Un passeig pel lIegat de sant Vicent Ferrer al municipi de Teulada - la Marina Alta
JAUME BUIGUES I VllA jaumebuigues@gmail.com
Teulada és un deixos municipis valencians tocat pel vicentinisme, un d: eixos 110cson el sant i la seua 11egenda han arrelat, perviuen i són presents en la vida quotidiana de les persones que hi habiten, tot i no ser creients. L'origen d: aquesta devoció a Teulada arranca en el fet 11egendari, transmes per tradició oral, que ocorregué l'estiu de 1410, qua n fra Vicent Ferrer visita la seua germana Constanca, casada en segones núpcies amb el notari de la Vila de Teulada, i hi realitza una serie de prodigis miraculosos arreu del recentment creat terme municipal. Un territori administratiu nou carregat de problemes vells, de dificultats de convivencia que d'altra banda eren les própies i comunes del conjunt de poblacions litorals a l'epoca: la mancanca dun adequat abastiment d'aigua, les pestes i altres malalties infeccioses, els plets i enfrontaments entre vems per la propietat de les terres ..., pero en especial el perill de la piratería, que en desembarcar i atacar les poblacions de la costa, assolava les terres per l'apropiació de les collites i el segrest de les persones que hi habitaven. I aquestes són les coses sobre les quals li demanen protecció els habitants de Teulada a fra Vicent Ferrer, i dell obtingueren com a resultat la promesa que ni la pesta, ni els pirates tornarien a entrar mai més a Teulada i aco fructificara, en el terreny adobat de la religiositat popular, en una secular devoció al sant. La devoció popular que li té el municipi de Teulada al dominic roman viva entre la ciutadania denca del seu estatge a les terres que configuren l'actual comarca de la Marina Alta, tant en el pla oficial, en ser declarat patró de Teulada, com en el pla popular, pels miracles que se li atribueixen i que encara avui relaten, com si hagueren estat presents, les persones de Teulada en parlar de sant Vicent. Aquests miracles compten (des del segle XIX), amb literatura teatral dedicada al taumaturg i als fets obrats per ell a Teulada, deis quals en parlarem després.
En el món de sant Vicent Ferrer
14
APROXIMACIÓ
AL NUCLI URBÁ DE TEULADA
AL SEGLE XV.
El nucli poblacional de Teulada, denca l'assentament de nous pobladors a partir del repartiment de terres en temps de Jaume 1 (1248), i de l'atorgament de carta pobla en temps de Pere III (1277), s'havia consolidat urbanísticament i cornencava a tenir necessitats administratives própies i independents de la jurisdicció del castell de Calp al qual estava adscrit territorialment. Fruit d'aquelles necessitats i vindicacions se li atorgá a Teulada, en temps d' Alfons d' Aragó, primer comte de Dénia, el dret a erigir-se en Universitat (1377) i l'assignació de jurats, justícia i altres oficials municipals propis. 1 la cosa culmina quan l'any 1386, se'l designa terme municipal propi i separat dels de Benissa i Calp, pel procurador general del comte de Dénia: mossen Pere Marc, qui el dia 15 de febrer delimita i amollona la ratlla de terme de la nova Vila de Teulada, que agrupava aleshores 52 cases (quasi 250 habitants). Aquesta nova situació administrativa dota Teulada de notari propi i arran daco. hi vingué a viure Constanca Ferrer, germana dels insignes eclesiastics Bonifaci i Vicent Ferrer, qui estava casada amb el nou notari de la Vila. 1 fruit d'aquesta círcurnstancia és la visita que fa fra Vicent Ferrer a Teulada l'any 1410, per veure la seua germana Constanca. En el temps en que mester Vicent visita la seua germana, el nucli urba de Teulada estava integrat per quasi tres-cents habitants (1409) repartits en 65 cases que constituien una trama de carrers que configurava una planta rectangular tancada per una muralla perimetral, edificada per protegir la Vila dels atacs de la pirateria barbaresca procedent de l'altra riba de la Mediterrania, de qui es defensaven, a més, gracíes a una perseverant vigilancia de la costa. En aquell temps, la Vila emmurallada de Teulada estava estructurada internament per tres carrers longitudinals: a la part superior, el carrer Fondo, que arribava fins a la placa de l'Església, tancada per la porta de la Barbacana; al mig el carrer de la Manegueta, que desembocava en una placa central (actual placa del Porxe), des d'on arrancava el carrer del Mig, que arribava fins l'actual carrer Migdia (fora murs); i baix, el carrer d' Avall, on s'hi bastiria l'hospital de Sant Martí. Aquests carrers longitudinals eren creuats per altres de transversals (actuals de la Sala i de la Pastora) que els intercomunicaven. El punt fort d'aquella fortificació urbana era l'església de santa Caterina que, edificada a l'extrem nord-est de la muralla, constituía el flanc principal de defensa contra els atacs dels pirates. De l'analisi del parcel-lari es dedueix que les cases del primer recinte urbá de Teulada, la vila vella, eren d'estructura modesta, amb capacitat reduida i de tipologia edilícia semblant entre elles. Tenien, d'ordinari, planta baixa i un sol pis, i cada casa solia ser habitada per una única família. Aquelles persones basaven la seua economia en una extensiva agricultura de
Un passeig pel /legat
de sant
Vicent Ferrer al municipi
de
Teulada
15
seca, saltejada amb intensives hortes regades per serues a la vora dels barrancs, especialment el de l'Horta i la producció era destinada al propi abastiment de les gents de la Vila.
LA
XARXA YIÁRIA DEL TERME MUNICIPAL DE TEULADA AL SEGLE 'IN.
La lectura arqueológica de la trama urbana de la Vila ens ajuda a desxifrar la xarxa de camins que comunicaven Teulada amb el seu propi territori i amb els municipis veíns i que hagué de recórrer fra Vicent Ferrer per obrar certs prodigis de que parlarem després. A la vessant de llevant del recinte emmurallat Teulada tenia un únic punt d'accés: la porta de la Barbacana, des don les persones que hi habitaven podien dirigir-se cap a Valencia i Xabia, a través dels camins del mateix nom, i per on arriba pare Vicent a Teulada procedent de Xabia: cap al Port, a través del camí de la Mar i cap a l'Andragó a través del camí del pou de Dalt, a través del qual es dirigí Vicent Ferrer al punt on s'encreuen els camins de l'Andragó amb el del Pas, i en aquesta crui1la de camins obra el miracle de la Creueta de l' Ave Maria. A la vessant de ponent hi havia tres punts d'accés a la Vila: la porta del carrer Fondo, des d'on eixia el camí que prengué fra Vicent en anar-se'n de Teulada i que en arribar a les Forques es bifurcaría en dos, el camí de Calp i el camí de Berdica, que anava fins a Benissa; el portalet de la Manegueta, i el portal del carrer d' Avall, des d' on s' accedia a les Eres i a la Font de l'Horta, a través del camí del pou de sant Vicent. Un pou caminer que, tot i portar el nom del taumaturg, físicament ha desaparegut en créixer el nucli urbá i convertir-se el camí en carrer i l'espai on estava emplacat en una finca de pisos. En aquest lloc, que és d' on procedien els pesols del miracle que després us detallarem, hi ha collocat un plafó cerarnic explicatiu, on apareixen representats vora un pou de camí mestre Vicent i la seua germana, acompanyats d'un seguit de persones i al fons les desaparegudes muralles de Teulada.
ELS MIRACLES DE SANT VICENT A TEULADA.
Els fets prodigiosos esdevinguts a Teulada que, segons la tradició oral i l'arreplega que d'ells fan alguns dels autors classícs que escriuen sobre la vida i obra de sant Vicent, són obra i fruit del pas del taumaturg per les terres teuladines, han estat recollits i escrits en un valencia poc normatiu per diversos autors des de la segona meitat del segle XIX fins quasi als nostres dies, per tal de ser representats en escenaris-altars a l'aire lliure als carrers de la ciutat de Valencia durant la festivitat del sant, i que tot seguit relacionem: • La creu de la Penya, escrit per l'historiador i novel·lista Vicent Boix, any 1868, en que es narra el fet arreplegat per Vicent Justiniano Antist, el 1575 i del que també es fa ressó Escolano, el 1610, quan en arribar a
16
En el món de sant Vicent Ferrer
Teulada mestre Vicent els vems li demanen fera desapareixer la set, la pesta i els pirates i aquest, segons Serafín Thomas, el 1713, «... les dixo,
viviessen en adelante sin cuidado alguna de los moros, porque les assegurava que jamas pasarian de la cruz azia la uilla.» • La creu de Teulada, de Joaquim Badia i Adell, publicat l'any 1904, arreplega la mateixa temática que el mirade anterior. • El moro abofetejat, de José Calatayud Bayá, editat l'any 1945, narra el fet succeít a l'any 1580, trenta anys abans de l'expulsió dels moriscs, quan un dia dos moros ana ven pel camí de Teulada i en passar davant d'una imatge del sant un d'elIs la reverencia i l'altre el va reprendre per haver-ho fet; en aquell mateix instant el repressor va rebre el seu castig, ja que una ma invisible li va donar tal bufetada que el tomba en terra, i poc de temps després va morir a causa de l'emoció patida. • Els mirades de Teulada, de Maria Ibars, mecanoscrits l'any 1950 van estar publicats per l' Ajuntament de Teulada l'any 1992, en aquest llibre es fa un recull de quasi tots els mirades atribuits a Teulada a sant Vicent Ferrer. Més recentrnent (2004), i per iniciativa de l' Ajuntament de Teulada, l' escriptor [oan Lluís Moreno Congost ha escrit en llenguatge normatiu, per a ser representat durant la celebració de la "Festa i mercat medieval de Teulada" una nava versió dels mirad es de Teulada, i que, sota aquest mateix títol, fa un repás als fets miraculosos atribuits a mestre Vicent i a les preocupacions de la societat teuladina del segle xv. Un altres dels fets miraculosos narrats per la tradició oral és el miracle dels pesols,' el qual cap de les anterior obres recull. Canta la tradició que un dels dies en que mestre Vicent romania a casa de la seua germana, aquesta prepara per dinar un arras amb pesols. Uns dies abans, un veí de la vila que havia plantat un pesolar a la partida dels Quartons (just al bancal on s'hi trobava el pou que seria conegut amb el nom del pou de sant Vicent i que avui ha desaparegut) li digué a Constanca: - Tinc un pesolar plantat al bancal dels Quartons, al costat del pou del camí, si en necessites, vés i cull-te'n. 1 així ha féu aquesta, sense més ni més, se'n va anar i va collir tots els pesols que necessitava i amb ells i uns grapats darros va preparar el dinar. En comencar a menjar, fra Vicent digué: -A~a que estem menjant fa gust de robat! Constanca li respongué dient: -Vicent, resulta que tenia el rebost buit i com sé que t'agraden tant el pesols i n'és la temporada, he pensat que no passava res si en prenia uns quants per preparar-te un arras.
I
Miracle contat per Pere Buigues Oller a qui li'l va contar en Pedro Valero, mestre d'escola. Cotejat amb les vivae voce Vicent Vila Ivars (t), [oan Carranc (t) i Francesca Oller Massó (t).
Un passeig pelllegat de sant Vicent Ferreral municipi de Teulada
17
-No hi ha excuses que valguen, ni motius per prendre allo que no és teu. 1 és per aixó que die: Pesols a la pesolera! 1 els pesols se n' eixiren del plat, es posaren dins les baines, i les baines amb els pesols volant per l'aire se'n tornaren a la pesolera. -Constan<;:a, mai has de prendre res que no siga teu, tot i que t'ho haja oferit el seu propietari, si ell no hi esta present.
UNA
RUTA PER LA MEMORIA
VICENTINA
AL MUNICIPI
DE TEULADA.
El municipi de Teulada compta, a més de les festes patronals i dun munt dactes devocionals i festius que s'hi celebren alllarg de l'any en honor del dominic Vicent Ferrer, amb una serie de paratges, edificacions i imatges de culte popular que estan lligades al pas de sant Vicent per Teulada, les quals serigiren en agralment dels prodigis obrats: s'edificaren l'ermita i el casalici de sant Vicent, l' ermita-santuari de la Font Santa, es bastí la Creueta de l'Ave Maria, i s'instal-laren, en punts emblernatics, diverses fornícules amb plafons cerárnics amb la imatge del taumaturg, les quals us invite m a coneixer a través de la descripció i el recorregut virtual que us presentem, prenent com a punt de partida l'espai físic on estava emplacada la casa on habitava la germana del sant:
LA CASA DE CONSTAN<;A FERRER.
La casa de Constanca és la primera amb que hom es troba a rna dreta en entrar al carrer de la Manegueta (que oficialment ha estat denominada de Sant Vicent Ferrer i posteriorment de Constanca Ferrer), des de la placa de la Vila, de fet, en temps de la visita de mestre Vicent a Teulada, enfrontava directarnent-amb la mateixa placa ja que les cases que actualment té al davant no s'havien construít encara. L'habitatge original en que visqueren Constanca Ferrer i el seu marit va estar reedificat a les acaballes del segle XVII, després que aquest immoble fóra adquirit per la Vila a Pere Buigues, I'any 1687,per a casa del mestre d'escola. La primera pedra de la nova casa d' ensenyament la va posar, el 13 de juliol de 1689, el Dr. Pere Vicent Langa, Rector de Santa Caterina i hi predica fra Raimon Buigues, teuladí de l'ordre de predicadors del convent de Llutxent. Aquella edificació que fins el 1944va tenir per funció la de ser l'escola de xics, també va ser enderrocada, i l'any 1975es posava una nova primera pedra per construir un nou edifici destinat ara a oficines municipals. En la facana d'aquest immoble actualment hi ha un plafó cerarnic commemoratiu de la predicació del dominic a les gents de Teulada que fa al-Iusió a la finestra des d'on va predicar fra Vicent el 1410.Al final del carrer hi ha una fornícula amb un plafó ceramic amb la imatge del dominic i que inicialment es trobava sobre el portal que tancava el carrero
/
En el món de sant Vicent Ferrer
18
Fages/ en la seua Historia carrer i casa ens diu:
de Sant Vicent Ferrer, en fer referencia a aquest
La calle de su nombre es la más limpia del pueblo, empieza con un pórtico, como santuario, en el cual campea su imagen. Al extremo de la calle, a la izquierda, está la casa de su hermana, Constanza Ferrer, casada en segundas nupcias con el notario Pedro de Synia, en cuyo vestfbulo, bastante espacioso, no hay mlÍs adorno que un san Vicente Ferrer pintado sobre tela.
L'ERMITA I GLORIETA DE SANT VICENT.
Ubicada fora de l'antic recinte emmurallat, va estar reconstruida al segle XVIIl sobre una ermita gotíca anterior. Es tracta d'un edifici d'estil barroc de planta rectangular, que al seu interior esta dividit en tres naus i quatre trams separats per pilars i pilastres. Esta cobert amb voltes i a l'espai del creuer hi ha una cúpula que s'eleva sobre un anell. El 29 de marc de 1796 fou beneída en finalitzar les obres de reconstrucció. L'ermita, malgrat les destrosses iconoclastes, ha conservat un interessant patrimoni iconografic del primitiu santuari, de que destaquem la pintura sobre taula on s'hi representa sant Vicent dempeus, robust, vestit amb l'habit de dominic, amb un llibre tancat sota el brac esquerre i amb la má dreta indicant cap a la cartela estesa sobre tot el fons en que s'hi llegeix el conegut lema Timete Deum
et date illi honorem
quia venit hora iudicii ...
Vora l'ermita hi ha un casalici que, mencionat per Cavanilles el 1797, conté al seu interior un plafó ceramic (1985) en que esta representat l'acomiadament de fra Vicent de les gents de Teulada. Fages, en referir-se a l'ermita i als seus voltants, diu: ,
Los habitantes, honrados labradores en su mayor parte, no han sido ingratos con su santo protector. Desde la carretera se ve un bonito santuario de estilo griego, cuya cúpula, cubierta de tejas barnizadas de varios colores, brilla a lo lejos; es la ermita de San Vicente Ferrer, que supera de mucho a la iglesia parroquial, cuyo interior corresponde al exterior, teniendo tres naves y cinco altares. En lo alto de la cúpula está san Vicente Ferrer en actitud de volar con las alas doradas, y en el altar mayor su imagen, pintada sobre madera, recuerda de manera sorprendente los retratos conservados en Valencia. Al lado de la ermita hay un pilar con nicho construido de piedra sillería (detalle sobre el cual llaman la atención del visitante, por cuanto todas las casas del país están hechas de mampostería o de tapia) que marca el sitio en que Vicente Ferrer se separó de los vecinos, y un lienzo antiguo representa al cura seguido de sus feligreses despidiéndose del Santo.
2
Fages. Historia de San Vicente Ferrer. Tom l. cao,
Ir.
DO.
263-265.
Un pesseiq pelllesat
de sant Vicent Ferreral municipi de Teulada
19
EIs voltants de l'errnita es reordenen i ajardinen l'any 1973 en solsir un mur de contenció de l'antiga glorieta i el 1992s'enderroca la casa de l'ermita per tal de deixar completament exempta aquesta construcció. El 1998 es va col-locar a la facana de l'ermita un expletiu plafó cerarnic on fer ofrenes florals al sant les vespres de la seua festa. Amb motiu de la festa de sant Vicent, es trasllada anualment, des de l'església de santa Caterina a l'ermita, la figura processional de Vicent Ferrer, una imatge de vestir del segle XVIII que casualment va ser lliurada de la crema iconoclasta esdevinguda durant la guerra de 1936-39.Antigament, la processó de baixada de la imatge del sant, des de l'església parroquial a l'ermita del seu nom, era coneguda amb el nom de la processó del rosari del pessic o simplement la processó del pessic, en ella les persones que hi participaven aprofitaven per pessigar o punxar amb una agulla de pit a qui tenien al seu voltant, per tal que accelerés el pas i arribar el més aviat possible a l'ermita, de manera que la processó de la baixada fóra quan més breu i curta millor, pero amb l'arribada del moralisme del nacionalcatolicisme franquista, alló de pessigar-se en una processó no es veia amb massa bons ulls i les autoritats eclesiastiques i civils vedaren aquest costum popular que s'ha mantingut viu en la memoria de les persones que el conegueren. D'aquella processó del pessic han sobreviscut els versets de la canconeta que tot seguit us presentem:' Visca Teulada que estima a sant Vicent Ferrer, visca els que van pel poble, visca els forasters. Visca la relíquia que tenim del Sant, visca els que van pel poble les glories cantant. En esta festa del predicador, visca el senyor rector. Visca la imatge, leré, leré, que sempre visca l'ajuntament, en esta festa que sempre hem dit el rosari del pessic. Visca la imatge, leré, leré. que sempre visca sant Vicent Ferrer.
J
Versets arreplegats per M' José Vallés Vallés a María Mengual Benito (26/10/1922 - 04/03/2000).
20
En el món de sant Vicent
Ferrer
LA CREUETADE L'AvE MARIA.
Es troba situada en la crui1la del camí de l'Andragó amb el del Pas, camins que conduíen a la vila des de migjorn, ion, segons és costum, fra Vicent Ferrer beneí el terme de Teulada per tal de preservar-lo de pestes i davingudes de pirates. En record d'aquell fet s'hi erigí, vora dels quatre camins, una creu de pedra calcoarenítica (tosca), la qual, després de la seua destrucció iconoclasta, fou substituida per una creu de fusta i després per l'actual creueta de ferro amb base piramidal dobra, que des de 1984 compta amb uns taulells explicatius del fet allí ocorregut que foren instal-lats per iniciativa de l'Associació Cultural Amics de Teulada. Respecte a aquest indret diu Fages: Los habitantes de Teulada, no lejos del cabo Martín, hacía años que eran víctimas de dos azotes que amenazaban convertir el país en un desierto; uno era las frecuentes acometidas de los moros, que se llevaban muchos cautivos, y el otro la peste que anualmente diezmaba la población. El Santo organizó una procesión náutica hasta una roca situada mar adentro, sobre la cual trazó la señal de la cruz, diciendo: «tened la seguridad de que los piratas no pasarán jamás de aquí». A la vuelta se detuvo el Santo en un punto en que se cruzan varios caminos, a alguna distancia del pueblo, desde donde bendijo el término, haciendo colocar allí una cruz, como límite que no ha franqueado la peste desde entonces. En 1532 el pueblo de Benisa vecino de Teulada, fue devastado por la peste en tales términos, que no sólo murieron todos los habitantes, grandes y pequeños, sino hasta los animales, sin que en Teulada pereciera uno. Los Jurados de Teulada enviaron la relación del hecho al valenciano Antist, que escribió en el siglo XVII una buena Vida de San Vicente Ferrer.
D'altra banda s'han conservar, com a recitatiu popular, els següents versets relatius al prodigi obrat a la Creu de l'Ave Maria: Detingueu-vos, bons germans meus, atenció a la veu del Senyor, que per mig dun pecador vos mostra els sentiments seus. Fills de l'África perduts que veniu aquí, atrevits, rodant per eixes mars, amargant tota la terra, portant la maldat i la guerra.
Un passeig pelllegat de sant Vicent Ferreral municipi de Teulada
21
Destrosseu pobles i altars, encegats per la religió, per la ignorancia i el vici i per la fam de destrucció. No passareu, vos mane, en nom del Senyor, infidels, mortals traidors, per aixó vull ratllar aquesta creu, que quedara aquí posada i servirá per a que a Teulada la mala especie estiga acabada.
L'ERMITA DE LA FONT SANTA.
Edificada próxima al camí que conduía de Teulada a la mar per xaloc. És una petita construcció del segle XIX, bastida per iniciativa de Caterina Hortola sobre una altra estructura anterior en ruma. Conté la casa de l'ermita, l'ermita propiarnent dita i la font que dóna nom i sentit a aquest espai sagrat, on, segons la tradició popular, fra Vicent Ferrer va fer brollar aigua d'una pedra a requeriment de la seua germana Constanca l'estiu de 1410. Deteriorat aquest conjunt edificat pel pas dels anys, la Comissió de Festes de 1975 es va responsabilitzar de la restauració de la coberta d'aquest l'immoble, i el canonge En Vicent Calatayud Llobell va regalar per a l'interior de l'espai on es troba la font uns plafons ceramics que fan referencia al fet miraculós obrat allí per fra Vicent Ferrer. Durant aquests darrers anys els joves encarregats de celebrar les festes de la Font Santa han anat fent treballs de millora i afegint a l'exterior innecessária iconografía referida a la vida del sant, fins que ara, el 2008, l'Ajuntament de Teulada ha adquirit els terrenys que envolten l'ermita i ha construit una área recreativa en aquest antic espai sagrat que segons Pascual Madoz, en el seu Diccionario Geográfico-Estadística-Histórico de Alicante, Castellón y Valencia' era un ermitori quasi abandonat que estava dedicat a la Mare de Déu de la Salut, vora al qual es trobava la font de la Santa Era, l'actual Font Santa: 2 ermitorios dedicados á San Vicente Ferrer y á la Virgen de la Salud: el primero, de moderna construccion sito á 400 pasos de la V., yel segundo dista 1/2 hora de la pobl., junto al que hay una fuente mineral llamada Santa Era, muy concurrida antiguamente de enfermos que acudían á ella para remediar sus males, pero que en el dia está casi abandonada.
, MADOZ IBÁÑEZ, Pascual (1845-50). Diccionario Geográfico-Estadística-Histórico de Alicante, Castellón y Valencia. Edicions Alfons el Magnanírn. Institució Valenciana d'Estudis i Investigació. 2" edició, Valencia 1987. Tom II, pp. 158 i 159.
22
En el món de sant Vicent
Ferrer
Per altra banda Fages, en referir-se a ella diu: A la orilla del mar y contigua a una pequeña aldea, hay otra capilla dedicada a San Vicente Ferrer, junto a la cual mana una fuente que él hizo brotar con su bastón, la que se le designa como de la Fuente Santa; es de escaso caudal, pero ni aumenta, ni disminuye jamás, ya reine la sequía o tiempo lluvioso, y se le atribuyen virtudes medicinales, por lo cual se han abierto en la piedra dos bañeras rústicas. De los muros de la capilla penden muletas, trajes de marino, pequeños barcos, exvotos en cera de todas formas.
Així mateix, Francisco Figueras Pacheco, cap a 1917,també es fa ressó de l'ermita de la Font Santa en la seua Geografía General del Reino de Valencia, on diu: Hay dos ermitas dedicadas á San Vicente Ferrer: una, á la entrada del pueblo, y otra, á media hora de éste, camino del caserío de Almcraira. Junto á la última brota la Fuente Santa, cuya aparición se atribuye á San Vicente Ferrer; fluye gota á gota, tiene virtudes curativas y de ella se cuentan muchos milagros.
EL FINAL DEL TRAJECTE: LES FESTES I LA DEVOCIÓ POPULAR. t:ERMITA I LES FESTES LA FONT SANTA.
Si haguera de respondre a la pregunta: -quin és l'espai devocional més important del municipi de Teuladal Sense cap mena de dubte contestaria que és la Font Santa, perque aquest santuari atrau la peregrinació, en petita escala, d'un munt de persones creients que van a demanar-li favors a sant Vicent Ferrer, o que van a pagar-li el deute adquirit amb ell (a través duna promesa feta al sant), per la concessió duna petició justa, freqüentment relacionada amb la salut o al fet d'aprovar uns examens o de trobar un Uocde trebaU. 1 li fan novenaris, que consisteixen en anar a peu, principalment des de Teulada, a l'errnita de la Font Santa, i viceversa, durant nou dies seguits. La Font Santa és un paratge de tan elevat valor espiritual, per a la religiositat popular, que quan el creua una persona creient, a peu o a cavall dun vehicle, es senya, i es senya cada vegada que passa. Un indret on les persones creients porten a beneir el seu vehicle nou, per tal de protegir-lo i lliurarse de greus accidents, i li banyen les rodes amb l'aigua que broUa de la font. Un Uocon, la gent que demana per la seua salut o la d'algun familiar, porten exvots, escriuen els seus desitjos i agraiments en paperets que pengen sobre els murs, encenen ciris i ofrenen flors al sant. En definitiva, un espai sagrat que l'alberga devocions i té la seua projecció més enllá del municipi de Teulada, ja que atrau persones creients de tots els pobles de la comarca de la Marina.
Un passeis pelllesat
de sant Vicent Ferreral municipi de Teulada
23
Al voltant d'aquesta ermita i del culte a sant Vicent se celebra tots els anys, el primer o segon diumenge de juliol, segons com vinga el calendari i la combinació amb altres celebracions, la tradicional festa de la Font Santa amb actes religiosos i pro fans, amb entrada de la murta, revetlla amb ball i focs d' artifici, miss a, carreres, dansades i uns dies de bous. LES FESTES DE TEULADA
A SANT VICENT.
Les festes que li ofrena Teulada a Sant Vicent se celebren la setmana següent a Pasqua florida i s'inicien amb l'entrada de la murta i la coronació de la reina de festes. Es fa ball i es disparen coets. El diumenge combreguen el xiquets i per la vesprada es baixa el sant des de l' església parroquial fins a l'ermita on presidirá la missa del dia següent. Tots el matins es fa despertada amb coets i cercavila de la banda de música. El dia de Sant Vicent es celebra missa cantada amb sermó a l' ermita; finalitzada la qual es dispara una mascletada. Per la vesprada es torna la imatge a l' església. Al final de la processó, castell de focs d' artifici i ball. El dimarts és «Festa deis Xics de Sant Vicent» i elecció deis nous festers durant el transcurs de la missa pel sistema insaculatori, finalitzada aquesta es dispara una quilometrica traca corredora que té l'origen en les celebracions festives del segle XVIIl; per la vesprada, eixint i tornant de l' església, processó en honor al sant pels carrer de la vila i el raval; castell i ball. El dimeeres se celebra una missa pels difunts i corren el bous pel carrero El dissabte es fa una paella multitudínaria que la gent menja reunida en quintades o penyes. El diumenge se celebra una cavalcada amb disfressa general i la festa s'acaba amb una missa d'acció de gracíes a l'errnita de la Font Santa a la vuitada. També, amb variacions anual s, s'hi celebren concerts i competicions esportives. I per firialitzar, amb el verset tramé s pel vicentinista Vicent R. Vallés i que valia per encoratjar els teuladins absents a tornar a Teulada per festes, us anime a visitar Teulada en qualsevol moment de l'any: Teuladinet foraster que a Teulada has nascut, encara que ací no has viscut, sempre teuladí has de ser. Per demostrar el teu valer, aprofita l' ocasió, i vine-ten amb tata la il-lusió a la festa de sant Vicent Ferrer.
En el món de sant Vicent
24
Ferrer
BIBLIOGRAFIA
ANTIST,Vicente Justiniano,
Valencia, 1575. Pres de GARGANTAr FORCADER,Vida
de San Vicente Ferrer, 1956. BAS CARBONELL,Manuel. 1989. Sant Vicent Ferrer a Teulada. Ajuntament de Teulada. BOLUFER MARQUÉS, [oaquim (1995). El Patrimoni Arqueologic de Teulada. Ajuntament de Teulada i Associació Cultural Amics de Teulada. BUIGUESI VrLA, Jaume -(2006) Teulada i el 550 aniversari de la canonitzaciá de Vicent Ferrer. Programa de Festes a sant Vicent 2006. Teulada -(2007) La Font Santa, espai sagrat in temporal. Programa de festes de la Font Santa 2007. Teulada. BUrGUESI VILA, Jaume i IVARs CERVERA,[oan (2002). «Teulada i fra Vicent Ferrer». Próleg a l'edició personalitzada per a l' Ajuntament de Teulada delllibre de [oan F. Mira, Sani Vicent Ferrer, vida i llegenda d'un predicador. Edicions Bromera. CARRERASCANDI, Francisco. Geografía General del Reino de Valencia, Barcelona, A. Martín, s.a. (1917 ca.) pp. 854-856. CASTAÑEDAy ALCOVER,Vicente (1919). Relaciones geográficas, topográficas e his-
tóricas del Reno de Valencia. Hechas en el siglo XVIII, a ruego de Don Thomás López. Las publica, con notas, aumentos y comentarios Vicente Casiañeda y Alcover. Madrid. CHABAS,Roe, La Prosapia de San Vicente Ferrer en El Archivo, T. I. P 212. ESCOLANO,Década Primera de la Historia de Valencia, 1610, T. II, lib. VI, cap. 14. Pres en ESCOLANOI PERALES,T. II, P 46. FAGES, H. (R. P. FR.), traducció, POLO DE BERNABÉ,Antonio. Historia de San Vicente Ferrer. Valencia: A. García (1903). Tom 1, cap. II, p. 263 - 265. FIGUERASPACHECO,Francisco (1917 ca.). «Provincia de Alicante», ap. Cutrcor, Enric i IVARs,[oan. (2003). Carta de poblament de Teulada, concedida pel reí Pere III l'any 1277. Ajuntament de Teulada. IVARSCERVERA,[oan (2006). Els noms de lloc i de persona del Municipi de Teulada (ln Marina Alta). Ajuntament de Teulada i Institut d'Estudis Comarcals de la Marina Alta. IVARs CERVERA,[oan i BUIGUESI VrLA, [aume (1999). El Patrimoni ArtísticoMonumental de Teulada. Ajuntament de Teulada i l' Associació Cultural Amics de Teulada. la edició 1991. 2a edició 1999. IVARSRONDA, [aume (2004). La creueta de l'Ave Maria. Programa de Festes a sant Vicent. Comissió de Festes 2004 - Ajuntament de Teulada. MADOZ IBÁÑEz, Pascual (1845-50). Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de Alicante, Castellón y Valencia. Edicions Alfons el Magnanim. Institució Valenciana d'Estudis i Investigació. 2a edició, Valencia 1987. Tomo II, p. 158 i 159.
Un passeig pelllegat de sant Vicent Ferreral municipi de Teulada
25
NARCISODELPRADO(pseudonim). 1918: Costas y Paisajes de la Marina de Alicante. Imprenta Hijos de F. Vives Mora. Valencia. THOMASMIGUEL,Serafín, Vida de San Vicente Ferrer, 1713,lib. 2, cap. 11, pp. 103105.
DOCUMENTACIÓ
Arxiu Parroquial de Santa Caterina de Teulada: llibre núm. 2, foli 218 (any 1689), i p. 388 rev. (any 1704); llibre núm. 7, foli Ir (any 1797).
VIVAE VOCES
Pere Buigues Oller, [oan Cabrera "[can Carranc" (t), Maria Ferrando, Maria Ivars Ahuir (t), Francesca Oller Massó (t), Dolores Orto la, Teresa Ortola, [oan Vallés, Vicent Vila, (t) i Maria Vila Buigues.