Revista nº1. Juny 2015
IN THE RECORD MUSIC MAGAZINE
PAU MAS
“OBJECTIU VIURE DE LA MÚSICA”
Mas amb tot el seu equip de corda, a la sala de casa que ha reconvertit a estudi musical, on practica, d贸na classe i enregistra can莽ons.
Pau Mas Sandoval
20 anys. Viurà de la música. Guitarra i líder d’Ovella Xao, un dels grups amb més projecció de l’escena musical del Vallès. Dóna classes de guitarra i teclat a joves amb discapacitat, nens, i adults. Compon i es grava cantant, tocant la guitarra, el baix, i el teclat.
p.4 IN THE RECORD El fotoreportatge
Guitarra i líder del ramat Pere Tres, fotos i text L’11 de juliol a l’Ajuntament de Sabadell tocaran Oques Grasses. El conjunt que Enderrock va donar el títol de Grup Revelació 2014, després de fer una gira presentant el seu disc autoeditat “Un dia no sé com”. I abans d’ells, Ovella Xao. El grup que els precedeix al concert i que reflecteix el seu mateix camí. Ambdós nascuts d’entre una colla d’amics que tocaven per passar-s’ho bé i s’autoediten un disc, o millor dit, una maqueta. Que al cap d’uns quants concerts a festes majors de barris i pobles, el públic cada cop és més gran. Cada cop més gent se sap les seves cançons. El Pau Mas és el guitarrista d’Ovella Xao. De cara al públic, “els solos del guitarra són boníssims!”, diu una noia una amiga al concert de la festa major del barri de la Creu Alta, a Sabadell. Però Mas no és només el guitarrista i un dels vocalistes. Un cop han baixat de l’escenari, és el líder musical, el que composa més cançons i en definitiva, el màxim inversor en hores, de la
Donant instruccions als companys sobre els detalls del nou tema, escrit per ell.
banda. “És el que treballa més pel grup i ens empeny a seguir creixent”, diu el Miquel Bonmassip, bateria d’Ovella Xao. El nou repte del grup, és treure un CD de nivell: “amb un fil conductor, més coherència musical... un CD que marqui
“Ell és el que ens empeny a seguir creixent”
la direcció del grup”, explica Mas. Parlant dels concerts fins ara, el Pau recorda dos ocasions en especial. El primer, el seu concert més multitudinari, a la festa major de la Universitat Autònoma a finals del 2014. Riuades de gent que de primeres no coneixien el grup van acabar ballant les seves cançons.
Un assaig amb quatre dels vuit membres d’Ovella. D’esquerra a dreta: Pau Mas a la guitarra, Miquel Bonmassip a la bateria, Josep Puig al baix i Arnau Marquina al teclat.
L’èxit de la seva maqueta-CD, el Trempera Matinera, ha estat i seguirà sent durant aquest estiu tot un fenomen a la ciutat natal de Sabadell. Consta d’11 temes propis , de l’estil en que millor es mouen: rock, pop, ska i reggae, amb alguna que altra “picada d’ullet” a estils tant populars com el reggaeton, “musicalment millorat”. És el cas de la cançó escrita pel mateix Pau, “Sirena”, un reggaeton que fa vibrar el públic, arranjada als vents per ell mateix. També són seus els èxits d’”Eufòria” i “Continuar lluitant”.
IN THE RECORD recomana... Descarregar-te gratis el “Trempera matinera”! El codi QR t’hi portarà, o pots visitar la web ovellaxao.com
IN THE RECORD p.5
El fotoreportatge
“Composar és crear i crear els agrada” Pere Tres, fotos i text
El Pau ensenyant al Jordi, el seu alumne, com funciona el CUBACE, el programa que servirà per gravar la cancó de final de curs.
El Jordi arriba a casa el professor de guitarra. Puja les escales. Més nerviós de l’habitual. Avui grava. La seva primera cançó enregistrada. La cançó es debat entre el rock i la clàssica, el que a ell li agrada. Toca el teclat i el Pau Mas és el seu professor. Té el Síndrome de Down, però això no és cap impediment. Enregistrar un tema de l’alumne és el projecte de final de curs que Mas fa amb tots els seus alumnes. Fa classes particulars a 8 persones, des que l’escola per la que treballava va tancar. Li està bé perquè és lliure d’anar amotllant el seu mètode: ensenyar música amb especial atenció a la composició, a la creativitat. En despertar interès per la música, i no presentar-la amb “músics que van morir fa 300 anys”. Abans d’entrar amb Bach s’ha d’ensenyar el vincle que pot tenir amb la música que els nens escolten. Alguns dels seus alumnes han deixat d’anar a conservatoris per fer música amb ell. “Al-
El baix i la partitura d’una de les cançons inèdites en primer pla, amb el Pau i en Jordi fent classe al fons. A l’estudi de casa.
EL MUST KNOW No es pot entendre la figura del Pau Mas sense fer dos esments: 1. El seu referent: l’Oriol Padrós
Padrós, també guitarrista i compositor, va ser professor seu i el té com a model. Encara es troben per parlar de música.
2. Una part del cos: la guitarra
“S’ha de despertar el seu interès, i el primer no ha de ser estudiar músics que van morir fa tres-cents anys”
guns pares em demanen que faci més partitura, com en l’ensenyament musical convencional. No és que en deixem de fer, però el que no vull és que els alumnes avorreixin la música. Normalment ho entenen”. Ell considera que el mètode funciona, que la diversió i l’aprenentatge simultàniament no només és possible, sinó que es retroalimenten. No ho pot reflectir millor l’extrema emoció que desprenen les mans del Jordi, tenses, acompanyades d’esbufecs i transportades del teclat al cap, fregant-se-les, per tenir un últim moment de concentració abans que el Pau doni pas a la base, per començar a gravar. La cançó que ha fet ell. “El Pau és el millor professor que he tingut mai”, explica el Jordi després d’aconseguir que li surti a la perfecció la primera part del tema que està enregistrant.
El músic reconeix que quan surt de festa porta l’instrument, i que en algun moment s’ha arribat a dutxar tocant.
p.6 IN THE RECORD El fotoreportatge
Veu, guitarra, teclat i baix Pere Tres, fotos i text Railord: 14 anys, heavy metal amb un amic. Ades: 14 avançats, els primers bolos. Burn Tear: 15, més heavy. DS21: en paral·lel, s’ajunta amb uns amics, de l’esplai i l’institut. Sense assajar massa omplen places. Rome Burns Again: projecte interessant de heavy, treuen un EP: “I’ve died before I wake”, però “és massa difícil entrar amb força al món del metal. DS21 decideixen fer un salt qualitatiu i passen a dir-se Ovella Xao. Aquesta és la història dels grups en què ha tocat el Pau. Però no només toca en grups i dóna classe. Creu que per viure de la música has de “moure’t més que ningú”, “no deixar de fer coses per donar-te a
El músic sabadellenc a l’estudi de casa, d’esquerra a dreta: tocant el teclat, programant la bateria i tocant el baix per un nou projecte.
conèixer”. Per això té un canal de Youtube, on per ara ha penjat 3 cançons íntegrament seves. La veu, la guitarra, el baix i el teclat, són ell mateix. La bateria, la programa amb l’ordinador. L’estudi de gravació és casa seva. I el seu perfil no es pot entendre sense conèixer la gran aposta que va fer a l’acabar la Selectivitat amb notes excel·lents: estudiaria música. Quedant-se a una dècima de l’SMUC, va optar pel Taller. “Era un grau fins que Wert va dir que no ho era”. Tot i així, està molt content. “El nivell és excepcional i els professors molt bons”.
El guitarrista es passa entre set i vuit hores diàries rascant les cordes de l’instrument que el mou. “Cada cop m’agrada més”, destaca.
“La meva millor cançó és sempre la última que escric”
El Pau cantant al seu estudi, preparant un tema.
Un assaig d’Ovella Xao on apareixen tres integrants del grup: el Pau, el Miquel i el Josep.
La recepta per viure de la música? “moure’t molt i fer coses diferents”