34
DIVENDRES, 11 DE JULIOL DEL 2014
play
ara
PL AY
Mentides de la història
TOM TRAMBOW
@ARA_play
Georg Maas ens parla de ‘Dos vidas’, un film sobre una societat trencada pel passat nazi i la Guerra Freda
CINEMA
Els Lebensborn van ser els orfenats del Tercer Reich on es van portar els nens fruit de la unió de dones noruegues i oficials nazis. A Dos vidas el director alemany Georg Maas parteix d’aquest episodi de la història per fer un thriller d’espies i de secrets ocults que reflexiona sobre la fratricida lluita d’una societat trencada i dividida pel mur de la Guerra Freda. La pel·lícula es basa primer en una recerca periodística sorgida dels arxius de la Stasi que van veure la llum gràcies a la feina de l’actual president d’Alemanya, Joachim Gauck. La investigació va servir de premissa per a una novel·la de l’escriptora alemanya Hannelore Hippe, un llibre que, estranyament, no s’ha publicat. “El meu productor va conèixer l’autora del llibre en una festa i ella li va explicar la novel·la que estava escrivint. De seguida em va trucar per explicar-me la trama i em vaig quedar corprès amb aquesta història. Més tard vaig conèixer la Hannelore i vam treballar en l’adaptació del seu llibre al cinema. Malauradament, la novel·la encara no s’ha publicat i no ho entenc, perquè ella ja ha publicat cinc obres”, explica Maas.
¿Pot ser que encara hi hagi tabús a Alemanya en relació a aquest tema? “A la societat alemanya no hi ha tabús sobre el passat nazi ni sobre el de la Stasi –explica Maas–, però sí que és cert que hi ha molta gent que no vol tornar a sentir-ne a parlar, fins que, com ara, es posa sobre la taula d’una manera tan rotunda. És una llàstima que històries tan emocionants com la de Dos vidas sempre estiguin vinculades a un passat polític atroç”, reflexiona el director sobre la controvertida trama de la pel·lícula. “Sí que crec –continua– que parlar sobre els secrets de la Segona Guerra Mundial és un tabú a Noruega, pel maltractament que van patir les dones d’aquest país que es van enamorar i van tenir fills amb oficials nazis. Les autoritats van considerar que aquests nadons no haurien d’haver nascut i els van internar en orfenats i manicomis, perquè es creia que eren fruit de la bogeria de les seves mares, ja que pel fet d’haverse ficat al llit amb l’enemic se’ls va acusar d’alienades”. “Tenia por que a Noruega no comprenguessin que un director alemany s’atrevís a fer una pel·lícula sobre el tema. Per sort no va succeir així; la rebuda va ser molt positiva”, diu Maas. Dos vidas és una llargmetratge que recorda moltes dones, víctimes i executores, marcades per l’enfrontament
d’interessos polítics i econòmics de les personatge. Va ser molt curiós veure dues Alemanyes i dels anys de la Guerles diferents emocions que li provocara Freda. La seva protagonista, la Katriva la Katrina: ira, compassió, tristesa. na (Juliane Köhler), és una afectuosa És un paper molt difícil, perquè havia mare de família amb un passat ocult i en de fer creïble la doble vida que ha porperill quan comença a caure el Teló tat la Katrina i fer versemblant tot el d’Acer. Un terrible secret afectarà que sent”, assenyala Maas sobre tràgicament la relació amb la Köhler. seva progenitora (Liv Quan parla de Liv Ullman, Liv Ullmann). “Una de les coses Maas confessa que la musa Ullmann que més m’agrada de Dos de Bergman els “va inspiés la raó vidas és que els principalsrar”. El director explica per la qual personatges són femenins: que desconeixia que el film està tens la Katrina, tens la seUllman era noruega ambientat va mare, tens la filla i la né(“Sempre havia pensat que al 1989 ta. La majoria de llargmeera sueca”, reconeix), i que tratges d’espies obvien el pava costar convèncer-la perper de les dones, i de fet en la hisquè acceptés el paper de l’Asa. tòria original el protagonista era un “En el guió original el seu personatge home, però vam decidir transformar-ho és molt més gran i ella no volia interper donar-hi més entitat dramàtica”, pretar una dona tan vella. Així que vam diu el director. reescriure el text i vam situar la històEL PES DRAMÀTIC de la pel·lícula recau, ria en el passat, just quan va caure el Mur, perquè així la Liv podia interpresobretot, en el treball de les seves dues actrius principals: Köhler i Ullman. tar una dona de la seva edat”. ¿Aquesta és, doncs, la raó per la qual Dos vidas “Vaig conèixer la Juliane en un workshop per a cineastes que durava una setté lloc quan cau el Mur de Berlín? “Sí, és la principal raó per la qual la pel·lícula mana, i durant aquests dies vaig veure-la interpretar fins a 10 papers difepassa el 1989 –diu Maas–. Després ens vam adonar que era moltíssim més inrents. Quan vam començar la preproducció del film, gairebé 10 anys més teressant situar-la en aquesta època, així que d’alguna manera tot és gràcies a tard, ho tenia molt clar, i vam tornar a trobar-nos per desenvolupar el seu la Liv.” | PAULA ARANTZAZU RUIZ