Revista Peluts nº15 by Juana Reyes

www.protectoramataro.org

n.15 Novembre

2010

Exemplar gratuït

Pilar Rahola Compromesa amb les causes socials i els animals abandonats

Encants Solidaris, un projecte social PelutsTV, el primer programa de televisió d’animals abandonats La fura, un animal de companyia

a or ién os Ah mb err ta a p r pa

i ax

El sabor más saludable ADVANCE presenta el nuevo Duo+effect: un alimento de alta gama que ofrece toda la protección y ventajas nutricionales del actual ADVANCE junto con lo mejor de las frutas: sus beneficios de salud (gracias a los polifenoles, antioxidantes y fibra) y todo su extraordinario sabor. La combinación de carne fresca de pollo y arroz con la selección de frutas hace de Duo+effect un alimento sumamente sano, sabroso y digestible.

Editorial

Sumari Protectora 4

Encants Solidaris

Guillermo Couto

10 PelutsTV 14 Visita d’Aubrey Fine 16 Programes terapèutics per adolescents 18 La Banca Cívica 20 Les Escoles ens visiten 24 Abans i després

Encants Solidaris Mai hagués pensat que una idea com aquesta que se’m va acudir ja fa 5 anys per casua· litat passejant pel passeig de Cadaqués i presenciant uns encants populars en benefici de les víctimes del tsunami seria tan brillant i completa. Veure piles i muntanyes de llibres i roba i estris diversos escampats per sobre taulells i per terra, era molt atractiu, però el més atractiu era com· provar com gaudia la gent col· laborant. Els primers encants solidaris en benefici dels animals aban· donats van ser realitat a finals del 2005. Cinc anys després, per a nosaltres han esdevin· gut una font de finançament per projectes com Vincles o la pràctica del proteccionisme, però hi ha quelcom més: veu· re com a una nena li brillen

els ulls davant d’una joguina que havia desitjat intensament comprada pels seus pares, que pateixen la manca de mitjans econòmics, o comprovar la fe· licitat d’un sense sostre que acaba de comprar per 2 euros un abric per passar l’hivern i al seu gust, això no té preu. Això a mi m’omple d’alegria i satis· facció. Cada dia hi ha més acceptació i més solidaritat per part de tots els ciutadans envers els nostres encants, els agradin o no els animals. I és que els encants enamoren. Des de qui lliura el material, el que com· pra i el que gaudeix del bene· fici obtingut dels diners dels encants, la satisfacció és la ca· racterística principal. Encants solidaris, encants generosos, amb una bona estrella que bri· lla per si sola, la solidaritat.

26 EQNV: entrevista 27 Biografies gat i gos 31 Han trobat família 32 Busquem família 34 Entrevista: Pilar Rahola 38 Breus La Finestra 41 Cultura 44 Les granotes no tenen pèl 46 La Tonyina vermella Parlen els experts 48 Les fures 50 Transtorns gastrointestinals 52 Cap més gos avorrit 54 Assegurances animals Opinió 57 El termòmetre 58 Abandonament d’exòtics 60 Abolició de les curses de braus

s i r a d i l o S s t n a Enc

Tot a partir de

0,50 € i en benefici dels animals abandonats!

Molts conceptes altruistes convergeixen en aques· ta activitat de la protectora: el suport econòmic en benefici dels animals abandonats, l’acció positiva envers el medi ambient i la venda a bon preu per a les butxaques més necessitades. Per tot això, ens encanten els encants solidaris.

Són les 10h del matí i a la Plaça Santa Anna de Mataró, al bell mig del centre històric de la capital del Maresme, les carpes dels encants solidaris de la SPAM comencen a funcionar davant dels ulls encurio· sits dels vianants. Els treballadors i voluntaris de la protectora estan ani· mats i esperen vendre gran part del material perquè hi ha molt en joc, ni més ni menys que aconseguir recursos econòmics per gestionar els tres centres d’acollida de forma proteccionista i per tirar endavant el Projecte Social Vincles, de la protec· tora (veieu pàgines 14 a 20). Aquesta és la imatge que es repe· teix com a mínim un cop cada tres mesos des de fa ja 5 anys. En aquest 2010, però, els encants han agafat més força que mai.

Llarga vida al material reutilitzat! Els encants solidaris es basen en un concepte molt bàsic: la reutilit· zació de material. Qui no ha de fer neteja d’armaris de tant en tant? I què se’n fa dels objectes i la roba que ja no volem? La resposta és cla· ra: la gran majoria acaba a un punt verd o en el pitjors dels casos dins de les escombraries. La genialitat dels encants solidaris, però, és donar-li un segon ús, una nova vida, a aquests objectes que ens han acompanyat durant tant de temps i dels quals ara ens volem desfer. Material de decoració, de la llar, electrodomèstics, joguines, roba, llibres, etc. El llistat és llarg mentre els objectes estiguin en bon estat i puguin ser reutilitzats.

Dona’ns a j e u q l e no vols

ida

Punts de recoll

abte d’11 a 19h De dilluns a diss ius d’11 a 14h Diumenges i fest Refugi Cal Pilé ) 8.4 - Mataró (BCN Ctra N II, Km 64 CAAC Mataró ataró (BCN) C/ Galicia s/n - M

es usa t c je b o im ll o c e R es de , bijuteria, object ba ro , es in gu jo , llibres cd’s, dvd’s,... la llar, decoració, is en Encants Solidar dels per vendre als na s abando ts i al im an ls de ci benefi s projectes social

ndres de 9 a 17h De dilluns a dive SPAM Serveis Centrals Corts 2 C - Pol. Ind Les 10 ig M l de í m Ca (BCN) Cabrera de Mar

ió:

Més informac

toramataro.org encants@protec ataro.org www.protectoram T. 902 90 80 43

Com funcionen?

I no llencis res!

Un cop s’ha fet neteja a casa, es po· den dur els objectes que ja no ne· cessitem a un dels tres refugis de la Protectora de Mataró. Allà, els treba· lladors els recolliran i els duran a la seu de la SPAM, a Cabrera de Mar, on hi ha el magatzem dels encants.

No només els particulars poden col·· laborar-hi sinó que les empreses tam· bé s’hi poden adherir a través de dues accions molt senzilles i que poden ser de gran ajuda:

“Però també podem anar a buidar pisos quan s’ha de fer una mudança. El benefici és doble: per una banda donem un cop de mà a les persones que no saben què fer amb els mo· bles i altres objectes que tenen al pis i a nosaltres ens suposa un ajut molt valuós perquè els podrem vendre posteriorment”, explica Sílvia Serra, presidenta de la SPAM. Al magatzem de la SPAM cada dia arriben objectes diferents. Un cop al mes, diferents voluntaris s’apropen al magatzem i donen un cop de mà en la selecció, empaquetat i tria dels objectes. Després, els voluntaris i treballadors de la protectora instal·len unes car· pes a la plaça Santa Anna de Mataró i comencen a vendre el material se· leccionat a partir de 0,50 euros.

ants, c n e s ies al uiròfans, c à r G “ eat q tena, r c n s’ha e quaran i fins d sales és amplis t llits m ra patis an comp r als e ’h i tot s caments p ts”. a i i med ls abandon a a n im

Difonent les campanyes de captació de donacions entre els treballadors a través de canals de comunicació in· terns de l’empresa com penjar cartells a les zones comunitàries, la intranet, la web, etc. Fomentant que l’empresa esdevingui un punt de recollida de les donacions del personal. La SPAM s’encarregarà de recollir les donacions amb la fre· qüència acordada. Durant el 2011, el magatzem dels en· cants solidaris s’obrirà al públic de for· ma permanent i qui vulgui podrà venir a comprar-hi. En la propera edició de PELUTS us en donarem més detalls.

Peluts

n.15 Editen:

Societat Protectora d’Animals de Mataró Ctra. Nacional II. Km 648,4 - 08301. Mataró Teléfon: 902 90 80 43 Mòbil: 647 97 22 93 E-mail: info@protectoramataro.org www.protectoramataro.org

Fundació DAINA per la defensa dels animals i la natura P.I. Les Corts, Camí del Mig 102c 08349 Cabrera de Mar Teléfon: 902 90 80 43 E-mail: info@fundaciodaina.org www.fundaciodaina.org

Com ajuden als animals? Gràcies a aquesta activitat, la SPAM ha aconseguit finançament per dur a ter· me millores en les instal·lacions dels refugis. Nous quiròfans, sales de qua· rantena, patis més amplis i fins i tot llits i medicaments s’han pogut com· prar amb els diners recaptats durant la venda dels encants solidaris. Tots els encants solidaris que s’estan fent el 2010 ajuden a finançar una part dels nous patis que s’estan construint al Centre d’Acollida d’Animals de Com· panyia de Mataró (CAAC). L’objectiu és que els gossos ja no hagin de viure en gàbies sinó en grans patis on puguin córrer, prendre el sol i fins i tot banyarse. I per aconseguir aquest benestar animal, els diners que s’aconsegueixen dels encants solidaris són vitals. Ja sigui per ajudar a comprar una ja· queta d’hivern per 2 euros a una per· sona amb pocs recursos econòmics, o per allargar la vida dels objectes i beneficiar així el medi ambient o per aconseguir medicaments per a un ani· mal abandonat, puja’t al tren dels en· cants solidaris de la SPAM.

Associació Protectora d’Animals de Cabrera Camí de Can Segarra, 40 (Can Bartomeu) 08349. Cabrera de Mar Telèfon: 647 78 28 71 / 647 78 28 72 E-mail: info@protectoracabrera.org

Consell Redactor: Silvia Serra, Isabel Nava· rra, Dúnia Ramiro, Marta Masmitjà Publicitat: Isabel Navarra (647 94 92 88 / isabelnavarra@protectoramataro.org) Coordinació i revisió d’estil: Dúnia Ramiro Disseny i maquetació: Departament de Comunicació de la Spam Dipòsit legal: B-19999-2005 Tiratge: 40.000 exemplars Agraïments: A tots els socis i col.laboradors que han participat de forma desinteressada en la realització d’aquest projecte.

Col.laboren:

7 7

I ara, també a internet

Com pots col·laborar-hi?

Els encants avancen amb les noves tecnologies. Per això, la SPAM li ha creat un perfil de facebook on es pengen setmanalment tots els ob· jectes que es poden comprar.

• Donant-nos els objectes que ja no utilitzis

Gràcies a les fotografies penjades a aquesta xarxa social, diferents per· sones han vingut a comprar direc· tament al magatzem de Cabrera de Mar. Aquesta és una altra possibilitat que permet comprar més enllà dels dies en què els encants són al carrer.

• Fent-te voluntari/a: pots ajudar en les tasques d’emmagatzematge i selecció de material o pots donarnos un cop de mà mentre venem el material quan tenim els stands al carrer • Difonent aquesta activitat a les per· sones que coneixes.

Contacta’ns a: encants@protectoramataro.org

en s don t n a c n “Els e va vida als e d o una n s: material , ar te objec ió, de la ll ac decor domèstics, bres”. o li electr s, roba o l e joguin

idar u b t o p ambé fer una t M : e PA “La S uan s’ha d ci és doble fi q pisos ça. El bene mà a les r n muda un cop de ben què fe a sa es dón es que no e tenen al e n qu perso s objectes odrà vendr l p ls amb e SPAM els ent per a m a pis i l bar finança s” o at per tr s abandon al a n im

Guillermo Couto a la SPAM El reputat veterinari va compartir experiències amb la protectora

L’equip de la SPAM va re· bre Guillermo Couto, un dels veterinaris més cone· guts en medicina interna a nivell internacional. Amb ell, van compartir experiències d’altres refu· gis d’arreu del món. El ve· terinari s’ha compromès a mantenir-se en contacte amb la SPAM per consul· tar els dubtes que puguin sorgir de la feina del de· partament veterinari. És un dels “gurú” de la medicina interna i de l’oncologia en el món veterinari i la SPAM va tenir l’opor· tunitat d’aprofitar els seus conei· xements durant la jornada que es va dur a terme el març. Guillermo Couto compagina la investigació amb la càtedra del Departament de Ciències Clíniques veterinàries de la Universitat d’Ohio (EUA). Però Couto també dedica part del seu temps als animals abandonats i

molt especialment als llebrers, aju· dant en “EL REFUGI SCOOBY” de Medina del Campo. Ell mateix és adoptant de llebrers abandonats i un cop a l’any viatja al nostre país amb un equip d’estudiants de la Univer· sitat d’Ohio per ajudar de forma vo· luntària en les tasques veterinàries més necessàries en aquesta protec· tora: esterilitzacions i cirugies.

“Couto va parlar de di· ferents experiències aju· dant a SCOOBY i també sobre la feina que altres protectores fan a Estats Units” Aprendre d’un mestre Couto va impartir una xerrada a l’equip de la Spam i a un grup de professionals del sector convidats de la SPAM, en el Centre Cívic Pla d’En Boet, a Mataró. Allà, va par· lar de diferents experiències que ha viscut durant les seves estades a España ajudant a SCOOBY i també sobre la feina que altres protectores fan a Estats Units. Els professionals de la protectora van conèixer com es gestionen altres entitats similars a la

Couto amb l’equip de la SPAM

En un altre moment de la visita, conversant amb Marcelo Cabrera, cap dels serveis veteri· naris de la Protectora.

SPAM i com s’hi aplica la medicina de refugis, una especialitat descone· guda en Espanya. Segons en Marcelo Cabrera, cap sa· nitari de la Protectora de Mataró, Couto es va mostrar molt interessat en els protocols d’actuació i la forma de treballar de la SPAM. El grup de veterinaris de la protectora també va mantenir una conversa molt enri· quidora, segons Cabrera. Arran de la visita, el veterinari va oferir-se per continuar en contacte amb la SPAM i ajudar-la en els dub· tes sobre casos, medicaments i pro· tocols que necessiti. Cabrera afegeix, a més, que “a nivell personal va ser una gran satisfacció compartir unes hores amb el Dr. Couto, qui va mos· trar una gran senzillesa i humiltat durant la visita”. Couto és autor de diferents llibres de veterinària com ara “Medicina inter· na en petits animals”.

El primer programa de televisió d’animals abandonats La SPAM realitza un magazine setmanal amb la col·laboració de TV

Per molt que els cuidadors i gestors dels refugis d’ani· mals abandonats es cansin d’explicar a la societat allò que viuen i veuen cada dia en els centres, ningú no s’ho arriba a imaginar del tot. Ara, gràcies al progra· ma de televisió PELUTS, la Protectora de Mataró apro· pa aquest desconegut món a les llars de Catalunya.

Feia temps que l’equip de la SPAM li donava voltes al tema: com fer com· prendre realment allò que vivim di· àriament a la societat? La resposta és clara: una imatge val més que mil paraules. I aquest és justament l’objectiu de PELUTS TV, obrir els ulls al ciutadà sobre el que realment succeeix en els refugis d’animals i conscienciar envers la tinença res· ponsable. La cadena M1TV va mostrar inte· rès en el projecte i juntament amb el seu equip tècnic, el programa és una realitat des del 21 de setembre. Ara, cada dimarts s’estrena a les 21h però es pot veure per internet just després de l’emissió.

Un programa únic i pioner Aquest és el primer projecte tele· visiu que es fa a l’estat espanyol dedicat íntegrament als animals abandonats. El programa té format de magazine i dura uns 25 minuts. La presentadora és Laura Ramiro i la presidenta de la SPAM, Sílvia Serra, l’acompanya cada setmana per parlar d’allò que succeeix en els refugis. El programa comença amb la sec· ció del foment de l’adopció, presen· tant el cas d’un gos i d’un gat que necessiten trobar una família tot i que també mostra aquells que ja han sigut adoptats i que han pas· sat pel programa. A continuació, hi ha la secció de l’entrevista, on Laura Ramiro és acompanyada de Sílvia Serra i d’un altra convidat. A més, en aquesta entrevista apareix un animal cada setmana que surt dels refugis per arribar als estudis de M1TV. L’objectiu és fomentar al màxim els animals dels centres de la SPAM. Finalment, el programa s’acaba amb un reportatge que pro· funditza sobre consells veterinaris i activitats que realitza la protectora que van encaminades a la tinença responsable.

L’alcalde de Mataró participa al primer programa de PelutsTV. L’equip de PelutsTV durant el rodatge d’un dels programes

“El programa presenta casos d’animals abandonats, i aprofunditza en consells veterinaris i activitats sobre la tinença responsable” Revista, ràdio i televisió PelutsTV és la consecució lògica de l’aposta en comunicació que ha fet la SPAM en aquests darrers anys. Aquest és el nom de la revista que ara estàs llegint i també del progra· ma de ràdio setmanal, que s’emet des dels estudis de Mataró Ràdio però que s’escolta en 24 emissores municipals catalanes. Actualment, la SPAM i M1TV treba· llen perquè les llars catalanes que vi· uen més enllà del Maresme puguin gaudir també de PELUTS TV.

Horari d’emissions Maresme Dimarts: 21.00, 01.30 i 05.00 hores Dimecres: 08.30, 12.00 i 15.00 hores Dissabte: 21.30 hores

Fora del Maresme El programa es pot veure a inter· net, amb el servei de televisió a la carta, a través de les pàgines:

www.m1tv.cat

www.protectoramataro.org

Vincles

Aubrey Fine El prestigiós psicòleg col·labora amb la SPAM

Aubrey Fine durant una de les seves exposicions

Després de la visita del Doctor Aubrey Fine, el món de les teràpies assis· tides amb animals a Cata· lunya es va enriquir una mica més. Gràcies a la seva estada, la SPAM i al· tres especialistes de la sa· lut mental i l’etologia van participar en seminaris i conferències al voltant d’aquest tema.

La teràpia assistida amb animals té un gran potencial, però molts cien· tífics insisteixen en la necessitat de dissenyar i avaluar els programes terapèutics amb animals de forma científica, és a dir, fent servir crite· ris objectius i quantificables. És per aquest motiu que des de que es va iniciar el projecte Vincles, la Socie· tat Protectora d’Animals de Mataró ha mantingut contacte amb diversos especialistes en l’àrea de la teràpia assistida amb animals i de la psiqui· atria. Un d’ells ha estat el Dr. Aubrey Fine, professor de la California State Po· lytechnic University. Es tracta d’un especialista reconegut internacio· nalment en el camp de la teràpia assistida amb animals. En aquest sentit, el tractat sobre teràpia assis· tida del qual ell és editor i coautor és

considerat per molts la referència en aquesta especialitat. Aprofitant la visita del reconegut doctor Aubrey Fine, L’equip de la Spam que treballa en el projecte so· cial Vincles, va col·laborar estreta· ment amb Aubrey Fine i altres espe· cialistes del món de la salut mental i l’etologia per la formació de les terà· pies assistides amb animals. La protectora va organitzar conjunta· ment amb la Fundació Affinity, dife· rents actes que estan traçant l’estra· tègia a seguir en els propers mesos. Durant la seva estada, el Dr. Aubrey Fine va conèixer i es va interessar pel dia a dia de la Protectora, va ser entrevistat al programa de ràdio “Pe· luts” i va participar en els següents actes:

Seminari tècnic sobre terà· pia assistida amb animals El seminari es va fer el 8 i 9 de maig i va comptar amb la participació del Dr. Aubrey Fine, del Dr. Anto· ni Bulbena, Catedràtic de Psiquia· tria UAB, i de l’etòleg Jaume Fatjó, assessor de benestar animal de la SPAM. El seminari es va dur a terme en el Col·legi de Veterinaris de Barcelona amb l’objectiu de conèixer les expe· riències que hi ha en el món de la teràpia assistida amb animals. Es van valorar els beneficis que poden obtenir les persones amb problemà· tiques psíquiques gràcies a aquestes teràpies i es va parlar del procés de selecció i avaluació dels animals que poden servir com a eina terapèutica, entre d’altres punts.

Conferència: “Tinença d’animals de companyia i qualitat de vida” El 13 de maig, el Dr. Aubrey Fine, va realitzar una conferència sobre tinença d’animals de companyia i qualitat de vida, per reflexionar breument sobre el paper dels ani· mals de companyia a la nostra so· cietat. La conferència va tenir lloc a la sala d’actes que Caixa Laietana va cedir per l’esdeveniment. El president d’aquesta entitat, Jaume Boter de Palau, va inaugurar l’acte, al qual també van asistir la presidenta de la SPAM, Sílvia Serra, l’alcalde de Mataró, Joan Antoni Baron, la Dipu· tada de Salut Pública Sra. Dolores Gó· mez, el Catedràtic en Psiquiatria An· toni Bulbena i l’etòleg Jaume Fatjó.

Conferència: “Implantació de programes de teràpia assistida amb animals en l’entorn de la salut mental” El 14 de maig, la SPAM va realitzar a Sant Boi del Llobregat aquesta confe· rència adreçada a professionals del sec· tor sanitari i que va fer a la Biblioteca Rubió i Balaguer. L’acte el va presentar la regidora de Salut Pública del muni· cipi, Rosa Berrio, i la presidenta de la SPAM, Sílvia Serra, i va comptar amb la participació de l’etòleg Jaume Fatjó. Activitats com aquestes ajuden a im· pulsar, dins de l’entorn de vegades poc receptiu de la salut mental, la teràpia assistida amb animals aban· donats i potenciar estudis de recerca que millorin la qualitat de vida dels animals dels refugis.

Els Projectes Socials de “Vincles” han estat possibles gràcies al patrocini de:

Fundació Cuberes - Donlo

Amb la col.laboració de:

Àrea de Salut Pública

I amb l’ajut dels socis, padrins i mecenes de la Spam

Gossos que ajuden a adolescents amb risc d’exclusió social Aldeas Infantiles i Serveis Socials de Mataró participen en el projecte

El projecte Vincles de la SPAM ha realitzat dos programes de teràpia assistida per a adolescents tutelats amb gossos abandonats, amb el patrocini de la Fundació Affinity

“El projecte parteix de la iniciativa dels nens de tenir un gos per “semblar una família de veritat”

Un gos a Aldeas Infatiles

Adolescents que socialitzen cadells

La SPAM va desenvolupar per pri· mer cop amb Aldeas Infantiles un programa de teràpies amb la incor· poració d’un gos com a mesura d’en· riquiment ambiental en una de les cases d’acollida que gestiona, amb la posterior adopció de l’animal en acabar el programa.

El programa de socialització de ca· dells per a adolescents d’EAIA es va fer en coordinació amb el servei de Benestar Social de l’Ajuntament de Mataró, adreçat a joves tutelats d’en· tre 15 i 17 anys amb problemes de conducta i d’integració social.

La protectora es va centrar en un ha· bitatge amb 9 nens tutelats d’edats entre els 11 i els 18 anys. La introduc· ció d’un gos en aquesta llar tenia di· ferents objectius, entre ells, fomen· tar la idea de semblar una família de veritat i treballar la responsabilitat individual i grupal dels adolescents envers l’animal. Seleccionant el gos ideal En Grau va ser el gos seleccionat per formar part d’aquest projec· te. L’equip de la SPAM va treballar per aconseguir la seva adaptació en l’entorn físic i social de la casa per garantir els resultats obtinguts amb el pas del temps. Grau va seguir classes d’obediència bàsica amb la família d’Aldeas Infantiles alhora que els nens van aprendre i enten· dre quan cal donar una ordre i com fer-ho. Quan es va considerar que tant el gos com els nens estaven pre· parats per conviure en família, Grau va deixar el refugi per fer feliç als 9 adolescents.

“Quatre adolescents van participar en un programa de voluntariat terapeuta per a cadells d’entre 6 i 12 mesos que necessitaven ser socialitzats i educats per poder ser aptes en el procés d’adopció”

Aquest programa va tenir una dura· da de 6 mesos en diferents fases: 1.- Definició dels objectius terapèu· tics que es volien aconseguir 2.- Selecció i preparació del gos 3.- Incorporació i adaptació del gos 4.- Avaluació i seguiment del projec· te fins a març de 2011 A dia d’avui podem dir que Grau és un membre més de la família.

Aquest és un programa que uneix adolescents amb dificultats i gossos adolescents amb problemes, tots dos de socialització. Els uns i els altres s’ajuden mútuament aconseguint els objectius preestablerts. En el programa, hi van participar qua· tre adolescents en un curs de tres me· sos sobre voluntariat terapeuta per a cadells d’entre 6 i 12 mesos que neces· sitaven ser socialitzats i educats per poder ser aptes en el procés d’adopció. Com a avaluació final, destaquem un seguit de beneficis dels adoles· cents que van participar-hi: • Els adolescents van poder expressar els seus sentiments a partir de la identificació amb els gossos aban· donats. • També van aprofundir en la capaci· tat empàtica, la responsabilitat i la millora de la comunicació amb els altres, a partir de les atencions pro· porcionades al gos. • Es va augmentar la seva responsa· bilitat. • Van aprendre que aquesta atenció als gossos contribueix a assolir un temperament de l’animal més equi· librat i facilita una adopció de qua· litat. • Els participants van finalitzar el pro· jecte assistint a gairebé totes les ses· sions programades. Abans que no acabi el 2010, es co· mença el segon programa per ado· lescents tutelats i possiblement se’n prepari un tercer per al març de 2011.

Guanyadors del concurs TvCan de Caja Navarra Els diners del premi es van destinar a activitats terapèutiques Gràcies al concurs de Caja Navarra, les activitats terapèutiques que fa la SPAM amb els seus gos· sos per millorar la vida de persones amb discapaci· tats físiques o psíquiques van aconseguir un impor· tant ajut econòmic. Arriba l’època de la banca cívica i les organitzacions sense ànim de lucre la reben amb els braços oberts. El 16 de juliol molts vam celebrar el premi de Tv Can de Caja Navar· ra amb orgull. D’entre 20 projectes seleccionats, el vídeo “Amb vincles tots hi guanyem” va ser el més votat. Durant un mes, els clients de Caja Navarra i també tots aquells que no ho eren però que disposaven d’un perfil de facebook van poder votar. El voluntariat i gent propera al món dels animals abandonats va demos·

Festa de la Banca Cívica

trar una capacitat de moviment i de solidaritat enorme votant el vídeo que finalment va guanyar 6.000 eu· ros i una càmera de vídeo. Els diners es van destinar a projectes terapèu· tics amb gossos per a persones amb discapacitats físiques i psíquiques i la càmera servirà per denunciar si· tuacions que es viuen diàriament en els refugis de la SPAM relacionades amb l’abandonament. El concurs va servir per inaugurar el canal de televisió per internet de Caja Navarra, anomenat Tv Can. En aquest canal, es mostren les històri· es i programes de la banca cívica que realitza l’entitat. Tu esculls, tu decideixes El programa “Tú eliges: tú decides” de Caja Navarra reparteix els fons de l’entitat destinats a obra social d’una forma innovadora i pionera a tot l’estat espanyol. De fet, ha estat premiada per UNICEF Espanya en reconeixement a la seva tasca cultu· ral, social i humanitària amb el pre· mi de “Responsabilitat social”. La banca cívica és un nou model ba· sat en la participació dels clients de Caja Navarra en la decisió d’on han de destinar els fons per obra social. Qui es fa client de Caja Navarra, pot escollir a quins projectes de solida· ritat es destinen els fons de l’entitat. Entre aquests projectes, hi ha dos programes de la SPAM.

Els nostres projectes Aquest és el segon any que la SPAM participa com a entitat social benefi· ciària de la banca cívica de Caja Na· varra amb dos projectes: el projecte Vincles i un altre destinat a millorar la qualitat de vida dels animals dels nostres refugis i potenciar l’adopció dels gossos i gats que hi viuen. Per votar els nostres projectes, els in· teressats han de ser clients de Caja Navarra o obrir un compte corrent amb l’entitat. Els nostres projectes es poden trobar de la següent manera:

Projecte 15413 “Vincles” el projecte social (programes educatius i de teràpies amb animals de companyia). Projecte 21679 “Adopta’ls”: millora de la qualitat de vida dels animals i foment de l’adopció

Vota’ns!!! 1. Mitjançant la banca electrònica de Caja Navarra: “clavenet” (www. cajanavarra.es/es/tus-derechos/ tu-eliges-tu-decides) 2. Per SMS des del teu mòbil, en· viant TETD (espai) DNI amb la lletra (espai) i nom del projecte (espai) percentatge destinat del projecte al 5101 3. En els caixers automàtics 4. En les oficines, amb l’ajuda d’un gestor personal de CAN 5. Personalment, mitjançant un for· mulari que es posa a disposició a tots els clients junt amb la Guia dels Projectes.

Ens visiten els més petits Infants de diferents escoles s’apropen al món dels animals abandonats

Escola Itaca, Barcelona

Escola Betúlia, Badalona

El 15 de març, els petits de P4 van des· cobrir la protectora i van estudiar el gos com animal de companyia. Vam treballar amb cadells i amb un gos adult les necessitats bàsiques i l’edu· cació. Els nens van gaudir de l’experi· ència i van tenir el seu primer contac· te amb els refugis d’animals.

Els adolescents de la classe de 3r d’ESO també ens van visitar per tre· ballar la tinença responsable i les nor· mes cíviques. Van aprofitar per ini· ciar-se i aprendre l’educació del gos. Aquesta escola va voler oferir a més alumnes aquesta activitat i per això van venir-nos a visitar també els de 4rt d’ESO, que van fer un recorregut per les instal·lacions. En aquest cas, van treballar el món de les protectores i la situació actual envers l’abandona· ment d’animals de companyia.

La protectora continua rebent els nens i nenes de les escoles de primària i secundària interessades en conèixer el programa edu· catiu de la SPAM. Gràcies a aquest programa, fomen· tem la tinença responsable d’animals de companyia i potenciem el civisme. El programa educatiu de la SPAM és necessari si volem concienciar el fu· tur ciutadà i frenar l’abandonament i el maltractament d’animals, un ob· jectiu que esperem que doni els seus fruits a llarg termini. A continuació, us proporcionem el llistat de les es· coles que han vingut al refugi. Les visites al centre no són les úni· ques activitats del programa edu· catiu. Els nostres professionals en educació també van anar a visitar les escoles que no van poder apropar-se al refugi per oferir-los una xerrada sobre el món de l’animal abandonat.

Escola Martí i Pol, Lliçà d’Amunt Els grups de 1r de primària (3 cursos) i 2n (2 cursos) van gaudir de l’audio· visual i van treballar en la identifica· ció del gos. Aquesta activitat es va de· senvolupar a través de l’ajuntament de Lliçà d’Amunt com a complement de la Fira Lliçanimalia, destinada a l’animal de companyia. La protecto· ra, a més de participar amb el progra· ma educatiu a l’escola, també va fer una desfilada a la fira.

Escola El Sagrer, Barcelona De nou, una classe de menuts. Els infants de P5 van venir de la mà de la nostra voluntària incondicional, i mes· tre de lleure, Pepa Flores. Prèviament, els nens havien visionat el vídeo educa· tiu de la protectora i dies més tard, en arribar al refugi, ja coneixien els noms dels gossos que anaven a conèixer.

Daina

Nous cursos i serveis 2011

Informació: formacio@protectoramataro.org www.protectoramataro.org M. 678 98 51 09 T. 902 908 043

Escola solidària

Formació i educació canina

Els que ningú vol

Espai dedicat als animals de difícil adopció

Glòria García

El dia en què es va adoptar la gossa que feia més anys que vivia en el refugi 23

Abans i després Espai dedicat als animals de difícil adopció “Els que ningú vol” són gossos i gats de difícil adopció perquè estan malalts, perquè necessiten atencions especials o senzilla· ment perquè són vells i suposen una càrrega.

Volem fer una crida en favor d’ells. Busquem padrins que ens ajudin en el seu manteniment i adoptants disposats a donar-los tot l’amor i l’atenció que neces· siten.

Ells, com tots els nostres gossos i gats dels refugis, esperen una nova família però sabem que serà molt més complicat per a ells i que molts acabarn vivint la resta dels seus dies entre nosal· tres.

Plegats aconseguirem que vis· quin la darrera etapa de la seva vida dignament.

Llumet El van recollir al refugi de la SPAM de Sant Boi del Llobregat la nit de cap d’any de 2009. Vam detectar que patia una forta diabetis i, per això, li vam trobar una casa d’acollida ràpidament. Els mesos van passar i ningú no va voler adoptar un gat que havia de ser punxat dos cops al dia. Fins que la Annabel, en escoltar el seu cas en el nostre programa de ràdio PELUTS i saber més d’ell en el facebook de la SPAM, es va decidir a donar el pas. La seva adaptació ha estat perfecte i ara en Llumet viu feliç a una nova llar. Annabel Bandrich Mulero Lloret de Mar

Des de l’1 de gener fins el 30 d’octubre de 2010, ja tenim més de 548 padrins que ens ajuden en el seu dia a dia Des de gener s’han adoptat 214 animals de la campanya “Els que ningú vol”

Pipo Va arribar al refugi quan era un cadell i va créixer i envellir a les gàbies de la protectora, d’on havia sigut una de les gosses de vigilància. Quan tots crèiem que la Pipo moriria sense ha· ver conegut una família, la Yoli Martín, cap dels cuidadors de la SPAM, no va voler permetre-ho i se la va endur a casa. En la seva vellesa, la Pipo ha descobert la seguretat i tranquil·litat d’una família, amb la companyia d’al· tres amics peluts. Yoli Martín Sant Cebrià de Vallalta

Romeo Romeo va arribar a la protectora molt espantat. Però l’ensurt més gran el va viure dins del refugi, quan un altre gos el va mossegar de forma tan greu que la seva vida gairebé va arribar al seu límit. La direcció dels refugis de la SPAM i el cap del servei veterinari van voler apostar per ell i van intentar salvar-lo a tot preu. I van encertar. Després de moltes cures, injerts de pell i una gran casa d’acollida van fer que avui puguem dir que Romeo es viu, sà i feliç amb una nova família. Saray Estevez Jimenez Mataró

Entrevista

Glòria García El dia en què es va adoptar la gossa que feia més anys que vivia en el refugi La Glòria García i la seva família van adoptar la gossa que feia més anys que vivia en el refugi, la Canela. Aquesta super· vivent va viure els anys foscos en què les gosseres ho eren tot menys llocs agradables i també va ser testimoni dels canvis pro· teccionistes que la SPAM va introduir amb l’arriba· da del segle XXI. Quan tots ens pensàvem que els seus dies acabarien a la protectora, va arribar la Glòria per ensenyar-nos que cap destí està escrit. Ella ens explica avui com es va produir aquesta fan· tàstica història.

Diuen que algunes bones relacions d’amor comencen davant d’una pantalla. Sí. Els padrins de la Canela havien penjat el cas d’aquesta gossa en el facebook de la SPAM. Quan vaig llegir que es tractava de la gossa que feia més anys que vivia a la protectora, en concret, 12 anys, em vaig dir que allò era totalment in· just i que havia d’adoptar-la. Vaig pensar que després de tants anys, aquella gossa mereixia tenir una família. Imagino que l’equip de cuidadors no podia avenir-se de felicitat quan vas dir-los que l’adoptaries. Quan vaig trucar no s’ho acabaven de creure. Al dia després, vaig apro· par-me al refugi de Cal Pilé i ja m’es· taven esperant fora, darrera la tanca, acompanyats d’un gos. Jo no sabia com era la Canela físicament però de seguida vaig suposar que era ella. Van ser moments molt emotius, tant per a mi com a ells.

Segur que a la Canela li va costar adaptar-se a la rutina d’una casa. En absolut, és una gossa molt llesta i des del tercer o quart dia ja no va fer pipí a casa, sinó que s’esperava al carrer. Demano a la gent que adopti aquests animals perquè ho aprenen tot de seguida. I a més, no et pots ima· ginar les festes que ens fa. Estem molt contents pel que ens retorna a canvi. Veiem que ha anat a parar a una bona casa! La tractem molt bé i ella és també molt bona. Es passa el dia dormint i no pas al terra, sinó al sofà! Acompa· nyada dels gats que tenim amb qui conviu com si res des del primer dia. Siguem realistes, a la Canela no li queda molt de temps, això t’inquieta? No, perquè no ho faig per mi, tant jo com el meu marit ho fem per ella, duri el que duri. I quan ella mori, anirem a buscar un altre dels que ningú vol, això ho tenim molt clar.

Biografies Nana És la gossa que en l’actualitat fa més anys que viu en els refugis de la Protectora de Mataró. Va arribar quan era un cadell. Havia nascut al camp, la seva mare va ser acollida per qui els va trobar i ella i els seus ger· mans van anar a parar al centre. La mala sort va fer que tots fossin adoptats menys ella. El seu passat no l’ha ajudat a forjar un bon caràcter i sempre ha estat desconfiada i poruga amb els humans. Malgrat tot, mai no ha mossegat. Volem que la Nana no mori al nostre centre sense conèixer una família. L’ideal se· ria que pogués conviure amb altres gossos. Li encan· ta córrer, té esperit de llibertat i és independent. El re· fugi no és el millor lloc per envellir i menys per morir.

Adopta a Nana. Us ajudarem en tot el que calgui. Ella us necessita!

La Nana i el Band són animals de la Campanya “Els que ningú vol”. La seva adopció és gratuïta i la Spam us ajuda en les seves despeses veterinàries. Només necessiten una familia que se’ls estimi i els cuidi.

Band Band fa dos anys que viu a la protectora. És una gateta de 7 anys que, a més, pateix gingivitis cròni· ca. Sempre ha mostrat un bon caràcter, li agrada la companyia però no que l’agafin a coll. Durant un temps, la Band va trobar l’amor d’una família, ella era molt feliç… però la mala salut de la seva propi· etària va obligar-la a tornar al nostre refugi. Des de llavors, conviu amb els altres gats tot esperant que algun dia la sort la vingui a visitar de nou.

Adopta a Band. Us ajudarem en tot el que calgui. Ell us necessita! 27

“Els que ningú vol” Necessiten algú que els ajudi

Apadrinal’s

Apadrina els animals vells i malalts que són rebutjats, els que estan destinats a no tenir una família com els altres.

Ajudar-nos és fàcil! 1 Soci 4 Donatiu Fen-te

A partir de 4 € al mes

Amb la teva quota mensual col·laboraràs en el manteniment i cura dels animals abandonats i ens ajudaràs a crear campanyes i activitats per trobar-los una nova família.

2 Padrí

Fent un

Una donació, per més petita que sigui, segur que ens serà de gran ajuda. Totes les donacions, ja siguin de materials, béns, llegats o aportacions monetàries, són en benefici dels animals dels nostres refugis.

Quantitat voluntària

Fen-te

A partir de 10 € al mes

Apadrina un gos o gat de la campanya “Els que ningú vol” , que són aquells més vellets, malalts, més desfavorits, els que estan destinats a viure la resta dels seus dies en els nostres refugis. Amb la teva aportació ens ajudaràs en les despeses veterinàries i manteniment del gos o gat que hagis apadrinat mentre visqui en els nostres refugis.

3 Mecenes Fen-te

A partir de 10 € al mes

Ajudaràs a finançar el projecte social VINCLES on els nostres gossos participen en programes o activitats terapèutiques per ajudar els més desfavorits (persones amb risc d’exclusió social, gent gran, persones que pateixen una malaltia mental, discapacitat física i/o psíquica, etc.) .

Fes un ingrès al CC 2042-0000-70-3300070104

Donació llegat o herència Pots deixar a la protectora tots els teus béns o part d’ells.

Donacions de material Que ens pots donar? tot el que ens pot servir pel manteniment del dia a dia dels nostres refugis: pinso, material veterinari, pintura, eines, rentadores, aires acondicionats, etc… O bé tot allò que ja no necessites per a vendre en els Encants solidaris que organitzem en benefici dels animals. Informa’t sobre el projecte Encants solidaris. Per a més informació poseu-vos en contacte a:

info@protectoramataro.org

Si vols colaborar, omple aquesta butlleta: Dades personals DNI: Nom i cognoms: Adreça: C.P.: Població: e-mail: Telefon: Dades bancàries: Entitat: Oficina:

Província Móbil:

DC:

Soci Trimestral ............ € - mínim 12 €

Trimestral ............ € - mínim 30 €

Semestral ............ € - mínim 24 €

Semestral ............ € - mínim 60 €

Anual ............ € - mínim 48 €

Anual ............ € - mínim 120 €

Padrí

CC:

Signatura

Les dades incloses al present formulari quedaran incorporades als sistemes d’informació de la Societat Protectora d’Animals de Mataró (SPAM). Aquesta informació s’utilitzarà exclusivament per a la finalitat indicada. Mitjançant la indicació de les seves dades i de conformitat al que estableix l’article 6 de la L.O.P.D. vostè otorga consentiment inequívoc a la Societat Protectora d’Animals de Mataró (SPAM) perquè procedeixi, en cumpliment de les finalitats mencionades en l’apartat anterior, al tractament de les dades personals facilitades. Tanmateix vostè atorga consentiment per a la recepció d’informació comercial relacionada amb la finalitat social de l’entitat. Si no desitja rebre comunicacions de la Societat Protectora d’Animals de Mataró (SPAM) de naturalesa comercial o relacionades amb la finalitat social de l’entitat, preguem comuniqui la seva negativa adreçant-se al correu electrònic: info@protectoramataro.org

Mecenes

Gat

Gos

Nom de l’animal apadrinat:

Trimestral:

30 €

60 €

Semestral:

60 €

120 €

Anual:

120 €

240 €

Han trobat família Des de gener de 2010 han trobat familia 1.430 animals (997 gossos, 412 gats i 21 d’altres tipus).

ptat a A le· MENUT. Ado de Tierfre· es manya a trav e.V. unde Spanien

JASON. Adopt at Roura de Sant per Sara Boi.

nç t per Vince OLI. Adopta Coloma de Roch, Santa Cervelló.

JULIO. Adoptat per Fa· milia Garcia de Malgrat de Mar.

NARET a tada per ra ONA .Adop · Julian B la Vilassar de Dalt. nco de

BOCABITS ARA FRICH. Adoptat per Genoveva Tenas de Mataró.

DAMIANA . A do Emilce Lopez ptada per i familia. Cabrera de Mar .

uria optat per N FELIX. Ad l Masnou. e Camacho d

PHOSK I T Maria G O. Adoptat per ràcia Bo rrell, de Barcelon a

Black

Claxon

Cordill

Curro

Chimo

Dalila

Delfina

Delfis

Delfos

Diablo

Disc

Dolar

Genaro

Ipsilon

Jing

Jove

Kalen

keka

Kia

Koko

Lilo

Lira

Loli

Lolita

Maggi

Montesa

Napa

Nena

Norma

Orion

Pablo

Panxo

Podo

Alpine

Rombo

Simona

Tibia

GATS

Band

Cromo

China

Figueret

Floc

Furia

Galio

Heme

Iridio

Kikiku

Kun

Lil

Linda

Llevant

Molli

Ploranera

Potaxula

Renfi

Rias

Donna

Fundi

Heidi

Kipa

Kiss

Nelka

Ostor

Pansy

Polo

Roque

Lidia

â&#x20AC;&#x153;Tots els animals que he tingut han estat recollits del carrer o adoptats a protectoresâ&#x20AC;?. 34

Pilar Rahola Pilar Rahola troba un fo· rat a la seva agenda per atendre’ns mentre es pre· para per anar a Boston a recollir el premi Daniel Pearl pel seu codi perio· dístic a favor de la veritat i a la seva lluita contra l’an· tisemitisme. Però abans d’agafar l’avió té molt clar que vol fer aquesta entre· vista per ajudar els gossos i gats abandonats. Rahola ens ensenya una persona· litat cordial i agradable. És un plaer per a PELUTS fer una entrevista a algú que mostra públicament la seva passió envers els animals tant en els seus articles com a la ràdio i a la televisió. Hem pensat en començar l’entrevista parlant de la teva faceta d’escriptora. Després de l’èxit del llibre “La màscara del rei Artur”, sobre la figura d’Artur Mas, n’estàs preparant algun altre? Doncs sí. L’any vinent vull publicar un llibre que preparo des de fa 15 anys perquè la temàtica m’interes· sa enormement i que tindrà a veu·

re amb l’Islam. Encara no us puc avançar el títol però sí que us puc dir que intenta donar respostes a les preguntes que es fa la gent sobre l’is· lamisme. Després del llibre d’Artur Mas he volgut canviar de registre amb aquest que ara estic preparant. I a més et queda temps per col·laborar cada setmana en programes de ràdio i televisió... En quin mitjà podem trobar la veritable Pilar Rahola? Sense cap dubte en el mitjà escrit. On em sento més segura és amb la paraula, amb el món de l’escriptura. I si hagués d’escollir entre tots, se· ria amb aquest que em quedaria. La ràdio també m’agrada i la televisió, també, però és més espectacle. I a més, la televisió t’obliga darrerament a combinar anades i tornades de TV3 a TeleMadrid, on col·labores en el programa “La noria”. M’agradaria saber com valores les teves participacions en aquest espai televisiu en tant que catalana... Ja t’he dit que la televisió és un es· pectacle. Hem de pensar que Jordi González presenta un programa que s’emet dissabtes a la nit a nivell estatal. El seu producte és molt di· ferent al d’en Josep Cuní, més peri· odístic. A “La noria”, quan s’obren debats sobre el catalanisme, el to és dur i no hi ha res d’espectacle, és a dir, que realment no em porto bé amb la Isabel Durán, per exemple. A més, en aquests temes catalans sempre apareix una Espanya molt agressiva amb qui t’has d’enfrontar i

sovint torno a casa trista. Però he de continuar dient la meva perquè sem· pre hi ha algú que t’escolta. És una trinxera on s’ha de batallar. Parlant de trinxeres, als anys 90 vas cobrir diferents conflictes bèl·lics que de ben segur t’han deixat empremta... No em considero corresponsal de guerra però sí he estat com a perio· dista a diferents guerres com la dels Balcans o la del Golf Pèrsic. Qualse· vol guerra et canvia per sempre i el primer mort no l’oblides mai. Tam· poc no oblides la por de la gent, els refugiats, els orfes. La primera vega· da que vaig tornar de la guerra d’Eti· òpia no entenia com podia continu· ar amb una vida normal. Presenciar una guerra et fa més humana i més rabiosa. Això ens faria comprendre la teva passió i lluita a favor dels drets humans? Tot plegat fa que lluitis per un món millor, no només contra les guerres, sinó pel paper de la dona a l’Islam, per l’Orient Mitjà i els discursos fo· namentalistes, pel dret dels animals i per molts altres temes... Tot això és la lluita per un planeta on hi ha moltes vides i moltes maneres dife· rents de viure-les. Si ens quedéssim a una illa deserta i haguéssim de co· mençar de zero els inicis serien de nou els del catecisme, el “No mata· ràs”, “No robaràs”... jo lluito a favor d’aquests textos fonamentals que són la base dels drets humans.

Pilar Rahola amb la seva gossa Linda

Has fet públic el teu recolzament a la prohibició de les curses de braus a Catalunya (de les quals parlem a les pàgines 60 i 61). Però, què en penses dels correbous? Vaig fer un article molt dur contra CIU i Esquerra Republicana ano· menat “La tomadura de pelo” on ex· plicava que era un acte de cinisme parlamentari el fet de mantenir els correbous. Per molt que ara hagin regulat el tema, han blindat una tortura que parla català mentre que a Espanya n’han prohibit una que parla castellà. Els correbous són una brutalitat extrema de Catalunya.

ca Alaska Malamute que havia estat abandonada al carrer, és una super· vivent nata. Tots els animals que he tingut han sigut recollits del carrer o adoptats a protectores. I a Cadaqués tenim un estany on hem recollit pei· xos abandonats i fins i tot una grano· ta que vivia a una piscina amb clor i que podia haver mort si no l’hagués· sim rescatat. I quan tindrem el plaer de veure’t per un dels refugis de la SPAM?

Amb aquesta sensibilitat envers els braus, suposem que t’agraden molt els animals. En tens a casa?

M’agradaria, però intento no anar sovint als refugis i gosseres perquè ho passo fatal i sempre em fa la sen· sació que no hi faig prou. A més, també és un risc perquè quan hi sóc sempre vull adoptar-ne un o altre i ara a casa ja en tenim prou.

A casa sempre n’hem tingut. Jo he arribat a tenir-hi 11 gats. Ara, en tinc 4 i una gossa, la Linda, una fantàsti·

Abans d’acomiadar-nos, et faig una pregunta que ja comença a ser habitual per als nostres entrevistats.

Si poguessis reencarnar-te, en quin animal ho faries? Ho faria en qualsevol animal que no fos l’ésser humà. Voldria ser qual· sevol ésser viu que passa per la vida sense matar innecessàriament. Ara, l’ésser humà és la lacra del planeta.

“Pel que fa als correbous, penso que el Parlament de Catalunya ha blindat una tortura que parla català mentre que a Espanya n’ha prohibit una que parla castellà. Els correbous són una brutalitat extrema de Catalunya”.

Breus Curs d’educadors canins de l’escola solidària Daina

Vincles, en el congrés “Animals de companyia, font de salut” El projecte Vincles de la SPAM va participar en el Congrés internacional de la Fundació Affinity “Ani· mals de companyia, font de salut” que es va dur a ter· me els dies 30 de setembre i 1 d’octubre a Barcelona. Va ser el primer cop que una protectora explica les seves experiències pel que fa el món de les teràpies assistides i activitats terapèutiques amb els animals abandonats. La coordinadora del projecte Vincles, Marta Masmitjà, va encarregar-se de la ponència mostrant el treball realitzat en aquests dos anys.

Fires i esdeveniments

La SPAM ha engegat el primer curs d’educadors ca· nins gràcies a la creació de la seva escola solidària Daina. El curs va començar l’abril del 2010 i té una durada de 9 mesos. El contingut es distribueix en tres mòduls i els professors són els etòlegs Jaume Fatjo i Paula Calvo. D’entre els alumnes que s’hi ha inscrit, hi ha tres cuidadors de la SPAM que segui· ran el curs gràcies a una beca que proporciona l’enti· tat per millorar la formació del seus treballadors. La part teòrica del curs se segueix des de l’aula que hi ha a la seu central de la SPAM i les pràctiques es fan amb 25 gossos que viuen en els refugis de Mataró.

La SPAM constitueix una fundació

La SPAM ha constituït la Fundació Daina per la de· fensa dels animals i la natura. El naixement d’aquesta entitat es va dur a terme l’abril del 2010 i l’objectiu és la formació i educació envers els animals i la natu· ra, l’ajuda a col·lectius de persones afectades per dis· minucions físiques i psíquiques i amb risc d’exclusió social mitjançant programes educatius, terapèutics i ocupacionals. Una altra de les activitats de la Fundació Daina és la gestió de centres d’acollida. En els propers mesos, la fundació preveu crear un òrgan assessor for· mat per personalitats representatives dels àmbits de la societat civil, cultural, acadèmica i de recerca.

El ritme de participació en files, desfilades i jorna· des organitzades per ajuntaments no ha parat d’in· crementar-se durant tot el 2010. La SPAM consi· dera que la col·laboració en aquests actes fomenta la promoció de l’adopció i dóna a conèixer la feina de l’entitat. Durant aquests mesos, la protectora ha participat en actes de Granollers, Lliçà d’Amunt , Sant Vicenç de Montalt, Montornès del Vallès, La Roca del Vallés, Palau de Plegamans i Mollet del Vallès. El grup de voluntaris de la SPAM hi ha col· laborat molt activament en cada acte.

Agraïments, donacions i activitats a favor de la SPAM La Protectora de Mataró vol agrair a les persones que estan oferint donacions pels encants solidaris i també a tots aquells que ens ajuden portant-nos materials per a les obres dels refugis (pintura, teulades, etc.), diners o bé que senzillament ens donen el seu temps, com ara Mita Oliver, de l’empresa “No avorreixis els teus amics” que periòdicament ens prepara els vídeos d’animals que pengem al perfil del facebook de la SPAM i al you· tube per fomentar la seva adopció. També volem agrair l’empresa “Green Club” per l’activitat que va realitzar a la sala Mephisto, a Barcelona, i que ens va ajudar a re· captar diners pels gossos i gats abandonats de la SPAM.

Ahora es cuando se construye su sistema inmunitario Cuando son cachorros es cuando más necesitas protegerlos. Por eso, Advance ha elaborado una exclusiva fórmula con inmunonutrientes como los nucleótidos, las inmunoglobulinas y los prebióticos, que permiten la rápida activación de su sistema inmunitario. Los primeros años son claves para su salud y protegerlos, está en tus manos.

Ahora depende de ti.

www.affinity-advance.com

www.cachorrosprotegidos.com

“Una part dels beneficis que es recaptin per la venda del llibre es destinarà als gossos i gats de la Protectora de Mataró”. o Arroyo Foto: Lorenz

R R O YO Á F R IC A A

128

R R O YO Á F R IC A A

de Nacursó estudios África Arroyo Instier tik ak Heilpr turopatía en el te a. Actualmen lon rce Ba tute de a. Su gran ist saj ma iro trabaja como qu ales la n por los anim amor y su pasió ra rse en la aventu rca ba em a n llevaro s esde hace má D to. Ga l de de El Beso ia de la tar lun vo es , de diez años de Aniad Protectora SPAM (Socied acude ), lugar al que ró ata M de males dedica a pase e nd do y casi a diario perros su cariño a los sear y a brindar imaan , os ad sit y nece más viejecitos de emplear parte a ns pie e qu les en los En obra, els gats expliquen la con ga aquesta ten ob e qu ios los benefic obra, y experiència de ser abandonats era cruel im pr su to, El Beso del Ga ia autora: de la propi, posteriorment, com són rescatats. que, en palabras a”. im últ la á Un cop amb la seva nova família, els “No ser ail.es felins hotm

@ capitana_africa

CU LT IVAL

IB R O S

Quan els gats abandonats comencen a parlar En el carrer, els gats que han sigut abandonats per les seves famílies han de sobreviure a un món dur i hostil. Només alguns pocs sobreviuen si tenen la sort de trobar-se un ànima sensible que els vol ajudar. Això és el que va fer Àfrica Royo, autora d’aquest llibre i voluntària de la SPAM, amb els seus vuit gats. Ara, com a signe de reconeixe· ment, els gats li han volgut agrair aquest noble gest escri· vint una obra que reflexiona sobre l’abandonament.

Què dirien de nosaltres els animals abandonats als carrers o en els cen· tres d’acollida? Per sort per als és· sers humans, ells no saben parlar i ens estalvien el fet d’escoltar unes paraules que ens feririen profun· dament. Però els que s’estimen els animals asseguren que no cal que ens parlin per comprendre el seu patiment. Aquesta connexió amb els animals és el que ha dut à Àfrica Arroyo a escriure un llibre escrit des del punt de vista dels seus vuit gats. Àfrica Arroyo és quiromassatgista i alhora, voluntària de la SPAM des de fa 10 anys. Dedica part del seu temps a ajudar els gossos més vells i desfa· vorits de la protectora i, a més, a casa, viu amb vuit gats recollits del carrer.

ens donen el seu particular punt de vista sobre el món que els rodeja i són capaços, a més, d’escriu· re, parlar i fins i tot cantar. Els beneficis es destinaran als animals abandonats

Ajudar els animals abandonats que viuen en els refugis de la SPAM és el que va dur a Àfrica Arroyo a escriu· re aquesta obra. Per això, una part dels beneficis que es recaptin per la venda del llibre es destinarà als gos· sos i gats de la Protectora de Mata· ró. Aquest fet i la curiositat de saber què ens diria un animal abandonat si pogués parlar són dos al·licients perfectes per endinsar-se en la lec· tura de “El beso del gato”. On comprar el llibre: A Mataró: Llibreria Robafaves, Libreria El Tramvia, Llibreria Márquez, Llibreria estanc Casa Ortega. Refugis de la Spam A Internet: http://www.cultivalibros.com/librobeso-gato.html Mail: capitana_africa@hotmail.es

Les granotes no tenen pèl

“L’abandonament d’animals exòtics a les basses i la desse· cació d’aquestes per reduir el nombre de mosquits han reduït al mínim els amfibis a casa nostra”

Ja ho deia Linneo, un dels pares de la biologia moderna, que els amfibis eren uns animals detestats pel seu cos, esquelet cartilaginós, pell fasti· gosa i aspecte ferotge. Aquesta con· sideració ha estat l’origen de molts dels greuges que ha patit aquest

fascinant grup animal, supervivent dels temps més remots a la Terra. Avui, gripaus, granotes, salaman· dres i tritons veuen com les seves poblacions s’estan reduint de forma alarmant.

Les infrastructures i l’increment de la urbanització fan que els espais on prosperen aquests animals es re· dueixin i fragmentin. La necessitat que tenen de dos ambients diferents (d’aquí els hi ve el nom científic amfibi que en grec significa doble vida), el terrestre i l’aquàtic, augmenta les probabilitats d’afectació degut a can· vis ambientals de diferent mena.

on crien. L’alliberament de tortugues de Florida i peixos de colors, que men· gen tant els ous com els petits capgrossos, impossibilita la reproducció de la majoria d’espècies. La desseca· ció de basses o la seva eliminació, per por als mosquits, és òbviament també un greu problema. En realitat, però, a una bassa ben estructurada, on crien els amfibis, també ho fan altres or· ganismes com els espiadimonis, els sabaters o les xinxes d’aigua, que són predadors directes de les larves de mosquit. En definitiva, els mosquits solen criar a llocs en general lliures

Els amfibis tenen nombrosos enemics Una d’aquestes afectacions és la in· trusió d’animals exòtics a les basses

La seva conservació, vital pel nostre entorn Per la seva importància biològica, però també cultural, hem de con· servar entre tots i totes els nostres amfibis. Hem d’aconseguir desterrar equivocades creences i intentar edu· car els propietaris de mascotes aquà· tiques per tal que no les abandonin i a les administracions que tenen res· ponsabilitat sobre basses i fonts que les gestionin de forma correcta. Si volem continuar sentint els cants de les granotes a les vesprades de l’estiu, ara és el moment d’actuar i de preservar. No hem d’esperar a que les granotes tinguin pèl, per més peluts que siguin els animals que usual· ment hom estima més.

“L’espècie més abundant a casa nostra és la grano· ta verda. Abans era molt comuna i ara costa molt de trobar, fins i tot a àrees com el Delta de l’Ebre”

d’altres organismes que poden com· petir amb ells o depredar-los.

gripau (3)

El comú, el més gran dels nostres amfibis sense cua, i és molt fidel a les basses on es reprodueix. Per Amfibis sense cua tal d’atansar-hi quan arriba el moment del festeig, sol fer llargs desplaçaments, A Catalunya hi ha 10 espècies de gra· ocasió en què es atropellat quan traves· notes i gripaus, és a dir, d’amfibis sen· sa infrastructures viàries. se cua, i 6 espècies d’amfibis amb cua, entre les quals destaca el tritó al Mont· Amfibis amb cua seny. L’espècie més abundant a casa nostra és la granota verda. Abans era la és molt molt comuna i ara costa molt de trobar, coneguda, amb la seva coloració apose· fins i tot a àrees com el Delta de l’Ebre. màtica, una mena de llenguatge de la natura que en aquest cas adverteix de la petit toxicitat de l’animal. També trobem el gripauet d’hàbits nocturns, que emet un xiulet molt característic, i que és Els en canvi, són l’única espècie europea que té cura pa· més discrets. Es reprodueixen en aigües rental de la posta, és a dir, és el mascle netes, per tant són indicadors del bon qui carrega amb els ous fecundats, en· estat dels nostres ecosistemes aquàtics. tortolligats a les extremitats posteriors. Quant sent l’hora del naixement de la seva prole, busca un punt d’aigua on se’n desprèn.

salamandra (4)

tòtil (1),

tritons

reineta(2),

La una granota peti· ta però amb un rauc aspre i potent, viu enfilada als arbustos i plantes dels vol· tants de les basses on cria, on sovint se la pot veure prenent el sol.

(5)

MATARÓ (Barcelona): Ronda dels Països Catalans, 11 - Autopista C-32. Sortida Km. 100 - Mataró Oeste - Tel. 93 757 67 67 45 Horari: De dilluns a dissabte de 10 a 20.30 h. Diumenges i festius de 10 a 20 h.

www.jardiland.es

La Tonyina Vermella La forta demanda de sushi està acabant amb la població d’aquest peix

“Ha desaparegut el 80% de la seva població i per a la seva recuperació, les captures no haurien de sobrepassar el 10 per cent de la població actual”

La pressió de l’ésser humà sobre els ecosistemes po· dria fer desaparèixer una de les espècies que des de temps immemorials ha poblat els oceans i que darrerament ha esdevingut una de les més explotades i comercialitzades del pla· neta. Molt a prop nostre, en el mar de les Illes Bale· ars, es troba en el límit de la seva extinció per la pes· ca abusiva. En els darrers segles, nombroses es· pècies han desaparegut per les con· tinuades caceres i persecucions o per l’alteració i destrucció dels seus hàbitats naturals i la tonyina verme· lla (thunnus thynnus) no se n’ha pogut escapar. Aquest és un peix extraordinari capaç d’arribar a grans velocitats en els seus desplaçaments i té una expectativa de vida de 25 anys en el medi natural. A més, és dels pocs que pot autorregular la seva temperatura i que com que viu per tot l’oceà Atlàntic, per la seva ge· nètica, estacionalment penetra en el mar mediterrani per reproduir-se.

Davant de les darreres tonyines vermelles del planeta Es calcula que ha desaparegut el 80 per cent de la seva població i els ci· entífics admeten que per a la seva recuperació, si aquesta és possible, les captures no han de sobrepassar el 10 per cent de la població actual. Però la Unió Europea autoritza unes captures de 29.000 tones en contra del criteri dels experts que aconse· llen pescar-ne 10.000 per a que es pogués recuperar la població. Malau· radament, entre el que es preveu de forma oficial i científic, la realitat és encara molt pitjor ja que se n’estan capturant 61.000 tones.

El sushi, una de les raons de la seva extinció Però si la seva extinció és tan evi· dent, per què s’accepta? Per diver· ses raons: tot i que la gran part de la tonyina vermella és per al mercat japonès per a ser consumit com a sushi, en pocs anys s’ha incorporat la mateixa moda en gran part dels països occidentals, inclòs el nostre, contribuent així a perjudicar el nos· tre entorn. I això ho diem perquè les grans pesqueries es fan molt a prop de la nostra costa per a la seva ex· portació o per al engreixament en piscifactories. Hem de pensar que quan un fet il· legal es produeix a terra ferma tard o d’hora acaba sabent-se i, per tant, és més fàcil el seu control i limita· ció. Però en el mar, els oceans són immensos i poc controlats.

Com ho han d’aturar els governs Per controlar els oceans el primer que s’hauria de fer són acords in· ternacionals i dotar-los dels mitjans que requereixin. La globalització, la pressió econòmica que crea la dema· nada i els preus d’aquest peix estan enriquint les companyies que el co· mercialitzen. I, com a conseqüència,

la pressió econòmica atura les acci· ons polítiques i les actuacions efec· tives i contundents. Amb el desenvolupament de la tec· nologia tots els peixos estan en pe· rill. Els avions localitzen els bancs de peixos i l’electrònica fa la resta. Els vaixells factoria són cada cop més grans i sofisticats i les actuals arts de pesca, ja sigui amb xarxa o d’arrossegament, acaben el treball.

Com ho podem aturar nosaltres Sobretot, no hem de menjar sushi i hem de comunicar a les persones del nostre entorn el que nosaltres ja sabem. També, si comprem tonyi· na vermella –no confondre-la amb el bonítol- hem d’exigir en el punt de venda la història de la seva pes· ca perquè només el 10 per cent de l’oferta prové de quotes legals. Sota el lema “Save the BlueTuna” i sol· licitant el santuari, un vaixell de regates difon el missatge de la cam· panya d’ADDA en aquestes illes tan properes a nosaltres. Si voleu fulls per recollir signatures i/o obtenir més informació.

www.addaong.org 47

La fura Un animal de companyia

En els darrers anys hi ha hagut una tendĂ¨ncia notable a adquirir fures com animal de compaÂˇ nyia. Malauradament, el desconeixement sobre les atencions que requereix ha provocat un augment en el seu abandonament. AquĂ us donem les claus per descobrir, cuidar i respectar una fura.

Les fures pertanyen a la família Mustelidae i el seu nom científic és Mustela putorios furo. Els seus parents salvatges són els turons co· muns tot i que es desconeix l’origen de la seva domesticació i captivitat. Característiques bàsiques Les femelles pesen com a molt un quilo i els mascles poden arribar a pesar-ne dos. La seva vida en capti· vitat pot oscil·lar entre els 5 i els 11 anys i la seva maduresa sexual pot començar als 6 mesos. Les fures tenen un període de gestació de 41 a 43 dies i poden arribar a tenir 8 cries. El deslletament dels cadells el realitzen al voltant de les 6 o 8 set· manes de vida. Un animal carnívor Es tracta d’animals estrictament carnívors que requereixen d’altes dosis de proteïna en la seva dieta, molt per sobre de la dels gats o d’un altre animal estrictament carnívor. En nombroses ocasions es pot caure en el parany d’alimentar una fura amb pinso de gat, però això podria dur a l’animal a ingestar nivells proteïcs inferiors als seus requeri· ments que produirien trastorns ali· mentaris. Com cuidar d’una fura Les seves necessitats bàsiques són molt senzilles: requereixen d’un es· pai reduït que reconeixen com el seu niu, que aconseguirem amb una gà· bia de mida mitjana amb un fons de encenalls de fusta extrusionada per absorbir les defecacions i el pipí. Per tenir-los amb un bon estat de sa· lut, han de sortir cada dia de la gàbia per exercitar la seva ment i el seu cos. Però atenció, sempre que els deixem sortir de la gàbia ha de ser sota la supervisió estricta del propi· etari perquè són animals que acos· tumen a ingerir qualsevol cosa que tinguin davant com ara plàstics, fils, trossos de roba, petites joguines,

etc. Aquest comportament acostu· ma a acabar en el veterinari amb el possible risc d’haver de practicar-li una cirurgia d’estómac o d’intestins per extreure-li allò que ha ingerit.

“Per tenir-los amb un bon estat de salut, han de sortir cada dia de la gàbia per exercitar la seva ment i el seu cos. Però atenció, sempre sota supervisió estricta del propietari perquè no ingereixen cap element tòxic” Les vacunes comencen a partir dels dos mesos de vida, amb una prime· ra dosi de brom. Un mes després li repetirem la vacuna junt amb una dosi de la vacuna de la ràbia. Amb· dós vacunes s’injectaran anualment durant la visita clínica, on prèvia· ment el veterinari realitzarà una ex· ploració de l’animal per assegurar que es troba en bon estat de salut.

“Requereixen d’un espai reduït per fer el seu cau que aconseguirem amb una gàbia de mida mitjana” Hem d’esterilitzar la fura tot i que també és comú realitzar-li una sacu· lectomia, que consisteix en extirpar les glàndules anals que es troben a ambdós costats de l’anus i que són les responsables de dotar l’animal d’un peculiar olor, sobretot pel que fa als mascles. És recomanable realitzar-li les dues intervencions quan és jove perquè així previndrem comporta· ments agressius en l’edat adulta i re· duirem el seu olor corporal. També s’aconsella l’esterilització de la feme· lla per evitar la seva reproducció do· nat l’augment en l’abandonament de fures que s’està produint en els dar· rers anys i per mitigar possibles ano· malies d’origen ovàric i d’úter que puguin presentar en l’edat adulta. Malaltia adrenal, la més freqüent És la principal i una de les més greus. Acostuma a aparèixer cap a la meitat de la vida de l’animal i es trac· ta d’una disfunció de les glàndules adrenals que comença amb una alo· pècia simètrica del llom i els flancs originada per uns tumors que crei· xen en aquestes glàndules. La malal· tia es pot aturar en gairebé tots els casos extirpant la glàndula afectada. No abandonis les fures Malauradament, tenir una fura a casa ha esdevingut una moda. Això ha produït que cada cop hi hagi més fures abandonades en protectores i centres d’acollida. Hem de ser cons· cients que tenir una fura a casa no ha de ser un caprici perquè aquests animals es mereixen el nostre major respecte i dedicació.

“La llei obliga a tenir les fures identificades amb microxip” 49

Trastorns gastrointestinals en gats Hipersensibilitat alimentària

Pàgina patrocinada per

Qualsevol ingredient de la dieta és susceptible de generar una reacció alimentària d’hipersensi· bilitat tot i que la proteïna en sol ser la causa més freqüent. La hipersensibilitat alimentària en gats és una reacció a diversos compo· nents de la dieta que provoca la pro· ducció d’anticossos contra un alèr· gen. Es tracta d’una reacció anormal a una substància normal. Mentre que la reacció requereix una exposi· ció prèvia al menjar, el temps durant el qual el gat pren una dieta fins que desenvolupa els símptomes és molt variable. Alguns exemplars desen· volupen una hipersensibilitat a un

aliment en pocs dies, mentre que al· tres poden prendre una dieta durant anys abans de manifestar l’al·lèrgia. Sembla ser que la substància o substàncies que provoquen aquesta hipersensibilitat (denominats an· tígens) serien capaços de travessar les barreres protectores intestinals. Qualsevol factor que afecti aquestes barreres, i concretament a la mu· cosa, pot sensibilitzar l’organisme i predisposar a aquestes reaccions.

Signes i símptomes d’hipersensibilitat als aliments Se’n poden observar de tipus gas· trointestinals, dermatològics, respi· ratoris i del sistema nerviós central. Els símptomes associats a l’al·lèrgia o hipersensibilitat alimentària vari· en enormement pel que fa a gravetat

i classe i poden ser difícils de dife· renciar dels que es donen en altres malalties. Pot afectar a gats de qualsevol edat però bàsicament entre els 2 i 5 anys d’edat. Els de raça siamesa o els seus encre· uaments estarien més predisposats a patir hipersensibilitat alimentària. Els signes dermatològics són picor, llepat, presència d’alopècies o calbes, etc. Els signes gastrointestinals són poc específics i, per això, són subes· timats i de vegades confosos amb al· tres patologies que presenten signes similars.

Com detectar els primers símptomes de la hipersensibiltat El diagnòstic d’un animal que no· més manifesta signes gastrointes· tinals és complex. Poden presentar signes respiratoris o neurològics, encara que són poc freqüents. Els atribuïbles a gats que pateixen hiper· sensibilitat alimentària inclouen hi· peractivitat, hiperestèsia i asma felí. Els principals signes a un compo· nent de la dieta són vòmits i diar· rees. En una hipersensibilitat ali· mentària es produeix un augment de la freqüència dels moviments de l’intestí, la qual cosa afavoreix les diarrees, la disminució de l’absor· ció de nutrients, etc. Les diarrees en aquests casos solen ser aquoses/ mucoses. També pot observar-se sang o moc en els excrements, pre· sència de gas intestinal, picor anal, colitis, malestar abdominal, ma· laltia intestinal inflamatòria, mal estat de la pell i del pèl (sec, sense brillantor) ... Aquestes alteracions afavoreixen síndromes de mala absorció i mala digestió, ja que les capes de l’intestí estan alterades i no poden d’absor· bir els nutrients de manera normal. Per això, els gats que pateixen aquesta alteració poden presentar pèrdua de pes, presència de líquid a l’abdomen (ascitis) i deficiències vitamíniques o alteracions de les

funcions de determinats enzims, la qual cosa agreuja encara més el quadre de mala absorció, augmen· tant les crisis de diarrea.

Diagnòstic i tractament És important alimentar el gat amb una dieta completa, equilibrada i amb una font de proteïna diferent a la que habitualment s’utilitza en l’alimentació felina, però sobretot, altament digestible ja que l’aparell gastrointestinal està lesionat i l’ab· sorció i digestió de nutrients ha minvat. Cal recordar la necessitat de taurina d’aquestes mascotes. La dieta ha de contenir únicament un o dos lèrgens potencials, preferiblement que el gat no hagi ingerit amb un mes d’anteri· oritat. Aquelles que solen utilitzar-se contenen xai, ànec, salmó, etc. com a fonts de proteïnes, juntament amb fonts de carbohidrats com l’arròs. L’ànec rarament és utilitzat com a ingredient proteic i, per tant, resulta molt útil en les dietes d’eliminació. És interessant la utilització d’àcids grassos essencials Omega 3 i 6 a les dietes per a gats amb problemes d’hipersensibilitat alimentària, ja que afavoreixen la salut de la pell i el pèl i tenen propietats antiinflama· tòries. A més, aquests àcids millora· ran l’estat pruriginós (o de picor) de la seva pell i reduiran la inflamació de la pell o de l’intestí. Si un gat desenvolupa una al·lèrgia o una intolerància alimentària, és bàsic anar a un veterinari. El se· guiment del tractament dietètic, ja sigui amb una dieta d’eliminació o amb una amb diferent font proteica, ha de ser realitzat exhaustivament, per aconseguir millores en la salut de l’animal. Òbviament, en aquest tipus de gats s’ha d’evitar tota apor· tació extra del que serà la seva dieta, per tant, s’han d’eliminar els snacks o les llaminadures, així com restes de menjar dels humans.

“Afecta bàsicament a gats entre els 2 i 5 anys d’edat. Els de raça siamesa o encreuaments estarien més predisposats a patir hipersensibilitat alimentària”.

“Els signes que s’atribueixen a gats que pateixen hipersensibilitat alimentària inclouen hiperactivitat, hiperestèsia i asma felí”.

“En aquest tipus de gats, s’han d’eliminar els snacks o les llaminadures, així com restes de menjar dels humans”.

Cap més gos avorrit! L’aparició de les joguines interactives 52

Els gossos poden estar sols a casa durant moltes hores. Per això, diversos especialistes han creat joguines interactives que permeten que l’animal faci exercici físic i sobretot mental quan els seus amos no hi són. Tota una novetat que farà del nostre un gos encara més feliç. Quan ens anem de casa per fer front a les vuit llargues hores de jornada laboral, el nostre gos entra en un període idèntic d’avorriment i sole· dat. Els gossos, tot com nosaltres, necessiten omplir el seu temps amb alguna distracció per ser feliços. Els passejos, carícies i jocs desapareixen amb la nostra absència. A més de descansar, que tot sigui dit, segurament els hi agrada molt, és important que els nostres gossos tinguin alguna cosa a fer quan no hi som. Les joguines amb les quals tant els hi agrada jugar amb nosal· tres, com ara la pilota o els ossos de goma, no tenen massa valor quan es queden sols. Sense que ningú no els hi llenci, una pilota esdevé un objec· te avorrit que no atreu l’interès de cap gos. Joguines comestibles Una possibilitat senzilla és oferir-los un dels molts objectes comestibles per a gos. Un bon exemple serien aquells que són fabricats amb pell de vaca, sovint en forma de pal, d’os o de pilota. Però molts gossos se’ls men· gen amb rapidesa o bé perden l’inte· rès si els hi oferim reiteradament. Una altra variant són les joguines farcides de menjar. N’hi ha que són fabricades de diverses formes, mides i colors. Han d’estar fetes amb ma· terials flexibles i resistents però que no afectin les dents del gos. Per això, és important escollir sempre les pri· meres marques del mercat i deixarnos assessorar sobre el grau de du·

resa del material que millor s’adapti a les característiques físiques i de comportament de la nostra mascota. Per aconseguir l’aliment de l’interi· or, el gos ha de manipular l’objecte amb les potes i boca durant un cert temps. Alguns experts els conside· ren ja joguines interactives, com les que citarem a continuació. Com que es poden farcir, són re-utilitzables durant un bon període de temps.

“Són joguines que ama· guen trossos d’aliment. Per obtenir la recompensa, el gos ha de resoldre algun petit problema com empè· nyer una palanca, aixecar la tapa d’un compartiment o fer rodar una bola” Joguines interactives En els darrers anys, nombrosos es· pecialistes d’etologia canina s’han esforçat per dissenyar joguines inte· ractives que entretinguin els gossos. Es tracta de dispositius de diferent mida, material i preu però amb la ca· racterística comuna de poder amagar trossos d’aliment en el seu interior. Per obtenir la recompensa, el gos ha de resoldre algun petit problema com ara empènyer una palanca, aixecar la tapa d’un compartiment o fer rodar una bola. Això és una excel·lent es· timulació física però sobretot mental per al nostre gos. Es troben a centres veterinaris, establiments especialit· zats i botigues on-line. Val a dir que la manca d’estímuls no és l’única responsable dels proble· mes de comportament que mostren els nostres gossos quan estan sols. En efecte, molts responen a la sole· dat amb una forta ansietat perquè l’estrès que viuen en aquells mo· ments es materialitza en una com· binació dels següents símptomes: destrosses a la llar, miccions i/o de· fecacions dins el pis o casa i lladrucs continuats. L’ansietat per separació és un problema de comportament seriós que ha de ser analitzat amb deteniment pel nostre veterinari. Diferents tipus de joguines interactives

Una “cobertura mèdica” per al teu gos o gat Si nosaltres la tenim, perquè no l’han de tenir ells?

En la societat en la que vivim tots estem sotme· sos a riscos. I les nostres mascotes no són cap ex· cepció i, com nosaltres, també estan sotmeses a molts i variats riscos que no només poden afectar al seu benestar sinó tam· bé al nostre com a propi· etaris. Assegurant-les a elles, ens protegim nosal· tres. Per això, la Mútua d’Assegurances Mussap ha creat una assegurança per a gossos i gats ano· menada Mascota & Cia.

Tot i que en altres països del nord d’Europa és ja un fet habitual, Mus· sap és ben bé la primera que comer· cialitza a Espanya una assegurança tan completa. Aquesta pòlissa va més enllà de donar una cobertura econòmica davant d’uns determinats fets, sinó que es tracta d’un producte complet de serveis per a que el propi· etari pugui trobar i tingui a l’abast, l’assessorament, el servei, l’orienta· ció, la solució a qualsevol circums· tància amb la que es pugui trobar.

• Les despeses si malauradament s’ha d’aplicar una eutanàsia necessària

Què cobreix l’assegurança?

• Despeses d’enterrament o d’inci· neració

A continuació, us facilitem un llis· tat la relació de cobertures i serveis amb els que compta l’assegurança: • Despeses veterinàries siguin deri· vades d’accident o de malaltia • Indemnització en cas de mort de l’animal per accident • Indemnització en cas de robatori de l’animal

• Despeses en cas de pèrdua per a mirar de trobar-la • Responsabilitat Civil: danys i per· judicis que el nostre animal pugui causar a altres persones o béns, incloses les despeses de defensa • Despeses d’estada a una Residèn· cia d’animals si no ens en podem fer càrrec per malaltia o Hospita· lització

• Trasllat de l’animal per avaria o ac· cident del nostre vehicle • Assistència Telefònica 24 h. (de· manar hora a veterinari, assistèn· cia jurídica, informació sobre ho· tels on acceptin la nostra mascota, sobre residències d’animals etc.) • Disposa d’una extensa llista de ve· terinaris recomanats a tot l’estat espanyol. A més el servei facilita d’incloure el veterinari de la nostra confiança en el cas que no hi sigui.

Quins avantatges proporciona? Ens dóna la tranquil·litat de saber que si la nostra mascota per accident o per malaltia necessita assistència veterinà· ria tindrem les despeses cobertes. No tindrem per tant la incertesa de trobarnos amb una despesa elevada de mane· ra imprevista. Que si la nostra mascota causa desperfectes o danys a algú tin· drem totes les despeses que se’n derivin cobertes així com el servei jurídic si fos necessari. En definitiva ens dóna la cer· tesa que garantint el benestar de la nos· tra mascota, estem garantint el nostre. Per a més informació podeu posar-vos en contacte amb el vostre mediador, trucant al telèfon 902 512 215, o visitar la plana www.mussap.net/mascotas.

“Tot i que ens altres països del nord d’Europa és ja un fet habitual, Mussap és ben bé la primera que comercialitza a Espanya una assegurança tan completa”

“Les despeses veterinàries, indemnització per mort o per robatori, i un telèfon d’atenció les 24 h. són dels serveis més destacats de “Mascota & Cia”

“Creus que l’administració inverteix en la prevenció de l’abandonament?

Prevenim l’abandonament?

A continuació, us fem una valoració del resultat de l’enquesta que hem formulat al nostre web i que respon a la pregunta: “Creus que l’administració inverteix en la prevenció de l’abandonament?” Per a mi, parlar de prevenció de l’abandonament en tot tipus d’ani· mals en el nostre país és un deute pendent que té l’administració, des de l’estatal, passant per l’autonòmica i acabant per la local. Un deute que, val a dir, comporta una despesa eco· nòmica excessiva que acaba rever· tint negativament en els animals, primers perjudicats, i en la societat.

66% Gens

com fa només 10 anys passava a Ca· talunya. I a on encara, per desgràcia, se segueix notant aquesta inèrcia en molts àmbits.

“L’administració ha de fer pagar a aquells que in· fringeixen la llei revertint els diners que generen els abusos als animals en la manutenció de centres d’acollida on es treballi en l’educació dels infants i dels adults per una socie· tat més justa”

Augment de la sensibilitat Què està passant en aquests dar· rers anys? Davant del greu abando· nament continuat, la societat està reclamant un nivell de sensibilitat que l’administració no havia previst i no està preparada per afrontar els grans canvis que s’estan vivint des del començament del segle XXI. Un dels reptes que han d’afrontar els nostres dirigents és la comparació d’ells amb la maduresa d’una societat que, a passes de gegant, s’impregna del que succeeix a la resta del planeta amb un criteri propi i cada cop menys destructiu. Això vol dir que ja no po· dem anar marxa enrera per tornar a tractar els animals com a deixalles,

Començar la casa per la teulada Certament, a Catalunya s’han aprovat lleis, s’han construït centres d’acolli· da d’animals que han costat molts di· ners i s’han fet campanyes a favor de l’adopció. Però, senyors, treballem en els fonaments i no comencem la casa per la teulada. L’opció de l’eutanàsia dels animals abandonats és l’adop· ció. Però si no es posen recursos per fer complir les progressistes lleis no s’aturarà la recollida de gossos i gats abandonats. A dia d’avui, no hi ha ningú que controli ni informi ni edu· qui els propietaris i, a més, sembla que es fomenta el fet que cada cop si· gui més fàcil, còmode i barat abando· nar un animal a un centre d’acollida.

10% Suficient

24% Poc

Prevenció, que és el que no es fa, és xipar obligatòriament i amb subven· cions, posant el microxip al mateix nivell que un carnet d’identitat, i es· terilitzar de la mateixa manera. I evi· dentment, la policia ha de fer-ne el se· guiment i sancionar qui no compleixi la normativa. Qui sigui irresponsable, que pagui L’administració ha de fer pagar a aquells que infringeixen la llei rever· tint els diners que generen els abusos als animals en la manutenció de cen· tres d’acollida dignes i pedagògics on es treballi en l’educació dels infants i dels adults per una societat més justa, on els diners dels contribuents no serveixin per permetre que irres· ponsables i delinqüents continuïn fent de les seves a costa d’extreure els recursos econòmics a altres serveis molt més necessaris com la sanitat, els serveis socials i l’educació. Que pagui qui provoqui despeses i patiment perquè la primera vegada pagarà, però la segona, s’ho pensarà. La butxaca, en aquests temps, és el que més mal fa. D’això se’n diu pre· venció, una estratègia d’estalvi eco· nòmic i de qualitat de vida. Els centres estan col·lapsats i l’entra· da és tan massiva que no hi ha temps a perdre si no volem que esclati tot. Mans a l’obra en prevenció! L’admi· nistració té a les seves mans el futur.

APAEC

Una protectora que busca una llar per animals poc comuns a casa nostra

Qualsevol persona pot entrar a una botiga i comprar animals exòtics que, val a dir, criden molt l’atenció: rates cangur, iguanes, tortugues, xinxilles o hamsters russos són part d’una petita enumeració que en realitat inclou centenars d’espècies criades en captivitat. Moltes persones abandonen aquests animals en quant se n’adonen que no aporten l’afec· te d’un gos o un gat. Per aques· ta raó, unes quantes persones han hagut d’unir-se i crear la primera protectora d’animals exòtics de Catalunya.

L’Associació Protectora d’Animals Exòtics de Catalunya (APAEC) es va crear fa un any amb l’objectiu de protegir els animals exòtics abando· nats impunement en qualsevol con· tenidor o parc del nostre país. L’augment de l’adquisició de masco· tes cada cop més rares ha produït un nou tipus d’abandonament que és, primer de tot, cruel pels animals però també que esdevé un perill per a la societat, si aquests s’abandonen en parcs públics, ciutats o zones ru· rals. La primera protectora d’animals d’exòtics catalana Els inicis mai han sigut fàcils i el nostre cas no ha sigut l’excepció. Ens vam haver de formar en profun· ditat pel que fa l’etologia i les espèci· es que anàvem a recollir. A més, havíem d’estar preparats per a tot tipus de situacions: animals amb por, agressius, amb malalties

físiques i psicològiques que desco· neixíem. Els mètodes de recollida en aquest any han sigut molt diversos: des de cessions voluntàries per part dels propietaris que es veuen desbor· dats davant la complexitat de les atencions dels seus animals fins a recollides en contenidors, passant per rescats de nius de cotorres ar· gentines de Barcelona. Fins ara, no hi ha hagut un mètode uniforme en l’entrada dels animals. Però en tot cas, ens hem trobat amb moltes més recollides d’animals exòtics de les que ens pensàvem.

“Alliberar un au exò· tica o qualsevol altre animal és l’equiva· lent a abandonar un gos a una autovia”

Un animal exòtic no és una mascota Adquirir un animal exòtic és una gran responsabilitat que hauria de fer-se després d’una bona reflexió objectiva on valorem si li podem do· nar a l’animal el benestar que reque· reix i si serà feliç amb nosaltres. Si la resposta no és totalment positiva, més val no comprar-lo. Per altra banda, creure que si aban· donem el nostre animal exòtic en el medi natural és alliberar-lo és del tot erroni. No només pateixen, un cop alliberats, perquè no estan acos· tumats a viure en el medi ambient, sinó que perjudiquen greument la fauna i flora autòctona. Les cotorres argentines, invasores a la ciutat Un dels exemples de com pot afectar l’abandonament dels animals exò· tics a casa nostra és el de les cotorres argentines. La llegenda diu que van arribar a Catalunya dins d’un vai·

xell, caçades del seu hàbitat, per ser venudes i que van aconseguir esca· par del contenidor transportador en el qual havien viatjat. Ara, aquests adorables animals s’han convertit en un problema per a la fauna autòctona i per a l’agricultu· ra. Per aquesta raó, diversos ajunta· ments i organismes oficials han pres mesures desesperades per aturar la població de cotorres com ara la des· nidificació en època de cria. Aquesta és una pràctica cruel perquè consis· teix en destruir els nius just en el moment en què els pollets han nas· cut però que encara no poden volar. La crueltat d’aquest sistema és in· qüestionable i poc pràctic, donada la capacitat reproductora de les cotor· res: si un niu desapareix a una pal· mera a Barcelona, els hi costarà ben poc reagrupar-se en un altre niu més segur a Mataró. APAEC demana la tinença responsa· ble d’animals exòtics i per això realit·

za una recollida ètica d’animals per curar-los, sociabilitzar-los i lliurarlos en adopció… l’esforç és increïble!. Conèixer-los i respectar-los és bàsic per a ells. Alliberar un au exòtic o qualsevol altre animal és l’equivalent a abandonar un gos a una autovia amb el problema afegit que, a més, estem posant el perill la nostra fau· na autòctona amb totes les despeses que això comporta a l’administració i que, no ho oblidem, al final paguem tots de la nostra butxaca.

“Si abandonem el nos· tre animal exòtic en el medi natural és del tot erroni. No només pateixen, un cop alli· berats, sinó que po· den perjudicar greu· ment la fauna i flora autòctona” 59

L’abolició de les curses de braus Breu resum d’un petit gran pas

“S’ha aconseguit evitar la mort de més d’un centenar de braus i obrir el debat tan nacional com internacionalment”.

Pocs creien possi· ble que les curses de braus desapareguessin a Catalunya. Però da· vant dels ulls escèptics de molts, el Parlament va decidir acabar amb aquesta tradició cruel. A continuació us ex· pliquem les claus per comprendre com van arribar a produir-se aquests fets històrics. És difícil trobar el moment en què va començar la lluita que el 28 de juliol de 2010 va culminar en una decisió parlamentària i democràtica que ens va apropar a la societat èti· ca i civilitzada en què a molts ens agradaria viure. Són molts els anys, esforços i persones que han treballat per informar a la societat de la cru· esa de les curses de toros per dema· nar respecte pels animals. Història del rebuig de les curses a Catalunya Existeixen arxius que mostren com ja al 1908 se celebraven manifes· tacions de rebuig contra les curses de toros a Barcelona. Des d’aque· lla època fins al 2010, han passat moltes coses que han facilitat la prohibició d’aquests espectacles de sang. Per nombrar-ne algunes: la declaració de Barcelona com a ciu· tat antitaurina el 2004, la mani· festació abolicionista més gran de la història fins aquell moment (ara superada a Madrid contra la decla· ració d’aquests espectacles com a bé d’interès cultural) del 17 de juny de 2007 i que va reunir més de 5.000 persones pels carrers de Barcelona sota el lema “Ni a Catalunya ni enlloc”, i incalculables campanyes de conscienciació, reunions, manifes·

tacions i enquestes que reflectien el sentiment majoritari i contrari dels catalans. Considerant que la societat catala· na estava preparada per al següent pas, un grup de persones provi· nents de diverses entitats de protec· ció dels animals ens vam unir per coordinar una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) sol·licitant que es re· tirés l’excepció de les curses de to· ros en el punt de la Llei Catalana de Protecció dels Animals que prohi· beix maltractar i matar animals en espectacles. Una ILP permet que un grup de ciu· tadans porti una proposta de llei al Parlament. Un cop admesa a tràmit, es disposa de 120 dies hàbils per a que les persones registrades com a fedataris recullin 50.000 signatures de recolzament de persones censades a Catalunya que són validades una a una abans de passar els següents trà· mits de les esmenes i la votació final. Les xifres d’aquesta ILP reflecteixen el desig de la societat catalana de posar fi a les curses de toros d’una vegada per totes: 1.500 activistes, 880 fedataris, centenars de taules de recollida de signatures, 180.169 signatures i, finalment, el vot favo· rable de 68 diputats. Un debat que ara s’obre a la resta d’Espanya Aquesta iniciativa, a més d’aconse· guir evitar el patiment a més d’un centenar de braus a l’any a Catalu· nya, ha permès elevar el debat sobre el patiment dels animals a les esfe· res pública, política i mediàtica, tan nacional com internacionalment, i ha generat un precedent que espe· rem sigui imitat pels governs demo· cràtics de tots aquells territoris on encara es permetin les cruels curses de toros. El 28 de juliol de 2010 va ser un dia de satisfacció i de reconeixement al treball de moltes persones, però en· cara queda molta feina per fer en el camp de la protecció dels animals.

Vine a Pet’s Cuore!

T’assessorarem de tot el que necessitis per a la teva mascota.

Et sorprendrà el nostre espai d'animals vius. Ocells i rosegadors que no et deixaran indiferent.

CMY

I ESPA VcIeUlls

s O gador i rose

mpte 20% de depesricoros a 30 €

PROMO S N CIO

en compres13su de novembre) (fins al dissabte

ents s permancs + 1 Gratis Promoopecrioa n gossos 10 sa en pins untuals Promocionds'aprticles a la resta

Ronda O'Donnell, 72 _ Local 3A _ 08302 Mataró (BCN) Telf. i Fax: 93 757 49 58 _ mataro@petscuore.net

Dte. fins al

20% Pinsos a domicili a preus immillorables

www.cangur.cat 93.843.28.59

AUROCEL S.L. Productos de hostelería e higiene

Distribuidor de papel celulosa y productos químicos Montserrat Roig i Fransitorras, 18 08310 Argentona (BCN) T. 93 756 01 38 - F. 93 756 05 76 e-mail: aurocel14@gmail.com

nova web: globalvet.es Material Veterinari Productes Zoosanitaris C/ Dinamarca, 52 – Local 1 08303 MATARÓ (Barcelona) Tel. 93 741 40 55 info@globalvet.es Fax 93 798 00 66

Empreses col.laboradores amb els Encants Solidaris

Si aneu de vacances o heu de sortir uns dies i necessiteu que algú cuidi del vostre gat a casa vostra, truqueu-me:

MARIA 647 78 28 71

Publicitat a:

Isabel Navarra / m. 647 94 92 88

Querid a Abu ela para que te , te escrib o a proteg er a D cuerdes de pulgas uque de la s y garra patas. de las Mama ha h Aprov echo con Ca ya lo nela ech foto de o para env . l dia i de mi arte la cumple . Carlota

y Can ela

Canel y ta Carlo

¿Sabías que eliminando sólo las pulgas y garrapatas de tu mascota no la desparasitas completamente? Con Frontline Combo®, gracias a su inhibidor de crecimiento de parásitos (IGR) único, eliminarás también los huevos y las larvas de las pulgas que no sólo viven sobre el propio animal, sino también en su entorno, como el sofá o las alfombras. Millones de propietarios en el mundo confían en Frontline Combo®.

FRONTLINE® COMBO SPOT-ON PERROS. Composición: Solución para unción dorsal puntual. 100 ml de Frontline® Combo Spot-on perro contienen: Fipronil 10 g; (S)-metopreno 9 g; Butilhidroxianisol (E320) 0,02 g; Butilhidroxitolueno (E321) 0,01 g; Etanol 7,9 g; Excipiente csp. Indicaciones: Eliminación de pulgas (Ctenocephalides spp) durante 8 semanas. Inhibición del desarrollo de huevos, larvas y pupas de pulgas durante 8 semanas. Eliminación de garrapatas (Ixodes ricinus, Dermacentor variabilis, Rhipicephalus Sanguineus) hasta 4 semanas. Eliminación de piojos picadores (Trichodectes canis y Felicola subrostratus); control de la Dermatitis Alérgica por Pulgas. Contraindicaciones: No utilizarse en cachorros menores de 8 semanas o de 2 kg. No utilizar en animales enfermos o convalecientes. No utilizar en conejos. Efectos indeseables: En caso de lamido, puede observarse hipersalivación. Reacciones adversas esporádicas: reacciones cutáneas transitorias en el punto de aplicación, prurito general o alopecia. Excepcionalmente, hipersalivación, síntomas neurológicos reversibles, vómitos o síntomas respiratorios. Precauciones especiales de uso: Aplicación en un área en la que el animal no pueda chuparse ni ser chupado. Evitar los baños / inmersión en agua los 2 días siguientes y anteriores a la aplicación, y baños más frecuentes que una vez por semana. Antes del tratamiento, pueden utilizarse champúes emolientes, pero reducen la duración de la protección a 5 semanas cuando se utilizan semanalmente. Un baño semanal con un champú medicado de clorhexidina al 2% no afectó a la eficacia durante 6 semanas. Puede utilizarse durante la gestación y lactación. Posología: Dosis mínima recomendada de 6,7 mg/kg de fipronil y 6 mg/kg de (S)-metopreno. Una pipeta de 0,67 ml de 2 – 10 Kg por perro de más de 2 kg hasta 10 kg p.v. Una pipeta de 1,34 ml de 10 – 20 Kg por perro de más de 10 kg hasta 20 kg p.v. Una pipeta de 2,68 ml de 20 – 40 Kg por perro de más de 20 kg hasta 40 kg p.v. Una pipeta de 4,02 ml de >40 Kg por perro de más de 40 kg de p.v. Intervalo mínimo de tratamiento de 4 semanas. Modo de administración: Mantener la pipeta derecha. Romper la punta de la pipeta de un gesto seco. Separar el pelaje del dorso del animal en la base del cuello, enfrente de los omóplatos, hasta que la piel sea visible. Colocar la punta de la pipeta sobre la piel y apretar varias veces para vaciar totalmente su contenido sobre la piel. Sobredosificaciones: No se han observado reacciones adversas en cachorros de 8 semanas de edad, perros en crecimiento y perros de 2 kg tratados una vez a cinco veces la dosis recomendada. Después del tratamiento puede aparecer prurito. La aplicación de una sobredosis del producto puede causar aspecto pegajoso del pelo, no obstante, desaparecerá dentro de las 24 horas después. Precauciones especiales de almacenamiento. Almacenar en su envase original a 30ºC o menos. Presentaciones comerciales y números administrativos de identificación: Frontline® Combo Spot-on perro 2 -10 kg: Nº de registro 1534 ESP. Caja con 1 tarjeta blister con 3 pipetas de 0,67 ml con la punta estriada. Frontline® Combo Spot-on perro 10 -20 kg: Nº de registro 1535