Editat per LA CLAVEGUERA @laclaveguera — La Plana Baixa, 2022. Lletres per Alfons Pérez Daràs @alfonselblue Collages i maquetació per Pedro Zorrilla Adsuara @pedroads_
Dipòsit Legal: CS 282-2022 ISBN: 978-84-19152-42-8
Queda prohibida la reproducció total o parcial amb fins lucratius del contingut d’este llibre sense la corresponent aprovació dels seus autors.
El meu nom és Alfons Pérez, tinc 31 anys i sóc de Nules, un poble de La Plana Baixa.
Com sabreu, quan era un adolescent vaig començar a fer Rap en valencià, en un moment en què el Rap i el valencià encara no caminaven de la mà; em vaig fer anomenar ‘El Blüe’, per això de que en anglès significa també malencònic. Per desgràcia, eixe nom només em portaria problemes. Sembla contat com una tràgica història d’orígens de superheroi, però no, és la meua.
En cert punt de la meua vida, vaig deixar-ho tot. Em vaig passar uns anys (obscurs) allunyat d’allò que havia construït des que era un xiquet, fins que em vaig refer recuperant l’energia perduda. Anava a tornar i ho faria amb un nou projecte: Malparlat.
Per fer Rap, molta gent ha cregut sempre que sóc un malparlat. A més, el faig en valencià, català mal parlat per a alguns. I si això no fóra prou, tracte el diccionari ‘a patades’ (puntades de peu en valencià normatiu), valencià mal parlat, per tant. Tot era tant redundant que no podia dirme d’altra manera. El tèrbol atzur de ser 3 voltes malparlat, que diríem.
Un disc (dos per a quan pugues llegir açò); la consolidació com a creador de contingut gràcies als Tallers de Rap a youtube que vaig iniciar durant el confinament; ser membre del Projecte Rapsodes de GVA; o el fet d’haver pogut actuar al Feslloc, l’Aplec del Penyagolosa o l’Auditori de Castelló, són quelcom que m’ha ajudat a traçar un camí amb Malparlat, que m’ha fet viure moltíssimes aventures acompanyat de les millors persones que podia imaginar.
I ara ve el següent pas. Un poemari. Un compendi d’algunes de les meues lletres preferides que he escrit per a Malparlat, de tal manera que qualsevol puga apreciar la càrrega literària que contenen. Perquè si, el Rap és Poesia (teniu vídeo demostratiu al canal de youtube MALPARLAT TV) i poesia eres TU.
Espere que aquest llibre siga el primer de molts. I espere que gaudiu les lletres quasi tant com les precioses il·lustracions de Pedro Zorrilla Adsuara (@pedroads_ a xarxes), insuperable a la seua tasca i part fonamental de ‘Malparlar’.
Si agarre el micro trau noves mesures Ximo Puig
Els Malparlats es senten bruts Nou imprescindible, sigueu benvinguts Barra a barra
I els que tant xarren es queden muts Peus en terra I homenatgem junts als caiguts
Rap i poesia, cremant fulls i minuts Tanta hipocresia entre cassalles i canuts... Som la flor que naix de la llavor que vau sembrar! Ah, i florim a fosques Pels malsons viscuts
S.O.S. ja he tornat, però no vinc a soles Faig que els afiliats de Vox cremen banderes espanyoles... Rap a les escoles, pensament crític Malcreguts Palestina lliure I una bona merda pa’ls venuts!
Escric a mitjanit el que em demana el beat Kanbghik
No escolte ja MC’s perquè em ve al cap la frase: “No sé, Rick” Faig pel valencià des de l’adolescència amb cada hit Molt més que el cunyat de twitter Amagat darrere un nick
Fossilitzant petjades, al marge de modes... La passió del Botifarra, I el cor dels Rapsodes
No n’hi havia a València dos amants com moatros, eh? Ja no ens alimenten molles, A’ volem el pa sencer, què!
D’Amàlia Garrigós, Xavi Sarrià i Kase O, Igual que un llibre, un bon disc sempre és una provocació, Per tant, Tu eres molt dur, molt xulo i molt amenaçant, Però...
En la vida de quantes dones has sigut important?
Si la vida et llança frases Mr. Wonderful aprén a desxifrar-les Psicologia barata, postureo en xarxes La foto ací, la foto allí, acompanyat de qui? Hashtags i stickers en instàncies Publicant vivències...
Són les circumstàncies No tot ha de ser veritat Adéu intimitat! Si cap la possibilitat d’un like, interferències Un pacte diabòlic Dictem sentències
Un mite insòlit Vos desfogueu per twitter T’han fet unfollow a instagram, Pa’ què publiques? You blocked me on facebook, and now you’re going to die Capici? La vida en xarxes L’edat d’or dels piques
Dóna igual vore vídeos de gats, de xiques La xarxa ja t’ha embolicat Estàs online No escapes mai del desengany Ni al llit, ni al bany Et fiques com et fiques Som responsables del dany
Del bullying pel grup de whasapp a un nou Columbine, Carències emocionals i egocentrisme Necessitat d’atenció, popularitat Populisme, Retwit i obri el fil Per a ser digne...
Per a que es reactive l’algorisme Fes el bovo per TikTok, sino et menges els mocs, Rapers malotes de gameplay, Instastories de hustler Però eixa imatge rància i falsa no és el que sóc
I cada nit al llit mirant el mur Es connecta i no em fa cas...
I ja no sé què fer Perquè m’arrape ací a casa I en mode avió el meu cor està
Les hores passen al meu voltant I la pantalla que ens separa es fa més gran Matant el temps Donant-te likes, Passant d’story Actualitzant Fent fam...
On queda el nostre match...???
L’estat d’ànim no és bateria ni cobertura Però... A mi encara em dura Un cara-dura en internet és merda pura, Don’t feed the troll Carregueu-lo a la factura
Llenguatge digital, complex i extraordinari, Converses a distància Un context binari Peticions d’amistat Xats imaginaris No cal tirar tants trastos - no ho veig necessari -
Hem convertit les relacions socials en memes Hem superat les caigudes i quarentenes Ja no es valora el contacte directe. Ni el calor, Ja ningú fa un bon disc de rap Si no és per temes
Sempre el mateix quan mire el mòvil o l’ordinador
Només són discursos polítics
I cadenes, Si has oblidat la contrassenya, fes-te un favor Desintoxica’t, Tanca-ho tot, i lleva antenes
La vida en xarxes Xiquets que de majors volen ser influèncers, Puges i baixes, Buscant minuts de glòria Donar-te a conèixer Entre directes I més directes Que et fan sentir buit i pla Insignificant en el fons, Tothom fardant dels seus èxits, conquestes i contactes... Però eixa imatge d’arrogància no és el que és Alfons...
La vida és massa cara No tinc cap perra Gastos i més gastos Ai, si al menys ho amortitzara... Però no...
Porte una vida molt gamberra Vicis i capricis, i el desfici per bandera
Quan
Anar de birres with your friends és un suplici, Quan A la boljaca només tens un precipici... En plan Un gran forat on cap el dit i et trau de quici, Man Estàs mocat a fi de mes des de l’inici...
Ah...
Són vaques flaques Amaneix-te per a patir fam, Impostos abusius Com si fórem a Buckingham, No tinc un duro ni per a pagar-me el Netflix, prim Com he de connectar-me online, En esta fucking life?
Ací no et salvarà Ni Robin Hood ni Marvel Més prompte acabaràs Devent diners a un càrtel... Déu deu ser mileuriste Sino jo no entenc el xiste, Som els agents de Twin Peaks, On collons és Laura Palmer?
L’economia és un monstre que a mi m’aterra, Trac la targeta I tinc un nuc al coll que ofega, El meu conter té xifres roges I està en guerra, No tinc cap perra No tinc cap perra
La vida és massa cara
La portes clara... Pa’ arribar a l’últim capde ha de córrer la vara... L’Everest escala Tanca els ulls Dispara, Sobreviure és dur Com ser l’amant de Wanda Nara
No tinc pa’l mòvil saldo Ni tampoc pa’l cotxe caldo, No tinc pa’ anar a Turquia si al final em quede calvo, No tinc pa’ anar al cine si conec alguna xati, Açò és injust (Com la xilena de Rivaldo)
Ja puc somiar en un Rolls Royce o un Maseratti, Que el meu Peugeot estarà en mí Fins a que em muiga Ja puc calfar-me el cap buscant illuminatti’s Que ací només importarà per a qui cullga
Vullga el que vullga Estic nugat a un destí erràtic, M’ho prenc a bones i aparente ser simpàtic, M’escric un tema que acabarà sent confeti Alfons i el Peri No tinc cap perra, papi
Dorm, reineta meua No tingues cap por Cap mal t’assolix Tu eres la meua flor Cap monstre vindrà I provocarà el teu plor Tanca els ulls Nota el batec del meu cor...
El meu malson de segles Obri els teus ulls El tinc darrere... Ajuda a que em desperte!
La xiqueta creix Ja és tota una dona, No té por a res Ni sap això cóm sona Dóna igual el físic Sap que està molt bona Té un pensament crític I al parlar l’entona
Alça el vol És tota una papallona Plena d’il·lusions Innocència en persona, Però el món no és cap feliç conte de fades I el monstre de l’armari... Torna
Llop de Caputxeta Lleva’t la careta Monstre, Deixa en pau a la meua xiqueta! Bruixes i gegants I demés encanteris Allunyeu-vos d’ella i als vostres misteris!
Somnis plàcids que vindran Si denuncies em fas gran, Crida ben fort i creu-me!
El monstre de l’armari
La llegenda parla d’un home ordinari, Educat a base de complexos i odi, Masclisme covard Reducte d’ignorància, La seua malícia em dóna repugnància
Pot canviar de forma Veu i transparència, Sap el que ha de dir-te Perquè té experiència, Voldràs perdonar-lo Tindràs llàstima I el seu agraïment Serà més violència
Trenca el bucle Que ell a tu mai t’ha estimat Creies en l’amor Però te l’han pegat No eres cap objecte Tampoc cap crià Si no et valora com toca A fer la mà!
Ha sigut aixina sempre No ha canviat... Obri els ulls, desperta El conte s’ha acabat Massa princesa per a eixe boig farsant Encara no és tard Deixa’l i ves-te’n ja!
Monstre de l’armari
Un mal voluntari No deixes de ser un vilà secundari De ninguna història seràs vencedor No eres cap heroi Només un bes traïdor
No és llegenda, és realitat No és heroi, és el vilà Obri els teus ulls i alerta...
Llop de Caputxeta
Lleva’t la careta Monstre, Deixa en pau a la meua xiqueta! Bruixes i gegants I demés encanteris Allunyeu-vos d’ella i als vostres misteris!
Hui ja som més valentes, Hem après a córrer amb les feres, Plantem-li cara al monstre!
Una línea divisòria defineix la nostra trajectòria Jove itinerant de nòria en nòria Una voluntat extraordinària Renunciant a tot Per fer història No podrà amb moatros’ cap acusació Ni provocació Passem a l’acció Recorrem camins que no tenen fi Saps que estic ací Pots comptar amb mi
Una escena insana d’interés i fama Super Smash Bros a la valenciana Pegant-se per vistes Llistes Entrevistes Passant de ser artistes A rivals de gymkana De pensar-ho ja em fa mala gana No és que no estiga en forma Shhht... Poca broma! Renaixem de cendres Reprenem youtube @alfonselblue Bibidi Babidi Bu 3 voltes Malparlat Posicionem-lo com místic Poètic Incorrecte Supercalifragilístic Ni cancel·lats pel covid ens van tallar les ales Ja que tot Peter Parker ha tingut un Miles Morales
M’inspira l’amistat El creixement El canvi
Açò no és cap torneig d’escacs a lo Queen’s Gambit Dóna igual el context i l’àmbit Tot depén del crèdit Sóc un sensei de Cobra Kai al mic i trenque el beat
Tornem a començar una nova partida Un nou repte en vida Una altra lliga Es riuran de tu Siga qui siga Però riu millor l’últim que riga És important mantindre l’educació I a qui t’insulte no l’insultes Instruix-lo
Sé quan et sents sola He passat per ahí Saps que estic ací Pots comptar amb mi Ja no tinc por D’esta selva I és per això que al meu costat Tens un amic Pots comptar amb mi Ja no tinc por Del present Per a les pedres que t’esperen al camí Pots comptar amb mi Ja no tinc por Del destí I si cap astre s’alinea hui per tu Pots comptar amb mi
Ja no tinc por De la pluja De foscor i solitud Si en un món gris no veus la llum Pots comptar amb mi
Et done la ma Pots comptar amb mi Contra tot pronòstic Pots comptar amb mi Faça fred o ploga Pots comptar amb mi Quan la llum s’apague Pots comptar amb mi
Si el drama et reclama Pots comptar amb mi Passe allò que passe Pots comptar amb mi Siga allò que siga Pots comptar amb mi No ho oblides mai Pots comptar amb...
Vigila el que xafes Ves a espai Un continu aprenentatge plenant l’equipatge Dona igual el tratge Importa el que n’hi ha baix I si tot el que et naix és part del teu viatge O no Des del cel m’auela em cuida Vaig ‘Al Tall’ Veges, m’he sentit John Lennon en ‘Lucy in the sky’ No et trenques el cap esperant la utopia Si el món és distopia Estic per tu Good bye
Una malentesa immensitat ens repta I una perillosa frustració ens afecta És fàcil sentir la ràbia dels carrers Contra la injusta corrupció que el nostre dia infecta
Creu en el perdó Creu en la bondat i en l’opció Dels teus actes Compta tot Contra tot Malgrat Un escenari montat per mercenaris Pots comptar amb mi Estic ací Ja ho saps
Rodejat de gent i em sent a soles Desitjant que passen ràpid les hores Apareixes tu I em descontroles Cosa que no ensenyen a les escoles...
No m’has deixat mai les coses clares I sospite que més de 2 són troles... Mor un univers en mi Quan plores Baixe les escales I ja no et trobes
Torna cap ací, Re-cap-ací-ta
El somni d’un xiquet no és prou si mai es gita Som el tro d’un cel Història escrita Capità d’un buc Màgia infinita
Dis-me el teu secret La kryptonita Duré present al pensament la nostra cita Quan em toques és com Dina... Mita... No cal dormir hui Que demà pita
Serà el teu carisma, Que em duu per mal camí i veig tot d’un altre prisma, Serà la maresma Que em fa entonar sense voler algun melisma, Estic en la merda I quan vols guerra jo m’anime Guanye o perda Trenca els meus esquemes Dis-me murmurant “David Albelda”
Dis-me murmurant “David Albelda” Mossega’m l’orella i toca’m suau, Si jo em fique cerdo, Fica’t cerda La temperatura puja el grau
La suor cobreix la nostra pell I jo
Sent que en tu sempre toque La perfecció Capte la indirecta si estàs tendra Seguisc enganxat a esta addicció
Tanca els ulls Per submergir-te en el viatge més gran de la teua vida La realitat alternativa en casella d’eixida Si trobes el sentit et canviarà la perspectiva Cada ferida es cura I el temps dura una mentida
L’Home de Sorra que et vigila Mana en el seu regne La mort més dolça és sa germana I fa pres del seu signe Dels teus anhels m’impregne L’ànec lleig ja és un cigne I Donald Blake alça el martell del déu Thor Perquè és digne
Entre desitjos i deliris
A la llum dels ciris Alguns perden el rumb I s’aclamen als girs onírics Llançant senyals de fum Perseguint el teu perfum Vagant pels cementiris Per trobar un poc de llum...
Per Tuthatis i Osiris Cleòpatra i Marc Antoni Al Nil hi ha cocodrils Com al nostre interior dimonis Viatjant per Liliputh fins Oz En mode Clyde & Boney Alícia no és fictícia La ficció és un mur agònic...
Un mite irònic Traït per l’ídol icònic Tu eres la meua superheroïna Trenca el còmic! En mig del somni sé que cride Però em sent afònic No sé si és pel gin tònic Rememore un malson crònic
I estic en shock indòmit Com Mercuri supersònic, Damunt d’un escenari inhòspit, Càlid electrònic... Deixant-me l’ànima en uns versos que paguen l’entrada, Que tot lo bo s’acaba Que tot lo bo s’acaba
Deixa de buscar-me als somnis Fuig del món oníric Cap al meu llevant Deixa que a la llum dels ciris El viatge siga al meu costat Deixa’m convertir-me en realitat
El somni d’un xiquet no és prou Si mai es gita Es debilita Perd la força vital Com si fóra kryptonita Tinc la sospita de que és innocència I molt bonica, I si un dolent la trenca? És injustícia I qui ho explica?
Qui testifica? Si cap la disculpa, Qui s’implica?
Qui reivindica que és valenta i forta, Com Boudica? Passant de grossa oruga a papallona Massa apressa De Peter Pan a Garfi en Neverland La roba estesa
Entre conjurs de meigues Encisat per les nereides
Cauen perseides Sobre els ciments de la Casa Atreides Pagant els deutes com un Lannister Amb foc valyri, Regalen l’harakiri En lloc d’un llibre, rosa o lliri... I qui regala l’amistat? Qui regala somriures? Et perd l’insomni Parasitant les ganes de viure Poemes lliures i promeses som I vam escriure Perquè al final de cada pàgina Puguem reviure
Solcant l’arc iris Entre escales, notes i colors Descobrint nous sabors Textures, i dolces olors Arbres boxejadors contra cotxes voladors Fades i bruixes Malucs i cuixes Sostenidors
Baixant a l’Hades a per l’essència d’Eurídice Malsons corintis La vida a glops com Jessica Jones En fase Rem Passant les hores Repassant-me l’índex Els somnis, somnis són Els somnis són cançons
Agarra’t ben fort al meu lèxic Com si creuàrem la frontera en Mèxic
Un últim sospir dels teus llavis traduït diu: Èxit
Sospites i recels Un campament de dubtes I, de sobte Un sentiment corrupte Esplèndid
Monarques orientals Tempestes tropicals Plaers somnífers i paisatges carbonífers Dóna’m la ma Mentre recórrec el teu Mont de Venus La Fase Bonus Un Final Boss mentre t’esnife
Ja note tensa la conversa Inexistent Intensa Serà la inèrcia de solcar-te I exprimir-te Pensa: ‘Què som moatros Si no dos granets de pols ací perduts en un món dolç dins d’una nebulosa immensa?’
En blanc i negre o en colors
Un arc de Sant Martí
Un llenç a l’oli Un somni oníric Camí al teu melic Estic en shock I duc un nuc Ni un glop em lleva el tic Sóc ric amb poc Estar dins teu Ho he aconseguit Somric
Un ball tribal espiritual
Un bàlsam car si cal Un avatar virtual viral Un malabar visual Tecnologia inversa I actitud perversa Cantant pregàries A una antiga deessa persa Un punt a l’hemisferi On construir el nostre imperi Mitologies, Déus Llegendes i misteris És matemàtica Com ètica i filosofia T’estime i et volia T’estime i et volia
La immensitat juga amb mi Visc al cim del seu mant I el seu vergel - Que em duu al celTrenca els somnis latents
I un canvi climàtic Llenguatge exòtic Ofrenant: Ja eres meu
La pell em va despullar l’estima I amb l’ànima als peus No em puc gelar Sismes que trenquen els lligams amb la realitat La realitat
Estàs dempeus davant la València del segle XX En un sospir tanques els ulls i veus a Peter Lim Dóna un glop de Jim Beam De monstres i homes Com en un poema d’Estellés Sociologia Malparlà Perquè s’ha escrit un crim
Volen els wannabees al teu voltant com pixavís Regalen bis a bis Prometen llits, i nits d’anís Déu ha matat a Nietzche Filòsofs com Merlí Esglésies anti-pensament Contra el teu 666
Educa al xiquet per no haver de castigar a l’home Educa al mestre per no haver de renunciar al somni Viatge espiritual llegint a Jodorowski Guanyant-se l’or com Mides, no Doblant el llom, eh?
Però on fa mal inspira ja ho va dir Lechowski Grades aclamen el nou gol de Lewandowski Ayuso antisistema Tractant de trencar l’endemà Torxes contra el meu Frankenstein la nit de la cremà
Venim en plan artista Diu Schindler que passa llista Els meus germans El Pianista i el Renaixentista Som la molèstia Com l’accident del metro pa’ Rita Sempre en la lluita i en plan bèstia De mica en mica
Ja no és gent rica qui té problemes del primer món Agarra el barretcòpter i a fugir Amb Doraemon Canviant la nostra història Del remake al retcon En plan corsaris negres Pata-pals com Long John Som
L’únic segur en la vida és que ser insegur és del més normal No és ser cap covard Ni res personal Ningú pot ser perfecte La perfecció no és real Ni racional
Vivim sotmesos a complexos
Pors i annexos Prejuïs Indefensos Cels intensos del veï El nostre verí
Ningú pot ser perfecte Ja no em referisc a l’aspecte Ningú és mai com ell voldria Millor oblida’t d’eixe concepte Has d’aprendre prompte a acceptar-te A conviure amb els teus defectes A ser tú mateix
El teu millor jo Seràs capaç d’este repte?
Sé que admires Tens els teus ídols I estàs verda en comparació Però els teus referents són ficció Televisió
Imaginació
Un conglomerat mediàtic Multinacional i cosmètic
Un estudi antropològic Per crear un poble sintètic
Ara tu Escolta el meu càntic Sigues tu No admet ningun canvi Tens un potencial que és orgàsmic Polifacètic En cada àmbit
Dóna igual Mai seràs perfecte Ningú ho és I què? No és factible, Tu eres tu Això ja és moltíssim I creu-me: Eres increïble
Sé que tu també ho sents Quan t’examines I et suspens a tu mateixa Per tindre acné en la cara O menjar allò que t’engreixa Per estar calb o amb massa pèls No ser com tu desitges I cada volta que et superes El triomf et sap a mitges
Quan t’agrade algú del teu sexe I sentes que el món vos trepitge Només obrint els ulls Voràs que no has estat a soles Sempre tindràs al teu voltant Als que de veres et volen I l’autoconfiança fa que Les penes s’envolen
Febre transversal quan solque el teu melic Tu i jo ací
Fuck estereotips Rebentem els artificis establits Visibilitzem l’amor Fora odis
Nota la calor que fa dins Xufa-figa Xufa-xufa Figa-figa Premi
Vici sexy sense prejudicis Pèl en pèl Pell en pell Només dóna’m el permís
Eh, besar està més que bé Per això no entenc qui no ho fa fins el mes que ve Respect LGTB Estimem Sentim el plaer Enamorem la ment
Perquè cada cos és lliure
I jo, si tu em deixes, sé que et puc fer riure Malparlem irresistibles L’instint animal De qui només vol viure
Toca, toca boca a boca Sensació que et fa volar Passes de vent de ponent A tremolar Fred Polar
Per més que t’ho vulguen censurar Tu Vols jugar Menja clítoris Per a desdejunar
No hi ha al món res més bonic Que disfrutar d’u mateix I poder compartir-ho Després tu i jo tant amics - I si algun dia es volNo hi ha problema en repetir-ho
Deixa’t duur Oblida qualsevol tabú El meu càrdio batega per TU Ahà Despulla’m i duus-me a vore el deja vu El món és millor quan estem junts
Deixa’t duur Oblida qualsevol tabú Compartim oxigen i suor Ahà
Clava les pupil·les dins els meus ulls El món és millor quan estem junts
Plou
Però somric davall la plutja Per més que em mulle
No puc dir-te res més, germà, que tu no sàpigues
La vida apreta molt Jo tinc les cames ràpides Vivint el dia a dia en un guió de Mario Puzo Ragazzo La dolce vita no inclou happiness
Tinc la sospita de que el tren no passarà més voltes I entre disfresses visc continu el Carnestoltes No entenc les presses quan es tracta de traçar la història No entenc els premis quan no perduren en la memòria Estic habitant L’afalagador no em debilita Mira la meua sista’ Koda Seguiu-la per Insta Estricta lírica Inhabilitant al sibarita Que viu del saldo d’una bona temporà Com Mista
Malparlat en la llista Comença la festa
A fosques en la pista Però montant la gresca Indústria irònica i satírica Sense principis Porte el final No és cap dels típics
Atents a la mescla I què vaig a contar-te que no sàpigues ja, Sam? Si entre vocals tancades Esses sordes Patim fam No saben plantar cara al corrupte que els representa I el postureo augmenta Beu absenta Va encaixant
Al peix menut se’l menjaran Si va a contracorrent I els remolins de gent Contra molins de vent Ja hem rapejat pa quinze mil i pa quinze Si no guanyem ni el bronze L’Ovidi està present
M’aclame a tu i la lluna Quan cou Ja ni el temps em cura l’ego My bro Aliens a tot segueixen el show I a base d’enganys Es guanyen el sou Cartells de promo i televisió I en la fuckin’ ràdio sona el seu flow Només queda dir que en tenim prou! Plou Plou Plou
Voldria volar I perdre’m entre els núvols
O submergir-me a gran profunditat Si tu vols...
Anar de flor en flor Buscant el més dolç Defendre als meus Canviar els rols
A mossos i arraps Als fangs ben xafats Com gossos i gats En pols En trans per ser lliure I sols Ho sóc si també ho som molts
La fera ferotge L’instint salvatge La imatge és només un miratge No vull acabar formant part del teu tratge Només serà meu mon pelatge
Creuar oceans formant part de l’onatge Amb el meu ramat Protegit Eixir a caçar quan arriba la nit Guiar als meus amb un rugit
Desxifrar siluetes gràcies al meu sònar I la teua m’aborrona Saltar d’arbre en arbre I vore en les tenebres El negre futur m’impressiona
Amb garres i sang Per defendre el meu niu Fugir del furtiu per poder seguir viu Mullar-me amb la pluja Viatjar contra riu Patir a l’hivern per arribar a estiu
No eres tu Sóc jo
Lluitant contra l’extinció Qui és la fera ferotge? Falta un poc de reflexió
El zoo i el lleó Principal atracció El bou i la plaça La cruel tradició La mar i el tauró El cel i el falcó I el dolent del conte seguix sent el llop
Ja s’ha acabat! M’heu massacrat l’hàbitat La realitat: No queda cavitat on amagar-me Si som 2 parts 2 meitats No estem domesticats No per l’home Tenim deserts on eren prats Adéu als pols Rius secats Boscos i oceans contaminats Muntanyes i jungla En flames
Ciutats i polígons L’empremta de l’home Solcar el cel flotant pel vent Notar la carícia del fum A les plomes En platges de quitrà I de ciment Si sóc tot mantra I sentiment, No cap en mi un mal pensament La bèstia noble i indomable Tremola en vore’ls Cap a si rient
Em sent impotent Mentre em maten les cries Mentre em furten alegries Mentre vesteixen amb la meua pell I exhibixen agonies
Cada volta més espècies en vies D’extingir-se I tu què mires? Passen i passen els dies Passen i passen els dies!
Quantes abelles ja no faran mel? En quantes mars queden corals? Per què menysprear Si tu no eres més Que un membre més Del regne animal? Entre granges i corrals Baix la carn queda l’ànima Tenim ulls Cor Respirem
En el fons som tots iguals
Un dia m’abellix suc de taronja Mmm
Què bona és la taronja M’arrime al super a comprar-me les taronges A euro el quilo de taronja Al senyor retor li agrà la monja A mi m’agrà la taronja Bevent el suquet com una esponja Mmm
Què bona és la taronja Quina és la sorpresa anti-climàtica? L’única taronja ací ve importà de Sud-Àfrica Cride a l’encarregà I molt simpàtica M’indica que si tinc problema compre en altre lloc Mire, senyoreta problemàtica Passe de vosté i la seua resposta automàtica Pose-li al seu super una esvàstica No torne a comprar ací No entre en el seu joc
Sóc un valencià i sóc llaurador
Per tant L’exclusió europea ens està afectant Açò és folklore i tradició I ens l’estant llevant Si no es recolza la taronja estem en guerra És economia i cuina refrescant És valenciania I símbol del llevant
La taronja mana en esta terra Exprimix-ne i duus una altra gerra
Mira que està bona la taronja Me la pele i menge la taronja Vitamina C té la taronja No hi ha res millor que la taronja Mira que està bona la taronja Té la pell taronja Faig pastissos i suc de taronja No hi ha res millor que la taronja
Mira que està bona la taronja Pa’ desdejunar menge taronja Per a berenar menge taronja No hi ha res millor que la taronja Mira que està bona la taronja Pato a la taronja ‘Quack’ Faig una cançó de la taronja No hi ha res millor que la taronja
M’oblide l’episodi del super Sóc conscient de que el capitalisme té estes coses Vaig a treballar M’enduc un tapper Sempre en les finals Com el València d’Hèctor Cúper Rodejat de camp I em sent a soles Menjaria taronja A totes hores Els somnis mesure per fanecades I a cabassos plene camions i vores
Navelates dolces Clemenules Varietats
Mescles d’allò més xules Valencians ignorants d’esta herència Patrimoni i propietats perdudes Des d’Europa veten la production I els polítics passen de moatros Si tens dignitat ves de manifa Posem-li fi ja a esta enganyifa
De Xoni, Poti i Tiriti a Maria Abradelo De Monleón a Ximo Rovira
I a Lechiguero
Queda’t amb mi Perquè la vida és una Tòmbola Tinc un Flashback i ella arriba Sonajero
Bombes, Sarajevo Estiu, Tela Marinera La Primera i el Grand Prix Que li agrà a ta uela Eduard Forés, lios de faldes, enrenou... Anxufa-li la valenciana: Canal 9
De Nobita a Shinosuke i al Geni Tortuga
La pell del que és xiquet per a sempre no s’arruga Indiana Jones ET
El millor cine dels 80 Tu en el Canta Canta Viatge a Portaventura
Finals dels 90 València de Mendieta Terra Mítica en anuncis Euro per peseta Concha Piquer, Maredeueta I diu aixina
M’apegue a la pantalla quan s’enfoca a Carolina...
Carolina, Carolina
I cada falla on fire quan arriba Carolina Carolina, Carolina Nou gol en Mestalla perquè he vist a Carolina
Carolina, Carolina
Tom Holland & Zendaya? Naaa em quede amb Carolina Carolina, Carolina ‘Valencia, Sol y Playa’ no val res si no estàs tu
Nou treball de Malparlat @alfonselblue
Vos sabeu de memòria l’anunci del xampú El gos, Ricky Martin, bocadillo de Nocilla I la xiqueta que in fraganti Patà Kung Fu
Rita, el Monstre Bu, Paco Camps i Zaplana Desfalco en l’Horta Nord Vacaciones Santillana Senyor Retor, L’alqueria, Paco Lloret Nits de sofà en la família en l’Era Pre-internet
Juan Carlos Ferrero Number One i què poc dura Hui tinc vídeos de Miss Tagless i Cabra Fotuda Al meu poble: vell terreno, nova avinguda, Ros Casares i top manta Roba xula!
Diva i influencer Tàndem amb Nerea Sanfe Jo rajant de Renfe Tu en l’À Punt Directe Jo buscant mejunje Tu en el tercer acte Jo que et pose en bucle Tu em fas un temacle
I vaig volar Com un xiquet llegint un llibre I al passar cada pàgina Un somriure em va fer lliure La meua ment volava Imaginava el que ha d’escriure I entre versos i estrofes Prosa i vers Ho vaig descriure
Al vore dibuixos i bestiaris En coves Jerogífics en temples A les parets Escribes que relaten sobre pedra els principis dels temps Esdevenint aquells mites que coneixem
Llegir
L’epopeia que va viure Gilgamesh Primer poema èpic i fantàstic, Influir en les mitologies de cada cultura és dràstic Abraçant des del Mediterrani Al Mar Bàltic
L’Art de la Guerra de Sun Tzu Canviant el món El Mahabarata hindú Narrant un nou origen, Homer escrivint La Ilíada i L’odissea d’Ulisses Filosofia i mite conflueixen
Viure
La passió de Jesucrist a mans dels seus L’Antic Testament parlant d’un Rei que naixerà I un Déu Coneixement que no acaba ni acabaria Per més que uns salvatges cremaren Alexandria
D’herois olímpics i romans al Mite Artúric De somnis pagans Xamans i druides El futur és rúnic
Tirant lo Blanc i El Quixot Bojos per combatre Influint en Shakespeare la importància del teatre
Contes de fades amagant secrets perversos Alícia en Terra de Meravelles Easter eggs dispersos Viatges impossibles de la mà de Juli Verne L’home que s’avança als temps Amb uns coneixements immensos
Viure de primera mà el calvari d’Anna Franch L’èpica fantàstica de Tolkien En mig d’una guerra D’Edgar Alan Poe a Stephen King Passant per Lovecraft De Charles Dickens fins als germans Grimm La fantasia és art
Darwin formula l’Origen de les Espècies De La guerra dels mons a 1984 I gràcies Manuscrits, assajos Manifests, constitucions Llegir sempre és la major de les revolucions
Creuant fronteres i pantalles Cines i cançons Esdevenint èxits lectors I endevinalles
Passant per Stan Lee, Neil Gaiman o George R. Martin De la màgia d’Alan Moore A Harry Potter de J.K. Rowling
Carme Cardona, Xungarro o Francesc Gascó Influencers Com Marta Meneu o Sènia Mulayali El Ventall d’Aitana És orgull I valenciania
Millor tanca el Marca Ves a la prestatgeria I posa’t al dia Exercita el cervell Sent l’alegria Ser fan de la lectura es tria I això és poesia Mantra i sentiment Viatge i literatura Una forma de viure mil vides Imagina’t una
He complit 30 i ma mare em busca nòvia No vaig a enganyar-te: açò m’agobia Dóna igual morena Pelroja Rubia Vol xiquets per casa - I a mi em fa fòbia -
Ja no estic en bàbia Fugint de la gàbia No vull excursions en l’Skoda Fabia de mon pare Almenys de moment, compare Encara que (A este pas) Igual acabe fent-me flare
Jo ja sé que ella ho fa en bona intenció Però no puc evitar sentir la pressió Mare, sent no haver-te donat una nora Jo mai he cregut eixa convenció Si jo estic tranquil fent la meua música He complit trenta en la flor de la vida Ella no contempla si sóc LGTB Vol tindre un nét bebé No em deixa alternativa No pot dir que no tinc iniciativa He tingut lligues L’estabilitat m’esquiva Ni llegint llibres li trobe una eixida Ni carn Ni peix A mi em va la gatxamiga
No hi ha res a fer si no és del València - Amunt!Salustiana i nàvel Distingeix-les amb paciència Que jo sóc de terme Pero sé fer-me l’ou estrellat I no sé el que passa El cor el tinc tancat
Ja hem deixat arrere l’oceà Només m’importes tu Per la gràcia d’Alà 1001 nits hem recorregut Els astres il·luminen versos que em vas recitar Per més que el món gire No et canses de caminar Mai Junts 40 lladres Cap resposta
L’odi que ells senten fa justa d’esta lluita nostra Perquè l’amor que et professe és gran Madinat al’Zahra Reina mora dels meus somnis El cel n’és la mostra
Dus-me al paradís Fem cas omís de les mirades Mai podran entendre El que sentim La nostra guerra Si tu em fas feliç Jo et seguiré Entre les albades Deserts Basars Oasis Estels Allà a on vages
Construirem Alhambres Tombarem murs ideològics Si el món ho permet Descobrirem paisatges màgics
Llevaré el teu vel per besar la mel dels teus llavis Moriré per tu Si Déu vol És consell de savis
Ja hem deixat arrere un oceà Perills Baixos trucs Insha’alla les ones no tinguen vençuts Plats bruts Menjarem pastissos de cuscús i baklava Conviurem en pau Lliures
O ho intentarem, al menys Junts
Pot ser no n’hi han estores màgiques Per dur-te volant a vore el més bonic de l’alba Pot ser no n’hi han genis en llànties I del desig humà ja ningú es salva Vull mantindre calma Pensar que molt prompte et tornaré a vore Que el plor és perquè enyore el teu olor I que em decore Que el color del dolor escarbe I el meu cor devore Rese a Déu I li demane que no mos ignore
He parlat de tu A les Mesquites I visites
Tots volen provar els dolços Com sols tu confites Les riqueses sobren On estigues tu sóc ric A l’altra part del mar t’espere No em deixes Kanbghik
Fa temps que em diuen el Butoni
L’home dels Nassos La Cucafera
Però el Rap que es fa a València Ja no és el que era
M’he sentit acobardat He agarrat plorera La meua llengua canvià per altra forastera
Quantes voltes m’han cridat Quarantamaula?
I el vostre Rap servit a taula Meua és la paraula
Rimes sobre ritmes
I gegants Tombatossals
La fera ferotge i malparlà Clava els ullals
Tu segueix ballant el Tusa
Arriba el Moro Musa Tinc un exèrcit d’idees I una ment obtusa Tinc una història inconclusa Amb més d’una musa Però al matalaf del Malpa No cap cap intrusa
Bruixes i donyets
Entremaliades malifetes, Quant de músic al post-bolo enganya a les xiquetes? ‘Entra al backstage amb mi, puja’m historietes...’ No t’extranyes d’intentar-ho anys, I encà no ho petes?
M’han confòs amb la Bubota M’han fet la pilota Si el teu sèquit se m’arrima Patisc la pigota Ja tinc la pell fina Sé que al menys es nota Em prenc una aspirina Fa mal tant d’idiota
Dona d’aigua Ulls de foc Cor de ferro
Vaig renàixer als 3 dies després de l’enterro Consciència tranquil·la Alimente ànimes pures Faig un joc de rol dels teus espantacriatures
Vinc per fer que et menges d’una volta les verdures Éssers mitològics
Uela Poble Infàncies dures Covid19 Mascaretes Ana Barceló Carlos Fabra Castelló Lents obscures
No hi ha llança del destí pa’ls meus dimonis i dracs Testimonis a bacs Homes dels sac Burocràcia maleïda Governs d’Akelarres Saquejant les nostres terres mentre envien un fax...
Però fes la vista grossa Vacil·la als teus Raps Sigues còmplice d’eixe sistema que critiques Lletres buides Molt de pique Tirar canya a xiques No et criden pa’ls bolos i t’has fet un ploramiques
Compte d’on et fiques Promoció Famílies riques
No és jugar a les caniques Passa d’etiquetes
Fes el que prediques He vist MC’s amb molta postu Però amb menys lletra que la instrumental a seques
No coneixes el meu patiment Clima inclement Pots agregar als meus seguidors i ser simpàtic Però això no et donarà la veu ni el meu flow Error tàctic Forma’t professionalment
Aprén de contingut amb Apitxat o Lletivi Pren Les Píndoles del Profe Busca a Simmer al Twitch El Paellontòleg Diàlegs
El Racó de Joanllu Una cita amb Miquel Tejedor d’Algemesí
Me la pela el seu discurs d’occità i llemosí Ja he crescut pa’ tanta merda No em conteu històries
Si la pela és la pela pa’ls polítics d’ací FORA EUFÒRIES Feu victòries de miquinòries
Tinc un deute que he contret amb Eva Dénia i Raimon Cante ‘Al vent’ des del seient raere Pense en Saigon Pense en bancs de peixos i taurons Tintoreres David / Goliath Mar de Nules / Espigons
Ja fa que va vindre el Papa De l’America’s Cup L’accident del Metro Canal 9 Gürtel Tratges Sembla que fou ahir Retinc les imatges Hui el feixisme guanya adeptes Diferències cap
Però tinc un puntet optimista i veig ventatges Veig jovent organitzant-se i pagant els peatges Descobrint el món I si les coses venen dures Saben arriscar pel bé comú amb 2 collons
El meu poble ha sabut fer-me I sóc de terme El meu Rap són botes Kelme Juan Roman Riquelme Botar a l’escola per a pegar 4 xuts (Hui molts d’eixos amics per la droga estan perduts)
Jo el que vull és que escoltes el Rap Que el normalitzes Per això el meu vol és de Cabanes a Manises Fora blancs i negres Les meues barres són grises I llises Proporcionals als pèls que tu m’erices
Contra la MAT al vell Maestrat Fora ronya Patrimoni Vergonya, caballers, vergonya Fes la mani Fora conya Sigues pur Floreix Com Azalea de Tinta de Costur
A la barra del teu bar call me Logan Destacant com l’Ampersand en el còmic del Vaughan Rima Cruella Com Deville Com Lucille (La del Negan) I a donar aigua com l’Abril
Sinic punxa discos Com un ionqui es clava agulles Bezeta cuina este beat Com ta mare les xulles Amb amor infinit Ia mi no em falten fulles Tampoc em falten bulles El bucle en el que escric
El túnel en què estic Afonat mai (Malferit) Potser siga Malparlat o sóc un malparit? Siga dia o de nit Nou despreci capitalino Ves a fer la mà si el valencià et ‘sona a xino’
Montant-me més pel·lícules que Spielberg Deixant-me l’ànima en el diari de Tom Riddle Adoctrinant al nou Patriota en The Boys No sóc Andy però tinc pendents de mi molts Toys Fanàtics com els Yomus Boixos Nois No entre en eixes absurdes batalletes Ja podeu tirar-me un beef Una tiraera Jo no escolte Rap de merda i no m’entere, tetes
Ja vaig estar a la vora del barranc A punt de saltar al buit Amb ungles plenes de sang Una immensa pena al pit I va baixar un àngel: ‘No és el teu moment encara Toca a remullar-se Al fang’
Unes vacances en Aokigahara? Naaaaah
No toca ara eixa sensació rara Jo que volia ser David Albelda Vaig tragar merda Si Però vaig donar la cara Més classe que un intensiu I a qui li importa? 30 i pico i seguim vius La roba al riu Passa de pressa l’estiu I sense el niu
pitjors decisions de la vida les pren el piu
Açò no és música monòtona Si el teu fill l’escolta és perque és bona i diàfana Poesia de carrer en valencià Com sona Li dóna estil a la persona Desenvolupa el sentit crític Trenca estereotips i fa millorar la memòria I si està trist el desemboira És analític
Deixa’l viure en llibertat la seua pròpia història Podria descobrir a Grandmaster Flash
Entendre lletres de Nas Aprendre de Notorious Enamorar-se de Missy Elliot o Aaliyah Aprendre a estimar el Blues El Soul
El jazz
I si seguix investigant i mira per València Trece Pasos Mentenblanko Nomada Squad Tesa Tiger Temple Rapsodes Nacidos de la Tierra Día Sexto Charly Efe Le Fay Kung Fumetas Però pa’ això cal auto-obligar-se
A millorar Sempre avant i amunt amb exigència No és matar a l’ego És supervivència Parce I fugir del que et vol a conveniència És la més exacta ciència El nostre orgull
Vos veig renyir per banderetes i la sang em bull Alceu eixa senyera coronà o no de blau Kapoll’s La definix ca nostra No qui l’escull
Ja tinc trencat l’escut Coral Romput Com l’Ovidi, 36 oficis Per cabut Per sabut Una volteta per València amb Askama DeParkineo: un podcast per a tu!
He viscut en carns un episodi de What if...? Sense ella en ma vida no existeix un leitmotiv Vaig sacrificar Vaig solicitar forgive
I em va perdonar Extranys designis del destí Ja he patit la novatà Ja em van fer el buit El xiquet pioner del Rap amb el coret partit, Ara adult Can I kick it? Yes, jo puc I estic fent contingut de puta mare, amic
No és pels vídeos de youtube ni per ser valençuber No és per parlar clar de Renfe, BlablaCar o Über És per estimar Penyagolosa o el Montdúver De cor I demostrar-ho des de que era impúber Jo sol Assaig i error des de l’adolescència Amb enemics per ignorància i malentesos Ja saps No obstant (I encà que no busque ser referència) Rap en Valencià i Alfons el Blüe van de la mà
Et done el meu materialisme Hui existencialisme Mana el business Obsessió per la imatge Dis-me: Tanta projecció d’èxit t’ha portat a l’abisme Quanta inseguretat pot maquillar l’algorisme?
La salut mental no l’entrena un coach de fitness No es nodreix de l’Herbalife Ni merdes d’eixes Has d’observar els signes I oblidar-te dels dogmes No estàs sol Demana ajuda si la necessites No caigues en símptomes psico-populistes No visques d’acceptació i eixos mecanismes
Dóna gos pensar-ho Sou tants els que ho feu Que sembleu insulsos productes I no artistes
Demagògia de postal no és el nostre faro Com a Wallapop, el Rap més car quant més raro Fart de sonar tan mal? Puc solucionar-ho Tin les pistes Si no és de cor no val gravar-ho Escolta Malnom Voltor Arròs Caldós Sva-ters 121 dB Mugroman Malagäna Somnia fer-ho tu també No penses en cap fama No penses en cap dama Entrena amb Kami Sama
Més lletra en una cançó que altres en tot el disc Potser no tinga raó Però accepte el risc I et dic una cosa Si falle ho assumisc Ja que, com a Arnau, El coneixement no em fa nosa 30 ja i saps què? Em sent com una rosa Malferida en La Murta de Beni
Vens amb mi? Dóna per a saga Posem-li banda sonora ‘La Balena Malaena’ o la de Pleasant Dreams
Metodològic com la Montessori Viure és el lema Per a tu el memento mori No et deixes res per dir Si pots agarra un boli Fes com La Síntesi: Contingut que val per mil La meua llengua ingovernable i vil La censura i el maltractament Feixista estil Mari Giner en Peníscola Segueix el fil Hosteleria de règim pròpia del segle XX
Conforme es pot, però sempre es sura Aprén valencià en línea amb Ricardo Ventura Nit de les animetes D’esta ningú es lliura Arriba el mestre Suspens esta assignatura Matemàtiques, geometria i escriptura Fer de cada lletra un obra d’art Una escultura I si has de punxar algú, açò és acupuntura Alta cuina Sofregida i amb tempura
No val plorar No val l’autocompassió Convens-te Demaneu respecte i humiltat Demostreu-los És fàcil ‘rajar’ quan els premis no et contemplen Després d’haver donat x cul x 4 vots Deixeu-ho
Concursos tòxics i gent curteta Quant de bovo competint s’ha llevat la careta? Vertebrant país, qui? Em fie de 4 o 5...
I no veig valors
Victimisme i trampa feta Alguns no mereixeu el cas que vos fan No teniu ni un fan
I sempre esteu plorant Sempre provocant Mirant sols la boljaca Sona Alfons... I tremoleu com un flam
Açò no és un joc de xiquets La música és vida Si vols jocs ja tens el podcast Casella d’Eixida Merchandising amb Clara Vidal, Disseny d’Idees, Entrevistes i anfluèncers amb Lluïs Poliedres
Tejido de Pana Causa Justa MKS Doctor Seco Azid Lexema Kaos Master pieces
Ret tribut a Willem Dafoe, Martin Scorsese L’última temptació Entre bises i misses Entre muses i vicis Difícils capricis La tristesa baix del llit, bro Ja em coneixes
Anys de presses Paternalisme Inicis Eugeni Alemany, showman style Principeses
‘Jo no sóc Polac’
‘Les vaques’ del Metro
Shían Nano Dual Xoc Xavi Mata Putu Nota, Mc Alberto Mil paraules El teu límit Països valencians Fuster Rap de poble, soca
Gastronomia, esmorzaret i tanga Provocativa samba Cine culte Com Berlanga No es confonga Malpa duu bona mandanga Peculiar Muixeranga Lo vostre és de xaranga Hui li posem mute al cutre I aixina l’eduquem Duke Nukem Doom Mc’s de first person shooter Tanque el bucle com en Looper Killer Davor Suker, Fem repoker Ves a vendre el cul al Xúquer
I aixina podria rapejar fins a l’infinit Uróboros
El final és el principi, amic
Açò hauria sigut impossible sense un públic proper i amb un cor tant gran que em dóna el suport necessari per a portar a terme iniciatives arriscades com aquesta.
Tampoc s’hauria materialitzat sense la inspiració que m’aporten les meues admirades companyes i amigues Aitana Ferrer, Pepa Cases, Elena Serrano, Nalia Palmero, Carme Moros, Ximo Agut, Carles Domènech, José Gas, Marc Zaragozá, Jorge Peri o David de la Peña.
I ja et dic que tampoc podria haver-ho fet sense la inspiradora força que em transmeten amigues i confidents com Alba Torrubia, Yuli Vanesa, Nadia Cubedo, Jennifer Miravet, Mabel Almendros, els fantàstics biaruts Joanllu Escoda i Maria Richart, els meus germans d’altra sang Francesc Gascó, Eugenio Sanz, el meu estimat Xavi Rico ‘Apitxat’, companyes i referents com Laura Violeta, Juan Magraner, Andrea Bella, Andreu Igual, Edu Borja, Blai Gisbert, Maria José Blasco, Eva Andrés, Lucía Aránega, Rubén Felis, Sònia Gil, Mamen Moreno i Minerva Salvador, creadores fantàstiques com Carme Cardona, Maria L. Devesa i les xiques de DeParkineo, Sénia Mulayali, Emma Tomàs, Rosella Espinós, Azalea de Tinta, Simmer Valenciana, Aitor Muñoz ‘Llet i vi’, Miquel Tejedor (i Carri), Ricardo Ventura, Natxo Sarvatxo, Santi López (i Patri), Arnau i Pablitros; incondicionals com Carlos Vila, Raquel Soriano, Marta Olaria i Yeray de Cultura Valenciana, els meus germanets d’Askama, Nacidos de la Tierra, La Terra Sona, Sam Petyoff, Dj Monka, Làuder, Lluís de Poliedres (que torne Voltor!), twitstars com La Fallera Valenciana, Jordi ‘Sr. Carbonell’, les grandíssimes Carolina Ferre i Amàlia Garrigós, amics de tota la vida, com Borja Oliver, Dani Gómez, Xavi Roselló, Alberto Vilar i els demés ‘Desbaratats/L’Emboirà’, o aquells que m’han regalat el temps, l’estudi i les circumstàncies, com Jaume Ramia, Rubén Sorigó, Alejandro Polo, Miguel Wardzala, Alberto Castillo, Enrique Ferri, Mihail de Madmikey, Rafa Ruiz (i Joan, i Mari...), Miguel Canós, Víctor Bartual, Sergi Mollar, Josep i Marina Navarro, Rubén Guzmán, Martín Sánchez, Salah Talibi, Raul Martínez, Natxo Casado, Marc Galán, Yaron Balbuena, César Puig, etc (me’n deixe molts, sou un fum)...
Definitivament, seria impossible sense la meua família, però en especial ma mare, mon pare, la meua germana i mon tio Rubén. Els meus, ma casa.
Però, sobretot, açò mai hauria estat una realitat sense ma uela Carmen. I va per ella.
