Llibret infantil Falla Reis Catòlics de Silla 2024 by Panal Fallero

B At I B ULL

te.g

m o r

g e i .

ecia

' 1

Explicació de la falla: Lázaro San Miguel Bravo Correcció: Servei de Normalització Lingüística de l'Ajuntament de Silla Artista Faller:

Juan Ramón Jimènez, 26 46460 Silla (València) www.reiscatolics.com

EDITA

A.C. Falla Reis Catòlics de Silla

L'Associació Cultural Falla Reis Catòlics dóna suport al llenguatge inclusiu als llibrets de falla. Als casos que, al llarg de la lectura d'aquest llibret, no s'han utilitzat fórmules inclusives, tenen com a motiu no dificultar la lectura d'aquest. Des de l'equip de redacció del llibret ens comprometem a seguir treballant per millorar el llenguatge inclusiu a futurs llibrets per tal que els nostres articles no deixen exclòs ningú.

Alvaro Guija Fotos: www.reiscatolics.com Begonya Garrido Picher Raquel Vedreño Cèsar González

Disseny i maquetació:

Dipòsit Legal: V-530-2011

L'A.C Falla Reis Catòlics no es fa responsable de les idees i opinions de les col·laboracions. El llibre ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià de l’any 2024. Aquest llibret participa en els Premis de les Lletres Falleres.

om r .

te.g

B At I B ULL ecia

In du tro cc ió

Introducció

. egi

n any més, tenim en les nostres mans nostres llibret infantil, un llibret que mostra el nostre compromís per transmetre la nostra llengua i la nostra cultura als més menuts de la nostra comissió i la nostra barriada. Un llibret que volem que siga el més didàctic possible en el qual mostrem els temes d’una manera senzilla i atractiva, com si es tractara d’un llibre de contes, per a tractar d’arribar millor al públic infantil. També proposem unes activitats, separades per edats, per a fer, ja siga en el mateix llibret o fora, recomanant llibres, pel·lícules i videojocs, entre altres. El nostre llibret infantil està relacionat amb la temàtica del llibret major i, en la nostra falla infantil, com heu vist, el nostre llibret major s’anomena Batibull. Un batibull és un conjunt de crits, de sorolls, de coses en desordre i difícils d’esclarir com els mites, i la nostra falla infantil va justament d’això, de mites. Des del nostre llibret, volem endinsar-nos en les cultures que més mites tenen, com són l’egípcia, la grega i la romana, per a acostar-les als nostres xiquets i xiquetes i que la puguen aprendre de la manera més didàctica i divertida possible. Esperem que als nostres xiquets i xiquetes els agrade aquest llibret, i esperem que siguen capaços de llegir-lo i de gaudir-lo, perquè és per a ells i per a elles.

Nostres redactors infantils Tamara Parra Guillem. Mònica Rubio Monfort. Maia Palomares Rubio. Fallera Major Infantil 2023. Saül Llàcer Esteban. President Infantil 2023. Emma Navarro Forner.

3-Introducció 4-Nostres redactors infantils

SUMARI

64-Batibull. Falla Reis Catòlics 2024 66-Porrot Jove de narrativa 68-Mosaic de fotos infantils 70-Així va ser... Les Falles de 2023 Saül Llàcer Esteban. President Infantil 2023 74-Així va ser... Les Falles de 2023 Maia Palomares Rubio. Fallera Major Infantil 2023 80-President Infantil 2024 Martín Romeral Chamorro 82-Fallera Major Infantil 2024 Claudia Monge de la Encarnación 84-La nostra Falla infantil “Mites”, d’Álvaro Guija 86-Explicació Falla infantil 90-Entrevista als nostres Representants infantils 2024 94-Comissió infantil 95-Grup de Play-back infantil 96-Grup de Danses infantil 97-Guardons otorgats per JCF

SUMARI

6-Egipte 8-El mite de la creació , 10-La història d’Osiris Tematic 12-Isis i el 7 escorpins 14-Orus en perill 16-Principals Déus i Deesses egipsis 17-Us proposem (0 a 6 anys): Màscara egípcia 23-Us proposem (6 a 12 anys): Un repte numèric 24-Us proposem (+12 anys): Visita virtual al Museu Arqueològic Nacional

26-Grècia 28-El rei Mides 32-Aracne i Atena 36-Narcís i Eco 38-Ulises i el caval de Troia 42-Principals Déus i Deesses grecs 44-Us proposem (0 a 6 anys): Col·lecció “Els Meus Primers Mites” 45-Us proposem (6 a 12 anys): “Patti i la furia de Posidó” 44-Us proposem (+12 anys): “Immortals Fenys Rising”

48-Roma 50-Naixement de Júpiter 52-Minerva i el Déu Neptú 54-La Deessa Juno 56-El Déu Plutó i Proserpina 58-Principals Déus i Deesses romans 60-Us proposem (0 a 6 anys): “Astèrix: la residència dels deus” 61-Us proposem (6-a 12 anys): Construcció d’una catapulta 62-Us proposem (+12 anys): Visita a les restes arqueològiques de Sagunt

BAt IBULL

B At I B UL L ecia

te.g

m o r

g e i .

Talentia

ba A ti EG bu IP l TE EL MITE de la creació

om la resta de cultures, l’egípcia posseeix també la seua pròpia versió de la creació de l’univers i del món en el qual vivim. De fet, existeixen tres versions conegudes en funció de la ciutat que el va generar i les deïtats a les quals s’hi veneren. Una d’elles és la Iunu, posteriorment coneguda com a Heliòpolis, la qual és coneguda per ser la ciutat en la qual va sorgir i va prevaldre el culte al déu Ra com a deïtat primordial.

Diu la llegenda que, en un principi, només existia un immens i infinit oceà de nom Nun, el qual romania immòbil i totalment adormit. Ni cel ni terra ni plantes ni animals ni l’home existien, només Nun, el qual contenia tots els elements possibles. Però, un dia, el món va prendre consciència de si mateix i de la seua situació, donant-li el nom de Ra. Este seria el primer déu, el qual al principi estava sol enmig de l’oceà. Però, a poc a poc, va començar a crear: el seu alé es tornaria el déu Shu, l’aire, i la seua saliva, al déu de la humitat, Tefnut.

A continuació, va crear una illa en la qual reposar, la qual va denominar Egipte, i en nàixer de l’aigua, va decidir crear el Nil per a alimentar-la. Amb els elements del gran oceà, Ra va anar creant els diferents éssers vius. Shu i Tefnut, en un altre punt del Nun, van tindre fills, la deïtat Geb, de la Terra, i Nut, del Cel. Tots dos fills van tindre relacions i el seu pare, Shu, gelós, va decidir separar-los sostenint al primer, baix dels seus peus, i a la segona, demunt del seu cap. De la unió de tots dos déus naixerien les estreles i la resta de deïtats. Acabada la seua creació, el déu Ra va enviar un dels seus ulls a buscar el seu poble, però aquest ull es trobaria en tornar que al déu li n’havia crescut un altre nou. Desesperat, l’ull va començar a plorar, creant els primers éssers humans de les seues llàgrimes. El déu Ra, veient el seu dolor, se’l va col·locar en el front: s’havia creat el Sol.

om r .

B At I B UL L

te.g

ecia

Foto: vikipedia.org

. egi

om r .

ba A ti EG bu IP l TE 10

ecia

Després, va donar una gran festa a la qual va acudir molta gent i, enmig de la celebració, Seth va manar traure el taüt, que, com ell esperava, va omplir a tots d’admiració per la seua bellesa i preciosos detalls. Llavors, va

siris era un dels quatre fills de Geb i Nut, el més savi. Tenia un altre germà, anomenat Seth, i dues germanes, Isis i Nephtis. Era rei de la terra i els homes, i el volien molt perquè era just, els havia donat lleis, i perquè els havia ensenyat a cultivar els seus camps aprofitant les crescudes del va riure Nil. Osiris es va casar amb una de les seues germanes, la deessa Isis, molt intel·ligent i una maga poderosa. I van tindre un fill, al qual van anomenar Horus. El seu germà Seth l’odiava i li tenia molta enveja perquè volia ser el rei. Un dia, va prendre mesures contra el seu germà mentre dormia i va ordenar fer un magnífic sarcòfag que s’hi ajustara.

B At I B UL L

d’Osiris

la història

. egi

dir que el regalaria a qui hi encaixara perfectament. Tots els convidats volien tindre’l i s’hi van anar ficant, però a uns els estava gran i, a altres, xicotet. Osiris el va provar l’últim i era a la seua mesura, però, abans que poguera reclamar-lo, Seth va estirar de la tapadora i, ajudat pels seus amics, el va segellar i el va llançar a les aigües del Nil. Les aigües el van portar lluny, fins a una ria on hi havia un arbret; i l’arbret es va adonar que era una divinitat la que ocupava el taüt, així que va començar a créixer per a protegir-lo amb les seues branques. Isis es va desesperar per la pèrdua del seu marit i va decidir anar a buscar-lo. Per consell del savi déu Thot, es va dirigir a Buto, que era la ciutat de la deessa cobra Uadyet, i va deixar el seu xicotet Horus a la seua cura. El camí era dur i difícil, i Isis seguia qualsevol pista que poguera conduir-la fins a Osiris; i així, va arribar més enllà del Nil, fora d’Egipte, a Byblos, on havia sentit que existia

Quan va veure que l’arbre, contenia el taüt amb Osiris i Isis va recuperar la seua aparença de deessa. El rei de Byblos li va oferir molts regals i ofrenes, però ella només va voler l’arbre i el rei va complaure la deessa i li’l va donar. La deessa va posar rumb a Egipte amb el taüt i el cos d’Osiris. Quan van arribar, va amagar el taüt en els marenys del Delta i se’n va anar a Buto a buscar Horus. Una nit, mentre caçava senglars, Seth va trobar el cofre i el va reconéixer. Es va enfadar molt i va tallar el cos en 14 trossos, i els va tirar al Nil perquè se’l menjaren els cocodrils. Isis se’n va assabentar i es va disposar a reunir els trossos del seu espòs abans d’anar a la recerca d’Horus. La seua germana Nephtis anava amb ella per a ajudarla i set escorpins la cuidaven i escortaven. La deessa va recórrer el Nil amb una barca de papir i els cocodrils no van tocar les restes d’Osiris ni la deessa perquè li tenien molt de respecte. Isis anava entregant una figureta del déu en cada ciutat on trobava un tros del seu cos i els homes construïen santuaris en el seu honor. I la deessa, a poc a poc, va recuperar tots els trossos d’Osiris. Amb totes les restes, va reconstruir el déu amb ajuda d’Anubis, el déu xacal, i el va embalsamar, convertint-se així en la primera mòmia; el va ressuscitar amb la seua màgia poderosa i, des de llavors, va ser rei dels morts.

Fotos: egiptoforo.com

te.g

un arbre molt especial. El rei d’este lloc havia ordenat que portaren este meravellós arbre al seu palau, per això la deessa es va fer passar per una donzella per a servir en el palau i tindre oportunitat de veure si l’arbre tenia alguna cosa a veure amb el seu estimat.

ba A ti EG bu IP l TE ISIS

i els 7 escorpins

na dona vestida malament va emergir d’un pantà flanquejada per set escorpins gegants. Portava un bebé en braços i es va dirigir al lloc més pròxim per a demanar menjar. La dona va veure una magnífica mansió i va pensar que allí podrien ajudar-los: — Senyora, necessite donar menjar al meu bebé, per favor, ajude’m! - Va dir la dona. Però la senyora de la casa va donar una ullada a les seues robes brutes i, sobretot, a eixos inquietants escorpins gegants que l’acompanyaven i, sense respondre una sola paraula, li va tancar la porta en els nassos. La dona va prosseguir el seu camí fins que va arribar a una barraca: — Senyora, necessite donar menjar al meu bebé, per favor, ajude’m! - Va dir la dona.

La dona d’allí es va apiadar de l’estranya, va ignorar els seus inusuals acompanyants i li va oferir el que va poder: un menjar senzill i un llit de palla. El que no sabien la dona rica ni tampoc la dona pobra és que aquella dona no era una dona qualsevol. En realitat era Isis, la deessa més poderosa d’Egipte. Isis s’estava amagant del seu germà Seth, qui havia assassinat el seu espòs i volia acabar també amb la vida del seu bebé, Horus. Seth també era un déu poderós i els estava buscant. Així que, perquè no els trobara, Isis havia de ser molt discreta, no podia arriscar-se a usar els seus poders, però comptava amb alguna ajuda. Serket, deessa de les criatures verinoses, havia enviat a set dels seus servidors més feroços per a protegir Isis i el seu bebé: els set escorpins gegants. Mentre Isis i Horus s’acomodaven en el seu humil allotjament, els escorpins estaven inquiets, es mostraven indignats perquè la dona rica havia ofés la seua senyora. Per tant, van idear una venjança. Tots van combinar el seu verí i van crear una poció increïblement verinosa. Un dels set escorpins, Tefen, va eixir en plena nit i es va arrossegar fins a la mansió. Mentre reptava baix de la porta, va veure al jove fill de la propietària dormint plàcidament i li va donar una forta punxada. Isis i la seua amfitriona prompte van despertar en sentir forts plors. Mirant des de l’entrada de la barraca, van veure una mare corrent pel carrer, plorant amb el seu fill en braços. Quan Isis va reconéixer la dona que

l’havia rebutjada, va entendre el que els seus escorpins havien fet. — He de fer alguna cosa, és un xiquet i no té culpa de res! - Es va dir a si mateixa Isis. Isis va prendre el xiquet en els seus braços i va començar a recitar un poderós conjur:

Fotos: egiptoforo.com

I tot seguit, li va entregar totes les seues possessions. La dona que havia acollit a Isis va mirar sorpresa: s’estava adonant en eixe moment que havia acollit baix del seu sostre a la mateixa Isis i que, a més, no passaria fam mai més. I des d’eixe dia, la gent d’Egipte va aprendre que s’ha de ser bona persona i solidària amb tothom quan ho necessita, sense jutjar les seues aparences.

— Oh, senyora, quant lamente la meua anterior fredor, vaig ser egoista i cruel amb vosaltres. Li oferisc tota la meua fortuna i els meus béns en mostra del meu penediment a esta humil dona, que amb tanta generositat t’ha acollit! - Va dir la dona rica.

ecia

Amb cada nom que invocava, neutralitzava el verí de l’escorpí. El xiquet va despertar i sa mare va plorar de gratitud.

om r .

B At I B UL L

Fotos: conmishijos.com

te.g

. egi

— Oh, verí de Tefen, ix d’ell i cau a terra! Verí de Befen, no avances més, no penetres més, ix d’ell i cau a terra! Perquè soc Isis, la gran encantadora, la pronunciadora de conjurs. Cau, oh verí de Mestet! No t’afanyes, verí de Mestetef! No sorgisques, verí de Petet i Tetet! No t’acostes, verí de Matet!

ba A ti EG bu IP l TE HORUS en perill

orus, el fill d’Isis i Osiris, va tindre una infància plena de perills. El xicotet va nàixer en els sagrats terrenys pantanosos de Tshemmis, lloc on estava a resguard del seu oncle Seth. Un dia, quan Isis i el seu fill es trobaven fora dels pantans, van ser segrestats pel malvat Seth. Va ordenar que la bella deessa fora tancada en una casa amb el seu fill. Thot, al poc de temps, es va assabentar del lloc on es trobaven, va entrar sense ser vist i li va dir a Isis:

— Ràpid! Torneu als sagrats pantans de Tshemmis! Allí, Seth no podrà seguir-vos. Estareu fora de perill fins que Horus siga més major i puga accedir al tron del seu pare. Quan van arribar novament als pantans de Tshemmis, Isis va amagar el seu xiquet entre les males herbes de papir i va eixir a buscar menjar. Esta vegada, no va

deixar cap guardià amb Horus, pensant que no li ocorreria res en aquell lloc tan tranquil; però, quan va tornar, el seu fill estava molt greu i la màgia d’Isis fallava perquè no sabia quina malaltia tenia. Isis es va alarmar i no sabia a qui recórrer perquè el seu marit estava mort i els déus estaven lluny. Prompte, va recordar que hi havia un poblet prop d’on es trobaven i, corrent, va anar cap a allí a la recerca d’ajuda. Isis no feia més que cridar, estava molt angoixada. Als pocs minuts, va aparéixer una anciana en la cara de la qual brillava una gran saviesa. Tenia a les mans un Ankh, el símbol de la vida. Es va acostar a la nostra deessa i li va dir: — Seth no pot entrar en els sagrats pantans, però sí que pot enviar qualsevol criatura verinosa. Ha pogut ser una serp o qualsevol altre ésser. L’anciana es va quedar mirant la deessa i es va adonar que tenia raó: Horus havia sigut enverinat i no deixava de plorar. Poc després, van aparéixer per allí Neftis, germana d’Isis, i Selket, la deessa escorpí.

— Isis, Horus s’està morint! Has de detindre la Barca del Sol, així, el vent còsmic no bufarà i el temps es detindrà fins que el teu xicotet sane.

ecia

— Horus està morint-se. Seth és el culpable. Ha enviat una criatura per a enverinar-lo -Va contestar Isis.

om r .

B At I B UL L

te.g

— Isis, què ha passat? -Va preguntar Thot.

. egi

Isis sabia que tenia molt de poder, ja que era l’única que sabia el nom secret de Ra. Va mirar cap al cel i va aconseguir detindre la Barca del Sol. Ra es va alarmar molt quan va veure que la Barca Solar no avançava, es va adonar que una cosa molt greu estava passant. Es va dirigir a Thot per a demanar-li que anara a Egipte a assabentarse de què estava ocorrent. I el savi déu va complir ràpidament els desitjos del rei dels déus.

Thot, dirigint-se a Isis i a Neftis, els va dir: — Tranquil·litzeu-vos vosaltres dos també. Llavors, Thot va començar a recitar una sèrie de paraules màgiques i va acabar exclamant: — Verí! Ra t’ordena eixir d’este xicotet. La Barca del Sol no podrà continuar avançant, per això, la meitat del món es cremarà i l’altra meitat se sumirà en la més profunda foscor fins que Horus sane. I després d’això, el xicotet Horus va sanar. Thot va haver de tornar al cel perquè, sense ell, els altres déus no podien remar. Ra es va posar molt content en saber les bones notícies que li portava Thot. Isis no es cansava d’abraçar el xicotet Horus, que reia content. Així, tranquil·lament, el xiquet va anar creixent i es va convertir en un jove fort i savi.

Foto: egiptoforo.com

om r .

ba A ti EG bu IP l TE

orus, déu de la caça, el cel i la guerra.

sis, deessa de la màgia i la vida.

siris, déu de la mort.

eth, déu del caos i la rebel·lió.

nubis, déu del més enllà.

ecia

mon, déu de la creació.

a, déu del sol.

R a h i o s a

B At I B UL L

b a M h N P T

te.g

Déus i Deesses egipcis

PRINCIPALS

. egi

Foto: twinkl.es

astet, deessa protectora.

pis, déu de la fertilitat.

aat, deessa de la justícia.

ador, deessa de l’amor, la festa i la dansa.

eith, deessa de la guerra i la caça.

hta, déu creador i principal deïtat de la ciutat de Memfis.

oht, déu de la saviesa.

ÀSCARA EGÍPCIA

(0 a 6 anys)

Acoloriu i retalleu en família les màscares egípcies que a continuació us compartim. De segur que la lectura dels mites egipcis i aquesta manualitat creen una estona d’allò més divertida!

US PROPOSEM

B At I B UL L ecia

te.g

m o r

g e i .

B At I B UL L ecia

te.g

m o r

g e i .

B At I B UL L ecia

te.g

m o r

g e i .

US PROPOSEM (6 a 12 anys)

N REPTE NUMÈRIC

Tracta de completar la numeració d’aquesta piràmide egípcia perquè el faraó hi puga entrar. Per a aconseguir-ho, has de tindre en compte que cada nombre s’obté de la suma dels dos nombres inferiors. Acceptes el repte?

310 180 100

50 23

30 23

13 23

ba A ti EG bu IP l TE US PROPOSEM (+ + 12 anys)

ISITA VIRTUAL AL MUSEU ARQUEOLÒGIC NACIONAL El Museu Arqueològic Nacional (Madrid) alberga una de les exposicions més importants sobre Egipte. Les mil·lenàries cultures de les ribes del Nil estan representades bàsicament a partir de col·leccions que són fruit de la investigació directa dels tècnics del Museu durant els últims cinquanta anys. La mostra s’organitza en tres grans apartats: la societat, que revisa des de la vida quotidiana dels habitants del Nil fins a la figura del faraó; el panteó egipci, amb els múltiples déus i pràctiques religioses; i la mort i els seus rituals associats. I el millor de tot: es pot visitar en línia! Pots accedir des del PC (manvirtual.es) o des de l’app per a tauleta o telèfon intel·ligent del museu (MAN). En la teua visita, podràs trobar des de mòmies fins a objectes quotidians originals de l’època. De segur que aprens moltes coses!

Foto: manvirtual.es

om r .

B At I B UL L

te.g

. egi

ecia

' 25

BAt IBULL

B At I B UL L ecia

te.g

m o r

g e i .

Talentia

ba A ti GR b u EC l IA EL REI Mides

i havia una vegada un rei de nom Mides que vivia a Frígia, un país beneït pels déus on no escassejaven els dons. Els arbres sempre estaven carregats de fruits, el bestiar creixia sa i robust i els seus habitants tenien una vida tranquil·la i eren éssers afortunats perquè podien gaudir dels gojos que la rica terra els aportava. Especialment, el seu rei, Mides, algú que des què va nàixer estava predestinat a ser immensament ric i passava la major part del seu temps passejant pel camp. Però algú també que mai es conformava amb la riquesa i poder que tenia, sempre desitjava més.

Un dia va aparéixer d’imprevist a Frígia el déu Dionís amb tot el seu seguici. Dionís era el déu del vi i de la festa, per això tant ell com els seus acompanyants es passaven el dia ballant, cantant i, fins i tot, bevent massa i quedant-se adormits en els llocs menys convenients. Això passà al vell i savi Silè, que es va perdre del grup en adormirse a l’ombra d’un roser al jardí de Mides. Després de dormir al fresc durant tota la nit, al matí següent, un jardiner el va trobar sota el roser i el va conduir davant del rei. Mides, com a gran amfitrió que era, va tractar Silè amb gran amabilitat i va ser el seu hoste durant 10 dies. Quan Silè i Dionís van tornar a trobar-se, la felicitat del déu era molt gran perquè adorava el vell sàtir, qui havia sigut el seu mestre i mentor. — On t’has ficat, volgut Silè? -Li va preguntar Dionís.- T’he trobat moltíssim a faltar. I Silè li va contar que s’havia quedat adormit i Mides l’havia cuidat com un gran amfitrió. Dionís, molt agraït pel que sentia, va decidir premiar la persona que tan bé s’havia portat i havia acollit el seu mestre. Així que, al matí següent, se’n va anar a la recerca de Mides i li va dir: Et concedisc el do que vulgues. Disme, què és el que més t’agradaria tindre en aquest món?

Però la seua felicitat li va durar poc perquè, de seguida, es va adonar

— Soc l’home més afortunat del món! -Va començar a cridar.

Foto: rz100arte.com

I així, encantat amb el do aconseguit, se’n va anar al seu jardí a posar a prova la seua nova habilitat. Al principi, la cosa no podia anar millor: va tocar una roca i aquesta es va convertir en or. Boig d’alegria, va tallar una rosa, que també es va transformar en or i, més tard, va alçar un terròs de terra del sòl i, al minut, tenia l’aparença d’un lingot d’or.

B At I B UL L

te.g

— Perquè, llavors, a partir d’aquest moment tot el que toques es convertirà en or...

. egi

— Sí, sí. N’estic completament segur.

om r .

— N’estàs segur? -Li va preguntar el déu bastant estranyat.

ecia

— Vull convertir en or tot el que toque! -Va dir a Dionís.

que tal vegada la seua elecció no havia sigut la més correcta. Mides tenia un gos que el seguia a tot arreu i al qual tenia un enorme afecte. Doncs bé, quan aquell dia l’animal es va acostar al seu amo a la recerca d’una carícia, en el mateix moment en què va refregar el musell contra el genoll del rei es va convertir en or. Però ací no va acabar la cosa. Mides tenia una bella filla molt afectuosa que li encantava córrer i, d’imprevist, abraçar el seu pare. Us podeu figurar què és el que va succeir quan, com totes les nits, es va acostar a l’habitació del seu pare a fer-li una besada abans de ficar-se al llit... Es va convertir en or.

Mides no podia creure la seua bona sort. Durant una llarga estona, va estar pensant què podia demanar. Realment no era fàcil decidir-se, i més per a algú com ell, immensament ric i que posseïa quasi tot el que un pot desitjar en la vida… Però, llavors, va pensar que hi havia un do que ningú, per molt ric que fora, posseïa.

Quan el rei Mides ho va veure, trencat de dolor, va caure de genolls i va començar a lamentar-se: Què he fet! Què he fet! Si no haguera sigut tan cobejós, la meua filla seguiria amb vida! Ell mateix estava a punt de morir perquè, com tot el que tocava es convertia en or, no podia ni menjar ni beure. Quan agafava un pa per a portar-se’l a la boca, es convertia en or; quan la copa fregava els seus llavis, tota ella es convertia en or… Fins i tot les seues pròpies llàgrimes es convertien en or! Desesperat, va córrer a Dionís i es va agenollar als seus peus pregant-li: Per favor, per favor, salva’m. Lleva’m el do que em vas donar o moriré!

I Dionís li va contestar que, encara que s’havia comportat com un autèntic estúpid, l’ajudaria. — Si vols salvar la teua vida, has de banyar-te en la font del riu Pactol i així perdràs el teu do. Si desitges que la teua filla torne a la vida, has de fer el mateix amb ella. I així ho va fer. Mides va seguir les instruccions de Dionís i va aconseguir salvar la seua vida, recuperar la de la seua filla i la del gos. I aquesta sembla ser la raó per la qual hi ha tant d’or en el riu Pactol: perquè va ser allí on Mides es va banyar per a deixar de ser l’home més ric i desgraciat del món. Encara que, realment, donades les aventures d’aquest rei, no sabem si va aprendre molt bé la lliçó: un mai serà feliç si no aprén a valorar el que té.

Foto: rz100arte.com

om r .

B At I B UL L

te.g

. egi

ecia

ba A ti GR b u EC l IA ARACNE i Atena

a història que contarem a continuació es desenvolupa a la vora del Mediterrani, en un meravellós país de nom Brega, famós a més de pel verd dels seus prats i la bellesa de les seues costes, per la porpra, un estrany mol·lusc que es criava en les seues platges. Però, què tenia d’especial aquest mol·lusc que tothom a Lídia, la seua ciutat, buscava amb afany? El que feia tan especial la porpra era que dins guardava un autèntic tresor: un tint carmesí de gran intensitat que conferia gran valor els teixits que tenyia. Reis, emperadors, princeses, etcètera, eren capaces de viatjar fins a Lídia i pagar grans sumes d’or per aconseguir una tela tenyida amb aquest meravellós pigment. Doncs bé, en aquesta ciutat en la qual els diners corrien en abundància, vivien Idmon, el tintorer, i la seua filla, Aracne.

Aracne era una donzella molt bella i intel·ligent que, des de xicoteta, havia destacat per les seues habilitats en l’art del teler. Les teles que eixien de les mans d’Aracne eren tan perfectes que deixaven bocabadada la gent. Semblava com si els seus brodats anaren a cobrar vida i eixir de la tela en qualsevol moment. Aracne era la millor teixidora de Lídia. Però mentre creixia el respecte i l’admiració que la gent professava en el seu treball, també hi creixia la supèrbia i l’altivesa. Figureu-vos fins a quin punt es va tornar envanida que, quan la gent, fent-li el major dels compliments, va decidir proclamar-la digna deixebla i successora de la deessa Atena –patrona, entre altres moltíssimes coses, de les filadores i brodadores–, ella va rebutjar la gran distinció perquè no volia deure el seu talent a ningú.

Foto: rz100arte.com

— Però què s’haurà cregut? Millor que jo? Millor que una deessa? Ara mateix li ensenyaré jo a la tal Aracne a ser més humil. Així que la deessa Atena va decidir donar un bon escarment a l’envanida d’Aracne. Per això, es va disfressar d’una anciana de cabells blancs i es va dirigir, ajudada pel seu bastó, al taller de la jove. Una vegada allí, la deessa, sense dir res, es va passar una bona estona contemplant les teles per a, per fi, preguntar a Aracne: — Els has fet tu? -Va preguntar Atena.

— Oh, em sorprén, -va continuar parlant la dona-. Jo creia que semblants teles solament podrien eixir de mans de la deessa Atena.

B At I B UL L

Com se li va poder ocórrer a l’orgullosa Aracne dir semblant barbaritat? A ningú en el seu sa judici se li ocorria comparar-se amb la deessa i menys encara considerar-se superior. Això solament podia ser fruit de la supèrbia que li havia fet perdre el nord. Per descomptat, quan Atena va escoltar aquestes paraules va enrogir d’ira i va començar a bramar:

— Per descomptat -va respondre la jove amb gran altivesa-. Ningú més a Lídia seria capaç de teixir semblant tela. Jo soc, sense cap dubte, la millor filadora.

ecia

— Jo soc la millor teixidora que mai hi haurà en el món! Millor fins i tot que Atena!

om r .

Foto: IES Josefina Aldecoa

— Jo soc infinitament millor que la deessa! — Però, xica, com se t’ocorre dir això? No saps que els déus castiguen severament als qui els menyspreen? — Jo no menyspree -continuà dient Aracne- em limite a dir la veritat. Atena, al meu costat, és una mera aprenenta… — Ai, xiqueta, xiqueta… No enfades Atena, que el seu enuig pot portarte conseqüències terribles… — Que s’enfande! Que s’ofenga! És més, si jo tinguera davant a Atena, la reptaria, ara mateix, a una competició. Aquelles paraules ja van ser massa. De sobte, les arrugues del rostre de l’anciana van desaparéixer, el seu cabell es va tornar fosc i els seus ulls van recobrar la lluentor de la joventut. Davant dels ulls d’Aracne, estava una bellíssima dona de la qual de seguida va endevinar la seua identitat.

Foto: Wikicampamento

— Eres Atena, veritat? — Per descomptat que soc Atena. I ara que saps la meua vertadera identitat, continues tenint el coratge i la gosadia de proclamarte la millor teixidora de Lídia? — No t’equivoques, no tinc por, Atena -li va advertir Aracne-, continue pensant el mateix i, ja que eres ací, per què no competim? Estic segura que la meua tela serà molt millor que la teua. Atena li va llançar una desafiadora mirada a Aracne i li va dir: — No dubte de les teues destreses amb els fils. Tots sabem de la teua gran habilitat… però eres massa orgullosa, a vegades, una ha de saber escoltar els altres… Així que, si vols, competirem… Només espere que ho fem de manera neta i que al final no te’n penedisques. La competició es va convertir en tot un esdeveniment al qual van acudir desenes de persones per a poder veure el desafiament. Tant Aracne

com Atena van començar a moure les seues mans amb una habilitat i rapidesa sorprenent, i ambdues van fer treballs meravellosos. Atena va teixir un tapís en el qual enaltia el poder dels déus. Per contra, la desafiadora Aracne va decidir brodar passatges on els déus no eixien molt ben parats, recalcant amb això la idea que els déus no sempre tenien per què ser superiors a les persones. Quan els llenços van estar acabats, tots dos van ser comparats. I per a sorpresa d’Atena, no era tan clar que el seu fora millor. Això, unit a la manera irrespectuosa amb la qual Aracne havia tractat els déus, va fer que la deessa Atena traguera foc pels queixals -la veritat que aquesta part no va estar molt correcta-. Ara sí, per primera vegada, Aracne s’adonà del seu error i que la seua supèrbia l’havia portat massa lluny. S’adonà que, tal vegada, la manera en la qual havia desafiat la deessa no havia sigut la més correcta i es va sentir avergonyida. Quan la deessa la va veure en aquest estat, li va dir:

om r .

B At I B UL L

te.g

. egi

— La teua falta ha sigut molt greu. Mereixes un càstig. A partir d’aquest moment, viuràs tu i els teus descendents penjats d’un fil, això sí, fent el que millor saps fer: teixir.

ecia Foto: rz100arte.com

Després d’aquestes paraules, els braços i les cames d’Aracne es van anar encongint, els seus dits es van allargar, el seu cos es va transformar en una bola i el pèl la va cobrir per complet. La bella i envanida xica s’havia convertit en una aranya. A partir d’aquell dia, Aracne va passar la resta de la seua vida teixint finíssimes xarxes per tots els racons de Lídia, un art que va passar als seus descendents els qui van haver de pagar l’error d’una jove xica que va gosar a creure’s millor que els déus. I ací tenim un clar exemple de què la supèrbia, l’arrogància i la vanitat mai són el millor camí.

om r .

te.g

B At I B UL L

ba A ti GR b u EC l IA 36

n la mitologia grega, Narcís és un jove bellíssim del qual totes les xiques estan enamorades, però ell menysprea l’amor, no té interés en cap i rebutja a totes. Quan va nàixer, els seus pares van consultar el futur del seu fill a un endeví de nom Tirèsies i els va respondre que Narcís viuria fins a vell si no es contemplava a si mateix. Semblava senzill burlar la profecia, l’única cosa que havien de fer era bandejar de la seua vida els espills i altres objectes que pogueren reflectir el seu rostre.

. egi

ecia

les terribles conseqüències de ser vanidós

NARCÍS I ECO,

Els anys van passar, Narcís es va fer major i es va convertir en l’objecte de desig de totes les nimfes i donzelles de la zona, però, sempre, tal vegada perquè no era conscient de la seua bellesa, romania insensible als encants d’aquestes. Entre les moltes joves ferides per la seua actitud es trobava una nimfa anomenada Eco. Eco era una nimfa dels boscos xerraire i imprudent que havia sigut castigada per Hera, la dona de Zeus. I és que la bona d’Eco s’havia dedicat a donar conversació i entretindre a Hera mentre Zeus, el seu marit, es dedicava a passars’ho massa bé. Quan Hera s’adonà que les xarrades d’Eco eren un intent d’encobrir les faltes i infidelitats del seu marit, s’enfadà moltíssim amb la nimfa i la castigà. A partir d’aquell moment, Eco ja no va poder parlar amb normalitat, d’una manera espontània; la seua veu únicament era capaç de pronunciar les últimes paraules d’allò que se li deia. Entenem el seu nom, veritat?

Foto: rz100arte.com

Narcís va trobar molt agradable la ruta que havia seguit aquell dia, així que la va repetir amb freqüència. Eco l’esperava i el seguia en el seu passeig, sempre des de lluny, temorosa de ser vista, fins que un dia, un soroll que va fer en trepitjar una branca va posar a Narcís sobre avís de la seua presència, descobrint-la. En lloc de continuar caminant, Narcís es va quedar esperantla. Quan Eco es va adonar que havia sigut descoberta, va empal·lidir, per a després, en el moment en què Narcís es va dirigir a ella, enrogir. — Què fas ací? Per què em segueixes? -li va preguntar Narcís. Unes preguntes a les quals Eco únicament va aconseguir respondre: — Ací… Em segueixes…

Narcís va continuar parlant, però Eco era incapaç d’expressar-li els seus sentiments. Finalment, com la nimfa que era, van acudir en la seua ajuda els animals, que d’alguna manera, li van fer entendre a Narcís que Eco estava enamorada d’ell. Ella el va mirar expectant, ansiosa… Però el riure gelat de Narcís la va estripar. I així, mentre Narcís reia d’ella, de les seues pretensions, de l’amor que albergava en el seu interior, Eco va decidir morir de pena. Desesperada, es va retirar a la seua cova, on va romandre quieta, sense moure’s, sense menjar, repetint en veu baixa, com un murmuri, les últimes paraules que havia sentit del seu estimat: «Que estúpida… Que estúpida…». D’ella, només en va quedar la veu que fins i tot hui continuem escoltant. Però com bé demostra aquesta història, els mals actes que realitzem no són gratuïts, a vegades, tenen conseqüències. Quan les donzelles veuen el final d’Eco, clamen al cel demanant venjança. Nèmesis, la deessa de la justícia i la solidaritat grega, qui ho havia observat tot des del cel, les escolta i fa que, en un dia molt calorós, després

d’una cacera, Narcís s’incline sobre una font per a calmar la seua set. I allí, quan està a punt de beure, veu la seua imatge reflectida. Tal com havia predit Tirèsies, aquesta imatge el va pertorbar enormement. Va quedar absolutament encegat per la seua pròpia bellesa en el reflex. Enamorat de si mateix i insensible ja per a la resta del món, va morir allí mateix. Uns diuen que d’inanició, ocupat eternament en la seua contemplació. Uns altres, que enamorat com va quedar de la seua imatge, va voler reunir-se amb ella i va morir ofegat després de llançar-se a les aigües. En el que tothom està d’acord és que en el lloc de la seua mort va brollar una nova flor al qual se li va donar el seu nom: el narcís, flor que creix sobre les aigües dels rius, reflectint-s’hi sempre.

Foto: rz100arte.com

Eco, avergonyida i incapaç de comunicar-se, es va recloure en una cova en el més profund del bosc. Fins allí va arribar un dia passejant el jove Narcís, abstret, com sempre, amb els seus propis pensaments. Quan Eco el va veure, va quedar corpresa del bell jove, però, avergonyida per les seues limitacions, no va tindre el valor suficient per a acostar-se a ell. El que ella no sabia és que tindria moltes més possibilitats.

ba A ti GR b u EC l IA ULISES i el cavall de Troia

ls grecs portaven molt de temps enfront de les portes de la ciutat de Troia, a la qual havien declarat la guerra 10 anys abans. Havien intentant entrar a la ciutat una i mil vegades, però mai ho aconseguien. La ciutat semblava inexpugnable i, a poc a poc, el cansament i el desànim començaven a fer mossa entre els soldats. 10 anys era massa temps per a estar allunyats de les seues cases i les seues famílies, i damunt no obtindre cap resultat. Però malgrat els anys i el cansament, encara hi havia un capità, que tenia fama d’astut i mentider, tot cal dir-ho, que mantenia l’esperança. Es deia Ulisses i era el rei de la xicoteta illa d’Ítaca. Ulisses mai es donava per vençut, així que va decidir pensar alguna cosa, una

estratègia que retornara l’alegria als seus soldats i pogueren per fi conquistar Troia. Per fi, un dia després de donar-hi moltes voltes, se li va ocórrer una bona idea. Encara que, en realitat, sembla ser que qui li la va inspirar va ser la deessa Atenea, que convertida en brisa, es va acostar a Ulisses i li va murmurar a l’oït un pla. Quan Ulisses ho va tindre clar, va anar amb les seues tropes i els va dir: — Sé com conquistar Troia. De seguida, Agamèmnon, el cap suprem de les tropes gregues, li va preguntar què havien de fer. Al que Ulisses va respondre sense dubtar-ho: — Alçar el campament. Ens n’anem! Us podeu figurar que Agamèmnon no donava crèdit a la resposta. Ulisses s’havia tornat boig. A qui se li ocorria pensar a abandonar el campament i tornar a casa com a perdedors, sense lluitar fins al final? Ulisses que es va adonar del que passava pel cap d’Agamèmnon, el va tranquil·litzar: — No et preocupes, no estic boig. No abandonarem. Alçar el campament és solament la primera part del meu pla. Ulisses li va contar el pla complet a Agamèmnon i, una vegada conegut, li va semblar una idea estupenda i es van posar a la faena. En tres dies, quan els troians van traure el cap a veure la gran plana que s’estenia darrere de les muralles de la ciutat, no podien creure el

Foto: rz100arte.com

que veien. Aquesta estava deserta, no hi havia ni un soldat, els grecs havien alçat el campament i se’ls veia al lluny en els seus vaixells navegant en direcció a la seua terra. Havien abandonat! Els grecs s’havien rendit!

on estava l’enorme escultura. Quan van arribar allí, es van trobar amb un preciós cavall, realitzat en fusta, en els peus de la qual hi havia la següent nota:

La notícia va córrer com la pólvora. No es parlava d’una altra cosa als carrers de Troia, realment ningú entenia què havia ocorregut perquè els grecs abandonaren tan precipitadament, però era igual. Per fi ho havien aconseguit, la guerra havia acabat. Ja no hi hauria sang, ni dolor, ni ferits, ni plors.

— Aquest regal dels grecs és una ofrena dedicada a Atenea perquè ens permeta tornar sans.

Però, de sobte, des de l’alt de la muralla, dos sentinelles, assenyalant allà lluny, van dir: — Els grecs han deixat alguna cosa en el seu campament. En efecte, entre les botigues abandonades, es veia una escultura de gran grandària que el mateix rei Príam va voler examinar de prop, així que, acompanyat d’un seguici de notables, va abandonar la ciutat i es va traslladar fins

Els troians eren un poble molt religiós que sentia gran respecte pels déus, així que mai s’hagueren atrevit a causar qualsevol greuge a la figura. — Si és una ofrena als déus, no podem destruir-ho… -Va dir un dels notables. — Per descomptat que no! -Va contestar un altre.— Ens ho emportarem a l’interior de la ciutat i el col·locarem enfront del temple d’Atenea.

Foto: Pinterest

Tots els allí presents van estar d’acord. Ara que la guerra havia acabat, no anaven a enutjar la deessa, així que, ajudats per cordes, van arrossegar el cavall a l’interior de la ciutat. Després de col·locar el cavall enfront del temple de la deessa, va començar la festa per als troians, els qui es van dedicar a menjar, beure i ballar durant tot el dia. Calia festejar la victòria. Així que, quan va arribar la nit, esgotats, van anar a dormir. No se sentia res en la ciutat, ni una mosca, però just en aquell moment, de l’interior del cavall, va eixir el següent: — És el moment d’atacar! Sabeu de qui era la veu? Sí, sí, d’Ulisses. El cavall no era una ofrena per a Atenea, sinó un parany amb el qual poder entrar a la ciutat. Ho havien construït ells mateixos de fusta i havia deixat el seu interior buit perquè allí es pogueren amagar Ulisses i altres vint guerrers. Durant tot el dia havien estat quiets i en silenci. Realment, havia sigut dur, perquè la calor que feia a l’interior del cavall era insuportable, però havia valgut la pena. Ulisses i els seus van abandonar l’escultura i van córrer a la muralla per a obrir les seues portes de bat a bat i que així la resta dels soldats -els que semblava que tornaven en els seus vaixells a la seua terra, òbviament, un altre engany- pogueren entrar a la ciutat. La guerra havia acabat, però no com els troians pensaven… De vegades, una bona idea pot més que 10 anys amb armes.

om r .

B At I B UL L

te.g

ecia

' Foto: Pinterest

. egi

ba A ti GR b u EC l IA PRINCIPALS Déus i Deesses grecs

Z H P A

eus, rei dels déus i governant del mont Olimp; déu del cel i el tro.

res, déu de la guerra, la força, la virilitat masculina i el vessament de sang.

era, reina dels déus i deessa del matrimoni i la família.

ionís, déu del vi, les celebracions i l’èxtasi. Déu patró de l’art del teatre.

osidó, senyor de les mars, els terratrèmols i els cavalls.

ermes, missatger dels déus; déu del comerç i la retòrica.

pol·lo, déu de la música i les belles arts, de la llum, el sol, la medicina, la bellesa, el coneixement, la poesia, la profecia i el tir amb arc.

tenea, deessa de la saviesa, l’artesania, la defensa i la guerra estratègica.

frodita, deessa de l’amor, la bellesa i el desig.

A D H A

rtemisa, deessa de la caça, la virginitat, el part, el tir amb arc i tots els animals.

H D

efest, mestre ferrer i artesà dels déus; déu del foc i la forja.

emèter, deessa de la fertilitat, l’agricultura, la naturalesa i les estacions de l’any.

om r .

B At I B UL L

te.g

. egi

ecia

' Foto: mejoresprompts.shop

ba A ti GR b u EC l IA US PROPOSEM (0 a 6 anys)

Us presentem una forma única de fer conéixer als més xicotets i xicotetes la mitologia de l’antiga Grècia. Aquesta col·lecció de llibres amb mecanismes els ajudarà a conéixer en més profunditat alguns déus i deesses, així com tradicions, costums, moltes històries i mites grecs. De segur que els gaudiu en família mentre apreneu junts!

Font: abacus.coop

ol·lecció “Els Meus Primers Mites” (Editorial Estrella Polar)

US PROPOSEM (6 a 12 anys)

ATTI I LA FÚRIA DE POSIDÓ

Patti i la fúria de Posidó és una d’aquestes pel·lícules que et traslladen màgicament a altra època. Concretament, aquesta pel·li d’animació té com a escenari principal l’antiga Grècia, en la qual els seus protagonistes hauran de lliurar batalles i viure moltes aventures per a salvar la ciutat, a la vegada que ens ensenyen moltes particularitats d’aquella època. A continuació, et deixem algunes dades de la pel·lícula. Esperem que t’animes a gaudir-la en família! Any: 2022 Duració: 95 min. País: França Direcció: David Alaux, Eric Tosti, Jean-François Tosti

Font: filmaffinity.com

ba A ti GR b u EC l IA US PROPOSEM (+ +12 anys)

i tens més de 12 anys i t’agraden els videojocs, de segur que al·lucines amb el que et presentem a continuació! Es tracta d’Immortals Fenyx Rising, un videojoc inspirat en l’antiga Grècia, en

el qual la mitologia i els déus i deesses grecs prenen gran importància en l’aventura. Entre bromes i humor, Zeus i Prometeu et narraran les històries més impressionants mai viscudes a Grècia. Disponible per a PS4, PS5, Xbox One, Xbox Series X/S, Nintendo Switch i PC. No te’l pots perdre!

Font: nintendo.es

BAt IBULL

B At I B UL L ecia

te.g

m o r

g e i .

Talentia

de Júpiter

Foto: fandom.es

ba A tib RO u l M A

NAIXEMENT

n la mitologia romana Júpiter era fill de Saturn i Ops, i germà de Vesta, Ceres, Neptú, Plutó i Juno. Juno també era l’esposa de Júpiter i la reina dels déus. Entre els seus molts fills es trobaven Minerva, que va brollar del seu front completament adulta, Diana, Vulcà, Mart o el mateix heroi Hèrcules. Saturn era un tità i era el rei dels déus, però estava preocupat que un dels seus fills prenguera el seu tron, per la qual cosa va decidir menjar-se’ls a tots res més nàixer. Però Ops, l’esposa de Saturn, va fer tot el possible perquè això no ocorreguera quan va nàixer Júpiter, i li va donar al seu espòs una roca embolicada en una manta fingint que era el nounat. I no s’equivocava Ops amb la seua por, perquè Saturn es va engolir la roca creient que era Júpiter, igual que s’havia engolit a les seues uns altres cinc fills.

Llavors la deessa Ops va amagar a Júpiter en una illa i quan Júpiter va créixer, ell i la seua mare van tornar a enfrontar-se a Saturn: li van donar la seua beguda favorita, que estava feta de mel, i la van mesclar amb sal i mostassa, i en beure-la Saturn es va posar tan dolent que va acabar vomitant als cinc fills que s’havia engolit, que ja eren adults. I així va ser com Júpiter i els seus germans i germanes van començar una lluita contra el seu propi pare i els altres titans durant deu anys, fins que finalment van guanyar la guerra i els van bandejar. Després d’això, Júpiter va prendre llavors el lloc del seu pare com a rei dels déus. Al fet que et sona aquesta història? I tens tota la raó, perquè segur que et sona a la història de Zeus de la mitologia grega. I és que els mites sobre Júpiter eren generalment paral·lels als de Zeus, perquè com ja t’hem comptat, els romans van agafar molts déus dels grecs i els van fer seus.

om r .

B At I B UL L

te.g

. egi

ecia

' 51

ba A tib RO u l M A MINERVA i el Déu Neptú

inerva va ser tot un personatge dins de la mitologia romana, ja que es tracta ni més ni menys que de la responsable de crear estratègies eficaces per a aconseguir la victòria en diferents conflictes militars, de protegir la ciutat de Roma i de protegir i guiar a les persones que realitzen diferents arts. Dit d’una altra forma, Minerva era deessa de l’artesania i l’art, de la intel·lectualitat i de la saviesa, així com de la poesia, el comerç o la medicina. En estar la deessa Minerva vinculada amb la intel·ligència, molts filòsofs i inventors de l’època la tenien com a inspiració i símbol de reverència a l’hora de començar els seus projectes. Un dia Minerva i el seu oncle Neptú van tindre una important renyina. El motiu, que el déu Neptú sempre volia fer-se amb tots aquells pobles que encara no tingueren un déu i patró. Llavors, va succeir que

Minerva es va interessar una vegada pel mateix poble que ell i calia decidir qui seria el guardià del lloc, perquè només podia ser un. Per a resoldre el conflicte, Minerva va suggerir que tots dos havien de donar-li un regal al poble perquè la gent del mateix poguera decidir quin regal era el millor, i a Neptú li va encantar la idea. Llavors, Neptú va colpejar el vessant de la muntanya amb el seu trident, i l’aigua va fluir en un bell rierol. Això era molt important, perquè l’aigua dolça era vital per a la gent i per als cultius. No obstant això, quan van provar l’aigua… resulta que era salada i no dolça! Pel que tots van haver d’escopir-la. Però després d’això va arribar el torn de Minerva, que va agitar la seua mà i va començar a créixer una preciosa olivera. Després d’això, el poble va poder provar les riques olives que donava, i van descobrir que a més, l’arbre els proporcionava recer, a més d’aliment i oli per a cuinar, per la qual cosa van considerar que era un regal magnífic. De fet, el mateix Neptú va abandonar i va considerar que el regal de la seua neboda era molt millor que el seu, encara que finalment ella no acceptaria el premi.

om r .

B At I B UL L

te.g

. egi

ecia

Foto: etsy.es

ba A tib RO u l M A

LA DEESSA Juno

uno era la deessa romana de les dones, de la fertilitat i del matrimoni, i va formar part dels déus de l’Olimp en la mitologia romana, sent el seu equivalent a Grècia la deessa Hera. Quan és il·lustrada en les arts plàstiques o en llenços, se sol representar a Juno com a una dama muntada en un carromato, el qual posen a caminar dos cavalls. Juno era una deessa molt atractiva i els seus ulls cridaven poderosament l’atenció. El seu rostre, a més, sempre mantenia una expressió de calma i paciència, atributs que es consideraven necessaris per al matrimoni, del que Juno era deessa i protectora. Sobre el seu cap, aquesta deessa portava moltes vegades una diadema, que era un símbol que caracteritzava a les deesses romanes.

Juno era la filla del reconegut déu Saturn i de Ops, també anomenada Cibeles. Al seu torn, Juno era germana del déu Júpiter, amb el qual a més es casaria i tindria tres fills, als quals va anomenar Lucina, Vulcà i Mart. Però la deessa Juno va tindre més germans, entre els quals es van trobar: Ceres, Neptú i Plutó, només per nomenar alguns germans directes. Juno tenia molta família i estava entregada totalment a ella, encara que el déu Júpiter, a causa de moltes de les seues accions (relacionades sobretot amb l’amor), acabava sovint amb el seu gran dot de la paciència. Moltes hipòtesis diuen que en realitat la deessa Juno no era feliç amb la seua vida de casada, i que ni tan sols el tindre fills li va donar felicitat, ja que Júpiter no es portava massa bé amb ella. Això va fer que Juno es convertira en una deessa molt gelosa, fent que tot l’amor que sentia per Júpiter es convertira amb el temps en ràbia. Un dia, a causa d’eixa ràbia, Juno va convertir a una xica anomenada Latona, que havia parlat i tingut tracte amb Júpiter, en una vaca; però no va ser eixe l’únic dels seus actes, ja que Juno podia arribar a llançar raigs terribles, igual que el seu marit, i ser una autèntica amenaça a la qual sens dubte valia la pena respectar. Tindre-la com a enemiga podia ser terrible!

om r .

B At I B UL L

te.g

. egi

ecia

Foto: pinterest.es

ba A tib RO u l M A

el déu plutó i Proserpina

l déu Plutó (Hades en la mitologia grega i déu de l’inframon i la mort) era un dels tres déus més poderosos de l’antiga Roma al costat dels seus germans Júpiter i Neptú, i per tant fill de Saturn (déu de l’agricultura) i de Ops (deessa de la Terra).

La deessa Ceres, deessa de la collita i germana de Plutó, tenia una filla anomenada Proserpina, que era una jove encantadora i feliç. Almenys fins que el seu oncle Plutó es va enamorar d’ella i de la seua infinita bellesa, perquè allò va fer que Plutó acabara segrestant a Proserpina i portant-li-la en el seu carro fins a l’inframon, abans que ningú poguera impedir-li-ho. Quan Ceres es va assabentar del que havia fet Plutó va plorar molt i va fer que les plantes i les collites deixaren de créixer en la Terra (la qual cosa simbolitzava l’arribada de la tardor) i allò va ser terrible, perquè la gent necessitava molt les plantes i els cultius per a sobreviure.

Quan Saturn, el pare de Plutó, va morir, tant ell com els seus germans Júpiter i Neptú van rebre tot el poder que havia ostentat el seu pare, que va quedar dividit de la següent forma: el cel per a Júpiter, la mar per a Neptú i l’inframon per a Plutó. Així, amb el temps, Júpiter es va convertir en el rei de tots els déus en el cel i de tota la terra, Neptú va ser el senyor de la mar i les profunditats, i Plutó va viure en l’inframon com el seu senyor i governant.

Davant aquella fatalitat, Júpiter va fer que Plutó deixara a Proserpina per a acontentar a Ceres a canvi d’un tracte: que Plutó es casara amb Proserpina i poguera estar amb ella durant sis mesos a l’any. Així, quan Proserpina tornava a la fi amb la seua mare era primavera i Ceres feia créixer les flors en senyal d’amor a ella, i quan havia d’acomiadar-la era tardor i tot començava a assecar-se de nou fins a la seua volta. I aquesta era una història que servia als grecs i als romans per a comptar i comprendre les estacions i el temps transcorregut entre elles.

Però el mateix nom de Plutó ens indica que no sols era el senyor de l’inframon (perquè Plutó significa “riquesa”), i també estava associat amb l’acumulació de guanys i riqueses, perquè les pedres precioses, els metalls i els minerals provenien i provenen del seu domini, les entranyes de la Terra.

om r .

B At I B UL L

te.g

. egi

ecia

Foto: etsy.es

ba A tib RO u l M A

principals Déus i Deesses romans

J P J M A D N

úpiter, principal déu romà

lutó, déu de l’inframon

uno, la reina dels déus

inerva, deessa de la saviesa

pol·lo, déu de la música

iana, filla de Júpiter

eptú, déu de les mars

Foto: mundoprimaria.es

M V M V F C B

art, el déu de la guerra

enus, deessa de l’amor i la bellesa

ercuri, déu del comerç

esta, deessa de la llar i la fidelitat

ortuna, deessa romana de la sort

eres, deessa de l’agricultura

acus, déu del vi

B At I B UL L

om r .

. egi

ecia

o r .

ba A tib RO u l M A

ecia

Any: 2014 Duració: 82 min. País: França Direcció: Alexandre Astier, Louis Clichy

STÈRIX: LA RESIDÈNCIA DELS DEUS” Estem l’any 50 A. C. Tota la Gàl·lia està ocupada pels romans… Tota? No! Un llogaret poblat per irreductibles gals resisteix encara i detenen sempre a l’invasor. Exasperat per la situació, Juli Cèsar decideix canviar de tàctica: com els seus exèrcits han sigut incapaços d’imposar-se per la força, serà la mateixa civilització romana la que s’encarregarà de seduir als bàrbars gals. Per a això, ordenarà construir al costat del llogaret una luxosa residència per a romans: “la residència dels Déus”. Podran els nostres amics gals resistir-se a la temptació dels diners i el confort romà? El llogaret es convertirà en una simple atracció turística? Astérix i Obélix hauran d’esforçarse per a frustrar els plans del Cèsar.

“A

A continuació et deixem algunes dades de la pel·lícula. Esperem que t’animes a gaudir d’ella en família!

Foto: filmaffinity.es

e.g

(0 a 6 anys)

US PROPOSEM

B At I B UL L

US PROPOSEM (6 a 12 anys)

Construcció: 1. Fes dues osques prop de la part arredonida, a cada costat, de dos dels pals de manualitats. 2. Uneix els altres huit, apilant-los, i subjecta’ls per tots dos extrems amb sengles gomes elàstiques.

ONSTRUCCIÓ D’UNA CATAPULTA Si, si, has llegit bé… una catapulta!! De segur que s’ho passeu d’allò més bé construint aquesta catapulta, que tant utilitzaven els romans. Inclús podeu fer entre amics i amigues un concurs de catapultes… quina catapulta llançarà més lluny?

3. Travessa el munt amb un dels pals amb les osques, just damunt del primer començant per baix. 4. Espenta-ho fins a acostar les osques al *montoncito de pals. 5. Col·loca l’altre amb els talls en la part de dalt i uneix els dos amb una altra goma, que ha d’encaixar-se en les clivelles perquè no s’isca. 6. Pega el tap en l’extrem contrari de la catapulta. 7. Plena amb algun dels objectes de la llista i dispara.

Materials: - 10 palets grans per a manualitats - Gomes elàstiques

om r .

- Opcional: cullera de plàstic

B At I B UL L

Font: saposyprincesas.com

ecia

- Tisores

- Punts adhesius

te.g

- Tap de botella de refresc

. egi

- Objectes de llançament: malvins, pompons o altres

ba A tib RO u l M A

US PROPOSEM (+12 anys)

ISITA A LES RESTES ARQUEOLÒGIQUES DE SAGUNT La ciutat de Sagunt, està situada a la vora del riu Palància. Està a 20 km. al Nord de la capital de la Comunitat Valenciana, València. Compta amb dos nuclis de població principals: la Ciutat Vella i el Port de Sagunt. La Ciutat Vella és de gran interés atés que en ella es troben el castell o el teatre romà. Sagunt és la capital de la comarca del Camp de Morvedre, denominació derivada de Murviedro, nom amb el qual es coneixia a la ciutat de Sagunt després de la caiguda de l’Imperi romà.

L’originària població ibera d’Arse entra en la nostra Història l’any 219 a. C. quan l’exèrcit cartaginés d’Anníbal destrueix la ciutat després de diversos mesos de setge. Els assetjats, aliats de Roma, havien demanat ajuda a la República romana sense haver rebut la resposta desitjada per part del Senat romà. No obstant això, aquest fet i el posterior encreuament del riu Ebre per les tropes cartagineses, trencant així el Tractat de pau de l’Ebre entre Roma i Cartago i vigent des de la Primera Guerra Púnica, va donar peu a nou inici de les hostilitats entre les dues potències mediterrànies: la Segona Guerra Púnica. Sota eixe escenari, en el 214 a. C. la ciutat és conquistada per les legions romanes de Cneo i Publio Escipió, iniciant així un llarg període de romanització i prosperitat per a la nova població de Saguntum. En el 4 a. C. obté el rang de municipium, adquirint a partir d’aquest moment una monumentalitat extraordinària, certificada per l’existència d’un circ, edificació només accessible per a unes poques i privilegiades ciutats. El Sagunt romà compta amb importants vestigis del seu passat com el teatre i el circ en l’aspecte lúdic, el fòrum i algunes domus romanes.

El principal reclam de la ciutat el constitueix el polèmic teatre romà de Sagunt. Es va edificar en el segle I d. C., en època de l’emperador Tiberi, aprofitant el pendent del terreny. Tenia capacitat per a unes quatre mil persones. En 1988 es va iniciar la rehabilitació del teatre, dissenyada pels arquitectes Giorgio Grassi i Manuel Portaceli, que ha estat envoltada d’una enorme polèmica. El litigi judicial, que ha durat quasi vint anys, va finalitzar a l’abril del 2009 amb una sentència del TSJ de la Comunitat Valenciana que ha declarat la “impossibilitat legal” per a demolir les obres de restauració del teatre. La Conselleria de Cultura de la Generalitat té previst posar en marxa un espai museístic annex al teatre, que de recer als objectes trobats en aquest.

Foto: pinterest.es

om r .

B At I B UL L

te.g

. egi

De segur que una visita a aquesta població i les seues restes, així com el seu museu arqueològic et fan sentir i viure com un autèntic romà o romana. No deixes de visitar aquest espai.

Foto: viatorimperi.es

B At I B UL L

Falla reis catòlics 2024 Silla

PO R JO RO VE

PORROT JOVE de narrativa

Emma Navarro Forner

L’

any 2018, l’Ajuntament, a través de l’Agència de Promoció del Valencià (Aviva), va crear un nou Porrot: el Porrot Jove de Narrativa, que es divideix en tres categories: primària, secundària i batxillerat. En aquest Porrot Jove, hi pot participar tot l’alumnat de 6é de primària, 4t de l’ESO i 2n de batxillerat a través del seu centre escolar. Els col·legis i instituts de Silla envien dues obres finalistes de cada classe al servei lingüístic i aquest les envia al jurat perquè les estudie i emeta un veredicte. L’objectiu és promoure i difondre l’ús literari del valencià dins de l’àmbit escolar del municipi i potenciar l’ànima escriptora que porten dins molts dels i de les nostres joves. Cada any s’edita un llibre amb tots el relats participants.

Enguany, en la seua sisena edició, la nostra fallera Emma Navarro Forner ha guanyat el Porrot Jove en la categoria de primària i per a nosaltres és un orgull tindre en la nostra comissió una jove escriptora compromesa amb la nostra llengua. Per això hem volgut reproduir al nostre llibret infantil la seua tendra història que ha emocionat al jurat del concurs i a les persones que l’han llegida.

QUAN VAIG CONÉIXER PERLA Dafne era una xiqueta molt especial, va nàixer amb una cama mal i havia de portar uns ferros perquè no podia caminar bé. Els xiquets del col·legi l’apartaven del grup, ja que no podia córrer com ells ni jugar al que ells jugaven. Ella s’esforçava perquè tothom la tractara com als altres, però els xiquets del col·legi no volien jugar amb ella. Dafne, cada dia, passava per una botiga d’animals amb un aparador gegant, estava plena d’ocells exòtics, conills xicotets, tortugues i tots els animals més increïbles que et pots imaginar. Sempre es quedava mirant l’aparador hores i hores, al·lucinava amb els animals. Sempre que veia un gos o un gat pel carrer, s’esperava que passara per a acariciar-lo. Un dia, els seus pares li van dir que, com que era tan bon estudiant, podia tindre una mascota. Dafne, súper emocionada, estava pensant quin animal tindria de company, no sabia si un gat, un gos, una tortuga, un ocell... Cada dia, al pati de l’escola, estava pensant quin animal de companyia triar.

Tenia un altre problema afegit, que només tenia 5 euros estalviats... Quan acabava de l’escola, es parava en l’aparador de la botiga d’animals per a veure quin animal agafar, però no es decidia per un. Un dia, quan eixia de l’escola, passà per la botiga d’animals i, de sobte, va veure un cartell en el cristall: es venen cadells de gos. Entrà a la botiga i preguntà al dependent: — Quant valen els gossos? — 50 euros, li contestà. — Me’ls pots ensenyar encara que només tinga 5 euros? — Clar, no et cobraré! Llavors, van eixir 6 gossets súper bonics, blancs amb taques negres i marrons, i de sobte, en va eixir un altre més que anava coix, anava ressagat darrere dels altres, i li vaig preguntar: — Què li passa? — Va nàixer amb la pota malament, però, si el vols, te’l regale. Dafne es va enfadar i li va dir: — Perquè me l’has de donar, té el mateix valor que els altres, jo també tinc la cama malament i per això

no valc menys que la resta. El dependent, sorprés, es quedà mirant-la i Dafne li va dir: — Jo, cada setmana, et portaré 2 euros, que és la paga que em donen cada setmana, fins a pagar el meu deute amb tu. El dependent acceptà l’oferta de Dafne i li va donar el gos. Arribà a casa amb el cadellet i els seus pares es van quedar súper sorpresos en veure que no podia caminar bé, com li passa a Dafne. Li van preguntar els seus pares: — Com s’anomenarà? — Perla, perquè té un valor incalculable, com una pedra preciosa. La família es va abraçar al costat de la seua nova integrant i Perla, súper feliç, els va xuplar la cara. L’endemà, Dafne va traure Perla a passejar al parc i tots els xiquets van anar a veurela, la van acariciar i jugaven amb ella. Llavors, li van dir a Dafne que si jugava amb ells a coses que ella poguera jugar i, des de llavors, sempre jugaven amb ella i la tractaven com a una xiqueta més, com els altres. A partir d’ací, Dafne i Perla van tindre una amistat que perdurarà la resta de les seues vides.

MOSAIC

de FOTOS infantil

Ferran Ferri Valle 1 Març 2023 Álvaro García Garrido 22 Juny 2023

Arnau Simeón Navarro 23 Novembre 2023

Jorge Alarcón Ruiz 8 Agost 2023

A VA IX SE Í R AIXÍ VA SER...

Les Falles de 2023

Saül Llàcer Esteban. President Infantil 2023

oc faller d’aquesta comissió des que vaig nàixer, duc la nostra festa al cor i no podria ser d’una altra manera, ja que he aprés a estimar-la gràcies a la meua família, que ha representat la nostra falla anys enrere i jo no podia no fer-ho. Jo no sabia que seria president infantil fins que un dia, en acabar les Falles del 2020-2022, va vindre ma mare i m’ho va preguntar, em va dir que la meua amiga Maia era la fallera major infantil i, aleshores, no vaig poder dir que no, qui millor per a compartir aquesta aventura que amb Maia! Dies després, estava al sofà de casa i van vindre els meus pares, i em van donar la gran sorpresa, seria president infantil!, em vaig posar molt content!

El primer acte que vam tindre va ser l’elecció de president i el nomenament, i he de confessar que estava molt nerviós, però m’ho vaig passar molt bé. Als mesos, van començar les proclamacions de les altres falles i l’espera fins a la meua es va fer molt llarga. El 17 de setembre era el gran dia, per fi havia arribat la nostra proclamació! En despertar-me, un mar de nervis em va envair, em regalaren flors i menjar, i em va donar molta alegria. A mesura que anaven passant les hores, apareixien més nervis i jo em tornava més impacient fins que per fi, va sonar el timbre, la meua comissió havia vingut a arreplegar-me i, entre la música i la gent, em vaig calmar un poc. Segons abans d’escoltar el meu nom a peu de l’escenari del Carmen Valero, els nervis tornaren a aparéixer, no hi havia manera que la camisa del meu tratge quedara bé, però entre les de xiques de protocol van aconseguir que estiguera perfecte per al moment en què haguera de desfilar. Per a sorpresa meua, un dels moments que aquest any m’ha regalat i que mai oblidaré, les paraules de la meua cosina Iraia, que entre llàgrimes, em van emocionar molt.

Seguidament de les proclamacions, començaren les presentacions. El que més m’agradava era baixar a la falla a fer decorat tots els diumenges, inclús si veia que estava la persiana alçada i estaven fent decorat, jo em quedava per a ajudar a escatar, a tallar suro, pintar i tot el que fora necessari! Tornava a casa ple d’espuma i suro fins al monyo, però valia la pena! Entre faena i faena, anaven passant les setmanes i s’acostava el nostre cap de setmana. Tenia moltes ganes que arribara el dia de la meua presentació. Eixe cap de setmana va ser molt llarg i molt intens, i vaig sentir una mescla de moltes emocions. Divendres, férem l’ensenya de tratges, i molta gent, familiars i amics, van tindre el detall de vindre a felicitar-me i em van fer algun regalet. Dissabte va ser la presentació major, en la qual la nostra fallera major Lara per fi complia el seu somni i em van oferir ser el portador de la seua banda, així que no em vaig poder negar.

Diumenge 13 de novembre, una data que no oblidaré mai. Aquest dia tan màgic va ser el dia en què el somni compartit de Maia i meu es va fer realitat, ens nomenaren com a representants infantils de la comissió que ens ha vist créixer. Eixe moment en què estàvem desfilant per la passarel·la dalt del tron que va ser molt millor del que jo m’esperava i les paraules que la meua cosina em va dedicar, són moments sempre quedaran al meu cor.

Després de la presentació, van vindre actes com anar a les altres presentacions, presentacions internes, la baixada de quadres, presentació d’esbossos i visita a l’artista faller, etc. Per gener, vam tindre arreplegades per la Fira de Sant Sebastià i pel nostre barri, i en un tancar i obrir d’ulls, va aplegar febrer i s’acostaven les Falles.

Recorde la nit de fallers d’honor, ens ho vam passar d’allò més bé, em van deixar una habitació i em vaig dutxar i tot! I després de la festa i d’hores de jugar, Maia va vindre a dormir a ma casa. Cada cap de setmana teníem alguna cosa, presentació del llibret, pintada d’escuts i, per acabar de la millor manera el mes de febrer, la crida de València. Vam anar molta gent de la falla i ens ho vam passar molt bé!

Per fi arribà març! El primer acte va ser la cavalcada, una vesprada plena de riures, diversió i molt de confeti! Va estar molt divertida! L’endemà va ser l’exposició del ninot, l’entrega de recompenses i la crida de Silla, va estar molt bé el dia, però es va fer un poc llarg. Va arribar la setmana gran de Falles i, sense cap dubte, podria dir que per a mi el millor dia va ser el dia 15 de març, la nit de les albades, m’ho vaig passar d’allò més bé ballant i botant amb tota la comissió i amb Maia, Tomàs i Lara. M’encanta tirar petards i, per a sorpresa meua, ens van dur a veure la mascletada a València a primera fila baix de l’ajuntament i va ser una passada, tornaria a anar sense pensar-ho! Els passacarrers van estar molt divertits, vam ballar amb la xaranga, amb els nostres amics i amb Lara, que no ens deixava sols en cap moment. Si he d’elegir alguna nit de festa, sense cap dubte, diria el del dia de la festa de neó, va estar molt guai! A banda, tinc una anècdota d’un dia que vam anar a dur ous a santa Clara i, en baixar del cotxe de Lara, em van caure els ous al pis, és a dir, del maleter van anar directes a terra, els recol·locàrem i els duguérem

igual, la intenció és el que compta, veritat? I el dia 19 va ser un dia un poc estrany, estava content perquè estàvem vivint el nostre somni i ho estàvem passant d’allò més bé, però, també estava un poc trist perquè s’acabava. Tinc a casa els ninots que em vaig endur de la nostra falla que m’encantaven, tinc un fantasma, un cor i una piruleta, i sempre que els veig, tinc molts bons records.

Després de la cremà de la falla, férem el brindis amb els nous representants i en els següents mesos anàvem tenint actes com la Creu de Maig, el besamans, Sant Joan, mig any faller i, de nou, començaven les proclamacions i, seguidament, les presentacions. El 12 de novembre posava punt final al meu somni de representar aquesta gran comissió, no estava trist, estava content d’haver viscut aquesta experiència amb tots els fallers i fallers, la meua família i amics i amigues. I quins millors companys d’aventures que Tomàs, Lara i Maia! Hem format un gran equip i hem disfrutat molt de cada acte, gràcies per cada moment que hem compartit! Només puc donar les gràcies de tot cor a tots els fallers i les falleres per fer d’aquest any un any inoblidable i, a la meua família, gràcies per acompanyarme en aquest somni i fer-lo realitat. Estic molt orgullós de ser faller d’aquesta comissió de valents i de valentes. Una abraçada molt forta del vostre President Infantil de 2023, Saül.

A VA IX SE Í R AIXÍ VA SER...

Maia Palomares Rubio. Fallera Major Infantil 2023

Les Falles de 2023

rgull, passió i nervis podrien ser tres paraules per a descriure perfectament este any tan màgic. Em considere una fallera de soca-rel, ja que tota la meua família és fallera des de ben menuda, inclús des de l’inici de la nostra comissió. Les meues cosines, el meu germà, la meua tia, els meus tios, ma mare, mon pare han representat la nostra comissió i, des que vaig nàixer, els meus pares em varen apuntar per a seguir el mateix camí. Des de ben menuda, m’han inculcat tot el que du el món de les Falles, uns sentiments que fan que desperten en tu emocions vertaderes i fan que somies en algun dia ser la representant de la teua volguda comissió. I va arribar un dia en

què em digueren que eixe somni es faria realitat, però que hauria d’esperar uns quants anyets. Des d’eixe moment fins a l’any 2020, he estat sempre molt pendent de cada detall, cada gest i sempre guiantme pels consells dels meus familiars, però sobretot de ma tia, que espere que estiga ben orgullosa de mi i haver estat a l’altura. El meu any s’acostava, el 2021 ja estava ben prop, però una pandèmia va congelar el món sencer i, amb ell, les Falles. L’espera ja havia sigut llarga, però esta era diferent, no hi havia Falles, no hi havia abraçades, no hi havia dies llargs al casal amb els nostres amics, tot era silenci, encara que els fallers no ens quedàrem callats i férem soroll per a sentir la nostra festa ben a prop i fer saber a tothom que no havíem perdut l’esperança. 2 anys en els quals va estar tot parat, però a poc a poc anava veient-se un poc de llum i, amb ella, tornaren a aparéixer eixes ganes, eixa alegria, eixos nervis de veure que el meu somni estava a les portes del món màgic de les Falles. Per fi es va acabar la pandèmia i vam poder celebrar unes falles mitjanament normals, amb algunes restriccions, però això no m’importava, el que realment m’importava era que estiguérem bé i que ens tornàrem a ajuntar com la gran família que som. El dia 19 de març ja es podien apreciar els meus nervis perquè, en acabar de cremar el monument de les meues cosines, que eren les falleres majors infantils, començava ja la meua aventura. El primer acte que tinguérem va ser l’elecció de president i nomenament. Recorde que estava molt nerviosa. Eixa nit estava molt contenta perquè ens havien nomenat al

meu amic Saül i a mi com a representants infantils, i a Lara com a fallera major, i no podríem haver tingut millor president que mon pare! Recorde que les amigues de la meua cosina ens van fer un detallet a Lara i a mi, era una caixeta de fusta per poder guardar tots els records que anàvem a viure en este any! Passaren els mesos i començaren les proclamacions de les falles, i mentrestant, els preparatius per a la nostra. Tenia moltes ganes que arribara eixe dia. 17 de setembre, una de les dates que no oblidaré, moments de nervis, d’impaciència, de felicitat, de llàgrimes i somriures, un dia especial, la meua proclamació. Segons abans d’escoltar el meu nom, se m’accelerava el cor de tan nerviosa que estava i he d’admetre que estava un poc espantada perquè no sabia si anava a fer-ho bé. Però el millor d’eixe dia van ser les paraules que em van dedicar el meu germà i les meues cosines que em van fer traure alguna llagrimeta.

Seguidament, després que acabaren les proclamacions, començaren les presentacions i, amb elles, de nou els nervis, últimes proves dels vestits, últims detalls i preparatius... Diumenges a la falla apegant paperets per al nostre decorat, gent fent faena per a la presentació... I el que més m’agradava, baixar a la Nau a sopar. L’11 de novembre començava el nostre cap de setmana i, amb ell, l’ensenya de vestits, on va vindre molta gent a veure els meus vestits, donar-me l’enhorabona i desitjar-me que tinguera un bon regnat. Estava molt contenta, van vindre familiars, amics dels meus pares, amics meus i em van regalar moltes coses que sempre guardaré en el record d’este any! El 12 de novembre va ser la presentació de Lara, la meua fallera major. Eixa nit estava tranquil·la perquè encara no em tocava a mi, però no em perdia cap detall per a fixar-me bé del que havia de fer, però una vegada es va acabar la presentació... Un mar de nervis inundaren el meu cos, sols significava una cosa: era el meu torn. 13 de novembre, una data que sempre guardaré al meu cor com un dels millors dies de la meua vida. Si haguera de descriure este dia, sols podria dir: pluja d’emocions. Emoció, por, orgull, passió, alegria, nervis... Veure com anava avançant el dia em posava més inquieta, perruqueria, assajos, preparatius... Fins que va arribar el moment de vestir-me

de fallera i sols em quedava esperar escoltar la xaranga baix de ma casa. Una vegada a la Nau Jove, ja sols em quedava deixar-me dur per la màgia del moment i intentar no oblidar el meu discurs. Segons abans de pujar a la passarel·la, el meu cos va començar a tremolar com un terratrémol de pólvora, eixa sensació quan escoltes el teu nom, veus a la gent en peu aplaudint, desfilar per la passarel·la mentre veus el teu somni complit és una de les millors sensacions que una fallera pot experimentar i jo, per sort, he pogut fer-ho. Una vegada passat el més difícil, ja sols quedava gaudir de la resta de la presentació. Em van seure en el nostre tron, i amb eixa música apoteòsica i aplaudiments del públic, vam desfilar per la passarel·la i que experiència més gratificadora! Et sents com una princesa!

Aquella vesprada, dues persones molt importants per a mi tingueren un paper molt important, el meu germà va ser el portador de la banda que m’anava a coronar com a fallera major infantil i la meua millor amiga Leyre em va fer l’exaltació, unes paraules que sempre recordaré entre llàgrimes i somriures. Una vegada va acabar la presentació, ja vaig aconseguir relaxar-me i deixar de banda els nervis encara que sentia molta eufòria, el meu somni ja s’havia complit! Però començà a aparéixer l’esgotament de viure tantes coses intenses en tan poc de temps, encara que va valdre molt la pena. Després, unes setmanes de descans en què sols teníem actes menuts com presentacions internes, presentació d’esbossos, visita a l’artista faller, berenar de Nadal, etc. Va aplegar el mes de gener i, amb ell, començaren de nou els actes amb arreplegades en la fira de Sant Sebastià i pel nostre barri. Febrer sols pot significar una cosa: queda un mes per a les Falles i això em posa molt contenta! El primer cap de setmana, vam celebrar l’acte de fallers d’honor, va ser una nit molt guai, vam jugar, vam ballar i després vaig anar a dormir a casa de Saül, va ser una nit molt divertida. El cap de setmana del 17-19 de febrer va estar molt complet, el 17 vam fer la presentació del

llibret que enguany anava sobre el cor i va estar molt bé! El 18 van vindre a la vesprada a casa de Saül i a la meua per a pintar els escuts al carrer, va quedar perfecte! El 26 de febrer vam anar molta gent de la falla a veure la crida de València, un dia que també em va agradar molt, les amigues de la meua cosina ens agafaren als representants i ens llançaren a l’aire!, va estar molt divertit!

Setmana de Falles:

Per fi va aplegar març!!! El primer acte que vam tindre va ser la cavalcada. Quina vesprada més acolorida i divertida! Vam riure molt tirant confeti i joguets, va estar molt guai, encara que hui en dia encara solte una mica de confeti dels vestits! L’endemà, vam tindre un dia molt complet, la crida de Silla, l’exposició de ninots indultats i les entregues de recompenses. Eixe dia es va fer un poc llarg i més encara després del dia tan mogut que vam passar el dissabte!

Per fi va arribar la gran setmana, estava molt impacient per experimentar tot el que em quedava per viure. Un dia, anàrem a València a veure la mascletada des de baix de l’ajuntament i després anàrem a dinar al TGB. Va estar molt guai, estàvem a primera fila, encara que jo em vaig amagar perquè em fa por, però ho tornaria a repetir.

Per a mi, els millors actes van ser la nit d’albades i el dia dels premis, era el dia que més còmoda anava vestida de fallera perquè era tanta l’emoció d’estar allí dalt veient la meua comissió botar que em donava igual trencar el vestit, jo volia botar amb ells! El dia de la plantà va ser molt intens, perquè tenia ganes de veure el monument ja per fi plantat i acabat de decorar... Em va agradar molt la meua falla, era molt bonica i acolorida!

Els passacarrers van estar molt divertits perquè anàvem ballant en la xaranga i amb els nostres amics i amb tota la gent de la falla, i jo veia com gaudien i això em posava contenta. I les nits de discomòbil i orquestres en la carpa després de sopar m’agradaven molt! Però la nit que millor m’ho vaig passar va ser la nit del neó, espere que la tornen a repetir! El dia de l’ofrena va ser molt emotiu, però se’m va fer molt curta perquè érem els primers i no poguérem veure vestida la Mare de Déu, que era el primer any que la duien a Silla.

Va arribar el dia 19 i, amb ell, començaren a vindre sentiments encontrats... Alegria i tristesa. Va ser un dia molt llarg i, a la vegada, molt curt però, sobretot, molt complet. La missa de sant Josep, mascletà, passacarrer boig, l’últim sopar de falles a la carpa i, seguidament, la cremà. Recorde que estava trista perquè s’acabava, però a la vegada estava contenta perquè el meu somni s’havia complit i havia sigut increïblement fantàstic.

Després de la setmana de Falles, començava un nou cicle faller, però el nostre encara no havia acabat, encara ens quedaven actes com la Creu de Maig, el besamans, proclamacions, presentacions... Esta proclamació i presentació van ser diferents perquè significava que el meu somni anava arribant al seu final i se’m va fer un poc llarg. Van ser uns sentiments diferents, agraïments, tranquil·litat, felicitat... Este 2023 ha sigut com una muntanya russa d’emocions, ha sigut un any màgic, familiar, divertit. No podria haver tingut millors acompanyants en esta aventura que Lara, Saül i mon pare. He gaudit cada segon amb vosaltres i quedareu per sempre gravats amb foc al meu cor juntament amb este 2023. He compartit, llàgrimes, somriures, abraçades, balls i cançons. M’he sentit abrigada i estimada per tothom i, una vegada més, esta comissió ha demostrat que és la millor falla a la qual podria haver representat, plena de gent valenta, treballadora, somiadora, lluitadora i que tenen un sentiment vertader per les Falles. A tots ells i elles, menuts i majors, als meus amics, a la meua família, a la gent que ja no està amb mi, gràcies per confiar en mi, no soltar-me mai la mà i formar part d’este capítol meu a la història de la vostra falla. Vos estima ara i per sempre la vostra Fallera Major Infantil 2023.

VE SO R S

VER- al PRESIDENT SOS infantil

Falla reis catòlics 2024 Silla

artín, has arribat caient en bon peu a la comissió, en un any tu ets president amb moltíssima il·lusió.

Violeta, el seu color, d’eixe, li han fet el tratge, que lluirà com tresor durant el seu falleratge.

No podien triar millor entre tots els infantils representant portador de les virtuts més gentils.

Li encisa eixir de viatge, i si és a Colòmbia, més, per això fa l’equipatge, està llest en un no-res.

Inquiet, però responsable, cuida els amics i germans, actitud molt estimable que aporta sense descans.

Perquè allà està la família de la mare, colombiana, que per les noces s’afilia a ser també valenciana.

Dels esports, ell prefereix el karate i el frontó, i quant al cine, gaudeix veient les pel·lis de por.

Seràs un bon president, tens innates qualitats que, amb les que vas aprenent, ens faràs bocabadats.

En referència a la festa, tot el mes de març li agrada, encara que el menys d’aquesta és vore la falla cremada.

Aquest any estarà marcat per la teua galania, dolçor, expressivitat, distinció i senyoria. Maria Amparo Pina Alcañiz

Martín Romeral Chamorro

2024

President Infantil

VE SO R S

VER- a la FALLERA SOS MAJOR infantil

Falla reis catòlics 2024 Silla

laudia, el teu nom preveia que estaves predestinada a ser important un dia i, per tots, ser admirada.

Si guanyar a tot t’agrada, també tens molta afició a viatjar en caravana a qualsevol excursió.

No sols el nom influïx per a ser enxisadora, ets tan preciosa per dins, el mateix que ho ets per fora.

La Mediterrània mar és el teu primer destí, perquè ja dius, com Serrat, que tu nasqueres ací.

Sembles una emperadriu com tu homònima romana, captives com una actriu de l’escena sobirana.

D’abans de nàixer, fallera, sabies als quatre anys que series la senyera de les infantils enguany.

Al mes de març, tu nasqueres, volies vore la falla, puix tantes ganes tingueres d’estar entre la xicalla.

Per tu, la presentació és l’acte que preferixes, amb l’ofrena i proclamació seran tres records que unixes.

Sou família d’esportistes, del ciclisme, practicants; guanyes en curses o pistes quan vas de participant.

Disfruta a muntó enguany perquè serà inoblidable; el vint-i-quatre, el teu any de regina insuperable. Maria Amparo Pina Alcañiz

2024

Fallera Major Infantil

Claudia Monge de la Encarnación

LA NOSTRA

Falla infantil ARTISTA: Álvaro Guija

Explicació Falla infantil

2024

éus del món han vist contar Des de fa milers d’anys de pares a fills històries per interpretar allò que el coneixement no sap explicar. Un fum de narracions extraordinàries que des de sempre ens han colat, i que ens volen fer creure sense cap trellat ni forrellat. Ja siguen narracions meravelloses de personatges de caràcter diví, Els mites clarament ens han exposat històries fictícies a saber de qui. Tres eren les funcions dels mites en l’antiguitat: explicar els orígens de les societats, saber qui tenia dret a governar un estat i donar sentit a la vida dels ciutadans. Els mites a través del temps han adoptat la forma d’una faula, d’una llegenda o d’un conte popular. Per escrit o a l’oral els mites han divulgat els fets dels déus per qui els vullga escoltar. Perquè si de sobte ens paràrem a reflexionar la funció dels mites en l’actualitat, de ben segur que podriem cridar “aneu-vos se’n tots a fer la mà!” Però com de burros no ha de faltar, insensats que tot s’ho han d’engolar, els mites han sigut, són i seran l’explicació que donem als ignorants.

“Els Déus i els Mites” Per Lázaro San Miguel Bravo

Els déus al cel ballant estan de veure com encara dominen la humanitat. I encara molts segles han de pasar perquè d’ells ens poguem alliberar.

scena central

Tots els déus del cel veuen amb candor com Claudia enlluerna per la seua dolçor. No és cap mite ni cap fantàstica narració la bellesa de la nostra fallereta major. Ni el martell de Thor podria fer allò que a Martín se li va ocórrer: Encendre una traca amb un masclet i a tota pressa pegar a córrer. La deessa Diana lluita per guanyar en destresa als nostres representants. Du un casc i una llança a la seua mà però cap mistera ni petard que llançar. Ni per Júpiter ni per Zeus has de jurar de no ser que vullgues acabar per la força d’un llamp amb el cul cremat com un castell de focs artificials.

scena 1

Cal esperar 2h abans de banyar-se despres de dinar Dos xiquets no volen esperar dues hores per poder-se banyar. Tenen la panxa plena de fartar Vullguen o no, s’han d’aguantar! Si no volen com sangoneretes esclatar dins de l’aigua del mar. Perquè la digestió de tal fartada de ben segur serà allargada.

scena 2

Si mires molt la tv et quedes cec Hui un mite molt estés que diu que és pitjor veure la tele que tocar-se el piu. Qui mira molt la caixa tonta ni viu ni riu ja siga tardor, hivern, primavera o estiu. Les pantalletes a tots i totes ens abajoquen, i a tot moment uns sorollets ens toquen per mirar les bobades que una caterva de borinots a les xarxes socials pengen a cada segon.

scena 3

No desperteu un sonàmbul Sense despertar-se s’ha alçat del llit per anar a pisar a les 4 del matí. En com no avive l’enteniment el cosí deixarà una pixarrada tot per fora del pis. No cal despertar un somnàmbul o t’enduràs un colp de peu sense preàmbul. Més d’una i d’u es creu futbolista quan està en mode somnabulista.

scena 4

Una iaia vol llevar els xanglots amb un fil No hi ha ciència actual al món per explicar el misteri dels xanglots. De la mateixa manera afecten a tothom i venen i se’n van sense saber com. Pero la iaieta sap que lo millor és ficar-li al menudet un fil roig. I si així no se li passen els xanglots, pot provar amb un cotó-en-pèl al front.

scena 5

Quan eixen les dents els bebés tenen febra És normal creença entre la població els símptomes que causa la dentició. Que quan les dents ixen als menuts tenen febra i se’ls irrita el cul. Però d’allò que estem convençuts qui tenim xiquets o qui en tindrà en un futur és que, vullgues o no, de ben segur a mos redó se’t menjaran tot el salari brut.

NT VI R ST A

ENTRE- als NOSTRES VISTA REPRESENTANTS infantils Falla reis catòlics 2024 Silla

Enguany tenim la gran sort de tindre com a representants infantils dos fallers que viuen les falles amb molta intensitat. Claudia la nostra Fallera Major Infantil és fallera des del bressol, i Martín el nostre President Infantil, encara que és faller des de fa poc, és ja tot un apassionat per les falles. Per fi ha arribat el seu any i de segur que l’aprofitaran al màxim.

Entrevista a Martín Conta’ns un poc de tu. Tinc 12 anys i estudie primer de l’eso en l’institut manuel sanchis guarner. Tinc dos germans més menuts que jo, als quals estime i protegisc molt. Ma mare és de colòmbia i mon pare d’ací, però tinc família a colòmbia i m’agrada molt anar a visitar-la. Com et consideres? Em considere un xiquet inquiet, responsable i amic dels meus amics. Practiques algun esport o extraescolar? Sí, jugue al frontó. Què t’agrada fer en el teu temps lliure? M’agrada viatjar, molt, a qualsevol lloc. Quin tipus de música t’agrada escoltar? M’agraden tots els tipus de música.

Quin és el teu color preferit? El violeta. Alguna sèrie, pel·li, llibre o joc que t’agrade molt? Tot el que siga de por m’agrada molt. Des de quan eres faller? Des de fa poc de temps. Jo volia apuntar-me des de fa anys, però va ser l’any passat quan, per fi, els meus pares m’apuntaren a la falla. Què vares sentir quan et van dir que series president infantil enguany? Doncs la cosa és que no m’ho van dir de sorpresa, jo vaig ser el que vaig anar insistint fins que em varen dir que sí! I quan ho vaig aconseguir, em vaig posar molt feliç. De tots els actes fallers, quin és el que més t’agrada? I el que menys? Jo diria que el que més m’agrada és la setmana fallera, eixe conjunt d’actes que creen les falles, viure’ls és molt intens i molt emocionant. El que menys m’agrada, jo crec que és la cremà. Quin acte de tots és el que més esperaves o esperes que aplegue? La setmana fallera, tinc moltes ganes! Què és el que més t’agrada fer en la setmana fallera? Passar el dia sencer en el casal, vindre a dinar, berenar, sopar, jugar amb els meus amics... És a dir, un dia faller!

Parlem dels teus tratges. Els colors que has elegit són els que tenies en el cap o vas anar canviant d’opinió? Sí, el primer tratge jo tenia clar que volia que fora violeta, així que anàrem buscant eixe color. Després, el segon tratge vam anar mirant colors fins que em vaig decidir pel blau verdós, que va ser el que més em va agradar. Què diries a la teua comissió? Gràcies per haver-me acceptat, perquè, gràcies a ells, em sent part d’esta família fallera i ha sigut molt fàcil adaptar-me i estimar este món de les falles. Què diries a la gent que no és fallera perquè s’apunte a la falla? Que s’apunten encara que siga per provar, que vinguen i passen unes falles ací perquè està molt guai!

Entrevista a Claudia Conta’ns un poc de tu. Tinc 12 anys, vaig nàixer el 10 de març. Vaig a primer de l’eso en l’institut de les carolines. En un futur, crec que m’agradaria estudiar magisteri. Com et consideres? Em considere una xiqueta alegre, un poc tímida fins que agafe confiança, esportista, perfeccionista, senzilla, coqueta i elegant. Practiques algun esport o extraescolar? Sí, faig ciclisme i vaig a anglés. Què t’agrada fer en el teu temps lliure? Estar amb la meua família i amics. Viatjar també m’agrada. Quin tipus de música t’agrada escoltar? M’agrada tot tipus de música, el que em posen ho balle! Quin és el teu color preferit? El blau turquesa. Alguna sèrie, pel·li, llibre o joc que t’agrade molt? No sabria dir-te, m’agraden moltes pel·lis, així que la que em poses! Des de quan eres fallera? Des d’abans de nàixer, ja estava apuntada, amb tan sols 8 dies ja vaig desfilar en l’ofrena.

Què vares sentir quan et van dir que series fallera major infantil enguany? Jo estava apuntada des dels 4 anys per a ser fallera major infantil, se m’ha fet molt llarga l’espera, però, a mesura que s’acostava el meu any, estava més pendent del que s’havia de fer, el protocol, etc. De tots els actes fallers, quin és el que més t’agrada? I el que menys? Jo diria que el que més m’agrada és la presentació i l’entrega de premis. El que menys m’agrada, jo crec que les proclamacions. Quin acte de tots és el que més esperaves o esperes que aplegue? La presentació. Estava molt nerviosa, il·lusionada i amb moltes ganes que arribara. Què és el que més t’agrada fer en la setmana fallera? Els berenars i sopars, i en acabar, la discomòbil.

Parlem dels teus tratges. Els colors que has elegit són els que tenies en el cap o vas anar canviant d’opinió? Ens han contat que els ha fet la teua iaia, no? Realment, jo no anava en cap idea en la ment, jo vaig anar elegint color, flors... Encara que el primer sí que teníem un poc clar que volíem que fora així blanquet. Sí, i m’agradaria agrair-li tot el treball que ha fet perquè estiga perfecta!!! Què diries a la teua comissió? Que estic molt contenta i que passarem un any molt guai. Què diries a la gent que no és fallera perquè s’apunte a la falla? Que s’apunten, que és la millor falla!

COMISSIÓ infantil

Jorge Alarcón Ruiz Alex Alcoy Cortes Victoria Aleksandrova Sapundzhieva Alex Alfaro Galera María Alfaro Galera Diego Alonso Martínez Gonzalo Alonso Martínez Gonzalo Álvarez Cantarero África Aragón Calle Hugo Aragón Calle Paula Arcas Redondo Andrea Arcís Ruiz Miguel Arias Gil Eva Ballester Donet Juan José Ballester Donet María Dolores Barbena Ortiz Manel Benaches Zapata Ainhoa Cabo Carpio Alexia Cabo Carpio César Calle Muñoz Aroa Camacho Navarro Yerai Camacho Navarro Carme Camarena Tormo Adrián Cano Zurita Ares Cerdà De La Encarnación Marcos Cordero Olmo Leyre Cuenca Fernández Adrián Domenech Gomez Vega Domínguez Rodríguez Adriana Fernández Carbonell Ferran Ferri Valle Carlota Forner Martínez Valentina Forner Martínez

Leyre Francés Olmo Antonio Fuertes Gamero Leire Gago Calle Alba García Galera Hugo García Galera Álvaro García Garrido Natalia García Garrido Marc Gertrudix Sánchez Sara Gil Fernández Cesar Gil Román Jairo Gómez Sánchez Marta Gómez Sánchez Emma Guillem Galán Eric Guillem Galán Sara Liñana Alcaide Saül Llàcer Esteban Héctor Lopez Martel Lola Magallo Correoso Sergi Martí Hurtado Emma Martínez Peris Abraham Martínez Piera Arantzazu Martínez Piera Lucia Mejías Serra Claudia Monge De La Encarnación David Monge De La Encarnación Héctor Montero Rodríguez Alex Moreno Ballester Javier Moreno Ballester Nayara Moreno Cuenda Emma Navarro Forner Alejandra Olivares Carmona Hugo Olivares Carmona Maia Palomares Rubio

José Pérez Costa Darío Primo Pérez Naira Primo Pérez Héctor Puerto López Adriana Raga Marcilla Pablo Raga Marcilla Noelia Redondo Vaquerizo Lucia Reviejo Robles-Santacruz Héctor Reviejo Sánchez Vera Reviejo Sánchez Leo Rodríguez Lara Alex Romeral Chamorro Marco Romeral Chamorro Martín Romeral Chamorro Carolina Romero Martínez Cristina Romero Martínez Roser San Miguel Zaragoza Noel Sanchez Correoso Lucia Sánchez Martínez Laura Sánchez Pérez Daniel Sánchez Rubert Paula Sánchez Rubert Arnau Simeón Navarro Iratxe Torrella Piera Nagore Torrella Piera Aroa Verdugo Orbegoso Joan Luis Verdugo Orbegoso Sofía Vergara Más Candela Vila González Greta Vila González Valeria Villena Sánchez

grup de playback

infantil

María Alfaro Galera María Dolores Barbena Ortiz Aroa Camacho Navarro Yerai Camacho Navarro Leyre Francés Olmo Alba García Galera Natalia García Garrido Claudia Monge De La Encarnación Emma Navarro Forner Maia Palomares Rubio Vera Reviejo Sánchez Carolina Romero Martínez Lucia Sánchez Martínez Paula Sánchez Rubert

grup de danses

infantil

Valeria Alba Villar Aroa Camacho Navarro Yerai Camacho Navarro Cloe Cañestro Jiménez Leyre Francés Olmo Carlota Forner Martínez Valentina Forner Martínez Sergi Martí Hurtado Claudia Monge De La Encarnación Maia Palomares Rubio Vera Reviejo Sánchez Carolina Romero Martínez Lucia Sánchez Martínez Aránzazu Sánchez Piera Paula Sánchez Rubert Roser San Miguel Zaragozà Noelia Santonja Simeón Sofía Vergara Más

GUARDONS

atorgats per Junta Central Fallera a la nostra comissió infantil

Bunyol d’Argent Infantil Alex Alcoy Cortes Gonzalo Alonso Martínez

Bunyol d’Or Infantil

Oliver Castillo Fresneda

Miguel Arias Gil

Natalia García Garrido

Lucia Cano Zurita

Jairo Gómez Sánchez

Alba García Galera

Marta Gómez Sánchez

Cesar Gil Román

Héctor Reviejo Sánchez

Arantxa Puerto López

Vera Reviejo Sánchez

Roser San Miguel Zaragoza

Els presents guardons deuran ser confirmats per Junta Central Fallera. La Junta Local Fallera notificarà per carta si l'han concedit.

B At I B ULL ecia

te.g

m o r

g e i .