18-32015
3’95€
1ªGuerra Mundial
Paula Pérez Rietz 4 ESO
Índex -Les Causes de la Gran Guerra .............................................................................................................3 -Aliances importants .............................................................................................................................4 -L-assasinat de l’arxiduc Frnacesc Ferràn..............................................................................................5 -Implicació del món sencer ...................................................................................................................6 -Característiques de la Gran Guerra .....................................................................................................7 -Anuncis per a unir-se a l’exèrcit ..........................................................................................................8 -Les 4 fases de la Gran Guerra ..............................................................................................................9 -Fi de la Guerra ...................................................................................................................................14 -Conseqüències de la guerra ..............................................................................................................17 -El cost humà ......................................................................................................................................18 -La increïble crueltat ...........................................................................................................................19 -Espanya i la Primera Guerra Mundial ................................................................................................21 -La dona en la primera guerra mundial ..............................................................................................25 -L’habitació d’un soldat francès permaneix intacta ...........................................................................27 -Opinió personal ................................................................................................................................28 -Bibliografia .......................................................................................................................................29
Pàg 19
Pàg. 10
Pàg..8
Pàg. 27
Pà g .3
1ª Gu e rra
M und ia l
Les Causes de la Gran Guerra: 11. Militarisme comença-
Àfrica i Àsia amb la
ments del segle XX
finalitat de controlar
Europa vivia una au-
les seves matèries pri-
tèntica carrera arma-
meres. Això va portar
mentística, sent més
a enfrontaments con-
pronunciada a Alema-
tinus entre els grans
nya i a Gran Bretanya,
d'Europa que tenien
en aquest últim país
els ulls posats als ma-
centrat
particular-
teixos territoris.
ment en reforços del
3. Nacionalisme
Des
de
seu Marina. A més, tant a Alemanya com en el la Rússia dels tsars els militars obtenien cada vegada més poder i s'immiscuïen en les polítiques del dia a dia.
per part de grups ètnics que es consideraven a si mateix com a nacions però que formaven part d'imperis Per
2. Imperialisme
laus o magiares dins
Des
de l'imperi *austro-
ment la segona meitat del segle XIX les grans potències europees
van
emprar
grans quantitats de recursos i temps per aconseguir el control de regions senceres a
hongarès.
a l'esclat de la Primera Guerra Mundial diversos països van signar tractats de defensa mútua. Això volia dir que si un país era atacat, el seu aliat hauria de recol-
també en guerra.
exemple, italians, es-
d'aproximada-
En els anys que van precedir
zar la seva defensa entrant
Per part de nacions i
multiétnicos.
4. Política d'aliances
Pà g .4
Aliances importants: En 1914 les aliances més importants eren les formades per: • La Triple Entesa, formada per Rússia, Gran Bretanya-Irlanda i França, a la qual s'unirien Sèrbia i Bèlgica. • Regne Unit i Japó • La Triple Aliança, formada
per
l'imperi
*austro-hongarès, Ale-
Triple Entesa
manya i Itàlia, encara que aquest últim país no va declarar la guerra en 1914 en suport dels seus aliats. En 1915 renunciaria a aquesta aliança i entraria en guerra del costat aliat (Triple Entesa). Àustria-Hongria i Alemanya són referits com els Poders Centrals en el context de la Primera Guerra Mundial.
Triple Aliança
Pà g .5
1ª Gu e rra
M und ia l
L'assassinat de l'arxiduc Francisco Fernando; El fet que va prendre la metxa al gran polvorí: L'arxiduc hereu de la
- Conseqüències de
endavant se sabia que
corona imperial aus-
l'atemptat:
Belgrad no podria ac-
tro-hongaresa i la seva
Des de Viena, la ca-
ceptar.
esposa van ser assassi-
pital
austro-
- L'Ultimàtum a Sèrbia:
nats el 28 de juny de
hongaresa,
es
va
1914 a la ciutat bosniana
El següent pas va ser
acusar a Sèrbia d'es-
de Sarajevo –en aquell
que Àustria-Hongria va
tar darrere de Mà
moment parteix de l'im-
declarar la guerra a Sèr-
Negra,
peri- pel nacionalista Ser-
bia. I Rússia la hi va de-
discutit que mai s'ha
bi Gavrilo Princip, mem-
clarar
pogut provar. A con-
bre de l'organització Rajo
hongaresos en sortir en
seqüència d'això li
Negra.
socors dels seus tradici-
va presentar un ulti-
onals aliats serbis, sent
màtum perquè ajus-
ambdues
ticiara als culpables
cultura eslava i ortodo-
però que de fet su-
xa.
punt
molt
posava una pèrdua de la sobirania sèrbia, la qual cosa per
Arxiduc Francisco Fernando
als
austro-
nacions
de
Pà g .6
Implicació del món sencer Per la seva banda,
a l'entrada de Gran Bre-
L'entrada en el conflicte
Alemanya,
seguint
tanya en la guerra, en su-
de Gran Bretanya va
la política de pactes
port dels francesos però
arrossegar a la guerra a
i aliances vigent a
també dels belgues, el
Austràlia, Canadà, Índia,
Europa va declarar
país dels quals havia estat
Nova Zelanda i Sud-
la guerra a Rússia.
envaït pels alemanys ca-
àfrica amb el que es uni-
Per la seva banda,
mí de França. Bèlgica i
versalizó.
els alemanys van
Gran Bretanya també te-
atacar França, alia-
nien un tractat de defen-
da dels russos i això
sa mútua.
.
Pà g .7
1ª Gu e rra
M und ia l
Característiques de la Gran Guerra: arma-
• La massiva in-
ments i sistemes
corporació de la
defensius, l'aplica-
dona al món la-
ció
nous
boral que va ocu-
avanços tècnics i
par els llocs de
altres sistemes de
treball dels ho-
lluita, com el blo-
mes que van anar
queig marítim i la
a combatre.
.•
Nous
dels
destrucció
de
ponts i indústries.
.• L'economia es va centrar en la guerra i el seu objectiu principal era la producció d'armament
• el paper exercit per la "propaganda" en la premsa, utilitzada per mantenir alta la moral de la població i de les tropes.
Pà g .8
Anuncis per a unir-se a l’exèrcit Cartell pintat en 1917
reixien escrites les
ràpid que para quan
pel
conegut
sigles US (United Sta-
la guerra havia aca-
il·lustrador
James
tes), les que a mane-
bat, dos anys des-
Montgomery
Flagg.
ra de broma la tropa
prés, Sam Wilson era
Aquesta propaganda
va traduir com Oncle
conegut en tot el país
de reclutament que
Sam.
com a Oncle Sam.
es va usar per a la
Aquesta anècdota es
Primera Guerra Mun-
va estendre tant i tan
dial, va resultar tan eficaç que es va usar novament en la Segona Guerra Mundial. El personatge del cartell és conegut per tot
el
món
com
"L'Oncle Sam". No va ser un personatge fictici. Es tracta d'una persona real, d'un comerciant
anome-
nat Samuel Wilson, que va anar un encarregat de subministrar el menjar a l'exèrcit d'Estats Units durant la contesa. En els seus barrils de carn que subministrava als soldats apa-
Pà g .9
1ª Gu e rra
M und ia l
Les quatre fases de la gran guerra:
Primera Fase:
La guerra de moviments 1914 Després de les declaracions de guerra, comença la primera etapa de la Guerra Mundial cridada la Guerra de moviments (1914). El pla d'Alemanya era evitar la guerra en dos fronts, per la qual cosa volia derrotar primer a França en el front occidental i després
enfrontar-se
a
A més Rússia es
Rússia en l'orien-
mobilitza abans de
tal, ja que aques-
l'esperat, i malgrat
ta tindria una mo-
les victòries ale-
bilització més len-
manyes la guerra
ta. Per a això Ale-
queda estancada.
manya
travessa
Bèlgica, un país neutral, i arriba prop
de
París.
Però el contraatac francès i l'ajuda britànica aconsegueixen frenar l'avanç alemany.
Pà g .10
- El pla Schlieffen de reserva en cas que
posant un final defi-
a sobrepassar ràpida-
els
ata-
nitiu al pla de Sch-
ment a les tropes
quessin el sud d'Ale-
lieffen. Després de
franceses pel nord,
manya; després va
l'execució
mitjançant un atac
haver de fer retroce-
pla es va iniciar una
ràpid a través dels
dir part del seu exèr-
altra etapa del con-
Països
Baixos
cit, doncs Rússia es
flicte, coneguda com
(Holanda), abans que
va mobilitzar abans
a guerra de trinxeres,
Rússia -aliat de la Tri-
de l'esperat. El resul-
que va estancar la
ple Entesa- pogués
tat per a Alemanya
guerra per tres anys
mobilitzar les seves
va ser desalentador,
a partir de l'hivern de
tropes i passar a l'o-
ja que no va poder
1915.
fensiva, obligant a
efectuar un atac deci-
Alemanya a comba-
siu. A la vora del riu
tre en dos fronts.
Marne
El pla Schlieffen consistia
El pla pretenia sorprendre per l'esquena a la major quantitat de soldats de l'exèrcit francès, per deixarlos atrapats en Lorena (a l'est de França). Ho va aplicar amb èxit el successor
de
Sch-
lieffen, Helmuth von Moltke, qui va mantenir algunes forces
francesos
el
d'aquest
general
francès Joseph Joffrel va aconseguir detenir l'avanç alemany quan les seves tropes contraatacaron a sol setanta quilòmetres de París. Entre el 5 i el 10 de setembre, la batalla del Marne va obligar als alemanys a replegarse fins al riu Ainé,
Alfred Schlieffen
Pà g .11
1ª Gu e rra
M und ia l
- Segona Fase: La guerra
no obstant això, va
talles sagnants, com
de posicions 1915 -
portar en el front occi-
les de Verdún i Som-
1916
dental a un empat tàc-
me en 1916, però cap
tic. Els exèrcits es van
bàndol va aconseguir
atrinxerar al llarg de
avançar.
L'enfrontament entre grans potències industrials va portar a la guerra a un nivell de violència i horror mai abans contemplat. La invenció de noves armes, les magranes, els llançaflames, els tancs, el gas... va incrementar l'horror i les massacres, però,
centenars i centenars de
quilòmetres.
La
guerra de trinxeres es va convertir en un martiri per a milions d'homes durant diverEs van succeir ba-
Pà g .12
-
La Batalla de
La batalla de
-
morts i 500.000 fe-
Somme 1916
Verdún 1916
rits, molts d'ells terri-
Batalla de la Primera
És sens dubte la més
blement
Guerra Mundial on van
llarga de tota la his-
encegats pel gas, cre-
lluitar els exèrcits aliats
tòria, i pot ser consi-
mats pels llançafla-
de Gran Bretanya i
derada
mes o embogits per
França contra l'Exèrcit
més cruel i sagnant,
les
Alemany. Va tenir lloc
tant de la Primera
condicions
en els voltants del riu
Guerra Mundial com
guerra de trinxeres.
Somme, prop de Picar-
de qualsevol altre
día, França i es va com-
conflicte bèl·lic. Con-
batre des d'1 juliol al
cebuda per l'alt co-
18 de novembre de
mandament
1916. La Batalla del
many com un mitjà
Somme va ser la sego-
de “dessagnar” als
na batalla més llarga
francesos, aviat es
de la Gran Guerra i on
va convertir en una
es van lliurar els com-
tempesta de des-
bats més aferrissats
trucció
amb grans actes d'he-
que va devorar a
roisme
tots
d'ambdues
també
la
ale-
imparable
dos
exèrcits,
parts. cal destacar l'he-
abastant del 21 de
roica actuació de les
Febrer
divisions
Desembre de 1916.
d'infanteria
australianes.
al
19
de
Les xifres de baixes van ser esgarrifoses, més
de
250.000
mutilats,
insuportables de
la
Pà g .13
-
1ª Gu e rra
M und ia l
Tercera Fase:
onada de vagues a
d'Estats
moni dels últims i des-
La crisi definitiva de
Gran Bretanya en
Units en el
esperats
la guerra 1917
1916, motins en
conflicte.
mans. No obstant això,
L'enorme cost de vi-
l'exèrcit
des en els fronts, les
en 1917, augment
penúries de la pobla-
de les demandes
ció civil i la conscièn-
nacionalistes
cia que la guerra no
Àustria-Hongria...
anava a concloure
No obstant això,
aviat van estendre el
dos
descoratjament
en
ments claus van a
tots els països con-
decidir el signe de
tendents. Els exem-
la guerra: la revo-
ples són múltiples:
lució soviètica a
francès
a
esdeveni-
Rússia i l'entrada
-
Quarta Fase:
El Desenllaç 1918
atacs
ger-
els seus aliats estaven a la vora de l'extenuació militar i econòmi-
L'abandó de la guerra per part de la Rússia revolucionària va permetre a Alemanya
concen-
trar totes les seves forces en el front occidental.
L'estiu
de 1918 va ser testi-
ca. L'arribada de les tropes
nord-
americanes va desequilibrar
definitiva-
ment la balança en favor de l'Entesa.
Pà g .14
Fi de la Guerra - La conferència de pau en Paris 1919 El 18 de gener de 1919,
arribar a París amb ide-
els representants dels
es diferents i compro-
països vencedors es van
misos, de vegades se-
reunir en la denomineu
crets, adquirits durant
Conferència de París,
la guerra.
sota la direcció del Comitè dels Quatre: el
concretes territorials sobre Rússia, França, Bèlgica, Itàlia, Àustria-Hongria, els Balcans, l'Imperi Turc o Polònia. El punt ca-
-
Discurs dels
torzè proposava la
“catorze punts”
clau de la construc-
Discurs pronunciat pel
ció diplomàtica de
president Wilson el 8
Wilson: la constitu-
de gener de 1918 da-
ció d'una Societat de
vant el Congrés nord-
Nacions que garantís
americà. Wilson procla-
la pau en un futur.
president nord-americà Wilson, el premier britànic Lloyd George, el primer ministre francès Clemenceau i Orlando, el cap de l'executiu italià. Són els tres primers, no obstant això, els que realment
van
dirigir
unes negociacions a les quals els països derrotats no van poder assis-
ma la fi de l'època de les conquestes i de la diplomàcia secreta, i proposa la construcció d'un nou món basat en la justícia, en els drets dels governats, i en la
tir.
seguretat de les naciEl 4 d'octubre de 1918, els
alemanys
havien
demanat un armistici basat en les propostes recollides
en
els
"Catorze punts" de Wilson. La realitat de la derrota va ser, no obstant això, més dura. Els països vencedors van
ons. Els grans principis es concreten en catorze punts que estableixen principis generals (tractats coneguts pel públic, llibertat de navegació, supressió de les barreres econòmiques...) i fan propostes
-
Societat de Nacions
Organisme
internacional,
compost originàriament per quaranta-cinc països, creat per la Conferència de París el 24 d'abril de 1919. El Pacte de la Societat de Nacions es va annexar a tots els altres tractats. El seu gran objectiu era fer possible una
seguretat
col·lectiva
que garantís la integritat de tots els estats, forts i febles, l'arbitratge dels conflictes internacionals i el desarmament. Va ser l'element clau de la proposta del president Wilson.
Pà g .15
1ª Gu e rra
Els anys trenta van mar-
ons: Trentino, Alt
car el seu fracàs defini-
Adigio, Istria, la
tiu. Les agressions de les
major part de Dal-
potències feixistes i mili-
macia, Líbia, Eri-
taristes van mostrar la
trea,
seva ineficàcia. Alemanya i Japó la van abandonar en 1933, i Itàlia en 1936. La URSS va ser expulsada en 1939. L'inici de la segona guerra mundial vi a certificar la mort de la primera organització universal de nacions.
Somàlia
- Tractat de Brest(3
de
març de 1918)
i
concessions a Àsia Menor
El tractat de Versalles:
àrab-israelià.
Litovsk
(Anatolia
Signat entre la Rússia bolxevic i els Imperis
turca) Acord Sykes-Picot (1916)
França
i
Gran
Bretanya
acorden el reparti-
Cen-
de
l
'Imperi Turc. Itàlia
sar fi a la Gran Guerra. - Els tractats més importants: La Pau de Paris va
la signatura per
Itàlia
nya promet a les
s'incorpora al con-
organitzacions
flicte al costat de
sionistes la cessió
l'Entesa després de
de part de Palesti-
ser-li
per
na. Aquí ens tro-
França i Gran Breta-
bem amb l'origen
nya diverses annexi-
del futur conflicte
promès
amb
separat de quatre tractats que van afectar a les potències derrotades.
El tractat de Neuilly: Bulgària
(novembre 1919) El tractat de Sèvres:
tolia.
(1915)
(setembre
1919)
amb
l'Entesa
dres
tria
1920)
concloure
(1917) Gran Breta-
Germain: amb Àus-
tats que van po-
meses sobre Ana-
Tractat secret de Lon-
El tractat de Saint-
amb Hungria (juny
les potències de
Declaració Balfour
(inici 28.06.1991)
primer dels trac-
rep vagues pro-
la guerra:
Alemanya
El tractat de Trianon:
Pactes signats per
durant
amb
trals, va anar el
ment de les possessions
M und ia l
Es
van
celebrar en sessions separades en les proximitats de Paris:
amb Turquia (agost 1920).
Pà g .16
El Tractat de Versalles
pau duradora. El Trac-
territorials
1919 – 1921
tat es va signar en la
d'Alsàcia i Lorena,
Acord de pau signat en
Galeria dels Miralls del
ocupació del Sarre
concloure la I Guerra
Palau de Versalles, pro-
per 15 anys…) com a
Mundial entre Alemanya
per a París, el 28 de
militars
i les potències aliades
juny de 1919. Estats
soldats, 100.000 fu-
vencedores. Va ser nego-
Units no ho va ratificar,
sells) que són vists
ciat durant la Conferèn-
però va signar amb Ale-
com una humiliació,
cia de Pau celebrada en
manya per separat el 2
un “Diktat” injust,
Versalles, que va comen-
de juliol de 1921 el
impossible de supor-
çar el 18 de gener de
Tractat de Berlín.
tar.
1919. En ella es trobaven representats Units,
Gran
Estats Bretanya,
gim republicà després de la dissolució de l'Imperi al final de la guerra, va quedar exclosa de les converses. La
primera
secció del Tractat recollia el Pacte de la Societat de Nacions, que el seu objectiu era garantir el compliment dels termes de
diversos
convenis
acordats després de la I Guerra Mundial amb la finalitat d'aconseguir una
(100.000
Adolf Hitler es va - Per què fracassa el
aprofitar per fer-se
tractat de Versalles?
amb el poder. La se-
França i Itàlia; Alemanya, que havia adoptat un rè-
(pèrdua
La resposta és clara: les reparacions de guerra d'Alemanya, així com la quantitat de diners que havia de pagar a França i a Anglaterra, i els préstecs que té amb EUA fan que aquest país es vegi enfonsat moral
i
econòmica-
ment. Se li ha tirat tota la culpa del conflicte i a més se li han posat unes
clàusules,
tant
va figura emergirà com el “Führer”, “el que guia”. Als ulls de molts alemanys, el líder que portarà a Alemanya de nou fins a un nou Reich i els traurà de la crisi. La veritat és que va portar a la mort a 60 milions de persones.
Pà g .17
1ª Gu e rra
M und ia l
Conseqüències de la Primera Guerra Mundial – La Gran Guerra -
Grans pèrdues
-
Modifi-
rats a França.
da amb altres països,
humanes
cacions territo-
Alemanya
(principalment homes
rials. Destaquen
perdre
joves que van lluitar
el naixement de
les seves colò-
EUA. També, va
en la guerra).
nous estats com
nies.
perdre la seva
-
Finlàndia, Estò-
Transformaci-
ons socials (com la
nia,
incorporació de la do-
Lituània,
na al món laboral en
nia, Iugoslàvia,
llocs que abans ocupa-
Txecoslovàquia
ven els homes i l'em-
i Hongria; i la
pobriment de les clas-
devolució
ses mitjanes als països
territoris
que van participar en
Alsàcia i Lorena,
el conflicte).
que van ser lliu-
Abans
Letònia, Polò-
de com
tre
va totes
econòmic
per a Europa. A causa de les enormes desen
la
guerra Europa va
passar
a
estar endeuta-
Després
mentalment
hegemonia
Desas-
peses
fona-
econòmica
al
món i Estats Units
es
va
convertir en la primera potència mundial.
Pà g .18
El cost humà de la Gran Guerra
Paises
Movilizados
Muertos
Heridos
Prisioneros Desaparecidos
Total de bajas
% de bajas sobre los movilizados
Entente
42,188,810
5,152,115
12,831,004
4,121,090
22,104,209
52.3
Rusia
12,000,000
1,700,000
4,950,000
2,500,000
9,150,000
76.3
Francia
8,410,000
1,357,800
4,266,000
537,000
6,160,800
76.3
Imperio Británico
8,904,467
908,371
2,090,212
191,652
3,190,235
35.8
Italia
5,615,000
650,000
947,000
600,000
2,197,000
39.1
Estados Unidos
4,355,000
126,000
234,300
4,500
364,800
8.2
Japón
800,000
300
907
3
1,210
0.2
Rumania
750,000
335,706
120,000
80,000
535,706
71.4
Serbia
707,343
45,000
133,148
152,958
331,106
46.8
Bélgica
267,000
13,716
44,686
34,659
93,061
34.9
Grecia
230,000
5,000
21,000
1,000
17,000
11.7
Portugal
100,000
7,222
13,751
12,318
33,291
33.3
Montenegro
50,000
3,000
10,000
7,000
20,000
40.0
Imperios Centrales
22,850,000
3,386,200
8,388,448
3,629,829
15,404,477
67.4
Alemania
11,000,000
1,773,7000
4,216,058
1,152,800
7,142,558
64.9
Austria-Hungria
7,800,000
1,200,000
3,620,000
2,200,000
7,020,000
90.0
Turquía
2,850,000
325,000
400,000
250,000
975,000
34.2
Bulgaria
1,200,000
87,500
152,390
27,029
266,919
22.2
Total de los dos bandos
65,038,810
8,538,315
21,219,452
7,750,919
37,508,686
57.6
- Gran impacte psicològic a
•Crítica de la conscièn-
Europa
cia europea: intel·lectuals –
•Després d'anys de progrés
pacifistes
i desenvolupo •Seqüeles psicològiques: - Mutilats - Excombatents
•Fi del domini europeu
Pà g .19
1ª Gu e rra
M und ia l
La increíble crueltat Un element important de la Primera Guerra Mundial va ser el seu caràcter antihumano que, segons els observadors i participants d'aquells esdeveniments, va adquirir formes extremes, en comparació d'altres conflictes armats que van tenir lloc al segle XIX. Això es va manifestar, abans de res, a la zona propera al capdavant i als territoris ocupats, on va haverhi molts casos del tracte cruel i inhumà per part dels militars i civils respecte a l'enemic, anés aquest un efectiu de l'Exèrcit, presoner de guerra, refugiat o internat. Els comandaments militars i òrgans del poder als territoris ocupats desatenien les normes del Dret Internacional estipulades en els Convenis de l'Haia de 1899 i 1907 i el Conveni de Ginebra de 1906.
Entre les infraccions esmentades es pot citar atacs amb gas i l'ocupació de bales explosives en combats, afusellaments i tortures dels presoners de guerra, matança i actes de violència cap als civils als territoris ocupats, així com saquejos, destrucció del patrimoni cultural i, al cap i a la fi, l'extermini d'ètnies senceres, com el genocidi armeni en l'Imperi otomà en 1915. Un factor addicional de la deshumanització de la societat en l'època de la guerra va ser la restricció de llibertats dels súbdits de les potències involucrades en el conflicte per les autoritats oficials. Se solia prohibir l'activitat d'organitzacions socials (partits, sindicats), la lliure elecció de residència i lliure circula-
ció pel país, es va introduir una censura rígida en els mitjans de comunicació juntament amb la perlustración de la correspondència personal. Comentari del documental “Apocalipsi” de National Geografic: L'11. De novembre de 1918, a les 11.00 h s'ha signat l'armistici. Cornetes i campanes anuncien l'alt al foc. Solament 2 minuts abans es mor el soldat canadenc George Lawrence Price, es diu que és l'últim soldat caigut d'aquesta guerra. Entre 1914 i 1918 gairebé 80 milions de persones van sofrir la guerra. 10 milions de soldats van morir abatuts per les bales, fets trossos per la bombes, incinerats,
de gana, devorats per rates i polls, víctimes de les epidèmies que s'estenen enmig de la misèria. Altres 20 milions van resultar ferits. Quina bogeria va sumir austríacs, serbis, russos, alemanys, francesos i les seves colònies, britànics i el seu imperi, italians, japonesos, turcs, nordamericans? Els supervivents poden considerar-se afortunats. Encara que han perdut la joventut, o el rostre o la salut mental.
Documental Apocalipsi: https://www.youtube.com/watch?v=6uf5Ns-7EOU
Pà g .20
.Durant la Primera Guerra Mundial, el govern turc va dur a terme l'extermini planificat de la població armènia que vivia
en
la
Turquia
moderna.
És una de les fotografies més memorables de la Segona Guerra Mundial. En les imatges apareix un francès de mitja edat plorant, que vas veure vestit i va sobreviure a la Primera Guerra Mundial.
Un soldat amb síndrome de “shellxoc” (Síndrome de fatiga de combat) en una trinxera durant la Batalla de Courcelette a meitats de Setembre de 1916.
Pà g .21
1ª Gu e rra
M und ia l
Espanya i la Primera Guerra Mundial A principis del
bel·licistes.
També
segle XX, Espanya era
fraestructures dignes
ries, País Basc i Ca-
cal dir que Espanya en
un
endarrerit,
de tal nom, la terrible
talunya es colaven
aquell temps vivia en
analfabet en un setan-
xacra del caciquisme,
en
modernitat
els ravals de la diplo-
ta per cent i pobre en
etc. eren el llast que
per la seva privilegi-
màcia internacional i al
el sentit més ampli de
impedia una evolució
ada situació estratè-
marge dels grans siste-
la
El
més harmònica amb
gica davant els mer-
mes d'aliances euro-
aquesta
la resta de països eu-
cats europeus; al-
peus. Al llarg dels qua-
forma de govern que
ropeus, que si havien
tres zones del agro
tre anys de guerra, un
s'havia
fet els deures.
espanyol patien se-
fort debat va sacsejar
En els anys previs a la
qüeles més pròpies
la societat espanyola
primera guerra mun-
de l'Edat Mitjana.
polaritzant a les parts,
dial i en el que con-
Llavors, el 5 d'agost
germanófilos i aliadófi-
cerneix a Espanya, el
es produiria la de-
los.
món urbà va viure
claració de neutrali-
Una edat d'or del co-
una tímida revolució
tat
merç espanyol
que contrastava de
Aquesta elecció va
manera brutal amb el
ser acollida sense
subdesenvolupament
reserves en primera
de les zones rurals. El
instància. No només
país es modernitzaria
la magnitud del con-
a costa de tremends
flicte que s'aveïnava
desequilibris, i la desi-
feia
gual penetració i re-
enfrontament d'in-
distribució de la ri-
tensa magnitud, si-
quesa portaria un no-
nó que el desgast de
table increment de la
la guerra del Marroc
conflictivitat
no permetia moltes
país
paraula.
“turnisme”,
instal·lat
en
una alternança pactada dels partits que habitaven aquest interregne de pau que va ser la restauració, va començar a manifestar signes d'esgotament i els regeneracionistes, corrent de pensament que aspirava a renovar la vida política i social d'Espanya, es van esforçar a identificar els orígens dels mals que afectaven al país i la manera
d'evitar-los.
L'endarreriment cultural, la política d'aïllacionisme, la manca d'in-
social.
Mentre zones d'Astú-
la
d'Espanya.
presagiar
veleidades
un
Els germanófilos veien a Alemanya a una referència del respecte per l'autoritat, de l'ideal monàrquic, del militarisme i de l'ordre. Conseqüentment, els grups socials afins a aquests postulats eren l'alta burgesia, els cacics, clergat, aristocràcia, exèrcit i, com no, la Corona, que estava perdent peu de poc amb l'auge de la conflictivitat interna.
Pà g .22
.Per contra, els que s'implica-
balança comercial espanyola
costat d'un neguit entre les
ven amb l'entesa veien en
va començar a experimentar
famílies dels soldats, al no
aquests països la representació
llavors una nova edat d'or amb
poder obtenir informació
dels valoris humanistes, la lluita
les exportacions de tot el que
dels seus sers estimats el
per la igualtat social, la llibertat
es pogués produir al país i ser
rastre dels quals es difumi-
i la justícia tan pròpies dels rè-
susceptible de demanda pels
nava en l'enorme carnisse-
gims democràtics moderns; pel
contendents. El preu del carbó
ria dels camps de batalla
que entre els seus seguidors es
asturià, dels vaixells de les na-
d'aquella colossal tragèdia.
trobaven els socialistes, els re-
vilieres basques, productes del
Al costat de la Creu Verme-
publicans, obrers, intel·lectuals
agro i tèxtils catalans, es van
lla col·laborarien amb eficà-
humanistes i la immensa majo-
disparar. La increïble entrada
cia dos països; Suïssa i Espa-
ria de les professions liberals.
d'ingents recursos beneficiaria
nya.
La possibilitat d'enriquiment
a la banca local, proliferant
fent negoci amb els bàndols en
multitud de noves entitats a
litigi va crear grans expectatives
l'empara d'aquella inesperada
Després de la caiguda subse-
banya de l'abundància. güent de les borses internacio-
Més curiosament, el reconei-
nals i el col·lapse del comerç, a
xement de la nostra nació no
Per aquells dies, va ocórrer
vindria per la necessitat d'a-
que una desesperada i jove
nyola se li obria un enorme
provisionament
conten-
bugadera francesa va acudir
ventall de possibilitats al mer-
dents, sinó per l'acció humani-
al rei d'Espanya com a últim
cat, doncs tots dos bàndols de-
tària. El monarca de llavors,
recurs per localitzar al seu
mandaven ingents recursos per
Alfonso XIII, sense pretendre-
marit en aquell intricat la-
donar de menjar a aquella ma-
ho, acabaria exercint una labor
berint de silenci. Una carta
quina devoradora de vida i ma-
d'enorme
crucial arribaria al Palau
tèries manufacturades, per la
nivell internacional.
qual cosa la possibilitat d'enri-
La Gran Guerra crearia una
quiment fent negoci amb els
fallida en les comunicacions
bàndols en litigi va crear grans
entre els països bel·ligerants, i
expectatives. La maltractada
un caos sense precedents al
la maltrecha economia espa-
als
transcendència
a
d'Orient en un dia de setembre; en aquesta carta, aquella dona de camp demanava a S. M. ajuda i respostes.
Pà g .23
1ª Gu e rra
M und ia l
Tal dit tal fet. El rei es
presoners i la inter-
els vaixells hospital,
quianos. L'avís per a
va posar el vestit de
cessió per ells, van
afició aquesta molt
navegants del Kaiser
feina i no només va
anar els seus princi-
estesa
les
era bastant eloqüent i
donar amb el soldat
pals i titàniques tas-
parts en litigi, com a
no deixava lloc a dub-
(que estava presoner a
ques. Més de 75.000
passatemps en les
tes.
Alemanya), sinó que va
civils que havien que-
hores de tedi.
Alemanya no només
aixecar una ona de so-
dat després de les líni-
La guerra submarina
ignoraria les queixes
lidaritat a França amb
es enemigues serien
amb que els ale-
de les autoritats espa-
la seva implicada inter-
retornats,
prop
de
manys obsequiaven
nyoles sinó que va
venció. La dona va re-
25.000
presoners
a les potències alia-
amenaçar amb pren-
bre amb gaubança la
amb malalties extre-
des havia aconse-
dre represàlies si es
notícia, i a més el rei li
mes i al voltant de
guit una escalada
tocaven els seus in-
enviaria una suma per-
4.000 inspeccions a
sense precedents i
teressos
què pogués sobreviure
camps de presoners,
esquitxava
a les seves adverses
efectuades per ofici-
proveïments
condicions.
Aquella
als de l'exèrcit espa-
d'Espanya. Més de
sonada intervenció del
nyol per comprovar el
quaranta bucs tanc
monarca seria l'embrió
tracte donat als cap-
amb refinats, uns
de la famosa Oficina
tius, serien una part
altres de cabotaje i
Pro Captius.
de
alguna embarcació
Buscant soldats desapareguts La labor d'aquesta oficina se sustentaria en molts oficials de l'exèrcit, agregats militars de les pròpies ambaixades i cos diplomàtic. La localització de desapareguts, l'ajuda als
les
activitats
desenvolupades
entre
ja
als des
per
menor, havien so-
aquest departament
fert la intensitat del
absolutament
finan-
bloqueig i havien
çat per la butxaca del
acabat en els braços
monarca.
seus
de Neptú irritant en
bons oficis permetri-
gran manera a les
en encara més; arri-
autoritats espanyo-
bar a un acord entre
les que no trobaven
Els
els bel·ligerants per deixar de torpedear
la manera d'atenuar les ires dels parro-
Per llavors, el govern de Romanones havia prohibit el proveïment dels submarins germans en aigües espanyoles, tasca aquesta a la qual es dedicaria afanadamente en cos i ànima l'hàbil i lábil contrabandista Juan March. A sobre de mals, ingents quantitats de diners alemanys servien per comprar voluntats de polítics locals que delataven les rutes dels vaixells que proveïen a l'entesa i, al temps, servien per agitar moviments anarquistes.
Pà g .24
.Aquesta “defensa avan-
de Compiegne, que
taponar. La guerra en
çada” dels teutones ana-
22 anys després tor-
la qual no participem
va in crescendo segons
naria a reproduir una
castigaria
s'inclinava la balança de
situació similar però
neutralitat amb el ger-
la intervenció cap als ali-
amb els rols invertits.
men d'una nova forma
En les acaballes de la
de violència sobrevin-
guerra, Maura es tro-
guda per les manques,
baria amb un país
l'alça de preus, po-
amb un creixement
tents factótum que no
dels conflictes socials
volien fer concessions
que presagiaven un
dins del búnker de po-
futur poc amable. Els
der, problemes endè-
problemes
estructu-
mics per la concentra-
rals d'aquest model
ció de la terra en mans
social i polític no crea-
d'uns pocs i els incipi-
ven condicions propí-
ents brots d'odis i
cies per a una sana
greuges causats per
convivència i l'estat
fanatismes
començava
tenir
Els solcs de l'atzar ens
vies d'aigua difícils de
portarien cap a un
ats. L'agressiva diplomàcia alemanya només provocaria alguna protesta formal
davant
Berlín,
més que tot, per salvar la cara davant el respectable. Alemanya no només ignoraria les queixes de les autoritats espanyoles sinó que va amenaçar amb prendre represàlies si es tocaven els seus interessos. Afortunadament, l'11 de novembre de 1918 es va signar l'armistici en el famós vagó
a
la
nostra
oposats.
panorama ombrívol.
Pà g .25
1ª Gu e r
La dona en la primera guerra mundial
La dona, fins a comen-
La guerra total va te-
elles. Això va inclou-
ocupacions com des-
çaments de la Primera
nir un important im-
re certs treballs d'o-
hollinadoras, conduc-
Guerra Mundial, hi ha-
pacte sobre la socie-
ficina que només un
tores de camions ras
via estat relegada a les
tat europea , el mes
petit nombre de do-
agrícoles i, sobretot,
tasques domèstiques, i
visible va ser que va
nes havia dut a ter-
obreres fabrils de la
la seva principal funció
acabar amb la deso-
me amb anteriori-
indústria A França, per
consistia a acompa-
cupació.
desvia-
tat. Per exemple, a
primera 684. 000 do-
nyar a l'home en els
ment de milions d'ho-
Gran Bretanya el
nes van treballar a les
compromisos
socials.
mes del mercat de la
nombre de dones
fàbriques d'armament;
En el camp laboral, la
mà d'obra cap als
que treballaven als
a Gran Bretanya, la
Revolució Industrial va
camps
batalla,
bancs va augmentar
xifra va ser de 920
significar una reculada,
combinat amb l'eleva-
de 9500 a gairebé
000. A Alemanya, 38
ja que abans les labors
da demanda de pro-
64.000 en el trans-
per cent de treballa-
artesanals en els habi-
ductes bèl·lics ,va do-
curs de la guerra,
dors de la fàbrica d'ar-
tatges, portaven a les
nar com resultat tre-
mentre que el nom-
maments Krupp estava
dones a participar de
ball per tot el que po-
bre de dones en el
compost per dones en
la producció econòmi-
gués treballar, i la do-
comerç es va incre-
1918.No obstant això,
ca. La fàbrica va ex-
na estava disposada a
mentar de mig milió
la resistència de l'ho-
cloure a la dona, so-
això.
a gairebé un milió.
me sovint va dificultar
bretot a la casada, que va quedar a cura dels nens i de la casa. Només algunes, majoritàriament solteres, tenien accés al treball com a obreres, però els seus salaris eren més baixos que els de els homes. (veure: feminisme)
El
de
Guerra
En total 1.345.000
Mundial va crear nous
dones van obtenir
papers per a la dona.
nous treballs o van
En haver-hi tants ho-
substituir als homes
mes lluitant en el
durant la
front, les dones van
Així mateix, les hi
ser
a
contractava per a
assumir treballs i res-
treballs que abans
ponsabilitats
es
La
Primera
anomenades
que
guerra.
consideraven
abans no havien estat
més enllà de la seva
disponibles
“capacitat”. Incloïen
per
a
l'ingrés
dona
en
aquests nous treballs, sobretot els relacionats indústria pesada. Una anglesa que va treballar en una fàbrica de municions recorda la seva experiència: “Vaig poder percatarme perfectament era difícil per als homes acceptar que la dona
Pà g .26
accedís als seus tre-
establir un salari
dones no havien acon-
Els drets polítics de les
balls favorits, i que,
mínim per a les
seguit una seguretat
dones eren inexistents,
en alguns casos, els
dones que treba-
real quant al seu lloc
fins i tot en les democrà-
realitzés millor que
llaven cases en la
en la força de treball.
cies més avançades, que
ells. M'alegrava la
indústria
Homes i dones sem-
estipulaven
forma en què es
sector que havia
blaven
que
universal’ sense incloure
turmentaven al no
crescut de manera
molts dels nous tre-
-les. A mitjan segle XIX
voler que les dones
espectacular,
balls per a les dones
es va iniciar un movi-
fessin el mateix tre-
nada la necessitat
tenien
ment feminista protago-
ball per un menor,
d'uniformes
temporal.
nitzat per personalitats
però,
mateix
tars. Després, en
En finalitzar la guerra,
artístiques, científiques i
temps, odiaven que
1917 el govern va
els governs es van dis-
polítiques, que lluitaven
elles
decretar que els
posar amb prestesa a
per la igualtat i per l'ob-
homes i les dones
desplaçar a les dones
tenció del vot femení.
.Mentre els obrers
haurien de rebre
dels treballs que, amb
Entre els partits polítics,
expressaven la se-
paga per peça tre-
anterioritat, les havia
els socialistes van aixe-
va preocupació per
ballada. Malgrat el
encoratjat a assumir.
car les banderes de la
ocupació que se'ls
notable increment
En
havia
igualtat.No obstant això,
donava a les dones
de salaris de les
650.000 dones atura-
la Primera Guerra Mun-
amb menor salari
dones, resultat de
des a Anglaterra, men-
dial va iniciar el canvi. La
disminuís els seus
les regulacions go-
tre que els salaris de
gran quantitat d'homes
propis
salaris,
vernamentals, a la
les quals encara treba-
mobilitzats per al conflic-
aquestes van co-
fi de la guerra la
llaven van disminuir.
te, les pèrdues humanes
mençar
remuneració
de
Els beneficis del treball
i el retorn de gran quan-
una llei d'igualtat
les obreres indus-
per a les dones, deguts
titat d'invàlids, van obli-
salarial.
trials encara no
a la Primera Guerra
gar a incorporar a la do-
era igual que la
Mundial, pel que sem-
na al mercat laboral, fins
dels obrers.
bla, van tenir curta du-
i tot en les tasques més
Per
rada.
pesades, abans desenvo-
al
guanyessin
tant ells”.
a
exigir
El govern francès va aprovar una llei al juliol de 1915 va
tèxtil,
do-
mili-
empitjorar
més les coses, les
pensar
un
1919
caràcter
hi
el
sufragi
lupades únicament pels homes.
Pà g .27
1ª Gu e r
L'habitació d'un soldat francès mort fa 96 anys segueix intacta. Hubert Rochereau va perdre la seva vida, com a molts altres soldats francesos lluitant en la I Guerra Mundial i ha estat homenatjat en Bélâbre, el seu poble al centre del país. Alguna cosa distingeix no obstant això la memòria d'aquest militar pel que fa als altres, com a compte el diari britànic «Tha Guardian». La seva habitació ha estat preservada intacta durant 96 anys en la residència de la seva família, on ell mateix va néixer el 10 d'octubre de 1896. Rochereau va morir en una ambulància de campanya britànica l'el
26 d'abril de 1918, l'endemà de ser ferit en Loker (Bèlgica). Els pares del jove oficial van decidir llavors deixar la seva habitació exacatamente com ell la va deixar el dia que es va anar al capdavant. Van canviar de casa en 1935, però en la venda de l'habitatge van estipular que l'habitació hauria de quedar-se tal qual durant cinc segles. Els actuals propietaris van rebre la casa en herència dels seus avis i encara que entenen que aquesta clàusula no té base legal alguna la respec-
ten i ho seguiran fent. En l'estada hi ha objectes militars del soldat com un casc, un sabre o una col·lecció de pistoles. També hi ha una bandera, les seves pipes sobre la taula i encara es percep l'aroma de tabac anglès d'un
Pà g .28
Opinió personal Aquest
treball
que està passant al
Per tots nosaltres l'ar-
litzar una guerra com un
m'ha agradat molt,
món avui en dia.
xiduc Franz Ferdinand,
mitjà de la política. En
no solament pel
Quan he començat
Kaiser Wilhelm II, Wil-
aquest moment els polí-
tema en si, sinó per
a cercar informa-
son, Gavrilo Princip i
tics eren molt diferents,
la diferent forma
ció sobre aquesta
molts altres personat-
clar, eren uns altres
d'editar-ho.
Fer
guerra, em sonava
ges desafortunats de
temps però que ni con-
una revista ha es-
al principi com una
la
Guerra
versaven, eren molt tes-
tat una molt bona
pel·lícula de sus-
Mundial són ara noms
tarruts. Avui en dia al-
idea, és una cosa
pens polític, co-
coneguts i hauríem de
menys intenten conver-
diferent als altres
mença amb l'as-
pensar
en
sar més, hi ha més con-
treballs, el muntar-
sassinat de l'arxi-
aquests personatges i
trol per les institucions
ho i pensar en una
duc Francisco Fer-
les seves accions, per-
com a la Unió Europea o
portada que atreu
nando d'Àustria i
què crec que tot que
les Nacions Unides. Això
al lector. El tema és
la seva dona, i un
fem o està passant al
ens serveix segur per
molt
interessant,
mes més tard, tota
món avui en dia, es
evitar una nova guerra
encara que sempre
Europa s'ha con-
basa en les experiènci-
d'aquest
és tan cruel de lle-
vertit en un camp
es del passat. Això no
menys això esper.
gir sobre guerres,
de
Ara
ens dóna cap garantia
La història no és un ma-
però és un fet his-
nosaltres
conei-
de pau, però segur que
nual d'instruccions per al
tòric que no es
xem totes les con-
és útil. Després d'ha-
present, però el que sí és
deu, i crec que no
seqüències, dese-
ver llegit molt sobre
segur, és un fort motiu
es pot oblidar mai.
nes de milions de
els polítics d'aquells
per reflexionar.
La Primera Guerra
morts
dues
temps, em deman si la
Mundial, que va
guerres mundials,
primera guerra mundi-
arribar a la seva fi
els canvis en la ge-
al era inevitable. Crec
fa 101 anys, ha
ografia
d'Europa
que els polítics gover-
d'ensenyar-nos
amb repercussions
nants eren molt negli-
molt i també ani-
que s'estenen fins
gents i de ment limita-
mar a la gent de
avui. Per què hem
da i per a mi el seu
pensar
d'aprendre d'això?
major error va ser uti-
sobre
el
batalla.
en
Primera
sempre
extrem,
al-
PĂ g. 29
BibliografĂa http://historiausa.about.com/od/IGM/a/5-Causas-De-La-Primera-Guerra-Mundial.htm (15.02.2015) http://primeraguerramundialmiralba.blogspot.com.es/2012/03/etapas-de-la-primeraguerra-mundial.html (15.02.2015) http://www.icarito.cl/enciclopedia/articulo/segundo-ciclo-basico/historia-geografia-yciencias-sociales/epoca-contemporanea/2009/12/86-6071-9-3-primera-guerramundial.shtml (15.02.2015) http://clio.rediris.es/udidactica/IGM/guerra.htm (15.02.2015) http://www.ecured.cu/index.php/Batalla_de_Somme (15.02.2015) http://www.frankenrol.es/downloads/Verdun_Antesala_del_Infierno.pdf (15.02.2015) http://clio.rediris.es/udidactica/IGM/tratados.htm#tratados (15.02.2015) http://www.historiasiglo20.org/IGM/tratados.htm (15.02.2015) http://www.monografias.com/trabajos4/tratdepaz/tratdepaz.shtml (15.02.2015) http://www.cepazahar.org/recursos/file.php/57/Proyectos1/ Imperialismo_y_Guerra_Vicente_Zafra/consecuencias_de_la_primera_guerra_mundial.html (15.02.15) http://alerce.pntic.mec.es/lsam0005/1bach_hmc/tema7_primera_guerra.htm (15.02.2015) http://sp.ria.ru/guerra_olvidada_opinion/20140724/160973158.html (28.02.2015) https://www.youtube.com/watch?v=6uf5Ns-7EOU (28.02.2015) http://noticias.universia.es/vida-universitaria/noticia/2008/11/11/577875/alemania-rindefrente-aliados-i-guerra-mundial.html 28.02.2015 28.02.2015 (28.02.2015) http://www.france.fr/es/instituciones-y-valores/el-armisticio-del-11-de-noviembre-de1918.html (28.02.2015) http://www.elconfidencial.com/alma-corazon-vida/2014-01-11/luces-y-sombras-de-laneutralidad-espanola-en-la-i-guerra-mundial_74698/ (28.02.2015) http://www.portalplanetasedna.com.ar/mujer_guerra.htm (01.03.2015)