CURS 2018-2019
L’INTERIORISME EN EL SECTOR COMERCIAL Aina Bueso Huguet Josep Morral Inglès
INS PIUS FONT I QUER
ÍNDEX 1. INTRODUCCIÓ.....................................................................................................3 1.1. Objectius....................................................................................................................3 1.2. Hipòtesis....................................................................................................................3
2. MARC TEÒRIC.....................................................................................................4 2.1. L’INTERIORISME......................................................................................................4 2.1.1. Què és?...........................................................................................................4 2.1.2. L’interiorista.....................................................................................................4 2.1.2.1.
Qui és?................................................................................................4
2.1.2.2.
En què es diferencia l’interiorista del decorador?...............................4
2.1.3. Història de l’interiorisme..................................................................................5 2.1.4. Elements de l’interiorisme...............................................................................6 2.1.5. Bases de l’interiorisme..................................................................................11 2.1.6. Estils bàsics de l’interiorisme........................................................................12 2.1.7. El pressupost d’un projecte...........................................................................16 2.2. L’INTERIORISME COMERCIAL..............................................................................17 2.2.1. L’interiorisme sensorial..................................................................................18 2.2.2. Què busca el client........................................................................................20 2.2.3. Altres aplicacions al interiorisme comercial...................................................20 2.2.3.1. Estands..............................................................................................21 2.2.3.2.
Exposicions........................................................................................21
2.2.3.3.
Aparadorisme.....................................................................................21
2.2.3.4.
Escenografia .....................................................................................22
2.2.4. Exemples interiorisme comercial...................................................................22
3. ENTREVISTA A UN INTERIORISTA..................................................................25 4. CONCLUSIONS..................................................................................................28 5. BIBLIOGRAFIA...................................................................................................29 6. ANNEXOS...........................................................................................................31
2
1.
INTRODUCCIÓ Des de ja fa uns anys he estat molt interessada en l’arquitectura, els diferents estils i les construccions però recentment me’n he adonat que el que realment m’apassiona és el disseny, concretament el d’interiors. En posar-me a investigar sobre aquest tema vaig descobrir que no era una disciplina que es posava en pràctica només en els habitatges, sinó que també en comerços i espais públics com a resultat d’aconseguir un avantatge respecte a la competència. Això ho vaig poder veure amb els meus propis ulls a l’anar a grans ciutats de diversos països com Barcelona, Amsterdam, Londres, Brussel·les, entre moltes d’altres. Allà vaig adonar-me que instintivament, aquells que no coneixíem la ciutat, anàvem als comerços, bars, restaurants, etc. que més impactaven estèticament, és a dir aquells que havien estat decorats de manera específica per atraure els clients, així comprovant l’impacte de l’interiorisme.
1.1.
OBJECTIUS • • •
1.2.
Descobrir què és l’interiorisme comercial i per què serveix. Conèixer el món de l’interiorisme. Conèixer la professió de l’interiorista.
HIPÒTESIS • •
L’interiorisme és una bona eina per destacar en el món comercial. Una bona imatge corporativa és clau per diferenciar-se.
3
2.
MARC TEÒRIC
2.1.
L’INTERIORISME 2.1.1. Què és? L’interiorisme és una disciplina complementària del disseny i l’arquitectura. S’encarrega del disseny dels espais, tant domèstics com comercials. Consisteix en crear un disseny per un espai ajuntant la innovació, l’espai, la funcionalitat i l’originalitat. L’interiorisme dissenya espais per viure, treballar… de manera creativa marcant així, una diferència amb la resta de locals, cosa que resulta molt útil pels comerciants i empresaris. A més, engloba diferents àrees com la conceptual, la direcció del disseny i l’art de transmetre una idea sobre el mateix espai, per això és molt important la imaginació dels dissenyadors d’interiors. A part d’això, el disseny d’interiors té moltes variacions. Les dues més populars són “l’interiorisme comercial” i “l’interiorisme sensorial”, les quals estan enfocats al sector comercial i funcionen com una estratègia de màrqueting. Aquestes les coneixerem en detall més endavant.
2.1.2. L’interiorista 2.1.2.1. Qui és? Considerem interiorista, tal com diu al Diccionari Invers de la Llengua Catalana, a aquella persona especialista en el disseny i la decoració d’espais interiors de l’arquitectura, és a dir, aquell que la seva professió és el disseny d’interiors.
2.1.2.2.
En què es diferencia l’interiorista del decorador? És molt usual confondre el disseny d’interiors amb la decoració, ja que estan molt connectats i el seu objectiu és el mateix, aprofitar al màxim el potencial de cada espai dissimulant els seus desavantatges i realçant els avantatges, però no ho fan ni de la mateixa manera ni amb els mateixos mecanismes. Un decorador és el que estudia un espai mirant la llum, com entra i com afecta, la disposició dels mobles i altres materials com ara els teixits que disposa aquell espai. La seva funció principal és vestir, reorganitzar l’espai aconseguint un ambient determinat. En canvi, un interiorista modifica principalment la distribució de l’espai per tal de canviar la seva imatge. Pot fer-ho eliminant parets, modificant les instal·lacions, triant nous materials, etc. Així que podem dir que no estudia un espai sinó que en crea 4
un de nou. A part, no només té en compte l’estètica sinó que dóna un paper molt important a la funcionalitat, per tant, podríem considerar que l’interiorisme és un punt entremig entre la decoració i l’arquitectura. En conclusió, aquestes dues professions estan molt connectades i per aquest motiu, els interioristes entenen de decoració i els decoradors d’interiorisme.
2.1.3.
Història de l’interiorisme
L’origen de l’interiorisme és bastant confós perquè és un ofici relativament actual, ja que en l’antiguitat no es destacava molt la diferència entre arquitectes, artesans, tapissers i interioristes. Ens remuntem a l'època dels paleolítics, en la qual pintaven animals i accions quotidianes i relacionades amb la caça, tot i que la seva finalitat era la sort i l’abundància en la caça, per tant, no podem considerar-ho exactament l’inici del disseny d’interiors. Anant més enllà, els egipcis van començar també a decorar les piràmides per dins pintant escenes de la vida quotidiana, jardins amb estancs rajos de sol, etc. tot i que molts, segueixen sense considerar-ho l’origen. L’interiorisme comença a acostar-se a la visió de disseny d’interiors actual amb els romans, els quals volien que les seves cases seguessin boniques i funcionals tant per fora com per dintre, i les decoraven sobretot amb mosaics i sofàs típics. A partir d’aquí, l’interiorisme ha estat en les nostres vides, sigui de manera conscient o inconscient. Tot i això, el que sí que ha anat canviant al llarg dels anys han sigut les tendències, ja que la societat ha anat canviant i com a conseqüència, els estils. Moltes de les tendències actuals provenen del passat. Estils com el retro, el vintage, l’escandinau, el minimalista, etc. estan basats en moviments del segle XX i anteriors, amb milers de referents com Gaudí, Mies, Eames, etc. Per comprendre l’interiorisme s’ha de conèixer la seva cronologia, ja que això ens ajudarà a trobar una estètica i funcionalitat en els dissenys del present i futur.
5
2.1.4.
Elements de l’interiorisme Dissenyar un espai no consisteix només de fer un plànol i idear on va cada cosa, sinó que també s’ha de tenir en compte els acabats de l’estància, ja que és el que genera més impacte en veure el disseny. Els elements principals a tenir en compte en dissenyar són: ➔ Il·luminació: La il·luminació és sense dubte un dels aspectes fonamentals a tenir en compte a l’hora d’idear un disseny. Ens permet potenciar aquelles característiques més importants i aportar més o menys calidesa a l’espai depenent de quins tons utilitzem. Hi ha diversos tipus de llum respecte a la decoració, la il·luminació general, la puntual i la decorativa. La il·luminació general és aquella més funcional, és a dir, la llum principal. La puntual serveix per destacar un punt concret de l’estança, com per exemple la zona de la taula. Finalment, la decorativa és aquella que afegim per destacar algun objecte o petit detall però que no és necessària.
Il·luminació general
Il·luminació puntual
Il·luminació decorativa
➔ Materials: També és molt important tenir en compte els diversos materials que podem fer servir per donar un ambient o un altre. De fet, també podem utilitzar determinats materials tant com a elements decoratius de forma aïllada, com a protagonista de l’espai aplicant-lo a gran part de l’espai, com per exemple al terra o parets. Els més utilitzats són els següents: 6
•
La fusta, tant pel terra com per mobles i accessoris. És el material que més es fa sevir a l’hora de fer mobles arreu del món a causa de a la seva durabilitat i versatilitat. Hi ha molts tipus de fusta de manera que ens permet aconseguir estils molt diferents com per exemple el rústic, clàssic, modern, etc. Els tipus de fusta més utilitzats en el disseny d’interiors provenen del pi, del roure, del freixe, l’auró i del cirerer.
Interior casa fet de fusta
•
La pedra, sobretot en escales, xemeneies i parets. S’està convertint en un material molt popular en l’interiorisme, ja que ens permet donar-li a l’espai un estil rústic molt càlid i acollidor. També s’usa molt actualment en parets senceres aconseguint així la tendència de la paret revestida de pedra, que ens permet aconseguir un estil industrial, nòrdic, rústic, etc. Les més utilitzades són la fil·lita, la quarsita, diferents marbres, la pissarra, els granits, la pedra calcària, etc.
Interior casa fet de pedra
•
El formigó, s’utilitza molt actualment per aconseguir un efecte industrial en columnes, terres o algunes parts de la paret.
Interior casa fet de formigó
7
•
El vidre, en finestres, parets, mobles, decoració, etc. És un material molt versàtil amb el qual les possibilitats de decoració són infinites. A més, destaca per la lluminositat que aporta als espais així incrementant la sensació d’amplitud.
Interior casa fet de vidre
•
L’acer inoxidable, aquests últims anys ha guanyat molt protagonisme especialment per donar un punt més sofisticat i elegant a l’espai. És un material d’alta puresa i molt resistent a la corrosió.
Interior casa fet d’hacer inoxidable
•
Nous materials, el suro, el polisèpal, el laminatge, el poliprè, etc. estan aconseguint cada vegada més un protagonisme en el món de l’interiorisme.
Interior casa fet de suro
8
➔ Colors: L’ús dels colors no té unes normes establertes, el que sí que és cert, és que el seu ús és fonamental, ja que centra l’atenció i organitza l’espai. Hi ha moltes classificacions de colors possibles, per això ens centrarem més en la classificació segons la sensació que aporten i el tipus segons la seva saturació. Cada color aporta una sensació diversa al receptor, per tant, no s’ha de triar un color així com així i tampoc, mesclar-los sense coneixement. A continuació, mostraré uns gràfics extrets del bloc de l’Ana Utrilla on mostra clarament la funció i classificació de cada color.
A part de la sensació que aporta cada color, també s’ha de tenir en compte com barrejar-los. Existeixen moltes combinacions segons l’estil o la sensació que volem aportar a l’espai, però primer hem de saber de quin tipus és cada color depenent de la seva saturació. A continuació veurem els colors purs, els molt saturats, els poc saturats i els pastels (quasi gens saturats).
Gràfica colors pastels
Gràfica saturació colors
9
Una vegada coneixem els tipus de colors més generals i el què ens transmeten podem conèixer les combinacions (gammes) de colors més utilitzades o populars:
Gamma colors terrosos
Gamma colors metàl·lics
Gamma de grisos
Gamma colors nòrdics i escandinaus
Gamma colors tendència hivern 2018-19
10
➔ Textures: Un dels recursos de la decoració que molta gent oblida són les textures. Aquestes donen el toc final a l’espai, així aconseguint que cap espai quedi desolat o incomplet. Quan parlem de textures ens referim a la sensació que tenim en tocar els elements i en veure’ls, ja que ens poden generar sensacions només per la vista. Si utilitzem textures suaus, obtindrem una sensació més càlida mentre que si les textures són més aspres, l’efecte serà més rústic. Per tant, dos espais decorats amb els mateixos colors però amb diferents textures es veuran diferents i transmetran una sensació diferent. Per últim, les textures tenen un paper molt important sobretot en els coixins, mantes, etc.
Decoració amb textures aspres
2.1.5.
Decoració amb textures suaus
Bases de l’interiorisme
A l’hora de posar en marxa un projecte, el dissenyador ha de tenir en compte diversos aspectes: • El balanç, conegut també com l'equilibri visual. Consisteix en què a cada element del disseny se li assigna un pes en funció de les seves característiques, distribuint l’espai de tal manera que una zona no quedi sobrecarregada i l'altra massa plana. • L'èmfasi, és la zona més important, on volem que les persones es fixin. En alguns casos interessarà que sigui un punt exacte de l'estança, mentre que en altres ocasions interessarà que aquest punt sigui més general. Per aconseguir-ho es fan servir diferents tipus d'elements, tenint molt en compte tant la forma que tenen com a les seves textures i colors. • El ritme, juntament amb els dos punts anteriors, aquest recurs ens ajuda a crear harmonia entre els elements, aconseguint que una vegada que l'ull s'hagi fixat a la zona de l'èmfasi, la vista es distribueixi al llarg de l'estada. • Guardar les proporcions, els elements del disseny han de tenir una relació proporcionada entre ells, creant un espai visual harmònic. 11
•
2.1.6.
Un espai en un. Un cop l’espai està acabat ha de donar l'aparença d'unitat. És a dir, ha d'haver una harmonia i s’ha d’aconseguir que el conjunt aconsegueixi ser una única habitació o espai.
Estils bàsics de l’interiorisme
Existeixen molts tipus d’estils de disseny d’interiors però els més rellevants i/o utilitzats són els següents: ➔ Contemporani: És un estil basat en dissenys moderns. El què més hi destaca és la senzillesa, les superfícies llises, les línies ben definides i els espais amplis i ordenats. Tot i això, dóna prioritat a la comoditat. Hi predominen també els colors neutres, com per exemple els blancs, crema, marrons o grisos. Pel que fa a materials podem trobar acer inoxidable, crom, níquel, fusta clara i fosca, cuir, seda, vellut i lli. Per últim, utilitza una il·luminació de pista amb el suport de làmpades de peu. Estances decorades a l’estil contemporani
➔ Vintage industrial: És un estil que sorgeix als Estats units als anys 50, quan la gent va començar a utilitzar com a habitatge algunes fàbriques o magatzems. Hi predominen els espais amplis i lluminosos. Es deixen al descobert les canonades i maons i s’utilitza el ferro, l’acer i la fusta. Els mobles són una barreja entre estil vintage i neorústic, a la cuina hi apareix també l’acer inoxidable i en algunes estances, normalment als banys, hi trobem un disseny retro amb aixetes antigues.
Estances decorades a l’estil vintage industrial
12
⇒
Avantguardista: Aquest estil barreja la comoditat, la modernitat i la tecnologia en espais amplis i lluminosos. S’usa l’alumini, l’acer, la fusta i el clorur de polivinil (PVC). Respecte a la decoració hi apareixen coixins, catifes, mantes, quadres amb fotografies, làmpades i miralls. Per últim, la il·luminació i el color són molt rellevants en aquest estil.
Estances decorades a l’estil avanguardista
➔ Minimalista: Aquest estil es basa en introduir el menor nombre d’elements possible a l’hora de decorar un espai per tal d’aconseguir una atmosfera de tranquil·litat dins la simplicitat. Hi destaca les línies rectes i l’amplitud, ja que no busca omplir l’espai com els estils més tradicionals. S’utilitzen principalment colors neutres, els mobles tenen acabats llisos, sense molta decoració i la llum té un paper molt important en el disseny.
Estances decorades a l’estil minimalista
13
➔ Nòrdic o escandinau: És un estil molt popular a arreu del món originat a Noruega, Suècia i Dinamarca. Sovint es confon amb l’estil minimalista, ja que ambdós parteixen de la mateixa base, com per exemple l’elecció dels colors i la implicació de la llum. Es caracteritza per la seva senzillesa, funcionalitat, calidesa i comoditat. Utilitza el blanc, grisos i beix i la fusta tant clara com fosca, el cuir, la pell i també hi apareixen les plantes artificials. També hi abunden els quadres i les peces d’art clàssiques i modernes. Un altre factor molt important la presència de la llum natural així com les cortines, catifes i mantes de colors cridaners.
Estances decorades a l’estil nòrdic
➔ Natural: L’interiorisme natural reprodueix l’estètica de la natura. Utilitza els colors ocres, blancs i terra i hi afegeix sòls de fusta natural. A part, hi consten mobles de fusta sense polir.
Estances decorades a l’estil natural
➔ Costaner: Normalment, es relaciona l’estil costaner amb accessoris relacionats amb el mar però, no és realment així. Aquesta tendència usa matèries naturals, molt vidre i cortines
14
suaus blanques, així aconseguint un ambient més tranquil i relaxat.
Estances decorades a l’estil costaner
➔ Rústic: L’estil rústic neix a l’exterior de la ciutat així donant la clàssica aparença d’una casa de camp. Hi abunda la fusta natural en portes, sostres, etc. a l’igual que peces antigues i envellides. També hi apareixen altres materials i textures rústics com pedra natural, fang i marbre a part de, fibres naturals, llana i cotó. S’utilitzen colors neutres.
Estances decorades a l’estil rústic
➔ Clàssic: L’estil clàssic tracta d’una decoració tradicional, elegant i càlida. Les estances són amplies i lluminoses i destaquen per la gran quantitat d’elements decoratius que conté, així fent que sovint l’espai es vegi recarregat i exagerat.
Estances decorades a l’estil clàssic
15
➔ “Luxury” (Luxós): Com ja indica el seu nom, aquest estil es caracteritza pel luxe que conté. Consta d’estructures, espais i formes senyorials de grans dimensions i altures. Hi apareixen també xemeneies acabats refinats. Utilitza materials nobles, tèxtils sedosos, pedres naturals i fusta massissa. Hi podem trobar també grans finestres, cristalleres i portes que comuniquen amb l’exterior de l’espai i que comporten llum natural i acabats amb reflexos i brillantors. Respecte a la decoració s’utilitzen làmpades d’aranya, miralls d’estil barroc i altres detalls clàssics per potenciar la sensació de luxe.
Estances decorades a l’estil luxury
➔ Eclèctic: Aquesta tendència consisteix en mesclar diferents colors, textures i estils al gust del propietari sense cap norma ni base amb un resultat final harmònic.
Estances decorades a l’estil eclètic
2.1.7.
El pressupost d’un projecte
L’interiorisme no consisteix només de fer el disseny d’un espai acord amb les necessitats i preferències del client, sinó que també s’ha d’ajustar a les capacitats econòmiques de cada un, és a dir, el projecte ha de ser assequible pel client.
16
Per tant, s’ha d’elaborar un pressupost on s’exposi el cost total del projecte i el de cada un dels materials i mobles utilitzats. També s’ha de tenir en compte els proveïdors i els fabricants, és per això que es demana pressupost a diversos d’ells per poder donar un preu real i competitiu. Cada pressupost està normalment acompanyat de recursos visuals per tal que els clients puguin fer-se a la idea de com es veuria el projecte en la realitat. Els recursos més habituals són els plànols de distribució, els plànols d’il·luminació, fotografies 3D i documentació i memòria. Tot i això, no solen existir unes tarifes per projectes de disseny d’aquest tipus, ja que el preu depèn de moltes variables. Això ens ho explicava en Pep Valls, l’interiorista entrevistat, i és que ell considera que en aquesta feina és comú sentir-se infravalorat, ja que l’interiorisme és una despesa que costa molt de justificar i que perquè et puguin pagar per la teva feina has de ser capaç de demostrar que pots aportar valor i millorar els resultats.
2.2.
L’INTERIORISME COMERCIAL Al parlar d’interiorisme, normalment ho relacionem sobretot amb habitatges, però cada vegada més, s’està aplicant també en espais comercials o públics. Aquesta disciplina, aplicada en els espais nomenats anteriorment, s’anomena interiorisme comercial, el qual és considerat per molts “l’obligada evolució del comerç” i una eina més del màrqueting empresarial. Actualment, existeix molta competència entre els milers de negocis que hi ha d’un mateix sector. Per aquest motiu, cada empresa ha d’utilitzar diversos recursos per agafar avantatge respecte la competència i, un d’ells i molt eficaç, l’interiorisme comercial, el qual pot ser un gran diferenciador respecte la competència tot essent un dels més econòmics que pots trobar. Aquest concepte es pot resumir en aquesta cita de la periodista Karelia Vázquez: “Està més que demostrat que avui en dia el disseny és l'arma principal per triomfar en un món tan saturat i amb tanta competència. Cercar la distinció mitjançant altres mitjans que no siguin la innovació i originalitat creativa, no està a l'abast de molts i, en tot cas, serien mètodes més costosos econòmicament parlant. Les grans empreses que triomfen en 17
l'actualitat són un clar exemple d'això. No hi ha més que mirar al seu voltant i observar els motius d'aquest triomf: disseny original, únic i no comparable a la competència. " En definitiva, un bon interiorisme comercial és una de les tècniques més potents de venta amb la qual pot contar un comerciant per diferenciarse respecte a la competència. Tot i això, existeix una vessant de l’interiorisme comercial anomenat “Interiorisme sensorial”, el qual no només es basa en la distribució i estètica de l’espai sinó que té en compte altres aspectes relacionats amb la ment humana, de manera que pot arribar a ser més eficaç que el tradicional interiorisme comercial.
2.2.1. L’interiorisme sensorial L’interiorisme sensorial és la solució a la diferenciació comercial. Consisteix en l’aplicació del màrqueting sensorial en l’interiorisme comercial. Per a poder entendre aquesta definició cal conèixer primer aquest nou concepte. • El màrqueting comercial consisteix en diferents recursos per despertar sensacions en els clients utilitzant els cinc sentits, i com a conseqüència, vendre més. Així que ja hem vist que l’interiorisme sensorial, no només consisteix en dissenyar i decorar l’establiment o empresa de manera que li agradi al client, sinó que s’ha de fer un estudi previ per definir allò que volem transmetre, quin tipus de client volem atraure i de quina manera, per així aconseguir la satisfacció dels consumidors. Com he mencionat anteriorment, el que pretén l’interiorisme sensorial és despertar sensacions a través dels sentits, els quals els podem atraure amb diferents tècniques: •
•
La vista: per cridar l’atenció d’aquest sentit s’utilitzen diferents tipus de llum (enfocant el producte, per exemple), colors, contrasts, col·locant un objecte o decoració en moviment (com una font d’aigua o fer que el tros de terra on està situat el producte giri), però tot ha de tenir una certa harmonia i sentit, ja que per la vista s’obté la primera impressió dels clients. L’olfacte: aquest sentit l’atraiem gràcies a ambientadors, fragàncies, aromes personalitzats, augmentant l’olor del 18
•
•
•
producte i/o eliminant determinades olors que poden provocar un cert malestar quan es mesclen amb les altres. Un clar exemple és la cadena internacional “Sturbucks Coffe Comany”, la qual va deixar d’oferir entrepans calents perquè desprenien una olor s’interposava amb l’olor de cafè que volien aconseguir els locals. L’oïda: per captar l’atenció de l’oïda utilitzem sobretot la música. Aquesta ens ajuda a crear l’ambient proposat. És molt important una bona tria d’aquesta, ja que pot arribar desencaixar amb la sensació que volem aconseguir del consumidor, i que es produeixi l’efecte contrari al proposat, que el client abandoni el comerç. També és primordial el volum en el qual es posa aquesta música ambient perquè si està molt baixa no capta l’atenció de l’oïda però, si està massa alta, pot generar un malestar en el consumidor aconseguint una altra vegada l’abandonament del recinte per part del client. Aquestes errades a l’hora de triar la música les hem pogut comprovar moltes vegades en diferents establiments, sobretot en bars amb amics, amb els quals no pots quasi entendre’t perquè la música està massa alta. A part de la música, també podem captar aquest sentit amb elements decoratius, sobretot naturals, que produeixin algun tipus de so, com per exemple les petites fonts o cascades. Gust: aconseguim l’atenció d’aquest sorprenent els clients amb petits detalls ben presentats, com per exemple alguna llaminadura, bombó o pa acabat de fer. Això provoca en el client una sensació més personal i propera al servei. Tacte: per atraure aquest sentit, l’establiment ha de tenir detalls que cridin al consumidor a tocar-los i així notar sensacions agradables a través de les seves mans i cos. Això ho podem aconseguir amb diferents estampats i teixits, com per exemple el vellut, textures en les cortines o pintura, entre d’altres.
Encara que molta gent pugui pensar que l’interiorisme sensorial no afecta en les actuacions dels consumidors i és simplement una manera de guanyar diners, està comprovat que la ment humana només registra 1 de cada 3 missatges publicitaris; d’aquest, només entenem la meitat i l’endemà, rarament recordem més d’un 5%. Això, funciona igual pels comerços, a causa de a la manca de connexió empresari – consumidor i de la poca originalitat o distinció de locals d’un mateix sector, com ara els supermercats, que tots semblen iguals. Per aquest motiu és important l’interiorisme sensorial. 19
Una cita que reflecteix aquest concepte de l’interiorisme sensorial molt bé és la següent: Diguem i oblidaré, mostra’m i recordaré, deixa’m participar i entendré. Confucio. Tot i això, un mal interiorisme sensorial, sense un previ anàlisi correcte del negoci, desproporcionat o centrat únicament en l’estètica del local pot provocar greus perdudes a l’empresa. Per aquest motiu, és important acudir a professionals o si més no, tenir en compte tots els factors que ajuden a augmentar les vendes en el mateix negoci. D’altra banda, aquest tipus d’interiorisme no només ajuda a captar l’atenció dels clients, sinó que també té una gran rellevància en oficines, acadèmies,... en definitiva, espais on hi ha gent que hi passa moltes hores, sigui treballant, estudiant o vivint, ja que ajuda a trobar un sentiment de benestar i confort. Per tant, està comprovat que els treballadors rendeixen més en un espai on s’hi sentin a gust. Per aconseguir aquest estat és important un bon coneixement i aplicació de l’interiorisme sensorial.
2.2.2. Què és el que busca el client? Tal com va mencionar en Pep Valls a l’entrevista que trobareu més endavant, el que el client és un propietari que vol és tenir una posició sòlida i, dins del mercat, fer-se el seu espai. Això és possible trobant la seva personalitat de manera que el consumidor la pugui reconèixer a l’anar a la seva botiga. A cada sector hi ha molta gent pensant el mateix i costa molt diferenciar-se. En una casa això potser no és tan important perquè al cap i a la fi busques simplement benestar i una estètica, en canvi en el sector comercial, el client vol vendre, i si ja ven, incrementar les vendes, de manera que l’interiorista ajuda al fet que aquest objectiu es faci realitat.
2.2.3.
Altres aplicacions a l’interiorisme comercial Al llarg d’aquest treball hem pogut veure com l’interiorisme comercial i el sensorial afecten visiblement en els consumidors a l’hora de comprar. També sabem que el podem aplicar en oficines i habitatges, ja que gràcies a l’interiorisme sensorial, convertim aquell espai on hem d’estar moltes hores, en un lloc agradable i inspirador. Del que no hem parlat encara és de l’existència d’altres aplicacions a l’interiorisme comercial i que estan molt presents en 20
la nostra societat, com és el cas dels estands en fires i exposicions, de l’aparadorisme i de l’escenografia teatral.
2.2.3.1.
Estands en fires Un estand és un espai desmuntable i provisional que s’exposa en fires o exhibicions per vendre o donar a conèixer un producte. Aquests estands, però, han de ser vistosos i estètics per tal d’atraure el consumidor, ja que en les fires hi ha molts estands al teu voltant, de manera que la competència és immesurable. Per aquest motiu existeixen els interioristes comercials especialitzats en estands. Aquests, han d’idear un estand que sigui visual, cridaner pel client i fàcil de reconèixer. Tot i això, en ser un establiment temporal, no pot ser un disseny molt complex ja que s’haurà de muntar i desmuntar cada dia. Per aquest motiu, en les fires tendeix a aparèixer un estil més minimalista donat més importància al producte que es vol vendre.
2.2.3.2.
Exposicions La majoria de museus i centres d’exhibicions han estat dissenyats per interioristes i requereixen un alt coneixement de l’ofici per a poder crear un ambient adequat, ja que són espais molt grans. Normalment s’hi creen circuits de referència per on els visitants passen i hi ha una gran feina de senyalització, tant pel contingut com pel recorregut del museu o exhibició. Aquests senyals han d’anar d’acord amb el disseny interior del museu per crear una homogeneïtat general. La il·luminació és també un punt molt important en aquesta branca, ja que ajuda a fixar l’atenció en allò que és realment important i a crear una sensació de curiositat i admiració. En conclusió, ser dissenyador d’exposicions consisteix a crear seqüències lògiques per facilitar la visita als assistents i així puguin recopilar i entendre millor les obres i informació.
2.2.3.3.
Aparadorisme L’aparadorisme és el contacte més directe entre comprador i negoci, ja que l’aparador és el primer que es veu de la botiga. 21
A causa de la quantitat de competència en el sector comercial, ha sorgit d’una branca de l’interiorisme comercial, aquest recurs. L’aparadorisme serveix per cridar l’atenció dels possibles consumidors que van pel carrer i despertar un desig de comprar. Per aconseguir això, és indispensable expressar una harmonia convincent i una bona disposició dels productes a l’aparador. Aquells que s’han especialitzat en l’aparadorisme tenen amplis coneixements i, a diferència del que molts pensen, no només posen el producte a l’aparador de manera estètica, sinó que realitzen constantment estratègies comercials per l’exhibició de productes, segueixen una metodologia i apliquen tècniques de psicologia, aporten una homogeneïtat entre l’aparador i l’interior del comerç i sovint planifiquen la creació d’una campanya de promoció. 2.2.3.4.
Escenografia L’escenografia és l’art de dissenyar i muntar decoracions escèniques, per tal de crear un concepte visualment estètic dins d’un espai determinat, anomenat espai escènic. S’utilitza ja sigui en escenografies teatrals, televisives, publicitàries o cinematogràfiques. També anomenem escenografia al conjunt de decorats, telons, llums, objectes i mobles útils per la representació, etc. i normalment, aquests dissenys es munten en un escenari, en un set o en un plató de televisió. Aquest vessant de l’interiorisme comercial és molt necessària a l’hora de mostrar un cert realisme a l’escena i per ajudar a l’espectador a situar l’obra o l’actuació en el context.
2.2.4. Exemples interiorisme comercial Un clar exemple de l’aplicació de l’interiorisme comercial/sensorial és el “Bar Botanique Cafe Tropique” dissenyat per “Studio Modijefsky”. Aquest establiment està inspirat en un jardí botànic que envolta tot el local. Cada detall decoratiu ha estat escollit amb el fi de crear un concepte de naturalesa natural, com per exemple les rajoles de la barra, el mobiliari i fins i tot, la tipografia de les lletres del local i les cartes.
22
A més, també s’ha tingut en compte la combinació de colors, les formes orgàniques i les plantes escollides per tal d’aconseguir encara més l’ambient buscat. Amb aquest disseny, l’empresa ha volgut fer viure al client una experiència única, més allà de fer un simple cafè.
Bar Botanique Cafe Tropique
Un altre exemple és l’oficina de “Blue Communications”, dissenyada per l’estudi canadenc “Moderno”. Aquesta empresa és una agència de màrqueting digital i desenvolupament de webs. El seu objectiu era transmetre una naturalesa creativa en les oficines i aconseguir un espai de treball que ajudés a estimular la creativitat i productivitat dels treballadors per així aconseguir un millor rendiment i incrementar les vendes. Per aconseguir-ho van crear un espai obert de color blanc amb algunes matisos blaus a la zona de presentació de projectes, per potenciar la imatge de la marca, en la zona de reunions i en la sala d’entrada.
Blue Communications
Com a últim exemple tenim una botiga de derivats de la soja anomenada “Kayanoya”, dissenyada per “Kengo Kuma”. Degut a que són productes difícils de vendre ja que no hi ha un mercat molt gran 23
que els consumeix, van dissenyar el negoci fet expressament per apropar el client a la marca a través del procés de fabricació del seu producte estrella, la salsa de soja. Això ho van aconseguir reproduint l’interior d’un dels seus magatzems de Japó. Van utilitzar fusta de cedre a tot l’interior del local, la qual és coneguda per la seva gran qualitat, resistència davant la putrefacció, durabilitat, lleugeresa i per ser fàcil de treballar, i així van aconseguir un ambient de magatzem proper i amable als clients.
Kayanoya
24
3.
ENTREVISTA A UN INTERIORISTA Per tal d’aconseguir més respostes sobre l’interiorisme, he contactat amb Pep Valls, cofundador d’evvo retail, especialista en màrqueting estratègic en retail, posicionament de mercat i disseny i comunicació gràfica amb una extensa experiència en supermercats. Pep Valls
• En una frase, com et definiries? Ostes, complicat. Si hagués de dir-ho en una paraula potser implicat amb tot el que faig. • A què et dediques? Aquesta és encara més complicada. Així d’una manera més poètica intento a través de la meva feina millorar la qualitat de vida de les persones. Aquesta feina ho permet, perquè en el fons fem espais i si aquests espais són agradables o funcionals o estan més ben estructurats o ben pensats dons m’agrada pensar que els fem sentir millor. • Què és el que més t’agrada de la teva feina? La part de recerca. On gaudeixo més és sabent que he trobat allò que buscava i que això es pugui portar a terme. És així, per saber si el què estàs fent està bé o no, perquè si només fas formes no sabràs mai per què les fas, en canvi de l’altre manera sempre tens un argument que t’ajudarà a definir després. • Quins estudis vas realitzar? Ho vaig fer bastant pel meu compte. Jo quan feia BUP no tenia clar què fer i em va sortir la oportunitat d’anar a treballar a una empresa de curtits aquí a ELS ESTUDIS HI Igualada, i allà va ser on vaig escollir el què m’agradava fer. Llavors HAN DE SER va coincidir quan fèiem el servei militar i quan vaig acabar ja era una PERÒ EL MÉS mica gran per acabar els anys que em quedaven de BUP i COU i IMPORTANT ÉS després anar a la universitat, de manera que vaig buscar quins estudis L’ACTITUD. podia fer que estiguessin enfocats a allò que volia fer i vaig estudiar a -Pep Valls IDEP, que era una escola de disseny, disseny gràfic i fotografia i després vaig anar a EADA a fer un màster de màrqueting i comunicació. • Com et vas introduir en l’interiorisme? Això si que no estava previst en el guió. Nosaltres vam començar fent màrqueting, estratègia i comunicació gràfica, que és el que sabíem fer. Però crec que va venir arrel d’un encàrrec. De fet, el fet d’haver compartit pis amb un arquitecte, sempre havíem fet formalitzacions de volumetria, coses que a la meva feina no fèiem, des de espais efímers o exposicions, de fet vam fer una galeria d’art aquí a igualada i crec que va començar llavors, va ser un dels primers projectes que vam fer.
25
•
•
•
•
•
•
Quant fa que et dediques a l’interiorisme en concret? Ostres ni idea! Uns 25 anys, nombres rodons. Va ser quan vaig acabar d’estudiar i amb uns companys ens vam posar en un estudi a Gràcia i allà va ser la primera experiència. Perquè penses que és tant important l’interiorisme en els comerços? Important, relativament. La nostra feina no és considerada important i també veuràs que aquest món està molt frivolitzat. Interiorista és una paraula que simplifica el què fem, “reteiler” és més la definició, són aquells que busquen un anàlisis de caire més científic que porta a prendre decisions. Si ho entenem així, al acudir a un interiorista, la personalitat de cada espai o cada punt de venda que vol ser vist té més contingut, és més coherent diguem-ne. Quina avantatge té que acudir a un professional per canviar la imatge d’un espai comercial enlloc de fer-ho el mateix propietari sense coneixements del tema? Tot si val. Si tu tens prou criteri i ets capaç de resoldre un espai i funciona, endavant, però això en segons quin tipus d’aventures, quan son projectes més grans, com nosaltres que treballem en supermercats, és més difícil que algú ho pugui fer d’aquesta manera tan intuïtiva, llavors és on entra la part més teòrica, on has de posar molts departaments, on tothom ha de tenir clar què és el que s’ha de fer, i no pots anar un dia i canviar alguna cosa perquè si, per tant recomano acudir a un professional òbviament. Sembla que acudir a un interiorista equival a pagar una gran quantitat de diners, és cert? Econòmic no és. El que és més difícil de defensar és que som una intangible. Diguem que no som cars, és més una despesa que costa molt de justificar. En aquest món quasi sempre et sents una mica infravalorat. Penses que dones més del que et paguen i sempre has de justificar-te molt. Perquè et puguin pagar per la teva feina has de ser capaç de demostrar que pots aportar valor i millorar els resultats. Quin és el perfil del teu client ideal? El client ideal és aquell que té una cadena, no una sola botiga, o si en te una té voluntat de créixer, ja que amortitza millor el nostre cost i la nostra metodologia de treballar perquè la nostre feina la fem igual per una botiga com per cinquanta i en canvi , l’exercici de idear el projecte s’amortitza més si en fas cinquanta, per això preferim això. A part, si té més part de recerca millor, ja que com he dit és la que m’agrada, tot i que encara és més difícil de vendre i defensar, tot i que és la part que té més valor. Què és el que busca? El que el client vol és tenir una posició sòlida i, dins del mercat, trobar el seu espai. Això és possible trobant la seva personalitat de manera que el consumidor la pugui reconèixer al anar a la seva botiga. A cada sector hi ha molta gent pensant el mateix i costa molt diferenciar-se.
26
•
•
•
•
En una casa això potser no és tant important perquè al cap i a la fi busques un benestar, en canvi en el sector comercial, el client vol vendre, i si ja ven dons fer-ho encara més, i nosaltres els ajudem a que això sigui possible. Com ajudes a trobar al client el seu estil i preferències? Jo crec que no hi hagi estils, hi ha tendències. Tenir estil és quan ets un dissenyador amb un estil propi i el client et ve a buscar per aquest. Si tu intentes dissenyar o fer espais mirant el que t’envolta segurament acabaràs copiant, cosa que no aconsello de cap de les maneres. L’única manera de defensar la teva personalitat és tenir tu mateix un codi ètic i no copiar, sinó inspirar-te. Les tendències serveixen perquè la gent identifiqui unes directrius, el disseny ha d’estar actualitzat, no pot ser d’una moda de fa 30 anys, però aconseguir un estil propi costa molt, ja que nosaltres quan tenim un projecte el comencem des de zero. Quan dura un procés des de que el client es posa en contacte fins que s’entrega? Depèn. Si és un projecte complert que requereix un reposicionament de mercat, les fases analítiques poden durar un any o un any i mig, això abans de decidir com serà l’espai. Si és una fase més executiva, si estàs en un procés que ja et saps les regles del joc, pot durar entre 2 o 3 mesos. Si és un client amb el que treballes sovint és més fàcil i ràpid ja que tenim la base feta. Com et nodreixes d’idees? Observant, mirant. Jo utilitzo el telèfon mòbil per capturar tot allò que crec que em pot servir. T’has de crear la teva pròpia “base intel·lectual”, és a dir, aquelles coses que tu veus que després et poden servis per projectar i tenir inquietud per veure-ho tot. Si vas a un país visitar museus, anar a exposicions, etc. i intentar veure què és el que t’atrau del què fa la gent ja que, això t’ajudarà a l’hora de treballar. A mi personalment m’agrada molt l’arquitectura, la fotografia, i també voltar per les ciutats i veure carrers, botigues,... sempre intent estar atent quan vaig a un lloc i això va molt bé perquè acaba sent el teu bagatge i ho tindràs per tota la vida. Per acabar, ets feliç fent la teva feina? Això sí, rotundament. La felicitat no és un mar del carib en un veler en una platja de sorra blanca i tu prenent el sol, la felicitat és saber governar un vaixell en una tempesta, que vindria a ser la vida, i no crec que sigui un destí, sinó un viatge.
27
4.
CONCLUSIONS
Al llarg d’aquest treball he descobert que l’interiorisme no és tant simple com sembla, que no només és decidir de quin color serà el sofà i on s’ha de situar la taula. És molt més. L’interiorisme és transmetre, acollir i fer de l’estada a un espai tota una experiència. També me’n he adonat de la gran importància de l’interiorisme comercial i de que la majoria de la gent el desconeix, tot i estar tant present en el nostre dia a dia. A més, m’ha impactat molt el tema de l’interiorisme sensorial ja que era una vessant de l’interiorisme que desconeixia completament però que he gaudit molt coneixent-la. Mirant enrere, el tema d’aquest treball va ser una mica conflictiu ja que tenia clar que el volia fer sobre l’interiorisme però no com enfocar-lo. Primerament vaig voler fer una mescla d’estils d’interiorisme de diferents parts del món, però de seguida vaig veure que existien diversos estils d’interiorisme i que cadascú s’apropiava del que més li agradava depenent de les seves preferències, no que cada país tenia un estil propi. Seguidament, vaig proposar fer una mescla dels estils bàsics de l’interiorisme mitjançant alguna plataforma digital de disseny d’interiors comptant amb l’ajuda del meu tiet, el qual és interiorista. Malauradament, els mètodes per poder fer aquest projecte eren massa complexes de manera que em vaig quedar estancada a l’hora d’enfocar el treball. És aquí quan em vaig posar en contacte amb en Pep Valls, l’interiorista entrevistat, i , mentre estava cercant qui era ell exactament, vaig veure que tenia una empresa centrada en l’interiorisme comercial. En aquell moment se’m va ocórrer enfocar el meu treball en aquest tema en concret i així descobrir l’impacte de l’interiorisme en el sector comercial. A part, gràcies a aquest treball he pogut confirmar la meva passió cap a aquest ofici i m’ha ajudat a tirar endavant la proposta de dedicar-me al disseny interiors tot i les dificultats que comporta trobar una carrera universitària pública d’aquesta disciplina. En conclusió, considero que aquest treball m’ha ajudat molt a entendre el disseny d’interiors i sobretot a veure que actualment, cada dia apareixen nous oficis que són igual de vàlids que aquells que coneixem de tota la vida i que són molt útils i necessaris en les nostres vides.
Per últim, m’agradaria agrair a Pep Valls per la seva participació en l’entrevista del treball i per transmetre’m tanta passió al parlar del disseny d’interiors, i a Josep Morral, el meu tutor de Treball de Recerca, que m’ha ajudat ha encaminar el meu treball i en el que fes falta.
28
5.
BIBLIOGRAFIA •
CAMPI VALLS, Isabel. Què és el disseny. Barcelona; EDUCAULA, 2008.
•
ALEJANDRO SANTIÑAQUE CVSJ2 BLOG – LA IMPORTANCIA DE LA TEXTURA EN DISEÑO DE INTERIORES https://cvsj2.blogspot.com/2015/03/texturas.html - 15 març 2018
•
AMARA – THE DEFINITIVE GUIDE https://www.amara.com/luxpad/interior-designstyles/ - 6 febrer 2018 ANA UTRILLA – ANA UTRILLA BLOG– EL COLOR EN DECORACIÓN DE interioreshttps://anautrilla.com/color-en-decoracion-de-interiores/ - 5 juny 2018 Anna Utrilla - ANAUTRILLA BLOG – ESTILO CLÁSICO EN DECORACIÓN DE INTERIORES https://anautrilla.com/estilo-clasico-en-decoracion-de-interiores/ - 6 febrer 2018
• •
•
ANNA UTRILLA - ANAUTRILLA BLOG – ESTILO RÚSTICO EN DECORACIÓN DE INTERIORES https://anautrilla.com/estilo-rustico-en-decoracion/ - 17 abril 2018
•
ARIES INTERIORISTAS-TIPOS DE DISEÑO http://www.ariesinterioristas.com/tiposde-disenos-de-interiores/- 20 novembre 2017
•
BAI-SA FLAYER MASTER EN ESCENOGRAFIA Y ESCAPARATISMO http://www.bai-sa.es/wpcontent/uploads/2013/06/AAFF_Folleto_masterescaparatismo.pdf - 8 octubre 2018 DAVID MORENO de DAVID MORENO INTERIORES BLOG – LA IMPORTANCIA DE LA ILUMINACIÓN EN EL DISEÑO DE INTERIORES https://davidmorenointeriores.com/la-importancia-la-iluminacion-diseno-interiores/ - 9 febrer 2018
•
•
DECORACIÓN FACILISIMO BLOGESTILO NÓRDICO VERSUS minimalismohttp://decoracion.facilisimo.com/blogs/estilos/estilo-nordico-versusminimalismo_735521.html- 4 desembre 2017
•
Decoración Home UNCOMO – BLOG- LOS MATERIALES MÁS UTILIZADOS EN DECORACIÓN DE INTERIORES https://hogar.uncomo.com/articulo/los-materialesmas-utilizados-en-decoracion-de-interiores-47252.html - 20 març 2018 DECORACIONA – ESTILO ELÉCTICO http://decoraciona.com/estilo-eclectico/
• • •
•
DEFINICIÓN ABC – DEFINICIÓN DE ESCENOGRAFÍA https://www.definicionabc.com/general/escenografia.php - 7 octubre 2018 DETAILERS – BLOG – MONTAJE DE EXPOSICIONES: INTERIORISMO EN MUSEOS VOL. 2 https://www.detailerssimon.com/montaje-de-exposicionesinteriorismo-en-museos-vol-2/ - 7 octubre 2018 EL INTERIORISMO http://www.arkiplus.com/el-interiorismo - 13 novembre 2017
•
ESMADECO-ES LO MISMO INTERIORISMO QUE DECORACIÓN http://esmadeco.com/es-lo-mismo-interiorismo-que-decoracion/ - 20 novembre 2017
• • •
EVVORETAIL – PROJECTES https://www.evvoretail.com/projectes/ - 22 agost 2018 EVVORETAIL https://www.evvoretail.com/- 22 agost 2018 EXPERIMENTA-INTERIORISMO, https://www.experimenta.es/noticias/interiorismo/ 13 novembre 2017
•
Florent Santos PURO MARKETING – MARKETING SENSORIAL Y EL IMPERIO DE LOS SENTIDOS https://www.puromarketing.com/44/18230/sensorial-imperosentidos.html - 7 octubre 2018
29
•
•
• •
• •
•
•
IVAN COTADO - IVAN COTADO BLOG – INTERIORISMO SENSIORIAL EN LA PRÁCTICA https://ivancotado.es/diseno-de-interioresinteriorismo/interiorismo_comercial/interiorismo-sensorial-en-la-practica/ - 4 octubre 2018 IVAN COTADO- BLOG – LA IMPORTANCIA DEL INTERIORISMO COMERCIAL EN LA EMPRESA https://ivancotado.es/diseno-de-interioresinteriorismo/interiorismo_comercial/la-importancia-del-interiorismo-comercial-en-laempresa/ - 6 febrer 2018 IVAN COTADO -IVAN COTADO BLOG – INTERIORISMO COMERCIAL https://ivancotado.es/interiorismo-comercial-negocios/ - 2 octubre 2018 IVANCOTADO IVAN COTACO BLOG- INTERIORISMO SENSORIAL. LA OBLIGADA EVOLUCIÓN DEL comerciohttps://ivancotado.es/diseno-de-interioresinteriorismo/interiorismo_comercial/interiorismo-sensorial-marketing/ - 19 juny 2018 Julián Pérez Porto y Ana Gardey DEFINICIÓN – DEFINICIÓN DE ESCENOGRAFIA https://definicion.de/escenografia/ - 7 octubre 2018 LOLI PARDO - MARCANDO LA DIFERENCIA – BLOG – EL CONCEPTO EN INTERIORISMO COMERCIAL https://www.marcandoladiferencia.com/el-concepto-eninteriorismo-comercial/ - 4 octubre 2018 MERCÈ BORRELL – HOSTELTUR – INTERIORISMO SENSORIAL EN LAS SUITES DE HOTEL https://www.hosteltur.com/comunidad/nota/020356_merce-borrellapuesta-por-el-interiorismo-sensorial-en-las-suites-de-hotel.html - 7 octubre 2018 MUNDUK – LA GUIA DEFINITIVA http://www.munduk.es/diseno-interiores-la-guiadefinitiva/ - 4 desembre 2017
•
ORIOL VILASECA DILC – INTERIORISTA http://dilc.org/interiorista/- 27 febrer 2018
• •
PEP VALLS - PEP VALLS http://pepvalls.com/ - 20 agost 2018 PRINTANDO – ESCAPARATISMO, LA IMPORTANCIA DEL DISEÑO DE ESCAPARATES http://printando.es/escaparatismo-la-importancia-del-diseno-deescaparates/ - 7 octubre 2018 PRINTANDO – PRINCIPIOS DEL DISEÑO DE INTERIORES http://printando.es/principios-del-diseno-de-interiores/ - 8 octubre 2018 PYTÓN CONTRACT – BLOG – LA IMPORTANCIA DE LA TEXTURA EN EL DISEÑO DE INTERIORES http://www.pytoncontract.com/es/blog/la-importancia-de-la-texturaen-el-dise%C3%b1o-de-interiores - 15 març 2018 REFORMAS VALLADOLID – HISTORIA Y ORÍGENES DEL INTERIORISMO https://reformas.co/interiorismo-historia-origenes/ - 9 febrer 2018
• •
• •
•
•
•
ROSER TALLANT - DSIGNO BLOG – FASES DE UN PROYECTO DE INTERIORISMO https://www.dsigno.es/blog/diseno-de-interiores/fases-de-unproyecto-de-interiorismo - 29 setembre 2018 TIO VIVO RECREATIVO – BLOG – HISTORIA E INTERIORISMO Y MOBILIARIO https://www.tiovivocreativo.com/blog/diseno/historia-interiorismo-y-mobiliario/ 2 octubre 2018 UNA CASA DIFERENTE- DIFERENCIAS ENTRE ESTILOS INDUSTRIAL, VINTAGE, NÓRDICO Y MODERNO http://unacasadiferente.com/estilos-industrial-vintagenordico-y-moderno/ - 4 desembre 2017 WIKIPEDIA-INTERIORISME https://ca.wikipedia.org/wiki/Interiorisme - 13 novembre 2017
30
6.
ANNEXOS
GUIÓ ENTREVISTA • • • • • • • •
• • • • • • •
En una frase, com et definiries? A què et dediques? Què és el que més t’agrada de la teva feina? Quins estudis vas realitzar? Com et vas introduir en l’interiorisme? Quant fa que t’hi dediques? Perquè penses que és important l’interiorisme en els comerços? Quina avantatge té que acudir a un professional per canviar la imatge d’un espai comercial enlloc de fer-ho el mateix propietari sense coneixements del tema? Quin és el perfil del teu client ideal? Què és el que busca el client? Com ajudes a trobar al client el seu estil i preferències? Quan dura un procés des de que el client es posa en contacte fins que s’entrega? Sembla que acudir a un interiorista equival a pagar una gran quantitat de diners, és cert? Com et nodreixes d’idees? Per acabar, ets feliç fent la teva feina?
31
