La ma?gia portada.qxd:Layout 2
5/3/15
13:55
Página 1
La màgia de la mirada (llegenda de fades i bruixots)
TEXTOS: Mercè Forès • IL·LUSTRACIONS: Anne Velghe
La mĂ gia de la mirada (llegenda de fades i bruixots)
Petita dedicatòria ...
H
i havia una vegada una fada,
que no anava vestida de fada ni tenia vareta, de fet ella no ho sabia que era fada. Vivia en un poblet on les bruixes hi tenen els seus caus. Es deia Marduix i vivia contenta en la seva caseta plena de llum. Anava i venia de la feina com qualsevol altra dona treballadora. En un altre indret, no molt lluny, vivia un gran bruixot, cercador i savi, però que tampoc sabia prou fins on n’era de poderosa la seva màgia. Feia molt temps que s’estava sol en un antic monestir, ara deshabitat.
E
ll es barrejava entre els vilatans del poble proper i era viscut com un solitari i valorat per les seves habilitats de convertir el suc de raïm en una beguda fantàstica, que ell anomenà Genlot. La seva fama, atès les meravelles d’aquell suc, s’escampà per la plana plena de poblets amb gent arrelada i de gustos avesats a les excel·lències de la terra. Tothom l’anomenava Genlot, per que l’identificaven amb la beguda que ell elaborava.
A
en Genlot li agradava anar a mar, havia estat un gran navegant en una altra època de la seva historia, ara hi anava sovint per submergir-se en l’element aigua i endinsar-se en el més profund del seu esser quant sentia que li mancava l’energia, i en ressorgia renovat.
Vet aquí que un dia la Marduix mirava vers l’horitzó en una platja solitària i encara verge, i observà que un personatge, que ella no havia vist ficar-se al aigua, emergia de les profunditats. Semblava el deu Neptú, però no portava trident.
6
E
s quedà sorpresa, ell s’anà apropant a la platja i es fixà en la Marduix, que estava sola i tenia un posat entre meditatiu i melancòlic. Les seves mirades es creuaren i fou llavors que es produí l’estrany i màgic esdeveniment. La força de la seva mirada desencadenà un encanteri mutu que no es podia preveure per que cap dels dos coneixia el seu poder com a esser màgic ... Però que va passar? Encara ara no s’explica. Les conseqüències d’aquella màgica mirada van ser que la Marduix es convertí en granoteta i en Genlot en gripau. Aquest encanteri es produí en un instant i al mateix moment, sense que cap dels dos ho hagués previst o volgut.
E
l més curiós era que seguien pensant i sentin com humans, però els seus cossos s’havien transformat en forma i tamany en un gripau i una granoteta! Ves quin ensurt! En Genlot bocabadat exclama –caram quin encanteri– i descobrí que podia parlar. La Marduix, amb els ulls com taronges, intenta dir quelcom però nomes li va sortir un crit d’estupefacció... OOOOhh! Es miraren incrèduls i s’anaren apropant sense saber que fer. Quant ja la distancia era només d’un parell de pans es van quedar fit a fit l’un davant de l’altre.
L
a Marduix, que era valenta, però no coneixia les intencions del gripau que tenia tan prop seu, aconseguí parlar i digué –tu qui ets? I que vols? En Genlot entre divertit i espantat digué –Ara no ho se granoteta, però ja ho descobriré! Es mirà de nou encuriosit a la granoteta i feu: Escolta... mentre ho penso, per que no puges sobre meu i anem a buscar refugi sota aquella pedra, no fos cas que si badem un ocellot vulgui fer un festí amb nosaltres! La Marduix se’n adonà, pel to de veu, que tot i la sorpresa no hi havia males intencions en aquell personatge que tenia al davant. Així que fent un saltiró es posa sobre el gripau i anaren plegats a buscar aixopluc en una petita gruta prop de la platja.
P
assaren les hores i l’encanteri persistia. Ells iniciaren l’exploració de les seves noves formes de cos i també s’anaven explicant qui eren i que feien abans... , s’adormiren arraulits l’un en l’altre i al mati següent quant en Genlot obri els ulls se’n adonà que hi tenia al seu costat una dona adormida i la mirà molta estona sense gosar despertar-la. Feia temps que no veia un cos femení tan prop seu i sentí desig. Al cap d’una llarga estona la Marduix es despertà d’un son profund i no sabia on era, pensà que havia tingut un somni, per que es mirà les mans, els peus i el cos ... tornava a ser una dona. Estava estirada dins una petita balma de terra sorrenc ... uf així que l’encanteri (o el somni) s’havia esvaït.
P
erò vet aquí que al girar-se va veure en Genlot amb cos home que era prop seu i la mirava. Ella va aixecar la vista i al mirar-se tots dos als ulls... OOOOhh! tomaren a ser de nou granota i gripau! Esglaiats... van adonar-se que era la força de la mirada entre ells el que produïa l’efecte màgic. Van quedar-se pensatius i en Genlot, que era un home pràctic i saberut, va explicar a la granoteta. — Mira, saps que farem, –li digué – tancarem els ulls i esperarem a tomar a ser humans, llavors ens allunyarem sense mirar-nos per poder tomar cada ú a casa seva i reprendre la nostra vida tu com a dona i jo com a home.
D
’acord –digué la Marduix– encara en forma de granoteta, tot i que no acabava pas de comprendre gaire bé com sortir d’aquell embolic. Així ho van fer .... s’allunaren amb els ulls clucs i al cap de poca estona ja eren en Genlot i la Marduix en forma humana. Retornaren cada ú a ca seva, a les seves tasques i mons relacionals ... Ara bé ... conta la llegenda que sabedors de la seva màgia, i molt de tan en tan, en nits molt especials, a vegades de trons pluja i vent, quant les forces de la natura deixen sentir la seva energia, en Genlot i la Marduix senten el desig de retornar a aquella balma vora mar.
S
’hi troben... es miren als ulls, es transformen en Gripau i Granoteta i comparteixen experiències màgiques. En Genlot tot content exclama –puja puja granoteta que buscarem aixopluc plegats. l la Marduix encantada puja sobre el gripau per descobrir espais inexplorats dins l’univers.