Llibret Foguera Princesa Mercedes 2023

03 Salutació Alcalde d'Alacant

04 Salutació Presidenta de les Fogueres de Sant Joan

05 Salutació Mantenidora 2023

06 Salutació President 2023

07 Salutació Presidenta Infantil 2023

08 Bellesa 2023

09 Bellesa Infantil 2023

10 Dames d'Honor 2023

12 Dames d'Honor Infantils 2023

13 Padrines d'Honor 2023

16 La nostra comissió

17 Tot un any en fotos

24 Càrrecs d'Honor perpetus

25 Esbós foguera adulta 2023

26 Esbós foguera infantil 2023

28 Germanors

31 Himnes

32 Programa d'actes 2023

ÚNIQUES pioneres i part temàtica

«El llibre ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià de l’any 2023»

portada

Continuant amb la mateixa tècnica de collage que hem usat per a tota la part temàtica d'aquest llibret, la portada representa una mà de dona col·locant la peça que li falta al puzle d'Alacant, sent aquesta el seu propi símbol. I és que la història, ja no sols d'aquesta terra, sinó de la humanitat, no pot explicar-se sense nomenar a totes aquelles dones que, trencant els esquemes del patriarcat i el masclisme, com trenca la palmera el cel alacantí la nit de Sant Joan, obrin pas a centenars, milers i milions de dones per a que puguen aconseguir les seues metes. No hi ha un treball o càrrec que no puguen exercir, tot el contrari, són absolutament necessàries. D'ací aquesta mà, com un esclat de focs artificials, col·locant la peça perquè tot el paisatge quede complet, sota un mantell acabat a l'Esplanada i on s'utilitzen els tres únics colors del logotip/marca d'enguany. Úniques (perquè tota dona ho és), i pioneres, és el llibret que narra unes xicotetes pinzellades d'eixes valentes dones trencabarreres. I aquesta és la nostra portada, que esperem que us agrade tant o més que la de l'any passat, on no vam poder ser més feliços en assabentar-nos que, per primera vegada, la Foguera Princesa Mercedes aconseguia premi de GVA a l'ús i promoció del valencià. Gràcies per la vostra confiança, un altre any més, i per un camí llarg plagat d'èxits.

Panal Fallero.

En el present llibret s'ha tingut en compte, en tot moment, l'ús del llenguatge inclusiu en tots els textos, en considerar-lo necessari i indispensable en aquesta mena de publicacions, en aquesta festa de totes i tots. A més, i en la mesura que hem pogut, s'ha intentat que aquest llibret arribe al nombre més gran possible de persones, incloent-hi la seua versió digital i afegint per a xiquets i xiquetes amb diversitat funcional, l'explicació de la foguera infantil amb pictogrames i llengua de signes.

A poc a poc, anirem aprenent coses noves i les posarem en pràctica per fer, del nostre llibret, un llibret per a totes les persones, siguen com siguen, estén on estén.

Versió digital:

Edició: Abril – Maig 2023

D.L.: A 209 – 2022

Títol: Úniques i Pioneres

Editora: Foguera Princesa Mercedes

Col·laboradors i Col·laboradores:

Joel Poveda i Guirado, Francisco Alegre i Barragán, Raquel Pastor i Aguilar, Jose Tena i Tejado.

Fotografies: Akra Imagen Fotógrafos – La comissió

Coordinador: Joel Poveda i Guirado

Disseny, Portada, Maquetació i Impressió:

En Luis Barcala i Sierra

Testimonis de dones agents de la Policia Local, metgesses, periodistes, professores, emmagatzemadores, funcionàries, enginyeres, o treballadores de l'empresa de neteja UTE-Alicante, conformen el gruix d'aquest llibret que, davall el lema ‘Úniques i pioneres’, ha editat la comissió de la foguera Princesa Mercedes, en el 40 Aniversari de la seua fundació. El que va començar sent una il·lusió, la publicació d'un llibret amb aquest complet contingut, s'ha convertit en realitat. Felicitats.

L'aposta de Princesa Mercedes per posar en valor el paper de la dona en els diferents àmbits és digna d'elogi. Està sent, a més, una constant aquest exercici. Cal recordar l'èxit de participació del I Premi Dona - Tertúlia ‘Homenatge a la Dona’ i, per descomptat, les conclusions que se’n van extraure. Una d'elles, i referint-nos al que ens ocupa en aquest llibret, l'activa participació de la dona en les Fogueres. No sols en càrrecs representatius. També hi ha clars exemples d'artistes constructores de fogueres o d'integrants de comissions que, amb anterioritat van ser Bellees del Foc, amb activa participació en l'edició de llibrets. Lloable iniciativa la de Princesa Mercedes que, segur, tindrà continuïtat en pròximes edicions.

‘40 anys de Fogueres’ va ser el lema del vostre acte de presentació. Allí, en aqueilla plaça de Sèneca, es va fer patent la il·lusió de les vostres bellees adulta i infantil, Paola Rojo Alonso i Rosario Segura Juan, i de les seues dames d'honor -Nuria Segura, Alejandra Sánchez, Verónica Valverde, Rosa Juan, Samira Lombardo, Triana Climent i Leire López- per representar un districte amb identitat pròpia en l'àmbit de les Fogueres.

El conformen prop de seixanta foguerers entre adults i infantils i l’abanderen els presidents, José Manuel Cortés Davó i Saray Pérez Cortés. ¿Com serà aquesta comissió, de quina manera viu les Fogueres que, en temps complicats com són aquests, les altes superen les baixes?

És el segell de qualitat de les coses ben fetes. Servisca com a exemple aquell racó que s'ha convertit en cita obligada els dies i, sobretot, les nits de Fogueres. Un grup humà, com el de Princesa Mercedes, desbordat d'alegria en rebre, el 2022, el segon premi de Sisena Categoria Infantil amb ‘La Reina dels trons’ i que en aquest 40 Aniversari esperar repetir amb ‘Foc’ i ‘Hora de soñar’, ambdós fogueres originals de l'alacantí Alejandro Cano.

Per tot això, que no és poc, vos salude i felicite a l'espera de les anhelades Fogueres 2023.

salutació

PRESIDENTA de les FOGUERES de SANT JOAN

Na Toñi

Martín -Zarco i Marín

Em dirigisc a vostés des de l'oportunitat que aquesta foguera amiga m'ofereix per a desitjar-los que visquen unes festes meravelloses i inoblidables en companyia dels seus i dels amics que tenen en aquesta associació, ja que no hi ha millor experiència per a un alacantí, nascut o no a Alacant, que entregar-se a la voràgine que els dies grans de juny ens ofereix.

Quan senten el so dels petards i faça olor la pólvora en qualsevol raconet de la nostra ciutat, deixen-se embriagar per l'encanteri que són capaços de causar; i quan escolten una bona banda o una colla que interpreta música tradicional alacantina, ballen i canten. Quan vegen a aquesta comissió fent un cercaviles pel districte o desfilant pel recorregut oficial, meravellen-se amb l'elegància de les núvies alacantines i amb la magnificència de la indumentària tradicional.

Però sobretot queden-se sense paraules quan s'acosten a admirar els monuments d'art efímer, adult i infantil, que els amics de Princesa Mercedes han convertit en el seu vaixell almirall per a aquest 2023, perquè amb ells cobra sentit el que significa ser foguerer. Així mateix, estic segura que la imatge de tots dos monuments pot convertir-se en una postal inoblidable.

A més, no deixe d'acostar-se al racó d'aquesta comissió, que ha aconseguit la solera que dona el temps i és per mèrits propis protagonista destacada en els dies grans de juny, ja que durant els 365 dies de l'any els seus animats comissionats viuen per i per a la festa, el punt de convertir-se hui en un referent entre les associacions de la zona sud.

Sens dubte per a aquesta associació aquest exemplar que té a les mans hui és motiu d'orgull. És per això que li desitge que ho gaudisca amb fruïció i que l'ajude a conéixer en major profunditat l'esperit d'aquesta foguera.

FELICES FOGUERES DE SANT JOAN!

Na Lara López i Pérez

Es un privilegi permetre'm dirigir-vos unes paraules per a aquest llibret. Igual que va ser tot un honor ser la vostra mantenidora.

La vostra foguera és exemple de força, alegria i valentia, ja que heu superat moments molt difícils en el passat. A més de suportar una pandèmia que va paralitzar el món i ens va tindre sense festes. Però ara, això pertany al passat i ens toca gaudir de les fogueres d'enguany, amb confiança i esperança.

Una vegada més, espere que aquestes festes ens servisquen d'aparador per a mostrar a tots els que ens visiten els nostres valors i la bellesa dels nostres monuments.

Unes festes plenes de tradició i d'identitat alacantina que la Foguera Princesa Mercedes i tots els seus components saben portar en cada desfilada, en cada cercavila, en totes les activitats de la seua foguera, aconseguint fer-les úniques i alhora diferents, ja que cada any les viuen amb renovada il·lusió i entusiasme.

De tot cor us desitge unes…

FELICES FOGUERES 2023!

Visquen les Fogueres, visca la Foguera Princesa Mercedes i Visca Alacant!

salutació

PRESIDENT

En Manuel Cortés i Davó

Als càrrecs 2023, Belleses Rosario i Paola, us ha tocat esperar, però ara SÍ, ha arribat el vostre moment. Volem que ho gaudiu al màxim, tindreu tot el suport de la Comissió i viurem unes Fogueres 2023 memorables, acompanyades de les vostres Dames d'Honor, Alejandra, Rosa, Nuria i Vero, els qui també gaudiran d'aquest meravellós viatge.

Als altres membres de la Comissió, vull dirvos que, gràcies per aguantar com l'estai fent i gràcies per fer més suportable el difícil. Cada any creixem més i més, i aquest és l'objectiu, però sempre mantenint la nostra identitat. Estic convençut que el millor està per vindre.

Als nostres col·laboradors, anunciants i patrocinadors, GRÀCIES per la seua ajuda, per voler col·laborar amb nosaltres, i per permetre que aquest xicotet racó d'Alacant continue amb la celebració. La seua ajuda és essencial, gràcies de tot cor.

Estimats amics i amigues, companys i companyes de la Foguera Princesa Mercedes, la meua Foguera.

Agraïsc el suport constant durant aquests 8 anys al capdavant de la Comissió, al costat d'un magnífic equip compromés al màxim en pro de la festivitat del foc, perquè el nom de Princesa Mercedes ressone amb força en cada punt d'Alacant.

Finalment, podem afirmar que celebrarem les nostres adorades festes de Fogueres a plena esplendor, després d'haver experimentat una celebració atípica l'any passat.

Expresse la meua gratitud i afecte a les nostres Belleses 2020-21-22, Yumalay i Noelia. Per haver representat de manera excepcional a aquesta comissió, la vostra comissió, i haver lluït amb tant d'orgull les bandes de Bellesa.

Als veïns i veïnes del barri, us anime a col·laborar i participar, aquesta festa i aquesta Foguera també us pertany.

Enguany és especial, celebrem el nostre 40 aniversari, per tant els demane que gaudim junts encara més de les nostres benvolgudes festes, junts serem més forts i res podrà amb nosaltres.

Espere amb ànsies el mes de juny de 2023, per a fer olor la pólvora, escoltar els pasdobles de la nostra banda de música, gaudir de les mantellines i el saragüell, l'alegria de la desfilada del ninot, i el sentiment i l'emoció de l'Ofrena de Flores a la nostra Patrona, la Verge del Remei.

Na Saray Pérez i Cortés

Amics i amigues de la Foguera Princesa Mercedes.

Gràcies per depositar la vostra confiança en mi, i brindar-me l'oportunitat de ser la vostra Presidenta Infantil, i gràcies a tota la Comissió Adulta, liderada pel nostre President Manu, per continuar treballant amb entusiasme per tal que puguem seguir celebrant festa, feu una feina increïble, sou els millors.

Als meus companys i companyes de la Foguera Infantil, estic desitjant que puguem passar unes Fogueres inoblidables. Després de dos anys, finalment l'any passat per fi, vam poder celebrar les nostres festes, i aquest estic desitjant que puguem gaudir junts de nou del dia del concurs de paelles, els jocs infantils dels dies grans del mes de Juny, la globotà, les desfilades, cercaviles i la cremà del 24 de juny.

A la meua Bellesa Infantil 2020-21-22, Yumalay, has sigut una gran representant, ho hem passat molt bé, i estic molt orgullosa de tu.

A la meua Bellesa Infantil 2023, Rosario, l'espera ha sigut llarga, però valdrà la pena, gaudirem i viurem intensament cada acte, estic desitjant acompanyarte al costat de les teues Dames Samira, Leire i Triana, per a viure unes Fogueres 2023 inoblidables.

Per acabar, vull animar a tot el barri de Princesa Mercedes, a passar uns dies magnífics i inoblidables amb nosaltres, que participeu i col·laboreu, i que ens acompanyeu en tots els actes.

Moltes gràcies i... FELICES FOGUERES 2023!!

Paola Rojo i Alonso

Rosario Segura i Juan

Rosa Juan i López Alejandra Sánchez i Albert d'

Nuria Segura i Canals

PRESIDENT:

José Manuel Cortés i Davó

VICEPRESIDENT D'ECONOMÍA:

Antonio José Candel i Pastor

VICEPRESIDENTA DE PROTOCOL·L:

Helena Crenier i Romano

TRESORER:

José Manuel Benito i Escolar

SECRETÀRIA:

Beatriz Ruzafa i Costas

DELEGADA DE FEDERACIÓ I

ORGANITZACIÓ:

Raquel Pastor i Aguilar

DELEGAT DE LOTERIA I RACÓ:

José Manuel Benito i Escolar

DELEGAT ARTÍSTIC:

Joel Poveda i Guirado

DELEGADES INFANTILS:

Rosa Juan i López

DELEGADA DE BELLESES:

Dolores Aguilar i Sánchez

DELEGAT D'INDUMENTÀRIA:

Francisco José Alegre i Barragán

BELLESA:

Paola Rojo i Alonso

VOCALS:

Antonia Canales i Moreno

José Manuel Gomes i Gonçalves

Alejandra Sánchez i Albert

Roberto Pérez i Blat

Julián José Ruíz i Torregrosa

Rosa María Sánchez i Cebrián

María Isabel Morales i Cano

Fulgencia García i Pérez

Alba Fernández i García

Laura Sarabia i Pastor

Mª Teresa Vidal i Pastor

Amalia Arques i Vidal

Nuria Segura i Canals

Noelia Tomás i Pastor

Sacramentos Sánchez i Barquero

Sofia Pérez i Barcelona

David Pérez i Piñero

Verónica Valverde i Durán

Vanesa Camarasa i Aznar

Yolanda Pula i López

Mauricio Álvarez i García

Ainhoa Martínez i Pastor

Zeus Jerónimo Rodríguez i Gomes

PRESIDENTA INFANTIL:

Saray Pérez i Cortés

BELLESA INFANTIL:

Rosario Segura i Juan

VOCALS INFANTILS:

Aitana Pastor i Benito

David Pérez Maestre

Álvaro Conesa i Benito

Andrea Pastor i Scala

Coraima Segura i Juan

Daniel Crespo i Valverde

David Candel i Pérez

Helena Lydia García i Pula

Iker Benito i Oltra

Iker Pastor i Ferrero

Izan Dabad i Poveda

Laia Benito i Oltra

Yumalay Moreno i Juan

Leire López i Pastor

Lucas Conesa i Benito

María Jesús Segura i Juan

Rosario Segura i Juan

Triana Climent i Tomás

Arya Gomis i Hombre

tot un any

d' honor

2

O23 presidents d' honor

Na Isabel Molina i Torres

Na Laura Chazarra i Bautista

perpetu perpètues perpetus 24

artista

2O23

Alex Cano

2O23

esbós foguera

aDulTa aDulTa fog.

L,element del foc és el tema conductor de la nostra Foguera. El Foc li dona sentit a la nostra festa i queda representat al capdamunt amb el rostre de la cremà que contempla el nostre goig en la nit de sant Joan.

El foc s'emportarà el dolent en les nostres fogueres per a ressorgir com l'ocell fènix.

Els focs artificials omplin el cel de llum i color fent-nos vibrar d'emoció.

El foc també és destructor i en forma d'incendis crema cada estiu els nostres boscos, bé siga de manera intencionada o per l'excés de les altes temperatures.

El foc crema i molts ja estem quemaditos´´ per dins, en comprovar com puja la vida i els sous continuen sent precaris.

Cremats ens tenen molts polítics, que ens pugen els impostos mentre ells s'omplin les butxaques amb estratagemes.

El foc interior, pot ser per la passió, però no d'un bon amant, sinó d'aquest ``juguetito succionador´´

``La leña arde´´, cantava la Pantoja i per a alegrar-se la “bacora”, aquest joguet ``se me antoja´´.

esbós 2O23 foguera iNfanTil

El rellotge despertador marca l'hora d'anar-se'n a dormir. Necessitem descansar per a carregar les piles i poder continuar jugant demà.

Arriba el moment de tancar els ullets i començar a somiar. En arribar l'hora de dormir s'amaga el sol i ix la lluna per a donar-nos la bona nit. La lluna s'acompanya de brillants estreles que il·luminen el cel i si tenim la sort de veure una estrela fugaç abans de dormir, li demanarem un desig i segur que es complirà.

Els joguets esperen mentre dorms al fet que tornes a jugar amb ells l'endemà i els llapis de colors es preparen perquè els utilitzes per a dibuixar i acolorir tota la fantasia dels teus somnis.

En el matí de Nadal regna la il·lusió, despertar tots en família i gaudir un munt.

Ser bellesa infantil, és el somni d'aquesta xiqueta, vestir-se com una princesa amb mantellina alacantina.

Els somnis, somnis són; però no deixem de somiar. Fem vibrar al cor d'emoció perquè cada dia, es torne a il·lusionar.

2O23 artista iNfanTil Alex Cano fog.

en llengua de

hora de dormir la foguera en pictios

signes

És l'hora (rellotge) d'anar-se'n a dormir

Dormir per agafar forces per jugar

Tanca els ulls i eixirà la lluna i les estrel·les

Els joguets esperen i els llapis de colors pinten els teus somnis

En Nadal hauràn regals i són deesitjos com ser Regina de les festes

falla Norte Doctor ZamenhoffgErmAna

Gaiata

gErmAna

Nº6 Farola Ravalet

falla

El Grill (Benicarló) gErmAna

himne de les FoGueres de SaNt Joan

Ja s’alcen les flames, camí del cel i ronquen les trauqes al seu content: com si foren estrelles del firmament esclaten les bombes formant dosel. En la festa del foc, la més radiant naixcuda del poble, que sap goçar, decidits volen tots, sense dubtar, fer d’Alacant una ciutat triomfant.

En la nit de Sant Joan quan se tiren trons i trons, d’eixos ben grossos i bons, de les dotze en avant, i se pinta el cel de roig, el que ronda una fadrina, te que dur-li, s’es galant, la seua coca amb tonyna.

“Tres pardalets, una moneta, d’eixos que van en bicicleta. Xiquets, ploreu, que pardalets tindreu…!”

Veniu, xiquets, i cantem la fermosura d’Alacant, La qu’es ja com tots sabem, “Millor terra de Llevant”.

En la mar mansa i lluentosa qu’abaniquen les palmeres, i a la llum de les Fogueres qu’es la festa més fermosa, i en un singular encant diu al vent: Visca Alacant…! Visca Alacant!! Visca Alacant!!!

himne de la CoMunitAt ValEnciAna

Per a ofrenarnoves glòries a Espanya, tots a una veu, germans, vingau. Ja en el taller i en el camp remoregen càntics d’amor, himnes de pau!

Pas a la Regió que avança i marcha triomfal!

Per a Tu la Vega envía la riquesa que atresora, i es la veu de l’aigua càntic d’alegría acordat al ritme de guitarra mora...

Paladins de l’Art t’ofrenen ses victories gegantines; i als teus peus, Sultana, tons jardins estenen un tapis de murta i de roses fines.

Brindem fruites daurades dels paradisos de les Riberes; penjen les arracades baix les arcades de les palmeres.

Palmeres sona la veu amada en potentíssim, vibrant ressò, notes de nostra albada canten les glòries de la Regió. Valencians, en peu alcem-se. Que nostra veu la llum salude, d’un sol novell. Per a ofrenar noves glòries a Espanya, tots a una veu, germans, vingau.

Ja en el taller i en el camp remoregen càntics d’amor, himnes de pau!

Flamejem en l’aire nostra senyera! Glòria a la Patria! Vixca València! Vixca! Vixca! Vixca!

Som fills del poble que té les chiques com es palmeres de junt al mar. Son molt airoses molt reboniques i fan, cuant volen, riure y plorar.

(bis)

himne d , AlaCant

Que es la millor terra del món, i així el poeta liu va dir que en el paseich del Malecón no hi ha qui puga competir.

Y des del el matxo del Castell mires i dius: ¡qué encant!, No és este, ja, el poble vell, que és atre Alacant.

Viva Alacant! Viva Alacant!

Viva Alacant! Viva Alacant!

(Solo de tenor)

De la mar, a la Orella, rumorosa y esplendent esta la terra adorá, que canta, que canta el meu asent.

Fresques brises marineres que aplaquen l´ardor del sol fan simbrechar les palmeres que al sel prenen el vol.

Sempre del cor, del cor constant, será la Patria l´idolo amorós Y el aire del meu cant repetirá dichos el grit Viva Alacant! Viva Alacant!

Himnes

programa

D'ACTES

DIVENDRES 2 DE JUNY

19:30H – DESFILADA DEL PREGÓ I PREGÓ DE LES FOGUERES DE SANT JOAN

23:00H – FESTA DEL PREGÓ

DISSABTE 10 DE JUNY

19:00H – DESFILADA DEL NINOT FOGUERES DE SANT JOAN

DISSABTE 17 DE JUNY

08:00H – CORT DE CARRER

12:00H – PLANTÀ DEL RACÓ

18:30H – ENTRADA DE BANDES DE MÚSICA

I DESFILADA DE COMISSIONS DE FOGUERES I BARRAQUES.

DIUMENGE 18 DE JUNY

08:00H – PLANTÀ DE RACÓ I DESCARREGADA DEL MONUMENTS

14:00H – 1ª SESSIÓ DEL 34é CONCURS DE MASCLETÀ – Coeters Dragon (Villena)

00:00H – PLANTÀ MONUMENT INFANTIL

DIJUNS 19 DE JUNY

14:00H – 2ª SESSIÓ DEL 34é CONCURS DE MASCLETÀ – Fuegos Artificiales mediterráneo (Vilamarxant-Valencia)

DIMARTS 20 DE JUNY

09:00H – REBREM LA VISITA DEL JURAT DE FOGUERES INFANTILS

14:00H – 3ª SESSIÓ DEL 34é CONCURS DE MASCLETÀ – Hermanos Sirvent (Alacant)

21:00H – INAUGURACIÓ RACÓ 2023

00:00H – PLANTÀ MONUMENT ADULT

Este programa és orientatiu i està subjecte a possibles modificacions. Recordar que cal assistir perfectament abillats/des en les desfilades oficials

DIMECRES 21 DE JUNY

09:00H – REBREM LA VISITA DEL JURAT DE FOGUERES ADULTES

11:00H – CERCAVILLES PEL NOSTRE DISTRICTE

14:00H – 4ª SESSIÓ DEL 33é CONCURS DE MASCLETÀ – Zarzoso (Altura-Castelló)

18:30H – OFRENA DE FLORS A NOSTRA PATRONA LA VERGE DEL REMEI

21:00H – VERBENA RACÓ 2023

DIJOUS 22 DE JUNY

12:00H – ENTREGA DE PREMIS FOGUERES DE SANT JOAN 2023

14:00H – 5ª SESSIÓ DEL 33é CONCURS DE MASCLETÀ – Hermanos Ferrández (Beniel-Murcia)

19:30H – 3ª EDICIÓ GLOBOTÀ FOGUERA PRINCESA MERCEDES

21:00H – VERBENA RACÓ 2023

DIVENDRES 23 DE JUNY

11:00H – VISITA A LES FOGUERES DEL SECTOR SUD

14:00H – 6ª SESSIÓ DEL 33é CONCURS DE MASCLETÀ – Pirotecnia Ferrández (Redován)

18:00H – FESTA DE L’AIGUA

21:00H – VERBENA RACÓ 2023NIT TEMÀTICA FESTA DE PIJAMES

DISSABTE 24 DE JUNY

14:00H – 7ª SESSIÓ DEL 33é CONCURS DE MASCLETÀ – Pirotecnia Tamarit (AlfarrasíValencia)

19:00H – CERCAVILLES PEL NOSTRE DISTRICTE

21:00H – VERBENA RACÓ 2023

00:00H – LA NIT DE SANT JOAN, PALMERA I CREMÀ DE LA NOSTRA FOGUERA

DESMUNTATGE DEL NOSTRE RACÓ

«No hi ha barrera, pany ni forrellat que pugues imposar a la llibertat de la meua ment.»

Virgínia Woolf

«Que res ens limite. Que res ens definisca. Que res ens subjecte. Que la llibertat siga la nostra pròpia substància.»

Simone de Beauvoir

NIQUES p i o neres i

En la història de la humanitat, les dones han lluitat per obtenir igualtat d'oportunitats en el món laboral. Des de temps remots, han enfrontat diverses barreres que han limitat el seu accés a determinades professions, així com la possibilitat de créixer i desenvolupar-se en elles. No obstant això, malgrat les adversitats, moltes dones han desafiat les normes i han aconseguit destacar en els seus respectius camps professionals.

Aquest llibre és una recopilació d'històries i experiències de dones que han enfrontat desafiaments en les seues carreres i han aconseguit destacar en les seues àrees d'especialització. A través dels seus relats, ens mostren com han enfrontat situacions difícils, com la discriminació de gènere, l'assetjament laboral i les barreres culturals, i com han aconseguit superar-les i continuar avançant en les seues carreres.

Cada una d'aquestes històries és una inspiració per a totes les dones que busquen trobar el seu lloc en el món laboral i fer una diferència en les seues professions. Aquest llibre ens recorda que, encara que hi ha un llarg camí per recórrer cap a la igualtat de gènere en el món laboral, les dones tenen la força, la determinació i el talent per a triomfar en qualsevol camp que trien.

La dona: Un ésser de llum i força

La dona és un ésser diví, una creació plena de bellesa i amor, una font de vida que mai s'esgota, i que ompli el món de llum i calor.

Ella és forta i determinada, capaç de vèncer qualsevol adversitat, amb un cor ple de compassió i coratge, una ànima lliure que mai no es doblega.

És la guardiana de la vida, la mare que cria i protegeix, la companya que estimula i acompanya, la germana que sempre dóna suport i ajuda.

La dona és la font de la vida, la raó per la qual tot és possible, un ésser de saviesa i intuïció, una font de joia i de felicitat.

Per això, dones del món, no deixeu que ningú us diga el que heu de fer, seguiu el vostre propi camí, ja que la vostra força és incommensurable.

I quan la vida us sembli dura, recordeu que sou un ésser de llum, i que la vostra bellesa i amor, són la font de la vostra força i coratge.

Pr i ncesa Mercedes

Ú

NIQUES p i o neres i

Tertúlia homenatge a la dona

1a edició Premi Dona – Tertúlia Homenatge a la Dona 9 de març de 2023

El passat 9 de març, la nostra foguera va celebrar la 1a Edició Premi DONA – Tertúlia Homenatge a la Dona, en la qual vam poder gaudir de la magnífica companyia de quatre ponents de nivell i una moderadora insuperable, cinc dones que no deixen indiferent a ningú.

Rosalía Mayor i Rodríguez: Primera dona presidenta de l'Associació de Periodistes de la província d'Alacant.

Sonia Castedo i Ramos: Primera dona alcaldessa de la ciutat d'Alacant (2008-2014)

Toñi Martín-Zarco i Marín: Primera dona presidenta de la Federació de les Fogueres de Sant Joan.

Mar Jover i Pérez: Atleta alacantina, quatre vegades campiona d'Espanya en salt de longitud.

Isabel Egido i Mateos: Periodista d'Onda Cero Alacant. Presentadora, redactora i reportera.

DONES QUE HAN FET HISTÒRIA.

Ens van estar comptant la seua experiència com a dones en les seues professions, com van ser els seus inicis en les seues carreres professionals. Si van sentir o no, recel o desconfiança en els seus llocs de treball. Ens van estar contant anècdotes i situacions laborals dels quals se sentien orgulloses, entre moltes altres preguntes.

Les nostres ponents no van dubtar a respondre a les qüestions que nostra moderadora llançava amb aquesta professionalitat que la caracteritza. Us deixem un fragment de l'entrevista.

Isabel pregunta: Heu arribat als reptes que us heu marcat? Us han tractat de manera diferent pel fet de ser dona? En cas de ser mares, creieu que us va anar possible la conciliació familiar? Heu sentit que us han qüestionat constantment?

Sonia Castedo: Depén del repte que s'haja marcat cadascuna.

Jo mai he tingut el més mínim problema. He aconseguit tot el que m'he proposat i no he sentit que pel fet de ser dona se m'haja tractat de manera diferent, al contrari. I fins a un cert punt, em molesta una mica que pel fet de ser dona es tracte de manera diferent, encara que siga de manera positiva.

Si volem aquesta igualtat de la qual tant parlem, no em tractes de manera especial per ser dona, tracta'm exactament igual. No tingues eixa deferència pel fet de ser dona.

Mar Jover:

A la pregunta de si m'han tractat de manera diferent per ser dona, jo he de dir que sí i no.

Sí. Els meus inicis en l'esport van anar jugant al futbol en el Club Esportiu Betis Florida i la meua frustració pel tracte diferent vi, perquè quan arribava a una certa edat no podia continuar jugant amb els meus companys i competir al costat d'ells en l'equip pel fet de ser dona. Havia d'anar-me a un altre club per a competir en equips femenins, ja que la normativa no em deixava continuar jugant en un equip de xics.

No. Ja que vaig decidir passar-me a l'esport individual com ho és l'atletisme, en el meu cas el salt de longitud. Ací no he notat un tracte diferent, ni discriminació per ser dona, ja que en aquests esports el que preval és l'esforç i superació individual.

Rosalía Mayor. Respecte a la pregunta de la conciliació familiar.

Sí, vaig tindre la sort de poder triar no treballar i dedicar-me a cuidar del meu fill mentre col·laborava amb articles per a alguns periòdics. No obstant això, la

conciliació familiar no sempre va ser fàcil, ja que la cura d'un xiquet xicotet pot ser esgotador i requereix molta dedicació i atenció.

Però al mateix temps, va ser molt gratificant poder ser present per al meu fill en els seus primers anys de vida i també poder continuar amb la meua carrera professional en certa manera a través dels meus escrits. Vaig aprendre a organitzar-me i administrar el meu temps de manera efectiva per a poder complir amb les meues responsabilitats tant com mare com escriptora.

Toñi Martín-Zarco:

Respecte a l'última pregunta, m'agradaria dir que en el meu cas si he experimentat situacions en les quals se m'ha pogut qüestionar en el meu lloc de treball. Això pot incloure crítiques sobre la meua aparença personal, com la meua vestimenta, pentinat o maquillatge. Sovint, aquestes crítiques no estan relacionades amb el meu acompliment laboral.

És cert que, en algunes ocasions, les primeres persones que m'han criticat han sigut dones. Crec que és important que les dones ens donem suport mútuament i fomentem l'empatia i la comprensió en el lloc de treball. Sovint, les dones poden sentir la pressió de complir amb uns certs estàndards o expectatives socials, la qual cosa pot fer que ens jutgem i critiquem a nosaltres mateixes i a altres dones.

Després d'una tertúlia que ens va fer gust de poc, es va celebrar la més que emotiu lliurament del 1r Premi Dona. El qual va ser entregat a una dona amb un currículum social envejable, Julia Sanchez i Robles.

Premi DONA

Na Julia Sánchez i Robles 1a edició

Quan parlem de Julia, se'ns venen infinitat de records, mèrits personals i ocasions especials en les quals ella amb el seu bon fer, el seu somriure, motivació, i força és un vertader motor de la Comissió de Festes en honor al nostre Patró Sant Agustí.

Julia és una joveneta de 81 anys, nascuda en Otívar, província de Granada, que després d'haver viscut a Cantallops (Girona) i Hernani (Guipúscoa), va portar des de 1983, la seua alegria i saler andalús a la nostra Ciutat d'Alacant.

Ja en Hernani col·labora amb Acció Catòlica en ajuda a les persones vulnerables.

Des de la seua arribada a Alacant, a la recerca d'un clima millor per a la delicada salut del seu marit Paco, Julia mostra la seua voluntat de servei al barri Sant Agustí entrant a formar part de l'Associació de veïns, en la seua vocalia d'esports i resta d'àrees en pro de la barriada.

En 1995 i 1996, ja forma part de la primera Comissió de Festes formada íntegrament per dones, sota la presidència de Maruja Santonja, participant activament en els moviments veïnal i de Festes, al mateix temps que compagina el seu voluntariat en la presó de Fontcalent en la pastoral penitenciària, així com del Consell Pastoral i la creació de Càritas de la nostra actual Parròquia,

Ella va anar a més una de les persones més implicades al costat del seu espòs Paco Alaminos i altres veïns, en el projecte i construcció de l'actual Parròquia en honor al Patró, sota la il·lusió i quasi la direcció d'obra del nostre primer rector, Rnd. Fernando Asín.

Julia treballa incansable en l'Associació de veïns La Prosperitat de Sant Agustí des de 2004 i fa un pas avant en el seu vincle amb les Festes Patronals i les seues tradicions, exercint des de les Festes 2002-2008 i des

de 2012 a 2023 en l'actualitat la seua labor de forma totalment altruista i honrada, com comissionada i tresorera de l'Associació de Festes Patronals en Honor a Sant Agustí.

Julia conta que, en 1987, quasi per casualitat, una monja de les Carmelites d'Alacant, a qui coneixia pel seu treball en el Col·legi Natzaret, amb els xiquets marginats i desfavorits, la Germana Caridad Jiménez, li demana si per favor pot acudir a la presó a fer dolços per a Nadal. Al mateix temps que un Jesuïta Pare

que substituïsca a aquesta germana en el seu lloc. El Diumenge 13 de desembre Julia acudeix a la presó i en companyia d'un pres, una religiosa i ella, es posen mans en la massa a fer aquests dolços. Aquell pres va dir: “Germana, jo m'he trobat amb Déu ací en la presó”, paraules que van impactar a Julia perquè recordem que havent viscut tan prop del terrorisme d'ETA, els pensaments normals serien de rebuig, però Julia relata com aquell pres li va canviar, i després de preparar-se meticulosament per a això, en 1988 ja va entrar amb el seu carnet de voluntària en la presó de Fontcalent, estant destinada primer amb dones i després als mòduls d'homes als més perillosos i conflictius.

Ella diu que aquests són els més pobres els més desgraciats i els menys perillosos. Ella sempre ha estat escoltant les seues històries de famílies desestructurades, fills de mares solteres, moltes drogoaddictes i sempre ha sigut tan empàtica que ha pensat si ''aquest pres podria ser el meu fill o el meu germà’’, d'haver nascut en una altra família. Sempre tenint-los en el seu cor i els transmet el seu amor per Déu, havent aconseguit moltes persones penedides.

Quan assisteix al pres, veu a la persona, a l'home que li ha tocat viure aqueilla vida tan dolorosa i que Déu ens ha perdonat a tots des de la seua Creu. Per això quan des de llavors i fins a l'actualitat, els veurà 2 o 3 vegades per setmana, i segons les seues pròpies paraules “Veuré al Fill de Déu” i quan els veu, és Déu a qui ella abraça i atén en la persona del pres, dignificant-los i realitzant una gran labor de reinserció.

ÚNIQUES p i o neres i

En anar a la presó sorgeix també la necessitat de ser família acollidora. Julia i el seu espòs Paco, han sigut 28 vegades família acollidora de xiquets de 5 o 6 anys, la mare amb SIDA, i pare mendigue que mor, fins a ser adoptats i convivint 3 anys amb ells. Julia comenta que quan veu a alguna de les xiquetes que va acollir a la seua casa, hui ja mare de xiquets, la menja a besos, dient-li que mai podrà donar-li tants besos com ella els va donar quan van ser a la seua casa. Els xiquets pobres, marginats, els que pateixen tant, també van ser un fermall perquè el seu cor de Julia, que es va veure transformada i amb una labor que havia de ser continuada, de manera que fins implicant de fet a tota la seua família que també han anat a interpretar música per als presos en Fontcalent.

Parlar de Julia és parlar d'una persona de cor enorme i humil. Pots veure-la en qualsevol campanya de recollida d'aliments per a les persones més vulnerables. No hi ha paraules suficients perquè de tots és molt coneguda i volguda. Sempre fidel als seus orígens, reflectit en el seu carnet de sòcia de la Casa d'Andalusia ''Juan Ramón Jiménez’’ des del seu actual emplaçament en el nostre barri, i sempre fidel defensora del nostre Alacant que li va donar la felicitat i molts anys de vida al seu espòs. La seua defensa incansable de les nostres tradicions, la Processó, el Rosari de l'Aurora; les seues disfresses per Carnestoltes o la Cavalcada de Festes, els seus entranyables papers com l'àvia “Coco” o una de les germanastres de “Ventafocs”, en les Presentacions de les Reines que van obtindre el primer i segon premi a la millor presentació de nostra FAFBA, la seua presència en les ofrenes a la Verge del Remei en Fogueres, el seu port en la desfilada folklòrica de fogueres com a andalusa de bé amb la casa d'Andalusia, la seua participació amb les facècies en el Carnestoltes d'Alacant, la seua honradesa de sempre i per sempre i no menys important, l'ajuda a tots els veïns, famílies, joves i xiquets a través del seu voluntariat com comissionada en Sant Agustí, i a través de

Càritas parroquial fan d'ella una persona molt reconeguda i mereixedora el nostre agraïment.

Tant és així, que el setembre de 2015 el Ministeri de l'Interior per mitjà de la Secretaria General d'Institucions Penitenciàries le concedeix la medalla de Bronze al Mèrit Social Penitenciari, a més de posseir la insígnia Pro Ecclesia Diocesana, així com la medalla de Plata de la Festa de la Bandereta de la Creu Roja, entre molts altres.

El seu bon humor, senzillesa i carisma va fer que en 2019-2021 fora la nostra Reina de la Felicitat, mai més ben adjudicat; i en 2022, amb l'alegria de ser l'àvia de la nostra actual Reina de les Festes María Huertas Alaminos, va ser nomenada Reina Emèrita de les Festes Sant Agustí. Perquè persones com ella fan que el difícil es convertisca en fàcil i els seus consells, un tresor molt benvolgut per aquesta comissió de Festes.

Testimonis

ISABEL EGIDO I MATEOSPeriodista i presentadora d'Informatius Onda Cero Alacant |

MAR JOVER I PÉREZAtleta 4 vegades campiona d'Espanya en salt de longitud i Mestra d'Educació Física | VANESSA CARDENAS I CAÑIZARESPresidenta d’ACUA (Associació de Comerciants Units d'Alacant) Vicepresidenta d’Va unir Gremial (Federació de Gremis i Associacions del Comerç Valencià) i Comerciant. | RAQUEL PASTOR I AGUILARResponsable de Magatzem i Administrativa | MARIA EULALIA GARCÍA I MORENOInspectora de l'Agència

Tributària | MARIOLA LÓPEZ I FERRERProfessora de Religió i Arqueòloga.MARIA JOSÉ

MIGALLÓN I MARTÍNEZInfermera SAMU Alacant.ISABEL MOLINA I TORRESDirectora

NÚRIA TORREJÓN I GARCÍAPolicia Local d'Alacant. | AINOA

Escola Infantil i Empresària. |

MAESTRO I CHICOAdministrativa Publica en l'Area de Cultura de la Diputació d'Alacant. |

ANTONIA CANALES I MORALESCoordinadora de Seguretat. | MONTSE CANOCoordinadora del Departament de particulars i Responsable de l'àrea de sinistres en una Corredoria. | REME

BURILLO I LÓPEZKarateka. | VERÓNICA AMAT I PUIGSupervisora d'Infermeria 3 Sud Hospital de Sant JoanAlacant. | ALICIA TORREGROSAPolicia Local d'Alacant.

Isabel Egido i Mateos

Reconec que ser periodista no era el meu somni de xiqueta. Quan era xiqueta volia ser pilot. Pilot d'avions i d'helicòpters. Volar, conéixer i aprendre.

No sabria dir quan es va esvair aqueill somni, però per descomptat mai va tindre a veure amb el meu gènere, ni que fora un “treball d'homes”, ni que ningú em diguera que això no era per a mi.

I encara que això de ser pilot ja no estava en les meues metes, jo si volia volar… i així ho vaig fer. Amb 18 anys vaig volar a 800 quilòmetres per a estudiar Periodisme. Salamanca va acollir a aquella xiqueta com ja ho havia fet anys arrere (allí vaig nàixer per convenciment dels meus pares) i va ser la meua llar durant diversos cursos.

Els esdevenirs vitals em van portar de tornada a la terreta on vaig acabar els meus estudis universitaris i vaig començar les meues pràctiques. Vaig tindre l'oportunitat de vincular-me llavors a grans mestres. Homes i dones que em van guiar per la senda de la cultura i les arts. I reitere, homes i dones, sense distinció, que em van acompanyar i van creure en mi i en tot el que podria fer com a professional i com a persona.

Ells em van animar que començara el meu viatge a la capital per a formar part del gabinet de premsa del Museu d'Art

Contemporani Reina Sofia. Amb 24 anys vaig conéixer a artistes, galeristes, tècnics i personalitats… I el que anaven a ser 4 mesos de beca, es van convertir en quasi dos anys del meu primer contracte a l'empara d'una cap de premsa que va lluitar molt per fer-me un buit en aquell exigent món.

I encara que aquella realitat estava plena de noves possibilitats sabia que per a poder seguir aquell viatge “aeri” havia de viure noves experiències i vaig apostar per la locució el doblatge. Vaig treballar en Onda Cero a les ordres d'una professional tan bona i exigent com a controvertida… Isabel Gemio, potser ho era tant per ser dona? En aquell moment no vaig trobar la resposta, però si molts reptes que superaven el periodístic.

Després de 3 anys d'aventura madrilenya, Alacant va tornar a ser la meua pista d'aterratge. Necessitava de la nostra mar, de la nostra manera d'entendre la vida i de la proximitat dels meus per a continuar volant. I de gràcies a una companya vaig començar el meu camí en la televisió. Una televisió local en la qual vaig formar per a fer el salt i de la qual vaig gaudir diversos anys.

La meua oportunitat d'arribar als mitjans nacionals va aparéixer un diumenge de setembre, mentre passejava per la Zona Volvo de la nostra ciutat i sense planejarho, tornava a emigrar aquesta vegada cap a València per a treballar en La Sexta.

Em vaig convertir en la xica de la maleta roja, anava i venia amb ella totes les setmanes. Compaginava treballs i em sentia, malgrat tot el sacrifici, molt afortunada. Després va ser Antena 3, l'Agència Efe, presentar informatiu, gestionar programes en diferents cadenes… Sempre secundada i reconfortada per una mare que es guardava els pesares i espentava els èxits

I és que, en la tele, les hores de carretera, la tensió dels directes, les exigències de “els de dalt” són molt forts. I en aquesta situació, el vincle amb els teus companys és fonamental. Molts nervis al costat de la teua cambra, molts viatges amb cotxe, moltes angoixes i carreres en els quals sempre he tingut una mà amiga.

Després d'anys de molt de moviment va aparéixer l'oportunitat d'assentar-me i vaig aterrar en la ràdio, en Onda Cero, aquesta vegada i per fi, a la meua ciutat. Els serveis informatius i magazín són ara el meu treball i gaudisc d'acostar-me d'aquesta manera tan màgica a les llars i a les persones. Un destí tranquil i enriquidor que em permet compaginar la meua professió amb un altre dels meus grans vols, ser mare.

Sempre m'he sentit molt afortunada d'haver pogut desenvolupar-me com a professional, però també com a persona. I és que en aquest camí he trobat molts empenyiments i suports, però també alguna traveta. Travetes de congèneres a les quals hui des del cor desitge tot el millor i que m'han ensenyat què és ser dona hui dia i com vull ser-ho.

Ara, que també soc mamà, valore encara més les oportunitats que he tingut. El meu viatge ha estat guiat per grans dones, líders, professionals, reeixides, però no sols com sembla que ara han de ser. Si no també de les que en la seua senzillesa, humilitat i dedicació fa que tot siga possible.

Això m'ha portat a defensar un feminisme que ens deixe ser qui vulguem ser, que com en el meu cas, continue sent nexe i unió, però sense grandiloqüències o excentricitats. Un feminisme que acompanye a la dona en la seua vida professional, potser en forma d'un company que et donava pau, una cap que ha crea en tu, una companya que no s'ha senta violentada per la teua “competència” o potser d'un professor que aposta per les teues capacitats.

Crec també en una societat que no jutge la vida personal i les decisions vitals que cadascuna triem. Que no divideix, sinó que uneix gèneres, ideologies i experiències.

No obstant això, crec que, si queda molt per fer com a dones, per elles i per canviar en la nostra societat. Sent que mai, en el meu desenvolupament professional, s'ha atemptat contra els meus drets. Però que si podem emprendre aquest enriquidor canvi. Respecte i enteniment que totes les opcions vitals d'una dona són vàlides i valuoses.

Cresquem junts, visquem en sororitat i continuem conquistant espais de tots, sense imposicions i sense crits, sense odis cap als nostres companys… per a realment… poder VOLAR.

Mar Jover i Pérez

ATLETA

Hola, em presente, soc Marieta Jover Pérez, un atleta d'elit recentment retirada de l'alta competició en la disciplina del salt de longitud (atletisme), i mestra d'Educació Física en el CEIP Florida d'Alacant.

La meua mare sempre conta que vaig començar a arrancar a córrer al cap de nou mesos i des de llavors crec que mai he parat de fer-ho.

Sí, des que soc xicoteta, he tingut la gran sort de practicar molts esports, des de gimnàstica rítmica, passant per judo i futbol sala en el col·legi, natació, futbol set en el club del Betis Florida i atletisme, l'esport que va canviar la meua vida, i el qual l'ha modelada, traçant un camí que m'ha permés créixer com a esportista i com a persona.

Afortunada soc per tot això, i agraïda als meus pares que sempre han fet un esforç extra perquè els meus germans i jo poguérem gaudir practicant esport. Però, no sols hi ha hagut esport en la meua vida, els estudis mai han faltat. Els atletes hem de saber que la nostra carrera esportiva té data de caducitat, i que és per això que, tenim la necessitat d'anar llaurant-nos un futur mentre que estem en actiu com a esportistes.

I així ha sigut, entre pistes d'atletisme, viatges i competicions, m'he format per a ser mestra d'Educació Física, un altre somni complit.

Tasca difícil l'haver de compaginar totes dues coses, perquè l'esport d'alt nivell requereix temps, esforç, dedicació, treball constant, superació personal, actitud, disciplina, etc. Valors que m'han permés lluitar dia a dia per a aconseguir reptes esportius, estudiantils i laborals.

L'esport fa màgia pels valors que atresora, a més és capaç de transmetre'ls a tot aquell que el practica: humilitat, companyonia, actitud, seguretat, confiança, solidaritat, igualtat...

Valors que et fan créixer i t'ajuden a continuar avançant dia a dia en el teu camí, però no sols això, et permet conéixer persones, que hui dia formen part de la teua vida, viatjar, i conéixer-te a tu mateix, sabent que la disciplina i el treball, juntament amb el gaudi personal i la seguretat en un mateix, t'ajuden a conquistar somnis.

L'esport t'ensenya al fet que els límits els poses tu mateix, i que, si vols avançar lluny, has de fer-ho envoltat de les persones que més vols, aquelles que t'ajuden a cada moment i t'aplanen el camí. L'equip esportiu, la família i els amics són part fonamental en l'esport, però realment es converteixen en una peça clau per a la vida en general. Sense ells, no podria haver participat en uns jocs olímpics, ni haver-me tret una oposició, per exemple. Un/una mai camina només/a.

Resumint, l'esport m'ha fet conéixer què és l'èxit i quin és el meu propi èxit. El meu èxit, en aquest cas, no se centra en el palmarés esportiu, ni en les medalles i trofeus aconseguits durant la meua carrera esportiva, perquè tot això, al final, es queda oblidat en un calaix, i què queda?, la persona.

Així, he aprés que el meu propi èxit en la vida és gaudir de tot allò que faig, ser feliç fent

feliços als altres, viure en el moment present, i en definitiva, intentar ser millor persona cada dia. Perquè considere que la vida va d'això, de gaudir cada moment únic que se'ns regala, i sí, l'esport, entre moltes altres més coses, són el motor del que considere l'èxit vital i la felicitat.

Des d'ací, us convide fer esport i impregnarvos d'aquesta filosofia de vida, sempre que la teua activitat física estiga dirigida i supervisada per un professional. Gràcies a la Foguera Princesa Mercedes per permetre'm escriure aquestes paraules sobre el que suposa per a mi l'esport i que em pugueu conéixer una mica més.

Vanessa Cárdenas i Cañizares

PRESIDENTA D’ACUA  (ASSOCIACIÓ DE COMERCIANTS UNITS D'ALACANT)

VICEPRESIDENTA D’UNIÓ GREMIAL

(FEDERACIÓ DE GREMIS I ASSOCIACIONS DEL COMERÇ VALENCIÀ)

És l'any 2016, quan accedisc a la presidència de l'Associació de Comerciants i afins de la Florida, que es troba en una situació de feblesa pel model de gestió d'aquell moment. He de dir que des de feia uns anys, s'havia creat un nombrós grup de companys comerciants que amb il·lusió i implicació comencem a organitzar i a compartir inquietuds, i que se sumen a la renovació de l'Associació de Comerciants, amb mi com a presidenta.

Van ser anys de molta feina i de molt de canvi, fins que en 2020, arriba fins i tot el canvi de nom, ACUA, i a més passem a ser d'àmbit municipal, perquè la nostra potent activitat i imatge fan que molts de comerços d'altres punts, vulguen sumar-se.

En aquell any, entrem en contacte amb Unió Gremial, federació autonòmica del comerç valencià, nascuda en 1913, i trobem així uns companys de viatge perfectes en què trobem suport i on ens veiem absolutament reflectits en les nostres reivindicacions i línies de treball.

Entenc l'associacionisme com un espai apolític, absolutament necessari per a generar una eina de treball i d'interlocució per al comerç. Una manera de relacionar-se amb l'administració, de generar llaços entre sectors i companys amb les mateixes inquietuds. L'associacionisme ha d'estar degudament

regulat perquè conserve la seua raó de ser, que no es convertisquen en logos buits de contingut, en fotos per a xarxes socials. I a això també dediquem part dels nostres esforços. El nostre treball amb ACUA i amb Unió Gremial ha aconseguit la renovació i reactivació de moltes estructures associatives inservibles i obsoletes, que avui dia estan en moviment. Això és motiu d'orgull, que la nostra motivació i il·lusió servisca com a exemple.

Una apassionada del comerç com jo, viu de la mateixa manera l'associacionisme, i hi ha molts vessants de treball, però destacaria dos pilars: d'una banda el desenvolupament de campanyes i accions de dinamització del comerç local i, per una altra banda, la conscienciació i visibilització del paper que el comerç de proximitat desenvolupa en els nostres barris. Com he dit, a més d'una gran professionalització en el nostre treball i una oferta de qualitat, el comerç local també és el model més sostenible i just, en aquest sentit crec fermament que hem de fer un reconeixement a tots aquests clients que la seua opció de compra prioritària és el comerç de proximitat, perquè estan construint una societat millor i donen suport a un model econòmic que fomenta una societat més justa. En aquest sentit, la conscienciació també és fonamental, perquè de veritat crec que hem de ser capaços de fer reflexionar

sobre l'impacte i el paper que desenvolupa en la nostra societat el comerç local. No és una qüestió de transaccions econòmiques, no són comptes de resultats sense més, és un conjunt de valors, de serveis, de productes i de persones que equilibren la societat i que donen vida als nostres pobles i ciutats.

L'altre pilar fonamental de la labor de l'associacionisme, és la defensa dels

interessos del comerç local. La nostra variada problemàtica com a sector, els nostres horaris comercials, els festius de lliure obertura, la bretxa digital, la conciliació, el relleu generacional… ací tenim un gran repte on tant ACUA com Unió Gremial, estan fent una grandíssima labor i tot això compost per persones com jo mateixa, mogudes pel compromís i la il·lusió.

Sempre ho dic, soc comerciant per vocació.

Tenia 19 anys i estudiava Filologia Hispànica en la Universitat, quan vaig buscar un treball per hores per a les meues despeses, així va ser com vaig començar a treballar en una carnisseria tradicional, amb la seua segona generació d'artesans al capdavant, vaig aprendre l'ofici de carnisseria i vaig descobrir la meua passió pel comerç. Vaig prendre la decisió de deixar a un costat els meus estudis i dedicar-me de manera exclusiva a la carnisseria, a formar-me i xopar-me de la tradició, de les elaboracions i del cuidat servei al client que allí s'oferia.

Deu anys després, el meu somni es converteix en realitat, al barri de la Florida, a Alacant, i neix “Carnicería la Alacena”. Un model de negoci fresc, divertit i amb un clar objectiu de mantenir amb vida el model de carnisseria tradicional, però amb matisos nous, com les nostres elaboracions o la nostra secció de menjar per a portar.

I és que en el comerç tradicional, entre les persones que estem al capdavant d'un negoci, existeix una gran vocació. Es tracta, moltes vegades, d'un projecte personal, d'un somni i d'una voluntat de seguir amb el llegat familiar. Un treball que va més enllà del factor econòmic, es tracta, com he dit, d'una manera d'entendre la vida. Darrere de cada comerç, que vertebren i dinamitzen els carrers dels nostres barris, està el treball i la dedicació de persones que entenem el comerç com una manera de veure i estar en el

Vanessa Cárdenas junt a Juan Motilla (Assamblea General d'Unió Gremial 2023)

món, amb vocació de servei i part dels nostres barris. De fet, com a dona, estic orgullosa de formar part d'un col·lectiu en el qual el 70% dels professionals i empresaris som dones.

I també, o precisament per això, coneixem bé les dificultats a les quals ens enfrontem; els interminables horaris comercials als quals ens arrosseguen les grans superfícies i multinacionals i que dificulten fins i tot més, qualsevol voluntat de conciliació. En el meu cas, com a mare, empresària i professional del comerç i com a dona, soc conscient d'aquestes dificultats i del repte diari que suposen. Som conscients que representem un model totalment diferent del dels supermercats, més humà, pròxim i responsable amb el medi ambient, encara que assumir aquests principis supose una batalla constant per la nostra supervivència. Davant l'especulació dels preus i la seua nul·la preocupació per les famílies, només busquen beneficis econòmics

sense importar el cost social i humà que això implique. Davant d’aquesta barbàrie ens tindran de front, sempre amb un somriure i amb les ganes de donar el millor de nosaltres mateixos i poder oferir a les famílies els millors productes, de qualitat i de proximitat, així com un servei pròxim i personalitzat a les necessitats de cada persona que ens visite.

Malgrat les dificultats, o precisament per això, renunciar no és una opció. La il·lusió en el meu negoci, la Alacena, i la meua vocació per construir una societat més justa i sostenible, fan que em pose el davantal cada dia amb determinació i que oferisca el millor de mi, per a aconseguir que els negocis com el meu i el model que representen puguen perdurar en el temps i així deixem a les futures generacions una societat plural, professional, atenta, plena de productes de proximitat, de comerciants amb qualitat de vida i de carrers plens de comerç de proximitat.

Raquel Pastor i Aguilar

RESPONSABLE DE MAGATZEM I ADMINISTRATIVA

Hola, em dic Raquel, i porte quasi 20 anys treballant en una companyia dedicada al vending (venda automàtica en màquines expenedores).

Després d'acabar els meus estudis de BUP, vaig començar la meua vida laboral, en la qual he treballat com a netejadora, dependenta, caixera de supermercats, cambrera, etc… Fins que vaig trobar una oferta de la meua actual empresa en un portal d'ocupació, i em vaig apuntar. Al mateix temps que continuava amb la meua formació, fent cursos d'administració, Office, comptabilitat… entre altres. També tinc formació en Salut Laboral, Igualtat, Qualitat i Orientació al client. I soc delegada de personal en el meu centre de treball.

En la meua empresa, la majoria de llocs directius estan ocupats per homes, de fet, el comité de direcció general està format únicament per ells.

A nivell general, també són els homes els qui ocupen el 88% dels llocs de la companyia. En aquest sentit, us conte que forme part del Comité d'Igualtat des de fa un any, i estem negociant el Pla d'Igualtat, en el qual, espere, tot això el puguem canviar, ja que no hi ha un sol lloc que no puga ocupar una dona, amb la mateixa eficàcia. En això estem.

Vaig començar en aquest treball, en 2005, com a reposadora de les nostres màquines expenedores, i de seguida, em vaig quedar també alternant les rutes que tenia, amb el lloc d'almacenera. Després de dos anys combinant totes dues tasques, vaig començar a combinar altres dos llocs: el de responsable de magatzem i l'administració, i això és el que porte fent fins ara.

Encara que porte les tasques administratives de la meua delegació, la major part de la meua jornada la dedique al magatzem, gestionantlo en tots els seus processos: comandes, recepció de mercaderia, preparació de les càrregues de les diferents rutes operatives, procediments de qualitat, etc.

No he sentit massa desconfiança per part dels meus companys, malgrat que soc l'única dona del centre en el qual treball. No obstant això, sí, per part de treballadors externs, els transportistes que venen a deixar mercaderia. Com a anècdotes: el senyor camioner que, quan li obris la porta, et pregunta si està el company que fa les descàrregues; quan li conteste que descarregue jo, a vegades expressen la seua desconfiança, o es posen a dirigir-me quan empre el bou elevador “una miqueta a l'esquerra, més a baix, més a poc a poc, no li vages a donar un colp al camió, ja el tens, tira marxa arrere…” Llevant aquestes xicotetes coses, la veritat és que m'agrada el meu treball, i cada vegada són menys persones les que se sorprenen que siga una dona qui realitza les descàrregues de camions, encara que segueix havent-los. Però al final, dia a dia, vas demostrant que pots ser tan eficaç, o més, que qualsevol altra persona.

El que més m'agrada del meu treball és el procediment, soc bastant meticulosa i m'agrada que tot es faça al dia, no

deixar tasques per a després. Les tasques administratives també m'agraden, perquè em permet descansar físicament, i treballar la memòria i la concentració, l'escriptura i els càlculs matemàtics. També estic aprenent molt de Telemetria, és apassionant descobrir com es poden gestionar les vendes, la mercaderia que es carrega, o els preus que marcar a les màquines des de l'ordinador.

El que menys m'agrada, és que passe la major part de la meua jornada sola, als meus companys només els veig una mitja hora al final del dia, malgrat que em criden contínuament per telèfon per a plantejar algun dubte o consulta. Però aquells minuts del final de les seues jornades, són agradables, són el temps que emprem per a xarrar i fer equip.

A totes aquelles dones que, com jo, treballen en un sector en el qual els llocs de treball estan, tradicionalment, ocupats per homes, dir-los que no decaiguen, que continuem demostrant que podem fer el mateix que ells, que podem ser igual d'eficaços i productives, i fins i tot més.

Cada dia la dona està més present en tots els llocs de treball existents i, encara que hi ha sectors en els quals encara hi ha molta faena per fer, l'evolució crec que és bastant positiva, i estem en el camí d'aconseguir la Igualtat real i efectiva. Si bé, és cert que aquesta evolució és més lenta del desitjable.

Esperant que arribe el dia en què cap home em pregunte si sé utilitzar la maquinària de treball amb la qual em desembolique cada dia, m'acomiade dient que som ací, que som moltes treballadores, que som capaces de conciliar amb la nostra vida familiar, només falta que les empreses també solucionen això. Però seguim en la lluita, contentes i segures de nosaltres mateixes

"

No hi ha barrera, pany ni forrellat que pugues imposar a la llibertat de la meua ment" Virginia Woolf. Una abraçada!

Mª Eulalia "Lali" García i Moreno

INSPECTORA DE L'AGÈNCIA TRIBUTÀRIA.

Hola, Soc María Eulalia García Moreno,  Lali per als amics. Inspectora d'Hisenda amb més de 38 anys d'experiència en l'Agència Tributària. M'agradaria compartir la meua trajectòria professional amb tu i animar a tots els opositors a continuar lluitant pels seus somnis.

El desembre de 1985, vaig aprovar la meua primera oposició com a Auxiliar Administratiu per a Hisenda. Tenia tan sols 19 anys i em vaig examinar amb una màquina d'escriure. En aquells dies, els ordinadors no eren comuns i la tecnologia no era tan avançada com ho és hui dia. Després del meu èxit en aquella primera oposició, vaig estudiar Relacions Laborals en la Universitat d'Alacant.

L'any 2000, vaig aprovar la meua segona oposició com a Agent Tributari. Va ser un altre assoliment important per a mi i em va impulsar a seguir avant. Però no em vaig detindre ací. En la Convocatòria del 2021 al Cos Tècnic d'Hisenda, vaig aprovar la tercera Oposició, la qual cosa em va permetre accedir al meu lloc actual com a Inspectora d'Hisenda.

Al llarg de la meua carrera, mai he sentit cap mena de recel ni masclisme en el meu lloc de treball. Em sent agraïda de treballar en una agència que valora la igualtat de gènere i ofereix oportunitats a totes les persones, independentment del seu gènere o qualsevol altra característica.

També, vull destacar la facilitat que he tingut a l'hora de conciliar treball i família.

Ja que gràcies al meu meravellós marit, el qual sempre ha sigut ací, cuidant de les nostres dues filles quan jo no he pogut perquè havia d'estudiar per a les oposicions o perquè havia de treballar fins a vesprada.

Com a Inspectora d'Hisenda, és cert que el treball mai acaba. Sempre hi ha noves lleis fiscals que aprendre, canvis en la normativa tributària i actualitzacions constants en les regulacions fiscals. Això significa que hem de mantindre'ns constantment informats i actualitzats per a fer el nostre treball de manera efectiva.

Hauré d'estudiar fins que em jubile!

No obstant això, no puc negar que arribar on estic hui ha sigut un camí difícil. Hi ha hagut moments en els quals he hagut de treballar molt dur per a superar obstacles i seguir avant. Però sempre he tingut present la importància de perseverar i continuar lluitant pels meus objectius.

El meu missatge per a tots els opositors que estan lluitant per aconseguir un lloc en l'Administració és que seguisquen avant, fins i tot quan semble que tot està en contra seua. Amb voluntat i constància, tot és possible en la vida. No importa el difícil que siga el camí, si continues estudiant i treballant intensament, al final tot esforç té el seu recompensa.

És important recordar que l'èxit no arriba de la nit al dia, i que cada xicotet pas que donem en la nostra preparació ens acosta una mica més al nostre objectiu final. A vegades pot semblar que el camí és llarg i tortuós, però la clau és tindre paciència i continuar treballant en la nostra preparació.

Finalment, vull destacar la importància de la motivació i la perseverança en el camí cap a l'èxit. No hi ha res més satisfactori que veure com tot l'esforç i treball dur es tradueixen en un assoliment personal important. A tots els opositors, els anime que seguisquen avant i mai perden la motivació, perquè la recompensa sempre és més gran que els obstacles.

En resum, la meua trajectòria professional en l'Agència Tributària ha sigut un camí ple d'assoliments, reptes i oportunitats. Espere que la meua experiència i el meu missatge puguen servir d'inspiració a tots els opositors que estan lluitant per aconseguir els seus objectius.

Recorden, amb voluntat i constància, tot és possible en la vida.

Vaig nàixer el 5 de juliol de 1960 en Santa Cruz, una pedania de Múrcia.

Des de molt xicoteta m'ha agradat practicar esport i vaig decidir formar-me com a monitora d'esports en 1982. Totes les meues amigues jugaven a les nines i als cromos, però jo només volia jugar amb les pilotes i competir amb la resta dels xics. He sigut entrenadora de futbol, handbol, bàsquet i voleibol en diversos col·legis de la ciutat d'Alacant com CEIP Emilio Varela, antic Institut Ruperto Chapí i en el Col·legi Immaculada Jesuïtes.

Des que tenia 18 anys em vaig iniciar en el món del karate amb el sensei Ryoichi Onaga, 10é DAN de l'estil de karate Goju Ryu i hui dia continue practicant aquest art marcial. No van ser temps fàcils perquè les dones a aquesta edat només es dedicaven a la feina de casa. La meua mare em va apuntar a cursos de cort i confecció, però jo en realitat me n'anava a practicar karate.

El karategi, que és com es diu l'uniforme de karate, el llavava a casa d'una tia perquè la meua mare no podia saber quina era la meua vertadera il·lusió... El dia que es va assabentar es va emportar un

disgust tremend perquè no podia entendre com una dona donara puntades i punyades, però en el fons estava molt orgullosa i tranquil·la de tindre una que sabera defensar-se.

Amb 18 anys va ser la campiona de l'I Torneig Nacional de Karate de l'estil Goyu Ryu. El karate era un món d'homes en aquells anys, no obstant això, ara ja hi ha moltes dones que practiquen aquest esport.

Amb el pas del temps, vaig conéixer al meu marit, que també és 8é DAN, el Sensei Toshiro Fujioka, i obrim el nostre propi gimnàs anomenat FUJIOKA KARATE CLUB en el barri de Benalúa.

Mariola López i Ferrer

PROFESSORA DE RELIGIÓ

Parlar de la meua és parlar d'una de les professions que més m'apassionen, l'ensenyament.

He de dir, abans de res, que des que era xicoteta, a casa es respirava olor de goma, llapis, llibretes escrites i boligrafs rojos. Al meu pare, mestre de vocació, l'apassionava ensenyar, o com ell deia, ser mestre. Crec que jo vaig heretar d'ell això mateix, la meua passió pels adolescents i eixe xicotet o gran món interior que tenen.

Però, anem a pams perquè vint-i-cinc anys o cursos escolars en la docència donen per a molt a escriure. Abans que això i durant també bastants anys, vaig treballar com a arqueòloga. Una altra de les meues passions, o potser la primera. En la dècada dels 90 l'arqueologia a la nostra ciutat estava molt en voga. De fet, gran part de les actuacions en el barri antic i en la zona més pròxima a ell, comptava amb una excavació arqueològica.

Va ser un moment d'esplendor per a conéixer la història de la nostra ciutat de la mà de les pedres i materials que eixien a la llum després de molts segles de foscor sota capes i capes de terra. I ací estava jo. Recorde els primers mesos al càrrec de projectes arqueològics, on, a més d'interpretar, cavava, picava, mesurava o fins i tot me'n pujava a les grues per a poder veure, des d'un altre angle, la zona excavada.

Record també molt bé, com al principi, als obrers els feia gràcia que una dona estiguera amb ells, no rage a mà evidentment, encara que crec que només em va faltar posar rajoles i ser yesaire, però sí que agafara una aixada

o una picoleta anant d'un lloc a un altre. Ells em van ensenyar molt del que encara conserve ''d'obrer'' i mai vaig tindre una mala cara o un contratemps, al contrari. Em vaig convertir en la majoria d'ocasions, en un d'ells.

No obstant això, no ocorria el mateix amb aquelles persones que estaven en un diguem, escalafó més alt. Fins i tot recorde el dia que va vindre un arquitecte a dir-me que jo hauria estudiat, però no tenia ni idea perquè era dona i les dones no entenien d'obra, o un aparellador a la veu del seu amo volent dir-me on havia d'obrir el tast o on no, o fins i tot una altra persona entrar a l'excavació per a dir-me que els ossos trobats eren humans i no d'un animal...

Gràcies que van ser pocs, però cal reconéixer que, en la dècada dels 90 dones i arqueologia no eren precisament els millors amics.

Durant uns anys, vaig compaginar l'arqueologia amb la docència. Els meus alumnes no van aconseguir entendre com vaig poder deixar de ser arqueòloga per a fer classes i menys de religió que era vist com alguna cosa que donaven els “capellans” i a vegades, les monges. I clar, jo no era res d'això.

Cert és que, com dic, durant alguns anys vaig compaginar tots dos treballs. Però al final vaig optar per ensenyarlos arqueologia a través de la religió, o religió a través de les restes materials. Així vaig obtenir fondre dues passions. Doncs bé, vint-i-cinc anys han donat per a moltes anècdotes enriquidores la majoria i algunes menys. Però de totes he aprés alguna cosa.

Els inicis com a professora van ser apassionants. Tot era nou. Perquè, encara que a casa tenia un mestre que m'ajudava en determinats quefers de la professió, enfrontarte a diversos grups d'alumnes tots els dies em va resultar meravellós. Ells amb ganes d'aprendre i jo amb ganes d'aprendre d'ells.

El fet de ser dona no em va portar ni avantatges ni desavantatges. De fet, és una professió on abunda més el gènere femení. El que sí que els xocava era la manera d'aprendre arqueologia a través de la religió, tasca que per a ells era més, per dir-ho d'alguna manera, masculina. Si a això li sumàvem que jo soc una dona, mare de família, no entenien tampoc que estiguera casada si no era amb Déu o que actuara de manera diferent al que ells entenien que havia de ser una professora de religió, algú que resa tot el dia i que, com he dit, és monja o cura.

En aquests anys ha passat de tot, alumnes sense ganes que es deixen els estudis i després tornen a estudiar, alumnes brillants, alumnes que hui són famosos, alumnes amb medalles nacionals en disciplines esportives i fins i tot mundialistes. Alumnes que juguen al futbol en equips francesos de 1a o alumnes per als quals t'has convertit en el seu pilar i en la seua llum.

Si haguera de dir si m'he sentit discriminada pel fet de ser dona, per descomptat que no. Probablement en altres anys on les dones no accedien als estudis com nosaltres, potser haguera sigut diferent. Però ara com ara és una cosa que ja està superat, almenys en aquesta professió on ensenyem igualtat com a eix transversal. Encara que la llar siga sempre el primer educador.

Hui dia intente continuar compaginant totes dues vocacions, encara que, en la majoria d'ocasions, les persones que passen per les meues classes siguen el més important.

Mª José Migallón i Martínez

Hola amics i amigues!

Em dic María José Migallón Martínez i soc dona, mare, esposa, filla, germana, nora, mestressa de casa i treballadora. A jornada completa al cent per cent en tots i cadascun dels meus treballats diaris.

Vaig demanar la compatibilitat fa ja uns quants anys arrere, i me la van concedir sense problemes. Gustosament, complisc amb les meues tasques diàries i no sempre, em remuneren de la mateixa forma; a vegades són molts besos dels meus fills, unes altres una abraçada dels meus pares, i altres un ''achuchón'' del meu marit, i això que no tinc dies de ''moscosos'', ni vacances.

Però cada quatre dies treballe en el Servei d'Emergències Sanitàries Extrahospitalàries d'Alacant, fent guàrdies de 24 hores com a Infermera SAMU en una unitat SAMU, tant a Sant Vicent del Raspeig, com en Sant Joan Platja.

Tot va començar quan acabe COU, “Curs Orientatiu Universitari”. I no sabia què fer amb la meua vida. No tenia perspectiva de res com qualsevol adolescent. I una amiga de la meua mare m'apunte a estudiar un grau superior de Tècnic de Laboratori i Anàlisis Clíniques, la qual cosa em va al·lucinar, perquè treia matrícules d'honor en totes les assignatures.

Sense adonar-me em vaig veure en la Universitat d'Alacant acabant Infermeria i fent màsters d'Investigació i Gestió, i Emergències

en Muntanya, per a assistir a pacients en Helicòpter.

Era una passada! Em pagaven per realitzar el que havia desitjat tota la meua vida:

SER FELIÇ CUIDANT ALS QUE MAS EM NECESSITEN, EN EL SEU PITJOR MOMENT DE SALUT, DAVANT LA DESESPERACIÓ D'ESTAR EN UN FIL DE VIDA.

Ací estava jo per a alleujar aquell moment.

Em vaig adonar que les meues experiències laborals juntament amb l'evidència científica, cap a què m'entusiasmara la idea d'usar la docència com a manera d'arribar a adults i xiquets, amb la finalitat de millorar la qualitat de vida dels Alacantins. Per això vaig començar a donar xarrades d'educació sanitària de primers auxilis per diferents col·legis, guarderies, centres d'adults, tot aquell que volguera aprendre a realitzar una reanimació cardiopulmonar o una desobstrucció de la via aèria, de manera que pogueren en un moment donat poder salvar la vida d'alguna persona.

Anècdotes tinc per a escriure un llibre, ja que, en tractar des d'un part en una botiga de roba, accidents de trànsit, agressions, infarts del cor, ictus, ennuegades, ofegats a la platja i piscina, atropellaments, etc.

Però un dels quals més em va marcar com a Infermera, va anar en la bomba que van posar a l'Hotel Badia a la platja del Postiguet en l'estiu del 2003, vaig haver d'assistir a persones que van ser ferides per l'explosió i afectades psicològicament per aquest desastre.

Ara, em ronda una idea que m'ha transmés un company de la meua unitat i és posar els meus coneixements com a Infermera, la meua humanitat com a mare i implicació com a dona treballadora, al servei d'una empresa que concedeix desitjos a persones terminals, perquè complisquen la seua última voluntat. Espere estar a l’altura!

Tot això és possible a la meua família que em dona suport en tot el que faig i a aquesta societat que respecta a la dona, donant igualtat a les persones que volem créixer tant en el professional com en el personal.

Després de més de vint anys de professió i havent passat una pandèmia mundial, amb tantes incerteses i pors, m'ha fet veure que amb coses simples podem ser més felices i millors persones. Em sent molt orgullosa de tot el que he realitzat.

Pr i ncesa Mercedes

Isabel Molina i Torres DIRECTORA ESCOLA INFANTIL I EMPRESÀRIA.

Si alguna cosa caracteritza la meua vida és la família i el treball.

Vaig començar molt jove, amb quinze anys vaig entrar en la telefònica com a botons, amb la condició de continuar estudiant que em va posar el meu pare.

Sent telefonista vaig contraure matrimoni amb vint-i-dos anys i vaig prendre la decisió de deixar el treball, en aquell temps era l'habitual.

Amb vint-i-huit anys ja tenia als meus dos fills, però m'avorria mortalment, per la qual cosa vaig decidir obrir una xicoteta Guarderia ací en el barri de Princesa Mercedes. Vaig començar amb huit xiquets amb moltíssima il·lusió. I temps ha fet que hui siga una escola infantil de prestigi ben gestionada pels meus fills.

Al cap de poc va sorgir una proposta per a col·laborar

amb una empresa de Madrid, una constructora, amb la qual al final vaig estar treballant trenta anys, compaginant totes dues activitats

Jo sent que he tingut la sort de poder conciliar la meua vida personal i laboral, gràcies al meu espòs que m'ha seguit en totes les meues bogeries.

El treball m'ha agradat sempre i com diu un dels meus fills, no he vist a ningú treballar tant i queixar-se tan poc.

Això sí, durant molts anys han sigut 365 dies sobre 365 dies activa, la qual cosa no ha impedit que em ficara en totes les causes que considerava injustes, i seguisc.

Però si és veritat, que a vegades és molt complicat combinar família i treball, perquè el temps passa molt de pressa i t'adones de tot el que t'has perdut. Però no em penedisc en absolut de res, perquè l'esforç ha valgut la pena.

Només tenia els diumenges a la vesprada lliure, per la qual cosa els donava una propina als meus fills perquè llevaren la taula i recolliren per a jo tirar-me una migdiada i poder descansar una mica jajajaja.

Sent un gran orgull perquè hàgeu trobat interessant les meues vivències, em considere una persona més rica en afecte i afecte.

Tinc una família única i uns amics increïbles.

Aquest és el meu llegat.

Hola, em dic Nuria i estic dènou anys exercint com a Policia Local a Alacant.

Com a experiència prèvia, vaig estudiar un mòdul superior de secretariat internacional després d'acabar el BUP i la selectivitat, ja que no tenia clar que carrera cursar. De seguida vaig trobar treball en una empresa de fabricació de trofeus i taules de ping-pong i exportació pel fet que parlava anglés, perquè havia estudiat a l'estranger.

Si és veritat, que la majoria dels llocs directiu de l'empresa, eren ocupats per homes, mentre que en administració i altres departaments, la majoria eren dones.

Els meus inicis com a Policia van ser en 2004. La meua primera plaça va ser a Borriana, Castelló i els recorde amb moltíssim afecte, però sí que van ser una mica durs, perquè jo vivia a setanta quilòmetres d'on treballava i els torns eren nous per a mi, mai havia treballat una nit sencera i no sabia si anava a aguantar.

Nuria Torrejón i García

POLICIA LOCAL

Això sí, van ser excitants, perquè estava aprenent una cosa nova, ja que mai ho havia fet. Vaig arribar sense saber res, i havia d'aprendre tot en un poble que estava lluny d'on vivia. Però bo, em van acollir molt bé, vaig tindre molta sort en el torn que em van donar i em van ensenyar i a poc a poc vaig anar adquirint l'experiència que requereix un lloc així, amb l'únic hàndicap que treballava molt lluny i es feien duros els torns.

No he sentit excessivament recel o desconfiança per part dels meus companys. Però si és veritat, que sobretot en els inicis, sent jo una xica bastant prima, no gaire alta a i si és veritat que alguna vegada, en alguna intervenció en alguna baralla, segurament

el company haguera preferit estar acompanyat d'un altre home que fora més fort.

Però és veritat que al final, dia a dia, vas demostrant que, potser no tens la mateixa força, però et fiques en les mateixes baralles, que si t'has de rebolcar, et rebolques igual que ells, i que moltes coses, a més, pense que tenim un do de paraula, que potser no tenen ells.

Ainoa Maestro i Chico

ADMINISTRATIVA PÚBLICA EN L’ÀREA DE CULTURA DE LA DIPUTACIÓ

El meu nom és Ainoa Maestro i Chico, tinc quaranta-cinc anys i sóc mare de família nombrosa. Des de fa quinze anys treballe en l'administració pública, concretament en la diputació provincial d'Alacant, en l'àrea de Cultura.

Vaig començar com a Ordenança de Cultura en l'Arxiu Municipal, on posteriorment vaig ser promoguda a Cap de Servei, compartint la gestió amb una dona, i més endavant com a Diputada de Cultura, un home. Posteriorment, vaig passar al Palau Provincial i finalment al MUBAG, el Museu de Belles Arts d'Alacant, on actualment treballe com a auxiliar de sala de museus.

Cal destacar que al capdavant del MUBAG es trobava una dona com a Directora Tècnica, la qual cosa no m'ha suposat cap problema en la conciliació de la meua vida laboral i personal. És important mencionar que la meua jornada laboral es va adaptar per a facilitar-me l'horari, atenent a les meues circumstàncies especials i familiars, ja que tinc tres fills a càrrec meu.

En l'actualitat, en el MUBAG treballe com a Encarregada de Serveis Auxiliars, sota la supervisió d'un director masculí, i amb un diputat de Cultura també masculí. No obstant això, continue gaudint de la meua conciliació familiar i en cap moment he patit cap conseqüència per treballar amb homes o dones en posicions de lideratge

No és fàcil compaginar els horaris escolars i residir a vint kilòmetres de la ciutat sense suport familiar, però gràcies a l'adaptació de la meua jornada laboral he pogut conciliar la meua vida laboral i personal.

A més, també soc Directora Nacional de Màrqueting d'una multinacional i Empresària en el sector de la Restauració. Malgrat no haver-hi sigut fàcil, no he patit discriminació de cap mena en el meu camp professional. Em considere una dona afortunada professionalment i una mare lluitadora i emprenedora.

Montse Cano

COORDINADORA DEL DEPARTAMENT DE PARTICULARS

I RESPONSABLE DE L'ÀREA DE SINISTRES EN UNA CORREDORIA.

Hola a tots, el meu nom és Montse. Treball en el sector Segurs, com a coordinadora del departament de particulars i responsable de l'àrea de sinistres en una Corredoria. Vaig començar a treballar als 19 anys en aquest sector perquè és al qual pertanyia el meu pare i el que coneixia a casa. Com un pare fa tot el possible per ajudar a la seua filla em va aconseguir un lloc de becària a mitja jornada per a veure si m'agradava.

No cobrava quasi res i ho compaginava amb la Universitat, però era feliç, ja que tenia moltes ganes de llançar-me al món laboral i després de traure'm la titulació vaig tindre la meua primera oportunitat com a administrativa i me'n vaig anar a treballar a Elx a jornada completa en el que jo vaig denominar “el meu primer treball de veritat”.

Lluny de casa, matinar molt, despeses extra en gasolina, menjar, etc. I a més em perdia totes les festes locals, incloses les Fogueres clar, però em va servir d'aprenentatge i sobretot vaig aprendre a conciliar treball, amb família, amics i el que en aquells dies era el meu nuvi que vivia a Madrid. Però amb 22 anys tot el pots.

En 2006 em va arribar la meua gran oportunitat i PER FI em vaig vindre a treballar a Alacant, prop de casa guanyant en horaris, en menys viatges i, al cap i a la fi, en qualitat de vida.

I ací seguisc després de 17 anys en la Corredoria GRUP PACC ALACANT, on no som

només companys, sinó que ja ens considerem família, on des del principi se'm va considerar pel meu treball i no per ser dona o per la meua edat i on com tots, hem passat períodes regulars, dolents i també bons. Tindre sort en el treball és tindre sort en la vida, ja que pas en l'oficina més temps que a la meua casa i valore el que més el bon ambient que hi ha.

I a la fi vaig poder gaudir dels meus dies de fogueres sense haver d'alçar-me a les 6 del matí després de sentir la música tota la nit sinó sumant-me a la festa i gaudint dels Racós, Barraques, Mascletàs i Fogueres, com a bona Alacantina.

Destacar el meu agraïment a la Foguera Princesa Mercedes per pensar en la meua per a aquesta iniciativa tan bonica i per acollir-me en les nits de Fogueres.

Per molts anys més. Gràcies.

Antonia Canales i Morales

La meua experiència com a Coordinadora és enriquidora. Abans de parlar d'aquesta experiència faré una xicoteta introducció d'abans del nomenament, ja que vaig iniciar en un Centre com a Auxiliar de Serveis i després vaig passar a la Seguretat.

Faig al·lusió, breument, al meu inici en el servei l'octubre del 2005 com a Auxiliar en Lloc Permanent.

Vaig viure moments molt bons amb els meus companys i companyes, d'ací vaig aprendre que quan un equip està compenetrat es poden obtindre resultats molt bons. Encara que era Auxiliar vaig aprendre molt de la Seguretat i m'agradava cada vegada més, i a poc a poc vaig anar submergint-me en aquell món, encara que les funcions eren diferents si col·laboràvem directament, això sí, dins del marc legal.

Dies previs al nomenament al setembre 2007 (ja pertanyia a Seguretat com els meus companys), depeníem de la delegació, ja que el lloc es va quedar vacant uns dos mesos fins que l'empresa a proposició de la Direcció del Centre em dic a la Delegació per a comunicar-me que era jo la que anava a tindre el càrrec, el qual accepte amb molta il·lusió.

Quan es van assabentar en el Centre perquè sembla que els va agafar per sorpresa, encara que era d'esperar, ja que era una

professió on predominava més l'home que la dona, i si s'afig que era l'única dona perquè més motiu perquè els sorprenguera. De fet, amb el temps em vaig assabentar que era la primera de l'empresa. Això sí, em va omplir de satisfacció perquè poc temps després ja segons em van comentar van nomenar més.

El dia 1 de setembre vaig iniciar una nova etapa professional per a mi tot un repte; l'afronte amb molta il·lusió i optimisme. He de dir que seguisc amb les mateixes ganes de treballar. No va ser una tasca fàcil el començament per moltes circumstàncies, com per exemple no tindre durant dos mesos un cap directe perquè com he esmentat anteriorment ens dirigia la delegació.

Malgrat que la situació es va anar portant tan bé com siga possible, no quedava una altra, i per això vetlava jo; pel benestar del Centre. I amb el pas dels dies es van adaptar a la situació i continuem funcionant sobre rodes.

Al llarg d'aquests anys he anat adquirint un bagatge professional per la quantitat de situacions que han anat sorgint en tot aquest temps. Les he anades resolent de la millor manera possible i ací està el bagatge professional al qual abans he fet al·lusió. No hi ha dubte que tota experiència és un grau; et permet ser més resolutiu i enriqueix la labor que tens encomanada.

Les meues funcions com a Cap d'Equip són bàsicament dirigir i coordinar l'equip, prendre decisions, resoldre conflictes, etc. i les exercisc de la millor manera possible portant per bandera la comunicació entre tots i intentant arribar sempre a un punt enteniment, a més sempre que prenc una decisió siga de l'índole que siga tracte d'explicar en tot moment, en la mesura que siga possible és clar.

Quant a les meues funcions, no sols són les de Cap d'Equip, sinó també les situacions que es presenten en la meua jornada laboral relacionada amb el Centre. Generalment, són situacions ja controlades, bo, alguna vegada pot haver-hi alguna diferent, però en general no. Durant aquests anys he exercit el meu càrrec amb el més absolut respecte tant als companys i companyes que formaven l'Equip de Seguretat com les altres contractes del Centre com: manteniment, neteja, operadors, etc.

Hui dia estic molt satisfeta amb el càrrec que en el seu moment em van encomanar. Qualsevol persona pot tindre un càrrec sempre que siga responsable i complisca amb les seues funcions.

Era una professió on predominava més l'home que la dona, i si s'afig que era l'única dona al Centre, amb més motiu perquè els sorprenguera

Verónica Amat i Puig

SUPERVISORA D’INFERMERIA 3 SUD, HOSPITAL DE SANT JOAN

Ser dona tots els dies, cada dia, és difícil, però sent de la professió de la salut, lloc intermedi en un hospital i en plena crisi de la pandèmia de la COVID-19 és tot un repte. Però com va dir una amiga de Madrid, sempre cal ser proactiva i donar-li a la vida dur.

Tinc una de les professions en ocasions més dures del món, però alhora més enriquidores. Una professió que et permet ajudar a la gent en el pitjor moment de les seues vides, però alhora t'ensenya que fràgils som i que fortes.

Un somriure tots els dies quan t'alces, encara que tingues molts problemes et dona més forces que el major dels cafés.

El bon dia companys! Anem per això!, és més important moltes vegades que una xutada d'adrenalina.

A si, motivava tots els dies al meu personal a posar-nos els EPIS i contagiar d'optimisme als pacients que cuidàvem de COVID en la meua planta, ells estaven tan espantats com nosaltres. Però malgrat tot, els cantàvem cançons, féiem videoconferències amb els nostres mòbils a les famílies perquè parlaren amb ells i tot allò que ens agradaria que ens feren i ens digueren per a sentir-nos més humans.

En acabar la jornada, ajuntàvem les nostres mans tan rellevants per a cuidar i demanàvem a l'univers que ens donara forces per a continuar malgrat veure tant de dolor.

Quan arribava a casa, el somriure seguia, i donava i done gràcies per tot el que tinc. Una família meravellosa, una casa preciosa, gent meravellosa que em vol i una ciutat que brilla tots els dies quan m'alce i un món que em diu a cau d'orella: NO

Alicia Torregrosa POLICIA LOCAL

Em dic Alicia Torregrosa i el meu major assoliment va ser aprovar l'oposició de Policia Local en 1985, quan a penes era una joveneta. Aquest va ser un somni fet realitat per a mi i em vaig convertir en una de les pioneres en la incorporació de dones en la professió. Des de llavors, he aprés molt i no he deixat de somiar amb il·lusió.

La meua experiència en la Policia Local ha sigut gratificant en molts aspectes. He gaudit de la companyia dels meus col·legues, tant homes com dones, els qui sempre m'han rebut de grat i afecte. No obstant això, també he patit en la professió, ja que no és fàcil i requereix d'un gran compromís i dedicació.

Al llarg dels anys, he tingut l'oportunitat de treballar en diferents unitats, com a atestats, barris, grues i patrulles. Aquesta varietat

m'ha permés ser una observadora directa dels meus conciutadans i veïns de la ciutat d'Alacant. Aquesta experiència m'ha ensenyat molt de sobre la importància de l'empatia i la resolució de conflictes en la vida diària.

Ara, a portes de jubilar-me, em sent molt orgullosa d'haver servit com a Policia Local durant tots aquests anys. Soc una dona compromesa, lleial, apassionada i treballadora, i estic molt agraïda per haver tingut l'oportunitat de servir als altres com ho he fet.

Com a dona en un sector històricament dominat per homes, sé el difícil que pot ser destacar i ser respectada. No obstant això, estic convençuda que les dones tenen molt a oferir en la Policia Local i en qualsevol altre àmbit de la societat. El meu consell per a qualsevol dona que vulga ingressar en la professió

és ser fidel a si mateixa, mantindre's ferma i sempre treballar intensament per a aconseguir els seus objectius. La perseverança és clau, però també ho és el suport d'aquells que creen en tu i et donen suport en el camí.

En conclusió, la meua experiència en la Policia Local ha sigut molt gratificant i estic molt orgullosa d'haver servit a la meua comunitat com una dona de llei i dedicada al seu treball. Espere que la meua experiència puga inspirar a altres dones a seguir els seus somnis i treballar àrduament per a aconseguir les seues metes. La igualtat de gènere és fonamental en qualsevol àmbit de la societat, i estic segura que amb el temps, veurem més i més dones destacar en professions que alguna vegada van ser dominades exclusivament per homes.

D'Alacant al món

Isabel Fernández és una judoka alacantina que ha deixat una petjada inesborrable en el món de l'esport a Espanya. Amb un palmarés envejable i una trajectòria esportiva impecable, Isabel s'ha convertit en un referent per a totes aquelles joves que somien amb triomfar en el món de l'esport.

Nascuda a Alacant en 1972, Isabel va començar a practicar judo a l'edat de 9 anys. Des de molt jove, va mostrar una gran aptitud per a aquest esport, i el seu talent no va tardar a cridar l'atenció dels entrenadors locals. A poc a poc, Isabel va anar progressant en la seua carrera esportiva, participant en campionats regionals i nacionals.

No obstant això, no va ser fins a 1995 quan Isabel va aconseguir el seu primer gran èxit en el món del judo. Aquest any, es va proclamar

campiona d'Espanya, la qual cosa li va obrir les portes per a participar en competicions internacionals. A partir d'aquest moment, Isabel va començar a collir un gran nombre d'èxits en el món del judo, convertint-se en una de les esportistes més destacades d'Espanya.

Entre els seus assoliments més destacats, cal destacar la seua medalla d'or en els Jocs Olímpics de Sidney 2000. Aquella va ser una victòria històrica per a Isabel, que es va convertir en la primera judoka espanyola a obtenir una medalla d'or olímpica. Aquell dia, Isabel va demostrar el seu enorme talent i la seua fortalesa mental, superant a totes les seues rivals i conquistant el cor dels aficionats al judo a tot el món. A més de la seua medalla d'or olímpica, Isabel compta amb un gran nombre de títols i reconeixements.

Tres dones alacantines que han obert la seua professió al món

Com ho són, Premi Reina Sofia a la millor esportista espanyola en 1997 i 2000, atorgat pel CSD i entregat en els Premis Nacionals de l'Esport. Medalla d'Or de la Reial orde del Mèrit Esportiu, atorgada pel Consell Superior d'Esports. Millor Esportista Femenina de 1994, 1997, 1998, 1999, 2000, 2001, 2002, 2003, 2004 i 2007 (finalista en 2005 i 2011) en els Premis Esportius Provincials de la Diputació d'Alacant i el Trofeu Ajuntament d'Alacant a la millor esportista absoluta de 1997, 1998, 1999, 2000, 2002, 2003, 2004 i 2007, atorgat per l'Associació de la Premsa Esportiva d'Alacant.

Però Isabel no sols ha destacat pel seu talent esportiu, sinó també per la seua gran qualitat humana. Al llarg de la seua carrera, ha sigut un exemple de professionalitat i dedicació, sempre disposada a ajudar als altres i a transmetre els seus valors a les joves promeses del judo espanyol. Isabel ha sigut una ambaixadora de l'esport a Espanya, i el seu llegat perdurarà durant molts anys.

Després de retirar-se del judo d'elit en 2009, Isabel va decidir centrar la seua carrera en la formació de joves esportistes. Hui dia, és entrenadora de judo a la seua ciutat natal, Alacant, i treballa per a fomentar la pràctica de l'esport entre els joves. La seua experiència i el seu coneixement són molt valorats pels seus alumnes, que veuen en ella un model a seguir.

En definitiva, Isabel Fernández és una de les esportistes més destacades de la història d'Espanya. La seua carrera en el món del judo

Nuria Oliver és una enginyera informàtica i experta en intel·ligència artificial (IA) espanyola nascuda a Alacant en 1970. És reconeguda internacionalment pel seu treball en l'aplicació de la IA per a millorar la vida de les persones i resoldre problemes socials.

Va obtenir la seua llicenciatura i doctorat en informàtica per l'Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT) als Estats Units, i ha treballat en importants empreses tecnològiques com Microsoft, Google i Telefónica.

A més, ha sigut reconeguda amb nombrosos premis i distincions, com el Premi Ada Byron a la Dona Tecnòloga en 2016, el Premi Nacional d'Informàtica en 2019 i el Premi d'Investigació de la Comunitat Valenciana en 2021.

Actualment, és la directora científica de la Fundació Vodafone i la presidenta del jurat del Premi Princesa d'Astúries d'Investigació Científica i Tècnica. També és professora en la Universitat Politècnica de València i en l'Institut de Tecnologia de Massachusetts.

A més de la seua formació i experiència professional, Nuria Oliver és coneguda pel seu compromís amb la promoció de la igualtat de gènere i la diversitat en el camp de la tecnologia. Ha sigut una defensora activa de la necessitat d'augmentar la presència de dones en la ciència i la tecnologia, i ha treballat per a fomentar la participació de les xiquetes en aquestes àrees.

En el seu treball de recerca, s'ha centrat en l'aplicació de la intel·ligència artificial i l'aprenentatge automàtic per a millorar la vida de les persones. Ha treballat en projectes relacionats amb la salut, l'educació, la mobilitat i la sostenibilitat, entre altres. Alguns dels seus treballs més destacats inclouen el desenvolupament d'un sistema d'intel·ligència artificial per a predir brots de grip, l'ús de sensors per a mesurar la qualitat de l'aire a les ciutats i la creació d'un sistema de seguiment del benestar emocional de les persones a través de la seua activitat en xarxes socials.

Nuria Oliver és també una activa divulgadora científica i tecnològica, i ha participat en nombroses conferències i esdeveniments per a parlar sobre el seu treball i promoure l'interés en la ciència i la tecnologia entre el públic en general. A més, ha sigut membre de nombrosos comités i juntes directives en l'àmbit de la tecnologia i la investigació, i ha col·laborat amb organitzacions com la Fundació Bill i Melinda Gates i el Fòrum Econòmic Mundial.

Per descomptat, Nuria Oliver és una de les expertes en intel·ligència artificial més reconegudes a Espanya i en el món. A més del seu treball en la indústria tecnològica i el seu compromís amb la promoció de la igualtat i la diversitat en la ciència i la tecnologia, també ha sigut una defensora de la importància de l'educació en aquestes àrees.

En aquest sentit, ha participat en nombroses iniciatives i projectes per a fomentar l'interés i

la formació en ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques (STEM) entre joves i xiquetes, especialment en zones rurals i desfavorides. També ha promogut la inclusió d'habilitats socioemocionals i ètiques en la formació en tecnologia, amb l'objectiu de formar a professionals conscients de les implicacions socials i ètiques del seu treball.

A més del seu treball en la Fundació Vodafone, Nuria Oliver ha sigut una figura clau en la creació de diverses empreses tecnològiques i startups, i ha sigut reconeguda amb nombrosos premis i distincions pel seu treball. És membre de diverses acadèmies i societats científiques i ha publicat nombrosos articles en revistes científiques d'alt impacte en el camp de la intel·ligència artificial i la computació. En resum, el seu treball i compromís amb la ciència i la tecnologia han sigut fonamentals per a impulsar el desenvolupament de la intel·ligència artificial i la seua aplicació per a millorar la qualitat de vida de les persones.

Nascuda a Elda en 1957, Sara Navarro es va criar en una família amb una llarga tradició en la indústria del calçat, la qual cosa li va permetre conéixer de primera mà els secrets d'aquest món des de molt primerenca edat.

Va ser precisament aquesta passió per la moda i el calçat el que va portar a Sara Navarro a estudiar disseny en la prestigiosa escola de moda Ars Sutoria i en la Domus Academy de Milà. Allí va adquirir els coneixements necessaris per a poder plasmar la seua creativitat en

cadascun dels seus dissenys, al mateix temps que aprenia a treballar amb diferents materials, colors i textures.

Després del seu pas per l'escola de moda, Sara Navarro va decidir posar en pràctica tot l'aprés i va començar a treballar en l'empresa

família Komfort Spain S.L., on va adquirir una àmplia experiència en disseny, producció i distribució de calçat. Però el seu gran somni sempre havia sigut tindre la seua pròpia empresa. Així que en 1979 va crear la seua pròpia signatura dins del grup empresarial familiar. En 1997, al costat del seu germà Eduardo Navarro, va fundar l'empresa Ena Woods, amb la qual desenvolupe productes que anaven mes allà de la moda.

Des de llavors, la signatura ha anat creixent a poc a poc, gràcies a la qualitat i el disseny dels seus productes, però també a la passió i l'esforç de la seua fundadora. Sara Navarro ha treballat intensament per a aconseguir que la seua marca siga reconeguda a tot el món i, hui dia, les seues sabates es venen en més de 20 països.

El que més destaca dels dissenys de Sara Navarro és la seua originalitat i la seua cura pels detalls. Cadascun dels seus models està pensat per a oferir una experiència única a l'usuari, amb una combinació perfecta entre comoditat i estil. A més, la dissenyadora alacantina és molt conscient de la importància de la sostenibilitat en la moda i, per això, utilitza materials i tècniques respectuoses amb el medi ambient en la producció de les seues sabates.

Un altre aspecte que ha fet que la signatura de Sara Navarro destaque en el món de la moda és el seu compromís amb l'artesania. A pesar que molts fabricants de calçat han optat per la producció en massa, la dissenyadora alacantina cree en la importància de la fabricació artesanal i, per això, continua treballant amb sabaters experts que fan cada sabata de manera individual i a mà.

Aquest compromís amb l'artesania i la sostenibilitat també es reflecteix en la forma en què Sara Navarro treballa amb els seus empleats. La dissenyadora alacantina està molt compromesa amb el benestar del seu equip i, per això, els ofereix un ambient de treball còmode i respectuós,

on es fomenta la creativitat i el treball en equip. De fet, moltes de les persones que treballen en la signatura porten anys al costat de Sara Navarro, la qual cosa demostra la bona relació que existeix entre ells.

En definitiva, Sara Navarro és una dissenyadora de sabates alacantina que ha sabut fer-se un buit en el món de la moda gràcies a la seua passió, el seu compromís amb l'artesania i la sostenibilitat, i la seua constant cerca de l'excel·lència en cadascun dels seus dissenys. La seua signatura, Sara Navarro Shoes, és hui dia un referent en el sector del calçat, tant a Espanya com en la resta del món, i continua creixent dia a dia gràcies a l'esforç i la dedicació de la seua fundadora i el seu equip de treball. Sens dubte, un exemple a seguir per

La veu de les nostres majors

Experiència, valentia, i exemples a seguir

Durant la nostra recopilació, duem a terme una entrevista amb les quatre dones més majors de la nostra comissió: Sacra, Loli, Tere i Maribel. El propòsit de l'entrevista va ser recopilar informació sobre les seues experiències de vida i les seues opinions sobre les joventuts de hui dia.

Per a assegurar que l'entrevista fora justa i equitativa, se'ls van fer les mateixes set preguntes a totes les participants. Les preguntes van incloure temes com l'educació, el treball, la família i les amistats, la salut i el benestar, així com les seues opinions sobre els canvis en la societat i la tecnologia.

Les respostes de Sacra, Loli, Tere i Maribel van proporcionar una visió valuosa sobre la forma en

què han canviat les coses al llarg dels anys i com aquests canvis han afectat diferents aspectes de la vida. També es van obtindre opinions sobre les joventuts de hui dia, el que ens va permetre comprendre millor com la generació actual és vista des de la perspectiva de les persones majors.

És important reconéixer la contribució d'aquestes dones, i agrair-los per compartir les seues experiències i opinions amb nosaltres durant l'entrevista.

La informació que es va recopilar va ser útil per a comprendre millor la història i la perspectiva de les persones majors de la nostra comissió, així com per a promoure un diàleg més significatiu i respectuós entre diferents generacions.

1. Com descriuries la teua infància i adolescència? Quals van ser els desafiaments als quals et vas enfrontar com a dona en aquella època?

Sacra: Vaig viure en una dictadura en la meua joventut, però encara que no vam tindre gana, sí que vam tindre dificultats econòmiques. Treballem intensament i vam aprendre a valorar el que teníem.

Vaig tindre una bona infància en un poble, on vaig gaudir d'una vida més tranquil·la. Encara que no podia permetre'm alguns capritxos, sempre vaig tindre el necessari. A la meua casa mai va faltar el treball a les fàbriques locals, on vaig començar a treballar als nou anys. Em sent agraïda per haver tingut una infància feliç i una família com la que ténia.

En quant al desafiament. Vaig haver d'enfrontar-me a dificultats que espere que les joves de hui dia no hagen d'enfrontar. Vaig treballar en ocupacions dominades per homes en els quals sovint s'esperava que em callara i no expressara les meues opinions.

Tere: Vaig tindre la sort de tindre una bona infància. Els meus pares em van donar una excel·lent educació a mi i a les meues germanes, i encara que a vegades no m'agradava molt estudiar. A més, vaig tindre una adolescència molt bona envoltada d'amics i familiars que sempre han sigut ací per a mi.

Encara que no tot va ser fàcil, puc dir que les dificultats que vaig enfrontar llavors no són les mateixes que les que enfronten les joventuts de hui dia. Una de les majors dificultats que vaig enfrontar va ser lluitar pels meus estudis, però ara les joventuts tenen més oportunitats i recursos per a accedir a una educació de qualitat.

Loli: Des de molt jove, la meua vida va ser difícil, ja que vaig haver d'ajudar el meu pare a repartir comandes amb bicicleta i assistir a classes a la nit.

La meua adolescència no va ser diferent, i vaig viure a Madrid durant la dictadura, cosa que va significar una època molt difícil i dolorosa. Malgrat les dificultats, mai vaig perdre l'esperança i vaig lluitar intensament per a tindre un futur millor.

Vaig aprendre a valorar cada oportunitat i a mai donar-me per vençuda, i finalment vaig aconseguir obtindre el meu títol. Espere que la joventut de hui dia mai haja d'enfrontar les mateixes dificultats que jo vaig haver d'enfrontar, però si ho fan, els aconsellaria que no perden l'esperança i s'aferren a cada xicoteta victòria.

Maribel: Sincerament, puc dir que en la meua infància vaig tindre la sort de tindre uns pares i uns germans meravellosos que em van brindar amor, cura i suport incondicional. Encara que no érem una família rica, mai passem necessitats i sempre vam tindre el que necessitàvem.

Cuidar al meu germà malalt va ser un desafiament, però també una experiència enriquidora i significativa en la meua vida. El meu germà era com un fill per a mi i sempre vaig estar disposada a fer tot el que estava en el meu poder per a cuidar-lo i assegurarme que tinguera el que necessitava. No sempre va ser fàcil, i va haver-hi moments en els quals em sentia esgotada, però sempre vaig saber que estava fent el correcte i que estava ajudant al meu germà. Encara que el meu germà ja no està amb mi, sempre el recordaré amb afecte i gratitud per tot el que em va ensenyar i per l'amor que compartim.

2.

Sacra: La meua opinió és, que hi ha una gran diferència entre les generacions de hui i les d'abans.

En la meua època, se solia pensar més les coses i amb més judici, prenent decisions amb un sentit comú més sòlid. No obstant això, en aquests dies, sembla que tothom s'ha tornat una mica boig i es comporta de manera més impulsiva i despreocupada, la qual cosa, al meu entendre, ha portat a una pèrdua generalitzada de la moral. A més, abans es valorava molt més a les persones majors i se'ls tractava amb un respecte que, per desgràcia, no sempre es troba en l'actualitat.

Quant a com es veuen a si mateixos, crec que això pot variar en funció de la situació econòmica de cada llar. És possible que alguns joves tinguen la possibilitat d'accedir a estudis que uns altres no, la qual cosa podria traduir-se en més opcions d'ocupació en el futur. En qualsevol cas, és important secundar i fomentar la formació i el desenvolupament d'habilitats en els joves perquè puguen enfrontar amb èxit els desafiaments del futur.

Maribel: Jo considere que les generacions més joves tenen un camí molt difícil per davant, i crec que a vegades se sobreestimen quant a la seua preparació. Em preocupa que no siguen conscients de les dificultats que poden trobar en el futur.

La vida és cada vegada més cara i els salaris més precaris. Per tant, crec que la seua visió del futur podria ser una mica irrealista i distant de la realitat.

Loli: La meua opinió és que nosaltres venim d'una generació molt dolenta, que a força d'obstinació i treball hem tret les coses cap avant. El que ara, per la qual cosa jo veig, a joventut d'ara, li costa una mica més.

Jo crec que, encara que cada vegada menys, això si, ho tenen una mica malament i ells mateixos no tenen clar el que vols a veure i es veuen amb un futur incert.

Tere: Des del meu punt de vista, veig a la joventut actual amb majors oportunitats de formació acadèmica que en el passat, la qual cosa és molt positiu. No obstant això, és cert que el mercat laboral presenta actualment molts desafiaments i obstacles per als joves, la qual cosa complica l'accés a oportunitats d'ocupació.

3. Què t'agrada més sobre les noves generacions?

Sacra: El que m'agrada de les noves generacions és que, gràcies a la tecnologia i a l'evolució dels sistemes educatius, estan més capacitats i preparats per a afrontar els desafiaments que la vida els presenta.

Considere que han tingut una educació més completa i abraçadora que en la meua època, la qual cosa els dona majors eines per a desembolicar-se en l'actualitat. És impressionant veure com han aconseguit adaptar-se i traure profit de les noves tecnologies per a créixer i aprendre. Sens dubte, això els donarà un avantatge en el futur.

Quina és la teua opinió sobre les generacions més joves i com creus que es veuen a si mateixos?

Loli: El que més m'agrada de les noves generacions és que estan més ben preparades que mai abans. En la meua època, l'accés a l'educació era molt limitat i no sempre es valorava la importància dels estudis.

Però hui dia, gràcies a l'esforç i al treball de moltes persones, els joves tenen accés a una educació més completa i de major qualitat. A més, les noves tecnologies han permés que la informació siga molt més accessible i que els joves puguen aprendre de manera més fàcil i ràpida.

Tere: Puc dir que una de les característiques més notables que m'agrada de de les noves generacions és la seua major exposició i accés a la informació i la tecnologia, la qual cosa els permet estar més connectats i al punt del que succeeix en el món.

A més, en molts casos, estan més compromesos amb temes socials i mediambientals i tenen una actitud més inclusiva i tolerant cap a la diversitat.

4. Que consell donaries a la joventut d'ara?

Sacra: El meu consell per a la joventut de hui dia seria que gaudisquen cada moment de la seua joventut, però que també pensen en el seu futur i treballen intensament per a aconseguir les seues metes. I que siguen constants en els estudis, ja que els beneficiarà en el futur.

Loli: El meu consell. Que estudien i treballen tot el que puguen. Que es preparen per a la vida, que no tinguen pressa per viure. I arribat el moment, si volgueren i es veuen preparats, doncs que formaren una família. Però primer preparar-se bé per al que els puga vindre.

Tere: Que si poden tinguen bons estudis, que es preparen molt bé. I ja amb l'edat, la qual cosa vinga... si han de formar una família que ho facen bé, que sàpien estar en el seu lloc. Però amb temps, l'edat ja ho dirà.

Maribel: Des de la meua experiència, la qual cosa més m'agrada de la joventut actual és la seua gran preparació acadèmica i la seua educació, així com la seua actitud respectuosa i positiva cap a les persones majors i la societat en general.

També he notat que els joves de hui dia estan més conscients de la importància del respecte a la inclusió i la diversitat, alguna cosa que m'ompli d'alegria.

Maribel: Que sàpien portar una vida bé, que es comporten, que no vagen a la babalà. Que es preparen per al que puga vindre en un futur. Un mínim d'estudis per a poder tirar avant.

5. Com és l'assoliment mes important de la teua vida i perquè és tan important per a tu?

Sacra. El meu major assoliment en la vida ha sigut ser mare i formar la família que tinc. Ser mare és una responsabilitat i un desafiament, però també és una de les experiències més gratificants i significatives de la vida.

Loli: El meu major assoliment en la vida ha sigut crear la meua pròpia família, ja que no vaig tindre una pròxima en la meua infància. Em sent agraïda per cadascun d'ells i veure'ls créixer i tindre èxit en la vida és una cosa que m'ompli d'orgull.

Tere: El meu major assoliment ha sigut tindre la família que he tingut. Casar-me i tindre un marit meravellós, dos fills excel·lents, i també als meus pares i germanes.

Maribel: El meu major assoliment en la vida va ser haver tingut als meus fills. Ser mare ha sigut l'experiència més bonica de la meua vida. Els meus fills són el més gran que tinc i m'han donat una felicitat que no puc explicar amb paraules.

anat al col·legi a penes, he eixit cap avant. I el llegat que vull deixar és aquest, que em recorden com soc i que ells siguen bona gent i estiguen units a la seua família sempre.

Tere: M’agradaria ser recordada com una persona amable, sincera i rialleral. El meu major llegat seria assegurar que els meus fills tinguen una vida feliç i plena d'amor.

Maribel: M'agradaria ser recordada com una dona alegre que sempre va tractar de gaudir la vida al màxim i fer feliç a les persones al seu voltant. I el llegat que deixe és la cura que li vaig brindar a la meua mare i al meu germà durant la seua malaltia. Va ser una experiència difícil, però els vaig brindar tot el meu amor i dedicació per a fer-los sentir còmodes, llavors el meu llegat és aquest.

7. Que t'agradaria dir-li a les persones que t'han admirat i seguit al llarg de la teua vida?

Sacra: Vull donar les gràcies a totes les persones que han estat al meu costat quan més les necessitava, que m'han brindat el seu suport i consol en els moments difícils

6. Com t'agradaria ser recordada i que llegat t'agradaria deixar?

Sacra: M'agradaria ser recordada com una bona persona.

El llegat que he tingut l'honor de deixar són els meus nets. Cadascun d'ells és especial i únic en la seua pròpia forma, i em sent molt afortunada d'haver sigut part de les seues vides i haver contribuït al seu creixement.

Loli: M'agradaria ser recordada com una bona persona. Lluitadora i sense poder haver

Loli: Gràcies a Déu tinc molt bons amics. Però si tinc a algú que m'haja admirat, és perquè saben el que he lluitat i el que he treballat. llavors els donaria les gràcies per estar al meu costat, tant en els moments bons, com en els dolents.

Tere: Supose que si m'han admirat és perquè estan contentes amb mi, els ha agradat com he sigut, la meua manera de ser, riallera, sincera, no es. Els donaria les gràcies, per ser ací sempre.

Maribel: Doncs dir-los que estic molt agraïda per tot el que han fet pel meu i continuen fent. Qui em coneix sap que s'agrair-li-ho a les persones que es porten bé amb mi.

Volem dedicar aquest xicotet article per a agrair a totes les persones entrevistades per la seua valuosa participació en aquest apartat del llibret. És meravellós poder comptar amb diferents opinions i perspectives, la qual cosa enriqueix enormement la discussió i ens permet reflexionar sobre temes importants des de diferents angles.

Finalment, esperem que aquest apartat del llibret haja sigut del seu grat i que hagen gaudit de la varietat d'opinions expressades. Com sempre, continuem treballant per a oferir contingut de qualitat i rellevant per a tots i totes.

Gràcies!

Sacramentos Sánchez i Barquero

Mª Teresa Vidal i Pastor

Dolores iAguilar Sánchez

Mª Isabel Morales i Cano

JOSÉ TENA

Úniques, pioneres, però iguals

Inclusió social i diversitat de gènere als càrrecs oficials en les nostres festes

Ens costa, ens costa molt, però cada any augmenten la tolerància i el respecte cap a la diversitat sexual, l'expressió i identitat de gènere, així com l'orientació sexual en el món de la festa, de les nostres festes de la Comunitat Valenciana. Per posar un exemple, la participació de diverses comissions falleres en l'Orgull LGTBI a València, o la celebració del mateix com un dels actes de l'any en Alacant. No obstant això, continuem veient clars indicis que l'acceptació no es dona en tots els casos, i que encara queda molt treball per fer. Hi ha actes vandàlics en ninots, i nombrosos casos d'homofòbia durant les celebracions de les festes, on hi ha més gent i més alcohol.

Les Fogueres i les festes de qualsevol localitat han de continuar amb el procés evolutiu i natural fins a l'acceptació total de tota mena d'identitat i expressió de gènere i orientació sexual. No obstant això, el problema de les festivitats amb tant arrelament i tradició és que és molt complicat canviar, des de dins, la mentalitat de les persones que les integren. Fa anys, la comissió fallera Blanqueries, vam crear la distinció de Faller Major 2019, com homenatge per trajectòria i implicació en la falla. Aquell fet va generar opinions contràries i fins i tot el malestar de fallers, falleres i amants de la festa, perquè la consideren un insult a la tradicional figura de Fallera Major, a pesar que Blanqueries ressaltava que la distinció no és un càrrec i que, en cap cas, substitueix a la figura de la màxima representant. Quatre anys després, la comissió fallera Borrull Socors presenta a Raül Puerta com a Faller Major, i aquesta vegada com a càrrec que substitueix al de Fallera Major de l'exercici 2023, és a dir, que han obert el càrrec a qualsevol gènere.

Representant, paraula oberta a tota mena de gènere, aquell o aquella que representa, la persona que obri les portes de la foguera al barri, a la resta de fogueres de la ciutat i a les diverses festes germanades. És la cara visible de la foguera durant un exercici, però aquesta sempre és la d'una dona o una xiqueta (i a més, sota el nom de “bellesa”). Aquelles persones que han viscut els últims trenta anys de les festes valencianes, celebren l'increment, encara que escàs, de dones que ostenten el càrrec de la Presidència, però xoca quan es compara aquest càrrec i la seua obertura a tots dos gèneres al càrrec de Bellesa, el qual es restringeix només al femení. A més,

si li afegim les responsabilitats legals que comporta la Presidència, i l'exaltació i adoració a les belleses per part de la comissió (deixant per a un segon pla a les Presidències), perd encara més sentit que homes i dones puguen ser presidents i presidentes de falla, però només una dona o una xiqueta puga desfilar per l'Ofrena com a persona foguerera especial de l'any.

Són les Fogueres una festa sexista?

Està realment disposada a respectar qualsevol identitat de gènere en qualsevol càrrec?

Progressa el món fester valencià cap a un estat de total igualtat entre els dos gèneres?

Segons el Pre-informe d'anàlisi de les Falles de la Ciutat de València des d'una perspectiva de gènere (Universitat de València, 2018), el 63% dels ninots de falles (i podem pressuposar que en fogueres també) de gènere femení que han sigut estudiats, estan representats d'una manera hipersexualitzada, i no solament això, “la imatge i la idea de la fallera, especialment la Fallera Major, està socialment i ideològicament conformada de manera que ni és una figura neutra ni innocent. (…) És ídol perquè arriba a ser admirada, elogiada, mitificada i desitjada, i esdevé tabú perquè el món faller en reconéixerla com un ídol prohibeix que siga criticada o posada en qüestió almenys públicament.” Podem concloure per tant que la idolatria sense crítiques de la representant festera major (Bellesa, Fallera Major, Regina de les Festes...) i el sexisme que implica el seu

ÚNIQUES p i o neres i

càrrec, la preserven i bloquegen de canvis, d'evolució i d'excepcions de regles establides, com per exemple que hi haja homes ocupant el lloc (paral·lel o substitutiu), homes o dones trans o gènere fluid, és a dir, que el càrrec siga desvinculat al gènere.

De moment, no serà possible aquell somni de la Fallera Major Infantil 2018, Daniela Gómez, d'una Cort d'Honor Infantil i una Comissió Masculina Infantil de València, és a dir, la mateixa representació del cap i casal per xiquets que per xiquetes. Guillem Montoro, el primer regidor transsexual de la Comunitat Valenciana, indica en una entrevista que «hauríem de començar a descatalogar aquells càrrecs que impliquen una figura masculina i/o femenina. Les persones som igual de vàlides per a representar a les nostres agrupacions, pobles, bandes, etc. Moltes vegades, la figura de la dona en aquest tipus de festes tradicionals, acaba resultant la utilització de la seua imatge de reina, dama, musa, com a objecte d'exposició, i qui té major rellevància o poder és l'acompanyant, president, director, etc.».

Però la festa s'obri pas, el temps passa i la vida continua evolucionant cap a un estat més inclusiu. Hi ha màxims representants festers homes en càrrecs històricament ocupats per dones, com l'exemple del Faller Major que hem citat abans. Però la polèmica no s'acaba després de dir que hui dia un home pot o no ser Faller Major. El primer inconvenient que trobem a les Fogueres és el nom de Bellesa, un nom femení, atribuït al gènere femení i, a més, amb un condicionant poc igualitari que exclou figuradament a aquelles dones més lletges. Pot haver-hi un Bell o "Belleso"? Un home es pot nomenar Bellesa? I el segon inconvenient és: totes les dones poden ocupar el càrrec de Bellesa? I és que, a la nostra festa, una dona trans podria arribar a ser-ho? I una xiqueta trans representar a la comissió infantil?

La Sanguinelli va desfilar en 2018 per l'Ofrena de Gandia vestida de fallera.

La Llei Trans de la Comunitat Valenciana va ser aprovada al Parlament el 30 de març de 2017, on es reconeix la igualtat de drets i oportunitats de les persones transsexuals, i el 20 de novembre de 2018 va ser aprovada en la nostra Comunitat la Llei LGTBI més avançada i moderna d'Espanya, amb diferents actuacions legals per a combatre la discriminació, la LGTBIfobia i els estigmes de gènere. Les Fogueres aniran concorde a la modernitat (i lògica de pensament, tot siga dit) de la seua pròpia comunitat autònoma?

En 2018 va desfilar per l'Ofrena fallera de Gandia la primera dona trans, “la Sanguinelli”, la qual va tindre el suport de la Federació de Falles local, de l'Ajuntament i de la seua vicealcaldesa i regidora d'Igualtat, Diversitat i Polítiques Inclusives, Lorena Milvaques. Sembla, per tant, absurd pensar que existeixen impediments perquè una dona trans (dona nascuda amb anatomia d'home) o qualsevol dona no puga desfilar com a Representant Major, però apareixen dues barreres difícils de saltar: les regles d'indumentària i l'estigma social.

Un home es pot nomenar Bellesa?

Totes les dones i totes les xiquetes poden ocupar el càrrec de Bellesa Major?

Si busquem en el reglament de JCF, trobem que “el faller utilitzarà el vestit instituït en el IV Congrés General Faller o qualsevol vestit tradicional valencià” i que “la Fallera haurà de lluir el tradicional vestit de Valenciana”. Aquest reglament no accepta excepcions, encara que la persona que es vista de valencià o valenciana se senta més identificada vestint les peces del gènere contrari. En el Reglament de la Federació de Fogueres de Sant Joan, els articles 18é-27é exposen la indumentària que han de tindre homes i dones, a més del pentinat

d'elles i les seues bandes acreditatives. El que un home porte roba de fallera o bellesa o una dona vulga vestir de saragüell no està lligat al transvestisme, sinó a una decisió pròpia per sentir-se més còmodes amb la roba amb la qual s'identifiquen. Ja va passar el novembre del 2017 a Alzira, on es va aprovar la revisió de l'article 94 del reglament de Junta Local, on s'apunta que no es permetrà l'ús de peces masculines per falleres ni femenines per fallers en actes oficials, amb independència del càrrec que ocupen. La vicepresidenta Carmen Martí va argumentar que, si bé no s'havia donat cap cas, “ens evitàvem que la gent es poguera disfressar en actes oficials. Principalment, ens evitem una falta de respecte per a la gent a la qual ens agraden les falles”. Aquest tipus de regles clarament exclouen a totes aquelles dones que, per decisió pròpia, decideixen vestir peces masculines concordes, o bé al seu gènere (potser no assignat en nàixer, però sí el seu gènere sentit), o bé al seu gust personal, siga com siga el motiu: una dona alacantina no pot ser Bellesa del Foc sense vestir de dona. També a les dones trans que encara no han aconseguit el canvi de nom i sexe en els seus documents d'identificació, com el DNI. En la revisió reglamentària d'Alzira, es va parlar dels casos de transsexualitat, argumentant que la vestimenta havia d'estar concorde al gènere d'inscripció en el cens de la falla, o millor dit, que fins que oficialment no s'aconsegueix el registre estatal com home o dona, està obligat o obligada a vestir concorde al gènere i sexe assignat en nàixer, amb els quals no s'identifica.

Ajuntament d'Alacant celebrant l'Orgull amb la bandera LGTBIQ+

L'altre obstacle és l'estigma social: a la població li costa encara acceptar a una persona transsexual i proporcionar-li els mateixos drets que a la resta. Una dona trans o un home trans se sotmeten a un procés i transició mèdica, psicològica i social de llarga durada, amb els canvis físics que provoquen, i no tots els casos s'ajusten als cànons de bellesa establits, ocasionant rebuig, incomoditat. Inclusivament, encara que la persona amb el seu gènere sentit i el procés de transició finalitzat puga aconseguir els cànons de bellesa, la intolerància cap a la transsexualitat queda patent, com en el cas d'Ángela Ponce, la primera dona transsexual en representar a Espanya en Miss Universo, i que està patint insults i greuges per no haver nascut amb l'anatomia sexual d'una dona i estar en un concurs de bellesa femení. Si ella, de físic espectacular, és rebutjada de la societat, podem imaginar el menyspreu que reben homes i dones trans menys concordes a això que anomenem bellesa. Per cert, a Àngela li va rendir un homenatge l'actual Miss Universo España, l'alacantina Alicia Faubel, portant una bandera amb els colors de l'arc de Sant Martí i la foto de la primera dona trans en participar en el certàmen de bellesa.

Alicia Faubel, Miss Universo España, fent homenatge a Ángela Ponce

Ángela Ponce, primera dona trans en desfilar per Miss Universo

Un exemple en Alacant és el de Peter López, activista no binari que es va fer viral en un video on es vestia d'alacantina: «Moltes coses han canviat des d'aquella època, encara que lamentablement hui dia molts continuen dividint-nos i catalogant-nos amb el que tinguem entre les cames per a classificar-nos una vestimenta. Hui faig aquest homenatge a "totes els/les que han volgut i no han pogut", als quals han ridiculitzat amb frases com "li encantaria portar a ell la pinta" i als "tu no pots". Perquè jo vull i puc fer aquest homenatge a les meues festes de Sant Joan »

Finalment, potser els casos menys usuals, però que més mal poden ocasionar si no es respecten íntegrament, són els de xiquets i xiquetes que no veuen, en la seua anatomia sexual de naixement, el gènere real de la seua pròpia existència. Quines opcions té una xiqueta, que ha nascut amb l'anatomia sexual d'un xiquet, ser Bellesa del Foc Infantil? I Dama d'Honor? Les mateixes possibilitats d'una xiqueta vestir de torrentí en l'Ofrena de la Verge del Remei. Ells i elles disposen només de la força i el suport de les seues famílies per a lluitar pel que hauria de ser natural: el reconeixement, en les

seues comissions, del gènere sentit i poder representar-les sense traves ni impediments. Zero, activista de gènere fluid, es va presentar l'any 2018 per a reina de les festes de Montcada, una dona trans va aconseguir ser triada dama d'honor en les festes de l'Almendral (Badajoz), i fa ja uns anys, una menor trans va presentar la seua candidatura a reina de Carnestoltes de Las Palmas de Gran Canaria, com ara Noelia Vegas, candidata a la mateixa festa de Tenerife. Fa uns dies coneixíem que, per primera vegada a València, una dona trans és Fallera Major de la seua comissió, la falla Dr. Manuel Candela-Avinguda del Port. Lía Sánchez Carballo fa història, trenca barreres i fa de la festa un lloc més inclusiu.

Hem de fer és combatre el sexisme i la discriminació de gènere i orientació sexual, eliminar les barreres que exclouen a les persones, siguen com siguen. Perquè, a la fi, tots i totes som diferents, no hi ha dos iguals, i eixes diferències, lluny de provocar supremacia o inferioritat, aporten noves formes de veure la vida, de sentir-la, de viurela, sense oblidar-nos que en cap cas ningú hauria de patir una manca en drets.

Noah Sánchez, natural de Castelló, proclamat-se com Miss Trans España

Noelia Veiga, primera candidata trans per a Regina del Carnestoltes de Santa Cruz

Belleses i Bells Majors?

Representants Majors i Infantils? El debat està obert, però el que sí que és clar és que seria la millor exposició, per a la resta de comissions, el barri, el sector o la localitat, que tots i totes som igual de vàlids a l'hora de representar i estimar la nostra festa. Com va dir Alicia Faubel, amb tot el seu cor alacantí, «Una Reina de Bellesa no es mesura per un físic, ni per un vestuari, ni una passarel· la, sinó pel llegat social que puga aportar inspirant a futures generacions».

El que un home porte roba de bellesa o una dona vulga vestir de saragüell no està lligat al transvestisme, sinó a una decisió pròpia per sentir-se més còmodes amb la roba amb la qual s'identifiquen els seus gèneres sentits.

Peter López, activista no binari que es va fer viral a les seues xarxes vestint d'alacantina. Pots veure el vídeo en el següent enllaç

Lía Sánchez, primera Fallera Major trans a la ciutat de València

Elles i els nostres desitjos

Gaseta gràfica

Quan s'imprimisca aquest llibre encara no s'haurà conegut si, per fi, i de la mà de l'alacantina Blanca Paloma, tornarem a guanyar Eurovisió. El que sí que sabem és que elles, totes dones, ens han regalat, a través del seu art, la millor representació del país a ulls d'Europa. Per elles, i pel Benidorm Fest, que s'ha convertit en referent i que ho tenim ací, en les nostres costes.

FOGUERA Pr i ncesa Mercedes

Hornella Góngora

Art i drag alacantí

Fotos: Dominik Valvo

'artista drag espanyola Hornella Góngora, també coneguda com la reina de l'electrocabarette, va iniciar la seua carrera en la popular festa drag "Que Trabaje Rita". Va ser en este esdeveniment on va descobrir la seua passió per l'escenari i l'espectacle, i va tindre l'oportunitat de conéixer a altres importants figures del món drag a Espanya, com La Prohibida, Supremme Deluxe i Kika Lorace, entre altres grans estrelles de la galàxia drag nacional.

Amb una trajectòria artística de més d'una dècada, Hornella ha aconseguit portar el seu art a escenaris nacionals i internacionals. La seua carrera ha estat marcada per la seua presència en una varietat d'esdeveniments, des de teatres fins a discoteques, passant per programes de televisió i altres espectacles en viu. Aquesta constant exposició ha permès a Hornella consolidar el seu art, la seua identitat i el seu reconeixement tant dins com fora d'Espanya.

La música és un dels pilars fonamentals de la carrera artística de Hornella. Abans d'iniciar la seua carrera com a drag queen, ja havia format part de diversos grups musicals, principalment del gènere electroclash, les cançons dels quals han estat un element recurrent en la seua trajectòria. Un

dels grups més destacats és Lomönaco. A més, com a solista, Hornella ha aconseguit èxits des dels seus inicis en la música i ha col·laborat amb destacats artistes, com Samantha Hudson, Asier Extandía de Mastodonte i Kika Lorace, entre altres.

Després d'anys de carrera en el món de l'espectacle, Hornella va decidir donar un pas avant creant el seu propi cabaret anomenat "Agogó Cabaret" juntament amb La Malibú i Feldene Medicada, després de la pausa de la pandèmia. L'objectiu era recuperar l'esperit irreverent i l'energia d'aquest format, donantli una pinzellada d'actualitat i molta més estil drag. En aquest nou projecte, Hornella porta la seua música i el seu art per tota Espanya.

Saps qui és el creador de Hornella? Es diu Javier Sevillano Jiménez, té 35 anys i va nàixer a Alacant. Va estudiar a l'Institut El Plá, on va obtindre el seu títol en Caracterització, FX, Perruqueria de plató, Posticeria i Cosmetologia.

En 2022, es va presentar als càstings de Drag Race Espanya (Temporada 3) i va ser triada, sent la primera Drag Queen alacantina en entrar al programa juntament amb dotze altres Drag Queens, les quals competiran per ser la propera Súper Estrella Drag Queen Espanyola.

Hi ha dos coses que tenim clares:

La primera.

I és que Hornella no deixa ningú indiferent. Tal és el cas del tercer capítol de la temporada, emès el passat 30 d'abril de 2023, en el qual va fer un magnífic homenatge a la millor terra del món, la terra que la va veure nàixer, apareixent amb un vestit que representava els colors de l'Explanada, saludant com una Bellea del Foc. Deixant a tota la ciutat enamorada amb aquesta aparició, arribant a sortir en diversos mitjans de comunicació de la ciutat.

I la segona:

És que li encanta la fideuà de la seua mare! En veure-ho, ens va encantar i vam sentir que necessitàvem sí o sí que apareguera en el nostre Llibret 2023. Per la qual cosa ens vam posar en contacte amb ella.

Li vam preguntar si estaria interessat en col·laborar amb nosaltres. Sense dubtar ni un segon, va acceptar. A continuació, us compartim l'entrevista. La primera i més important.

Com estàs? Com és viure tot el que estàs vivint en aquests moments?

És bastant emocionant, reviure tot el que vivim gravant la temporada. A més, l'acolliment del públic ha sigut meravellosa.

Com descriuries a Hornella Góngora?

Hornella és una vedette atemporal, camaleònica i un animal escènic tremendament sensible i connectat a tot el que li envolta.

Explica'ns com van ser els teus inicis i per què vas decidir dedicar-te al Drag.

La casualitat que un amic muntara una festa, que després va triomfar molt. Em vaig maquillar per a anar de festa i vaig acabar recorrent Espanya amb ells i descobrint-me com a artista.

Et va anar difícil que et prengueren de debò?

Encara és molt difícil que se'ns prenga de debò, ja que és un art multidisciplinari i no saps bé on i com encaixar-ho i per què majorment se'ns veu com un “pallasso per a adults”. Adjectiu del qual em sent orgullós, perquè és part de la nostra essència, però hi ha més maneres de veure'ns. Continuem lluitant per a ocupar més espais. Teatre, televisió, musicals i no sempre ha d'estar lligat a l'humor o a l'acudit fàcil sobre el col·lectiu.

Què és el que més t'agrada del Drag?

I el que menys?

El drag és guaridor, posa en evidència les normes de gènere establides que cap sentit tenen. I el que menys m'agrada és el rebuig que puga causar, que simplement és fruit del desconeixement i de les masculinitats fràgils.

Quin ha sigut el teu paper en la teua comunitat i quin impacte creus que has tingut en ella?

En el meu cas concret el Drag no és només una manera d'expressar-me artísticament. Gràcies al meu cabaret (AGOGÓ) estic intentant preservar i modernitzar aquest estil. D'altra banda, col·labore activament amb organitzacions que parlen i eduquen sobre la salut sexual i el gènere. Coses que no sols afecten el col·lectiu.

Quina és la teua filosofia de vida? Com t'ha ajudat a enfrontar els desafiaments i obstacles que has trobat en el camí?

La meua filosofia es redueix en tres paraules: Respecte. Al que fas, amb qui ho fas, a qui van estar i als quals vindran. Gaudi. Gaudeix de cada moment com si fora únic. Força. No sempre compliràs les teues metes. Crec que tenint això present sempre he pogut gaudir dels processos.

Tots tenim objectius, però poca gent aconsegueix tot el que es proposa. Si només penses en la fi acabaràs frustrat i no veuràs altres oportunitats que se't brinden i que no imaginaves.

Quins consells li donaries a la joventut de hui, que gràcies a programes com Drag Race descobreixen aquesta disciplina i els agradaria dedicar-se a això en un futur?

Que investiguen per a crear la seua pròpia marca, que hi ha més referents fora del concurs. Que estudien i es formen en allò en què se senten complets i que gaudisquen.

Què creus que es necessita per a crear un món més just i equitatiu per a totes les persones, independentment de la seua edat, gènere o origen?

L'educació és una cosa primordial, des dels pares fins als nostres governs. Educar en la pluralitat real i el respecte.

I, finalment.

Si pogueres dirigir-te a aquelles persones que t'han admirat i seguit durant la teua carrera o vida, què els agradaria expressar-los?

Sobretot, agrair-los la constància i l'afecte. Són el motor per a continuar creant.

ÚNIQUES p i o neres i

FANTIL

El llegat de María

Tribut a la dona al llarg de la història

Una vegada hi havia una dona anomenada María, que vivia en un xicotet llogaret en el cor d'un bosc espés i misteriós. María era una dona sàvia i fort, i la seua reputació s'estenia per tota la regió. Era respectada per tots pel seu coneixement i per la seua capacitat per a resoldre els problemes més difícils.

Un dia, María va ser convocada pel rei del país veí. El rei estava preocupat pel seu regne i buscava consell sobre com fer front a una sèrie de desafiaments que amenaçaven la pau i la prosperitat del seu poble. Quan María va arribar al palau, es va sorprendre en veure que era l'única dona a la sala de consell.

María es va asseure amb els consellers del rei i va escoltar atentament les seues preocupacions. Després d'uns moments de reflexió, va començar a donar la seua opinió sobre el que hauria de fer-se. Al principi, alguns dels homes es van burlar d'ella i del seu suggeriment, però prompte van quedar impressionats per la seua saviesa i el seu coneixement.

En poc temps, María es va convertir en una consellera valuosa per al rei. Els seus consells van ajudar el rei a resoldre molts dels problemes que havia enfrontat. A mesura que passava el temps, el rei va començar a dependre cada vegada més de la saviesa de María i a confiar en ella com una de les seues principals conselleres.

No obstant això, no tots en la cort estaven contents amb la presència de María. Alguns dels consellers masculins la veien com una amenaça a la seua poder i estaven gelosos de la influència que tenia sobre el rei. Van començar a difondre rumors sobre ella i a qüestionar la seua capacitat per a assessorar el rei.

Fabula creada pels comissionats i comissionades infantils.

Però María no es va deixar intimidar pels homes de la cort. Va continuar aconsellant al rei amb valentia i sense temor. La seua saviesa i el seu valor van ser la clau perquè el regne enfrontara amb èxit les crisis que es van presentar.

Amb el temps, la reputació de María es va estendre més enllà de les fronteres del regne. Altres governants van començar a buscar el seu consell i a demanar la seua ajuda per a resoldre els seus propis problemes. María es va convertir en una figura influent a tot el món, i molts la deien la "sàvia del llogaret".

Però malgrat el seu èxit, María mai va oblidar d'on venia. Sempre estava disposada a ajudar a la seua comunitat i a les dones del seu llogaret. Va començar a ensenyar a les xiquetes del llogaret sobre les arts i les ciències, i els va mostrar que podien ser tan sàvies i valentes com els homes.

Amb el temps, María es va convertir en un símbol d'esperança per a les dones de tot el món. Va demostrar que les dones poden ser tan sàvies i capaces com els homes, i que la seua presència és necessària en totes les àrees de la vida, inclosa la política i la governança.

La història de María es va convertir en una llegenda, i el seu nom es va recordar durant segles. Es va convertir en un símbol de la importància de les dones en la història i en la societat. I encara que han passat molts anys des que María es va convertir en una figura històrica, el seu llegat continua viu en les dones que s'inspiren en ella per a seguir avant i fer sentir les seues veus.

Al llarg de la història, les dones han enfrontat molts desafiaments i obstacles en el seu camí cap a la igualtat i la justícia. Han sigut excloses de l'educació, de la política i de molts altres àmbits de la vida pública. Però malgrat això, han demostrat una vegada i una altra la seua vàlua i la seua capacitat per a liderar i marcar la diferència.

Des de l'antiguitat, dones com Cleopatra i Boudica han demostrat la seua habilitat com a líders i estrategs. En l'Edat mitjana, les dones com Juana d'Arc i Leonor d'Aquitània van lluitar en les guerres i van tindre un paper important en la política dels seus països. I en temps més recents, dones com Rosa Parks i Malala Yousafzai han desafiat la injustícia i l'opressió i han inspirat a milions a tot el món.

No obstant això, malgrat tots aquests assoliments, encara hi ha molt per fer. Les dones continuen enfrontant barreres en molts àmbits de la vida, des de la política fins a la ciència i la tecnologia. La discriminació i la violència contra les dones són problemes persistents a tot el món.

Però la història de María ens recorda que les dones tenen un paper important que exercir en el món. La seua saviesa, la seua valentia i la seua capacitat per a liderar són vitals per a l'èxit de les nostres societats. Si els donem l'oportunitat de desenvolupar tot el seu potencial, les dones poden marcar una gran diferència en el món.

Així que seguim l'exemple de María i de tantes altres dones valentes i sàvies al llarg de la història. Aprenguem d'elles i treballem junts per a construir un món més just i equitatiu per a totes les persones, independentment del seu gènere. Junts, podem fer que la història siga un testimoniatge de la capacitat de les dones per a canviar el món.

MORALITAT: La moralitat d'aquesta rondalla és que les dones han jugat un paper important en la història i continuen fent-lo en l'actualitat, malgrat els obstacles que enfronten en el seu camí cap a la igualtat i la justícia. La història de María ens recorda que hem de valorar i respectar a totes les dones, brindar-los les mateixes oportunitats i tractar-les amb dignitat i respecte. En fer-ho, podem construir un món més just i equitatiu per a tots, on les dones poden desenvolupar tot el seu potencial i marcar una gran diferència en el món.