CIÈNCIES NATURALS
Nom de l’alumne: Georgina Serrano Curs: 2n d’ESO B Nom de la professor: Susanna Adell
ÍNDEX Pàgina
Tema 1: Els processos geològics interns
4
Tema 2: Geomorfologia
10
Tema 3: Els ecosistemes
16
Tema 4: Transferència d’Energia
23
Tema 5: Cinemàtica
36
Tema 6: Forces
40
Tema 7: Treball i energia
48
Taula magnituds físiques.
52
Tema 8: Presentació Funcions Vitals dels Éssers Vius (La nutrició) 53
PRÀCTIQUES DE LABORATORI
59
o Densitat dels oceans
60
o El tint i els glaçons
61
o El termòmetre manual
62
o Disc de Newton
64
o La llet màgica
65
o Qui reacciona més ràpid?
66
o Resultats de tota la classe (graella)
67
o Els sentits I(Tacte, olfacte i gust)
68
o Els sentits II (Vista i oïda)
69
o La metamorfosis del cuc de la farina
70 2
o Una reacció química
71
o Dissecció de musclo
72
o VALORACIÓ PERSONAL
73
3
TEMA 1: Processos geològics interns
Georgina Serrano 4
En planeta Terra està format per tres capes: Geosfera, hidrosfera, atmosfera. La geosfera és la massa que principalment és sòlida que va des de la superfície de la Terra fins el centre. Geosfera: Segons la seva composició: -L’Escorça fa 20 Km de mitjana y està formada per Silici (Si) y Alumini (Al). -Escorça continental: continents y les plataformes continentals. -Escorça oceànica: 5Km, 10 Km més prima i densa. -Mantell: sota l’escorça fins 2900 Km. Conté menys Silici y Magnesi. -Mantell superior: es fluid i viscós. -Mantell inferior: es sòlid. -Nucli: va des de 2900 Km de profunditat y esta format per Ferro i Nikel. -Nucli extern: fluid -Nucli intern: sòlid Segons les seves propietats físiques: (Temperatura i Presió) I d’aquí en surten 5 capes: Litosfera (Sòlida. 100 km), Astenosfera (Líquida. 400 km), Mesosfera (Sòlida. 2.900 km), Nucli Extern (Líquid. 2.200 km), Nucli Intern (Sòlid). Litosfera: es la capa que trepitgem i es sòlida. Astenosfera: es una capa líquida i dinàmica (es mou) amb molta temperatura. A sobre hi ha les plaques tectòniques hi el moviment del líquid fa que es moguin (corrents de convecció). El líquid es mou perquè els elements que estan més a munt, estan més freds, aleshores van cap a baix. I a baix com que hi ha més calor, pugen cap a munt formant un cicle. En la Mesosfera el magma es sòlid. Es solidifica a causa de la pressió. 5
En el Nucli Extern les corrents de Ferro i Nikel es mouen degut al magnetisme de la Terra. Per què hi ha capes de la Terra que són sòlides i capes que són líquides? -
Perquè la presió solidifica y la temperatura alta desfà, aleshores la combinació d’aquestes dues fa que hi hagin capes líquides y sòlides.
Activitats de proposta: 1. Quina és l’altitud de les serralades més altes del planeta respecte al nivell del mar? L’Himalaya, 8848 metres. 2. Quina proporció hi ha entre l’alçada de l’Everest i el gruix mitjà de l’escorça continental? Expresseu el resultat en tant per cent. 3. Uneix els noms de les dues columnes: Segons les seves propietats físiques Litosfera
Escorça
Astenosfera
Mantell
Mesosfera
Nucli
Nucli Extern Nucli Intern
Llegiu les frases següents i digueu si són certes o falses El nucli de la Terra està format principalment per dos metalls pesants, ferro i níquel. C L’escorça és la capa més superficial del planeta i es divideix en escorça terrestre i escorça oceànica. C Escorça i litosfera són dos termes equivalents que fan referència exactament a la mateixa part de la geosfera. F El nucli intern es troba en estat líquid i el nucli extern en estat sòlid. F L’astenosfera és una capa fluida sobre la qual suren les diferents plaques tectòniques. C
6
La part que hi ha entre el nucli extern i l’astenosfera s’anomena mesosfera. Parlem de litosfera quan es fa referència a la composició d’aquesta capa sense tenir en compte la seva dinàmica.
Dinàmica de la litosfera Teoria de la Deriva Continental: Alfred Wegener va descobrir que a partir de una espècie que no podia volar, estava en dues zones del mon, i aquest va descobrir que tots els continents encaixaven. D’aquesta manera ell va saber que abans tot era un únic continent i que aquests fragment s’han anat separant fins que te la forma actual. La tectònica de les plaques: La escorça terrestre esta formada per plaques (que formen els diferents continents). Aquestes plaques suren sobre el mantell (astenosfera). El magma del mantell (temperatura elevada), puja cap a dalt es refreda i cau, es a dir el magma calent puja, baixa la temperatura. Aquest moviment fa que les plaques es vagin movent i així crea nous continents...etc. Moviment de les plaques tectòniques: 1. Contacte convergent: xoquen, límits destructius, serralades (Himàlaia) 2. Contacte divergent: es separen, límits constructius, dorsal oceànic, illes volcàniques (illes Canàries) 3. Contacte transformant: terratrèmols, desplaçament paral·lel, falles de transformació
Volcans: Els volcans són esquerdes de la litosfera per la qual surt el magma. El procés pel qual el magma de l’astenosfera surt per una esquerda de les plaques litosfèriques i surt a l’exterior es diu erupció. El magma es roca fosa i gasos. Segons els gasos els classifiquem en 4 tipus de volcans.
Segons el numero de gasos hi tenim 4 tipus de volcans: 7
Molts gasos: explosius, molta cendra. -Cons de cendra: erupcions violentes i amb molta cendra (explosives) -Estratovolcans: alternança: cendra (explosives) més lava. Pocs gasos: poc explosives, colades de lava. - Fissures volcàniques - Volcans en escut. Parts d’un volcà: -Boca o cràter: obertura però on el magna surt a l’exterior. -Con volcànic: muntanya creada per cendres i la solidificació del magma. -Xemeneia: connecta l’astenosfera amb el cràter. -Cambra magmàtica: on s’emmagatzema el magma en l’escorça.
Els terratrèmols Els terratrèmol son vibracions de la superfície terrestre, causades pel fregament de les plaques de la litosfera. Els terratrèmols es mesuren segons l’escala de Richter. L’aparell que mesura els terratrèmols es diu sismògrafs. La pressió que generen les plaques tectòniques fan que aquestes es deformin i provoquin una esquerda i es fragmentin. La deformació es tan forta que les roques de les plaques es trencant, fragmentant-se, i l’energia s’allibera provocant les ones sísmiques, i amb això el terratrèmol.
1. Dues plaques que generen pressió l’una contra l’altra. 2. Aquesta pressió provoca una deformació de les roques litosfèriques (a la superfície terrestre no notem res) 3. Arriba un punt que la deformació acumulada és tan gran que provoca una fragmentació (es trenca). 4. Això provoca l’alliberament de l’energia acumulada en forma d’ones sísmiques. El punt de fragmentació dintre de la terra es diu hipocentre. I el punt de fragmentació des de la superfície terrestre es diu epicentre.
8
Els terratrèmols son mes freqüents als llocs on n’hi ha contacte entre plaques. Els països rics que viuen on hi ha con contacte entre plaques ja construeixen els seus edificis pensant en els terratrèmols. Quan un terratrèmol te el seu origen en el fons marí s’anomena tsunami. Quan l’epicentre d’un terratrèmol es troba a l’oceà es formen grans onades anomenades tsunami. Abans que es produeixi un tsunami el mar es retira.
9
TEMA 2: GEOMORFOLOGIA
Georgina Serrano
10
Introducció: Hidrosfera i geosfera. La hidrosfera és la capa d’aigua del planeta Terra. Ocupa un 70% de la superfície terrestre. Està formada per l’aigua líquida, el gel dels pols, i el gel de les muntanyes. La hidrosfera es classifica en: L’aigua salada, que representa un 97% i no serveix pel consum dels essers vius. L’aigua dolça, que representa un 3%, però d’aquest 3% un 80% es troba en forma de gel. Un 19% són aigües subterrànies, i 1% la dels rius. La geosfera és la massa principalment sòlida que va de la superfície al centre de la Terra.
Geomorfologia La geomorfologia és el relleu de la Terra. Aquest relleu es creat i modificat pels agents geològics interns i els agents geològics externs. Agents geològics interns: plaques litosfèriques: falles, dorsal oceànica, serralada, illes i terratrèmols, volcans, tsunamis. Agents geològics externs: són aquells que intervenen en el modelatge del relleu de la litosfera i que actuen des de l’exterior del planeta. El modelatge d’aquest relleu es degut a dos processos:
-
Meteorització: és el trencament de les roques. Però aquestes roques no es desplacen.
M. Física: és el trencament de les roques per els agents meteorològics. Temperatura (canvis de temperatura molt grans, en molt poc temps, i sovint). Sal (en zones properes del mar podem trobar roques amb esquerdes on entra aigua salada que, en baixar la marea, s’assequen. De fet, tan sols s’evapora l’aigua i se’n precipita la sal, que també port empènyer les parets de l’esquerda, trencar la roca.) L’aigua quan es congela augmenta el seu volum, en zones que fa fred l’aigua s’infiltra a dins de les roques i quan baixa la temperatura es congela i fragmenta la roca. Éssers vius una arrel es situa a l’esquerda d’una roca i quan la planta creix les arrels també aleshores això fa que la roca es fragmenti.
11
Erosió: Aquest mecanisme de modelatge del relleu segueix el següent procés: -
Trenca les roques en fragments més petits.
-
Transporta aquests fragments fins a un altre indret.
-
Finalment, els fragments s’aturen en aquest nou lloc: sedimenten.
Els sediments es van dipositant per capes. La pressió de les capes superiors va compactant els de les capes inferiors fins que cimenten i formen una roca sedimentària
VENT: actua principalment en zones àrides, sense vegetació. D’aquestes zones agafa petites roques i partícules que transporta en el seu recorregut. Aquestes partícules xoquen contra la roca exposada al vent i la desgasten. Aquest procés es coneix com a corrosió eòlica. Com més fort bufa el vent, més capacitat té de modificar el relleu, ja que les partícules que transporta són més grans i xoquen contra les roques amb més força. Després, transporta les partícules, ja sigui arrossegant-les pel terra (les més grans), aixecant-les i deixant-les caure (les intermèdies), o portant-les en suspensió (les més petites). Aquest transport en suspensió és el causant de les tempestes de pols que es formen als grans deserts de sorra. Tota la costa té la mateixa aparença? Quines formacions costaneres coneixeu? Com podem explicar l’origen de cadascuna? Cales i Badies (zones on les roques es més resistent, s’erosionen formant entrants. Caps o promontoris: Arcs naturals(promontoris rocallosos que s’erosionen lateralment. Illots rocallosos (arcs es trenquen i s’enfonsa la seva part superior) Coves (També formades per l’erosió). DESERTS Tots els deserts del món presenten, en menor o major presència, regions que es poden adscriure en una de les tres categories de desert que existeixen: -
Rocallós o muntanyós, format per grans formacions rocoses que el vent esculpeix en diferents formes o que forada creant arcs.
-
Pedregós o reg, format per roques soltes.
12
-
Sorrenc o erg, format per sorra. Als deserts sorrencs es formen les dunes (piles de sorra en forma de mitja lluna).
L’AIGUA És l’agent que modela el relleu més important. Perquè tan o fa físicament com químicament. Actua de manera molt lenta però no para mai. Les glaceres: Zones on s’acumula neu, com que la temperatura es molt baixa, aquesta neu es compacta i forma gel. Les glaceres formen rius gelats que es desplacen 20m l’any. Conseqüències:
On hi havia glaceres (fa milions d’anys) actualment trobem valls amb forma d’U.
Ivons són zones on abans hi havia circs glaciars.
Horns són pics d’alta muntanya amb fortes pendents. Circ Glacial: És la zona on s’acumula la neu i es transforma en gel. Llengua Glacial: És per on baixa la glacera. La zona d’Ablació Glacial: On trobem el final de la glacera, i es on glaciar es transforma al rierol o desemboca al mar. Com deformen el paisatge:
Arrencant: meteorització física.
Abrasió: El gel va rascant la roca, a través del fregament entre el gel i les roques.
Els rius: El riu deixa valls amb forma de V, perquè l’aigua passa m. Cada part actua de manera diferent:
Curs alt: Naixement d’un riu. És on hi han les pendents més altes i l’aigua baixa més força. Amb més capacitat d’erosionar.
Tram mitjà: Poc pendent, el riu perd força i velocitat, el que fa es buscar el camí més fàcil, formant meandres.
Curs baix: Desembocadura al mar, gairebé no hi ha pendent, els riu no té força. Disposició del material transportat., delta sediments que ha sortit del riu i guanyen terreny al mar. L’Estuari, són marees molt fortes que empenyen el riu amunt. Quan baixa la marea el riu ocupa l’espai que havia guanyat el mar. 13
Aigües subterrànies:
Sol permeable: L’Aigua es filtra cap a dins del sol (Aigües subterrànies)
Quan l’aigua es troba en un sol format per roques calcàries:
Dissolució: formant carbonat calci.
Precipitació: Aquest carbonat precipita formant roques noves.
Coves: espais amples.
Estalactites son columnes de carbonat calci que surten del sostre d’una cova
Estalagmites son el mateix que les estalactites però surten al terra.
Columnes és quan s’ajunten les estalagmites amb les estalactites
Avencs túnels verticals (connecta la superfície a l’interior de la terra)
Dolines trossos de pedra que s’han enfonsat (a causa de la dissolució de la roca)
Zona d’aeració:
Nivell freàtic:
Zona de saturació: Tots els espais estan plens d’aigua, ja no hi podem afegir més.
Aqüífer: Són rius subterranis que es troben a la zona de saturació, dels quals podem obtenir aigua a través de pous.
Sols Impermeables; plou- aigua superficial.
El mar: Com agent modificador de relleu actua de tres maneres: A traves de: -
Onades: ondulacions del mar produïdes pel vent
-
Marees: canvis del nivell del mar per la força de la gravetat
-
Corrents marines: masses d’aigua que es desplacen a traves dels oceans, entre zones que es troba a diferent temperatura
-
Erosió marina (L’aigua xoquen les roques)
-
Erosió de materials en suspensió
-
Meteorització física: la sal 14
-
Meteorització química: la dissolució
Formació de penya-segats Erosió diferencial Esfondrament del penya-segat Plataforma d’abrasió Resultat de l’erosió L’erosió no és igual a tota la costa
Composició de la roca
Estrats de la paret.
Zones de roca poc resistent: més erosió
Cales i badies,
Zones roca més resistent:
Caps o promontoris.
La sedimentació: Corrents marines i les onades tenen un comportament cíclic: formació de sorra.
Barra: Bancs de sorra que emergeixen el mar.
Fletxa:
Cordó Litoral
Albufera
Tómbol
15
TEMA 3: ELS ECOSISTEMES
Georgina Serrano 16
Un ecosistema pot definir-se com el nivell d’organització més complexa de la matèria viva. Un ecosistema està format per: 1. Éssers vius. 2. Espai on es troben. 3. I per la relacions que hi ha entre els mateixos éssers vius i els éssers vius i l’espai. L’extensió d’un ecosistema és variable, hi ha alguns que son grans, i altres que son més petits. (Ex: Ecosistema de la Selva Tropical) Un ecosistema te dues parts: Biòtop: clima, el terra, la tipus de roques... Biocenosi: éssers vius. -
Autòtrofs: Organismes productors. Converteixen la matèria inorgànica en matèria orgànica (nutrients necessaris per viure). Això ho fan a través d’un procés que es diu fotosíntesi. (La fotosíntesi la fan les plantes, les algues, i alguns bacteris). Per fer la fotosíntesi necessitem: llum, diòxid de carboni (CO2) i aigua (H2O). I deixaran sortir oxigen (O2). D’això s’encarreguen els cloroplast, que es troben a les fulles, i tenen un pigment verd que es diu clorofil·la Sol (llum): el Sol dóna energia per poder passar de matèria inorgànica i matèria orgànica. La glucosa és un tipus de matèria orgànica. Després aquesta matèria orgànica circula per tota la planta i després s’utilitza per alimentar-se. Respiració cel·lular: Procés pel qual s’alimenten les cèl·lules d’un ésser viu. De què s’alimenten? De glucosa.
17
Fitoplàncton: Són organismes molt petits (microorganismes) que es troben al mar i que fan la fotosíntesi. Els trobem en zones amb llum i amb corrents d’aigua ascendents (perquè pugen les sals minerals cap a munt)
Heteròtrofs: Organismes consumidors. Són aquells que no poden fabricar la matèria orgànica i per tant l’han de aconseguir d’un altre esser viu.
-
Herbívors: Són organismes que s’alimenten de organismes autòtrofs (plantes). Ex: conills, cérvols Carnívors: Els que s’alimenten d’un altre animal. Ex: lleons, taurons. Omnívors: Els que mengen tant de plantes com animals. Ex: humans. Descomponedors: s’alimenten d’essers vius morts. Ex: fongs. Aquest són capaços de transformar la matèria orgànica en matèria inorgànica.
Cadenes tròfiques: estan formades per essers vius que s’alimenten els uns dels altres. El primer de una cadena tròfica sempre és un productor. El segon (herbívor)
és
el
consumidor
El consumidor (carnívor/omnívor)
primari
secundari
El consumidor terciari (carnívor/omnívor) Una xarxa tròfica està formada per dues o més cadenes tròfiques (connectades entre elles). És la representació de totes les relacions que es donen entre el diferents éssers vius d’un ecosistema. Les fletxes de una cadena tròfica m’indiquen el camí que fa la energia (flux d’energia). Els Nivells tròfics estan formats però un conjunt d’organismes que viuen en una mateixa comunitat (ecosistema o bioma) i que obtenen la matèria i l’energia de manera semblant. (ex: Nivell Productors, Nivell Consumidors primaris...) Si representem l’energia consumida en cada nivell tròfic es forma una piràmide d’energia on cada nivell tròfic representa la quantitat d’energia disponible ple nivell següent. 18
Els productors sempre els trobem a la base de la piràmide i sempre en més quantitat que els consumidors.
Nomes s’aprofita un 10% d’energia consumida.
Els ecosistemes son sistemes molt delicats. La desaparició d’una espècie a la introducció d’un organisme que no havia viscut mai en un ecosistema determinat poden alterar-ne la dinàmica.
Biomes: unitats constituïdes per comunitats d’organismes que s’han adaptat evolutivament en les mateixes condicions ambientals. Una de les principals diferències entre els essers vius és en funció del lloc on viuen. En funció d’això podem distingir dos grans biomes: Biomes terrestres Biomes aquàtics Hi ha 4 diferencies que els diferencien: Sosteniment: les plantes i els animals terrestres ens em d’aguantar per nosaltres mateixos mentre que els animals o les plantes que viuen en el medi aquàtics floten en l’aigua. Desplaçament els animals terrestres em hagut de desenvolupar potes o ales o un esquelet que ens permeti desplaçar-nos mentre que els animals aquàtics no necessita unes estructures físiques tan grans ja que l’aigua es qui els desplaça. Conservació de l’aigua tots els essers vius necessiten aigua per viure. Els èssers aquàtics ja viuen envoltats d’aigua i no tenen problemes per viure. Els èssers terrestres em hagut de anar cap on hi ha aigua. Respiració Els organismes terrestres respirem el oxigen que hi ha a l’aire mentre que els organismes aquàtics agafen l’oxigen que hi ha a l’aigua.
19
Exercicis:
20
Bosc Temperat: forma part dels biomes terrestres. És un dels biomes més diversos del nostre planeta. Hi abunden els insectes i les aranyes que viuen entre les fulles caigudes. Hi ha varius tipus de boscos temperats: -
Boscos temperats de coníferes: predominen coníferes sempre verdes Boscos temperats de frondoses: existeix una distribució més equilibrada entre els arbres de fulla perenne i fulla caduca. Boscos temperats de caducifolis: estan formats per arbres que perden les fulles cada any ( fulla caduca). Boscos temperats humits: solen tenir fortes pluges i humitat densa.
Condicions climàtiques: estius molt càlids i hiverns molt freds. Plou sovint i durant tot l’any. A l’hivern les precipitacions cauen en forma de neu (la terra es gela). Les característiques principals inclouen: Fulles amples, arbres grans i alts i sense vegetació estacional (durant tot l’any té la mateixa vegetació).
Situació geogràfica: Els països que tenen aquest bioma es troben al centre d’Europa, com França o Alemanya i a l est dels Estats nits o al apó
Nivells Tròfics: estan formats però un conjunt d’organismes que viuen en una mateixa comunitat (ecosistema o bioma) i que obtenen la matèria i l’energia de manera semblant. (ex: Nivell Productors, Nivell Consumidors primaris...) -
Productors: aquell animal autòtrof (crea el seu propi aliment).
Espècies majoritàries: Roures, bedolls i faigs, avet. Roure: Planta caduca típica de climes temperats o oceànics. Ex de Roures: Pènol , fulla gran, reboll, martinenc, fulla petita, cerrioide, africà.
21
-
Consumidors Primaris:
Espècies majoritàries: Esquirol, Cérvol, llebre. Llebre: tenen unes orelles grosses amb la punta negra a més de tenir el cos llarg i comprimit lateralment. Son vegetarians i nocturns, tampoc fan madrigueres ni caus les cries neixen sota terra.
-
Consumidors Terciaris:
Espècies: Àguila, mussol, llop, serp. Àguila: ocell rapinyaire diürn. Grans i fortes aus amb un ganxut bec. Hi ha de caçadores, pescadores i de grandària mitjana, les principals espècies pertanyen a subgrups Neornites
-
Consumidor Secundaris:
Espècies: Humà, llop, àguila, guineu, llúdrigues. Guineu: Animal depredador omnívor que viu als boscos temperats, tundra i els deserts. Les espècies més comunes al bosc temperat es la guineu vermella.
-
Descomponedors:
Especies Majoritàries: Fongs, bacteris, cucs de terra. Bacteris: s'alimenten de les restes de matèria orgànica d'altres sers vius i les transformen en matèria inorgànica.
22
TEMA 4: TRANSFERÈNCIA D’ENERGIA
Georgina Serrano
23
1. CALOR I TEMPERATURA Calor: és energia calorífica que va d’un cos a un altre. La unitat de mesura del sistema internacional(S.I) són els joules (J). (1 caloria = 4,184 J).
- Efectes de la calor Pot produir tres efectes sobre el cossos: -
Canvis de temperatura Canvis de mida Canvis d’estat
La calor sempre va dels cossos més calents als cossos més freds. Equilibri tèrmic: és el moment en que dos cossos (que estan en contacte) arriben a la mateixa temperatura. Dilatació: és el procés pel qual un cos s’escalfa i augmenta el seu volum. Contracció: és el procés pel qual un cos es refreda i disminueix el seu volum.
- Moviment molecular El cossos estan formats per molècules. Les molècules quan s’escalfen es mouen. -
En els cossos sòlids les molècules estan fixes. En els líquids les molècules llisquen. En els gasos les molècules es mouen lliurement.
- La temperatura És una magnitud que mesura els graus d’energia calorífica del cos. Es mesura en Kelvins (K) quan parlem del sistema internacional (S.I.) Existeixen altres escales per mesurar-ho. -
Graus Celsius (ºC) Graus Fahrenheit (ºF) 24
Fahrenheit Símbol: unitat ºF de mesura
Celsius ºC
Kelvin K
Número de divisions
100
100
0ºC
273K
100ºC
373K
1742
1850
180
Temperatura 32ºF fusió de l’aigua Temperatura 212ºF ebullició aigua Any de 1714 descobriment Foto científic
Termòmetres
*(full apart) Com passar d’una escala de temperatura a un altre.
25
Termòmetre És un aparell que mesura la temperatura. Està format per un capil·lar amb alcohol. Com funciona: quan l’alcohol s’escalfa es dilata i puja pel capil·lar. I quan es refreda es contreu i baixa.
2. TRANSMISSIÓ DE LA CALOR Conductors i aïllants: -
Conductors: materials que transmeten molt bé la calor. (Ex: metalls) Aïllant: materials que no transmeten bé la calor. (Ex: fusta, vidre, plàstic...)
Aïllant:
Conductor:
26
Propagació de la calor: Hi ha tres formes de propagació de la calor: Conducció: és una forma típica dels cossos sòlids i materials de conducció tèrmica. Quan l’extrem d’un conductor tèrmic (un metall) toca la font de calor, la calor es transmet al llarg del conductor. Convecció: és una forma típica dels líquids i gasos. La part que s’escalfa es dilata i puja cap a munt perquè és menys densa, i la part que es refreda es contreu i baixa, creant una corrent de convecció. Radiació: tipus de propagació de la calor que es dona en tots els cossos tinguin l’estat que tinguin (gas, líquid, sòlid)
3. LLUM I SO La llum i el so són ones.
Què és una ona? -
Una ona és una forma de propagació d’energia d’un punt a un altre de l’espai que no va acompanyada de matèria.
27
-
Freqüència d’ona: es el número d’oscil·lacions per segon. Es mesura en hertz (Hz). Ens diu si es més agut o més greu. Longitud d’ona: és la distancia que hi ha entre dues crestes. Es mesura en metres (m). Si la distancia entre dues crestes es gran, l’ona té una energia petita. Si la distancia és petita, l’energia de l’ona és més gran. La llum es pot propagar en el buit però el so no. El so necessita sempre un medi material per propagar-se (aire, líquid, sòlid).
LA LLUM Com es propaga? -
La llum viatja a 300.000 km/s. La llum sempre es propaga en línia recta. Com més dens sigui el medi, més lenta anirà la llum.
28
Reflexió
Definició
Refracció
És el canvi de direcció que Canvi de direcció que experiment un experimenta un raig de llum en raig de llum quan passa d’un medi a xocar contra una superfície. un altre que tenen diferent velocitat de propagació.
Imatge
Exemple
Els miralls: - Plans - Esfèrics (còncaus convexos)
Lents (ulleres, microscopis, etc) - Convergents i - Divergents
29
Mirall: superfície reflectiva que és prou clara com per a formar una imatge. Plans: formats per una superfície plana.
Esfèrics: Els miralls esfèrics són trossos d'esfera (encorbat). Distorsionen la imatge. Poden ser de dos tipus: -
Còncau: la superfície reflectora és la superfície interior. La imatge és més gran. Inverteixen la imatge.
-
Convex: la superfície reflectora és la superfície exterior. La imatge és més petita.
30
(Còncau – esquerra)
(Convex – dreta)
Lent: sistema òptic format per un medi o un objecte que concentra o dispersa la llum. -
Convergent: aquelles que concentren la llum. Exemple: lent hipermetropia (no veuen de prop), lupa.
-
Divergents: aquelles que dispersen la llum. Exemple: lent de miopia (no veuen de lluny), prismàtic.
31
Descomposició de la llum La llum blanca està formada de tots els colors. Això ho va descobrir Isaac Newton.
Isaac Newton (nascut el 4 de gener de 1643 i mort el 31 de març de 1727)
Objectes de color -
La llum blanca arriba a l’objecte, aquest absorbeix tots el colors menys el clor que reflecteix. (Exemple: tomàquet. Absorbeix tots els colors i reflecteix el vermell)
Objectes negres -
La llum blanca arriba i l’objecte absorbeix tots el colors, i no reflecteix cap.
Objectes blancs -
La llum blanca arriba a l’objecte i l’objecte reflecteix tots el colors.
32
Còrnia retina Pupil·la Fòvea
Cristal·lí
Nervi òptic Iris Conjuntiva
Humor vitri
La llum travessa la còrnia i passa a traves de la pupil·la (el tamany de la pupil·la depen de la contracció de l’iris). Després travessa el cristal·lí fins arribar a la retina on es forma la imatge. El receptors de la llum envien la informació al cervell a traves del nervi òptic i el cervell interpreta la imatge i la gira.
33
EL SO La velocitat de propagació és de 340 m/s. Com més dens és el medi, el so es propaga més ràpidament.
Intensitat
To Timbre
Definició Quantitat d’energia que arriba a la nostra orella És la freqüència d’ona El que fa diferenciar 2 sons que tenen la mateixa intensitat i el mateix to
Unitat mesura Tipus (exemple) Decibels (dB) Fort / Fluix
Hertz (Hz)
Greu / Agut
-
Diferents tipus de veu, instruments...
Si passem de 60 decibels ja es considera contaminació acústica.
L’eco: és la repetició d’un so reflectit en una superfície.
Timpà
Martell
Enclusa Estrep
Nervi Auditiu Pavelló auricular
Còclea
Cadena d’ossets Orella externa
Orella mitjana
Trompa d’Eustaqui Orella interna 34
El so entra pel pavelló auricular, arriba al timpà que vibra i passa la vibració a la cadena d’ossets (martell, enclusa, estrep). Després la vibració arriba a la còclea on hi ha els receptors. Els receptors passen la informació al cervell a través del nervi auditiu.
35
Georgina Serrano
36
La cinemàtica és la ciència que estudia el moviment dels cossos. El moviment és relatiu, sempre depèn d’un punt de referència. Punt de referència: punt que determina la posició d’un cos. Posició d’un cos: punt on es troba un cos determinat. Cos en repòs: cos que no canvia de posició respecte el punt de referència. Cos en moviment (mòbil): cos que canvia de posició respecte el punt de referència. Trajectòria: camí recorregut per un cos en moviment. Correspondria a la línia que ha seguit el mòbil. Ex: papallona línia corba, senyora línia recta.
Desplaçament: distancia que separa el punt final del punt inicial. El desplaçament pot ser 0 encara que el mòbil hagi recorregut un espai. Xf = posició final Xi = posició inicial ∆x = increment del desplaçament
∆x = xf – xi
37
Espai recorregut: longitud de la línia que marca la trajectòria. És a dir, ens dona la distancia total recorreguda pel mòbil (el que marca el conte quilòmetres). Ex |
|
|
|
|
0
1
2
3
4
Espai recorregut: 4 km
Velocitat mitjana: és el desplaçament total que hem fet dividit entre el temps que hem trigat.
v = velocitat mitjana (m/s) e = espai (m) t = temps (s) *veure problemes del full
Acceleració: és el canvi de velocitat que es produeix en una unitat de temps.
A: acceleració (m/s2) vi: velocitat inicial (m/s) vf: velocitat final (m/s) T: temps (s)
Si la acceleració és negativa vol dir que el mòbil frena o tira enrere. Si la acceleració és 0 vol dir que el mòbil no canvia la velocitat (no accelera).
38
Tipus de moviment: Em vist dos tipus de moviment en línia recta -
Moviment rectilini uniforme (MRU): moviment que té una trajectòria en línia recta i una velocitat constant. Moviment rectilini uniformement accelerat (MRUA): moviment que té una trajectòria recta i una acceleració constant.
*full de problemes
39
TEMA 6: FORCES
Georgina Serrano
40
Força: es tot allò capaç de modificar l’estat de moviment d’un cos o deformar-lo. Es mesura en Newtons (N) en el sistema internacional (SI). Per aixecar aprox. un litre d’aigua (o un kg) necessitem fer una força de 10 newtons. L’explicació matemàtica de les forces la va explicar Isaac Newton. (1642 – 1727)
Tipus de forces Hi ha dos tipus de forces. -
Forces de contacte: són les que poden actuar si hi ha contacte entre dos cossos. Per exemple: xutar una pilota, picar un clau amb un martell, mossegar pa.
-
Forces de distància: són les que poden actuar sense que hi hagi contacte entre dos o més cossos. Per exemple: força de la gravetat, planetes girant al voltant del Sol, força magnètica, imant i ferro, força electromagnètica, globus i cabell.
41
Representació de la força Les forces es representen en vectors (fletxes). El vector ens dona 4 informacions: -
Mòdul o intensitat: quantitat de força expressada en newtons. Direcció: línia sobre la qual actua la força. Sentit: una de les dues possibles orientacions sobre la direcció. Punt d’aplicació: lloc on es fa la força.
-
Mateixa direcció Mateix sentit Diferent intensitat Diferent punt aplicació
-
Diferent direcció Diferent sentit Diferent intensitat Mateix punt d’aplicació
-
Mateixa direcció Diferent sentit Mateixa intensitat Diferent punt d’aplicació
-
Diferent direcció Diferent sentit Mateixa intensitat Diferent punt d’aplicació
42
EL PES Massa: és la magnitud que mesura la quantitat de matèria que hi ha en un cos. Es mesura en Kg. Pes: magnitud que mesura la força amb què la Terra atrau un cos. Es mesura en Newtons. (N)
p: pes (N) m: massa (Kg) g: gravetat (m/s2)
Problemes de pes: 1. Calcula el pes de 3 Kg de taronges a la terra. m = 3km p=m·g 2 g = 9,8 m/s p = 3kg · 9,8 m/s2 = 29,4 N p=? 2. Les taronges del problema anterior viatgen a la lluna. Calcula el seu pes. m = 3km p=m·g 2 g= 1,6 m/s p = 3kg · 1,6 m/s2 = 4,8 N p=? 3. Calcula el pes de 100 grams de farina a la Terra. m = 100 grams p=m·g 100 grams = 0,1 kg p = 0,1kg · 9,8 m/s2 = 0,98 N g= 9,8 m/s2 p= ? 4. Calcula el pes d’una barra de ¼ a la Terra. m = 250 grams p=m·g 250 grams = 0,25 kg p = 0,25kg · 9,8 m/s2 = 2,45 N g = 9,8 m/s2 p=?
43
5. Les taronges del problema 1 i 2 viatgen a un planta imaginari on pesen 15 N. Calcula la gravetat d’aquest planeta imaginari. m = 3 Kg g=p/m g=? g = 15 N : 3 Kg = 5 m/s2 p = 15 N 6. Calcula el pes d’una persona de 50 kg a la Terra i a la Lluna. m = 50 kg p = 50 kg · 9,8 m/s2 = 490 N 2 g = Terra: 9,8 m/s Lluna: 1,6 p = 50 kg · 1,6 m/s2 = 80 N P=? 7. Calcula la massa d’una persona que està a un planeta de gravetat 20 m/s2 i que pesa 100 N. m=? m = p/g 2 g = 20 m/s m = 100 N : 20 m/s2 = 5 kg p = 100 N
LA PRESSIÓ Magnitud que mesura la força d’un cos dividit per la superfície.
P: pressió (P) F: forca (pes) (N) S: superfície (m2) La pressió es mesura en pascals (Pa). 1N/1m2 = a Pa Blaise Pascal (1623 – 1662)
44
Un exemple és un clau amb punta rodona i un altre amb punta punxeguda. Si la superfície de l’objecte és gran, la pressió serà més petita (raqueta de neu). Si la superfície de l’objecte és més petita, la pressió serà més gran (clau punxegut)
Un altre exemple es la raqueta i la bota en la neu.
Problemes de pressió 1. Calcula la pressió que fa una capsa quadrada de 20 cm de costat que té una massa de 10 kg. S = 20 cm · 20 cm = 400 cm2 = 0, 04 m2 P = F/S = 78’4 N / 0, 04m2 = 1960 Pa m = 8 kg F = 8 kg · 9,8 m/s2 = 78,4 N P=? Resta de problemes en el paper*
45
La pressió dels fluïts Els fluids poden ser líquids o gasos. La pressió hidrostàtica: es la pressió que fa l’aigua sobre un objecte. Es mesura en Pascals (Pa). Depèn de: -
Densitat del fluid. Acceleració de la gravetat. Altura de fluid.
Fórmula: P = pressió (hidrostàtica) (Pa) = densitat (kg/m3) – densitat aigua: 1000 kg/m3 g: gravetat (m/s2) h: altura (m) Problemes de pressió hidrostàtica: 1. Calcula la pressió hidrostàtica que té un objecte que es troba submergit 2 metres sota l’aigua. P: ? P= P = 1000 kg/m3 · 9.8 m/s2 · 2m= 19600 Pa : 1000 kg/m3 g: 9,8 m/s2 h: 2m 2. Calcula la pressió hidrostàtica de l’objecte anterior si estigues enfonsat al mar 2 kilòmetres cap al fons i la densitat de l’aigua del mar és de 1030 kg/m 3. P: ? P= P = 1030 kg/m3 · 9.8 m/s2 · 2000m= 20188000 Pa : 1030 kg/m3 g: 9,8 m/s2 h: 2km = 2000m
46
Pressió atmosfèrica Pressió que fa l’aire sobre un objecte. Experiment de Torricelli. Evangelista Torricelli (Italià, 1608 – 1647) L’experiment tracta sobre omplir un tub d’un metre de vidre de mercuri i tapar el forat que hi ha i ficar-ho en un recipient ple de mercuri i veure quant ha pujat. Després va fer-ho a nivell del mar i a una muntanya.
47
Tema 7: Treball i energia
Georgina Serrano
48
Treball: quan apliquem una força sobre un objecte i aquesta força li provoca un desplaçament. La magnitud és W (de “work” en anglès). La unitat de mesura del treball és el Joule en el sistema internacional (J). Un J és un Newton per metre (N · m) Perquè hi hagi treball cal que: -
Es produeixi un desplaçament del cos sobre el qual s’ha aplicat la força La direcció de la força i la del desplaçament no siguin perpendiculars.
Fórmula: W = treball (J) F = força (N) = increment d’x (desplaçament) (m)
Energia: capacitat que tenen els cossos per canviar o per fer un treball. Es mesura també en Joules (J), i també es pot mesurar en calories (cal). Característiques de l’energia: -
Es pot emmagatzemar (energia dintre d’una pila). Es pot transportar (cable elèctric). Es pot transformar (energia eòlica en elèctrica) Es pot transferir (energia elèctrica es transforma en calor). Principi de conservació de l’energia diu que “l’energia no es crea ni es destrueix, es transforma”.
49
Hi ha dues manifestacions d’energia: -
Energia cinètica. Energia potencial.
Energia cinètica: energia causada pel moviment. El moviment d’un martell és capaç de clavar un clau. L’energia cinètica d’un cos depen de la seva velocitat i massa.
energia cinètica (J) m = massa (kg) v = velocitat (m/s)
= 0,5 Si augmentem la massa d’un objecte al doble, l’energia cinètica queda multiplicada per 2. Si augmentem la velocitat d’un objecte al doble, l’energia cinètica queda multiplicada per 4. Problemes energia cinètica (la resta als fulls*) 1. Calcula l’energia cinètica que porta un cotxe que va a 50 km/h i té una massa de 800 kg. m = 800 kg v = 50 km/h
·
·
·
= 13,8 m/s
Ec = 0,5 · 800 kg · 190, 44 = 76.176 J
Energia potencial: els cossos situats a una certa altura tenen energia potencial. ( Quan un cos es troba a certa altura té una capacitat de fer un treball, ja que si comencés a caure, adquiriria velocitat (energia cinètica). Aquesta energia potencial depen de la massa, altura i del valor d’acceleració de gravetat d’un cos.
Energia mecànica: és la suma de l’energia cinètica i potencial d’un cos.
50
Manifestacions de l’energia: L’energia elèctrica fa funcionar aparells electrònics. El desenvolupament de la humanitat està lligat al descobriment i a l’ús de les diferents fonts d’energia. El Sol és la font primària de tota l’energia que observem al nostre voltant i la que ens fa estar vius. Les fonts d’energia són el conjunt de recursos existents a la natura, a l’abast de l’ésser humà, i amb què es pot obtenir l’energia necessària per utilitzar en el desenvolupament de les seves activitats. Cada font d’energia té com a base una matèria que la genera. La combustió de carbó, petroli i gas és la base de l’energia de la nostra societat. Dos tipus de fonts: renovables i no renovables.
Per estalviar energia podríem apagar els llums i electrodomèstics que no són necessaris.
51
MAGNITUT Temperatura
Espai
Temps
Velocitat
Acceleració
Força
Massa
Pes
Pressió
Pressió hidrostàtica
Treball
Energia cinètica
MAGNITUTS FÍSIQUES DEFINICIÓ UNITAT (S.I) magnitud que mesura Kelvin (K) els graus d’energia calorífica del cos lloc on es troben els Metres (m) objectes i on ocurreixen els aconteciments Magnitud física ambla Segon (s) que medim la duració o separació d’aconteciments desplaçament total que hem fet dividit entre el temps que hem trigat canvi de velocitat que es produeix en una unitat de temps. es tot allò capaç de Newtons (N) modificar l’estat de moviment d’un cos o deformar-lo. magnitud que mesura Quilograms (Kg) la quantitat de matèria que hi ha en un cos. magnitud que mesura Newtons (N) la força amb què la Terra atrau un cos. magnitud que mesura Pascals (Pa) la força d’un cos dividit per la superfície. la pressió que fa Pascals (Pa) l’aigua sobre un objecte. quan apliquem una Joules (J) força sobre un objecte i aquesta força li provoca un desplaçament. energia que té un Joules (J) objecte que es mou.
Energia potencial
cossos situats a una certa altura.
Joules (J)
Energia mecànica
suma de l’energia cinètica i potencial d’un cos.
Joules (J)
FÓRMULA (si ni ha)
52
TEMA 9: FUNCIÓ DE NUTRICIÓ
Georgina Serrano
53
54
55
56
57
58
PRÀCTIQUES DE LABORATORI
Georgina Serrano
59
Pràctica 1: ELS DIFERENTS MARS Hipòtesi: Volem saber en quin tipus d’aigua amb sal (bàltic, mediterrani, negre) flotarà o no flotarà l’oliva. Crec que en el mar bàltic l’oliva s’enfonsarà. I volem saber com actua el colorat en un glaç de diferents tipus d’aigua (dolça o salada). Mar Mediterrani
60gr
1l
Mar Negre
120gr
1l
Mar Bàltic
14gr
1l
Material:
Erlenmeyer Cristal·litzador Sal Aigua de l’aixeta Bascula Embut Placa de Petri
Procediment: 1. Agafem la bascula, per saber si la quantitat de sal del mar que hem escollit és la correcta. 2. Afegim la sal a un recipient que contingui 1l d’aigua. 3. Agafem 3 erlenmeyers, a cada recipient i afegirem les diferents quantitats d’aigua amb la diferent sal (la dels mars). 4. Hi tirarem a cadascun l’oliva a veure si flota o no, Conclusió:
Al mar bàltic per la poca quantitat de sal que conté no surarà. Al mar mediterrani per la seva quantitat, ni surarà, ni s’enfonsarà. Al mar negre per la gran quantitat que conte surarà.
60
Pràctica 2: Els gels Hipòtesi: Volem saber quina diferencia hi ha quan hem fiquem colorant a una mescla d’un gel de quan hi hem afegit sal a la mescla. Material:
2 cubs de gel. Un amb sal l’altre sense. Colorant
Procediment: 1. Agafem i posem els cubs de gel en diferents plaques de petri i observem que passa quan hi afegim colorant 2. Conclusió: La sal crearà esquerdes per on passarà el colorant. En canvi el gel sense sal, el colorant tenyirà el gel però passarà com si fos un filtrador a la part baixa del gel.
61
PRÀCTICA 3: TEMPERATURA 1. Comparació aigua i alcohol Introducció: comparem a quants graus Celsius bull l’aigua i a quants bull l’alcohol. Material i mètode: - Termòmetre de mercuri - Erlenmeyer - Fogonet - Aigua - Alcohol Resultat: Temps 0 2 4 6 8 10 12 14
Aigua 25 41 59 78 93 103 103 103
Alcohol 25 52 79 85 85 85 85 85
Conclusió L’alcohol te un punt d’ebullició més alt que l’aigua.
62
2. Termòmetre d’alcohol Introducció: Anem a fer un termòmetre manual amb alcohol. Material i mètode: - Alcohol (amb colorant) - Plastilina - Palletes - Ampolla de vidre Resultat:
Conclusió: Aquest termòmetre funciona igual de bé que un industrial, sol faltaria afegir les lletres de les escales (Celsius, Fahrenheit, Kelvin).
63
Practica 4: Construcció d’un disc de Newton
Introducció: Volem construir un disc per que la barreja de colors llum formen la llum blanca. Material i mètode -
CD Canica Llapis de colors Tisores Pega Regla
Agafem el disc i fem la silueta en un paper el qual pintarem amb tots els colors i retallarem, farem un forat en mig per la canica i enganxarem aquest paper a un costat del CD. Després enganxem la canica amb pega al forat d’enmig del CD. Resultat: En girar la barreja de colors es veu blanc Conclusió: La barreja de colors llum fa el blanc
64
Practica 5: La llet màgica Introducció: anem a veure com els colors de la llet es mouen Materials: -
Llet entera Colorants alimentaris amb aigua Rentaplats Recipients
Conclusió: la llet té molt greix i el sabó trenca les molècules fen que la llet es dispersi i es vegin els colors.
65
Pràctica 6: Qui reacciona més ràpid? Introducció Volem veure la reacció de cada persona, entre tota l’ESO. Material i Mètode - Regle - Calculadora En parelles, comencem un agafa el regle i l’altra (el vol saber el temps de reacció) fica la ma separada del 0, l’altre la llençarà i el que fa l’experiment la tindrà que agafar. Vas ficant els resultats de les taules. Resultat
1 2 3 4 5 Mitjana Temps Reacció
Mà Esquerra Espai (cm) 32 21 8 29 21 22,5 213,45
Mà Dreta Espai (cm) 34 30 21 21 22 25,6 227,6
Total 24,05 220,68
66
Pràctica 7 : Els sentits I Tacte
Olfacte
Gust
Introducció Experimentem amb els sentits. Material i mètode
2 retoladors Pintem un punt amb un retolador al braç i l’altre sense mirar l’ha de pintar al mateix lloc amb l’altre retolador
Maquineta Llapis Olorem el llapis i després li trèiem punta i el tornem a olorar
Café Sucre Sal Aigua Vinagre Suc de llimona Bastonets Gots Ho hem fet amb parelles i un es tapava els ulls i l’altre mulla un bastonet en cada got amb els productes i li fica a la llengua.
Resultat
En l’avantbraç els punts no sortien junts i al tou del dit índex si
Quan fem punta i olorem fa mes olor
Conclusió
Els receptors de l’avantbraç estan molt separats i el del dit estan mes junts per això te mes sensibilitat
Fa mes olor perquè al fer punta es després les partícules que formen el llapis (fusta) i van a parar el nostre nas
El cafè l’he notat a darrere de la llengua La llimona i el vinagre els he notat als costats. La sal i el sucre els he notat a la punta de la llengua.
67
Pràctica 8: Els sentits II Vista
Introducció
Experimentem amb els sentits.
Material i mètode
Punt cec Paper amb punt i creu Ens tapem un ull i ens anem apropant el paper
3D Dos bolis
Oïda
Ull director
Dues persones es posen d’esquena i donem palmades i tenen que dir cap a on ve el soroll
Ens tapem un ull i agafem els dos bolis per veure si veiem la profunditat
Resultat
El punt desapareix quan els l’apropem
Quan tenim un ull tapat ens costa juntar els dos bolis
Conclusió
Hi ha un put de l’ull on no hi ha receptors, si la imatge que percebem va a parar en aquest punt, no veiem la imatge, és un punt cec
Quan veiem amb un sol ull no podem juntar els bolis però quan veiem amb els dos ulls si ho podem juntar amb facilitat
Mans
Fem un forat amb la ma, mirant a un punt i ens tapem un ull i després l’altre per veure quin ull ens mana El meu ull director és l’esquerra
Algunes vegades s’equivoquen
L’orella serveix per fer de parabòlica
68
PRÀCTICA 9: Bacteris de la Llet Introducció: Cultiu de microorganismes del teclat de l’ordinador i mòbil. Material i mètode: -Placa de petri. -bastonets d’orelles. -Llet fermentada (14 dies) Conclusió: A la llet hi ha bacteris.
69
PRÀCTICA 10: El CUC DE LA FARINA Introducció: La metamorfosi és el procés mitjançant un objecte La larva que té forma de cuc surt un ou, la larva es transforma la pupa i de la pupa surt l’adult que es un escarbat,
Capgrossos i Granotes El capgrós surt d’un ou, fa la metamorfosi i es transforma en Granota.
70
Pràctica 11: reacció química Hem fet una reacció química de Nitrat de Plom i Iodur de Potassi.
71
Pràctica 12: observació del gàmetes d’un musclo Hem diseccionat uns musclos i hem observat això.
72
Valoració personal La matèria de naturals m’agrada molt. A mi em resulta fàcil, s’hem dona bé. El tema que més m’ha agradat i que m’ha assemblat més fàcil és el de Treball i energia. El que em va semblar més difícil és el de Geomorfologia. La majoria de pràctiques em van agradar, estar a laboratori m’agrada. La pràctica que més em va agradar es la de la llet màgica. Aquesta matèria m’ha agradat molt perquè he aprés moltes coses noves, cosa que m’encanta. Jo crec que el millor per examinar el que anem aprenent és fer diferents exàmens (si un tema es massa llarg). Però la majoria d’exàmens em van agradar com estaven organitzats. A mi m’agradava com explicava l’Ariadna durant el primer trimestre, feia esquemes, apunts a la pissarra i no es feia llegir i resumir només del llibre. El mateix penso de la Susanna, m’agrada que llegim tots junts i que després ens ajudi a fer les definicions, resums, etc. La veritat és que no estic molesta per aquesta matèria. Penso que el dossier és molt important; és el que portes fent i esforçant-te durant tot el curs, i cal un esforç fer-ho. Crec que jo he millorat bastant en tot aquest curs, en diferència amb el primer trimestre. L’ordinador està molt bé per prendre apunts i guanyar temps ja que no ens suposa escriure en paper, però a la vegada aquests ordinadors (Toshiba) van massa malament a vegades, cosa que suposa una molèstia. Fer el dossier digital està bé, perquè no cal recollir i buscar tots el papers perduts de tot el curs, ho tens tot guardat en el teu ordinador i és fàcil adjuntar-ho tot.
73