38
DIVENDRES, 13 DE DESEMBRE DEL 2013
cultura
CULTURA
ELS FILMS MÉS NOMINATS ALS GLOBUS D’OR
7
‘12 ANYS D’ESCLAVITUD’ Drama, actor (C. Ejiofor), actriu secundària, actor secundari (M. Fassbender), direcció, guió i música.
“A Hollywood l’esclavitud encara és tabú”
7
ara
‘LA GRAN ESTAFA AMERICANA’ Comèdia, actor (C. Bale), actriu (J. Lawrence), actor i actriu secundaris, direcció (D. O. Russell) i guió.
Steve McQueen dirigeix ‘12 anys d’esclavitud’, la gran favorita a l’Oscar 12 anys d’esclavitud és més que una lliçó d’història. El director de Shame, Steve McQueen, hi aborda de manera directa l’esclavitud a partir d’una història real. El film, nominat a set Globus d’Or, apunta a l’Oscar. PAULA ARANTZAZU RUIZ MADRID. Steve McQueen (Londres,
1969) no és un nouvingut al cinema, però amb 12 anys d’esclavitud, el seu tercer llargmetratge, ha acabat d’aterrar en aquest món de manera rotunda. I no només perquè és un tipus imponent, seriós i de paraules precises, sinó perquè els seus treballs no han deixat de moment a ningú indiferent. Videoartista d’èxit (va guanyar el prestigiós premi Turner el 1999), en el terreny cinematogràfic ha abordat la tràgica vaga de fam de Bobby Sands i nou terroristes més de l’IRA a Hunger i l’addicció al sexe d’un novaiorquès solitari a Shame. Ara s’atreveix amb el sempre espinós tema de l’esclavitud als Estats Units a 12 anys d’esclavitud, basat en l’autobiografia de Solomon Northup, un home negre lliure raptat i traslladat
al sud com a esclau. Es tracta d’una pel·lícula ferma, solemne i dolorosa, amb un repartiment d’estrelles com Michael Fassbender, Brad Pitt i Chiwetel Ejiofor, i és la gran favorita en la cursa dels Oscars. McQueen sap que als Estats Units l’esclavitud és un tema delicat, que encara provoca vergonya, però no té por a defensar amb passió la feina feta. ¿És la vergonya, la raó per la qual no s’ha tractat fins ara l’esclavitud d’una manera tan directa com en la seva pel·lícula? “Hi ha un tabú als Estats Units i a Hollywood sobre la qüestió. I, en efecte, és per la vergonya que encara senten per aquest tema. Lògicament es tracta d’un episodi molt violentdelahistòria:vancrearunsistemaindustrialdetreballesclau que es va sostenir durant 400 anys i és el que més temps ha perduratenelpaís.Alagentnoliagradadetenir-se en aquest període de la història i ignora el tema”. Amb tot, el cineasta subratlla que 12 anys d’esclavitud no vol cenyir-se a ser “una lliçó d’història”, ja que, finalment, vol posar damunt la taula l’horror de l’esclavitud, però també els seus efectes en el nostre present: 02
‘Django’ Per McQueen, Tarantino “passa de puntetes” pel tema de l’esclavitud Ídol “No sé què us passa en aquest país amb Fassbender!”, diu McQueen “Els problemes educatius de la societat, les famílies monoparentals, la pobresa que sofreix la comunitat afroamericana, totes aquestes coses no han aparegut del no-res”. L’efecte Obama
12 anys d’esclavitud podria veure’s com l’últim episodi que revisa aquest període històric en el cinema contemporani. Molts crítics han vist en films com el Lincoln de Steven Spielberg i el Django desencadenat de Quentin Tarantino –i fins i tot El majordom de Lee Daniels– una relectura del passat amb la qual fer justícia a les víctimes. Però McQueen no ho té tan clar: “Ni Lincoln ni Django aborden el tema de l’esclavitud. Lincoln directament no el toca i Django parla de la venjança, és un spaghetti western al sud dels Estats Units que passa de puntetes per l’assumpte de l’esclavitud”, afirma, taxatiu. Sí que està d’acord, no obstant, que algunes coses comencen a canviar en aquesta
qüestió: “La gent avui dia es presta més a revisar la història. I no hem de subestimar l’efecte Obama a Hollywood”, conclou. McQueen va arribar a l’autobiografia de Northup gràcies a la seva dona, historiadora de professió. Ella va aconsellar-li que acudís a les fonts originals per trobar un relat que inspirés la pel·lícula sobre l’esclavitud que li rondava pel cap. “Cadascuna de les pàgines del text de Northup va ser una revelació”, confessa McQueen. “Pensava que coneixia el drama de l’esclavitud, però llegint el llibre em vaig adonar que no era així –continua–. Aquesta autobiografia és l’equivalent al diari d’Ana Frank, però escrit als Estats Units 97 anys abans. Quan el llegia em sentia trist i enfadat amb mi mateix. Com era possible que no el conegués? Però em vaig adonar que ningú del meu entorn coneixia la seva existència. Va ser llavors quan portar-ho a la pantalla es va convertir en la meva passió”.
ara DIVENDRES, 13 DE DESEMBRE DEL 2013
5
39
cultura
‘NEBRASKA’ Comèdia, actor (Bruce Dern), actriu secundària (June Squibb), direcció i guió (Alexander Payne).
4
SANDRA BULLOCK Millor actriu
‘GRAVITY’ Drama, actriu (Sandra Bullock), direcció (Alfonso Cuarón) i música (Steven Price).
01
4
‘CAPTAIN PHILLIPS’ Drama, actor (Tom Hanks), actor secundari (Barkhad Abdi) i direcció (Paul Greengrass).
Michael Fassbender ACTOR
Violència “Si et limites a interpretar un sàdic tota l’estona, al final et tornes insensible a ell” Mètode “Vull tenir l’opció de ser lliure per actuar” Orgull “El director ha fet una obra mestra”
“L’amor ens permet arribar a situacions molt extremes” MARC TIÓ NOVA YORK
A Michael Fassbender (Heidelberg, 1977) no li ha costat gaire temps convertir-se en un dels actors més brillants i actius de la seva generació. El director Steve McQueen hi ha tingut molt a veure perquè li ha donat tres oportunitats per lluir-se. L’última és en la pell d’un cruel terratinent a 12 anys d’esclavitud, que el col·loca en les travesses dels Oscars.
REVISAR LA HISTÒRIA
01. Michael Fassbender, Lupita Nyong’o i Chiwetel Ejiofor al film. 02. El director Steve McQueen durant el rodatge. DEA PLANETA
Sens dubte, de passió no en falta a 12 anys d’esclavitud, que, com els seus anteriors treballs, acaba esdevenint la crònica d’un cos malferit, d’un cos com a escenari d’un conflicte. Sobre la violència que retrata a la pantalla, McQueen confessa que la pel·lícula no és tan dura com el llibre en què es basa i que molts “episodis de violència extrema” del text original no es van filmar. Es justifica amb aquestes paraules: “Una pel·lícula és un exercici visual amb el qual vols seduir la gent perquè entri en la teva narrativa. A 12 anys d’esclavitud volia treballar de manera quirúrgica, subministrant la violència in crescendo fins a arribar a un dels grans clímaxs del llargmetratge. Si haguéssim inclòs tot el que Northup va relatar en el seu llibre, hauria sigut massa”. McQueen es queda en silenci uns segons, es frega el front, mirant de fer arribar les paraules exactes: “En el text original, Solomon Northup assegura que només tenia por d’ha-
ver explicat la seva història de manera agradable. Aquesta era també la meva gran preocupació”. També va ser molt important el treball amb els actors, especialment amb Chiwetel Ejiofor, que encarna Northup. Actor i director tenien com a referents Rodolfo Valentino o fins i tot Buster Keaton, actors que es comunicaven amb l’espectador a través de la mirada. “Preferim ser subtils –diu McQueen–. Tot el misteri del film habita en els grans ulls del Chiwetel”. La mirada malenconiosa i profunda d’Ejiofor troba la rèplica en els ulls plens d’odi d’Edwin Epps, que interpreta Michael Fassbender, molt més que l’actor de moda i molt més que el protegit de McQueen: “No entenc què us passa en aquest país amb Fassbender!”, bromeja el director britànic amb una gran rialla. “Sí, sí que ho entenc: el Michael és un talent únic, un actor i un artista especial. No hi ha ningú com ell, ningú que se li apropi”.e
Com va construir aquest personatge tan mesquí? Vaig buscar l’ésser humà que té dins i l’essència de la seva violència. No té capacitat per encaixar l’amor que sent per la seva esclava i ho exterioritza amb actes violents. Fer-li mal és una manera de destruir aquest sentiment que odia d’ell mateix, però l’únic que aconsegueix és intensificar-lo. També vaig intentar donarli un toc una mica còmic. Si et limites a interpretar un sàdic tota l’estona, al final et tornes insensible a ell. Quina metodologia segueix? Preparo el personatge abans del rodatge. Això em permet prescindir d’aquesta preparació a l’hora de rodar. Vull tenir l’opció de ser lliure per actuar. Al plató de vegades estic callat, però no sempre necessito estar ficat en el personatge. M’agrada llançar-ho tot per la finestra i provar alguna cosa totalment diferent. Mai sabem com respondrem com a éssers humans. Lapel·lículatéescenesviolentespsicològicament i també físicament. Com es viuen aquests moments? Després de rodar algunes escenes, de vegades t’ensorres perquè la situació és molt trista. Aleshores fas una abraçada als actors i t’assegures de donar-los afecte perquè tothom s’adoni que som en un lloc segur i que la situació ens supera com a individus. En un rodatge, l’amor ens permet arribar a situacions molt extremes sentint-nos segurs.
Públic “No m’importa que em reconeguin; és el que hi ha” Fama “Tots ens podem sentir aïllats en algun moment”
Per què ha volgut treballar en totes les pel·lícules de Steve McQueen? És un director molt original, inspirador, exigent i un gran líder en el rodatge. Permet seguir el teu instint i crea un ambient de treball en què es pot fracassar i després fer-ho millor. Treballar amb ell és una experiència completa: aterradora, estimulant i gratificant, tot alhora. També ha treballat amb Ridley Scott, David Cronenberg i Steven Soderbergh. Quin creu que és el paper que li ha donat més fama? La gent em reconeix més per Magneto. És un fenomen universal. Potser és pel fet que és el marginat dels X-men. Suposo que perquè tots ens sentim aïllats en algun moment. Més enllà d’això, la gent no em reconeix al carrer. Puc anar a tot arreu sense problemes. Però quan em reconeixen tampoc m’importa gaire. És el que hi ha. Què li va semblar la pel·lícula un cop acabada? Al final de la projecció em vaig quedar sense paraules i vaig tenir converses incongruents durant un parell d’hores perquè el meu cap no deixava de donar-hi voltes. Vaig pensar que era una història preciosa i que el director havia fet una obra mestra.e
Michael Fassbender ha protagonitzat els tres últims films de Steve McQueen. STAN GODLEWSKI / EFE