Pau_Ristol_ProjectesVIII by Pau Roura

UN CURS D’HABITATGE CONNEXIONS ENTRE ESPAIS

Pau Ristol Roura 14/6/2012 Assignatura: Projectes VII i VIII Professors: Sílvia Musquera i Xavier Monteys

UN CURS D’HABITATGE Connexions entre espais

ÍNDEX INTRODUCCIÓ UBICACIÓ DELS PROJECTES CONNEXIONS MITJANÇANT ELEMENTS AUXILIARS CONNEXIONS AMB ABSÈNCIA D’ELEMENTS AUXILIARS CONNEXIONS VERTICALS . CONNEXIONS INTERIOR‐EXTERIOR CONCLUSIONS

pàg. 5

pàg. 7

pàg. 11

pàg. 21

pàg. 27 pàg. 39

pàg. 53

INTRODUCCIÓ Aquest llibre tractarà dels temes que s’han anat veient durant aquest curs a l’assignatura de Projectes VII i VIII. En aquest llibre es veuran diferents exemples de propostes dels projectes que s’han treballat durant el curs. No hi seran totes, només es reflexionarà sobre les que s’han considerat més interessants per cada tema tractat. Com bé sabem, el fet de projectar és una tasca molt complicada dins la qual un mateix s’ha d’endinsar en camins incerts que no sap ben bé on et portaran. Dins un mateix projecte, hi pot haver infinitat d’idees, i dins de cada idea, hi pot haver infinitat de resultats. Per tant la pregunta que ens fem tots és, quina és la millor solució possible? La millor solució hauria de tenir en compte molts aspectes com, l’estètica, la funcionalitat, l’aspecte econòmic, les textures, els materials, l’ambient, la qualitat de vida que es crea, la flexibilitat, manteniment, la sostenibilitat i un llarg etc. Per descomptat en cada projecte no es podran tenir en consideració tots aquests aspectes per igual. Ja que sempre uns tindran més importància que d’altres. Cada proposta possible d’un projecte a la seva manera tindrà uns avantatges i uns inconvenients respecte d’una altra. Per tant aquest treball no pretén assenyalar quina es creu que és la millor solució, sinó parlar de les possibilitats que té cada espai, cada projecte, i els avantatges i inconvenients que esdevindrien de cada

UN CURS D’HABITATGE Connexions entre espais

proposta. Ja que en l’elecció d’un projecte com a més vàlid que un altre pot dependre de varis factors, entre els quals hi haurà criteris objectius, i d’altres subjectius que dependran de cada persona i el seu gust personal. Per aquest motiu aquest llibre s’intentarà centrar únicament en els del primer cas per descriure i reflexionar sobre les diferents possibilitats, els criteris objectius. Un dels temes tractats en aquest curs de l’assignatura ha estat les connexions entre diferents espais. Aquestes poden ser de molts tipus i satisfer diferents necessitats. Tot i això en aquesta assignatura, un entre els molts aspectes que crec que s’ha volgut difondre ha estat trencar amb el tòpic que les connexions són simples recorreguts o llocs de pas. Sinó que aquests espais formen part del projecte i se’ls hi ha de donar una qualitat que permeti fer d’aquests, espais on s’hi pugui viure, realitzar diferents accions i estar‐hi a gust. Per aquest motiu s’ha analitzat els projectes realitzats partint d’aquest punt de visió, havent fet una classificació prèviament de les diferents connexions entre espais. S’han classificat en: ‐Connexions mitjançant elements auxiliars. ‐Connexions amb absència d’elements auxiliars. ‐Connexions verticals. ‐Connexions interior‐ exterior

UBICACIÓ DELS PROJECTES Els projectes que s’han treballat durant el curs han estat diferents edificis de la ciutat de Girona ja construïts on s’hi ha realitzat un anàlisi i una posterior “reforma” seguint un programa preestablert. Els diferents projectes han estat: ‐ 1. La casa Gifre (estudi basat principalment amb l’escala). ‐ 2. El Bloc Puig (estudi basat en la construcció d’un local a planta baixa, anàlisi de la façana i el seu relleu) ‐ 3. El Bloc Bech de Careda (estudi basat en la manipulació del passadís, la volumetria interior i l’entrada d’un dels habitatges.) ‐ 4. Casa Vila‐Angelats. (estudi basat en la unió de dos habitatges de la mateixa planta i treball a la coberta.) ‐ 5. Garatge del Trueta. (col∙locació d’entre 50 i 60 habitatges d’entre 30 i 40 m2 al damunt del garatge.) ‐ 6. Antic edifici de telefònica. (realitzar un canvi d’ús i ubicar en les plantes superiors habitatges d’uns 40 m2 amb un sol dormitori)

1. Casa Gifre

2. Bloc Puig

UN CURS D’HABITATGE Connexions entre espais

5. Garatge del Trueta

3. Bloc Bech de Careda

6. Edifici telefònica

4. Casa Vila‐Angelats

Girona Nord 9

Girona centre

UN CURS D’HABITATGE Connexions entre espais

CONNEXIONS MITJANÇANT ELEMENTS AUXILIARS. Les diferents connexions entre espais es poden realitzar mitjançant elements auxiliars, com el passadís o corredor que tothom coneix, o també passant per un “hall” o distribuïdor, els quals funcionen com a punts focals. La funció principal d’aquests espais és permetre passar d’un espai a un altre sense haver de passar obligatòriament per un espai no desitjat, com per exemple una habitació amb un caràcter més privat. En molts edificis d’avui en dia aquests espais es tracten com a espais purament funcionals, i per tant residuals, on s’intenta reduir al màxim les seves dimensions per tal de poder disminuir al màxim la seva incidència. Ja que no se’ls hi don cap més ús que el simplement de “lloc de pas” De veritat però interessa aquesta concepció? La gent vol tenir uns espais així dins la seva llar? Aquests espais poden esdevenir molt interessants si des del principi se’ls hi dona aquesta importància, des del propi projecte. S’ha d’intentar que en aquests espais s’hi pugui viure a gust, no només circula. On s’hi pugui xerrar, s’hi pugui estar amb bones condicions, poder‐hi realitzar diferents accions, com descansar, llegir un llibre, pensar, etc. El passadís o distribuïdor pot acabar sent fins i tot l’aspecte més important

UN CURS D’HABITATGE Connexions entre espais

Apartaments “Salute” Casa Moledo

de la casa, una espina vertebradora, o un distribuïdor que sigui el centre de tot l’habitatge. Un punt (un distribuïdor) o una línia (passadís) a partir del qual es conforma la resta de l’habitatge, el que ho estructura tot funcionalment i amb la distribució de les estances. Tots aquests aspectes s’han de pensar des del projecte, si no es vol que aquest espai acabi convertint‐se en residual. Referències L’arquitecte Hans Scharoun en diferents projectes residencials havia treballat amb distribuïdors com a element central de la casa i des d’on s’hi accedia. Un exemple seria els Apartaments "Salute", a Stuttgart ‐ Fasanenhof, Alemanya. Construïts entre el 1961‐63. L’arquitecte Soto de Moura per exemple treballa amb un passadís a la casa Moledo, a Baiao, Portugal, que es va fer entre el 1990 i el 1993. Aquesta casa té un llarg passadís que dona als diferents dormitoris, però aquest es pot considerar que és un dels espais més interessants de la casa, ja que l’enorme vidre que té de façana el passadís dona la sensació d’estar travessant la roca i estar dins el terreny.

Propostes En els diferents projectes que s’han vist durant aquest curs s’ha treballat de manera molt insistent en aquests espais vertebradors de distribució. Uns espais rics en funcionalitat i amb diferents racons que permetessin crear espais amb diferents qualitats que tranquessin la monotonia. Petites portes amagades enmig dels armaris, uns espais per poder descansar entremig de les estanteries, armaris “empotrats” dins el gruix del mur, etc. Tots aquests recursos i d’altres estudiats en concret per cada cas per tal d’obtenir un espai amb la major qualitat possible. En el Bloc Bech de Careda, després de realitzar un anàlisis de la planta de l’habitatge i la del veí, amb el qual comparteixen mitgera, una de les primeres propostes que incidia sobre els passadissos, “hall”, lavabo i cuina, va ser racionalitzar l’espai seguint les directrius de les línies que estructurava l’espai interior. Aquestes “línies” responien a les directrius dels dos passadissos col∙locats ortogonalment. Aquestes s’emfatitzaven amb el mobiliari d’aquests espais tractats. Es pot considerar un mal exemple de l’aprofitament de l’espai, ja que aquest queda reduït a una simple successió de passadissos estrets amb armaris i lleixes. L’espai gran d’entrada que pot esdevenir molt interessant queda reduït i fraccionat pel moble d’entrada no aprofitant d’aquesta manera les possibilitats que ens ofereix el

Primera proposta Bloc Bech ( esquema i maqueta)

Esquema. Bloc Bech

UN CURS D’HABITATGE Connexions entre espais

Bloc Bech (maqueta i sostre)

Bloc Bech (planta)

distribuïdor que porta als dos passadissos. La proposta definitiva en canvi té una intenció totalment diferent. En un primer esquema bàsic s’han col∙locat els mobles i la intervenció en un dels costats dels passadissos sense veure’s interromput. Tot quedant unit en el gruix del mur que delimita un dels costats del passadís, distribuïdor, i el següent passadís. S’ha intentat integrar la col∙locació d’un lavabo de cortesia en aquest espai creat fent d’aquest un únic lloc sense tenir arestes que dividissin l’espai unit d’entrada a l’habitatge. La direcció d’aquesta “diagonal” respon al “xamfrà” que caracteritza aquest espai del “hall”. Per aconseguir un espai interessant i amb diferents possibilitats s’han realitzat diferents tipus de solucions en els murs delimitadors, s’han realitzat estanteries, armaris i uns petits retranquejos en els murs que permeten tenir un petit espai més ample al passadís, com un petit nínxol on s’hi pot seure, llegir un llibre, mantenir una conversa, etc. Aquest retranquig del mur afecte l’habitació adjacent, i s’ha resolt l’espai amb armaris i lleixes. Els murs acompanyen el mobiliari d’aquesta manera queda integrat en el seu espessor . El sostre també ajuda a crear diferents espais, degut a les seves variacions en alçada. El sostre segueix les directrius del xamfrà del “hall”. Creant un relleu al

sostre on la part més estreta es converteix en la més baixa, i en el hall i en la zona final dels passadissos on s’eixampla per tenir un punt final per entrar a les habitacions, es torna a fer més alt per tenir un espai més obert. A la Casa Vila‐Angelats es van tractar propostes molt diferents que implicaven passadissos i distribuïdors de molts tipus. No pas com s’ha vist anteriorment en el”Bloc Bech de Careda” ja que allà s’ha acondicionat l’espai ja existent amb petites accions. Aquí en canvi ens trobem en un canvi de distribució bastant generalitzat que ha implicat propostes molt diferents. Una de les primeres propostes que vaig realitzar tenia la intenció de crear una espina principal que travessés de punta a punta l’habitatge. Aquest espai vertebrador estava compost per la unió de diferents espais, els dos “halls” dels dos accessos, una biblioteca, i diferents espais de dimensions diferents cada una amb una peculiaritat diferent on cada un tenia unes característiques pròpies. Aquest espai de connexió té diferents dimensions al llarg del seu recorregut, tant en alçada com en amplada. L’espai que quedava era el resultat de les necessitats espaials de les habitacions adjacents, ja que aquestes amb lavabos, i escales de cargol per poder pujar a la planta superior sobresortien cap al “passadís” donant‐li en cada cas una espaialitat determinada. El “passadís” doncs ple de retranquejos i racons amagats alberga diferents espais on cada un es comporta d’una manera

Bloc Bech (seccions passadís)

Primera proposta Casa Vila‐Ang. (Planta)

Casa Vila‐Ang. (planta i secció)

UN CURS D’HABITATGE Connexions entre espais

Casa Vila‐Ang. (secció)

Garatge del Trueta (Planta inferior i superior)

diferenciada. Amb armaris i lleixes, zones d’estada, portes amagades de diferents dimensions i tipologies, etc. La proposta final realitzada consta de dos nuclis principals distribuïdors, un en cada extrem, coincidint amb el “hall” de l’entrada. Cada un té una dimensió diferent ja que també han de satisfer diferents propòsits. El primer és el “hall” de la part més relacionada amb l’habitatge de les tres germanes que hi viuran. En canvi l’altre més gran, es tracta d’una petita sala d’espera de la zona més de treball. Les relacions entre les diferents estances es fan sense elements auxiliars de connexions que es veuran en el següent apartat. En els habitatges proposats sobre a la coberta del garatge del Trueta, responia a una situació diferent que en els dos casos vistos anteriors. En els dos primers ens trobem uns habitatges amb varies estances diferenciades, en canvi en el projecte del garatge del Trueta els habitatges són mínims, de 40 m2 i amb un sol dormitori. En aquest cas les dimensions no ens permeten realitzar cap passadís però si en canvi que té molta importància el “hall” distribuïdor. Quan s’entra a cada habitatge et trobes en un petit “hall”, des d’on pots accedir a totes les estances: es pot pujar al primer pis (dormitori), anar al lavabo o al menjador–sala d’estar. Aquest “hall” disposa d’uns armaris a la paret que delimita amb el lavabo, d’aquesta manera sembla que els armaris formin

part de la paret i que la porta del lavabo quedi amagada i enretirada cap a l’interior. De la mateixa manera que s’havia realitzat la porta del lavabo en la proposta definitiva del “bloc Bech de Careda”. Al mateix temps aquest “hall” disposa d’una porta corredera que limita amb la sala d’estar. D’aquesta manera els espais poden estar clarament separats o si en canvi es volgués disposar d’un espai homogeni més gran per ocasions especials es pot obrir en la seva totalitat. En totes les diferents propostes que s’han realitzat del garatge del Trueta, tots els habitatges responen d’una manera molt similar. Per acabar aquest capítol, també voldria parlar del “passadís” d’accés als habitatges del garatge del Trueta i dels habitatges de l’antic edifici de telefònica. En aquest cas al haver‐hi varis habitatges s’ha de crear un pas per poder‐hi accedir. Aquests són exemples molt diferents als vistos anteriorment, ja que no es tracta de connexions dins de l’habitatge si no fora d’aquests. Tot i així aquests espais tenen una gran importància i tampoc són simples llocs de pas. A una de les primeres propostes del Garatge Trueta es va intentar realitzar diferents retranquejos cap a dins al passadís deguts a les dimensions de les crugies dels habitatges, ja que aquests al estar disposats diagonalment i el passadís de forma paral∙lela a la façana del garatge, creaven aquests “sortints”

Garatge del Trueta (ampliació secció)

Garatge del Trueta (Planta inferior,superior i secció)

UN CURS D’HABITATGE Connexions entre espais

cap a l’interior. Aquests jugaven amb el sostre, lluernaris, i s’havia pensat realitzar diferents cotes del paviment d’accés als habitatges mitjançant uns petits escalons per tal de separar l’espai d’entrada dels habitatges amb el passadís. A la proposta final però el passadís té una linealitat molt més clara on juga amb els lluernaris col∙locats a una dels vèrtexs de les terrasses superiors. En els habitatges de l’antic edifici de Telefònica, el passadís d’accés és d’una amplada variable, la qual va augmentant i és exterior gràcies a haver tret una part de la paret de tancament de la façana Oest. Al ser un espai exterior es trenca l’idea d’un passadís llarg i fosc, amb més claror i aire. Aquest espai comú pot ser molt agradable per fer petar la xerrada amb els veïns. Al ser exterior també es permet ventilar als dormitoris dels habitatges. Es creen uns retranquejos deguts a les caixes d’escala que surten cap a l’exterior, quedant així més reservats els espais d’entrada a l’habitatge amb la finestra del dormitori amb unes lames exteriors orientables per poder impedir les vistes de l’exterior cap a l’interior. Edifici “telefònica” (Planta inferior i secció passadís)

Bloc Bech de Careda (maqueta)

UN CURS D’HABITATGE Connexions entre espais

Casa Vila‐Angelats primera proposta (passadís)

CONNEXIONS AMB ABSÈNCIA D’ELEMENTS AUXILIARS Diferents espais es poden connectar directament, mitjançant un pas, o una porta. Sembla molt obvia aquesta afirmació però poques vegades veurem un habitatge sense cap passadís o element estructurador. És difícil portar a l’extrem aqueta connexió directa, ja que moltes vegades depèn molt dels diferents usos de les habitacions que sigui aconsellable o no realitzar aquesta connexió directa. Exemple d’aquest tipus d’habitacions són estances més privades com dormitoris o lavabos. Tot i així a vegades un petit espai de transició puntual permet resoldre aquests punts. D’aquesta manera els espais de connexió desapareixen, però al mateix temps són a per a tot arreu. No hi ha espais destinats a aquest ús concret però s’ha de tenir en compte que les diferents habitacions tindran la necessitat de satisfer amb comoditat aquest pas de les unes a les altres. Referències L’arquitecte Gio Ponti va treballar diferents propostes per un bloc residencial. En aquestes dues propostes es veu com Gio realitza una única petita connexió, el distribuïdor “hall” d’entrada a la vivenda, un cop s’ha entrat a l’interior, ja tot està connectat directament, amb habitacions obertes i diàfanes. Un únic element de pas està

UN CURS D’HABITATGE Connexions entre espais

Bloc Residencial (Gio Ponti) Casa Farnsworth. (Mies)

situat abans del lavabo per separar‐lo del resta de la casa. Mies Van der Rohe tampoc va utilitzar elements auxiliars per la connexió d’espais en molts dels seus projectes. Per exemple la Casa Farnsworth. Aquesta és tota oberta interiorment, amb una separació d’espais més realitzada bàsicament pel mobiliari que no pas per diferents murs. Únicament hi ha un nucli central on hi ha els serveis (lavabos i bany) que aquests queden recollits separats del resta de l’habitatge.

Propostes En el Bloc Puig, s’ha projectat un local en planta baixa. A la proposta final s’ha decidit que l’entrada del local es realitzés per la mateixa entrada que l’eidifici. Per tant en el rebedor de l’escala del bloc, és on es situa l’entrada al local. Aquesta decisió es va prendre degut a l’ús previst d’aquest local, ja que es té pensant que estigui destinat a un despatx de treball. Un cop s’ha entrat a l’interior hi ha una petita zona d’espera i tot seguit la recepció. A l’altre costat del local (Nord) hi ha la zona més privada de treball, però tot i així s’ha optat per fer un espai conjunt no compartimentat, que caminant es pugui realitzar un recorregut des de l’entrada, fins al punt final de la zona de treball, de manera seguida i fluïda. D’aquesta manera es connecten els dos accessos del local, passant per tot el local. Un des del carrer i l’altre des del pati interior, el qual per accedir‐hi s’hauran de pujar unes escales exteriors. L’únic espai tancat i separat és un lavabo situat en una de les cantonades. A la Casa Vila–Angelats no es tracta d’absència d’elements per les connexions a per tot el projecte com si passa al “Bloc Puig”, hi ha estances en concret que entre elles estan enllaçades directament. A la proposta final, com s’ha dit en l’apartat anterior, s’han realitzat dos distribuïdors en cada extrem, però entre aquests dos hi ha Bloc Puig. (planta i seccions)

UN CURS D’HABITATGE Connexions entre espais

Casa Vila‐Ang. (planta inferior)

Casa Vila‐Ang. (planta superior)

Planta baixa habitatges edifici telefònica. (maqueta)

situat el menjador, la sala d’estar, l’accés a les plantes superiors, etc. Les unions entre aquests diferents espais s’ha realitzat mitjançant una connexió directa. Aquesta connexió s’ha realitzat en diagonal per tal de donar una certa perspectiva entre els diferents espais de major profunditat i interessant, ja que a través d’ella s’hi pot veure tota la sala. Col∙locat en un punt del pas es pot gaudir d’aquesta perspectiva que permet percebre tota l’espaialitat conjunta. Els distribuïdors adjunts a aquestes zones centrals prolonguen mitjançant les seves sales aquest espai conjunt i aquesta diagonal creant així un habitatge unificat, encara que els usos siguin diferenciats dels de la llar i dels de la zona més de treball en un dels extrems. A l’antic edifici de telefònica ens trobem en un cas que podríem considerar similar a dos d’altres anteriors vistos. Al primer seria al “hall” dels habitatges del garatge del Trueta. On al entrar a l’habitatge comunica directament amb el lavabo, cuina, i escales que pugen al dormitori. Tot i això es considera un cas diferent al del garatge del Trueta i potser més similar al del Bloc Puig i per aquesta raó el col∙loquem en aquest capítol. Quan ens situem en el “hall” dels habitatges de l’edifici de telefònica ens

trobem en un petit espai que ja ens va acompanyant fins a la resta de l’habitatge. És com un petit recorregut, degut a la forma allargada i estreta de l’habitatge, que ens porten de l’entrada, a un petit passadís amb un armari, a la cuina fins arribar a la sala d’estar. Aquesta transició és tant ràpida i directa com la que ens trobem al Bloc Puig que es pot considerar que tot l’habitatge en forma part d’aquest “hall”. Per exemple, es podria considerar que si un estés a l’ampit de la finestra de la sala d’estar, si volgués pujar al dormitori. Passaria a través de diferents espais però tots aquests connectats directament, l’´únic element de connexió clar que es trobaria en el recorregut seria l’escala. L’armari que ens trobem a l’entrada és gràcies al retranqueig que se li fa fer al mur que compren els dos pilars delimitadors de l’habitatge. D’aquesta manera es disposa d’un armari per cada habitatge que queda enrasat amb la paret. Aquest fet també es pot dur a terme gràcies a la “simetria” que es fa cada dos habitatges per tal de poder concentrar totes les instal∙lacions dels dos habitatges (sanejament, baixants i campana extractora) en un únic caixó que travessa les diferents plantes.

Edifici telefònica. (ampliació seccions)

Edifici telefònica. (Planta baixa habitatges)

UN CURS D’HABITATGE Connexions entre espais

Casa Vila‐Angelats. (Planta inferior maqueta)

CONNEXIONS VERTICALS Les connexions verticals, mitjançant escales, rampes, o ascensors poden ser de moltes tipologies. Una escala estructura un edifici verticalment (en secció), però també ho fa en planta. L’escala és un espai amb moltes possibilitats. De la mateixa manera que s’ha dit anteriorment respecte als passadissos, avui en dia moltes vegades les escales es fan quant més petites millor per intentar estalviar espai i no s’hi dedica l’atenció que mereixeria un espai amb tantes possibilitats. D’escales n’hi pot haver de molts tipus diferents, des de grans escalinates, a petites escales de cargol, a algun escaló per dividir espais a diferents cotes, etc. També es pot tractar la qualitat de l’espai interior d’aquestes connexions amb punts de llum zenital, obertures laterals, textures, etc. En els projectes les connexions verticals s’han treballat des de l’escala, i no tant mitjançant la rampa. Aquestes escales acaben tenint una geometria molt concreta degut a les mides de la petja i contrapetja i fins la cota de desnivell. Per tant doncs aquesta s’ha d’inserir en la distribució total de la planta i no ha d’esdevenir un inconvenient o un punt difícil de resoldre. Tot al contrari, ha de ser una oportunitat per tal de que ajudi a conformar l’espai. Al treballar amb les escales també s’ha pogut veure la gran incidència que tenen respecte a la part estructural de l’edifici.

UN CURS D’HABITATGE Connexions entre espais

Museu Guggenheim (Mies)

Referències El Museu Guggenheim de Mies Van der Rohe, de Nova York, l’element principal és aquesta connexió vertical. Començant el recorregut per la part superior del museu, es va baixant a través d’un espai immens circular a través d’unes majestuoses rampes adossades al perímetre des d’on es va entrant dins les diferents sales del museu. Aquest espai central il∙luminat amb llum zenital és l’element principal i vertebrador de tot el projecte. La casa Müller d’Adolf Loos construïda l’any 1930 a Praga també és un clar exemple de la connexió vertical. Tot i que segurament no és totalment vertical, utilitzava la diferenciació de nivells per separar els espais. Aquí entra el concepte de “Raumplan”, que va fer repensar a Loos el pla tradicional basat en la configuració de l’espai dins d’un volum determinat. Loos creia que cada habitació havia de ser dissenyada de forma individual, amb l’alçada i la volumetria que fos més adequada pel seu ús. D’aquesta manera doncs Loos anava unit les diferents estances amb petits tram d’escales que salvaven el desnivell entre elles, tot configurant un petit laberint de graons.

Casa Müller (Loos)

Propostes Després de realitzar l’estudi i anàlisis d’una escala com la de la casa Gifre, un mateix s’adona de les conclusions o suposicions que es poden extreure del propi edifici i del seu context. Des del rebedor de l’entrada de l’edifici de seguida s’alça l’escala des del centre, sota un gran arc de ferradura respectant sempre la simetria. Només veure‐la de seguida es pot veure que l’escala es va dissenyar i es va realitzar amb una enorme dedicació, detall i entreteniment. Característiques que a la majoria d’arquitectura d’avui en dia es troben a faltar. També es pot apreciar com l’alçada de les plantes va disminuint a mida que ascendim, i també va disminuint la qualitat dels material del paviment i dels acabats de la pròpia escala. Aquest fet és degut a la distinció de les classes socials en les diferents plantes, ocupant les més riques les planta inferior, amb més bons acabats i més alçada. El passamà de l’escala de ferro, té una forma orgànica que uneix sense cap interrupció l’escala des del principi al final. L’escala està il∙luminada mitjançant llum zenital que prové d’un lluernari que corona el cap de l’escala, i gràcies al forat de l’escala la llum es va filtrant fins a les plantes inferiors. D’aquesta manera dóna la sensació d’anar ascendint cap a

Escala Casa Gifre (secció i planta)

UN CURS D’HABITATGE Connexions entre espais

Segona proposta Bloc Puig (dibuix i planta)

la llum a mida que es van pujant els esglaons. Sent aquesta cada vegada més intensa. L’escala té diferents racons que obliguen al visitant a preguntar‐se què hi deu haver al darrera. Com petites finestretes dels habitatges que donen a l’escala, una petita porta ja a dalt de tot (suposem que és per accedir a la càmera de la coberta catalana). Les portes d’accés a la coberta que ens trobem al final del “recorregut”, etc. La part del rebedor de l’escala té una gran importància, mitjançant l’arc, l’escala simètrica, la decoració del sostre, el relleu de les parets, la gran porta d’entrada a l’edifici de fusta massissa. Tots aquests elements tenen l’objectiu de donar la benvinguda als residents i visitants de l’edifici mostrant la classe alta de l’edifici ja que aquest punt és de gran importància ja que és el lloc comú per on hi accedirà tothom. En el Bloc Puig ens trobem un cas molt diferent, ja que la connexió vertical ens la trobem principalment a l’exterior. L’habitatge està situat en un terreny en força pendent. El carrer per accedir a l’habitatge és una gran escalinata que en un punt crea un petit replà per donar accés a l’edifici. La proposta de treball per aquest bloc és realitzar un local a la planta baixa. Si s’hagués volgut que aquest tingués accés directe des del carrer, la cota i l’alçada d’aquest local estaria estretament relacionada i determinada per les escales exteriors

que permetien l’accés. Es podia realitzar un element auxiliar que permetés fer un replà i poder entrar al local, o bé modificar les escales del carrer per tal de crear l’accés. Es van realitzar diferents propostes, una de les primeres tenia a veure amb el primer cas, ja que es van realitzar uns escalons enganxats a la façana que permetien pujar a un petit replà que sobresortia de la façana per entrar al local. Una altra proposta posterior va ser modificar les escales del carrer, realitzant un tall en diagonal seguint una de les directrius del carrer, donada per la linealitat de les façanes. Aquesta entrada al local implicava que la cota del local fos a una alçada molt inferior a la de l’accés general de l’edifici (situat més amunt). Per tant a l’interior del local es diferenciaven dos espais mitjançant la diferencia d’alçada de 1,8 m. La zona d’entrada és on hi anava la petita recepció, “hall” i lavabo, i llavors es pujava per les escales obertes a tot el local fins arribar a la zona de treball del despatx, des d’on es tenia una sortida exterior posterior al pati de l’edifici. A la proposta final com s’ha vist en el capítol anterior, es va acabar realitzant l’accés al local pel rebedor de l’edifici tenint d’aquesta manera tot el local a la mateixa cota. A la casa Vila‐Angelats es realitzaven connexions verticals des de l’interior de l’habitatge a part de les de l’edifici per tal de poder relacionar interiorment

Tercera proposta Bloc Puig (secció)

Primera proposta Bloc Vila‐Ang. (plantes, inferior i superior)

Segona proposta Bloc Vila‐Ang. (plantes)

UN CURS D’HABITATGE Connexions entre espais

Bloc Vila‐Ang. (seccions per escala)

l’habitatge amb els dormitoris i estances de les tres germanes. En totes les propostes es pot considerar que el punt més important i vertebrador d’aquestes han estat les connexions verticals. En dues de les propostes que es van realitzar. Es van projectar diferents escales de cargol que permetien pujar als diferents dormitoris. A la primera proposta les escales servien per pujar als altells dels dormitoris, quedant aquestes obertes cap a l’interior i conformant un doble espai en alçada a l’interior de l’habitació. Aquestes mateixes escales conformaven els retranquejos del “passadís”. A la segona proposta, les escales de cargol eren externes al volum de l’habitatge, es situaven a la terrassa exterior, i tancades en elles mateixes s’aixecaven amb una volumetria cilíndrica que tenien un pes important a la volumetria general de l’edifici. Les escales tot i ser tancades amb murs opacs exteriors, tenien llum zenital procedint d’un lluernari que les cobria. En aquests dos casos s’havia jugat amb la geometria de les escales per conformar el volum, en el primer cas interior que donava al passadís, i en el segon cas exterior de la terrassa. Per contra s’ha de dir que en aquestes solucions no s’havia pensat massa estructuralment en l’importància d’aquestes escales al incidir en un edifici de 5 plantes ja existent.

A la proposta final, l’escala ocupa un lloc central, fent d’aquesta manera de distribuïdora de la planta, però d’una manera molt més clara i única que en els casos anteriors, ja que en els altres cada germana tenia la seva pròpia escala. Quan ens acostem a l’escala a la planta inferior de l’habitatge, es tenen vistes tant de la terrassa a la part interior, com de les obertures del carrer, en canvi quan ens trobem davant l’escala per pujar a dalt, només tenim una obertura, un gran lluernari que dona llum zenital a tot aquest espai. Aquest lluernari es prolonga a l’exterior format un petit prisma de vidre que conforma la volumetria exterior de l’edifici. A l’antic edifici de “telefònica” ens tornem a trobar com en el cas anterior en un lloc on els problemes estructurals sòn de gran importància. Tot i que aquí no és tant per la incidència de la pròpia escala a la estructura de l’edifici ja existent, sinó per la incidència d’aquesta sobre l’altell que es crea que fa de dormitori situat enmig de l’alçada de l’habitatge. Per entendre bé l’incidència de l’escala explicaré resumidament l’estructura d’aquest altell. L’altell proposat aniria subjectat mitjançant tirants metàl∙lics a les jàsseres del forjat superior. Aquests tirants aguantarien un perfil metàl∙lic en forma de “C” que al mateix temps aniria encastat als pilars laterals, on hi recolzarien les bigues de fusta que suporten l’altell. D’aquesta manera doncs l’altell queda situat ben bé entre

Edifici telefònica. (planta superior)

Primera proposta Edifici telefònica. (planta inferior)

UN CURS D’HABITATGE Connexions entre espais

Edifici telefònica. (secció i maqueta)

pilars ja que és el límit on està situada la jàssera amb els tirants. Un cop tenim l’estructura de l’altell s’ha volgut col∙locar l’escala per accedir‐hi. A la primera proposta no s’havia pensat tant clarament amb el funcionament estructural de l’altell i l’escala es col∙loca paral∙lela a les biguetes i talla l’altell en bona part de la superfície. Aquest accés a l’altell era molt similar a la primera proposta de la casa “Vila‐Angelats” però en aquell cas sent una escala de cargol. Estructuralment veiem que no funciona ja que al quedar l’altell partit no pot anar de manera continuada de pilar a pilar que és on van encastades els perfils en forma de “C” metàl∙lics anteriorment esmentats. Per tant, la millor solució de totes era extreure l’escala d’aquesta zona de l’altell i arribar‐hi a través d’un dels seus límits. Així s’ha fet en la última proposta, on s’accedeix des de la part d’entrada quedant l’escala situada cap a l’exterior de la volumetria de l’habitatge creant uns sortints a l’espai d’accés als habitatges. Tot i això l’escala s’ha fet entrar 3 escalons dins l’altell per tal de poder obtenir una alçada suficient al pujar per l’escala i passar per sota la jàssera. Aquesta escala disposa d’una obertura cap a l’exterior des del paviment mitjançant un vidre opac. En els habitatges del “garatge del Trueta” l’escala que hi ha per pujar al dormitori només ha estat possible col∙locar‐la en cada habitatge en un únic

punt en concret. Això és degut a l’estructura tant clara i rígida que s’ha realitzat en el projecte. Per tant, els volums de la planta superior que són les habitacions, només coincideixen amb els habitatges de la planta baixa en una única paret lateral que comparteixen. Per tant, poca altra solució hi havia que col∙locar l’escala en aquesta paret que compartien les dues plantes. A l’escala s’hi accedeix des de l’entrada de l’habitatge. Fent d’aquesta manera un accés més directe i recollit. Per tal de contribuir en la claror i lluminositat d’aquest “hall” i escala de l’habitatge s’ha col∙locat una finestra a la zona del dormitori que donés ben bé al lateral de l’escala. D’aquesta manera la llum que hi entri baixarà per l’escala i il∙luminarà el “hall”, no hem d’oblidar que entre el “hall” i la sala d’estar hi ha una relació molt directa mitjançant una porta corredera que també hi donarà claror. En aquest projecte trobem unes altres connexions verticals molt importants a fora dels habitatges. Compostes per dos nuclis d’accés a la zona d’habitatges des del carrer. Estan col∙locats al forat de la rampa semicircular que utilitzen els cotxes al pàrquing. Aquests nuclis d’accessos disposen d’un ascensor i una escala. La geometria d’aquests respon a la voluntat d’adaptar‐se a les dimensions del forat de la rampa i de la geometria tant clara de l’estructura característica per aquests rombes sobre del garatge. Uns altres accessos importants ja existents i que s’han conservat sòn les escales actuals del

Edifici telefònica. (tirants altell (secció)) Garatge Trueta. (Planta sup. i maqueta interior dos plantes)

UN CURS D’HABITATGE Connexions entre espais

Garatge Trueta. (Ampliació secció)

garatge ubicades en els extrems. Aquestes només s’usarien com a escales d’emergència per a evacuació tal i com regula la normativa contra incendis.

Garatge Trueta. (secció i Alçat Sud)

Casa Gifre. (dibuix axonomètric)

UN CURS D’HABITATGE Connexions entre espais

Segona proposta Bloc Puig. (Maqueta)

CONNEXIONS INTERIOR‐EXTERIOR La relació entre l’interior i l’exterior de l’edifici es fa mitjançant les obertures, les portes, finestres, balcons, terrasses, etc. Però si anem més enllà podem dir que la relació interior – exterior pot venir donada per la composició de la façana, la volumetria de l’edifici, i com aquestes interactuen amb el seu entorn, des de l’espai exterior, amb els edificis veïns, dins al barri i dins la ciutat. En aquest cas no parlem tant d’una connexió entre espais mitjançant el pas de les persones, sinó una connexió entre el propi edifici i el seu entorn. Per tant en aquest capítol es tocaran molts temes diferents. Referència El Palazzo Branconio Dell’Aquila d’en Raffaelllo. Aquest palau va ser construït a Roma, a l’entrada del Vaticà. Aquest edifici del Renaixement es va dur a terme l’any 1520. Es pot veure la gran dedicació de la façana i com aquesta parla per si sola del seu interior. D’una manera similar com s’ha vist anteriorment que ho feia l’escala de la Casa Gifre. La façana composta per la simetria tant clara es pot veure perfectament com consta de tres plantes totalment diferenciades, la planta baixa dedicada als comerços amb una gran alçada i amb revestiment de pedra que emfatitza el contacte de l’edifici amb el terreny. Tot seguit trobem la planta noble, amb

UN CURS D’HABITATGE Connexions entre espais

Palazzo Branconio Dell’Aquila (Raffaello) (façana i esquema de composició de façana)

obertures molt ornamentades i amb nínxols entre aquestes per col∙locar‐hi estàtues. L’alçada d’aquesta planta es pot veure que és la mateixa que la planta baixa. En canvi a la planta superior tot i que les obertures tenen una dimensió similar es pot apreciar perfectament que no té res a veure, l’alçada de la planta és molt menor i l’ornamentació no existeix.

En el Bloc Puig s’ha estudiat la incidència de la proposta a la façana i en la seva composició. El fet de dissenyar el local a la planta baixa, tenia necessàriament una incidència directa a la façana a través d’una obertura. Podia ser simplement una finestra si l’accés del local es feia pel mateix accés de l’edifici, o també que hi sorgís una porta a la façana per fer l’accés des del carrer. S’ha de tenir en compte que s’està incidint en una façana que va ser prèviament composta seguint uns patrons projectuals. Per tant s’ha d’anar en compte amb la incidència ja que pot desvirtuar tota la dedicació que va dipositar un altre arquitecte. A la primera proposta es va optar per fer una obertura que es diferenciés amb la façana existent, aprofitant la diferenciació del material i la diferent mida de l’obertura. D’aquesta manera permetia distingir amb claredat les dues obres. Tot i això l’obertura responia a unes mateixes directrius de la façana com l’alçada de l’obertura i la posició. Les altres propostes van ser en canvi intentar integrar al màxim la nova proposta a la façana existent, d’aquesta manera es podia confondre la obra nova de l’existent. Una altra de les propostes va ser que les finestres del local respectessin la mateixa lògica que les altres de la façana. Seguint d’aquesta manera la linealitat horitzontal amb les tres

Primera proposta Bloc Puig. (maqueta) Segona proposta Bloc Puig. (esquema façana) Bloc Puig. (maqueta)

UN CURS D’HABITATGE Connexions entre espais

Primera proposta Bloc Puig. (façana) Segona proposta Bloc Puig. (façana) Tercera proposta Bloc Puig. (façana) Última proposta Bloc Puig. (façana)

finestres en cada una, amb l’ampit i llinda sobresortint creant aquest relleu tant característic que té la façana. Es va realitzar una porta a sota d’una de les finestres. Aquesta, però estava amagada per la “barana” del tall de les escales del carrer. Aquesta “barana” era un mur que responia al mateix sòcol de l’edifici que s’anava retranquejant conforma anava adaptant‐se a la cota de les escales, que sobresortia cap a l’exterior i se separava de la façana en aquest punt per crear la barana. L’última proposta en el tema de la façana és igual que l’anterior però sense l’accés des del carrer, per tant la porta es suprimeix i no es crea el “tall” a les escales. Tot i així, al observar amb alçat la façana les propostes canvien ben poc, ja que com s’ha dit abans l’accés quedava amagat. D’aquesta manera la proposta final és la més neta i més integrada dins l’edifici existent de les 3 presentades. A la casa Vila‐ Angelats no s’ha modificat la façana. Ja que és l’existent i no s’ha cregut ni convenient ni necessari. Per tant no ens trobem en un cas ben bé com l’anterior del bloc Puig. En canvi, però on si que es té una aportació molt important és en la façana de la planta afegida al damunt de l’edifici i la volumetria dels volums de la coberta. Aquests queden enretirats respecte la façana però tot i així es

veuen des del carrer. Per tant, tot i que es pugui apreciar perfectament que no és una continuació directa de la façana, s’ha de considerar que en forma part. En totes les propostes s’ha tingut molt en compte la distància d’aquests volums de coberta respecte la façana, ja que si aquests estan enretirats des del carrer es veuen molt menys que si estan tocant el mur perimetral. En els diferents volums s’ha jugat amb aquesta distància, que ha permès crear diferents terrasses i espais aprofitables exteriors que formaven part de les habitacions. L’alçada d’aquests volums també és totalment determinant per l’impacte visual. També s’ha jugat amb l’alçada depenent dels volums de coberta. S’ha aprofitat el fet de que la coberta al ser una coberta catalana, té una alçada considerable respecte el forjat on es recolza. Per tant, aquests volums de coberta queden “semi enterrats” a la coberta, sense sobresortir d’una manera tant exagerada per sobre el muret perimetral de coberta. També s’ha tingut en compte la simetria de la façana, ja que tot i realitzar un element totalment nou i diferent a coberta, s’ha respectat aquesta directriu. Els volums més enretirats tenen una alçada major ja que no tenen un impacte visual tant gran des del carrer. A les primeres propostes a la planta coberta sorgeixen uns volums que conformen la part del dormitori de les

Primera proposta Casa Vila‐Ang. (Volumetria coberta) Segona proposta Casa Vila‐Ang. (Volumetria coberta) Tercera proposta Casa Vila‐Ang. (Volumetria coberta)

UN CURS D’HABITATGE Connexions entre espais

Casa Vila‐Ang. (Volumetria coberta) Casa Vila‐Ang. (Terrassa posterior i planta superior) Casa Vila‐Ang. (façana)

habitacions i un espai en doble alçada des de l’interior. Una altra de les propostes i la proposta final fan sobresortir a l’exterior els volums de les escales per sobre dels altres, emfatitzant aquesta connexió vertical. A la proposta final l’element de l’escala que sobresurt volumètricament està situat just al mig de la façana, realitzat amb vidre. En canvi en l’altre proposta els elements que sobresurten són la volumetria de les tres escales de cargol que porten cada germana a una habitació independent. A aquestes últimes propostes anteriorment esmentades s’ha realitzat un “buidat” de les dues plantes que conformen l’habitatge. Creant d’aquesta manera una gran terrassa exterior que dona llum i permet el contacte amb l’exterior de les parts comunes més importants de la casa, com el menjador i la sala d’estar a la planta inferior. S’ha tingut en compte que aquestes estances també corresponguessin amb la façana del carrer, ja que és on les tres obertures tenen sortida a un petit balcó central. Actualment des d’aquesta terrassa que s’ha creat, es pot gaudir d’unes bones vistes ja que la mitgera que comparteix amb l’edifici oposat té una planta menys i per tant es queda a una cota més baixa fent de simple barana de la terrassa. A la proposta final s’han realitzat finalment uns volums a la coberta que conformen les habitacions de les

germanes. Cada una disposa de dos volums diferenciats, un fa de dormitori i és més privat, i l’altre en canvi és per estar‐hi durant el dia i rebre‐hi gent, com una petita sala d’estar. Les obertures d’aquests volums respecten a les de la façana ja existent. Amb la mateixa mida i col∙locació, encara que el pla de façana canviï a la planta coberta. També els diferents nous cossos de la planta coberta responen a la façana existent, ja que responen al relleu d’aquesta ja que a la façana existent hi ha unes franges de color diferenciada i sobresortint que ajuda a composar la façana. El retranqueig dels volums de la coberta de les habitacions permeten crear unes terrasses individuals que donen al carrer molt agradables. D’aquesta manera s’obté una connexió directa amb l’exterior i s’aprofita de major manera aquesta coberta. Tots els cossos de la coberta sòn de coberta plana menys el volum ja existent de la caixa d’escala comuna que la corona amb una coberta inclinada. A la part de la terrassa que es pot accedir des d’aquesta escala comuna es mantindrà amb caràcter públic per tal que la puguin gaudir tots els residents de l’edifici. Ara que s’està parlant d’una volumetria tant clara passaré a parlar dels habitatges del garatge del Trueta. On també hi ha una volumetria molt marcada degut bàsicament a dos aspectes principals, l’estructura i la

Garatge Trueta. (maqueta estructura)

Garatge Trueta. (esquema estructural, secció i planta)

UN CURS D’HABITATGE Connexions entre espais

Garatge Trueta. (Procés constructiu estructura)

voluntat de crear una terrassa amb orientació Sud‐Est a cada habitatge (en el dormitori). Primer de tot justificaré el perquè d’aquesta inclinació que agafen totes les meves propostes del garatge del Trueta en relació a l’edifici existent. Des d’un principi de tot s’ha buscat l’orientació més adient per aquest cas, aquesta és Sud‐Est. Que a part de ser la millor orientació possible per una sala d’estar i dormitori, gràcies a la lluminositat de l’hivern i pel Sol de matí, focalitzava les vistes cap a la Catedral de Girona i el casc antic. No tots els habitatges podran gaudir d’aquestes vistes ja que els uns amb els altres es tapen però sí que tots en canvi podran gaudir d’aquesta orientació Sud‐Est. L’estructura es col∙loca en diagonal sobre els pilars existents. Mitjançant una gran biga metàl∙lica que recolza sobre els pilars i damunt de la qual es col∙loquen els pilars de la nova estructura que també responen a l’estructura existent. Si es repeteix aquesta diagonalitat en tots els pilars i llavors es traven totes aquestes “pantalles” resultants mitjançant unes altres bigues travadores que anirien exactament en l’altre diagonal passant pels mateixos pilars, acabem obtenint el resultat final. Una estructura molt rígida i clara que respon en forma de rombes en planta. Aquestes primeres diagonals s’han agafat com a estrctura principal i la

següent seria la que funcionaria com de travat. Per aquest motiu totes les obertures d’aquests habitatges es comprenen en aquesta segona diagonal de trava i no en la principal. Per tant ens trobem davant d’un clar exemple on l’estructura ha acabat definint tot el projecte i volumetria. A la planta superior dels habitatges per tal de que tots els habitatges tinguessin com a mínim una façana amb obertures a l’orientació Sud‐Est només ha estat possible creant els buits de les terrasses de les quals se’n beneficien tots els dormitoris. Tant els dormitoris com les terrasses responen a la geometria estructural del rombe sent cada un d’aquests un únic mòdul (un rombe) per tant la planta superior és un conjunt de rombes en planta enllaçats entre ells mitjançant buits (terrasses) i plens (dormitoris). Per tal de poder ventilar i donar llum als habitatges que quedaven disposats al mig del garatge s’ha fet un pati també respectant aquesta modulació al qual tenien accés dos habitatges per cada pati, amb la possibilitat de col∙locar‐hi un petit mur divisori en aquest pati per tal de separar l’espai de cada habitatge i conservar la privacitat i intimitat. Aquest pati al tenir en dos dels seus quatre costats una terrassa en la planta superior, fa que no sigui petit i tancat permetent més lluminositat i corrent d’aire. Els volums dels dormitoris tenen coberta inclinada sent la part posterior la més baixa, d’aquesta manera els volums fan

Garatge Trueta. (volumetria)

Garatge Trueta. (Alçat Est)

UN CURS D’HABITATGE Connexions entre espais

Proposta 2 Garatge Trueta. (planta inf. i sup. I secció)

molta menys ombra a l’habitatge que tenen més al Nord. Les obertures de la planta baixa que donen al carrer són de grans dimensions i van del paviment al fals sostre. Per poder conservar la intimitat disposen exteriorment d’unes lames autoregulables i orientables que permeten tancar‐les. Aquesta estructura al ser tant rígida ha causat que per tal de respondre bé les divisions i distribució interior s’ha acabat fent volar un dels extrems del “rombe” per sobre del garatge en les façanes Nord i Sud. Aquest voladiu en el vèrtex és de 4m. He realitzat posteriorment diferents propostes i temptatives per tal de reduir o evitar aquest voladiu. Una de les propostes ha estat trencar la forma romboide i realitzar una forma ortogonal col∙locada també en diagonal. El resultat estructuralment no era tant clar i la dificultat de que tots tinguessin terrassa a Sud‐Est em va fer descartar‐la. Una altra va ser mantenint l’estructura romboide però trencant‐la a diferents punts per tal de poder posar més programa cap a l’interior del garatge i suprimir el voladiu amb una façana totalment a resant amb l’actual. També es va descartar pels mateixos motius que l’anterior. Per tant la proposta final ha acabat sent desenvolupada a partir de la primera idea, la més clara, pura i mantenint intactes tots els objectius que m’havia proposat en un principi.

Proposta 1 Garatge Trueta. (planta inferior i superior)

Un cas molt diferent ens trobem en l’antic edifici de telefònica. En aquest cas la volumetria exterior no es canvia mitjançant nous cossos o volums, sinó que es completa amb les noves obertures proposades. Actualment l’edifici de telefònica té 21 obertures de grans dimensions a la façana Esta i totes iguals. Per tant es tracta d’una façana molt clara i regular. Degut a la gran dimensió de l’obertura, s’ha volgut aprofitar‐la per tal de donar un pas més endavant i no realitzar una simple “finestra” sinó realitzar una obertura que permetés utilitzar‐la, viure‐hi i estar‐hi. El resultat ha estat crear un gran ampit de fusta sobresortint cap a l’exterior el qual permet als residents poder‐hi seure com si d’un banc es tractés, llegir‐hi un llibre, recolzar‐s’hi, etc. L’obertura està situada a la façana Est, però està encarada cap a Sud‐Est, buscant d’aquesta manera més lluminositat. La direcció que agafa i la geometria d’aquesta respon a la inclinació dels murs dels habitatges que van del pilar al límit de l’obertura. Al ser un gran finestral que dóna a Sud‐Est s’ha cregut necessari la col∙locació duna protecció solar, aquesta està formada per unes lames orientables a l’exterior per tal de que es puguin regular com més es vulgui a cada cas. D’aquesta manera també s’aconsegueix més intimitat sobretot a la nit, ja que des de la plaça i el carrer es veuria molt l’interior de l’habitatge.

Edifici telefònica. (maquetes)

Primera proposta edifici telefònica. (planta inferior)

UN CURS D’HABITATGE Connexions entre espais

Edifici telefònica. (Façana Est i detalls obertura)

En una primera proposta les obertures anaven canviant de forma perquè responien a la direcció dels murs inclinats que van de pilar a l’obertura, però al ser aquests en cada habitatge d’una inclinació diferent, les obertures també eren totes de dimensions diferents. Sent les de més al Nord menors, i majors les de més al Sud. Per temes pràctics a la proposta final s’ha agafat una inclinació com a referència i totes les obertures s’han realitzat igual. D’aquesta manera es podrien realitzar prefabricades i col∙locar‐les directament, ja que n’hi ha 21 d’iguals. A les façanes dels carrers (Nord i Sud) els finestrals que hi ha actualment s’han conservat però col∙locant‐los‐hi exteriorment també unes lames orientables. Per donar més unitat a tot el conjunt d’obertures. D’aqueta manera les obertures sobresortint només són les de la Façana Est que donen a la plaça, contraposant‐se als balcons que té l’edifici d’una dimensió molt similar a l’altre costat de la plaça. A totes les façanes també s’hi ha col∙locat un aplacat de pedra com a acabat exterior, ja que anteriorment n’hi havia. Es pot considerar que també estem treballant a la façana Oest de l’edifici. Ja que se li acaba traient un tros de paret de tancament de l’edifici existent i d’aquesta manera es crea un espai exterior que dona a la zona d’accés dels habitatges. D’aquesta façana se n’ha parlat al primer capítol.

Habitatges garatge Trueta. (maquetes, estructura i volumetria)

UN CURS D’HABITATGE Connexions entre espais

Edifici telefònica. (maqueta)

CONCLUSIONS Durant tot aquest curs s’ha treballat sobre projectes ja existents. Des de grans obres com 54 habitatges sobre el garatge del Trueta, fins a simplement modificar els passadissos i el “hall” del bloc de Careda. Per tant una diversitat de projectes i propostes molt grans on a cada un s’han tocat temes molt diferents, però tots tenen en comú que és necessària una gran sensibilització per col∙locar‐se sobre, dins o sota d’un projecte ja existent, respectant‐lo i dialogant‐hi per tal de fer del conjunt una única proposta unificada on funcionin les dues parts juntes i no per separat. També he aprés a replantejar‐me diferents aspectes que potser creia que tenia ben interioritzats però que hi ha molts punts de vista, i una interpretació per cada cas. Com la funcionalitat d’un passadís, d’un distribuïdor, corredors, les escales, i les connexions en general. Moltes vegades per aconseguir una bona proposta, un bon projecte, és posant la màxima atenció i dedicació en aquells espais més deixats, més abandonats. Uns espais que moltes vegades acaben sent espais “residuals” que s’utilitzen només per necessitat dins d’un projecte. Doncs aquests, sabent‐los tractar i revaloritzant‐los poden acabar donant una qualitat molt elevada a un espai i en el projecte en general. Fins i tot es poden acabar convertint en els elements vertebradors d’un projecte.

UN CURS D’HABITATGE Connexions entre espais

Al treballar en aquest curs en varis projectes, i molts d’ells en el mateix temps. Fa que aprenguis a agafar una concepció molt més generalitzada i t’adones que diferents solucions a un problema donat també poden respondre bé en d’altres projectes. Fins a aquest curs de la carrera a l’assignatura de projectes potser mai se l’hi havia donat tanta importància a l’aspecte estructural. Crec que això és fonamental per tal de que siguis conscient de com es poden dur les coses a terme i pensar‐te realment com “s’aguantarà” tot. És molt típic estar pensant amb una proposta, sense tenir en compte la part estructural, i dir‐te a tu mateix: “ja m’ho miraré, es solucionarà fàcilment” i tot d’una quan t’atures a pensar i intentes resoldre els problemes i que tot es pugui sustentar. T’adones que recules molt endarrere i potser que la proposta t’hagi canviat completament de dalt a baix. En altres casos l’estructura ja et defineix clarament la proposta com m’ha passat en el meu cas en el “garatge del Trueta”. Per tant crec que és un aspecte que hauríem de tenir intrínsec dins el nostre pensament al primer moment de projectar, encara que sigui una simple idea, però tenir‐la en compte. Finalment també dir que el fet d’haver treballat amb maqueta t’ajuda moltes vegades a veure coses, problemes i solucions que moltes vegades sobre un paper no t’aturaries a pensar‐hi.

UN CURS D’HABITATGE Connexions entre espais