SOCrT
\
ALAMEMO
DERAFAELWZ "EL
CffiHERO","oMar,ícanye,,es
It.
onar
El dimecres passat, dia LB de setembre, va morir en Rafel Núñez," el Cabrero".
per aixó mateix li agradaven molt els nins, pensant en la infáncia que ell no va tenir. Senyalat pel régim
i pets cacics locals, en Rafel no va
A
h
En Rafel era un home molt apreciat pel poble. Consery molt viva Ia imat-
poder anar a escola, era d'aquelles persones que extreuen la saviesa de
ge d'ell amb el seu ca, pasturant Ia nombrosa guarda de cabres pels rostolls dels camps santamariers. Les coneixia a totes pel seu nom, i era un vertader expert en la cura
l'experiéncia, del treball i del coneixement de la terra
dels animals. KOS
¡fnf 92
Home senzill, peró de for[es conviccions ideológiques, va ser d'aquells primers immigrants que vingueren a Mallorca, als anys seixanta. Era natural de la vila de Paradas (Sevilla), d'on havia hagut d:emigrar per trobar un millor futur per la seva muIler, Dolores i els seus fills, na Pepa, en Ouico i en Rafel.
Va treballar tota Ia seva vida, de picapedrer i després com a pastor de
cabres, com havia fet de nin, una feina que duia dins la sang. Amb el temps i amb la dona i els tres fills, varen poder comprar un solar i fer caseva, Ia primera casa que es va
En Raf eI" Cabrero" ha mort envol-
tat pels amics de sempre, amb els seus fllls i amb els seus néts, n'Alícia
i en Víctor. Les seves flors són ara davant la lápida d'homenatge als republicans santamariers morts en la Guerra Civil i del batle de Búger Joan Alemany, assassinat al cemen-
ten de Santa Maria, per voluntat expressa dels seus f,lls. Com ell hauria volgut. Santamarier de Sevilla, comunista per damunt tot. Per gent com ell, el poeta Miguel Hernández va escriure:
aixecar al carrer Pere J. Jaume Pons, aleshores un fangar conegut per sa Pleta, que en realitat era el desguás de l'aigua que baixava de Coanegra.
Andaluces de relámpagos nacidos
EI seu comiat, al cementeri municipal va ser d'alló més senzill. Unes
reyes de Ia minería señores de la labranza hombres que entre las raíces como raíces gallardas vais de la vida a Ia muerte vais de Ia nada a la nada; yugos os quieren poner gentes de la hierba mala yugos que habéis de dejar rotos sobre sus espaldas @
paraules de Ia seva filla, na Pepa, de na Rosa, la batlessa i I'himne de Riego, tocat pels seus amics, els xeremiers Pep Ordóñ ez L Josep Cam-
La seva infáncia va ser molt dura. EI seu pare i el seu tio eren comunistes i varen ser assassinats pels feixistes a Sevilla el 1936, quan tot just tenia sis anys. La seva mare i els sis fills, nins encara, ho passaren molt ma-
lluitat i lluiten perqué un món millor
lament per tirar endavant. Tal volta
sigui possible.
pins. Un adéu, trist i d'homenatge a l'hora, per ell i per tots els qui han
entre guitarras y forjados en los yunques de las lágrimas. .