PORTFOLIO P a ol a H e r n a n d e z
02
I. Microtopies II. A la riba del riu III. De vora a vora IV. Sobre la muntanya Annex V. El pas del temps VI. Enmarcar el paisatge
03
04
Microtopies
Rehabitar el Patrimoni
Sant Cugat del Vallès, 2021
Treball de Fi de Màster Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès Professors: Raimon Farré, David Steegman Grup: Álvaro Encinas Sant Cugat compta amb un patrimoni conformat per 36 masies dispersades per el territori, la majoria d’elles en desús i estat de degradació. A més el municipi es troba en una situació de difícil accés a l’habitatge econòmic. Detectades aquestes dues problemàtiques es proposa una solució combinant-les. L’objectiu del projecte és construir una Xarxa de Masies on hi introduïm un programa d’habitatge econòmic. Es selecciona la masia de Can Puig com a cas d’estudi per introduir-hi aquest programa. La situació de Can Puig a Collserola permet una connexió amb el medi natural amb l’avantatge d’estar ben conectat amb les ciutats de Barcelona i Sant Cugat. A més, consta d’un entorn amb molt potencial, envoltat d’edificacions que s’utilitzen de recolzament al programa. Es crea una petita urbanització d’usos i espais compartits enmig dels boscos de Collserola. La masia presenta forjats en mal estat així que es retiren de les naus laterals excepte a planta baixa on es manté la volta catalana, a la nau central es retira part dels forjats per obrir un pati en forma d’atri que permet una il·luminació natural i regula la temperatura de la masia, la circulació generada al voltant d’aquest potencia la vida comunitària a través de transicions entre espai públic i privat. Es distribueixen els nuclis de serveis creant un ritme que organitza i simplifica la planta. Les habitacions es col·loquen al llarg de la façana creant una doble pell i aprofitant l’inèrcia del mur de pedra. En altura es treballa en secció per aprofitar al màxim l’alçada incorporant altells i desnivells en punts concrets. S’aconsegueixen 47 habitacions de dimensions mínimes amb bany privat. Per aportar complexitat en quant a privacitat, s’hi annexen uns espais semi-privats flexibles que permeten obrir/tancar segons l’ús i compartir-se entre dues habitacions. Els serveis comuns bàsics com cuinar i rentar es col·loquen a cada planta. Es conserva l’aspecte original de la masia deixant vistos els murs de pedra i la ceràmica de la volta catalana. La materialitat de les habitacions és de fusta per mantenir una apariència tradicional i a l’hora resistent a l’ús.
05
06
07
Taxonomia del patrimoni a Sant Cugat
08
C01. Teulada de teula àrab ceràmica. C02. Formació de coberta amb rajoles ceràmiques col·locades sobre llates. C03. Llates de fusta. C04. Biga de fusta de coberta. C05. Llata d’empossssat. C06. Replè amb conglomerat de pedres i/o runa. C07. Ràfec de rajoles ceràmiques superposades. C08. Formació de canal per recollida d’aigües pluvials amb rajoles ceràmiques. E01. Façana de càrrega de paredat. E02. Paviment. E03. Entrebigat de rajoles ceràmiques. E04. Biga de fusta encastada en mur perimetral. E05. Replè amb conglomerat de sorres, pedres i/o runa. E06. Formació de volta a la catalana amb rajoles ceràmiques. E07. Façana de càrrega amb composició desconeguda i acabada en pedra massissa de Montjuic. F01. Paviment. F02. Capa de sorres i/o graves compactades per anivellar el terreny. F03. Fonamentació a base de conglomerat de pedres i/o runa.
C01. Teulada de teula àrab ceràmica. C02. Formació de coberta amb rajoles ceràmiques col·locades sobre llates. C03. Llates de fusta. C04. Biga de fusta de coberta. C05. Llata d’empossssat. C06. Replè amb conglomerat de pedres i/o runa. C07. Ràfec de rajoles ceràmiques superposades. C08. Formació de canal per recollida d’aigües pluvials amb rajoles ceràmiques. E01. Façana de càrrega de paredat. E02. Paviment. E03. Entrebigat de rajoles ceràmiques. E04. Biga de fusta encastada en mur perimetral. E05. Replè amb conglomerat de sorres, pedres i/o runa. E06. Formació de volta a la catalana amb rajoles ceràmiques. E07. Façana de càrrega amb composició desconeguda i acabada en pedra massissa de Montjuic. F01. Paviment. F02. Capa de sorres i/o graves compactades per anivellar el terreny. F03. Fonamentació a base de conglomerat de pedres i/o runa.
Can Marcet - Can Graells - Can Puig
09
Can Puig
10
Àmbits d’actuació en l’entorn
11
Can Puig
12
Estratègia climàtica
13
Distribuició en altura
14
Projectant en secció
15
Tipologies d’habitacions
16
Dobles espais i altells
17
Atri central
18
Connexions
19
Habitació sota coberta
20
Habitació Sud-Est
21
22
Cartró Polpa, Cartró Compacte i Fusta de Balsa Escala 1/40
23
24
A la riba del riu
Parc Actiu del Riu Sec
Badia del Vallès, 2020
Taller d’Arquitectura i Projectes IX Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès Professors: Rosa Rull, Francesc Pla, Xavier Vancells Grup: Carmina Broto Parc actiu és la gestió per fases de la ciutat de Badia, per recupera-la tant pel seu rendiment productiu i econòmic com per activar el seu ús social, tancar el cicle del consum de l’aigua i el retorn als corredors naturals. Pretenem donar veu al Parc del Riu Sec perquè passi a formar part del corredor verd Barcelona-Vallès que articula tot el territori. Reivindiquem la recuperació dels antecedents històrics del lloc en quant fa a l’agricultura i el paisatge. Les grans infraestructures provoquen fragmentacions urbanes i l’aparició de buits infraestructurals. Omplim els buits infraestructurals de naturalesa, agricultura i activitat. Apostem per la millora del Riu Sec i el seu entorn com a primer objectiu. Això actuarà com un catalitzador per acabar incrementant la qualitat de vida a Badia. Renaturalitzar i reconnectar el espais naturals que es troben en un estat de degradació evident per dotar a la ciutat no només d’espais lliures, sinó d’espais públics de qualitat. Projectem una “nova naturalesa”, s’introdueix una gran plantació de cànem; serveix per fertilitzar les terres i té un potencial econòmic. La resta de terres ja fertilitzades es destinen a la plantació d’horts per l’alimentació i l’intercanvi. Dissenyem un seguit de camins al llarg i a través del Riu Sec per millorar l’accessibilitat i la connexió d’aquest amb els municipis i entitats propers. Tractem les aigües del riu a través de l’aprofitament i la recaptació de les aigües pluvials per aconseguir fer del riu una part més de l’espai públic. Inundem el parc amb canals i basses que incorporen l’aigua com element urbà. Comptem amb la participació ciutadana com a pilar principal del projecte, l’objectiu és millorar la situació de Badia i creiem que s’ha de començar pels fonaments, els seus habitants.
25
26
27
Per aconseguir l’articulació entre el Parc i la Ciutat proposem uns elements ‘activadors’ que es distribueixen en punts estratègics per a la presencia de preexistències. Consisteixen en uns espais de recolzament per a l’activitat productiva del Parc així com per el desenvolupament d’activitats socials i econòmiques. Aquests equipaments es projecten com estructures mínimes i elements lleugers de manera que permeten la total apropiació per part dels colectius, incorporen el verd i el tractament de les aigües pluvials dels elements als quals s’adhereixen. En un inici es plantejen per a la explotació del cànem en el parc (material del qual són construits) però la seva estructura flexible permetrà l’evolució d’aquests elements per a altres usos futurs.
Parc del Riu Sec
28
Corredor Verd Barcelona-Vallès
29
P L A N T A G E N E R A L
Espai de transició Parc-Ciutat
30
31
Plantació de cànem
Recolecta i transport
32
Mercat Km0
Assecadors naturals
Flexibilitat Planta Baixa
Habitatges temporals
Tallers de construcció
Espais comuns
33
34
35
Renaturalització del Parc del Riu Sec
36
Plaça del cànem - Accés equipament
37
38
De Vora a Vora
Barri Productiu
Colònia Güell, 2018
Taller d’Arquitectura i Projectes X Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès Professors: Xavier Vancells Grup: Álvaro Encinas, Carlos León El barri productiu de la Colònia Güell es basa en l’activació d’un antic recinte industrial en desús, per arribar a configurar un nou barri productiu: un nou concepte de ciutat on es va més enllà d’habitar, hi ha un propòsit comú i una interacció social. Productivitat es refereix no només a l’alimentació a través del conreu, però també a generar llocs de treball així com a reenergitzar mitjançant els recursos de l’entorn. Aquestes estratègies portaran el barri a formar part d’un conjunt de teixits que configuren el parc agràri i enllacen les vores del Riu Llobregat. L’estratègia a seguir a l’hora de crear aquest nou barri és el conreu, principalment creant una gran plantació inicial que ajudarà a rehabilitar les naus, posteriorment l’implantació d’un mercat municipal de Km0. La primera inversió es tracta de la rehabilitació de la nau del mercat, la creació d’un nou eix que connectarà St.Boi amb la Colònica Güell a través d’un nou espai urbà, tot aquest envoltat d’agricultura que gestionen els propis veïns, cooperatives interessades o empreses d’investigació. Com a fase posterior, vindrà la transformació d’altres naus, rehabilitades amb els elements construcitus produïts en la Colònia, creant habitatges temporals. Volem que aquestes rehabilitacions segueixin un procés orgànic, s’anirà reformant segons la necessitat i metabolisme de la zona. Tot això tenint en compte els recursos de la zona aprofitant tot allò que ens proporciona com l’aigua, el sòl, així com els precedents històrics, de gran relevància en el poble, mantenint les estructures originals del recinte industrial. 39
40
41
Parc Agrari del Llobregat
42
Prolongació del Recinte Industrial
43
Barri Productiu
44
45
Nau del Tint Vell - Mercat Km0
46
Nau dels Assecadors - Habitatge cooperatiu
47
Espai lliure de transició
48
Mercat Km0
49
Cartró Polpa i Cartró Compacte Escala 1/200
50
51
52
Sobre la Muntanya
Hotel a Collserola
Vallvidrera, 2019
Taller d’Arquitectura i Projectes VII Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès Professors: Antoni Pérez Individual El projecte es tracta d’un hotel en el que els espais comuns prenen un paper important en quant el programa. A l’hora d’aplicar aquest concepte en l’emplaçament, la proposta arquitectònica ve formada adaptant-se al terreny i el paisatge. Aquest presenta una topografia marcada que obliga a treballar el projecte en secció. L’hotel es composa d’un edifici principal on es situen tots els serveis i usos comuns així com restaurant, espais d’estar, sala d’estudi/reunió, gimnàs, etc. Les divuit habitacions es disposen en forma de pavellons agrupades en mòduls de dues plantes i distribuïdes enmig d’un entorn boscós. Així es conformen dos tipus d’habitació segons la seva situació: per una banda hi han nou “Habitacions Bosc” situades al nivell inferior del pavelló i que es veuen envoltades per vegetació, per l’altre banda hi han nou “Habitacions Ciutat” que es situen al nivell superior i ofereixen vistes a Barcelona i Collserola. A l’hora de dissenyar el projecte s’ha volgut respectar el màxim possible la vegetació actual i la nova que s’ha aportat ha sigut de manera coherent amb les preexistències. En quant a materialitat s’ha fet ús principalment del formigó com a element estructural vist, i aportant calidesa amb materials com la fusta. La comunicació entre l’edifici principal i els pavellons es realitza a través d’un seguit de passeres, escales i la terrassa de la piscina. A causa de la gran diferència de pendent s’ha optat per la instal·lació d’un ascensor hidràulic soterrat en les dues ultimes plantes que dona accés a totes les zones comunes i permet optar d’habitacions accessibles. S’ha volgut tenir en compte el personal de l’hotel a l’hora de projectar reservant certs espais en cada planta d’ús exclusiu per ‘staff’ millorant així la seva experiència laboral.
53
54
55
Adaptació a la topografia
56
Relació amb la ciutat
57
Projectar en secció
58
Mòdul de pavellons
59
Espais comuns - Sala d’estar
60
Pavellons - Habitació Ciutat
61
Cartró Microcanal i Cartró Polpa Escala 1/100
62
63
Annex
64
El pas del temps
Restauro del Centro Storico di Vezzano
Arquata del Tronto (Itàlia), 2019
Laboratorio di Restauro Urbano Università degli Studi di Roma Tre Professors: Michelle Zampilli, Andrea Filpa Grup: Angelica Colletti, Roberta Fini, Elisabetta Tortora L’any 2016 es va produïr un terratrèmol a la zona de la Vall del Tronto a Itàlia causant gairebé 300 morts i destruint casi totalment els petits pobles del territori. Vezzano és un petit poble que no arriba als 100 habitants i es remunta al s.XVI, el patrimoni arquitectònic va quedar molt afectat pel sisme i actualment ha quedat totalment deshabitat per la impossibilitat de viure-hi. En aquest projecte proposem una possible restauració d’una part del poble. El projecte va iniciar amb una setmana de ‘workshop’ en el poble fent treball de camp, amidant i recopilant la informació necessària per elaborar els plànols base i el posterior projecte. La proposta es manté dins els mètodes de treball del Restauro, disciplina habitual a Itàlia, on s’utilitzen elements corresponents a l’origen de l’edifici a rehabilitar en comptes d’elements contemporanis. Es detecta un edifici amb potencial durant l’estada d’investigació. A través de l’anàlisi de l’estat post-sisme que vam trobar durant l’estada es fa una suposició de l’estat original pre-sisme i s’el·labora la proposta intentant mimificar l’origen del patrimoni. Es fa èmfasi en l’estudi de patologies i fissures per elaborar un plà constructiu adhient a l’edifici i l’època. Gràcies a aquest projecte, a haver estat a l’emplaçament i parlat amb els ex-habitants, ara redistribuits per el territori afectat, em vaig adonar de la brutalitat que la natura pot exercir en allò que construïm. A partir de la rehabilitació podem recuperar part d’aquesta pèrdua i ajudar a les comunitats que ho necessiten. 65
66
67
Annex
68
Enmarcar el paisatge
Habitatge Unifamiliar Port de la Selva, 2019 Col·laboració: Maria Amat Arquitecta
El gener del 2019 se’m va donar l’oportunitat de fer una petita proposta en l’avantprojecte d’un habitatge unifamiliar a Port de la Selva amb col·laboració d’una altre arquitecta. L’encàrrec consistia en un habitatge que pogúes tenir la flexibilitat de dividir-se en 2 unitats independents. Els requisits consistien en l´ús de la proporció àurea i l’assimetria, la màxima autoeficiència energètica possible i la importància del disseny dels espais exteriors, amb vegetació autòctona i un espai de conreu. Durant la visita al terreny es van detectar dues visuals totalment diferents, marcades per la posició i altura del punt de vista, que variava notablement degut a la forma particular de la parcel·la. Consistien en una vista enfocada al poble de Port de la Selva i una vista panoràmica del mar obert. Per això vam optar per una primera aproximació treballant diferentes propostes de volumetria, sempre configurades a partir d’enmarcar aquestes dues visuals. Utilitzant l’arquitectura gairebé com una eina amb la qual fotografiar el paisatge. Finalment vam desenvolupar una proposta de projecte en la que s’aconseguia accedir a aquests dos punts de vista partir d’una doble altura. La geometria i distribució dels espais es va projectar pensant amb la màxima flexibilitat, amb possibles variacions al llarg del temps i emfatitzant espais oberts per evitar els passadissos. Es van incorporar patis com a estratègia energètica i d’il·luminació que a més permitien la comunicació entre els espais i permetien la incorporació de la vegetació en el programa. 69
70
Cartró Microcanal i Cartolina Escala 1/200
71
Entenc l’arquitectura com un element de mediació entre les persones i l’entorn, un mètode per donar vida al paisatge i poder habitar-lo. I així mateix, també permet donar una segona vida a espais i elements en desús. Regenerant-se sempre a sí mateixa i mantint-se en concordància amb allò que l’envolta. La fixació que tinc pel paisatge potser ve per l’interès en fotografiar-lo que he desenvolupat viatjant, una altre de les meves passions. I es que comprenc l’arquitectura des d’una escala interurbana, passant per la configuració i materialitat dels espais, i arribant al més petit detall que la tecnologia ens permet resoldre. Al cap i a la fi, l’essència de l’arquitectura no recau en un sol factor, sinó en la suma de molts. És potser l’única disciplina que engloba tantes coses com són el paisatge, l’utilitat, les sensacions, la psicologia, la tecnologia, la història... En aquest portfoli he inclòs un recull de projectes que considero que són els que millor em defineixen, plantejen diferentes hipòtesis de quina és la meva aproximació a l’arquitectura. Ha sigut a partir d’aquestes investigacions que he pogut arribar a construïr aquesta pròpia visió crítica de l’arquitectura, visió que anirà evolucionant a mesura que se’m plantegin nous projectes i vies d’investigació. 72
Paola Hernandez Soler
Sant Cugat del Vallès, BCN 01.11.1996
paolahdezsoler@gmail.com +34 696 97 3232 Acadèmic 2020-2021
Màster en Arquitectura (ETSAV) 2014-2020
Grau en Estudis d’Arquitectura (ETSAV) 2019 (Erasmus)
Università Architettura Roma Tre (Itàlia) Professional 2020-2021 A·Studio Architects
Arquitecta en projectes bàsics i executius com a delineant i dissenyadora. Participació en reunions amb clients i visites d’obra. 2019 gener Col·laboració
Col·laboració en avantprojecte d’habitatge unifamilar a Port de la Selva 2017-2019 DEKRA
Consultora d’esdeveniments Idiomes Nadiu
Nadiu
Avançat
Alt
Bàsic
Català
Castellà
Anglès
Italià
Francès
Software Avançat
Avançat
Avançat
Autocad
Photoshop
Microstation 2D+3D
Avançat
Bàsic
InDesign Revit 73