Falla Tetuan Porta de Sant Francesc 2019 by Falla Tetuan

2019

Falla

orta de San t Fr P ance n a tu Te sc

Falla TETUÁN

Porta de Sant Francesc

Les falles de Xàtiva són festes d’interés turístic autonòmic. Les falles de Xàtiva són Bé d’Interés Cultural. Les falles de Xàtiva són Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. El present llibret ha participat en la convocatòria dels Premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià. El present llibret ha participat en la convocatòria dels Premis Lletres Falleres.

Gestió publicitària_ Patricia Vila Benavent La Comissió Gestió col·laboradors_ Patricia Vila Benavent Aportacions literàries_ Pascual Muñoz (D´TURISME) Raquel Vallín Joan Fuster Pedro Noguera Mª del Mar Mayans Sandra Aparici Colomer Agraïments_ Sonia Gandia Moscardó Carlos Vila Benavent Noelia Lopez Perez Raúl Valls Aparici Cristina Navarro Aliaga Pepe Almendros Guitart Neus Franco Vila David Gil Tormo Alba Esplugues Guerrero María Guerola Martínez Empar Blanco Climent Quique Esplugues Pastor Col·laboradors Esbossos dels monuments_ Manuel José Blanco Climent Alex Oliver Escandell Portada, maquetació i impressió_ Blauverd Impressors

4 Junta Gestora

6 De volta pel nostre barri 12 Raquel i Josep 14 President Infantil 16 Fallera Major Infantil 18 Monument Infantil 20 Comissió Infantil 22 El meu any faller 24 Falles i infants 26 A la nostra Raquel 28 Vivint la Presentació 29 Comissió Major 32 Monument Gran 34 Programa d’Actes 36 Guia Comercial

Sumari

D’ esquerra a dreta: Raul Valls Aparici Carlos Vila Benavent Noelia Lopez Perez Quique Esplugues Pastor

Junta Gestora

4 Benvinguts fallers, amics i veïns, ja s’apropa la primavera i en companyia d’ella la setmana més important per a tots els fallers, LES FALLES. Ha arribat el momento de gaudir de la nostra festa i de tot l’esforç i treball realitzat aquest any. Des d’ací els membres de la JUNTA GESTORA, volem agrair a la nostra comissió que dia a dia fa possible que aquesta falla seguisca endavant, sempre amb ganes de treballar i de formar una gran família. Donem les gràcies per la confiança i animem a tots els ciutadans a participar amb nosaltres d’aquesta festa, que isquen al carrer per gaudir dels monuments i de tots els actes fallers. Finalment agraïm a tots els veïns i comerciants que col·laboren perquè aquest llibret arribe a tots. Moltes gràcies!!

De volta pel

nostre barri

A 6

molts els pot paréixer un poc exagerat escoltar dir que en tres hores és quasi impossible tractar de resumir la història de Xàtiva, recórrer els seus carrers més monumentals i visitar alguns dels seus monuments i museus però és exactament esta sensació la que se’m queda moltes vegades després d’acabar una de les meues visites guiades a la ciutat. I és justament açò al que anava jo donant-li voltes en el cap un migdia d’estiu, baixant pel Carrer Beat Jacint Castanyeda. A la llunyania escolte quelcom de música i veig gent parlant en un portal, de sobte torne a recordar que és diumenge i dia de reunir-se entorn d’una paella en el casal faller. A l’arribar a la seua altura reconec algunes cares i decidisc entremetre’m en els seus assumptes. Alguns dels fallers es donen compte que tornava d’una de les meues visites turístiques i no van tardar a comentar que no estaria mal poder organitzar una visita guiada diferent de les habituals, no tan dirigida als turistes sinó a la gent de Xàtiva, i per què no, una visita per a la Falla Tetuan Porta de Sant Francesc. El sugeriment que m’estava fent este grup d’amics a la porta d’un casal no sonava malament, i a més, esta idea m’ajudaria a poder fer una visita guiada que s’isquera de l’itinerari turístic habitual i parlar d’un altre tipus de temes. Així que no tardem molt a posar-nos a organitzar-ho tot.

Pascual Muñoz

(D’TURISME)

A poc a poc vam anar acordant un itinerari que es cenyira a la demarcació de la falla, i que tractara temes que habitualment no contem en les visites turístiques. Amb tot açò finalment vam fer la visita el dia dos de desembre, no massa enjorn perquè els diumenges ja es sap.... Al voltant de les onze del matí ja ens havíem reunit un bon grup de companys de falla i amics junt a la Font de Sant Francesc. Triem esta Font com a lloc de trobada perquè no sols és el símbol de la Falla Tetuan Porta de Sant Francesc, sinó perquè és un dels monuments de la ciutat més coneguts de Xàtiva i sempre ha sigut el centre neuràlgic d’un dels barris més importants de la ciutat. El xapoteig de l’aigua de la font fa que haja de parlar més alt, la qual cosa em fa imaginar la situació que es donava antigament entorn a les “mil fonts” de Xàtiva, al voltant de les quals es reunia la gent, amb els seus cànters, per a arreplegar l’aigua i també per a abeurar als seus animals després d’una jornada de treball. Esta font barroca, construïda en marbre, té una gran pila d’aigua, com moltes altres fonts reals de la ciutat, per a poder abeurar als nombrosos animals que convivien amb les persones en la part baixa de les cases. És justament per culpa d’estes grans tasses d’aigua que moltes vegades és difícil o inclús impossible poder beure d’estes monumentals fonts de forma directa. A més de servir com a punt de trobada per a les persones també és el símbol que utilitza la Falla Tetuan en el seu banderí. Mentres el grup acaba d’arribar anem entrant en situació, a poc a poc ens adonem de que la Plaça de Sant Francesc no és només un lloc important per a la falla, sinó que també ha sigut un lloc fonamental per als xativins des de fa moltes generacions. En esta plaça sempre atrau la mirada la senzilla església gòtica de Sant Francesc, que després d’haver sobreviscut a guerres, terratrémols i incendis es va haver de conformar en els anys setanta de quedar-se sola després de perdre el seu company inseparable, el Convent de

Sant Francesc. Poc queda d’este gran convent, però molts de nosaltres recordem aquella foto que circula per Facebook en la que veiem la porta del convent, convertit en el quarter militar del regiment Otumba i un grup de soldats al sol junt amb un oficial a cavall. Justament en este lloc s’ha reservat un xicotet jardí amb un monòlit de marbre rosa de Buixcarró, un discret homenatge als maulets i tots aquells defensors de la causa austracista durant la Guerra de Successió, que van donar les seues vides a Xàtiva enfront de l’arribada de les tropes del rei Felip V al juny de 1707. Si estiguérem en eixe mateix any de 1707 i des d’este punt mirariem cap a l’Albereda i trobaríem una de les portes més importants de la ciutat, el Portal de Sant Francesc, també coneguda com la Porta dels Estudiants (de l´Estudi, de la Ferreria...) El nom dels estudiants li ve perquè junt amb ella estava l´Estudi General on impartien classes els franciscans i que va ser destruït per les tropes de Felip V.

Tornant junt amb la font de Sant Francesc també és obligatori fixar-nos en que ens trobem en una de les moltes places triangulars que trobem pel centre històric de Xàtiva. No és casualitat que existisca este tipus de places a Xàtiva, perquè seguixen un esquema que es repetix i que tenen una distribució molt calculada. Estes places formen un triangle isòsceles, en el costat més curt del qual sol estar l’edifici més important de la plaça, i en la porta del qual s’instal·la una gran font pública. En el costat nord del triangle trobem la porta antiga de l’Església de Sant Francesc, la porta en què en els anys cinquanta Carles Sarthou va exhumar les restes d’un dels famosos presoners del Castell de Xàtiva, concretament els del Comte Jaume II d´Urgell. Este comte va passar a ser conegut com el “desafortunat”; perquè després d’haver disputat la corona a Ferran d´Aragó va ser capturat i tancat per a tota la vida en la nostra fortalesa. Després de malviure huit anys en una masmorra va acabar morint en 1433 i sent sepultat en l’església de Sant

Francesc. Però per si la captivitat no havia sigut prou van decidir sepultar-lo sense làpida, a gran profunditat i just en l’interior d’esta porta, de manera que al travessarla qualsevol poguera “xafar-lo”. Finalment Sarthou va decidir traslladar els seus restes a la Capilla de Santa Maria del Castillo - Què pensaria el pobre comte si alçara el cap i tornara a veure’s en el castell? -. Esta porta gòtica de l’església ha vist passar a una infinitat de nobles, com els Borja, Despuig, Montcada, de Diego, Sanç... que no sols vivien en el pròxim carrer de Moncada, sinó que també soterraven en esta església als seus sers volguts. Si durant els dies de falles isquérem per la mateixa porta el que trobaríem seria el monument d’una de les falles més antigues de Xàtiva, la Falla Tetuan, que fins fa pocs anys es plantava en la boca del Carrer Moncada, però que per desgràcia el monument faller s’ha anat traslladant cap a l’Albereda. Esta falla es va cremar durant dècades junt amb un altre edifici interessant que va ser derrocat en nom del “progrés”; la monumental casa palau dels Agulló, família que tenia ací una de les seues riques vivendes, i que inclús van arribar a ser comtes de Ripalda. Comencem a caminar cap a la següent parada, el desaparegut Portal del Banys, per la qual cosa abandonem la plaça i entrem en el carrer de Sant Francesc. Passejant per este carrer de vianants trobem nombrosos comerços, molts dels propietaris d’estes botigues són o han sigut part de la Falla Tetuan. Però en este carrer no sols podem trobar botiguers, ja que antigament en ell també van residir artistes importants per a la ciutat de Xàtiva. Un d’estos veïns va ser el pintor José Amorós, “socarrat”; que passarà a la història per ser l’autor del quadro més famós de la ciutat, el quadro que representa a l’incendiari de Xàtiva en 1707 (Felip V) i que actualment mostrem en el Museu Casa de l´Ensenyança, això sí, castigat boca per avall per tractar de destruir la nostra ciutat.

Un altre famós artista que va viure en este bulliciós carrer va ser l’arquitecte modernista Demetrio Ribes, conegut per construir la plaça de bous de Xàtiva i l’Estació del Nord de València. De camí a la Plaça de la Bassa trobem una separació entre dos cases, formant un corredor entre elles tancat per una porta de fusta. En la part alta de la porta hi ha un xicotet escut que representa un martell. Estos estranys corredors entre cases els podem veure també en el Carrer Moncada, i tenien la funció de poder accedir fins a les muralles que rodejaven la ciutat justament per darrere d’estes vivendes. El carrer no tarda a eixamplarse, donant eixida a la Plaça de la Bassa i de l’Españoleto, un lloc que en l’Edat Mitjana feia de “frontera” entre els rabals musulmans (fora de les muralles) i la ciutat cristiana (intramurs). Fem un alt en esta confluència de carrers, perquè és ací on la dita “quan el mal ve d’Almansa, a tots alcança” es va començar a fer patent al juny de 1707. Dic açò perquè és just per ací per on van aconseguir entrar a la ciutat les tropes de Felip V, al comandament del mariscal d’Asfeld i que quasi causa l’extermini de la ciutat. Puc imaginar-me als grans canons francesos situats enfront de nosaltres, en l’entrada del Carrer Hostals, bombardejant la Torre de Monfort fins a obrir una bretxa en la muralla.” Una vegada les tropes enemigues aconseguixen entrar per esta bretxa de la muralla es dividixen en dos regiments per a conquistar la ciutat. Les tropes espanyoles van recórrer la part baixa de la ciutat, mentres que les tropes franceses es dirigixen pel Carrer Canonge Cebrià cap a la part alta de la ciutat, però no ho van tindre gens fàcil per a sotmetre la ciutat, perquè les milícies i els veïns van alçar barricades i van defendre amb les seues vides carrer per carrer. Nosaltres seguirem els passos d’estos francesos, pujant fins a la Plaça de Santa Tecla, deixant el recorregut de les muralles a la nostra dreta (de la que han de quedar algunes restes en els patis de les cases).

El nom del carrer ve donat com en molts altres casos per un dels personatges il·lustres de la ciutat, en este cas el Canónge Cebrià. És un carrer estret i inclinat, quelcom fosc a les nits. I va ser en uns d’estos estrets carrers i en una d’estes nits fosques de 1826 quan la Colla de Camot, un roder habitual de la comarca, va pretendre donar un gran colp, entrant a robar en la casa dels Cebrià (una adinerada família). Però els plans no sempre acaben bé, i no sols no van aconseguir realitzar la malifeta sinó que a més van ser empresonats i inclús el mateix Camot va ser ridiculitzat i penjat en la forca. Un poc més dalt arribem a la Plaça de la Zona, nom que no trobarem en cap placa, perquè en realitat la plaça s’anomena de Santa Tecla, molta gent major continua cridant així, perquè ací és on es convocava als quintos per a anunciar-los a la zona en què serien destinats per a

fer el servici militar. El lloc en concret on es produïa este sorteig de la zona era en la casa que té una de les portes més grans de la ciutat, no és difícil trobar-la, junt amb el Carrer Canonge Cebrià. Esta gegantina porta bé podria ser una de les portes de la muralla que comencen a derrocar-se en el s. XIX, i que algú va decidir reutilitzarla com a portal de sa casa - Això sí, eliminant un balcó i tapant part d’una finestra -”. Sempre que passe per esta plaça recorde un dels miracles més curiosos succeïts a Xàtiva, el miracle de la Verge de la Salut el 5 de novembre de 1647. En aquell moment encara existia l´Església de Santa Tecla, que tenia un altar molt malparat, però que després de molt de temps buscant diners per a poder arreglar-ho va aparéixer un jove disposat a fer-ho. Durant els treballs d’arreglament de l’altar el jove va ficar la mà en un clavill, però va quedar

molt sorprés al trobar en l’interior una xicoteta imatge d’una verge. Davant de l’important troballa va córrer a comptar-ho als allí presents, i prenent-ho com un miracle van decidir cridar diversos nobles per a poder donar testimoni d’ell. Ràpidament una dona va agafar la xicoteta escultura per a netejar-la en la font de la plaça, però va resultar que una vegada lliure de brutícia la imatge es va fer tan pesada que van necessitar a diversos hòmens per a poder tornar-la a l’església. –De com es va decidir la titularitat de la imatge caldrà parlar en un altre moment -”. Com anem quelcom justos de temps girarem pel Carrer Corretgeria i a poc a poc anirem tancant el cercle de l’itinerari que acabarà en el casal faller. De seguida veiem que este carrer serpenteja, com si fóra el llit sec d’un riu, un efecte que segurament és conseqüència de que molts dels carrers de Xàtiva es situen de forma paral·lela als antics canals d’aigua que travessaven la ciutat, així que de vegades, com les séquies o els rius, els nostres carrers busquen acomodar-se a les irregularitats del terreny zigzaguejant. El Carrer Corretgería sempre va ser un lloc molt comercial, de fet el seu nom se’l dóna l’antic gremi de pelleters, que era just ací on tenien els seus tallers i on treballaven la pell i el cuiro fabricant entre altres molts articles les corretges. Voregem el Museu Arqueològic de l´Almodí, antic centre neuràlgic de l’economia de Xàtiva, perquè des d’edifici de magatzem de gra va passar per duana i inclús Banc d’Espanya. – Perdoneu que no visitem el museu, però ens esperen un poc més avall -” Baixem cap al Carrer Botigues i fem una nova parada. És ací on ens espera una agradable sorpresa. La gent es queda molt estranyada davant del que està veient, perquè tenim davant de nosaltres el museu faller de Manolo Blanco i la seua família. Just en eixe moment ens conviden a entrar i conéixer l’exposició que el senyor Blanco ha anat creant amb records de tota una vida dedicada a les falles. En les parets i estanteries d’este personal museu podem fer un recorregut per la història de les falles de Xàtiva,

perquè Manolo ha sigut l’artista més llorejat de les falles en la nostra ciutat. Entre ferramentes, condecoracions i fotografies també veiem maquetes i esbossos de les moltes falles que va crear; a Xàtiva va obtindre fins a 17 primers premis per a diverses falles diferents (entre elles la Falla Tetuan) però també va treballar en altres ciutats i inclús va fer falles de categoria especial en València. Passaríem hores rebuscant entre les fotografies i records d’este gran artista, molt lligat a la història de la nostra falla, però ja ha de ser hora de menjar i no volem abusar de la confiança. En uns pocs metres arribem al Carrer Beat Jacint Castanyeda, molt prop del casal de la falla i on acabem este recorregut pel barri de la Falla Tetuan Porta de Sant Francesc. Per desgràcia acabe esta visita deixant moltíssimes coses sense contar, amb la mateixa sensació que sòl tindre a l’acabar les visites turístiques habituals, però content perquè en esta ocasió hem pogut eixir-nos de l’itinerari i temàtica més turística. Abans de despedir-me m’agradaria agrair a tots els que han col·laborat perquè esta visita es poguera fer, sobretot a Patri (per la seua paciència) i a la família Blanco per la seua hospitalitat. - He de reconéixer que després de conéixer millor a la Falla Tetuan m’he sorprés escrivint “la nostra falla”, per quelcom serà -.

Raquel

Blanco Naval Fallera Major Infantil 2019

Josep

PĂŠrez Burdeos President Infantil 2019

ENTREVISTA al President Infantil 2019

Josep Pérez Burdeos

Edat? 11 anys. Col·legi on estudies? Jacinto Castanyeda “La Bola”. Assignatura preferida? Ciències Socials.

Que t’agradaria ser de major? No ho tinc clar. Color preferit? Roig. Un hobbie? Atletisme. Menjar preferit? La pizza. Xurros o bunyols? Bunyols. Dolç o salat? Dolç. Quan et vas apuntar a Tetuan? Quan tenia 5 anys. Una data inoblidable? El naixement del meu germà. Què és per a tu ser President Infantil? Representar a la meua comissió i conéixer el món de les falles. A qui li agrairies ser President Infantil? A la meua família. Què va sentir la teua família al saber que ocuparies este càrrec? Moltes emocions. Has fet amistat amb Falleres Majors Infantils i Presidents Infantils d’altres comissions? Si.

Què és el que més t’agrada de les falles? El que més m’agrada de les falles són els petards, però també m’agrada l’entrega de premis, la cremà, la plantà i la pujada a Sant Josep. Conta’ns un record faller. Quan en la reunió de la comissió em van seleccionar com a President Infantil. Descriu a Raquel amb una paraula. Amistat, és molt amiga dels seus amics. Des de quan coneixes Raquel? Des de que teníem 2 anys, a la guarderia. Què ens pots contar de Raquel? Raquel és molt bona amiga des de sempre i per a mi és un orgull que siga la meua Fallera Major Infantil. Per a finalitzar, a qui li dedicaries unes paraules? A diverses persones que han fet que enguany estiga sent màgic. A la meua iaia Maria per fer realitat el meu somni, al meu iaio Pepe i a la meua iaia Visantica per estar sempre ahí. Als meus padrins Mariola i Rafa perquè sempre m’han cuidat. I als meus pares i al meu germà perquè m’han fet el major regal: ser President Infantil de la Falla Tetuan.

ENTREVISTA a la Fallera Major Infantil 2019

Raquel Blanco Naval

Edat? 11 anys. Col·legi on estudies? La Bola. Assignatura preferida? Educació fisica o naturals. Que t’agradaria ser de major? Fisioterapeuta. Color preferit? Blau. Un hobbie? El futbol. Menjar preferit? La paella. Xurros o bunyols? Xurros. Dolç o salat? Dolç. Quan et vas apuntar a Tetuan? Al 2011 amb 4 anys. Una data inoblidable? Quan em van dir que era la F.M.I. de la falla Tetuan.

Què sent la teua família quan sap que ocupes este càrrec? Un orgull i moltissisima alegria. Has fet amistat amb Falleres Majors Infantils i Presidents Infantils d’altres comissions? Si. Què és el que més t’agrada de les falles? I el que menys? El que més m’agrada de les falles és l’amistat i el que menys quan s’acaben. Conta’ns un record faller. L’any 2014 el dia 19 em recorde que em vaig adormir damunt de mon pare. Ofrena o baixada de sant Josep? Ofrena. Descriu a Josep amb una paraula. Imprescindible. Des de quan coneixes Josep? Des de la guarderia.

Què és per a tu ser Fallera Major Infantil? Un somni fet realitat.

Què ens pots contar de Josep? Josep és un xiquet agradable i divertit sempre fent bromes.

A qui li agraïries ser Fallera Major Infantil? Als meus pares, en general la meua familia.

Per a finalitzar, a qui li dedicaries unes paraules? A tota la gent que esta al meu costat.

licia estava assentada en la branca d’un arbre, prop del riu, escoltant amb expressió avorrida la veu de la seua germana, que llegia en veu alta les lliçons d’Història.

La calor estrenyia molt fort i a poc a poc se li van anar tancant els ulls. Els va obrir de sobte quan va veure passar junt amb ella un conill blanc corrent veloçment. El fet no hauria tingut major importància si no haguera sigut perquè aquell conill vestia pantaló i levita, usava ulleres i repetia mentres consultava el seu rellotge: «Arribe tard... Arribe tard!

Va córrer darrere d’ell demanant que es detinguera un moment i li explicara a on podia arribar tard un conill; però el Conill Blanc no es va detindre i es va ficar en l’obertura d’un cau, entre les arrels d’un arbre. Alicia el va seguir... i va sentir que el sòl cedia davall els seus peus, iniciant una caiguda interminable que pareixia arribar al centre de la Terra. Es va detindre finalment en el que pareixia un vestíbul amb alts frisos de fusta. Com únic mobiliari hi havia una taula, i en un dels seus extrems s’obria una porta massa xicoteta perquè Alicia puguera passar per ella. Sobre la taula va descobrir una caixa de galletes i un flasconet amb una etiqueta que deia «Beu-me». Quan la xiqueta va provar una de les galletes, va començar a créixer fins a aconseguir una grandària descomunal, la qual cosa va fer que es posara a plorar desconsoladament, pensant que ja mai podria eixir d’allí. Tal era la seua dimensió que les llàgrimes no van tardar a inundar tota l’habitació. Al cap d’un temps, Alicia va recordar el flasconet amb l’etiqueta, i va pensar que si bé les galletes l’havien convertit en gegant, potser el líquid la tornara a la seua dimensió normal, per la qual cosa se’l va prendre d’un glop. Els efectes no van tardar a notar-se, i Alicia va començar a reduir-se; encara que esta vegada va quedar de la grandària d’un insecte, i, de no

haver-se pogut ficar dins del flascó que surava sobre el mar de llàgrimes, possiblement haguera perit ofegada. L’aigua es precipitava vertiginosament a través de l’ull del pany, i arrossegat per ella, el flascó va passar a l’altre costat de la porta portant en el seu interior a la sorpresa xiqueta. Tot un món desconcertant li esperava a l’altre costat: des d’un Dodó que dirigia un curiós ballet de crustacis, a una Morsa i el seu company, el Fuster Boig, que tenia l’habilitat de construir cases xicotetes per fora i grans per dins. Més tard va conéixer un jardí de flors parlants, palometes amb ales de pa i mantega... Però quan va creure tornar-se boja va ser quan va assistir a la festa de «No-aniversari» que celebraven el Barreter Boig i la Llebre de Març. Tot era tan absurd i va haver de patir bromes tan pesades, que va preferir eixir corrent d’aquell lloc abans d’embrancar-se en una baralla que no desitjava.” El Gat dels Desitjos li va indicar el camí que s’ha de seguir per a arribar als jardins de la Reina de Cors. La primera cosa que va veure van ser uns naips que pintaven afanyosament d’encarnat unes roses blanques. Segons van explicar, si la reina descobria que les flors no eren roges, els tallaria el cap. La conversació es va interrompre quan va aparéixer Conill Blanc i va tocar una trompeta anunciant l’arribada de la Reina de Cors. Alicia va ser invitada a un partit de croquet en què s’utilitzaven flamencs a manera de pals, mentres que un eriçó feia de pilota. I així, mentres eixos animalons feien quant els era possible perquè la reina no fallara un sol colp, feien tot al contrari quan li tocava jugar a la xiqueta. El resultat del partit va ser que Alicia va passar pel tribunal de la reina, i condemnada que li tallaren el cap. Va fugir del tribunal amb tots els naips-soldats darrere d’ella, perseguint-la per un laberint de jardins... I quasi l’atrapen quan Alicia va despertar. Tot havia sigut un fascinant son.

Alicia en el Pais de les Meravelles Artista Faller: MANUEL JOSÃ&#x2030; BLANCO CLIMENT

Fallera Major Infantil Raquel Blanco Naval President Infantil Josep Perez Burdeos Recompensa Argent Daniela Marzal Jordan

Vocals 20

Merino Martin, Rocio Martinez Lluch, Maria Alborch Martin, Gema Castells Naval, Fernando Ballester Soro, Edurne Iva Aliaga, Francisco Iva Aliaga, Sabrina Moreno Terol, Carla Perez Burdeos, Pascual Franco Pajares, Carla Martinez Lluch, Biel Torres Conca, Maria Torres Conca, Martin Rosa Vidal, Laura Estrela Martin, Marina Marzal Jordan, Daniela Grau Girones, Gema Guzman Fuentes, Encarna Mora Alborchs, Amara Gil Moreno, Joel Ballester Soro, Irina

COMISSIĂ&#x201C; Infantil

Raquel VallĂn Vila

Fallera Major Infantil 2018

El meu any faller

inals del 2017 i entrant el 2018 es va complir eixe xicotet somni que conforme s’anaven apropant les falles es feia més gran.

He gaudit al màxim amb il·lusió, però sobretot amb molta intensitat cada instant, cada dia de falles, cada acte... Han sigut especials des del meu nomenament fins el dia de l’ofrena han estat plens d’alegria, màgia, emocions, he fet noves amistats en falleres d’altres comissions, m’he divertit, he ballat i, com no, he plorat d’emoció, com la nit de la cremada, nit en la que sents un sentiment de nostàlgia i tristor a l’hora de passar pàgina. Però la festa comporta tornar a començar de nou i donar pas a un nou exercici faller. Tot aquest somni s’ha complit per una part gràcies a l’ajuda de vosaltres, la meua comissió, m’haveu fet sentir com la princesa d’un conte, sou una falla de 10. Sou com una segona família per a mi i com no, el meu president Xarli, ha fet que tot fora especial, perfecte i entranyable. Moltes gràcies a tots i totes per haver fet unes falles 2018 inoblidables. Per altra banda mil gràcies a ma mare, a ma tia Reyes i a la meua cosina Carla, heu sigut els pilars fonamentals per a mi. La vostra il·lusió i complicitat ha fet que gaudira d’un any faller que sempre portaré al meu cor. Ara bé, encara em queden somnis per viure i pot ser algun d’ells puga veure’s complit dins d’uns anys, no? Què dieu...? Visca Xàtiva, visquen les falles i visca la falla TETUAN!

Falles i infants

“En els meus temps les falles encara era cosa d’infants” Joan Fuster

Estimat Josep

nguany representaràs un càrrec molt important: president de la falla infantil. I sens dubte seràs, si més no, un dels millors presidents que haurà conegut la comissió infantil de la teua falla. Estàs més que preparat per fer-ho, per assumir una responsabilitat tan gran com és la d’encapçalar el teu col·lectiu faller davant la resta. I és que això de les responsabilitats, Josep, sempre ha anat acompanyat de la teua personalitat. Malgrat ser encara un xiquet, sempre has sabut com estar als llocs amb la teua paciència i serenitat. Certament el teu pare i la teua mare han fet una bona feina. Encara recorde quan a penes parlaves i no podies pronunciar el meu nom. I ara mira’t, estàs fet tot un homenet! Tot i això, en aquest moment tan important m’agradaria donar-te un xicotet consell: de tant en tant desafia les desimboltures del món adult per gaudir de les falles com el xiquet que encara eres, des de l’espontaneïtat i la improvisació que caracteritza als infants. Fes de les falles una cosa de xiquets, una festa dels menuts. Un simple joc, que no consisteix en altra cosa que admirar la vida de les flames, de saltar i córrer envoltat de pólvora i de fum. Posa el foc enmig de la festa i fes d’ell un element juganer i alliberador, un element sense intencions que no busca ni coses bones ni dolentes, simplement la diversió, com un festival del socarrim, com un esdeveniment seductor i misteriós que ens aboca a la temptació. Perquè el foc Josep, aquella reacció química que sempre se’ns ha prohibit quan som menuts, durant les falles esdevé una excepció en què se’ns permet de provocar-lo sense te-

mor, amb completa llibertat per jugar amb ell, sense cap altra finalitat que el goig, la curiositat i el desig. Tracta de viure la festa de les falles com una aventura més. Com un viatge propi, semblant al de l’Alícia de Lewis Carrol, subvertint en tot moment la lògica dels grans per donar-li a les teues vivències una mirada fantàstica, perquè aquest any deixe una empremta especial en la teua memòria. Deixa’t arrossegar, sigues entremaliat i sempre que pugues somia despert. Perquè Josep, ja tindràs temps per a créixer i entendre el món faller com el viuen els adults. Ja arribarà el moment de gaudir-ne de les desfilades, de les cercaviles, dels actes i presentacions, de les nits en vetlla... Ja tindràs temps per a gaudir dels convencionalismes que el poble valencià ha atorgat a una festa al voltant d’una foguera. Perquè la falla, Josep, com deia un conegut escriptor de Sueca, és en definitiva, una foguera. Segons diuen, en els seus origens va ser un ritual primitiu que amb el pas del temps donà peu a un goig gremial de trastos vells, i finalment a cadafals de fusta amb ninots. Així és com les coneguem hui en dia, i cada vigília de Sant Josep els valencians i les valencianes gaudim de les flames sense cap altra finalitat que la nostàlgia o la màgia que desperta quedar-se-les mirant mentre s’ensorra el monument. Però això Josep, és una altra història, ara celebra les falles com quan aquestes encara eren cosa d’infants, senzilles fogueres de carreró fetes a base de trastos vells i alegria infantil.

Una adaptació dels textos de Joan Fuster “combustible per a falles”.

A la nostra Raquel

Pedro Noguera Mª del Mar Mayans

o eres la nostra filla, tampoc la nostra germana, és a dir, no ens unix la sang però eres la nostra fillola i ens unix el llaç més fort del món: l’amor!

Quan vam saber que arribaries al món, no sabíem la magnitud d’esta notícia, i per a ser honestos, no pensàvem que seria tan important en la vida de la nostra família. Hem seguit pas a pas el teu creixement, eixos ulls tan especials, eixa vitalitat i la teua cara que sempre transmet felicitat ens té enamorats. Passa el temps i vas creixent... no al nostre costat però si molt prop, encara que no podem estar pendents, sempre pensem en tu i et tenim present i creiem que ho saps, perquè mai has deixat de mirar-nos amb la mateixa tendresa, dolçor i innocència del primer dia, i això ens fa saber que sents tot el que et volem i que ens correspons de la mateixa manera. Raquel, ens fa molt feliços ser els teus padrins i ens plena d’orgull veure com creixes i com vas complint les teues il·lusions. “I com Alicia en el País de les Meravelles, feia anys que somiaves amb la il·lusió de ser Fallera Major de la teua Falla, com si fóra el Conill Blanc del conte, Raquel entra al seu cau i descobrix un món on tot és posible, el seu País de les Meravelles, la Falla Tetuan-Porta de Sant Francesc. La seua aventura transcorre de la manera següent: primer de tot, entra a formar part de la comissió i cau en un pou en què tarda uns anys a arribar al seu regnat. Es troba en un lloc ple de portes i ha d’obrir una amb la clau d’or, en eixe moment la xiqueta descobrix que pot canviar, que

el regnat que va viure junt amb la seua germana, és molt especial i que això és al que vol arribar. Tranquil·la, gaudeix de la falla, que tot arribarà, li deien els seus familiars. Més avant, coneix Josep que només fa que jugar i somiar, igual que ella. Este xiquet tenia les mateixes inquietuds que Raquel i van aconseguir junts el seu somni, ser els que encapçalen a la xicalla de la Falla Tetuan-Porta de Sant Francesc. Seguint el seu camí, té la seua família darrere, que apareixen i desapareixen sempre que els necessita, deixant un somriure misteriós. Més tard, es troba amb uns coneguts, la seua comissió i els companys d’altres falles, que compartixen i gaudeixen de la seua bogeria. L’última parada del seu viatge està per arribar, però segur que disfruta com ningú de cada acte de les falles, fins que en el moment de la cremà, en eixe lloc, serà despertada per la seua germana i obrirà els ulls a la realitat.” Raquel, estem molt orgullosos de tu, estàs preciosa amb el teu vestit, amb eixos ulls plens d’il·lusió, rodejada de la teua comissió, rebent les distincions del món faller. Sabem que disfrutes al màxim de tots i cadascun dels moments del teu regnat, que els vius amb orgull i il·lusió i portant ben alt el nom de la Falla Tetuan-Porta de Sant Francesc. Ho desitgem amb molta força perquè t’ho mereixes, perquè eres una gran persona i perquè eres una gran fallera. Ens agradaria que tots et veieren com et veiem nosaltres, i ara, estimada Raquel, et veiem com una Fallera Major guapíssima.

Vivint la PRESENTACIÓ

Sandra Colomer Aparici

es falles es viuen de manera diferent depenent del càrrec que desenvolupes dins de la comissió. Els actes no tenen el mateix significat, si eres tu el responsable d’aquest o simplement eres un faller que ve a gaudir d’ell. Doncs jo he tingut el privilegi de poder viure un mateix acte des de diferents punts de vista, aquest és LA PRESENTACIÓ.

Quan eres un faller que forma part de la cort d’honor, el dia de la presentació és molt esperat ja que amb ell comença el compte enrere per a la setmana fallera. Hem feia molta il·lusió tornar-me a vestir de fallera, desfilar i formar part del quadre plàstic. Des de aquesta perspectiva tot era molt còmode. Sols acudia a l’hora i al lloc i ja estava tot organitzat, la gran preocupació era no caure en les escales i eixir bé en la foto. Pel que fa quan vaig ser Fallera Major, tot va canviar, estava nerviosa però a la vegada tranquil·la ja que confiava plenament en la meua comissió. Recorde eixe dia com un somni, hem sentir com una autèntica princesa de conte, vaig vorer l’esforç fet per tots, la dedicació en cada detall i el temps empleat per dur a terme un a propòsit o una segona part. I ja tot canvia quan eres l’encarregada de que tot vaja perfecte, en un dia tant important per a una altra persona. La responsabilitat de que no falle res, de buscar la música, redactar el guió, fer el decorat, assajar... I tantes coses que als nervis, afegim la responsabilitat i cal dir que es una mescla explosiva però que amb alegria i il·lusió tot es possible.

Junta Junta Gestora Noelia Lopez Perez Carlos Vila Benavent Quique Esplugues Pastor Raul Valls Aparici Secretàries Maria Guerola Martínez Arantxa Calatayud Ballester Tresorer Pepe Almendros Guitart Delegades Infantils Sonia Garcia Sabater Cristina Navarro Aliaga

Recompenses Delegades de Presentació i Protocol Sandra Colomer Aparici Carla Roca Bataller Activitats Diverses Elizabeth Burdeos Martinez Reyes Naval Corts Delegada Llibret Patricia Vila Benavent Delegats de Festejos Hector Gargallo Garcia Toni Lopez Perez

Delegat de Casal David Gil Tormo

Delegades de Joventut Alba Esplugues Guerrero Carla Torregrosa Vallin

Delegat de Loteríes Juan Bautista Estrela Blasco

Delegada d'Estatuts Empar Blanco Climent

Jlf Pepe Almendros Guitart Or Sonia Garcia Sabater Pepe Almendros Guitart Arantxa Calatayud Ballester David Gil Tormo Maria Guerola Martinez Patricia Vila Benavent Fernando Rosa Alcayna Ana Isabel Lluch Lluch Elvira Ruiz Sanchis Fulles De Llorer Rafa Calvo Pastor Marina Martin Linares Ivan Marzal Chafer Nicolau Hostalet Fuentes

Vocals Martinez Garcia, Eva Moreno Rodriguez, Belen Sanchez Terol, Pablo Sanchez Terol, Andrea Grau Girones, Monica Mora Pascual, Emilio Peris Blazquez, Carlos Ruiz Sanchis, Elvira Lluch Lluch, Ana Isabel Naval Corts, Belinda Ruiz Amoros, Meritxell Marzal Chafer, Ivan Vidal Saiz, Javier Gandia Moscardo, Sonia

Sornosa Saiz, Carlos Calvo Pastor, Rafa Hostalet Fuentes, Nicolau Blanco Naval, Leyre Vallin Vila, Raquel Naval Pons, David Diez Lopez, Irene Locay Sanchis, Nayla Rosa Alcayna, Fernando Vidal Yuste, Rosa Maria Beltran Adria, Eva Franco Vila, Neus Hurtado Mullor, Pablo Vicente Martinez Ferrando , Jorge

Miñana Ferri, Jaume Navarro Soriano, Andrea Sala Maestre, Marta Soler Cuenca, Guillermo Soto Cortes, Nico Carbo Martinez, Miriam Garcia Sanchis, Ana Martin Linares, Marina Saez Campayo, Emma Ubalde Ruiz , Laura Ballester Palacin, Maria Benito Garcia, Carme Perales Arcos, Carles Calabuig Agusti, Jose Luis

Fallus-kes

Artista Faller: ÀLEX OLIVER ESCANDELL

rriba el mes de març i València es prepara per a rebre a tots els visitants que vénen a conéixer les nostres tradicions. Aquesta vegada vénen uns visitants de la Rússia més profunda i freda. Vénen disposats a intercanviar tradicions, cultures... Vénen amb l’interés que puguem conéixer també les seues vestimentes, un acte d’intercanvis culturals en el qual les dues parts aprendran els uns dels altres. Benvinguts.

Programa d’Actes SETMANA FALLERA Divendres 15 de Març de 2019 17:00 h VISITA de la Junta Local Fallera a la plantà dels monuments de la Ciutat. 21:30 h Sopar al casal oferit per la nostra Junta Gestora. 24:00 h NIT DE LA PLANTÀ OFICIAL de les Falles de Xàtiva.

Dissabte 16 de Març de 2019 11:00 h Esmorzar i animació per als xiquets de la comissió. 13:00 h Cercavila pel barri. 14:00 h I MASCLETÀ, des del Jardí de la Pau. 15:00 h Dinar al casal. 15:00 h DINAR oferit per la Junta Local Fallera a les Falleres Majors de Xàtiva i Falleres Majors Infantils amb els seus corresponents President de la Ciutat, Corts d’honor, Autoritats. Lloc per determinar. 17:00 h Tots: VISITA A LA LLAR DE JUBILATS. 19:00 h Obertura de Pliques al Saló de Plens de L’ajuntament, amb les actes dels diferents jurats per procedir al LLIURAMENT DE PREMIS. 22:30 h Sopar amb animació al casal.

Dimarts 19 de Març de 2019 12:00 h MISSA EN HONOR AL NOSTRE PATRÓ SANT JOSEP amb el posterior TRASLLAT AMB PROCESSÓ. IV MASCLETÀ, al finalitzar la Processó aproximadament a les 14.45 h, des del Jardí de la Pau. 18:00 h Berenar infantil amb entrega de recompenses. 22:00 h CREMÀ DE LA MILLOR FALLA INFANTIL DE XÀTIVA, amb la presencia de la Fallera Major Infantil de Xàtiva i la seua Cort d’honor. 22:30 h Sopar al casal.

Diumenge 17 de Març de 2019 14:00 h II MASCLETÀ, des del Jardí de la Pau.

01:30 h (hora aprox, del dia 20) CREMÀ DE LA MILLOR FALLA DE XÀTIVA amb la presència de la Fallera Major de Xàtiva i la seua cort d’honor.

14:30 h Dinar al casal. 17:30 h VESPRADA DE VISITA A LES FALLES. 22:30 h Sopar de disfresses al casal.

Dilluns 18 de Març de 2019 14:00 h III MASCLETÀ, des del Jardí de la Pau. 14:30 h Dinar al casal. 18:00 h OFRENA DE LES FLORS A LA MARE DE DEU. 22.30 h Sopar en homenatge a la dona fallera al casal i entrega dels bunyols i recompenses. Al finalitzar animació al casal.

*Divendres 29 de Març de 2019 20:00 h Lliurament del PREMIS CADAFALS 2018.

Guia

COMERCIAL

UN COLÂ·LABORADOR