada E

l solstici d’estiu ocorre durant l’estiu de cada hemisferi, quan el semieix d’un planeta, siga en l’hemisferi nord o en el sud, està més inclinat cap a l’estrela de la seua òrbita. És la representació del mig any, la línia imaginària entre el que hem viscut des de l’inici i el que està per vindre. A més, en la mitologia nòrdica - on, per cert, se celebra el famós Midsommar -, el sol és femení, perseguida per un llop que vol devorar-la - el llop nit -. Amb aquestes premisses, i per a aconseguir representar el solstici d’estiu i les seues diferents celebracions al voltant del món, hem dibuixat com a punt central a “la” Sol, dibuixada com una gran deessa que sura en el firmament amb el cap ple de llamps i llum, el qual ens recorda a les nostres belleses, les quals són, juntament amb la foguera en si, el punt central al voltant on tot gira, la representació viva de totes aquelles persones que han lluitat – i ho continuen fent – per a tornar a celebrar aquesta festa que fa dos anys que està paralitzada per culpa de la pandèmia.

La sol subjecta el solstici d’estiu, el planeta que s’ompli de foc, perquè eixe és l’element més comú en les celebracions de la nit de Sant Joan. El foc purificador, festiu, cremar per a tornar a començar, per a oblidar, per a reiniciar-se. Tornem a prendre foc als nostres carrers, a il·luminar les cases dels nostres veïns i veïnes. Perquè tornen les Fogueres, perquè Alacant torna a estar plena de llum, color i somriures. Gràcies a Manuel i a Joel per la seua confiança en nosaltres. Des de Panal, volem agrair a tota la comissió per l’acolliment. Nosaltres enguany tornem també a Alacant, una ciutat que estimem i a una festa que ens té enamorats. Gràcies amigues i amics per l’oportunitat, de tot cor. Equip de Panal Fallero.

Crèdits Edició: Març-Abril 2022 D.L.: A 209-2022 Títol: El solstici d’estiu. La nit de Sant Joan pel món Editor: Foguera Princesa Mercedes Col·laboradors: Joel Poveda i Guirado, Raquel Pastor i Aguilar, José Manuel Cortés i Davó, Francisco José Alegre i Barragán Fotografies: Manuel Yagüe Fotógrafo - La comissió Coordinador: Joel Poveda i Guirado Disseny, Portada, Maquetació i Impressió: .com

Llibret Digital:

http://issuu.com/panalfallero/docs/llibret_ foguera_princesa_mercedes_2022

Llibret 2O22 Foguera Princesa Mercedes

Salutacions 3

Salutació

D. LUIS BARCALA Alcalde d’ALACANT I SIERRA

esprés d’un inesperat parèntesi tornarem a gaudir, si les circumstàncies sanitàries ho permeten, d’una nova i desitjada ‘’Nit de Sant Joan’’. D’ací l’encertada decisió de la comissió de Princesa Mercedes, que presideix José Manuel Cortés Davó, de convertir aquest llibret en monogràfic sobre aqueixa nit. El conjunt d’articles dedicat a la nit de Sant Joan, amb visions nacionals i internacionals, suposa una notable aportació an-tropològica per a conéixer com i de quina manera se celebra a Sant Joan. Resulta curiós conéixer com aquesta tradició arriba a països tan diferents com, per exemple, puguen ser Dinamarca o l’Argentina. La Festa, ho he comentat en moltes ocasions, no sols és Festa. Els qui així pensen, desconeixen la seua àmplia gamma de facetes. Aquesta publicació incideix en una més d’elles: en la investigació per a arribar a conéixer els múltiples significats de la nit més curta i intensa de l’any. Aquella que, a Alacant, celebrem, i de que singular i tradicional manera, del 23 al 24 de juny.

Juan, i de les seues les Dames d’Honor, Nuria Segura i Canals, Laura Sarabia i Pastor, Paola Rojo i Alonso i Rosario Segura Juan, arriba a la seua fi. Les Fogueres 2022 ja s’albiren en l’horitzó pròxim.

Aquest és el llibret amb el qual el districte Princesa Mercedes anuncia que torna. Han sigut dos anys durs, molt compli-cats. Però l’essència de la Festa ha seguit vida. Ha, diguem, hibernat, per a ressorgir amb més força, amb més ganes. Amb l’afany de recuperar el que la malfadada pandèmia es va emportar. Però, amb la precaució, per bandera.

Preparades per a la plantà en la intersecció dels carrers Ausó i Monzó i Princesa Mercedes estan les fogueres ‘’Estamos llegando’’, premonitori lema, i original de Pedro Espadero, i la infantil ‘’La Reina dels trons’’. Tot a punt perquè el vostre ampli racó, amb les lògiques mesurades de seguretat, torne a ser el punt neuràlgic de les vostres activitats festeres i de la nova actuació de l’Orquestra Mississipí.

Així, us apresteu en les pròximes setmanes a traure el millor de vosaltres mateixos en una jove comissió arrelada en el seu barri. L’espera de les vostres belleses, Noelia Tomás i Pastor i Yumalay Moreno i

Tot a punt perquè en Princesa Mercedes, com en el conjunt de la ciutat d’Alacant, honrem a Sant Joan amb les particularitats pròpies d’aquesta terreta que participa del ritu pagà del foc purificador.

D. MANUEL JIMÉNEZ I ORTIZ

n citar la “Nit de Sant Joan” em ve a la memòria el pasdoble, original de l’aclamat mestre Francisco Alonso, que evoca la mitjanit del 24 al 25 de juny, quan Alacant es converteix en una única foguera amb centenars de punts de foc al seu nucli urbà. Aquesta, seguint la lletra del pasdoble amb música amb clares reminis- cències àrabs, és una “festa d’amor” on es conju-guen “fuego y el ardor del mirar de mujer”. És lamateixa que té “ojos de fuego, y en la que bri-lla la luz del lucero”. La que “ha encendido una foguera que no se apaga en el pecho hasta el momento en que me muera”. És, en definitiva, la nostra “Nit de Sant Joan”. La que ens emociona des de 1928. La que portem dos anys esperant. La que ja veiem molt pròxi-ma per a rescabalar-nos de les que no hem pogut gaudir en aquest bienni. La que celebrarem sense deixar la més mínima escletxa al des-cuit sanitari. És, en definitiva, la nostra. La que estimem. I de quina apassionada manera.

Salutació Regidor de FESTES

Però n’hi ha més. Moltes més maneres d’honrar sant Joan. Això és el que pretén la comissió de Princesa Mercedes amb l’edició d’aquest llibret, un exemple més que tornem a la quotidianitat, a l’habitual, al que ha fet aquesta comissió des que fora fundada el 1983. El volum que tenim a les mans, ‘’La Nit de Sant Joan’’, inclou documentats articles que posen en relleu el ritual de la cele-bració de sant Joan en diferents parts del món. Aquesta lloable tasca d’investigació permet aprofundir en els múltiples components religiosos i pagans al voltant de la figura del Baptista. Ens fa veure la importància del que celebrem a mitjan juny. En comparar-ho amb altres llocs d’Espanya i del món, ens aporta una notable informació per a enriquir-nos mentalment. D’ací, el meu agraïment i salutació al conjunt dels comissionats de Princesa Mercedes, que presideix José Manuel Cortés Davó. Ho faig perquè, amb la seua tasca d’investigació i documentació, aporten nous elements per a desxifrar tot el que significa la ‘’Nit de Sant Joa’’, sant i senya de l’alacantinisme.

Salutació

Presidenta Federació de les Fogueres de SANT JOAN

DNYA. ANTONIA MARTÍN-ZARCO I MARÍN

es Fogueres 2022 ja són ací, i les rebem amb més il·lusió que mai. Ha arribat el moment en què els monuments de cartó pedra apareguen i ocupen cadascun dels racons de la ciutat, esvelts, equilibrats i grandiosos, fent gala de bones i enginyoses crítiques de la nostra societat. Per fi, tornarem a viure el protagonisme de les cercaviles de les comissions, amb les seues Belleses i Dames d’Honor al capdavant, lluint les blanques mantellines de núvia alacantina, agitant les seues faldes, davant les bandes de música, que alegraran els carrers dels districtes, que recuperaran la música tradicional alacantina, omplint l’aire de pasdobles festers. De nou ressonaran els petards en cada carrer o en cada plaça, la mascletà farà vibrar la ciutat i l’olor de pólvora embria-garà a tots els alacantins. Foguerers i Barraquers serem de nou un per a engalanar a Alacant amb tota l’esplendor possi-ble: llums, garlandes, carrers adornats, racós, tot sumarà perquè els dies grans de juny de 2022 siguen inoblidables, com si els dos últims anys únicament ens hagueren servit per a agafar forces i oferir tant als veïns de la ciutat com als nos-tres visitants la millor experiència que es puga donar.

En aquests dies no importa l’enclavament, perquè la màgia veïnal permet a tots els barris imbuir-se d’aquesta experièn-cia festera, i ho farem tal com ho féiem abans, com si el temps no haguera passat.

Ens déiem que d’aquesta eixiríem més forts i no tinc dubte que així ha sigut, que aquesta xicoteta gran comissió que és la de la Foguera Princesa Mercedes així ho ha fet. Aquest racó del sector sud vibrarà de nou amb la música de el seu racó, però també farà vibrar als seus. En la plantà tornaran a rebre amb els braços oberts als seus veïns curiosos; s’emociona-ran en la cremà i seran els millors amfitrions quan comissions amigues se’ls acosten a saludar, intercanviaran exemplars de, sense anar més lluny, aquest llibret, estrenyent llaços d’amistat que han superat la barrera d’aquests dos últims anys. Així doncs, només em queda desitjar unes inoblidables Fogueres de Sant Joan carregades d’il·lusió, perquè la il·lusió l’encenem entre tots.

D. JOSÉ RAMÓN GONZÁLEZ I GONZÁLEZ

aan passat més de dos anys des que vaig ser mantenidor de les vostres bellees -adulta i infantil-, Noelia i Yumalay, i de les seues dames d’honor, Nuria, Paola, Laura i Rosario. Aquell acte estava dedicat a la Romeria a la Santa Faç, una de les senyes d’identitat de les arrels alacantines. Recorde, amb emoció, moments màgics d’aquella vesprada. No podíem esperar que, tan sols quinze dies després, la pandèmia ens obligaria a quedar-nos a casa i no podríem convertir en realitat les il·lusions que va generar aquella proclamació. Aquest preàmbul suposa la meua salutació, comissionats de la foguera Princesa Mercedes. Integreu un grup humà que, presidit per José Manuel Cortés Davó i Saray Pérez Cortés, s’ha guanyat un notable lloc en el món de les Fogueres.

Salutació Regidor de Seguretat i Mantenidor de la Proclamació 2020

Santa Faç i la Nit de Sant Joan. Dos de les fites fonamentals del calendari fester d’Alacant. I és sobre aquesta nit, la del 24 de juny, la que ofereix una notable aportació aquest llibret. Felicitats per la plausible iniciativa. Nits de Sant Joan, com es pot comprovar llegint els documentats articles d’aquest volum, n’hi ha moltes. Cadascuna amb les seues particularitats i peculiaritats. Diferents les unes de les altres. Però totes, amb aspectes dels quals aprendre. Nosaltres, ací a Alacant, ens decantem per aquella en la qual convertim el foc en lúdic element. De destrucció controlada, sí. Però també de creació d’il·lusions futures. D’obrir les portes a una nova anualitat, com ocorrerà el pròxim 24 de juny, on la pandèmia es vaja allunyant cada vegada més. És, com bé s’ha detallat en aquest llibret, el que ens espera aquesta pròxima Nit de Sant Joan. En la qual les fogueres “Estamos llegando”, de Pedro Espadero; i “La Reina dels trons”, de Toño Savall, adquiriran vida “A la llum de les Fogueres”, la Nit de Sant Joan.

Salutació

D. MANUEL CORTÉS President de la I DAVÓ Foguera 2O22 Princesa Mercedes

envolguts amics i amigues, companys i companyes de la Foguera Princesa Mercedes, la meua Foguera. Gràcies pel suport incondicional durant aquests 7 anys que estic al capdavant de la Comissió, amb un meravellós grup de companys i companyes compromesos al màxim en pro de la festa del foc, i que el nom de Princesa Mercedes sone amb força en cada racó. Després de 2 anys sense festa per aquesta maleïda aturada obligada, per causes del Covid-19, ens trobem amb més il·lusió que mai de reprendre els dies grans de la Ciutat, i poder celebrar nostres tan anhelades Fogueres. Paraules de gratitud i afecte a les nostres Belleses 2019, Laia i Alba, gràcies per haver representat tan bé a la vostra comissió, i haver lluït amb orgull la banda de Bellesa, representant a vostra Foguera. Als càrrecs 2020-2021-2022, Belleses Noelia i Yumalay, ha sigut llarga l’espera, però el bonic es fa esperar, i ara SI, arriba el vostre moment, gaudir-lo al màxim, tindreu tot l’afecte de la vostra Comissió, i viurem unes Fogueres inoblidables, acompanyades de les vostres Dames d’Honor, Nuria, Laura, Paola i Rosario. A la resta de membres de la Comissió, gràcies per continuar encara en els pitjors moments, per no llançar la tovallola, i per fer-ho tot més fàcil. Anem creixent any a any, i aquest és l’objectiu, però sempre amb els peus en el sòl, i sense perdre la nostra identitat, estic segur que el millor està per arribar...

Als nostres col·laboradors, cartilles, patrocinadors, GRÀCIES per ajudar-nos, per voler col·laborar, i per fer que aquest xicotet racó d’Alacant, puguem continuar fent festa, la vostra ajuda és fonamental, gràcies de cor.

Als veïns i veïnes, us anime que col·laboreu i participeu, aquesta festa i aquesta Foguera també és vostra. Enguany comptem amb una nova sorpresa i un nou projecte, tindrem amb nosaltres en el Racó l’ORQUESTRA MISSISSIPi, us anime a agafar taula, i al fet que gaudiu al màxim amb nosaltres, ja que és una aposta i un esforç econòmic, per al gaudi de tots. Espere amb il·lusió el mes de Juny de 2022, serà el començament de nou, ganes de fer olor de pólvora, d’escoltar els sons dels pasdobles de la nostra banda de música, de gaudir amb les mantellines i el saragüell, l’alegria de la desfilada del ninot, i el sentiment i l’emotivitat de l’Ofrena de Flors a la Verge del Remei. No puc oblidar-me dels veïns, veïnes, amics, amigues i familiars que ens han deixat en aquests maleïts anys de pandèmia, aquestes Fogueres, VAN PER VOSALTRES!

DNYA. SARAY PÉREZ I CORTÉS

Salutació Presidenta INFANTIL de la

Foguera 2O22 Princesa Mercedes

mics i amigues de la Foguera Princesa Mercedes. Gràcies per confiar en la meua, i donarme l’oportunitat de ser la vostra Presidenta Infantil, i gràcies a tota la Comissió Adulta, encapçalada pel nostre President Manu, per continuar treballant amb il·lusió perquè puguem continuar tenint festa, feu un treball increïble, sou els millors.

A la meua Bellesa 2020-2021-2022, Yumalay, l’espera ha sigut llarga, però valdrà la pena, gaudirem i viure al màxim cada acte, estic desitjant acompanyar-te al costat de la teua Dama Rosario, a viure unes Fogueres Als meus companys i companyes de la Foguera Infantil, inoblidables. estic desitjant que passem unes Fogueres inoblidables, després de dos anys sense poder celebrar-les, de poder Per a acabar, vull animar a tot el barri de Princesa gaudir al costat de tots vosaltres del dia del concurs Mercedes, a passar uns dies grans i inoblidables de paelles, els jocs infantils dels dies grans del mes de amb nosaltres, que participeu i col·laboreu, i que ens Juny, les desfilades i cercaviles. acompanyeu en tots els actes. A la meua Bellesa 2019, Laia, has sigut una gran representant, ho hem passat molt bé, i estic molt orgullosa de tu.

Moltes gràcies i... FELICES FOGUERES 2022!!

La NOSTRA

Comissió

PRESIDENT: José Manuel Cortés i Davó

DELEGADES INFANTILS: Rosa Juan i Lopez

VICEPRESIDENT D’ECONOMIA: Antonio José Candel i Pastor

Alba Fernández i García Laura Sarabia i Pastor

VICEPRESIDENTA DE PROTOCOL: Helena Crenier i Romano TRESORER: José Ramón Segura i Amorós SECRETÀRIA: Beatriz Ruzafa i Costas DELEGADA DE FEDERACIÓ I ORGANITZACIÓ: Raquel Pastor i Aguilar DELEGAT DE LOTERIA I RACÓ: José Manuel Benito i Escolar

DELEGAT ARTÍSTIC: Joel Poveda i Guirado

DELEGADA DE BELLESES: Dolores Aguilar i Sanchez DELEGAT D’INDUMENTÀRIA: Francisco Alegre i Barragán BELLESA: Noelia Tomás i Pastor VOCALS: Antonia Canales i Moreno José Juan Montoya i Pérez Julián José Ruíz i Torregrosa María Isabel Morales i Cano Narcisa Canals i Sigüenza Nuria Segura i Canals Paola Rojo i Alonso Sacramentos Sánchez i Barquero Sofia Pérez i Barcelona Verónica Valverde i Durán Yolanda Pastor i Aguilar Yolanda Pula i López

PRESIDENTA INFANTIL: Saray Pérez i Cortés BELLESA INFANTIL: Yumalay Moreno i Juan VOCALS INFANTILS: Aitana Pastor i Benito Álvaro Conesa i Benito Amparo Gomis i Civera Andrea Pastor i Scala Coraima Segura i Juan Daniel Crespo i Valverde David Candel i Pastor Diego Gomis i Civera Helena Lydia García i Pula Iker Benito i Oltra Iker Pastor i Ferrero Izan Dabad Poveda Laia Benito i Oltra Leire López i Pastor Lucas Conesa i Benito María Jesús Segura i Juan Rosario Segura i Juan Triana Climent i Tomás

Bellesa 2O22 Foguera Princesa Mercedes

2O22

NOELIA TOMÁS I PASTOR

22 Bellesa 2O INFANTIL Foguera Princesa Mercedes

2O22

YUMALAY MORENO I JUAN

22 Dames 2O d’ HONOR Dama d’ HONOR

LAURA SARABIA I PASTOR

Dama

d’ HONOR

NURIA SEGURA I CANALS

Dama d’ HONOR

PAOLA ROJO I ALONSO

Dama

d’ HONOR INFANTIL

ROSARIO SEGURA I JUAN

2O22

Padrines d’ HONOR

Padrina d’ HONOR

ALBA FERNÁNDEZ I GARCÍA

Padrina d’ HONOR LAIA BENITO I OLTRA

Comissionada d’ HONOR

BEATRIZ RUZAFA I COSTAS

Mini BELLESA TRIANA CLIMENT I TOMÁS

22 Càrrecs 2O d’ HONOR

d’ HONOR d’ HONOR PERPÈTUA

Comissionada

Comissionada d’ HONOR

PERPÈTUA

DNYA. ISABEL MOLINA I TORRES

DNYA. CARMEN CANO I GONSALVEZ

Padrina d’ HONOR

PERPÈTUA

DNYA. LAURA CHAZARRA I BAUTISTA

President

d’ HONOR PERPETU

D, FERNANDO CLIMENT I CARBONELL

22 Esbós 2O INFANTL

questa és la història d’un Cavaller i una Reina que quan s’ajunten fa que tremole la terra als seus peus. “Caballer” i “Reis” són els protagonistes d’una història ben sorollosa. Quan arriba Juny i el sol il·lumina la ciutat, ells es dirigeixen junts a “Estels” per a prepa-rar els trons, les palmeres de focs artificials amb les quals sorprenen un any més a alacantins i visitants. Són mags de la pólvora que juguen amb núvols de fum que a tots ens emocionen. Alacant i les seues Fogueres són el que són per ells, pel seu treball, per la seua il·lusió i el seu esforç, i perquè quan són les dues en “Estels” vivim l’emoció de la ‘’mascletà’’ que ens fa vibrar units com un sol poble. Visca el cavaller Caballer! Visca la nostra reina Reyes! Visca la mascletà! Que visquen nostres Fogueres de Sant Joan!

Foguera Princesa Mercedes

Artesà INFANTIL:

TONO SAVALL “NANOTS”

2O22

Foguera Princesa Mercedes

Artesà:

PEDRO ESPADERO I COLMENAR

Esbós ADULT L a nostra Foguera parla dels avanços tecnològics, invents de dones i homes per a millorar la qualitat de les nostres vides, encara que hi ha coses que no canvien. Els bojos no valoren la vida dels altres, són capaces de qualsevol cosa per a aconseguir els seus objectius. La guerra a Ucraïna és una mostra d’això. Però gràcies a Déu, no tothom és així, ja que moltes persones en diferents moments de la història, van a inventar i investigar en benefici dels altres. Invents com el cotxe, el vaixell o l’avió van fer que poguérem viatjar, conéixer altres parts del món i a conéixer gent amb altres maneres de viure i veure la vida. Invents com els viatges espacials i l’enviament de satèl·lits en orbita, gràcies a això podem conéixer cada vegada millor com és el nostre món i el nostre sistema solar, alhora que descobrim altres mons i sistemes pròxims i no tan pròxims al nostre. Estem arribant, però, A on? Aqueixa és la pregunta. És aquest el món que volem deixar als nostres fills? L’amor als animals, la cura del medi ambient. La investigació en robòtica, Serà bona que els robots ens ajuden? O acabaren amb els nostres llocs de treball? El tracte dels bancs als nostres majors, És positiu tant d’avanç informàtic?No està deixant a molta gent arrere? Tal vegada hauríem d’anar una mica més a poc a poc i no oblidar el tracte humà? Aquestes i altres preguntes seran respostes en la nostra Foguera 2022 que esperem us agrade.

24 Records de l’ANY

Records de l’ANY

Falla NORTE DOCTOR

GER MA NA

ZAMENHOFF Fallera MAJOR

AMPARO TÁRREGA I PALOMAR

Fallera

MAJOR INFANTIL

ANA LLATAS I FERNÁNDEZ

President

JORGE LUIS DEFEZ ZANÓN

President INFANTIL

MATEO MIRASOL I SALVADOR

Gaiata N 6 FAROLA RAVALET o

GER MA NA

Madrina d’ HONOR

CAMILA CASTELLUCHIO I MONROY

Madrina d’ HONOR DANIELLA GIMENO I SEGARRA

President

ESTEBAN GUAL I IBÁÑEZ

President INFANTIL MANUEL LUMBRERAS I CATAlÀ

Falla EL GRILL

GER MA NA

BENICARLÓ

Faller MAJOR

Fallera MAJOR

MARIA RIPOLL I SÁNCHEZ

RICARD GINE I BENET

Ja s’alcen les flames, camí del cel i ronquen les trauqes al seu content: com si foren estrelles del firmament esclaten les bombes formant dosel. En la festa del foc, la més radiant naixcuda del poble, que sap goçar, decidits volen tots, sense dubtar, fer d’Alacant una ciutat triomfant.

Himne

de la COMUNITAT VALENCIANA

Himne

de les fogueres de SANT JOAN

Himnes

En la nit de Sant Joan quan se tiren trons i trons, d’eixos ben grossos i bons, de les dotze en avant, i se pinta el cel de roig, el que ronda una fadrina, te que dur-li, s’es galant, la seua coca amb tonyna.

Per a Tu la Vega envía la riquesa que atresora, i es la veu de l’aigua càntic d’alegría acordat al ritme de guitarra mora...

Brindem fruites daurades dels paradisos de les Riberes; penjen les arracades baix les arcades de les palmeres. Palmeres sona la veu amada en potentíssim, vibrant ressò, notes de nostra albada canten les glòries de la Regió.

Xiquets, ploreu, que pardalets tindreu…!” Veniu, xiquets, i cantem la fermosura d’Alacant, La qu’es ja com tots sabem, “Millor terra de Llevant”.

Valencians, en peu alcem-se. Que nostra veu la llum salude, d’un sol novell. Per a ofrenar noves glòries a Espanya, tots a una veu, germans, vingau.

En la mar mansa i lluentosa qu’abaniquen les palmeres, i a la llum de les Fogueres qu’es la festa més fermosa, i en un singular encant diu al vent: Visca Alacant…! Visca Alacant!! Visca Alacant!!!

Himne d’ALACANT

Pas a la Regió que avança i marcha triomfal!

Paladins de l’Art t’ofrenen ses victories gegantines; i als teus peus, Sultana, tons jardins estenen un tapis de murta i de roses fines.

“Tres pardalets, una moneta, d’eixos que van en bicicleta.

Som fills del poble que té les chiques com es palmeres de junt al mar. Son molt airoses molt reboniques i fan, cuant volen, riure y plorar.

Per a ofrenarnoves glòries a Espanya, tots a una veu, germans, vingau. Ja en el taller i en el camp remoregen càntics d’amor, himnes de pau!

Ja en el taller i en el camp remoregen càntics d’amor, himnes de pau! Flamejem en l’aire nostra senyera! Glòria a la Patria! Vixca València! Vixca! Vixca! Vixca!

(Solo de tenor)

(bis)

De la mar, a la Orella, rumorosa y esplendent esta la terra adorá, que canta, que canta el meu asent.

Que es la millor terra del món, i així el poeta liu va dir que en el paseich del Malecón no hi ha qui puga competir.

Fresques brises marineres que aplaquen l´ardor del sol fan simbrechar les palmeres que al sel prenen el vol.

Y des del el matxo del Castell mires i dius: ¡qué encant!, No és este, ja, el poble vell, que és atre Alacant. Viva Alacant! Viva Alacant! Viva Alacant! Viva Alacant!

Sempre del cor, del cor constant, será la Patria l´idolo amorós Y el aire del meu cant repetirá dichos el grit Viva Alacant! Viva Alacant!

Programa de FESTES

DIVENDRES 3 DE JUNY

20:30h – Desfilada del pregó i pregó de les fogueres de Sant Joan 22:00h – Festa del pregó

DISSABTE 11 DE JUNY

22:00h – Desfilada del ninot Fogueres de Sant Joan

DISSABTE 18 DE JUNY

08:00h – Cort de carrer 12:00h – Plantà del racó 14:00h – 1ª Sessió del 33è concurs de mascletà 19:00h – Entrada de bandes de música i desfilada de comissions de fogueres i barraques

DIUMENGE 19 DE JUNY

08:00h – Plantà de racó i descarregada dels monuments 14:00h – 2ª Sessió del 33è concurs de mascletà 00:00h – Plantà foguera infantil

DILLUNS 20 DE JUNY

09:00h – Rebrem la visita del jurat de Fogueres Infantils 14:00h –3º Sessió del 33è concurs de mascletà 00:00h – Plantà foguera adulta

DIMARTS 21 DE JUNY

09:00h – Rebrem la visita del jurat de Fogueres Adultes 11:00h –Cercaviles pel nostre districte 14:00h –3ª sessió del 33é concurs de mascletà 18:00h –Globotà infantil 22:00h – Inauguració racó 2022

DIMECRES 22 DE JUNY

12:00h – Entrega de premis fogueres de Sant Joan 2022 14:00h – 4ª sessió del 33é concurs de mascletà 19:00h – Ofrena de flors a nostra patrona la Verge del Remei 23:00h – 1ª nit de la Orquestra Mississipi

DIJOUS 23 DE JUNY

11:00h – Visita a les fogueres del sector sud 14:00h – 5ª sessió del 33è concurs de mascletà 18:00h – Festa Holi 23:00h – 2ª nit de la Orquestra Mississipi

DIVENDRES 24 DE JUNY

14:00h – 6ª sessió del 33é concurs de mascletà 19:00h – Cercaviles pel nostre districte 00:00h – La nit de Sant Joan, palmera i cremà de la nostra foguera Desmuntatge del nostre racó Este programa és orientatiu i està subjecte a possibles modificacions. Recordar que cal assistir perfectament abillats en les desfilades oficials

Llibret 2O22 Foguera Princesa Mercedes

El solstici d’estiu

La nit de Sant Joan pel món33

Pròleg juny amb el 24 de juny, de fogueres i festejos per a commemorar una tradició mil·lenària i d’origen incert que ha evolucionat amb els anys però que sens dubte, conserva una essència que ha resistit al pas del temps. En altres casos, aquesta celebració té lloc en la nit del 24 al 25 de juny. I això és el que pretenem amb aquesta publicació, no llançarem llum sobre el seu verdader origen, no som his-toriadors, i òbviament, no aclarirem més coses que ells. El que busquem és transmetre com aqueixa màgia incer-sa sobre els seus orígens ha sigut capaç de perdurar en el temps, d’estendre’s per tot el món, i convertir-se en una de les celebracions més importants ’origen de la nit de Sant Joan prové de les festes del nostre planeta. paganes de fa milers d’anys. Molts historiadors situen aquesta tradició en més de 7.000 anys. S’encenien En el nostre cas, honrem el dia de Sant Joan, i el focs per a celebrar el dia més llarg (o la nit més curta) culminem amb la nostra ‘’Nit de la Cremà’’, símbol de l’any, que es produeix amb el solstici d’estiu en de l’alicantinisme i, especialment, dels Foguerers. Els l’hemisferi nord. nostres col·laboradors faràn un repàs sobre la nostra nit de la cremà, i sobre la nit de Sant Joan en altres llocs En la Bíblia, aquesta data apareix com el dia en què d’Espanya i de la resta del món. va nàixer San Juan Bautista i que el seu pare Zacarías va manar encendre una foguera per a anunciar el Gràcies a tots ells per la seua col·laboració, esperem naixement del seu fill Juan. que us agrade aquesta publicació, realitzada des del més profund respecte i la passió de tots nosaltres, Es diu que l’origen més remot cal buscar-lo en les festes components d’aquesta Foguera i escriptors dels articles gregues que es dedicaven al déu Apolo. Se celebraven per la “Nit de Sant Joan”. en el solstici d’estiu i també s’encenien grans fogueres que actuaven com a agents purificadors. De la mateixa Raquel Pastor i Aguilar manera, els romans dedicaven a la deessa de la guerra, Minerva, unes festes similars amb focs i flames.

En la seua versió pagana, la nit de les fogueres era un dia màgic, un immillorable moment per a espantar als mals esperits, trencar amb el dolent de l’any (per això es cremaven estris antics) i fer vots per l’amor i la fertilitat. Hi ha rituals de tots els gustos: llavar-se la cara, saltar les fogueres, banyar-se en la mar de nit... tot a la recerca de que es complisquen els desitjos.

Actualment, les platges i places de gran part d’Espanya, i les de mig món, s’omplin cada any durant la Nit de Sant Joan, que en la majoria dels casos uneix el 23 de

La nit de Sant Joan pel món

Alacant

La nit màgica. Nostra nit de Sant Joan

David Gerona i Llopis

a nit de Sant Joan és nit d’alegria Estrellat de flors, l’estiu ens arriba De mans d’un follet que li fa de guía Primavera mor, l’hivern es retira Si arribés l’amor, mai més moriría Les flames del foc, la nit tornen dia Si arribés l’amor, que dolç que seria La nit de Sant Joan és una frontissa La porta de l’any, tan grinyoladissa Comença a tancar-se. Doneu-me xampany! Que és la nit més curta i el dia més gran. Així comença la cançó interpretada per Jaume Sisa en l’espectacle teatral la Nit de Sant Joan del grup Dagoll Dagom. El foc està molt present en tot l’arc mediterrani. És més vell que l’home i les proves de la seua domesticació el daten fa més de mig milió d’anys amb l’anomenat “Home de Pequín”. La seua arribada a cada civilització, per primitiva que aquesta siga, significava el començament d’aquesta. Per als caçadors prehistòrics els va suposar l’elaboració de les preses caçades, la reunió al voltant del foc o la il·luminació de les seues coves per a la realització de l’art rupestre. La seua mitificació és tan antiga com el mateix element. Hesíode, poeta grec, compte del robatori del foc del tità Prometeu al mateix Zeus, el primer dels déus de l’Olimp. Va robar del cel la suficient quantitat perquè els homes po-

gueren tindre’l. El déu enfellonit, perquè no era la primera vegada que Prometeu li havia burlat, el va encadenar a un penyal al Caucas, enviant-li tots els dies una àguila perquè li menjara el fetge. A l’ésser el tità immortal, l’òrgan li creixia tots els dies i Zeus li tornava a enviar l’àguila, filla dels monstres Tifó i Equidna. La història continue fins que Hèracles ho va alliberar. Els alquimistes, amb Heràclit al capdavant, afirmen que el foc és l’agent de la transformació, totes les coses naixen del foc i a ell tornen el que el converteix en símbol del canvi i renovació. En el solstici d’estiu, l’astre rei es troba en la constel·lació de Bessons i comença l’estació en l’hemisferi nord justament quan estem en nostres Fogueres de Sant Joan. En els textos bíblics, tant en l’Antic com en el Nou Testament, el foc és present: l’esbarzer revelador en la Muntanya Sinaí a Moisés, la presència de l’Esperit de Déu el dia de Pentecosta en forma de flames de foc als caps dels apòstols o el foc nou que es corprenga en el ciri pasqual el dissabte de Glòria. Ací és on s’uneix amb l’altre element: l’aigua, ja siga en forma de mar, de les fonts o de la rosada. La cultura cristiana, aprofitant la coincidència de dates, uneix la festivitat pagana del foc amb l’aigua en la figura de Sant Joan Baptista. El simbolisme dels dos elements és la mateixa. Al llarg de tota la península Ibèrica existeixen esglésies i ermites dedicades al Baptista, moltes d’elles construïdes sobre

Alacant La nit màgica. Nostra nit de Sant Joan

els fonaments de santuaris pagans. Julio Caro Baroja, eminent historiador, etnòleg i antropòleg, en els seus innombrables estudis sobre les festivitats, enumera la gran quantitat de textos que s’han escrit de la festa més popular de totes. Lope de Vega en la comèdia ‘’ El poder en el discret’’: «Aquella hermosa mañana que todo el mundo celebra, porque parece que todo se alegra y se goza en ella…» «Ay noche, que siempre en ti libra amor sus esperanzas, corre, que si no le alcanzas no queda remedio en mí! Apresura el negro coche donde las mías están; ya que fuiste de San Juan que es la más pública noche»

nals, principalment entorn a la festivitat de sant Antoni Abat, sant relacionat amb el foc sagrat i els animals. Dins de la llarga llista de poblacions que dediquen al patró la festa amb l’encesa de fogueres destacarem Canals, Morella, Forcall, València, L’Eliana, Albocàsser, Puçol, Castellnovo, Gilet, Cofrentes, Casas Bajas, Tavernes de la Valldigna, Alginet, Vallanca, Benissuera, Llombai, Castelló, Alzira, Peníscola, Palmera o Altura. Amb l’arribada de la primavera arriben les festes del foc més famoses del món: les falles. Al voltant de la figura de San José s’articulen les celebracions en què el foc suposa la fi i principi de la festa. La tradició ens parla del seu naixement en el gremi dels fusters i la crema del “parot” que anunciava els dies llargs i la fi de la foscor. A meitat del segle XIX apareix la falla artística, traslladant-se la data de la cremá en la nit del dènou i matinada del vint en 1890. Se celebren en el cap i casal i en multitud de pobles de la Comunitat.

També són innombrables els refranys entorn a la A la nostra província el foc és present en forma de festivitat: “San Juan de buena estrena, buena comida y falla en poblacions com Benidorm, Dénia, Pego, mejor cena”. Elda, Onil. Apuntarem la importància que aquestes festes van arribar a tindre en les localitats d’OrihueLa festa de Sant Joan és a l’origen una festa solar i la la i Alcoi, hui lamentablement desaparegudes. tradició des de temps immemorials de veure nàixer el dia prop de la mar: Les fogueres, ja siguen en forma tradicional de cre‘’Vamos a la playa noche de San Juan que alegra la tierra y retumba el mar. a la playa hagamos fiestas de mil modos coronados todos de verbena y ramos: a su arena vamos noche de San Juan que alegra la tierra y retumba el mar’’ (El último Godo de Lope de Vega)

En tots els punts cardinals del país podem trobar encés de fogates. Les fogueres tenen un caràcter preservatiu de l’home, els animals i les plantes en què tots ells poden prosperar, deslliurant-se de tota classe de maleficis, ja siga saltant sobre el foc, sentint el seu fum o ballant al seu voltant. Cronològicament les celebracions festives a la Comunitat Valenciana comencen amb els focs hiver-

ma d’estris o monuments artístics: Alacant, Callosa d’Ensarria, Beneixama, Calp, Sant Vicent del Raspeig, Sant Joan d’Alacant, Torrevieja, Cox, Finestrat, Xàbia, Dénia, Guardamar del Segura, Benidorm o el Pinós. El mes d’agost, la població de Penàguila celebra l’inici de les seues festes majors amb l’encesa de fogueres. En festes hivernals com la festa del pi a Agres o entorn de la festa de sant Antoni Abat a Cañada, Pego, La Sagra, Salinas, La Vall de Lagüar o Beneixama (que torna a repetir. Recordem ací la seua magnífica Colla de Dimonis Emplomats de la localitat que durant anys van ser presents en el correfoc organitzat per la Federació a l’Esplanada d’Espanya després dels dies centrals de les nostres fogueres). El foc també és present en les festes que se celebren a Benidorm en honor a la Mare de Deu del Sufragi al novembre amb la rememoració de la seua aparició en la localitat en 1740. El mandat de les autoritats de la crema del vaixell aparegut en les seues costes sospitós de ser portador de la pesta i el posterior descobriment de la imatge de la verge a la qual no va afectar el foc centren les festes patronals benidormí.

La nit de Sant Joan pel món

A la nostra ciutat era costum que els agricultors festejaren l’arribada dels dies llargs d’estiu i de recol·lecció de collites prenent fogates en la vespra de Sant Joan. La tradició va perviure en el temps malgrat les prohibicions d’encesa de fogueres i tret de pólvora promulgades en els bàndols de diferents alcaldes de la ciutat. En el bàndol de 1822, l’alcalde ordenava “que no s’encenguen fogueres als carrers, ni menys es disparen tirs ni coets en la nit de Sant Joan i successives, sota multa de vint a cent reals”. Amb el creixement de la ciutat i la seua transformació urbana en què la ciutat guanyava terreny al camp, la tradició va ser a poc a poc esvaint-se. L’insigne Rafael Altamira o Carlos Arniches rememoren en algun dels seus escrits el costum de celebrar la festivitat de Sant Joan amb les reunions a les nostres platges de famílies i amics per a menjar les típiques coques, “a prende el ros”, encés de fogueres i tret de pólvora en la vespra de Sant Joan, la nit del vinti-tres al vint-i-quatre de juny. L’any anterior a la creació de la festa com hui la coneixem, en el diari la Veu de Llevant d’Alacant de 24 de juny, s’inseria la crònica social del ball celebrat en el Casino per la festivitat de Sant Joan. En el mateix es nomenaven a totes les senyoretes d’alta societat alacantina que van acudir a aquest, cognoms de l’alta burgesia de la ciutat: Nuñez de Cela, Pobil, Tato, Bono, Guillén, Alberola…

en magnífics números i en combinacions extraordinàries. Seria una insensatesa donat l’escàs temps que queda. Tampoc som partidaris de l’interminable programa de vint o vint-i-cinc dies, en el qual es dilueix el poc que hi ha de bo i ressalta el molt que existeix menyspreable. Una setmana de festes és sobrada si en elles es bolca “Tota la carn a la graella”. En aquests set dies cal organitzar dues corregudes i una novillada. Els inevitables concerts en el Passeig dels Màrtirs, seguits d’un vertader concurs de focs artificials i grans traques. Afavorir les festes dels barris que, per si soles, constitueixen bells nombres de festes populars. No oblideu el festival de la Plaça de Ramiro, que tan brillant resultat va donar l’any passat. Un certamen de bandes de música. El festival de l’Esplanada, cus o batalla de flors o el que es vulga denominar. Festes esportives que no seria difícil acoblar en quantitat i qualitat i creiem que, amb tot aquest material vell, però insubstituïble per la urgència de temps, seria suficient per a donar la sensació de festes i proporcionar una mica d’esplai als alacantins.” Des dels anys del principi del segle passat, la societat alacantina estava preocupada amb la falta d’al·licients que atragueren al turisme a la ciutat. Al febrer de 1901 es crea “Festival Alacantina”, societat composta per les classes comercials la fi principal de les quals era atraure al turista forà. La falta de resultats La ciutat de 1927 no comptava amb una festa gran, va portar al cessament gradual en la seua activitat. sent moltes les celebracions de barriades; “ja són Durant les dues primeres dècades, la política festiva trossos de carrers els que porten a acabe tals feste- de la ciutat d’Alacant es dividia entre els que volien jos, acabaran organitzant cada casa la seua festa”. organitzar festejos estiuencs i els que optaven per La premsa escrita reclamava grans festes a l’altura atraure un turisme més elitista celebrant activitats de les grans capitals espanyoles. Així el 22 d’abril de a l’hivern. 1927, en la Veu de Llevant es publicava la següent opinió: “Estant tan pròxim l’estiu, ja que no se cele- En 1927, naix “Alacant Atracció”, una societat amb idèntics fins que l’anterior. El 25 de juny, l’Ajunbren grans festes per a atraure al foraster, organittament concedia a la mateixa la quantitat de ze’s unes quantes distraccions que facen més agracinc mil pessetes per a les despeses de constitudables les càlides nits d’estiu per als alacantins. És ció del depòsit de garantia que els ferrocarrils de una pena que any rere any es diga el mateix, però, M.S.A (Madrid, Saragossa, Alacant) exigia per a l’arla realitat, ens demostra que no queda un altre re- ribada dels trens anomenats trens de banys i cobrir curs. Ha d’organitzar-se setmana d’atraccions, que, les despeses de propaganda d’aquestes expedicions. encara que corrents i vulgars, trenquen la mono- ‘’Alacant Atracció” tenia el seu domicili social en tonia d’aquesta vida provinciana i siguen un res- el Cercle Unió Mercantil d’Alacant, estant presisò del nom d’Alacant. Nosaltres estem disposats. dida per don Miguel Llopis, estant abrigallat en la La nostra veu i propaganda no ha de faltar i, com seua junta directiva pel més granat de la burgesia sempre, confiem en l’ajuda, major o menor, dels de comercial alacantina. L’entitat estava influenciada costum. No creiem necessari, ni és prudent, pensar per la Societat Valenciana de Turisme, fundada en

Alacant La nit màgica. Nostra nit de Sant Joan

1919 i la revista que aquesta editava titulada “València Atracció”. En aqueix mateix 1927, aquesta societat organitza amb rotund èxit el primer tren faller de Madrid a València. Una de les primeres iniciatives de la recentment creada societat per al foment turístic alacantí va ser el noli de tres trens càntirs Madrid-Alacant, recuperant una iniciativa anterior. El cost dels bitllets aconseguia les 36,50 pessetes, anada i volta en tercera classe. “Alacant Atracció” es nodria, entre altres ingressos, de les quotes mensuals dels seus socis. Durant el carnestoltes de l’any vint-i-huit va organitzar tres balls de màscares en el Teatre Principal, contribuint amb grans regals diversos comerços de la ciutat.

La ciutat comptava en 1928 amb una població d’al voltant de setanta mil habitants. Aquests van celebrar aqueix any la cessió de la muntanya Benacantil a la ciutat per part de l’Estat a canvi de terrenys comprats en Rabassa per a l’exèrcit. Per a una ciutat amb aqueix número de població s’editaven la respectable quantitat de sis diaris: La Veu de Llevant, El Dia, El Lluitador, El Temps, El Correu i El Diari d’Alacant, tres setmanaris: Noticiari del Dilluns, El Volapie i L’Oncle Cuc i un comercial: El Ressò del Comerç. Davant l’èxit obtingut amb l’organització dels balls de carnestoltes, la societat, en paraula del seu president, fixava el seu següent objectiu: “per a carnestoltes de l’any que ve no ens acontentarem només amb repetir el ball que ara preparem, si no que organitzarem festes artístiques i populars a la manera que fan a València, durant la seua fira i altres ciutats mediterrànies de l’estranger”. En la reunió després de la celebració dels balls, la societat va acordar el nomenament d’una comissió de festejos per a Sant Pere. El 22 de març, Alacant Atracció, celebra una altra reunió en la seua seu del Cercle Mercantil, on ja es concreten actuacions per a celebrar festejos en les clàssiques dates de Sant Joan i Sant Pere. En notícia apareguda una altra vegada en la Veu de Llevant l’endemà, informa d’aquesta reunió: “Podem assegurar que des de la nit de Sant Joan fins al dia 1 d’abril (sic.) se celebraran festes a Alacant i com anticipem consistiran en una revetla en el Passeig de Gomis amb falla i traca, carrera de bicicletes, matchs de boxa en la Plaça de Bous, danses en el Passeig dels Màrtirs, Festival de Musical en la plaça de bous, un menjar en Sant Pere i una novillada l’u d’abril (sic.), missa de campanya, cus multicolor a l’Esplanada i colossal revetla en aquest

passeig amb magnífic adorn i balls clàssics”. Blanc i en botella, la coincidència d’aquests actes amb els quals al final realment es van fer el primer any de fogueres és evident, advertint-se el reiterat error que va cometre el redactor de la notícia en la data del final de la celebració l’u d’abril, en comptes de juliol, segurament a causa de la proximitat de la data amb la publicació de l’article.

Postal antiga, Nit de Sant Joan Foto: www.todocoleccion.net

No se sap si motiu de la casualitat o per un pla prèviament orquestrat, aqueix mateix dia i en mateix periòdic, apareix el següent titular: “Per a Alacant Atracció. A Alacant tenim un element faller que convé aprofitar. Un any va erigir cinc falles”. La notícia recull una altra publicada en el Diari de València: “També des d’Alacant ha arribat enguany premi per a les nostres falles. El nostre exconveí i amic Jose María Py, que després de vint-i-cinc anys amb nosaltres, fa sis ens va abandonar i va fixar la seua residència a Alacant, ha vingut amb la seua senyora i sis fills (aquests valencians) amb un estendard curiós i típic”. En l’article es descrivia l’estendard donat per don José María en el qual apareixia l’escut d’Alacant, muntat sobre raïms de dàtils que penjaven d’una palmera de l’asta metàl·lica que els sostenia i que es va entregar a la falla Mariano Benlliure signada per l’artista Carlos Cortina, guanyadora del primer premi. El text continua recollint les paraules del senyor Py: “En llegir aquesta notícia hem procurat entrevistar-nos amb el senyor Pi i Ramírez de Cartagena, que amb gran entusiasme ens ha parlat de la seua afició fallera i dels seus propòsits d’introduir aquest curiós i magnífic festeig

La nit de Sant Joan pel món

d’Alacant”. L’article acaba comentant les cinc falles que un any el gadità va plantar, recomanant a la societat “Alacant Atracció” que tinguera en compte a don José María: “Com en dies passats vam donar la notícia que Alacant Atracció volia constituir una falla en vespra de Sant Joan, li recomanem aquest valuós fester que pot fer molt i bo i que ja pel seu compte pensava festejar l’any pròxim a Sant Josep, construint-se una falla de ‘’postín’’ que pensava anava a ser la primera que vera Alacant, igual que a Castelló es fa, perquè aquest festeig pot ja considerar-se regional. Tenim la seguretat que si l’Ajuntament i Alacant Atracció instituïra algun premi que compensara de les despeses i molèsties de la construcció d’una falla s’aconseguiria fomentar l’afició i tirar els fonaments d’unes festes de renom”. Sis dies després de l’aparició d’aquest article, el 28 de març, i en el mateix periòdic que va apostar per la nova festa, el mateix José María Py i Ramírez de Cartagena signava el famós article “Les falles de Sant Chusep a València i les Fogueres de San Chuan a Alacant”. En el mateix s’apel·lava a la tradició de la celebració de les fogueres de Sant Joan a Alacant des de temps remots, havent de donar el mateix caràcter que se’ls ha donat a les falles valencianes, amb el que se seguiria la iniciativa de la nostra mare regional de qui s’obtindria no sols l’aprovació sinó la seua ajuda i cooperació. En la introducció del text de Py, es fa referència de la reunió del mateix i del president d’Alacant Atracció, Miguel Llopis, el vint-i-set de març, anunciant una altra el mateix dia de l’aparició de l’escrit amb l’alcalde d’Alacant, don Julio Suárez Llanos. El promotor de les fogueres, don José María, nascut en el Port de Santa María, era fervent catòlic practicant, ideologia del periòdic “La Veu de Llevant”. L’alcalde d’Alacant, una vegada coneixedor del projecte, va prometre als dos el suport del consistori a les noves festes. La festa estava ja canalitzada. El trenta-un de març, en la Penya Els Nacional, la comissió organitzadora reunia les diferents comissions de barriades per a tractar d’ordenar la gran quantitat d’oferiments i projectes que havien arribat a “Alacant Atracció”. La reunió és recollida pels periòdics la Veu de Llevant i El Lluitador. Aquest últim titulava “Les Falles de Sant Chuan. Ja som gent a Alacant com València a San José. Alacant tindrà les seues falles en Sant Joan”. “El mateix significat té “foguera” que “falla”, no obstant això, sembla ha de ser

“foguera” el que crema en el “foguer” i”falla” el que es crema “ad libitum”. Mes siga com siga, és la veritat que el tradicional a Alacant es criden “Fogueres de Sant Chuan” i a aquestes se’ls donarà caràcters artístics amb una mica de sal i pebre”. Plaça Reina Victòria (hui Calvo Sotelo), Avinguda de Méndez Núñez, Benalúa, Alfonso el Savi, Carolines, Plaça Isabel II (hui Gabriel Miró), Pérez Galdós-Belando, Plaça Chapí van ser les comissions que van acudir a les instal·lacions dels Nacional. La premsa de l’època destacava els noms que componien les comissions com a “garantia de bon èxit que augurem al projecte entusiasta del nostre Alacant”. En la primera reunió ja es va establir la duració de les festes: “que apareguen plantades la entrevíspera de Sant Joan i cremar-les el vint-i-quatre a les dotze de la nit”. Pot ser que les fogueres d’Alacant es cremen el dia de Sant Guillem en comptes de fer-lo com marcava la tradició entre el vint-i-tres i vint-i-quatre, obeïsca a la raó que el vint-i-quatre de juny de 1928 coincidira en diumenge. També es va acordar demanar a Alacant Atracció la creació de premis per al millor aparador de forns i confiteries i per a qui millor confeccionara les típiques “Cocs de Sant Chuan”. S’instava les comissions que s’anaren a constituir, reunir-se com més prompte millor per a la recaptació de fons per al finançament de la festa. Tal dit tal fet, el Dissabte de Glòria, la foguera de la Plaça Isabel organitza el primer acte, realitzant el primer cercaviles amb una banda de música i petards per a recaptar. En la crònica del cercaviles ja apareix la competència entre comissions: “…llevat que la comissió del passeig de Méndez Núñez, que presideix el senyor Manero, es deixe trepitjar el terreny, perquè també tenim entés que no els van a la saga” (La Veu de Llevant, 7 d’abril de 1928). Més reunions es van celebrar en la Penya Els Nacional i el Cercle Mercantil els dies 15, 29 d’abril i 17 de maig entre les diferents comissions de fogueres que s’anaven formant i la societat Alacant Atracció. El diumenge quinze d’abril, la foguera Benalúa, celebra la seua col·lecta amb una xaranga precedida del Gran Taular. La “falla del Achuntament”

Alacant La nit màgica. Nostra nit de Sant Joan

(Plaça d’Alfons XII) va organitzar una funció amb la cantant Juanita Saeta, notable artista alacantina, que va constituir un gran èxit. El vint-i-tres d’abril, el ple de l’Ajuntament nomena els senyors Soriano, Tinent d’Alcalde, i Penadés, Regidor, per a formar part d’una Junta que amb l’entitat “Alacant Atracció” creara una comissió encarregada d’organitzar les festes. Dies abans de fogueres, el senyor Soriano va dimitir acordant l’alcaldia la substitució pel regidor don Cándido Cañamaque Carreño. Py es va preocupar des del primer moment en què la música tinguera una destacada importància en la recentment creada festa. Va denunciar l’abús que algunes bandes de la província s’aprofitaren en intentar la seua contractació «davant la necessitat de necessitar-se tantes i existir sol·licitud d’elles, aquestes tracten de voler aprofitar-se de l’ocasió presentant pressupostos exagerats de dos mil i dos mil cinc-centes pessetes i fins a tres mil». Per a evitar aquests abusos i que s’anara a contractar bandes fora de la província d’Alacant, va sol·licitar als alcaldes dels pobles que mitjançaren en la rebaixa dels pressupostos oferits. Però no tot van ser lloances i enhorabones. Emilio Costa, en el Diari d’Alacant del 18 de maig en la seua columna d’opinió, avisava del perill que els nous festejos pogueren caure en l’oblit com altres iniciatives anteriors, preguntant-se de la manera de vendre la festa cara a l’exterior, advertint del perill en què podrien caure els dirigents creient que “el bon drap s’embene en arca”. Py va contestar l’endemà passat en el seu diari de referència, “La Veu de Llevant”, afirmant que “la continuïtat de la festa està assegurada ja que aquests festejos s’han creat com saps fundats en una vella i tradicional costum alacantí donant-li el caràcter fester, artístic i jocós que l’ànima del poble ha agafat amb goig i entusiasme…”

Que tractant-se d’un festeig arrelat en l’ànima popular fundat en una vella tradició, és del domini públic en general el seu ja segur èxit i amb això l’arribar a constituir un gran mitjà d’atracció en bé del poble alacantí i del seu nom, l’al·ludida festa de “Les Fogueres”. Que el sacrifici realitzat per les diferents comissions per a l’obtenció de tal èxit, i és secundat pels seus respectius barris, són dignes del major encomi pel que s’han fet creditors d’un alguna cosa que premie i corone aquesta obra, perquè servisca d’estímul per a la seua estabilitat i creixement en anys successius. Que guiats per tal pensar l’exponent ha aconseguit obtindre del Cercle de Belles arts de la nostra mare regió Valenciana, un premi consistent en un estendard que serà portadora una comissió que ens honrarà, “Lo Rat Penat i Cercle de Belles arts”. Però tot això que ve a engrandir aquests festejos no satisfà ni pot satisfer tant a aquestes comissions com el suport moral i premi material del nostre Excm. Ajuntament, consistent en mil cinc-centes pessetes el primer premi, mil el segon i cinc-centes el tercer amb els seus corresponents estendards que es col·loquen en les premiades, així com l’enllumenat extraordinari de cadascuna d’aquestes i el seu ‘’tablado’’ per a la música”. El 31 de maig de 1928 es rebia escrit del signat pel Governador Civil d’Alacant do Modest Giménez de Bentrosa dirigit a l’Alcalde Alacant: “Vist el seu ofici sol·licitant celebrar el 23 i 24 de juny pròxim els festejos denominats “Les Fogueres de San Chuan”, amb aquesta data he acordat concedir l’autorització sol·licitada”

El 19 de juny, el ple de l’ajuntament, accepta la proposta de Py de patrocinar els premis a les tres fogueres guanyadores del concurs, rebaixant la quantia sol·licitada a mil, sis-cents i quatre-centes pessetes, facultant a l’alcalde a nomenar jurat. Julio Suarez Plans va triar com a jurat a don Javier Gaztambide, tinent alcalde, com a president, els regidors don Vicente Martínez Pina, don AureliaEl 29 de maig, José María Py, presenta en Ajunta- no Albenza i com a assessor artístic l’escultor Viment la següent instància cente Bañuls. “Excm. Senyor Alcalde d’Alacant:

Amb les fogueres plantades en el matí del dia 23 de juny començava el dia la ciutat i, seguidament, José María Py i Ramírez de Cartagena com a presi- les bandes de música protagonitzaren les primedent dels pròxims festejos de “Les Fogueres de San res despertás de la història de les fogueres. Chuan” i assumint la representació dels presidents de les diferents comissions populars organitzadores A les deu es va celebrar la desfilada de les diferents d’aquestes, a V.E. amb respecte degut exposa: bandes de fogueres participants que van iniciar el

La nit de Sant Joan pel món

seu recorregut en la plaça d’Alfons XII (hui Ajuntament), recorrent els carrers de Altamira, Plaça de la Constitució fins a la rambla de Méndez Núñez, des d’on es van dirigir als seus respectius barris. Nou comissions van entrar en el concurs: Alfons XII (Plaça de l’Ajuntament) «De Jauja a Xixona» de Carlos Cortina; Benito Pérez Galdós, «Unión Regional» de José García Badías; Plaça Isabel II (Gabriel Miró), «Les presidensies de Torrejón» de Lorenzo Aguirre; Alfonso el Sabio, «La millor terra del mon» de Francisco Hernández; Reina Victòria (Calvo Sotelo), «Escena picaresca» de Juan Esteve; Plaza Ruperto Chapí, «L’Oncle Cuc i el Cuquet en el globus» de Heliodoro Guillén; Méndez Núñez, «Port peixquero» de Manuel Gallud; Benalúa, «Parada i fonda» de Juan Such, José Marced i Gastón Castelló i Alfonso el Sabio, Sant Vicent, barri Sant Ferran i carrers adjacents (considerada com l’antecessora de la hui foguera del Mercat) titulada «Mai és tard» de Miguel Carrillo. També, fora de concurs, es van plantar al carrer Roger (voltants de la plaça de l’Ajuntament) «Parada de Melons» obra de la comissió; el Club Magritas, el carrer Berenguer de Marquina i el Barri Obrer. Benalúa va aconseguir el primer premi; la plaça Isabel II, el segon i Plaça de Chapí el tercer premi. Es van crear altres tres premis de dues-centes cinquanta pessetes gràcies al benefici obtingut per les bandes de música en el desencajonamiento dels bous de la correguda de Sant Pere que van anar a parar a la foguera de l’avinguda de Méndez Núñez (quart), Alfonso el Savi (cinqué) i Alfons XII (sisé). La gran majoria de les fogueres contenien una gran càrrega crítica. La d’Alfons XII reivindicava l’anhelat tramvia entre Alacant i Xixona. La foguera d’Isabel II era rematada pel senyor Martínez Torrejón, president del Casino, Tir de colom, Col·legi d’Advocats, Creu Roja, Club de Regates, etc.. Convertint-se al costat de la de Méndez Núñez en la primera foguera amb moviment de la història en anar girant seqüencialment dit ninot al costat de la taula en què es trobava. La de Reina Victòria reproduïa un balneari en la qual una xica pujava per les escales i era objectiu de diversos tafaners. La del barri de Benalúa reivindicava la supressió del pas a nivell que separava el barri amb Alacant, la falta d’empedrat del barri amb la consegüent pols

que s’alçava per falta d’aigualeig o els sorolls de l’Institut d’Higiene situat en la zona. Com a anècdota ressenyarem que el barri es baldeó cada dia de festes i el tramvia va estar parat quinze minuts el dia vint-i-quatre de juny davant de la barrina una vegada que el tren amb direcció al port havia passat, tenint els viatgers del tramvia que baixar per a despertar al guardabarreres. El mateix president de la foguera, don Adolfo Biedma, es queixava amargament de la col·laboració de l’empresa de tramvies amb l’ínfima quantitat de quaranta pessetes, quan en els dos dies en què va estar plantada la foguera es van vendre dotze mil pessetes en taquillatge. La parada de melons plantada al carrer Roger reproduïa el mateix lloc de melons que ocupava en la mateixa demarcació. La de Benito Pérez Galdós lloava la germanor entre València i Alacant, mentre que la d’Alfonso el Savi ressaltava els valors alacantins. El Barri Obrer va plantar un gran policia dirigint el trànsit, la de la Plaça de Chapí, un globus amb el popular Oncle Cuc i el Cuquet observaven des de les altures l’anhelat gran hotel per a la ciutat. De la foguera de Núñez una bacora penjava d’un avió que donava tornades constantment, mentre que uns pescadors vestits amb vestits típics representaven a les ciutats del litoral mediterrani que esperaven la concessió de l’anhelat port pesquer (la concessió l’obtindria la ciutat el 20 de juliol d’aquell any). Capítol a part mereix la foguera Alfonso el Savi, Sant Vicent, barri Sant Ferran i carrers adjacents (considerada com l’antecessora de la hui foguera del Mercat). Al principi, la instància presentada a l’Ajuntament enumerava a persones conegudes d’Alacant a les quals un rei mag els portava presents. Pel que sembla a les persones al·ludides no li va agradar res els regals que el rei els portava, així que la comissió va tornar a presentar una altra instància canviant els personatges per a no ferir la sensibilitat de ningú. Malgrat això, els periòdics es van acarnissar amb la foguera; “El seu foguera ha despertat recels, suspicàcies i molèsties -cal reconéixer que razonadísimas-alguns personatges que anunciàvem ahir ni tan sols apareixien en la falla, que ha sigut un planter de disgustos i contrarietats” El vint-i-quatre de juny tornaven a repetir-se les despertàs i les cercaviles en els diferents barris, celebrant-se grans concerts de les bandes de música contractades a la vesprada i nit, per a acabar a a les

Alacant La nit màgica. Nostra nit de Sant Joan

dotze de la nit amb el tret de traques i la cremà de les fogueres a les dotze i mitja de la nit. Les festes de van allargar fins a l’u de juliol. El vinti-huit de juny es va celebrar un festival músic esportiu en la plaça de bous. En el mateix van actuar la Banda Municipal d’Alacant i la Cobla Orquestra Els Rosiyols de Castelló d’Empuries amb el seu repertori de sardanes, acabant la vetlada amb tres combats de boxa dels pesos mosques i gall. Aquesta estranya combinació d’espectacles ho comentava la crítica de l’acte en el periòdic de la Veu de Llevant: “La raresa del programa que al principi parlem, va donar lloc al fet que la festa resultara pròpia del que va ser: un espectacle en la Plaça de Bous, doncs és clar que el que va a un lloc per a observar la manera antiestètica de trencar-se els nassos d’individus xiscla, es mofa i s’impaciente amb la labor artística de l’Orfeó”. El dia trenta de juny es va desenvolupar a l’Esplanada una batalla de flors que no va tindre l’èxit esperat a pesar que l’organització havia contractat un expert florista vingut de Múrcia per a la decoració de cotxes i carruatges.

central que descansaria sobre “tres lleons de desmesurada grandària”.

Quant a la difusió que va tindre en mitjans nacionals esmentarem la visita de l’equip de redacció de la revista satírica Gutiérrez de gran popularitat i difusió de l’època. Al capdavant de l’expedició es trobava el director d’aquesta, el periodista alacantí K-Fita. La Veu de Llevant, el mitjà informatiu que va apostar des del primer moment per la creació de les fogueres va publicar el vint-i-huit de juny, a manera d’estadística no oficial, d’uns números que reflecteixen l’èxit de les celebracions: tres-centes persones van intervenir en la creació de les fogueres, cinc-cents músics van actuar aqueixos dies, es van disparar traques que hagueren arribat a Mutxamel, es van enfornar dotze mil coques de Sant Joan i vint mil forasters ens van visitar que van gastar mig milió de pessetes aproximadament. I així va ser la transformació a la nostra ciutat d’una celebració que anava caient en l’oblit i que pel fruit de les casualitats i de les necessitats de l’època ha arribat, noranta-quatre anys després, a la festa del El dia de Sant Pere es va celebrar una gran correfoc que hui coneixem. Tornarem, després d’una guda de bous amb el cartell de Fortuna, Xiquet de llarga foscor de dos anys, al fet que foc purificador la Plama i Cagancho. Per a tancar els festejos, l’u de ens renove. Potser no hem canviat tant. juliol, es van bregar vedells bous per a Carratalá, Pastor i Palomares, disparant-se una monumental traca en el passeig de l’Esplanada i un concert. No tots els projectes van arribar a bon port. No va poder celebrar-se el concurs de bandes a benefici de les fogueres en la plaça de bous aprofitant l’ocasió que acudiren tantes bandes de música. Al final totes les bandes participants tocarien juntes ‘’L’Himne Regional” de l’exposició, del mestre Serrano, i “Aires Llevantins”, del mestre Torregrosa; consistint el concurs en la interpretació de dos pasdobles, un de lliure elecció i un altre forçós que s’anunciaria. Un altre dels projectes no realitzats va ser a organització d’una exposició o concurs ramader i avícola en Canalejas o en el Passeig de Campoamor. La iniciativa no es va realitzar per la falta de participació de ramaders, avicultors i colombòfiles. El fundador de la festa es va emportar una gran desil· lusió al no poder realitzar una festa de la bandera el dia de Sant Pere en la plaça de la Independència, hui Estels. Un monument artístic de vint metres d’altura amb una bandera nacional onejant en la seua cúspide presidiria l’acte. La seua base estaria adornada amb motius arquitectònics, amb una columna

La nit de Sant Joan pel món

Espanya

La nit de Sant Joan festa popular per excelència

Marisa Ribera i Ferrándiz

n la nit de Sant Joan quan se tiren trons i trons, d’eixos ben grossos i bons, des de les dotze en avant… i així és, les festes del foc i els seus rituals purificadors, celebren la seua nit gran el 23 de juny, en la Nit de Sant Joan. I a excepció de Les Fogueres, que encara sent de Sant Joan, culminen la seua festa amb la Nit de la Cremà la nit del 24 al 25, en la resta d’Espanya cada comunitat autònoma té la seua peculiar manera de celebrar-la, fent del 23 de juny una mescladissa de costums diferents que enriqueixen el folklore de la seua regió. En aquest article farem un passeig ràpid per aquells llocs del nostre país que fan de la Nit de Sant Joan una celebració única i particular. Veurem quantes costums, tradicions i rituals diferents ragen d’un mateix punt. Unes relacionades amb el foc, unes altres amb l’aigua, unes d’origen pagà, altres religioses, però totes elles fent seua una de les festes més populars d’Espanya Quan parlem de La Nit de Sant Joan la identifiquem principalment amb el foc, amb aqueix ritual purificador, renovador, que ens permet ressorgir de les cendres per a començar de nou allunyant tot el dolent i atraient el positiu. A Galícia, principalment a A Coruña, celebren Las Hogueras de la Noche de San Juan, , declarades d’Interés

Foto: Turismo Galicia

Turístic Nacional. Tradició molt antiga i arrelada on participa tota la ciutat i on es formen fogueres per tots els racons d’aquesta, esperant amb il·lusió calar-los foc i complir el seu ritu igni. La Noite da Queima és el punt culminant d›aquestes festes gallegues que reuneixen a les platges de Riazor i Orzán més de cent mil persones, on es degusta la seua típica sardina rostida com diu el seu refrany popular “Por San Xoán a sardiña molla o pan” i es beu la queimada gallega, orujo mesclat amb llima i grans de café que es crema per a després beure-ho Pot semblar per la meua manera d’explicar-vos-ho que es tracta d’una festa espontània, que sorgeix del ciutadà arribada l’hora, i res més lluny de la realitat. Ja durant el mes de maig donen principi les activitats que conformen el programa de Hogueras. Actes culturals, socials, esportius i populars es van duent a terme com a preludi al punt àlgid, la nit del 23 de juny. Fins i tot la celebració del que es diu la Fiesta del Aquelarre Poético, on s’exalta la figura de la Meiga Mayor, o la Fiesta del Solsticio Poético en la qual es fa el propi amb la Meiga Mayor Infantil. Figures que més tard seran les encarregades de calar foc a la Foguera, amb un foc encés i beneït als peus de la imatge Sant Joan aqueix mateix matí.

Espanya La nit de Sant Joan, La nit màgica per exclència

Una vegada sonen les dotze de la nit d’aqueix màgic dia 23 de juny, ja és el dia de Sant Joan i A Noite da Queima arriba al seu zenit, el cel de la Corunya s’il·lumina amb les flames de les fogueres i els carrers es converteixen en una gran revetla “de Sant Joan” que continua fins a l’alba. A Catalunya, cada 22 de juny, i des del Castellet de Perpinyà el foc de la Flama del Canigó encés durant tot l’any, s’emporta fins al cim de la muntanya Canigó. A les dotze en punt de la nit aquest foc es distribueix entre els presents i es va desdoblegant i distribuint fins a arribar a centenars de poblacions on serà utilitzat per a encendre les fogueres en la Nit de Sant Joan, en els territoris de parla catalanaUn dels majors atractius de les festes de Sant Joan a Catalunya són les Festes del Foc dels Pirineus, a les quals la UNESCO va atorgar en 2015 la qualificació de Patrimoni Immaterial de la Humanitat.

Flama del Canigó Foto: Ajuntament de Barcelona

creuen descalços, sense cremar-se, una sendera de brases incandescents disposades a manera de catifa. Aquest “Paso del Fuego” el realitzen sota l’atenta mirada de “Las Móndidas”, tres joves triades per sorteig entre les solteres sampedresas i que assumeixen el paper de les antigues sarcedotesses celtiberes. La tradició mana que els tres primers La nit de Sant Joan els habitants de les diferents mossos a passar han de portar a coll a les tres localitats a banda i banda del Pirineu porten les seues “móndidas”. torxes des dels cims de les muntanyes formant una La nit de Sant Joan també se celebra en molts punts serp de foc, fins a la plaça del poble on formen una de la costa d’Andalusia. Les platges andaluses, les fogueres i les llegendes són un clàssic per a aquestes dates en el sud d’Espanya. Però dins d’aquesta àmplia comunitat autònoma són de destacar aquelles que es duen a terme en cinc de les seues províncies. A Almeria, les platges de la zona de El Zapillo s’omplin de centenars de persones que preparen les seues fogueres o moragas com les anomenen en la zona, per a esperar l’arribada de la mitjanit per a capbussar-se i gaudir des de la mar del tradicional espectacle pirotècnic que es llança des de l’espigó Flama del Canigó Foto: Ajuntament de Barcelona de La Tèrmica. sola foguera entorn de la qual es realitzen danses folklòriques i menjars en comunitat. Per als joves, el descens de la muntanya és un ritual molt especial, perquè significa la transició de l’adolescència a l’edat adulta. En San Pedro Manrique, Soria, ens trobem amb una altra Festa d’Interés Turístic Nacional, que transcorre en la nit del 23 al 24 de juny, El Paso del Fuego i Fiestas de las Móndidas.

Ací no se salta sobre la foguera com en altres llocs, sinó que es passa sobre les brases d’ella. A mitjanit, els sampedresses, precedits de tres tocs de trompeta,

Paso del fuego Foto: Turiespania

La nit de Sant Joan pel món

com a senyal de deixar-lo arrere i començament de les tan esperades vacances d’estiu. Després de la crema de l’últim dels “Juanillos” es llança una sessió de focs artificials des del Castell de Sant Sebastià com a fi de les festes.

Noche de San Juan en El Zapillo Foto: Europa Press/ Ayuntamiento de Almería

Quant a la resta de la província d’Almeria, les sardines rostides i moragas es reparteixen per tot el litoral, especialment en el Palmeral de Mojácar, la platja de la Romanilla de Roquetas de Mar o a les Juanillos Foto: El Mundo, Cádiz platges de Los Escullos o Las Negras en Níjar, on sorgeixen de les seues arenes haimes a l’estil àrab que alberguen diferents festes organitzades. Cadis, celebra la seua tradicional Festa de “Los Juanillos” on les diferents associacions de veïns de la ciutat creen ninots de drap que simbolitzen a personatges famosos o fets importants de l’últim any sempre amb caràcter satíric, tant a nivell local com nacional. Aquests són col·locats pels carrers de la ciutat i són cremats la nit vespra de Sant Joan. Aquests “Juanillos” són premiats buscant l’escena més divertida o aconseguida, sent el guanyador el protagonista del cartell de promoció de les festes de l’any següent. També aprofitant les fogueres generades i seguint el ritual de deixar arrere tot el passat l’any i començar un nou, és tradició que els estudiants cremen les anotacions del curs passat

Juanillos Foto: Andalucía Información

Màlaga no es queda arrere en la tradició de la Nit de Sant Joan i el 23 de juny a la vespradanit milers de malaguenys omplin el litoral per a celebrar l’arribada de l’estiu. En aquestes terres també els grups de veïns o amics fan grans ninots caracteritzant a famosos del moment als quals anomenen “Júas” i que són cremats a partir de les 00h. És tradició també a Màlaga banyar-se o llavar-se la cara amb l’aigua de la mar en donar la mitjanit. Diuen que porta bona sort i fins i tot ajuda a conservar la bellesa… caldrà provar-ho… Sant Joan se celebra en tota la província de Màlaga, des de Nerja a Manilva passant per Torre de la Mar, a Vélez-Málaga, Màlaga capital, Fuengirola, Torremolinos i Marbella entre altres..

Juanillos Foto: Diario de Cádiz

A la província de Huelva també compleixen amb el costum de les fogueres a la platja, sent les més

Espanya La nit de Sant Joan, La nit màgica per exclència

ressenyables les que s’organitzen en el terme municipal de Punta Umbría. Però és curiosa la celebració d’aquesta festivitat en diversos municipis de la Serra de Huelva. Molts pobles, com si del Nadal es tractara, omplin els seus carrers de pins adornats als quals anomenen “Pirulitos”. En aquest cas en lloc d’enaltir al foc en els ritus de Sant Joan, es realitza un homenatge a la naturalesa alçant un pi en llocs emblemàtics de la zona i s’engalana amb multitud d’adorns i formes. Aquesta figura del “Pirulito” serà el centre de reunió durant els dies de festa, on es congregaran les gents a manera de convivència, amb A la part alta del Pirulito, adornat principalment per degustacions gastronòmiques i càntics populars. cadenetes de paper de colors, s’afigen dos elements que no poden faltar, un espill i una ceba perquè porte bona sort en el futur del carrer on es col·loca.

Algunes de la cançons que es reciten té a veure amb aqueixos objectes, com En esta calle hay un pino, y en el pino una cebolla, y en la cebolla un espejo, donde se Pirulito mira mi novia o aquesta molt popular en les festes Foto: Huelva Información Pirulito que bate, que bate, Pirulito de Tío Garrapate, Pirulito de verde limón, Pirulito de mi corazón.

Com veieu la Nit de Sant Joan no té per què significar sempre celebració a la platja o relacionarla amb festes de foc i una mostra més la trobem a Granada. El municipi granadí de Lanjarón aprofita aquesta efemèride per a celebrar les seues festes principals;”Fiestas de San Juan: Fiestas del Agua y del Jamón”, on la nit de Sant Joan, la “Noche del Agua“ per a ells, arranca una carrera a les00.00 hores que es prolonga fins a la 1.00 hores durant un quilòmetre

La nit de Sant Joan pel món

i mig de distància, i on en aqueix trajecte, l’aigua cau a borbollons des de balcons i carrers, a més de llançar-se entre els participants poals o qualsevol recipient que servisca per a albergar aigua. La tradició respon a una superstició, la d’evitar malalties alhora d’esperar la bona sort. Aqueixa nit queden regades les finques situades per davall del poble amb la finalitat de no desaprofitar l’aigua vessada.

Fiesta del Agua, Lanjarón Foto: Europa Press

No obstant això, la Festa de l’Aigua per excel·lència és la “Mojá de la Vara” de Zafra a Badajoz. Una festa interètnica plena de simbolisme que se celebra el 23 de juny coincidint amb la Nit de Sant Joan. La “Mojá de la Vara” expressa una antiga tradició dels gitanos extremenys que ha sobreviscut al pas dels segles, on es diu que si a les 12 de la nit banyem el nostre cos en aigua ens purifiquem, i que si a més banyem l’eina de treball (en aquells dies les vares, que usaven per a moure al bestiar) el treball seria pròsper. És més, si es banyava la butxaca, entrarien els béns i la prosperitat. Actualment les persones que assisteixen a aquesta celebració banyen les seues carteres i per a mantindre viva la tradició fan Mojá de la Vara Foto: Vivir Extremadura el propi amb les vares.. Després de la Mojá de la Vara s’acomiada a la Nit de Sant Joan amb focs artificials i espectacles flamencs. Amb aquest acte es mostra la unió i convivència existent entre gitanos i no gitanos en aquesta ciutat extremenya

La majoria de les festes i celebracions realitzades la nit de Sant Joan, solen ser d’origen pagà, amb objectiu d’assegurar la bona sort, purificar i donar força al sol que després del solstici d’estiu, aquest comença a ferse veure menys, i a acurtar-se els dies.

Espanya La nit de Sant Joan, La nit màgica per exclència

Però també trobem festes d’origen religiós entorn a Sant Joan i com a principal referència, les celebrades a Ciutadella, Menorca. El seu origen es remunta a principis del segle XIV on la gent obrera es dirigia en romeria a cavall a una xicoteta ermita rural, l’Ermita de Sant Joan, per a honrar al seu patró i oferir-li donatius que anaven recollint al seu camí.

Ja caient la nit un repic de campanes anuncia el començament de les tradicionals fogates preludie d’una llarga Nit de Sant Joan, gaudint de la gastronomia menorquina i la beguda típica de les festes, gin amb llimonada… Arriba el 24, Comiat a peu del Caixer Capellà, Darrer toc de fabiol i com diuen les gents de la zona… “Fins l’any vinent si Déu vol!”.

En aquestes festes els principals protagonistes són els cavalls i els seus genets, que formen la Junta de Caixers i que representen als estaments socials; noblesa, església, artesans i llauradors. Totes aquests “Caixers” duen a terme les diferents celebracions i actes que es realitzen durant el dia 23 i 24 de juny, encara que cal destacar el “Dia des Bè” diumenge anterior al dia de Sant Joan i on la Junta de Caixers sol·licita l’assistència de tots a les festes el dia 23 de juny recorrent els carrers del centre històric de Ciutadella, l’Ajuntament, el Palau Episcopal i diferents entitats socials de la ciutat.

A la Comunitat Valenciana, com a festes del foc en honor a Sant Joan sens dubte es destaquen Les Fogueres de Sant Joan a Alacant. Encara que aquestes sorgiren a la mercè de les Falles de València i els seus monuments, fogueres o falles, deixant a un costat temes d’estilismes estètics, són iguals, l’essència de Les Fogueres a Alacant sí que emergeix de la cremà com a ritual purificador i renovador per a celebració del solstici d’estiu.

I com comentava al principi de l’article, encara que ací a Alacant la cremà d’aquestes fogueres es duga La vespra de Sant Joan es troba repleta d’actes on es destaca a terme a partir de les 00h del dia 24 juny, la Nit de El Caragol de Santa Clara que antany tenia com a objectiu Sant Joan reuneix centenars de persones a la platja l’anar a saludar a les monges del Convent de Clarissa amb del Postiguet disposades a saltar les primeres dotze els cavalls. Actualment grups de gent jove es reuneixen en ones de la mar i a cremar els seus desitjos escrits aquelles cases i els genets són convidats a entrar amb els en paper en xicotetes fogueres que després saltaren seus cavalls a les cases amb les seues cabrioles i mestratges. set vegades. Tot per a assegurar aqueixa bona sort Avellanes a sa Contramurada és una divertida “guerra que tots busquem i desitgem, provant el que siga d’avellanes” on es llancen quilos d’avellanes buides necessari per a aconseguir-la. rememorant l’antic costum de l’ofrena que feien els joves a les seues enamorades. La Nit del 23 de juny a Alacant és la gran nit. La nit Caixers de visitar totes les fogueres possibles abans que Foto: Diari de Mallorca

siguen pastura de les flames, la de gaudir amb amics d’altres fogueres en els trajectes de les unes a les altres, de prendre gelat (algun

Fiesta del Agua, Lanjarón Foto: Europa Press

coyote), de beure orxata, la de ballar, riure i gaudir fins que vegem començar el dia. Això no lleva que l’endemà esperem amb il·lusió i una alegria una mica amarga, per arribar a la seua fi, la cremà de les fogueres que van ser plantades el 19 i 20 de juny i que ja formen part del nostre espai urbà, quedaran reduïdes a cendres i tancarem un cicle. Palmera en la Nit de la Cremà – foto: Alicante Plaza A les 00h tot Alacant té la seua mirada posada al Castell de Santa Bàrbara a l’espera de veure la gran palmera de focs artificials que fa de tret d’eixida per de la Foguera Oficial 2015 a començar la cremà de les cent huitanta fogueres, Cremà Foto: La Verdad adultes i infantils, i portalàs de barraca. Alacant crema per tots els costats i els alacantins ballen sota l’aigua dels bombers al so de A la llum dels Fogueres... Tot arriba a la seua fi, o al seu començament… perquè amb encara les cendres calentes de les fogueres en el sòl, ja estem pensant en les festes esdevenidores. Podria escriure desenes de pàgines sobre Les Fogueres de Sant Joan, sorgint paraules des del cor i aqueix punt de friquísme foguerero que tenim aquells que sentim la festa com a forma de vida. Però aquest, ja és un altre tema...

Europa

Portugal, França, Italia. DInamarca i Noruega, Finnlàndia, Islàndia i Suècia

ORTUGAL A NOITE DE SÃO JOÃO DO PORTO

Focs d’artifici

Més tard serà hora d’anar a ballar i de sacsejar el cos al compàs d’un foc sobre el qual caldrà saltar sense cremar-se. Les «festarolas», una dansa típica, A Porto, durant el 23 i 24 de juny, els carrers estan per tota la ciutat. La més típica és la de s’omplin d’alegria, danses, menjar i fogates, que fan Miragaya, encara que en les Fontaínhas es troben d’aquest espectacle un memorable esdeveniment innombrables revetles. cultural i artístic. No t’espantes si algun desconegut et colpeja el cap La nit de Sant Joan o el sant patró dels enamorats, amb un «martelinho» de plàstic de colors que fa comença amb l’ocàs del 23 de juny, en el moment soroll. Encara que puga sonar-te estrany al principi, en què els carrers de la ciutat comencen a emanar aquesta és una altra de les tradicions santjoaneres aroma a sardines rostides. que acaba per pegar-se com un terrible vici i tots acaben per caure en la temptació de sorprendre els Avançades les hores, la ciutat sencera vibra al distrets amb un colp de «martelinho». ritme frenètic dels tradicionals martells, de l’estrèpit dels coets i al compàs de la música Estan també els «manjericos», jardineres amb popular. Una festa repleta de fogueres, dansaires, plantes d’alfàbega adornades amb un clavell de fogates i garlandes de colors. paper que al seu torn sosté una bandereta on es poden llegir uns versos. Però per a començar la nit has de sopar abans, asseure’t en un «arraial» (la versió portuguesa Són les «quadras» a Sant Joan, estrofes de quatre d’una revetla, un espai del carrer reservat per versos que clamen al sant o que li demanen les a la música i el ball), sota fanalets de colors que benediccions de l’amor: adornen les places i demanar sardines rostides amb ensalada de pimentó i un pitxer de vi negre, «Fins als moros en la moreria sense oblidar al “cimbalino” (el famós café exprés celebren Sant Joan. de Porto). Quan els moros ho celebren els cristians què faran?». Havent sopat és el moment de baixar al pont D. Luís, en la zona de la «Ribeira», a la vora del Duero. Ací, Els focs artificials marquen el final de les festivitats a les dotze de la nit comencen els focs artificials i, oficials. És comú que els ciutadans de Porto d’aquesta manera, es donarà inici a la nit. continuen celebrant fins a les primeres hores del

La nit de Sant Joan pel món

matí. Caminen des del nucli riberenc de Porto, fins a la costa a Foz (parròquies de Foz do Douro i Nevogilde) o en el suburbi pròxim de ‘’Matosinhos’’, on esperen l’alba prop de la mar i, a vegades, es banyen en l’oceà.

En l’Alta Savoia, als peus del Mont-Blanc, la vall del Arve celebra Saint-Jean il·luminant els pics que l’envolten. Des d’inicis del segle passat i durant el cap de setmana següent a Saint-Jean, la gent puja amb torxes als cims empinats muntanyes que envolten la vall per a encendre les fogueres que Al juny de 2004, un periodista de The Guardian va a estan formades per llenyes o fins i tot pneumàtics. comentar que “la Festa de Sant Joan de Porto és un dels festivals de carrer més animats d’Europa, però Després esperen que les últimes llums encenguen els és relativament desconeguda fora del país’’. focs que van a portar amb si. Al capvespre, cada pic que envolten aquesta vall muntanyenca comencen a brillar quasi simultàniament. El simbolisme és que, les flames prenen el relleu dels llamps del sol perquè aquest dia d’estiu s’allargue fins i tot mes, RANÇA abans que comencen a acurtar-se. LA FÊTE DE LA SAINT-JEAN Aquest espectacle dura uns trenta minuts i és visible En algunes ciutats franceses, com ho són Alsàcia, en tota la vall. Una vegada enceses les fogueres, la Vall de Thur, Pays de Thann, la Vall de la Doller, després la gent baixa a la nit als refugis pròxims, per entre moltes altres, es construeix una foguera de a reunir-se i celebrar amb cançons, balls i menjar fusta d’uns deu metres d’altura, per a després ser aquesta màgica nit. cremada la nit Sant Joan. Aquesta foguera es diu ‘’fackel’’, en Soultzbach-les-Bains no obstant això se’n diu ‘’Johànisfirla’’ i als Vosges, així com en el sud de Meurthe-et-Moselle, a aquesta construcció es diu ‘’chavende’’. TÀLIA

SAN GIOVANNI

El 24 de juny a Florència es festeja a ‘’San Giovanni’’ (Sant Joan), el sant patró de la ciutat.

Rueda en llamas

En Sierck-les-Bains, Lorraine, cada mes de juny les llums de la ciutat s’apaguen a boca de nit i es fa un ritual que es cree es remunta a les albors dels temps, que coniste a llançar una roda de fusta d’uns 2,20 metres, embolicada en flames al llarg del pujol de Stromberg, des del municipi veí de Contz-les-Bains, I fochi fins que arriba al riu Moselle.

Europa Portugal, França, Italia. DInamarca i Noruega, Finnlàndia, Islàndia i Suècia

L’elecció de Sant Joan Baptista com a patró va tindre lloc després de la conversió de la ciutat al cristianisme, inicialment, de fet, el patró protector de la ciutat era el déu Mart, de qui es trobava l’estàtua posada a l’inici del ‘’Ponte Vecchio’’, i va ser arrasada per la famosa inundació del 1333 que va devastar la ciutat. La conversió a la nova religió va tindre lloc en època longobarda, entre el s. VI i VIII dC. Sant Joan era el patró protector dels longobardes, i donat el caràcter guerrer del sant, el passatge del Déu de la guerra a Sant Joan va a ser bastant fàcil. No obstant això, no es va començar a festejar al sant patró de Florència el 24 de juny sol fins al s. XIII. Era tradició que els nobles florentins donaren ciris ricament decorats que s’encenien enfront del Baptisteri, una estructura que havia sigut construïda en l’època llombarda, just on es trobava el Temple de Mart: ací concloïa la processó celebrativa que transportava una enorme vela sobre el carro de Plaça de la ‘’Signoria’’. El carro de Sant Joan de seguida va donar origen a la cerimònia pasqual de l’Explosion del Carro.

per a després anar tots junts a veure els famosos “fochi”, que es reflecteixen en l’aigua en el riu Arno, il·luminant la nit de ‘’San Giovanni’’. Per això enguany, a sopar d’hora, i asseguren-se un lloc còmode amb bona vista sobre el ‘’Piazzale Michelangelo’’, i a gaudir de l’espectacle!

INAMARCA I NORUEGA

Dinamarca i Noruega celebren la seua particular revetla en la nit de Sant Joan, coneguda popularment com ‘’Sankt Hans’’. Durant la nit, els danesos es reuneixen al voltant de grans fogueres on canten ‘’Midsommervissen’’ la cançó del solstici, una composició de l’escriptor Holger Henrik Herholdt Drachmann i ballen fins a l’alba.

Es creu que la tradició de les fogueres prové de l’època dels vikings, els qui aqueix dia van encendre fogueres per a espantar als esperits malignes. També aquestes celebracions es relacionen amb Durant la jornada del 24 de juny tenen lloc les creences paganes del solstici d’estiu: els pagans nombrosos esdeveniments a la ciutat, a partir creien que la nit estava plena de poders naturals de la cerimònia matutina en Plaça del ‘’Duomo’’, bons i dolents. que consisteix en una processó on es porten simbòlicament en donació al Sant Patró en el Quan el sol tornava a girar cap al sud després del Baptisteri i de seguida se celebra una missa en solstici, era hora d’encendre el foc per a allunyar als mals esperits. Una altra creença és que era la nit en el ‘’Duomo’’. què els savis medievals recol·lectaven plantes que En la vesprada es juga la final del torneig els ajudarien a curar als malalts durant tot l’any. del ‘’Calcio Storico Fiorentino’’, cada any en En la dècada de 1920, la gent va començar a col·locar Plaça ‘’Santa Croce’’, que es prepara per a l’ocasió transformant-se en un xicotet estadi complet, en la foguera una figura de bruixa, feta de palla i amb tribunes i un camp cobert amb arena on tela, com una manera de recordar la crema de s’enfronten els jugadors en els seus típics vestits bruixes dels segles XVI i XVII. La història conta que quan la bruixa és cremada, vola a ‘’Bloksbjerg’’ (la de pantalons curts de colors. Mun-tanya Trencada) en Harz, Alemanya. Es creu El moment culminant, no obstant això, són els que en aquest lloc se celebra una reunió de bruixes. tradicionals focs artificials de ‘’San Giovanni’’, “i També se sospita que va haver-hi una gran caça de fochi”, que cada any a les 22.00 omplin literalment bruixes en la vespra de la Sant Joan. de gent els carrers de Florència. La gent de la ciutat ix en massa als carrers, en els ponts, tractant de Els historiadors creuen que les fogueres i la cremà de la bruixa van a arribar a Dinamarca amb artesans trobar el millor lloc per a veure l’espectacle. alemanys en la dècada de 1860.

És un esdeveniment que els florentins estimen, Hui, la vespra de l’estiu encara se celebra amb i normalment les famílies es reuneixen a sopar fogueres, balls, cants i un discurs tradicional d’algú

La nit de Sant Joan pel món

ben conegut en la comunitat. Les celebracions se celebren en tot el país, tant en ciutats com en xicotets pobles. Algunes de les celebracions més vibrants tenen lloc a Copenhaguen, Odense, Aarhus i Skagen. La capital té fogueres en diversos llocs, incloent Tivoli Gardens, Frederiksberg Gardens, Illes Brygge, i més. Així mateix, Aarhus ofereix bastants llocs per a celebrar, com el campus de la Universitat de Aarhus, Godsbanen o l’Església de Langenæs.

INNLÀNDIA

El solstici d’estiu es va dir ‘’Ukon juhla’’ (“celebració de Ukko”) en honor al déu finlandés Ukko. Després de la cristianització de les celebracions, aquesta festivitat es va conéixer com a ‘’Juhannus’’ en honor a Sant Joan Baptista ‘’Johannes Kastaja’’ en finés.

Des de 1955, les vacances sempre han sigut un dissabte (entre el 20 i el 26 de juny). Abans sempre era el 24 de juny. Moltes de les celebracions del En Odense, les festivitats tenen lloc en Engen, en solstici d’estiu tenen lloc el divendres, a mitjan el bosc de Fruens Bøge. Per fi, el remot Skagen mes, quan molts llocs de treball estan tancats i les promet una celebració excepcional. Milers venen a botigues poden tancar les portes al migdia. la punta nord de Dinamarca per a gaudir de cançons En la celebració finlandesa de mitjan estiu, les tradicionals en la foguera que dura ací més temps ‘’kokko’’ (fogueres en finlandés) són molt comuns que en qualsevol altre lloc del país. i es cremen a la vora del llac i al costat de la mar. Sovint es col·loquen branques de bedolls (koivu) a banda i banda de la porta principal per a donar la benvinguda als visitants. Els finlandesos de parla sueca sovint celebren erigint un pal d’estiu o ‘’maypole’’ (midsommarstång o majstång en suec). En la cultura popular, es creia que la nit del solstici d’estiu era màgica, principalment per joves donzelles, les quals practicaven xicotets rituals per a atraure als seus pretendents i ser fèrtils. En un d’aqueixos rituals les joves practicaven rituals i s’inclinaven sobre un pou, amb escasses vestidures, per a veure el reflex del seu futur marit. En una altra tradició que continua encara hui dia, les dones solteres recullen set flors diferents i les col·loquen davall dels seus coixins per a somiar amb el seu futur marit. També era creença que ‘’Will-o’-the-wisps’’ (ser mitològic finlandés, conegut en altres cultures com hinkypunk o jack-o’-lantern o foc fatu) s’apareixia a la meitat de la nit del solstici, particularment als cercadors de la mítica “flor de falaguera”, mostrantlos i il·luminant-los el camí cap a un tresor. Una característica important del solstici d’estiu a Finlàndia és la nit blanca i el sol de mitjanit. A causa de la ubicació de Finlàndia al voltant del Cercle Àrtic, les nits pròximes al solstici d’estiu són curtes (amb

Europa Portugal, França, Italia. DInamarca i Noruega, Finnlàndia, Islàndia i Suècia

crepuscle fins i tot a mitjanit) o inexistents. Això de mitjanit és major com més a prop s’estiga del dona un gran contrast amb la foscor de l’hivern. La pol, per això, aquest fenomen és major a l’illa de temperatura pot variar entre 0 °C i +30 °C, amb una Grímsey, situada damunt d’Islàndia. mitjana d’uns 20 °C en el sud. El solstici d’estiu és quan el Sol arriba al seu Per a moltes famílies, el solstici d’estiu és el moment màxim punt nord i els llamps cauen totalment en què es traslladen al poble o a les seues cases perpendicular a l’horitzó, però no sols això, sinó d’estiu al costat de la mar o al llac, en els quals se que a Islàndia podem gaudir d’un dia sense nit, celebren festivals de música de tots els estils. També bàsicament és el dia idoni per a realitzar rituals, és un Dia de la Bandera Finlandesa, la bandera en el qual els més supersticiosos es despullen i es nacional s’hissa a les 6 pm en la vespra del solstici xopen en la rosada del matí, perquè segons diuen, d’estiu i oneja durant tota la nit fins a les 9 pm de la té poders curatius. nit següent. Encara que els islandesos celebren el solstici d’estiu entre el 20 i el 22 de juny, el dia 24 també té una celebració especial, Jónsmessa. Presa el nom de Sant Joan Baptista, i és una nit en la qual es creu que unes certes criatures adquireixen poders especials.

Kokko

Segons la superstició, les vaques poden parlar, les foques es converteixen en humanes i les roques pesades suren en els estanys. Els elfs tractaran d’emportar-se als humans al seu món, i l’aconseguiran si et troben esperant en un encreuament on els quatre camins condueixen a esglésies. No es considera una bona idea fer-ho, com tampoc ho és despullar-se i banyar-se en la rosada. Per als islandesos és un dels dies més importants de l’any, el celebren amb la família i amics. Alguns d’ells duen a terme caminades, tradicions i celebracions vikingues.

Com no podia ser d’una altra forma, el dia més llarg de l’any se celebra a Islàndia amb festes en diferents llocs i amb la gent reunint-se al voltant de les arxiconegudes fogueres en les quals purificar les energies saltant per damunt de les vives flames, ocupant els carrers i omplint els bars, divertintSLÀNDIA se al so de la música tradicional, ballant, cantant i Al voltant del dia 21 de juny se celebra a l’illa el gaudint del moment tan màgic. solstici d’estiu i coincidint amb aquest, és possible veure a Islàndia un dels fenòmens naturals més Aprofitant el solstici d’estiu, es realitza el Secret impressionants del món: el sol de mitjanit, quan Solstice-Midnight Sun Festival, el festival de música l’astre rei no arriba a ocultar-se després de l’horitzó, més rellevant de juny, en el qual cada any es reuneixen més de 30 bandes de música. especialment en la zona nord.

Això és pel fet que el país viking es troba al sud del cercle polar àrtic. El nombre de dies a l’any amb sol

Aquest important dia se sol produir entre els dies 21 i 24 de juny. Encara que a Islàndia no és

La nit de Sant Joan pel món

una celebració tan destacada com en la resta d’Escandinàvia, aquest dia és un moment festiu, zenit del sol i de la lluminositat que es mantindrà durant els dies del seu curt i intens estiu.

UÈCIA MIDSOMMAR La nit de la vespra de Sant Joan il·lumina les costes i molts carrers del país en una d’aqueixes festes que mesclen tradicions paganes i religioses. Coques, sardines i altres menges acompanyen a les fogueres i la música, però no és l’única festa que celebra l’arribada de l’estiu. Suècia viu amb fervor el ‘’Midsommar’’ tot un esdeveniment nacional que llança a les seues gents a gaudir del bon temps del solstici, en el qual no falta el bon menjar.

concrets per tot el país, amb el colofó del dia més llarg de l’any, en el qual el sol no acaba de posar-se mai en el nord del país. Aquesta festa convida a celebrar-se a l’aire lliure, en plena naturalesa, preferiblement al costat d’un llac o riu on acabar amb un bon capbussó. Encara són molts els suecs que gaudeixen vestint els vestits tradicionals, especialment dones i xiquetes, que a més elaboren les típiques corones de flors silvestres. Una tradició quasi imprescindible és l’alçament del ‘’Midsommarstång’’, una creu de fusta amb dos anells que es recobreix de plantes i flors. Com una espècie d’ídol pagà, els suecs es reuneixen el seu voltant per a ballar, cantar i passar-ho bé. És inevitable relacionar-ho amb les creus de maig, molt esteses en bona part d’Espanya. Aquesta creu representa clarament cap a on focalitzen a Suècia la festa del dia de Sant Joan: l’arribada de l’estiu i la fertilitat de la terra com a símbol, invocant les bones collites i una temporada propícia de pròspera fortuna.

Juny és sens dubte un mes de celebracions a Suècia, amb el Dia Nacional ja la primera setmana. Però la gran festa per a la majoria de la població és el ‘’Midsommar’’, el solstici d’estiu en el qual quasi ningú recorda la seua vinculació amb el sant cristià. Els Hui es tracta de passar-ho bé, de gaudir del seu ritus i tradicions que donen la benvinguda a l’estiu entorn natural i de compartir bon menjar amb la s’estenen en realitat per mig món i precedeixen família i els amics. a l’Església, però aquesta, com ha fet amb tantes altres fites del calendari, va decidir dedicar el dia 24 a Sant Joan Baptista, associant amb el màrtir els festejos pagans. A Suècia, no obstant això, les connotacions religioses brillen per la seua absència. Són dies eterns de llum infinita, de temperatures càlides i sol brillant -si una tempesta inoportuna no ho desbarata-, de camps verds plens de flors. Per fi el fred i els dies foscos es queden arrere i el país renaix amb la seua naturalesa en plena esplendor, almenys per unes quantes setmanes. Encara que el ‘’Midsommar’’ pròpiament dit es correspon amb el solstici, que ja sabem que varia de data cada any, els suecs són gent pràctica i des de mitjan segle passat el festegen el divendres anterior a Sant Joan. En qualsevol cas, són diversos dies en què es poden succeir diverses festes i esdeveniments Misommarstång

Latino Amèrica

Paraguai, Brasil i Perú

ARAGUAi LA FESTA DE SANT JOAN ÀRA Miguel Castelló i Hernández L’alegria del ritus del foc és el pòsit de les velles civilitzacions paganes que rendien culte al sol, el qual en arribar en aquesta época al seu màxim esplendor, en el solstici d’estiu, rebia l’adoració especial dels seus devots en grans afalacs, als quals l’astre rei havia de correspondre vessant favors sobre els llocs del practicat fetitxisme.

allunyat d’aquestes creences i es relaciona amb l’inici de l’estiu, la fi dels curs acadèmic, l’inici del temps de vacances o d’altres celebracions populars; no obstant això, en la seua versió pagana, la nit de Sant Joan, la nit de les fogueres, suposa un dia i una nit màgiques, el momento perfecte per a espantar els mals esperits o trencar amb les coses dolentes que t’hagen pogut succeir, així es fan mols rituals per allunyar aquestes forces malignes: es salta set vegades una foguera, per tal d’atraure’s la bona sort, tambe, el ficar-se a la mar a mitja nit i saltar nou ones, son altres actes realitzats per tenir sort en la vida, o inclús escriure un paper amb els desitjos que un vol que es complisquen i tirarlo a la foguera, actes, fets, accions, que són,a la fi i al cap, rituals que es fan en la nit de Sant Joan per tal d’aconseguir allò que es somnia.

La nit de Sant Joan, tal com es celebra en molts llocs del nostre planeta, no és sinó, la cristianització de les celebracions paganes dels solstici d’estiu a l’hemisferi Nord i d’hivern al Sud. El seu origen, per No obstant això, totes aquestes situcaions tenen un tant, no és altre que les festes paganes que, des dels element en comú: les fogueres, el foc purificador, ja ancestres, realitzaven cultes al sol, el qual estava siga per atraure’s la bona sort o per allunyar els mals considerat un dels seus déus i l’astre rei. esperrits. Amb l’arribada del cristianisme, aquestes velles celebracions van anar canviant, encara que van mantindre la seua essència i la celebració de la nit de Sant Joan ha estat una d’eixes festes paganes que s’han mantingut i conservat fins a l’actualitat en molts llocs del nostre món. L’origen del foc en aquesa nit, segons la cristianització d’aquesta festa, cal trobar-lo a les Sagrades Escritures, en el dia en el qual va nàixer Sant Joan Baptista i el seu pare Zacaries, per tal d’anunciar-ho a tothom, va manar encendre una foguera, senyal que el seu fill havia nascut, per la qual cosa, la nit de Sant Joan sempre ha estat associada dins del ritus cristià al foc.

La veritat és que hui en dia, aquesta data i celebració s’han popularitzat i allò que es celebra està molt

Encara que aquesta festa és molt coneguda a la nostra terra, també en molts altres indrets del món, es celebra i té importants connotacions culturals. Un d’aquests llocs és en Paraguai, on la festa de Sant Joan que es celebra el 24 de Juny va adquirir característiques particulars, i malgrat no ser una tradició guaraní s’arrelà profundament en la cultura i en la tradició popular. Des de uns dies abans, però, especialmente en la nit de Sant Joan, la nit del 23 i matinada del 24, els veïns de tosts els pobles i ciutats del país, i inclús, en la pròpia capital en tots els barris, es reuneixen per a participar del Sant Joan àra, festa que consisteix en jocs i diferents tipus de proves relacionades amb el foc i per a degustar els menjars típics d’aquesta data.

La nit de Sant Joan pel món

La festivitat de Sant Joan és al Paraguai, una festivitat cristiana introduïda pels espanyols. Tanmateix, després de la seua adopció i l’esdevenir del temps, els noms dels jocs, les proves i els menjars s’expressen en llengua guaraní.

el cos d’un bou revestit de lona. En les banyes es lliga un floc d’estopa o de drap xopat en qualsevol combustible al qual se li cala foc. El “bou” persegueix a la gent que tracta de torejar-lo.

També el Judas kái és molt popular entre els jocs de El foc té una presencia central en els jocs de Sant la nit de Sant Joan, aquest consisteix en un ninot Joan, els creients amb la seua afirmació que eixe és farcit amb draps vells i petards el qual representa el día del naixement de Sant Joan el Babtista i el seu a Judas Iscariote, el qual traicionà a Jesucrist. El pare avisà del fet mitjançant una foguera i els no ninot es penja en un pal alt i a mitjanit se li cala creients basant-se en l’afirmació que dos dies a l’any foc, escampant-se els petards pertot arreu.Algunes el sol canvia i un es el 21 de Juny, el dia mes curt a vegades el personatge de Judas es canvia pel d’algun l’hemisferi Sud, i per tal de mantindre i reforçar el polític poc volgut pel poble on es realitza el joc. calor del sol, cal encendre fogueres per a que l’astre rei no perda força i vigor, al ser els dies més curts, A banda d’aquests jocs relacionats amb el foc, aspecte relacionat amb les commemoracions del tambre per a celebrar esta festivitat de Sant Joan, es realitzen d’altres que res han de veure amb solstici d’hivern per part del pobles guaraníes. aquest element de la natura, però que també están Així, des de que comencen els festejos del Sant Joan molt arrelats amb la tradició popular de la gent del àra, està el foc present (tata o tatá en guaraní). Paraguai. Al capvespre del 23 s’encén una foguera, la qual s’alimenta amb bona llenya d’arbres com el Yvyraro, Kurupa’y o Kurupa’yra, que deixen les brases necessàries per a estendre-les i pasar caminant per damunt. Això s’anomena el tata ári jehasa o tatapyi ari jeasa ( caminar sobre les brases), el qual es fa la mitjanit del 23 al 24 de Juny i que com el seu propi nom indica consisteix en pasar descalç sobre un camí de brases de foc d’una llargaria de tres a cinc metres. Una vegada desaparegut el foc i quan només resten els carbons ben encesos, s’escampen uniformement i ja están preparats per a que els mes atrevits caminen sobre ells.

El pal esvarós, el qual consiteix en grimpar un pal alt greixat o ensabonat, en la punta del qual es col. loca una creu de fusta en forma horitzontal de la qual en pengen premis. Qui arribe a la punta agafa tots els premis que puga per a ell.

El trencar el canter, joc molt tradicional i popular també a les nostres terres, en el qual una persona amb els ulls embenats i a qui se li dona voltes per a marejar-la i desorientar-la, intenta trencar un cànter de fang el qual al seu interior està ple de premis. Algunes vegadas el cànter, en lloc de contindre premis està ple d’aigua o de terra que cau sobre el participant en trencar-lo. Tant el pal Es creença general que no deu haver cendra sobre esvarós com trencar el cànter, són jocs que també les brases, que les plantes dels peus han d’estar es realitzen en molt pobles de la nostra terra quan seques, que es deu de secundar tot el peu i caminar es celebren les seues festes patronals, i inclús en sense pressa i, naturalment, sense por. alguns barris de la nostra ciutat, quan es tracta de recuperar velles tradicions i jocs populars. Altres jocs que es realitzen en aquest país de l’hemisferi Sud relacionats amb aquesta festivitat i El llepar la paella, es un altre joc molt típc d’aquesta el foc són la pilota tata o pilota de foc, que és una festa. Una paella greixada que penja d’un fil, te pilota de drap ben xopada amb benzina a la qual se pegada una moneda al centre. L’objectiu del joc li cala foc i es llança entre la concurrència, la qual es despegar la moneda llepant la paella. Qui ho per a evitar-la li dona puntades de peu i l’allunya aconsegueix guanya el corresponent premi. cap a qualsevol part; també té molta acceptació el bou candil o bou encés, el qual és una paròdia Així com hi ha proves i jocs tradicionals relacionats d’una correguda de bous. Amb vares de fusta es fa amb el Sant Joan àra, existeixen els menjars o plats

Latino Amèrica Paraguai, Brasil i Perú

típics d’aquesta festivitat i un dels mes deliciosos i tipics d’aquestes dates és el mbeju mestís, una preparació a base de farina de mandioca, farina de forment, formatge fresc, ou, materia grassa i sal, cuinat en una “paila” calenta i greixada.

el final de les temporades de pluges, sinó que també brinden a la gent l’oportunitat de donar les gràcies a Sant Joan per la pluja. També celebren la vida rural i compten amb roba, menjar i el ball típic ‘’quadrilha’’.

Tots el jocs i els menjars solen estar amenitzats per bandes de música, les quals delecten a la concurrència amb música paraguaia. Per a concloure la festa, es realitza un gran ball popular, una gran revetla on la gent gaudeix de la festivitat de Sant Joan, amb fires de manjars i allò més important balls populars i folklòrics de la cultura d’aquest país sud-americà.

Diversos aspectes del festival s’originen en les celebracions europees del solstici d’estiu, com la creació d’una gran foguera. Moltes d’aquestes celebracions es produeixen ara amb la influència de la societat rural brasilera. Les festivitats solen tindre lloc en un ‘’arraial’’, una enorme tenda de campanya feta de fustes i palla que estava reservada per a festes importants en les zones rurals brasileres més antigues. Com el clima brasiler difereix molt del d’Europa, els participants brasilers sovint utilitzaven el festival com una manera de mostrar gratitud per la pluja. La creació d’un gran foc, conegut com ‘’fogueira’’, s’encén durant el festival.

Encara que la ‘‘Festa Junina’’ va continuar, la seua pràctica a les ciutats modernes es va fer molt més ‘’Festas Juninas’’ o també conegudes com ‘’Festas àmplia. Hui dia, la grandària de les celebracions de São João’’, celebrades el dia 24 de juny, són la ha superat al d’Europa. Encara que són practicats celebració brasilera adaptada de la festivitat del i acollits principalment per les escoles, moltes solstici d’estiu europeu, tenint lloc a mitjan hivern ciutats acullen la seua pròpia celebració en l’hemisferi sud. Aquestes festivitats, que van important. ser introduïdes pels portuguesos durant el període colonial (1500-1822), se celebren durant el mes de Al Brasil, el festival és practicat principalment per juny en tot el país. La festa se celebra principalment agricultors rurals, coneguts com a caipiras o matutos. Els homes es disfressen de xiquets de granja amb en vespres de Sant Antoni, Sant Joan i Sant Pere. Atés que el nord-est del Brasil és en gran manera grans barrets de palla i les dones usen coletes, pigues, àrid, aquests festivals no sols coincideixen amb dents pintades i vestits a quadres rojos. RASIL

La majoria dels festivals se celebraven lluny de la costa, més prop de l’interior, on es trobaven moltes plantacions més grans. Si bé encara estaven governades per Portugal, les ciutats costaneres, especialment en Pernambuco, es van industrialitzar i van experimentar una prosperitat econòmica molt major. Amb l’esperança Pie de foto d’impulsar aquest creixement, el rei Dom João va modificar la seua política econòmica per a afavorir ciutats com Recife en lloc dels interessos rurals.

La nit de Sant Joan pel món

Els balls durant tot el festival sorgeixen de l’Europa del segle XIX, que van ser portades pels portuguesos. La “quadrilha” presenta formacions de parella al voltant d’unes noces simulades els nuvis de les quals són el focus central de la dansa. Això reflecteix la fertilitat de la terra.

Hui en dia, en lloc de posar l’accent en la religió, el festival es presenta com una reunió massiva tant per a brasilers com per a turistes amb grans concerts en les principals ciutats.

Els balls en els quals participen ‘’Bumba Meu Boi’’ també són presents durant aquest festival. Ací, el ball gira entorn d’un bou que mor i torna a la vida. Acompanyant a aquests balls hi ha un gènere musical conegut com ‘’Forró’’. Aquest gènere tradicional utilitza principalment acordions i triangles, i se centra en la vida i la lluita dels caipiras. La música se centra en gran mesura en la ‘’saudade’’, un sentiment de nostàlgia per la vida agrícola rural. Les versions més modernes de la música poden incloure guitarres, violins i bateria. Molts jocs dirigits als xiquets com ho són, ‘’Pescaria’’, ’’Corrida do saci’’, ‘’Corrida de três pés’’o ‘’Jogo de argolas’’ són presents en les ‘’Festas Juninas’’, especialment en festivals organitzats en escoles que serveixen com a recaptació de fons.

Fogueria Brasil

Per exemple, en ‘’Corrida do saci’’ els xiquets salten a una cama fins al final d’una línia en una carrera, imitant a ‘’Saci Perere’’, un ésser mitològic brasiler ERÚ que prenia la forma d’un xiquet entremaliat d’una sola cama, amb una gorra roja amb poders màgics INTI RAYMI que podia aparéixer i desaparéixer. Als guanyadors d’aquests jocs sovint se’ls donen diversos premis, Durant l’època Inca aquesta celebració era coneguda com ‘’Wawa Inti Raymi’’ (festa del xiquet sol), ja que generalment joguets o menjar. va a ser una de les més grans celebracions que va Hui dia, les festivitats de ‘’São João’’ són tindre com a escenari principal el ‘’Huacaypata’’, extremadament populars a les ciutats més grans hui dia la Plaça Major del Cusco, amb l’assistència del Brasil. La presència d’un festival que celebra la de ‘’curacas’’, senyors vassalls, ja que amb la seua vida rural en un entorn urbà ha revelat estereotips presència reiteraven la seua lleialtat a l’emperador. moderns dels ‘’caipiras’’. Els que resideixen en ciutats més grans creuen que els agricultors rurals Aquesta gran festivitat era molt estricta perquè estan menys educats i són incapaços de socialitzar implicava preparar-se amb anticipació, durant aquesta celebració no es podia menjar tres dies adequadament. abans, més que una mica de dacsa blanca crua, Això es reflecteix sovint en caricatures de herbes com el chucán i aigua pura. D’igual manera no ‘’caipiras’’ ensenyades a xiquets en escoles es podia encendre foc en tota la ciutat i s’abstenien brasileres, als quals se’ls diu que usen una de dormir en parella, quant a les ‘’Acllas’’ (verges del gramàtica incorrecta i actuen de manera ximple Sol) eren les encarregades de preparar els panets de durant el festival. dacsa.

Latino Amèrica Paraguai, Brasil i Perú

El dia principal de la celebració, el Sobirà i els seus parents, descalços i a la gatzoneta esperaven l’eixida del Sol amb els braços oberts i fent besos a l’aire rebien al ‘’Apu Inti’’. Després de tota la cerimònia realitzada es dirigien al temple del ‘’Qoricancha’’, ací cada ‘’Curaca’’ entregava les seues ofrenes que portava de la zona a la qual pertanyia, després del festeig retornaven a la plaça principal per a realitzar el sacrifici de la flama, davant el foc que s’encenia utilitzant com a espill el braçalet d’or del sacerdot, per a després aqueixa carn ser repartida a tots els presents i acompanyat de la beguda sagrada com la chicha (beguda elaborada amb dacsa morada).

El nou ‘’Inti Raymi’’ és ara part de les celebracions més importants del Perú i de la ciutat del Cusco, ja que va aconseguir gran fama com a festivitat d’identitat nacional que transcendeix fronteres peruanes.

Aquesta festivitat per a la població marcava el començament d’un nou any, ja que se celebrava en honor i agraïment al ‘’Apu Inti’’, ja que gràcies a aquesta deïtat s’obtenia abundant recol·lecció de creïlla, dacsa i altres aliments de la terra. Actualment a la ciutat del Cusco, antiga capital del ‘’Tawantinsuyo’’ es realitza aquesta celebració com una manifestació teatral, però considerada de caràcter cerimonial i costumista evocada de la nostra identitat nacional i perquè també simbolitza els valors i records que ens van deixar els nostres avantpassats. Aquest espectacle va dirigit tant a Turistes que venen de diferents països com als propis cusqueños participes d’aquesta celebració. Aquesta festa té com a punt d’inici el Temple Sagrat del ‘’Qoricancha’’, lloc on es realitza una xicoteta cerimònia d’invocació al Sol, per a posteriormen traslladar-se i realitzar la celebració principal a l’esplanada de ‘’Saqsayhuaman’’. Ja a l’esplanada, al so de la música desfilen tant ñustas, coyas i pallas de manera ondulant per a així acompanyar al sobirà Inca que és transportat sobre la seua llitera, que en l’època llegendària era d’or i plata.

Mentre sona la música, l’Inca es posa en peus, estenent els seus braços i ret homenatge al Sol o Inti, elevant els calzes cerimonials d’or plens de chicha.

Inti_Raymi

La nit de Sant Joan pel món

Canada

FÊTE DE LA SAINT-JEAN BAPTISTe

ANADA

per iniciativa d’un dels fundadors del periòdic ‘’La Minerve’’, Ludger Duvernay, que més tard es convertiria en el primer president de la Societat ‘’Saint-Jean-Baptiste’’.

Fête de la Saint-Jean-Baptiste, Fête nationale du Québec, és un dia festiu celebrat el 24 de juny a la província canadenca de Quebec i per En la primavera de 1834, Duvernay i altres patriotes francocanadencs en tot el Canadà. van assistir a les celebracions del primer Dia de Sant Patrici, la celebració de la diàspora irlandesa, Va ser portat al Canadà per colons francesos a Mont-real. Això li donaria a ell i a uns altres la que celebraven el tradicional dia de la festa de la idea d’organitzar una cosa similar per a tots els Nativitat de Sant Joan Baptista. Va ser declarat canadencs i els seus amics. dia festiu a Quebec en 1925, amb esdeveniments finançats amb fons públics organitzats en tota la Aqueix 24 de juny,” ¡Ô Canada! mon pays, mes província per un comité organitzador de la ‘’fête amours” de George-Étienne Cartier es va cantar nationale du Québec’’. per primera vegada durant una gran reunió de La festa de Sant Joan Baptista o solstici d’estiu va ser un esdeveniment molt popular en l’Antic Règim de França. La tradició va desembarcar al Canadà amb els primers colons francesos. El primer esment de les celebracions de Sant Joan a Amèrica del Nord es remunta a 1606, quan els colons de camí a la futura Acadia van descansar en la costa de Terranova, el 23 de juny. El segon esment de les celebracions, segons les Relacions Jesuïtes, va tindre lloc a la vora del riu ‘’St. Lawrence’’ en la nit del 23 de juny de 1636, amb una foguera i cinc trets de canó.

banquet patriòtic d’uns seixanta francoparlant i angloparlants de Mont-real, als jardins de l’advocat John McDonnell, prop de l’antiga estació de Windsor. El Canadà en la cançó es refereix al Baix Canadà, l’actual sud de Quebec.

L’endemà passat, La Minerve va concloure: “Aquestes vacances, l’objectiu de les quals és enfortir la unió dels canadencs, se celebrarà anualment com a festa nacional”. La celebració es va repetir en 1835, 1836 i 1837. Després de la derrota del moviment insurreccional durant la Rebel·lió del Baix Canadà i En el Baix Canadà, la celebració la nativitat de Sant les repressions militars que van seguir, el dia no es Joan Baptista va prendre un to patriòtic en 1834 va celebrar durant diversos anys.

Canada FÊTE DE LA SAINT-JEAN BAPTISTe

Les celebracions van ser secundades per l’Església catòlica i van anar principalment religioses en aqueixa època. Les fogueres, una tradició en la nit de Sant Joan que finalment es remunten a les celebracions precristianes del solstici d’estiu, encara cremaven a la nit. A més, es van organitzar les primeres desfilades del dia de Sant Joan Baptista. Es van convertir en una tradició important al llarg del temps. La processó de carrosses al·legòriques es va introduir en 1874. El 24 de juny de 1880, la ‘’Societat Saint-JeanBaptiste’’ va organitzar la reunió de totes les comunitats francoparlants d’Amèrica del Nord. L’esdeveniment va ser el primer Congrés Nacional de Francocanadencs ‘’Congrès national des Canadiens français’’. En aquesta ocasió, els ciutadans de la ciutat de Quebec van ser els primers a escoltar el “Ô el Canadà” de Calixa Lavallée, basat en un poema d’un jutge del Tribunal Superior de Quebec, Adolfo-Basile Routhier. En 1980, “O el Canadà” es va convertir en l’himne nacional oficial del Canadà. En 1908, el Papa Pius X va designar a Sant Joan com a sant patró dels francocanadienses. De 1914 a 1923 no es van celebrar les processons, però en 1925, noranta-un anys després del banquet de Ludger Duvernay a Mont-real, el 24 de juny es va convertir en un dia festiu legal a Quebec. A Quebec, el 24 de juny Dia de Sant Joan, és oficialment un dia festiu legal pagat cobert per la Llei de Respecte a les Normes Laborals. En 1977, una Ordre en Consell del Sotsgovernador Hugues Lapointe, seguint el consell del primer ministre René Lévesque, va declarar el 24 de juny la festa nacional a Quebec. La festa nacional dona lloc a diverses celebracions en tot Quebec. Per a començar, en la nit del 23 de juny, els quebequesos es reuneixen al voltant d’un gran clàssic de Sant Joan: el concert de la festa nacional. És una oportunitat per a reunir-se amb amics i descobrir artistes quebequesos.

Els dos espectacles més importants tenen lloc en la ‘’Place des Festivals du Mont-real’’ i en les ‘’Plaines d’Abraham’’, planes d’Abraham en espanyol. Tots dos acaben amb focs artificials. L’endemà, té lloc l’altre gran esdeveniment, la desfilada de Saint-Jean a Mont-real, on podem veure ballarins, xanquers,

acròbates, però també gegants. Aquestes figures gegantesques representen personatges històrics (com René Lévesque i Jeanne Mance) o simbòlics com Marie Moisson. També ací al Canadà, també es cremen nombroses fogueres que cremen a tot arreu a Quebec la nit del 23 de juny. La més famosa d’aquestes fogueres s’encén en les Plaines d’Abraham, a partir de brases generades pel Foc de l’Amistat, organitzat en el marc del Dia Nacional. A més, el blau i el blanc, així com la flor de lis, estan molt presents durant aquests dos dies perquè són els colors i símbols de la bandera de Quebec. Finalment, en algunes ciutats, un “volée de cloches” (campanades) crida els quebequesos a unir-se a les diverses celebracions organitzades el 24 de juny.

Festa nacional de Quebec

Asia

La nit de Sant Joan pel món

La Xina i Japó

Carrera Bots dragons

Hui dia, el solstici d’estiu no es considera un dels Dies festius de la Xina, per la qual cosa tot segueix En l’antiguitat, el solstici d’estiu es coneixia com igual a la Xina en aquest dia. el Festival d’estiu ‘’Xiàjié’’ i el Festival del solstici d’estiu ‘’Xiàzhìjié’’. Encara que alguns costums El solstici d’estiu no es “celebra” realment en la continuen sent les mateixes en l’actualitat, la societat xinesa moderna, i fins i tot si ho és, sol ser majoria de les antigues celebracions del solstici discret i d’una manera específica per a la regió en d’estiu a la Xina eren diferents de les de hui. qüestió. Per exemple, en algunes províncies com Zhejiang, pot trobar carreres de pots drac succeint En l’antiga Xina, el solstici d’estiu coincidia amb la durant el solstici d’estiu. temporada de collita del blat, per la qual cosa era costum participar en rituals d’adoració a la terra” durant aquest temps especial. A XINA

Els rituals antics durant el solstici d’estiu incloïen oferir sacrificis, participar en l’oració per a mostrar gratitud per la collita i demanar un any bo i productiu lliure de desastres naturals. Com a resultat, el solstici d’estiu es va convertir en una festa que incloïa cerimònies d’adoració ancestral. Abans que el Dinastia Qing, el solstici d’estiu va ser un esdeveniment tan especial que va ser tractat com un dia festiu. Al llarg de diverses dinasties, va ser una pràctica comuna proporcionar un dia lliure als funcionaris i treballadors de tot el país perquè pogueren passar les vacances amb les seues famílies. De fet, segons alguns registres, els funcionaris durant la dinastia Song tenien tres dies lliures.

APÓ

NAGOSHI NO HARAE En totes les cultures se celebren rituals per a rebre l’estiu. Molts d’ells, relacionats amb el foc i l’aigua. Al Japó, aqueix ritual es denomina ‘’Nagoshi No Harae’’ i es tracta d’un antic ritu xintoista de purificació que se celebra en molts santuaris del país i que es va originar en el període Nara, entre els anys 710 i 794.

Asia La Xina i Japó

Per a això, caminen travessant un gran ‘’chinowa’’ o ‘’suganuki’’, que consisteix en un gran anell sagrat fet d’una herba anomenada ‘’chigaya’’ (canyís) i que es col·loca en el camí d’accés a un santuari en els dies de purificació de l’últim dia del sisé mes del calendari lunisolar, coneguts com a “Nagoshi No Harae” o “Minazuki No Harae“.

Rep el nom de “katashiro” (persona blanca) i és un tipus de “hitogata” o nina de la bona sort, és a dir, un amulet amb forma humana, com ho són també les nines utilitzades durant el ‘’Hina Matsuri’’.

A vegades pot veure’s a algunes persones extraure algunes tiges de la ‘’chinowa’’ per a teixir una altra mes xicoteta que després porten a casa i col·loquen Actualment, amb la introducció del calendari sobre la seua porta, per a espantar les males energies gregorià en la vida religiosa i tradicional del Japó, el que puguen afectar la seua llar i família. calendari lunisolar ‘’kyūreki’’, ha deixat d’utilitzar-se i per això s’ha triat data de celebració del ‘’Nagoshi No En l’antic diccionari geogràfic de la província Harae’’ el dia 30 de juny. Molts santuaris allarguen la de Bingo, pot llegir-se un fragment que relata la data celebrant aquest ritual durant l’última setmana llegenda de ‘’Somin Shōrai’’, un heroi llegendari que va de juny. lligar un anell màgic trenat d’herba canyís al voltant de la seua cintura seguint les instruccions del déu Es pot realitzar el ritu en privat o participar en ritus errant ‘’Susanoo No Mikoto’’ que li ho va regalar com públics, en els quals el sacerdot del santuari guia a a premi pel seu bon tracte, i així va conseguir evitar la multitud. una epidèmia. És a dir, segons aquesta llegenda, en l’antiguitat l’anell d’herba teixida havia d’estar lligat Aquest ritual consisteix a fer una reverència i a la cintura o penjat al voltant del coll. travessar caminant l’anell sagrat i tornar a l’origen caminant cap a l’esquerra. Després, tornar a “Minazuki” és el nom que rebia tradicionalment el travessar l’anell, però caminant després cap a la sisé mes de l’any en l’antic calendari lunisolar, és a dreta i, finalment, creuar-lo una tercera vegada dir, la qual cosa hui coneixem com a juny. mentre es reflexiona sobre els fets de la primera meitat de l’any.

Chinowa

Amb el ‘’Nagoshi No Harae’’, els creients pretenen purificar-se dels seus pecats ‘’tsumi’’, de les seues impureses ‘’kegare’’ o de la mala sort.

En alguns santuaris, com en el de Kamigamo de Kyoto o el santuari Kifune, durant la celebració del ‘’Nagoshi No Harae’’, s’entrega als visitants un full de paper blanc amb forma de persona, com a amulet de purificació que poden portar amb ells.

Llibret 2O22 Foguera Princesa Mercedes

Publicitat 65

Conclusió

uny, mes màgic on n’hi haja, mes en què, com hem estat veient en tots els articles dedicats a la Nit de Sant Joan o Solstici d’estiu, descobrim que aquesta màgica nit se celebra de llarg a llarg del planeta de manera religiosa o pagana, no importa. Espanya, Portugal, França, Itàlia, Dinamarca, Noruega, Finnlàndia, Islàndia, Suècia, Bulgària, Estònia, Paraguai, el Brasil, el Perú, el Canadà, la Xina o el Japó, són alguns dels tants països que celebren aquesta festivitat. Cultures i llengües diferents, però amb tradicions que són quasi germanes, les quals ens fan veure que no som tan diferents els uns dels altres. Volem agrair especialment a persones que han volgut col·laborar amb nosaltres, recaptant informació per a crear tres dels articles que componen la temàtica d’aquest llibret.

David Gerona i Llopis, agrair-te est articule tan interessant com és la història dels nostres Fogueres de Sant Joan. Gràcies per transportar-nos a aqueixos anys i ensenyar-nos com han anat evolucionant les nostres festes.

Marisa Ribera i Ferrándiz, gràcies per ensenyar-nos com en algun dels racons de la nostra geografia celebren la Nit de Sant Joan al ‘’typical spanish’’. Galícia, Andalusia, Catalunya, a cadascú més interessant. Gràcies per acceptar la nostra petició. Miguel Castelló i Hernández, tu ens has fet viatjar a l’altre costat de l’oceà per a ensenyar-nos com és la celebració de la Nit de Sant Joan en un país tan ric en cultura com ho és Paraguai. Gràcies per haver-nos escrit est articule que es nota ho has fet amb afecte. Gràcies als tres per fer que el nostre llibret, siga fins i tot es cap una mica més especial. També, volem donar les gràcies a tots els amics i amigues, gent veïna i col·laboradora d’aquesta xicoteta comissió. Gràcies a vosaltres, cada dia tenim més il·lusió de treballar per a engrandir nostres volgudes Fogueres de Sant Joan, que per fi, després de dos anys, podrem celebrar al vostre costat. Us rebrem amb els braços oberts. VISCA LA FOGUERA PRINCESA MERCEDES!!

Publicitat 2O22

Foguera Princesa Mercedes

Publicitat 2O22

Foguera Princesa Mercedes

Publicitat 2O22

Foguera Princesa Mercedes

Publicitat 2O22

Foguera Princesa Mercedes

Publicitat 2O22

Foguera Princesa Mercedes

Publicitat 2O22

Foguera Princesa Mercedes

Publicitat 2O22

Foguera Princesa Mercedes

Publicitat 2O22

Foguera Princesa Mercedes

Publicitat 2O22

Foguera Princesa Mercedes

Publicitat 2O22

Foguera Princesa Mercedes

Publicitat 2O22

Foguera Princesa Mercedes

Publicitat 2O22

Foguera Princesa Mercedes

Publicitat 2O22

President FUNDADOR

EMBLEMA D¡OR I BRILLANTS DE LES FOGUERES DE SANT JOAN

JOSÉ JUAN MONTOYA I PÉREZ

FINS SEMPRE BENVOLGUT AMIC I COMPANY SEMPRE AMB NOSALTRES