LLUM
· AIGUA · AIRE CONDICIONAT · CALEFACCIÓ
en reparacions, instal·lacions elèctriques canvis de caldera, aire condicionat i muntatges d’energies renovables...
* Presentant aquesta publicitat
sumari
AJUNTAMENT Actuacions de l’Ajuntament de Sarrià de Ter No només no plou!
ENTITTAT S Ona Sarrià: El dia mundial de la ràdio 2024 a Sarrià de Ter
Cantaires: Un altre any Carnestoltes: Carnestoltes 2024 a Sarrià de Ter...Pels pèls
AV. la Rasa: La Rasa en forma
Els Joncs: Fundació els Joncs
PdS: Presentació del núm 117 de Parlem de Sarrià CULTURA. Biblioteca Emília Xargay. 8M. La Bibilioteca en nom de dona Bibliosteam i Bibliomakers
23 d’abril Sant Jordi a Sarrià de Ter Sala Dolors Xabé Exposició “Ruiiiiiz!”
Mosàic Literari. El revellí. Revellí
Llibres “Ca la Nieves de l’Escala Un llegat de records” “El futur que volíem” Francesc Duch
Recerca. El plafó de la tomba de la Torre de Claramunt
ESPAI 2.0. La inteligència ar tificial generativa
QUADERN D'APUNT S
DOSSIER D’HISTÒRIA Aquells Programes de Festa Major Carles Puig Teixidor (1890-1940)
L'ENTREVISTA Montse Xandrich Francisco
L’ULL DEL PONT Pros i contres del desdoblament del bus urbà
OPINIÓ ERC Noves línies de TGM a Sarrià de Ter, L6 i L16
JxC. Fer poble, pensar en el poble
ESPAI ESCOL AR Confetti Experiments a l’aula
Escola Montserrat XXII Exposició Dia Internacional de la Dona 2024
Jocs Florals Escola Montserrat Sant Jordi 2024
Institut Sarrà de Ter. La 4a Matinal de Combos
NATURA Camins per conèixer el patrimoni de la Riera d’en Xuncla
És una llúdriga? És una rata? No, és un coipú
ESPORT S. FC Sarrà de Ter THE SARRIÀ NEWS
CARLES PUIG TEIXIDOR
En el llibre Dones de ciència, tecnologia i pensament que la Dra Marta Aymerich ha coeditat, i que vàrem tenir ocasió de trobar per aquesta diada de Sant Jordi, hi ha un capítol dedicat a l’escriptora Montserrat Roig, escrit per la filòsofa Marina Garcés que diu, quan parla de la investigadora de Els catalans als camps nazis : “Obres monumentals com aquesta reconstrueixen l’ànima dels pobles perquè s’alimenta dels silencis de la història oficial”
Publicat l’any 1977, va suposar que la família de Carles Puig Teixidor, s’assabentessin que havia mort al camp d’extermini nazi de Gusen l’any 1941 És una de les persones de les moltes que va documentar l’escriptora després d’una exhaustiva recerca a Alemanya i a la URSS Tot i que en alguns documents oficials, apareix informació del domicili d’una de les filles, el cert, és que havien passat 37 anys sense cap noticia, quan, segurament, des de l’any 1950, el govern francès havia informat el govern espanyol És d’aquests silencis que s’alimentà la repressió franquista, el menysteniment cap a les famílies les quals certament desitjaven tancar ferides
En l’article del dossier d’història sobre Carles Puig Teixidor, membre del comitè antifeixista de Sarrià durant el període de la Guerra Civil, es dona informació sobre el personatge, la seva família, la seva feina i l’acció de govern com a regidor de l’ajuntament de Sarrià de Ter en aquest període La història que segueix a la seva sortida del país, és comuna a molts d’altres catalans, com també la del sarrianenc Joan Pinsach Palomeras del qual ja vam referir-nos en les pàgines de la revista Un periple de dos anys per terres franceses que acabà tràgicament als camps de Mauthausen i de Gusen
LA SEQUERA
L’actualitat en aquest trimestre l’ha protagonitzat un extrema sequera que ha posat en situació d’excepcionalitat tot el país
parlemDESARRIÀ
Consell de Redacció: Josep Brugada, Roger Casero, Àngel Garcia, Quim Llunell, Assumpció Vila, Eva Martínez, Josep M Sansalvador, Isabel Vidal i Jordi Duch Correcció lingüista: Toni Ruscalleda
Agraïments: Ajuntament de Sarrià de Ter Hi col laboren: Quim Rodríguez, Comparses de Carnestoltes, Cantaires de Sarrià, AV la Rasa, Fundació els Joncs, Anna Sala, Presen Serrano, Quim Vilà, KunsepMJ, Josep M Viladomat, Narcís Farroni, Cristina Garcia, Helena Agulló, Montse Lopez, Tamara Serrano, Comissió de ciutadania, Montse Asencio, Estel Turbau, Clàudia Casero i Carlos Cano, FC Sarrià
Portada: Sarrià de Ter, des de la resclosa de can Vinyals, l’abril 2024 Foto AVS Disseny i maquetació: Mercè Soler
Impressió: Impremta Pagès
Subscripció anual: 10 euros
Tiratge: 1 400 exemplars e-mail: parlemdesarria@gmail com Dipòsit Legal: GI-255-94 - ISSN 1139/9732
La revista l’edita el grup G E R D S de TER (Grup editor de la revista de Sarrià de Ter, Consell de Redacció) amb el suport i financiació de l Ajuntament de Sarrià de Ter
El consell de redacció de Parlem de Sarrià no es responsabilitza necessàriament de les opinions signades
LA RevISTA jA éS A InTeRneT: www parlemdesarria org Facebook: ParlemdeSarrià GERDS DE TER
Per llegir les revistes sense descarregar: www issuu com/parlemdesarriadeter
AGRAïM LA COL LABORACIÓ DE LES ENTITATS COMERCIALS Per publicitat i cartes a la redacció podeu contactar amb: josep.brugada@gmail.com
Les imatges del riu Ter als seu pas per la resclosa d’en Vinyals són depriments, mostren com el sistema d’embassaments SauSusqueda es va pensar més per alimentar l’àrea metropolitana de Barcelona que no per a regular el seu cabal Els episodis de pluges ser viran per fer pujar el nivell dels pantans, potser el cabal ecològic, però no per retornar al riu Ter el nivell natural per l’època de l’any La conscienciació ciutadana, les mesures d’estalvi, les noves inversions, ser viran per garantir l’aigua per beure, però no està clar si es podrà garantir aigua per a totes les necessitats de les activitats econòmiques de Catalunya: Indústria, Agricultura, Turisme, etc
RECORREGUT PER LA VALL D’EN XUNCLA
Si aneu a caminar per la vall de la riera Xuncla-Rimau trobareu una nova senyalització de tres rutes, amb plafons informatius per seguir, dels elements patrimonials que s’hi poden trobar, senyalització vertical amb indicació de distàncies i informació de la rica fauna i flora de l’indret Substitueix unes senyals i escuts que es varen col·locar cap l’any 2006 a la que es coneixia com a ruta dels molins fariners Ara les rutes s’han ampliat per anar al volcà de can Guilana, al pou de glaç i a les moleres, a banda dels molins Xuncla i Tomàs Els plafons estan molt ben il·lustrats i són una magnífica eina per tal de fer un recorregut pedagògic familiar n
a j u n t a m e n
ACTUACIONS DE L’AJUNTAMENT DE SARRIÀ DE TER
MEDI AMBIENT
El Pla d’emergència per la sequera de Sarrià de Ter (PES) és un document elaborat per l’Ajuntament, on es defineixen les mesures específiques que cal aplicar en funció dels diferents escenaris de sequera (Prealerta, Alerta, Excepcionalitat i Emergència)
Aquest pla ha de garantir el compliment de les dotacions màximes establertes al PES
La sequera a Catalunya continua, però les restriccions d’aigua es flexibilitzen en gran part del país El 2 de febrer, el nostre municipi es trobava en fase d’emergència, ara excepcionalitat, però continua essent necessària la conscienciació ciutadana, com fins ara s’ha fet, de manera exemplar Cal felicitar-nos entre tots
A la pàgina web de l’Ajuntament podeu consultar les limitacions
El dia 3 de març es va fer la recollida de deixalles amb la brigada del Salabret Va ser una bona sortida i es va treballar de valent Es van recollir 530 kg i hi van participar 20 voluntaris
Aquestes activitats ajuden a la millora del nostre entorn, a la vegada que creen comunitat i ens fan conscients de les nostres actuacions. Moltes gràcies a tothom que hi va participar!
EDUCACIÓ
El Consell d’Educació Municipal (CEM) proposa treballar, de manera transversal, els principis de la cohesió social i la solidaritat ciutadana. Hem de ser capaços de garantir el benestar dels
sarrianencs i sarrianenques, minimitzar les disparitats i evitar la marginació mitjançant un sentiment de pertinença a la comunitat, la igualtat d’oportunitats i la reducció de les desigualtats socials
S’ha impulsat el pla Educació 360 que ja es va aprovar durant el mandat 2019 – 2023 Ara s’ha posat fil a l’agulla i s’ha fet un treball participatiu amb totes les entitats del municipi per detectar les necessitats i establir les línies estratègiques del que anomenem “Sarrià de Ter, poble educador” Vagi per endavant un profund agraïment a totes les entitats que durant 4 sessions han treballat amb voluntat i bona disposició Tenim un poble actiu i participatiu Gràcies, i enhorabona a tots!
CULTURA
CICLE CINEXIC
CineXic és un programa d’impuls del cinema infantil de qualitat i en català a través d’un circuit d’espais del territori Una programació estable de pel lícules infantils en català per a tota la família
A Sarrià de Ter, el cicle ha estat impulsat per l’àrea de cultura de l’Ajuntament, i ha tingut un gran impacte i molt bona acollida Els espectadors han gaudit d'una programació que promou valors positius i que fomenta l'ús de la llengua catalana en l'àmbit cinematogràfic La selec-
ció acurada de les pel lícules ha garantit una experiència enriquidora tant per als més petits com per a les seves famílies Amb una afluència constant i creixent, el Cicle CineXic es consolida com una proposta cultural que tindrà continuïtat al nostre municipi
VIL·LA ROMANA
Com ja sabeu, des del 2008, la Diputació de Girona, la Universitat de Girona i l’Ajuntament de Sarrià de Ter estan duent a terme el Projecte d'Intervenció Arqueològica a la Vil la Romana del Pla de l’Horta De moment, sabem que a la vil·la hi havia un espai de producció de vi i magatzem, una zona residencial, un espai agrícola i una petita necròpolis Tot això hi passava entre els segles I aC fins al segle V dC, i està declarat un Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN).
mosaics de la vil la romana, descoberts durant
L’última intervenció ha estat la restauració i col locació dels mosaics que es van descobrir i recuperar els anys setanta i que des d'aleshores han estat al Museu d'Arqueologia de Catalunya La restauració no només preserva aquests tresors per a les generacions futures, sinó que també ens permet gaudir-los i aprendre del nostre passat
Si encara no heu visitat el jaciment o no heu pogut veure els mosaics col·locats, us animem a ferho per conèixer de primera mà la vida i l’art de l’època romana Podeu fer-ho en les dates que es van proposant des de l’àrea de cultura, o bé truqueu-nos i us mantindrem informats Si sou un bon grup podem organitzar una visita
CELEBRACIÓ DE LA DIADA DE SANT JORDI
La celebració de la Diada de Sant Jordi a Sarrià ha estat un èxit rotund gràcies a la participació ciutadana i la col·laboració de diverses entitats
La jornada va estar marcada per una sèrie d'activitats que van omplir la plaça de Catalunya i la biblioteca de vida i cultura: signatura d’autors sarrianencs, una tertúlia literària dinamitzada per les Dones més que mai, una xocolatada a càrrec de l’AV de La Rasa, un cafè literari a càrrec de Jubilus i la gent gran del nostre poble, l’hora del conte a càrrec de la Margarida Falgàs, de la Fira del Conte de Medinyà, i un taller d’Origami, a més de parades d’artesans locals i de la Fundació Els Joncs
Les ballada de sardanes va ser un dels punts àlgids de la diada, amb molta participació i la col laboració del curs de sardanes a càrrec de Lourdes Casanovas i Jordi Duch La Llibreria 22 i la Llibreria Cal Mot de Girona ens van cedir una àmplia selecció de llibres perquè tots els sarrianencs i sarrianenques poguéssim adquirir el tradicional llibre de Sant Jordi a casa nostra
La col laboració de totes les entitats ha fet possible una diada memorable, que ens recorda la importància de celebrar i promoure la nostra cultura popular Celebrem la cultura popular a casa nostra amb orgull i alegria!
ESPORTS
La piscina municipal de Sarrià ha estat objecte d'importants reformes que han millorat significativament les seves instal lacions Per primera vegada en molts anys, s'ha procedit al buidatge complet de la piscina, permetent així una revisió i reparació exhaustiva de la bassa S'han reparat tots els desperfectes detectats, assegurant que les parets i el terra de la banyera estiguin en perfectes condicions. Aquestes millores són molt necessàries de forma periòdica per garantir la seguretat dels usuaris, i fer l’activitat més confortable.
L'any passat es van reparar els filtres de la piscina, però no va ser suficient per solucionar tots els problemes Les parets i el terra estaven malmesos, fet que requeria una intervenció més profunda. Amb les reformes actuals, s'ha aconseguit una renovació integral que assegura una millor qualitat de l'aigua
La piscina municipal, renovada i millorada, es prepara ara per a una nova temporada, del 17 de juny al 8 de setembre Esperem que aquestes millores aportin benestar als veïns i veïnes
IGUALTAT I FEMINISMES
Els actes del 8M a Sarrià de Ter han estat molt enriquidors, destacant la implicació d'entitats i persones voluntàries Per exemple, l’actuació d’Ona Sarrià ha estat clau per a la cohesió social entorn un aspecte de la nostra societat en el qual volem ser transformadors: conscienciar sobre la càrrega que suporten les dones i reivindicar la igualtat i l'apoderament femení en tots els àmbits de la societat. S'han emès a Ràdio Sarrià petites falques amb una frase lliure, que ha pensat una voluntària de cada una de les entitats municipals i gravat amb la col laboració d'Ona Sarrià L'acceptació, la rebuda i el resultat final de la proposta ha estat un èxit total Si no ho vau poder escoltar, aneu als podcasts de l’emissora municipal:
Ballada de sardanes per la diada de Sant Jordi a la Biblioteca Emília Xargay
8M a l’espai Lecta de Sarriart. Foto Marta Bussó
https://www sarriadeter cat/radio/ També van participar amb diferents activitats l’Institut de Sarrià; la biblioteca Emília Xargay, que va crear una exposició sobre la història industrial del nostre municipi; l’Escola Montserrat, que va oferir la tradi-
cional exposició dels murals de dones dibuixants dels segles XX i XXI; l’associació Dones més que Mai, que va celebrar la xocolatada, i l’espai jove, que va realitzar un mural a l’espai Lecta. Les Cantaires de Sarrià també van oferir un concert l’ende-
mà, el mateix dia 8 de març, i els artistes de Sarriart van cloure la jornada amb un concert i una exposició temporal col·lectiva de fotografia, escultura i pintura.
La regidoria de cultura va impulsar la projecció del documental Dones Pont emmarcat dins del cicle "Documents de vida" Tres dones valentes que han tirat endavant amb les seves vides lluitant davant les adversitats més dures
S'ha valorat molt positivament l'impacte d'aquestes jornades en la conscienciació social i la promoció de valors d'igualtat de gènere Les activitats han permès visibilitzar les aportacions de les dones a la societat i han fomentat la reflexió i el debat sobre temes de gènere
En resum, el 8M a Sarrià de Ter ha estat un èxit gràcies a la col laboració de la comunitat i ha contribuït a avançar cap a una societat més justa i igualitària n
Dinar de Dones a la Cooperativa pel 8M Foto Marta Bussó
NO NOMÉS NO PLOU!
SEMPRE HEM TINGUT CURA AMB L’AIGUA PERÒ
Quim Rodríguez Vidal Regidor d’Educació i Medi Ambient
L’aigua sempre s’ha tractat com un bé que ningú pot malbaratar com si fos un recurs natural il·limitat. Ens ho van ensenyar els nostres pares i educadors. La consciència ciutadana d’estalviar l’aigua ha d’anar acompanyada de l’ús de bones pràctiques i la millora tecnològica dels sistemes.
Un estudi de la gestió de l’aigua (UAB) conclou que on consumim més aigua és al lavabo, perquè hi sumem dutxa i vàter; tot plegat el 70% El 25% es gasta amb la rentadora, el rentavaixelles i l’aigua per la cuina, i el 5%, per beure Tots sabem que convé reduir el temps de la dutxa o tancar les aixetes quan no cal tenir-les obertes, però també cal prendre les mesures que ens hi poden ajudar com la instal lació de dispositius reductors del cabal a les aixetes, les cisternes de doble càrrega, el reaprofitament de l’aigua i l`ús d’electrodomèstics eficients
La Generalitat i els ajuntaments han editat guies on s’especifiquen diferents maneres de fer per estalviar aigua i s’ha donat a conèixer la normativa que regula les fases de l’emergència per la sequera, i el Comitè Municipal de Sarrià, amb la coordinació a l’Ajuntament de Girona i l’Ajuntament de Salt (Sistema de Girona) verifica les diverses mesures com la prohibició de reomplir piscines (quan el Decret ens hi obligava), així com regar els camps de gespa o tancar les dutxes públiques
El consum d’aigua a Sarrià i el Sistema de Girona és d’uns 151 litres per persona i dia de mitjana (abril
ARA, MÉS
del 2024), un còmput que canvia periòdicament i que inclou la despesa domèstica, però també la dels serveis públics, la indústria i, en menor mesura, l’agricultura Tot i que es parla d’un objectiu d’arribar a 100 litres de consum diari (l’accés a l’aigua és un dret fonamental reconegut per Nacions Unides des de l’any 2010 i l’Organització Mundial de la Salut estima en 100 litres per persona i dia la dotació per garantir una vida digna a tota la població), cal considerar que pot no haver-hi marge per fer més esforç per part de la ciutadania
El consum urbà ha caigut durant aquestes dues darreres dècades (d’una banda, per la consciència ciutadana, i de l’altra, per una millor efi-
ciència i també pels costos) i està regulat per un reglament i un Ens gestor del servei públic, Cicle de l’Aigua del Ter, SA (CATSA), obligat a subministrar aigua a tot aquell que ho demani, amb la qualitat, regularitat, la pressió i les condicions adients, amb les afectacions (restriccions/limitacions) i altres mesures durant les fases d’emergència per l’extraordinària sequera que assola el país
CONVIURE AMB UNA MANCA DE PLUGES I L’AUGMENT DE TEMPERATURA
El canvi climàtic pot variar el règim de pluges i l’augment de més onades de calor Episodis de sequera han afectat diferents llocs de Catalunya ja des del segle XVI, fins i tot
El riu Ter, sec en arribar a la resclosa d’en Vinyals Foto AVS
hi ha hagut crisi de subsistència per aquesta causa El dèficit hídric, aquí, no és estrany Quan apareix el canvi climàtic antropogènic (els científics en comencen a avisar als anys 80 del segle passat) ens diu que estem apropant-nos a l’augment crític de temperatura global Ens cal activar el pla de prevenció davant les onades de calor i alertes d’un risc elevat quan hi ha altes temperatures, que a Sarrià i el nostre entorn es considera a 33,3 graus de temperatura amb una mitjana de 15 dies en aquest llindar durant els mesos de l’estiu
Ens calen refugis climàtics i abaixar la temperatura a l’espai urbà amb ombrejat natural i artificial, amb ús d’aigua regenerada i freàtica per regar el nou arbrat i l’existent que el Pla de sequera del municipi i àrea urbana ha de preveure: fer aflorar l’aigua dels pous municipals, establir a la xarxa el doble circuit per l’aigua regenerada, captar l’aigua en temps de pluges, fomentar la vegetació mediterrània i permeabilitzar el sòl pavimentat
EL FUTUR ÉS L’AIGUA
El canvi climàtic reduirà un 12% els recursos superficials d’aigua i un 9% els recursos subterranis i al mateix temps augmentarà la demanda. El cicle natural de l’aigua ja no estarà
vinculat directament amb el consum Fa unes dècades, les Illes Canàries no tenien prou aigua A finals del anys 70 del segle passat, quan hi anàvem a jugar amb el primer equip d’handbol de Sarrià, coneixíem les restriccions d’aigua dels hotels en horari diürn (havíem d’esperar a la nit per dutxarnos) Avui dia, les illes afortunades acumulen molts anys d’experiència amb l ús de les dessaladores (300 plantes, el 35% del total d’Espanya)
Hi ha països pioners en l’ús de dessaladores i plantes regeneradores d’aigua, com Israel, on diuen que cada gota d’aigua s’utilitza dues vegades: el 85% de l’aigua dessalada s’utilitza per les coses i el 90% de la reutilitzada, per l’agricultura i s’ha modernitzat el regadiu
A Singapur recullen les aigües de les pluges torrencials en embassaments i han convertit en un aspecte competitiu la política de regeneració de l’aigua, tal com ho han fet també algunes ciutats de l’oest dels Estats Units
L’EDAR (depuradora) del Besòs és el gran embassament de Catalunya (tot l’abastament és de 300 Hm3, d’aquests 190 Hm3 són d’Aigües de Barcelona)
A la manca d’inversió de l’antic operador de les Aigües de Girona, Salt i Sarrià (una de les causes perquè es decidís canviar de gestió del servei per fer-la municipal), el Govern de la Generalitat acumula una dècada d’inacció, sense tenir ni estratègia ni visió de futur per assegurar l’abastiment d’aigua Cal recordar que l´última inversió en aigua del Govern és la dessaladora del Llobregat de 2009 Des de llavors, el pressupost total de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) s’ha reduït en un 48%
No ens podem permetre que hi hagi descoordinació i inacció polítiques: els governs han d’executar el que fa anys ja havien d’haver fet (en infraestructures, models de producció) i la fórmula ineludible és el coneixement, la tecnologia i el lideratge n
El mes d’abril gairebé no passava aigua al riu Ter, a l’alçada de la resclosa
Passades les primeres pluges de primavera, el riu ha recuperat una mica el seu cabal ecològic Fotos AVS
EL DIA MUNDIAL DE LA RÀDIO 2024
A SARRIÀ DE TER
Roger Casero Gumbau president de l’Associació Cultural Ona Sarrià
El 13 de febrer de 2012, la Unió Europea de Radiodifusió va organitzar la "Setmana de la ràdio digital" a Suïssa; uns dies més tard, el 21 de febrer de 2012, el Col·legi d'Enginyers Tècnics en Telecomunicacions de Catalunya, amb la col·laboració del govern de la Generalitat, van celebrar un acte públic per commemorar el Dia Mundial de la Ràdio, organitzant, entre altres activitats, una taula rodona titulada "Per una ràdio més global i competitiva".
Aquests dos esdeveniments representen alguns dels antecedents de la designació, per part de l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO), del 13 de febrer com a Dia Mundial de la Ràdio
En la commemoració del Dia Mundial de la Ràdio de 2024, Audrey Azoulay, directora general de la UNESCO, va declarar que "en aquest Dia Mundial de la Ràdio no només celebrem la història de la ràdio, sinó que també la seva funció essencial en la nostra societat, actualment i en el futur"
I això és, precisament, el que vam celebrar el passat 13 de febrer, Dia Mundial de la Ràdio, a Ràdio Sarrià: valorar la funció essencial que la ràdio en general, i Ràdio Sarrià en particular, té en la nostra societat. El 13 de febrer de 2024 els i les col laboradores de Ràdio Sarrià vam fer un programa especial en què, a banda de presentar els nous programes i continguts de la graella, vam parlar del que representa, per a tots i cadascú de nosaltres, la ràdio
La ràdio és informació, entreteniment i companyia, i Ràdio Sarrià, a més de ser tot això, sobretot vol ser un servei públic al servei del poble, de les entitats i dels veïns i veïnes de Sarrià de Ter per a ser la vostra veu És per això que us convidem a sintonitzar de nou amb Ràdio Sarrià, al 87 6 de l’FM, per internet o a través dels pòdcasts dels programes que anem publicant
de la
Diferents imatges
celebració del dia mundial de la ràdio Fotos: Jordi Rispau
El passat 13 de febrer al vespre els estudis de Ràdio Sarrià es van omplir amb els col·laboradors i col laboradores per commemorar el Dia Mundial de la Ràdio, tot i que em sembla que, alhora, la trobada també va esdevenir una festa per a celebrar el retorn de molts i moltes de nosaltres als estudis de l’emissora, per a celebrar la recuperació de Ràdio Sarrià n
Des de 1896
TORTELLS
BUNYOLS
COQUES
Obert cada dia
Av de França, 21 - Sarrià de Ter Botiga: 972 173 412 Oficines: 972 594 283 info@calflequer com
Col·laboradors de Ràdio Sarrià Fotos: Jordi Rispau
UN ALTRE ANY
Comencem un nou a n y, q u e n o é s e l mateix que un nou curs, i com és normal un any amb nous re p t e s i n o v e s i l · l u s i o n s . D e s p r é s del periple nadalenc el volum de concerts d e c re i x u n a m i c a , però no del tot. El primer concert d'enguany va ser el dia 23 de febrer, en el marc de "Les nits del Coro", una vetllada e n u n e s p a i , q u e com diríem, es casa nostre, pel fet que n o s a l t re s a s s a g e m al pis de dalt.
Va ser un concert molt proper, ja que la gent estava a tocar de l'escenari, tothom a la seva taula, prenent o menjant alguna cosa Un públic, per cert, molt entregat a la nostra actuació El 9 de març i en els actes del dia de la dona es van fer una sèrie d'actes a l'espai Lecta a l'antiga fabrica Torras La idea inicial era fer els actes a fora els jardins, però la pluja ho va impedir, benvinguda sigui A part de la nostra actuació va haver-hi una xerrada sobre conciliació a càrrec de l'advocada Ainhoa Diaz i un concert a càrrec del combo femení de l'escola Sarriart Quan arriba el bon temps, també ho fan, entre altres coses, les comunions Aquest any hem acompanyat la cerimònia a Medinya i també a Cervia de Ter, on uns nens i nenes molt il·lusionats, celebraven per primera vegada el santíssim sagrament. La primavera també és temps de tenir un record pels nostres ancestres Per això cada primavera celebrem els respectius homenatges a la gent gran, una
festa en reconeixement d'un col·lectiu que es mereix tot el respecte i estima del món, i nosaltres hi posem el nostre granet de sorra Però aquest any va haver-hi una diada molt especial
En la festa Homenatge a la vellesa de Sarrià vàrem estrenar la sardana “Record de Calella” del mestre Vicenç Bou, que, amb lletra del nostre veí Jordi Dalmau i Corominas i arranjaments de la nostra exdirectora Ester Castelló, va agradar molt al públic assistent També vàrem participar en la diada per recaptar fons que va organitzar la Fundació Els Joncs on, a part de la nostra coral, també hi varen participar la coral de Sant Gregori i Gòspel Girona, a part, també va haver-hi una exhibició de balls en línia Com podeu apreciar no ens avorrim, sempre tenim quelcom per anar fent. Aprofito per recordar-vos, que els dimecres assagem a l'edifici del Coro, l'horari és de 2/4 de vuit a 2/4 de deu Si algú s'anima serà benvingut. La primavera, i la música, la sang alteren n
Ernest Penalba
Els cantaires a l’església de Medinyà Foto Pere Cornellà
CARNESTOLTES 2024 A SARRIÀ DE TER... PELS PÈLS
Comparses de Carnestoltes
El Carnestoltes és una festa que comença amb el dijous llarder, on es mengen coques de llardons i botifarres d'ou i finalitza el Dimecres de Cendra, dia que s'enterra simbòlicament el Carnestoltes i comença la Quaresma.
Una figura tot sovint representada per la "Vella Quaresma", un personatge amb set cames per poder fer el compte enrere fins a Setmana Santa. Aquesta figura ens recorda que falten set setmanes per Setmana Santa i, segons la religió catòlica, per un període de dejuni i abstinència.
El Carnestoltes i les disfresses són una tradició molt típica a la nostra província, sobretot a pobles de la Costa Brava, però també arrelada en alguns municipis de l'interior, però amb menys seguiment i tradició a la comarca del Gironès Sarrià de Ter ja fa més de 10 anys que celebra el Carnestoltes amb una rua, només es va veure interromput l'any 2021 per la situació excepcional de pandèmia Al llarg d’aquest temps l’esdeveniment ha anat creixent, i el que es va iniciar amb només la carrossa del rei Carnestoltes i tot de gent disfressada a plaer, l’any següent s'hi va afegir una primera colla organitzada (S'arriats) i així una darrera una altra Fins arribar a enguany, on hem sigut 8 colles les que hem acompanyat el rei Carnestoltes
El Carnestoltes d'aquest 2024 ha estat un xic més incert i accidentat del que és habitual A les 15 h, que era l'hora que les colles començaven a quedar i maquillar, va caure pluja intensa i persistent, i la concentració per la rua de les 16 h es va convertir en una reunió de colles per valorar si amb la pluja que amenaçava se sortia o no Finalment es va optar per sortir a les 17 h i mantenir la rua, passant per tots els barris del poble Tot i que amb alguna gota i alguna corredissa, un any més es va poder arribar al pavelló i celebrar la rua de Carnestoltes
Any a any van incrementant les col·laboracions, aquest 2024 han sigut 6 colles del poble, "La Bombolleta" Centre Penitenciari, Antics Conguitos, Xirimiris, "Los Pecincos", Llampats i S'arriats I a la rua també varen col·laborar dues colles de Celrà, The Originals i els Tarambanes.
Un total de més de 350 persones disfressades i organitzades per fer la rua de Carnestoltes Un esdeveniment que pretén convidar petits i grans a sortir al carrer, disfressar-se, ballar i fer una mica de disbauxa Una festa familiar que un any més ha estat un èxit I ara sí, com totes les festes, aquest article cal finalitzar o "enterrar la sardina" fins al 2025 Salut i disbauxa per a tots n Les comparses fent una actuació davant l’Ajuntament. Fotos AVS
LA RASA EN FORMA!
AV. La Rasa
Fa uns mesos, al barri de la Rasa va sortir la proposta de fer gimnàstica de manteniment. Un grup de persones volien dur a terme alguna activitat física adequada a les seves necessitats.
La motivació era estar més actius, ajudar-los a estar més en forma, que s’adeqüés als seus horaris i que fos apta per a tothom Es va buscar una persona que tingués formació en el món de l’esport, perquè és molt important fer exercici de manera correcta per evitar lesions I es va contractar l’Alba, que dins del nostre poble està molt lligada al món de la gimnàstica
L’activitat es va obrir a tothom, limitada únicament per les dimensions del local I finalment el gener de 2023 es va començar a fer gimnàstica El grup està format per catorze persones, tretze dones i un home Es reuneixen tres dies a la setmana, dilluns, dimecres i divendres d’un quart de nou a un quart de deu al local social de la Rasa A cada sessió fan exercicis, en alguns casos adaptats perquè, si no es poden fer al terra, es poden fer en una cadira
L’Alba va controlant les posicions, les esquenes, els moviments Estar en forma és estar sa Al final de la classe és possible que hi hagi algun pastís amb alguna cosa per beure per celebrar algun aniversari, sant, esdeveniments especials Per Fires van convertir l’activitat en una caminada fins a Girona, on, òbviament , van menjar alguna cosa a barraques
L’activitat física és compatible amb el bon ambient i alguna celebració especial Animem a tothom que faci algun esport per estar més actiu i en forma. Seran benvinguts si volen venir al barri de la Rasa n
FUNDACIÓ ELS JONCS
UNES 500 PERSONES DONEN SUPORT AL PROJECTE D’HABITATGES PER A PERSONES AMB DISCAPACITAT INTEL·LECTUAL DE LA FUNDACIÓ ELS JONCS
L’Espai Mas Marroch acull un sopar benèfic amb prop de mig miler d’assistents amb l’objectiu de recaptar fons per a l’obra, que començarà el mes de maig i finalitzarà abans que acabi el 2025.
El projecte preveu la reforma, en una primera fase, de dos pisos i una planta baixa d’ús compartit en l’edifici en desús que es troba ubicat en el mateix complex que la Fundació té a Sarrià de Ter Unes 500 persones van assistir al sopar benèfic organitzat per la Fundació Els Joncs a l’Espai Mas Marroch de Vilablareix per recaptar fons per finançar el nou projecte d’habitatges destinats a acollir persones amb discapacitat intel lectual L’esdeveniment va servir per presentar la iniciativa, que preveu la construcció, en una primera fase, de dos pisos i una planta baixa d’ús compartit en l’edifici en desús que es troba ubicat al complex que la Fundació té a Sarrià de Ter L’obra començarà el proper mes de maig, finalitzarà abans que acabi l’any 2025 i una part està finançada pels fons europeus Next Generation El sopar va estar amenitzat pels actors Carles Xuriguera i Fel Faixedas Dionís Poch, president de la Fundació Els Joncs, va ser l’encarregat de donar la benvinguda i va agrair “de tot cor” la presència dels assistents i el seu “suport solidari”, afegint que “els protagonistes sou vosaltres per ajudar-nos a tirar endavant aquesta iniciativa” Jesús Candel, patró de la Fundació, va recordar que “fa sis anys us vam presentar un
projecte i durant aquest temps l’hem estat treballant sempre pensant en què és el que voldríem per a nosaltres, donant la màxima independència i benestar als seus usuaris Volem que les persones que hi visquin estiguin el més còmodes possibles”
Pel que fa a les autoritats, el subdelegat del Govern a Girona, Pere Parramon, va subratllar que “Els Joncs continuen fent passes endavant en el camí a favor de les persones amb discapacitat intel lectual, un camí que dona esperances i que treu el millor de cadascú”, per afegir que “iniciatives com aquest projecte permeten teixir xarxes i aglutinar persones i administracions cap a una mateixa finalitat” En aquest sentit Miquel Noguer, president de la Diputació de Girona, va recordar que “les administracions hem d’estar al costat d’organitzacions com Els Joncs per ajudar-los, perquè la vida de les persones amb discapacitat no és la mateixa que abans, sinó que ha canviat Cada cop és més llarga, més rica; tenen noves necessitats i hem
d’estar al seu costat per cobrir-les” El conseller de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya, Carles Campuzano, va parlar d’un “projecte que posa l’accent en una idea poderosa com ho és que les persones amb discapacitat intel lectual tinguin el dret a tenir una vida que s’assembli al màxim a una llar És una iniciativa moderna, adaptada a les noves necessitats” I Maite Tixis, alcaldessa de Vilablareix, afirmava que aquesta obra significarà “una solució al dèficit de places i a les llargues llistes d’espera”, al mateix temps que va destacar “l’eficiència, l’excel lència i la voluntat de fer un món millor i més igualitari” d’Els Joncs.
LA PRIMERA FASE DEL PROJECTE
El sopar d’ahir a l’Espai Mas Marroch va servir per presentar un projecte d’habitatges que té com a objectiu principal donar resposta a les necessitats bàsiques dels seus usuaris i fomentar-ne el màxim d’autonomia, inclusió social i benestar personal
Una imatge del sopar benèfic que va tenir lloc a l’Espai Mas Marroch Foto Pere Duran / Nord Media
En aquesta primera fase es reformarà una superfície total de 1 402 m² A la planta baixa s’hi afegirà un espai que permetrà la zona d’accés als habitatges i que comptarà amb una sala d’estar amb diferents ambients i serveis comuns. A les dues plantes superiors s’hi construiran habitatges per a 22 persones amb discapacitat intel lectual. Cada planta tindrà 6 habitacles amb 1 o 2 habitacions cadascun d’ells, amb bany individual i disposaran de cuina i una sala d’estar–menjador Que cada estança sigui individual i cap d’elles sigui compartida es considera una eina fonamental per al desenvolupament de les persones amb la màxima autonomia i dignitat
L’obra també preveu el reforç de l’estructura de la tercera planta, una acció necessària per continuar-hi treballant més endavant i per poder actuar a la teulada Per contribuir a la sostenibilitat de l’edifici, s’incorporaran plaques fotovoltaiques amb emmagatzematge d’energia en bateries, un sistema per captar l’aigua pluvial i pous per geotèrmia, així com d’altres mesures d’aïllament per aconseguir la màxima qualificació en eficiència energètica.
L’arquitecte Ramon Ripoll va lloar la iniciativa de la Fundació Els Joncs i va parlar d’un “treball titànic que servirà per convertir una utopia en una realitat Aquestes persones
amb discapacitat intel lectual mereixen el millor de tots nosaltres per normalitzar la seva vida i que se sentin útils”. Ell va ser l’encarregat de presentar el projecte als assistents “Un lloc inhòspit l’hem convertit en un espai ple de vida, amb molta llum Amb aquesta obra busquem la màxima funcionalitat, intervenint a la sala polivalent, per fer-hi una zona amb serveis comuns plena d’espais de convivència i relació També a la part on hi haurà els habitatges, que tindran uns 46 metres quadrats útils cadascun Tenim previst fer pisos a la tercera planta i aixecar-ne una quarta més endavant”, va dir I va afegir que el complex de la Fundació a Sarrià de Ter està situat “en un entorn privilegiat a prop del riu Ter, amb una zona immensa lliure per a l’esbarjo i dues línies d’escapament, la natura i la ciutat”
La Fundació Els Joncs rebrà 2 367 463 euros procedents dels fons europeus Next Generation per finançar aquesta actuació L’edifici també potenciarà els espais socials i compartits per fomentar les relacions personals i les activitats entre els seus usuaris L’obra es durà a terme en l’edifici que l’entitat té a Sarrià de Ter i que forma part del complex que va comprar l’any 1989 a la paperera Torras Hostench. Va ser llavors quan va iniciar la rehabilitació de les naus industrials i les aules, abans de
dur-hi a terme d’altres actuacions com tasques de tancament, climatització, reforma del sòl, reforç de l’estructura, serveis, vestidors, magatzem i la urbanització del seu entorn, entre d’altres Actualment és la seu de la Fundació, on hi ha ubicat el Centre Ocupacional, el Centre Especial de Treball i la sala polivalent En un primer moment, a la dècada dels 60 del segle passat, aquesta edificació estava pensada per acollir l’Escola de Mestratge Industrial es va aturar l’obra i l’espai va quedar inacabat i abandonat
SOBRE LA FUNDACIÓ ELS JONCS
La Fundació Els Joncs es va constituir el 1991 per familiars i professionals que treballaven al Centre d’Educació Especialitzada Mare de Déu del Carme des del 1977 atenent les necessitats educatives de persones amb discapacitat intel·lectual i que està a la plaça Paulí Torras de Sarrià de Ter Es va impulsar un centre especial de treball que va iniciar la seva activitat el 1995 amb la finalitat de buscar la plena integració laboral i social d’aquests nois i noies, un cop superada l’edat escolar.
Actualment, la Fundació atén entre tots els seus centres a un total 154 persones amb discapacitat intel lectual i té contractats 44 professionals A l’Escola hi ha actual-
ment 70 alumnes d’entre 3 i 21 anys Al Centre Especial de Treball es dona feina a 20 persones amb discapacitat intel lectual, s’ofereixen serveis de neteja (d’aparcaments de comunitats de veïns i particulars, de fàbriques, zones esportives o naus industrials) i de manipulats (muntatge de jocs de taula i de peces d’ús industrial)
El 2000 Els Joncs va obrir el Servei Ocupacional, amb un conveni amb l’actual Departament de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya Actualment s’hi atenen a 64 usuaris amb discapacitat intel lectual En aquest espai s’hi realitzen activitats de caràcter educatiu, social, prelaboral i de lleure per ajudar a aquelles persones que, degut a les seves característiques, tenen un difícil accés al mercat laboral
El mes de març del 2022 es va
Presentació del projecte d’habitatges d’Els Joncs durant el sopar celebrat ahir a l’Espai Mas Marroch Foto Pere Duran / Nord Media
inaugurar la nova sala polivalent, de 570 m², amb l’objectiu d’espaiar i ampliar les activitats terapèutiques i lúdiques dels usuaris L’obra s’havia acabat gràcies al suport econòmic de la Diputació de Girona i la Fundació “la Caixa”
L’objectiu d’Els Joncs és dotar a aquestes persones amb discapacitat intel lectual dels recursos necessaris i donar-los suport per afavorir el seu creixement i desenvolupament personal i social amb la màxima dignitat n www elsjoncs es
DE PAPER, FERRALL A I METALL AMB SERVEI DE CONTENIDORS
MAGATZEM I OFICINA
Avda. de França, 155-157 - 17841 SARRIÀ DE TER
Tel. i Fax 972 17 15 57
PRESENTACIÓ DEL NÚMERO 117 DE PARLEM DE SARRIÀ
Consell de Redacció
El 21 de març tingué lloc la presentació de l’anterior número de Parlem de Sarrià en una animada sessió vespertina organitzada amb l’acolliment de la Biblioteca Emília Xargay.
S’hi van reunir una bona colla de lectors, simpatitzants i col laboradors que tingueren ocasió de repassar i comentar els continguts del número 117
Va ser una presentació mixta: entre presencial i virtual, ja que el professor Josep Brugada ens va enriquir el seu documentat article sobre la pesta negra de 1348 a través de videoconferència Sí que va ser real la presència del cuiner Jordi Parés –protagonista de l’entrevista-, que a més de fer divulgació culinària va detallar una recepta saborosa
Es va dedicar un record a la memòria de l’artista Pau Baena, que té obra exposada a la Biblioteca; es va reivindicar la recuperació de Ràdio Sarrià i es va rememorar l’acte de commemoració de la independència municipal. Tot, amb protagonistes i autors en directe
Som molt partidaris de les presentacions: són un complement que ofereix proximitat i valor afegit a l’excel lent contingut de cadascun dels números d’aquesta capçalera n
Jordi Parés
FE D’ERRADES
Els assistents ben enriolats, escoltant el cuiner Jordi Parés
Rosa Soler i Sergi Torrentà, en representació de Ràdio Sarrià . Fotos AVS
L’autor del text de l’article titulat UN PROJECTE ENGRESCADOR, de l’AV Sarrià de Baix, publicat a l’espai d’entiats del número anterior d’aquesta revista (núm. 117, pàg.16) és Octavi Serra i no pas un altre col·laborador com erròniament va sortir publicat Disculpeu les molèsties!
cultura
B I B I L I O T E C A E X A R G A Y
Anna Sala
8M: LA BIBLIOTECA EN NOM DE DONA: DONES DE PAPER
8 de Març: Dia Inter nacional de la Dona treballadora i dia en què la biblioteca E. Xargay, com ja va essent habit u a l e n e l s d a r re r s a n y s , commemora aquesta data amb una exposició que vol ser un homenatge a totes les dones especialment les sarrianenques, moltes d’el l e s a n ò n i m e s i u s u à r i e s habituals de la nostra biblioteca.
Aquest any el nostre homenatge ha estat dedicat a totes aquelles dones que d’una manera o altra van treballar o treballen a les fàbriques papereres de Sarrià de Ter Aquesta exposició pretenia ser un homenatge al treball femení i en femení a les fàbriques papereres.
Netejadores, operàries com les comptadores de paper o les empaquetadores, administratives, totes elles tenien un paper “de segona” en les feines d’aquestes fàbriques pel fet de ser dones, però amb la seva tasca invisibilitzada i silenciada van contribuir també al desenvolupament econòmic i social del nostre país.
I és a totes aquestes dones a les quals aquest any des de la biblioteca Emília Xargay vam voler retre el nostre particular homenatge i reconeixement
Volem agrair especialment la col laboració de totes aquelles persones que de manera altruista ens van fer arribar el material necessari el qual ens va permetre nodrir i
donar forma a aquesta exposició:
Assumpció Vila, Anna Cargol, Joan Cos, Anna M Muñoz, Pilar Soldevila i a Jubilus gerontologia i a les seves dinamitzadores pel seu suport, col laboració i participació en totes les aventures que emprenem des de la biblioteca
Un any més: feliç 8 de març, feliç Dia Internacional de la Dona I com deia el lema de l’Ajuntament d’enguany, perquè Sempre hi som Us deixo algunes fotos de l’exposició perquè les pugueu veure si no vau tenir ocasió de passar per la biblioteca a visitar-la Us animem a participar en la que volem organitzar l’any vinent, ja sigui aportant idees, materials o senzillament visitant l’exposició per participar en aquest homenatge a totes les dones n
Fotos Biblioteca Emília Xargay
BIBLIOSTEAM i BIBLIOMAKERS: La divulgació científica i tecnològica a les biblioteques públiques
Aquest any i gràcies al Servei de Biblioteques de la Diputació de Girona hem participat en la s e g o n a e d i c i ó d e l p ro j e c t e BiblioSTEAM, un projecte formatiu, transversal i interdisciplinari adreçat a tota la ciutadania, amb especial atenció als joves, que té per objectiu promoure i fomentar el coneixement científic i tecnològic entre els usuaris de les biblioteques públiques, així com despertar vocacions entre els estudiants de secundària.
La idea és apropar el coneixement d’una manera amena però rigorosa per tal de combatre les pseudociències I per això s’ha comptat amb el suport i la col·laboració de l’Associació Catalana per a la Divulgació Científica (ACDIC)
La biblioteca Emília Xargay ha acollit entre final de 2023 i principis de 2024 quatre xerrades sobre ciència i tecnologia de la mà de científics de reconegut prestigi nacional i internacional. Les quatre conferències que es van dur a terme a la nostra biblioteca van tocar temes tan variats com la nanotecnologia, la intel ligència artificial, la cosmologia o la ciència ciutadana
Conjuntament amb aquestes xerrades també hem dut a terme tallers tecnològics adreçats a infants i joves (de 6 a 16 anys) a través del projecte Bibliomakers Un projecte formatiu que es basa en l’ús de les TAC (Tecnologies de l’Aprenentatge i el Coneixement) Aquest any n’hem fet un de robòtica i de continguts en arts digitals També gràcies al suport del Servei de Biblioteques de la Diputació de Girona
Si us agrada la ciència i voleu saber-ne més coses, doncs estigueu atents a l’any vinent per veure si podem repetir l’experiència i presentar-vos noves conferències i nous tallers sobre la ciència i la tecnologia n
23 D’ABRIL DE 2024: SANT JORDI A SARRIÀ DE TER
Aquest any i sota el lema St. Jordi a Sarrià de Ter des de l’àrea de cultura i des de la b i b l i o t e c a E . X a rg a y s ’ h a organitzat una diada de St. J o rd i a l n o s t re m u n i c i p i . L’objectiu era que tots els sarrianencs i sarrianenques visquessin aquesta diada tan nostra al propi municipi. Un St. Jordi a Sarrià de Ter i per Sarrià de Ter i això significa necessàriament fer-ho amb la col·laboració de les diferents entitats del municipi.
El format era molt similar al que els anys anterior havíem fet amb la Revetlla de la biblioteca que, si ho recordeu, es feia el dia previ a Sant Jordi, el 22 d’abril, a iniciativa del Servei de
Biblioteques de la Generalitat de Catalunya i que implicava a totes les biblioteques públiques catalanes i en el que la biblioteca Emília Xargay sempre havia participat.
La jornada va començar ben d’hora al matí amb el muntatge de les parades Un any més l’alumnat de la Fundació Els Joncs va participar venent roses i productes manuals elaborats per ells I aquest any Ona Sarrià va ser l’encarregada de vendre llibres nous amb la col laboració de la Llibreria 22 i Calmot.
Però també comerciants locals ens van acompanyar amb parades de roses i altres productes fets per ells i fins alguns membres dels comerciants de Sarrià de Ter es van atrevir a fer tallers de roses comestibles
I com no podia ser d’altra manera, vam comptar amb la presència de Ràdio Sarrià que ens van acompanyar en directe amb un programa
especial des de la biblioteca per retransmetre com s’estava desenvolupant la jornada amb entrevistes a participants i organitzadors i amb retransmissió de les activitats per tal que a través de les ones de la ràdio tothom pogués gaudir d’aquesta diada tan sarrianenca
La tarda va ser el moment de les diferents activitats pensades per a totes les edats per animar la diada. Vam començar amb un taller de memòria per a la gent gran amb Jubilus, oficina d’atenció a la gent gran, que vam titular un St Jordi per recordar, seguit d’un taller d’origami per adults amb Joan i Jofre de VidalFont paper
Els membres dels clubs de lectura i les Dones més que Mai dinamitzats per la Rosa Dachs ens van por-
tar propostes i recomanacions de llibres per comprar o regalar en una jornada especialment pensada per això.
I què seria St Jordi sense que els més menuts de la família poguessin gaudir d’una bona sessió de contes?
En aquesta ocasió ens va acompanyar la Margarida Falgàs, mestra i membre de l’Associació Fira del Conte de Medinyà, que va omplir d’històries tota la plaça Catalunya I un any més, i ja en van 14, vam entregar els premis del Concurs de Punts de Llibre de St Jordi que organitza la biblioteca amb la col laboració i participació de l’alumnat de l’escola Montserrat des de 1r fins a 6è de primària El tema d’enguany, relacionat amb l’exposició del 8M, era les fàbriques papereres de Sarrià de Ter
Aquest any des de la biblioteca
Emília Xargay i amb la col laboració del Grup CLER gestionat pel Servei de Biblioteques de la Diputació de Girona, vam organitzar un Concurs Literari per a nenes i nens d’entre 6 i 14 anys, sota el títol Contes per salvar el Planeta. La tarda de St. Jordi, doncs, vam fer també l’entrega als guanyadors d’aquest premi literari
I quina millor manera d’amanir aquesta celebració que amb una bona xocolatada per a tots els assistents a càrrec de l’Associació de veïns de la Rasa i amb la incansable Mercè Astor al capdavant
En una jornada dedicada als libres i a la lectura no podíem obli-
dar els autors i autores sarrianenques que han escrit llibres i per això els vam convidar perquè ens acompanyessin aquest dia a signar els seus llibres Marcel Arimany, Marta Aymerich, Josep Brugada, Rosa Dachs, Josep M Sansalvador van ser alguns dels nostres escriptors més il lustres que van poder estar amb nosaltres aquella jornada Altres, per motius d’agenda personal o laboral, van haver d’excusar la seva presència I vam acabar la diada de St Jordi amb una audició i ballada de sardanes sense cobla a càrrec del curs de sardanes de Sarrià de Ter El repertori tan divers com variat amb sardanes com la Bell Penedès
(Josep Saderra), Santfeliuenca (Martí Llosent) i el repicó amb La Santa Espina (Enric Morató) va servir per posar punt i final a la diada de St Jordi 2024 a Sarrià de Ter
Aquesta doncs va ser la diada de St Jordi 2024 a Sarrià de Ter Una diada que valorem molt positivament i que tenim moltes ganes de repetir en properes edicions Us esperem l’any vinent a tots i a totes a fer poble, a fer Sarrià de Ter, a fer cultura, a fer Sant Jordi
De moment i perquè aneu fent boca us deixem algunes imatges d’aquell dia perquè l’any vinent us animeu a ser-ne vosaltres també protagonistes n
S A L A D O L O R S X A B É
Presen Serrano
EXPOSICIÓ RUIIIIIZ!
Coordinadora de la Sala Dolors Xabé
Mònica Aymerich, Prese Serrano, Isaac Ruiz, Narcís Genís, Quim Curbet, durant la presentació de l’exposició Foto AVS
L a s a l a D o l o r s X a b é v a acollir l’exposició “Ruiiiiiz!”
d e l f o t o p e r i o d i s t a M i q u e l Ruiz Avilés, del 6 d’abril al 25 de maig. Es va inaugurar el 6 d’abril a les 12h.
Ruiiiiiz! És un recull d’instantànies provinents del fons d’exposicions i arxius d’en Miquel Ruiz. Una barrija-barreja amb imatges de diferents èpoques, formats i estils que han estat seleccionades per retre-li homenatge un any després de la seva mort
Miquel Ruiz Avilés era empordanès, nascut a Granada (Purullena)
La seva formació va ser autodidacta, va treballar com a fotoperiodista al llarg gairebé tres dècades en mitjans com El Punt, “La Vanguardia”, “El Periódico”, “El País”, “Agencia EFE”, “Observador” i “El Mundo” entre altres
Cofundador de l’ONG Fotògrafs per la Pau, va compaginar la fotografia de documentació i denúncia amb la creació i divulgació de projectes solidaris als Balcans, Palestina, Sri Lanka, Libèria, Bòsnia i en especial destacar Sarajevo La seva voluntat era d’impulsar-se davant la justícia En Miquel Ruiz transmet amb les seves imatges el compromís amb el món que vivia. A través dels seus treballs denuncia i fa visible la realitat que pateixen diferents països Per aquest motiu el seu treball ha estat professional i humanístic.
Al 2010 va patir un ictus, però no el va poder aturar, va capgirar la seva carrera adoptant una mirada nova dels seu llegat fotogràfic. El mateix any 2010 va cedir a INSPAI part del seu llegat fotogràfic conformat per unes 112 053 imatges
Les imatges de l’exposició enriqueixen l’espai expositiu amb l’objectiu de fer reflexionar al públic fomentant una mirada crítica n
“Les nostres fotos són les nostres petjades Són la millor manera de dir-li al món que vam estar aquí”
Joe McNally
Fotos: Sala Dolors Xabé
M O S A I C L I T E R A R I
Prosa: Jordi Duch
Poema: Joaquim Vilar
Dibuix: KunsepMJ
EL REVELLÍ
“Sovint deixo que la vida passi sense mi”
Teodor Kallifatides
No fa gaire vam visitar una fortalesa, una d’aquelles dels temps d’antigor, amb els seus murs de cortina, les espieres, el fossar i el revellí, que era una fortificació triangular just davant del cos de la fortificació principal i que tenia l’objectiu de dividir una força atacant i protegir els murs
Després de clissar el seu significat allà on prenen un descans les paraules que no utilitzem habitualment, va esdevenir la conversa, unes cabòries, idees i neguits també. L’enraonia va acabar amb el silenci, aquell silenci que escoltes i et parla Un silenci necessari on el text comença i ja no té aturador, es trasllada el sentit del terme i la metàfora pren forma:
LA VIDA De manera sobtada emprenc el camí de sortida que mena cap al bosc i quan hi arribo m’adono que l’arbreda és molt gran, és tot un món, clars i obscurs que em dirigeixen a l’atzar per corriols i dreceres amb distàncies incertes Camino i no m’aturo M’encallo i continuo perquè tinc la fortalesa, el sentit vital pel qual cal lluitar i a voltes em pregunto com és que ja he arribat tan lluny em cal una pausa per estar a l’aguait; sort que tinc el bastió des d’on tot ho contemplo, aspiracions, propòsits i quimeres
LA LLUITA Enmig de la boscúria quelcom hi succeeix, és el destí que ens acompanya i ens calen respostes perquè som aprenents de vida. Allà les il lusions prenen forma de lluites i aquestes de batalles La narrativa individual ens fa entendre més coses que l’experiència i la racionalitat col lectiva Construïm un revellí que ens protegeixi de les escomeses El camí és llarg i la hipèrbole em fa escriure: hem rondat per mil batalles! Recorro als clàssics per mirar d’entendre alguna cosa a través d’ells, ERIS és la deessa grega de la discòrdia que provoca gelosia i enveja per causar lluites entre els homes Sigui des d’una talaia o el camp obert observem que els combats són esforç, requereixen de coratge, ideals i objectius compartits També de la saviesa
innata i apresa que ens allunyi del mal.
EL RETORN Prop del boscam sabem d’un lloc on sentir-se segur i des d’on contemplar la bellesa i la fragilitat. Una llar al costat del riu, un racó de món on prendre distància de la batalla El lloc on aplegar les imatges reals i irreals que deixen rastre i es graven a la memòria L’indret per sentir de lluny els ressons dels conflictes i recuperar el sentiment arrabassat L’ espai on estar absents i ser observadors de la debilesa El territori de solitud, de pensament i d’esperança.
EL DESCANS Hem estat guardians a la posta, vigilants de les idees i cadències del nostre món petit i no hem pogut impedir sempre el pas dels esdeveniments, ja que les fortaleses com les il lusions amb les fogonades s’afebleixen El recés és lloc segur que ens dona la distància de la batalla Cerquem i és en la simbologia del triangle que imaginem la placidesa El fragment escodrinya i troba en la paradoxa la drecera Ara som sentinelles amatents a la normalitat que genera l’hàbit del dia a dia, reclosos en les distraccions del desig i el desconegut perquè hem estat immersos en el combat
El text s’atura, requereix allunyar-se del pensament que tot ho vol comprendre, és el moment de la paraula i el vers n
REVELLÍ
En braços d’una dona sempre serem nens
Teodor Kallifatides
He construït amb esforç durant anys, el baluard de la meva fortalesa He batallat i he destorbat l’enemic assagetant-lo des dels merlets i els matacans I he estat ferit amb baioneta i amb bala i m’he curat amb l’herba del soldat que sempre duia al sarró
Ara em replego confiat i no tornaré pas a lluitar Feliç, m’aplico a la rutina dels dies on no passa res i passa tot
Passa la gent i passen els versos
I quan passes tu, -que passesm’arrecero expectant al triangle segur del teu revellí.
CA LA NIEVES DE L’ESCALA, EN UN LLIBRE DE RECORDS
Josep Brugada
La població de l’Escala, allà on convencionalment comença l’Alt Empordà, és un indret de la nostra costa -entre altres coses- ben conegut per l’elaboració de les anxoves, una conserva de seitons que ja elaboraven els primers grecs que desembarcaren a Empúries i que ulteriorment van perfeccionar els romans.
Si hom es passeja avui pel meravellós Passeig Marítim de la població, arribarà un moment que es toparà amb el gran Hotel Nieves Mar, que es troba situat davant de l’amplària de la badia de Roses amb una imponent façana principal encarada a migdia La història d’aquest establiment és la d’una família que, arrelada a la població, amb esforç, constància i pacient treball, aconseguiren -a partir del traspàs l’any 1914 de la taverna dita de L’Isidro- de desenvolupar un establiment de restauració propi i popular: “Ca la Nieves” Aquesta vetusta casa escalenca de menjars, de sostre de volta i llar de foc, va fer les delícies de propis i forans La susdita taverna, que es trobava situada on avui hi ha el carrer del Port, la va comprar Josep Ballester i Gelada (1872-1952), que era casat amb Neus Sunyer Badia (1876-1959), la qual amb el temps esdevindria la famosa cuinera Nieves Montse Castaño, escriptora i periodista nascuda a Sarrià de Ter al 1967 es converteix en aquest llibre en l’atenta cronista, transcriptora i redactora de les converses mantingudes amb Neus Ballester
CA LA NIEVES. UN LLEGAT DE RECORDS MONTSE CASTAÑO
Edicions Cal lígraf / Figueres, 2023
Tell, la besneta de la famosa Nieves, i és ella, l’escriptora, qui ens va desgranant fil per randa les històries i les vicissituds de tot aquest llinatge escalenc Així, doncs, Montse Castaño ens posa sobre el paper com i de quina manera Josep Ballester i Neus Sunyer van formar matrimoni a l’Escala i d’aquest enllaç van néixer els seus dos fills, en Darwin i l’Arquímedes Ballester Pepet Ballester -així és com se’l coneixia- lliurepensador, home de nul les conviccions religioses, que s’havia dedicat en la seva joventut a la pesca, sempre amb magres resultats. En néixer els seus dos fills, que com queda palès ostentaven noms ignots en el santoral cristià, la Neus, dona resolutiva i de fermes conviccions, va negar-se que els seus dos plançons haguessin de guanyar-se la vida en mar Per tant,
ella, “dona de tremp”, es regira “contra tota una tradició i contra la voluntat dels propis familiars”, (p 43) i decideix que s’ha de comprar la taverna de l ’Isidro que estava en venda i convertir-la en un hostal de referència I així s’esdevingué, de manera que els suquets de peix de la Nieves es van fer famosos entre els mateixos pescadors de la població i entre molts dels pagesos de la rodalia Això va ser així entre els anys vint i l’esclat de la desgraciada guerra civil espanyola; la taverna de la Nieves va esdevenir “bandera de combat i bandera d’èxit” En Josep Ballester i Gelada i la Neus formaren un tàndem, un bon equip a l’hora de fer rutllar la taverna Tota la família Ballester eren de tradició republicana i van viure de ben a prop tots els desoris i el bombardeig de la població de l’any 39, de manera que tota la família va haver de refugiar-se a les amagades barraques de les vinyes del poble sec de Riells per tal de deixar passar la maltempsada. Instaurat el franquisme, la família, que va haver de claudicar del seu estat, Pepet i Neus van haver de casar-se per l’Església i els fills obligats també a batejar-se, ulteriorment el poble va “començar a recuperar lentament el batec” (pàg 83) El fill Arquímedes, més aviat home de vinya que de res més, en minvar les forces de la mare per tirar endavant la taverna-restaurant va posar-se també a treballar en les tasques culinàries on el suquet de peix esdevingué l’emblema de la casa A Casa Nieves s’hi serviren a més fabuloses llagostes a la brasa gratinades amb all i oli o servides amb pollastre (o
escamarlans) També s’hi servien sarsueles, cremes de marisc, calamars farcits, peix al forn, llenguados, raps, lluç, garoines, cloïsses, peix de roca, bullabesses, graellades de peix, sardines escabetxades, tota mena de fumets i tot allò relacionat amb la suculenta gastronomia dels fruits de la mar I així fou com Ca la Neus o Ca la Nievescom se n’havia de dir per imperatiu franquista- va seguir any rere any el seu progrés i la seva fama De taverna passà a restaurant i després també es va convertir en hostal i d’aquí, al que coneixem avui, com el gran Hotel Nieves Mar.
Montse Castaño no ens estalvia detalls de la progressió i les vicissituds de tots els protagonistes d’aquest establiment, que a partir dels anys quaranta, a més de refugi, va fer les delícies gastronòmiques i un bon complement de la cultura marina de l’escriptor Josep Pla També de Josep Maria Foch i Torres, de Salvador Dalí, del retornat de l’exili Josep Tarradellas i de tants altres que passaren per les magnífiques taules del restaurant Ca la Nieves
Heus ací un llibre que ens parla de tota aquesta generació d’escalencs que van fer realitat un projecte a partir de la vella taverna portada per la besàvia Neus i la iaia Francisqueta, un text interessant que a més trobareu farcit de ric lèxic mariner, tal vegada ben propi dels escalencs, on es refereix a: la llongada, el paler, la màquina del treure, les trayneres, barca de bou, les patellides, l’aigua de litines, debanell, sardinals, nansaire, etc
Com a dada literària que ens sembla curiosa –i ja que ens hem referit a les estades que l’escriptor Josep Pla va fer al poble a finals de
l’any 1940– hem de remarcar que el llibre Bodegó amb peixos, l’autor de Llofriu el va anar gestant a través de les converses mantingudes a la mateixa cuina de l’hostal, amb els pescadors escalencs i el va escriure a les taules de Ca la Nieves1:
“A L’Escala, hi he viscut sempre molt bé gràcies a la petita fonda que hi tingué la família Ballester, en la qual cuinava la senyora Nieves, mare dels seus fills Arquímedes i Darwin, gran cuinera de l’excelsa cuina popular que tinguérem, avui desapareguda
A L’Escala, llavors, hi havia una gran quantitat de pescadors Hi havia més de quaranta trayines [ ] Aquelles sardines, fetes a la brasa, que portaven les trayines, els verats amb all i julivert, que s’hi menjaven, els pots d’anxoves tan ben confitades que s’hi compraven, els peixos que presentaven els pescadors terrataires que de vegades pescaven amb fitora, què s’han fet?”
[PLA, Josep, Itàlia i el Mediterrani, OC Vol 37, pàg 686, Editorial Destino, Barcelona, 1980] n
1El llibre Bodegó amb peixos es troba publicat a les primeres pàgines del volum 2 de O C PLA, Josep, Aigua de Mar, Edicions Destino, Barcelona, 1982.
Arquímides Ballester i Josep Pla.
La besàvia Neus, La Nieves fundadora del restaurant
Ca la Nieves de L'Escala
Casa Nieves Foto Narcís Sans 1969
“E L F U T U R Q U E V O L Í E M” de Francesc Duch
X V I I I P R E M I 7L L E T R E S, 2023
Aquest mes de maig ha arribat a les llibreries el recull de relats “El futur que volíem” a mans de Pagès editors, XVIII premi 7Lletres 2023, de Francesc Duch, autor molt vinculat al nostre municipi, on hi ha passat molts moments de la seva infància i adolescència.
Es la segona vegada que l’autor rep aquest premi que ja havia obtingut el 2018 amb el recull “Altres mares” El 2021 va ser guardonat amb el 30è Premi Ciutat de Badalona de Narrativa / 34è premi Països Catalans- Solstici d’Estiu amb el també recull “El vol de l’Alícia i altres contes”, editat per Viena Edicions I el mateix any va rebre el XXXIX Premi de Narrativa Ribera d’Ebre per la seva primera novel la “Joana”, editada per Cossetània
“El futur que volíem” és un recull de relats de mirada crua que giren al voltant del despertar, la descoberta i la maduresa de la consciència, que arriba de cop, com un tro i a qualsevol edat
El llibre submergeix el lector en set històries diferents, cadascuna d’elles amb entitat pròpia, diferents personatges, peculiars, que intueixen el desvetllar de la intel ligència o la vida mateixa, ja que ens apropa a una realitat en diferents dimensions
En quin moment de la vida prenem consciència del que fem, del que som? I com comencem, a partir d’aquest reconeixement, a relacionar-nos amb el nostre entorn? Quines conseqüències poden tenir les nostres decisions? Poden fer canviar el rumb de la nostra vida? Aquestes i altres preguntes sorgeixen després de llegir les històries, impactants en major o menor grau
Els relats de què consta el llibre són explicats des de diferents perspectives: de nens, adolescents, joves o adults Escrits amb una prosa fluïda que et va endinsant en les històries amb descripcions acurades, cercant l’agilitat perquè el relat mantingui el lector amb interès per anar avançant, progressant i cercant un final incert o que no esperes Algun gir de guió sorprenent encén les ganes d’arribar al desenllaç
El llibre està escrit en una prosa clara, sense subterfugis, amb descripcions de paisatges on elements com la terra o la solitud esdevenen personatges en algun dels relats
“M’hi vaig veure com si fos una altra El reflex d’una desconeguda
Fins i tot vaig creure’m que m’havia canviat l’edat i que ja no en tenia deu Va ser com si damunt dels ulls, amalgamada amb el meu front i ancorada al clatell, hi hagués fet niu la lluna I els meus ulls color de corb, dos cràters.”
En aquests 7 relats hi trobarem històries diferents, persones que viuen un fet singular i que el resolen de maneres molt diverses, que afectarà en la seva vida futura Una jove que va tenir una infantesa traumàtica, adolescents en una aventura inversemblant, relacions entre nois i noies difícils de gestionar, uns nous pares aprenent sense pretendre-ho, famílies intentant reeixir, estudiants traçant el seu camí
Totes van plenes dels sentiments més antagònics: calidesa i abandó, estima i desafecció, humanitat i malícia, empatia i menyspreu, amor i odi i aquestes són també les emocions que provoquen al lector
En començar a llegir un relat, un impuls et porta a voler saber com segueix i com acaba I tot seguit, la necessitat de reflexionar sobre el que ha esta relatat i et demana un espai de temps relatiu abans d’emprendre la lectura del següent. n
EL PLAFÓ DE LA TOMBA DE LA TORRE DE CLARAMUNT
Assumpció Vila
L’ajuntament de la Torre de Claramunt (comarca de l’Anoia) ha decidit dignificar la tomba dels set soldats de l’exèrcit popular que es troba al cementiri de la mateixa localitat.
El diumenge 7 d’abril, en un acte institucional, es va descobrir un plafó explicatiu que s’ha instal lat al costat de la tomba El text s’ha extret de l’article publicat a la revista de Sarrià núm. 107 de l’any 2020, en el qual es donava a conèixer la història de cinc dels set soldats que hi són enterrats, així com els fets ocorreguts, el seu periple després de la caiguda del front d’Aragó, el seu empresonament a Santa Margarida de Montbui i el seu afusellament per oficials republicans el 4 d’abril de 1938
A l’acte hi varen assistir l’alcalde de la Torre de Claramunt, Sr Jaume Riba, i d’altres membres de la corporació municipal, el Sr Francesc X Menéndez en representació de la Diputació de Barcelona i familiars dels soldats, entre ells Carme Comas Montornés, filla d’Eusebi Comas; Josep Pujadas Coll, nebot de Josep Pujades Ferrer; Montserrat Guarro Mir, neboda de Lluís Mir; els cosins Josep i Leandro Pahissa, nebots d’Antonio Iniesta, i Glòria Llopart, filla de Joaquim Llopart, el soldat que va escriure la crònica dels fets i que en va donar part a les famílies, poc després d’acabada la guerra civil
Des de Sarrià de Ter hi vàrem intervenir Maria Comas, que va parlar sobre la documentació familiar que servava i que fou el fil conductor de la recerca, Joaquim Rodríguez, que va fer un discurs en representació del consistori sarrianenc, tot parlant de la memòria històrica, i jo mateixa, que vaig
Maria Comas va intervenir en representació dels familiars dels soldats que foren afusellats en aquesta població.
Carme Comas Montornés, davant la tomba de la torre de Claramunt Fotos AVS
contextualitzar els fets ocorreguts en el marc de la retirada del front d’Aragó i la reestructuració de l’exèrcit popular a l’Anoia
Va amenitzar l’acte el músic i actor Ramon Redorta, amb peces musicals de l’època Després, els familiars i les autoritats varen fer una ofrena floral
Fou un acte senzill, emotiu, ben dissenyat, un perfecte colofó a una trista història que es va donar a conèixer en aquesta revista fa uns anys Dignificar la tomba amb un monòlit, amb la història ben explicada, no només era un deure, per als familiars que ho varen patir fa 86 anys, si no per rescabalar la memòria dels oblidats, d’aquells que varen donar la vida per defensar la República i els seus ideals n
Assumpció Vila davant el plafó instal lat al cementiri de la Torre de Claramunt
de l’Ajuntament de
va agrair en nom del consistori sarrianenc, la reparació als familiars amb aquest plafó i la necessitat de continuar fent actes com aquest per rescabalar la memòria històrica
El Sr Jaume Riba, alcalde de la Torre de Claramunt, amb el músic Ramon Redorta
Joaquim Rodríguez, regidor
Sarrià de Ter,
Al final de l’acte, es va descobrir el plafó que ara llueix al costat de la tomba dels soldats republicans
L A I N T E L·L I G È N C I A A R T I F I C I A L G E N E R A T I V A
La Intel·ligència Artificial (IA) fa anys que és entre nosaltres, però d'un temps ençà, concretament des de finals de 2022 amb el llançament del ChatGPT, la IA a més a més està al nostre abast, a l'abast de qualsevol persona amb accés a internet, i des d'aleshores el seu creixement, desenvolupament i evolució estan essent exponencials.
Però abans d'endinsar-nos-hi, a mi sempre m'agrada recórrer als clàssics, i avui en dia el diccionari n'és un. Què és la intel ligència?
De les diferents accepcions que ens dona el diccionari, la vinculada a la psicologia i la filosofia és la que ens interessa: la intel·ligència és la «facultat o capacitat de l'home per a comprendre el món de les relacions i prendre'n consciència, per a resoldre situacions noves mitjançant unes respostes també noves o per a aprendre a fer-ho»
De la definició ens interessa la capacitat per comprendre el món i, sobretot, la de resoldre situacions noves a través de respostes noves com a base de l'aprenentatge I és que, resumidament, és així com l'espècie humana ha anat evolucionant, gràcies a aquesta capacitat d'aprenentatge a còpia de resoldre problemes
El diccionari també té una definició d'intel ligència artificial: «Branca de la informàtica que tracta de la representació simbòlica del coneixement i dels mètodes d'inferència simbòlica per ordinador»
No sé si aquesta resposta defineix prou bé, amb exactitud i de forma comprensiva, què és la intel ligència artificial, així que li he demanat a la mateixa intel ligència artificial del ChatGPT que s'autodefineixi.
Per obtenir una resposta de la IA cal fer el mateix que fem amb les persones, fer-li una pregunta, demanar-li què volem que generi (en aquest cas un text) a través del que tècnicament es diu un «prompt», que no és res més que una instrucció escrita En aquest cas això és el que jo li he demanat al ChatGTP, i aquesta ha estat la seva resposta:
•Prompt: «Defineix què és la intel ligència artificial en poques paraules i en un llenguatge planer»
•ChatGPT: «La intel ligència artificial (IA) és la capacitat de les màquines de fer tasques que normalment requereixen intel ligència humana, com ara aprendre, resoldre problemes i prendre decisions»
Tot i que en aquest cas la resposta és senzilla (perquè la pregunta també ho és), resulta inevitable que hom es pregunti com és que el ChatGPT, que no deixa de ser un xat-
bot, un robot conversacional, un programa informàtic de computació, pugui respondre'ns amb tanta rapidesa (qüestió de segons), amb tanta precisió (tot i que no sempre; també comet errors) i amb un llenguatge com si fos un humà, com si em respongués qualsevol de vosaltres?
La resposta és tan senzilla com inquietant. El ChatGPT (que recordem que no deixa de ser un complex sistema de computació informàtica) va ser alimentat, abans del seu llançament, amb un munt de dades i informació, amb més de 570 GB de dades provinents de pàgines web, llibres i altres fonts d'informació I naturalment, des del seu llançament, s'ha seguit alimentant amb tot allò que nosaltres li anem aportant i preguntant; alimentant i, com ella mateixa defineix, aprenent I és que les dades del ChatGPT des del seu llançament són d'autèntic rècord: més 100 milions d'usuaris els dos primers mesos del seu llançament i, actualment, compta amb més de 180 milions d'usuaris actius al mes, i més de 1.600 milions de visitants al mes També cal tenir present que el ChatGPT ha anat evolu-
Roger Casero Gumbau, blocaire
cionant i oferint més possibilitats de generar contingut, perquè si una característica diferencial té aquesta intel ligència artificial és la seva capacitat generativa; d'aquí que parlem d'intel ligència artificial generativa
I arribats a aquest punt també li he demanat, al ChatGPT, que ens expliqui què és la IA generativa
• Prompt: «Explica de forma breu i amb un llenguatge planer què és la intel ligència artificial generativa»
• ChatGPT: «La intel ligència artificial generativa és un tipus de IA que pot crear contingut nou, com ara textos, imatges, música o vídeos, a partir d'exemples que ha après. És com un artista digital que inventa coses noves basantse en el que ha vist abans»
La IA, doncs, té la capacitat de generar (crear) textos, imatges, vídeos o música; també d'analitzar dades, resoldre problemes matemàtics, etc. I arribats a aquest punt la pregunta és inevitable: la IA ens prendrà la feina, eliminarà llocs de treball?
D'entrada sembla evident que la IA, com han fet anteriorment altres tecnologies (de la roda a la màquina de vapor o a internet) transformarà algunes de les nostres feines; de fet això és quelcom que ja està passant I també cal tenir present que, si més no ara per ara, hi ha força consens entre els experts a afirmar que el risc no és que la IA ens tregui el lloc de treball, sinó que ens el tregui una persona que conegui i domini més l'ús de la IA que nosaltres; i com ha passat amb altres tecnologies, pot ser que s'eliminin llocs de treball al mateix temps que se’n creen de nous Aquesta mateixa qüestió li he preguntat al ChatGPT:
• Prompt: «Fins a quin punt la intel·ligència artificial eliminarà llocs de treball a les persones?
• Respon de forma breu» ChatGPT: «La intel·ligència artificial pot eliminar alguns llocs de treball automàtics o repetitius, però també pot crear-ne de nous en àrees com la tecnologia, la supervisió de sistemes d'IA i el desenvolupament de nous serveis. La seva influència dependrà de com s'integri i es gestioni a la societat»
La clau, doncs, com sempre la seguim tenint les persones a través de les decisions que prenguem, comptant sobretot amb la nostra intel ligència, i qui sap si també amb l'artificia n
Quadern d’apunts
Josep M. Sansalvador | josepmsansalvador@gmail.com
L’enigmàtic Doura Zegri
Qui devia ser l’enigmàtic Doura Zegri que signava profundes reflexions als programes de festa major d’entre els anys cinquanta i seixanta? (Vegi’s la peça “Aquells programes de festa major ” en aquest mateix número). Sens dubte era un pseudònim. Al Sarrià d’aquell temps
Vet aquí l’incombustible don Andrés, mestre i promotor de la cultura i de l’esport, i la seva passió per l’escriptura.n
De Calella a Sarrià, passant per camins de ronda
Uera impossible que algú de carn i ossos es digués així. Un àlies, un nom de ploma que sonés bé com ara Zane Grey o Marcial Lafuente Estefanía. Internet té la seva màgia. Teclejant “Doura Zegri” al cercador surten dades. Hi ha referències d’articles al diari Los Sitios signades per aquell autor: cròniques dels campaments d’estiu del Frente de Juventudes a Calella de Palafrugell. També, en un número de la Revista de Educación de març de 1957, hi figura citat pel seu treball “El tránsito de la Enseñanza Primaria a la Media” , publicat a la revista Gerunda.
Aquest perfil pedagògic i de contacte amb el jovent, afegit al contingut i a l’estil emprat en la redacció dels programes festius dona prou pistes sobre la veritable identitat de l’autor sarrianenc. El desllorigador definitiu, però, ens l’ofereix el mateix pseudònim.
Recombinem les lletres: Doura Zegri és un anagrama perfecte d’A. Rodríguez!
na feliç iniciat i v a m u s i c a l : l ’ e s c r i p t o r i periodista Jordi Dalm a u ( r e s i d e n t a Sarrià i col·laborador ocasional d’aq u e s t a r e v i s t a ) , s’havia enamorat de la sardana “Record de Calella”, del compos i t o r t o r r o e l l e n c Vicenç Bou. Tant, que va decidir posar-hi lletra. La partitura musical va ser rescatada i proveïda per Maties Martí, que de sardanes en sap un niu. El senyor Dalmau, que de músic no n’és, va c o m p t a r a m b l a v a l u o s a col·laboració d’Esther Castelló, professora de música i antiga directora dels Cantaires de Sarrià. Va cuidar-se dels arranjaments i de l’adaptació entre la part instrumental i la part lírica i el resultat final és una magnífica composició per ser cantada a cor. Es titula “Camins de ronda” i evoca els paisatges irrepetibles d’aquesta part del litoral No podia ser d’altra manera i va pensar en la nostra coral per fer-la una realitat sonora. Kenneth Pagès, director actual, i el ple dels intèrprets van recollir el repte amb un entusiasme generós. Els Cantaires ja estan treballant en els assajos d’aquesta novetat. L’hem sentida i sona esplèndidament bé. Seran els encarregats de cantar-la en primícia. Si Déu vol, quan vostès tinguin aquest número de la revista als dits, la sardana coral s’haurà estrenat en una trobada a Sant Miquel de Fluvià.
Esperem poder-la sentir ben aviat a Sarrià mateix, i que els Cantaires puguin incorporar-la al seu excel·lent repertori.n
Cal saber-se conformar
Si al Pla de l’Horta tenen una vil·la romana que és model d’estudi, de ressenya i d’excavació, unànimement considerada entre els professionals de la història i de l’arqueologia, a Sarrià de Baix hem de respirar fondo i imaginar que sota els nostres peus també hi podem tenir vestigis antics dignes de remarca. D’una manera o altra, per Baix hi passava la Via Augusta i al llarg de la civilització moltes cultures hi han deixat petjada.
I si no, que ho preguntin a l’equip del bon constructor Enric Xargay. A finals de març, fent una obra en una vorera del carrer Major va trobar uns sòlids fonaments de l’antic mur de càrrega d’un habitatge. Potser no seria del temps dels romans però Déu n’hi do. L’esforç i el tip de picar (i de suar) que es van fer per poder arribar a la fondària exigida també va resultar històric i monumental n
Enric Xargay, fent una obra, es va trobar amb un dels antic brancals d’una casa del carrer Major.
Presentació per part de l’escriptor Jordi Dalmau del text de la sardana “Record de Calella” de Vicenç Bou
o s s i e r
dAquells prog ra mes de Festa Major…
Josep M. Sansalvador
Una amable lectora que ha decidit fer endreça a casa seva ha fet arribar a aquesta publicació una col·leccíó de programes de festa major. Naturalment, són cartells de Sarrià. El més antic data de 1951 i el més recent és de 1963. Com que la persona oferent és una senyora i és de pèssima educació preguntarli l’edat, hem de fer un càlcul general i aproximat per concloure que, en moltes d’aquestes anyades, ella no havia ni nascut i tal vegada en les últimes era d’edat tan menuda que és impossible que en servi record. Vol dir, doncs, que els primers conservadors d’aquests bonics programes foren els seus pares o familiars. És de doble mèrit aquest traspàs generacional intacte. I és una magnífica iniciativa, que agraïm de tot cor. Són història, història viscuda, i amb el seu repàs i lectura ens fem una idea aproximada de com es vivia al poble a cavall d’aquelles dues dècades. Formaran part de l’arxiu de Parlem de Sarrià a l’espera que algun dia funcioni un arxiu exhaustiu i informatitzat, municipal, de tot aquest valuós patrimoni imprès sarrianenc.
Anem a 1951 El programa editat correspon a la Festa Major de Sarrià de Ter, entenent-ho com a Sarrià de Baix perquè en aquell temps es feien dues festes, a Dalt i a Baix És preciós: la portada consisteix en una il lustració d’una jove parella –mudada festivament- que festeja en una balustrada. La cartolina està encunyada (“troquelada”) de manera que la il lustració continua a la pàgina interior i mostra el cel, ocells i un arbre Està signat per Julià i datat el 1949 La contraportada no és tan poètica: hi ha un anunci de l’anís El Águila, que elaboraven a can Regàs del Pont Major El contingut –escrits i anuncis- és en castellà de manera majoritària Hi destaca el text principal signat per un misteriós Doura Zegri, un poema a la Mare de Déu de la Misericòrdia de L Somar i un altre poema en català (sí, en català el 1951!) signat pel mateix Somar L’altra aportació en català que hi hem localitzat és d’un joc infantil anomenat “ganyotes”, que se celebraria el migdia del dimarts El calendari d’actes era doble: hi havia un calendari religiós (oficis solemnes cada dia) que feia companyia a una exaltació de la Patrona redactada en castellà; i un de festiu pròpiament dit, amb sardanes, concerts, balls i tornaboda a la Font de Can Nadal Fem notar que, a mesura que la festa avançava, la categoria dels balls anava en progressió geomètrica De dissabte a dimarts, ballaruca cada dia: “Formidable baile > Lucido baile > Grandioso baile > Apoteósico baile > Gran baile de despedida” .
Vist a distància, hi havia sensació de benestar: anuncis de botigues de queviures, embotits, motos, bicicletes, ràdios, sastres, perruqueries, molts de vins i xampanys, fondes i cases de menjar i dues planxisteries Tant la de Manuel Colomer a Sarrià com la de Narcís Roca a Girona feien servir el mateix auto per il lustrar els respectius anuncis: un “haiga” imponent, segurament americà Però sota aquest bé-de-Déu anunciador, recordem que en aquell llunyà 1951 encara seguia vigent la “Tarjeta de Racionamiento”, que no seria abolida fins un any després El programa de 1952 no s’ha conservat però el de 1953 sí S’observa que les coses van canviant: destaca un article anònim íntegrament en català sobre la Ratafia, que testimonia que ja se’n devia fer i consumir a Sarrià popularment Un poema a la Mare de Déu de la Misericòrdia, de Verdaguer, l’Oda Infinita de Maragall i un text costumista també sense signar feien la competència literària a l’article de pes “Trascendencia de la Fiesta Mayor”, signat per D Z (Doura Zegri altra vegada?), a la tradicional exaltació de la mateixa Mare de Déu i encara a algun altre text en llengua cervantina
Aquell any, la pabordessa fou la senyoreta Maria Tixis, i la cobla
Amoga li va anar a tocar una sardana davant de casa seva el dilluns 14 de setembre, dia que estava dedicat a la Mare de Déu del Roser. Els anuncis comercials seguien la línia habitual però ens crida l’atenció el canvi de farmacèutic titular: Salvador Castañer havia substituït García del Amo, que hi sortia anunciat dos anys abans. El despatx de farmàcia seguia a la Pza Generalísimo, això sí
Hem de saltar a 1956 per disponibilitat de material Disposem del programa de la Festa Major de Sarrià de Dalt, dedicada als patrons Sant
Antolí i Sant Antoni Més breu i concís, només consta de dos anunciants: la barberia de Pere Sala i el magatzem de queviures de Josep Ramió I, novetat important, ja hi apareixen fotos: una vista de l’església de Sant Pau i una panoràmica elevada que mostra les cases blanques de la colònia Torras acabades de construir Sardanes, balls… i un parell de notes destacables Es recorda el servei de transport de forasters gironins en autobús des de Correus i s’avisa que en cas de pluja els balls se celebraran a cobert al Cafè Xargay, de Sarrià de Baix La manca de locals coberts en temps de Festa Major és una constant històrica L’any 1957, al programa de Sarrià de Dalt ja hi veiem un cert salt qualitatiu A la portada hi apareixen uns senzills i minimalistes gravats de Domènec Fita, aleshores resident a Sarrià, que resumeixen el contingut de les festivitats: actes religiosos, populars i esportius Hi figura un únic text, sense signar i en castellà, evocant el patró Sant Antolí L’activitat esportiva la protagonitzen un campionat de botxes i un partit de futbol contra el Frente de Juventudes de Celrà De l’equip local s’hi inclou l’alineació, l’onze titular: Bartrina, Comamala, Oliveras, Morcillo, Moret, Palomeras I, Remigio, Pinsach, Jordà, Palomeras III i Aymerich S’hi coneix una gran millora en la quota d’anunciants Destaca, a la contraportada, un anunci de Coca-Cola. Representa la fi de l’exclusiva dels licors del Pont Major com a begudes estrella?
L’any següent, 1958, ens porta feina Disposem dels dos programes, el de Dalt i el de Baix Com que se celebrava primer la festa de Dalt, donarem preferència a aquell Es devia convocar un concurs de portades infantil, perquè la cara correspon a dues escenes de ball obra de José Besalú, i la creu a una estampa de l’església de Sant Pau amb el xiprer, obra de Carlos Mera A l’interior s’hi repeteixen alguns apunts de Fita, repescats del programa de l’any anterior Com a contingut literari hi trobem un article de Pere Jordà sobre “El noi Guilana”, escrit en castellà, i el poema “A frec de Xuncla”, signat per J Bach i Llunell Com a novetat, ja s’hi parla de balonmano. El diumenge es disputa un partit entre la U D Celrà i el C Balonmano Sarriadalt (sic). Hi ha en joc un trofeu cedit per COBEGA i l’alineació dels sarrianencs consta de Pinsach, Morcillo I, Morcillo II, Alvarez, Bouzas, Julià, Ribas, Terradas i Capellera Ignorem el
resultat del matx Com a novetat interessant, a nivell urbanístic, s’hi mostra un projecte d’una futura i mai edificada nova església de Sarrià de Dalt Dels anuncis que s’hi inseriren s’ha de destacar el de la Confiteria Llausàs, que anuncia “A cada solemnitat un pastel de calitat” Efectivament, en aquell temps es degustaven pastels i dulces Els pastissos i els dolços vindrien anys més tard
A Sarrià de Baix tampoc quedaven curts. El cap de setmana següent se celebrava la festa, i es plasmava en un programa de cert gruix, editat com sempre a la Impremta Carlos. Hi trobem un article sobre el teatre a Sarrià que acaba fent esment al grup Foc Nou, les inevitables invocacions a la Mare de Déu de la Misericòrdia, un article sobre educació signat per l’inescrutable Doura Zegri, i una interessant semblança biogràfica sobre Joan Comalada,“en Met Torero”, plena de detalls costumistes Quant als nombrosos anuncis publicitaris, destaquem-ne un parell: el del famós refresc Citrània, ben conegut d’aquestes pàgines, i el de la “Caja de Ahorros Provincial de la Diputación de Gerona”, aleshores amb seu al carrer Ciutadans, a la Fontana d’Or Per tranquil litat de tots, reapareixia l’anunci de l’anís a la contraportada De 1959 disposem del programa de Sarrià de Dalt, únicament La por-
tada, amb predomini del color verd, mostra una imatge d’autoria no identificada que uneix en una sola vista les cases noves, blanques, i la vella silueta de Sant Pau, Seguim aprofitant els dibuixets de Fita i seguim publicant textos de certa presència “Estampes de festa major”, de J Bach Llunell i “Hablemos de Sarrià de Dalt y de otras cosas”, de Pedro Jordà Canals El partit de balonmano també es va jugar contra el Celrà La recta final d’aquesta crònica correspon als programes de 1961, 1962 i 1963, sempre de Sarrià de Dalt El llibret de 1961 mostra en portada una parella que es dirigeix a peu cap al nucli de Dalt, caminant per la carretera. Van de festa. No hem aconseguit identificar-ne l’autor, tot i estar signat de manera difícil d’interpretar A les notes publicades al final hi llegim que ja hi ha envelat i que, en cas de pluja, es compta amb un local social del Club Ja no cal baixar al Cafè Xargay Hi ha escrits de J B , de Jaume Bach i de P Jordà i un bonic anunci de Viprase, aquell vi gasificat que va prendre carta de naturalesa en aquest municipi De l’article “Sarrià de Dalt y el deporte”, de Salvador Terradas Juanola se’n desprèn una consolidació esportiva de competició Efectivament, aquell any el partit de festa es va jugar contra el GEiEG, sotscampió d’Espanya Poca broma
Arribats a 1962, es nota una obertura No debades aquell any es va fer màniga ampla en l´ús del català escrit. Hi ha alternança de textos en les dues llengües, però destaca la gran participació eclesiàstica Hi escriuen Mn. J. Poch (“Nostre altar major”), el Rd Luís Torrent Pujolràs (“Catolicismo Evangélico”) i P Jordà (“Recordando a Mn.Isidre”), que procuren que ningú no es desviï del camí Un extens comentari de balonmano, a càrrec de les inicials A A s’il lustra amb l’escut del club La cosa esportiva va endavant, però es torna a jugar contra el Celrà La portada, innovadora, mostra l’església envoltada per una sardana
Finalment, el programa de 1963 és el que té un contingut literari superior Hi ha un poema de Joan Maragall dedicat a la Mare de Déu de Montserrat Un lacònic Mn Juan signa l’article “La unión hace la fuerza” I si l’any anterior es recordava a Mn Isidre, enguany un tal T M evoca la figura de Mn Poch
“Xapotejant a la bassa d’en Camós” és un bonic article popular de Jaume Bach i Llunell i “Sirvo a Dios sin dejar el dinero” està extret d’un full dels Jesuïtes de Sarrià de Barcelona sense citar-ne l’autor Lluís Trèmols escriu sobre “El pi de la Bateria” i Josep Bordas Brascó, el Senyor Bordas, mestre i pedagog que va marcar època, signa “Algunos momentos estelares de la Fiesta Mayor”.
L’anunci de l’anís “El Águila” –en un format o altre- seguia allà, a la contraportada I si algú té curiositat per saber alguna cosa més sobre el cronista Doura Zegri, pot seguir llegint a la secció “Quadern d’apunts” n
Ca rles Puig Teixidor (1890-1940)
Assumpció Vila
A Mauthausen, al room of names, l’habitació dels noms, on es detallen totes les persones que varen morir en aquest camp de concentració austríac, trobem entre moltes víctimes sense biografia, el nom de Carles Puig Teixidor. Però tothom té al darrera una família, pares, germans, fills, esposa, una història per descobrir i ser explicada.
Durant la Guerra Civil Espanyola, el període 1936-1939, tothom va patir intensament la seqüència dels fets que s’anaven produint, tant al front com a la rereguarda. Carles Puig Teixidor hi intervingué activament, primer com a membre del comitè antifeixista de Sarrià de Ter i després com a regidor del mateix ajuntament L’exili el menà cap a França i, després d’enrolar-se a les C T E , Compagnies de Travailleurs étrangers, va ser capturat pels alemanys a la vila de Saint dié-des Vosges, Alsàcia, fet presoner a Estrasburg i deportat al camp de treball de Mauthausen i al camp d’extermini de Gusen, on trobà la mort
Carles Puig en una foto d’estudi Foto cedida per la neta Carme Vives
Nascut a Cotlliure, al Rosselló, França, el 17 de març de 1890, on el seu pare, Maties Puig Savalls1, treballava de serrador (scieur de long com figura al padró de Cotlliure), els Puig, en Maties i la seva dona, Dolors Teixidor Cristina2 , s’havien establert a Cotlliure poc després de casar-se
Allà nasqueren els primers quatre fills, Margarida (1884) Maties (1884), Emili (1886) i Carles (1890)
Varen viure al barri de pescadors de la Boutigué, en un petit carrer estret, el carrer de La Tour, que donava a la torre d’avall situada a la platja, d’on es veu el castell de Cotlliure La família, poc després de néixer en Carles, s’instal là a Catalunya, a Hostalric, on varen néixer quatre fills més, Clotilde (1893), Joan (1896), Josepa (1900) i Enric (1902) En Maties, a Hostalric, continuà exercint l’ ofici de serrador
En Carles es casà al mateix poble d’Hostalric, amb Carme Nualart Colomer3 l’any 1914, anant a viure al número 40 del Ravalet Treballava com a jornaler, tot i que no es coneix on. A Hostalric varen néixer les dues
primeres filles, Dolors, el 1914, Josepa, el 1915 i, poc més tard, es traslladen a la vila de Blanes, al carrer Llarg, número 40, on nasqué l’any 1918 la tercera filla, Àngela A Blanes treballà en una petita empresa on feien envelats, tal com recorda la seva neta, Carme Vives, que li havia explicat la seva mare Àngela, i com es pot veure en una foto de la col lecció familiar
L’any 1925 va morir la seva muller Carme Nualart i, des d’aquest any fins a 1936, quan se’l troba a Sarrià de Ter, no es coneix ben bé on va viure la família, ni on varen treballar, ja que no figuren en el cens de 1930 ni en el de Blanes, ni en el de Sarrià de Ter La nena petita, l’Àngela, només tenia sis anys quan va perdre la mare, fet que sempre va recordar
L’any 1936 Carles Puig Teixidor figura en el cens de Sarrià de Ter tot seguint les passes del seu germà petit Enric Els dos viuen al carrer Fermí Galan, tal com es coneixia l’actual carrer Major, l’Enric al número 89, en l’antiga casa dels Farró, i en Carles Puig al número 58, a la casa
1Maties Puig Savalls (Sant Sadurní de l’Heura 1851-Hostalric 1940 )
2Dolors Teixidor Cristina (Sant Climent Sescebes 1862-Hostalric 1924 )
3Carme Nualart Colomer (Hostalric 1891 -Blanes 1925)
coneguda com ca la Remei del pa. L’Enric, casat amb la sarrianenca Dolores Iglesias Verdi, va viure a Sarrià de Ter fins l’any 1930, al carrer de Baix (ara carrer Major), núm 98 En el període 1930-1936 varen viure a França, segons testimoni del seu fill Maties Puig Iglesias, per retornar després a Sarrià de Ter L’Enric va ser cridat al front i la resta de la família va tornar a partir cap a Elna, al Rosselló
El carrer de la Tour, al barri de la Boutigué, a Cotlliure Foto AVS
Foto antiga de Cotlliure, de primers de s XX
Carme Nualart Colomer Foto cedida per Ramon Reyero
Segons la informació que proporciona aquest cens, Carles Puig treballava com a paperaire amb Bernardo Butiñà i les filles, la Dolors, amb 22 anys, treballava a la fàbrica SA Grober, mentre que les més petites, la Josepa, de 21 anys i l’Àngela de 18 anys servien a Girona de mainaderes Bernardo Butiñà, parracaire de Girona, feia companyia amb el paperer Joan Vila Tarradell, en el lloc que es coneixia com a “fàbrica petita”, una fàbrica de paper amb una màquina de 0,90m, en un local que passà després a pertànyer a can Pons i més tard a Maes (Manufacturas Esparraguera), de l’avinguda del 14 d’abril (ara Josep Flores) de Sarrià de Ter Cap a 1935, Joan Vila Tarradell va sol licitar obrir una nova fàbrica a “can Rossa”, al número 22 del carrer Fermi Galán, on hi havia les cavallerisses de la fonda Carreras, o fonda Serra La nova fàbrica, també amb una màquina de 0,90m l’obrirà juntament amb Bernardo Butiñà Però durant el període bèl lic, aquest no es mourà de Girona, deixant a Joan Vila la gestió de la fàbrica. En els primers mesos de l’esclat bèl lic, l’estiu de 1936, quan a Catalunya es va produir l’eclosió del movi-
El carrer del Ravalet, a Hostalric Foto cedida per Ramon Reyero, de primers de s XX
Carles Puig a Blanes, en un taller d’envelats Foto cedida per Carme Vives
Carrer Major 58, de Sarrià de Ter Foto AVS
La casa núm 40 del carrer del Ravalet d’Hostalric, en l’actualitat Foto AVS
Fàbrica de Bernardo Butiñà, a les cavallerisses de can Rossa, a Sarrià de Ter Foto cedida per Carles Serrat de l’any 1944
ment revolucionari i la col lectivització d’empreses, Carles Puig va fer fora de la fàbrica de can Rossa a Joan Vila, a punta de pistola L’altra empresa confiscada pel comitè antifeixista de Sarrià de Ter fou la central d’enllumenat d’Anita Mitjans de la fàbrica Flores
El Comitè del Front Popular o comitè antifeixista de Sarrià de Ter, el formaven Josep Fàbrega, Agustí Mitjà, Jaume Rodeja, Jose Anglada, Esteve Almoyner i Carles Puig Signen els documents de confiscació d’immobles i terrenys per fer la nova escola, la carretera de Sarrià de Dalt, el carrer Nou i d’altres Confisquen propietats de Josep Ensesa, Francesc Alsina, Francesc Mitjans, Emili Auguet i altres finques necessàries per obrir els nous carrers. En aquest període també són destrossats els
interiors de les esglésies de Ntra Sra de Misericòrdia de Sarrià de Baix i de Sant Pau de Sarrià de Dalt, cremades les imatges religioses i saquejades les dues cases parroquials de mossèn Salvador Rovira i Josep Poch
Les actes de confiscació se signen el 23 de setembre de 1936 i la relació de béns definitiva és acceptada per la Generalitat de Catalunya el 15 de juny de 1937
Tal com explica l’historiador Enric Saguer, en aquest període del juliol fins l’octubre de 1936, el comitè antifeixista actuà fins que es nomenà un nou consistori el 20 d’octubre de 19364, obligat pel decret de la Generalitat de 9 d’octubre de 1936, pel qual s’elegia el Consell Municipal en la proporció en què cada partit polític i sindicat estigués representat al consell de la Generalitat de Catalunya
En acta de 23 10 36 es nomenen:
- Conseller en cap: Esteve Almoyner Casadesús, pel PSUC, que passarà més endavant a ERC
-Conseller Seguretat Interior i Defensa: Carles Puig Teixidor, per ERC i Agustí Mitjà Dalmases pel PSUC
-Conseller Proveïment: Josep Mirambell de la CNT
-Conseller Finances i Economia : Jaume Rodeja d’ERC
-Conseller Obres Públiques i Treball; Josep Anglada Bonet de la CNT -Conseller Agricultura: Domènec Brugué de la Unió de Rabassaires. -Conseller Sanitat i Assistència: Enric Marcè de la CNT i Josep Fàbrega d’ERC
-Conseller Cultura: Gaspar Comas d’Acció Catalana i Josep Mirambell de la CNT
El POUM no va obtenir cap representació a Sarrià de Ter
Clotilde Puig Teixidor
Josepa Puig Teixidor amb el seu marit, fills i sogra
Maties Puig Savalls
Margarita Puig Teixidor a Xile
Maties Puig Teixidor Emili Puig Teixidor Joan Puig Teixidor
Fotos cedides per Ramon Reyero
4“Sarrià en la rereguarda de la Guerra Civil” per Enric Saguer i Hom a revista Parlem de Sarrià de desembre de 1992.(sense numeració).
ACTES DE CONFISCACIÓ DE L’ARXIU DE L’AJUNTAMENT DE SARRIÀ DE TER. AHG.
L’escola nova unificada “Francesc Macià” es va instal lar en l’edifici de l’Orfeó Joventut, confiscat a la família Ensesa i , el pati de joc, on havia existit el forn de rajols dels Auguet, també confiscat pel comitè antifeixista de Sarrià de Ter
L’ACCIÓ DE GOVERN
Des del nomenament del nou Consell Municipal, es va restablir una certa normalitat a Sarrià de Ter Els projectes se succeïren mercès a les confiscacions inicials L’edifici del Coro, propietat de Josep Ensesa i seu de l’Orfeó Joventut, es reconvertí en l’escola nova unificada “Francesc Macia” El forn de rajols d’Emili Auguet , en el carrer Firal, fou arrasat per convertir-se en un gran pati de la nova escola Les obres de renovació s’adjudicaren a l’arquitecte Emili Blanch Roig, el qual va envoltar l’edifici amb un sòcol decoratiu de rajoles blaves Es va inaugurar el 3 de juny de 1938, però acabada la Guerra Civil, l’edifici fou retornat al seu propietari, Josep Ensesa, i els nens i nenes hagueren de tornar a encabirse a les velles escoles5 El camí que menava a Sarrià de Dalt, des de temps immemorial era el
camí “fondo” Amb la confiscació de diferents parcel·les i de la totalitat dels béns dels hereus de Francisco Alsina, es va iniciar la construcció d’aquesta carretera, amb el concurs de personal aturat, finançat amb l’eufemisme de les “contribucions de guerra”, cosa que fou prohibida pel govern de la Generalitat a partir de gener de 1937 Aquesta obra es va acabar i es l’actual carretera de Sarrià de Dalt.
També es va confiscar el passatge tancat conegut com a can Bahí, pertanyent a la família Ramió, que havia de servir per obrir el carrer Nou, l’actual carrer Petit
Durant aquest període, el Consell Municipal va haver de fer front a greus problemes, derivats del conflicte bèl lic El primer va ser rebre el contingent de nens refugiats, que tot primer foren acollits al centre pro-Infància de Girona i d’aquest centre repartits a diverses pobla-
5“L’escola graduada Francesc Macià, una escola del CENU” de Narcís Casassa i Font a Sarrià el paper de la història coordinada per Josep Brugada CCG ed 2006 pàg 324-325
6Els nens refugiats durant la Guerra Civil per Assumpció Vila Pàg 353-359 del llibre Sarrià de Ter
7El paper moneda local, per Assumpció Vila pàg 327-330, op cit
cions En una relació de març de 1937, constaven 42 nens provinents de la capital i de la província de Madrid, 17 procedents d’Andalusia, la majoria d’Almeria, i 5 procedents d’altres comunitats Tots els nens s’hostatjaren en cases particulars, assumint les famílies acollidores tot l’esforç econòmic i la responsabilitat 6
El mateix any 1937, a fi i efecte de solucionar el problema del diner en metàl lic, el Consell Municipal de Sarrià de Ter va posar en circulació el 15 de maig de 1937, una emissió de paper moneda d’una pesseta i 50 cèntims per un total de 7.500 pessetes Els bitllets, dibuixats per l’artista gironí Tomàs Roca i Borbonet, representaven en l’anvers un cap de dona cofada amb la gorra frígia simbolitzant la República i en el revers l’escut de Catalunya, emmarcats per una orla i estaven signats pel president del Consell, Esteve Almoyner 7
Anvers i revers dels bitllets d’1 pesseta i de 0,50 cts, emesos per l’ajuntament de Sarrià de ter, l’any 1937
El bombardeig de la població, el 30 de juny de 1937, per l’aviació italiana, causà la mort de 5 persones i en va ferir unes altres 15, a banda d’enrunar 3 cases i de malmetre’n cap a 10 El consistori va iniciar una subscripció popular8 a fi i afecte d’atendre les primeres necessitats dels afectats A la col lecta s’hi afegiren el diari L’Autonomista, Ràdio Girona i molts particulars de la comarca, així com l’Ajuntament de Girona
El vespre del dimecres 7 de setembre de 1938, un comboi de tres camions-cisterna francesos va xocar, al començament del carrer Major, contra el tren de Girona-Banyoles, el carrilet, que sortia del revolt del Pont de l’Aigua La locomotora va bolcar el primer camió i va començar a vessar la benzina del tanc. En menys de cinc minuts es va produir la tragèdia: la benzina es va incendiar provocant una enorme explosió i la gasolina roent es va escampar arreu, incendiant els vagons de fusta del carrilet i les cases properes. En aquell moment hi havia almenys 100 persones, entre els veïns, els conductors i els passatgers Les dades oficials varen xifrar en 12 morts i 31 ferits, però alguns patiren cremades profundes i no varen sobreviure 9
El carrilet al seu pas pel carrer Major de Sarrià de Ter, cap a 1937, després del bombardeig de la població per part de l’aviació italiana. S’estan reparant les teulades de les cases properes a les cases on caigué una de les bombes Foto publicada al Cultures de la Vanguardia de 30 de setembre de 2023.
9 L’accident del carrilet, el 7 de setembre de 1938 per Assumpció Vila pàg 337-342 op cit
Josepa Puig Nualart, en una foto a Girona on feia de mainadera
La jove Àngela Puig Nualart, també a Girona, amb criatures al seu càrrec
Dolors Puig Nualart, amb el seu fill Jordi
8El Bombardeig, per Assumpció Vila pàg 331-336 op cit
Fotos cedides per Carme Vives Puig
El Consell Municipal també va iniciar la construcció del nou edifici consistorial En acta de 10 de juliol de 1938, s’acordà elevar a públic el document privat signat pel propietari Josep Boada Vila (de can Pere Vicens) per la “cessió gratuïta” de dues cases per construir les dependències de l’ ajuntament L’edifici s’havia començat a construir sota la direcció de l’arquitecte tècnic Lluís Camps i de l’arquitecte
Emili Blanch Roig Acabada la Guerra Civil, el nou Ajuntament acordà la contraprestació econòmica però no es va retornar la propietat de l’edifici, atesa la necessitat de tenir un edifici consistorial.
A finals de gener de 1939, Carles Puig Teixidor va emprendre la marxa cap a França, juntament amb la major part de membres del que havia estat el comitè antifeixista de Sarrià de Ter. En la causa general del poble de Sarrià de Ter, de 1941, instruïda pel govern franquista, els seus noms es repeteixen en diferents procediments
En arribar a França, Carles Puig va passar per un camp de refugiats del Rosselló El seu germà Emili també es va exiliar i el va treure del camp un membre de la família
Madreny d’Hostalric, el qual li va oferir feina de pagès i finalment es quedà a viure a Elna
Per sortir dels camps de concentració, el govern francès va oferir als presoners republicans tornar a Espanya, o afiliar-se a les creades C T E , les Companyies de Treballadors Estrangers, regulades per decret de 12 d’abril de 1939, on s’obligava els exiliats a integrar-s’hi com a contrapartida del dret d’asil
Cada companyia constava de cinc seccions de 50 homes, en total 250 homes per companyia i tant podien dirigir-se al sector privat com al públic
“Els refugiats espanyols només podien abandonar definitivament per motius molt concrets, que venien marcats des del ministeri de Defensa i de la Guerra: per ser repatriats a Espanya, per a l’emigració a Mèxic o a qualsevol altre país estranger, o per enrolar-se a la Legió Estrangera o als Regiment de Marxa de Voluntaris Estrangers” 10
“Aquests homes podien ser destinats a treballs especialitzats o enviats a construir i reforçar les línies de defensa Les CTE van ser distribuïdes per molts departaments de França, però la majoria van ser destinats a la zona de la línia Maginot, o al costat de la
10 “El camp dels catalans” per Laia Arañó Vega Ed Afers pàg 336 Cataroja 2023,
Cartell nazi, simbolitzant l’escombrada dels francesos de l’Alsàcia
frontera amb Luxemburg o Bèlgica, on es dedicaren a construir barreres antitanc, trinxeres, etc Havien de talar arbres per fer, amb les branques més gruixudes, grans palissades que col locaven dins les trinxeres per reforçar-les i evitar que s’esllavissessin” 11
Després de la “drôle de guerre” , la guerra divertida, com l’anomenaven els francesos, el mes de juny de 1940, la Wehrmacht va envair França d’una manera fulgurant, atacant França a l’ensems des la frontera amb Bèlgica i des de la frontera alemanya amb el riu Rin, la qual cosa va conduir al govern francès a signar l’armistici el 22 de juny de 1940 Les regions de l’Alsàcia i de la Mosella es varen annexar de fet al IIIè Reich. França havia previst l’atac alemany per la banda del riu Rin i, mesos enrere havia ordenat l’evacuació de la població civil de tota la zona propera al riu, les ciutats de Colmar, Estrasburg i els pobles de la regió Foren enviats en tren a l’oest, de manera que quan els alemanys varen envair-la, només hi quedaven militars, alguns en búnquers prop de riu, on foren massacrats per l’aviació, i els altres amagats a les muntanyes dels Vosges
Carles Puig, juntament amb d’altres republicans espanyols, fou pres entre el 20 i el 26 de juny de 1940 a Saint dié-des-Vosges, on els combatents, sota les ordres dels militars francesos, treballaven a les fortificacions de la línia Maginot esteses per les muntanyes
Els presoners foren conduïts a diferents camps d’Alsàcia Carles Puig, al camp Stalag V-D de la ciutat d’Estrasburg, després d’haver caminat els 90 quilòmetres que separen Saint dié de la ciutat, un camp
Els barracons del camp de Mauthausen, reconstruïts en l’actualitat. Fotos AVS
Els filats que envoltaven el camp de Mauthausen estaven electrificats
provisional del que no en queda cap vestigi Li designen el número 2 615
A diferència dels camps de la regió del Franc- Comtat, el de Besançon i el de Belfort que s’anomenen Frontstalag, la regió l’Alsàcia havia estat conquerida pels alemanys i per això els camps de presoners són Stalag, camps en territori alemany Al Stalag V-D es respectava la convenció de Ginebra, però el govern de Franco va determinar que no tenia cap espanyol fora de les fronteres espanyoles i per tant els presoners republicans eren apàtrides
El govern francès tampoc els va garantir la seva condició de treballadors de l’armada francesa i va permetre que els deportessin
En el llibre “Livre-Mémorial des déportés de France arrêtés par mesure de répression et dans certains cas par mesure de persécution 19401945”12 es detalla la sortida dels deportats espanyols cap al camp de concentració de Mauthausen:
“El mes de desembre s’obre una segona tanda de deportació massiva dels republicans espanyols cap al KL
Mauthausen: 847 espanyols, matriculats amb els números 4473 al 5391 Tots provenen del Stalag V-D d’ Estrasburg i han estat, per parts, fets presoners a Saint-dié entre el 20 i el 26 de juny de 1940 en tant que combatents dels CTE Deixen el Stalag V-D l’onze de desembre de 1940, per arribar el 13 de desembre al KL Mauthausen Entre aquets 847 espanyols, 499 han mort en el curs de la deportació, 431 a Gusen i 42 a Hartheim”
Alguns dels 499 presoners morts s’han reflectit en el llibre de Montserrat Roig, “Els catalans als camps nazis”
En l’annex hi podreu trobar el llistat de 204 presoners catalans i espanyols que varen seguir el mateix periple que Carles Puig, tot i que no ha estat possible casar aquest llistat amb el dels membres dels CTE, tret d’alguns casos
Surten d’Estrasburg el dia 11 de desembre de 1940, en un comboi per bestiar i arriben dos dies més tard a
Mauthausen el 13 de desembre de 1940, i se li adjudica el número de matrícula 5 162
Mauthausen és un camp de concentració on s’envia els presoners a treballar a la pedrera de granit situada al mateix recinte, carregant a l’esquena immensos blocs de pedra, havent de pujar una escala que sobrepassa les seves migrades for-
Imatges d’un dels crematoris del camp de Mauthausen. Foto AVS
ces, mal vestits, mal alimentats, porten a la roba el triangle blau dels apàtrides Al final, després de passar per tot tipus de penúries, de veure l’extermini sistemàtic del col lectiu jueu, Mauthausen convertit en un camp d’extermini, s’envia als més febles al camp satèl lit de Gusen, on segur que hi troben la mort
Carles Puig surt cap a Gusen el 24 de gener de 1941 amb el número de matricula n 9591, on mor el 25 d’abril de 1941, quatre mesos més tard d’haver sortit de França. Tenia 51 anys. Les dades de defunció es varen recollir a l’arxiu Arolsen amb una signatura de l’any 1948. En el servei històric de defensa SHD de França, es troba la fitxa de deportat de l’any 1950 emesa pel Ministeri d’antics combatents i víctimes de guerra amb el numero d’expedient 73 295 En la mateixa fitxa figura el domicili de la seva filla Àngela Puig Nualart a Palamós, on, per aquella època, tre-
Presoners al pati del camp de treball, despullats
Fotos de Francesc Boix publicades en el llibre “El fotògraf de l’horror” de Benito Bermejo i projectades davant del Tribunal militar Internacional de Nuremberg l’any 1946.
ballava de mainadera Però el comunicat mai va arribar a l’Àngela i les filles només varen tenir coneixement d’on havia mort el seu pare quan es va publicar el llibre de Montserrat Roig, l’any 1977
La biografia de Carles Puig suscita polèmica. Com a membre del comitè antifeixista i com a regidor de l’Ajuntament de Sarrià de Ter, va participar dels fets revolucionaris a l’inici de la guerra civil i fou regidor d’un ajuntament amb moltes man-
cances i molta precarietat De l’obra de govern de la corporació municipal la major part de les infraestructures han quedat per al municipi, tret de l’escola tot i que era molt necessària i demandada
En altres circumstàncies, Carles Puig, d’haver guanyat la guerra, hauria estat considerat un heroi Fou un revolucionari, un anticlerical, una persona que volia capgirar l’ordre social, que va pagar amb escreix, amb l’exili i amb una mort inhumana n
Grup de presoners espanyols arrossegant una vagoneta de terra Se’ls reconeix per portar el triangle d’apàtrides a la jaqueta
La pedrera Wienergraben Al fons es distingeix l’escala que pujava fins el camp central
Documentació relativa a l’expedient de deportació de Carles Puig del SHD
Servei Històric de Defensa de França
Documentació relativa a la defunció de Carles Puig de AROLSEN ARCHIVES
RELACIÓ DE 204 PRESONERS CATALANS PROCEDENTS DE ESTRASBURG QUE VAREN ARRIBAR A MAUTHAUSEN AL MATEIX TEMPS QUE CARLES PUIG, EL 13 DE DESEMBRE DE 1940 EXTRETA DEL LLIBRE DE MONTSERRAT ROIG “ELS CATALANS ALS CAMPS NAZIS”
Nom Naixament Població Stalag Número Data mort Camp
1 Antoni Ribé Montserrat 09 03 1909 El Pla de Cabra
2 Pere Domingo Benach 24 06 1903 El pont d'Armentera
3 Joan Luis Mas 11 11 1909 L'Escala
4 Geroni Tubert Fonts 11 05 1912 La Jonquera
5 Josep Junyent Feliu 15 01 1892 Vilafranca Penedes
6 Josep Junyent Ferran 17 11 1920 Vilafranca Penedes
7 Pere Cases Blasi 28 01 1902 Bescaran
8 Antoni Riba Prat 02 05 1912 Gaia
9 Pere Parés Sans 21 02 1911 Manresa
10 Maurici Ribas Pujols 22 04 1908 Manresa
11 Rafael Catot Sallas 24 02 1910 Monistrol de Calders
12 Josep Freixes Franch 18 01 1918 Reus
13 Ramon Guinovart Rabassa 14 01 1916 La Selva del Camp
14 Alexandre Simo Dulcet 25 11 1896 La Selva del Camp
15 Eduard Balagué Barberà 07 04 1903 Parelló
16 Victor Aragonés Piñol 30 05 1904 Tivenys
17 Joan Navarro Genaro 11 03 1873 Tivenys
18 Eusebi Vicens Sagué 11 04 1910 Castell d'Aro
19 Joan Bosch Mauri 02 08 1907 Palafrugell
20 Salvador Vidal Jonqueras 18 01 1905 Torroella Montgri
21 Pere Munne González 06 10 1910 Cervelló
22 Josep Burrull Font 11 06 1900 St Climent Llobregat
23 Timoteu Aguilar Garcia 21 07 1919 Barcelona
24 Francesc Albarado Mari 02 01 1904 Barcelona
25 Joan Asmarats Rebollo 24 04 1921 Barcelona
V-D Estrasbourg 2731 11 10 1941 Gusen
V-D Estrasbourg 2933 28 07 1941 Gusen
V-D Estrasbourg 3306 28 09 1941 Gusen
V-D Estrasbourg 2780 08 11 1941 Gusen
V-D Estrasbourg 2531 15 09 1941 Gusen
V-D Estrasbourg 2532 01 11 1941 Gusen
V-D Estrasbourg 3264 10 07 1941 Gusen
V-D Estrasbourg 2620 12 01 1941 Gusen
V-D Estrasbourg 2877 10 09 1941 Mauthausen
V-D Estrasbourg 2864 01 11 1941 Gusen
V-D Estrasbourg 3216 11 05 1942 Gusen
V-D Estrasbourg 2501 23 10 1941 Gusen
V-D Estrasbourg 3259 23 12 1942 Gusen
V-D Estrasbourg 2835 09 12 1941 Gusen
V-D Estrasbourg 3297 22 01 1942 Gusen
V-D Estrasbourg 3198 02 11 1941 Gusen
V-D Estrasbourg 2201 23 02 1941 Gusen
V-D Estrasbourg 2622 22 09 1941 Gusen
V-D Estrasbourg 3169 21 11 1941 Gusen
V-D Estrasbourg 2619 24 12 1941 Gusen
V-D Estrasbourg 3313 05 01 1941 Gusen
V-D Estrasbourg 14 09 1941 Gusen
V-D Estrasbourg 13 10 1941 Gusen
V-D Estrasbourg 2806 27 12 1941 Gusen
V-D Estrasbourg 3249 15 11 1941 Gusen
26 Antoni Aniorte Pinar 16 06 1907 Barcelona V-D Estrasbourg 2851 25 06 1941 Gusen
27 Joan Ascaso Ferreria 10 04 1909 Barcelona
28 Pere Baró Gili 29 06 1911 Barcelona
29 Enric Bernard Perit 17 12 1906 Barcelona
V-D Estrasbourg 3085 24 09 1941 Gusen
V-D Estrasbourg 3145 07 11 1941 Gusen
V-D Estrasbourg 3331 14 07 1941 Gusen
30 Joan Caballero Ferrera 03 04 1915 Barcelona V-D Estrasbourg 3107 21 12 1941 Gusen
31 Josep Castejon Perez 27 10 1941 Barcelona V-D Estrasbourg 3007 25 12 1941 Gusen
32 Benvingut Claramunt Izquierdo 25 07 1903 Barcelona
33 Josep Colomé Pijoan 10 03 1907 Barcelona
34 Francesc Conolla Brunet 23 01 1902 Barcelona
35 Joaquim Costa Giménez 24 07 1907 Barcelona
36 Rafael Dalmau Comas 02 09 1913 Barcelona
37 Ferran Damians de las Heras 05 10 1907 Barcelona
38 Carles Diego Navarro 06 05 1906 Barcelona
39 Pasqual Enrique Caraboneda 09 02 1898 Barcelona
40 Marti Esparbé Gonzalvez 28 01 1910 Barcelona
41 Andreu Ferrer Vilamala 10 08 1902 Barcelona
42 Joan Font Ribas 17 11 1908 Barcelona
43 Darwin Franquet Barrau 01 01 1911 Barcelona
44 Amadeu Garí Capdevila 31 01 1905 Barcelona
45 Antoni Garí Pellicer 08 09 1893 Barcelona
46 Cristofor Guillamont Saborit 04 09 1900 Barcelona
47 Antoni Manit Perich 01 11 1906 Barcelona
48 Josep Matas Gràcia 03 12 1912 Barcelona
49 Arnau Moliné Ahés 25 04 1968 Barcelona
50 Victorià Morales Rey 02 05 1900 Barcelona
51 Francesc Navarro Muñuera 22 01 1919 Barcelona
52 Jseús Nuña Murria 26 04 1912 Barcelona
53 Eduard Pavó Simó 17 08 1900 Barcelona
54 Ricard Peñalvert Vilanova 13 03 1913 Barcelona
55 Joan Pérez Tondel 30 08 1919 Barcelona
56 Antoni Piñol Cortés 01 01 1907 Barcelona
57 Josep Querol Fonollosa 01 04 1920 Barcelona
58 Eugeni Querol Puyo 25 06 1916 Barcelona
59 Eugeni Riera Moll 18 03 1895 Barcelona
60 David Rodon Beltran 19 03 1914 Barcelona
61 Josep Salisa Villaba 19 03 1949 Barcelona
62 Josep Solanas Mascarós 01 11 1900 Barcelona
63 Francesc Soto González 29 01 1917 Barcelona
64 Alfons Tomàs Nogueras 10 12 1911 Barcelona
65 Joaquim Torné Serra 28 12 1901 Barcelona
66 Ramon Vila Ruiz 10 05 1900 Barcelona
67 Jaume Vinadé Villalba 15 08 1915 Barcelona
68 Manue Zapata Hudez 06 05 1900 Barcelona
V-D Estrasbourg 3291 11 11 1941 Gusen
V-D Estrasbourg 3221 07 11 1941 Gusen
V-D Estrasbourg 3170 17 11 1941 Gusen
V-D Estrasbourg 3269 30 11 1941 Gusen
V-D Estrasbourg 3316 20 12 1941 Gusen
V-D Estrasbourg 2756 12 10 1941 Gusen
V-D Estrasbourg 2834 05 11 1941 Gusen
V-D Estrasbourg 2526 18 07 1941 Gusen
V-D Estrasbourg 2614 17 2 1942 Gusen
V-D Estrasbourg 2859 23 11 1941 Gusen
V-D Estrasbourg 2566 13 11 1941 Gusen
V-D Estrasbourg 2501 26 03 1942 Gusen
V-D Estrasbourg 3115 14 11 1941 Gusen
V-D Estrasbourg 3274 17 10 1941 Gusen
V-D Estrasbourg 5090 30 12 1941 Gusen
V-D Estrasbourg 3309 15 11 1941 Gusen
V-D Estrasbourg 3062 05 02 1941 Gusen
V-D Estrasbourg 3149 03 09 1941 Gusen
V-D Estrasbourg 3035 03 06 1941 Gusen
V-D Estrasbourg 2546 17 12 1941 Gusen
V-D Estrasbourg 21 02 1942 Gusen
V-D Estrasbourg 2608 08 11 1941 Gusen
V-D Estrasbourg 2682 22 02 1942 Gusen
V-D Estrasbourg 2575 01 05 1941 Gusen
V-D Estrasbourg 2823 26 09 1941 Gusen
V-D Estrasbourg 2805 26 09 1941 Gusen
V-D Estrasbourg 3276 24 01 1942 Gusen
V-D Estrasbourg 2947 Mauthausen
V-D Estrasbourg 2677 03 01 1942 Gusen
V-D Estrasbourg 2644 17 08 1941 Gusen
V-D Estrasbourg 2630 28 01 1942 Gusen
V-D Estrasbourg 2129 18 12 1941 Gusen
V-D Estrasbourg 2508 29 11 1941 Gusen
V-D Estrasbourg 2727 14 01 1941 Gusen
V-D Estrasbourg 2505 22 09 1941 Gusen
V-D Estrasbourg 2535 25 12 1941 Gusen
V-D Estrasbourg 27 08 1941 Gusen
Nom Naixament Població
69 Salvador Ventura Tort 15 10 1901 Bagà
70 Bernat Toran Martinez 20 08 1918 Figols de les Mines
71 Ramon Armengol Carderé 10 07 1904 La Nou de Berguedà
72 Joan Puigcercós Figos 05 11 1895 Puig-Reig
73 Salvadro Barnola Colom 07 05 1896 Puigcerda
74 Joan Vilella Olive 11 01 1905 Montblanc
75 Alexi Martorell Torres 04 09 1884 Vilaverd
76 Francesc Vidal Casanellas 24 12 1912 Vilanova la Geltru
77 Benvingut Andreu Solans 10 06 1898 Les Borges Blanques
78 Gener Porta Plana 14 02 1892 Les Borges Blanques
79 Jaume Porta Plana 30 11 1893 Bovera
80 Antoni Reig Barrufet 29 06 1905 Juneda
81 Jaume Reig Barrufet 06 01 1918 Juneda
82 Josep Reig Fortit 14 02 1906 Pobla de Cèrvoles
83 Pere Macias Costa 27 11 1911 Begudà
84 Simó Soler Pont 29 07 1910 Oix
85 Miquel Turon Anglada 11 04 1926 Campllong
86 Joan Gasau Pou 16 01 1893 Girona
87 Francesc Llagostera Roig 16 07 1920 Llagostera
88 Joan Mascort Missech 27 11 1898 Llagostera
89 Pau Rei Roca 15 01 1903 Salt
90 Eliseu Vidal Culubret 28 05 1896 Sta Eugenia de Ter
91 Pere Coronas Garganta 02 10 1919 Serinyà
92 Esteve Rovira Rovira 05 06 1898 Cabrera de Mataró
93 Jacint Dalmau Hereu 12 02 1915 Canet de Mar
94 Josep Duran Martori 25 09 1901 Mataró
95 Miquel Coloma Massó 27 12 1912 Tordera
96 Magí Galceran Sariguera 19 03 1912 Vilassar de Dalt
97 Joan Bel Zaragoza 10 02 1910 Santa Barbara
98 Gabriel Cid Muria 25 03 1906 Santa Barbara
99 Joan Roca Mirambell 02 02 1906 Balenya
100 Jaume Castells Mas 24 04 1911 Els Hostalets de Balenya
101 Antoni Pons Freixas 13 06 1917 Manlleu
102 Joan Pous Viñeta 02 10 1894 Manlleu
103 Josep Vivé Pujals 19 10 1913 Manlleu
104 Joan Vilaseca Viñas 06 02 1909 Roda de Ter
105 Esteve Pujals Carreras 15 03 1892 St Boi de Lluçanes
106 Pere Putellas Pujals 10 04 1910 St Boi de Lluçanes
107 Domenec Marquillas Costa 30 01 1915 St Hipolit de Voltrega
108 Josep Sala Maurell 21 06 1907 Sta Eugenia de Bages
109 Bonaventura Cotrina Vila 12 09 1914 Torello
110 Josep Mestres Mestres 25 09 1903 Isona
111 Joan Coma Aura 24 06 1909 Isil
112 Carles Alentorn Tarrago 08 06 1906 Flix
113 Domenec Zurita Nogales 05 09 1913 Flix
114 Agusti Aviño Cedo 24 03 1892 Tivissa
115 Jeroni Surinyat Serrat 17 07 1904 St Quirze de Besora
116 Antoni Cases Blanch 12 06 1900 Torà
117 Francesc Companys Castells 07 10 1911 Alcarras
118 Ferran Garcia Segués 15 04 1915 Alcarras
119 Josep Sanjoan Cucó 20 08 1911 Almenar
120 Pau Carné Serana 31 03 1890 Corbins
121 Antoni Torreguitar Bari 03 03 1919 Corbins
122 Francesc Mir Vallès 30 08 1911 Seròs
123 Joan Manau Taberner 08 04 1920 Anglés
124 Carles Camps Masgrau 04 02 1894 Riudellots de la Selva
125 Enric Clos Expósito 11 02 1914 Maçanes
126 Pere Muntada Villero 16 11 1905 Lladurs
127 Ramon Cassa Guillamet 09 06 1907 Vilallonga del Camp
128 Pere Reig Andreu 02 03 1918 Vilallonga del Camp
129 Ramon Reig Andreu 19 08 1902 Vilallonga del Camp
130 Tomàs Serra Pallarès 08 03 1903 Gandesa
131 Manuel Valero Villagrasa 26 05 1906 Castellseràs
132 Josep Manuel Blaví 07 02 1879 Caldes de Montbui
133 Venanci Angles Anglès 04 04 1912 Sabadell
134 Eugeni Arqués Simó 28 12 1912 Sabadell
135 Ramon Batet Planas 02 02 1909 Sabadell
136 Jaume Casanellas Gené 09 04 1898 Sabadell
137 Daniel Serratosa Fitó 12 06 1900 Sabadell
138 Joan Gras Puigmarti 18 01 1897 St Llorenç Savall
139 Josep Cirera Mayor 25 11 1899 Terrassa
140 Pere Cuyàs Niubó 25 05 1905 Mollet del Vallès
Stalag Número Data mort Camp
V-D Estrasbourg 2860 06 10 1941 Gusen
V-D Estrasbourg 2623 06 01 1942 Gusen
V-D Estrasbourg 3190 02 12 1941 Gusen
V-D Estrasbourg 2749 14 11 1941 Gusen
V-D Estrasbourg 3267 16 07 1941 Gusen
V-D Estrasbourg 3266 25 12 1941 Gusen
V-D Estrasbourg 3020 09 08 1941 Gusen
V-D Estrasbourg 2926 01 01 1942 Gusen
V-D Estrasbourg 2874 19 02 1941 Gusen
V-D Estrasbourg 2959 15 11 1941 Gusen
V-D Estrasbourg 2899 08 11 1941 Gusen
V-D Estrasbourg 2681 26 11 1941 Gusen
V-D Estrasbourg 2590 26 11 1941 Gusen
V-D Estrasbourg 2565 21 09 1941 Gusen
V-D Estrasbourg 3042 02 11 1941 Gusen
V-D Estrasbourg 2110 15 10 1941 Mauthausen
V-D Estrasbourg 2854 28 07 1941 Gusen
V-D Estrasbourg 3064 19 12 1941 Gusen
V-D Estrasbourg 2639 14 01 1941 Gusen
V-D Estrasbourg 8262 12 12 1941 Gusen
V-D Estrasbourg 2601 31 07 1941 Gusen
V-D Estrasbourg 2543 12 11 1941 Gusen
V-D Estrasbourg 3335 04 11 1941 Gusen
V-D Estrasbourg 2559 02 08 1941 Gusen
V-D Estrasbourg 2863 15 12 1941 Gusen
V-D Estrasbourg 2541 10 01 1942 Gusen
V-D Estrasbourg 3045 01 01 1942 Gusen
V-D Estrasbourg 3038 14 08 1941 Gusen
V-D Estrasbourg 3082 09 10 1941 Gusen
V-D Estrasbourg 3341 23 08 1941 Gusen
V-D Estrasbourg 2594 10 09 1941 Gusen
V-D Estrasbourg 3251 11 11 1941 Gusen
V-D Estrasbourg 2898 23 12 1941 Gusen
V-D Estrasbourg 2956 08 11 1941 Gusen
V-D Estrasbourg 2844 18 12 1941 Gusen
V-D Estrasbourg 3028 08 04 1941 Gusen
V-D Estrasbourg 2763 23 10 1942 Gusen
V-D Estrasbourg 2764 15 01 1942 Gusen
V-D Estrasbourg 3092 19 09 1941 Gusen
V-D Estrasbourg 2837 18 01 1942 Gusen
V-D Estrasbourg 5231 01 09 1941 Gusen
V-D Estrasbourg 3288 20 10 1942 Gusen
V-D Estrasbourg 3153 13 03 1942 Gusen
V-D Estrasbourg 2790 23 11 1941 Gusen
V-D Estrasbourg 2784 15 05 1943 Gusen
V-D Estrasbourg 2736 13 10 1941 Gusen
V-D Estrasbourg 2728 20 12 1941 Gusen
V-D Estrasbourg 2984 24 05 1941 Gusen
V-D Estrasbourg 2973 23 08 1943 Steyr
V-D Estrasbourg 3308 12 01 1942 Gusen
V-D Estrasbourg 2743 07 11 1941 Gusen
V-D Estrasbourg 3001 21 04 1941 Gusen
V-D Estrasbourg 2538 02 02 1941 Gusen
V-D Estrasbourg 3124 01 02 1942 Gusen
V-D Estrasbourg 3193 17 12 1941 Gusen
V-D Estrasbourg 3096 17 06 1941 Gusen
V-D Estrasbourg 3221 12 11 1941 Gusen
V-D Estrasbourg 3071 01 12 1941 Gusen
V-D Estrasbourg 3070 07 12 1941 Gusen
V-D Estrasbourg 2729 22 09 1941 Gusen
V-D Estrasbourg 2515 09 07 1841 Gusen
V-D Estrasbourg 2893 13 10 1941 Gusen
V-D Estrasbourg 2786 28 09 1941 Gusen
V-D Estrasbourg 3314 04 0 1941 Gusen
V-D Estrasbourg 2735 16 12 1941 Gusen
V-D Estrasbourg 3027 10 02 1942 Gusen
V-D Estrasbourg 2975 08 11 1941 Gusen
V-D Estrasbourg 3014 08 04 1941 Gusen
V-D Estrasbourg 2924 30 07 1941 Gusen
V-D Estrasbourg 5235 21 11 1941 Gusen
V-D Estrasbourg 3135 09 07 1941 Gusen
V-D Estrasbourg 3137 26 12 1941 Gusen
Nom Naixament Població Stalag Número Data mort Camp
141 Marià Clivillers Joan 20 01 1902 Montornés del Vallés V-D Estrasbourg 3279 02 04 1941 Gusen
142 Joan Clivillers Joan 07 09 1909 Montornés del Vallés V-D Estrasbourg 3236 01 12 1941 Gusen
143 Pere Expósito Masnou 29 06 1900 Montseny V-D Estrasbourg 2523 06 11 1941 Gusen
144 Joaquim Lahuerta Alba 23 08 1917 Fraga V-D Estrasbourg 2507 12 12 1941 Gusen
145 Antoni Serrans Guardiola 13 06 1912 Fraga V-D Estrasbourg 2740 13 06 1912 Gusen
146 Antoni Planells Guasch 07 04 1913 Formentera
V-D Estrasbourg 2882 16 11 1941 Gusen
147 Joan Gelabert Miquel 11 11 1895 Sineu V-D Estrasbourg 3346 03 08 1941 Gusen
148 Alvar Cardona Carreras 21 04 1914 Fornells V-D Estrasbourg 3151 18 12 1941 Gusen
149 Pasqual Blasco Blasco 26 10 1900 Alacant V-D Estrasbourg 2670 31 07 1941 Gusen
150 Joan Pallarès Garcia 15 12 1907 Costur V-D Estrasbourg 2955 02 11 1941 Gusen
151 Antoni Montoliu Ribas 01 09 1920 Llucena V-D Estrasbourg 2982 05 11 1941 Gusen
152 Antoni Reig Llopis 10 04 1896 Alcoi V-D Estrasbourg 2750 03 07 1941 Gusen
153 Josep Albert Falcó 19 03 1908 Albocàsser (Alt Maestrat) V-D Estrasbourg 3056 14 11 1941 Gusen
154 Vicent Montanés Escreig 07 04 1908 Albocàsser (Alt Maestrat) V-D Estrasbourg 5057 02 01 1942 Gusen
155 Sebastià Moliner Prades 25 11 1895 Aioder (Alt Millares) V-D Estrasbourg 3220 22 07 1941 Gusen
156 Pasqual Servis Peres 12 06 1918 Aioder (Alt Millares) V-D Estrasbourg 2802 07 02 1944 Gusen
157 Vicent Castillo Palanques 01 05 1917 Sucaina V-D Estrasbourg 3089 06 11 1941 Gusen
158 Josep Ferrer Cerveron 04 05 1919 Les Alcubles (Alt Palància) V-D Estrasbourg 2512 09 12 1941 Gusen
159 Jaume Nuña Muria 04 04 1908 Assuévar V-D Estrasbourg 2733 11 02 1942 Gusen
160 Joaquim Perez Quesas 04 06 1910 Caudiel V-D Estrasbourg 2602 01 12 1941 Gusen
161 Lluís Leal Rico 04 06 1906 Elda V-D Estrasbourg 2799 18 09 1941 Gusen
162 Monroig Quixal 05 03 1904 Càlig V-D Estrasbourg 3183 25 08 1941 Gusen
163 Sebastià Forner Sabater 22 05 1915 Vinaròs V-D Estrasbourg 2514 16 12 1941 Gusen
164 Ramon Bascuñana Garcia 01 12 1914 Oriola V-D Estrasbourg 3227 01 11 1941 Gusen
165 Josep Paredes Ubeda 02 01 1905 Torrevella V-D Estrasbourg 3345 14 11 1941 Gusen
166 Jaume Martínez Caves 25 07 1902 Elx V-D Estrasbourg 3273 20 09 1941 Gusen
167 Antoni Cid Reig 15 06 1913 Valencia V-D Estrasbourg 3341 19 12 1941 Gusen
168 Albor Cifres Ferrando 01 09 1912 Valencia V-D Estrasbourg 3117 08 03 1941 Steyr
169 Antoni Esteve Roch 16 02 1908 Valencia V-D Estrasbourg 2607 01 10 1942 Gusen
170 Miquel Tamarit Ros 14 11 1916 Valencia V-D Estrasbourg 2735 13 05 1942 Gusen
171 Emili Jerez Lopez 25 03 1917 Vila-seca de la Sagra V-D Estrasbourg 2726 25 01 1943 Gusen
172 Josep Calpe Vidal 16 01 1893 Burriol V-D Estrasbourg 24 09 1941 Gusen
173 Jesús Montroig Cuartero 09 04 1903 Castelló de la Plana V-D Estrasbourg 3119 09 01 1942 Gusen
174 Eulogi Masegoso Latorre 21 01 1896 Utiel V-D Estrasbourg 3046 05 07 1941 Gusen
175 Romà Pérez Múrica 09 08 1903 Venta del Moro V-D Estrasbourg 2798 29 11 1941 Gusen
176 Manuel Ferrer Casulla 27 07 1903 Morella V-D Estrasbourg 2522 18 02 1943 Gusen
177 Francesc Benet Vives 17 11 1911 Vallibona V-D Estrasbourg 3042 24 11 1941 Gusen
178 Avel li Abril Escuredo 10 11 1915 Alzira V-D Estrasbourg 2789 09 02 1942 Gusen
179 Eliseu Martinez Torragrosa 12 09 1908 Vilanova de Castelló V-D Estrasbourg 3111 12 09 1908 Gusen
180 Josep Moll Marjaler 07 11 1927 Aielo de Rugat
V-D Estrasbourg 3367 07 08 1941 Gusen
181 Bru Cloquell Pallàs 29 06 1913 El Ràfol de Salem V-D Estrasbourg 3109 04 01 1942 Gusen
182 Antoni Monteagudo Pérez 20 08 1912 Cortes de Pallars V-D Estrasbourg 3214 09 12 1941 Gusen
183 Joaquim Valiente Villena 12 03 1918 Cortes de Pallars V-D Estrasbourg 3176 17 01 1942 Gusen
184 Josep Lopez Gràcia 07 03 1903 El Pinós V-D Estrasbourg 2576 27 11 1941 Gusen
185 Carles Puig Teixidor 17 03 1890 Cotlliure
186 Andreu Marin Morales 13 11 1919 Almeria
187 Guillem Rodriguez Martinez 16 09 1915 Santa Cruz
V-D Estrasbourg 2615 25 04 1941 Gusen
V-D Estrasbourg 3189 30 10 1942 Gusen
V-D Estrasbourg 2907 31 12 1941 Gusen
188 Marià Arcos Trallers 19 06 1909 Biescas V-D Estrasbourg 2717 14 01 1942 Gusen
189 Josep Calvo Almerjo 16 03 1905 Serra
V-D Estrasbourg 3201 27 08 1941 Gusen
190 Sebastià Garcia Roca 07 12 1901 Faió V-D Estrasbourg 3005 19 11 1941 Gusen
191 Emili Navarro Bagué 31 01 1896 Mequinensa V-D Estrasbourg 2707 18 12 1941 Gusen
192 Fèlix Izquierdo Garcia 27 07 1907 Jorcas V-D Estrasbourg 2778 01 11 1941 Gusen
193 Gaietàs Garcia Suàrez 22 02 2005 Masegoso de Tajuna (Guadalajara) V-D Estrasbourg 3159 07 12 1941 Gusen
194 Lluis Ruiz Sabido 16 17 1905 Azuaga (Badajoz) V-D Estrasbourg 2611 24 10 1941 Gusen
195 Obduli Garcia Navarro 14 09 1898 Hellin (Murcia) V-D Estrasbourg 3126 10 09 1941 Gusen
196 Pere Garcia Martinez 15 04 1906 Mazarrón (Murcia) V-D Estrasbourg 3180 15 04 1916 Gusen
197 Francesc Rodriguez Martinez 23 12 1912 Santa Cruz (Murica) V-D Estrasbourg 2719 04 12 1941 Gusen
198 Marià Ruiz Gómez 11 12 1900 Cabeza de Torre (Murcia) V-D Estrasbourg 3188 13 09 1941 Gusen
199 Josep Sanchez Oliva 26 08 1910 Murcia V-D Estrasbourg 2683 2 09 1941 Gusen
200 Francesc Ibars Sorolla 17 03 1912 Barcelona V-D Estrasbourg 2561 08 11 1942 Dachau Sobrevivent
201 Jaume Martinez Gómez 25 07 1907 Elx (alacant) V-D Estrasbourg 3273 26 09 1941 Dachau
202 Joan Olivares Arcos 30 08 1916 Barcelona V-D Estrasbourg 2668 08 11 1942 Dachau Sobrevivent
203 Antoni Peralta Fonteva 17 09 1905 Belianes (Lleida) V-D Estrasbourg 2593 08 11 1941 Dachau Sobrevivent
204 Jaume Solervicens Fontcuberta 26 01 1904 Navarcles (Barcelona) V-D Estrasbourg 2669 20 05 1941 Dachau Sobrevivent
v i s t a Montse Xa ndrich Fra ncisco
Directora de l’Escola Montserrat
“L’escola és viva, l’escola som tots els que hi participem en cada moment”
Jordi Duch
L’escola és una institució molt important en la nostra societat, potser la més important, ja que té una de les funcions socials més destacades fora de l’àmbit familiar: és on els infants hi viuen les primeres experiències de relació social i d’aprenentatge. Com a societat i com a poble confiem en les nostres escoles i en el sistema educatiu, ja que d’ells depèn, en bona part, el futur dels nostres fills i filles i també la conservació de la nostra pròpia identitat cultural.
Han passat quaranta-set anys des que l’Escola Montserrat fou inaugurada l’any 1977 La Montse, actual directora, es jubila aquest final de curs després d’una llarga trajectòria com a mestra i també directora de l’escola pública de Sarrià Podríem dir que hi ha estat tota una vida, ja que són 42 anys de treball en aquest centre per on hi han passat molts alumnes i professors La seva dedicació i empenta professional ens deixarà un record i una petjada que perdurarà en el temps Va néixer a Estanyol l’any 1958, on encara viu en l’actualitat, casada, amb dos fills i una filla. És una persona alegre, de bon tracte i de caràcter fort, que sap dir les coses quan les cal dir, però també afable i que mostra passió pel que fa, per l’educació i amb molta estima per tots alumnes de l’escola.
Com vares arribar a ser mestra?
A Girona no hi havia gaires opcions i els meus pares no es podien permetre que jo anés a estudiar a Barcelona Per altra banda, la meva mare volia ser mestra i no ho va poder ser Llavors, això se’m va quedar de manera inconscient i vaig viure-ho des de petita com una bona professió Realment vaig tenir la sort que em va agradar molt Vaig fer Magisteri a l’escola de mestres de Girona L’any següent d’acabar la carrera, vaig treure’m el títol de mestra de català i a continuació l’especialitat de pedagogia terapèutica
A quines escoles has treballat?
Vaig començar a Sarrià i hi he estat tota la meva vida laboral El dia 7 d’octubre de l’any 1982 vaig entrar a fer-hi la substitució per tot el curs del senyor Andrés, que es jubilava, i fins a dia d’avui!
Al llarg d’aquests 42 anys, han passat unes quantes generacions d’alumnes del poble Què ha representat per a tu aquest fet?
Sí, moltes generacions; en aquests moments tinc ex alumnes que ja són avis Per a mi ha representat una riquesa increïble He après moltíssim de la gent de Sarrià, tant des de les institucions com pares i mares, mestres, companys He tingut més companys estant sempre en el mateix centre que si hagués voltat, ja que per aquí han passat molts i molts mestres diferents.
Com era el centre quan vas començar?
Jo no m’havia trobat mai un grup de gent tan reivindicativa, que lluités tant pel que creien que havien de defensar. Per exemple, quan vaig arribar ja tenien EAP i mestra d’educació especial quan encara no n’hi
havia enlloc Els pares s’havien mogut per aconseguir una subvenció per tenir psicòlegs privats, les lluites per portar el menjador escolar, el transport Donaven suport en tot, ja feien revistes Era ja una escola molt gran (en aquells moments ja hi havia més de sis-cents alumnes), amb molta diversitat de famílies, que feia que l’ambient educatiu fos molt ric
Fer de mestra és una feina vocacional?
Sí T’ha d’agradar el tracte amb els nens, reconèixer les seves necessitats i ajudar-los tan com puguis Això no vol dir que no hagis de ser molt tècnica, també, perquè cada vegada has de saber més Has de fer formació continuada. Ahir mateix en vaig anar a fer una sobre intel·ligència artificial; ho vaig trobar molt interessant però vaig pensar “això ja m’ho perdré” Al llarg de tots aquests anys, he fet moltíssima formació, un parell o tres temes diferents cada curs Tot aquest coneixement m’ha servit molt i m’ha omplert
Direcció o docència?
Són dues coses molt diferents
El primer any vaig ser tutora del que s’anomenava segona etapa d’EGB
De seguida, però, vaig ocupar la plaça de mestra d’educació especial, una de les primeres de tota la delegació territorial En aquell moment només érem 4 professionals en centres ordinaris Els primers temps va ser dur, ja que tant l’alumnat com els pares em veien com la mestra dels que no seguien, i els costava acceptar que jo els hagués d’atendre. Amb això vaig haver-hi de lluitar molt, fins i tot alguns mestres tampoc valoraven la feina de terapèutica. Durant molt temps vaig haver de reivindicar aquesta feina com una tasca molt important dins de l’àmbit educatiu.
Benvinguda d'inici de curs 2015
Jo diria que en aquests moments soc més directora que docent Porto 24 anys dirigint aquesta escola i durant els 8 anys anteriors, ja havia estat cap d’estudis, és a dir, que he fet de mestra a temps complert 10 anys, tot i que sempre he mantingut contacte amb l’alumnat
Com valores la teva direcció?
Jo n’estic satisfeta perquè tinc tendència a separar els moments difícils, que també n’hi ha hagut, de les coses positives.
Vaig tenir la sort de treballar molts anys amb una cap d’estudis, que és l’Engràcia Bramon, amb qui compartíem el projecte amb molta dedicació Vam endegar el 2006 un PAC (Projecte d’Autonomia de Centre) pel qual vam rebre més de 100 000 € Ens va comportar una feina extraordinària, però també moltes satisfaccions i vam aprendre molt Gràcies a aquest projecte, alguns professors molt competents es van poder quedar a l’escola Després he treballat molts anys amb la Montse Asencio, amb qui vàrem fer el primer Erasmus de l’escola i que ara em substituirà No em vull descuidar de nomenar les diferents secretàries que també han fet aportacions valuoses
Amb l’experiència aprens a tractar molt millor els que t’envolten, amb les seves diferències Aquí hi han treballat moltes persones amb perfils diversos i cal tenir mà esquerra.
Com es porta un claustre amb tants mestres?
Actualment som 34 Cal intentar que hi hagi un bon clima, tot i que a vegades hi ha entrebancs, opinions diferents, però en conjunt, n’estic molt contenta. S’ha de conèixer i mirar d’entendre tothom És possible que alguns mestres no s’hi hagin sentit prou bé, però molts dels que han hagut de canviar de centre, m’han reconegut que aquí van estarhi molt bé
L’escola està en sintonia amb la realitat?
Crec que nosaltres ens hi acostem bastant, el que no vol dir que estiguem d’acord en segons quins corrents pedagògics d’aquests que són efímers Intentem ser més profunds, tenir en compte la nostra experiència per veure quins resultats educatius podem esperar de cada actuació S’han de valorar els avantatges i inconvenients i prendre decisions.
Parla’m de metodologia.
La metodologia importa. Però no només per ella mateixa sinó per aconseguir objectius determinats Per cada un d’ells pot ser necessària una metodologia diferent Nosaltres practiquem amb diferents metodolo-
gies; ara estem treballant per projectes, però no deixem de banda l’aprenentatge sistemàtic, els espais, la repetició, l’estudi; tampoc no pot ser tot en base a les noves tecnologies,
Com es crea l’interès per aprendre?
De dues maneres, bàsicament El mestre amb la seva actitud, amb un gest determinat, amb les paraules adients, amb material complementari I l’altre, és escoltar l’alumne i a partir dels seus interessos desenvolupar els temes d’estudi, tenint en compte que la resta d’alumnes s’hi sentin implicats
Quins són els problemes més comuns actualment?
Tenim els nens amb dificultats d’aprenentatge o de relació o social o familiar Amb els recursos de què disposem, intentem donar-hi la resposta adient. No és fàcil però hi esmercem esforços
Una altra situació són els alumnes nouvinguts, que ara en tornem a tenir molts Et poden arribar en qualsevol moment del curs Aquests últims dies ens n’han arribat tres de nous, de països diferents i amb nivells d’aprenentatge baixos, o que no han estat escolaritzats, a part de la dificultat de la llengua
Formació Erasmus, Cap de Súnion 2019
La sobreprotecció d’alguns pares cap als seus fills fa difícil l’exigència, i al mateix temps sorgeixen contradiccions entre les normes que pretenem ensenyar i el que els pares els permeten fer (portar el mòbil quan no està permès, resoldre conflictes de forma violenta )
També veig com un problema la situació del català, que està en un retrocés molt evident Això ha passat en poc temps, i la llengua majoritària és el castellà en patis i passadissos
Hi ha implicació de les famílies?
Com tantes altres coses, la implicació també ha canviat Tot i que no es pot generalitzar. Si abans l’educació era molt important per a les famílies, crec que actualment ja no es considera tan prioritària. Per exemple, si una família té programat un viatge, el farà encara que sigui en època escolar.
Algunes vegades es creen situacions de tensió amb algunes famílies per causes molt diverses, però la majoria de pares estan força implicats en l’educació dels fills; nosaltres des de l’escola els donem moltes orientacions de com millorar aspectes d’aprenentatge, i ells lliurement ho practiquen o no
L’AFA de l’escola és un element important Hi ha hagut èpoques en què ha costat més formar un grup de famílies que se’n fes càrrec
Com treballeu les noves tecnologies?
Les noves tecnologies són una eina que ens ajuda en l’aprenentatge L’hem de saber utilitzar però només per obtenir un benefici per objectius concrets; al mateix temps els alumnes també han de saber utilitzar-les, ja que formen part de les competències bàsiques
Ha canviat el nivell d’exigència escolar en tots aquests anys?
Sí Ha baixat i ha canviat Ara bé, nosaltres, l’escola Montserrat, som oscil lants Últimament tenim bons
resultats tot i que això no vol dir que alguna vegada punxem en alguna matèria Hi ha algun any en què el nivell baixa Després de la pandèmia es va notar molt, però ens hem anat recuperant A nivell de competències estem entre el 80 i el 90 sobre 100
Quins reptes o canvis més importants has hagut d’afrontar?
Bàsicament me’n venen dos a la memòria El més important és saber tractar les persones Cal escoltar-les i que se sentin escoltades, entendreles i intentar que se sentin part important del centre i del projecte educatiu
Les demandes de l’administració, al meu entendre exagerades, és un altre dels reptes. S’exerceix un control exhaustiu de tota l’activitat del centre, exigint molta burocràcia que en molts casos no aporta cap benefici i al mateix temps sembla que no et tenen confiança Si la direcció està al cas de tot, com ha de ser, no caldrien tants aplicatius
Portar una escola amb tants projectes en marxa deixa un pòsit de coneixement Això requereix una estabilitat del professorat que no es dona perquè hi ha molts canvis Llavors la direcció, encara que delegui, ha de coordinar i conèixer tot el que es va fent I aquesta és una tasca difícil
Què canviaries del sistema educatiu?
Actualment canviaria un parell de coses que ens ajudarien molt Et diuen que tens autonomia de centre, això no és ben cert Moltes de les coses que vols fer hi ha una norma per sobre que t’ho impedeix i sempre has d’acabar perdent temps per fer tràmits que ja estan fets El que voldria també és que ens poguéssim dedicar més als temes pedagògics, que són els més importants Quines són les dificultats a les que els
Berenada de Dijous Gras, 2002
Carnaval 1987 a l'escola
nens i nenes s’hauran enfrontar avui en dia?
Una de les coses importants són les xarxes socials Els efectes ja fa temps que es perceben, perquè al principi, encara sense mòbils, ja hi havia xats de jocs per internet, i ja
van començar certs conflictes
Actualment, amb els mòbils a l’abast dels nens, els conflictes van a més i cal posar-hi mesures
Una altre aspecte important a què s’han d’enfrontar són els canvis en les estructures familiars Separa-
cions conflictives, violència familiar, necessitats socials, També hem de pensar en les dificultats d’aprenentatge Nosaltres intentem minimitzar-les amb activitats de reforç, programes individualitzats, suport a l’aula, i diferents estratègies educatives
I ara el futur. Una nova direcció?
En principi es preveu que hi haurà una continuïtat en el projecte, ja hi ha un equip que hi està treballant. Ara bé, l’escola és viva, l’escola som tots els que hi participem en cada moment i va canviant.
El que jo voldria és que tots els nens i nenes s’hi trobin molt bé i que els mestres hi treballin a gust
Vols afegir quelcom més?
Em jubilo Deixo l’escola amb la tranquil litat d’haver fet el que calia i sentint-me molt afortunada d’haver pogut exercir en aquesta escola i en aquest poble n
La Montse amb la seva familia
PROS I CONTRES DEL DESDOBLAMENT DEL BUS
URBÀ
Roger Casero Gumbau, veí del Pont Major.
A finals de 2023, el transport urbà que uneix Sarrià de Ter i Sant Julià de Ramis amb Girona va millorar substancialment gràcies a l'increment de la freqüència de pas dels autobusos de la Línia 6, que uneix els tres municipis pels barris gironins de Pedret i Pont Major i per Sarrià de Baix, i de la nova i desdoblada Línia 16, que els uneix pel barri gironí de Sant Ponç, passant per l'Hospital Dr. Josep Trueta, Sarrià de Dalt, el Pla de l’Horta, el Pla dels Vinyers i la Rasa.
’L'increment de freqüència, a raó de la sortida d'un autobús cada quart d'hora de cada una de les dues línies (L6 i L16) de Girona cap a Sant Julià de Ramis, va representar, només en el primer mes de funcionament, un notable increment d'ús respecte del mateix període de l'any 2022, quan la freqüència era de cada mitja hora.
Segons dades de TEISA, l'empresa concessionària de les dues línies de bus interurbà, l'increment de viatges va ser de quasi el 24 %; mentre que entre mitjans de novembre i mitjans de desembre de 2022 es van registrar un total de 77 319 viatges (aleshores només de l'L6, que feia ambdós recorreguts), entre el mateix període de 2023 es van registrar un total de 95 575 viatges (entre les línies L6 i L16), és a dir, 18 256 viatges més, que representen un increment del 23,6%
Aquests bons resultats del primer mes d'implantació de l'increment de les freqüències és una mostra evident que amb una millora del servei, la demanda creix notablement i, aleshores sí, el bus urbà pot esdevenir, per a molts desplaçaments dels veïns i veïnes de Girona, Sarrià de Ter i Sant Julià de Ramis, una alternativa real al transport privat Amb l’increment de les freqüències, els trajectes entre Girona, Sarrià de Ter i Sant Julià de Ramis es van desdoblar, creant la Línia 16. Si fins ara la Línia 6 feia un recorregut, per entendre’ns, circular entre Girona i Sant Julià de Ramis, passant a l’anada, per exemple, per Pedret i Pont Major, Sarrià de Baix fins a Sant Julià de Ramis, i tornant per la Rasa, el Pla dels Vinyers, el Pla de l’Horta i Sarrià de Dalt, per seguir per l'Hospital Dr. Josep Trueta i Sant Ponç per arribar finalment a Girona, i viceversa, ara les línies L6 i L16 fan recorreguts lineals d’anada i tornada, sense passar per tots els barris
Aquest desdoblament ha provocat, per exemple, que des del barri de Pont Major no es pugui
arribar amb el bus urbà (L6) al CAP de Sarrià de Ter, el de referència per als veïns i veïnes de Pont Major, tampoc fins a l'Hospital Dr Josep Trueta El mateix passa per als veïns i veïnes de Sarrià de Baix, ja que la darrera parada, i més propera al CAP de Sarrià de Ter, de l’L6 és la de la Biblioteca Emília Xargay, situada a uns 700 metres i deu minuts a peu
D’altra banda, els veïns i veïnes dels barris de Sarrià de Dalt, el Pla de l’Horta i el Pla dels Vinyers no poden arribar amb l’L16, per exemple, fins a l’Ajuntament de Sarrià de Ter, o fins a l’Institut Narcís Xifra i Masmitjà, al barri de Pont Major, en cas que hi estudiïn, per exemple, un cicle formatiu
Sense recular en les millores fetes, i amb l’evidència que una millora notable del servei n’incrementa l’ús, caldria reajustar els trajectes de les línies L6 i L16 per a millorar la mobilitat i garantir un millor accés amb transport públic als diferents barris i serveis Perquè cada viatge que guanya el transport públic, ara ja ho sabem i les dades ho demostren, és un viatge menys en transport privat n
l u’ l l d e l p o n t
L’autobus de la L6, al Pont Major Foto Roger Casero
opinió [ERC
NOVES LÍNIES DE TGM A SARRIÀ DE TER L6 I L16
Josep M. Viladomat Regidor grup municipal d’ERC
El dilluns 13 de novembre s’iniciava una nova línia de bus al poble de Sarrià de Ter després d’una llarga negociació amb TGM, Generalitat i Girona, per resoldre problemàtiques d’accés a Pont Major i per incrementar les freqüències a Sarrià de Ter .
Qualsevol canvi de per si ja és traumàtic i en aquest cas, per a les persones que tenen l’hàbit d’agafar el bus de Sarrià de Ter per anar a Girona, encara més, ja que la informació no ha estat prou clara ni a temps
La nova ruta implica que l’autobús que prové de Vila-Roja circuli per la C-255 per Pont Major, giri pel pont de l’Aigua i pugi pel carrer Major, mantenint el mateix número de línia que fins ara: L6, i fent el mateix trajecte d’anada i de tornada, traient la parada de la plaça del Toro (primer canvi) Amb la nova ruta, l’autobús que passa pels barris de la Rasa, Pla dels Vinyers, Pla de l’Horta i Sarrià de Dalt és la L16, que va fins a Correus (Girona) i torna a Sarrià (segon canvi)
El desdoblament de la ruta ha modificat els horaris (tercer canvi)
Aquet projecte de reestructuració de la línia ja es va començar a negociar amb l’anterior equip de govern d’ERC Quan un projecte l’ha començat algú em sembla del tot necessari fer un traspàs d’informació que l’actual equip de govern PAS- PSC va rebutjar Així va decidir emprendre el camí de reunions amb TGM i Generalitat sense tenir en compte les primeres gestions fetes
El resultat és una oferta més àmplia de transport públic però amb moltes mancances que a hores d’ara estan per resoldre
Un dels temes principals per a nosaltres és la comunicació, explicar els canvis i les afectacions que comporten, principalment el coneixement de cada ruta, els horaris de cadascuna i les parades disponibles És importantíssim tenir clar el que implicaran i què i com Però en aquest punt, l’equip de govern ha anat tard Molts usuaris s’han vist obligats a baixar en una parada diferent i lluny de l’habitual, entre altres entrebancs
Una altre tema important és, tal com s’havia plantejat en principi, tenir clar que és un servei que dona la Generalitat, no una línia del poble, sinó una demanda per obtenir una millora en la comunicació amb Giro-
na i hem d’exigir que ens doni el millor servei possible, i si cal fer alguna renúncia, buscar les opcions i solucions i explicar-les a la població
Un cop iniciat el servei ja hi ha hagut moltes incidències i punts a millorar però nosaltres ens centrarem en un de vital
La parada de la Rasa que s’ha perdut en una de les rutes Aquesta parada era una de les que tenia més volum de viatgers i hi pujava gent amb diferents motius (feina, estudis, salut, etc) Actualment es fa davant de la biblioteca, el lloc en si és un risc per diferents motius: Primer, els usuaris han de creuar el vial de manera precipitada quan veuen que s’acosta el bus Segon, quan hi ha persones grans, amb dificultat de mobilitat, amb criatures, amb cotxet o sense, han de baixar d’una vorera, travessar el vial i pujar la següent vorera abans d’accedir a l’autobús I finalment, quan para, ho pot fer abans del pas de vianants o enmig, però sempre en un dels carrils de la N-II, la qual cosa fa que hi hagi un elevat risc de col lisió
Si hi ha un vial accessori a la carretera principal que pot evitar tots aquests entrebancs i riscos, amb una marquesina per als usuaris del transport, per què no es fa servir?
Tot i això, sempre ens agrada quedar-nos amb la part positiva, i en l’àmbit de la millora contínua, crec que l’increment de freqüències i hores és un valor important per al poble, només cal tenir-ho clar i que en les reunions de l’equip de govern amb
Teisa i la Generalitat esperem que es puguin polir les incidències actuals
Nosaltres hi serem per buscar i intentar trobar solucions conjuntes n
L’autobus de la L6, a l’avinguda de França Foto Josep M Viladomat
FER POBLE, PENSAR EN EL POBLE
Narcís Farroni. Regidor Junts X Sarrià
Sovint no podem arribar a tot, no podem assistir a tot, hi ha vida, obligacions, feina, família, però assistir, visitar o fins i tot col·laborar i participar en les activitats és fer poble, és pensar en el poble. Nadal, Carnestoltes, Sant Jordi, 3 dates posades en el temps en aquest primer quadrimestre, i que sens dubte és obligació (si se'm permet la imposició) de ser-hi present, de gaudir-la.
Entremig, deixant l'hivern i començant la primavera, les activitats que es van celebrant per part de les associacions de veïns, aquest any totes 5 amb diferents actes, que fan i donen vida al nostre poble Activitats i iniciatives de l'associació de comerciants, dels centres educatius i culturals, les entitats, els centres, la gent té ganes de fer coses, de fer activitats, i en la part política, ara sí, ens obliga a estar al costat, a estar atent i amatent a les necessitats, a les millores i en aportar el màxim en idees i ajut, dins les nostres possibilitats Amb realisme
SEMPRE AMB APORTACIONS
Sempre hem intentat deixat clar que des de la nostra posició, d'oposició, serem crítics quan ho hàgim de ser, en defensa del nostre programa i de la nostra ideologia, però alhora sempre aportant, donant la nostra argumentació i la nostra proposta, allò que se'n diu " el que faríem nosaltres", no ho veiem d'altra manera, això també és sumar, és fer poble i pensar en el poble, per això detallem 10 propostes que dins d'aquest quadrimestre hem presentat, argumentat i treballat en els Plens municipals::
1. Millorar la Parada de Bus Institut, en les millores en marquesines i en les incidències de L6 i L16,
2 En el sistema de recollida porta a porta, en les incidències (encara massa habituals) en alguns dels tancats on es dipositen els cubells
3 Una millor comunicació de tots els serveis a què es pot acollir la població en temes d'acció i serveis socials
4. Un major control de les ocupacions il legals (que n'hi ha), recordar que al 2023 vàrem presentar una moció aprovada al Parlament de Catalunya que donava més eines als ajuntaments davant d'aquesta problemàtica i que el PAS va votar NO, i ara es necessiten aquestes eines.
5 Treballar per un millor manteniment de les nostres rutes forestals (un privilegi natural que tenim) i potenciar-les
6 Davant les diferents posicions en la forma d'actuar en la problemàtica encara existent de la fàbrica HINOJO-
SA Continuarem a disposició per fer les nostres aportacions i estar a sobre perquè l'impacte sigui el menor possible
7 El manteniment, millora i arranjament dels accessos al camp municipal de futbol Antoni Moratalla
8 Treballar i posant-se a disposició per modificar l'ordenança d'aparcaments de la població; amb el creixement que hem tingut en els últims 15 anys , és necessari aquesta actuació/modificació.
9 En l'aspecte de comunicació i en concret amb Ràdio Sarrià, hem manifestat que la nostra part o responsabilitat política en complir les regulacions existents en matèria de llei audiovisual no ha d'anar lligada amb la contractació d'un nou tècnic/a de comunicació, ja que el conveni entre ajuntament i entitat ja hauria d'estar creat i acordat,
10 Voreres, barreres arquitectòniques, continuem demanant les majors accions possibles per anar millorant la viabilitat a peu i en bicicleta, tenim una partida de Via Pública i de moment ens preocupa que s'estirin euros d'aquesta partida per altres
accions que no tenen una afectació directa amb l'esmentat
LA SEQUERA
Tots els informes rebuts des del mes d'octubre fins a l'abril expressen i reflecteixen la bona conscienciació de tota la població de Sarrià de Ter, hem estat per sota de la despesa màxima d'aigua per habitant durant tots aquests mesos, això és per felicitarnos entre tots i totes i seguir prenent consciència que aixó no és un episodi passatger i que la responsabilitat com a persones, ajuntament, serveis i empreses , l'hem de continuar mantenint
Podem tenir un maig plujós i els nivells dels embassaments poden anar augmentant, però venim de la pitjor sequera dels últims 20 anys i una flor no fa estiu, per tant demanem responsabilitat i precaució, primer de tot als estaments superiors, lògicament des de la Generalitat, en la presa de decisió en els canvis en les mesures i els estats d'emergència, i tot seguit als Ens locals de continuar treballant i informant en el sentit de ser conscients i aprendre d'aquesta època de sequera que estem vivint La població ja ha demostrat la seva responsabilitat, ara toca que l'administració faci les inversions i planificacions necessàries per al futur
SEGUIREM, NOMÉS FALTARIA
Continuarem defensant l'educació davant l'incivisme, seguirem donant el màxim per fer el possible i col laborar per millors serveis al nostre poble, seguirem defensant que s'ha de governar per a tots i totes i respectant la democràcia sempre
Seguirem, al cap i a la fi, i com no pot ser d'una altra manera, pensant en el poble, ja que creiem que és l'únic camí per fer poble n
s p a i e s c o l a r
eExpErimEnts a l’aula
García, Helena Agullé, Montse López i Tamara Serrano. Educadores d’Infantil 2 de l’EBM Confetti
Un grup d’alumnes de l’Institut de Sarrià de Ter han vingut a fer u n s e x p e r i m e n t s a l s infants d’I2: aula dels Tigres, dels Lleopards i dels Elefants.
Són 4 grups que s’han dividit en les diferents aules i han fet 2 experiments diferents
Experiment 1: a través d’un conte de l’aigua, dibuixen amb retolador permanent uns peixos en una safata de vidre Després hi afegeixen aigua i els peixos floten
Experiment 2: amb un conte d’una estrella, trenquen escuradents i afegint colorant, es van movent fins a formar una estrella
Cristina
Un cop acabat els experiments deixen participar als infants que mostren més interès i la resta observa Els nois i les noies de l’Institut acompanyen els més petits per poder fer la proposta: pintaven al plat, ajudaven amb la pipeta del colorant, posaven aigua...
Creiem que aquesta experiència ha estat molt positiva tant per l’escola com per l’Institut Els infants han gaudit i els alumnes s’han mostrat molt comunicatius i amb ganes de repetir Convidem a fer més propostes d’aquest tipus a l’Institut n
xxii Exposició Dia intErnacional DE la Dona 2024
Comissió de ciutadania
“DONES
IL·LUSTRÍSSIMES CATALANES” HA ESTAT EL TÍTOL D’ENGUANY A LA 22A EDICIÓ DE L’EXPOSICIÓ DEL DIA DE LA DONA
Presentació de l’exposició i públic assistent
Fa dos cursos enrere es va fer sobre escriptores i hem pogut comprovar que algunes d’elles també il·lustren els seus contes o històries. Per aquesta raó, hem vist dones il·lustradores que ja havíem exposat al 2022.
La idea inicial de fer una exposició sobre dones va sorgir de persones i entitats del municipi que es varen unir amb dones involucrades a nivell personal Més endavant, s’hi van afegir regidors de l’Ajuntament fins que finalment també s’hi va implicar tot el consistori
Aquesta exposició no només va ser una mostra de treball plàstic; també va ser el resultat d'hores de treball en equip, on l’alumnat va compartir idees i tècniques per crear un mural per aula sobre les il lustradores catalanes escollides
En resum, la jornada del Dia de la Dona va ser un recordatori de les empremtes que les dones il·lustradores catalanes han deixat en el món de la creativitat i la cultura Va ser una celebració de la diversitat, la creativitat i el poder de les dones en el món de la il lustració
Des de la primera exposició fa 22 anys a la sala del Patronat, s’ha fet un avançament en la igualtat de gènere, tot i que encara hi ha molta feina per fer. Per això la importància de continuar reconeixent i homenatjant les dones de tots els temps n
Educació Infantil
Cicle Inicial
Cicle Mitjà
Cicle Superior
Fotos: Escola Montserrat
Jocs Florals DE l’Escola montsErrat sant JorDi 2024
Montse Asencio Duran
Cap d’estudis de l’Escola Montserrat
Com cada any pels volts de Sant Jordi, a l’Escola Montserrat hem celebrat els Jocs Florals, una festa literària que té com a principal objectiu potenciar, valorar i donar sentit a l’expressió i producció escrita dels nostres alumnes. Aquest any, els Jocs Florals de l'escola han girat al voltant d'un tema especialment inspirador i que, com a Escola Verda que som, ens toca molt de prop: "Contes per salvar el món".
Aquesta temàtica ha convidat els nostres joves escriptors a desplegar la seva imaginació i creativitat per crear relats que no només entretinguin, sinó que també portin un missatge poderós sobre la importància de cuidar el nostre planeta A través de les seves paraules, els alumnes han explorat diferents formes de contribuir a la preservació del medi ambient, destacant valors com la solidaritat, la responsabilitat i el respecte per la natura.
Tots els nens i nenes de Primària de l’escola han participat en els Jocs Florals fent narracions i poemes que ens parlen del respecte, l’amor, la igualtat, l’amistat... Han escrit sobre la importància de cuidar el planeta i respectar el nostre entorn, creant un mosaic de veus i visions que ens recorden que, amb petits gestos, tots podem contribuir a salvar el món.
De cada classe van sortir dos finalistes, i un jurat format per la cap d’estudis de l’escola, la mestra responsable de la biblioteca, una
Alumnes d'I4
persona del sector de l’educació i una representant del poble amb coneixements literaris, va ser l'encarregat d'escollir, d'entre els treballs finalistes, el guanyador de cada nivell
Tot i que només hi va haver un guanyador per nivell, tots els nens i nenes de l’escola van fer una molt bona feina, participant amb els seus escrits plens d’imaginació i creativitat i enriquint i fent possible aquests Jocs Florals de l’Escola Montserrat
El dimarts 23 d’abril, coincidint amb la diada de Sant Jordi, es va celebrar l’entrega de premis, que va ser presentada pels alumnes de quart Tot i ser una feina complicada, ho van preparar molt bé, i amb la seva dedicació i alegria ens van fer gaudir d’aquesta diada
Els alumnes guanyadors de cada nivell van llegir un fragment del seu conte o poema, i els nens i nenes d’I3, I4 i I5 van amenitzar la festa representant, cantant i ballant cançons de Sant Jordi
Els premis per als guanyadors van ser llibres, aportats per l’Ajuntament de Sarrià, i un diploma per als guanyadors i finalistes.
Els finalistes de cada nivell van ser els següents:
PRIMER
David Plamenov
Aina Lara
Aran Font
Ona Bonet
SEGON
Jan Castellón
Eric Marcos
Queralt Adroher
David Méndez
TERCER
Mateu Roura
Aina Compañó
Aleix Gibrat
Mariona Vila
QUART
Chenyue Yu
Juli Junemann
Afra Camós
Greta Garzón
Mila Viladomat
Lia Mitjà
CINQUÈ
Martí Asensio
Clàudia Serra
Emma Gordo
Ivet Suñer
SISÈ
Guillem Ainsa
Blanca Martín
Andreu Roura
Àlex Serra
Alumnes d'I3
Alumnes d'I5
Autoritats presentant l’acte
Els guanyadors i guanyadores dels Jocs Florals de l’Escola Montserrat 2024, i els seus contes i poemes són els següents, estem emocionats de compartir aquestes històries amb vosaltres, esperem que us inspirin tant com a nosaltres!
GUANYADORA DE PRIMER
LA BRUNA SALVA EL PLANETA
Ona Bonet
Un dia la Bruna i la seva família van anar a la platja Van veure un dofí mort El van obrir per saber per què es va morir. Van veure taps, bosses i moltes coses més que contaminen l’aigua
La Bruna va dir:
– Òndia, quin fàstic! M’agradaria netejar el mar.
La seva mare li va dir que hi anirien aquesta tarda La Bruna li va dir:
– Però no tenim equipació de mar! –
No et preocupis, ara anem a comprar-ne
Quan van tornar a casa es van preparar i van anar a netejar el mar Van anar a buscar més gent i va quedar tot net
Vet aquí un gos, vet aquí un gat i aquest conte s’ha acabat n
GUANYADORA DE TERCER
LA SIRENA QUE NO VOLIA BRUTÍCIA
Mariona Vila
En els anys 90 es va obrir una fàbrica de plàstic que es deia PLÀSTIC GOO Allà fabricaven plàstic Després de fabricar el plàstic ho portaven a les botigues i la gent el comprova Quan ja tenien el plàstic utilitzat, ho tiraven a la sorra de la platja i sempre igual
Un dia una sirena que era rosseta i que es deia Cleo, que era molt guapa, molt llesta i amb una cua taronja i que quan sortia de l'aigua es transformava en humana, estava ben cansada que tiressin el plàstic a la sorra del mar. A més també tiraven el plàstic a l'aigua del mar
Un dia, la Cleo va demanar ajuda al seu pare, el rei Tritó, com que era ell que sempre solucionava els problemes, va pensar que era una bona idea Però estava tan ocupat que ni tan sols es va adonar que ella hi era Així que la Cleo va demanar ajuda a la sirena més vella que hi havia, ja saps què diuen: Que les sirenes velles són les més sabies
La sirena més gran li va dir que sortís de l'aigua i fes un cartell escrivint les 4R, que són reciclar, reutilitzar, recuperar i renovar La Cleo així ho va fer Quan va sortir de l'aigua el primer que va veure va ser paper del vàter a la sorra i d'aquell se'n va fer un vestit, clar no podia anar despullada pel carrer Va fer els cartells, però no els hi va servir de res
GUANYADOR DE SEGON
EL POP I EL CRANC
David Méndez
El pop estava nedant tranquil al mar De sobte, va venir una bossa i el pop li va dir: – Hola bossa!
I la bossa no li va contestar
La bossa s’estava apropant i al final la bossa se li va posar al cap
Ell no podia respirar i es va apropar a les roques El cranc el va veure i li va trencar la bossa, i es van fer amics
A partir d’ara es dediquen a recollir deixalles I conte contat, ja s’ha acabat! n
Va decidir fer una reunió amb totes les sirenes per posar-se d'acord què podien fer, però cap no ho sabia Ella va pensar i pensar a la fi se li va ocórrer una idea: anar a parlar amb l'amo de la fàbrica de plàstic Quan va arribar a la fàbrica, es va adonar que era immensa i quan va mirar al seu voltant va veure que estava ple de plàstic Se'n va adonar aleshores que per tot arreu hi havia contaminació i que quan més passava el temps més i més n’hi havia
Cleo estava segura que l'amo no li faria cas, però estava ben convençuda d'anar-hi Quan va parlar amb l'amo, li va dir que ell també estava preocupat per la contaminació, que estava intentant ajustar el full de la fàbrica, però que no podia
Aleshores tots dos van decidir convèncer la gent del poble que no contaminessin i de mica en mica van anar convencent a tothom I quan la gent ja començava a entendre-ho, van netejar tot el que havien embrutit
Van aprendre a posar les escombraries a cada contenidor: groc, plàstic; marró, orgànic; blau, cartó i verd, vidre Com que la fàbrica també contaminava van decidir tancar-la i així va ser com el món va quedar net n
GUANYADORA DE QUART
UNA AVENTURA AL POL NORD
Greta Garzón
Fa uns mesos enrere, una noia que es deia Misty, que tenia 16 anys, que vivia a Nuuk (Groenlàndia) i que li agradava molt el fred i les aventures, estava asseguda al sofà pensant què podia fer perquè s’avorria Se li va acudir una cosa que li agradaria molt fer: investigar els animals i les plantes del Pol Nord, amb la seva millor amiga, la Lluna Primer de tot, va anar a casa la Lluna i li va preguntar si li agradaria acompanyar-la a l’aventura. Ella va dir tota emocionada que li encantaria acompanyar-la
Durant el cap de setmana ho van organitzar tot a casa la seva amiga Van decidir tot això: marxarien el mes que ve, tardarien més o menys unes tres setmanes en arribar, haurien de portar molt de menjar i aigua, s’haurien d’abrigar, haurien de portar una tenda per dormir, etc Més tard, la Misty, contenta perquè l’aventura estava organitzada, se’n va anar a casa seva a sopar
Passats aquells trenta dies, van fer les maletes, es van acomiadar de la família i van marxar Van agafar una vaixell i van anar cap al Pol Nord Allà van començar a caminar fins que es va fer de nit i van sopar, “sushi” Abans d’adormir-se van quedar una estona bocabadades mirant les Aurores Boreals Tot estava molt tranquil; però de sobte, van sentir un cop i es van aixecar d’una revolada Allà a la porta de la tenda van veure un os Polar i una foca. L’os Polar i la foca van dir: “Hola”! La Misty i la Lluna es van quedar molt sorpreses, i van dir: –Per què heu vingut aquí a parlar amb nosaltres?
–Perquè necessitem la vostra ajuda, el gel on vivim s’està desfent, l’aigua del mar cada cop està més
calenta, els nostres amics s’estan morint, i els humans encara no han parat d’embrutar el planeta
–Caram no ens n’havíem adonat, estarem encantades d’ajudar-vos
La Misty i la Lluna van sortir de la tenda i tots quatre van rumiar què podien fer La foca va recordar que tenia una amiga que es deia Narfad Els hi va explicar que vivia al fons del mar i d’aspecte era un narval, però per dins era una fada. Potser els podria ajudar La foca va anar un moment a la seva cova i els va donar una cosa a la Misty i a la Lluna perquè poguessin respirar S’ho van posar i van anar cap a la cova de la Narfad. Quan van arribar, la foca li va dir:
–Hola Narfad, va dir, aquestes dues nenes són la Misty i la Lluna. Venim per preguntar-te si ens podries ajudar en una cosa –Hola Misty i Lluna! I tant que us podria ajudar En què?
–Estem intentant salvar el planeta de l’escalfament global, i hem vingut aquí per veure si ens podries fer un encanteri d’endarreriment del temps –I tant! Ara us el faig
La Narfad va fer l’encanteri dient les paraules, i de cop es va sentir “PUM”! La Narfad els hi va dir que el temps ja s’havia endarrerit Quan marxaven, la Misty va dir: “Ara només falta que els humans siguem conscients que hem de cuidar el planeta”
La Misty i la Lluna quan ja ho havien recollit tot i estaven a punt de tornar a casa seva, l’os Polar els hi va dir: -Ara noies teniu molta feina a fer, heu d’anar explicant pel món que si no cuidem el planeta, al futur tindrem conseqüències molt negatives.
La Misty i la Lluna van dir que ho farien encantades, tot i que sabien que seria una feina difícil! Es van acomiadar, i van dir que s’haurien de tornar a veure Començaria així, una nova aventura! n
Finalistes 1r
Finalistes 2n
Finalistes 3r
Finalistes 4t
GUANYADORA DE CINQUÈ
EL CONTE CONTAMINAT
Martí Asensio
La gent té molta por, el planeta està en perill es sent la tremolor, la gent xiscla com un grill
Hem de trobar la solució per poder tots sobreviure, abandonar no és una opció, al final, hem de conviure
El problema és espectacular la gent no para de contaminar La fi del món és imminent tothom ho està veient
El carrer està ple de brossa i olora molt malament, et pots trobar un pneumàtic o una bossa que ha llençat molta gent.
Hi ha una solució per poder salvar el Planeta podem inventar una poció per deixar la Terra neta
Però les fàbriques segueixen contaminant Hem d’intentar frenar-ho Com a mínim lluitar-ho, si no, continuaran avançant
Un mag s’ha de contractar! perquè la poció pugui crear Així aturar la contaminació i ens ajudarà a tots
La poció ja l’ha fet per no contaminar més, ningú s’hi ha oposat i el planeta hem salvat!
I ara ja us he explicat el Conte Contaminat! n
GUANYADORA
DE SISÈ
ATUREM EL CANVI CLIMÀTIC
Blanca Sabaté
Si el canvi climàtic volem aturar, tots hem de col laborar Reciclar és molt important ja que als éssers vius estem ajudant
Els períodes de sequera hem d’evitar, tots junts ens hem d’esforçar Els incendis no s’han de provocar a no ser que sense arbres ens vulguem quedar
L’atmosfera s’està trencant i no ho estem evitant Sense aigua ens estem quedant i poques persones estan ajudant
Cada accident marítim és més gran i sense peixos ens estem quedant Si a la sobrepastura no reaccionem sense boscos ens quedarem. n
Finalistes 5è
Després dels Jocs Florals, vam aprofitar per entregar els diplomes i regals als finalistes I guanyadors del concurs de la portada de l’agenda 2023-2024.
Presentadors dels Jocs Florals
Finalistes agenda infantil
Finalistes agenda CM
Regal per a I3
Regal per a I5
Públic assistent a l’acte
Regal per a I4
Finalistes agenda CS
Finalistes agenda C1
DE sarrià a sant Julià: la 4a Matinal de coMbos va oMplir el centre cívic
Com cada any, amb l’arribada de la primavera, l’alumnat dels diferents combos musicals de l’institut va participar en la Matinal de combos. Es tracta d’una jor nada que permet posar en pràctica l’aprenentatge llaurat al llarg del curs en el projecte Rock’in. Com sempre, aquesta mostra esdevé una oportunitat única per vèncer la vergonya i mostrar-se davant d’un públic que, en aquesta ocasió i per culpa de la pluja, va omplir el Centre Cívic de Sant Julià de Ramis en detriment de l’habitual ubicació al pati verd de l’institut a Sarrià.
ELa Matinal de combos és el punt culminant del projecte Rock’in, el qual es va implementar al centre durant el curs 2020-21; en el nostre segon any de vida Es tracta d’un projecte que té l’aval del Departament d’Educació i s’executa gràcies a una col laboració a tres bandes entre l’institut de Sarrià de Ter, les Cases de la Música i els professors col laboradors de guitarra, baix i bateria; que són músics professionals i formen part del claustre de l’Escola de Música Moderna de Girona.
Diferents combos d’alumnes i professors de l’edició d’enguany Fotos de Clara Montoya, alumna de 1er batxillerat de l’INS Sarrià de Ter
Des del naixement del centre al curs 2019, les arts i la música hi han tingut un paper molt destacat
La nostra filosofia de vida i d’entendre l’educació aposta per la promoció de les arts, entenent i valorant la seva importància com a elements cabdals per formar-nos com a persones arrelades a una comunitat i a un entorn.
La primera etapa d’aquest projecte s’inicia en entrar a l’institut, quan l’alumnat coneix els instruments integrants del combo: la guitarra elèctrica, el baix, la bateria electrònica i el teclat Seguidament, l’alumnat tria un dels instruments per començar a treballar el repertori de temes amb l’objectiu de muntar combos En arribar a 2n d’ESO, els combos ja estan conformats, i esdevenen els protagonistes de la matinal; als quals s’uneixen altres grups de la resta de cursos d’ESO i de professorat n
El mes de maig de 2021 es va dur a terme la matinal de combos al pati verd de l’Institut.
n a t u r a
camins pEr conèixEr
El patrimoni DE la riEra D’En xuncla
Estel Turbau i Martín
La Riera d’en Xuncla neix a partir de l’aiguabarreig del Riudelleques i el Rimau, dins el terme de Sant Gregori. El curs de la riera, especialment quan porta aigua, crea un ecosistema de bosc de ribera, en més o menys bones condicions, fins que arriba a la seva desembocadura, al Ter. Part dels sarrianencs i sarrianenques ja saben que l’entor n de la Riera d’en Xuncla, a més de natura, amaga alguns elements del patrimoni local prou interessants. El pou de glaç, el salt d’aigua del Timbarro, els molins fariners d’en Xuncla i d’en Tomàs, les seves rescloses i basses, les antigues moles dins la llera de la riera i el volcà del Puig de Can Guilana, són alguns dels elements més destacables.
La primavera de l’any 2023, l’Ajuntament de Sarrià de Ter, amb la col laboració de la cooperativa Gisfera, va finalitzar el projecte de senyalització dels camins entorn de la riera De fet, ja feia uns quants anys des de les darreres actuacions de senyalització i era urgent i necessari fer-ne la renovació
Es va optar per senyalitzar els senders principals de l’espai com una xarxa de camins que s’entrellacen, a partir de la qual es proposen 3 rutes Totes elles es poden iniciar des de l'aparcament de l’Escola Montserrat, o qualsevol altre punt de pas
Salt del Timbarro
1. La ruta groga és un itinerari circular per descobrir la riera i la vall d’en Xuncla, el molí i la resclosa d’en Tomàs, el salt del Timbarro. Té una distància de 2,48 quilòmetres i una durada aproximada de mitja hora
2. La ruta blava ens porta a descobrir la riera d’en Xuncla, les moles de dins la llera i el Volcà de Can Guilana Té una distància de 4,2 quilòmetres i una durada aproximada d’una hora
3 La ruta taronja és la ruta més llarga Passa pel molí d’en Xuncla, el molí d’en Tomàs i la resclosa, el Salt del Timbarro i el nucli de Sant Pau Té una distància de 4,7 quilòmetres i una durada aproximada d’un xic més d’una hora
Val a dir que darrere d’aquest projecte hi ha hagut tot un procés de recerca i de treball en equip amb l’objectiu de redactar uns continguts veraços i d’acompanyarlos amb unes il·lustracions amb un mínim de rigor científic, etnològic i històric
A més de la senyalització de la xarxa de camins, útils per a l'orientació dels caminaires, s’han instal lat diferents plafons informatius A l’inici del camí, a l’aparcament de l’escola trobareu dos plafons explicatius. Un és sobre els itineraris i els trets generals de la Vall d’en Xuncla L’altre és una representació de l’ecosistema de bosc de riera i d’algunes de les espècies que hi podem trobar Al molí d’en Xuncla s’explica el funcionament del molí fariner, la seva història i els seus elements interns A prop del Salt del timbarro hi ha una descripció dels elements externs del molí d’en Tomàs A prop, una breu infografia, ubicada a la resclosa del molí, ens mostra el possible procés d’extracció de les moles de dins la llera del riu Al volcà del Puig de Can Guilana, hi trobareu informació per entendre la seva formació, la relació amb altres fenòmens volcànics de la zona i la seva importància com a patrimoni geològic
Però per què és tan important conèixer el patrimoni del nostre municipi? Sempre s’ha dit que la informació és poder En l’àmbit de l’educació ambiental es diu sovint que és quan coneixes que
Cartell amb informacio del moli de'n Tomas
Cartell amb informacio del Volca del Puig de Can Guilana.
Cartells a l'aparcament de l'escola Montserrat, punt d'inici de les rutes
Estaca utilitzada per a la senyalitzacio dels camins
estimes i quan estimes és quan ho vols conservar. Si coneixem el nostre territori i els seus valors, estem més a prop de poder conservar-los La divulgació del patrimoni natural i cultural no és transcendental, al contrari, és primordial per preservar-lo La seva permanència és important per construir la identitat del nostre poble Una societat informada serà més conscient, i per conseqüència, més respectuosa, justa i equitativa,
amb el patrimoni i amb la natura Esperem que aquest projecte sigui una bona contribució a aquesta tasca
Aquest projecte no s’hauria pogut realitzar sense l’acompanyament dels companys de la cooperativa, en Marcel Gutinell i l’Alba Boada, la perseverança d’en Gerard Suñer, i també de les ments inquietes de l’Àngel Canyigueral, l’Assumpció Vila, l’Ivan Bustamante i en Josep Aymerich n
Senyal direccional utilitzat per la senyalitzacio de les rutes 1.
Senyal direccional utilitzat per la senyalitzacio de les rutes 2.
Senyal direccional utilitzat per la senyalitzacio de les rutes 3
Fotos: Estel Turbau
És una llúDriga? És una rata? no, És un coipú!
Clàudia Casero Canyigueral i Carlos Cano-Barbacil
Bernat pescaire (Ardea cinerea) al riu Ter al seu pas per la ciutat de Girona buscant algun peix per alimentar-se
Foto Carlos Cano-Barbacil
Des de fa uns anys, al riu Ter hi ha un nou habitant. El coipú, amb aspecte de rata d’aigua, però llargada de llúdriga, és un rosegador natiu d'Amèrica del Sud que es pot veure a les riberes de Sarrià de Ter.
El riu Ter vertebra la província de Girona, des del seu naixement a Ulldeter a 2 480 metres sobre el nivell del mar i en plena comarca pirinenca del Ripollès, fins a la Gola del Ter, on aboca les seves aigües al Mediterrani El Ter és una font de recursos, que cobreix les demandes d’abastament i reg de les comarques gironines i de part de l’àrea metropolitana de Barcelona Precisament, el desenvolupament de Sarrià de Ter i el procés d’industrialització que va experimentar durant la segona meitat del segle XIX no s’entén sense el riu
A més a més, el Ter és una font de biodiversitat, on ens trobem nombroses espècies d’aus com l’espectacular bernat pescaire, el colorit blauet comú, o la simpàtica cuereta torrentera Sota l’aigua, a la conca del Ter, encara neden peixos en perill d’extinció com l’anguila o l’espinós Però durant els últims anys, als voltants del riu, s’ha produït un increment del nombre d’espècies exòtiques invasores, és a dir, espècies que s’han introduït fora de la seva àrea de distribució natural i que tenen la capacitat de sobreviure, reproduir-se i escampar-se pels entorns naturals produint impactes molt nocius en els ecosistemes, en l’economia i, fins i tot, en la salut humana.
Alguns dels exemples més coneguts per tots, a causa de les seves conseqüències sobre el benestar dels humans, són el mosquit tigre, originari del sud-est asiàtic i vector de malalties víriques com el dengue i la febre groga; i la vespa asiàtica, detectada a Europa per primer cop l’any
2004 i causant d'una picada molt molesta
Fa pocs anys es va instal lar al Ter una nova espècie invasora que desperta la curiositat de veïns i vianants
Amb aparença de rata d'aigua, però llargada de llúdriga, l’espècie que ens preocupa és el coipú (Myocastor coypus) Es tracta d’un rosegador semiaquàtic originari d’Amèrica del Sud i típic de rius i aiguamolls amb abundant vegetació A causa de les fugides i alliberaments d’individus de granges de pell, ara hi ha grans poblacions establertes a Amèrica del Nord, Europa i Àsia Tot i que ja als anys setanta es van escapar individus de granges de pell a la zona de la Tordera, no ha sigut fins a principis dels 2000 quan les primeres poblacions d’aquesta espècie es van establir a Catalunya, Navarra i País Basc De fet, és molt probable que aquests individus ferals provinguin de l’expansió de les poblacions del sud de França. En els últims anys, el coipú ha ampliat significativament la seva distribució a Catalunya En l’actualitat està molt present a l’Empordà i a
REFERÈNCIES
la conca del Ter, i és molt visible a la ciutat de Girona, on es poden veure individus al mateix Onyar o a Pedret, i fins i tot a Sarrià de Ter, a la zona de la Resclosa Vinyals
Malgrat el seu aspecte inofensiu, el coipú és capaç de causar importants destrosses als cultius amb les consegüents pèrdues econòmiques milionàries, així com a la vegetació de ribera La seva voracitat pot provocar l’erosió als aiguamolls costaners, ja que s’alimenta de la vegetació i rizomes que asseguren l’estabilitat del substrat Com a conseqüència, el coipú pot causar l’extinció local de plantes natives i la reducció de l’àrea de nidificació i fresa de les aus i dels peixos autòctons, respectivament. A causa del seu hàbit excavador pot causar danys en infraestructures del riu com són els dics A més a més, el coipú pot actuar com a reservori i vector de malalties i patògens per la salut humana i animal Per tot això, el coipú es considera com una de les 100 espècies exòtiques invasores més nocives del món segons la Unió Internacional per a la
Conservació de la Natura (IUCN).
Tot i que ja existeixen plans i mesures de gestió per a controlar l’expansió d’aquesta espècie invasora a Catalunya, la tasca sembla molt complicada Segons el mateix “Pla de gestió de contenció i control del coipú”, l’erradicació de l’espècie sembla inviable econòmicament pels costos desproporcionats de personal i material necessaris Per tant, les actuacions actualment van encaminades a limitar l’expansió cap a altres conques i capçaleres dels rius, així com a disminuir la seva densitat poblacional i reduir els impactes sobre hàbitats especialment sensibles
El coipú, arribat d’Amèrica del Sud, no és sinó un exemple més dels impactes de les activitats humanes sobre els ecosistemes Potser, a partir d’ara, i per trist que sigui, ens acostumarem a veure aquest rosegador als nostres rius, com ja hem fet amb altres espècies com la carpa, nativa d’Europa de l’est i Àsia i que va ser introduïda ja fa uns quants segles. n
CABI 2024 Myocastor coypus https://www cabidigitallibrary org/doi/10 1079/cabicompendium 73537
MITECO 2013 Myocastor coypus En: Catálogo Español de Especies Exóticas Invasoras
Palazón, S 2019 Pla de gestió de contenció i control del coipú. Generalitat de Catalunya, Departament de Territori i Sostenibilitat
Coipú (Myocastor coypus) a la riba del riu Ter. Amb sis mesos de vida, aquesta espècie aconsegueix la seva maduresa sexual, el que afavoreix un creixement poblacional molt ràpid i el seu potencial invasor Foto Carlos Cano-Barbacil
FC SARRIÀ DE TER
Afrontem la part final de la temporada 2023-24, satisfets amb la formació dels nostres jugadors i tècnics, però una mica decebuts amb els result a t s d e l p r i m e r e q u i p d e l club, i dels juvenils.
El Tercera Catalana està completant una temporada molt irregular, en gran part a causa de les lesions que hem patit, i que ha ocasionat que en cap moment de la temporada tinguéssim continuïtat
El Juvenil Preferent descendirà a Primera Juvenil L'equip ha competit, però ens ha faltat qualitat i cuidar els detalls, per haver pogut barallar la permanència amb èxit Tocarà reconstruir l'equip per intentar l'ascens de nou en la 24/25
La resta d´equips de futbol-11 ha completat una temporada d’acord amb la seva qualitat, i a futbol-7 volem destacar la lluita de l’Aleví Preferent per la permanència, que està molt ben encarada
Els equips femenins han fet una gran temporada, i les noies han gaudit moltíssim del joc
També volem destacar el premi que ha rebut el Benjamí C, guardonat com l´equip més net de la seva edat a les lligues del consell esportiu del Gironès Enhorabona nois!!!
e s p o r t s
8a edicio Gala Valors en Acció a l’Auditori de Girona
Com cada any, estem preparant el Torneig Benèfic de fi de temporada en favor d AACIC, associació benèfica en favor dels nens i nenes amb cardiopatia congènita, i les seves famílies Aquest any aprofitarem el Torneig per donar visibilitat al futbol femení, i farem un torneig amb equips infantils femenins i cadets femenins
Som-Hi FC Sarrià n
Benjami FC Sarria de Ter
LA INFORMACIÓ MÉS IN DEPENDENT, EN EL SUPLEMENT MÉS IM PRESCINDIBLE
A bots i barrals
El meteoròleg d’aquest suplement, l’infal lible Tomàs Masella, ens acaba de comunicar que plega, que deixa les isòbares i les borrasques i que ha decidit saltar a la política Es presenta a les eleccions al Parlament Europeu perquè diu que a Brussel·les i a Estrasburg hi plou poc. Des d’aquestes pàgines li volem donar la més fervent enhorabona i aprofitem l’avinentesa per informar al públic en general que hem obert una subscripció popular per comprar-li un paraigua. Mai se sap. n Alfred R Pacó
TSN, Anticicló de les Açores
La campanya electoral
Amb molt bon criteri i a fi i efecte que les campanyes electorals no es facin llargues i pesades en excés, els partits concurrents han decidit fer les proclames menjantse síl labes dels manifestos Les xifres d’estalvi són esfereïdores: imaginin-se vostès el volum de paper que s’arribarà a economitzar i de quina manera s’escurçaran els discursos dels mítings A l’hora de fer grafitis
també s’ha posat en marxa, tal i com es pot comprovar a la foto. n Peragonès
TSN, Esquerrapublicana de Catunya
Arriba el bon temps i les festes de barri. Com cada primavera, cada sector del poble programa la seva festa, el seu vermut, la seva botifarrada, la seva arrossada Aquest any, en previsió que les assistències poden ser multitudinàries, la regidoria municipal de xefles ha buscat un mecenes. La marca de sabó rentavaixelles Fairy patrocinarà les arrossades. A veure si amb una gota de Fairy s’arriben a rentar més plats i cassoles a Sarrià de Dalt o a la Rasa. El barri que resulti guanyador serà l’escollit per a l’anunci a televisió n Amis Toll TSN, cuina central
Novetats Festa Major
De cara a la Festa Major 2024, per evitar sobreesforços i feines innecessàries a la brigada municipal s’ha decidit que totes
les taules, cadires, tendals i “tablados” que s’hagin d’utilitzar i siguin sol licitats per les entitats del poble es compraran nous i se seguirà el criteri Ikea. És a dir: una vegada presentada i aprovada la instància, es lliuraran en format kit i el president de cada associació haurà de cuidarse del degut muntatge i instal lació. Amb aquest objectiu, l’ajuntament també ha adquirit un estoc de claus allen, d’aquelles de doble angle, que ja es poden passar a recollir per les instal lacions municipals en horari laboral n Joan Mach Guiber TSN, Espai Lecta
Cobrament d’impostos
Ha començat el període voluntari de pagament d’impostos. L’involuntari s’allargarà de manera indefinida. Es recorda a la ciutadania que a aquest món hi hem vingut a pagar impostos i que no se n’escapa ni Cristo. Cal pagar l’IRPF, l’IAE, l’IBI, l’IS i totes les combinacions de sigles que permetin les fitxes d’Scrabble. En clau local, com que les finances municipals segueixen a l’UCI, s’ha decidit seguir un criteri anglosaxó Tal i com és costum als restaurants dels Estats Units d’Amèrica, a l’hora d’anar a pagar els tributs i taxes municipals caldrà deixar una propina generosa. A veure si ho entenem n Rita Nosequita TSN, Tresoreria i Finances
LA FRASE DEL DIA: “Sobre gustos no hi ha res escrit: per això ja seria hora de començar a fer-ho.”
(Julio Camba)
Plats bruts
