40
DISSABTE, 24 DE GENER DEL 2015
cultura
ara
CINEMA
“No sé què faria sense reptes com a actriu”
Jennifer Connelly és una mare a la recerca del perdó a ‘No llores, vuela’, de Claudia Llosa complexitat. Tot i que fossin contradictoris i incòmodes, volia que els personatges actuessin dins la seva lògica i fossin autèntics”.
PAULA ARANTZAZU RUIZ MADRID
A Jennifer Connelly la maduresa sembla que li hagi aportat distància: la suficient per ser capaç d’abordar en qüestió de mesos pel·lícules tan diferents com la superproducció bíblica Noé (Darren Aronofsky) i el melodrama familiar No llores, vuela, l’últim treball de la peruana Claudia Llosa, establerta a Barcelona, amb el qual la directora va competir en l’última Berlinale després de conquerir-hi l’Ós d’Or el 2009 amb el seu segon film, La teta asustada. Hi ha, precisament, una mica de serena llunyania en els enormes ulls verds que presideixen sota unes poblades celles el rostre de l’actriu i amb els quals, com si estigués en una talaia infinita, mira la premsa congregada a Madrid per preguntar-li sobre la seva participació en el film de Llosa, una història de tall simbòlic sobre una mare, la Nana –una dona estricta i amb caràcter que descobreix que té el do de curar–, i el seu fill Ivan (Cillian Murphy), separats per un tràgic accident del passat que els va marcar. “No havia interpretat mai un personatge com la Nana”, afirma l’actriu amb passió. “No m’identifico amb ella, pren unes decisions com a mare que jo mai prendria, però això és el que més em va atreure del paper. Es troba en una situació molt vulnerable i, tot i que encara està en un procés de dol, patint molt per la mort del seu marit i la malaltia d’un
La pauta del triomf a Hollywood
Jennifer Connelly interpreta a No llores, vuela, de Claudia Llosa, una dona amb poders guaridors separada del seu fill després d’un tràgic accident. WANDA FILMS
dels seus fills, mira de semblar forta i estoica”. De fet, diu Connelly, va ser aquesta faceta tan poc sentimental del personatge el que més li va xocar i agradar alhora: “No és un tipus de persona que necessiti expressar els sentiments per mostrar el seu amor, no és capaç de mostrar afecte de manera òbvia, no és física, no és càlida, però en les seves accions veus que lluita pels seus fills. I fins i tot en la distància, durant aquest viatge estrany que emprèn com a guaridora màgica, dóna amor als altres i això és un alleujament per a ella”.
Connelly recorda que, durant el rodatge, ni Llosa ni ella van reflexionar sobre els conceptes de perdó i redempció, materials que sostenen la pel·lícula, i que ni tan sols –sent mares totes dues– van comentar les qüestions sobre la maternitat que planteja el film. “De seguida que ens vam conèixer em va semblar el tipus de persona amb qui emprendre aquest viatge –assenyala l’actriu–, però al set ens preocupàvem de coses específiques, més tècniques”. I afegeix: “La Claudia estava molt interessada que els personatges mostressin la seva
Complex “No havia interpretat mai algú com la Nana”, diu Connelly
No és el primer cop que l’oscaritzada actriu combina projectes antagònics. El públic l’ha vist créixer en pantalla al llarg de tres dècades en pel·lícules de tot tipus com Laberint (1984) o The Rocketeer (1991), Rèquiem per un somni (2003), Una ment meravellosa (2001) i Casa de sorra i boira (2003). L’actriu confessa que triar entre cinema independent o produït a Hollywood no li fa perdre la son. Tampoc l’etern debat sobre si la fàbrica de somnis deixa de banda les actrius a mesura que es van fent grans. No té res a dir sobre una discussió que sembla aliena a la seva figura d’estrella tranquil·la. “Intento fer coses diferents, personatges diferents, i m’encantaria, per descomptat, que en tots els projectes en què participo s’alineessin un director magnífic i un guió a l’altura amb protagonistes extraordinaris –afirma Connelly sobre com avalua els films en què s’involucra–. Però és molt difícil que això es compleixi”, confessa somrient. Quina és, llavors, la pauta de la seva trajectòria? “Quan estudio un projecte, busco que hi hagi un o dos d’aquests elements. I sempre miro d’interpretar un personatge que m’aporti alguna cosa interessant perquè sigui atractiu en la pel·lícula. No sé què faria amb la meva carrera si no tingués reptes com a actriu”.e
POLÍTIQUES CULTURALS
El pressupost de Cultura creixerà un 7% el 2015 XAVI SERRA BARCELONA
El conseller Ferran Mascarell va qualificar de “magnífic” l’increment del 7,1% dels pressupostos de Cultura per al 2015, que va presentar ahir en comissió al Parlament de Catalunya. Després dels posteriors retrets de la diputada Dolors Camats (ICV), per l’elecció del terme, el conseller va assegurar que el primer que faria en acabar la compareixença seria “buscar un sinònim més apropiat de magnífic”. L’oposició, però, ja n’hi va proposar un parell com “fictici” i “raquític”. Adjectius a banda, el Govern destinarà el 2015 a Cultura 241,7 milions d’euros. “Per precaució” incorpora als pressupostos només 10 milions dels 20 que està previst recaptar amb la taxa audiovisual que es cobrarà als proveïdors de continguts per internet i no comptabilit-
za els 6,3 milions d’un conveni firmat amb La Caixa. Són sumes que no han entrat en el pressupost per qüestions tècniques, però que s’incorporaran als fons de Cultura. Mascarell va defensar ahir els pressupostos com “una palanca per recuperar un sector que ha patit els estralls de la crisi”. 67,1 milions es destinen a creació i empreses culturals; 48,1 a grans equipaments, i 44,1 a patrimoni. Excepte l’administració, que disminueix un 3,3%, tots els àmbits veuen augmentat el pressupost; en alguns casos de manera significativa (creació i empreses culturals un 18,3% i patrimoni un 17,6%), en altres de manera irrisòria (grans equipaments creix un 0,1% i llengua un 0,2%). La taxa reforça el cinema
La partida destinada a creació que més s’incrementa són els recursos per a la producció cultural, que passen de 37,7 milions a 53,1 (un 40%
El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, a la presentació dels pressupostos del 2015. CULTURA
més). El cinema, amb 17 milions –que es convertiran en 27 quan és comptabilitzi el total de la taxa de les operadores–, serà el més beneficiat d’aquest augment. “Ens permetrà tornar a fer política audiovisual –va celebrar Mascarell–. El país ho necessita, és un element estructural fonamental”. Els increments no han sigut suficients per a l’oposició. Xavier Sabaté, del PSC, va retreure a Mascarell una intervenció que no era “pròpia
Comparació La despesa en cultura és de 32 euros per català; en deutes 1.200
d’un conseller” i Camats va qualificar els pressupostos de “prolongació de l’agonia”. La diputada d’Iniciativa al·ludia a les retallades que es produeixen des del 2011. Aleshores, la despesa en Cultura es va situar en 302 milions, un 12,6% menys que el 2010, quan el conseller la va qualificar d’“enormement baixa”. La caiguda va tocar fons el 2013 amb un pressupost executat de només 205,6 milions. Alicia Alegret, del PP, va retreure al conseller que basi el pressupost en “el permanent conflicte amb el ministeri de Cultura”; Mascarell va negar-ho. “És el ministeri qui té un conflicte amb la cultura catalana”, va concloure. Per la seva banda, David Fernàndez, diputat de la CUP, va criticar que, mentre que el Govern dedica 1.200 euros per català al pagament de deutes, la quantitat que destina a la cultura és de només 32 euros per persona. “Són uns pressupostos ficticis que consoliden les retallades”, va afirmar. I advocant per la cultura no subvencionada, Fernàndez va trobar un inesperat aliat en Mascarell. “Si vol, fundem una associació d’amics de la cultura no subvencionada”, va proposar-li el conseller de Cultura.e