BOCA DE LA MINA ESCOLA MOWGLI - maig 2011 - IV època - núm 37
Aquest curs 2010/11 ens hem decantat per temes relacionats amb la VIDA i hem deixat de racó “les retallades”, perquè moltes coses que fem a l’escola no es veuen implicades amb la CRISI. Sí, algunes ens toquen de prop, però d’altres …
Afortunadament ningú pot
retallar les noves branques que comencen a brotar ni les noves flors que es comencen a obrir. Cada dia quan entrem a l’escola, les cotorres que no paren de xerrar, ens donen la benvinguda. Observem que elles segueixen fent el seu niu, faci fred o faci vent, plogui o nevi… Són un bon exemple que ens dóna la natura de la CONSTÀNCIA, un valor que considerem molt important en l’aprenentatge dels nostres alumnes. Així doncs les criatures van aprenent que el treball de formiguetes és un bon hàbit i a mesura que creixen i aprenen, van teixint una xarxa de competències, relacions, emocions…, tot allò que els farà persones amb capacitat de reflexionar i actuar honestament per a preservar la NATURA i buscar en ella tota la saviesa que conté. Siguem doncs capaços de regalar-nos una mirada al nostre entorn escolar i alegrem-nos del què tenim!. A l’escola tenim la sort de tenir la natura molt propera i la sentim a flor de pell, El paisatge se’ns torna més alegre amb tot de colors que van sorgint i nosaltres comencem a treure les pesades capes de roba per rescatar la roba estiuenca. Sentint-nos més lleugers, més presumits.... i d’alguna manera també florim com la primavera. Us convidem a abraçar els arbres, olorar les flors i perdre la mirada en els camps de roselles que ens anuncien que la primavera ja és aquí!
Damunt les branques Hi ha flors i ales noves. CARLES RIBA
Vet AquĂ que una vegada, a la classe dels Rikkis vam treballar els animals, relacionant aquest tema vam escollir el conte dels 3 Porquets per explicar-lo a la classe!
Després d’escoltar la història i de parlar sobre el conte va arribar l’hora de treballar les fitxes: GRAN, MITJÀ I PETIT A quina casa viu cada porquet?
A continuació ens vam divertir fent plàstica
AquĂ tenim els Porquets
I conte contat, ja s’ha acabat!
Esperem que us hagi agradat!
DEL 26 AL 29 D’ ABRIL A L’ ESCOLA MOWGLI HA ARRIBAT LA SETMANA
CULTURAL.
A
EDUCACIÓ
INFANTIL
HEM
ORGANITZAT DIVERSOS TALLERS. ES VA DEMANAR L’ AJUT DELS PARES/MARES I AQUESTS VAN RESPONDRE MOLT BÉ.
HEM FET UN TALLER DE GALETES. LA LOLI DOMENE, MARE DEL CARLOS ESCRIBANO, ENS VA ENSENYAR A FER UNES GALETES BONÍSSIMES. ELS NENS S’ HO VAN PASSAR GENIAL AMASSANT AMB ELS RODETS I FENT FIGURES AMB ELS MOTLLOS.
•
RECEPTA DE LES GALETES:
-
170G. DE FARINA
-
125G. DE MANTEGA
-
50G. DE SUCRE
TAMBÉ HEM FET UN TALLER D’ ANELLS. LA MARIA JESÚS GARCÍA,MARE DE LA LUCÍA HIDALGO, ENS VA AJUDAR A FER UN TALLER D’ ANELLS AMB PAPER D’ ALUMINI I PEDRETES DE COLORS.
HEM FET L’ ESCULTURA DONA I OCELL DE MIRÓ . PRIMER VAM EXPLICAR ALS NENS LA BIOGRAFIA DE MIRÓ. LA MARE DE LA ROCÍO MARTINEZ , VAN E SA DOMENE, VA AJUDAR EN L’ELABORACIÓ DE L’ ESCULTURA AMB ROLLS DE PAPER HIGIÈNIC. .
JOAN MIRÓ HI HAVIA UNA VEGADA UN PINTOR CATALÀ QUE ES VA CANSAR DE DIBUIXAR COM LA GENT GRAN I VA DIR: “VAIG A INVENTAR QUADRES DIVERTITS, VAIG A PINTAR COM ELS NENS: DONES AMB CAMES MOLT LLARGUES I MOLTS DITS, SOLS, ESTRELLES, ARANYES AMB MOLTES POTES ...” PERÒ TOT HA D’ ESTAR EN ALGÚN LLOC. PRIMER PINTARÉ EL CEL O LA TERRA I QUAN ES SEQUI PINTARÉ AL DAMUNT O ENGANXARÉ COSES. I LI VA AGRADAR TANT QUE SEMPRE MÉS VA PINTAR COM ELS NENS. LA SEVA PINTURA REFLEXA FIGURES IMAGINÀRIES I JUGUETONES, MOLT RELACIONADES AMB ELS PRIMERS DIBUIXOS D’UN NEN.
JOAN MIRÓ I FERRÀ (20 D'ABRIL DE 1893, MONT-ROIG DEL CAMP) FOU UN PINTOR, ESCULTOR I CERAMISTA CATALÀ. LA INFLUÈNCIA DELS LITERATS SURREALISTES PORTÀ MIRÓ A "PINTAR COM UN POETA". AQUESTES PINTURES S’HAN ANOMENAT "PINTURES DE SOMNI". DURANT ELS ANYS 1930- 1935 JOAN MIRÓ PASSÀ PER UNA PROFUNDA CRISI PERSONAL, ES CONCENTRÀ EN L’ESCULTURA I EL COLLAGE. LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA I LA SEGONA GUERRA MUNDIAL DETERMINAREN LA REINTRODUCCIÓ D’UN REALISME TRÀGIC. L’ANY 1939, PER FUGIR DE LA GUERRA, INICIÀ LA SÈRIE CONEGUDA COM DE LES "CONSTEL·LACIONS", QUE ACABARIA L’ANY 1941 A MALLORCA. A PARTIR D’AQUESTA ETAPA ES CONSIDERA QUE JOAN MIRÓ ASSUMEIX LA PLENA MADURESA PICTÒRICA. CONTINUARÀ ELABORANT EL SEU LLENGUATGE, QUE CADA COP GIRA MÉS ENTORN ALGUNS SIGNES, JA PRESENTS A LES "CONSTEL·LACIONS": LA LLUNA, LA DONA, L’OCELL, LES ESTRELLES, PERÒ ÉS FA MÉS DIRECTE, MÉS ESSENCIAL, ELIMINANT TOT EL QUE ÉS ACCESSORI. EN ENVELLIR EL PINTOR, LA SEVA OBRA GUANYÀ EN DINAMISME I EN EXPERIMENTACIÓ: PINTURES FETES DE REGALIMS O PINTURES AMB ELS DITS, GRANS FORMATS EN ELS QUALS ELS COLORS PURS ES COMBINEN AMB TRAÇOS EN NEGRE QUE SEMBLEN ESCRIPTURES
ART
TALLER D’ ESTAMPACIÓ AMB FANG. ELS NENS S’ HO VAN PASSAR DE MERAVELLA TREBALLANT AQUEST MATERIAL.
TAMBÉ HEM FET UN TALLER D’ ANIMALS AMB TUBS DE PAPER HIGIÈNIC. LA MARIA MARCER, TIETA DEL RAMON MARCER, ENS VA AJUDAR A FER GATETS AMB TUBS DE PAPER.
TALLER DE CONTES D’ÀVIES. LA JOSEPA GARCÍA, LA NEUS ARAGONÈS , L’ ÀNGELS OLLÉ I LA CARME MESTRES VAN FER LES
DELÍCIES
DELS
MÉS
PETI TS
CONTES I CANÇONS TRADIC IONALS.
EXPLICANT-LOS-HI
TALLER D’ OMBRES XINESES. LA VANESA PUJOL, MARE DEL MARC ARBONÉS ENS VA OFERIR UN TEATRE D’ OMBRES XINESES. VAN REPRESENTAR LA LLEGENDA DE SANT JORDI I ELS NENS VAN QUEDAR ENCISATS.
EL
DIMARTS
VINT-I-SIS
A
LA
TARDA,
ELS
NENS
D’
EDUCACIÓ INFANTIL VAM FER EL CONCERT DE PRIMAVERA. ELS TABALETS VAM INTERPRETAR ELS PERSONATGES DE SANT
JORDI,
LA
LLEBRETA
I
LA
DANSA
TRADICIONAL
CATALANA LA MOURSOLIANA.
ELS NENS I LES NENES DE RIKKIS, TABALETS I BABARS ENS HO VAM PASSAR MOLT BÉ DURANT LA SETMANA CULTURAL. GRÀCIES MARES VOLUNTÀRIES I FINS L’ ANY QUE VE!!!
A
dob: Substància que es tira a les plantes perquè la terra sigui més fèrtil. Els
excrements dels animals serveixen d’adob.
B B C C
iològic: La biologia és la ciència que estudia els éssers vius. rossa: La brossa és un conjunt de restes vegetals, fulles seques i altes restes... ompactadora: Aparell que redueix el volum de les deixalles. ontaminació: Hi ha contaminació de l’aigua, de l’aire, dels aliments, etc., quan
contenen productes o substàncies que son dolentes per a la salut de les persones i els animals.
C
ontenidor: Dipòsit gran que es posa al carrer per llençar-hi runa, escombraries i
coses que ja no es poden utilitzar. També hi ha contenidors per transportar mercaderies. N’hi ha de 5 tipus: orgànic, rebuig, paper i cartró, vidre i plàstic. Tenen colors diferents: blau pel de paper i cartró, verd clar pel vidre, groc pel plàstic, marró per l’orgànic i verd fosc pel rebuig.
D
egradable: Materials que al cap d’un temps son dissolts o destruïts per bacteris
o altres substàncies naturals, sense deixar restes.
D D
eixalla: Tot el que que no es pot aprofitar. rapaire: Persona que aprofita ampolles buides, draps vells i altres coses que ja no
es fan servir.
E
cologia: L’ecologia és la part de la biologia que estudia les relacions entre els
éssers vius i el medi on viuen.
E
cosistema: Conjunt dels éssers vius i del medi natural que hi ha en un lloc. Per
exemple: un llac, amb els peixos,, els insectes i altres animals, els tipus d’arbres i plantes que s’hi troben i les característiques de les seves aigûes, és un ecosistema.
E
nergia renovable: Aquestes energies no s’acaben mai com per exemple: el sol,
l’aigua, el vent...
F
ems: Són els excrements d’alguns animals domèstics com els conills, les gallines i
els cavalls, que barrejats amb palla es fan servir com adob pels camps.
F F
orestal: Tot el que fa referència als boscos. otosíntesi: La fotosíntesi és el conjunt de reaccions que la llum del Sol provoca
en les plantes verdes. Gràcies a la fotosíntesi les plantes s’alimenten i creixen.
G
asos hivernacle: És un contaminant en estat gasós que agreuja l’efecte hivernacle
a la terra: diòxid de carboni, metà...
G H H
erminar: És quan una llavor comença a desenvolupar-se. àbitat: L’hàbitat d’un animal o d’una planta és el medi on viu. ivernacle: És un lloc cobert on es protegeixen les plantes del fred. El sostre i les
parets deixen passar la llum.
H
umus: L’humus és matèria orgànica que es forma per la descomposició de
vegetals i animals. Afegir humus a la terra ajuda molt a les plantes
I
ndústria: Les indústries es dediquen a les transformacions de matèries per a
fabricar productes.
I
ntercanvi: Canviar uns productes per uns altres. És el que es feia abans de que
s’inventés el diner.
L M
laurar: Fer solcs a la terra amb una arada o amb un altre instrument. La terra és
llaurada abans de sembrar-la per aconseguir que doni més fruit. edi ambient: El conjunt dels elements on es desenvolupen els éssers vius. Els rius,
els boscos,, l’aire, el mar i la terra formen el medi ambient. Les deixalles i el fum el fan malbé.
M
edi natural: L’entorn que envolta i que afecta i condiciona les persones,
comprèn els éssers vius, objectes, aigua, sol, aire i les relacions entre ells.
N
atura: És el conjunt d’éssers i de coses que existeixen a l’univers i que no han
estat fabricats per l’ésser humà. Els animals i les plantes formen part de la natura.
O
li reciclat: Per cada litre d’aquest residu es pot aconseguir un litre d’un
biocombustible per a motors diesel. També per elaborar adobs, vernissos, cera, cremes, detergents, sabons...
O
ptimitzar: Intentar donar solució a una sèrie de problemes de la millor manera
possible.
P P
làncton: Bacteris, animals i éssers vius que viuen a l’aigua, laques solars: Dispositiu que transforma la radiació solar en energia elèctrica o
en energia tèrmica. És un generador d’anergies renovables.
R R R S S
egla de les tres R: Reutilitzar, Reduir i Reciclar. eutilitzar: Tornar a utilitzar una cosa. una: És el conjunt de les pedres, trossos de guix i ciment ferrós i altres
materials que queden quan s’ha ensorrat una casa o un altre edifici. aludable: Que va bé per la salut. embrar: Escampar llavors d’una planta en la terra d’un camp ben preparat ,
perquè hi creixi i doni fruit.
S
ilvicultura: És la ciència que estudia el cultiu dels boscos. S’ocupa també de
prevenir els incendis forestals.
S T U
ostenible: Que gasta només el necessari. ransgènics: Els aliments obtinguts de manera artificial perquè els han manipulat. ltraviolat: La llum ultraviolada és la que forma part de la llum i del sol, també
d’algunes làmpades elèctriques.
V Z
egetació: És el conjunt de plantes que creixen en una regió o en un lloc. A les
zones humides hi ha una vegetació més verda que a les zones seques. ooplàncton: Plàncton constituït per animals microscòpics que viuen a l’aigua.
4art de Primària
A finals del trimestre passat, concretament el 25 de març, els alumnes de cinquè vam visitar la planta de compostatge de Botarell. Allí ens van explicar el seu funcionament i vam ser conscients de la necessitat de reciclar la matèria orgànica.
Reciclant 100 kg de matèria orgànica s’obtenen 20 kg de compost per reutilitzar com adob per a plantes. RESTA D’ALIMENTS + RESTA JARNDINERIA = COMPOST
Passos que segueixen a la planta: 1r Arriben els camions i els pesen a l’entrar i al sortir.
2n Descarreguen les restes del menjar per després barrejar-ho amb les restes de jardineria. 3r Els munts s’apilen arrenglerats en unes naus obertes i amb un sostre on hi ha uns biofiltres perquè no es noti l’olor. 4t Els munts són atacats per uns bacteris que s’alimenten de la matèria orgànica gràcies a l’oxigen i a l’escalfor que hi ha dins dels munts.
Una mĂ quina anomenada voltejadora remena les piles per oxigenar-les i tirar-los-hi lixiviats (aigua + bacteris).
5è Passades 14 setmanes es separen les parts grosses de les fines, garbellant-ho. El composts més fi, ja el podem utilitzar com adob: per les plantes, pels horts, pels camps, .... 6è Les restes més grosses es retornen als munts perquè continuïn amb el procés més temps.
Acabada la visita us hem de demanar que recicleu la matèria orgànica.
I sempre que us sigui possible les tres RRR
L’alumnat de Sisè han fet diversos poemes durant el curs: tardor, primavera, … Ací en teniu uns quants. També ens mostren unes imatges de la jornada de miniatletisme als Ploms. Finalment aprofiten per acomiadar-se. Recordeu-nos. Fins sempre.
Avui he vist una oreneta. No la segona ni la tercera,la primera! Volava tota enjoguessada per damunt del camp de blat. Entre mig de la verdor treia el cap tota vermella la rosella. Ja arribat la primavera! Les flors m’han cridat l’atenció i m’ha agradat el seu color. He vist que tot començava a florir. Crec que la primavera ja es aquí.
Avui a la nit m’ha picat un mosquit. No era un mosquit igual, era primaveral. He sortit ràpid pel balcó I m’he trobat una flor. Llavors he pensat: Que estrany tot això Fins i tot una flor. Crec que ja sé que passa, la primavera s'ha colat a casa.
Carles Giné Porqueras 6é 2011
Albert Burgos Dengra primavera 2011
El fred de l’hivern se n’ha anat, el calor de la primavera ha tornat. El camp de flors s’ha omplert, i les roses s’han obert.
Ja es comença a respirar el tendre olor de les flors i es veuen nous colors.
El cel és net i blau, sembla pintat i ens dóna pau. Ara cau un ruixat i deixa el terra mullat. Finalment tot s’ha acabat, L’arc de Sant Martí ha tornat. Míriam Asens 6è
El romaní prop del pi, i la farigola prop del camí. Ales noves a l’instant de les papallones que venen volant. Carlota Bolaños 6è
ÀREA D’EDUCACIÓ FÍSICA
Els i les alumnes de sisè de l’escola, vam anar, el 4 de febrer, a les instal·lacions del C.N Reus Ploms a fer unes proves de miniatletisme. Quan vam arribar, ens vam esperar una estona a que arribessin els nens de l’escola Joan Rebull i aleshores vam fer grups de 12: 4 de la Mowgli i 8 del Joan Rebull. Després ens van assignar dos monitors per cada grup i vam fer un petit escalfament. En cada espai de la pista fèiem una activitat relacionada amb l’atletisme: - Salt d’alçada: vam saltar a un matalàs per sobre d’una goma. - Salt de llargada: vam saltar en la sorra a veure qui arribava més lluny. - Carrera d’obstacles: feiem competició saltant obstacles. - Carrera de relleus: competiem passant-nos el testimoni. - Llançament de carioques: llançàvem carioques el més lluny possible. - Llançament de javalina: era un pal de suro i l’haviem de tirar dintre d’ uns aros. - Llançament de pes: llançàvem una pilota de 2kg el més lluny possible. A més, durant vint minuts vam tenir temps d’esmorzar i de jugar. Finalment vam competir les dues escoles en una carrera de relleus, passant-nos el testimoni per equips. I ... va guanyar la Mowgli! Quan vam acabar les activitats ens vam acomiadar dels monitors i vam anar als vestidors. A nosaltres ens va agradar molt i esperem que els que hi aniràn l’any que ve, els hi agradi molt! Mireia, Aina, Iman, Míriam, Joel, Coni i Carlota.
6è de Primària
HOLA!! Em dic Aida i vaig a la classe de sisè. Aquest és el meu últim any aquí, així que, dir-li “adéu” a nou anys molt divertits i inoblidables em costarà una mica. He tingut molts bons amics, i alguns no els perdré, perquè vindran a l’institut amb mi. Els mestres també m’han ajudat molt. El que sí que enyoraré és: el pati, les excursions, els tallers, les festes i les colònies. Adéu a tothom!!
VISCA LA MOWGLI!!
Aquests nou anys a l’escola Mowgli han estat i seran els millors anys de la meva vida. He après moltes coses aquí, moltes gràcies!!!. Deixo amb molta pena aquesta escola que sempre recordaré que és la millor del món!!!. Sé que estaré preparada de cara a l’institut i que trauré molt bones notes gràcies alls mestres tan magnífics que he tingut i que sempre han fet tot el possible perquè els alumnes traguéssim el millor de nosaltres mateixos i ens preparéssim pel dia de demà. Tots els alumnes estem encantats i meravellats d’haver passat aquests anys a l’escola.
ADÉU I MOLTES GRÀCIES MOWGLI, SEMPRE ET PORTAREM AL COR!!!!!!!! Mariona Gasset 6è