depoble.som
Apartat infantil E
nguany, hem volgut fer un llibret infantil Ja tocava!. Els xiquets i les xiquetes de la Berni es mereixien tindre un llibret a part del dels majors, per a així xopar-se de la cultura fallera i aproximarse més a la falla infantil. Perquè la comprenguen millor, per a aprofundir en la seua temàtica. Enguany la falla es diu Depoble.som, on es poden veure una quantitat gran de pobles el nom dels quals és graciós o peculiar, sent els ninots la personificació dels noms. Però, més enllà del tema de noms graciosos, creiem que el vertader nucli de la falla, i que havíem d’expandir en el llibret, és la definició del que és un poble. Les seues meravelles, la seua gent, les seues tradicions... Els que vivim en grans ciutats, a vegades ens oblidem dels pobles. A més, els xiquets i xiquetes que tenen poble, quan arriben les vacances, i han d’eixir de les seues ciutats per a passar unes setmanes al poble, el veuen com un avorriment, un lloc on el temps no passa i on els dona peresa anar. Si a més, el poble està lluny de la ciutat i només poden anar a l’estiu o per Setmana Santa, la sensació d’indiferència s’incrementa. 2
Però els pobles equivalen a veure a la família, a una tranquil·litat immensa, a bon menjar i menjar més saludable, a oblidar-se dels mòbils i ordinadors i eixir amb la bici, o a jugar, o a caminar. Llegir. Els pobles mantenen l’essència d’un veïnat que més sembla una gran família que un conjunt de veïns i veïnes. Els pobles són els llocs als quals ens costa anar, però una vegada allí, no volem tornar a les bullicioses i estressants ciutats.
LLIBRET INFANTIL
A.C.. A.C. FALLA MARQUÉS DE MONTORTAL BERNÍ I CATALA
XXII
I després estan els iaios. Els iaios del poble, els quals ens reben amb els braços oberts perquè no ens veuen tant com els agradaria. Aquest llibret vol transmetre als nostres xicotets l’amor incondicional pels iaios del poble, eixos que ens fan grans berenars i se senten al carrer, a les nits, per a parlar amb els veïns i veïnes mentre mengen pipes. A través de la història de Pepet, comptada pel seu germà José, viatjarem al poble d’ells, un dels quals apareix en la falla infantil, i subratllarem, mitjançant xicotets jocs divertits, els grans avantatges de tindre poble i gaudir-ho.
Perquè, els que el poble l’hem tingut lluny, de xicotets ens queixàvem innombrables vegades quan havíem d’anar, perquè semblava que anàvem a abandonar als nostres amics de la “capi”, els nostres entreteniments i el nostre dia a dia, per a anar a un lloc on avorrir-nos sobiranament. Però ara, de majors, ens fa ràbia haver-nos queixat tant, i trobem a faltar als nostres iaios que ja no estan. Eixos que ens rebien pegant crits a la porta de casa, Per ells i elles. Els nostres iaios
I especialment a la meua iaia Ana. La que tant s’alegrava quan el cotxe girava el carrer, i ens veia arribar, després d’un any sense estar al seu costat.
José Tena i Tejado 3
Pepet
Depoble.som P
epet estava enfadat... MOLT enfadat. El seu enuig era tan gran, que semblava que s’anava a omplir el cotxe de fum de tant que li eixia del cap. De braços plegats, les galtes unflades d’aguantarse la respiració, i la mirada fixa en un punt de la finestreta, quasi sense parpellejar, intentava fer veure que el seu enuig era de nivell màxim, perquè papà i mamà s’adonaren. Jo anava al seu costat.
Per cert, no m’he presentat. Em dic José i soc el germà de Pepet. Sí..., d’acord... tornaré a explicar-ho per vintena vegada. Jo em dic José i el meu germà també. I pensareu, que rar! Però tot té la seua explicació: jo em dic José Luis, però no m’agrada que em criden “joselu” i el meu germà es diu Antonio José i diu que això sona a cantant de revetla. JA JA JA. Per tant també vol que li criden José. Però és el xicotet, jo tinc 13 anys i ell 9, per tant és ell qui ha de portar un nom alternatiu perquè, quan ens criden pel carrer, no ens girem tots dos. Ell és PEPE, i com és més xicotet, PEPET.
Perquè el que us estava comptant. Pepet estava molt, però que MOLT enfadat. Papà i mamà ens van comentar fa una setmana que potser passàvem 4
Falles al poble. Al POBLE! UNA FALLES!!! Si al meu poble no hi ha Falles! La meua mare es va demanar dues setmanes de vacances per Nadal per a poder anar-nos-en al poble i passar-lo amb la família, però en la seua empresa hi havia molta faena i clar... li van dir que nanai. Que li les concedien en Falles. Però la meua mare fa molt temps que té molta faena i estressada, per tant, el que no vol és cansar-se més baixant cada dia a la falla. Enguany, passarem les Falles al poble. Us imagineu? Una setmana senceeeeeeeeeeeera per a descansar, passejar per la muntanya, muntar amb bicicleta, menjar els guisats de la iaia Paquita... Va ser com un pitxer d’aigua freda. Ens vam quedar blancs. Crec que fins a Pepet no podia tancar la boca de la sorpresa. Tenia el seu arsenal de petards ja comprat i tot i, una setmana abans de Falles, ens donen la tremenda notícia que ens n’anem de València a passar una setmana sencera, avorrida, tediosa, insofrible, al poble. Jo reconec que em vaig enfadar, però em va durar poc. Els enutjos no solen durar-me molt, però també... us compte un secret? M’encanta
LLIBRET INFANTIL
A.C. FALLA MARQUÉS DE MONTORTAL BERNÍ I CATALA
Aquesta va ser la meua cara quan mamà va dir que les Falles... en el poble
llegir. La literatura és la meua passió. Llibre que pille, llibre que llig. Llavors una setmana sencera, insofrible i avorrida en el nostre insofriiiiiible i avooooorrit poble seria ideal per a avançar en lectures que tinc, per exàmens, endarrerides. Però Pepet... crec que li va costar dues hores tancar la boca de la sorpresa. Li queia fins a la bava! Jo em pensava que li havia esclatat el cervell... Més tard, ja ell recuperat, va entrar en la seua fase ENUIG GROS. I, cinc dies després, estem de camí al poble i així segueix... tirant fum pel cap.
Ara el seu enuig és més que evident, perquè ens hem quedat parats. Papà ha dit que teníem el depòsit de la gasolina a mínims i que havia de parar en una gasolinera. El problema és que hi ha un munt de cotxes. No sabem quin desviament agafar per a arribar a la gasolinera, perquè la veritat, això és un embolic de carreteres... Ens
ajudes? A quin cotxe seguim? carrera d’obstacles.
5
1
Decideix a quin cotxe seguir per a arribar a la gasolinera
D’acord, ja hem repostat. Crec que ja tenim suficient gasolina per a arribar al poble. Per cert, no us he dit quin és, no? Es diu Venta del Moro. És xicotet, però m’agraden els pobles xicotets perquè... … Un moment … Us esteu rient?
… ahhhh ja. Que us fa gràcia que el meu poble es cride Venta del Moro. Doncs sí, així és. Però no tenim cap escultura amb un lloc al més pur estil basar marroquí. No tinc ni idea d’on ve el nom del meu poble, la veritat. Però noms de pobles graciosos hi ha molts. No us ve a la ment cap? SILLA, per exemple. O SUECA. En realitat la majoria de noms de pobles venen de paraules que signifiquen altres coses. Almenys el nostre 6
és bonic, perquè us imagineu viure en un poble que es cride... MATACABRES? Això sí que seria traumàtic. Deixeu-me que us busque una web on apareixen els 70 pobles amb noms més graciosos i poc comuns d’Espanya.
Bé, no, millor no us ho ensenye ja. Perquè teniu una xicoteta llista molt molt a prop. En la vostra falla infantil! Enguany vostra falleta es diu Depoble.som (estic molt informat, en realitat soc un freak faller i m’encanta saber quines falles planten cada comissió), i tracta precisament d’això, de pobles graciosos. Abans d’enviar-vos aquest llistat, farem una cosa. Com encara ens queda molt camí per a arribar al nostre poble, vull que aneu a veure vostra falleta, que
LLIBRET INFANTIL
A.C. FALLA MARQUÉS DE MONTORTAL BERNÍ I CATALA
per a això és vostra, i així li doneu la volta. Heu d’anar mirant els ninots i llegint els cartells, que són molt importants perquè us expliquen les escenes. Trobareu molts pobles curiosos. Vinga, us done quinze minuts: aneu a veure la falla, donar-li “la volteta” i ara parlem. … …
Ja? Us ha agradat? A mi m’ha encantat, he vist fotos en el vostre instagram @fallalaberni i està molt guai. Perquè ara us passe el codi QR de la llista de pobles més graciosos, i així descobriu uns altres que no estan en la falla. A mi m’encanta, quan veig una falla i m’interessa el seu tema, investigar també pel meu compte. Perquè una falla et dona una mica d’informació i després pots continuar aprenent a partir de conéixer-la.
Has d’escanejar el codi QR amb una aplicació del mòbil. Si no saps quin o no tens mòbil, dis-li a qualsevol familiar major que t’ajude, i així ell o ella també els lligen amb tu :) 7
Estic en la glòria.... mmmmmm
Que com està Pepet? Segueix mosca. Bé, per dins no, perquè acaba de menjar-se un munt de dolços. De fet, en la cafeteria de la gasolinera, hi havia una gran varietat, però només un d’ells és el seu favorit. Ell s’ha menjat el dolç que més apareix en aquesta imatge. Saps quin és? Sí, és un golut. Però no cal fer-li molt cas: quan s’enfada, es posa molt ximple. Ja li passarà!
2 8
Pepet s’ha menjat el dolç que més apareix. Quin és?
LLIBRET INFANTIL
Al poble es pot fer de tot... Què t’agradaria? I a José?
A.C. FALLA MARQUÉS DE MONTORTAL BERNÍ I CATALA
3
Jo he estat pensant què fer aquests dies al poble. La veritat és que m’agraden els plans tranquils, i no vull avorrir-me, per això he omplit la maleta amb unes quantes coses que m’ajudaran a passar els dies al poble. Porte la maleta que esclatarà. La meua mare m’ha dit que sembla que em vagi per a un any sencer jejeje. Us he comentat abans quina és la meua passió i el meu hobbie favorit. Assenyaleu-ho i arredoniu aquelles activitats que us agraden i que voleu fer quan aneu de viatge. 9
El que més m’agrada de ser al poble, a més de la tranquil·litat, és veure a la iaia Paquita. Ella viu sola, des de fa anys, però no està sola perquè tenim més família allí, la meua tia María i el meu oncle Paco. El meu oncle Paco té una filla, Sandrita, i la meua tia María té una altra filla, Ana. Record, quan vivia el iaio, que ens va deixar fa dos anys, que ens vam fer una foto tots junts. Papà, mamà, els avis, els oncles i les meues cosines. Sempre que recorde aqueixa foto, d’una banda em pose una mica trist, perquè trobe a faltar a el iaio Juan, que sempre ens estava fent bromes i de rabiar perquè ens enfadàrem, però després reia amb nosaltres i ens comprava llepolies d’amagat la iaia. Però d’altra banda, m’agrada molt mirar-la, perquè estem molt feliços, a més jo a la foto mire al iaio amb devoció, perquè sempre li he volgut molt. El meu pare, que ja començava a quedarse una mica calb, la meua mare, que sembla un espàrrec de prima que n’ix, Anita amb els seus ulls blaus... T’has fet un embolic amb tant de nom? Perdó, és que clar, em pose a parlar... Però segur que pots deduir qui és qui. Juguem a veure quantes preguntes endevines? 10
De quin color és el vestit de Sandrita?
-------------------------------Què porta en la samarreta Pepet?
-------------------------------És més alta la meua mare que la meua tia? -------------------------------Qui porta jaqueta? --------------------------------
4
Llig atentament l’explicació de José i respon les següents preguntes
5
La taula és correcta? Compta els comensals troba els errors Al principi, la iaia se sentia molt sola, però el temps passa i ara està més tranquil·la. Li encanta que anem a visitar-la, perquè es posa a cuinar com una boja i acaba omplint la taula de menjar per a un exèrcit. Sempre que anem al poble, quedem un dia a menjar tota la família, els de la foto, la dona del meu oncle Paco i la núvia de la meua tia María. Si a més sumem que venen la meua besavia Marisol i els seus fills, que
són un més que els que té la meua iaia, quants coberts hem de col·locar en la taula? L’última vegada (us ensenye una foto del meu instagram) em va quedar una taula super bonica però no sé si em vaig passar de coberts i sobren, o potser falten... tu que creus? Ratlla els coberts que sobren o dibuixa els que falten. Per cert, crec que també se’m va oblidar, ara que veig la foto, algun element... JE JE
11
Us estava contant que la meua iaia es posa a cuinar i no para. Sempre que anem al poble, em fique en la cuina amb ella i em pose a veure com cuina tot. Pepet, no obstant això, li encanta el camp, i en el corral de la casa hi ha un xicotet hortet on la nostra iaia cultiva encisams, tomaques, pimentons... A Pepet li encanta regar, plantar, sembrar, recol·lectar... i la iaia i jo cuinem el que ens porta! Les iaies sempre cuinen bé. Coneixeu alguna iaia que cuine malament? Cap! Però a més, a la meua iaia sempre li ha anat bé pintar. Recorde que, quan vivia el iaio, mentre ella pintava, abstreta, ell es posava a fer les tasques de la casa. Perquè això de les tasques de la casa són de dones, això sí que no. En la meua família, les tasques les fem tant homes com dones, xiquets i xiquetes. Mentre ajude a la iaia amb la cuina, ella sempre em diu endevinalles de fruits i aliments. Us agraden les endevinalles? Perquè us dic unes quantes. Són difícils! Us anava a deixar pistes, però... ara no recorde molt bé quines eren les solucions. Intenta ajudar-me perfa, quin
aliment va amb cada endevinalla? Per dintre soc groga per fora marró i en una paradeta em couen amb carbó Una cama i un barret que s’aguanta dret què és? Blanca per dintre verda per fora, si vols que t’ho digui... espera! A les orelles penjades acolorides arracades Arbres florits preciosos i xicotets fruits gustosos. 12
6 Relaciona les endevillanes amb les seues solucions
Troba les 5 diferències a l’hort de l’oncle Paco
Que ràpid ho heu aconseguit! És que quan vaig amb cotxe, com em marege una mica, al final se’m fon el cervell. I si mire el mòbil més. Així que ho guardaré. A més, és bo tindre mòbil, perquè així pots cridar si ho necessites i comunicar-te amb els amics... però no és gens de bo estar enganxat tot el dia. Se’t posa un mal de cap! Feu-me cas, useu els mòbils, però per al que siga necessari, que en el món hi ha coses molt més divertides que fer.
Us continue parlant de la iaia. La iaia Paquita, quan sap que anem, ix a la porta de la seua casa a rebre’ns, i es tira ací una hora almenys, fins que ens veu arribar i es posa a fer salts i crits. Els meus nets! Els meus nets! Després, en eixir del cotxe, ens abraça als dos i comença a fer-nos besos en les galtes fins que ens el deixa acolorits. D’eixos besos que sembla que no tenen fi. MUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUU UUUUUUUACK!!!!!
Sempre que arribem, la iaia ens té preparat el berenar. Fa un munt de dolços diferents, típics del poble. A mi m’encanten els bunyols de carabassa amb xocolate desfet, i Pepet és més de coca de llanda i pastissos de moniato. Una vegada, vaig menjar tants bunyols que... Crec que el que més m’agrada dels bunyols és preparar la massa i, amb els dits, fer-los redons amb el forat
LLIBRET INFANTIL
A.C. FALLA MARQUÉS DE MONTORTAL BERNÍ I CATALA
7
al mig. Els dits es queden molt brinosos. Si voleu saber una recepta tradicional i fer-la vosaltres a casa (però amb un adult almenys, perquè l’oli pot cremar-vos), escanegeu aquest QR. Són molt senzills.
De tant parlar de menjar, m’està rugint el budell. Menjar és un plaer, sempre que es menge sa. De tant en tant un capritx no ve malament, però cal menjar sa i menys aliments processats d’eixos que ens fan bavejar :P I al poble es menja molt bé. De fet, als pobles sempre es menja molt bé. Sembla que tot és més sa, més natural. L’oncle Paco té una caseta als afores del poble on cultiva hortalisses, té arbres fruiters, i!fins a gallines! 13
A la casa de l’horta de l’oncle Paco, Pepet sempre s’encarrega de recollir els ous de les gallines, que posen cada dia. A mi m’encanta regar. Amb un motor elèctric, ix aigua d’una canonada i he d’anar obrint i tancant les eres per a anar omplint els solcs del que està plantat. A l’estiu, vaig descalç, així l’aigua està molt freda, perquè ve d’un pou subterrani, i mentre reg, em toca els peus i això m’encanta. Pepet sempre posa morros quan cal menjar verdures, però en arribar al poble, és el primer que demana. Diu que les tomaques de la ciutat no saben a res, i les del poble estan delicioses. Jo crec que, com els cultivem nosaltres, li saben millor.
Solem anar a l’horta cada matí a ajudar a l’oncle Paco. Anem amb bici, perquè una altra de les coses bones que té el poble és que pots anar amb la bici a totes parts, i més tranquil que a la ciutat perquè no hi ha tants cotxes, i tens moltes senderes i camins de camp i muntanya per a recórrer. El camí des de la casa de la iaia fins a l’horta de l’oncle Paco és una mica laberíntic. Sabries dir
per on anem Pepet i jo?
14
7 Troba el camí correcte que arriba a la caseta de l’horta de l’oncle Paco
Moltes vesprades veig a la iaia pintar. Ix al corral i pinta. Sempre pinta coses senzilles, ella diu que son “natures mortes”.
8
Pinta les zones del color que marca el seu número
LLIBRET INFANTIL
Per exemple, un pitxer, unes taronges i un got, etc. Coses senzilles. Pinta molt bé, sempre utilitza colors vius. A mi m’encanta veurela pintar. Moltes vesprades, mentre ella pinta, jo li llig passatges del llibre que m’estic llegint en eixe moment. El poble m’aporta molta tranquil·litat. A mi i a Pepet, que mentre jo llig, ell ronca com un elefant. La iaia m’ensenya tècniques per a pintar, però mai se m’ha donat bé, encara que ella em diu que és senzill. Voleu intentar-ho? Segur que ho feu millor que jo.
A.C. FALLA MARQUÉS DE MONTORTAL BERNÍ I CATALA
En tornar, ens espera el menjar fet, i després... migdiada! Perquè als pobles sempre s’adorm migdiada, siga a l’estiu, en qualsevol hamaca, o a l’hivern, en el llit i tapat amb una manta. Però la migdiada és sagrada. I com tenim més activitat durant el dia, sempre vam caure rendits a l’hora de la migdiada. Jo m’alce una mica abans, però Pepet es tira una migdiada de dues hores almenys.
1-Negre 2-Roig 3-Groc 4-Gris 5-Blau obscur 6-Violeta 7-Blanc 15
8
Després els reparteix els seus quadres entre les seues amigues “del carrer”, perquè totes les dones de “el carrer llarg” del meu poble són amigues. Als pobles xicotets, tothom es coneix. I, encara que puga semblar que és un problema (us imagineu que convideu al xic o a la xica que us agrada a fer una passejada amb la bici? L’endemà ho sap tothom!), és també molt bonic. El poble aporta unitat, és com una família gegant. Segur que vosaltres no podeu dir-me més de 3 noms de veïns i veïnes vostres. Perquè ací, tothom és veí o veïna i tots formen una gran família. En la meua comunió, les veïnes i veïns del carrer es van encarregar de fer pastissos i tots els preparatius. La vàrem celebrar a casa de la iaia Paquita. Va ser molt divertit, perquè va vindre molta gent. La meua iaia, dies abans, em va entregar un pot gran de cristall, i em va dir que, el dia de la meua comunió, si algú em donava diners, ho ficara en el pot i, en finalitzar el dia, tot això seria per a coses
Endevina cadascuna d’aquestes endevinalles de la iaia Paquita Vaig per un camí de ferro, xiulo per avaçar, i entre poble i poble. Mai no em deixen parar. _______________________
16
importants per a mi. ERA RIC! Mai he tingut tants diners en la meua vida. I els meus pares em van dir que era per a invertir-ho en coses útils i rellevants, com una nova motxilla per a l’escola, un set de dibuix (d’acord, ho admet, no he heretat el talent de la meua àvia, he intentat fer dibuixos en aquest quadern i... m’ha eixit un poc regular), etc. Us compte tot això perquè em sent molt a gust entre la gent del meu poble, tothom és com més amable, o potser com cada persona coneix a la resta, intenten ajudar-te sempre que poden. Quan arriba la nit, si és hivern i fa fred, ens fiquem a la cuina de darrere del corral, que té ximenera, i encenem el foc i juguem al parxís o contem anècdotes. La iaia sap moltes, i endevinalles. Sempre ens diu les mateixes, però Pepet i jo fem com que no ens recordem. I ella, somrient, ens les torna a dir.
En aquestes no us he donat pistes. Però fins al moment heu sigut molt llestos, així que no tindreu problemes a endevinar-les.
Em veus a la primavera i volo de flor en flor no m’agrada la pluja i puc ser de molts colors. __________________________
Encara que no soc peix dins de l’aigua sempre estic, i cantant estic contenta així que arriba la nit. _________________________
Troba el camí que pel que més estreles grogues reculles. Si et trobes una negra, perds una groga
Quan és estiu, eixim de nit a la porta del carrer. Cadascun de nosaltres amb una cadira, i solen acostar-se veïns, i mengem pipes i parlem. I els majors ens gasten bromes. De nit no se sent res, està tot molt tranquil. Bé, se senten els grills, i això m’agrada, perquè d’escoltar-los m’entra somni. Algunes nits d’estiu, papà ens diu que si volem dormir en el corral. Com fa molta calor, traiem els matalassos al corral i dormim tots allí, davall de les estreles. L’a iaia no, diu que la seua esquena no aguanta ja “eixes coses de joves”, però a Pepet i a mi ens agrada molt. El cel als pobles està ple d’estreles. És el mateix cel que a València, però la quantitat de llum de la ciutat no ens permet veure les estreles brillar. La meua mare sempre ens ha contat que les estreles són com a punts d’un d’eixos passatemps
LLIBRET INFANTIL
A.C. FALLA MARQUÉS DE MONTORTAL BERNÍ I CATALA
9
d’unir els punts per a formar una figura, i que hi ha tantes, i per tots els costats, que qualsevol persona pot dibuixar sobre el cel les figures i els somnis que un desitja. I que si els dibuixes bé, es compleixen. Us plantejaré un joc, a veure
si aconseguiu resoldre’l.
Quan mire, tombat en el matalàs, el cel estrellat, intente dibuixar en ell la cara de l’avi Juan. Sé que no es complirà que torne, però em reconforta saber que potser ens està veient des d’allà dalt, i ens somriu mentre dormim. 17
El pitjor moment del poble, després d’uns dies de tranquil·litat, lectura, passejos amb bici, piscina si és estiu, camp i horta, bon menjar, endevinalles, jocs i els besos incansables de la iaia, és el moment de tornar a la ciutat.
Sempre ens passa el mateix, quan ens diuen de passar una setmana al poble, sempre protestem i ens queixem, perquè ens costa eixir de la rutina, de la nostra ciutat, de la nostra zona de confort. Però, després de passar un únic dia al poble, ja no vols tornar. El poble té una cosa especial que t’enganxa. La iaia sempre plora i riu perquè és una ploramiques. Pepet és més dur, però jo sempre, de tornada en el cotxe, mire per la finestreta per a acomiadar-me d’ella i, quan ja no em veu, se m’escapa alguna llàgrima. Però tenim molta 18
sort de tindre un poble a tan sols una hora de la nostra casa, perquè hi ha xiquets i xiquetes que els seus pobles estan més lluny... i això sí que és més dur.
També hi ha compis en el col·le que no tenen pobles. Sempre em pregunten que si no m’avorrisc al poble, que un poble tan xicotet ha de ser un rotllo. Jo els dic que no, que m’ho passe super bé, i que em considere de València, però també del meu poble. Pepet i jo ens sentim molt identificats amb el lema de la vostra falla infantil: Depoble.som
Som de poble, som del poble, i el poble és part de nosaltres.
Per cert, en la maleta he ficat un llibret, el llibret de la nostra falla. Jo ja m’ho he llegit, però ho porte per Pepet. Vull ensenyar-li que un llibret és una cosa divertida, que aprens moltes coses i que tot bon llibret ha de tindre un apartat per als més xiquets. A més té un sainet el protagonista del qual es diu com ell. Segur que al poble, a més de menjar bé, descansar, gaudir i jugar, té moments per a llegir-li-ho.
LLIBRET INFANTIL
A.C. FALLA MARQUÉS DE MONTORTAL BERNÍ I CATALA
Amb tant parlar no m’he adonat que ja estem arribant! Quina emoció! Segur que l’àvia ja és a la porta esperant que girem el seu carrer i toquem el clàxon. I ens rebrà amb els braços oberts.
Estic enamorat del meu poble :D
Ja es veu la casa de la iaia...
19
20
depoble.som
LLIBRET INFANTIL
A.C.. A.C. FALLA MARQUÉS DE MONTORTAL BERNÍ I CATALA
XXII
ELs llibrets de pepet
o La polseguera dins de casa Sainet 21
ELs llibrets de pepet o La polseguera dins de casa
L’escena mostra una habitació plena de llibres. Prestatgeries farcides de llibres de dalt a baix. Muntanyes de llibres també pel terra. Caixes que, fins i tot, estan plenes de llibres. En tot cas, la mirada de l’espectador, sempre enlerta, descubrirà que no es tracta exactament de llibres, sinó de llibrets de falla. Llibrets de moltes comissions i diversos anys. Llibrets per tot arreu. En obrir-se el teló pareix la dita habitació. Al bellmig, Pepet, l’amant d’estes publicacions falleres i causant d’este escenari. Seu en un cadirot com de fallera major o regina de joc florals. Com no, es troba llegint un llibret. A l’instant entra MARIA, sa muller amb un got ple d’un líquid que sembla un suc de taronga. MARIA.Hem de fer alguna cosa Pepet. PEPET.N’estic d’acord, esta situació no és de rebut. MARIA.Home, gràcies per la teua comprensió. PEPET.¿Comprensió? Però si no entenc res... MARIA.¿Qué és el que no entens? PEPET.¿Que qué és el que no entenc? Açò (Mostrant-li el llibret que estava llengint.) ¿Cóm és possible que enguany haja guanyat el primer premi el llibret de la Malsa d’Alzira? Si el de la Mocadorà de Sagunt és mil vegades millor. MARIA.(Que ha anat passant de la il·lusió a la decepció mentre parlava el seu home) Pepet!! ¿Vols fer el favor de deixar d’enredrar amb els llibrets? No et parlava d’això. PEPET.(Que en el procés contrari a MARIA va perdent l’interés per la conversa i torna a la lectura de llibret) Ah! Ja m’estranyava a mi que mostrares interés per les meues coses. 22
Miguel Ángel Gascón i Rochas
MARIA.Mira Pepet, el que s’ha de solucionar és tota esta escampada de paperassa. Tot està ple de pols. És impossible tindre neteja i una miqueta d’ordre. PEPET.No passa res, carinyo. En realitat la pols li atorga prestància a la biblioteca. MARIA.Pepet, prou! ¿Tu saps fins a quantes bactèries i fongs podem trobar en cada partícula de pols? PEPET.Desconec la quantitat però tu m’ho contaràs. MARIA.Més de 9.000. Ah, i no tornes a parlar en vers cada vegada que em fique seriosa amb tu que m’encenc. PEPET.Si t’encen tan sol un vers aguarda’t a tot sancer.
MARIA.Aguarda’t tu borinot no t’avente algun calbot (Fent intenció d’amollar-li’l.)
PEPET.Val, val, no et conteste més en vers però ¿Qué vols que faça amb això que em comentes. MARIA.en esta casa.
Doncs primer, que no entren més llibrets
MARIA.-
No els acceptes.
PEPET.-
¿I si me’ls regalen...?
PEPET.-
¿I si me’ls trobe pel carrer...?
MARIA.-
Eixe justetament no.
PEPET.exercici.
Si sempre em dius que em cal fer més
PEPET.Ho sabia, només vols que faça l’exercici que t’interessa a tu.
MARIA.Anem a vore Pepet, que açò pareix la biblioteca d’Oxford i nosaltres vivim en una VPO sense balcó. A més a més ho dic per la teua salut. No es pot obrir ni la finestra per a alenar una miqueta. (Mirant com si buscara alguna cosa) De fet, ni es veu la finestra... PEPET.Soc conscient Maria, però no puc remediar-ho. Per a mi un llibret és un tresor. Cada llibret és un mos de la història de cada comissió. Ens explica les falles d’eixe any amb els seus esbossos, les activitats de la comissió, veus les fotografies de les falleres majors... Com se sol dir, quan es crema la falla només roman el llibret. MARIA.-
¿Roman? Romanços sí que en tens, sí.
MARIA.-
¿I la polseguera?
PEPET.Em faig l’alfarràs de tindre’n uns 4.521. No sé si saps que el romanç és una de les estrofes tradicionals que usen els poetes per a versar l’explicació de la falla. També estan la dècima, la quarteta... PEPET.-
¿Com?
MARIA.Dic que si la polseguera no és una estrofa dels poetes perque jo l’únic que veig ací és pols i més pols i això s’ha d’acabar. I punt. Així que ves pensant en solucions o ho solucionaré jo a la meua manera.
PEPET.(Intentant fugir de l’escamó assenyala el got que havia dut MARIA.) ¿Això és el meu suc de taronja?
MARIA.Ah, sí, sí. Prent-t’ho, no siga el cas que perda les vitamines. PEPET.(Agafant el suc i tornant al cadirot.) Això és mite, com les bruixes. No em vingues amb corruixes.
MARIA.¿Altra volta amb els versos? Mira, no em toques les... taronges. Et deixe amb el suc a vore si t’ajuda a trobar la solució a esta muntanya de merda perque sinó hi ha una solució prompte va tot per l’aire. Adéu... I beu-te el suc. Fes-me el favor.
LLIBRET INFANTIL
No t’ajoques a per ells.
A.C. FALLA MARQUÉS DE MONTORTAL BERNÍ I CATALA
MARIA.-
PEPET.(S’alça del cadirot de lectura i es passetja observant la seua biblioteca. En un moment indeterminat mira el suc amb poc apreci i acaba abocant-lo en una planta.) El suc este de taronges d’Africa sí que és una merda... Encara que la veritat és que açò és una barbaritat. No tenim espai per a tant de llibret i més des de que la conselleria amolla eixes subvencions tan sucoses... Les comissions han passat de fer llibrets a publicar llibrots que pesen com un basquet de taronges, valencianes, això sí. I clar cada llibrot d’estos ocupa mitja prestatgeria com a poc. Però ¿Qué faig? És superior a les meues forces. A més a més he de tindre’ls en paper perque llegirlos en pdf o issu en les pantalles em fa malicisia... A mi m’agrada sentir-los entre les mans, que s’escampe l’olor de les seues fulles per l’habitació. És de veres que caldria que l’habitació no tinguera tanta pols però és que en tant de paper pareix que es fabrique ella a soles i en quantitats industrials... Però clar Maria té raó i jo tampoc vull disgustar-la... Com dia el meu mestre de literatura en EGB, en moments així tan embrollats sempre s’ha de tornar als clàssics per a trobar-ne inspiració. A vore a on està eixe llibret del Tossal de 1861 de Bernat i Baldoví... Ah sí... Ací està. 23
(L’agafa i el fulletja fins a trobar allò que buscaba) Ja sé que és la que em festeja, lletja; la que en l’amor seu emboixa, coixa; no ignore tampoc que és ella, vella, i des del monyo a la cuixa, bruixa, però la ganga no és fluixa i si algú vol que li ho diga: Nóvia que el llit d’or arruixa res m’importa a mi que siga lletja, coixa, vella i bruixa.”
(Després de llegir estos versos entra en sopor i s’adorm. A l’instant de dormir-se entra MARIA acompanyada d’una DOCTORA.) MARIA.(A la DOCTORA) Passe, passe. Ja dorm. Bé, com li estava dient, he intentat que raonara, fins i tot fa una estona, abans de fer que es beguera el suc amb el somnífer que vosté m’ha indicat, però no he aconseguit res doctora. No hi ha manera. Està obsessionat amb els llibrets. Obsessionat és poc. És com si tinguera una vida paral·lela. DOCTORA.- Sí, l’entenc. No patisca. És el típic quadre simptomàtic de la malaltia coneguda científicament com llibretorum delirium tremens. MARIA.-
Que vol dir?...
DOCTORA.- Bàsicament sí, però no. Més aïna seria un desficaci temporal. Però en tot cas encara estem a temps, això sí, sempre que apliquem, al subjecte desbarrat, la teràpia, el tractament, que a vosté li he proposat. (Durant tota esta conversa al voltant del seu pressumpte transtorn, Pepet, que no estava dormint per l’efecte de cap somnífer barretjat en el suc sinó pel propi avorriment o cansament, en sentir veus, va despertant-se fins a ser conscient de l’intercanvi de raonaments entre sa muller i la doctora.) MARIA.Doctora ¿Se n’ha adonat que acaba de parlar en vers com ell?
DOCTORA.- ¿Com? És de veres... Un moment, ha de ser l’influix d’esta habitació. Actua com un camp electromagnètic que s’embeu l’enteniment i atrau la parla cap al vers... MARIA.El que atrau l’habitació és molta merda i més pols. (Sobtada per la seua pròpia versada.) DOCTORA.- Veu vosté... MARIA.-
Ho veig doctora.
DOCTORA.- Hem d’aplicar la teràpia DOCTORA.- Que vol dir que el sistema cognitiu del i fer-ho sense demora. pacient ha patit una alteració microsemàntica provocantli una asimilació inversemblant de la realitat. MARIA.Fins i tot fem versos enllaçats.... (Les dos sobtades) Doncs sí, finiquitem açò promte perque sinó MARIA.Ah... acabarem tots com Camot. DOCTORA.- En altres paraules... MARIA.24
Que s’ha tornat boig.
DOCTORA.- Correcte, quan abans millor. Gràcies que soc una professional i ho tinc tot preparat. Com li vaig comentar durant la seua visita, una vegada adormit el
MARIA.d’ells?
¿I com farem per a que es desfaça
MARIA.-
Eixa és molt bona idea.
DOCTORA.- Li direm que faça una donació a la biblioteca de Sant Miquel del Reis o millor, als de Lletresfalleres que així li posaran el seu nom a un premi dels que convoquen. DOCTORA.- És que com a bona professional m’he documentat. MARIA.-
Ja li val, amb lo que cobra...
MARIA.idea.
No res, això, que em pareix molt bona
DOCTORA.- ¿Qué diu?
DOCTORA.- Bé, Doncs ací estan les disfresses. (Traent la roba d’una bossa que porta.) Vosté farà de Bernat i jo de Baldoví. Però vosté no parle molt per a evitar alçar sospites. Deixem parlar a mí. MARIA.-
Sí, la professional, no cal que ho diga.
DOCTORA.- És correcte.
(Es disfressen de l’época de mitan del segle XIX sense adonar-se que PEPET els observa tot i fer-se el dormit.) DOCTORA.- Ara, desperte’l, és el moment.
MARIA.Pepet, desperta (PEPET es fa més el dormit encara.) Pepet, carinyo, desperta (Encara
DOCTORA.- Shhh, doctora no, senyor Baldoví. MARIA.-
Però si encara està dormit...
DOCTORA.- Les percepcions sensorials mentre el pacient es troba dormint per efecte del somnifer són inexcrutables, així que no podem deixar cap fil desnugat: Des de ja, soc el senyor Baldoví i vosté el senyor Bernat.
MARIA.Doncs a vore si el senyor Baldoví s’ha passat amb el somnífer perqué el senyor Pepet no es desperta ni a la de tres.
LLIBRET INFANTIL
més.) Doctora, no hi ha manera...
A.C. FALLA MARQUÉS DE MONTORTAL BERNÍ I CATALA
pacient, ens anem a fer passar per Bernat i Baldoví. En estar adientment disfressades, despertarem al subjecte i li demanarem que deixe de conservar els llibrets.
DOCTORA.- Deixe’m a mi Ma... MARIA.-
Ei...
MARIA.-
¿Com?
DOCTORA.- Bernat. DOCTORA.- Senyor Bernat
MARIA.Així sí, que soc el que que paga i ausades que no és debades.
DOCTORA.- I ausades que serà eficient, no patisca. De moment vaig a provar el mètode que sempre encerta. MARIA.-
¿Quin és?
DOCTORA.- Li pegue una nyespla i es desperta.
PEPET.(En sentir el mètode a emprar, PEPET, efectivament es desperta, no cal ni preparar la galtada.) ¿Qué? ¿Qué passa? MARIA.-
Veges a vore...
25
PEPET.(Monstrant-se una miqueta esglaiat.) ¿Qui són vostés?
no es poden controlar ¿Però és que no ens ha reconegut?
DOCTORA.- (Tallant-la com si no existira una demà.) No s’espante senyor Pepet, vosté està somniant i nosaltres ens trobem dins del seu somni.
MARIA.-
MARIA.-
No tingues por, cari...
PEPET.¿I qui els ha donat a vostés permís per a entrar en el meu somni? MARIA.PEPET.-
Sa muller.
¿Com?
DOCTORA.- Vol dir ma muller, que ens ha deixat fer este viatge interdimensional per a entrar en la seua conciència i aparéixer visibles en el seu somni.
PEPET.¿Sa muller de vosté els ha donat permís per a fer un viatge? Quina sort, a mi la meua no em dóna permís ni per a tindre quatre llibrets sabent que és el que més m’agrada. (MARIA, o millor dit, el senyor Bernat, mostra la seua contrarietat mentre la DOCTORA, és a dir, el senyor Baldoví, intenta moderarla.) Mireu quina biblioteca en tinc. Doncs ella vol que deixe de conservar esta maravella. (I mentre parla agafa del braç a MARIA també coneguda com a BERNAT per a que admire la biblioteca.) ¿Qué, li agrada? MARIA.No. (Taxativa, però adonant-se i fent-se càrrec de la situació.) Vull dir que no tant com a vosté, per descomptat. PEPET.Per descomptat, per descomptat. Però al remat, no sé qui son vostés i qué fan dins del meu somni. Crec que vaig a somniar altra cosa que esta comença a fartar-me una miqueta.
DOCTORA.- No, no. Això és impossible. Els somnis 26
PEPET.coneguem?
Doncs no, la veritat és que no. ¿Ens
PEPET.-
¿Com diu vosté?
Millor que no ens reconega.
DOCTORA.- No res, que pareix mentida que no ens reconega amb el sabut que és vosté. PEPET.-
Doncs no, no els reconec.
DOCTORA.- Li ho diré. Ell és el senyor Bernat i jo el senyor Baldoví. PEPET.Ah! Recaram, Bernat i Baldoví. (Assenyant-les com s’han presentat.)
DOCTORA.- Correcte, els famosos Bernat i Baldoví. PEPET.varonils.
Home els feia més alts i més, més
PEPET.-
Això i, una altra cosa.
PEPET.importància.
No, una que, pot ser, no tinga massa
DOCTORA.- Això és que les fotografies sempre enganyen, a banda que l’aparença en somnis no sempre correspon a la realitat. MARIA.-
¿Quina?
DOCTORA.- Diga, diga, senyor Pepet.
PEPET.No, que segons tinc entés, Bernat i Baldoví parlaven sempre en vers i, de moment, vostés no han amollat ni pruna en rima.
MARIA.(Ix en la seua ajuda.) Des d’ara, senyor Pepet, ja parlarem en verset. PEPET.però
Si és aixó, ja comence a reconéixer-los
DOCTORA.- ¿Però qué?
PEPET.Que encara desconec quina és la raó de la seua presència al meu somni. DOCTORA.- (Intentant trobar un vers.) El motiu de vindre ací és... MARIA.-
... som Bernat i Baldoví.
DOCTORA.- Sí. Jo Baldoví i ell Bernat...
MARIA.... i hem vingut al seu somni perque entre els dos hem pensat que esta habitació és... DOCTORA.- ... xoni? MARIA.Això és, això, molt xoni. Amb tanta prestatgeria pareix cosa del dimoni. DOCTORA.- I no és de categoria ni de Pepet ni d’Antoni. PEPET.-
Antoni ¿Eixe qui és?
PEPET.-
Correcte, correcte, però no el conec.
DOCTORA.- ¿El que rima amb xoni?
MARIA.Perque dels pecats del piu, Nostre Senyor se’n riu.
DOCTORA.- (A MARIA.) ¿Pero qué esta dient? No enredre... MARIA.(A la DOCTORA.) Perdone, que m’he emocionat amb la rima i me n’he vingut amunt.
LLIBRET INFANTIL
DOCTORA.- Ni nosaltres, calle vosté que hem d’explicar-li el motiu, la causa, l’assumpte, el per qué, el fonament al·lusiu.
A.C. FALLA MARQUÉS DE MONTORTAL BERNÍ I CATALA
DOCTORA.- (Rebuscant al cervell alguna rima) Eh, sí, era com... com una prova...
PEPET.Ara sí que el reconec senyor Bernat perque, a més a més de parlar amb rima, eren molt bròfecs. MARIA.-
(A la DOCTORA) ¿Veu vosté?
PEPET.Però Baldoví encara no ha amollat cap brofegada i això em fa dubtar.
DOCTORA.- Puc ser bròfec quan correspon, pero és que, de moment, no tocava. MARIA.-
Que per cert, rima amb fava.
PEPET.altra vegada.
Ho veig, però ha tornat a ser Bernat
DOCTORA.- Veu senyor Pepet...
DOCTORA.- (Com descobrint una fòrmula magistral.) Ah, Doncs, mire, mire... ... Jo també sé fer molt l’aca i dir paraules com... (Amb prou vergonya.)... caca. PEPET.Home, molt malsonant no sona, això no seria bròfec ni en el seu segle, però ho acceptaré,
27
que vull vore com acaba este somni, encara qué... DOCTORA.- Encara que ¿qué?
PEPET.Encara que dels autors del Virgo de Visanteta m’esperava alguna cosa més insinuant, més eroticofrutícola. MARIA.-
¿Com ha dit?
PEPET.Sí home, senyor Bernat com allò de... ... “Deixeu, sél, c’apurar vullga, encara que llech estiga, ¿perqué mau donát la figa si no hia qui me la cullga?” o aquell de...
... “En seguida y póc a póc, entre dimes y diretes, fent com qui es calfaba al fóc, s’há arromangat les faldetes; y al ensendre yo un sigarro li ha vist entre l’ansisám una boca de llobarro, que tiraba mes d’un pám...”
DOCTORA.- Senyor Pepet, quin compromís PEPET.-
Fàcil per a Baldoví... I per a Bernat...
MARIA.Té raó senyor Pepet, que és de memòria molt fina, que estos dos al salpasset li dien figa o albergina, però al segle que hem vingut dir-li nap a allò que és piu, o clòtxina al palput, no és de llenguatge inclusiu. Així que oblide el cacau deixant el parrús en pau.
PEPET.(Sorprés per tanta rima.) Si ho diu el senyor Bernat... 28
DOCTORA.- I Baldoví també ho diu.
PEPET.Be, Doncs sent així, només manca que em diuen vostés el motiu de la seua presència ací, la raó de la seua visita...
DOCTORA.- Per descomptat, és correcte. (Fent senyes a MARIA per a que continue.) MARIA.Doncs estem ací a l’efecte de dir-li amb tota l’estima que per a mantindre el respecte que té vosté per la rima... ... no cal tindre tants llibrots escampant la polseguera. Açò és un cau de titots una autèntica porquera. (A la DOCTORA.) No m’havia dit que no parlara jo...
DOCTORA.- (A MARIA.) Sí, però a mi la poesia mai m’ha agradat, soc una professional, però de ciències, no de lletres... PEPET.-
Tampoc cal exagerar.
PEPET.-
¿Com diu?
PEPET.-
Vull dir que ja no cal dir-ho tot versat.
DOCTORA.- Qué no soc de ciències, sapia vosté que... MARIA.(Eixint al quite.) Vol dir que açò no pareix una porquera? DOCTORA.- Ah, Doncs millor.
MARIA.(Que li ha agat el gust a parlar en vers.) És que així, senyor Pepet li queda més clar i net. PEPET.-
Si clar ho tinc, però ¿Com ho faig?
MARIA.Reis...
Podries donar-la a Sant Miquel dels
DOCTORA.- ... O a l’associació de les Lletresfalleres... PEPET.somni.
MARIA.realitat.
Això també em sona a eixe altre Doncs podria fer del somni una
PEPET.Si ho diuen Bernat i Baldoví caldria fer-los cas i així, li done la solució a ma muller com ella vol.
MARIA.Això és carinyo, dic, panfigo. Doncs comencem pels que estan en caixes (Fent menció de començar a retirar els llibrets.)
PEPET.Un moment, em pareix correcte però abans caldria una última voluntat.
DOCTORA.- (Davant la resignació de MARIA.) Crec que és de rebut. Diga’ns senyor Pepet ¿Quina és eixa última voluntat? PEPET.Doncs m’agradaria despedir-me dels meus llibrets amb alguna lectura dramatitzada dels seus versos. DOCTORA.- Em pareix lògic. Com som tres persones, podria triar-ne tres i ens repartim la lectura.
MARIA.¿Com que tres? D’això res, amb u n’hi ha prou que tenim molta presa... És que el temps
PEPET.Val, Doncs només u. A vore, este mateix... sí, este ¿Llig vosté senyor Bernat? Així Baldoví i jo podrem dramatitzar la versada. Sí, trobe que és una manera digna de despedir-me dels meus llibrets estimats. MARIA.-
Anem allà:
“Feu-ne falles valencians, planteu-les per tot arreu, ompliu tot de cadafals amb els ninots que modeleu...
LLIBRET INFANTIL
PEPET.Em sona haver sentit eixe idea en altra ocasió, tal volta en un altre somni...
d’aparéixer en este somni s’està acabant, sap vosté, senyor Pepet...
A.C. FALLA MARQUÉS DE MONTORTAL BERNÍ I CATALA
DOCTORA.- Doncs podria fer una donació de la seua biblioteca i d’esta manera es conservarien els llibrets i sempre es faria memòria de vosté.
PEPET.Vinga ací senyor Baldoví, que farà vosté de ninot. DOCTORA.- ¿Jo?
PEPET.Sí home ¿No hem quedat que era una lectura dramatitzada? Doncs jo faig d’artista faller i vosté de ninot. DOCOTORA.- Val, però tampoc cal dramatitzar massa. PEPET.-
Continue, senyor Bernat, continue...
PEPET.-
Això, botem-li foc al ninot.
MARIA.A vore, per a on anava, ah sí (llegint més rapidament) “ompliu tot dels cadafals amb els ninots que modeleu” (A ritme de nou) “Planteu falles valencians canteu-les amb epigrames i després de fer-les festa gran, cremeu-les amb bones flames.” DOCTORA.- ¿A quin ninot?
29
PEPET.(Traent una mistera de la butxaca i escampant fulls de diaris als peus de la doctora) Xe! A vosté senyor Baldoví, quin ninot ha de ser? DOCTORA.- ¿No ho dirà de veres?
PEPET.(Disposat a encendre una foguera.) Però no es preocupe home, si açò és un somni, tot és producte de la nostra imaginació. DOCTORA.- (En vore que la intenció de PEPET és fer foc de veres. Intenta evitar-ho i van perseguint-se per l’escenari.) Doncs com s’ha dit ací adés, dic la última voluntat: Ací es queden vostés que este somni s’ha acabat. (I pega a fugir per a on puga) MARIA.-
Però doct... senyor Baldoví!
MARIA.-
Ah, que ho sabies...
MARIA.-
Des de quin moment?
PEPET.panoli. PEPET.-
Deixa-ho Maria. Prou. Deixa de fer el Com per a no saber-ho.
PEPET.Des del principi. Primer m’estava fent el dormit, de manera que he sentit tota la vostra conversa. Segon, les disfresses que vos heu agenciat són, diguemne, molt poc treballades. De botiga de xinesos de tercera categoria. I tercer, i més important, Bernat i Baldoví, és la mateixa persona!! MARIA.Ah caram... Qui ho anava a imaginar. I això que la doctora bafanejava de ser una gran professional PEPET.30
¿Professional? Em sembla que tenia ben
poca idea. En tot cas tampoc cal saber massa. Pot ser, si em fares cas de tant en tant sabries qüestions tan bàsiques com que Bernat i Baldoví no n’eren dos sinó una persona i podriem dir que va ser l’iniciador dels llibrets, a banda de ser el mestre del brofeguisme, el Zeus del vers socarró, l’artesà suprem dels epigrames, el sumum de la rima... MARIA.PEPET.També...
... El rei de la polseguera...
(Rient i atraent a MARIA cap a ell.)...
MARIA.(Apartant-se) D’eixa polseguera i d’esta (Passant el dit pels llibrets.) PEPET.Torna-li la trompa al xic. Dona, és que això és inevitable. MARIA.Doncs s’ha d’evitar d’alguna manera perque si tens esta polseguera (mostrant-li el dit o alguna llibret.) no tindràs désta altra. PEPET.Mala cosa s’ataülla, caldrà posar solució, que vull posar a remulla la fava i el garrofó.
MARIA.Una cosa et vaig a dir, si vols sucar, deixa de parlar en vers, encara que siga com a mostra de bona voluntat, perque d’arreglar tot este embolic no me n’oblide...
PEPET.Sí, tranquila, si açò del vers ja ho dia Baldoví fa una estona, és cosa de l’influix d’esta habitació MARIA.Mira que te dic, Pepet no me prengues més el pel
PEPET.Veus... Va. Anem-nos-en a l’altra habitació que allí ni et parle en vers ni et prenc el pel, pero, pot ser, puga pendre’t una altra cosa...
¿El qué?
PEPET.Ara ho voràs... (Eixen acaramelats, enredrats i sense vore que per l’altre extrem de l’escenari apareix Bernat i Baldoví, ara sí, l’autèntic.)
BERNAT I BALDOVÍ.Xe quina fama, Senyor, m’he guanyat com versador per rimar amb les verdures, amb conills i les gallines, o amb vicentetes fines i les seues calentures. Si jo soc un pietós, recte, beat, decorós, clavari de ciri en mà. De fet, quan era xiquet era un bon escolanet i, ara, el millor sacristà.
No entec tant de rebombori. Aplega a ser un desori, molest com un aliacrà. Si açò de ser verderol, allò del nap i la col: És per ser vegetarià! I com passe tanta fam que el budell és tot un bram, parle en vers d’esta obsessió. Si en sentir parlar d’un fruit li doneu altre sentit és vostra imaginació.
LLIBRET INFANTIL
A.C. FALLA MARQUÉS DE MONTORTAL BERNÍ I CATALA
MARIA.-
Mira que sou malpensats, calents i desbaratats (Mira cap a l’habitació on PEPET i MARIA han deixat de parlar en vers i enredren els seus cosos.) com ne són esta parella. Però Xe! Quina postura és eixa contra natura que li està fent ell a ella? He de vore més a prop esta aldarull, este arrop. Ai, Senyor! Quin canyaret! Faré com les alcavotes, com a curiós prendré notes per al meu pròxim sainet.
Benvolguts amics i amigues: Facen pau i mengen fiques. 31