34
DIMARTS, 28 DE GENER DEL 2014
cultura
ara
‘La plaga’ i ‘Gente en sitios’ s’enduen els premis Sant Jordi
La pel·lícula de Neus Ballús, La plaga, i la de Juan Cavestany, Gente en sitios, han estat distingides amb el 58è premi Sant Jordi de cinematografia de RNE com a millor opera primai millor pel·lícula del 2013, respectivament. El jurat, format per crítics i periodistes de cine, també ha premiat com
CULTURA
a millor actor Antonio Dechent, protagonista del film A puerta fría, i Aura Garrido com a millor actriu per Stockholm. El premi a la pel·lícula estrangera és per aLa gran belleza, de Paolo Sorrentino. Adèle Exarchopoulos i Matthew McConaughey són els millors actors estrangers.
El cinema català empaita el Tig Lluís Miñarro i Sergio Caballero competeixen al prestigiós festival amb ‘Stella cadente’ i ‘La distancia’
01
Crònica PAULA ARANTZAZU RUIZ
“S
ROTTERDAM
uposo que al festival tothom deu estar fent broma sobre mi, perquè no és habitual que pugui optar al premi a nou talent una persona que té més de 60 anys!”, bromeja Lluís Miñarro. Amb una carrera de 30 pel·lícules produïdes en 17 anys i amb dos llargmetratges documentals al darrere (Family strip i Blow horn, tots dos realitzats el 2009), Miñarro ha aterrat al Festival Internacional de Cinema de Rotterdam amb Stella cadente, el seu primer treball de ficció com a director i amb el qual opta a un dels tres premis Tiger de la secció oficial, dedicada a primers i segons treballs de nous directors. Miñarro ja havia visitat aquest certamen com a productor, però és el primer cop que ho fa concursant com a realitzador. “Rotterdam és un festival molt especialitzat –explica–. Com Locarno o Viena, té molt prestigi perquè és on es poden veure les millors propostes cinematogràfiques que s’estan fent avui dia. Jo li tinc molt respecte”. Se’l veu entusiasmat, però també tranquil. Ahir va presentar Stella cadente davant del públic del festival acompanyat per dos dels seus protagonistes, Alex Brendemühl i Lola Dueñas.Ésconscientdelgraninterès que ha generat el seu film, un treball d’èpocaambelqualdibuixaunretrat molt sui generis del rei Amadeu de Savoia, que només va governar dos anys i mig en l’Espanya convulsa de la segona meitat del segle XIX. “Vaig començar a fascinar-me amb el personatge d’Amadeu de Savoia perquè la meva àvia em va rega-
lar una moneda en què apareixia –recorda–. Més endavant vaig documentar-me sobre la seva figura i em va sorprendre que fos estranger, un aristòcrata llogat per fer de rei d’Espanya. El seu cas, a més, em permetia investigar un aspecte molt recurrent de la història d’Espanya: el rebuig de tot el que és estranger i il·lustrat. I això, crec, ho vincula amb l’actualitat. Ara som en un temps que sembla una nova Contrareforma, perquè totes les lleis que s’havien aprovat en democràcia estan retrocedint cap enrere. Ho trobo molt simptomàtic del caràcter espanyol: el rebuig de la novetat, del progrés, del que ve de fora”. La pel·lícula, assegura Miñarro, “pot semblar una mica frívola, però està basada en fets històrics”, tot i que també està “molt allunyada del gènere dels biopics”. “Stella cadente no vol presentar un personatge i punt, o ser una pel·lícula històrica més –afirma el director–. És una pel·lícula que, amb l’excusa del cinema històric, deriva cap a un vessant més creatiu”. Aquesta aposta creativa i arriscada és, sens dubte, la que ha acabat de convèncer els programadors del
El rei de la selva i l’èxit de la Pompeu Fabra Espanya “El rebuig del progrés és simptomàtic del caràcter espanyol”, diu Miñarro
A Josep Pujiula, conegut com el Garrell, no l’ha guiat cap altre propòsit que el de passar-s’ho bé. Al llarg de 45 anys, Pujiula ha aixecat amb les seves mans impressionants construccions a Argelaguer: cabanyes, laberints, coves..., una selva on fer pel·lícules de Tarzan i sentir-se con el nen que mai ha deixat de ser. Pijiula és el protagonista de Sobre la marxa, de Jordi Morató, el tercer film català al Festival de Rotterdam –i el primer llarg realitzat per un alumne de la Universitat Pompeu Fabra com a treball final de comunicació audiovisual–. Realitzat sota la supervisió d’Isaki Lacuesta, és un documental singular, ple de poesia. Amb Sobre la marxa, a més, segueix la bona sintonia entre el festival holandès i la universitat barcelonina: el 2010 el certamen ja va dedicar un programa al màster de documental de creació de la UPF. Ahir el film era entre els cinc treballs més votats pel públic del Rotterdam.
Festival de Rotterdam per incloure Stella cadente al concurs oficial, una competició que en els seus 43 anys d’història només ha guardonat amb un Tiger tres pel·lícules de l’Estat: El cielo gira (Mercedes Álvarez, 2006), Yo (Rafa Cortés, 2008) i Finisterrae (Sergio Caballero, 2011), totes tres produïdes en l’àmbit català. “Crec que, a diferència del cinema de Madrid, nosaltres fem un cinema més connectat amb les sensibilitats cinematogràfiques dels països europeus. Més contemporani”, reflexiona Miñarro sobre l’interès de Rotterdam pel nostre cinema. Tarkovski i ‘Kung Fu Panda’
Per Sergio Caballero, el Festival de Rotterdam “et posiciona en l’àmbit internacional”. Amb Finisterrae, el codirector del Sónar va guanyar un Tiger el 2011 i ara torna al certamen amb dos treballs sota el braç: el curt Ancha es Castilla / N’importe quoi, amb què competia en la categoria de curtmetratges, i La distancia, amb què opta al premi Big Screen. Ancha es Castilla / N’importe quoi, una mena de remake d’El exorcista amb elements de vudú protagonitzat per uns ninots lletjos i
ara DIMARTS, 28 DE GENER DEL 2014
35
cultura
Substituït Roger Pera al musical ‘Germans de sang’
Mor l’escriptor mexicà José Emilio Pacheco
Germans de sang es va reestrenar fa dues setmanes al Teatre del Raval, vint anys després de la primera versió, amb els mateixos protagonistes. Roger Pera, però, no ha pogut seguir el ritme i s’ha absentat en dues funcions. El teatre ha fet públic que pateix una malaltia depressiva i el substituirà Benjamí Conesa.
El poeta, novel·lista, dramaturg i assagista mexicà José Emilio Pacheco, guanyador del premi Cervantes el 2009, va morir diumenge als 74 anys. Va escriure obres comLas batallas en el desierto (1981) i va reunir els seus poemes a Tarde o temprano (2000). És autor d’un poema emblemàtic a Mèxic: Alta traición.
ger de Rotterdam 02
03
El duet electrònic Daft Punk, enfundats en els seus característics uniformes robòtics, van guanyar quatre premis Grammy. F.J. BROWN / AFP
04
EL REI FUGAÇ I ELS NANS TELEPÀTICS
01. Fotograma de Stella cadente. 02. Imatge de La distancia. 03. Alex Brendemühl, Lola Dueñas i Lluís Miñarro. 04. Sergio Caballero. FESTIVAL DE ROTTERDAM
bruts, marxa amb les mans buides de Rotterdam, tot i que, com anuncia Caballero, serà la imatge del Sónar 2014. Caballero el va rodar en només sis dies i en un ambient domèstic quan estava enmig de la postproducció de La distancia. “Fer Ancha es Castilla va ser com tirarme a una piscina d’aigua freda: una experiència molt refrescant després de tota la feina del llargmetratge”. La distancia, que ja va servir d’imatge del Sónar el 2012, és una de les pel·lícules del programa del festival que més curiositat ha provocat i Caballero porta un bon grapat d’entrevistes amb mitjans internacionals des que ha arribat a Rotterdam. L’expectació és comprensible perquè el film és un producte 100% fill de Rotterdam: va ser escollit com a projecte al programa de coproducció Art:Film del festival i l’any passat també va ser un dels treballs destacats al mercat de coproducció CineMart, un dels més importants d’Europa. “Els mercats de coproduccions són molt intensos i de vegades estressants, però funcionen –confessa Caballero–. Porto un parell de dies a Rotterdam i unes quantes reunions i de moment nin-
Sónar Elcurt ‘Ancha esCastilla’,de Caballero,serà laimatgedela novaediciódel festival
gú ha parlat de crisi. És molt estimulant, una injecció”. Com passava a Finisterrae, el nou film de Caballero barreja estils d’una manera heterodoxa i molt lliure. “Per mi, el cinema és com pintar un quadre –assegura el director, que també és artista plàstic–. M’agrada molt treballar amb la física dels materials. Després ja escric el guió”. La distancia explica la història d’un robatori realitzat per uns nans que es comuniquen telepàticament i per un científic tancat en una fàbrica perduda en un paisatge postapocalíptic. “Volia fer una pel·lícula més convencional, amb plantejament, nus i desenllaç, i que tingués elements de gènere, de cinema fantàstic, però també de cinema negre, de cinema de robatoris –explica Caballero–. Per mi, La distancia és més aviat un lloc, un espai amb un tempo com el de Tarkovski però amb sortides de to com a Kung Fu Panda. I això és precisament el que buscava”. ¿Recompensarà el jurat presidit pel palestí Elia Suleiman la creativitat i el geni del nou cinema català? La resposta, aquest diumenge.e
La sort acompanya Daft Punk als Grammy
Els autors de ‘Get lucky’ triomfen en la gala de la reunió de McCartney i Starr El duet electrònic francès Daft Punk va ser el gran triomfador dels Grammy, amb 4 premis. En la gala van destacar les actuacions de Jay Z amb Beyoncé i la reunió de Paul McCartney i Ringo Starr. XAVI SERRA BARCELONA. Dos robots francesos
es van proclamar diumenge a la nit triomfadors dels Grammy. Enfundats en els seus característics uniformes robòtics i sense pronunciar paraula, Guy-Manuel de HomemChristo i Thomas Bangalter, és a dir, el duet electrònic Daft Punk, van emportar-se quatre premis en la gala de la indústria musical nord-americana: el de millor àlbum i millor àlbum dance per Random Access Memories i millor enregistrament de l’any i millor actuació de grup per Get lucky. Abans, Daft Punk havia interpretat el tema en qüestió amb la col·laboració del guitarrista Nil Rodgers i el cantant Pharrell Williams –que participen en el disc– i de la llegenda del soul Stevie Wonder als teclats. La nit va acabar de coronar el funky carnal i vintage dels francesos, un homenatge a la música de ball analògica en ple segle XXI. Els Grammy també van ser generosos amb un altre duet, Macklemore & Ryan Lewis, que es van endur quatre premis, per bé que tots en les categories de hip-hop: millor àlbum (The heist), millor cançó (Thrift shop), millor actuació i millor actuació novella. Però el seu tema Same love, que van interpretar en la gala mentre es produïa un multitudinari casament, va perdre en la catego-
ria de millor cançó davant de Royals, el tema de l’adolescent neozelandesa Lorde, també premiada per la millor actuació pop. I entre la resta de guardonats, poques sorpreses: Vampire Weekend van aconseguir el premi al millor àlbum de música alternativa per Modern vampires of the city i Alicia Keys el de millor disc de R&B per Girls on fire. La mallorquina Concha Buika, nominada per La noche más larga, es va quedar sense premi. Beatles al 50%
Un dels plats forts de la nit va ser l’actuació de Paul McCartney i Ringo Starr. Els dos únics membres vius dels Beatles van repartir-se la feina: McCartney va cantar Queenie eye, un tema del seu últim àlbum, New, mentre que Starr va recuperar un èxit en solitari del 1973, Photograph. McCartney, per cert, va arreplegar també un parell de premis: el de millor cançó rock per Cut me some slack, el tema que va enregistrar amb els membres vius de Nirvana, i el de millor pel·lícula musical per Live kisses. La fusió musical va ser el tema predominant de les actuacions: el raper Kendrick Lamar va actuar amb el grup de rock Imagine Dragons, i Metallica es va aliar amb el pianista xinès Lang Lang per interpretar un clàssic de la banda, One. Però el foc el van obrir Jay Z i Beyoncé amb una actuació en què la reialesa del pop va cantar a duo Drunk in love, de l’últim àlbum de Beyoncé.e