UN CURS D’HABITATGE CONNEXIONS ENTRE ESPAIS
Pau Ristol Roura Assignatura: Projectes VII 19/1/2012 Professors: Sílvia Musquera i Xavier Monteys
2
UN CURS D’HABITATGE Connexions entre espais
ÍNDEX
INTRODUCCIÓ
4
UBICACIÓ DELS PROJECTES
6
CONNEXIONS MITJANÇANT ELEMENTS AUXILIARS
8
CONNEXIONS AMB ABSÈNCIA D’ELEMENTS AUXILIARS
14
CONNEXIONS VERTICALS
18
CONNEXIONS INTERIOR-EXTERIOR
24
3
INTRODUCCIÓ Aquest llibre tractarà dels temes que s’han anat veient durant aquest semestre a l’assignatura de Projectes VII. En aquest llibre es veuran diferents exemples de propostes dels projectes que s’han treballat durant el curs. No hi seran totes, només es reflexionarà sobre les que s’han considerat més interessants per cada tema tractat. Com bé sabem, el fet de projectar és una tasca molt complicada dins la qual un mateix s’ha d’endinsar en camins incerts que no sap ben bé on et portaran. Dins un mateix projecte, hi pot haver infinitat d’idees, i dins de cada idea, hi pot haver infinitat de resultats. Per tant la pregunta que ens fem tots és, quina és la millor solució possible? La millor solució hauria de tenir en compte molts aspectes com, l’estètica, la funcionalitat, l’aspecte econòmic, les textures, els materials, l’ambient, la qualitat de vida que es crea, la flexibilitat, manteniment, la sostenibilitat i un llarg etc. Per descomptat en cada projecte no es podran tenir en consideració tots aquests aspectes per igual. Ja que sempre uns tindran més importància que d’altres. Cada proposta possible d’un projecte a la seva manera tindrà uns avantatges i uns inconvenients respecte d’una altra. Per tant aquest treball no pretén assenyalar quina es creu que és la millor solució, sinó parlar de les possibilitats que té cada espai, cada projecte, i els avantatges i inconvenients que esdevindrien de cada 4
?
UN CURS D’HABITATGE Connexions entre espais
proposta. Ja que en l’elecció d’un projecte com a més vàlid que un altre pot dependre de varis factors, entre els quals hi haurà criteris objectius, i d’altres subjectius que dependran de cada persona i el seu gust personal. Per aquest motiu aquest llibre s’intentarà centrar únicament en els del primer cas per descriure i reflexionar sobre les diferents possibilitats, els criteris objectius. Un dels temes tractats en aquest semestre de l’assignatura ha estat les connexions entre diferents espais. Aquestes poden ser de molts tipus i satisfer diferents necessitats. Tot i això en aquesta assignatura, un entre els molts aspectes que crec que s’ha volgut difondre ha estat trencar amb el tòpic que les connexions són simples recorreguts o llocs de pas. Sinó que aquests espais formen part del projecte i se’ls hi ha de donar una qualitat que permeti fer d’aquests, espais on s’hi pugui viure, realitzar diferents accions i estar-hi a gust. Per aquest motiu s’ha analitzat els projectes realitzats partint d’aquest punt de visió, havent fet una classificació prèviament de les diferents connexions entre espais. S’han classificat en: -Connexions mitjançant elements auxiliars. -Connexions amb absència d’elements auxiliars. -Connexions verticals. -Connexions interior- exterior
5
UBICACIÓ DELS PROJECTES Els projectes que s’han treballat durant el semestre han estat diferents edificis de la ciutat de Girona ja construïts on s’hi ha realitzat un anàlisi i una posterior “reforma” seguint un programa preestablert.
1 .
Els diferents projectes han estat: - La casa Gifre (estudi principalment amb l’escala).
basat
- El Bloc Puig (estudi basat en la construcció d’un local a planta baixa, anàlisi de la façana i el seu relleu) - El Bloc Bech de Careda (estudi basat en la manipulació del passadís, la volumetria interior i l’entrada d’un dels habitatges.) - Casa Vila-Angelats. (estudi basat en la unió de dos habitatges de la mateixa planta i treball a la coberta.)
6
3 .
UN CURS D’HABITATGE Connexions entre espais
2 . 1. Casa Vila-Angelats
2. Bloc Puig
3. Bloc Bech de Careda
4. Casa Gifre
4 .
7
CONNEXIONS MITJANÇANT ELEMENTS AUXILIARS. Les diferents connexions entre espais es poden realitzar mitjançant elements auxiliars, com el passadís o corredor que tothom coneix, o també passant per un hall o distribuïdor. La funció principal d’aquests espais és permetre passar d’un espai a un altre sense haver de passar obligatòriament per un espai no desitjat, com per exemple una habitació amb un caràcter més privat. En molts edificis d’avui en dia aquests espais es tracten com a espais purament funcionals, i per tant residuals, on s’intenta reduir al màxim les seves dimensions per tal de poder disminuir al màxim la seva incidència. De veritat però interessa aquesta concepció? La gent vol tenir uns espais així dins la seva llar? Aquests espais poden esdevenir molt interessants si des del principi se’ls hi dona aquesta importància, des del propi projecte. S’ha d’intentar que en aquests espais s’hi pugui viure a gust, no només circular, s’hi pugui xerrar, s’hi pugui estar amb bones condicions, i fins i poder-hi realitzar diferents accions, com poder descansar, llegir un llibre, xerrar, etc. El passadís o distribuïdor pot acabar sent fins i tot l’aspecte més important de la casa, una espina vertebradora, o un distribuïdor que sigui el centre de tot
8
UN CURS D’HABITATGE Connexions entre espais
l’habitatge. Tots aquests aspectes s’han de pensar des del projecte, si no es vol que aquest espai acabi convertint-se en residual. Referències L’arquitecte Hans Scharoun en diferents projectes residencials havia treballat amb distribuïdors com a element central de la casa. Un exemple seria els Apartaments "Salute", a Stuttgart Fasanenhof, Alemania. Construïts entre el 1961-63.
Apartaments “Salute”
L’arquitecte Soto de Moura per exemple treballa amb un passadís a la casa Moledo, a Baiao, Portugal, que es va fer entre el 1990 i el 1993. Aquesta casa té un llarg passadís que dona als diferents dormitoris, però aquest es pot considerar que és un dels espais més interessants de la casa, ja que l’enorme vidre que té de façana el passadís dona la sensació d’estar travessant la roca i estar dins el terreny.
Casa Moledo 9
Propostes Bloc Bech de Careda En el Bloc Bech de Careda, després de realitzar un anàlisis de la planta de l’habitatge i el del veí, amb el qual comparteixen mitgera, la primera proposta de totes que incidia sobre els passadissos, “hall”, lavabo i cuina, va ser racionalitzar l’espai seguint les directrius de les línies que estructurava l’espai interior. Es pot considerar un mal exemple de l’aprofitament de l’espai, ja que aquest queda reduït a una simple successió de passadissos estrets amb armaris i lleixes. L’espai gran d’entrada que pot esdevenir molt interessant queda reduït i fraccionat pel moble d’entrada no aprofitant d’aquesta manera les possibilitats que ens ofereix l’espai, per tant en aquest cas si que direm que es pot considerar una mala solució . La proposta definitiva en canvi té una intenció totalment diferent. En un primer esquema bàsic s’han col·locat els mobles i la intervenció en un dels costats dels passadissos sense veure’s interromput. S’ha intentat integrar la col·locació d’un lavabo de cortesia en aquest espai creat fent d’aquest un únic lloc sense tenir arestes que dividissin l’espai unit d’entrada a l’habitatge. La direcció d’aquesta “diagonal” respon al “xamfrà” que caracteritza aquest espai del “hall”.
Primera proposta Bloc Bech (maqueta)
Primera proposta Bloc Bech (esquema)
Per aconseguir un espai interessant i amb diferents possibilitats s’han Esquema segona proposta Bloc Bech 10
UN CURS D’HABITATGE Connexions entre espais
realitzat diferents tipus de solucions en els murs delimitadors, s’han realitzat estanteries, armaris i uns petits retranquejos en els murs que permeten tenir un petit espai més ample al passadís, com un petit nínxol on s’hi pot seure, llegir un llibre, mantenir una conversa, etc. Aquest retranquig del mur afecte l’habitació adjacent, i s’ha resolt l’espai amb armaris i lleixes. Última proposta Bloc Bech (maqueta)
Els murs acompanyen el mobiliari d’aquesta manera queda integrat en el seu espessor .
Última proposta Bloc Bech (geometria del sostre)
El sostre també ajuda a crear diferents espais, degut a les seves variacions en alçada. El sostre segueix les directrius del xamfrà del “hall”. Creant un relleu al sostre on la part més estreta es converteix en la més baixa, i en el hall i en la zona final dels passadissos on s’eixampla per tenir un punt final per entrar a les habitacions, es torna a fer més alt per tenir un espai més obert. Casa Vila-Angelats
Última proposta Bloc Bech (planta)
Última proposta Bloc Bech (seccions passadís)
La primera proposta que vaig realitzar es volia crear una espina principal que travessés de punta a punta l’habtitatge. Aquest espai vertebrador estava compost per la unió de diferents espais, els dos halls dels dos accessos, una biblioteca, i diferents espais de dimensions diferents cada una amb una peculiaritat diferent. Aquest espai de connexió té diferents dimensions al llarg del seu recorregut, 11
tant en alçada com en amplada. L’espai que quedava era el resultat de les necessitats espaials de les habitacions adjacents, ja que aquestes amb lavabos, i escales de cargol per poder pujar a la planta superior sobresortien cap al “passadís” donant-li en cada cas una espaialitat determinada. El “passadís” doncs ple de retranquejos i racons amagats alberga diferents espais on cada un es pot comportar d’una manera diferenciada. Amb armaris i lleixes de diferents dimensions, zones d’estada, portes amagades de diferents dimensions i tipologies, etc. La proposta final realitzada consta de dos nuclis principals distribuïdors, un en cada extrem, coincidint amb el “hall” de l’entrada. Cada un té una dimensió diferent ja que també han de satisfer diferents propòsits. El primer és el “hall” de la casa, la part més relacionada amb l’habitatge de les tres germanes que hi viuran. En canvi l’altre més gran, es tracta d’una petita sala d’espera de la zona més de treball.
Primera proposta Casa Vila-Ang. (Planta)
Última proposta Casa Vila-Ang. (planta)
Última proposta Casa Vila-Ang. (seccions) 12
UN CURS D’HABITATGE Connexions entre espais
13
CONNEXIONS AMB D’ELEMENTS AUXILIARS
ABSÈNCIA
Diferents espais es poden connectar directament, mitjançant un pas, o una porta. Sembla molt obvia aquesta afirmació però poques vegades veurem un habitatge sense cap passadís o element estructurador. És difícil portar a l’extrem aqueta connexió directa, ja que moltes vegades depèn molt dels diferents usos de les habitacions que sigui aconsellable o no realitzar aquesta connexió directa. Exemple d’aquest tipus d’habitacions són estances més privades com dormitoris o lavabos. Tot i així a vegades un petit espai de transició puntual permet resoldre aquests punts. D’aquesta manera els espais de connexió desapareixen, però al mateix temps són a per tot arreu. No hi ha espais destinats a aquest ús concret però s’ha de tenir en compte que les diferents habitacions tindran la necessitat de satisfer amb comoditat aquest pas de les unes a les altres. Referències L’arquitecte Gio Ponti va treballar diferents propostes per un bloc residencial. En aquestes dues propostes es veu com Gio realitza una única petita connexió, el distribuïdor “hall” d’entrada a la vivenda, un cop s’ha entrat a l’interior, ja tot està connectat directament, amb habitacions obertes i diàfanes. Un únic element de pas està
14
UN CURS D’HABITATGE Connexions entre espais
situat abans del lavabo per separar-lo del resta de la casa. Mies Van der Rohe tampoc utilitza elements auxiliars per la connexió d’espais en els seus projectes. Per exemple la Casa Farnsworth. Aquesta és tota oberta interiorment, amb una separació d’espais més realitzada bàsicament pel mobiliari que no pas per diferents murs. Únicament hi ha un nucli central on hi ha els serveis (lavabos i bany) que aquests queden recollits separats del resta de l’habitatge.
Bloc Residencial (Gio Ponti)
Casa Farnsworth. (Mies)
15
Propostes Bloc Puig En el Bloc Puig, s’ha projectat un local en planta baixa. Finalment la proposta final s’ha decidit que l’entrada del local es realitzés per la mateixa entrada que l’eidifici. Per tant en el rebedor de l’escala del bloc, és on es situa l’entrada al local. Aquesta decisió es va prendre degut a l’ús previst d’aquest local, ja que es té pensant que estigui destinat a un despatx de treball. Un cop s’ha entrat a l’interior hi ha una petita zona d’espera i tot seguit la recepció. A l’altre costat del local (Nord) hi ha la zona més privada de treball, però tot i així s’ha optat per fer un espai conjunt no compartimentat, que caminant es pugui realitzar un recorregut des de l’entrada, fins al punt final de la zona de treball, de manera seguida i fluïda. D’aquesta manera es connecten els dos accessos del local, passant per tot el local. Un des del carrer i l’altre des del pati interior, el qual per accedir-hi s’hauran de pujar unes escales exteriors. L’únic espai tancat i separat és un lavabo situat en una de les cantonades.
Última proposta Bloc Puig. (planta i secció)
Casa Vila – Angelats A la proposta final, com s’ha dit en l’apartat anterior, s’han realitzat dos distribuïdors en cada extrem, però entre aquests dos hi ha situat el menjador, la sala d’estar, l’accés a les plantes Última proposta Casa Vila-Ang. (planta coberta) 16
UN CURS D’HABITATGE Connexions entre espais
superiors, etc. Les unions entre aquests diferents espais s’ha realitzat mitjançant una connexió directa.
Última proposta Casa Vila-Ang. (planta inferior)
Última proposta Casa Vila-Ang. (planta – coberta)
Aquesta connexió s’ha realitzat en diagonal per tal de donar una perspectiva interior de connexió entre els diferents espais de major profunditat i més interessant, ja que a través d’ella s’hi pot veure tota la sala. Col·locat en el punt just es pot gaudir d’aquesta perspectiva que permet percebre tota l’espaialitat conjunta. Els distribuïdors adjunts a aquestes zones centrals prolonguen mitjançant les seves sales aquest espai conjunt i aquesta diagonal creant així un habitatge unificat, encara que els usos siguin diferenciats dels de la llar i dels de la zona més de treball en un dels extrems.
17
CONNEXIONS VERTICALS Les connexions verticals, mitjançant escales, rampes, o ascensors poden ser de moltes tipologies. Una escala estructura un edifici verticalment, però també ho fa en planta. L’escala és un espai amb moltes possibilitats. De la mateixa manera que s’ha dit anteriorment respecte als passadissos, avui en dia moltes vegades les escales es fan quant més petites millor per intentar estalviar espai i no s’hi dedica l’atenció que mereixeria un espai amb tantes possibilitats. Referències El Museu Guggenheim de Mies Van der Rohe, de Nova York, l’element principal és aquesta connexió vertical. Començant el recorregut per la part superior del museu, es va baixant a través d’un espai immens circular a través d’unes majestuoses rampes adossades al perímetre des d’on es va entrant dins les diferents sales del museu. Aquest espai central il·luminat amb llum zenital és l’element principal i vertebrador de tot el projecte. La casa Müller d’Adolf Loos construïda l’any 1930 a Praga també és un clar exemple de la connexió veritcal. Tot i que segurament no és totalment vertical, utilitzava la diferenciació de nivells per separar els espais. Aquí entra el concepte de “Raumplan”, que va fer repensar a Loos el pla tradicional basat en la configuració de l’espai dins d’un 18
UN CURS D’HABITATGE Connexions entre espais
volum determinat. Loos creia que cada habitació havia de ser dissenyada de forma individual, amb l’alçada i la volumetria que fos més adequada pel seu ús. D’aquesta manera doncs Loos anava unit les diferents estances amb petits tram d’escales que salvaven el desnivell entre elles, tot configurant un petit laberint de graons.
Museu Guggenheim (Mies)
Casa Müller (Loos) 19
Propostes Casa Gifre Després de realitzar l’estudi i anàlisis d’una escala com la de la casa Gifre, un mateix s’adona de les nombroses i nombroses conclusions o suposicions que es poden extreure del propi edifici i del seu context. Des del rebedor de l’entrada de l’edifici de seguida s’alça l’escala des del centre, sota un gran arc de ferradura respectant sempre la simetria. Només veure-la de seguida es pot veure que l’escala es va dissenyar i es va realitzar amb una enorme dedicació, detall i entreteniment. Característiques que a la majoria d’arquitectura d’avui en dia es troben a faltar. Mitjançant l’anàlisi de l’escala es pot veure com l’alçada de les plantes van disminuint a mida que ascendim, i com el material del paviment i dels acabats de la pròpia escala és de qualitat superior en les plantes inferiors. Aquest fet és degut a la distinció de les classes socials en les diferents plantes, ocupant les més riques la planta inferior. El passamà de l’escala de ferro, té una forma orgànica que uneix sense interrupció en cap moment l’escala des del principi al final. L’escala està il·luminada mitjançant llum zenital que prové d’un lluernari que corona el cap de l’escala, i gràcies al forat de l’escala la llum es va filtrant fins Escala Casa Gifre (perspectiva i planta) 20
UN CURS D’HABITATGE Connexions entre espais
a les plantes inferiors. D’aquesta manera dóna la sensació d’anar ascendint cap a la llum a mida que es van pujant els esglaons. Bloc Puig El Bloc Puig està situat en un terreny en força pendent, i el carrer per accedir a l’habitatge és una gran escalinata que en un punt crea un petit replà per donar accés a l’edifici. Si es volia realitzar un local a la planta baixa que tingués accés directe des del carrer, la cota i l’alçada d’aquest local estava estretament relacionada i determinada per les escales exteriors que permetien l’accés. Es podia realitzar un element auxiliar que permetés fer un replà i poder entrar al local, o bé modificar les escales del carrer per tal de crear l’accés. Es van realitzar diferents propostes, la primera tenia a veure amb el primer cas, ja que es van realitzar uns escalons enganxats a la façana que permetien pujar a un petit replà que sobresortia de la façana per entrar al local.
Segona proposta Bloc Puig (maqueta, dibuix i planta)
Una segona proposta va ser modificar les escales del carrer, realitzant un tall en diagonal seguint una de les directrius del carrer. Aquesta entrada al local feia que la cota del local fos a una alçada molt inferior a la de l’accés de l’edifici. Després a l’interior del local es diferenciaven dos espais mitjançant la diferencia d’alçada de 1,8 m. La zona d’entrada és on hi anava la petita recepció, “hall” i lavabo, i llavors es 21
pujava per les escales obertes a tot el local fins arribar a la zona de treball del despatx, des d’on es tenia una sortida exterior posterior al pati de l’edifici. Casa Vila-Angelats En dues de les propostes que es van realitzar. Es van projectar diferents escales de cargol que permetia pujar als diferents dormitoris. A la primera proposta les escales servien per pujar als altells dels dormitoris, quedant aquestes obertes cap a l’interior i conformant un doble espai en alçada a l’interior de l’habitació. Aquestes mateixes escales conformaven els retranquejos del “passadís”. A la segona proposta, les escales de cargol eren externes al volum de l’habitatge, es situaven a la terrassa exterior, i tancades en elles mateixes s’aixecaven amb una volumetria cilíndrica que tenien un pes important a la volumetria general de l’edifici. Les escales tot i ser tancades amb murs opacs exteriors, tenien llum zenital procedint del lluernari que les cobria. A la proposta final, l’escala ocupa un lloc central, fent d’aquesta manera de distribuïdora de la planta. Quan ens acostem a l’escala a la planta inferior de l’habitatge, es tenen vistes tant a la terrassa a la part interior, com des de les obertures del carrer, en canvi quan ens trobem davant l’escala per pujar a dalt, només tenim una obertura, un gran lluernari que dona llum zenital a tot 22
Tercera proposta Bloc Puig (secció)
Primera proposta Bloc Vila-Ang. (plantes, inferior i coberta)
Última proposta Bloc Vila-Ang. (plantes, inferior i coberta)
UN CURS D’HABITATGE Connexions entre espais
aquest espai. Aquest lluernari es prolonga a l’exterior format un petit prisma de vidre que conforma la volumetria exterior.
Última proposta Bloc Vila-Ang. (seccions per escala)
23
CONNEXIONS INTERIOR-EXTERIOR La relació entre l’interior i l’exterior de l’edifici es fa mitjançant les obertures, les portes, finestres, balcons, terrasses, etc. Però si anem més enllà podem dir que la relació interior – exterior pot venir donada per la composició de la façana, la volumetria de l’edifici, i com aquestes interactuen amb el seu entorn, des de l’espai exterior, amb els edificis veïns, dins al barri i dins la ciutat. En aquest cas no parlem tant d’una connexió entre espais mitjançant el pas de les persones, sinó una connexió entre el propí edifici i el seu entorn. Referència El Palazzo Branconio Dell’Aquila d’en Raffaelllo. Aquest palau va ser construït a Roma, a l’entrada del Vaticà. Aquest edifici del Renaixement es va duur a terme l’any 1520. Es pot veure la gran dedicació de la façana i com aquesta parla per si sola del seu interior. D’una manera similar com s’ha vist anteriorment que ho feia l’escala de la Casa Gifre. La façana composta per la simetria tant clara es pot veure perfectament com consta de tres plantes totalment diferenciades, la planta baixa dedicada als comerços amb una gran alçada i amb revestiment de pedra que emfatitza el contacte de l’edifici amb el terreny. Tot seguit trobem la planta noble, amb obertures molt ornamentades i amb nínxols entre aquestes per col·locar-hi 24
UN CURS D’HABITATGE Connexions entre espais
estàtues. L’alçada d’aquesta planta es pot veure que és la mateixa que la planta baixa. En canvi a la planta superior tot i que les obertures tenen una dimensió similar es pot apreciar perfectament que no té res a veure, l’alçada de la planta és molt menor i l’ornamentació no existeix.
Palazzo Branconio Dell’Aquila (Raffaello) (façana i esquema de composició de façana)
25
Bloc Puig En el Bloc Puig s’ha estudiat la incidència de la proposta a la façana. El fet de dissenyar el local a la planta baixa, tenia necessàriament una incidència directa a la façana a través d’una obertura. Podia ser simplement una finestra si l’accés del local es feia pel mateix accés de l’edifici, o també que hi sorgís una porta a la façana per fer l’accés des del carrer. S’ha de tenir en compte que s’està incidint en una façana que va ser prèviament composta seguint uns patrons projectuals. Per tant s’ha d’anar en compte amb la incidència ja que pot desvirtuar tota la dedicació que va disposar un altre arquitecte. A la primera proposta es va optar per fer una obertura que es diferenciés amb la façana existent, aprofitant la diferenciació del material i la diferent mida de l’obertura. D’aquesta manera permetia distingir amb claredat les dues obres. Tot i això l’obertura responia a unes mateixes directrius de la façana com l’alçada de l’obertura i la posició.
Primera proposta Bloc Puig. (maqueta)
Segona proposta Bloc Puig. (esquema façana)
Les altres propostes van ser en canvi intentar integrar al màxim la nova proposta a la façana existent, d’aquesta manera es podia confondre la obra nova de l’existent. Una altra de les propostes va ser que les finestres del local respectessin la mateixa lògica que les altres de la façana. Seguint d’aquesta manera la linealitat horitzontal amb les tres 26
Última proposta Bloc Puig. (maqueta)
UN CURS D’HABITATGE Connexions entre espais
finestres en cada una, amb l’ampit i llinda sobresortint creant el relleu tant característic de la façana.
Primera proposta Bloc Puig. (façana)
Segona proposta Bloc Puig. (façana)
Es va realitzar una porta a sota d’una de les finestres. Aquesta, però estava amagada per la “barana” del tall de les escales del carrer. Aquesta “barana” era el mateix sòcol de l’edifici que s’anava retranquejant conforma anava adaptant-se a la cota de les escales, que sobresortia cap a l’exterior i se separava de la façana en aquest punt per crear la barana. L’última proposta en el tema de la façana és igual que l’anterior però sense l’accés des del carrer, per tant la porta es suprimeix i no es crea el “tall” a les escales. D’aquesta manera la proposta final és la més neta i més integrada dins l’edifici existent de les 3 presentades. Casa Vila – Angelats
Tercera proposta Bloc Puig. (façana)
Última proposta Bloc Puig. (façana)
A la casa Vila- Angelats no s’ha modificat la façana. Ja que és l’existent i no s’ha cregut ni convenient ni necessari. En canvi, però on si que es té una aportació molt important és en la façana i la volumetria dels volums de la coberta. Aquests sobresurten respecte la façana i es veuen des del carrer. Per tant, tot i que es pugui apreciar perfectament que no és una continuació directa de la façana, s’ha de considerar que en forma part. 27
En totes les propostes s’ha tingut molt en compte la distància d’aquests volums de coberta respecte la façana, ja que si aquests estan enretirats des del carrer es veuen molt menys que si estan tocant el mur perimetral. En els diferents volums s’ha jugat amb aquesta distància, que ha permès crear diferents terrasses i espais aprofitables exteriors que formaven part de les habitacions. L’alçada d’aquests volums també és totalment determinant per l’impacte visual. També s’ha jugat amb l’alçada depenent dels volums de coberta. S’ha aprofitat el fet de que la coberta al ser una coberta catalana, té una alçada considerable respecte el forjat on es recolza. Per tant, aquests volums de coberta queden “semi enterrats” a la coberta, sense sobresortir d’una manera tant exagerada per sobre el muret perimetral de coberta. També s’ha tingut en compte la simetria de la façana, ja que tot i realitzar un element totalment nou i diferent a coberta, s’ha respectat aquesta directriu. Els volums més enretirats tenen una alçada major ja que no tenen un impacte visual tant gran des del carrer.
Primera proposta Casa Vila-Ang. (Volumetria coberta)
Segona proposta Casa Vila-Ang. (Volumetria coberta)
Les primeres propostes a la planta coberta sorgeixen uns volums que conformen la part del dormitori de les habitacions i un espai en doble alçada des de l’interior. Tercera proposta Casa Vila-Ang. (Volumetria coberta) 28
UN CURS D’HABITATGE Connexions entre espais
Última proposta Casa Vila-Ang. (Volumetria coberta)
Última proposta Casa Vila-Ang. (Terrassa posterior)
Una altra de les propostes i la proposta final fan sobresortir a l’exterior els volums de les escales per sobre dels altres, emfatitzant aquesta connexió vertical. A la proposta final l’element de l’escala que sobresurt volumètricament està situat just al mig de la façana, realitzat amb vidre. En canvi en l’altre proposta els elements que sobresurten són la volumetria de les tres escales de cargol que porten cada una a una habitació independent. A aquestes últimes propostes anteriorment esmentades s’ha realitzat un “buidat” de les dues plantes que conformen l’habitatge. Creant d’aquesta manera una gran terrassa exterior que dona llum i permet el contacte amb l’exterior de les parts comunes més importants de la casa, com el menjador i la sala d’estar. S’ha tingut en compte que aquestes estances també corresponguessin amb la façana del carrer, ja que és on les tres obertures tenen sortida a un petit balcó central. Actualment des d’aquesta terrassa que s’ha creat, es pot gaudir d’unes bones vistes ja que la mitgera que comparteix amb l’edifici oposat té una planta menys i per tant es queda a una cota més baixa fent de simple barana de la terrassa. A la proposta final s’han realitzat finalment uns volums a la coberta que conformen les habitacions de les germanes. Cada una disposa de dos volums diferenciats, un fa de dormitori i és més privat, i l’altre en canvi és per
Última proposta Casa Vila-Ang. (façana) 29
estar-hi durant el dia i rebre-hi gent, com una petita sala d’estar. Les obertures d’aquests volums respecten a les de la façana ja existent. Amb la mateixa mida i col·locació, encara que el pla de façana canviï a la planta coberta creant unes terrasses independents a cada cas.
30
UN CURS D’HABITATGE Connexions entre espais
31