DIVENDRES, 6 DE NOVEMBRE DEL 2015 ara
36
play
PL AY @ARA_play
Jacques Audiard “Els delinqüents dels suburbis han vist totes les pel·lícules de mafiosos” CINEMA
Dheepan és la història d’un home presoner de diverses guerres, un excombatent tàmil que fuig amb un passaport fals i una família falsa des de Sri Lanka fins a França, on troba feina com a porter en un violent suburbi de París. ¿Com s’aconsegueix oblidar l’horror de la guerra per acabar netejant els replans de l’extraradi parisenc? Aquestes qüestions rellevants que es planteja Dheepan van valer a Jacques Audiard la Palma d’Or en l’últim Festival de Canes, un premi que se li resistia després d’haver-hi participat tres vegades. Finalment, li va arribar amb aquest llargmetratge que hibrida gèneres cinematogràfics però que manté els trets d’autor del cineasta. ¿Comptar amb actors no professionals com Antonythasan Jesuthasan el va ajudar a aconseguir el seu objectiu? No és que no fossin professionals, però la seva manera d’actuar no té res a veure amb els nostres estàndards. És molt més flexible. Amb uns diàlegs molt escrits i rígids els actors s’haurien perdut.
Per què el seu protagonista és un guerrer tàmil i no va escollir un personatge de l’àmbit francòfon? Precisament no volia que el protagonista fos d’un país francòfon. Per tant, eliminava de l’equació l’Àfrica del Nord i el Sud-est Asiàtic; descartant, vaig descobrir un dia Sri Lanka i aquesta guerra que a França era pràcticament desconeguda. No sortia a les notícies i només la BBC en donava informació. Això m’interessava: m’inquietava no saber res de tot aquest sofriment.
sembla violent i antipàtic. No hi estic d’acord. A la pel·lícula els nens van al col·legi, les institucions acullen Dheepan i la seva família. No arriben al millor lloc del món, però és que la pobresa és violenta i la gent sense recursos pateix. Ens agradaria que els pobres visquessin com els burgesos, però no això no passa. El naturalisme en el seu cinema és sempre molt brutal. ¿Com treballa aquestes qüestions?
La gent de la meva generació coneix el conflicte tàmil per la cantant M.I.A., filla d’un combatent de la zona. És filla d’un cap dels Tigres [Tigres d’Alliberament de Tamil Eelam]! Té una bellesa increïble. La vaig conèixer a Londres perquè és la xicota d’un amic i només veure-la vaig «’Dheepan’ és cinema pensar que era molt bosocial, nica. Una princesa. de guerra i també Tornant a la pel·lícula, d’amor» el retrat que Dheepan mostra de França no és gaire agradable. Més aviat
De tant en tant em diuen que en les meves pel·lícules fujo dels estereotips, però jo crec que els utilitzo sempre. A Dheepan fabrico aquest suburbi on regna la violència, on els nens al matí van a l’escola i a la nit es transformen en narcotraficants, però a la realitat mai trobaràs un lloc així. I en aquest sentit, em fascina la idea i el poder de la versemblança del cinema. Llavors, ¿què troba en el noir que li permet vehicular diferents històries i realitats? Com a espectador, el noir és un gènere que sempre m’ha marcat, és un codi narratiu que enganxa i com a creador gaudeixo molt amb aquestes històries. Avui, però, m’interessa més la barreja, crear híbrids, canviar la forma de les coses fins que en un moment donat ja no puguis donar-hi un nom. I tot i que això que diré forma part d’un altre debat, crec que té força relació amb la pregunta: ara mateix estem vivint una època en la qual la imatge s’ha integrat completament en la realitat, com si fóssim en una segona era i la realitat fos cinematogràfica. Quan parles amb delinqüents dels suburbis, t’ado-
ara DIVENDRES, 6 DE NOVEMBRE DEL 2015
37
play ALTERNATIVES
CRÍTIQUES
★ DOLENTA / ★★ REGULAR / ★★★ BONA / ★★★★ MOLT BONA / ★★★★★ OBRA MESTRA
‘HISTOIRE DE JUDAS’ FILMOTECA DE CATALUNYA
Dheepan
VÉRTIGO
★★★★ La nova pel·lícula de Jacques Audiard es presenta com una oportuna i digna immersió en el drama migratori. Digna perquè evita dos dels grans perills del cinema social de denúncia. D’una banda, l’explotació melodramàtica de l’odissea vital dels protagonistes, que aquí mantenen en tot moment l’amor propi, empesos per un poderós instint de su➔ Direcció: Jacques Audiard ➔ Guió: J. Audipervivència. I, de l’alard, Thomas Bidegain, tra, Dheepan aconseNoé Debré. 109 min. gueix comunicar el França (2015). Amb Jeseu missatge –sobre suthasan Antonythala inoperància d’Eurosan, Kalieaswari Srinipa per gestionar l’arrivasan ➔ Per a devots bada d’immigrants– del cinema social més sense sermonejar immersiu l’espectador amb discursos didàctics. Ambientada en una banlieue convertida en gueto migratori i territori comanxe, la pel·lícula es fa forta en un tram central d’alè neorealista, quan les motivacions dels personatges resulten incertes i intrigants. Un triomf narratiu que es veu lleugerament minvat per una recta final en què Audiard sobreexposa els traumes d’un home (el Dheepan del títol) perseguit per un passat bel·licista, una operació que, tanmateix, permet al director d’Un profeta exhibir el seu indiscutible virtuosisme escènic. | MANU YÁÑEZ
nes que han vist totes les pel·lícules de mafiosos. En el rodatge de Dheepan no calia que els dirigís perquè ells ja sabien com fer-ho. Per tant, crec que aquesta idea d’hibridació que t’explicava també opera en aquest nivell: en l’assalt de la imatge sobre la realitat. ¿Com va aconseguir articular els diferents gèneres pels quals es mou la pel·lícula? Aquesta metamorfosi del gènere forma part del projecte formal de la pel·lícula. La sinopsi de Dheepan és molt senzilla: ells arriben, miren d’integrar-se en la societat, s’estimen, hi ha una lluita i ja està. Però la meva idea era crear una cinta que avancés a la velocitat dels personatges, que anés canviant de forma i gènere al mateix temps que la vida dels protagonistes: és una pel·lícula de guerra, també és cinema social, de xulos de la banlieue i també una pel·lícula d’amor. No resulta fàcil per a l’espectador moure’s d’un gènere a l’altre en un mateix film. Hi ha pel·lícules en les quals sempre saps en quin gènere et trobes, quin és el to, en el sentit musical del terme. Durant el rodatge de Dheepan fins i tot jo de vegades no sabia on em trobava. A D’òxid i os ja va experimentar amb la fusió de gèneres. En aquell film vam unir dos relats i va ser un melodrama molt escrit, amb molts canvis d’humor i estats d’ànims. Dheepan no hi té res a veure: volia que fos tot el contrari, un film més voluble. M’agrada que la pel·lícula avanci gràcies a aquests canvis de forma, com si ens expliquessin totes les vides del protagonista. | PAULA ARANTZAZU RUIZ
Una pastelería en Tokio ★★★ Sense arribar a la hiperactivitat del seu compatriota Koreeda però sí aposentada en un estimulant afany prolífic, Naomi Kawase ha aconseguit progressivament una cosa que fa uns anys semblava impossible: fer-se un lloc dins d’una cartellera tan superpoblada i caïnita com la nostra. Una pastelería en To➔ Direcció i guió: Naomi Kawase (novel·la de Dukio és segurament el rian Sukegawa). 113 seu film més accessimin. Japó (2015). Amb ble, pensat per arribar Kirin Kiki, Miyoko Asaa més tipus de públic. da, Etsuko Ichihara, Miki Pertany a aquell gèMizuno, Masatoshi Nanere apòcrif que tan gase, Kyara Uchida ➔ bon idil·li aconsegueix Per a aquells a qui el ciquasi sempre amb ne els estimuli l’olfacte l’espectador: cinema i cuina. Conserva l’afany contemplatiu de sempre, s’entreté amb el remenar l’almívar i la xocolata com a Aigües tranquil·les s’entretenia amb el nedar submarí o amb els llargs plans d’El bosc de dol. És un film sobre la realització personal, sobre l’immens poder de la creativitat i també sobre els colors, les olors i la perfecció d’un ofici que la protagonista porta dins seu i que, coses de la vida, per fi pot fer aflorar. Si bé en alguns fragments pot enfarfegar un pèl la seva minuciositat retratista, Kawase aconsegueix un bonic relat, a estones fins i tot hipnòtic. | TONI VALL
➜
Els últims dies de Jesús vistos des de la mirada d’un Judes allunyat dels estereotips. Sessió de la Mostra de Cinema Àrab presentada per un actor del film. ➔ Divendres 6. 21.30 h. 4 €
➜
‘IXCANUL’
CINEBAIX (SANT FELIU DE LLOBREGAT)
Spectre ★ ★ ★ Si a Skyfall, l’anterior pel·lícula Bond, ja s’ensumava un perfum general de tancament de cicle (retorn de Bond als seus orígens geogràfics, mort de personatges carismàtics, implicació personal i gairebé íntima del superagent...), Spectre és com una espècie d’epíleg. L’etapa Daniel Craig sembla gaudir ➔ Direcció: Sam Mendes ➔ Guió: J. Logan, N. d’una bola extra un Purvis, R. Wade, J. Butcop s’ha tancat la paterworth. 148 minuts. radeta. Aquesta nova Regne Unit (2015). entrega de les periAmb Daniel Craig, pècies de 007 és un Christoph Waltz, Ralph relat de fantasmes (el Fiennes, Léa Seydoux títol, Spectre, juga as➔ Per a fidels molt fidels tutament amb la polide la nissaga Bond sèmia) i de caps per lligar que necessitaven alguna mena de resolució. Òbviament, aquesta recapitulació i examen de consciència també té tota la fesomia d’un film Bond canònic, que en molts sentits és un gènere en si mateix que no es pot trair: és a dir, una gàbia. En aquest sentit, alguns peatges es paguen millor (o amb més gust i atreviment i menys mandra) que d’altres: l’arrencada és molt espectacular, però els dolents i les noies Bond (càsting massa obvi?; potser erroni?) mostren uns símptomes d’esgotament i reiteració tan preocupants que fan venir gana d’una nova etapa. | JOAN PONS
Isla bonita ★ ★ L’illa del títol no és la de Madonna sinó Menorca, més que una localització en la nova comèdia de Fernando Colomo. El director interpreta una versió d’ell mateix en aquest film sobre un madrileny en crisi professional i sentimental que intenta desconnectar uns dies al Mediterrani. La pel·lícula vol impregnar-se dels aires de calma, bellesa i llibertat de l’illa. Per això es desempallega de la cotilla d’un guió tancat i una producció fèrria, ➔ Direcció: Fernando Colomo ➔ Guió: F. Coloi obre les portes a la mo, O. Delcán, M. A. Fuimprovisació. Colomo rones. 101 min. Espaarma així una de les nya (2015). Amb Olivia seves típiques comèDelcán, Fernando Colodies d’embolics sentimo, Nuria Román mentals amb perso➔ Per als que somiïn en natges de dues geun anunci d’Estrella dineracions on es fa rigit per Woody Allen notar més que mai la influència de Woody Allen, però també la seva connexió amb nous cineastes en principi més heterodoxos de l’anomenat otro cine espanyol com Jonás Trueba. El to fresc, honest i una mica autoparòdic d’Isla bonita facilita la seva empatia automàtica amb l’espectador. Però també s’hi troba a faltar més solidesa cinematogràfica i aquella capacitat incisiva dels guions d’Allen, que li impedeixen caure en la complaença fàcil pel que fa al dibuix de personatges. | EULÀLIA IGLESIAS
La sala autogestionada celebra 10 anys amb una mostra de cine àrab i llatinoamericà on destaca la guatemalenca Ixcanul, premi Alfred Bauer de la Berlinale. ➔ Diumenge 8. 19.30 h. 4 €
➜
‘GAME OVER’
ARIBAU MULTICINES
L’obsessió del Djalal amb els jocs de guerra serveix per reflexionar sobre la cultura de la violència i l’exhibicionisme a les xarxes en aquest sorprenent documental. ➔ Dijous 12. 20 h. 6 €
ALTRES ESTRENES
➜
‘DRAGON BALL Z. LA RESURRECCIÓ DE F’ DIR.: TADAYOSHI YAMAMURO
El film de la franquícia Dragon Ball amb més èxit de la història arriba als cinemes catalans. Goku, Vegeta i companyia s’enfronten al malvat Freezer.
➜
‘SINISTER 2’ DIR.: CIARÁN FOY
Segona part d’una de les cintes de terror més esgarrifoses dels últims anys. Amb nou director i nous intèrprets, la història torna a ser una variació al voltant del tema de la casa encantada.