24
play
DIVENDRES, 17 DE JULIOL DEL 2015
PL AY
ara
Dins del cervell de Pixar
DISNEY
@ARA_play
Parlem amb Pete Docter, que a ‘Del revés’ ens mostra per dins les emocions d’una nena
CINEMA
“Tot va començar quan la meva filla va fer 11 anys i va passar de ser una nena molt alegre a ser més reservada. Què li passa pel cap a una noia d’aquesta edat? Com és la seva vida?” Probablement no hi ha cap pare al món que no s’hagi preguntat alguna vegada una qüestió d’aquesta envergadura, però pocs han mirat de contestar-la realitzant una pel·lícula. Pete Docter es va trobar amb aquest interrogant fa més de sis anys i per donar resposta a les seves inquietuds va imaginar la ment d’una nena d’aquesta edat i va dibuixar les seves emocions. El resultat és Del revés, el nou llargmetratge de l’estudi d’animació Pixar. Es tracta d’un viatge al cervell humà ple de color, bromes i una mica de malenconia amb què se’ns explica com funciona l’aprenentatge cognitiu i com ens afecta el nostre intricat sistema emocional. “Del revés és sens dubte el projecte més difícil a què ens hem enfrontat”, explica Docter a Madrid, on ha viatjat per presentar la pel·lícula. “Quan vam acabar Up (2009) teníem diverses idees i les vam proposar a John [Lasseter, director creatiu de Pixar], tot i que Del revés ni tan sols era la nostra proposta principal”, confessa el director de Monstres SA (2001). Però a Lasseter el va divertir el concepte: “Malgrat que mai dóna llum verda a les pel·lícules, a
Pixar estem sempre en un estat de work in progress”. Aleshores va ser quan Del revés va obrir els ulls i, com la Riley, la nena protagonista, va començar a créixer amb l’ajuda dels pares creatius. El primer pas del procés, apunta Docter al costat de Jonas Rivera, productor de la pel·lícula i company d’armes del cineasta en els seus dos films anteriors, era anar a la recerca d’assessorament científic sobre els misteris cognitius del cervell: “Vam parlar amb neuròlegs, psicòlegs i tot tipus d’especialistes –diu Rivera– i vam descobrir que entre ells no es posaven d’acord a l’hora d’enumerar les emocions bàsiques. Ens en van dir des de quatre fins a 27, i finalment vam optar per les sis emocions principals proposades pel psicòleg Paul Ekman –alegria, tristesa, por, ira, fàstic i sorpresa–; encara que a l’últim moment vam prescindir de la sorpresa perquè ens va semblar que era massa similar a la por. Així va sorgir el nostre repartiment protagonista”. LES FORMES DE LES EMOCIONS
Per donar cos a aquesta amalgama emocional, Docter tenia molt clar que havia arribat el moment d’experimentar amb el dibuix. “Teníem la necessitat d’anar una mica més enllà amb l’animació, de buscar formes impossibles, i vam trobar en els gestos del cartoon clàssic idees per crear una figura per a les emocions. Vam recórrer a dibuixants com
Tex Avery o Chuck Jones perquè volíNo és gaire habitual que una pel·lícuem aquesta expressivitat elàstica tan la d’animació per a tots els públics s’aliï única”, assenyala Docter. Però a Del reamb la neuropsicologia, però l’esperit vés les emocions no són només caricacreatiu a l’hora d’abordar qüestions tures, sinó també estructures més abscomplexes caracteritza Pixar des que tractes i alhora més senzilles, segons exvan estrenar ja fa vint anys Toy story. I plica el seu director: “També vam penno deixa de ser curiós que mentre l’essar els personatges en termes més tudi d’animació s’atreveix amb concepbàsics, en com sentim aquestes emocites sofisticats la ficció de Hollywood ons en tota la seva puresa. Per exemple, pren el camí invers: “Nosaltres intenl’alegria pot equiparar-se a un estem fer el cinema que ens agrada tel, a una explosió; la tristesa, a i aspirem a oferir pel·lícules una llàgrima; la ira, a un maó universals, sense presses ni Ira, vermell; la por, a una forma pressions”, respon Rivera alegria, nerviosa i incerta, i el fàssobre si cada vegada s’exitristesa, por tic, a un triangle verd, un geix més a Pixar en matèi fàstic són arbre de bròquil”. ria creativa. les cinc Cinc formes i cinc emoUn aspecte que tant emocions del film cions que fan que la nena Docter com Rivera sí que protagonista es comporti tenen clar és que a Pixar “la com un angelet i en ocasions col·laboració és fonamental”, com el pitjor dels diables. Perquè una idea que, per cert, també rea Del revés, a diferència de moltes de les sulta clau en el desenvolupament draaltres obres de Pixar, no hi trobem el domàtic del film Del revés. “El procés crelent de la pel·lícula. “No hi ha un persoatiu de cadascun dels projectes és molt natge dolent perquè en la vida real tamcol·laboratiu. Treballem en un estudi poc no existeixen –afirma Docter–. El on el director d’una pel·lícula té el pamal no és el principal motor que mou les per principal, però les idees es comparemocions de la gent, sinó més aviat hi ha teixen, es discuteixen i tothom que enmalentesos. Tot i que si haguéssim d’astra a la sala de reunions ho fa en qualisenyalar algú, a Del revés l’alegria pren tat de cineasta, no d’executiu”. I per el rol de dolenta. És tota energia i semconcloure, Docter dóna més pistes sobla una bombolla de xampany, però acbre la filosofia de la companyia: “Lidetua pel seu compte sense pensar que la ratge creatiu, interacció i col·laboració. resta d’emocions també conformen la Aquests són els tres pilars que fan batepersonalitat de la Riley”. gar Pixar”. | PAULA ARANTZAZU RUIZ