DESPRÉS DE LA PLUJA En aquest llibre, Nomvula, coneixem en Grey, un elefantet confrontat amb les conseqüències de la superpoblació, de la fam i de les condicions meteorològiques extremes. En Grey i la seva família han de prendre una decisió difícil: marxar o quedar-se? En abandonar el lloc on sempre han viscut, en Grey, la seva mare i les seves germanes travessen fronteres, temorosos davant un entorn desconegut. Deixar els orígens resulta més difícil del que s’esperen. Viatjant amb en Grey, descobrirem alguns dels reptes relacionats amb la migració. Creat pel Projecte de canvi de la percepció, una iniciativa de l’Oficina del Director General de l’Oficina de les Nacions Unides a Ginebra.
Peace, Rights and Well-Being
El Projecte de canvi de la percepció (PCP)
El Projecte de canvi de la percepció (PCP) és coordinat per un petit equip adscrit a l’Oficina del Director General de l’Oficina de les Nacions Unides, a Ginebra. Va ser llançat el 2014 per Michael Møller, director general, amb la finalitat de canviar la manera en què l’opinió pública percep les Nacions Unides i la Ginebra Internacional. La Ginebra Internacional està formada per organitzacions internacionals, missions permanents, organitzacions no governamentals i altres institucions que treballen totes a favor de la pau, dels drets i del benestar. Per tant, el PCP té per objectiu informar l’opinió pública de forma imaginativa de la repercussió de la Ginebra Internacional en les poblacions d’arreu del món. La Ginebra Internacional aporta nombroses competències a Ginebra, que atorguen un gran prestigi a una ciutat petita. Si tots els actors que la formen posen en comú els seus coneixements, podran contribuir a eliminar els problemes que veiem cada dia, per exemple el canvi climàtic, la fam i el baix nivell d’educació, o, en qualsevol cas, a invertir l’evolució d’aquests problemes. Copyright © 2017 Traduït amb el suport de la Missió Permanent d’Andorra a l’Oficina de les Nacions Unides a Ginebra L’equip encarregat del Projecte de canvi de la percepció de les Nacions Unides ha creat aquest llibre per informar els infants i sensibilitzar-los sobre la situació de nombrosos infants confrontats diàriament amb circumstàncies que posen en perill la seva existència. La història pren vida gràcies a les magnífiques il·lustracions de la Union University de Jackson, situada a Tennessee (Estats Units). Escrit per Kirsten Deall Il·lustrat per Kayli Sommers
Per cooperar de forma eficaç, el conjunt dels actors han de seguir el mateix full de ruta: els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). En total hi ha 17 ODS concebuts perquè puguem viure en un món millor. Són el fil conductor dels treballs que s’inscriuen en el Projecte de canvi de la percepció. Aquest Projecte pretén sensibilitzar l’opinió pública sobre la importància dels ODS per a cadascun de nosaltres i sobre la manera d’assolir-los. L’equip encarregat del Projecte de canvi de la percepció de les Nacions Unides ha creat aquest llibre per informar els infants i sensibilitzar-los sobre la situació de nombrosos infants confrontats diàriament amb circumstàncies que posen en perill la seva existència. La història pren vida gràcies a les magnífiques il·lustracions de la Union University de Jackson, situada a Tennessee (Estats Units).
DESPRÉS DE LA PLUJA
“Actualment esmercem tots els esforços possibles per garantir a les generacions futures la seguretat i la sostenibilitat del nostre planeta. Llegiu libres i informeu-vos per entendre el nostre món. Cada coneixement adquirit és preciós. Un no és mai massa jove per suscitar un canvi.” - Michael Møller, Director general de l’Oficina de les Nacions Unides a Ginebra
Migració humana Les migracions són un fenomen molt antic. En els darrers temps, sovint són tema d’actualitat: els mitjans descriuen la perillosa travessia pel mar o pel desert que nombrosos grups de població estan obligats a emprendre. Per què hi ha tantes persones disposades a fer front a les onades dins d’una fràgil embarcació per arribar fins a un altre país? Les raons que els empenyen a deixar el seu país d’origen són múltiples. Algunes persones marxen a la recerca d’una feina que els permetrà enviar diners als familiars que s’han quedat al país. D’altres emigren per estudiar. D’altres simplement no tenen cap més opció: han de fugir sigui com sigui d’un país on la seva vida corre perill a causa dels combats o de la violència, o de les condicions meteorològiques extremes (sequera o inundacions) que no permeten a la terra produir menjar suficient o aigua per garantir la supervivència del conjunt de la població. Les persones que marxen del seu país cap a un altre país es divideixen en dos grups: els refugiats i els migrants. Els refugiats marxen perquè hi estan obligats. Esperen que un altre país els oferirà protecció i els autoritzarà a romandre en el seu territori. Motius polítics o la guerra sovint els obliguen a marxar. Un o una migrant és una persona que travessa les fronteres internacionals a la recerca d’una vida millor. Per tant, no oblidis que tots els refugiats són migrants, però que no tots els migrants són refugiats. Si entens aquesta distinció, ja en sabràs més que molts adults. Moltes organitzacions donen suport als refugiats i als migrants i els ajuden a superar els perills que han d’afrontar. Per esmentar-ne dos, l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR) i l’Organització Internacional per a les Migracions (OIM) treballen amb aquest objectiu. A més, hi ha nombrosos actors que es dediquen a les causes estructurals, és a dir, la guerra, la violència, l’atur, la pobresa extrema o els canvis climàtics, per aportar-hi solucions. És important que tots nosaltres entenguem les dificultats que els migrants i els refugiats afronten, de manera que els països els acceptin i els tractin amb respecte i amabilitat. Si volem crear un món millor, ens hem d’assegurar de no deixar ningú enrere.
Hi havia una vegada en Grey, un petit elefant que vivia amb la seva mare i les seves dos germanes, en una magnífica contrada salvatge on regnaven la calma i la tranquil·litat. Els elefants podien beure de nombrosos rius i punts d’aigua i alimentar-se d’arbustos i d’arbres verds, que també els protegien del sol i contra els quals es grataven l’esquena. Animals de tota la regió van sentir parlar d’aquesta meravellosa contrada i van decidir establir-s’hi. Aviat eren massa a compartir el mateix lloc. Trobar menjar, ombra o simplement una mica d’intimitat es feia difícil. La Mama Elefant sovint pensava a marxar amb la seva família a un lloc millor per viure.
Un matí, a trenc d’alba, es va sentir un gran “boom”, com si la Terra s’obrís en dos. Un llamp va aparèixer en el cel negre i el vent va escombrar les terres. Una tempesta molt violenta va esclatar.
Aterrats, en Grey i les seves germanes es van refugiar sota les orelles de la seva mare, esperant que la tempesta amainÊs. La Mama Elefant estava preocupada... la tempesta destruiria els pocs arbres i les poques plantes que quedaven – el seu menjar.
Dalt d’un arbre hi havia un gran ocell negre que observava els elefants. “Conec un lloc a cobert de la tempesta. Seguiu-me”, els va dir abans d’enlairar-se.
La Mama Elefant i els elefantets van córrer darrere l’ocell. Una tropa d’animals els va avançar i va fugir seguint el núvol de grans ocells negres.
Els animals van haver d’aturar-se davant un riu en crescuda. Tenien por de travessar el riu per la violència del corrent, però no tenien una altra opció. Uns hipopòtams van aparèixer a la superfície de l’aigua i es van oferir a ajudar els animals petits a travessar-lo. Les gaseles van saltar d’un hipopòtam a l’altre i després va ser el torn de les grues. Malauradament, els elefants pesaven massa per pujar a cavall dels hipopòtams i van haver d’espavilar-se.
Amb la Mama Elefant al capdavant, tota la família va travessar el riu en fila. En Grey i les seves germanes tenien por de seguir la seva mare perquè les seves potetes eren engolides per les aigües profundes. Uns cocodrils que estaven amagats al fons del riu van aparèixer de sobte i van agafar la Mama Elefant per les potes. Els elefantets van deixar anar la cua de la seva mare i van cridar “SOCORS!”. Però el corrent els arrossegava cada cop més lluny dels altres animals.
En Grey es va despertar d’un profund son i va mirar al seu voltant. Les seves germanes i ells havien naufragat a la vora del riu. Un mico, una serp, un lleopard i un peresós se’ls miraven. Es va fregar els ulls per assegurarse que no somiava. Però no. Estaven perduts al bell mig d’un bosc desconegut. “Ens podeu ajudar? Hem de trobar la nostra mare”, va demanar en Grey. Els animals del bosc van ser de gran ajuda. La serp els va donar aigua i el mico, menjar. El peresós els va posar molt lentament tiretes per curar-los les ferides. A l’últim, el lleopard va dur els elefants fins al llindar del bosc i els va indicar el camí a seguir.
A l’horitzó, el sol s’enfonsava sota la terra. En Grey tenia mal a les potes perquè ja feia estona que caminaven. Es van aturar per descansar. Alguns suricates que vivien allà van treure el nas en adonar-se que aquells tres elefantets erraven pel seu territori. Van cridar els seus amics, que hi van acudir de pressa. De sobte, una banda de suricates va perseguir els elefantets per fer-los marxar. En Grey i les seves germanes no entenien els crits, però era evident que no eren benvinguts.
Els elefantets es van asseure sota un arbre i van sentir els crits dels altres animals. Quan tot va tornar a la calma, van sentir un cruixit de l’arbre. Un altre ocell negre, més petit aquest cop, estava penjat dalt de l’arbre. “Grey, la teva mare m’ha donat un missatge per a tu”, va anunciar el petit ocell negre. En Grey va llegir el missatge: “Seguiu el sol fins que arribeu a un lloc segur, a Nomvula.” En Grey va voler demanarli si la Mama Elefant havia sobreviscut a l’atac dels cocodrils, però el petit ocell negre ja s’havia enlairat.
En Grey i les seves germanes es van despertar quan va sortir el sol i van emprendre camí. Quan el sol era al punt més alt, en Grey va descobrir un gran grup d’animals de totes les espècies que vivien en un espai tancat i protegit. No era pas Nomvula, però els animals semblaven amables. En Grey i les seves germanes es van afanyar a apropar-s’hi.
En Grey i les seves germanes es van despertar quan va sortir el sol i van emprendre camí. Quan el sol era al punt més alt, en Grey va descobrir un gran grup d’animals de totes les espècies que vivien en un espai tancat i protegit. No era pas Nomvula, però els animals semblaven amables. En Grey i les seves germanes es van afanyar a apropar-s’hi.
La Mama Elefant va alçar la trompa per mostrar el sol a l’horitzó. Allà hi havia Nomvula, al bell mig d’aquella pilota taronja que seguien des de feia dies. “Després de la pluja”, va murmurar la Mama Elefant. “Què dius?”, va demanar en Grey. “Nomvula. Significa ‘després de la pluja’”, va explicar-li la seva mare.
Els animals van formar una fila per dirigir-se cap al seu nou territori. Un facoquer, assegut en una cadira de rodes, va demanar a la Mama Elefant: “D’on veniu?” “Venim d’allà on surt el sol, senyor”, va respondre ella. “Què us ha dut fins aquí?”, va afegir el facoquer. “Hi ha menjar per a tothom. I fa bon temps”, va dir la Mama Elefant. “Teniu tota la raó”, va consentir el facoquer. “Benvinguda a Nomvula.”
En Grey va admirar els sumptuosos colors de la natura i estava content de veure les quantitats inesgotables de menjar i d’aigua. Va contemplar els arbres, els ocells i les zones d’ombra on podia resguardar-se a la tarda, i va parar l’orella als sons que provenien de la fauna. Tot era diferent: els arbres, els sorolls, els crits dels animals. Però en Grey era feliç, simplement feliç. Va pensar: “Casa meva no és on he nascut. És on m’accepten.” I era el cas. En Grey i la seva família eren acceptats per tots els animals. Eren a casa.
Nota a l’atenció dels pares i dels docents Objectius de Desenvolupament Sostenible Si poguéssiu crear el món perfecte, a què s’assemblaria? Imagineu un món on ningú no morís a causa de malalties incurables, un món sense residus, ni canvis climàtics extrems, ni fam, ni odi ni catàstrofes naturals. Imagineu un món amb eleccions transparents, amb escoles de qualitat accessibles a tots els infants, amb abundància d’aigua potable i de bones collites, fins i tot en les regions més aïllades. La fita dels 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) és ajudar-nos a millorar el nostre planeta i la nostra vida quotidiana. Els ODS van ser adoptats pels caps d’Estat el 2015 a fi d’assolir objectius específics abans del 2030. Aquests objectius ajuden les personalitats i les organitzacions influents a treballar millor, però també poden guiar els individus a prendre millors decisions en el seu dia a dia. Si som conscients de la repercussió de les nostres accions, podem prendre decisions més encertades. Els objectius són el nostre pla d’acció comú per treballar conjuntament i crear el món que desitgem.
El Projecte de canvi de la percepció (PCP)
El Projecte de canvi de la percepció (PCP) és coordinat per un petit equip adscrit a l’Oficina del Director General de l’Oficina de les Nacions Unides, a Ginebra. Va ser llançat el 2014 per Michael Møller, director general, amb la finalitat de canviar la manera en què l’opinió pública percep les Nacions Unides i la Ginebra Internacional. La Ginebra Internacional està formada per organitzacions internacionals, missions permanents, organitzacions no governamentals i altres institucions que treballen totes a favor de la pau, dels drets i del benestar. Per tant, el PCP té per objectiu informar l’opinió pública de forma imaginativa de la repercussió de la Ginebra Internacional en les poblacions d’arreu del món. La Ginebra Internacional aporta nombroses competències a Ginebra, que atorguen un gran prestigi a una ciutat petita. Si tots els actors que la formen posen en comú els seus coneixements, podran contribuir a eliminar els problemes que veiem cada dia, per exemple el canvi climàtic, la fam i el baix nivell d’educació, o, en qualsevol cas, a invertir l’evolució d’aquests problemes. Copyright © 2017 Traduït amb el suport de la Missió Permanent d’Andorra a l’Oficina de les Nacions Unides a Ginebra L’equip encarregat del Projecte de canvi de la percepció de les Nacions Unides ha creat aquest llibre per informar els infants i sensibilitzar-los sobre la situació de nombrosos infants confrontats diàriament amb circumstàncies que posen en perill la seva existència. La història pren vida gràcies a les magnífiques il·lustracions de la Union University de Jackson, situada a Tennessee (Estats Units). Escrit per Kirsten Deall Il·lustrat per Kayli Sommers
Per cooperar de forma eficaç, el conjunt dels actors han de seguir el mateix full de ruta: els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). En total hi ha 17 ODS concebuts perquè puguem viure en un món millor. Són el fil conductor dels treballs que s’inscriuen en el Projecte de canvi de la percepció. Aquest Projecte pretén sensibilitzar l’opinió pública sobre la importància dels ODS per a cadascun de nosaltres i sobre la manera d’assolir-los. L’equip encarregat del Projecte de canvi de la percepció de les Nacions Unides ha creat aquest llibre per informar els infants i sensibilitzar-los sobre la situació de nombrosos infants confrontats diàriament amb circumstàncies que posen en perill la seva existència. La història pren vida gràcies a les magnífiques il·lustracions de la Union University de Jackson, situada a Tennessee (Estats Units).
DESPRÉS DE LA PLUJA En aquest llibre, Nomvula, coneixem en Grey, un elefantet confrontat amb les conseqüències de la superpoblació, de la fam i de les condicions meteorològiques extremes. En Grey i la seva família han de prendre una decisió difícil: marxar o quedar-se? En abandonar el lloc on sempre han viscut, en Grey, la seva mare i les seves germanes travessen fronteres, temorosos davant un entorn desconegut. Deixar els orígens resulta més difícil del que s’esperen. Viatjant amb en Grey, descobrirem alguns dels reptes relacionats amb la migració. Creat pel Projecte de canvi de la percepció, una iniciativa de l’Oficina del Director General de l’Oficina de les Nacions Unides a Ginebra.
Peace, Rights and Well-Being