Capçalera 147 by Xavier Puig

147 MARÇ 2010

SUMARI DOSSIER CENTRAL LA PRECARIETAT A LA PROFESSIÓ PERIODÍSTICA NÚMERO 147

MARÇ 2010

Director: Jordi Rovira Cap de fotografia: Sergio Ruiz Correcció: Jordi Sales / Montse Rey Documentació: Carme Tejeiro Disseny portada: Eloi Corberó Disseny gràfic i maquetació: www.dissenydirect.com Secretària: Alícia Llamazares Subscripcions i distribució: Sònia Romero Publicitat: Gilles Laurent 647 807 966 REDACCIÓ I EDICIÓ Col·legi de Periodistes de Catalunya Rambla de Catalunya, 10, principal 08007 Barcelona Telèfon: 933 171 920 Telefax: 933 178 386 Correu electrònic: capcalera@periodistes.org URL: http://www.periodistes.org Nou del Teatre, 1, 1r, 1a 17004 Girona Telèfon: 972 209 162 Rbla. Ferran, 21, 8è A 25007 Lleida Telèfon: 973 240 044 August, 5, 1r, 1a 43003 Tarragona Telèfon: 977 245 454 Terres de l’Ebre Carrer Cervantes, 7 43500 Tortosa Telèfon: 977 441 537 Junta Degà Josep Maria Martí Junta de Govern Pilar Antillach Ignasi Aragay Montserrat Armengou Jordi Basté Ramon Besa Neus Bonet Josep Lluís Cadena Pilar Casanova Teresa Cendrós Salvador Cot Francesc Escribano Llibert Ferri Enric Frigola Patrícia Gabancho Narcís Genís Jordi Grau Sílvia Heras Xavier Mas de Xaxàs Amparo Moreno Pilar Poy Montserrat Rius Jesús Riverola Ignasi Soler Sara Sans Enric Sierra Teresa Turiera-Puigbó Esther Vera Gerent: Àngel Jiménez i Leseduarte Secretària tècnica: Cristina Rius Sanclimens Dipòsit Legal: GI.358-89 ISSN 1135-1047 Impressió: Alta Resolució SL

La precarietat, la principal preocupació

pàg. 56

A més situació precària, més força sindical

pàg. 62

Autor: César Sánchez

Els gestors minimitzen els problemes

pàg. 66

Autor: Jordi Rovira

Hi ha massa llicenciats al mercat laboral?

pàg. 72

Autor: Gerard Maristany CRÒNICA

Concursos, ajudes i rol de l’Administració

Josep Maria Martí, nou degà del Col·legi

Autor: Alberto Gómez

Autor: Eudald Coll Fotos: Sergio Ruiz

Conclusions

REPORTATGE

pàg. 80 pàg. 84

L’estatut del periodista es reinventa Autor: Natàlia Araguàs REPORTATGE

REPORTATGE

104

El CIC reb el doble de queixes

L’aposta pel fotoperiodisme més compromès

Autors: Llúcia Oliva i Begoña Muñoz

Autor: Jordi Rovira

REPORTATGE

Models de negoci per a la premsa 2010 Autor: Lina María Aguirre Jaramillo

OBITUARI

112

Adéu a la lucidesa de Carlos Nadal Autor: Jaime Arias Fotos: Roser Vilallonga

DIÀLEG

116

Olga Viza / Núria Solé

OBITUARI

Autor: Jordi Rovira Fotos: Sergio Ruiz

La lliçó de Fernando Krahn

OPINIÓ

Víctor Saura REPORTATGE

PERIODISME AL MÓN

RTVE i el nou model de televisió Autor: Marga Durà Fotos: RTVE / Arxiu REPORTATGE

Quinze anys de VilaWeb: tota una vida Autor: Joan Salicrú Fotos: Sergio Ruiz REPORTATGE

Més Xarxa que mai per a les televisions locals Autor: Natàlia Araguàs Fotos: Sergio Ruiz REPORTATGE

Autor: Joma Foto: Pedro Madueño

Els think tanks i l’assalt a l’agenda pública

Autor: Laia Altarriba i Piguillem Fotos: Jamal Penjweny

124 125

PREMIS

WEBS Àlex Barnet

126

LA FOTO Txema Salvans

128

LLIBRES Elena Serrano OBITUARIS

Gratis, el nou model que s’imposa Autor: Chris Anderson Fotos: Vicente Pruna REPORTATGE

La tribu a la Gran Guerra, segons Gaziel Autor: Plàcid Garcia-Planas

130 131 133 138

EL CIC INFORMA

Autor: Francesc Ponsa REFLEXIÓ

118

La porta dels negocis a l’Iraq no vol testimonis

NOTÍCIES COL·LEGIALS DIA A DIA Sara Masó

150 162

EN POCAS PALABRAS COM ENS VEU... El gat invisible

CRÒNICA

Les eleccions al Col·legi de Periodistes van finalitzar amb la victòria del candidat Josep Maria Martí, amb gairebé un 60% dels vots, que va imposar-se a Salvador Cot, amb

Josep Maria Martí, nou degà del Col·legi Eudald Coll Fotos: Sergio Ruiz Josep Maria Martí va ser escollit degà

Soler de la demarcació de Tarragona,

del Col·legi de Periodistes en les elec-

Narcís Genís de la demarcació de Gi-

un 34,83% dels vots.

cions que van tenir lloc el passat 12 de

rona i, finalment, Josep Lluís Cadena de

març. El vencedor dels comicis va acon-

la demarcació de Lleida.

La participació en

seguir un 59,52% (1.138 vots) dels su-

Al llarg de la jornada, la participació va

fragis, mentre que l’altre candidat,

ser força alta, sobretot tenint en compte

aquests comicis va ser

Salvador Cot, n’obtenia un 34,83% (666

la gran quantitat de vot per correu que

una mica més alta que en les darreres convocatòries electorals, ja que va situar-se en un 28,32%. D’aquesta manera, doncs, Martí –exdirector

vots).

havia arribat a les demarcacions. Tot ple-

Entre les nou del matí i les vuit del ves-

gat, feia pensar que es podia superar el

pre d’aquella jornada, poc més d’un

llindar simbòlic del 30% de participació.

miler de periodistes col·legiats s’acosta-

Aquesta xifra tan sols s’havia superat en

ren a les respectives demarcacions per

les primeres eleccions a degà –havien

exercir el dret a vot. La jornada electo-

tingut lloc el 1991 i enfrontaren Josep

ral va ser tranquil·la i va transcórrer

Pernau i Montserrat Minobis– quan es

sense problemes, tal com va destacar la

va arribar a un 38,4%. Finalment, però,

Junta Electoral en l’acta.

enguany no va poder superar-se la xifra

Els col·legiats de tot Catalunya estaven

simbòlica, ja que la participació va que-

cridats a escollir un nou degà. Els dos

dar-se en un 28,32%.

possibles candidats que s’havien presen-

De totes maneres, aquesta dada implica

tat a les eleccions eren Josep Maria

que és la segona participació més alta

de Ràdio Barcelona i

Martí (que encapçalava la candidatura

dels vint-i-cinc anys de la institució. En

“Per un Col·legi útil per a tothom”) i

les darreres eleccions, en l’enfrontament

director de l’Observatori

Salvador Cot (que al seu torn liderava la

entre Pilar Antillach i Sebastià Serrano

de la Ràdio–

candidatura “Guany@ el periodisme”).

del 2005 va votar un 22,91% dels col·le-

A més de l’elecció a degà, a Barcelona

giats, mentre que els comicis del 2006

es converteix en el novè degà de la història de l’entitat.

també s’havien d’escollir els membres

entre Antillach i Josep Maria Huertas

de la Junta de demarcació.

ho feren un 27,34%.

No era així a Girona, Lleida, Tarragona

Un cop es van tancar les urnes va iniciar-

i Terres de l’Ebre, atès que, en el seu mo-

se el recompte dels vots. Aquest cop l’alt

ment, en aquestes quatre demarcacions

nombre de vots per correu –més de cinc-

tan sols es va presentar una única candi-

cents– va implicar que no es conegués el

datura i, per tant, va ser automàticament

resultat de les votacions fins ben en-

aprovada. Així, Amparo Moreno va ser

trades les dotze de la nit. Això s’explica

confirmada com a presidenta de la de-

per la minuciosa tasca prèvia que im-

marcació de Terres de l’Ebre, Ignasi

plica validar tots i cadascun dels vots per

Josep Maria Martí, vencedor dels comicis, poc després de saber els resultats electorals del passat 12 de març.

correu, feina va necessitar tres hores.

nou degà, el novè de la història de la ins-

Tan sols llavors, al voltant de les onze de

titució. El perfil professional del nou cap

la nit, van començar a obrir-se els sobres

visible del Col·legi està estretament lli-

i a sumar les paperetes que havien ob-

gat al món de la ràdio. Exdirector de

tingut tant Cot com Martí. Poc després

Ràdio Barcelona entre els anys 1989 i

Els comicis del 12 de març eren els

de les dotze de la nit, la Junta electoral

2001, Martí segueix vinculat a la cadena

cinquens del Col·legi de Perio-

SER. Actualment és director de

distes. Els anys 1991, 2001, 2005,

l’Observatori de la Ràdio i exer-

2006 i 2010 són les úniques vegades

ceix com a professor titular de Co-

que s’ha anat a les urnes. Els altres

cops hi havia candidatura única o

Universitat Autònoma de Barce-

s’havien donat circumstàncies com

lona.

el nomenament de Montserrat Mi-

Després de saber-se els resultats

nobis com a directora de Catalunya

municació

Audiovisual

donava a conèixer els resultats de l’elec-

Josep Maria Martí va fer un breu parla-

Ràdio –que va dimitir del càrrec,

ció a degà, en què s’havia imposat Martí

ment als col·legiats i mitjans de comuni-

que ocupà Joan Brunet– i la mort

amb quasi un 60% dels vots.

cació que estaven congregats a la seu del

sobtada de Josep Maria Huertas,

D’aquesta manera, Josep Maria Martí –

Col·legi. Va començar agraint als trebal-

després de la qual, la Junta va es-

qui, per cert, feia pocs minuts que havia

ladors de la institució la feina durant

collir degà a Josep Carles Rius.

fet seixanta anys– va convertir-se en el

tota la jornada electoral. “Us prometo

CAPÇALERA MARÇ 2010

Josep Maria Martí va obtenir 1.138 vots mentre que Salvador Cot en va aconseguir 666

Les cinquenes eleccions

CRÒNICA

que treballaré el millor que sàpiga per al

Eleccions Col·legi Periodistes 2010

Col·legi i per al periodisme en general”, va assegurar als presents. També va dir que confiava en les persones de les dues candidatures que sortirien escollides per

Vots Participació nuls/blanc

formar part de la Junta de govern.

Demarcació

Cens

Votants

RECOMPTE LABORIÓS

Barcelona

2979

858

28,03%

Girona

273

Lleida

121

Tarragona

Terres de l’Ebre

S. Cot

JM. Martí

94 (5,82%)

583 (36,07%)

939 (58,10%)

23,44%

4(3,25%)

48 (39,02%)

71 (57,72%)

25,62%

6(9,84%)

21 (34,43%)

34 (55,74%)

173

27,17%

2 (2,17%)

12 (13,04%)

78 (84,78%)

45,83%

2 (10%)

16 (80%)

3.570

1.011

28,32%

108 (5,65%)

666 (34,83)

1.138 (59,52%)

Uns minuts després, va iniciar-se el recompte dels vots dels membres de les dues candidatures. Al tractar-se d’un sistema de llistes obertes el recompte implica una laboriosa tasca perquè s’han

La participació va ser del 28,32% del cens, la segona més alta de la història de la institució de calcular els vots exactes que han ob-

TOTAL

tingut tots i cadascun dels trenta-sis candidats (divuit per llista). Aquesta vegada no es va finalitzar el recompte fins quasi les tres de la matinada. Cal destacar que, a part dels divuit

A dalt, gràfic amb els resultats de les votacions pormenoritzats per demarcacions. A la dreta, el resultats de tots els comicis i diferents moments de la jornada electoral: un nen diposita el vot del seu pare, un periodista entrevista a Salvador Cot i, a la imatge de baix, els membres de la Junta Electoral parlen sobre els vots per correu dubtosos.

CAPÇALERA MARÇ 2010

Carta de comiat

Benvolguts col·legiats i col·legiades;

i unes condicions mínimament dignes

convivència i lleialtat institucional.

En el moment del relleu en el deganat

per poder-lo exercir. Per això és tant

Vull agrair molt especialment als col·le-

del Col·legi de Periodistes de Catalu-

important que el preservem com a ins-

giats, als membres de la Junta i als tre-

nya voldria dirigir-vos unes breus pa-

titució i per això són tant greus totes

balladors de l’entitat que durant aquests

raules de comiat i d’agraïment.

aquelles accions que l’afebleixen, que

anys tant difícils s’han implicat en els

Com sabeu, vaig ser escollit degà a la

el fan més vulnerable i fràgil.

projectes del Col·legi. I acabo amb un

mort del Josep Maria Huertas i vaig as-

Les urnes ara, i la perspectiva del

record pel degà Josep Maria Huertas i

sumir la responsabilitat d’afrontar els

temps en el futur, són les millors res-

per l’ Albert Mussons, que durant molts

tres anys de mandat que quedaven per

postes a tot el que hem sofert durant

anys va ser l’ànima del Col·legi. Els dos

davant. Han estat temps molt difícils

aquests anys. Penso que hauríem de fer

formen ja part de la millor història del

pel periodisme en tots els sentits de la

tot el possible perquè, més enllà de les

Col·legi i del periodisme.

paraula i crec, fermament, que el

legítimes diferències, tothom sumi es-

A mi tan sols em queda dir-vos que se-

Col·legi ha fet tot el possible per ser un

forços en defensa del periodisme.

guiré treballant pel periodisme i pels

punt de referència enmig d’aquesta

Confio plenament que la nova Junta

mateixos valors que he defensat fins

suma de crisis sense precedents a la his-

presidida per Josep Maria Martí podrà

ara. Com a degà ha estat un gran honor

tòria dels mitjans de comunicació.

seguir treballant en defensa de la dig-

representar al conjunt de la professió

He comprovat que el Col·legi és un

nitat del nostre ofici. I tinc l’esperança

durant aquests anys.

dels últims instrument que ens queden

que ell mateix i el seu equip de govern

Fins sempre

per defensar els valors del periodisme

puguin fer-ho amb un clima de respecte,

Josep Carles Rius

Quan les urnes parlen Cinc cops els col·legiats han anat a votar per escollir degà. Els resultats dels diferents comicis han estat els següents:

ELECCIONS 1991 Josep Pernau (59,12%) Montserrat Minobis (40,95%) Participació: 38,4%

ELECCIONS 2001 Montserrat Minobis (75,02%) Martí Anglada (22,43%) Participació: 27,05%

ELECCIONS 2005 Sebastià Serrano (51,06%) Pilar Antillach (46%) Participació: 22,91%

ELECCIONS 2006 Josep Maria Huertas (54,69%) Pilar Antillach (43,22%) Participació: 27,34%

ELECCIONS 2010 Josep Maria Martí (59,52%) Salvador Cot (34,83%) Participació: 28,32%

(La diferència dels percentatges fins al 100% correspon als vots en blanc i nuls).

CRÒNICA

Composició de la Junta de Govern La Junta de Govern del Col·legi de Periodistes està formada per sis vicedegans (quatre són els presidents de les demarcacions de Girona, Lleida, Tarragona i Terres de l’Ebre i els altres dos de la demarcació de Barcelona), un tresorer, un secretari i una vintena de vocals. A l’espera d’assignar-se els càrrecs, en aquest gràfic es mostra tant les persones escollides per les urnes per la demarcació de Barcelona com els representats de les demarcacions ja assignats al haver-hi tan sols una única candidatura.

CAPÇALERA MARÇ 2010

Josep Maria Martí Degà

Pilar Antillach

Ignasi Aragay

Montserrat Armengou

Jordi Basté

Ramon Besa

Neus Bonet

Josep Lluís Cadena

Pilar Casanova

Teresa Cendrós

Salvador Cot

Francesc Escribano

Llibert Ferri

Enric Frigola

Patrícia Gabancho

Narcís Genís

Jordi Grau

Sílvia Heras

Xavier Mas de Xaxàs

Amparo Moreno

Pilar Poy

Montserrat Rius

Jesús Riverola

Ignasi Soler

Sara Sans

Enric Sierra

Teresa TurieraPuigbó

Esther Vera

Un moment de la comprovació dels més de cinc-cents vots per correu. Aquesta tasca va necessitar de tres hores de feina.

col·legiats que finalment foren escollits, Salvador Cot també passa a formar part

Heras, Teresa Cendrós, Xavier Mas de

de la Junta perquè, tal com estipula el

Xaxàs, Montserrat Rius, Montserrat Ar-

Règim electoral, en haver obtingut un

mengou, Jordi Basté, Ramon Besa,

percentatge superior a un 25% dels vots

Neus Bonet i Pilar Casanova entraren a

Pocs dies abans de les eleccions del

entra automàticament com a vocal.

la junta per part de la candidatura de

passat 12 de març, un informe no

La resta de membres de la Junta de la

Martí. D’altra banda, la candidatura li-

vinculant del Departament de Jus-

demarcació de Barcelona estaran repar-

derada per Cot té set representats: Pilar

tícia de la Generalitat va assegurar que els comptes del Col·legi “no presenten irregularitats” i “que compleixen els requisits formals”. El desembre el degà Josep Carles Rius es va adreçar a la direcció

Antillach, Ignasi Aragay, Llibert

La llista encapçalada per Martí va obtenir onze membres a la Junta, per set de la de Cot

Ferri, Patrícia Gabancho, Enric Sierra, Esther Vera i Teresa TurieraPuigbò. A més, Amparo Moreno, Ignasi Soler, Narcís Genís i Josep Lluís Cadena, com a presidents de les demarcacions de Terres de

general de Dret i Entitats Juríels

tits entre onze de la candidatura d’en

l’Ebre, Tarragona, Girona i Lleida, res-

comptes del Col·legi, arran de les

Martí i set de la candidatura d’en Cot.

pectivament, també estan a la Junta.

diques

perquè

analitzés

acusacions d’irregularitats econò-

Això s’explica per l’article 33 del citat

El nou degà té quinze dies per convocar

miques fetes per vuit vocals de la

Règim electoral, segons el qual té lloc un

la Junta de demarcació de Barcelona i

Junta de Govern.

repartiment proporcional dels percen-

repartir els càrrecs de l’equip que tre-

tatges de vots.

ballarà els propers quatre anys.

CAPÇALERA MARÇ 2010

La Generalitat no veu irregularitats

Francesc Escribano, Enric Frigola, Silvia

R E P O R TATG E

L’Estatut del Periodista continua en guaret al Congrés, sis anys després que fos admès a tràmit a proposta d’Izquierda Unida i

L’Estatut del Periodista es reinventa Natàlia Araguàs

ICV. El Fòrum d’Organitzacions de

Sis anys després que el Congrés dels

a favor (corresponents al PSOE, CiU,

Diputats admetés a tràmit la proposi-

PNV, ERC, Coalició Canària i Grup

Periodistes, impulsor

ció de Llei de l’Estatut del Periodista

Mixt), 134 en contra (PP) i una absten-

Professional, aquest continua encara en

ció.

de la iniciativa, ha fet

espera. El Fòrum d’Organitzacions de

Aquesta segona proposta elimina del

Periodistes (FOP), plataforma impul-

text inicial l’exigència d’acreditar la

una nova revisió del

sora de la iniciativa que aglutina les

condició de periodista professional

text per tal d’intentar

principals organitzacions professionals

amb un carnet que expediria la Comis-

de l’Estat (inclòs el Col·legi de Perio-

sió d’Acreditacions, depenent del

aconseguir el màxim de consens dins el sector i la complicitat d’altres forces cíviques. Queden dos anys de legislatura per

distes de Catalunya), va dedicar la pri-

Consell Estatal de la Informació.

mera reunió anual d’aquest 2010 a

Aquest organisme, que la proposició de

analitzar “l’urgent necessitat” de comp-

llei preveia crear sis mesos després de

tar amb una llei que reguli el treball

l’entrada en vigor de l’Estatut, també

dels periodistes i garanteixi el dret a la

s’ha esmenat en l’última versió, en la

informació.

qual es contempla, en canvi, posar en

En aquest marc, va donar els últims re-

marxa un Consell Coregulador del Pe-

tocs a la Llei Orgànica de Garanties del

riodisme que es limiti a vetllar pel com-

Dret a la Informació de la Ciutadania,

pliment dels principis del codi de

una revisió de l’esborrany de l’Estatut

deontologia exposats a l’articulat. Així

del Periodista que Izquierda Unida i

mateix, l’últim redactat tampoc no fa

tal que més d’una

ICV va presentar per primer cop al

cap referència a la necessitat de comp-

Congrés el 2004. “Més de 3.200 profes-

tar amb la titulació pertinent per exer-

dècada d’esforç

sionals han perdut l’ocupació davant la

cir “quan la normativa laboral o els

per regular la professió periodística no hagi estat en va.

passivitat del Govern”, recordava el

Convenis Col·lectius així ho exigeixin”,

FOP el gener passat a través d’un co-

com deia el primer text.

municat, tot i instant l’Executiu perquè

“Hem renunciat a l’existència del car-

no doni l’esquena a “un col·lectiu espe-

net” explica Julià Castelló, representant

cialment vulnerable”.

habitual del Col·legi de Periodistes a les

La nova proposta introdueix algunes

reunions del FOP, que recorda que no

modificacions substancials a la propo-

es pot exercir de metge ni d’advocat si

sició de llei de l’Estatut del Periodista

no s’està col·legiat. Malgrat això, s’ha

Professional admesa a tràmit al

intentat superar una de les principals

Congrés el 23 de novembre de 2004,

reticències al text i donar una definició

durant la primera legislatura de José

com més àmplia millor de la professió.

Luis Rodríguez Zapatero, amb 175 vots

Sense renunciar a definir “quin és el

El Congrés espanyol ja va rebre el 2004 una revisió de l’esborrany de l’Estatut del Periodista. Foto: Arxiu

paper del periodista, els seus drets i

FeSP (Federació de Sindicats de Perio-

deures i unes mínimes sancions que es

distes) i anteriorment el seu secretari

gui, portaveu del PSOE a la comissió

puguin imposar a les persones que

general.

Constitucional, recordava que l’Estatut

tica”, exposa. Ja el 2006 Ramon Jáure-

fugin d’estudi”, adverteix. Segons de-

El text va ser objecte d’anàlisi a la Co-

del Periodista era un compromís elec-

fensa Castelló, “els canvis estan orien-

missió Constitucional del Congrés, ja

toral del PSOE i exprés de José Luis

tats a trobar una solució que pugui ser

que l’Estatut del Periodista es fona-

Rodríguez Zapatero. Ara bé, amb

compartida per tothom i facilitar-ne

menta en l’article 20, que reconeix el

aquell primer esborrany a la mà es de-

l’aprovació al Congrés”. captar el suport de forces ciutadanes – com ara associacions de teleespectadors o federacions d’associacions de

cideix esmenar-lo o plantejar di-

La nova proposta elimina l’existència d’un carnet acreditatiu i la necessitat d’una titulació

veïns– per tal de tenir una major pre-

rectament un text alternatiu. Durant la seva tramitació se li podria “donar la volta com un mitjó”, va advertir Jáuregui als assistents a la trobada “Els perio-

sència pública.

dret fonamental a la llibertat d’expres-

distes i el seu estatut”. Amb un avís per

A l’anterior legislatura, “es van donar

sió i informació. “Els mateixos grups

a navegants: “El PSOE no vol tirar en-

pròrrogues cada quinze dies, fins a un

parlamentaris no tenen cap pressa, és

davant una llei amb el suport d’ERC i

total de 98, per presentar esmenes”, ex-

un tema molt problemàtic. Un cas ex-

IU contra el PP i sense el consens del

plica Enric Bastardes, a l’actualitat se-

cepcional, jo crec que el que té més

sector”. Els populars ja van demostrar

cretari de relacions institucionals de la

pròrrogues en tota la història democrà-

des d’un primer moment l’oposició al

CAPÇALERA MARÇ 2010

Per tal d’aconseguir-ho, s’està intentant

R E P O R TATG E

fet que el text ni tan sols es tramités al

Els actors del procés El principal impulsor de l’Estatut del

ración de Asociaciones de Periodis-

doncs, amb l’Estatut del Periodista en

Periodista és el FOP (Foro de Orga-

tas de España (FAPE), que el 2004

un punt mort, però el PSOE es va tor-

nizaciones de Periodistas), que aglu-

passa a ser presidida per Fernando

nar a comprometre a aprovar-lo al pro-

tina les principals organitzacions

González Urbaneja. Ja l’endemà

grama electoral de 2008. “Els socialistes

professionals i laborals de l’Estat: el

que el Congrés aprovés la tramita-

treballarem per assolir un acord en un

Col·legi de Periodistes de Catalunya,

ció de l’Estatut, Urbaneja va consi-

tema tan medul·lar per a la nostra de-

el Colexio de Xornalistas de Galicia,

derar que era un “disbarat” i va

mocràcia”, pot llegir-se al document.

la FeSP (Federació de Sindicats de

qualificar-lo d’“estatalitzant” i “in-

“Intentarem aproximar posicions i ens

Periodistes), les agrupacions d’UGT

tervencionista”. En declaracions a

comprometem a traslladar a l’àmbit le-

Europa Press va admetre

gislatiu i governamental els acords

El principal impulsor de l’Estatut és el Foro de Organizaciones de Periodistas, al qual pertany el Col·legi

CAPÇALERA MARÇ 2010

que el text que s’havia pre-

d’aquest diàleg i a implementar-los en

sentat al Congrés no li

el seu cas, amb l’elaboració d’un avant-

agradava “gens” i que cal-

projecte de Llei Orgànica reguladora

dria “canviar-lo sencer”

dels drets dels professionals de la in-

per obtenir el seu vistiplau.

formació”.

i CCOO i la UPIFC-Sindicat de la

Mesos després, la FAPE va anunciar

A la segona legislatura socialista, l’Es-

Imatge.

que preparava un text alternatiu pel

tatut del Periodista no ha estat encara

Aquesta plataforma va consensuar

seu compte. Segons Julià Castelló, el

admès a tràmit. “Això va per ordre

el primer esborrany del text, en com-

Col·legi de Periodistes va intentar es-

d’entrada al registre”, explica Ba-

pliment dels acords adoptats a la II

tablir ponts de diàleg amb la FAPE,

stardes. “Depèn una mica del calendari

Convenció de Periodistes celebrada

“que ha treballat amb independèn-

legislatiu i que els grups més petits

a Valladolid. És en aquesta trobada,

cia fins a realitzar més de quinze ver-

s’han de conformar amb presentar

el maig de 2000, quan es posa sobre

sions del text”. A mitjan any passat

menys iniciatives. A hores d’ara està pa-

la taula la necessitat de regular per

les dues parts van reunir-se a Barce-

ralitzat”, admet.

llei els drets i deures de la professió.

lona a instàncies del degà, Josep

El nou Estatut de Catalunya, encara

Dos anys més tard, a Tarragona, la

Carles Rius. “No s’hi va decidir res,

pendent de la sentència del Tribunal

III Convenció de Periodistes d’Es-

només s’hi acordà intentar aprofun-

Constitucional, deixa també oberta la

panya clou amb la decisió d’instar els

dir i arribar a un consens. Malgrat

porta perquè aquestes qüestions es pu-

partits amb representació al Congrés

això, mai no s’arribarà a celebrar una

guin debatre també al Parlament per la

i al Senat a impulsar de manera ur-

segona reunió”, lamenta Castelló.

via de l’article 52, que responsabilitza

En la línia d’Urbaneja, la

els poders públics de garantir el dret a

successora, Magis Iglesias,

una informació veraç, i en el cas dels

va advertir que “si algú

mitjans públics, neutral.

pretén portar a terme una

Amb ànims de desencallar el procés,

regulació que no compti

s’ha apostat per fer alguns reajusta-

amb el consens” de la

ments. “Es deixa de parlar d’un Estatut

gent la regulació del sector, amb

FAPE haurà de fer front a la seva

del Periodista Professional, que donava

l’Estatut i una llei de Drets Laborals

“ferma oposició”. La federació té

una idea endogàmica i corporativista

del periodista. Recull el guant Iz-

previst celebrar eleccions antici-

del que volem, i se’l bateja com a llei de

quierda Unida i Iniciativa-Verds, que

pades al maig davant la decisió

Garanties del Dret a la Informació de

La Federación de Asociaciones de Periodistas de España (FAPE) critica la proposta del Foro per intervencionista

Congrés dels Diputats. La legislatura 2004-2008 va cloure,

presenta el 2004 al Congrés la pro-

d’Iglesias de no presentar-se a la ree-

la Ciutadania”, exemplifica Dardo

posició de llei de l’Estatut del Perio-

lecció. Una de les exigències del

Gómez, secretari general de la FeSP i

dista Professional.

PSOE perquè el text tiri endavant és

expresident del Sindicat de Periodistes

En aquesta primera fase el projecte

que compti com a mínim amb el su-

de Catalunya. A hores d’ara, s’estan

comptava amb l’adhesió de la Fede-

port de tot el sector.

fent els últims retocs al redactat per tal de “donar-lo a conèixer i enviar-lo a al-

III Convenció de Periodistes a Tarragona el 2002, on es va decidir instar els partits a impulsar la regulació del sector. Foto: SPC

tres organitzacions civils”, coincideix

primer moment, l’Estatut del Periodista

del mitjà, per citar-ne alguns exemples.

amb Castelló. S’ha renunciat a alguns

havia d’anar acompanyat per una Llei

La segona llei se centra en els drets la-

aspectes, però d’altres es consideren

de Drets Laborals dels Periodistes, pen-

borals. “Es va separar perquè són

inamovibles. És el cas del reconeixe-

sada per protegir sobretot aquells tre-

temes que no poden anar dins el mateix

es pretén dotar dels “mateixos drets i deures que els professionals” integrats formalment en l’estructura empresarial. Segons el nou redactat, en cap cas es

Per desencallar el procés ja no es parla d’Estatut sinó d’una llei de Garanties del Dret a la Informació

podran utilitzar els periodistes a la peça per ocupar llocs de treball estructurals,

sac”, exposa Julià Castelló, que reivindica com a “bàsica” la Llei de Drets Laborals perquè “cada col·laboració signifiqui una mossegada a un contracte fix i vagi sumant”. Segons el secretari ge-

balladors que, per les dinàmiques de les

neral de la FeSP, Dardo Gómez, el per-

com sovint succeeix a les empreses pe-

empreses informatives, no compten

centatge de periodistes que treballen a

riodístiques, i en cas de ser contractats

amb cap mena de contracte, ni fix ni

Espanya sense cap tipus de contracte

per suplències no podran superar els

temporal. L’Estatut defineix de manera

laboral se situa entre un 30 i un 40% i

tres mesos ni repetir-se més de dues ve-

més genèrica els deures bàsics i els

acostuma a ser el col·lectiu més vulne-

gades en un any. Si l’empresa no s’atén

drets dels periodistes: clàusula de

rable. “És una situació que intentem

a aquestes condicions, el col·laborador

consciència, secret professional, accés a

superar amb aquesta llei, per tal que els

serà considerat treballador de plantilla.

les fonts o llibertat d’expressió i d’in-

col·laboradors cotitzin d’alguna manera

Segons va plantejar el FOP des d’un

formació en el marc de la línia editorial

a la seguretat social, com en altres llocs

CAPÇALERA MARÇ 2010

ment dels ‘periodistes a la peça’, als qui

R E P O R TATG E

d’Europa”, exposa. Malgrat que els re-

els vots dels quals són fonamentals per

d’acord amb la primera proposició de

presentats del FOP consideren aquesta

aprovar-lo. “Per part del PSOE, se’ns

llei. Així mateix, Urbaneja va qualificar

llei irrenunciable, ni a la primera legis-

ha dit que si no hi ha suficient consens

la creació d’un codi deontològic de

latura socialista ni a l’actual ha estat

no prosperarà”, exposa Bastardes, que

“disbarat jurídic” i va mostrar-se en

admesa a tràmit al Congrés. “Ha estat

afegeix: “Això és bastant difícil de ga-

contra de l’existència de sancions per

presentada al registre però no consi-

rantir, una cosa és el que defensem les

mala praxis. La FAPE va acordar en as-

derada”, explica Bastardes.

organitzacions de periodistes i una altra

semblea abandonar el FOP i presentar

“Aquest cop es va presentar fins i tot abans que l’Estatut del Periodista, en els primers dies de la legislatura, ja que es tracten per ordre cronològic”, afegeix.

en solitari un projecte alternatiu.

Un dels punts que es consideren inamovibles és el reconeixement dels drets dels ‘periodistes a la peça’

Les crítiques al projecte acostumen a girar a l’entorn d’un suposat interven-

Urbaneja en la mateixa etapa, va seguir l’exemple i va manifestar el

la patronal. Al final els que han de de-

Consell Estatal d’Informació. El mateix

cidir són els grups parlamentaris, són en

any va remetre als grups parlamentaris

definitiva els qui l’han d’aprovar”.

un document amb les propostes per es-

Julià Castelló coincideix en el diagnòs-

menar la proposició de llei presentada

tic. “Aquest acord entre empreses i pe-

per IU-ICV.

riodistes és una mena d’impossible

Des d’aleshores, la FAPE ha mantingut

perquè aquesta llei vol fixar la figura

l’oposició al projecte d’Estatut del Pe-

del periodista, quins són els drets i

riodista del FOP i ha anat per lliure,

deures, i en definitiva això atorga al tre-

fent-ne diferents esborranys. Segons ex-

ballador un poder més fort”, afirma.

plica Julià Castelló, els diversos intents

Malgrat que les organitzacions que

d’establir diàleg van culminar a Barce-

aixopluga el FOP, per nombre i relle-

lona amb una reunió propiciada pel

vància, converteixen la plataforma en

degà del Col·legi de Periodistes, Josep

la que compta amb una més àmplia re-

Carles Rius, amb representants de la fe-

presentació de la professió, hi ha un

deració i de totes les organitzacions del

gran absent: la Federación de Asocia-

FOP. “Quan el Fòrum d’Organitzacions

ciones de Periodistas de España

de Periodistes modifica substancial-

(FAPE).

ment la versió de 2004, el desembre de

La FAPE va promoure el projecte

l’any passat, Rius parla amb Urbaneja,

d’Estatut de Periodista Professional

que es compromet a donar-li una res-

com a membre del Fòrum d’Organitza-

posta en vint dies, que finalment mai no

cionisme dels poders públics en la pro-

cions de Periodistes, per després des-

va arribar”.

fessió. No es valora que diversos països

marcar-se’n coincidint amb la presa de

La FAPE continua treballant en el seu

tiva legal que protegeix els periodistes. És el cas de Bèlgica i de França, la primera a protegir els col·laboradors a la peça amb seguretat social i drets laborals i a recollir la clàusula de conscièn-

text i manté la interlocució en so-

Des del Col·legi de Periodistes s’han creat ponts de diàleg entre les dues parts oposades

cia. També Itàlia té un conveni molt CAPÇALERA MARÇ 2010

drid (APM), també presidida per

“rebuig absolut” a la creació d’un

europeus ja compten amb una norma-

L’Asociación de la Prensa de Ma-

litari amb els grups parlamentaris de Madrid. Entretant, el Fòrum d’Organitzacions de Periodistes acaba de polir també el redactat final i reivindica que és la plataforma que compta amb una re-

avançat i Portugal ha estat l’últim de

possessió de Fernando González Urba-

presentació més àmplia i transversal

tots a dotar els informadors d’una co-

neja com a president.

del sector a l’Estat. Per endavant que-

bertura legal específica.

Ja el 2005, aquesta federació va expres-

den dos anys de legislatura perquè el

En aquesta segona legislatura, l’Estatut

sar el seu rebuig frontal a la creació del

treball de més d’una dècada no hagi

del Periodista torna a ser sobre la taula,

Consell Estatal d’Informació, encarre-

estat en va i l’Estatut del Periodista

amb el mateix requisit dels socialistes,

gat d’atorgar els carnets professionals

vegi, per fi, la llum.

R E P O R TATG E

El Consell de la Informació de Catalunya (CIC), organisme que vetlla pel compliment del Codi deontològic, ha rebut al llarg del passat 2009

El CIC reb el doble de queixes Llúcia Oliva i Begoña Muñoz

el doble de queixes que en l’any anterior.

Feia temps que el Consell de la Infor-

Moltes de les queixes denuncien falta de

mació no rebia tantes queixes com en el

rigor i contrast en les informacions,

Queixes sobre

2009. El CIC ha obert vint expedients,

també manca de respecte pel dret a la

més del doble que durant l’any anterior.

intimitat i la imatge dels menors. En re-

manipulacions

La raó caldria trobar-la en la tasca que

lació a l’ús de les noves tecnologies digi-

s’ha fet per donar a conèixer l’existència

tals, s’han presentat un gran nombre de

fotogràfiques,

d’aquesta institució d’autoregulació pe-

queixes per possibles manipulacions de

informacions no

riodística tant entre la professió com

fotografies a diaris.

entre la societat. També s’ha notat un in-

El CIC també ha estat consultat en

contrastades, falta de rigor o manca de respecte pel dret a la intimitat i la imatge dels menors. Tal com fa el CIC des de 1997, any de la seva creació, ha obert un expedient de cada cas per fer-ne una valoració i dictar la resolució adient. Aquest és un resum de la tasca d’aquesta institució al llarg de l’any passat.

crement de les preocupacions ètiques

temes com la publicació de les fotogra-

d’uns i altres.

fies dels diputats del Parlament de Ca-

Les queixes les han presentades repre-

talunya enviant-se SMS. Així mateix, el

sentants de grups polítics, d’acció cívica

president de les Colles Sardanistes de

i social, periodistes, mossos d’esquadra i

Barcelona i l’Ajuntament de Súria van

ciutadans sense representació. Una no-

demanar al CIC criteris ètics per publi-

vetat d’enguany és que una part impor-

car fotografies de menors en actes pú-

tant de les queixes han estat presentades

blics. La resposta del Consell va satisfer

per entitats o persones vinculades a la

les parts i pot ser útil per a altres institu-

política, en algun cas per denunciar les

cions.

informacions o tractaments donats per

A continuació en comentarem els expe-

publicacions municipals.

dients ja resolts. Actualment, el CIC en

En aquests casos, el CIC ha fet ús de ma-

té vuit en tramitació, que van tenir en-

terials, com el manual editat pel Col·legi

trada a finals de 2009. Tots aquests que-

de Periodistes de Catalunya sobre “Cri-

daran resolts durant el primer trimestre

teris de bones pràctiques professionals

de l’any 2010.

en els gabinets de comunicació”, com a complement al Codi deontològic. Igual-

MÓN POLÍTIC

ment, enguany, el CIC ha participat,

La secció local d’Esquerra Republicana

amb altres institucions, en la redacció de

de Sant Feliu de Llobregat es va queixar

recomanacions ètiques per al tractament

al CIC per considerar que el web de

dels conflictes bèl·lics i de la violència

l’Ajuntament va informar de la sortida

masclista als mitjans de comunicació.

d’ERC del govern municipal sense

D’ara en endavant, el Consell també tin-

contrast ni rigor i que va donar opinions

drà en compte aquestes recomanacions

subjectives. L’ajuntament mai no va

en les resolucions.

contestar les al·legacions, mentre que

Els missatges de Daniel Sirera a Carina Mejías durant el debat de política general al Parlament van arribar al CIC. Foto: Marta Pérez

ERC va provar les acusacions.

contrast en informacions publicades a

Una resolució de la presidència dóna la

diversos mitjans que li van provocar un

tuals errors, contradiccions o impreci-

raó a Esquerra Republicana perquè “la

gran patiment personal i professional. A

sions en les dades”. És per això, que el

ment o especulacions, així com d’even-

informació del web municipal (...) no

partir de denúncies de l’oposició i dades

Consell demana als professionals de la

s’ajusta a la veritat i es considera que ha

del propi govern tripartit, els mitjans van

informació que fugin del periodisme de

vulnerat el criteri 2 del Codi deontolò-

publicar que l’empresa Lavola, on tre-

declaracions o especulatiu i els reco-

gic”, segons el qual s’han de “difondre

balla Font, havia obtingut contractes de

mana més aplicació en la utilització, se-

únicament informacions fonamentades, imprecises i sense base suficient que puguin lesionar o menysprear la dignitat de les persones i provocar dany o descrèdit

lecció i verificació de les fonts, així

Al llarg del 2009 el Consell de la Informació de Catalunya ha obert una vintena d’expedients

injustificat a institucions i entitats públiques i privades”.

com el contrast dels fets. El Consell considera que és una eina bàsica de l’excel·lència periodística i un principi d’ètica professional, especialment en el cas

la Generalitat gràcies a la seva vincula-

d’informacions que “puguin lesionar o

ció amb ICV.

menysprear la dignitat de les persones i

QUEIXA DE BET FONT

El CIC va acordar que “no es va produir

provocar dany o descrèdit injustificat a

L’exdiputada d’Iniciativa per Catalu-

una vulneració explícita, conscient i múl-

institucions i entitats públiques i pri-

nya-Verds, Bet Font, també es va quei-

tiple del Codi deontològic”, però sí “un

vades”, tal i com apunta l’article segon

xar per manca de veracitat, rigor i

cert dèficit de rigor per excés d’enfoca-

del Codi deontològic.

CAPÇALERA MARÇ 2010

evitant en tot cas afirmacions o dades

R E P O R TATG E

INFORMADOR DE MARTORELL

El director del rotatiu, Jordi Xargayò, va

La Plataforma Ciutadana “L’aigua és

al·legar que el diari havia seguit totes les

‘periodista’ és fer un article sensaciona-

nostra” de Martorell es va queixar d’una

normes periodístiques i deontològiques,

lista i no informar de l’actuació. Els cas-

fotografia publicada al setmanari l’In-

a més de contrastar les informacions.

tells es presenten a Patrimoni de la

formador de Martorell.

El Consell va estimar que “amb inde-

Humanitat, això no sembla tenir impor-

A la imatge, els rostres d’algunes de les

pendència del to emprat per una i altra

tància per a aquest senyor per a qui

persones que van participar en una ma-

banda en aquesta confrontació, el Diari

l’única cosa interessant és que hi hagi

nifestació per protestar contra la priva-

de Girona ha tingut un comportament

hagut caigudes i ferits”.

tització de la gestió de l’aigua a

professional correcte pel que fa al trac-

El director d’El Periódico de Catalunya,

Martorell estaven tapats per les pan-

Rafael Nadal, va al·legar que va

cartes.

ser l’Ajuntament de Mataró qui

Malgrat això, el setmanari en qüestió els va assenyalar amb un cercle i una fletxa escrivint a sobre el parentiu que tenien amb algun dels regidors de l’equip de

A diferència d’altres anys, una part important de les queixes han estat de persones o entitats vinculades a la política

l’oposició i el partit polític al qual pertanyen.

responsal el que va fer fou contrastar degudament la infor-

considerar que “hi ha imprecisions i

En demanar al·legacions al setmanari, es

conflicte del vigilants de Maçanet i no ha

omissions i que la notícia no és prou ri-

detecta que aquest no ha contrastat

conculcat cap principi del Codi deonto-

gorosa, fet que vulnera el Codi deonto-

fonts sobre la plataforma. Sobre aquest

lògic”.

lògic de la professió periodística a Catalunya, en el seu criteri 2. Malgrat

derar que “el que no és correcte és que

CASTELLS QUE FAN LLENYA

tot, incloure en la informació els ferits

si les pancartes tapen els rostres, es mar-

J. Badia i B. Giraud van queixar-se al

era un fet prou noticiós com perquè es

quin en cercle i es posi el parentiu amb

Consell per considerar que es deien

destaqués”.

regidors de l’oposició o el càrrec del par-

mentides i que era tractada de manera

tit polític al qual pertanyen. Es pot trac-

sensacionalista una informació apare-

RESPECTE ALS MENORS

tar d’una dada imprecisa i sense base

guda a El Periódico de Catalunya sobre

Un cas que va tenir un impacte especial

suficient que difon una informació no

una actuació castellera que va tenir lloc

va ser el de dos diaris gironins que van

fonamentada”.

a Mataró. La informació portava per ti-

publicar una informació relacionada

Per això, el CIC va acordar que “de

tular “Trenta-dos ferits en la jornada

amb el suïcidi d’un menor. En concret,

l’anàlisi de la fotografia i les al·legacions

castellera de Mataró”.

l’article publicat per El Punt contenia

s’extrau que es vulnera el criteri 2 del

“La meva queixa va cap al fet que es

dades que permetien reconèixer fàcil-

Codi deontològic de la professió perio-

transmeti la sensació que allí hi va haver

ment el menor, atès que aquest era d’un

dística de Catalunya perquè menys-

una batalla campal. I el que és més de-

poble petit. Un cop fets els tràmits opor-

preen la dignitat de les persones i provoquen danys o descrèdit injustificats”. EL DIARI DE GIRONA L’Ajuntament de Maçanet de la Selva,

tuns, es va resoldre que el Diari de

Un cas que va tenir un impacte especial va ser la informació relativa al suïcidi d’un menor d’edat

Girona va oferir en tot moment una informació correcta i respectuosa amb el tema a tractar. En canvi, el diari El Punt va reconèixer que s’havia equivocat i el CIC va resoldre que “el diari El

en nom de l’alcalde, Alfons Soms, va

CAPÇALERA MARÇ 2010

va alertar la premsa dels trentados ferits a la jornada i que el cor-

mació. Tot i això el Consell va tament de les informacions sobre el

tema la ponència del Consell va consi-

tells de nou. L’única cosa que importa al

presentar una queixa contra el Diari de

nunciable és l’últim paràgraf, en què, a

Punt ha vulnerat els criteris 9 i 11 del

Girona sobre el tractament d’un seguit

més de falta de sensibilitat, hi ha men-

Codi deontològic de la professió perio-

d’informacions i articles publicats entre

tides molt mal intencionades”, apunta

dística en el tractament informatiu de la

l’1 i el 24 de març de 2009, sobre una po-

Badia en el seu escrit de queixa.

notícia publicada el dia 11 de juny de

lèmica amb el cos de vigilants del poble.

Per la seva banda, Giraud opinava que

2009. Es valora, però, el correu electrò-

Els signants consideraven que el diari

el diari “presenta de manera equivocada

nic enviat pel director del mitjà i l’article

havia vulnerat els criteris 1, 2, 3, 5 i 10 del

una actuació castellera de gran nivell en

del defensor del lector sobre el tema ob-

Codi deontològic.

què les tres colles van portar a plaça cas-

jecte de la queixa”.

MANIPULACIONS D’IMATGES Finalment, s’han presentat queixes contra l’agència EFE i els diaris Segre, i El Mundo per possible manipulació de fotografies. El diari Bon Dia es va queixar al Consell perquè creu que el Segre va manipular una imatge fotogràfica de la qual va esborrar conscientment el logotip de Bon Dia. Un cop escoltades les al·legacions de Segre, el Consell dóna per bona la declaració del diari i accepta que no s’havia manipulat la imatge –tot i que en té dubtes– davant la manca d’instruments tècnics necessaris per comprovar-ne la veracitat. En el número 144 de CAPÇALERA, ja es dóna compte de la queixa enviada per la Coordinadora per una Nova Cultura de l’Energia, que denunciava l’agència EFE per manipular una fotografia de la central Nuclear d’Ascó el dia que s’in-

Un titular sobre ferits en una actuació castellera va vulnerar el Codi al no ser prou rigurós formava d’una quantiosa multa per un greu accident ocorregut a la planta entre els anys 2007 i 2008. El Consell va acceptar la declaració d’EFE de no haver manipulat la fotografia. Amb tot, va deixar clar que la fotografia tenia diverses lectures. De tots tres casos, només en el cas d’El Mundo, el Consell ha rebut proves fefaents de la manipulació que va ser denunciada per la Comissió de Periodisme Gràfic del Col·legi de Periodistes. que “tot i que no hi ha una manipulació

Un titular sobre els ferits en una actuació castellera a Mataró –a la imatge els

del sentit de la fotografia, es considera

Capgrossos– va provocar queixes al CIC. Foto: Sergio Ruiz

que el diari El Mundo ha fusionat dues imatges diferents per crear la publicada

que, segons el Codi, “en fotoperiodisme

diari hauria d’haver advertit els seus lec-

en portada i que, per tant, ha vulnerat

no estan permeses manipulacions que

tors sobre aquesta manipulació, en un

l’annex 1 del Codi deontològic”.

suposin alteració de la informació visual

moment en què les noves tecnologies

En aquest cas, com en tots els altres, el

enregistrada originàriament per l’objec-

permeten gran quantitat de possibilitats

Consell ha recordat als mitjans implicats

tiu de la càmera”. Segons el Consell, el

de modificar imatges.

CAPÇALERA MARÇ 2010

Una resolució de la presidència conclou

R E P O R TATG E

Enguany, l’agenda de la indústria de la premsa s’agita: paper o format digital, cobrar o informar gratuïtament a

Models de negoci per a la premsa 2010

Internet, amistat amb Lina María Aguirre Jaramillo

Google o no... Alhora, s’examinen joves

“El món s’està encongint. Els espais

per davant: “És el millor mitjà per

s’escurcen cada dia. Ara podem tele-

construir una marca i créixer en relle-

propostes de diaris

grafiar, a través de l’aire cap a l’èter,

vància, en el menor temps possible”, va

des de Penzance fins a Melbourne, i

dir en una entrevista el 9 de novembre

impresos que l’any

demà podrem parlar utilitzant el ma-

passat al New York Times.

teix mecanisme. Les fronteres físiques

El seu enfocament divergeix del model

desapareixen... Quin canvi per al món!

més tradicional de diari: la grandària és

Quina oportunitat per al diari!”. Això

la d’una revista, va grapat i la primera

mateix va escriure, el 1921, el periodista

pàgina conté editorials i articles d’opi-

passat van començar a circular, mentre que algunes de les grans capçaleres internacionals tracen noves estratègies que apunten cap a models més personalitzats de continguts i negoci per assegurar-se el present i el futur.

anglès C. P. Scott, com a pròleg de l’edi-

nió. Segueixen els de política, negocis i

ció nord-americana de la història cen-

altres temes, tots junts, no agrupats per

tenària del diari del qual va ser amo

seccions. L’última part, titulada “Més”,

durant 25 anys i director durant 57 anys,

recull els temes d’entreteniment, cul-

el Manchester Guardian. Si canviem el

tura i esports. El director explica que

telègraf, les paraules també són vàlides

s’ha basat en estudis segons els quals el

avui. La pregunta és: saben aprofitar els

públic no para tanta atenció a les sec-

diaris aquesta gran oportunitat?

cions, sinó als titulars més atractius, i

Pel que fa a l’estat d’ànim general, di-

que les històries de més anàlisi i provo-

ríem que no, amb la desaparició conti-

cadores haurien d’anar primer: “Disse-

nuada de capçaleres internacionals,

nyem d’acord amb la manera com

l’estat de “comatós” de moltes altres,

pensa el lector, no com pensen els edi-

els comptes en números vermells i la

tors o com estan organitzades les sales

reducció dràstica de redaccions. No

de redacció”, va assegurar.

obstant això, la resposta pot variar si

El diari i no només ha sorprès pel mo-

ampliem el quadre prou com per apre-

ment triat per al seu llançament i pel

ciar novetats en la situació de la premsa

disseny, sinó que també s’arrisca en un

internacional actualment: complexa,

país amb nivells baixos de lectura de

sens dubte, però no indefectiblement

premsa, fins i tot abans de l’èxode cap a

apocalíptica. Per començar, tenim les

Internet, amb una mitjana d’uns pocs

notícies de creació de nous diaris.

60 exemplars venuts per cada 1.000 ha-

Pel maig de 2009 va començar a circu-

bitants, en una població total de 10 mi-

lar a Portugal ‘i’ (Informació), dirigit

lions, unes xifres que José Manuel

per Martim Aviallez Figueiredo, qui va

Nobre-Correia, investigador a Brus-

impulsar la creació del diari i ha asse-

sel·les sobre mitjans portuguesos, consi-

gurat que el paper té encara molta vida

dera “ridículs” i en part atribuïbles a

El diari alemany Niiu ha pactat amb diferents mitjans i ofereix als lectors un mitjà totalment personalitzat.

diaris regionals de tipus més conven-

impresa, tot i que és difícil trobar-la als

rant les cinc dècades de dictadura que

cional i, amb una inversió de 10 milions

cercadors, perquè i sol portar cap a al-

van acabar el 1974. A l’esmentada en-

d’euros, ha declarat que els resultats d’i

tres resultats primer (vegeu l’adreça de

trevista, José Manuel Nobre-Correia

són satisfactoris fins al moment i ator-

l’enllaç a la peça).

assenyala també la baixa inversió en la

guen prestigi a la marca.

indústria, impremtes no modernitzades,

El grup està compromès a llarg termini

HISTÒRIES AMB IMPACTE

escassetat de quioscos al país, així com

amb el diari i, ara que s’acosta el primer

D’altra banda, a Bengaluru, l’Índia,

un mercat subdesenvolupat de publicitat a la Xarxa. Fins a finals de 2009, i només tenia un 45% de l’esperat en publicitat, encara que la circulació estava per sobre de les

continua el reconeixement cap a

En plena crisi de la premsa escrita sorgeixen nous diaris amb propostes innovadores

expectatives, passant de menys d’11.000

Citizen Matters, publicació d’origen digital que ara fa un any que circula també en paper i funciona sota un model híbrid d’articles escrits per lectors i per periodistes

subscripcions al maig a més de 16.000 a

any de funcionament, el director Avial-

professionals (en una proporció de 3:7).

l’agost, la qual cosa el va situar en ter-

lez es mostra també entusiasta amb

La circulació és setmanal i en els pri-

cer lloc entre els diaris de qualitat del

aquesta nova proposta de notícies al

mers vuit mesos des de la fundació,

país, després de Público (37.000) i

país lusità; parla, fins i tot, de futures ex-

l’any 2008, es va quadruplicar. Els di-

Diário de Notícias (31.000). El grup

pansions. De moment, té una edició di-

rectors són Meera K i Subramaniam

Lena, propietari del rotatiu, té altres

gital que segueix en part el disseny de la

Vincent, ambdós amb experiència en

CAPÇALERA MARÇ 2010

l’era del control estatal de premsa du-

R E P O R TATG E

mitjans i tecnologia i, sobretot, una

malgrat el cinisme generalitzat per tot

clara visió de fer periodisme comunitari

el que funciona malament i com n’és, de

Aquests

de qualitat.

difícil, treballar perquè la gent se senti

convençuts, a més, que el paper és el su-

Citizen Matters ha format una comuni-

involucrada en les solucions dels pro-

port òptim: “És el més còmode, perquè

tat de col·laboradors de diferents pro-

blemes”.

vostè pot llegir un diari on sigui, tant si

molts dels seus contemporanis.

cedències que investiguen, analitzen, informen, denuncien i proposen solucions als problemes de la seva ciutat. La seva capacitat de recerca, juntament amb el seu atreviment, els ha portat a

estan

casa”. Utilitzen una mena d’agregador de notícies (RSS) imprès i, segons ells, és “més divertit que el menú d’un agregador en pantalla”.

cionats amb les màfies locals, la insalu-

DIARI A LA CARTA

Tiedemann i Oberhof van aconseguir

britat als hospitals o contractes d’obres

Tornant a Europa, el debutant més re-

un acord per pagar una llicència d’ús

públiques que han estat assignats de

cent és Niiu, que va començar a circular

als mitjans que ofereixen el seu públic,

manera irregular.

el 16 de novembre del 2009 a Berlín, de

entre els quals hi ha el tabloide Bild, els

L’impacte de les seves històries ha tin-

dilluns a dissabte, com un diari en paper

diaris

gut ressò també en altres mitjans tradi-

totalment personalitzat. Els subscrip-

Tagesspiegel, el de temes econòmics

cionals de llarga trajectòria a l’Índia,

tors tenen a la seva disposició un grup

Handelsblatt,

que s’han vist empesos a aprofundir en

de publicacions (impreses i digitals) de

Pravda de Rússia, el New York Times i

la cobertura de les notícies de temes lo-

les quals trien les pàgines i seccions que

uns 500 llocs web. Alguns noms impor-

cals i a crear plataformes serioses de participació ciutadana en les seves edicions, com ha estat el cas del diari The New Indian Express. L’origen digital del mitjà li ha donat un

Berliner

Morgenpost, el

Der

Komsomolskaya

tants van decidir no unir-se al

A l’Índia, el setmanari Citizen Matters funciona com un model híbrid d’articles escrits per lectors i periodistes

caràcter fresc, social i còmode amb la

projecte, com ara el Frankfurter Allgemeine Zeitung i el Süddeutsche Zeitung, per por que aquest sistema erosionés les seves pròpies vendes.

tecnologia. El paper, entre altres raons,

els interessen. Un cop feta la tria, en-

l’ha ajudat a apropar-se a nous anun-

vien la selecció al diari des del lloc web,

en tres principis: el primer és que la

ciants en un país on els classificats, per

cada dia abans de les dues de la tarda.

seva naturalesa li permet vendre publi-

exemple, continuen sent majoritària-

L’endemà, reben la seva còpia impresa

citat molt segmentada i dirigida. El

ment impresos i on no s’ha fet el canvi

del diari de 24 pàgines fet a mida.

segon és que planeja atreure públic es-

cap a la Xarxa tan dràsticament com en

Hendrik Tiedemann i Wanaj Oberhof,

tudiantil, oferint un preu reduït d’1,20

altres països occidentals.

de 27 i 23 anys respectivament, van tre-

€ (1,80 € és el preu habitual) i paquets

Comercialment, el model Niiu es basa

Un reportatge de finals de 2008, per a

ballar durant dos anys per muntar la

de subscripció diferents dels tradicio-

Livemint, del Wall Street Journal, indi-

seva companyia, InterTi GmbH. Moti-

nals: d’1 dia (com a prova), de 25, de 75

cava com Citizen Matters s’enfrontava a certa “inèrcia publicitària”, que encara és evident. No obstant això, el suport dels propietaris, Oorvani Media, empresa local de mitjans independents,

o de 150 dies. El tercer és que es

Mitjans com The New Indian Express també han aprofundit en temes locals i han potenciat la participació ciutadana

i el prestigi d’un model de periodisme

CAPÇALERA MARÇ 2010

emprenedors

viatja amb tren o descansa a

El diari ‘i’ portuguès, que no té seccions i s’estructura diferent del model clàssic, ja és el tercer en vendes

descobrir una sèrie d’assumptes rela-

dos

tracta d’una companyia petita, no tenen redacció i han contractat amb altres proveïdors tot el procés de creació de programari per a les edicions personalitzades

immers en la vida i urgències del seu

vats pel seu propi interès en la premsa,

(Suïssa), impressió digital (Holanda),

entorn, fa pensar en un futur de creixe-

van tenir la idea que si, en lloc d’haver

impressió en paper i distribució (Ale-

ment viable per al diari.

de comprar diferents diaris per ex-

manya). A més, cada exemplar imprès

En aquest reportatge, el codirector Vin-

treure’n les notícies que els interessa-

correspon a algú que ja ha pagat per

cent emfatitzava: “Hem creat un espai

ven, poguessin rebre’n un de sol amb

tenir-lo. Aspiren a tenir 5.000 subscrip-

en el qual la gent sent que el fet que hi

totes les notícies rellevants per a ells, la

cions el proper mes d’abril.

hagi una mica d’idealisme al regne

seva experiència informativa diària

No obstant això, alguns experts han ex-

d’allò que és públic està bé, fins i tot

seria molt millor, com també la de

pressat els seus dubtes sobre les possi-

bilitats d’èxit de Niiu. És el cas de Joa-

de tires còmiques dissenyades a l’estil

chim Blum, consultor de mitjans digi-

de fa unes quantes dècades, i la resta,

tals, que ha dit en una entrevista a

reporterisme i articles de qualitat

l’Spiegel Online que encara que la idea

signats per autors reconeguts com Mi-

és interessant, no funcionarà perquè “la

chael Chabon, William T Vollmann o

gent que llegeix diaris treballa a oficines, no són estudiants... el públic al qual va adreçat ha deixat enrere el paper”. Stephan Weichert, professor de periodisme a Hamburg, en una entre-

Niiu ofereix un producte totalment personalitzat on els subscriptors trien les pàgines i seccions que volen

vista a la revista Time el passat octubre, va assegurar que “el web ofereix notí-

Stephen King, a més d’una investigació

cies cada segon i dóna l’opció d’enlla-

a fons sobre irregularitats tècniques i

çar amb blocs i altres llocs. Per què la

pressupostàries en la realització de

gent hauria de llegir, i fins i tot pagar,

les obres del Bay Bridge de la ciutat,

per un article que han seleccionat el dia

a càrrec del reconegut periodista, gua-

abans?”

nyador del Pulitzer, Bob Porterfield

Malgrat la seva decisió d’arrencar en

(aquesta investigació va motivar un se-

paper, els creadors confessen que no

guiment del tema per part d’altres mit-

serà un format exclusiu i que, en la fase

jans).

següent de desenvolupament, cada persona podrà triar també el seu propi canal de distribució: un telèfon mòbil, un lector electrònic o Internet. El professor Weichert insisteix que Niiu és

La naturalesa del diari berlinès, que busca un públic jove, li permet vendre publicitat segmentada

“periodisme a l’antiga”, perquè ha de conviure amb el mateix problema dels

The Panorama va ser un diari d’un dia,

diaris tradicionals avui: “cada diari que

que va inspirar l’interès d’Eggers i dels

hom llegeix al matí només recull les

seus col·legues escriptors en la premsa

notícies d’ahir”. Potser sigui de la vella

i el seu futur, davant de l’acomiada-

escola, però certament amb una va-

ment dels mitjans de molts dels seus

riant de personalització que, alhora,

amics, la reducció de plantilles i el re-

està d’acord amb l’evolució dels serveis

tall de pressupostos. “Volíem mostrar

en línia que permeten ajustar-se a per-

que els lectors estaven disposats a

fils cada cop més individuals. Serà el

pagar pel diari imprès si els oferien

públic de la capital alemanya qui emeti més jove. ÈXIT PUNTUAL

A San Francisco The Panorama, amb 320 pàgines, volia demostrar que als lectors els interessa la qualitat

D’altra banda, el 8 de desembre un

atrevit, amb recerca i molta creativitat, no es passa desapercebut, ni tan sols per un públic tan exi-

diari inundava els carrers de San Fran-

quelcom diferent del que veuen a In-

gent com el de San Francisco, una de les

cisco i va vendre’n tots els exemplars

ternet” (el preu de venda va ser de 5$ al

ciutats amb un gran desenvolupament

abans del migdia: The Panorama, una

carrer i, posteriorment, es podia obte-

tecnològic i virtual.

creació del cèlebre escriptor Dave Eg-

nir per 16 a les llibreries). Un diari nor-

gers i el seu grup, l’editorial McSwee-

mal no es pot permetre l’extravagància

MURALLA DE PAGAMENT

ney’s. No era un diari típic: format

de Panorama, tot i que sí que se’n pot

Mentre sorgien aquestes publicacions,

llençol, 320 pàgines, 96 de les quals es-

desprendre el missatge: amb un

cadascuna amb un segell distintiu pel

taven dedicades a literatura, 16 pàgines

concepte editorial i gràfic realment

que fa a l’enfocament editorial, disseny,

CAPÇALERA MARÇ 2010

el primer veredicte sobre el seu diari

R E P O R TATG E

model comercial,etc, què passa a les

nyies del sector, Keese no s’imagina un

grans lligues dels diaris tradicionals?

mur de pagament individual per a cada

alt executiu de Google a càrrec del des-

Un dels temes més debatuts és el de li-

publicació, sinó un recurs conjunt entre

envolupament de productes relacionats

mitar l’accés als continguts. A principi

editors i serveis d’Internet per tal de

amb mitjans de comunicació, el mercat

d’any, el setmanari britànic The Econ-

crear una “solució de mercat que

en línia tal com el descriu Keese pot ser

New York Times, per a Josh Cohen, un

omist va publicar un article en què de-

l’“expansió òbvia” de la compa-

clarava el 2010 l’any de la paywall: la

nyia. No està d’acord, però, amb

muralla de pagament que nombrosos mitjans s’estan plantejant posar al voltant de les seves edicions digitals. Una de les persones que ha defensat

Tot i treure un únic número, una investigació de Panorama va motivar un seguiment per part dels altres mitjans

més contundentment la muralla ha

de pagar per l’ús de titulars i breus extractes d’articles en els seus llistats de resultats. Cohen ha

consisteixi en un sol clic”. En aquest

recordat que els mitjans poden contro-

doch, propietari de News Corp., qui va

tipus d’escenari, Google o altres pro-

lar quins dels seus materials són dispo-

anunciar l’octubre de 2009 que així ho

veïdors de serveis en línia mostraran

nibles al web. De fet, si un diari no vol

farien alguns dels mitjans de la seva

enllaços a articles de diaris, vídeos i al-

que Google busqui als seus arxius elec-

propietat, com el Wall Street Journal i

tres materials originals de diferents mit-

trònicament, només cal activar un ràpid

el Times de Londres. De pas, Murdoch

jans de comunicació, però alguns d’ells

comandament de codi de programació

va emprendre una campanya d’atacs

incorporaran com a novetat una eti-

i el contingut en queda exclòs.

contra el cercador Google, acusant-lo

queta amb un preu.

Alguns mitjans alemanys han pressio-

rials d’altres mitjans. Cobrar o no cobrar és part del dilema existencial de moltes direccions de diaris avui dia. Murdoch ha estat criticat per parlar ara

nat perquè el govern d’Angela

A principis d’aquest any The Economist declarava el 2010 com l’any en què molts mitjans digitals faran pagar

Merkel estableixi un nou tipus de límit de reproducció de materials periodístics en línia, però fins ara no s’ha aprovat. També han pen-

del valor dels materials periodístics, quan en un moment donat va reduir el

sat a proposar la creació d’una Durant l’esmentada presentació, Keese

agència, a l’estil de GEMA, que recull

preu de venda del Times a 10 penics

va citar com a exemple l’informe amb

les regalies dels drets musicals a Ale-

com a simple estratègia de mercat, i

fotografies del primer ministre italià

manya, perquè s’encarregui de recollir

quan té un portal de notícies, Sky News,

Silvio Berlusconi envoltat de dones a la

els diners per drets de reproducció de

que funciona força bé i els continguts

seva vil·la de Sardenya, publicat pel

material periodístic. D’acord amb el

del qual són gratuïts, sense que de mo-

diari El País. Quant pagaria la gent per

consultor de mitjans digitals a Berlín,

ment se sàpiga si té plans de canviar en

veure aquest article?, preguntava

Robin Meyer-Lucht, citat per Pfanner,

un futur proper.

Keese, “segurament 5€”. El pla de

aquestes iniciatives de Springer i altres

Una altra veu que s’alça a favor del pa-

Springer contempla també plans de

editors són “una forma poc efectiva de

gament és la d’Alex Springer, fundador

tractar el problema..., haurien

del conglomerat alemany de publica-

d’estar buscant una suma d’esfor-

cions que porta el seu nom, entre les quals hi ha el popular tabloide Bild, així com altres títols al seu país i a Europa oriental. El desembre de 2009, Springer

El pla de l’empresari alemany Alex Springer contempla plans d’accés il·limitat via telèfons mòbils

va presentar el seu pla de “salvament” de la premsa escrita, a través del cap de CAPÇALERA MARÇ 2010

segons la qual el cercador hauria

estat el magnat australià Rupert Mur-

de “robar” i fer diners amb els mate-

una altra part del pla de Springer,

ços i col·laboració amb els seus usuaris, en lloc de malgastar diners en solucions legalistes que no funcionen”. Les propostes de Springer han

subscripció d’accés il·limitat via telè-

valgut dures crítiques als Estats Units.

relacions públiques i coarquitecte del

fons mòbils i, a diferència de Murdoch,

Malgrat ser vist com algú bastant pro-

pla, Christoph Keese: “Un món tan in-

està disposat a treballar amb Google,

per al país americà, ell associa les dis-

dustrialitzat no pot sobreviure a cop de

reconeixent la capacitat de la compa-

crepàncies a una menor valoració dels

rumor. Necessita periodisme de quali-

nyia nord-americana per monetitzar

diaris a l’altra banda de l’Atlàntic: “Als

tat i això val diners”.

contingut digital.

nord-americans els importa un rave si

A diferència de la idea d’altres compa-

Segons el periodista Eric Pfanner, del

els diaris s’acaben. És molt diferent a

Alemanya. És el país de Gutenberg.

l’apartat sobre “fer pressió tecnolò-

Nosaltres ho vam inventar”.

gica” als noms poderosos del web; des-

Alguns experiments de continguts de

coneixent, això sí, que en aquesta

pagament ja es poden observar en al-

balança són els diaris els que es mos-

guns mitjans. Un d’aquests és el News-

tren precisament més febles en la crea-

day de Nova York, el trànsit web del

ció i evolució dels recursos digitals i,

qual ha minvat un 21%. Un dels co-

per tant, necessiten més aliances amb

lumnistes principals, Saul Friedman, va

les empreses poderoses de la Xarxa.

decidir renunciar adduint que no estava

Eric Schmidt, director delegat de Goo-

d’acord que no es pogués continuar en-

gle, va anunciar el passat desembre

viant la seva columna a persones no

canvis en la manera com el cercador in-

subscrites al diari. Tot i que Newsday té

teractua amb els llocs web dels diaris,

presència a les xarxes socials, no és par-

atorgant als editors més flexibilitat per

ticularment impressionant: la seva pà-

limitar el material que el públic pot

gina de Facebook, per exemple, només

veure abans que se li demani un paga-

té 933 admiradors, i a Twitter compta

ment o una subscripció. Un exemplar del diari portugués i

L’anunci es va interpretar com un se-

Per la seva banda, el Wall Street Journal

nyal per part del gegant informàtic de

(propietat de News Corp) té part dels

subratllar la seva voluntat de portar-se

seus continguts i serveis digitals sotme-

GOOGLE, “AMIC-ENEMIC”?

bé amb la premsa escrita. A més, s’han

sos a subscripcions de pagament, però,

L’última setmana de maig de 2009, un

conegut iniciatives conjuntes com Liv-

alhora, ha incorporat recursos de xarxes

grup d’alts executius de diaris van rebre

ing Stories, en procés de desenvolupa-

socials per dirigir l’atenció cap als seus

l’informe de l’API (American Press

ment a GoogleLabs amb el New York

articles i promocionar la subscripció a

Institute) sobre com guanyar diners en

Times i el Washington Post, encara que

l’edició digital. L’any passat, per exem-

continguts digitals i salvar la indústria.

es pot estendre a altres mitjans si té

ple, va oferir una entrevista amb el se-

Entre altres, es parlava de Google com

èxit.

cretari del Tresor dels Estats Units,

a “frenenemy” (“amic-enemic”), que

Living Stories consisteix en una forma

Timothy Geithner, a través de Digg Dia-

encara que proveeix un 25-30% de

de presentar la informació agrupada

logg, durant la qual l’entrevistat respo-

trànsit cap a les edicions digitals, s’en-

en vuit grans temes. A l’encapçala-

nia preguntes enviades i votades per

duu una part desproporcionada dels

ment de cadascun d’aquests n’apareix

membres de la comunitat Digg.

guanys. L’informe va ser qüestionat per

un resum, una cronologia d’esdeveni-

També ha creat la Future of News List

diversos experts, entre ells l’autor Mi-

ments i fotografies relacionades i les

a Twitter (twitter.com/wsj/future-of-

chael Connelly, qui va recordar en una

entrades d’articles que també hi estan

news), amb un grup escollit de mem-

entrevista per al Laboratori Nieman de

relacionats. L’usuari pot veure l’arti-

bres actius d’aquesta xarxa, amb els

la Universitat de Harvard que “no és el

cle complet sense haver d’utilitzar bo-

quals discuteixen el futur de la indústria i, a més, promouen el treball del diari, ja que sovint els participants accedeixen a altres articles que hi ha publicats. Durant un temps (ara en revisió per qüestions tècniques), van utilitzar

tons per canviar de pàgina,

El trànsit de la web de Newsday de Nova York ha minvat un 21% arran dels continguts de pagament

l’aplicació Loomia de Facebook, que

perquè ho té tot en una de sola, la qual cosa millora la manera d’utilitzar-ho i, a més, permet un rànquing més alt en els resultats de les cerques en línia. Pel que fa a la manera de finan-

mostrava als usuaris quines històries

cercador que mata els diaris, és la gent

çar les edicions digitals, es parla també

del WSJ estaven sent llegides pels seus

qui ho fa”. També Lena Rao, al lloc web

molt sobre com establir models de mi-

amics. Ara com ara, treballa en un altre

Techcrunch, va considerar desenfo-

cropagaments a l’estil de la botiga

projecte amb la popular xarxa social de

cades i il·luses algunes recomanacions

iTunes d’Apple, amb més de 100 mi-

350 milions de membres, així com en al-

de l’API que semblaven més aviat un

lions de comptes actius, els propieta-

tres aplicacions per a l’iPhone i la

acte defensiu desesperat que no pas

ris dels quals disposen d’una manera

BlackBerry.

una estratègia articulada, com ara

simple i elegant de pagar per música i

CAPÇALERA MARÇ 2010

amb 2.192 seguidors.

Google és objecte d’intensos debats. Per uns és un enemic, per d’altres un aliat que permetrà tenir nous lectors. Foto: Google

aplicacions. Ara per ara iTunes és la plataforma més important de descàrregues legals de música i el principal venedor de cançons arreu del món. S’ha pensat que una botiga com iTunes po-

Un informe de l’American Press Institute critica que Google s’emporta una part desproporcionada dels guanys

dria vendre també articles de premsa.

Les notícies en línia sempre seran un negoci competitiu d’una manera que la música no ho és”, ar-

sar amb el sistema Napster d’intercanvi

gumenta Shirky.

trapolació, tal com adverteix, al seu

directe entre usuaris.

En una conferència el passat 23 de se-

bloc i a les conferències que ha ofert els

“Tant si vostè estima com si odia

tembre al Centre Joan Shorenstein de

últims mesos, Clay Shirky, professor de

aquestes grans companyies, estan en

Premsa, “Política i Polítiques Públiques

la Universitat de Nova York i analista

posició de restringir models que no els

de Harvard”, Shirky es va oposar al fet

d’Internet. Per començar, la música és

agraden”, apunta Shirky. Ben diferent

d’alçar les muralles de pagament “al

diferent de les notícies. Una persona

és el que passa amb els diaris, que no

voltant del bé comú” (la informació).

pot desitjar obtenir i guardar una cançó

tenen ni una concentració de poder ni

L’investigador és clar en el caràcter im-

per escoltar-la tantes vegades com vul-

tampoc tant de control sobre la seva

portant —fins i tot irreemplaçable—

gui, si bé no acostuma a voler guardar cessivament. D’altra banda, bàsicament són quatre les grans discogràfiques que controlen la indústria musical comer-

dels diaris i en la necessitat que

Recents canvis sobre el funcionament del popular cercador apunten a que busca portar-se bé amb la premsa

cial al món: Sony, EMI, Universal i WarCAPÇALERA MARÇ 2010

sense ànim de lucre, blocaires, membres de Twitter i (altres)...

Amb tot, no és tan fàcil fer aquesta ex-

notícies dia rere dia per rellegir-les suc-

ràdio, televisió, organitzacions

aquests siguin de qualitat i fiables en termes professionals, però no dels diaris tal com s’han conegut fins ara. Si volen continuar existint, han de canviar definitiva-

ner. Aquestes han assolit un control

“matèria primera”. “La font de valor

ment, el problema és que el canvi no

significatiu del mercat mitjançant ac-

més important per a la premsa és infor-

s’està produint, ni de bon tros, tan ràpid

cions legals que estableixen xifres que

mar sobre esdeveniments del món real,

com sorgeixen nous models de produc-

cada usuari final ha de pagar per cada

els quals no es poden sotmetre a drets

ció i difusió d’informació, particular-

cançó i, alhora, penalitzen la superdis-

d’autor i reproducció, per tant, que

ment als webs.

tribució “alternativa”, tal com va pas-

poden ser tractats per emissores de

Una altra persona que tampoc està a

sura. El mateix Sulzberger ha admès

digitals dels diaris és Alan Rusbridger,

que, parlant honestament, la decisió

director del diari de CP Scott, The

és, fins a cert punt, una “aposta”, un

Guardian. O almenys no per ara, se-

pressentiment.

Notícies digitals, béns inferiors Les professores Iris Chyi i Meng-

gons ha exposat a la Càtedra Hugh Cudlipp del passat 25 de gener, titu-

BUSCANT MODEL PROPI

chieh Jacie Yang, de la Universitat

lada “Existeix el periodisme?” (el

Rusbridger opina que no és possible

de Texas, han publicat una recerca

baró Hugh Cudlipp va ser un perio-

dir ara que les muralles de pagament

sobre els debats a la premsa, com

dista gal·lès, director del Mirror els

són la solució per a tots els mitjans:

els continguts de pagament contra

anys cinquanta i seixanta, membre de

“Els cobraments poden funcionar per

la gratuïtat o el paper contra el for-

renom del periodisme britànic del

al Times de Londres i de Nova York,

mat digital. El Laboratori Nieman

segle XX).

encara que no per a tothom. Podrien

de Periodisme, adscrit a la Univer-

Rusbridger va centrar la conferència

ser la iniciativa més correcta en algun

sitat de Harvard, va reflexionar el

en tres aspectes que considera claus

moment del futur, però ara no. Hi ha

febrer sobre tot plegat.

per abordar la sort de l’“amenaça exis-

probablement un cert consens que fa

Chyi argumenta que, tot i que l’ús

tencial” que pateixen els diaris avui

que tots nosaltres vulguem cobrar per

de mitjans informatius digitals

dia: muralles de pagament, obertura

continguts especialitzats, molt dirigits,

continua creixent, les preferències

contra tancament i autoritat contra in-

difícils de replicar, si bé és la part “uni-

del públic continuen en el territori

clusió de fonts diverses en l’exercici in-

versal” la que és incerta”.

dels mitjans tradicionals. La pro-

formatiu. Sobre la proposta de cobrar

El periodista afegeix que és necessari

fessora opina que la raó es troba en

pels continguts digitals, quin és el valor

recordar que la informació de temes

el principi econòmic dels “béns in-

El problema és que els canvis que necessiten els mitjans no són tan ràpids com la creació de nous models de producció

generals pot tenir poc o gens

feriors”: quan el nivell d’ingressos

valor comercial, mentre que sí

augmenta, el públic consumeix

que el pot tenir l’especialitzada

més “béns normals” (com ara un

–investigacions en profunditat, re-

bon àpat). Quan els ingressos dis-

portatges exclusius–, i que això

minueixen, s’inverteixen les prefe-

s’ha de tenir en compte a l’hora

rències, i això mateix es pot aplicar

d’analitzar de quina manera una

al periodisme: “Els usuaris perce-

directe d’aquests continguts? Ningú

edició impresa es converteix en quel-

ben les notícies en línia de manera

no sembla posar-s’hi d’acord. Mur-

com diferent quan apareix digitalment.

semblant. El material en línia su-

doch defensa el cobrament universal.

Cal sumar-hi el fet que si s’estableixen

pleix certes necessitats, però no és

Arthur Sulzberger Jr –director i mem-

cobraments per a mitjans electrònics,

percebut de manera tan desitjable

bre de la família propietària del New

tampoc no es pot aplicar un criteri

com els diaris en paper”, explica.

York Times– defensa un cobrament

d’universalitat. Hauríem de cobrar el

L’investigador Seth C. Lewis sug-

discrecional que el diari començaria a

mateix per la informació que veiem en

gereix que el públic utilitza més la

aplicar el gener del 2011, mitjançant

un ordinador de taula que des del telè-

Xarxa per buscar notícies perquè

un nombre restringit d’articles gra-

fon mòbil, per exemple?

és “barat, convenient, flexible i su-

Una recerca de la Universitat de Texas diu que els mitjans en línia no són percebuts tan desitjables com els de paper

A propòsit dels dispositius mò-

ficient per satisfer les necessitats

bils, el Guardian ha començat a

bàsiques d’informació”. Chyi argu-

experimentar en aquest camp,

menta sobre el perill d’adoptar una

llançant una aplicació per a

posició en un diari de “plataforma

l’iPhone, a finals de 2009, a un

neutral”, assumint que el valor del

preu de 2,66€. El primer mes se’n

contingut “es manté constant tant

tuïts al mes i una tarifa plana per a

van vendre 70.000. “És una clau per al

en paper com a la pantalla i que es

accés il·limitat per als lectors habituals

futur, no una epifania”, comenta el di-

pot cobrar sigui com sigui”.

de l’edició digital, la qual cosa efecti-

rector.

El PDF d’Iris Chyi amb la investi-

vament farà que els lectors “ocasio-

L’any passat, el Guardian va guanyar

gació completa es pot consultar a:

nals” tinguin sempre l’accés gratuït.

27.920,800€ en publicitat digital. La de-

http://www.newmediaresearch.org/

Hi ha incertesa al voltant de la me-

cisió comercial de l’empresa –que d’al-

CAPÇALERA MARÇ 2010

favor dels cobraments a les edicions

R E P O R TATG E

tra banda suma pèrdues, però que està

no es deixa enlluernar per la tecnologia

Webs d’interès

sostinguda per l’Scott Trust, una orga-

sinó que es preocupa per la funcionali-

nització que posseeix el diari i el domi-

tat i la personalització de les seves eines

nical Observer– ha estat la de continuar

en línia.

Internet permet visitar les noves

creixent en audiència per a la seva pro-

Segons Rusbridger, l’harmonització del

propostes en premsa escrita:

ducció periodística i per als seus anun-

treball periodístic, tal com ell i els seus

ciants. “Els meus companys (del

companys del Guardian l’entenen, ara

• Diari Portugal:

departament comercial) no veuen per

com ara es veuria restringida si hi ha-

http://www.ionline.pt/conteu-

ara els beneficis de tallar aquest creixe-

gués una muralla de pagament. Aquesta

dos/home.html

ment per obtenir les sumes relativa-

limitaria l’abast dels reportatges multimèdia que s’enllacen, per exem-

• Diari Citizen Matters, Índia: http://bangalore.citizenmatters.in/ • Diari Niiu, Alemanya:

The Guardian ha llançat una aplicació de pagament per a l’iPhone. El primer mes se’n van vendre 70.000

ple, amb discussions en xarxes socials: “Si hi ha algun camí per augmentar el públic i créixer en confiança i rellevància, aquest és

http://www.niiu.de/

el d’abraçar totes les capacitats ment modestes que pensem que

del nou món, no tancant-se fora d’ell”.

• The Panorama, San Francisco,

podríem obtenir si cobréssim l’accés als

A l’escenari de l’obertura, cal afegir-hi

EUA:

nostres continguts digitals... Han mirat

també el fet que cada cop es disposa de

http://mcsweeneys.net/Panorama.

sis models de muralles de pagament...

més informació oberta disponible per al

pdf

No descarten res, si bé no creuen que

públic general: arxius governamentals,

• Futur de la premsa, Twitter, Wall

sigui el més adequat per a nosaltres ara

organitzacions sense ànim de lucre, mu-

mateix”. Un dels arguments a favor del

seus, claustres universitaris... Un model

Street Journal:

cobrament és que les edicions digitals

que tanqui la informació de premsa

http://twitter.com/wsj/future-of-

“canibalitzen” les impreses, però, cu-

semblaria que anés en direcció contrà-

riosament, les vendes del Guardian en

ria, just al bell mig de la revolució me-

paper estan creixent, malgrat l’agres-

diàtica que es viu avui.

news • Living Stories

siva inversió digital del diari.

http://livingstories.googlelabs.com

El segon aspecte, l’obertura contra el

NOSALTRES/ELLS

tancament, es veuria també afectat per

El tercer aspecte és el d’autoritat

• Conferència de Clay Shirky

la decisió de cobrar o no. Els últims deu

contra inclusió. Aquí es discuteix la

sobre els continguts digitals de pa-

anys han estat claus perquè la premsa

frontera entre “nosaltres” (els mitjans,

gament. Universitat de Harvard. 23 de setembre de 2009: http://www.niemanlab.org/2009/0 9/clay-shirky-let-a-thousandflowers-bloom-to-replacenewspapers-dont-build-a-paywall -around-a-public-good/

CAPÇALERA MARÇ 2010

• Programa Click. La gent està

referents de coneixement, opi-

Curiosament, les vendes del rotatiu britànic en paper estan creixent, malgrat l’agressiva inversió digital del diari aprengui les millors maneres d’explicar

nió; els qui designem el que és o no notícia) i “ells” (el públic). Aquesta frontera s’ha anat esvaint. Per començar, amb un ordinador, una connexió a In-

ternet i uns quants clics, qualsevol per-

una història. Textos, imatges, enllaços,

sona pot publicar. Però més enllà

hipertexts... són recursos que enriquei-

d’això hi ha el fet que el contingut de

preparada per a pagar per les no-

xen cada dia la feina periodística, en un

notícies dels diaris pot créixer amb

tícies en línia? BBC. 27 de febrer

món que, al seu torn, també ha evolu-

èxit si hi ha més diversitat de fonts i

de 2010

cionat amb la creixent expansió dels

autors que participin en la seva elabo-

http://news.bbc.co.uk/2/hi/pro-

webs, amb el creixement d’una nova ge-

ració. És l’anomenat crowdsourcing.

grammes/click_online/8537519.stm

neració “nativa digital” que sol afavorir

El Guardian ho ha emprat per expan-

la llibertat d’expressió, les opinions

dir la cobertura d’alguns temes de les

fortes; interessada en la innovació,

seves seccions, com és el cas de la secció

acostumada a la immediatesa i que ja

de Viatges, que compta amb una activa

comunitat que construeix i actualitza arxius de dades, testimonis i material visual sobre diferents destinacions internacionals. El mateix passa amb la secció d’Ecologia i Medi Ambient, on han creat una aliança amb un grup de llocs reconeguts que publiquen el seu material al diari i reben part dels ingressos publicitaris percebuts per la secció. També van crear una plataforma interactiva que va atreure 20.000 lectors, per tal d’examinar amb molt de detall els documents sobre l’escàndol de despeses indegudes del parlament britànic el 2009, any en què el Guardian va aconseguir créixer un 40% la seva audiència, amb uns 37 milions de lectors arreu del món, 32 servidors i un grau de penetració en el món de parla anglesa que el situa per davant de Los Angeles Times i ben a prop del New

Els joves són el segment de la població més cobejat pels diaris. Foto: Dani Domínguez

York Times (de fet, calculen que, com que el NYT ha començat a cobrar pel material en línia, podrien esdevenir el

bilitat en certes àrees, ètica professio-

de diferents persones i mitjans, assajant

primer diari digital en anglès).

nal i una comunitat de lectors/res molt

diferents models (de pagament, no pa-

El diari no ha acomiadat les grans

gran, la mateixa que comporta una di-

gament, en formats híbrids, concentra-

signatures, editors de seccions o reco-

versitat enriquidora, coneixement i tes-

ció en temes locals, abast internacional,

neguts crítics de diferents temes, sinó

timonis des del lloc dels fets que no

etc.), que no pas dirigint tota la premsa

que treballa per combinar les seves

podria donar el diari amb els seus propis

a la desbandada cap a un únic sistema

veus amb les de la gent que els llegeix,

recursos únicament.

de supervivència actual i un pla de fun-

els visita i vol participar més activa-

Dues conclusions finals es desprenen

cionament posterior.

ment en lloc de rebre informació de

de la Càtedra Cudlipp dictada per Rus-

La segona conclusió té a veure amb

forma passiva.

saltres”-“ells”, erigida sota una idea d’autoritat dominant fins fa uns anys,

El crowdsourcing aposta per més fonts i autors en l’elaboració de les notícies i pot fer créixer el contingut d’aquestes

exigeix altres sistemes interns de

çament de l’article. Tal i com diu Rusbridger: “Si vostè pensa en periodisme, no en models de negoci, es pot emocionar molt sobre el futur. Si pensa única-

control pel que fa a la identitat dels par-

bridger i que il·lustren un guió possible

ticipants, la moderació o la valoració

per al periodisme de qualitat d’aquest

paralitzat de l’esglai”. Però si, alhora,

dels continguts.

2010.

persisteix a ignorar la força de l’activi-

ment en models de negoci, pot quedar

Rusbridger resumeix la situació actual

La primera és que, si bé les experièn-

tat social i informativa en línia, subesti-

del seu diari dient que han decidit allu-

cies del Guardian i l’Observer (redisse-

mant l’experiència que ja es va

nyar-se del “debat estèril entre mitjans

nyat al febrer) poden tenir un ressò

acumulant per part del públic per ges-

tradicionals i noves formes que se su-

notable en moltes redaccions, no és mo-

tionar la seva informació i exigir molt

posa que ens reemplaçaran”, i es diri-

ment per formular mesures úniques

més dels mitjans, no hi haurà cap model

geixen cap a un nou món en què es

d’èxit universal. Ell mateix ha suggerit

que salvi la premsa i cada diari –amb la

proposen incorporar qualitats impor-

que es pot aprendre més de l’etapa

seva plantilla corresponent– “caminarà

tants: criteri editorial, reporterisme, ha-

present de la “revolució” de la premsa,

adormit cap a l’oblit”.

CAPÇALERA MARÇ 2010

És clar, però, que el procés d’obertura i de canvi de la tradicional barrera “no-

la cita de C. P. Scott del comen-

D I À L E G Olga Viza i Núria Solé, periodistes

Totes dues són periodistes, tot i que una treballa, sobretot, a Madrid i l’altra a Barcelona. A més, totes dues saben què és conduir un informatiu i també

“No tenim ni idea de cap on anem” Jordi Rovira Fotos: Sergio Ruiz

comparteixen la passió

El febrer de 2007 Bill Gates va dir: “La televisió actual morirà en cinc anys”.

amb una definició boníssima i allà on

per la professió. Olga

Missatges com aquest deixen clar el pro-

vulguis, i la televisió i els informatius

Viza i Núria Solé no es

iPhone pots mirar la televisió en directe,

cés de canvi en què es troba el mitjà au-

s’aniran adaptant als nous formats que la

diovisual.

gent consumirà, però tot i això no crec

Olga- Jo me’l crec perquè el 1986 Gates

que desaparegui.

coneixien malgrat

ja va escriure un llibre en què es referia

O- El que vull dir és que desapareixerà la

compartir molts dels

a les “autopistes de la informació” i va

nostra relació actual amb la televisió. I

ser el primer cop que vaig llegir coses

on ara tenim físicament l’aparell de tele-

aspectes inherents del

que van passar fa deu anys. Feia un pro-

visió hi haurà un ordinador.

nòstic de tot el que passaria a la nostra

N- Hi haurà una pantalla gegant que

periodisme televisiu.

vida quan tinguéssim un PC. I ho va cla-

farem servir com a ordinador, televisió i

var! No sé si serà d’aquí a dos o tres anys,

que segurament també utilitzarem per

però la televisió, tal com la coneixem,

modificar aspectes de la casa com, per

morirà. Existirà, encara que no sabem si

exemple, la llum o la calefacció. Però, a

CAPÇALERA

les va

asseure plegades perquè reflexionessin sobre els canvis que afronta la petita

Internet serà la primera passa, si la mira-

part d’això, els continguts de la televisió

rem en un telèfon, un iPad, un ordinador

i del periodisme continuaran existint i els

o algun altre suport. Però és clar que mo-

diaris es continuaran publicant, perquè

rirà.

els continguts s’han de fer. El que passa és que encara no s’ha trobat la manera

Gates argumenta que la saturació de la

que les plataformes digitals siguin eco-

publicitat a la televisió farà que la gent

nòmicament rendibles. I, segurament,

pantalla i el futur

vagi a Internet. Ara bé, sense publicitat

aquest és el problema: com inserir la pu-

d’un sector com

el model empresarial no s’aguanta.

blicitat perquè sigui rendible. Al final la

O- Depèn. Potser l’accés al material tin-

gent acabarà pagant. Jo mateixa tinc un

l’audiovisual, que darrerament viu en una contínua transformació.

drà un previ. La publicitat es reinventarà

iPhone i pago per mirar la BBC en di-

en altres formes. El que no hi haurà serà

recte perquè és un contingut que m’inte-

dotze minuts de publicitat per hora i pot-

ressa. I la televisió potser ja no serà

ser el que tindrem seran frames o publi-

gratuïta perquè serà la manera de fer-la

citat subliminal. Perquè el que ha canviat

econòmicament rendible.

és la comunicació i en l’actualitat la in-

O- El que passa és que actualment qual-

formació i l’entreteniment s’han d’adap-

sevol persona pot ser productora de te-

tar als nous suports de la comunicació.

levisió. Igual que fas un bloc també pots

Núria- Jo no sóc tan pessimista. Ja està

fer una WebTV. Estic d’acord amb la

canviant perquè ara mateix amb un

Núria amb el tema del pagament. I pot-

Núria Solé i Olga Viza van reflexionar sobre l’estat concret del sector audiovisual aixi com del periodisme en general.

també passarà per aquí.

tinc gràcies a Internet. M’hi vaig acostu-

N- Al-Jazzera en anglès és perfecte,

mar quan feia ràdio i m’havia de llevar

boníssima.

molt aviat. En canvi, els diaris en paper

O- És fantàstica! Però també sóc capaç

He llegit que l’Olga és addicta a llegir

els llegeixo cap al capvespre, més tran-

de mirar altres coses.

diaris per Internet. Núria, tu també estàs

quil·lament.

enganxada als diaris digitals? N- També, però encara em produeix molt de plaer agafar un diari i anar-me’n a un cafè a llegir-lo. Segurament això morirà. No sé si passarà a la meva generació

“No sé si serà d’aquí a dos o tres anys, però la televisió, tal com la coneixem, morirà” (Olga Viza)

Podem dir que has personalitzat la televisió? O- Sí, encara que també és cert que pertanyo a aquesta generació que ja no té calendari. Ara l’única cosa que sé és que els dilluns fan

o d’aquí a unes quantes. És evident que un nen capaç de fer servir qualsevol nova

Com a televidents, quina és la vostra va-

Crackòvia i els dijous Polònia. És l’únic

tecnologia no estarà acostumat al diari

loració de la televisió actual?

que recordo. I això que visc a Madrid!

en paper. Potser els diaris acabaran sent

O- Et seré sincera. Sóc capaç de mirar-

Per això els busco al satèl·lit. La meva

un producte molt exclusiu que derivarà

ho tot i he de fer-ho per contestar-te.

crítica com a espectadora és que la tele-

més cap a l’opinió, amb articles més es-

Amb tot, hi ha programes que no puc su-

visió hauria de ser com una sabateria: hi

pecialitzats.

portar-los més de set minuts. Sóc absolu-

hauria d’haver parells de sabates de di-

O- Cap a un producte més de gurmet. Jo

tament selectiva i consumeixo molt de

verses mides, colors, tipus... per a tots els

el primer contacte amb la informació el

satèl·lit. Ara m’he aficionat a Al-Jazeera.

gustos. Per contra, tinc la sensació que a

CAPÇALERA MARÇ 2010

ser el futur de la premsa a Internet

DIÀLEG

televisió emetia un debat interessant i sense crits en què es parlava dels barris. Creieu que això a Espanya funcionaria ni cinc minuts? Jo m’hi vaig quedar enganxada i això que no sóc francesa! De totes maneres, a Espanya hi ha gent que fa molt bona televisió. Una altra cosa són certes perversions donades pel compte de resultats. Perversions que no sempre funcionen i que no són fàcils de fer. Ara

“Val tot per l’audiència? Doncs, no. Perquè tens poder i pots fer molt mal” (Núria Solé) bé, en els programes del cor no es parla de gent amb molt de glamur, sinó de les misèries de la gent. Fa anys un sociòleg Núria Solé admet seguir molt de prop tot tipus de programes informatius.

em va dir: “abans existia el ‘babau del poble’. La gent reafirmava les seves prò-

l’actualitat tots anem amb uns pocs mo-

responsabilitat social, en definitiva, l’han

pies misèries rient-se d’algú. Ara, en

dels de botes, perquè a la televisió a Es-

de tenir totes.

canvi, el babau del poble surt a la televi-

panya tot s’assembla inevitablement.

O- La llicència que et donen és de servei

sió”. Hem portat a la televisió la vida real

N- Jo tampoc és que consumeixi massa

públic.

amb totes les misèries, esperpents, grol-

televisió, però sóc molt addicta als pro-

N- Sí, i per això dic que potser a les pú-

leries i, de vegades, amb un punt dolç.

grames informatius com el 30 minuts,

bliques està més establert així, però en

Actualment, els protagonistes són les

l’Informe Semanal, etc. Ho sóc també

totes les cadenes, a l’hora de fer les seves

persones que poden viure al mateix replà

perquè és una necessitat professional,

graelles i marcar els continguts, val tot

que nosaltres. A programes com Ciu-

necessito mirar què fan els altres. Per

per l’audiència? Doncs, no. Perquè tens

tant, no sóc una espectadora objectiva

poder, incidència social i en un moment

d’informatius. També penso que s’ha de

determinat pots fer molt mal.

Núria Solé (Tarragona, 1977).

mirar tot, que ha d’existir la pluralitat i

O- Però en les televisions comercials hi

Llicenciada en Ciències de la In-

que ha de passar com amb els diaris, que

ha una raó poderosíssima que es diu

formació (UAB). Va començar a

encara que un sigui independentista està

“compte de resultats”.

treballar a SER Tarragona i Ràdio

bé que llegeixi El Mundo o l’ABC, per-

N- Sí, lamentablement és així en alguns

Reus. A Televisió de Catalunya,

què et dóna una visió més global del que

casos, però depèn del que parlem. Per-

sempre ha exercit tasques en els

passa i t’afina més el criteri. Hi ha pro-

què si parlem de televisió és una cosa i si

Serveis Informatius. Va formar

grames que no m’agraden gens i n’hi ha

parlem de periodisme, n’és una altra.

part del primer equip de l'informatiu

CAPÇALERA MARÇ 2010

alguns que crec que creuen certs límits

infantil-juvenil

"Infok"

que no em semblen ètics, encara que

Doncs, parlem de periodisme. Parleu-me

(K3), on hi va estar del 2001 al

aquest és un país lliure i una major oferta

de la televisió des d’un punt de vista pro-

2003, primer com a conductora i

implica més pluralitat i democràcia.

fessional. Us heu referit a Al-Jazeera i a

després assumint també la direcció

O- La sabateria, sabates per a tots.

la BBC. Si ho comparem amb el que

de l’espai. L'11 de setembre del

N- Sí, però tant les públiques com les pri-

s’està fent a fora, com quedem?

2003 estrena les emissions del 3/24,

vades hem de ser conscients del poder

O- No tinc eines per dir com és la pro-

on va estar-hi tres temporades.

que tenim. És cert que les públiques han

gramació d’una televisió estrangera, però

Des de juny del 2006, condueix el

de respondre més perquè tenen un

fa uns dies vaig ser a París i vaig veure

Telenotícies Migdia de TV3.

control més gran, però segurament més

com un dissabte a les cinc de la tarda la

dadanos, Callejeros, Españoles por el mundo, etc., els protagonistes ja no són els altres, ara som nosaltres. N- En certa manera està bé que la gent es converteixi en protagonista de la televisió. I hi ha molts d’aquests programes que tenen molta qualitat. O- El programa més difícil que he vist fer és Crónicas Marcianas. Aquella escaleta, aquell ritme, aquelles llums, aquella ve-

“Hem portat a la televisió la vida real amb totes les misèries, esperpents i grolleries” (Olga Viza) locitat de so... Tècnicament era un programa dificilíssim. Poc abans de morir Manuel Vázquez

Olga Viza assegura que la televisió està estretament lligada als canvis tecnològics.

Montalbán reconeixia a CAPÇALERA que Crónicas Marcianas estava fet amb “una

contingut o que ens agradi més o menys.

una temptació, perquè és fàcil.

certa mestria personal”.

O- La joia és trobar el format. Després

N- És llaminer.

N- És veritat que aquests programes són

el contingut que li donis ja és una altra

O- Però és que el minut i vint segons que

molt difícils de fer. La televisió és un ne-

història. Crónicas, sense el Xavier Sardà,

ha durat la notícia és equiparable al

goci i s’ha de valorar el mèrit de les per-

segurament no hauria aguantat, però és

minut i vint que s’ha donat d’economia.

sones que han apostat per un format i

que allò era com el cometa Halley, que

Aquesta és la reflexió que em faig cada

l’han sabut fer d’una manera molt àgil,

passa tan sols un cop cada seixanta i tants

dia mirant la televisió.

molt ben feta. Una altra cosa és el

anys. Per tant, era un programa amb una persona com en Sardà, amb aquella ca-

I a quina conclusió arribes?

pacitat i amb un format bestial.

O- Que a les públiques això no passa.

I entremig de tant d’espectacle, on queda

rència entre els informatius de les pú-

Olga Viza (Barcelona, 1958) Va

N- Ara mateix cada cop hi ha més dife-

TVE on va dedicar-se a la infor-

el periodisme?

bliques i els de les privades. Les

mació esportiva. Ha cobert nom-

O- Jo avui estava mirant els informatius

públiques aposten més pel que és notí-

broses competiciones, entre elles

de les cadenes estatals i he pensat que al-

cia, per complementar la informació,

sis Jocs Olímpics. El 1992 es va in-

gunes de les informacions que estaven

contextualitzar-la, ser el més plural pos-

corporar a Antena 3 on durant

donant temps enrere haurien anat a un

sible, etc. Evidentment, també busquen

dotze anys va presentar els infor-

altre tipus de programes. Hi havia una

imatges i històries que atrapin l’especta-

matius. Posteriorment ha treballat

notícia sobre un videojoc en què les

dor, encara que saben distingir més entre

a Telecinco, RNE i La Sexta. El

noies poden desfilar com si estiguessin

el que és realment notícia, mentre que

2007 va fitxar pel diari Marca per

en una passarel·la. Com aquesta notícia,

els privats s’estan convertint en una es-

fer-hi entrevistes en profunditat.

n’hi havia dues o tres. I això m’ha fet

pècie de magazín de coses curioses.

Actualment treballa en diferents

pensar: abans, a quins programes anaven

O- A la universitat de Columbia han en-

projectes com la sèrie Aragoneses

aquestes informacions? Et preguntes: on

cunyat un concepte: entreteniment in-

por excelencia, un programa per

queda el periodisme? Segur, Núria, que

formatiu (infotainment). Si bé això no vol

Aragón TV, cadena on es va incor-

avui no ho heu donat al Telenotícies.

dir que sigui il·lícit.

porar l’any passat.

N- No.

N- No, és clar. No ho critico i és una

O- I la veritat és que si ho reps és tota

opció, malgrat tot, aquests informatius

CAPÇALERA MARÇ 2010

començar el 1978 a treballar a

DIÀLEG

Núria Solé i Olga Viza en un moment de l’entrevista a dues bandes que va organitzar CAPÇALERA.

no busquen una informació tan dura, tan

que els informatius de TV3 siguin líders

N- Però les televisions tenen prou espai

complexa, sinó que potser busquen més

mostra que la gent també agraeix que

i una graella prou àmplia com per distri-

l’entreteniment. Primer surt en Rajoy i,

facis informació. Quan la gent es vol in-

buir-ho. Que deixin el que és informació

tot seguit, una notícia de la Wii. Això té

formar, i no pas entretenir, acaba bus-

per als informatius i que s’inventin nous

un perill perquè pot acabar desdibuixant

cant aquelles cadenes que donen una

formats que, a més, si tenen èxit els ani-

el periodisme més rigorós.

informació més seriosa.

ran molt bé, per a aquests continguts més dirigits a l’entreteniment. Així

Temps enrere, a les pàgines d’aquesta revista, Mònica Terribas explicava com una veïna li comentava com de malament estava el món i ella li recomanava

“Cada cop hi ha més diferència entre els informatius de les cadenes públiques i els de les privades” (Núria Solé)

CAPÇALERA MARÇ 2010

mirar uns altres informatius.

aconseguirem distingir-ho una mica, sinó la gent pot acabar confonent què és informació i què no. O- Hi ha una cosa que es diu

O- És que els successos tenen un

O- És que a la mateixa hora hi ha una

sentit comú. Jo he dirigit l’informatiu

magnetisme poderosíssim sobre la gent.

competència molt desigual. Hi ha els in-

d’Antena 3 en els temps convulsos del

Tothom és lliure de programar amb res-

formatius sensu stricto i els que fan info-

GAL, el cas Roldán, etc. Quan vam co-

ponsabilitat, però a partir d’aquí que ca-

taintment. I en aquests no falla el

mençar a guanyar la televisió pública era

dascú esculli, perquè el referèndum més

Zapatero ni el Rajoy, però a partir del

perquè la nostra diferència era que fèiem

democràtic és el del comandament a dis-

minut dotze si poden ensenyar una platja

una informació canyera de tot allò. Eren

tància.

amb una noia en biquini no dubtis que

deu minuts diaris canyeros, després ve-

N- Aquesta mena d’informatius que

ho faran. Perquè hi ha imatges que són

nien uns altres deu minuts d’informació

aposten més per l’impacte i l’entreteni-

imans: els successos, la sensualitat, el gla-

i, finalment, ja ho relaxàvem amb socie-

ment són una opció lícita, ara bé, el fet

mur. Això està inventat des dels romans.

tat, esports... Allò ens demostrava que la

gent s’estava vint minuts empassant-se

cies de la nostra professió que a vegades

N- Segurament serà un panorama molt

informació dura. Ens diferenciàvem per

sembla que s’està perdent.

més tematitzat.

l’agressivitat en el llenguatge i perquè

O- És la perversa política dels totals. Per

O- I després els canals seran interactius.

llavors no érem servidors del poder.

què és més important el total que et

Aquest és el futur i no és tan llunyà.

N- Nosaltres, a TV3, no apostem per

dóna el ministre de torn que no pas la in-

aquest tipus d’informació, però és evi-

formació que aconsegueixes en un pas-

És clar que la professió està vivint un

dent que també busquem històries que

sadís del Congrés o del Parlament?

moment crucial de canvi carregat d’in-

amb set informes sobre la crisi, sinó que cal un equilibri. Els que fem els informatius televisius hem de ser molt conscients de la nostra responsabilitat social. S’ha

“Hi ha imatges que són imans: els successos, la sensualitat, el glamur. Això està inventat des dels romans” (Olga Viza)

certesa, però s’ha de reconèixer que és emocionant, no? O- Saps? El més curiós és que parlem de futur amb molta ansietat perquè no tenim ni idea del que passarà. Això significa

de ser molt estricte i seriós amb els continguts. Tampoc és qüestió de sacra-

Perquè és una font oficial.

que estem en un procés d’acceleració, vi-

litzar els informatius televisius, si bé és

O- Doncs, potser és més important la

vint un canvi. I en som conscients.

cert que la gent es fa una idea de la rea-

feina que es fa als passadissos que no pas

litat a partir del que veu a la televisió. I

a les compareixences oficials.

Ja ho deia Gramsci, que una crisi és

això s’ha de tenir molt en compte.

N- En aquest sentit, envejo molt els pe-

quan allò vell ha mort i allò nou encara

O- Quantes persones tan sols s’informen

riodistes de premsa escrita perquè sovint

no ha acabat de néixer.

per la televisió! El sentit de la responsa-

tenen més possibilitats de fer això. A les

O- Exacte. Som conscients que tot això

bilitat és el jurament hipocràtic de tots

ràdios i a les televisions no et pots entre-

varia cada tres mesos. Fa vint anys vivíem

els periodistes, i els que ara feu televisió

tenir a parlar amb el polític, ja que ne-

a les aigües plàcides de la televisió

teniu una responsabilitat bestial. En fun-

cessites el tall ràpid per al butlletí.

convencional i tan sols el redactor en cap

ció del compte de resultats pots posar-hi

Davant la política de gabinets de comu-

tenia un PC. Jo ara en tinc tres a casa i és

una mica de sucre, però es tracta d’un

nicació, s’ha de donar molta més força a

una dada sense importància!

material molt sensible.

la pràctica de ser al carrer, parlar direc-

N- Hi ha gent que es dedica a analitzar

tament amb les fonts, tenir contactes, tru-

totes aquestes qüestions i tenen molts

Parlem un moment de la professió. Hi ha

car... Els gabinets et donen la seva versió,

més elements, però davant del procés de

rodes de premsa en les quals no es poden

ara bé, si vols ser el més plural possible

canvi tan accelerat que vivim és molt di-

fer preguntes, blocs electorals que mar-

està bé que superis allò que t’han donat.

fícil saber cap on derivarà la premsa, la

quen el temps de les notícies, partits que

En premsa escrita, els periodistes tenen

ràdio, etc. En qualsevol cas, poder viure’l

distribueixen imatges dels mítings, etc.

més temps i poden anar més enllà del

és molt apassionant. No saps on et por-

Hem cedit massa?

que t’ha passat el gabinet de torn.

tarà tot això, si bé t’obliga a evolucionar.

O- O no hem pogut evitar-ho. Haurien de ser els directius els que vagin a la Moncloa a solucionar-ho, perquè anar a una conferència de premsa i que no et deixin preguntar és “infumable”.

Si el periodisme ja és emocio-

“A les rodes de premsa on no deixen preguntar hauríem d’aixecar-nos i marxar”(Núria Solé)

nant, perquè aprens contínuament, pel fet de viure aquest canvi tecnològic has de fer un doble esforç. I això és molt gratificant. Per tant, malgrat que no

N- En aquestes rodes de premsa hauríem d’aixecar-nos i marxar, tot i que no

Arran de l’aparició d’Internet i de la mul-

sabem el nostre futur, estem satisfets de

és una cosa que puguin decidir els perio-

tiplicació de canals amb la TDT, la pro-

ser a dalt del tren.

distes allà presents. Un altre perill per a

fessió s’haurà d’espavilar per lluitar encara

O- I, de tota manera, la televisió depèn

la professió és la potència dels gabinets

més contra la dictadura del zàping?

de la tecnologia, i que estigui a l’abast de

de comunicació on, a més a més,

O- El que es diferenciï, guanyarà. La

la gent. Són els grans empresaris, el se-

treballen periodistes que et passen la in-

TDT també serà un niu de programes

nyor Google i companyia, els que diuen:

formació d’una manera perfecta. Ells fan

més simples, segurament més barats,

“Ara l’iPad al mercat”. Nosaltres ens

la seva feina, encara que t’obliguen a

però serà allà justament on s’haurà de

adaptarem i inventarem una nova ma-

estar doblement alerta, a contrastar i

bolcar més imaginació, talent, intenció,

nera de fer les coses. L’única conclusió és

plantejar-te més les coses, una de les grà-

opinió...

que no tenim ni idea del que passarà.

CAPÇALERA MARÇ 2010

relaxin, ja que no cal martiritzar la gent

OPINIÓ Víctor Saura, Director editorial d’El Vigía. Exdirector adjunt d’El Triangle

COM A COL·LECTIU,

Millet, com a símptoma

SI ÉS QUE

ho som, amb el cas Millet els periodistes catalans ens hem cobert de glò-

drid, els seriosos i els infectes, no hau-

de prohom cultural d’un honorable re-

ria. Si més no fins al 16 de setembre de

rien necessitat un procés judicial i una

presentant de l’oasi. Suposo que tinc la

2009, el dia que el pardal del Palau va

confessió per desemmascarar algú que

sort de no haver escrit mai cap article

cantar la Traviata per carta manuscrita.

portava vint anys ficant descaradament

hagiogràfic sobre el personatge, perquè

És veritat que a partir del moment en

la mà a la caixa.

sé també que si me l’haguessin encar-

què Fèlix Millet va passar de ciutadà

Se’m dirà que els primers que haurien

regat l’hauria brodat. El client hauria

exemplar a delinqüent confés no hi ha

d’haver intuït les compulsives martin-

quedat satisfet.

hagut pietat, que la premsa en general

gales de Millet –començant pel cente-

L’únic que no puc saber és si ara em

ha fet aflorar tota la brutícia que

nar de patrons arrepapats, complaguts

cauria la cara de vergonya o si, per

s’amagava rere els murs modernistes

d’haver-se conegut, i continuant per les

contra, no donaria cap importància a la

del carrer de Sant Pere Més Alt, que

meva insignificant contribu-

hem esmolat les plomes i hem alçat la

ció a fabricar la tapadora sota

veu per exigir un càstig modèlic i ma-

la qual es va perpetrar el ro-

júscul. Però... i abans? I durant tota la

batori del segle.

colla d’anys que va estar saquejant ale-

No proposo ni pretenc cap

grement la institució, com pot ser que

exercici de contrició ni im-

algú que malbaratava amb aquella dis-

molació col·lectiva a l’escenari del Palau. Ni intento tampoc matar el missatger, la

vament se n’havien encès?

nostra eterna defensa i dis-

Una cosa és que a casa nostra els grans

culpa. Només opino que el

mitjans abandonessin fa dècades el pe-

cas Millet, més que cap altre

riodisme d’investigació, o el que es fes que s’hi apropava, i una altra cosa és això. Ni la premsa conservadora ni la

Jordi Tarragó

bauxa no encengués cap llum d’alarma a cap redacció o que s’ignorés si efecti-

cas de corrupció que ja hagués posat en evidència les nostres

progre, ni la nacional d’aquí ni la nacional d’allà, ni la que va de referència

CAPÇALERA DESEMBRE 2009

febleses

professionals (penso en els càndides administracions que afluixa-

De la Rosa, Estevill, Piqué Vidal, etc.,

ni la que va d’alternativa. Tots vam

ven la mosca religiosament– també van

gent que per pura avarícia va causar

badar.

fallar.

molt de mal a persones indefenses, i

Fins al 15 de setembre de 2009, mesos

I és ben cert. Això pot ser un consol o

penso en com les nostres millors

després fins i tot que els mossos escor-

una excusa, però com a mínim un

plomes els havien arribat a exalçar),

collessin el Palau de la Música arran

considerable nombre d’aquests ha tin-

ens hauria de servir com a cura d’hu-

gut la decència de manifestar en

militat, per adonar-nos que som fàcils

“El cas Millet ens hauria de servir com a cura d’humilitat, per adonar-nos que som fàcils d’entabanar”

enormes

públic que els queia la cara de

d’entabanar, i amb nosaltres la socie-

vergonya.

tat.

En canvi, jo no he sentit ni llegit

I com més espavilat es creu el missat-

que cap mitjà ni cap periodista

ger, com més “vedet” es torna, més

reconegués, avergonyit, que

fàcil resulta enredar-lo. Jo només de-

temps enrere havia publicat articles

mano que intentem no oblidar, cada

va ser un ciutadà respectable perquè

laudatoris sobre la criatura, o que cada

cop que pontifiquem sobre el bé i el

així el vam presentar nosaltres, els pe-

any repicava acríticament les notes

mal, que, si no hagués estat per Hi-

riodistes catalans i els mitjans que ens

sobre bona gestió que li eren submi-

senda, Millet seguiria presidint el

paguen. Permeteu-me la provocació:

nistrades en companyia d’un bon ti-

Palau. I que el col·lectiu periodístic ca-

amb tots els seus defectes, que en són

beri, o que havia silenciat informacions

talà, si és que el som, seguiríem rient-li

un munt, crec que els mitjans de Ma-

que podrien haver enterbolit la imatge

les gràcies.

d’una denúncia d’Hisenda, Fèlix Millet

R E P O R TATG E

Enguany la televisió ha sofert dues autèntiques revolucions que han variat totalment el panorama: d’una banda, el final de la publicitat a Televisió Espanyola i, de l’altra, la instauració definitiva de la TDT. Tots dos esdeveniments, precisament en un moment de crisi en el sector, han provocat un canvi total en la manera de veure la televisió,

RTVE i el nou model de televisió Marga Durà Fotos: RTVE / Arxiu Televisión Española va inaugurar l’any

tonomia més gran, però les raons, en

amb un canvi radical: l’aturada de

general, són més prosaiques. L’elimina-

l’emissió d’anuncis comercials dins la

ció d’un competidor que a més era el

programació. Les raons que van

líder i aglutinava un 25% dels ingressos

conduir cap a aquesta decisió, apres-

podria fer sortir del pou les televisions

sada i en una conjuntura marcada per

privades. I això feia molt atractiu, des

la crisi, són complexes. “No va ser per

d’un punt de vista econòmic, canviar el

la sostenibilitat del model, que es podia

model en aquest moment.”, aclareix

mantenir amb alguns canvis. Crec que

William Cabera, director general d’Ha-

va tenir més a veure amb el moment de

vas Media, una consultoria internacio-

crisi que vivim, amb la pressió de les te-

nal dedicada a l’estudi de mitjans.

levisions privades, que coincidia amb el

Els espectadors han acollit molt bé el

moment de la implantació de la TDT i

canvi. Segons un estudi de Barlovento

amb les normatives europees, que

Comunicación, en els primers mesos

també apunten cap a aquest model de

del 2010 el canal estatal ha guanyat 2,5

televisió”, comenta Laura Bergés, pro-

punts d’audiència, i els seus teleespec-

fessora de Periodisme a la UAB i coau-

tadors han augmentat en 12,3 minuts el

tora del llibre Los retos de las

temps dedicat a seguir la seva progra-

d’entendre la publicitat i

televisiones públicas (Ed. Comunica-

mació. Així doncs, amb aquesta me-

ción social).

sura TVE ha aconseguit reforçar el seu

de treballar

Des de la seva constitució, la Unión de

lideratge.

Televisiones Comerciales Asociadas

L’èxit de la programació no ha lliurat

(UTECA) ha pressionat el govern per-

l’ens públic d’una crisi interna. Els tre-

per a un mitjà audiovisual.

què adoptés aquesta mesura, en consi-

balladors de TVE han protagonitzat di-

derar que l’ens públic incorria en una

verses manifestacions i una vaga el

competència deslleial amb els opera-

passat 3 de març que va ser seguida, se-

dors privats. Aquesta pressió s’ha trasl-

gons dades dels sindicats, per un 87%

ladat també des de diferents països de

dels treballadors. Les dues raons prin-

la Unió Europea, que aposta clara-

cipals de la protesta són l’externalitza-

ment per les televisions públiques

ció

sense publicitat.

contractació de productores, així com

dels

serveis

mitjançant

Totes aquestes raons, sumades a la crisi,

els alts sous dels executius.

van portar el govern a prendre la deci-

El procés de contractació de serveis ex-

sió. “Es diu que, en no dependre de la

terns es remunta al 2006, quan es va

publicitat, la televisió gaudeix d’una au-

portar a terme un expedient de regula-

A dalt, Torrespaña i part de l’edifici que acull la seu central dels estudis de RTVE a Madrid, amb el nou logotip de RTVE. A la pàgina següent, dues imatges de ZigaZaga i 59 segons, programes que s’emeten des de Sant Cugat.

ció que va afectar 4.150 treballadors.

No es consideren, de manera generalit-

Les negociacions de darrera hora no

En reduir-se el nombre d’empleats, es

zada, les capacitats i l’experiència dels

van impedir la realització de la vaga i,

va recórrer a la contractació de pro-

professionals, mentre que es contracta,

al tancament d’aquesta edició, encara

ductores. En l’actualitat, els sindicats es

de vegades per quantitats desorbitades

no s’havia arribat a un acord. “Els di-

queixen que moltes de les tasques que

(assessors a 180.000 euros anuals) allò

rectius de la casa, començant pel nos-

podrien desenvolupar els assalariats

que hi ha una clara decisió política per part del Govern de l’Estat per tal de reduir al màxim la capacitat de producció

La Unió Europea aposta clarament per les televisions públiques sense publicitat

de la radiotelevisió pública, fent servir,

els sindicats diverses vegades i així continuaran fent-ho. Els recursos materials i humans de TVE són fonamentals i es pretén optimitzar-los encara més”, assegura Montse Abbad, directora

a més, l’estructura empresarial com a

que poden fer persones de l’empresa.

de TVE a Catalunya, sense posicionar-

mitjà de finançament de grups empre-

Hi ha una sensació generalitzada de

se sobre si el procés d’externalització

sarials afins. S’imposen directius i sis-

menyspreu”, il·lustra Teo Altieri, presi-

avançarà o no.

temes

que

dent del Comitè General Intercentres.

L’argument per a la contractació de

impossibiliten la innovació i la genera-

Sindicats i patronal segueixen em-

produccions externes és que resulten

ció d’ambients propicis a la creativitat.

brancats en un difícil estira-i-arronsa.

més barates que les que es realitzen

organitzatius

arcaics

CAPÇALERA MARÇ 2010

s’encarreguen a altres empreses. “La sensació que tenim els treballadors és

tre president, s’han reunit amb

ciants arribaven a un target massiu.

borals que protegeixen els treballadors

L’arribada dels operadors privats va su-

són un “escull” amb el qual les em-

posar una primera fragmentació.

preses privades no han de lluitar. “Els

Posteriorment la multiplicació dels apa-

convenis col·lectius fixen una jornada

rells receptors a totes les llars va can-

laboral de set hores seguides, amb sala-

viar els hàbits respecte al consum de la

RTVE va ingressar l’any passat

programació, que va deixar de ser

496 milions en concepte de publi-

TVE ha reforçat el lideratge però manté la crisi interna per les externalitzacions i els sous dels executius

On anirà la publicitat de TVE?

un ritual familiar. Finalment tot

citat. Encara és molt d’hora per

això ha culminat en desenes de

avançar xifres definitives, però es

canals de televisió i diferents ma-

poden apuntar algunes tendències

neres de veure’ls (des del tradi-

sobre on anirà tota aquesta quan-

cional televisor, fins a l’ordinador,

titat.

ris molt alts i categories laborals que a

passant pel mòbil, el satèl·lit o el cable).

la indústria privada no existeixen.

“No fa gaires anys les audiències es li-

ració era que, en plena crisi, les

S’haurien de reduir aquestes categories

deraven amb un 30% i ara això passa

empreses anunciants reduïssin els

El principal temor d’aquesta ope-

i flexibilitzar els horaris perquè la tele-

amb un 18%”, exemplifica Del Corral.

pressupostos de publicitat. “En

visió púbica faci servir els mateixos cri-

L’audiència ja no és monolítica i els

definitiva, la gran majoria dels di-

teris que la privada”, opina Jorge del

anunciants han d’afinar molt el tret

ners es quedaran en els mitjans i

Corral, secretari general d’UTECA.

per anar a trobar la seva audiència útil

només entre un 5% o un 10% es

Tot això perfila un nou tauler de joc per

(target). Aquest punt és bàsic, ja que el

reinvertirà a l’estalvi. La resta re-

als treballadors del mitjà audiovisual.

finançament de la televisió privada

tornarà als canals i es donarà una

Dècades enrere tota la família mirava la televisió al mateix temps. Ara s’ha personalitzat i existeixen diferents suports

depèn de la publicitat i en el nou

obertura a altres mitjans. Física-

marc que es dibuixa, els anun-

ment, no hi ha a l’espai de televi-

ciants seran els mateixos, si bé els

sió suficients segons publicitaris

canals a repartir i, en conseqüèn-

com per absorbir l’oferta que

cia, els seus continguts, augmen-

tenia TVE. A més, les privades

taran.

augmentaran els preus, per equili-

Per entendre l’impacte que tindran en

Per tot això, les grans empreses de co-

brar el mercat, i això farà que al-

el treballador els nous modes de pro-

municació han iniciat polítiques de

tres

ducció, s’ha d’abordar el canvi que pa-

fusió per aconseguir que els seus recur-

atractius”, pronostica William Ca-

tirà la indústria amb l’entrada de la

sos siguin rendibles. “Els segons publi-

brera, director general d’Havas

Televisió Digital Terrestre (TDT).

citaris que més se seguiran cotitzant

Media. L’ascens de preus als ca-

són aquells que aconsegueixin audièn-

nals privats ja ha començat. Les

AUDIÈNCIA FRAGMENTADA

cies elevades. Ens encaminem a una es-

primeres dades que s’aventuren

L’entrada de la TDT suposa la segona

tructura amb dos grans grups, que

xifren en un 15% la pujada inicial,

revolució que en un any viurà el mitjà

capitalitzaran més d’un 50% de

que podria arribar fins a un 25%.

l’audiència i més d’un 80% de la

“Las tarifes han pujat, i encara ho

Les tarifes pujaran i algunes marques s’anunciaran a mitjans més competitius com Internet i la premsa

mitjans

tornin

més

inversió, perquè serà sobrepro-

faran més. Això serà beneficiós

porcional. Amb una estructura

per a l’espectador, perquè veurà

oligopolística de la televisió, al-

com baixarà la saturació publici-

tres mitjans com ara Internet po-

tària. I algunes marques acabaran

dran accedir a anunciants que no

recorrent a altres mitjans més

poden permetre’s pagar la publi-

competitius, com la premsa o In-

audiovisual. La fragmentació de l’au-

citat televisiva”, explica William Ca-

ternet. S’ha de tenir en compte

diència ha estat un procés progressiu,

brera.

que la publicitat a Espanya és la

en el qual ha anat canviant progressi-

El punt en el qual tots els especialistes

més barata de tota la UE”, pun-

vament la manera de mirar la televisió.

semblen coincidir és que el clàssic espot

tualitza Jorge del Corral, secretari

Dècades enrere, tots els espectadors

de televisió, que tant ha afartat l’au-

general d’UTECA

miràvem els mateixos canals i els anun-

diència durant les llarguíssimes pauses

CAPÇALERA MARÇ 2010

amb treballadors propis. Els acords la-

R E P O R TATG E

de publicitat, no desapareixerà, encara

El paper de Sant Cugat En plena crisi amb els treballa-

mater de la productora Mediapro.

que sí que conviurà amb altres maneres

I és que el panorama on avui ens

més indirectes de promocionar les

movem no és, ni de bon tros, el defini-

marques. L’emplaçament de producte,

tiu. L’entrada de la TDT donarà pas a

és a dir, el fet de col·locar un producte

un període de readaptació, en què amb

en el pla, per exemple, d’una telesèrie,

tota seguretat s’hi produiran canvis.

dors de TVE, el centre de producció de Sant Cugat augmentarà la producció i renovarà la tecnologia, tal com reconeixia el president de RTVE, Alberto Oliart, en

Sense anar més lluny, a TVE ja

Ens encaminem cap a dos grans grups que capitalitzaran el 50% de l’audiència i el 80% de la inversió, diu un expert

un article a El País el 25 de gener.

bituals en els propers mesos. “A la llarga quedaran canals lliures,

perquè els operadors tindran pro-

producció més important d’Espa-

tegrar comentaris sobre el mateix als

blemes per omplir-los de continguts. La

nya i, com a tal, la seva aportació a

programes de ficció. “És probable que

normativa europea permet el comerç

la producció de la programació

amb el pas del temps, els informatius

de llicències i, fins i tot, el canvi d’usos.

per a tot l’estat és fonamental.

passin a ser infocomercials i veurem

Per tant, els operadors que no puguin

L’estrena de Para Todos La 2,

una notícia sobre els problemes de

omplir la graella podran passar la lli-

dues hores diàries de dilluns a di-

Toyota

cència a un operador d’Internet o de te-

vendres en directe per a tot Espa-

Abans eren els interessos polítics els

nya, és un repte que crec que

que primaven, ara són els econòmics.”,

subvencionada

per

Ford.

lecomunicacions”, afirma Bergés.

podem superar amb èxit”, assevera Montse Abbad, directora de TVE a Catalunya. I aquest sembla l’únic punt en el qual patronal i sindicats coincideixen. Segons Teo

ESPECIALITZACIÓ

L’entrada de la TDT provocarà una readaptació. Ja s’apunta la possibilitat de fusionar La 2 i Canal Cultura

Altieri, president del Comitè Ge-

Amb aquest nou model, els continguts també canviaran. Ens dirigim clarament a una televisió més especialitzada, però també cap a productes que seran menys

neral Intercentres, “Sant Cugat ha

explica Antonio Cabrales, catedràtic

costosos.

estat afectat igualment pels pro-

d’Economia de la Universitat Carles

“Tindrem una programació temàtica,

cessos d’externalització. Va resis-

III de Madrid.

encara que això no significa que hi hagi

tir prou bé l’embat de 2006, quan

La profusió de canals pot provocar que

d’haver més canals d’història o cultura,

el Govern i la direcció van donar

es busquin mitjans alternatius de finan-

que resulten cars de produir. Se seg-

un dels cops més grans a la capa-

çament perquè tot el pes d’aquest no

mentarà més la programació en grups.

citat productiva de la radiotelevi-

recaigui en el mercat publicitari. “No-

Per exemple, tindrem més programes

sió pública estatal, en què es

saltres volíem la TDT de pagament, ara

per a joves, però segurament seran

proposava el tancament de Sant

bé, per fer sostenible el sistema, només

produccions nord-americanes. S’inver-

Cugat com a centre de producció de programes. Però sembla que resistirà bé el futur. La força dels seus professionals així ho augura.” Respecte a innovacions tècniques, el 13 de febrer, coincidint amb la

tirà més en formats de telereali-

Es pronostica una programació força temàtica amb un augment de les reposicions i les compres als Estats Units

tat, que permeten omplir moltes franges de continguts, amb diferents debats dels protagonistes. Segurament, els programes que requereixen una major inversió, com són els d’esports o el ci-

inauguració dels Jocs de VancouCAPÇALERA MARÇ 2010

Aquest tipus de notícies seran ha-

augmentarà. I, fins i tot, es podran in-

“Sant Cugat és el segon centre de

s’apunta la possibilitat de fusionar La 2 i Canal Cultura.

ver, Sant Cugat va estrenar les

es pot suportar amb publicitat. A Eu-

nema, seran de pagament. El criteri de

emissions en 16:9 des d’un nou

ropa això és quelcom força habitual, en

fragmentació serà més social que te-

Control de Continuïtat Digital i al

canvi aquí, quan toques el tema, sembla

màtic. I augmentaran les reposicions i

setembre té previst digitalitzar els

una decisió política. Crec que a curt ter-

les compres als Estats Units”, vaticina

mini augmentaran els canals de paga-

Bergés. Aquesta especialista també

ment”, explica Jaume Roures, alma

considera que es produirà una dife-

informatius i programes d’esports.

El negoci audiovisual apunta cap a una major diversificació de productes, amb un pes cada cop més gran de les productores.

renciació social en el consum audiovi-

tinguin menys plantilla i que hi hagi més

de treball, és possible que hi hagi rees-

sual. Els qui tinguin un més alt nivell

productores. La seguretat o la precarietat

tructuracions, que afectaran, fonamen-

adquisitiu i cultural es faran una tele-

laboral seran les mateixes que en altres

talment, les redaccions d’informatius,

visió a mida, triant els continguts amb

sectors, com el tèxtil o la siderúrgia. Els

perquè no té sentit duplicar aquests

una major autonomia. En canvi, les

millors professionals acabaran sent els

serveis. Les plantilles de les televisions

persones que pertanyin a un estrat

que cobraran més”, augura Del Corral.

es poden acollir als convenis, però els

més baix, es quedaran amb un model

Les oportunitats de treball es multipli-

treballadors de les productores ex-

generalista.

És clar que, per tant, hi haurà més feina, si bé també menys pressupost, així doncs, el mercat publicitari serà el ma-

Qui tingui un alt nivell adquisitiu i cultural es farà una televisió a mida. Els estrats baixos miraran el model generalista

teix. “Els canals han d’oferir més

aquests convenis, cosa que fa imaginar que aquests canvis no influiran positivament en els treballadors.”, apunta aquesta professora de la UAB. La mobilitat laboral serà una

contingut, perquè hi ha una demanda,

quen, malgrat que els sous no tenen la

altra de les regles d’aquest mercat can-

però és que aquests han de ser més ba-

intenció de fer-ho.

viant al qual estem abocats des de fa uns

rats, ja que la majoria tindrà una audièn-

De fet, segons Bergés, “la decisió de re-

anys. De tota manera, fins que el procés

cia d’un 1%. Per tant, s’han de reduir

duir costos suposa rebaixes a les plan-

no avanci, es fa difícil de dir quin impacte

costos i crear continguts especialitzats.

tilles. Amb les fusions, encara que

exacte tindrà en els professionals de l’au-

Tot això provocarà que les televisions

s’hagi dit que es conservaran els llocs

diovisual.

CAPÇALERA MARÇ 2010

LA SITUACIÓ LABORAL

ternes no estan protegits per

R E P O R TATG E

Un llunyà 1995, dos periodistes catalans –Vicent Partal i Assumpta Maresma– posaven en marxa una pàgina web que en pocs mesos aconseguiria que els lectors passessin de l’escepticisme a

Quinze anys de VilaWeb: tota una vida Joan Salicrú Fotos: Sergio Ruiz Vicent Partal deixa sobre la taula de la

Maresma dirigia el setmanari El Temps

sala de reunions, a la nova redacció que

i fou aquell marc en el qual Partal creà

VilaWeb té des de finals de novembre

una mena de pàgina web que s’anome-

al carrer de Ferlandina del Raval, un

nava The Catalan Freeway (l’autopista

introduir com una

paperot vell i d’aspecte groguenc.

catalana, en anglès). D’aquí acabaria

Conté unes instruccions inintel·ligibles

naixent La Infopista, el 14 de juny de

rutina més el fet

que en el seu dia van servir per penjar

1995, tot i que la voluntat inicial ja era

d’informar-se via

els primers continguts de La Infopista,

anomenar-la VilaWeb. “El nom es refe-

l’antecedent de VilaWeb, cap allà el

ria a la comunitat que s’anava creant,

Internet. VilaWeb

1995. “Ara sí que entenc què significa

per la idea de poble, vila..., perquè pri-

cada cosa, però llavors no en teníem ni

merament la nostra voluntat era relli-

arriba al quinzè

idea”, rememora el director d’aquest

gar altres coses que ja existien”, explica

diari digital, que enguany arriba al

Maresma. La Infopista, per tant, no era

aniversari reivindicant el seu model periodístic pur i amb

quinzè aniversari. “Pensàvem que In-

un diari electrònic, sinó un directori

ternet obria una nova via, si bé no sa-

d’altres webs catalans, una mena de

bíem l’abast que podia arribar a tenir”,

Google de casa nostra, quan Google ni

confirma Assumpta Maresma, editora

existia i Yahoo tot just treia el cap en

del mitjà.

l’oceà de la Xarxa. L’aparició d’un ser-

una aposta per

De seguida, però, apareix una constata-

vei amb un nom semblant per part de

ció compartida entre tots dos impulsors

Telefónica va aconsellar rebatejar-ho, a

recuperar la connexió

de l’invent: “Volíem un diari en català,

partir de maig de 1996, com a VilaWeb.

independent i de qualitat i teníem clar

A mitjan dècada dels noranta, el

entre els professionals

que no es podia dur a terme amb els

coneixement i l’ús d’Internet a Catalu-

de la comunicació i la

mitjans tradicionals. Quan Internet va

nya era molt escarransit. De manera

aparèixer com una escletxa, la vam

que abans d’ensenyar què era VilaWeb,

gent, fet que es plasma

aprofitar”. Una escletxa que va sorgir

el matrimoni Partal-Maresma havia

gràcies a l’olfacte de Vicent Partal. “Ell

d’explicar què era la World Wide Web.

amb la nova redacció

és molt permeable al terreny de la in-

”Gairebé cada vespre teníem algú a

novació i recorrent països es va adonar

sopar que venia a descobrir què era In-

que el món d’Internet seria rellevant

ternet”, explica somrient Assumpta

per al futur de la informació”, detalla

Maresma, qui remarca la ràpida evolu-

Maresma.

ció que va tenir el fenomen.

La intuïció es va revelar encertada, en-

En aquells primers compassos, VilaWeb

cara que van caldre proves i més

es va popularitzar sobretot per la no-

proves, durant molts mesos. El 1994,

rantena d’edicions locals que es posen

al Raval barceloní.

Des del passat mes de novembre el diari digital VilaWeb compta amb una nova redacció situada al carrer de Ferlandina, al Raval.

en marxa a partir de 1997 per part de

fora d’Espanya, com explica Ismael Na-

que no farem mai i coses que fan els

persones que, des del seu territori, volen

fría, director de continguts digitals del

mitjans de comunicació, fora d’Inter-

formar part del projecte. L’edició d’Are-

grup Godó.

net, que nosaltres també volem fer”, va

nys de Mar va ser-ne una de les pioneres.

El creixement de les edicions locals, i

afirmar. Propostes que no trigaren a ar-

“Ens donava molt de joc l’oportunitat

sobretot la gran quantitat de notícies

ribar: l’empresa seguia amb l’aposta

de treballar amb eines d’edició que eren

abocades al web, aviat va fer necessari

d’innovar i el 5 de novembre de 1999

molt potents”, rememora Oriol Ferran,

crear un nou cercador. Per això el 1998

VilaWeb activa el primer servei WAP –

un dels seus promotors i secretari de Te-

per a mòbils– del país.

2006.

“Gairebé cada vespre teníem algú a sopar que venia a descobrir què era Internet”,

A més a més, l’existència d’aquestes

(Assumpta Maresma)

mació de la Generalitat entre 2004 i

edicions locals va generar una xarxa de

El novembre d’aquell mateix any s’estableix un acord estratègic amb l’empresa editora del diari El Punt pel qual VilaWeb s’encarregava d’allotjar la informació

contacte entre els periodistes, informà-

es crea Nosaltres.com. Durant el cinquè

del rotatiu gironí a Internet. També ar-

tics i activistes culturals que hi partici-

aniversari, Vicent Partal teoritzà per

riben els primers reconeixements: el

paven. Aquest factor va contribuir

primera vegada sobre VilaWeb com a

Ciutat de Barcelona de Periodisme i el

decisivament a l’aparició d’una genera-

mitjà de comunicació. “VilaWeb no és

primer Premi Nacional d’Internet.

ció de periodistes digitals que Catalu-

una empresa d’Internet, sinó un mitjà

Quatre anys després, la Generalitat els

nya va exportar tant a Madrid com a

de comunicació. Hi ha coses d’Internet

atorga el Premi Nacional de Perio-

CAPÇALERA MARÇ 2010

lecomunicacions i Societat de la Infor-

R E P O R TATG E

Líder digital en català VilaWeb va ser la iniciativa pionera del periodisme digital a Catalunya i rere seu van néixer tota la resta de publicacions electròniques. El diari NacióDigital va fer-ho el 1996 i posteriorment van aparèixer altres publicacions com Racó Català, E-notícies o LaMalla. Es dóna el cas, però, que el diari Avui va ser el primer mitjà català que va penjar els seus continguts a Internet, des d'abril de 1995, quan VilaWeb encara era La Info-

Full de 1995 amb les primeres instruccions de La Infopista, antecedent de VilaWeb

pista i no es podia considerar un mitjà de comunicació. disme. La darrera gran aposta és, des de

formació”, raona Partal. “VilaWeb ha

laWeb s’ha convertit, amb un total

gener de 2006, VilaWebTV, la primera

evolucionat de manera lenta, però molt

de 329.012 usuaris únics mensuals

televisió per IP de Catalunya.

segura, sense trair-se mai a si mateix en

Quize anys després de tot allò Vi-

–segons les dades de l’OJD de

La capacitat constant d’innovació com-

els principis de rigor en la informació i

gener de 2010–, en el diari elec-

binada amb un treball rigorós i amb el

l’honestedat en la mirada”, celebra Do-

trònic en català líder d’audiència,

projecte periodístic al capdavant.

mingo. Per la seva part, Oriol Ferran re-

a molta distància dels seus perse-

Aquestes són tres possibles raons que

marca la capacitat de connectar amb els

guidors com són l’E-notícies.cat

expliquen l’èxit d’aquests quinze anys.

seus lectors: “Han estat al costat dels lec-

(161.645), Racó Català (153.607) i

Del naixement, del desenvolupament i

tors, han afavorit campanyes digitals de

Nació Digital (75.154).

del futur. Perquè VilaWeb ha estat un

tota mena, han creat espais de participa-

Si parlem de mitjans digitals en

gran èxit, tal com apunta l’expert en pe-

ció i han agrupat moltes sensibilitats”.

general –escrits exclusivament en

riodisme digital David Domingo. “Hi

Els especialistes incideixen en el fet

català– trobem que l’edició elec-

ha ben pocs exemples de mitjans pura-

que aquesta aposta per la participació

trònica de l’Avui (347.248) i el

ment digitals que hagin aconseguit ser

s’ha fet sense caure en el parany de

portal de notícies de la Corpora-

entre els líders d’audiència del seu país

permetre comentar les notícies o

ció Catalana de Mitjans Àudiovi-

i sobreviure les successives crisis d’In-

l’obertura de fòrums, aspectes que, se-

suals, el 3cat24.cat (342.920) el superen, tot i que en els mesos anteriors no havia estat així. Encara cal afegir, però, una tercera categoria, com és la dels dia-

gons Partal, “no tenen res a

La gran aposta de l’empresa és, des de gener de 2006, VilaWebTV, la primera televisió per IP de Catalunya

CAPÇALERA MARÇ 2010

ris editats en castellà com La

veure amb el periodisme”. INTERNET CATALANA Un altre aspecte a destacar és que VilaWeb ha tingut un paper

Vanguardia o amb doble edició,

ternet a Europa”, argumenta.

clau en l’estructuració de la Internet ca-

com és el cas d’El Periódico de

D’aquest model periodístic i de la seva

talana. I es fa molt difícil discernir qui

Catalunya, que són capaços de

defensa és del que agrada parlar a Partal

ha ajudat a qui. En realitat, ha estat un

congregar 3.745.797 i 2.147.740

i Maresma, els pares de la criatura. “La

procés de retroalimentació constant, se-

usuaris únics en les seves edicions

majoria de propostes periodístiques a

gons Domingo. “A la Xarxa existeix un

digitals respectives.

Internet han optat per l’opinió. En canvi,

espai cultural que fora d’Internet està

nosaltres sempre hem apostat per la in-

molt fragmentat, encara que aquest

Assumpta Maresma i Vicent Partal, màxims responsables de VilaWeb, el diari digital que van crear quinze anys enrere

Partal, això sí, és molt crític amb l’en-

net en aquesta casa. Creiem molt en el

VilaWeb. La Internet catalana ha fet

trada amb força que, segons ell, han

mitjà en línia, actuem cent per cent pel

créixer VilaWeb i VilaWeb ha fet

efectuat els grans mitjans de paper cap

que demana el mitjà”.

créixer la Internet catalana”, apunta

a Internet en els darrers tres o quatre

Sigui com sigui, sembla evident que so-

aquest expert. Més clar impossible:

anys: “S’han posat les piles quan s’han

vint la premsa digital és vista més com

l’existència del “punt cat”, la presència

trobat amb l’aigua al coll. I ara prete-

un producte de segona divisió, de ma-

catalana a la Viquipèdia per sobre de països molt més grans o la vitalitat de la catosfera no s’entendrien sense l’efecte VilaWeb durant aquests quinze anys. “Si la Internet catalana té la fortalesa que té

nera que se l’exclou sistemàtica-

La majoria de propostes periodístiques a Internet han optat per l’opinió mentre que ells ho han fet per la informació

és, en gran mesura, gràcies a VilaWeb”,

ment dels espais de representació on apareixen els diaris de paper. Això cou especialment a Maresma i Partal: “Tenim molts premis, però el millor guardó seria

comenta Ferran elogiant la tasca de Par-

nen fer creure que la premsa digital són

tal. Una realitat de la qual des del ma-

ells. Entenc que estan en una situació

mitjà més. Per què no se’ns té en

teix diari n’estan especialment contents.

desesperada, però, malgrat tot, ho trobo

compte?”. Des de VilaWeb es creu que

“A Catalunya tenim força oferta digital

patètic”. Ismael Nafría, des del grup

els mitjans en paper actuen com a

de qualitat i en català. No som tan sols

Godó, nega que això sigui veritat en el

lobby. “És paradoxal, perquè el nostre

nosaltres. Això és una gran sort”, re-

cas de La Vanguardia.“Des de fa setze

nivell d’influència està demostrat. El

marca el director del diari electrònic.

anys, hi ha una aposta forta per Inter-

problema és que fem un model de pe-

que se’ns tractés com el que som, un CAPÇALERA MARÇ 2010

espai és el que és en bona part gràcies a

R E P O R TATG E

Pagar o no pagar

riodisme que incomoda els que ja hi

rector de VilaWeb explica que havien

eren”, sentencia Partal.

donat una atenció excessiva al titulars

L’altra gran queixa que surt de la boca

de darrera hora: “Vam veure clar que,

dels responsables de VilaWeb és l’equi-

mantenint les notícies d’última hora,

“The New York Times en línia co-

paració de la premsa digital amb la

necessitàvem reforçar la informació

brarà el 2011” (La Vanguardia,

premsa sensacionalista: “Aquest país

pròpia”. Dins d’aquest marc, s’ha posat

21/01/10). “Le Figaro introdueix

deu ser un dels pocs d’Europa que té

entre cella i cella generar vídeo en

zones de pagament en la seva edició d’Internet” (La Vanguardia, 16/02/10). Dos diaris clau de l’entramat mediàtic mundial han anunciat la decisió de fer marxa

quantitat i de qualitat. Per això a

La nova redacció compta amb un espai exclusiu per enregistrar vídeo, una de les apostes del portal

la nova redacció hi ha un espai només per enregistrar vídeo. De fet, tota la nova redacció respon a la voluntat de consolidar-se

enrere en l’accés lliure als seus

com un mitjà de comunicació, en-

webs. Un debat obert per Time als

un mitjà digital líder però que, a hores

cara que sigui no convencional. “Ens es-

EUA mesos enrere però que, de

d’ara, encara ens continuen dient que la

panta molt la tendència a convertir les

moment, no contemplen els diaris

premsa digital és groga”. En aquest sen-

redaccions en búnquers. És un gravíssim

catalans ni espanyols.

tit, Partal denuncia el paper que fan al-

error. Si aïlles la redacció, t’aïlles del

Respecte a aquest debat, Vicent

gunes publicacions digitals. “Hi ha

món”, explica Partal. El nou espai de Vi-

Partal es mostra escèptic “És sor-

mitjans de comunicació que estan prac-

laWeb té dues parts, una en què es tre-

prenent que tornem allà mateix.

ticant el pitjor periodisme que mai s’ha

balla però és de fàcil accés per a la gent,

Newsday fa un any va tancar el

practicat en aquest país. Models d’in-

i una altra directament pública, a peu de

web i ha aconseguit trenta-dos

carrer, amb l’Espai VilaWeb, una

subscriptors...”, explica amb cara

aula per a celebrar cursos, reunions

de qui ha reflexionat a fons sobre la qüestió. Partal diu comprendre la necessitat de trobar fórmules perquè l’esforç de ser a Internet

L’Espai VilaWeb permet celebrar cursos, reunions i rodes de premsa. Fins i tot hi ha una botiga

i rodes de premsa i que també compta amb una botiga. “Volem que aquí cada dia hi passin coses”, explica Partal, el qual recorda que

no costi més diners del compte a

una de les característiques del món

les editores de paper, però no que

toxicació, de confondre o fins i tot de fer

virtual és, precisament, la capacitat de

aquestes vulguin fer-hi negoci: “Si

xantatge”, critica.

crear comunitats que acabin trobant-se

es pensen que amb els diners d’In-

físicament.

ternet podran pagar les estruc-

NOUS PROJECTES

El director de VilaWeb diu estar molt

tures sobredimensionades dels

“Tot això que veieu –explica Partal

tranquil cada matí, quan es lleva, per-

mitjans... estan equivocats. El pro-

mentre assenyala la nova redacció de

què quinze anys són molts “dilluns, di-

blema és que el paper no es ven,

VilaWeb– no és perquè sí. Res no s’ha

marts, dimecres, dijous, divendres,

no que Internet no doni diners”.

fet a la babalà”. Partal es refereix al

dissabte i diumenge, un tornar a co-

De totes maneres, el director de VilaWeb aclareix que ell segueix sent un clar partidari del paper i creu que poden conviure perfectament els diaris digitals amb els de tota la vida: “Ara bé, no amb

mençar moltes vegades”. Hi ha

Les trenta-dues edicions locals es convertiran en xarxes socials més que no pas en petits diaris electrònics

CAPÇALERA MARÇ 2010

definir aviat, com l’existència de trenta-dues edicions locals que es convertiran en xarxes socials més que no pas en petits diaris electrònics, ara que tothom pot pen-

aquest model”. Des de VilaWeb

aspectes del portal que caldrà re-

s’apunten altres fórmules de ne-

nou local i al replantejament del model

jar fàcilment continguts a Internet. Si

goci, com per exemple implantar

periodístic, que s’ha plasmat en un nou

bé, en general, Partal parteix de la sa-

el sistema de blocs franquícia de

disseny d’América Sánchez pel portal,

tisfacció pel producte que tenen entre

pagament, com fa el diari de Par-

així com a la decisió de revocar l’acord

mans: “Quan a primera hora em

tal i Maresma amb bons resultats.

que existia amb el diari El Punt.

connecto a VilaWeb penso que fa

Pel que fa al model periodístic, el di-

patxoca. Hi ha dies que t’agafa un dis-

La redacció està pensada com un lloc que eviti aïllar-se de l’exterior i, per això, volen potenciar les activitats gràcies a l’Espai VilaWeb.

gust, però crec que estem liderant

Aquesta mateixa visió de la jugada la

al mercat”, afirma Partal. David Do-

aquest projecte d’innovació i perio-

comparteix Ismael Nafría, cap de

mingo li dóna la raó. “VilaWeb innova

disme de qualitat amb molta dignitat”.

continguts digital del grup Godó. Per a

sense pressa, però amb gran solidesa,

Tot això en un entorn de gran crisi per

ell, els dos grans reptes de futur per als

sense deixar-se enlluernar per les úl-

als mitjans de comunicació tradicionals

mitjans digitals són la distribució de

times tendències”, assegura.

i també per als mitjans digitals, alguns

continguts a través de les xarxes socials

Pel director del diari electrònic, el futur

dels quals com Soitu.es a Espanya, que zeitung.de a Alemanya, ha acomiadat els treballadors. El futur de VilaWeb, segons Partal, passa per seguir innovant: “Ja estem

Ja estan pensant com gastar l’IPad, com millorar les aplicacions pel mòbil i no descarten editar en paper

pensant com gastarem l’IPad, com

capaç d’anar-se consolidant i alhora no perdre la capacitat d’innovar. “És un equilibri que cal mantenir cada dia amb el perill que demà passi alguna cosa i et planti una bufetada que t’obligui

millorarem les aplicacions pel mòbil i

i l’aposta pel telèfon mòbil com a dis-

a tancar”, sentencia. Al vèrtex, sempre,

també ens plantegem, per què no, edi-

positiu des d’on el lector s’informarà.

el model periodístic, la voluntat de fer

tar en paper”. La clau que obrirà la

Amb tot, alerta a deixar-se enlluernar

periodisme per servir els lectors en pri-

porta del futur és trobar la fórmula més

per la tecnologia. “Amb els anys, hem

mer terme i el país en general. El pe-

còmoda per arribar al lector, amb el

vist que l’últim que has de fer és perdre

riodisme de sempre... fet amb eines

vídeo com a element preponderant.

el cap pel darrer giny (gadget) que surt

d’última generació.

CAPÇALERA MARÇ 2010

ha tancat mentre altres, com el Net-

de VilaWeb està assegurat si és

R E P O R TATG E

Superat l’examen de deu anys de treball en xarxa, la XTVL afronta un 2010 crucial per a l’audiovisual. L’apagada analògica, un sector en plena

Més Xarxa que mai per a les televisions locals Natàlia Araguàs Fotos: Sergio Ruiz

transformació, on

L’any 1998, la Federació Pro-Legalitza-

blica remetia indefectiblement a TV3 i

ció de les Televisions Locals a Catalu-

RTVE. Finalment, va apostar fort pels

també s’ha fet notar la

nya (FLTVC) i la Diputació de

mitjans locals, en un esforç del qual

Barcelona van acordar crear una

també naixeria COMRàdio. La hipòtesi

crisi i la hibridació

estructura que donés suport a les tele-

de treball inicial estava pensada per a

visions de proximitat. “El sector recla-

una dotzena de televisions de la pro-

dels mitjans, obliguen

mava algú que liderés aglutinar els

víncia de Barcelona, que la realitat de

esforços dins d’una economia d’escala

seguida va superar. A l’actualitat, al

on tothom campava a la seva”, resu-

web de la XTVL s’hi compten més

meix Carlos Torreiro, director de

d’una cinquantena de televisions asso-

continguts de la Xarxa Audiovisual

ciades, tres d’aquestes de les Illes Ba-

Local (XAL). Naixia, així, el Circuit de

lears.

Televisions Locals (CTVL), germen de

El Circuit de Televisions Locals es va

les televisions locals a reinventar-se. Davant els nous reptes, la Xarxa reforça la vella recepta. Un model cooperatiu pensat per una economia d’escala es revela més eficient que mai en temps difícils, defensen els seus responsables.

l’actual Xarxa de Televisions Locals

posar en marxa el 22 de febrer de 1999,

(XTVL), amb el propòsit fonamental

quan un nucli fundador de set televi-

de permetre l’intercanvi de programes

sions (BTV, Viladecans TV, Gavà TV,

i notícies. Per part de la Diputació, va

Canal Terrassa, TV de Mataró, Vilade-

impulsar el procés Miquel Bonastre;

cans TV i Canal 50) van començar a

per part de la Federació Pro-Legalitza-

rebre notícies que podien emetre als

ció, Marc Melillas, actual director de la

seus informatius. Les peces s’elabora-

Xarxa.

ven a la redacció d’Atlas Catalunya, al

Segons Bonastre, l’encert va ser optar

complex audiovisual Media Park de

per un model de sindicació de contin-

Sant Just Desvern. El funcionament en

guts, “típic als Estats Units, però que

aquells primers temps era bastant simi-

aleshores ningú no entenia” a l’Estat.

lar al d’una agència de notícies d’infor-

En essència, es va crear una logística

mació local, explica la responsable de

que permetia compartir recursos entre

continguts informatius de la XTVL,

“televisions properes, que sovint es

Gemma Moncunill. “El full de ruta

coneixien, encara que no tenien el cos-

l’hem complert sempre, però abans

tum de col·laborar”. Recorda Bonastre,

érem el que érem i fèiem el que po-

director de la XTVL durant set anys,

díem. Era impossible l’enviament d’in-

que en un primer moment la Diputació

ternacional, segons què d’Espanya…

va mostrar-se “bastant reticent” a la

amb el temps el servei tot és molt més

creació de l’estructura, en una època en

complet”, apunta Moncunill.

què qualsevol model de televisió pú-

L’intercanvi de cintes es feia per carre-

L’any 2006 els informatius de la XTVL van tenir presentadors per primera vegada. A la imatge, un moment dels noticiaris actuals.

tera, fet que a la pràctica significava re-

de campanya i les primeres entrevistes

nencialment, amb un total de trenta-

córrer a motoristes o a autobusos de

als candidats a presidir la Generalitat.

vuit el novembre de 2001. S’incorporen

línia. “A vegades enviaves un motorista

la televisió de l’Hospitalet de Llobre-

a la televisió i estava tancada perquè

I VA ARRIBAR EL SATÈL·LIT

gat, Lleida TV, Canal Reus TV i la tele-

era festa major, per exemple, també

El primer canvi tecnològic important

visió local de Gavà. Amb el creixement

s’enviaven cintes per la Hispano Igua-

que viu el Circuit és l’arribada del

arriba la necessitat de comptar amb

ladina i després hi havia algú que les

satèl·lit l’any 2000, que resol la distri-

una seu pròpia i s’opta per l’antic Insti-

anava a buscar”, rememora Carlos TorXTVL. Un mètode que ara pot semblar arcaic, si bé no diferia gaire de l’emprat per la TV3 dels primers temps, que

tut del Teatre de la Diputació de

A l’inici del model de sindicació de continguts l’intercanvi de cintes es feia amb motoristes i autobusos de línia

també feia bon ús del pont aeri Barce-

Barcelona, al carrer de Sant Pere Més Baix. L’actual coordinadora de continguts informatius no diaris, Trini Gutiérrez, va ingressar al Circuit en aquella època en qua-

lona-Madrid per a l’intercanvi de gra-

bució de cintes a les televisions asso-

litat d’ENG. “A Sant Pere Més Baix te-

vacions. Al cap d’un cert temps,

ciades,

contribució

níem una estructura mínima, érem unes

comencen a produir-se els primers pro-

d’aquestes a la central, que es continua

cinc persones i els que treballàvem

grames conjunts. A les eleccions cata-

fent a través de serveis de missatgeria.

pràcticament vam muntar la redacció”,

però

lanes d’octubre de 1999 i a les generals

Amb la introducció del satèl·lit, el nom-

recorda.

de març de 2000 s’inicien les cobertures

bre de canals en xarxa augmenta expo-

Una de les lluites del dia a dia era la de

CAPÇALERA MARÇ 2010

reiro, director de continguts de la

R E P O R TATG E

La XTVL, amb la informació de proximitat

donar a conèixer la marca del Circuit

a 2.280 hores de programació pròpia el

en una època en la qual “ningú no sabia

2009, treballem amb les televisions i

ben bé en què consistíem”, com com-

unes 55 productores”, enumera Carlos

provaven sovint els periodistes quan

Torreiro, qui reivindica que “la televi-

anaven a cobrir rodes de premsa. El

sió de proximitat és una indústria a Ca-

La Xarxa i TVE-Catalunya són les que fan un seguiment més exhaustiu de la informació de proximitat i acostumen

transmetre

una

imatge “positiva”, segons un estudi comparatiu de l’Observatori de la

talunya que dóna feina a milers

Una de les satisfaccions dels pioners era quan a les rodes de premsa ja els reconeixien. ‘Ah, tu ets de la Xarxa!’, deien

Comunicació Local de la UAB

reeixit Telemonegal, Torreiro en destaca altres, com el DO (Denominació d’Origen), sèries de

juny de 2002 se’l rebateja com a Xarxa

sions que emeten a Catalunya.

de Televisions Locals (XTVL) i es re-

ferents gèneres audiovisuals, i recorda

La XTVL és la que compta amb

nova la imatge corporativa. “Una de les

que del laboratori XTVL han sortit

curta durada que experimenten amb di-

una presència més gran de la in-

principals satisfaccions va ser quan ja et

tota una sèrie de formats després ex-

formació de proximitat (amb un

deien: ‘Ah, tu ets de la Xarxa!’”, diu

portats a altres cadenes. “Per exemple,

38,9% de les notícies), seguida de

Gutiérrez. Una cosa tan simple com

el Karakia del 33 és molt semblant a un

TVE (32,8%), TVC (18,2%) i

veure el micròfon amb el logo de la

programa que feia la televisió del Clot

8TV (10,8%), pot llegir-se al do-

Xarxa al mig del d’altres televisions els

el 2001, Nyam Nyam, en què s’expli-

les vuitenes jornades de l’Infolocal a Terrassa. Segons l’Incom, TVC i 8TV prioritzen els successos al parlar del

cava la cultura de persones es-

De les petites produccions inicials s’ha passat a 2.280 hores de programació pròpia de l’any passat

trangeres que vivien al barri a través de la cuina”. Després d’una fase intermèdia amb seu al carrer dels Almogà-

món local i transmeten, per tant,

vers, la XTVL s’instal·la el 2006, feia “molta il·lusió”. A tall d’anècdota,

juntament amb Lamalla.cat, al recinte

tius de la Xarxa predominen, per

explica que aquella X de la XTVL, ara

de la Maternitat de Barcelona, on

contra, els temes culturals, seguits

substituïda per un asterisc corporatiu,

compta amb 1.000 metres quadrats

d’infraestructures i successos, per

feia que “molta gent” els associés amb

d’instal·lacions. Aquest mateix any es

aquest ordre. A més, incideix a

un canal porno, el que va provocar no

crea la marca XN (Xarxa de Notícies) i

donar “una perspectiva local” a

poques bromes entre la redacció.

es reforcen els serveis informatius. Per

les informacions d’àmbit més ge-

Paral·lelament a la consolidació de la

primer cop, els noticiaris de la XTVL

neral, quelcom que als professio-

XTVL va incrementant-se també el

compten amb presentadors: Bàrbara

nals de la casa no se’ls escapa. “El

volum de programes. Un salt endavant

Majà al migdia i Glòria Trullàs a l’edi-

una imatge negativa. Als informa-

fet de treballar a la Xarxa et dóna una perspectiva de les coses molt centrada en la proximitat”, valora Trini Gutiérrez. La coordinadora de continguts informatius no dia-

Al 2006 es traslladen al recinte de la Maternitat on compten amb 1.000 metres quadrats d’instal·lacions

ris fa notar com “qualsevol dis-

CAPÇALERA MARÇ 2010

ductes més emblemàtics de la televisió de proximitat ha estat el

(Incom) entre les diferents televi-

cument, presentat al novembre a

de persones”. Si bé un dels pro-

ció del cap de setmana. Un dels moments que els veterans de la casa recorden com dels més emotius. “A la Maternitat fem el primer informatiu en directe amb presentador. Quan entres al plató

curs d’Obama pot tenir en un

en aquest sentit va ser l’estrena el 2003

i veus una persona a control, un altre a

moment determinat el mateix

de l’Infonit, d’un quart d’hora de du-

so… fas la vista enrere i veus com ha

protagonisme que un senyor de

rada, i l’Esports en Xarxa. Dos anys

evolucionat tot plegat és increïble”,

Vilafranca que porta cinquanta

després, s’engegarien l’informatiu Al

evoca Trini Gutiérrez. “Jo quan vaig ar-

anys al capdavant d’un negoci i es

Dia i Denominació d’Origen, un espai

ribar no vaig pensar mai que faríem

jubila, això és un gran valor que

que ha servit de plataforma de llança-

mitja hora d’informatiu”, coincideix

ment de joves realitzadors catalans.

Gemma Moncunill. “Això no és Holly-

“De fer petites produccions hem passat

wood, has d’aprendre a treballar amb

tenim”.

La redacció del recinte de La Maternitat va suposar, a nivell d’instal·lacions, un salt de qualitat per a la Xarxa de Televisions Locals.

major facilitat per aprendre, per tocar,

canals associats descarregar i aportar

resultats com d’experiència professio-

per mirar de resoldre notícies...”. Al-

continguts audiovisuals sota demanda i

nal, és “molt positiu”, destaca.

gunes de les cares més conegudes de

ha suposat acabar el vell sistema de

La televisió de proximitat és “una pe-

TV3, com Tomàs Molina o Espartac

motoristes. L’aplicació possibilita crear

drera enorme” de professionals, subratlla Carlos Torreiro, que abans de caure a la XTVL era director de Ràdio Televisió de l’Hospitalet i anteriorment havia estat director d’informatius

La Xarxa IP permet als canals associats descarregar i aportar continguts audiovisuals sota demanda

d’Antena 3 TV a Catalunya. Per les oportunitats que dóna als joves realit-

canals de Web TV per Internet per a cadascuna de les televisions locals, que passen a gestionar-ho i poden

promocionar

aquells

continguts propis que creguin més interessants, de la mateixa

Peran, han sortit de la televisió local.

manera que la Xarxa. El seu ús s’im-

zadors d’exhibir els seus productes amb

Sandra Sabatés, presentadora d’infor-

plementa amb una extranet, que esta-

espais com DO o Microfilm i perquè

matius de La Sexta, també procedia de

bleix un flux continu d’intercanvi entre

“una de les seves peculiaritats és la jo-

la televisió de l’Hospitalet, enumera

la XTVL i cadascun dels seus membres.

ventut, això és un valor a tenir en

Torreiro.

“Mantenir una ruta de motoristes su-

compte”, afegeix Trini Gutiérrez. Al seu

Si el 2000 l’ús del satèl·lit va revolucio-

posa un cost molt elevat, a part d’un

parer, la Xarxa és “la millor escola”

nar l’intercanvi entre les televisions de

temps que no pots assumir”, exposa el

perquè a diferència d’altres mitjans ge-

la XTVL, el 2008 va ser l’any del XIP

director de la Xarxa, Marc Melillas. “La

neralistes “és on tens d’entrada la

(Xarxa IP). Aquest sistema permet als

xarxa IP és molt més econòmica i efi-

CAPÇALERA MARÇ 2010

pocs mitjans”, ara bé el balanç, tant de

R E P O R TATG E

La TDT com a assignatura pendent Només un 51% dels 92 canals de

cient: el temps i la càrrega de continguts

televisions i fixar les regles del joc dels

s’incrementa”. El passat 2009, any del

serveis que prestem, el que som i el que

desè aniversari, la XTVL ja estava do-

no som, de manera consensuada”. Al

tada d’una infraestructura tecnològica

preàmbul del document es reivindica

molt potent al servei del seu model co-

“l’especificitat del món local com a es-

operatiu.

pecialització davant l’oferta genera-

TDT planificats a Catalunya estaven funcionant l’octubre del 2009, segons va exposar el president del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), Ramon Font, en

lista”, en un context on en breu es

Gràcies a una extranet les diferents televisions locals associades poden establir un flux continu d’intercanvi

compareixença parlamentària. En un moment en què les limitacions

lerat el realisme” i ha fet que, dins la

situació “complexa i dificultosa” i

tècniques semblen inexistents, sor-

cursa de la TDT, estiguin sobrevivint els

va endarrerida respecte del calen-

geixen altres problemes, com ara la ma-

projectes locals. “No només per la crisi,

dari previst, va advertir durant la

teixa definició del mitjà. “La televisió

que serà conjuntural, les noves eines

presentació d’un informe elaborat

s’està quedant petita”, reflexiona Me-

estan provocant uns canvis tan radicals

per l’organisme sobre el desplega-

lillas: “Tenim webs que volen penjar ví-

en el nostre sector que podríem conve-

ment de la TDT de proximitat.

deos, ajuntaments que també, revistes

nir que estem en un procés de recon-

Catalunya no pot suportar econò-

digitals… Aquesta hibridació fa que

versió”.

micament l’actual model de TDT,

cada cop sigui més confús què és cada

El mapa de la TDT local a Catalunya

la transició al qual s’ha vist també

cosa, premsa, ràdio i televisió”.

inicialment preveia 92 televisions de

En unes jornades posteriors a l’IESE, el president del CAC explicava que es treballarà per una “configuració més racional i viable” del mapa actual. El 3 d’abril,

proximitat, 59 privades i la resta públiques. En canvi, segons el Di-

La profunda transformació del sector va portar la XTVL a redactar un nou Protocol General de funcionament

agnòstic de la TDT Local a Catalunya elaborat pel Consell de l’Audiovisual (CAC), només 36 privades estaven emetent el se-

data prevista per a l’apagada ana-

tembre de 2009 i 11 públiques.

lògica, “poc menys de la meitat

La profunda transformació del sector,

Molts projectes encara no s’han posat

dels prestadors de serveis audio-

que també afronta l’apagada analògica

en marxa o directament s’han frustrat.

visuals estaran emetent”. Partint

prevista a tot l’Estat per l’abril del 2010,

És el cas de Uniprex TV (Planeta),

d’aquesta base, Font va fer una

va portar la XTVL a redactar un nou

Collserola Audiovisual (Prisa) i Avista

crida perquè els que no estiguin

Protocol General de funcionament

TV (Vocento), que han decidit renun-

en condicions de fer-ho es retirin,

l’octubre de 2009, realitzat a partir de

ciar a les seves llicències.

com ja han fet Prisa, Planeta i Vo-

quaranta reunions durant tot un any

Segons expliquen des del CAC, davant

cento. Segons el conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, els plans per la migració al digital no es compliran i “probablement s’haurà de refer el mapa”. Replantejar-se

d’aquesta situació tenen tres op-

Dins la cursa de la TDT sobreviuen els projectes locals mentre les grans empreses han renunciat a les llicències

cions: realitzar un nou concurs per readjudicar-les, fer córrer la llista o esperar a després de l’apagada analògica per veure com es consolida el mapa. El més probable és que optin per l’última.

les demarcacions després de l’apaCAPÇALERA MARÇ 2010

gital Terrestre. Marc Melillas defensa que l’actual situació econòmica “ha acce-

La implantació de la TDT viu una

afectada per la crisi.

multiplicarà l’oferta que existeix amb l’arribada de la Televisió Di-

gada analògica i obrir la porta a fu-

amb els diferents agents implicats: tele-

“En el cas dels privats, hi ha unes raons

sions entre diferents televisions de

visions privades, independents i consor-

de viabilitat del negoci, en el cas dels

proximitat són alguns dels camins

cis públics.

públics, també influeixen unes demar-

que es dibuixen.

Segons Melillas, l’objectiu va ser “revi-

cacions que no sempre coincideixen

sar la relació amb tots els mitjans adhe-

amb la realitat comunicativa del terri-

rits, el contracte que tenim amb les

tori i que força unes relacions que no

Deu anys després de la seva fundació, la XTVL ja estava dotada d’una infraestructura tecnològica al servei del seu model cooperatiu.

sempre són fàcils”, valora Marc Melil-

escenari incert davant del qual la

las. Al seu parer, són precisament els

XTVL aplica les receptes de sempre.

local. “No és cap barbaritat dir que el

projectes “clarament identificats amb

“Com a estructura de suport intenta faci-

sector de la comunicació està vivint un

cat a àmbits diferents a la televisió

el territori els que estan tenint més

litar i posar tots els mecanismes possibles,

autèntic procés de reconversió indus-

musculatura per aguantar la crisi, men-

concentra els recursos en benefici del

trial”, argumenta. Bonastre creu que

tre que els generalistes estan tenint més

propi sector, promou els intercanvis, la

“les fórmules de sindicació, d’aplicar

dificultats”.

plex per demarcació tècnica planteja un escenari on quatre canals mantenen una relació de veïnatge en un mateix

Amb la Televisió Digital Terrestre sovint es difumina el concepte de televisió local i passa a ser supracomarcal

territori i a la vegada hauran de com-

rem créixer durant anys” per pura lògica matemàtica: “Hi ha determinats continguts que si te’ls has de fer tu sol són molt cars, en canvi, si els comparteixes amb altres i aconsegueixes ven-

petir per l’audiència. El concepte de te-

coproducció, intenta, en definitiva,

dre’ls a diferents clients, es redueixen

levisió local es difumina, ja que l’àmbit

sumar esforços a partir de les mateixes

els costos”.

de cobertura extralimita força el muni-

televisions”, exposa Carlos Torreiro.

En definitiva, estendre la Xarxa per

cipi i passa a ser supracomarcal en

Per la seva part, Miquel Bonastre va un

afrontar temps difícils. Tal com ha fet la

molts casos.

pas més enllà i defensa que el model de

televisió de proximitat durant més

En aquest context de canvi s’obre un

la XTVL creixerà molt en un futur apli-

d’una dècada.

CAPÇALERA MARÇ 2010

Per a tots, però, es presenten força complicacions. El fet que hi hagi un múlti-

una economia d’escala les veu-

DOSSIER ESPECIAL

Des de fa anys, la precarietat periodística és el principal problema dels professionals de la informació i l’actual crisi econòmica només

La precarietat, la principal preocupació Alberto Gómez, Gerard Maristany, Jordi Rovira i César Sánchez

ha agreujat encara més aquesta situació. Tot i que sovint els testimonis difereixen a

El debat entorn de la precarietat no és

En aquest informe de l’APM, també es

nou, ni molt menys, sinó que porta tant

mostra que, segons una enquesta sobre

de temps en boca dels periodistes que

autoestima i identitat professionals rea-

sembla ja instal·lat en el si de la profes-

litzada per l’empresa Demomètrica, del

sió.

juny de 2008 –en la qual van entrevistar

El Llibre Blanc de la Professió Periodís-

12.412 periodistes–, la precarietat labo-

l’hora de definir què

tica a Catalunya situa els orígens de la

ral havia desbancat l’intrusisme com a

consideren precari i

precarietat actual en la crisi econòmica

principal problema, mentre que la baixa

de 1973. Per la seva part, el dossier El

remuneració es mantenia com a tercera

què no, sí que hi ha força unanimitat entre els periodistes en el fet que unes condicions laborals a la baixa afecten el producte

debat sobre les condicions de treball, ela-

màxima preocupació.

borat per María Ángeles Rastrollo Hor-

Quatre anys abans d’aquell informe, en

rillo, professora titular d’Organització

el Llibre Blanc de la Professió Periodís-

d’Empreses, que forma part de l’In-

tica a Catalunya, també s’incidia en el

forme Anual de la Professió Periodística

mateix sentit a afirmar que “conversant

de 2009 de l’Associació de la Premsa de

amb periodistes catalans, el primer pro-

Madrid (APM), apunta que la precarie-

blema que apareix quan es parla de les

tat “sorgeix a principi dels anys vuitanta

condicions laborals de la professió és el

del passat segle, quan es multipliquen les

de la precarietat”. En aquest estudi s’ad-

formes de treball temporals, a temps

met, igual que a l’Informe de l’APM;

parcial, independents i dependents, et-

que la definició de precarietat no està

final i que, en molts

cètera”. Segons Rastrollo utilitzem el

clara. “Ni els actors socials directament

terme precarietat no com a sinònim de

implicats en aquesta qüestió, (empresa-

casos, les condicions

pobresa, sinó associat a risc, a la incer-

ris, sindicats i administració), es posen

laborals són força

tesa que generen determinades situa-

d’acord en el reconeixement dels ele-

cions de feina”. També apunta que el

ments que han de servir per definir uni-

indignes. A continuació reproduïm els testimonis d’alguns periodistes.

tema “és molt present en el debat sobre

versalment la categoria ‘condicions de

la professió i apareix com el principal

treball’”, reconeixen els seus autors.

problema des del punt de vista dels pro-

Problemes semàntics a part, no hi ha cap

tagonistes, de manera recurrent en els

dubte sobre la important precarietat que

darrers anys (...). Ens preguntàvem si al

existeix a la professió. Prova d’això és

parlar de precarietat en el periodisme

que l’octubre de 2007, Carmen Rivas,

estem tots pensant el mateix”. “A priori

responsable estatal de l’Agrupació de

–prossegueix– podem concloure, per

Periodistes de CCOO, xifrava en un

tant, que es tracta d’un concepte massa

50% el nombre de professionals de la in-

ampli, que genera confusió”.

formació a Espanya que patien una si-

L A P R E C A R I E TAT E N E L P E R I O D I S M E

tuació precària. I els nous nínxols de

el cas dels freelance els ingressos encara

mercat (bàsicament els gabinets de

eren més baixos.

premsa i els mitjans digitals) tampoc no

Per tot això el gruix dels professionals

se salven de la precarietat, sobretot

no dubta de l’existència d’importants

Cinc òptiques diferents

aquests últims. Així, una enquesta del

bosses de precarietat. Si bé no passa per

El treball La precarietat en la pro-

2006 del Sindicat de Periodistes apun-

alt un ball de dades que no ajuda gaire a

fessió periodística a Catalunya.

tava que els periodistes digitals, malgrat

aclarir què s’entén per precarietat. Es

Estudi de tots els sectors implicats

tracta del fet que un gran percen-

i propostes de futur en un context

La precarietat ha desbancat l’intrusisme com a principal problema entre els professionals dels mitjans

tatge de periodistes destaquin la

de canvi –del qual aquest dossier

precarietat com el principal pro-

en publica un resum– ha estat fi-

blema de la professió malgrat que

nançat per les beques d’investiga-

tan sols una minoria reconegui, en

ció sobre Periodisme Ferrer

realitat, estar en precari.

Eguizabal del Col·legi d’Advocats

Queda clar, doncs, que són nombrosos

de Barcelona. És el primer cop

lorats i patien una situació de precarie-

els problemes a l’hora de trobar una de-

que un treball d’aquest tipus

tat, amb contractes temporals o bé

finició comuna sobre la precarietat. Per

aborda la precarietat des de cinc

treballant com a freelance. Els sous, se-

tant, davant d’això, i de la dificultat a

òptiques diferents (professionals,

gons aquest estudi, no arribaven a 1.500

l’hora de quadrar les xifres, s’ha optat

sindicats, universitats, gestors/pro-

euros bruts mensuals i un 30% no gua-

per mostrar les opinions de diferents

pietaris i administració pública).

nyava ni 1.000 euros bruts mensuals. En

afectats.

el grau d’especialització, estaven poc va-

CAPÇALERA MARÇ 2010

Molts periodistes destaquen la precarietat com el principal problema tot i que molts admeten no estar en precari. Foto: Sergio Ruiz

DOSSIER ESPECIAL

durant tres anys i sense cap lligam

d’informació.

45 anys. Fotògraf de l’Agència EFE. Va

contractual. Mentre que les correspon-

Però els periodistes semblem l’orques-

començar a treballar com a fotògraf per a

salies clàssiques anaven tancant (El País,

tra del Titanic: el vaixell s’enfonsa i se-

diferents mitjans. Després de sis anys com

El Mundo) i eren substituïdes per col·la-

guim tocant el violí. Ja fa temps que hem

a col·laborador per a aquesta agència, va

boradors, jo gairebé no em desplaçava

perdut el monopoli de la comunicació.

TONI ALBIR

guanyar una demanda laboral i va acon-

perquè “no hi havia pressupost”. Sense

Davant la crisi, podem queixar-nos o re-

seguir un contracte indefinit.

sortir de casa, l’essència de l’enviat es-

convertir-nos. Els periodistes hem de

“Precarietat és desinformació. Un pro-

pecial va perdre sentit i la barreja de te-

tenir clar l’ús de les noves tecnologies i

fessional mal pagat no pot ser bon pe-

letips es va convertir en una imposició.

crear-nos una identitat digital. Hem de

riodista. I, per tant, no està fent un bon

A més a més, des de 2008, amb una re-

ser presents a la xarxa, tant per apren-

producte. La precarietat en els mitjans i

tallada important del personal, se’m va

dre a escoltar-la com també per fer

el producte precari són una coincidèn-

encarregar la informació de Rússia, que

xarxa amb altres emprenedors. L’es-

cia molt evident. Els fotògrafs han

continuava signant-se des de Moscou, i

cletxa digital no és una qüestió genera-

guanyat moltes batalles, actualment hi

s’externalitzava treball de la redacció a

cional: és una qüestió d’actitud. Les

ha molts fotògrafs en plantilla, tot i que no és la situació ideal. Els fotògrafs que no treballen en plantilla són els apagafocs i han de treballar molt més, a deshores i en condicions molt per sota dels que estan en plantilla. Un altre gran pro-

xarxes socials poden millorar molt

CCOO assegurava abans de la crisi que un 50% dels professionals de la informació estaven en situació precària

blema és que no hi hagut mai unes

continguts, veus què fa la competència, et mantens actualitzat”.

condicions mínimes del preu d’una foto,

través de la meva persona. Bàsicament,

35 anys. Llicenciat en Dret i Periodisme.

no existeix una estructura gremial quant

feia funcions de redactor encobert per

Després d’exercir més de cinc anys en

als preus. Hi ha intrusisme, es rebenten

un 33% del sou i sense contracte. Vaig

una editorial jurídica i treballar els caps

preus i hi ha massa situacions il·legals. I

decidir abandonar Berlín i un alt càrrec

de setmana, sense contracte i en negre, per

els responsables són tant els gestors com

del diari em va oferir continuar fent de

a un diari esportiu de tirada nacional, va

els propis periodistes, que no hem de-

corresponsal a l’Europa Oriental i Rús-

incorporar-se a la plantilla d’aquesta em-

fensat la nostra professió. La responsa-

sia des de Barcelona. Vaig declinar

presa. El seu primer contracte va ser de

bilitat és de tothom. I com a mostra, un

l’oferta”.

caps de setmana, mentre que treballava

ball i una factura a una empresa japo-

com un redactor a temps complet. A més MIQUEL PELLICER

part de la seva nòmina havia de ser in-

nesa i li contesten que no li poden pagar

32 anys. Cap de continguts i Community

gressada en concepte de col·laboracions i

una factura tan per sota del que està es-

manager de l’edició digital del diari El

en el compte corrent de la seva mare. Deu

tipulat. Ha de cobrar molt més. Algú

Mundo Deportivo. Col·laborador habit-

anys després ha aconseguit regularitzar

s’imagina això a Espanya?”. AITOR LAGUNAS 28 anys. Llicenciat en Periodisme. Ha exercit en el món de la premsa esportiva

la seva situació. Ha optat per no

Segons un estudi del Sindicat de Periodistes un 30% dels periodistes digitals cobrava menys de mil euros bruts

i després va marxar a Berlín on va tre-

CAPÇALERA MARÇ 2010

mació, ja que hi comparteixes

PROFESSIONAL ANÒNIM

exemple real: un fotògraf envia un tre-

la situació laboral i també la for-

fer públic el seu nom. “La precarietat és, definitivament, un mal negoci. Als mitjans escrits, dels quals tinc més referències, és pràctica habitual que

ballar com a corresponsal. Avui en dia és

ual de les publicacions de l’Ajuntament

corresponsal a Catalunya del diari El

de Barcelona.

lin en condicions precàries i il·legals, ja

Heraldo de Aragón.

“En moltes redaccions el nombre de tre-

que les inspeccions de treball mai no

més d’una dotzena de persones trebal-

“Vaig començar a treballar com a cor-

balladors s’ha reduït. Hi ha menys en-

s’han atrevit a intervenir-hi i prefereixen

responsal a Alemanya per a un diari es-

viats especials i els administradors

mirar cap a una altra banda. Els trebal-

tatal d’informació general el 2006.

creuen que per fer periodisme n’hi ha

ladors precaris inverteixen els anys on la

Percebia un sou fix tres vegades inferior

prou a posar-se davant d’un ordinador,

seva il·lusió per aquest ofici es més gran,

al que rebien els redactors de taula, tot i

com si no importés trepitjar carrer i tenir

cobrant 300 o 400 euros i somniant amb

realitzar les mateixes tasques. I tot això,

contacte directe amb les diferents fonts

un contracte que, sovint, mai no acaba

L A P R E C A R I E TAT E N E L P E R I O D I S M E

sintaxis visual, o d’imatges gratuïtes fa-

distes, la institució que ens ha de servir

tractats dia a dia per les seves empreses.

cilitades per les agències de comunica-

per lluitar contra la precarietat i regular

Al final, els més privilegiats reben el seu

ció o per aficionats que l’únic que

comportaments. Per als periodistes, els

contracte, si bé han malaguanyat la força

demanen és figurar en els crèdits i re-

sindicats no serveixen, no formen part de

i la il·lusió pel camí, i inevitablement

nuncien a cobrar pels drets de repro-

la nostra tradició. El gran repte és reva-

s’acomoden i el producte perd en quali-

ducció, ha baixat estrepitosament la

lorar la professió, per tal que la societat

tat. De fet, ni se senten afortunats per

qualitat i l’atractiu del quiosc.

torni a respectar-nos. En aquest sentit,

tenir aquest contracte, atès que pesa més

Els preus de revistes i diaris per produc-

l’oferta formativa que està oferint ara el

el desgast i el desencís. El més dur és

cions fotogràfiques han baixat per sota

Col·legi és molt positiva. Caldria seguir

sentir durant anys que no hi ha diners i

del que es pagava vint anys enrere. En

aquesta línia en el futur”.

saber que els consellers s’embutxaquen

canvi, el material fotogràfic s’ha de re-

milions d’euros. Una vergonya”. TINO SORIANO

novar gairebé cada any per accedir a les

JOAN FRANCESC ESCRIHUELA

contínues millores de la tecnologia digi-

50 anys, reporter gràfic de RTVE a

tal. El resultat és la impossibilitat de

Catalunya. Va començar a treballar el

54 anys. Fotògraf freelance. Ha publicat en mitjans de comunicació de tot el món. Des de 2001, és fotògraf contractat de la National Geographic Society “El fotoperiodisme ha perdut credibilitat amb les tecnologies digitals. Una foto

1976 a Miramar amb unes pràc-

Es critica que tan sols es busqui la rendibilitat i que les inspeccions de treball mirin cap a una altra banda

ara pot ser retocada i falsificada sense

tiques i des de llavors no ha deixat RTVE (de moment no li han “ofert” prejubilar-se). “La precarietat és veu en el gran retrocés de la qualitat de la imatge. Avui no és valorada, quan en una

deixar cap vestigi. La multiplicitat d’ar-

produir treballs rellevants i/o una preca-

altra època era tot al contrari. Hi ha

tefactes a preus molt accessibles capaços

rietat elevada a l’infinit”.

coses que surten per antena que abans

de superar les dificultats tècniques de la fotografia ha facilitat la tecnologia a

mai no haurien sortit. I també hi ha les SERGI VICENTE

condicions laborals, que menyspreen la

l’abast de tothom. La premsa ha caigut

28 anys. Va fer les pràctiques externes a la

figura de l’operador. El gran problema

en la temptació de comprar, aprofitant

productora Lavínia i posteriorment s’ha

és que tots els mitjans busquen només

les rebaixes, imatges buides que no pas-

dedicat a la comunicació corporativa. Ac-

rendibilitat. No importen els coneixe-

sen d’una descripció superficial. I s’ha

tualment, treballa a l’agència de comuni-

ments ni el llenguatge, només que sigui

fet per reduir costos donant per fet que

cació Subject, a Barcelona.

un càmera barat. El tema dels becaris és

el lector, que sap de fotografia més que

“El mite que a les agències de comuni-

igualment denunciable. A RTVE hi ha

mai, no veuria la baixada de qualitat.

cació es viu millor que als mitjans, tant

un conveni que exigeix que han de sortir

No fa molt estava fotografiant una com-

per sou com per horaris, ja no és tan cert.

sempre acompanyats d’un altre redactor,

petició internacional i el periodista d’un

També aquí, la feina del periodista es

però tots els dies en trobes de sols pel

diari d’àmbit català va dir al president provincial de la petita i mitjana empresa, que també pul·lulava pel recinte fent fotografies amb una petita càmera domèstica: “me les enviaràs?” Al dia següent

La situació és dura. A les plantilles es viuen retallades, s’externalitza i es paguen les fotos pitjor que fa vint anys

van publicar-se, firmades per la persona

carrer. Els mitjans s’aprofiten de les pràctiques que ofereixen els milers de facultats per suplir les places que haurien de ser fixes per a treballadors en plantilla i estar ben remunerats. S’han creat una gran

que suposadament defensa tant els meus

considera com un ofici bàsic, on no es va-

quantitat de facultats de comunicació

interessos com els d’altres fotògrafs pro-

lora ni la formació ni la responsabilitat

que la societat no demanava, és impossi-

fessionals de la província que paguen els

que tenim. Es tendeix a pensar que la

ble que el mercat absorbeixi tants llicen-

seus impostos i que no van vendre cap

nostra feina la pot fer qualsevol.

ciats, i això crea molta frustració entre el

foto a aquell diari. Les imatges publi-

En un lloc de treball anterior, van inten-

jovent. Per la seva banda, el Govern es-

cades eren pèssimes. Pensen que els lec-

tar retallar-me el sou un 20% amb l’ar-

panyol deixa la televisió pública sota mí-

tors no se n’adonen? La creixent invasió

gument de la crisi. Vaig recórrer als

nims,

de fotografies fetes per redactors sense

sindicats, però ningú no em va ajudar.

programes i, d’això, se n’aprofiten em-

experiència ni estudis amb fonament de

Em van derivar cap al Col·legi de Perio-

preses amigues del Govern de torn”.

obliga

externalitzar

els

CAPÇALERA MARÇ 2010

d’arribar. Ho donen tot, però son mal-

DOSSIER ESPECIAL

Gairebé cada dia esmorzem amb la notícia d’una altra empresa que tanca les portes. Malauradament, res d’extraordinari

A més situació, precària, més força sindical César Sánchez

en alguns sectors i, al mateix temps, una

“Quina és la realitat sindical que esteu

cions de periodistes no tenien massa

vivint a El Periódico de Catalunya amb

raó de ser. Avui, el perfil del treballa-

realitat que ha posat

l’ERO presentat pel grup Zeta?”. “Jo

dor dels mitjans ha evolucionat en una

ja no treballo a El Periódico. Precisa-

persona més reivindicativa i compro-

de cap per avall

ment, he estat una de les persones afec-

mesa.

tades per aquest ERO”.

La caiguda del model comunicatiu i les

les condicions laborals

Aquesta conversa va tenir lloc durant

seqüeles que aquesta davallada està

dels periodistes.

l’elaboració d’aquest article. No és que

provocant en el model de negoci dels

deixi precisament en bon lloc l’autor

mitjans ha portat els sindicats a conver-

del mateix i, probablement, en altres

tir-se en l’altaveu que ha de fer escoltar

circumstàncies, el periodista s’hagués

la realitat i l’opinió dels professionals,

Els professionals dels mitjans hem passat d’informar sobre acomiadaments

estalviat de revelar aquesta relliscada.

tant als interlocutors que la volen sen-

Però la desafortunada anècdota és un

tir com a aquells que prefereixen fer

exemple que il·lustra perfectament la

com si sentissin ploure.

realitat laboral per la qual passen molts

Les dades els obliguen, ja que l’obser-

dels professionals del nostre país.

vatori de mitjans de la FAPE (Federa-

La pregunta en qüestió anava dirigida a

ció d’Associacions de Periodistes

Pere Monés, expresident del comitè

d’Espanya) dibuixa una situació, com a

primera persona,

d’empresa del diari del grup Zeta. Un

mínim, inquietant. Des del novembre

fotògraf de plantilla, amb una situació

de 2008 fins ara, almenys més de 3.300

Però, com a mínim,

estable dins de l’empresa i una trajec-

periodistes han perdut el seu lloc de

tòria professional reconeguda. Allu-

treball, ja fossin treballadors de grans

la precarietat ens ha

nyat, a priori, dels efectes més habituals

mitjans o de petites empreses de comu-

de la precarietat en els nostres mitjans

nicació.

i, tanmateix, ha estat acomiadat fa pocs

Qui ens ha portat fins a aquesta situa-

mesos.

ció? Quin ha estat el nostre grau de

No fa pas tant, aquesta situació hagués

culpa? Quines solucions s’hi estan

massius a viure’ls en

transformat en una professió més cohesionada a nivell sindical, més solidària. Els sindicats han hagut de passar a l’acció.

estat impensable. La precarietat era un

aportant a nivell laboral? Com es veu

mal necessari que només afectava els

el futur de la professió? Els sindicats

treballadors més joves en els seus inicis

prenen la paraula.

periodístics. En l’actualitat, els efectes

“En el trànsit de la dictadura a la de-

els viuen en primera persona i afecten

mocràcia es va perdre l’oportunitat de

tot tipus de treballadors dels mitjans i

generar un corporativisme positiu. Hi

de totes les edats. Abans, per a molts

va haver una mena de malentès ideolò-

professionals, els sindicats i les associa-

gic i es va confondre la llibertat d’ex-

L A P R E C A R I E TAT E N E L P E R I O D I S M E

Els Expedients de Regulació que estan aplicant alguns mitjans han tret els periodistes al carrer. Foto: Sergio Ruiz

pressió amb la llibertat de les empreses.

Segons Ramon Espuny, president de

s’origina en els plans d’estudis, amb set

Ni es va permetre que el Col·legi de Pe-

l’SPC (Sindicat de Periodistes de Cata-

o vuit facultats de periodistes que ge-

riodistes pogués generar una lògica cor-

lunya), l’excés de titulacions en les in-

neren 1.500 professionals per any. El

porativa per defensar la posició de la

nombrables facultats de comunicació és

mercat és el que és i aquesta gent in-

professió ni es va aconseguir crear un

la primera causa que ha fomentat la

tentarà treballar i acabarà acceptant

sindicalisme potent que pogués defen-

precarietat, per davant de la falta de

qualsevol tipus de condicions. Quan

sar aquests drets. Jo crec que avui patim

bons convenis dins de les empreses del

van sortir els gratuïts, aquesta gent tre-

de totes dues coses, bàsicament”.

exsecretari de Comunicació de la Generalitat. La manca de cohesió del mo-

El perfil del treballador dels mitjans ha evolucionat. Ara és el d’una persona més reivindicativa i compromesa

viment sindical dins de la professió ha

mensuals. I en trobar tanta gent disposada, els empresaris han començat a pressionar els treballadors amb un sou més digne. Les universitats han descobert que

estat una de les causes fonamentals

sector, de la manca de regulació legal

perquè la situació laboral dels treballa-

dels periodistes que cobren per peça o

guanyar molts diners i en la cursa per

dors dels mitjans hagi degenerat fins a

de l’absència de regulació de l’estada

aquest pastís, mai no s’han parat a pen-

aquest punt. Però els mateixos sindicats

dels estudiants en pràctiques.

sar si hi ha o no mercat per a tanta

es defensen de manera contundent da-

Josep Guillamon, president del comitè

gent”, sentencia Guillamon. Fins i tot,

vant d’aquestes acusacions i enumeren

d’empresa de l’Avui, també enfoca

un membre destacat del món universi-

un llistat de causes ben diverses.

l’objectiu cap a les aules. “El problema

tari com és Jaume Soriano, director de

fent carreres de Periodisme és poden CAPÇALERA MARÇ 2010

La reflexió és d’Enric Marín, doctor en Ciències de la Informació per la UAB i

ballava per poc més de 500 euros

DOSSIER ESPECIAL

l’estudi de recerca qualitativa El Llibre

pacte de les noves tecnologies als mit-

que més d’una mala gestió ha portat a

Blanc de la Professió Periodística, en-

jans de comunicació, no s’amaga a

més d’un mitjà a la ruïna. Irònicament,

tona el mea culpa. “Si la universitat es

l’hora d’admetre que les noves tecno-

hi ha mitjans que han crescut periodís-

plega a les exigències dels empresaris i

logies són una de les causes que han

ticament, malgrat que han caigut eco-

a les seves necessitats puntuals, perpe-

portat els mitjans d’informació a la si-

nòmicament”.

tua aquesta situació precària. No hem

tuació actual, tot i que puntualitza que

de donar sempre resposta a les exigèn-

no és l’única ni una de les principals. Se-

AUTOCRÍTICA

cies conjunturals de les patronals”, re-

gons les seves paraules, la precarietat

És evident que a l’hora de buscar cul-

coneix.

s’ha globalitzat per la barreja d’una

pables, el món sindical té una llista ex-

Buscant més culpables, moltes veus del

falta de model econòmic, tecnològic i

tensa i variada de candidats. Amb tot,

món sindical acusen la fractura tecno-

estructural, encara que el toc de gràcia,

més enllà de la responsabilitat de tots

lògica com una de les causes de la pre-

el tsunami, l’ha provocat la fractura tec-

aquests actors, es troba a faltar un cert

carietat. José Luis Orihuela, professor

nològica.

to d’autocrítica dels mateixos perio-

a la Facultat de Comunicació de la Uni-

Josep Playà, president del comitè d’em-

distes que ajudés a construir una reali-

versitat de Navarra i estudiós de l’im-

Sense pes específic als sindicats majoritaris

tat molt més justa i equilibrada.

La precarietat actual ha comportat el retorn a l’associacionisme en una professió amb poca tradició sindical

el melic i reconèixer les pròpies errades. Arenas exposa que no és positiu

Establint el panorama associatiu

presa de La Vanguardia, acusa directa-

tronal com el mocador on assecar les

de la nostra professió tant a Espa-

ment la patronal tirant del fil que

llàgrimes ni com el germà gran que ha

nya com a Catalunya, trobem que

exposa Orihuela. Segons Playà, els cul-

de venir a treure’ns d’aquest embolic.

les dues grans associacions de tre-

pables són els empresaris que han reac-

“Hem de fer autocrítica, sobretot pel

balladors, la UGT i CCOO, només

cionat molt tard i no han generat el

que fa a la nostra capacitat sindical.

tenen registrats grups de perio-

debat per veure cap a on han d’anar els

Hem estat sempre un sector molt poc

distes a nivell provincial o, com a

mitjans de comunicació. “No hi ha

solidari i com a mínim, la precarietat ha

molt, autonòmic i, a més, aquests

preocupació per la seva part sobre el

portat una cosa bona, el retorn a l’asso-

col·lectius estan integrats dins

model, només pensen a reduir despeses

ciacionisme dels col·lectius de joves i de

d’epígrafs tan diversos com cul-

i massa salarial. A més a més, l’admi-

gent gran”, admet.

tura, esports o art. Per sort, aquest

nistració ha anat corrent a ajudar la

A més a més, Arenas fa incidència en el

punt negre orgànic el reparen en

gran banca o el sector automobilístic

fet que pocs professionals de la infor-

certa mesura les associacions de

amb els plans de renovació de cotxes, si

mació hem estat capaços de formar-nos

cap dels dos sindicats majoritaris, donant molta més cohesió al col·lectiu i molta més visibilitat als seus problemes. Ens referim a la

com a gestors i ara en paguem les

UGT i CCOO tenen registrats els periodistes dins d’epígrafs tan diversos com cultura, esports o art

Federació de Sindicats de Perio-

CAPÇALERA MARÇ 2010

FAPE, no té problemes a mirar-se

utilitzar l’administració o la pa-

periodistes que no pertanyen a

Així, Javier Arenas, des de la

conseqüències. Segons el seu parer, hem de forjar les noves generacions com a gestors perquè aquests llocs no els ocupin persones alienes a la nostra professió.

distes (FESP), on s’integra el Sin-

bé no ha posat interès a fomentar la

Enric Marín continua analitzant l’acti-

dicat de Periodistes de Catalunya

lectura i salvaguardar la qualitat dels

tud dels sindicats des d’un to crític: “El

(SPC), i a una entitat més global i

mitjans d’informació”, remata.

sindicalisme actual només s’atreveix

nascuda amb la intenció d’agrupar

En aquest sentit, Pere Monés apunta

amb els mitjans públics. Al camp de

tant sindicats majoritaris com as-

que el fet que ara els propietaris dels

l’empresa privada no hi ha sindicalisme.

sociacions professionals, com ara

mitjans no pertanyin al món de la

És curiós, una contradicció: només en

el Fòrum d’Organitzacions de Pe-

premsa és una de les principals causes

aquells espais on els treballadors ja

riodistes.

que ha originat la situació actual. Més

tenen unes certes garanties, ha pogut

que periodistes són gestors. “S’ha de dir

créixer el sindicalisme, ara bé, en

L A P R E C A R I E TAT E N E L P E R I O D I S M E

rals, l’Associació de Dones Periodistes

feina dels col·laboradors, com passa a

garantia, no hi ha la més mínima base

proposa que les autoritats laborals vetl-

França amb la llei dels “pigistes”.

sòlida perquè pugui arrelar cap mena

lin perquè s’apliquin i es compleixin

Encarar conjuntament els reptes de

de sindicalisme. Hi ha, doncs, tres mons:

tots els convenis col·lectius. Que els co-

l’actual crisi conjuntural amb els de

el món dels mitjans públics, en els quals

mitès d’empresa de cada mitjà de co-

l’estructural (caiguda crònica de la pu-

el sindicalisme és molt fort i combatiu;

municació s’ocupin de denunciar els

blicitat, creixement de la premsa digi-

el món dels mitjans privats consolidats,

abusos i les irregularitats que s’hi prac-

tal, fragmentació d’audiències a la

en què la vida ja és molt més dura; i

tiquen. I quant a les empreses petites,

televisió...) és la principal proposta de

després trobem un espectre amplíssim

generalment d’àmbit local i més difícils

futur per l’SPC, que creu que això

amb noves experiències de comunica-

de regular, que es pogués aplicar algun

s’hauria de portar a terme amb acords

ció, formes més perifèriques de perio-

mecanisme de control. Les Dones Pe-

sobre projectes i plantilles, regulació de

disme, que són el campi qui pugui, la

riodistes consideren que els propietaris

col·laboradors i estudiants, eines pro-

jungla”.

que infringeixin la legislació laboral

fessionals per dignificar la professió

Josep Playà recull el guant i admet que

haurien de ser sancionats i obligats a

(Estatuts de Redacció), i organització

complir-la, com ja passa en altres

en sindicats professionals que s’ajustin

“El sindicalisme actual només s’atreveix amb els mitjans públics” (Enric Marín)

sectors. “El Col·legi de Perio-

bé a la problemàtica combinada dels

distes, com el Sindicat de Perio-

professionals de la informació, que és

distes de Catalunya i el CAC,

laboral i professional de manera indes-

haurien de fer servir el seu poder

triable.

per extirpar tots els greuges en-

Des del seu front d’actuació, la Comis-

quistats a la nostra pràctica pro-

sió de Precarietat ha elaborat les Ta-

els sindicats haurien de ser implacables

fessional”, sentencien.

rifes Mínimes Orientatives, que són

com a òrgans controladors i reguladors.

Des de l’SPC, creat el 1993, intenten es-

molt significatives de cara als preus i

“Els periodistes no hem estat capaços

tablir totes les estratègies possibles per

sous a cobrar. Tots, segons la Comissió,

de fer sentir una veu unitària. La pa-

defensar la nostra professió. S’ocupen

ens hem de plantar davant determi-

tronal té un interlocutor únic per dialo-

de sectors abandonats pels comitès,

nades situacions i hem de desmitificar,

gar amb el govern, mentre que

com els col·laboradors i corresponsals,

en part, la idea que sempre hi haurà

nosaltres aportem una representació i

vetats als convenis com a subjectes de

algú que acceptarà una feina per un

un missatge disgregat. Aquí ens vam

l’àmbit. En canvi, reconeixen que les

preu massa baix. La comissió conti-

ajuntar tots els comitès d’empresa de

aportacions que fan són lluny d’allò

nuarà reunint-se amb totes les entitats

tots els diaris de Barcelona per fer un

que seria desitjable. Les causes? La

periodístiques per tenir una bona ra-

manifest, però el Col·legi va ser incapaç

falta de tradició sindical dels perio-

diografia de la situació actual i poder

de mantenir aquest esperit”, critica

distes, pel volum relativament modest

trobar les solucions més adients.

Playà.

del sindicat i per la legislació laboral es-

Pel que fa a l’Administració, segons el

panyola, que prima els comitès

parer de la Comissió, hauria de ser

d’empresa i els delegats de perso-

conscient que els mitjans són un bé per

nal per sobre dels sindicats a les

a la democràcia, que som necessaris.

A la perifèria de la professió, on la precarietat és més forta, el sindicalisme és gairebé inexistent

empreses.

L’administració no pot permetre que

L’SPC proposa com a mesures ur-

els mitjans s’autocensurin, tot i que al

gents totes aquelles que passen

poder mai no li hagi agradat que la so-

UN GRIS NO TAN FOSC

per la defensa dels llocs de treball i les

cietat estigui ben informada. Respecte

Comprovem, per tant, que l’horitzó de

plantilles, davant les amenaces d’ERO

als ajuts, la Comissió de Precarietat ha

la professió, segons el món sindical, ja

reiterades, des dels comitès d’empresa i

demanat a la Generalitat que fos un

fa temps que es dibuixa en un to d’allò

l’assessorament en els processos de

mèrit a l’hora de donar subvencions.

més tèrbol. Si bé, igual que moltes veus

reestructuració (grup Zeta, La Van-

Que l’empresa que les rebi acabi pa-

són implacables a l’hora de buscar res-

guardia, etcètera). També s’han d’orga-

gant sous dignes. Quan un mitjà ha

ponsables, les possibles escletxes de

nitzar els informadors per fer més força

rebut diners públics i no paga bé, és

llum sorgeixen de manera fluida.

i fer-se respectar millor davant de di-

culpa de l’Administració no vigilar a

Començant per les propostes estructu-

rectors i editors. I regular legalment la

qui atorga les subvencions i és culpa

CAPÇALERA MARÇ 2010

aquells espais en els quals no hi ha cap

DOSSIER ESPECIAL

dels mitjans haver rebut una ajuda i

ballador gratuït i s’ha d’establir un

Per la seva banda, Jaume Soriano surt

aprofitar-la d’una manera extremada-

pacte per la dignificació del treball que

en defensa del col·lectiu escolar, ja que

ment capitalista.

fan els becaris.

creu que la universitat ha sabut enten-

Com a propostes, la UGT aposta per

Dins de l’àmbit de les actuacions més

dre que la figura del periodista ha

prendre més consciència: lluitar contra

concretes, Josep Playà, del comitè

deixat de ser aquella imatge utòpica del

la precarietat suposa millorar la lliber-

d’empresa de La Vanguardia, considera

corresponsal de guerra. Soriano veu

tat d’informació. Els sindicats haurien

que la iniciativa de regalar una subs-

com una gran possibilitat que hi hagi un

d’oferir una resposta sòlida i lluitar

cripció anual als nois i noies que fan 18

ventall molt més ampli de perfils pro-

contra la fragmentació sindical, establint un front comú que vagi més enllà de les sigles. Els editors han de recuperar certa consciència i se’ls ha de demanar que continuïn guanyant diners, però no a costa del producte. A més a

fessionals. “Fora de les redaccions hi ha activitats molt interessants,

A diferència del que passa amb la patronal, els periodistes no han sabut fer sentir una veu unitària

dignes i profitoses. Hi ha un dogmatisme que demonitza els gabinets de comunicació i que no és gens positiu, perquè es pot fer una

més, les facultats han de ser més

molt bona feina periodística des

conscients del mercat laboral actual. I,

anys per part de la Generalitat és un

d’una empresa privada”, valora.

tot i que haurien de continuar oferint

bon exemple a seguir per fomentar

Lluís Salom, des del Sindicat de la

pràctiques, aquestes no es poden portar

l’hàbit de consum dels mitjans. “Una

Imatge, també s’allista al bàndol de les

a terme en detriment de les plantilles i

acció molt més intel·ligent i de llarg

solucions molt més concretes, atès que,

del mateixos treballadors. S’ha d’extin-

terme que el fet de posar més publicitat

segons ell, “els periodistes es perden en

gir la figura del becari en forma de tre-

des de l’administració”, considera.

grans debats”.

Per la seva banda, Josep Guillamon co-

Per això, els professionals de la imatge

menta el cas de l’Avui, en què s’ha pas-

han decidit començar a canviar les

Del meritatge a la precarietat global

sat de tenir a sobre un ERO per a

coses reivindicant mesures més petites

gairebé la meitat de la plantilla a elimi-

però més realistes. Salom creu que as-

nar-lo fins a final d’any, quan l’empresa

pirar a una gran llei orgànica de garan-

Miquel Àngel Escobar, secretari

sorgida de la compra per part d’El Punt

ties de la indústria de la informació és

de Comunicació i Imatge del sin-

faci balanç i prengui decisions. Els su-

utòpic, i les seves propostes s’encami-

dicat UGT desgrana una de les re-

plements ara seran els del grup i no

nen a: sol·licitar a l’administració la

gles no escrites que més ha avivat

s’externalitzaran. Una altra alternativa

creació d’un epígraf fiscal específic per

el foc de la precarietat: el meri-

que es durà a terme serà la d’eliminar

a l’exercici del periodisme a la peça;

tatge. La precarietat periodística

la secció d’Esports de l’Avui i integrar

que aquestes activitats s’incloguin com

fins ara era un fet que formava

en aquest espai el Nou Esportiu, que

un règim especial dins de la legislació

part de l’inici de la vida professio-

passarà a competir amb Mundo De-

laboral i de l’específica de la Segu-

nal d’un periodista. Fins i tot era un fet assumible. El problema, des de fa uns anys, és que aquesta situació precària ocupa ara la major part de la vida del periodista. “Hi

CAPÇALERA MARÇ 2010

ha gent que comença amb 23 anys

retat Social; que la realització

Els professionals de la imatge fa un temps que han decidit reivindicar mesures més petites però més realistes

d’aquestes activitats no estigui exempta d’IVA (ara mateix, la situació fiscal dels col·laboradors s’equipara al que succeiria si tothom que tingués carnet de

a treballar i amb 35 anys la seva

portivo i Sport amb les mateixes xifres

precarietat és la mateixa”, explica

de difusió.

establir i respectar el tarifari mínim a

Escobar. S’ha passat de la preca-

I des d’El Periódico, Monés valora de

l’hora de facturar; negociar aquest tari-

conduir fes de taxista, segons Salom);

rietat d’un redactor a la precarie-

manera positiva el fet que s’ha anat a

fari de mínims com un annex o en

tat de tota la redacció, d’un

buscar la publicitat més propera, que

paral·lel als convenis col·lectius del sec-

problema que només afectava una

estava més abandonada en els últims

tor audiovisual i de premsa diària i no

persona a un problema que afecta

temps. De fet, aquests tipus de mesures

diària; i la presa de mesures per

tothom.

encaixen molt bé en un futur amb pú-

combatre l’intrusisme laboral sense

blics i continguts molt més fragmentats.

perjudicar la llibertat constitucional

L A P R E C A R I E TAT E N E L P E R I O D I S M E

d’informació del ciutadà. Per últim, és important no oblidar l’acció global del Foro d’Organitzacions de Periodistes, en què han decidit agafar el bou per les banyes i buscar també una solució més pràctica, com demanar al ministre de Treball i Immigració, Celestino Corbacho, que promogui l’actuació de la Inspecció de Treball i Seguretat Social contra les empreses amb pràctiques fraudulentes. Aquest tipus de missatge va d’acord amb el que també es demana des de CCOO, on creuen que és urgent la intervenció de l’Administració pública, que hauria de paralitzar els ERO i enviar inspectors a les empreses periodístiques. CCOO no demanarà que passin els inspectors, haurien de ser els mateixos treballadors, a través dels seus comitès, els que hagin de demanar a l’Administració que actuï. “Els gestors continuaran amb les actuacions, ja que

Els càmeres pateixen les conseqüències de les externalitzacions. Foto: Sergio Ruiz

ningú no els pot regular i ells tampoc no s’autoregularan”, dictaminen. en una fase embrionària, però amb tot,

Arenas explica que la demanda d’in-

creu que en el futur podrem discriminar

formació és una altra i ens hem de

El panorama és complicat i segons el

amb més detall el tipus de contingut que

posar a treballar en això. Escoltar

món

volem, el moment d’accés i, per conse-

l’usuari, fidelitzar-lo, fer-lo partícip i

sindical

afrontem

futur

desafiant. Tenim responsables i tenim

güent, la forma de pagament. Així, les

donar-li el contingut que demani. En

solucions, i, si som capaços de construir

vies encapçalades a Anglaterra per la

aquest procés, cauran capçaleres, tot i

un marc de diàleg pragmàtic, és a les

BBC o The Guardian en són un exem-

així, no ens hem de lamentar, perquè no

nostres mans alterar la realitat que ens

ple esperançador.

és la primera vegada que passa, i al final

porta cada dia cap a un nou acomiada-

Javier Arenas pensa que allò que ens

ment d’un periodista. En l’essència del problema rau part de la solució. I així ho entén també el professor de la Universitat de Navarra, José Luis Orihuela. Segons aquest expert, el monopoli informatiu dels mitjans tradi-

aquesta revolució resultarà positiva. Anem cap a la fragmentació de mitjans

S’ha demanat al ministre de Treball inspeccions contra les empreses amb pràctiques fraudulentes

cionals ha mort de manera definitiva i

i acabarà triomfant qui ofereixi credibilitat, sigui sota la plataforma que sigui o per l’audiència que sigui. Per últim, Jaume Soriano explica que les dades macrosocials no el fan ser optimista. “Però si em fixo en els casos

les TIC (Tecnologies de la Informació i

haurà de preocupar més serà el pro-

concrets dels joves que comencen a

la Comunicació) són ara per ara l’eina

ducte, no tant el professional, perquè el

buscar-se la vida en el món professio-

més eficaç si volem trobar noves opor-

periodista, per sobre de tot és ciutadà i la

nal, sí que en sóc, d’optimista. Hi ha au-

tunitats, desenvolupar nous perfils, in-

informació és un dels seus drets fona-

tèntics genis en el sentit de generar

teractuar amb més gent o comunicar-nos

mentals. Ara bé, les empreses retallen

expectatives i encarar amb il·lusió

amb més eficiència.

pel front més ineficaç, ja que la resposta,

aquest camí. Fa un esforç encomiable

Òbviament, Orihuela sap que el model

avui i demà, no ha de ser menys perio-

per projectar-se dins de la professió i

de negoci, en aquest sentit, encara està

disme, sinó més periodisme.

fer una feina de qualitat”, conclou.

CAPÇALERA MARÇ 2010

FRAGMENTACIÓ DE MITJANS

DOSSIER ESPECIAL

Els propietaris i gestors dels mitjans de comunicació més importants del país tendeixen a circumscriure la precarietat a un

Els gestors minimitzen els problemes Jordi Rovira

fenomen més aviat residual, allunyat de

Els empresaris i directius dels mitjans de comunicació de referència han pas-

segant. I a més, per primer cop a la his-

les grans redaccions.

sat en poc temps de viure anys daurats

tòria coincideix una crisi econòmica

Les crítiques als

de comunicació encara estaven arros-

a haver de lluitar amb una situació ex-

amb l’increment de la competència

tremadament delicada.

arran de l’aparició de les noves tecno-

Alfonso Sánchez Tabernero, professor

logies. En aquest context la precarietat

sindicats i l’aposta per

de la facultat de Comunicació de la

ha tornat a passar al primer pla.

l’externalització són

Universitat de Navarra, apuntava en el

A grans trets, però, els empresaris i di-

seu article “Llums i ombres d’un sector

rectius de comunicació tendeixen a

dos aspectes a destacar del pensament dels que mouen els fils d’uns mitjans que han vist com en pocs anys desapareixien les

en crisi”, publicat a l’Informe sobre el

negar la generalització de la precarie-

estado de la profesión del 2008 i editat

tat en els seus mitjans i la circumscriuen

per l’Associació de la Premsa de Ma-

a determinats sectors de la professió.

drid (APM), que no fa gaires anys “les

En el cas dels diaris, és una opinió més

inversions

mantenien

generalitzada. “No crec que existeixi

taxes de creixement superiors a un 7%;

precarietat en la premsa escrita”,

les televisions espanyoles de més au-

apunta Enrique Simarro, director de

diència –Telecinco i Antena 3– lidera-

l’àrea de premsa del grup Zeta i direc-

ven

els

publicitàries

tor general d’Ediciones Primera Plana,

rendibilitat; Unión Radio avançava

rànquings

europeus

editora d’El Periódico de Catalunya.

amb pas ferm en el seu projecte d’ex-

“Tots els periodistes que conec trebal-

vaques grasses i el cel

pansió a Amèrica; el desenvolupament

len en condicions superiors al conveni

dels gratuïts permetia duplicar les xifres

marc”, afirma. Simarro creu que les

s’omplia d’uns núvols

de difusió de la premsa espanyola des

queixes es refereixen als salaris o pot-

d’inicis del segle XXI; els grups de

ser més a “les condicions laborals, a la

premsa líders a cada regió obtenien

qualitat de vida que no pas a la preca-

que amenacen tempesta.

marges de beneficis sobre vendes su-

rietat, atès que aquesta és una feina que

periors a un 20%, i els mitjans interac-

costa compatibilitzar amb una vida nor-

tius es recuperaven a bon ritme de

mal”. Segons ell, hi ha una “diferència

l’esclat de la bombolla tecnològica pro-

abismal entre els mitjans consolidats i

duït el 2001”.

els nous mitjans”, amb referència a al-

Però van arribar les vaques magres i tot

guns gratuïts i mitjans digitals de nova

va començar a trontollar. La crisi eco-

aparició. En aquest sentit, ressalta que

nòmica es va encavalcar amb la de

a El Periódico tenen “un conveni propi

model que, sobretot en el cas de la te-

amb condicions gens precàries” a més

levisió i la premsa escrita, les empreses

d’un Comitè professional: “Econòmi-

L A P R E C A R I E TAT E N E L P E R I O D I S M E

Els responsables dels grans mitjans -a la foto El Periódico de Catalunya- neguen la precarietat a les seves redaccions. Foto: Sergio Ruiz

cament no hi ha precarietat i social-

gerent d’El País a Catalunya, que creu

precarietat. Aquests col·laboradors

ment estan molt ben tractats”. Res-

que els periodistes d’aquest diari “no es

poden acceptar-ho per invertir i veure

pecte a la situació dels col·laboradors

queixen del que cobren ni dels avan-

si en un futur poden estar en plantilla”.

externs, apunta que aquests cobren “un

tatges socials que tenen”. Per tant,

Roca insisteix, igual que altres directius

tant a la peça ja establert”.

sobre si existeix precarietat al diari, res-

de grans mitjans, que cal tenir en

Per la seva part, Pere Pujadó, director

pon amb un “no rotund i amb majús-

compte les diferències salarials. “La

financer de Prensa Ibèrica, –empresa

cules”. “Els grans diaris –prossegueix–

gran majoria de periodistes estan en

que compta amb mitjans com el Diari La Nueva España–, afirma que “el conveni base sectorial de premsa, que és el mínim, és bastant digne, tenint en

Els directius dels grans mitjans circumscriuen la precarietat a sectors determinats de la professió

compte els pocs diaris on s’aplica, per-

Ràdio Olot o de la Televisió Costa Brava, però en la premsa escrita els mitjans més o menys importants tenen el seu conveni. I sota els principis del conveni hi

què la gran majoria té convenis propis

no tenen greus situacions de precarie-

ha un 85% de la gent. Així que hi hau-

que estan per sobre del sectorial. Als

tat, tot i tenir situacions puntuals de be-

ria un 15% que pot estar en precari, si

petits diaris de províncies sense

caris o col·laboradors”. Respecte als

bé això no representa el conjunt de la

conveni propi és on apliquen el conveni

col·laboradors externs, Roca reconeix

professió”.

sectorial”.

que no tenen les mateixes condicions

Per la seva part, Anna Maria Ribas, di-

Un altre gestor que nega l’existència de

que el periodistes en plantilla: “En el

rectora general d’El Punt, no nega que

precarietat al seu mitjà és Jeroni Roca,

cas dels freelance del diari pot haver-hi

existeixi precarietat en la professió,

CAPÇALERA MARÇ 2010

de Girona, Regió 7, El Faro de Vigo i

conveni. No conec la situació de

DOSSIER ESPECIAL

però descarta que aquesta es doni en el

Pals als sindicats

mitjà que representa. “Es dóna sobre-

tament legal, regular i ajustada al

tot en setmanaris i diaris petits. Molts

conveni col·lectiu. Això ens ofereix un

La majoria dels propietaris i ges-

d’aquests mitjans s’elaboren amb

marc de referència. No tenim gent amb

tors de mitjans consultats consi-

col·laboradors que cobren uns salaris

contractes estranys ni estan contractats

dera que els sindicats no han

baixos. Es tracta de mitjans sense pro-

a través d’empreses de treball tempo-

evolucionat i que s’han convertit

fessionalitzar on sovint no queda altra

ral. Un 80-90% dels contractes són in-

en un fre pel sector. “Amb tot el

alternativa, mentre altres s’han anat

definits i gaitebé no n’hi ha d’obra i

respecte i sense voler desme-

professionalitzant”.

servei. Així doncs, des d’un punt de vista

reixe’ls –afirma Vicent Partal– fa

Segons Ribas, “en la premsa escrita hi

legal estem absolutament tranquils”.

molt que els sindicats són més un

ha unes diferències importants quant a

“Una altra cosa –aclareix– és el salari

grup de pressió dels seus afiliats

taules salarials entre uns mitjans i uns

que es cobra. Si féssim una enquesta al

que no pas una altra cosa. En els

altres, més grans que en altres sectors.

personal de la ràdio, una part important

últims vint anys, els sindicats de periodistes o les seccions sindicals sempre han tingut poc pes”. Les altres opinions apunten en el mateix sentit: “Tinc la sensació que,

diria que cobra poc”. Tot i això,

“Els sindicats no s’han adaptat als nous temps”, critica la directora general d’El Punt

en general, el discurs dels sindicats

balladors considerin que estan en precari. “El que sí que és cert és que una bona part dels contractats tenen nivells salarials que els

és del segle XIX. La situació actual

Per un costat, hi ha La Vanguardia o El

converteixen en mileuristes de retribu-

País i, per l’altre, diaris com el nostre.

ció neta i per catorze pagues. Aquesta

cara més” (Jeroni Roca). “No

Tot i que El Punt està per sobre de mit-

és la situació d’un 80% del personal”,

s’han adaptat als nous temps. La

jans com El 9 Nou o el Diari de

admet sense embuts el director de Ra-

seva mentalitat és mantenir els

Girona, no arribem a les taules salarials

diocat. “La feina del periodista radio-

llocs de treball i no tant de crear-

dels primers. Això vol dir que tenim

fònic és exigent, demana flexibilitat,

ne de nous” (Anna Maria Ribas).

precarietat? No, el que hi ha són unes

voluntat per seguir les coses i, en gene-

“S’han preocupat més pels llocs de

diferències abismals entre mitjans”.

ral, està poc retribuïda. I és poc engres-

treball ja establerts que no pas a

cador si no ho complementes amb SALARIS BAIXOS A LA RÀDIO

altres coses. El problema rau en la falta

(Antoni Esteve). “En general, en-

Tal com apunta aquest informe de

de millora professional, tal com passa a

tenen poc o volen entendre poc la

l’APM, la ràdio és un dels sectors on es

moltes professions”, reconeix.

realitat empresarial del sector. To-

dóna un major índex de precarietat.

Un cop ha dibuixat la situació de la

thom hauria de treballar en la mateixa direcció. Els sindicats són poc sensibles als canvis del sector i estan massa preocupats a mantenir un estatus determinat. Quan era a

ràdio que gestiona, Sallent –que

Els gestors apunten que, més que precarietat, sovint el que hi ha a les redaccions és inestabilitat i incertesa

l’empresa pública els deia que al

CAPÇALERA MARÇ 2010

Sallent no creu que els seus tre-

és complexa i la que ens espera en-

pensar com crear més ocupació”

cat tothom està en una situació absolu-

durant quatre anys fou gerent de Catalunya Ràdio– denuncia que la situació de l’emissora és “més regular que el que està fent l’empresa pública, on sense problemes

final aconseguiran que aquesta

L’economista Eugeni Sallent dirigeix

es contracta el tècnic amb un contracte

sigui una càrrega tan pesada que

Radiocat (empresa del grup Godó que

mercantil. I això sí que és precarietat”.

no sigui viable” (Eugeni Sallent).

gestiona les emissores RAC1 i RAC

Per la seva part, Miquel Calçada, pe-

“Els falta una mica de poesia,

105) des de 1999 i, a més, el 2003 va ser

riodista i director general del grup Flaix

donen l’aparença de ser gestors de

escollit president de l’Associació Cata-

(que gestiona les emissores musicals

conflictes. Ara estan veient que hi

lana de Ràdio. En el seu testimoni,

Flaix FM i Ràdio Flaixbac) reconeix

havia coses que no s’havien entès

basat en l’experiència de la gestió dià-

que “segurament una part de la profes-

ni fet bé perquè quan fan la suma

ria, deixa clar que els sous en el sector

sió està en precari com ho estan totes

final hi segueix havent precarietat”

radiofònic no solen ser gaire alts, tot i

les professions, sobretot els que co-

que admet estar molt tranquil pel que

mencen. I si tan sols tenim un 30% dels

fa a l’empresa que gestiona. “A Radio-

treballadors en precari a la professió

(Francesc Triola).

L A P R E C A R I E TAT E N E L P E R I O D I S M E

ho”. Roures també assegura que des de

accentuen la sensació de precarietat”.

hem sabut organitzar bé a nivell labo-

fa quinze anys “el sector està més se-

EL DIGITAL COBRA MENYS

ral”.

riós, estable i professionalitzat” i es

La precarietat pica amb més força el

Des del sector públic radiofònic, Fran-

mostra convençut que a productores

periodisme digital. Partal reconeix que

cesc Triola, director general de COM-

com El Terrat o Gestmusic-Endemol

el món digital és, juntament amb el ra-

Ràdio, assenyala la incertesa com la

no hi ha precarietat.

diofònic, on hi ha més periodistes en

base del problema. “Més que precarie-

La incertesa també és l’argument utilit-

precari. “Però al parlar de precarietat

tat el que hi ha és incertesa laboral. I

zat per Antoni Esteve, president de la

dins el món digital –incideix– s’han de

això provoca que quan el sistema fa fal-

productora Lavinia, a l’hora d’explicar

distingir tres blocs: les redaccions digi-

lida la gent tingui problemes econò-

a què es refereixen els periodistes quan

tals dels mitjans tradicionals, els mitjans

mics. Per tant, seria un problema

parlen de precarietat en la professió.

digitals pròpiament dits i, finalment, les

conjuntural, encara que forma part de

Segons Esteve, la situació actual és molt

‘aventures’ que van apareixent amb

la mateixa professió”, afirma.

millor que en èpoques pretèrites i el

més il·lusió que coneixement del

que passa és que els periodistes es tro-

mitjà”. Segons Partal, en les redaccions

MANCA DE PERSPECTIVA Entre els enquestats del món audiovisual s’apunta en el mateix sentit que Triola. I és que Jaume Roures, alma mater de Mediapro, també creu que es tracta d’un problema d’incertesa “per-

“Si tan sols tenim un 30% de precarietat vol dir que ens hem sabut organitzar bé a nivell laboral” (Miquel Calçada)

què s’ha definit un horitzó en el qual el

digitals dels mitjans tradicionals es donen “diferències salarials brutals perquè els diaris veuen les versions digitals com una cosa de jovenets i creuen que allò bàsic és el paper. Així que hi posen un o

2010 passem de sis a uns quaranta ca-

ben en una etapa de desconcert. Aquest

dos sèniors apartats de les redaccions i

nals en obert, però sense treure’n cap

empresari ho compara amb èpoques

una tribu d’inexperts als quals paguen

conclusió. Això comporta una frag-

anteriors, en què es va viure un trasbals

amb els sous més baixos de tota la re-

mentació, i després arriba la crisi on

empresarial important, com va passar

dacció”. Jeroni Roca no creu que els

s’enfonsa la inversió publicitària, a més

amb el tancament del grup Mundo. “En

periodistes de la versió digital d’El País

de tot el que té a veure amb la TDT de

aquella època –indica– hi havia més

estiguin en precari, tot i reconèixer que

pagament, els processos de fusió, etc.

precarietat perquè hi havia mil per-

no cobren el mateix que el periodistes

La manca de perspectiva de cap a on va

sones dedicades al periodisme. Actual-

del paper. “Els del diari en paper co-

el sector, igual que passa a la premsa de

ment, en canvi, no són menys de deu

bren el doble. Potser estan massa valo-

pagament, crea mal ambient i fa pensar

mil les que es mouen en el periodisme

rats i els del digital tenen un problema

que tot està en precari. Així doncs,

i la comunicació”.

perquè encara no es coneix el model

–conclou– no crec en la precarietat sinó

Per la seva part, Vicent Partal, director

econòmic del diari digital”, afirma. “És

en la manca de perspectiva”.

de VilaWeb, dibuixa un nucli central on

impossible –reconeix– que els perio-

“Hi ha una barreja de conceptes entre precarietat i inestabilitat”, indica Roures. “No sé fins a quin nivell es pot parlar de precarietat en el sector audiovisual. L’audiovisual no és un sector

“És impossible que els periodistes del diari digital cobrin el mateix que els del paper” admet el gerent d’El País

mal pagat. Les televisions privades no estan mal pagades, i les públiques i les

distes del diari digital cobrin el mateix que els del paper. Ja no em surten els números ni amb els del paper!”, exclama. EXTERNALITZACIÓ

la precarietat no existeix, “Hi ha una

Davant d’aquesta situació d’incertesa i

productores tampoc”. “El problema

enorme precarietat en la corona exte-

crisi la paraula de moda és external-

–prossegueix– es tracta més d’unes es-

rior amb els freelance, els estudiants en

ització. És una manera d’aprimar el pes

tructures velles a les cadenes, així com

pràctiques, llicenciats, fotògrafs i els ex-

de la plantilla. Els experts veuen aquest

d’algunes productores amb gent trebal-

pulsats de les reconversions, entre al-

procés empresarial com una tendència

lant en precari. “Hi ha massa produc-

tres. Hi ha, per tant, un cor central molt

difícil de variar i lògica en el moment

tores i, evidentment, això convida a la

estable i una corona inestable. I dins

en què ens trobem.

precarització. Amb tot, ni l’Adminis-

d’aquesta corona inestable també hi ha

L’opinió dels entrevistats davant del fe-

tració ni el sector fan res per canviar-

unes diferències salarials inaudites que

nomen de l’externalització és ben dife-

CAPÇALERA MARÇ 2010

llavors vol dir que els periodistes ens

DOSSIER ESPECIAL

Els ‘afortunats’ dels públics Una diferència substancial al tenir

rent depenent del sector del qual es

nalització és un sistema més lògic i més

tracta, tot i que no s’observa cap opinió

racional. La resta és mantenir models

contrària a aquesta tendència. En el cas

antics”, afirma. “L’argument sindical –

de la premsa escrita la crisi econòmica

prossegueix– segons el qual externalit-

ha contribuït a accelerar l’externalitza-

zar implica precarietat és una discussió

en compte el nivell de precarietat

ció del procés industrial iniciat anys en-

antediluviana, perquè si avui les televi-

és la situació dels periodistes dels

rere. Així, l’externalització de les

sions comencessin de zero farien com La

mitjans públics i la dels privats (dos

plantes d’impressió i la concentració de

Sexta, que té seixanta treballadors”. Se-

de cada tres professionals són en el sector privat i un terç en el públic). “Els que treballen en mitjans públics són més afortunats que els dels privats. N’estic convençut. No saben què tenim”, reconeix Fran-

gons Roures, “l’externalització és

“L’argument sindical segons el qual externalitzar implica precarietat és una discussió antediluviana” (Jaume Roures)

cesc Triola, director general de

rector general del grup Flaix també és propietari de la produc-

plantes és la tendència actual. Una altra

tora La Sargantana Voladora, també in-

Per la seva part, Eugeni Sallent, ex-

cosa és que l’externalització arribi a les

cideix en els beneficis d’encarregar

gerent de Catalunya Ràdio, és crí-

redaccions. La majoria dels directius

material a professionals de fora. “L’ex-

tic amb el sistema de treballar dels

dels mitjans escrits neguen aquest punt.

ternalització no és negativa. Pot ser-ho,

mitjans públics: “Pots ser eficient i

En canvi, Pere Pujadó, de Prensa Ibé-

però també et pot permetre fer coses que

no tenir per què ser precari. L’em-

rica, admet que l’externalització és un

no podries fer sense l’externalització, a

presa pública té uns esquemes que

fet. “Hi anem obligats perquè s’han de

causa de l’estructura feixuga del mitjà

no són atribuïbles a la privada. El

tallar els vincles laborals tot el que es

públic, que implica que no sigui possible

problema és que han creat un sis-

pugui. I això comporta precarietat per-

fer-ho amb recursos propis”, afirma.

tema pel qual paguen 50.000 euros

què amb el freelance no hi ha cap

a un redactor d’un mitjà públic

norma”, admet. “En principi –prosse-

RESPONSABILITATS

sense que agafi un valor clar res-

gueix– aquest nou model porta a una

A l’hora de buscar culpables de la si-

pecte als 20.000 euros de l’extern.

major precarietat, entenent per preca-

tuació actual els directius i propietaris

Però és tal el nivell d’exigència que

rietat el tema econòmic i que no hi ha

dels mitjans descarten que ells n’hagin

el sistema públic no és sostenible”.

una seguretat que et tornin a trucar”.

creat les condicions. Algunes opinions

De les 860 freqüències catalanes

D’altra banda, en el sector radiofònic

mostren el sentiment generalitzat dels

més de 500 són públiques, 192 són

tampoc no sembla haver afectat massa.

enquestats, contrari a assumir culpes.

privades i unes 200 són pirates. Per

Eugeni Sallent ho argumenta així: “La

“Jo no sento aquesta responsabilitat.

això, a part del problema amb les

televisió externalitza continguts que et

No tinc la sensació que hi hagi greus

la sobredimensió de mitjans públics. “L’actual xarxa pública de mitjans és innecessària i, sobretot a la ràdio, no té cap sentit, ja que dis-

“L’actual xarxa pública de mitjans distorsiona el mercat i afavoreix la precarietat” (Eugeni Sallent)

torsiona el mercat i afavoreix la

problemes de precarietat laboral entorn de la redacció del diari. Pot haver-hi algun cas, però no sóc conscient que això passi”, afirma Jeroni Roca des d’El País. Per la seva banda, Francesc Triola

dota de menys risc i més flexibilitat,

tampoc no se sent responsable de la si-

ciativa privada es desenvolupi poc

però a la ràdio el pes d’aquesta exter-

tuació creada. “Em semblaria gros tenir

i hi hagi poc model d’èxit. Aquest

nalització és menor perquè necessites

responsabilitat de la precarietat quan

desequilibri provoca encara més

una base estable”.

hem donat cobertura als treballadors, a

precarietat”, critica Sallent. Miquel

El sector televisiu és, doncs, sense cap

vegades massa excel·lent. I tot això no

Calçada pensa igual: “Hi ha massa

mena de dubte, on actualment es

fa eficaç el mitjà”, argumenta.

ràdios públiques. Això no va en-

concentra una major externalització.

I què poden fer els que estan al capda-

Jaume Roures és un dels més acèrrims

vant dels mitjans per millorar la situa-

defensors de l’externalització. “L’exter-

ció dels que se senten en precari?

precarietat en implicar que la ini-

CAPÇALERA MARÇ 2010

implica la retallada en estructures”. Miquel Calçada, que a més de di-

COM Ràdio.

pirates, molts directius alerten de

inevitable pel tema de l’eficiència i per la caiguda de la publicitat que

lloc”.

L A P R E C A R I E TAT E N E L P E R I O D I S M E

Davant d’aquesta pregunta, l’única resposta que ha donat algun dels entrevistats és millorar la conciliació entre la vida personal i la professional, una de les causes, segons ells, de la sensació de precarietat. “Però això és complicat”, admet Enrique Simarro. “Dins la nostra limitada capacitat econòmica, hauríem de buscar elements, eines, que facilitin la conciliació amb la vida personal. Com a gestor intentes que es conciliï al màxim”, reconeix Eugeni Sallent. VISIÓ DE FUTUR Un cop analitzada la precarietat, és l’hora de parlar del futur. “A curt termini, no veig la solució. Ningú té les claus per solucionar-ho. Som enmig d’un tsunami i ningú sap com estaran les coses quan baixin les aigües”, admet Antoni Esteve. “En els propers anys –prossegueix– creixerà l’activitat

Mitjans públics com Catalunya Ràdio (foto) reben crítiques dels gestors privats.

periodística, sobretot en el sector audiovisual, encara que serà un model fragmentat i diferent i, segurament,

sió publicitària d’un 35%. Perquè una

l’autocrítica: “La culpa és de tots ja que

serà més precari. Els salaris no seran

part important d’aquesta publicitat no

hem estat còmplices d’aquesta situació.

molt alts, sobretot en relació amb altres

tornarà però, en canvi, els redactors se-

I quan això es trenca tot són plors i

feines similars”.

guiran cobrant el que estipula el

clams. Hem de ser autocrítics, no hem

La premsa escrita és la que pot tenir un

conveni”, indica Jeroni Roca. “Estic

sabut ser conscients que vivíem en una

futur més negre. Sembla assegurada

segur –apunta– que s’hauran de rene-

bombolla que tots acceptàvem”. Per a

una major precarietat. Anna Maria

gociar els convenis per a la supervivèn-

Partal, el repte immediat serà “mante-

Ribas ho té clar: “Molts mitjans de

cia del diari. Alguns diaris estan patint

nir les redaccions, que són el motor del

paper hauran de prendre decisions

reducció de plantilles perquè no deixen

producte periodístic. Ara hi ha uns

tancar. I aquestes decisions comportaran més precarietat. I qui aconsegueixi mantenir-se al lloc de treball tindrà una feina més precària. I ni els sindicats, ni

“La culpa és de tots. Hem estat còmplices d’aquesta situació. I quan això es trenca tot són plors i clams” (Vicent Partal)

els comitès, ni els treballadors s’atrevi-

quants monstres empresarials, mentre que l’única alternativa de futur serà un nombre més gran de mitjans, si bé més petits per un tema de sostenibilitat. Els gratacels seran cosa del

ran a exigir res. Perquè un cop finalitzi

tocar els convenis”. Per la seva part,

passat. A nivell empresarial, el futur

la crisi res tornarà a ser el mateix.

Enrique Simarro, d’El Periódico, pre-

serà més atomitzat, com les audiències.

S’haurà de tornar a començar de nou”.

fereix sortir del discurs negatiu i ser op-

Però més atomitzat no té per què voler

Des d’El País llancen un missatge simi-

timista, tot i assegurar que la feina del

dir més precari”. Partal no s’atreveix a

lar. “Els grans diaris no estan adaptats

periodista en el futur serà molt diferent.

pronosticar quan finalitzarà aquesta

a l’actualitat. Si avui es muntés El País

“Hem de cuidar allò que tenen de bo

crisi econòmica i de model, encara que

no es podrien donar els salaris del

les redaccions per tenir un futur i man-

té clara una cosa: “Quan acabi la crisi

conveni propi, i menys en un mercat

tenir-hi el valor afegit”, apunta.

als mitjans, res no tornarà a ser com

que ha viscut una caiguda de la inver-

Finalment, Vicent Partal aposta per

abans”.

CAPÇALERA MARÇ 2010

dràstiques i radicals. Alguns hauran de

DOSSIER ESPECIAL

Durant el segle XX l’estat espanyol, com molts altres països, va fer front al debat sobre el paper creixent dels periodistes, i la

Hi ha massa llicenciats al mercat laboral? Gerard Maristany

necessitat que rebessin una alta formació

Primers mesos de 2010, en aquests ins-

finalment podran estudiar Periodisme

tants, en qualsevol institut de secundà-

presencialment a Catalunya, més tots

intel·lectual.

ria, hi ha molts nois (i encara més

els que facin estudis a distància. Els qui

noies) que ja han decidit estudiar Pe-

acabin, sumaran el seu nom a la llista

Finalment,

riodisme. Alguns hi busquen fortuna i

dels 69.117 periodistes que s’han anat

l’ensenyament del periodisme va arribar a la universitat. Avui dia s’ha girat la truita: a la universitat se li critica que està generant massa

glòria, d’altres volen canviar el món i

llicenciant a tot Espanya des de la pri-

difícilment n’hi hagi cap que somiï tre-

mera promoció, la de 1971-76. Quin

ballar en un gabinet de comunicació.

futur els espera, després de la seva de-

Busquin allò que busquin, tots saben

dicació? Segons l’Informe Anual sobre

que per arribar a estudiar Periodisme

la Professió Periodística 2008, editat

hauran de fer un esforç important. Els

per l’Associació de la Premsa de Ma-

aspirants podran escollir vuit universi-

drid (APM), “es tendeix a pensar, de

tats diferents. Quatre públiques (UAB,

manera generalitzada, i errònia en la

UPF, URV i UdL) i quatre privades

majoria dels casos, que com més alta és

(URL, UVic, Abat Oliba-CEU i UIC).

la nota de tall exigida per accedir als es-

També hi haurà l’opció de passar per la

tudis més possibilitats hi haurà de tro-

UOC, que ha iniciat un grau en comu-

bar treball, cosa que és falsa. Aquest és

nicació dotat amb 1.000 places, i que

el cas dels estudis de Periodisme, en

llicenciats i que això

compta amb un itinerari formatiu espe-

què resulta difícil entrar i les sortides

cialitzat en periodisme.

professionals no estan garantides”.

precaritza el sector. Si

En alguns casos, caldrà superar una

Però, quines són les causes de la preca-

això fos cert, com pot ser que encara hi hagi tants joves que volen estudiar una carrera sense futur aparent?

competència ferotge. A la UPF van ar-

rietat laboral que assola el sector pe-

ribar a demanar, l’any 2009, una nota

riodístic? En l’esmentat Informe 2008,

mínima de 8,24. En altres facultats, la

l’Associació de la Premsa de Madrid va

nota demanada no serà tan elevada,

fer aquesta pregunta a 1.000 companys

però tot i així, el 7,12 de la UAB que-

i companyes, i un 87,1% van assenyalar

darà fora de l’abast de molts aspirants.

l’excés de llicenciats com un dels fac-

Els qui no tinguin prou nota per entrar

tors determinants. Alguns directius i

en una universitat pública, hauran

empresaris del periodisme s’expressen

d’abonar la diferència: el cost del pri-

en la mateixa línia. Segons Anna Maria

mer curs a les universitats privades pot

Ribas, directora general d’El Punt, “de

anar dels 4.000 als 8.000 euros, davant

mitjans de comunicació n’hi ha els que

dels 800 euros que costa, de mitjana, en

hi ha, i contínuament surten promo-

un centre públic. Després de passar

cions noves de llicenciats. Hi ha una

aquest sedàs, hi haurà 800 persones que

desproporció entre l’oferta i la de-

L A P R E C A R I E TAT E N E L P E R I O D I S M E

Un grup d’estudiants de la Pompeu Fabra, una de les nou universitats catalanes que ofereixen estudis de Periodisme.

manda”. Per la seva banda, Vicent Par-

president de l’Associació de la Premsa

MÉS DEMANDA, MÉS OFERTA

tal (Vilaweb) afirma que hi ha “massa

de Navarra, Jesús Tanco Lerga: “el pal-

Des de la UAB, el professor Enric

gent a les facultats pel volum de mitjans

pable augment –deia– de la demanda

Marín sí que creu que hi ha un excés de

que té el país”, mentre que Jaume

de places a les facultats de Ciències de

places. Ho atribueix al fet que no s’ha

Roures, president de Mediapro, argu-

la Informació es contraposa amb la sen-

fet cap càlcul acurat de les necessitats

menta que “objectivament un major

sació cada vegada més generalitzada

del món laboral. “A ningú no se li acut

nombre de llicenciats implica que

que els mitjans informatius en els

multiplicar per deu les places de Medi-

baixarà el que es pagarà a la gent, tot i

Totes aquestes opinions no tenen res de nou. A començaments dels 90, quan el

Una gran majoria de periodistes apunten a l’excés d’estudiants com una de les causes de la precarietat

nombre de llicenciats era només un terç del que és ara, ja eren moltes les veus

caríssima que requereix una implicació molt forta dels hospitals. Ningú no massificarà els hospitals d’estudiants si no queda clar que després trobaran feina”. Segons

pròxims anys només podrian acollir

Marín, “la gent que ha de planificar el

que s’expressaven en el mateix sentit.

una reduïda part dels titulats”.

mapa universitari (el Consell Interuni-

A la biblioteca del Col·legi de Perio-

De què serviran, doncs, els anys d’es-

versitari) se sent pressionada per les

distes es conserva la transcripció d’un

forços dels estudiants, si semblen

universitats, que demanen els títols

debat sobre periodisme i universitat ce-

condemnats a no trobar feina? Arribats

que tenen més sortida”. El cap d’estu-

lebrat el 1993 a Saragossa. L’estat

en aquest punt, és hora de demanar ex-

dis de Periodisme i Comunicació de la

d’ànim d’aquell moment el resumia el

plicacions al món universitari.

UOC, Lluís Pastor, té una opinió

CAPÇALERA MARÇ 2010

que a l’hora de la veritat, això dependrà de cada empresa”.

cina, perquè és una titulació

DOSSIER ESPECIAL

La fi del periodista autodidacta

diametralment diferent: “Que hàgim

Universitat de Catalunya. Al conjunt

duplicat el nombre de persones que

d’Espanya, l’increment ha estat encara

estudien temes vinculats a la comuni-

més dramàtic, del 249%.

cació, el que demostra és la importàn-

Una altra tendència destacable és que

“Abans no acabi el present segle

cia de la comunicació en la nostra

han canviat les preferències dels estu-

XX, les escoles de Periodisme

societat”.

diants a l’hora de triar carrera. Segons

seran acceptades com a institu-

És evident que, si les places de Perio-

explica Enric Marín, l’alta demanda

cions de l’ensenyament superior”,

disme augmenten, és perquè hi ha més

que té Periodisme respon a una ten-

profetitzava Joseph Pulitzer, me-

estudiants que les demanen, però les

dència general, segons la qual els aspi-

cenes de l’escola de Columbia, al

raons d’aquest increment no es poden

rants

1904. Als EUA, això es va complir

atribuir només a la influència creixent

especulatives, en favor d’aquelles en

menys

abans d’acabar aquella dècada.

de la comunicació en les nostres vides.

què poden identificar un perfil profes-

També hi té alguna cosa a veure l’es-

sional molt definit.

més lent. Després d’unes tímides

pectacular augment d’estudiants que ha

“Això ha fet –diu Marín– que en el

Civil, l’ensenyament del periodisme va obrir-se pas, primer, de la mà de l’Escola Oficial del Periodisme, i a partir dels anys 50, amb nous centres de referència com

camp de les ciències pures hagi

Des de les universitats es defensen dient que ells ofereixen professionals ben formats a la societat

l’Escola de Periodisme de l’Esglé-

baixat el nombre de persones que volen fer Matemàtiques, o Química, o Física. En canvi, ha crescut la gent que vol fer Biotecnologia o Ciències Aplicades. Les filologies han davallat, en favor de

sia. L’any 1971, el periodisme va

viscut la universitat. Quan va néixer la

la Traducció i Interpretació o la Comu-

arribar a les universitats, que s’han

llicenciatura en Ciències de la Informa-

nicació”. Aquest canvi de preferències,

convertit en els centres de referèn-

ció (1971) solien sobrar places. La

juntament amb l’espectacular incre-

cia formativa. El Llibre Blanc de la

UAB, única universitat que oferia ini-

ment del fet universitari i la consolida-

Professió Periodística va compro-

cialment els estudis a Catalunya, no va

ció de la Societat de la Informació

var que la majoria dels enquestats

haver d’aplicar el numerus clausus fins

semblen les claus que explicarien per

l’any 2004 tenien estudis superiors

al curs 1984-85. No va ser un cas únic:

què avui ja són trenta-tres les universi-

(87,4%) i que d’aquests, la majoria

això mateix passava en moltes altres lli-

tats espanyoles que ofereixen estudis

(més d’un 80%) tenien Periodisme.

cenciatures.

de Periodisme.

“Es pot afirmar –deia el llibre– que

Els anys vuitanta són la dècada de la

Tenint en compte aquest marc, el pro-

la figura del periodista autodidacta

massificació de les universitats, i

fessor de la UPF Marcel Mauri defensa

forjat a les redaccions es troba en

aquesta és la raó que, en la dècada se-

l’actuació de la universitat davant de

procés d’extinció”. Segons el pro-

güent, es creessin nous centres, tant pú-

l’augment de la demanda que hi ha

fessor Marcel Mauri (UPF), disposar de títol és avui essencial per trobar feina: “no conec gent de menys de 30 o 40 anys que hagin accedit al periodisme sense la car-

hagut: “L’únic que ha fet la uni-

Els professors comparteixen l’opinió que les expectatives laborals dels llicenciats haurien de ser més sòlides

rera de Periodisme o alguna altra

CAPÇALERA MARÇ 2010

formacions

A l’estat espanyol el procés va anar experiències abans de la Guerra

escullen

versitat ha estat posar a la societat tot un seguit de professionals ben formats perquè exerceixin la professió. I crec que el percentatge de llicenciats que treballen

de similar, com Comunicació Au-

blics com, sobretot, privats. Aquest

com a periodistes és molt alt”.

diovisual”. En canvi, Jordi Llonch

auge dels estudis universitaris, en detri-

Per la seva part, Lluís Pastor també està

(UdV) no creu en títols: “el perio-

ment de les formacions professionals,

convençut del fet que els joves estu-

disme són unes tècniques, unes ha-

ha marcat tota una generació fins al

diants acabaran trobant feina: “Al final,

bilitats per saber explicar les coses.

punt que, si comparem la població que

ningú és imbècil: si veus que estàs fent

Aquestes habilitats te les ensenyen

ara té 55-64 anys amb la que en té 25-

una cosa que no té futur, tendeixes a no

a la facultat o les acabes aprenent

34, trobarem que el nombre de catalans

fer-la. Fixa-t’hi: quants estudiants de Fi-

amb estudis universitaris s’ha duplicat,

lologia hi ha avui dia? Qui vol ser to-

segons dades del Llibre Blanc de la

rero, avui?”

en el dia a dia de la feina”.

L A P R E C A R I E TAT E N E L P E R I O D I S M E

FEINA PER A TOTHOM?

quació del lloc de treball amb els estu-

L’any 2008, l’Agència per a la Qualitat

dis universitaris i la satisfacció amb la

del Sistema Universitari (AQU) va pu-

feina. En una selecció de vuitanta-qua-

Regulació, un debat pendent

blicar un estudi sobre la inserció laboral

tre titulacions, Periodisme ocupava la

dels estudiants catalans. En el cas de

posició cinquanta-sis. Els llicenciats en

Periodisme, s’agafaven dades de la

Comunicació Audiovisual ocupaven la

diat Periodisme? Cal exigir títols

UAB i de la UPF. Resultat: tres anys

plaça setanta-vuit d’una escala en què

per exercir la professió? A l’estat

Cal que els periodistes hagin estu-

després de llicenciar-se, un 92,31% es-

els més ben situats eren els enginyers

espanyol, el debat el va enterbolir

taven treballant. Quant al nivell dels

d’organització industrial i els odontò-

el règim franquista, en utilitzar la

sous d’aquells qui tenien feina, hi havia

legs, i els qui pitjor ho passaven els fi-

regulació de la professió com a

dos petits grups amb circumstàncies ex-

lòsofs i els historiadors de l’art.

eina de control sobre els mitjans.

9.000 euros anuals, i un 5,07% en per-

EL GRAN MALENTÈS

per exercir calia figurar al Registre

cebia més de 30.000. Però si mirem les

Com ja es va veient a la llum de les

Oficial de Periodistes. I per regis-

dades recollides, el presumpte

trar-s’hi, s’havia de tenir un títol

desequilibri que hi hauria entre

que inicialment només expedia

nombre de llicenciats i llocs de

l’Escola Oficial de Periodistes. La

treball disponibles no sembla aliè

maltractada llei de 1938 sotmetia

al que es pot donar en altres pro-

els mitjans al govern, però també

Existeix una important bossa de mileuristes entre els joves, tot i que no és una situació exclusiva de la professió

fessions. Ara bé, la gran majoria

presentava la regulació com a eina

dels llicenciats acaben trobant

contra la precarietat: “Tan urgent

dades globals, el nivell dels sous dels re-

feina. Preguntem-nos, però, quina feina

com enderrocar els principis que

cents llicenciats es repartia entre un

troben: la resposta ja no és tan clara

pretenien presentar la Premsa com

50% que cobrava menys de 18.000

com ho era fa dècades. Segons el cap

un poder intangible –posseïdora de

euros anuals i un altre 50% amb un sou

del departament de comunicació de la

tots els drets i mancada de tots els

que superava aquesta xifra. “Un llicen-

Universitat Rovira i Virgili, Jordi Farré,

deures– és escometre la reforma

ciat universitari hauria de tenir expec-

“els rols dels periodistes s’han multipli-

d’un estat de coses que feia viure

tatives laborals més sòlides que les que

cat, i, per tant, la professió ha perdut la

en la dificultat, quan no en la pe-

troben en el camp de la comunicació”,

seva essència. Avui hi ha molts comuni-

núria, tot el material humà agrupat

resumeix Enric Marín, expressant una

cadors audiovisuals o publicistes que

entorn del Periodisme”.

opinió prou compartida per altres pro-

fan de periodista, i molts periodistes

Amb l’arribada de la democràcia,

fessors entrevistats.

que fan de relacions públiques...”. Enric

es va passar a l’altre extrem,

Efectivament, les xifres recollides ens

Marín també apunta en una direcció si-

enmig d’un debat entre partidaris

indiquen que hi ha una important bossa

milar: “Quan fa trenta o quaranta anys

i detractors. El professor de la

parlàvem del periodisme, pensà-

UAB Enric Marín està d’acord en

Els llicenciats en Periodisme ocupen la posició 56 en un rànquing sobre la qualitat en la inserció laboral de mileurisme, però novament, aquesta

vem en un perfil professional

aspectes com l’eliminació del re-

concret, molt tancat, bàsicament

gistre, amb tot, lamenta la desre-

vinculat a la premsa escrita. Amb

gulació generalitzada. “Hi va

el pas del temps, aquest perfil s’ha

haver un malentès ideològic entre

convertit en una sortida minorità-

llibertat d’expressió i llibertat

ria. Quan parlem de quina seria la feina

d’empresa. I els periodistes es des-

situació no és pas exclusiva dels llicen-

idònia pels llicenciats en Periodisme,

armen del tot, a causa d’un malen-

ciats en Periodisme. A partir de les

ens trobem que els mitjans audiovi-

tès ideològic, pel qual la regulació

dades recollides l’any 2008, l’AQU va

suals, Internet o els mateixos gabinets

s’associa amb el franquisme, i la

establir un rànquing sobre la qualitat

de comunicació tenen un pes molt més

democràcia amb la manca de re-

de la inserció laboral dels llicenciats en

important que el que tenia la premsa

gulació. Potser ha arribat l’hora de

diferents estudis. A l’hora de fer el càl-

escrita”. A la Facultat de Comunicació

tornar a plantejar el debat sobre

cul, l’Agència va combinar el tipus de

i Empresa de la Universitat de Vic

la regulació de la professió”.

contracte signat, la retribució, l’ade-

també opinen el mateix. Jordi Llonch,

CAPÇALERA MARÇ 2010

Segons la Llei de Premsa de 1938,

tremes: un 4,35% cobraven menys de

DOSSIER ESPECIAL

adjunt al deganat d’aquest centre, reco-

professors hi hauria d’haver també la

mana als periodistes que vagin “am-

de fer classes a secundària.

pliant l’àmbit de les perspectives professionals”, atès que en els últims

DESPRÉS DE BOLONYA

paquets d’assignatures optatives que

anys els gabinets de comunicació han

Segons el Llibre Blanc de la Universi-

els donaran una certa especialització

absorbit una gran part de llicenciats.

tat de Catalunya, “avui dia el mercat re-

(una d’aquestes especialitzacions serà

Precisament per això la sacsejada que

clama treballadors qualificats molt més

la de la comunicació d’empresa). Un

ha implicat el procés de Bolonya ha fet

versàtils i adaptables a circumstàncies

altre cas remarcable és el de la Univer-

noves assignatures centrades en la comunicació institucional i l’empresa. Les possibilitats estan més obertes que mai, segons Lluís Pastor: “M’agradaria pensar que una bona formació en l’àm-

sitat de Lleida, on han apostat per

El mercat laboral reclama treballadors qualificats molt més versàtils. Bolonya apunta en aquest sentit

bit de la comunicació permet a alguns

un grau on es barreja el periodisme i la comunicació audiovisual. A l’estudiant li tocarà estudiar els matisos, decidir quin model li convenç més, i postular per aquest.

dels estudiants acabar en mitjans més o

que canvien molt ràpidament”. El pro-

En l’escenari post-Bolonya els nous

menys tradicionals, si bé molts d’ells

cés de Bolonya ha subratllat aquest

graus, hereus de les antigues llicencia-

poden fer un munt de coses rellevants,

debat com un dels grans eixos de la re-

tures, no seran més que el primer graó

diferents, innovadores, i integrar-se din-

forma. Segons Pastor, “Bolonya ens diu

formatiu, i seran tan generalistes que

tre de sectors que no tinguin relació

que el centre de tot és l’estudiant. Que

potser no n’hi haurà prou per obtenir

amb la comunicació, però on el treball

hem de fer una inserció de l’estudiant

una bona feina. Segons Jordi Farré

amb la comunicació és rellevant. I això

al mercat laboral en les millors condi-

(URV), qui no passi dels quatre anys de

cada vegada passa més”. Entre les pos-

cions possibles.” En el cas del Perio-

graduat podria veure’s forçat a una

sibilitats poc explorades que citen els-

disme això passa pel plantejament

certa precarietat, “perquè cada vegada

d’uns plans d’estudis que s’adaptin a les

hi haurà més gent que voldrà fer un

noves sortides professionals. La recent

màster, ja que serà el que donarà una

normativa referent als plans d’estudis

certa especialització”. Cada universitat

Periodisme va de baixa

permet, a més, ser molt flexibles i anar

tindrà les seves pròpies especialitats

evolucionant al mateix temps que les

formatives: a la UIC, periodisme de

Des del curs 1998-99 al 2007-08, el

circumstàncies del mercat. El procés

moda i tendències; a l’Abat Oliba, pe-

nombre d’estudiants de Perio-

afavoreix de pas la competitivitat entre

riodisme esportiu; a la Universitat de

disme a tot l’Estat ha augmentat

models universitaris, cosa que fa que els

Vic, periodisme de proximitat i comu-

un 20%. Malgrat tot, en aquest

graus en periodisme cada vegada es di-

nicació pública/d’empresa...

mateix període els estudiants que

ferenciïn més: l’exemple clar, que ja ve

s’han decantat per Comunicació Audiovisual o Publicitat i Relacions Públiques s’han duplicat. Com a resultat d’això, el volum d’alumnes de Periodisme ha per-

Des del curs 1998-99 al 2007-08 els estudiants de Periodisme a Espanya han augmentat un 20%

dut pes relatiu respecte el conjunt

CAPÇALERA MARÇ 2010

tan obert com sigui possible, malgrat que a partir del quart curs podran triar

que moltes universitats incorporin

mantenir el perfil del futur periodista

EL FRONT FORMATIU Cada vegada són més les veus que alerten que haver estudiat una carrera fa dècades ja no és suficient per mantenir el lloc de treball. Ja ho llegíem l’any 1996 a

d’estudiants de Comunicació. El

de tota una tradició anterior, és el dels

curs 98-99 representaven un

plans d’estudis de la UPF i de la UAB.

pectiva del sector de la comunicación en

47,1% del total. Avui només són

A la UPF, on ja no se’ls permet oferir

España: “Més que mai és necessari

l’informe COM XXI. Análisis y pros-

un 37,82%. Això també té un re-

una formació de segon cicle, aposten

aprendre, aprendre a formar-se per tal

flex en les notes de tall: en diver-

per l’especialització temàtica, amb qua-

d’estar actualitzat i dominar els nous

sos centres, la de Comunicació

tre itineraris formatius (humanitats,

instruments de comunicació que apare-

Audiovisual ha superat la de Pe-

economia, dret o polítiques). La UAB

guin al mercat i aprendre a omplir-los

riodisme.

conserva la tradicional galàxia d’assig-

de contingut”. En un escenari com

natures de cultura general, per tal de

aquest, ja no n’hi hauria prou amb es-

L A P R E C A R I E TAT E N E L P E R I O D I S M E

Les pràctiques, sota control Un aspecte controvertit en relació amb les universitats és el tema de les pràctiques externes. L’any 2003, les facultats de tot l’estat van signar un acord per fixar les condicions laborals dels estudiants en pràctiques, encara que la crítica segueix apareixent en converses i fins i tot en els informes anuals sobre la professió periodística que fa l’Associació de la Premsa de Madrid. A la universitat, les persones entrevistades coincideixen a afirmar que planifiquen les beques de manera que no puguin substituir la mà d’obra remunerada. Tenen sistemes de control estricte, diuen, i creuen Dos estudiants en pràctiques a la facultat de Periodisme de la UAB, a Bellaterra.

tudiar una llicenciatura o un grau: cal-

necessitat de conrear-se, d’actualitzar-

distes joves i els veterans. Ho explicava

dria seguir cultivant nous sabers i ac-

se, de treballar per millorar l’exercici

en aquestes mateixes pàgines, fa dos

tualitzar les pràctiques professionals

professional”.

números, el cap de la secció digital d’El

que s’anessin quedant obsoletes. I això

Marcel Mauri atribueix la manca de

Mundo Deportivo, Miquel Pellicer:

no ha estat el més habitual. Des de la

formació continuada a la tradicional

“Cal sacsejar consciències. Per mi és in-

Universitat de Navarra, el professor

creença que diu que els periodistes es

concebible que un periodista, que se su-

Roberto Rodríguez Andrés explicava

troben en situació de reciclatge continu,

posa que ha d’estar al dia de tot, no

l’any 2002 que “en contrast amb altres

ja que el seu material de treball és, pre-

estigui al dia en la manera de treballar

professionals, que perfeccionen contí-

cisament, l’actualitat. “L’experiència es

la informació. Molta gent que porta

nuament els seus sabers, és destacable que un de cada dos periodistes no ha rebut mai formació de reciclatge”. D’altra banda, la majoria dels periodistes no han fet mai cap postgrau o

Els periodistes que ja treballen no aposten per la formació continuada. Un 77,1% no ha fet mai un postgrau o doctorat

doctorat (un 77,1%, segons una recent

vint o trenta anys en un diari no sap què és un RSS. Hi ha companys als quals els ho he ensenyat i els ha canviat la vida”. Segons Lluís Pastor, “els periodistes necessiten formació continuada,

enquesta de l’Asociación de la Prensa

considera la millor de les reconver-

perquè si no és difícil que puguin fer

de Madrid). Segons Jordi Farré (URV),

sions”, diu.

aportacions”. Totes aquestes reflexions

la manca de reciclatge té molt a veure

Potser és cert que reciclatge no equival

acaben per qüestionar el debat sobre si

amb la precarietat que viu el sector: “El

a fer el doctorat, encara que és cert que

els 69.117 llicenciats que han sortit de

treball periodístic, si alguna cosa té, és

la manca de formació continuada, en

les universitats des de 1976 són molts o

que moltes vegades no et deixa pensar

aspectes clau com la gestió de la infor-

pocs. La pregunta ja no seria, només,

gaire més enllà de sortir a resoldre un

mació i les fonts, ja està passant factura.

aquesta: la pregunta seria, també, si

problema cada dia. La pressió que exis-

En algunes redaccions s’està detectant

aquests quasi 70.000 llicenciats han fet

teix fa que moltes vegades s’oblidi la

un abisme digital obert entre els perio-

els deures des de llavors.

CAPÇALERA MARÇ 2010

que s’estan aplicant.

DOSSIER ESPECIAL

Quin paper juga l’Administració en el model comunicatiu actual? És evident que els governs tenen un rol rellevant i notori com

Concursos, ajudes i rol de l’Administració Alberto Gómez

a propietaris dels mitjans públics, però

Com a propietàries, les administracions

1.200 eventuals) i va ser llavors quan la

controlen molts mitjans de comunica-

direcció va assegurar que tan sols en

també s’ha d’explicitar

ció de referència: TVE, TV3, RNE, Ca-

necessitava 4.900.

talunya Ràdio, COMRàdio, l’Agència

Davant d’aquestes situacions que pre-

la seva rellevància en

EFE, la resta de cadenes de televisió i

caritzen la professió, cal destacar el fort

ràdio autonòmiques, ràdios i televisions

sindicalisme dins dels mitjans públics.

els ajuts públics que

locals, webs i tots els gabinets de comu-

Els grans sindicats han tingut gairebé

nicació que difonen la informació que

sempre una destacada presència en les

emeten les entitats públiques.

grans corporacions públiques, una tra-

concedeixen a molts mitjans, els concursos que publiquen per a determinades tasques informatives o la seva capacitat normativa i executiva.

Molt sovint els governs i les seves cor-

dició que han reafirmat davant de de-

poracions que dirigeixen els mitjans de

terminades situacions conflictives des

titularitat pública s’han d’enfrontar a

del punt de vista laboral. Aquest sindi-

diferents problemàtiques a nivell labo-

calisme s’ha mostrat fort quan es nego-

ral. Una d’aquestes sorgeix quan la di-

cien els convenis, al desenvolupar-se les

recció del mitjà finalment decideix

pràctiques o quan la direcció presenta

presentar un Expedient de Regulació

un ERO pels seus professionals.

d’Ocupació (ERO).

D’altra banda, una crítica que reben els

En aquest sentit, cal indicar que totes

mitjans públics és l’alta externalització

les corporacions poden portar a terme

que porten a terme, davant la permissi-

aquesta determinació, ja que els pro-

vitat de l’Administració. Tot i el suport

És a dir,

fessionals d’aquests tipus de mitjans no

i els pressupostos públics que sostenen

són considerats funcionaris públics, sinó

els mitjans públics, la realitat és que ca-

l’Administració ha

personal laboral d’una empresa pública

denes de televisió autonòmiques,

(per tant poden ser acomiadats amb les

RTVE, pàgines web i altres mitjans de

respectives indemnitzacions fixades per

titularitat pública contracten pro-

llei, situació que no pot passar en el cas

grames, redactors, operadors de so i cà-

d’un cos funcionarial).

mera,

deixat enrere el seu paper omnipresent dels temps franquistes, malgrat que manté vigent el rol com a gestor econòmic i laboral.

presentadors,

traductors

Recentment hi ha hagut l’ERO de

comercials amb contractes mercantils

RTVE o suspensions de programes a Te-

molt per sota dels contractes que les

lemadrid, entre d’altres. Respecte a

mateixes empreses ofereixen als tre-

l’ERO de RTVE, va afectar 4.150 per-

balladors de plantilla.

sones (inclosos professionals amb més

Els operadors de càmera són un dels

de 52 anys o després de 24 anys trebal-

recursos més subcontractats per totes

lant per a l’empresa). El 2006 hi treba-

les televisions públiques, aprofitant la

llaven 9.200 professionals (8.000 fixos i

situació de freelance de molts d’aquests

L A P R E C A R I E TAT E N E L P E R I O D I S M E

Mar Serna, Joan Manuel Treserras, consellers de Treball i de Cultura, i Carles Mundó, Secretari de Mitjans de Comunicació, durant la reunió que van celebrar el 10 de juliol de 2009 al Col·legi de Periodistes amb els comitès d’empresa dels diaris catalans. Foto: Sergio Ruiz

professionals i per així trobar les condi-

tiples criteris. Conformen, en canvi, un

tat dels mitjans o la creació de nous es-

cions més avantatjoses per a la cadena.

instrument que fan servir els governs

pais i formats.

per intervenir en el sector comunicatiu.

Entre els criteris que prevalen a l’hora

POLÈMIQUES AJUDES

Portats a la pràctica, aquests ajuts es

d’atorgar aquest ajuts, un dels princi-

Com a actor que proporciona els ajuts

poden atorgar en concepte de subven-

pals és la difusió del mitjà (visites, ti-

públics, l’Administració funciona com

cions, crèdits, primes compensatòries,

rada, oients o espectadors). Però

a suport de molts mitjans de comunica-

publicitat institucional, reducció de ta-

aquesta distinció implica una margina-

ció, que cada any reben determinades

sidència, etcètera), diputacions, ajuntaments o altres institucions públiques. El

Els sindicats i el Col·legi demanen que les ajudes públiques als mitjans tinguin en compte les condicions laborals

problema bàsic que impliquen aquestes ajudes és que els criteris a partir dels

pagada per tots els contribuents, encara que és atorgada només a uns quants mitjans. En aquest sentit, és de destacar la llarga batalla que porten a terme,

rifes, desgravacions o exempcions fis-

des de fa anys, l’SPC i altres entitats sin-

quals s’atorguen no estan definits i que

cals. Entre els diferents arguments

dicals. La intenció d’aquesta batalla és

a la vegada, no és tracta d’un sistema

exposats pels diferents governs en des-

que es tingui en compte el criteri de les

proporcionat ni apolític.

taquem les raons lingüístiques (com el

condicions laborals a l’hora d’atorgar

És tracta, en general, d’ajuts no reglats,

cas de Catalunya, Vall d’Aran, País

les ajudes. És a dir, que l’Administració

atorgats discrecionalment des de dife-

Basc, Galícia, Illes Balears, Astúries o

valori positivament que un mitjà no

rents institucions públiques i amb múl-

Navarra), la contribució a la continuï-

provoqui precarietat, que millori les

CAPÇALERA MARÇ 2010

quantitats procedents de diferents conselleries (Cultura, Governació, Pre-

ció: és tracta d’una ajuda pública

DOSSIER ESPECIAL

condicions laborals dels seus treballa-

si el mitjà es manté obert. L’important

Externalitzar o no?

dors, que respecti els convenis signats

és que no tanquin les empreses, que

o que no faci abús de la figura del be-

continuïn ocupant un espai”. El secre-

Hi ha molts arguments a favor i en

cari. Totes les administracions de tots

tari de Mitjans de Comunicació del De-

contra que un mitjà de comunica-

els colors polítics han infravalorat

partament de Cultura i Mitjans de

ció externalitzi, en part o comple-

sempre aquest criteri. De fet, després

Comunicació, Carles Mundó, creu que

tament, algun dels seus espais

d’atorgar les últimes ajudes, el Govern

des de la pròpia administració “s’ha de

informatius. Es guanya en rendi-

gallec ha expressat que de moment

contribuir a assegurar una oferta plural

bilitat, es creen llocs de feina i

“estudiarà” incloure el criteri de qua-

de mitjans de comunicació, especial-

s’aconsegueix una millora de la

litat de condicions de treball per a les

ment en llengua catalana. En la majo-

qualitat gràcies a la competència

properes ajudes.

ria de casos, els ajuts públics no són

que es crea entre les empreses que

La gran polèmica sorgeix en el moment

l’ingrés principal de les empreses de

lluiten per portar a terme el servei

en què gairebé no existeix una regula-

mitjans de comunicació, sinó que ho és

que la cadena ha decidit externa-

ció d’aquests ajuts, llavors els criteris

la publicitat”.

litzar. Però a la vegada alguns dels experts consultats consideren que també es precaritzen les condicions de treball, es genera un greuge comparatiu entre els treballadors de plantilla i els de fora

L’Associació de la Comunicació Pública (antiga ACIAL que en-

L’Associació de la Comunicació Pública creu que els ajuts han d’anar en funció de l’audiència

globa els que treballen en la comunicació

funció de les condicions laborals

identitat en el producte.

són poc objectius, es creen massa dife-

que ofereixi el mitjà que rebrà l’ajut,

El que és cert, arguments a banda,

rències entre els ajuts dels diferents go-

sinó en funció de l’audiència. En tot

és que tots els mitjans tenen una

verns i s’estableix una relació viciada i

cas, la situació ideal seria la no-exis-

bona part dels seus formats exter-

perillosa entre una institució pública i

tència d’aquests ajuts, per evitar el

nalitzats, situació que en el cas

el mitjà després que aquest hagi rebut

lliure i indiscriminat atorgament dels

dels mitjans de titularitat pública

una ajuda.

mateixos ajuts”. L’SPC, com hem co-

és extremadament criticat pels co-

Seria molt positiu que tots els actors

mentat abans, aposta perquè l’Admi-

mitès d’empresa i sindicats, que

implicats a l’hora de repartir els ajuts

nistració doni ajuts a la premsa “a

creuen que les direccions i corpo-

fessin un esforç honest per objectivar

condició que no s’utilitzin per fer cap

racions contracten cada vegada

tot el sistema d’ajuts (delimitar i clari-

ERO i que es respectin les condicions

més serveis fora de l’empresa pú-

ficar tant els criteris com els conceptes

laborals i professionals dels informa-

blica per estalviar diners (hores

en què poder ser traduïts els ajuts i pu-

dors”. La Comissió de Precarietat del

extra, seguretat social, dietes, noc-

blicar-los obertament), a més d’evitar

CPC ha demanat a la Generalitat que

turnitat, etcètera) i que, a la vegada, deixen en mans externes alguns puntals del mitjà. En el cas de les televisions públiques, la llista de programes i espais en part

fos un mèrit a l’hora de donar

Les bases dels concursos per adjudicar mitjans públics puntuen, més que cap altra aspecte, els baixos costos

o completament externalitzats in-

CAPÇALERA MARÇ 2010

d’empreses

d’estar “més regulats, però no en

i, per últim, es perd fidelització i

des

públiques) creu que els ajuts han

subvencions que l’empresa que les rebi acabi pagant sous dignes. Per últim, CCOO també es pronuncia respecte a les ajudes quan considera que hi ha moltes em-

clou Els matins, Divendres o

que hi hagi canvis considerables en fun-

preses que incompleixen les condicions

Banda ampla (TV3), España Di-

ció dels governs, canvis de direcció dels

pactades. Aquest sindicat considera de-

recto, Sorteo de la Lotería Na-

mitjans o línies editorials portades a

nunciable que aquests ajuts no siguin

cional o Redes (TVE). Aquesta

terme per les diferents redaccions.

transparents i que no es destinin a

actitud provoca malestar i pro-

En qualsevol cas, el secretari general de

millorar les condicions salarials del tre-

testes entre les plantilles, com s’ha

la Conselleria de Treball, Antoni Fer-

balladors. CCOO proposa, en defini-

vist a les convocatòries de vaga de

nández, assegura que aquests ajuts “no

tiva, objectivar tot el tema dels ajuts

TV3 (4 febrer) i TVE (3 març).

vénen donats per les xifres, els sous o

públics atorgats a les empreses perio-

altres condicionants. Només s’atorguen

dístiques.

L A P R E C A R I E TAT E N E L P E R I O D I S M E

CAPACITAT NORMATIVA

tothom a qüestionar-se la idoneïtat dels

de l’Administració són els concursos

Com a autoritats laborals, el Ministeri

models vigents en les darreres dècades,

que es posen en marxa per determi-

de Treball i Immigració i la Conselleria

i aquesta és una obligació que concer-

nades tasques informatives. És a dir,

de Treball tenen molt a dir quan una

neix des dels empresaris i sindicats als

quan un ajuntament, una conselleria o

empresa, senzillament, té problemes.

professionals i la universitat”, afegeix.

una altra entitat pública necessita des-

L’actual consellera o el seu departa-

“En matèria laboral, no és senzill poder

envolupar una tasca informativa i

ment es reuneix amb sindicats i comi-

engegar actuacions específiques”, asse-

contracta el servei d’un periodista, pro-

tès d’empresa, fa declaracions en

vera Mundó, qui creu que s’han de se-

ductora o agència de comunicació. La

defensa d’unes condicions mínimes de

guir amb atenció els processos que en

teoria, que no sempre es compleix, és

treball, accepta o nega l’ERO en funció

l’àmbit de ocupació es porten a terme

que la institució publica el concurs, que

de les negociacions i els acords perti-

“i així ho fan l’autoritat laboral cata-

en funció de tots uns paràmetres, adju-

nents, porta a terme inspeccions, tanca

lana, els representants dels treballadors

dica a un mitjà en concret. Un dels pro-

empreses per irregularitats, ordena au-

i el Col·legi de Periodistes, entre al-

blemes d’aquests concursos, segons

ditories externes o es reuneix amb el

“Si vols guanyar concursos has de pagar sous baixos”, admet Antoni Esteve, president de la productora Lavinia

tres”.

càrrec més rellevant de l’empresa

El debat sobre la capacitat normativa

o de la delegació de l’entitat a Ca-

i executiva és ampli i complicat. L’Ad-

talunya o Espanya de qualsevol

ministració intenta sempre tenir el

empresa de tots el sectors. Per què

major marge de negociació. Com més

no fan el mateix amb els mitjans de

capacitat normativa i executiva tingui,

comunicació? Si els comitès d’em-

millor. En aquest context, l’Adminis-

presa, els sindicats i els mateixos

tració intenta defensar els treballadors,

alguns experts, és que s’acaben atorgant

periodistes, a vegades de manera anò-

però igual que fa a la resta de sectors.

en funció del pressupost i no de la qua-

nima per por a represàlies, denuncien tot

Per això, tal com reconeix l’Antoni Fer-

litat del projecte des del punt de vista

tipus d’irregularitats, per què no hi in-

nández, no per tenir més capacitat exe-

periodístic.

tervenen?

cutiva l’Administració prestarà més

L’Antoni Esteve, president de la pro-

Una de les actuacions més exigides a

atenció al sector dels mitjans de comu-

ductora Lavinia, critica que les bases

l’Administració és que hauria de portar

nicació. També s’hi ha d’afegir que als

dels concursos són “una perversió per-

a terme una exhaustiva intervenció

diferents governs sempre els ha inte-

què l’element fonamental que puntua

d’ofici, a través de les instàncies i orga-

ressat tenir una correcta relació amb els

és el preu”. Esteve proposa “uns conve-

nismes de control administratiu i labo-

mitjans, ja que la imatge del poder que

nis clars que valorin tant l’experiència

ral (Inspecció de Treball, Agència

donen els professionals de la informa-

tecnològica o la innovació com el

Tributària, Tresoreria General), per re-

ció és més que rellevant.

preu”. I ho emfatitza de manera

duir les nombroses situacions d’irregu-

contundent: “Si vols guanyar concursos

laritat laboral i fiscal que es produeixen

“En matèria laboral, no és senzill poder engegar actuacions específiques” (Carles Mundó)

en el marc dels contractes dels pe-

CANVI DE MODEL Una altra raó que sustenta part de les

riodistes (sobretot en els dels

situacions precàries que viuen els pro-

col·laboradors i freelance).

fessionals de la informació és l’adaptació

En aquest context, al qual se

a la nova era digital.

sumen les dificultats econò-

El problema és que aquesta adaptació es

miques agreujades per la crisi

fa a vegades amb actuacions que qües-

has de pagar sous baixos”.

global i el canvi tecnològic, el secretari

tionen drets laborals i professionals. La

Per la seva banda, CCOO també pro-

de Mitjans de Comunicació no veu

nova versió del “periodista orquestra”

posa en aquesta línia que, per exemple,

raonable “demanar a les empreses que

implica en molts casos pèrdua de qualitat

“quan el Govern de la Generalitat vul-

s’abstinguin de prendre decisions per

laboral i professional (fins i tot amb sa-

gui fer campanya d’alguna de les seves

assegurar la viabilitat dels projectes”.

crificis físics que cap direcció assumeix).

polítiques o projectes, que compri una

En tot cas, la Conselleria de Cultura no

El secretari general de la Conselleria

pàgina de publicitat a cada mitjà, i no

vol posicionar-se respecte a aquesta

de Treball de la Generalitat creu que

que els contractes acabin sempre a les

qüestió més enllà de la mera reflexió.

“el món de la comunicació ha canviat

mateixes mans”.

“El canvi tecnològic i d’hàbits obliga

radicalment amb les noves tecnologies.

CAPÇALERA MARÇ 2010

Un altre punt polèmic de les actuacions

DOSSIER ESPECIAL

Abans, el número de mitjans i formats

“Els costos continuaran baixant i la

Inspeccions a les redaccions?

era bastant reduït. Ara, en canvi, els

premsa escrita de pagament desapa-

mitjans s’han multiplicat i s’han reduït

reixerà. El públic no en sortirà perjudi-

molt els costos de creació d’una em-

cat perquè sempre tindrà un producte

En cada vegada més situacions els

presa de comunicació. Amb tot, a la ve-

i, moltes vegades serà més barat. I és

sindicats, els comitès d’empresa i,

gada ha augmentat considerablement

que el públic no està disposat a pagar

el que és més important, els ma-

els professionals, havent-hi molts més

per un producte que donen gratis al

teixos professionals de la comuni-

llicenciats dels necessaris. La vida , as-

metro”, afegeix.

cació, denuncien tota una sèrie d’irregularitats que es cometen a les redaccions de nombrosos mitjans de comunicació. Dins d’aquestes irregularitats, com recentment ha assenyalat el

El secretari de Mitjans de Comu-

“A ningú no li importa que la informació sigui de pitjor qualitat”, diu el Secretari General de la Conselleria de Treball

Sindicat de Periodistes de Catalu-

que hi ha a Catalunya “tenen un perfil molt heterogeni, amb inèrcies i punts de partida molt diferents. Per això es fa difícil

nya a la demarcació de Tarragona,

segura, és més dura”. Quan tots els

afirmar de manera genèrica que el sec-

grups de comunicació tenen problemes,

tor té una ocupació de qualitat precà-

normes de riscos laborals, el no-

afirma, augmenta la pressió sobre els

ria. Alhora, també és innegable que, en

respecte pels drets dels treballa-

costos de producció. “I al ser un cost fix

molts casos, el criteri que prima en el

dors i possibles fraus a la Se-

el manteniment del personal es co-

procés de contractació té molt a veure

guretat Social.

mença a pressionar per sobre de les

amb els costos i amb la producció auto-

És per això que la pregunta, per

condicions laborals. El pastís de la co-

màtica de continguts i molt poc amb la

òbvia, no té fàcil resposta. Cal

municació i de la publicitat no ha cres-

lògica i la pràctica del periodisme”.

que hi hagi inspeccions laborals

cut al ritme de les empreses”.

Mundó també reconeix que “cada ve-

a les redaccions? El secretari ge-

La majoria de periodistes, que ara són

gada menys les empreses de comunica-

neral de la Conselleria de Treball

considerats “obrers de la comunica-

ció són enteses pels editors i accionistes

de la Generalitat, Antoni Fer-

ció” més que periodistes, per la consel-

com a empreses amb una clara respon-

nández, veu amb la mateixa

leria de Treball, exerceixen amb

sabilitat social”. En alguns casos, afegeix,

preocupació la precarietat que

contractes temporals i cobren sous

l’empresari té motivacions “estrictament

pateix el periodisme com la resta

baixos. “S’ha perdut, l’estatus del pe-

empresarials i financeres i en altres s’en-

de sectors laborals.

riodista, i les empreses comunicatives

tén la comunicació com un espai adequat

Per tant, la Conselleria fa el que

actuen amb la maldat amb què ho fan

per generar estats d’opinió vinculats a in-

fa respecte a altres professions.

totes les empreses”, indica.

teressos dels poders fàctics i no com a

Vetllar perquè les empreses com-

Respecte a com afecta la precarietat a

eines de transmissió d’informació i

nats els convenis pertinents.

“Els costos continuaran baixant i la premsa de pagament desapareixerà”

“Farem el que calgui perquè es

(Antoni Fernández)

contractes temporals i que no baixin els salaris una vegada sig-

compleixi la legislació, però el

coneixements”. MÉS COL·LABORACIÓ La lluita contra la precarietat és clau pel Col·legi de Periodistes. “Hem creat taules de re-

la informació, Antoni Fernández creu

flexió amb editors, experts o sindicats,

especial de les empreses de co-

que “a ningú no li importa que la infor-

per això hem establert unes tarifes mí-

municació, ja que les considerem

mació sigui de pitjor qualitat. Només

nimes. Perquè s’ha convertit en la prin-

iguals que la resta d’empreses.

preocupa als que construeixen el món

cipal preocupació dels professionals”,

Per tant, puntualitza Antoni Fer-

del periodisme. L’intent de fer un pe-

assegura el degà en funcions Josep Car-

nández, no inspeccionarem el

riodisme de qualitat s’enfronta a la de-

les Rius.

sector de la informació més que

manda de resultats econòmics”.

“És evident que la precarietat afecta

L’únic perjudicat d’aquesta precarietat

tant als periodistes com a la qualitat del

és, segons Fernández, el propi sector.

producte, la informació. Per tant és un

que no farem serà un seguiment

CAPÇALERA MARÇ 2010

que les empreses de comunicació

destaquen l’incompliment de les

pleixin les lleis, que redueixin els

nicació creu, per la seva banda,

cap altre sector”.

L A P R E C A R I E TAT E N E L P E R I O D I S M E

problema col·lectiu, perquè afecta a tota la societat”, afegeix. Rius veu imprescindible que els periodistes facin arribar a la gent el missatge de què, amb els periodistes en precari, la societat és qui perd. “Hem de difondre el nostre missatge, la nostra preocupació. El periodista mai és noticia, ja ho sabem, però en canvi transmetem els problemes d’altres treballadors. I els mitjans tampoc estan interessats en voler parlar del problemes dels periodistes. Per tant parlem d’un doble problema: no parlem de nosaltres i els editors no volen parlar de la situació dels seus treballadors”. “Per això – prossegueix– és urgent que el Col·legi, el SPC, UGT, CCOO i altres entitats sindicals es reuneixin i arribin a parlar a una taula unificadora. Hauria de haver mes col·laboració i denuncies”. Rius opina que “si algú ofereix feines amb condicions indignes és perquè sap

Imatge d’una de les sales de control de Televisió de Catalunya. Foto: Sergio Ruiz

que algú acabarà acceptant. Els periorats, millor que mai… però no haurien d’acceptar determinades feines. I és urgent que millorin les condicions perquè millori la qualitat de la informació”. Rius no entén “perquè l’Administració no està preocupada, tot i que ja sabem que als sectors de la construcció o l’automoció hi ha, encara, més aturats. Per

la crisi econòmica i la crisi del model

desaparegut, segons Navarro, “els pe-

comunicatiu. L’intrusisme ha sigut per-

riodistes amb més experiència i els

mès per gestors i periodistes, i s’ha ins-

nous professionals no poden tenir el

tal·lat perquè no s’ha defensat la

mateix background. El sistema ha es-

professió com fan altres sectors. La crisi

devingut un “tallar i enganxar” de tot

és òbvia i afecta tant a treballadors com

allò que arriba dels gabinets de comu-

a empreses, que es veuen obligades a

nicació. No hi ha interès, ni diners ni

reduir la seva aposta per la publicitat. I,

gent per fer una informació acurada.

en tercer lloc, l’última i més important

Si es continua per aquest camí, arri-

això els sindicats han de portar a terme tot tipus de propostes a la Conselleria de Treball per millorar la situació. Un altre problema és que molts freelances, col·laboradors i autònoms no es veuen recolzats en la defensa que fan els sin-

barà un moment en què no hi

Des de Treball admeten que no es farà un seguiment especial de les empreses de comunicació a nivell laboral

dicats”. Per la seva banda, en Jordi Navarro, president de l’Associació de Comunicació Pública, creu que aquesta situació precària de la professió és “completament nova, amb una important factura i unes causes noves”. Entre les diferents causes que han generat aquesta situació precària, l’Associació de Comunicació Pública hi destaca “l’intrusisme,

haurà ni rodes de premsa”. Per tant, el futur es presenta pessimista, segons Navarro, ja que “la dinàmica actual fa impossible una tornada enrere vers el periodisme de qualitat. La precarietat anirà a

raó sobre la qual se sustenta aquesta

més i els periodistes tindran cada cop

precarització del periodisme: el model

menys influència per canviar aquesta

comunicatiu clàssic ha caducat”.

voràgine. La formació dels estudiants

Des de l’Associació de Comunicació

està adaptada al nou model comuni-

Pública es creu que els periodistes “no

catiu. I si l’oferta de nous periodistes

s’han fet valer davant dels gestors, de

continua al ritme que generen les fa-

l’Administració ni dels nostres compa-

cultats i el ritme de la demanda de

nys, raó que ha permès que es dete-

feina continua baixant, els gestors

riori la imatge de la professió”. Han

continuaran aprofitant-ho”.

CAPÇALERA MARÇ 2010

distes d’ara estan perfectament prepa-

DOSSIER ESPECIAL

Conclusions finals Després d’una quarantena d’entrevistes, els autors del treball La precarietat en la professió periodística a Catalunya. Estudi de tots els sectors implicats i propostes de futur en un context de canvi han elaborat un decàleg de conclusions. Aquest inclou les reflexions, demandes i crítiques dels sectors en els quals se centra el treball (professionals, universitats, sindicats, gestors i Administració) amb la voluntat de servir de full de ruta per a lluitar contra la situació precària en la qual es troben molts periodistes. 1. Constatem que en els darrers anys

facultats de Comunicació. La majo-

fins a arribar al punt de malbaratar

les condicions de treball han empit-

ria de les universitats consultades ne-

el talent dels periodistes veterans,

jorat. La majoria de la professió creu

guen aquestes crítiques. Cal un

que són prejubilats. Les empreses

que hi ha precarietat –a excepció d’alguns gestors i propietaris dels mitjans que ho minimitzen- però existeixen diferències sobre la definició i les característiques (incertesa, salaris baixos, condicions de treball, etc.).

han de ser conscients que la

Cal un estudi sobre la necessitat real de llicenciats que té el mercat laboral

precarietat laboral i la inexpe-

estudi sobre la necessitat real de lli-

6. Els periodistes han tendit a

riència comporten menys qualitat, amb tot el que això implica en termes de negoci.

cenciats que té el mercat laboral. Cal

pensar que la seva professió és un

La part de la professió que està

també que les universitats assu-

món a part, amb un fort component

més en precari no es troba en el cen-

meixin el canvi que s’ha produït en

vocacional que els porta a acatar

tre de la professió (laboralment par-

les sortides professionals dels perio-

pèssimes condicions laborals com si

lant), on hi ha els que treballen en els grans mitjans públics i privats, sinó en una corona que està al voltant d’aquest centre i on hi ha, a grans trets, freelance, fotògrafs, be-

fossin condició sine qua non.

Les empreses han de ser conscients que la precarietat laboral i la inexperiència comporten menys qualitat

caris, part del sector radiofònic, pe-

i fraudulentes. Cal també que cada periodista sàpiga adaptar-

riodistes de comarques i periodistes

distes, en què els gabinets de comu-

tiu, on la professió ha perdut el

digitals. En general, les diferències

nicació i el periodisme digital prenen

monopoli de la gestió de la informa-

salarials i les condicions de treball

força en detriment dels mitjans tra-

ció. En aquest sentit, s’ha d’apostar

entre el centre i la corona són molt

dicionals. Els nous plans d’estudis

clarament per la formació conti-

3. A causa de la crisi econòmica, cada cop les empreses externalitzen més la

nuada, una assignatura pen-

feina, enviant periodistes del centre

dent de la professió. Una part de la professió critica que els sindicats només 7. S’aprecia clarament una siguin visibles en els mitjans que ja disposen d’un conveni manca de cohesió sindical. A més, una part important de la

cap a la corona, on el treball és més

CAPÇALERA MARÇ 2010

tuds i condicions inacceptables

se al nou paradigma comunica-

grans.

Cal més valentia davant d’acti-

precari. Els expulsats de les reconver-

sorgits de Bolonya semblen apuntar

professió és molt crítica amb el paper

sions, fruit de la crisi econòmica, i el

en la bona direcció.

que tenen els sindicats, que només són visibles en aquells mitjans que ja dis-

gran nombre de llicenciats només engrandeixen aquesta corona.

5. Es demana més responsabilitat a

posen d’un conveni. Bona part dels

les empreses. Se’ls critica que pensin

professionals amb més problemes la-

4. La professió critica la gran quan-

a curt termini i que tan sols optin per

borals, com els freelance, no se senten

titat de llicenciats que surten de les

retallar despeses al preu que sigui,

representats per aquests.

L A P R E C A R I E TAT E N E L P E R I O D I S M E

Els periodistes necessiten organismes forts per canalitzar les seves demandes. A la foto, El Punt a Tarragona. Foto: Sergio Ruiz

Cal que les ajudes públiques tinguin

10.

que com més gran és la precarietat

present les condicions laborals dels

professió tradicionalment poc gre-

laboral més baixa és la qualitat en el

mitjans subvencionats, especialment

mial. Ara més que mai calen orga-

producte, fet que comporta també

en l’àmbit local i comarcal. Cal fer

nismes forts per canalitzar una lluita

menys credibilitat. La societat sen-

aplicar les tarifes mínimes apro-

que tan sols es pot afrontar mitjan-

Hi ha un gran acord de creure

Cal fer una autocrítica en una

cera ha de ser informada d’aquest

vades pel Col·legi o bé el conveni

çant un debat seriós en què partici-

problema que conculca el seu dret a

sectorial. Cal també revisar les bases

pin totes les parts implicades. Cal que el Col·legi de Perio-

la informació. Aquest debat social donaria visibilitat a la situació real dels periodistes i podria servir per retornar a la professió el prestigi perdut.

Des del Departament de Treball caldria una política específica per acabar amb les pràctiques fraudulentes als mitjans

distes enforteixi la seva posició com a garant dels interessos de tots els periodistes, amb especial atenció als qui es troben en condi-

9. L’Administració té un paper clau

dels concursos públics amb els quals

cions més desafavorides.

en la gestió de la precarietat. Cal una

els ajuntaments externalitzen els

En un moment en què les adminis-

política específica des del Departa-

seus mitjans locals: a hores d’ara,

tracions públiques tendeixen a mini-

ment de Treball adreçada als mitjans

aquests concursos prioritzen l’oferta

mitzar el paper central dels diferents

de comunicació per acabar de soca-

econòmica més baixa sense tenir

col·legis professionals, cal defensar-

rel amb les pràctiques fraudulentes o

present la precarietat laboral que

ne les capacitats reguladores, i fins i

fora de la llei.

això comporta.

tot, ampliar-les.

CAPÇALERA MARÇ 2010

R E P O R TATG E

Any rere any, la presència dels think tanks al món incrementa. El 2009 s’han comptabilitzat 6.305 organitzacions dedicades a la

Els think tanks i l’assalt a l’agenda pública Francesc Ponsa

producció d’idees. D’aquestes, cinquanta

Segons un estudi del programa Think

pertesa provinents dels mètodes cientí-

Tank and Civil Societies de la Univer-

fics de l’àmbit industrial s’incorporen al

estan ubicades a

sitat de Pennsilvania, el 2009 al món hi

joc polític. Aquests experts –que fins a

havia comptabilitzats 6.305 think tanks

la Primera Guerra Mundial assessoren

l’Estat espanyol.

repartits a 169 països diferents, 840 més

el Congrés nord-americà i la Casa

dels que el mateix estudi havia localit-

Blanca– intenten, sense massa èxit,

Tradicionalment, han

zat el 2008. La darrera meitat del segle

crear instituts d’investigació. Però el

cultivat una imatge d’imparcialitat, però l’aparició dels advocacy tanks –una variació del think tanks que

XX ha estat el període de màxima eclo-

que veritablement transforma aquests

sió dels laboratoris d’idees. Mentre als

instituts efímers en institucions estables

EUA i a Europa continua la concen-

és l’adveniment d’una nova institució:

tració d’aquestes organitzacions, diver-

les fundacions filantròpiques. Aquestes

sos factors van propiciar l’expansió

porten el nom del seu fundador, gene-

d’aquest fenomen a altres zones del

ralment líders del món de la indústria o

planeta, com per exemple, la democra-

de les finances. La fundació Carnegie

tització mundial, l’evolució tecnològica,

(1910) o la Rockefeller (1913) en són

la demanda d’informació independent i

les més representatives.

rigorosa o el creixement de nous actors

La creació, el 1907, de la Russell Sage

polítics internacionals (fundacions,

Fondation significa el punt d’inflexió

polític per afavorir

ONG, moviments socials...). Els atemp-

cap als think tanks actuals. El seu ob-

tats de l’11 de setembre de 2001 també

jectiu fonamental era el de formar una

certs posicionaments–

han influït a l’hora de crear think tanks

nova elit política capaç de portar el Go-

influeixen en el debat

especialitzats en terrorisme a ambdues

vern federal a encarregar-se dels pro-

ha eliminat aquesta

bandes de l’Atlàntic. Amb tot, coinci-

blemes socials que desbordaven, per

imatge de puresa. La

dint amb la revolució conservadora

nombre i complexitat, les associacions

protagonitzada per Margaret Thatcher

de beneficència. Aquests embrions de

fixació de l’agenda pública ha esdevingut la màxima prioritat. La batalla d’interessos està servida.

i Ronald Reagan la dècada dels vui-

laboratoris d’idees eren políticament

tanta, la ciència política va començar a

neutres, fet que els proporcionava una

estudiar aquest tipus d’organitzacions.

legitimitat i autoritat inqüestionable

Els laboratoris d’idees neixen de l’ideal

davant dels legisladors.

progressista que va dominar les polí-

Des d’una òptica històrica, l’apogeu

tiques dels presidents dels EUA Wiliam

dels laboratoris d’idees moderns evolu-

McKinley i Theodore Roosevelt i de

ciona paral·lelament a la consolidació

l’entusiasme per unes ciències socials

dels EUA com a potència mundial. Els

que començaven a consolidar-se. Fruit

estudiosos distingeixen tres genera-

d’aquest procés, la investigació i l’ex-

cions o fases. La primera, la de la Pri-

La Fundación para el Análisis y los Estudios Sociales (FAES), presidida per Aznar, és un dels advocacy tanks més coneguts. Foto: FAES

acadèmica, sinó que es centra en la in-

immediata, està marcada per l’aparició

vestigació d’àrees temàtiques més pràc-

d’alguns organismes apolítics, les “uni-

tiques relacionades amb l’activitat

Un terme militar

versitats sense estudiants”, que tenen

política. La institució de referència

per finalitat col·laborar amb el Govern

d’aquesta primera onada de think tanks

L’origen del terme think tank (la-

en qüestions internacionals. Estructu-

és la Brookings Institution, fundada el

boratori d’idees) és militar. Du-

ralment, disposen d’un gran nombre de

1927. A Catalunya, l’Institut Europeu

rant la Segona Guerra Mundial

L’any passat al món hi havia comptabilitzats 6.305 laboratoris d’idees repartits a 169 països diferents

per la Mediterrània (IEMed) i la

s’anomenava així el recinte tancat

Fundació CIDOB serien un bon

i segur en el qual els científics i mi-

exemple d’aquesta tipologia.

litars es reunien per debatre l’es-

La segona fase correspon al final

tratègia. Tot i que les primeres

de la Segona Guerra Mundial i

manifestacions són d’inicis del

l’emergència de la superpotència

segle XX, l’impuls d’aquestes or-

personal (normalment professors uni-

nord-americana,

ganitzacions es deu a factors com

versitaris) que treballa principalment

Guerra Freda i a qüestions com la dis-

el final de la Guerra Freda, els

en l’elaboració de llibres i publicacions

suasió nuclear. En aquest context inter-

conflictes ètnics europeus, la crisi

diverses. A diferència de les universi-

nacional, els responsables de les

econòmica internacional i el pa-

tats, el personal de totes aquestes orga-

polítiques públiques dels EUA volien

norama global després de l’11-S.

nitzacions no es dedica a la formació

dissenyar una política de seguretat na-

enfrontada

CAPÇALERA MARÇ 2010

mera Guerra Mundial i la postguerra

R E P O R TATG E

Beneficiaris

Import (€)

Fundación Ideas para el Progreso (PSOE)

2.507.223,23

Fundació Rafael Campalans (PSC)

441.408,29

Fundación para el Análisis y los Estudios Sociales (PP)

2.684.585,19

Fundació Trias Fargas (CDC)

152.690,58

paradigma d’aquesta tercera fase. El seu naixement es deu al fracàs del projecte de l’avió supersònic plantejat per Richard Nixon. L’American Enterprise Institute, organització encarregada d’elaborar els argumentaris a favor de la proposta, va lliurar la documentació als congressistes passada la votació. A

Institut d’Estudis Humanístics Miquel Coll i Alentorn (UDC)

50.896,86

Fundación Sabino Arana (PNB)

79.961,27

fi i efecte de no tornar a repetir aquests episodis, alguns dirigents del Partit Republicà van decidir crear una nova as-

Fundación por la Europa de los Ciudadanos (IU)

205.444,06

Fundació Nous Horitzons (ICV)

47.888,27

Fundació Josep Irla (Esquerra)

77.874,53

Fundación Galiza Sempre (BNG)

55.516,68

Fundación Progreso y democracia (UPyD)

79.948,21

sociació que pogués influir, canviar arguments sobre la marxa i dissenyar estratègies a llarg termini. INFLUÈNCIA LIMITADA Si la presència dels laboratoris d’idees a

TOTAL

6.383.437,17

Europa està a les beceroles de la realitat nord-americana, a l’Estat espanyol la situació encara es troba en una fase

Subvencions a fundacions i associacions amb depedència orgànica de partits polítics de l’any 2009. Font: Ministeri de Cultura.

més inicial. Actualment, s’està produint el que va esdevenir als EUA i al Regne Unit entre els anys 1970 i 1980: un creixement notable d’aquestes organit-

cional coherent i sensata. D’acord amb

d’oferir al consumidor”.

això, van crear organitzacions parago-

La tercera generació de laboratoris

rietat pública.

vernamentals per promoure i protegir

d’idees sorgeix després de les crisis pe-

Tot i que existeixen diversos centres de

els interessos nord-americans a l’era

trolieres de la dècada dels setanta. En

pensament, aquests tenen una influèn-

nuclear. La Rand Corporation es

aquesta generació, els think tanks són

cia limitada i continuen sent descone-

converteix en el prototipus d’orga-

molt més especialitzats i fins i tot bus-

guts pels líders polítics, econòmics i

nisme d’investigació: les organitzacions

quen influir en el debat polític de ma-

socials del país. Aquesta situació es deu

d’investigació contractada. Aquestes

nera més directa, fet que implica la

sobretot a la posició contrària de la dic-

actuen contractades pel govern o pels

combinació del posicionament ideolò-

tadura franquista a aquest tipus d’orga-

interessos privats per iniciar una inves-

gic amb el màrqueting d’idees i la rela-

nitzacions. En el si del franquisme

tigació en qualsevol camp. La irrupció

ció amb els mitjans de comunicació per

apareixen algunes institucions creades

de prop de 300 laboratoris d’idees creats a partir del model de la Rand va significar la incorporació del terme think tank al vocabulari especialitzat. Com a conseqüència d’aquest auge, es

Els advocacy tanks destaquen per una política agressiva i per buscar influenciar ideològicament l’agenda pública

CAPÇALERA MARÇ 2010

genera una competència directa entre

zacions i un esforç per adquirir noto-

amb la finalitat de servir els interessos de la dictadura com l’Instituto de Estudios Agrosociales (1947), l’Instituto de Estudios Políticos (1939) o l’Instituto de Estudios de la Opinión Pública

els tancs d’idees que origina l’aparició

repercutir sobre l’opinió pública.

(1964). La transició democràtica va afa-

del mercat de l’expertesa. Segons Jordi

D’aquí neix la tipologia dels advocacy

vorir la creació d’altres grups centrats

Xifra, professor de Relacions Públiques

tanks, organitzacions que destaquen

en l’àmbit econòmic i polític com el

a la Universitat Pompeu Fabra (UPF),

per la seva política agressiva amb la fi-

Círculo de Empresarios (1977) o l’Ins-

aquest és un dels aspectes que conver-

nalitat que la seva ideologia –sovint

tituto de Estudios Económicos (1979).

teixen els think tanks en un fenomen

vinculada a algun partit polític– sigui

El canvi de les circumstàncies polí-

nord-americà: “els serveis i les idees,

recollida per l’agenda pública. L’Heri-

tiques, socials i econòmiques, junta-

com qualsevol altre producte, s’havien

tage Foundation, creada el 1973, és el

ment amb la major presència de l’Estat

La Fundació Rafael Campalans és el laboratori d’idees del PSC. La seva constitució es remonta al 1979. Foto: Fundació Campalans

espanyol en el panorama internacional,

mer període. La segona fase coincideix

va afavorir l’aparició de think tanks es-

amb l’inici del segle XXI. Durant

tament amb els partits polítics, com la

pecialitzats en les relacions internacio-

aquest període, sorgeixen nous instituts

Fundación para el Análisis y los Estu-

nals i en la seguretat, com la Fundación

amb un coneixement més precís de la

dios Sociales (FAES), vinculada al PP,

para las Relaciones Internacionales i el

realitat i amb una missió més lligada a

o la recent Fundación Ideas para el

dues etapes diferenciades de sorgiment de laboratoris d’idees a l’Estat espanyol. La primera comprèn el període

Els laboratoris d’idees conservadors són els responsables del canvi ideològic profund de les darreres dècades als EUA

entre la dècada dels vuitanta fins a fi-

Progreso, que agrupa les diferents fundacions del PSOE sota un mateix paraigua. Els objectius d’ambdues organitzacions són la difusió de la ideologia dels respectius partits aportant estudis,

nals del segle XX. Aquesta etapa es ca-

la dels think tank. Pertanyen a aquesta

informes i programes d’investigació i la

racteritza per l’aparició d’un nombre

època, el Real Instituto Elcano, la Fun-

generació d’idees políticament aplica-

reduït de centres d’investigació amb

dación Alternativas o la Institución Fu-

bles.

una influència limitada sobre els àmbits

turo.

La gran part dels partits polítics impor-

polítics i econòmics. La Fundació

Els laboratoris d’idees espanyols s’es-

tants de l’Estat espanyol tenen una o

CIDOB, la Fundación de las Cajas de

tableixen com a entitats sense ànim de

diverses fundacions o centres d’estudis

Ahorro (FUNCAS) o el Círculo de

lucre –més del 60% són fundacions– i

adscrits. Aquests advocacy tanks es fi-

Empresarios formen part d’aquest pri-

de caràcter independent, però també

nancen a través d’aportacions privades

CAPÇALERA MARÇ 2010

Diálogo Exterior (FRIDE). En aquest context, es poden identificar

existeixen els que s’identifiquen direc-

R E P O R TATG E

i, sobretot, de subvencions públiques. El

fixar l’agenda pública com una autori-

George apunta que els think tanks

2009, el Ministeri de Cultura va repartir

tat que en altres nacions estava reser-

conservadors són els responsables del

6.383.437, 17 euros entre les fundacions

vada als tirans, als sacerdots, als partits

canvi ideològic profund de les darreres

vinculades a partits polítics amb repre-

i als mandarins. Actualment, els advo-

dècades als Estats Units. Entre el 1981

sentació parlamentària. A més, també

cacy tanks lluiten per posseir aquesta

i el 2001, empresaris i potentats nord-

existeixen institucions dedicades a di-

influència mitjançant la col·locació de

americans van donar més de mil mi-

fondre una determinada ideologia

les seves idees en els mitjans de comu-

lions de dòlars a l’Heritage Foundation,

–com és el cas de l’Instituto Juan de

nicació. Per assolir aquest objectiu, ela-

l’American Enterprise, el Cato o el

Mariana i de la Fundación Burke amb

boren publicacions d’índole diversa,

Manhattan Institute amb l’objectiu de

el liberalisme o de la Fundación Alter-

organitzen actes i seminaris, utilitzen

difondre les idees neoliberals.

nativas amb el socialisme– o a divulgar

diferents tècniques de relacions pú-

D’aquesta manera, s’han promogut les

el llegat d’algun expolític –com el Cen-

bliques i difonen les seves idees medià-

idees neoliberals de pensadors com Sa-

tre d’Estudis Jordi Pujol.

ticament a través de tota una xarxa

muel P. Huntington, Allan Bloom, Ir-

d’opinadors. Tots aquests mètodes es

ving Kristol o Norman Podhoretz, per

INFLUIR A L’OPINIÓ PÚBLICA

conjuguen per influir sobre l’opinió ciu-

canviar el paisatge intel·lectual i fo-

L’any 1972, el periodista nord-americà

tadana mitjançant l’intent de dominar

mentar la baixada d’impostos, l’acti-

Theodore White va descriure el poder

el discurs públic.

visme militar i el conservadorisme

de la comunicació de masses a l’hora de

En aquest context, la politòloga Susan

social, entre altres aspectes. Exemples com aquest posen de manifest que la uniformitat ideològica garanteix esta-

Model nord-americà contra model europeu

bilitat i coherència en els resultats. Possiblement, el think tank català que disposa d’una estructura d’opinadors més sòlida és la Fundació Catalunya

Tot i que aquest és un fenomen essencialment nord-americà, l’extensió dels la-

Oberta., organització

boratoris d’idees ha ultrapassat les fronteres dels Estats Units. No obstant això,

intel·lectuals com Josep Puigbó, Joa-

el nivell de maduresa i de consolidació dels think tanks no és el mateix a tot

quim Maluquer, Francesc-Marc Álvaro,

que

aplega

arreu. James McGann, director del programa Think Tank and Civil Societies,

Francesc Puigpelat, Ferran Sàez, Vicent

sosté que les organitzacions europees estan més endarrerides respecte de les

Sanchis, Vicenç Villatoro o Xavier Sala

nord-americanes perquè disposen de pressupostos i staffs més reduïts, són poc

i Martín, entre altres, amb la finalitat de

visibles en els mitjans de comunicació i tenen una vinculació directa amb els

defensar i promoure els valors de la so-

partits polítics.

cietat oberta i l’economia de mercat. La participació dels intel·lectuals orgàThink Tanks nord-americans

Pressuposts i staff més reduït

Més personal i pressupostos que els permet ser actors polítics influents

priori, ningú no dubta de la credibilitat

Més vinculats als partits polítics

Més distanciament dels partits polítics

d’un informe elaborat per investigadors

Són menys visibles

Influeixen més directament l’Administració

i acadèmics que contingui el segell d’un

Prespectiva política a llarg termini

Anàlisis a curt termini, especial émfasi en els afers econòmics i exteriors

CAPÇALERA MARÇ 2010

els posicionaments de cada institució. A

think tank. D’acord amb això, la Fun-

Més comuns els situats ideològicament Creixement dels Think Tanks conservadors a l’esquerra Tot i que està canviant, el seu finançament Abundància de donacions privades majoritari acostuma a ser públic

nics és important a l’hora de legitimar

Think Tanks europeus

Accent en l’orientació acadèmica

Accent en l’orientació política

Poca visibilitat als mitjans de comunicació Nivell baix de transparència i responsabilitat

Presència important en els mitjans de comunicació Elevat nivell de transparència i responsabilitat

dación Ideas va reunir diversos premis Nobel i experts mundials –com Joseph E. Stiglitz, Paul Krugman o George Lakoff– per tal que assessoressin el PSOE en l’elaboració del programa electoral de les passades eleccions generals. Així, el partit socialista aspirava a convertir el seu programa en un “referent internacional”. De la mateixa manera, la FAES desenvolupa una àmplia activi-

L’Institut Europeu per la Mediterrània ha estat un think tank destacat a un informe de la Universitat de Pennsilvània. Foto: IEMed

tat de relacions internacionals amb fun-

està desenvolupant la Fundació Cata-

forme va destacar l’Institut Europeu

dacions d’Europa, Iberoamèrica i Es-

lanista i Demòcrata (CatDem), de

per la Mediterrània (IEMed) –amb seu

tats Units i amb pensadors i acadèmics

Convergència, com a pal de paller de

a Barcelona com el CIDOB– com un

de tot el món.

pensadors i d’iniciatives al voltant del

centre de reflexió especialitzat en les

Certament, l’activitat simultània dels

catalanisme i de la regeneració política.

relacions euromediterrànies. Per la seva

diversos advocacy tanks genera un es-

Però més enllà de l’àmbit nacional, di-

part, els anuaris sobre l’estat de l’edu-

cenari de lluita constant per “vendre”

versos think tanks catalans s’han

cació que publica la Fundació Jaume

les pròpies idees.

constituït en referents en altres temes.

Bofill i on es recullen indicadors esta-

Per exemple, coincidint amb la decisió

Central Nuclear de Santa Maria de Garoña (Burgos), la Fundación Ideas va

L’Estat de les autonomies i l’encaix català a Espanya centren bona part dels treballs dels think tanks catalans

publicar un informe que recomanava el tancament immediat de la instal·lació;

països de la Unió Europea s’han convertit en una cita obligada dels mitjans de comunicació i en un element de reflexió social. Aquests darrers exemples pale-

Sense anar més lluny, l’informe anual

sen la importància de comptar amb

precisament tot el contrari del que

de la Universitat de Pennsilvània situa

think tanks potents i exemplars que

aconsellava el Consejo de Seguridad

la Fundació CIDOB entre els 400

aportin elements per refinar l’estat de

Nacional (CSN).

millors think tanks del món.

la nostra societat en un context de

Tanmateix, l’Estat de les autonomies i

Aquesta institució és un referent en

transformació constant produïda per la

l’encaix de Catalunya a Espanya han

qüestions relatives a la política interna-

globalització. Però caldrà estar ama-

centrat bona part dels treballs de la ma-

cional, la cooperació, les dinàmiques in-

tents a la deriva partidista d’aquestes

joria de laboratoris d’idees catalans. En

terculturals així com a les migracions.

organitzacions i al perill de confondre

aquest sentit, cal destacar l’activitat que

En anteriors edicions, el mateix in-

idees amb ideologia.

CAPÇALERA MARÇ 2010

del Govern espanyol sobre si renovar o revocar el permís d’explotació de la

dístics i quadres comparatius amb

REFLEXIÓ

L’expansió del model de gratuïtat a tot el que allotja la Xarxa afecta, de ple, el periodisme. En el llibre Gratis. El futuro de un precio radical (Urano) el periodista, escriptor, economista

Gratis, el nou model que s’imposa Chris Anderson Fotos: Vicente Pruna Era l’any 1925, les albors de la indústria

un concurs per trobar la millor resposta

de la ràdio comercial, la bogeria de la

a la pregunta: «Qui ha de pagar la ra-

i redactor en cap de

tecnologia sense fil que es va estendre

diodifusió i com?». Tal com recorda

pels Estats Units va reunir famílies al

Susan Smulyan de Selling Radio, van

la revista Wired examina

voltant del receptor de ràdio i va crear

participar-hi 800 persones amb idees

«amics a distància», oients que es mera-

que anaven des de les contribucions vo-

els models de mercat

vellaven pel fet de poder escoltar trans-

luntàries dels oients (una salutació a la

missions des de ciutats a centenars o

Ràdio Pública Nacional, o NPR per les

milers de quilòmetres de distància. La

seves sigles en anglès) fins a la conces-

que permeten oferir productes i serveis gratuïts. A continuació, reproduïm extractes del capítol que Anderson – autor de l’assaig visionari

meravellosa capacitat de transmetre i

sió de llicències governamentals i, astu-

arribar a milions de persones simultà-

tament, cobrar per les programacions.

niament obligava les emissores de ràdio

La resposta guanyadora proposava un

a inventar continguts per a les masses:

impost sobre els tubs de buit com a

espectacles, notícies i informacions amb

índex de «consum radiofònic». (En rea-

l’abast més ampli possible. Era l’inici de

litat, aquest va ser el model que el

la cultura pop del segle XX. Només hi

Regne Unit va adoptar, en què oients i

havia un problema: ningú no sabia com

televidents paguen una taxa anual per

pagar-ho.

les seves ràdios i televisors, i a canvi se’ls

Fins aleshores la programació de ràdio

ofereix una BBC sense publicitat.)

s’havia fet amb molts pocs diners (les

Hi va haver indicis que assenyalaven

L’economia Long Tail–

emissores regionals permetien que la

que la publicitat podia ser la resposta,

primera persona que aparegués per la

però no va ser ni de bon tros una solució

dedica als mitjans

porta sortís en antena), o la finançaven

popular. Semblava vergonyós haver

de comunicació.

els mateixos fabricants de receptors.

d’espatllar aquell nou mitjà de comuni-

David Sarnoff, vicepresident de Radio

cació amb missatges patrocinats. Un

Corporation of America (RCA), va ex-

article recollia que «la publicitat resso-

plicar en el seu moment que «emetem

nant... malmet allò que és més vital de la

fonamentalment perquè els compra-

radiodifusió... crea un públic apàtic,

dors de ràdios RCA puguin alimentar

afecta l’interès de l’oient i restringeix les

aquests instruments de recepció amb al-

vendes d’aparells receptors».

guna cosa». Però quan es va generalitzar

Però la NBC, una de les noves emissores

la ràdio, va quedar palès que només una

de radiodifusió, estava decidida a provar

colla de fabricants no podien satisfer la

si funcionava la publicitat a la ràdio. El

demanda insaciable de nous continguts.

1926 va nomenar Frank Arnold, el de-

La revista Radio Broadcast va anunciar

fensor més conegut de la publicitat ra-

La publicitat a la Xarxa utilitza sovint paràmetres ben diferents als dels mitjans convencionals.

peremissores de la Costa Est utilitzaven

Arnold descrivia la ràdio com la «quarta

transmissors cada vegada més potents

dimensió de la publicitat», més enllà de

per arribar a centenars de milers de per-

Gurú digital

la tridimensionalitat prosaica dels diaris,

sones arreu del país, però quan van

És un dels gurús d’Internet,

les revistes i els cartells. N’hi havia d’al-

créixer les ràdios regionals i locals, els se-

sobretot des que va donar a

L’atractiu de l’exitós programa AdSense rau en el fet d’emparellar anuncis amb continguts, l’oposat al que fan els mitjans

nyals locals, més propers, ofegaven

conèixer el nou paradigma digital

els nacionals. (La Comissió Fede-

(The Long Tail), en un treball

ral de Comunicacions es va crear,

considerat un dels llibres de nego-

en part, per posar ordre a les

cis més importants de la Xarxa. El

ones.) Com a resultat, la ràdio va

periodista, escriptor i conferen-

semblar que quedés relegada a la

ciant Chris Anderson (1961) resi-

tres que parlaven de com la ràdio feia,

publicitat local, que no era prou lucra-

deix a Berkley (Califòrnia) i és

com per art de màgia, que els anunciants

tiva com per satisfer tota la demanda de

l’editor de la prestigiosa revista

es convertissin en «un hoste a casa del

continguts.

Wired, un autèntic referent sobre

radiooient».

La salvació va arribar amb la companyia

Internet a tot el món. En el seu

Això no obstant, un dels problemes de

telefònica AT&T (American Telephone

darrer llibre Gratis reflexiona

la ràdio era que, malgrat el seu desafia-

and Telegraph). William Peck Banning,

sobre el model gratuït que impera

ment a la distància, aquesta, al seu torn,

més endavant vicepresident d’AT&T, va

a la Xarxa.

començava a ser un problema. Les su-

recordar que a principis de la dècada de

CAPÇALERA MARÇ 2010

diofònica, director de desenvolupament.

REFLEXIÓ

1920 «ningú no sabia realment on estava

pròpia experiència.

localitzada una ràdio. Jo estava conven-

Fa un temps, un amic de Google va visi-

paga fortunes a Google perquè faci

çut que, com que es tractava d’una

tar les nostres oficines de Wired, i li vaig

exactament allò que nosaltres prohibim:

parellar anuncis amb continguts. La gent

forma de telefonia, ens veuríem involu-

ensenyar la nostra «cambra de treball»,

posar anuncis de Sony prop de ressenyes

crats en la radiodifusió d’alguna ma-

on hi ha una paret plena de totes les pà-

sobre Sony. I als lectors els agrada: es diu

nera». Aquesta manera va acabar sent la

gines del número en el qual estem tre-

pertinència.

transmissió de programes de ràdio a

ballant posades en fila. Així que les

Per què aquesta equiparació és dolenta

llarga distància mitjançant els cables d’AT&T, lliures d’interferències, de manera que les emissores locals de tot el país els podien retransmetre. Així van néixer les xarxes radiofòniques nacio-

per al paper imprès però és bona

La publicitat al Web la col·loquen algorismes de programari i, en certa manera, això la fa més pura

per al món en línia? Al nucli de la qüestió hi ha l’essència de com està canviant la publicitat així que penetra a Internet.

nals i el primer mercat nacional per a la

La meva pròpia explicació, fins a

publicitat radiofònica. (Fins llavors es li-

pàgines van prenent forma, les anem

cert punt insuficient, és que la gent no-

mitava a petits focus de publicitat local

movent per la paret fins que trobem la

dreix expectatives diferents sobre el

per a les empreses dins del radi d’acció

millor composició de la revista, i així evi-

món virtual. D’alguna manera, comprèn

de les emissores individuals).

tem desafortunats xocs entre textos i

intuïtivament tot el que el meu amic de

Alguns decennis després, la televisió va

elements gràfics.

Google i jo avaluàvem dins d’aquella

seguir el mateix camí. Ambdues emetien

Una altra de les coses que fem en

cambra envoltada de paper. Les revistes

gratuïtament amb el suport de la publi-

aquesta paret és controlar el «conflicte

les fan persones, i les persones es poden

citat. Era el principi de l’anomenat

anunci/article», és a dir, anuncis que

corrompre per diners. Però la publicitat

‘model Gratis’ dels mitjans de comuni-

semblen relacionats amb el tema que el

al Web la col·loquen algorismes de pro-

cació: una tercera part (l’anunciant) sub-

text tracta. Això ve d’aquesta mena de

gramari i, en certa manera, això la fa més

venciona el contingut de manera que la

«muralla xinesa» que la majoria de mit-

pura.

segona part (l’oient o el televident) el

jans alça entre els equips de la redacció

De ben segur que tot plegat és fictici.

pugui rebre gratuïtament.

i la publicitat per assegurar-se que els

Piles d’anuncis es col·loquen manual-

Actualment, aquest model trilateral és

anunciants no poden influir en la redac-

ment a la Xarxa, i és molt fàcil corrom-

el nucli d’una indústria publicitària de

ció. Però amb això no n’hi ha prou. Ne-

pre un algorisme. Però quan és Google

300.000 milions de dòlars. Aquesta no

cessitem inspirar confiança al lector, de

qui col·loca un anunci en el contingut

només sosté uns mitjans de comunicació

manera que evitem fins i tot l’aparença

d’algú, la connexió entre tots dos és tan

que són gratuïts, com ara la ràdio tradi-

d’influència assegurant-nos que un

precària que a la gent no sembla impor-

cional, sinó que també dóna cobertura a

cotxe no es troba al costat d’un article

tar-los la influència indeguda.

la major part de mitjans de pagament,

de cotxes, o un anunci de Sony prop de

També és perfectament possible que els

des dels diaris i revistes a la televisió per

les nostres anàlisis de productes de Sony.

mitjans de comunicació tradicionals ens

cable, la qual cosa permet que siguin molt més barats del que serien. I ara, amb Internet, un entorn on els mitjans de comunicació no tenen una posició de privilegi, la publicitat suporta tota la resta.

equivoquem de mig a mig. Potser

El vell model molesta el 90% de l’audiència i arriba al 10%. Google molesta el 10% i arriba al 90% que hi té interès

ens vanagloriem de la nostra cerca de puresa, similar a la de la separació de l’Església i l’Estat, i als lectors no els importi i ni tan sols se n’adonin de si un anunci de

CAPÇALERA MARÇ 2010

Sony apareix al costat d’una anà-

MÉS ENLLÀ DELS MITJANS

Idealment, ni tan sols els faríem coinci-

lisi de Sony. Potser fins i tot ho preferi-

Què canvia en la publicitat quan va més

dir en el mateix número.

rien i els veritables obstacles siguin els

enllà dels mitjans de comunicació i dóna

Mentre ho explicava al meu amic de

nostres redactors, temorosos que algú

suport a programari, serveis i continguts

Google, em va mirar amb una increduli-

pugui pensar que la seva opinió l’ha

creats per gent corrent i no empreses de

tat creixent. I amb raó, doncs a Google

comprada algú. Ho desconec, però sé

comunicació? Molt. Per començar, les

fan justament el contrari.

que la nostra indústria té unes normes

normes habituals de confiança s’inver-

L’atractiu d’AdSense, el programa de

molt estrictes al respecte i que, si les

teixen. Us poso un exemple de la meva

Google d’èxit rotund, rau en el fet d’em-

transgredeixo, la meva revista ja no

d’anuncis molestos oferts per Google.

ments en línia en què es demanava que

Però així que la creixent oferta d’anun-

la gent pagués pels continguts, a gairebé

cis mil·limètricament dirigits topa amb

tothom li va quedar clar que aquella dis-

la creixent demanda de continguts mil·li-

puta per l’economia digital no funciona-

mètricament dirigits, l’aparellament

ria, i el model Gratis va vèncer. No

millora.

només això, sinó que les expectatives de

Per exemple, al meu lloc web sobre ro-

preu establertes per al sistema en línia

bòtica aèria, on utilitzem Google

van començar a filtrar-se també fora

AdSense i on s’ofereixen anuncis mil·li-

d’aquest.

mètricament dirigits de productes tan

Els diaris es van adonar que la generació

esotèrics com ara «acceleròmetres de

Google podria no adoptar l’hàbit dels

tres eixos», vaig enquestar els nostres

seus pares de pagar diàriament un

lectors per preguntar-los si volien que

exemplar i, per això, van llançar al mer-

tragués els anuncis. La majoria d’ells em

cat diaris gratuïts adreçats a adults joves

van demanar que els conservés perquè

que lliuraven en mà a les cantonades i

els semblaven tan pertinents que els

boques de metro. Altres periòdics van

consideraven part del contingut. Un

mantenir els seus preus, si bé hi van ad-

petit grup ni tan sols s’havia adonat que

juntar regals, des de música fins a

hi hagués anuncis. El grup més petit

vaixelles d’argent. Mentre la resta de

volia que desapareguessin. (Els hi vaig

diaris iniciava un procés de declivi, la

mantenir.)

premsa gratuïta es va convertir en un solitari far d’esperança, amb un 20% de

ELS NOUS CANVIEN ELS ANTICS

podrà optar a premis i patirà altres càs-

Un aspecte interessant del model Gra-

Europa) i que aglutinava un 7% de la

tis que la publicitat sustenta és que de

circulació total de diaris el 2007.

fet ja estava decaient en el negoci dels

Mentrestant, l’audiència de televisió

mitjans tradicionals. Mentre la televisió

sembla haver arribat al màxim, almenys

passava de l’emissió gratuïta al cable,

entre l’arc de televidents més buscat, el

que és de pagament, el contingut l’ana-

dels 18 als 24 anys d’edat, els quals cada

ven fomentant progressivament una

vegada més miren «clips» (extractes) i

barreja de corrents d’ingressos que in-

fins i tot programes sencers en línia gra-

tigs similars.

cloïen la redifusió i cànons de llicència

tuïts a YouTube i Hulu. La banda ampla

Amb tot, el que és clar és que la natura-

de cable que tenien poc a veure amb la

és el nou mitjà de lliure difusió, i la res-

lesa de la publicitat en línia és diferent.

publicitat. Fins i tot la ràdio, en forma de

tricció d’accés a la versió premium sem-

En essència, el vell model de radiodifusió era aquest: molesta el 90% de la teva audiència que no té interès en el teu producte per arribar al 10% que hi pugui estar interessat (recordeu els anuncis de dentadures durant els partits de futbol).

bla que desapareix.

Internet ho ha capgirat tot. Després d’anys demanant que es pagui pels continguts, s’ha imposat el model Gratis

El model Google és justament el

LA FI DEL PAGAMENT Aquesta evolució forma part d’una devaluació dels continguts molt més gran, impulsada no únicament per una qüestió de gust

contrari: utilitzeu el programari per

ràdio per satèl·lit, s’estava tornant una

generacional, sinó per tendències tecno-

mostrar l’anunci només a la gent que hi

mescla d’abonaments directes i publici-

lògiques. Jonathan Handel, un advocat

pugui tenir més interès. Molesta el 10%

tat. Començava a assemblar-se als mit-

d’espectacles (i antic científic especialit-

de l’audiència que no hi està interessada

jans de comunicació impresos, que

zat en ordinadors) de Los Angeles, dóna

per arribar al 90% que hi pugui tenir in-

barregen subscripcions amb la venda al

sis motius per a l’emigració cap al sis-

terès.

quiosc i els ingressos per publicitat.

tema Gratis i que jo parafrasejo així:

De ben segur que no sempre funciona

Però l’arribada d’Internet ho ha capgi-

• Oferta i demanda. L’oferta de contin-

així, i sens dubte haureu vist un munt

rat tot. Després d’uns anys d’experi-

guts s’ha multiplicat per un milió, però

CAPÇALERA MARÇ 2010

La tecnologia ha revolucionat el sector

creixement anual (fonamentalment a

REFLEXIÓ

la demanda no: encara tenim únicament

Arribats en aquest punt, el lector escèp-

dos ulls, dues orelles i vint-i-quatre hores

tic hauria d’estar en alerta absoluta. Se-

Google col·locats al costat dels resultats

al dia. Per descomptat que no tots els

gurament, en algun lloc hi deu haver el

d’una cerca o als llocs web de tercers. Els

continguts són iguals i que les pàgines de

límit per als dòlars de la publicitat.

anunciants només paguen quan els lec-

Facebook no es poden comparar amb

Aquesta no ho pot finançar tot.

tors accedeixen a l’anunci. Google no

les del New York Times, llevat que

És probable que algun tipus de publici-

ven espai. Ven intencions dels usuaris, el

aquesta pàgina de Facebook sigui la

tat fins i tot valgui menys en línia que no

que aquests han dit que els interessa

d’un amic vostre, i aleshores pot ser molt

pas fora. La raó la trobem en l’escassetat

mitjançant les preguntes de cerca. I

més interessant que les del Times (per a

i l’abundància. Com diu Scott Karp, el

aquest és un recurs escàs. El nombre de

vós). • Pèrdua de forma física. No ho podem evitar: donem més importància als àtoms que als bits. Tan bon punt els continguts van passar de discs en capses

La indústria informàtica vol continguts gratuïts. Apple no guanya milions venent fitxers de música, ho fa venent iPod

a fitxers que circulaven pels cables, es

Berkeley» en un dia determinat és finit. El resultat és que mentre la publicitat tradicional és limitada en línia, la forma en què Google

van tornar intangibles, fins i tot abs-

fundador de Publish2, una empresa

l’està redefinint –connectar el producte

d’anàlisi i servei de notícies: «La publi-

amb els desitjos expressats– encara creix

implica arrabassar-la a algú i costa di-

citat en els mitjans tradicionals, ja siguin

ràpidament. Eric Schmidt, conseller de-

ners reals, mentre que amb un fitxer di-

diaris, revistes o televisió, consisteix a

legat de Google, ha calculat que el mer-

gital això no passa.

vendre un bé escàs: l’espai. El problema

cat potencial per a la publicitat en línia

• Facilitat d’accés. Tot sovint és més fàcil

és que al Web hi ha una quantitat d’espai

és de 800.000 milions de dòlars, és a dir,

baixar un contingut que trobar-lo i com-

pràcticament infinita. De manera que,

el doble del mercat total actual de pu-

prar-lo en una botiga. Així que dismi-

quan les empreses de mitjans de comu-

blicitat, en línia i fora d’ella. És fàcil

nueixen aquests «costos de cerca»,

nicació tradicionals intenten vendre

veure per què: les empreses només pa-

també ho fa la nostra predisposició a

espai a la xarxa de la mateixa manera

guen pels resultats. Si esteu segurs de

pagar per fer accessibles els continguts.

que ho fan fora d’ella, es troben que

guanyar 1 dòlar per cada 10 cèntims que

• Canvi cap a un contingut impulsat per

només tenen una fracció del poder d’im-

gasteu en màrqueting, el cel és el límit.

la publicitat. Els hàbits creats pel Web es

posar preus».

Compareu-ho amb el vell tòpic de Ma-

traslladen a la resta de la vida. Si els

Una revista de modes impresa pot co-

dison Avenue: «La meitat de la meva

continguts són gratis en línia, no ho hau-

brar a un anunciant més de 100 dòlars

publicitat és un malbaratament, però no

rien de ser també arreu?

per cada 1.000 lectors, en canvi, tindrà

sé quina meitat». Sense paraules.

• La indústria informàtica desitja que

sort si aconsegueix obtenir més de 20

els continguts siguin gratuïts. Apple no

dòlars per cada 1.000 lectors en línia.

EL TRIOMF DEL MODEL

guanya milions venent fitxers de música,

Senzillament, hi ha més competència en

Aquesta és la raó per la qual el model

ho fa venent iPod. Els continguts gra-

línia, ja que els anunciants tenen més

basat en la publicitat s’ha estès tant

tuïts revaloren els aparells reproductors,

entre els mitjans en línia.

tal com va descobrir la indústria radio-

Podeu considerar la Xarxa com

• Generació de tot allò que és gratis. La generació que ha crescut amb la banda ampla té, en certa manera, l’economia

La generació digital no és hostil ni indiferent al copyright. Senzillament ho consideran improcedent

digital connectada a l’ADN. Per això no són ni hostils ni indiferents al copyright. CAPÇALERA MARÇ 2010

persones que escriuen «Bugaderia

tractes. A més, furtar alguna cosa física

fònica als anys vint.

tom de la qual són els anuncis de text de

una extensió del model de negoci dels mitjans cap a una sèrie il·limitada d’altres indústries. Google no és una empresa de comunicació en cap dels significats tradicionals

llocs on triar i el preu s’acomoda al que

de la paraula, però guanya milions amb

Senzillament, ho consideren improce-

el mercat pot suportar. Però això és vàlid

el model de negoci de les empreses de

dent.

per a la «publicitat visual», bàners i

comunicació. El mateix passa amb Face-

imatges que tenen com a objectiu pro-

book, MySpace i Digg. Totes aquestes

Per aquesta raó, els models impulsats

mocionar una marca i no produir neces-

són empreses de programari en essèn-

per la publicitat van guanyar en línia, i

sàriament una venda immediata.

cia. Algunes organitzen els continguts

per això ho continuen fent.

Hi ha una altra mena de publicitat l’epí-

d’altres persones i altres proporcionen

Els telèfons mòbils són un dels nous suports que permeten consultar els mitjans de comunicació.

un lloc perquè la gent creï el seu propi

com funciona el programa Associates

ofereix Google, entre altres. O bé poden

contingut. Ara bé, no creen ni distri-

d’Amazon.

provar-ho amb la clàssica col·locació del

bueixen continguts de la manera que ho

A més hi ha la «generació d’oportuni-

producte i pagar per tenir la seva marca

fan els mitjans tradicionals, la qual cosa

tats», en què els anunciants paguen per

o els seus productes inclosos en un vídeo

és una part considerable del problema,

les adreces electròniques de persones

o en un joc.

és clar, però per als qui ara som en el ne-

Afegiu les versions de text, vídeo,

goci de la comunicació, la cosa va molt

animació, àudio i món virtual (vi-

Abans de res, el trasllat de la publicitat a la Xarxa ha creat noves maneres de puntuar els anuncis que van més enllà del

Fa vint-i-cinc anys la publicitat es dividia en cinc categories. Ara hi ha uns 50 models en línia amb canvis constants

tradicional model de pagament per «impressions» per milers d’espectadors o

deojoc), i veureu com ha canviat el món de la publicitat des que s’ha fet en línia. Fa vint-i-cinc anys la publicitat es podia dividir en cinc grans categories: paper (anuncis i anuncis

que han estat atretes pel contingut gra-

classificats), TV, ràdio, a l’aire lliure

oients. («cost per milers», o CPM.) Va-

tuït, o també paguen per informació

(tanques i cartells) i fullets. Ara com ara,

riants en línia inclouen el «cost per clic»

d’aquests clients. Els anunciants poden

hi ha com a mínim 50 models diferents

(CPC), que utilitza Google, i el «cost per

patrocinar un bloc sencer o una secció a

en línia, i cadascun d’aquests canvia d’un

transacció» (CPT), en què els anunciants

canvi d’una suma fixa, no determinada

dia a l’altre. És atabalador –i estimulant,

només paguen quan un espectador es

pel trànsit. Poden pagar perquè se’ls in-

alhora– veure com una indústria es rein-

converteix en client de pagament, que és

clogui en resultats de cerques, tal com

venta davant d’un nou mitjà.

CAPÇALERA MARÇ 2010

més enllà.

R E P O R TATG E

Agustí Calvet, més conegut pel pseudònim Gaziel, és un dels periodistes catalans més importants del segle XX. El llibre

La tribu a la Gran Guerra, segons Gaziel Plàcid Garcia-Planas

Gaziel En las trincheras (Editorial Diëresis)

“En el espectáculo de la vida –escriu

lar-se un pèl…: “El senador norteame-

Gaziel el 15 d’abril de 1915–, los hom-

ricano, Mr. Samson Yhang, el menos

recupera algunes

bres importan a lo menos tanto como

aguerrido de los expedicionarios,

los acontecimientos. Una excursión sin

ignora del modo más capital y rotundo

cròniques i

personajes es algo solitario y monó-

la lengua francesa –escriu Gaziel a la

tono, como un paisaje sin figuras”…

crònica. Es un hombre de aspecto

reportatges que va

Primera Guerra Mundial. El reporter

hosco, fuerte, que debe frisar en los se-

escriure durant

de Sant Feliu de Guíxols es disposa a

senta años. Tiene el pelo duro y ceni-

visitar el front de l’Oise, i a la primera

ciento, las cejas hirsutas, el bigote como

la Primera Guerra

crònica que envia a La Vanguardia no

una zarza recortada, el mirar imperioso,

descriu cap soldat, cap explosió, cap

los labios despreciativos, las manos en-

Mundial per

trinxera. Hi descriu els sis periodistes

ormes y como enguantadas de vello, y

que anaven amb ell cap al front.

el porte receloso, pausado, de un hom-

a La Vanguardia. En aquest article oferim la visió que

“Importa conocer a estos personajes –

bre calculador y prudente. Lleva anteo-

afegeix– porque revelan las asocia-

jos y un sombrero pequeño de fieltro,

ciones pasajeras y extravagantes que la

caído sobre la frente, que aumenta la

curiosidad de los neutrales reúne en

expresión taciturna del rostro. Viste de

torno a la guerra”.

negro, y para salir en campaña se ha

Gaziel tenia dels

Gaziel és –sense cap mena de dubte–

forrado las piernas con polainas, mas

un dels reporters de tot el món que

con tan poca previsión o fortuna que

periodistes que

millor va descriure la Primera Guerra

los pantalones, demasiado largos, le

Mundial. I, probablement, el que més

asoman por debajo, a la altura del to-

apareixen al llibre,

descriu la tribu –els corresponsals de

billo, complicando su aspecto de una

guerra– a les cròniques.

manera insólita. Como no sabe ni pizca

Aquell abril de 1915, acompanyaven el

de francés, este prócer ilustre de la de-

juntament amb material inèdit. És una radiografia de la professió feta per un dels seus principals referents.

nostre reporter Samson Yhang, sena-

mocracia yanqui no ha parado hasta

dor nord-americà i propietari d’un gran

encontrar una manera concisa y viable

diari d’Iowa; Joe Ynnard, corresponsal

de darse a conocer silenciosamente. Su

nord-americà i expresident de l’Asso-

método consiste en llevar a todas horas

ciació de Periodistes Estrangers de

una cantidad fabulosa de tarjetas, con

París; William Wethy, redactor del diari

su nombre impreso. Y en cuanto se ve

més popular de Nova York; Gustaf

rodeado de gente desconocida, venga o

Ströemdorf, periodista suec; i un col·la-

no venga al caso, comienza a repartir-

borador d’El Liberal de Madrid.

las a derecha e izquierda, con una rapi-

I Gaziel en fa una dissecció sense tal-

dez increíble, como si repartiera

El sentinella que vigilava des de les trinxeres jugava un paper molt important. A la imatge, un soldat el 1915. Foto: Larousse

Tiene el rostro completamente sonro-

bios y entre el pasmo general de las

sado, con una suerte de rubor natural y

gentes (…)”.

constante, que le llega hasta el cogote y

Del front als despatxos

“Mr. Joe Ynnard, otro de los america-

aún a las altas regiones de la coronilla.

nos que figuran con ventaja entre los

Sobre este fondo de cutis sereno como

La trajectòria del periodista i es-

expedicionarios, es un caballero exqui-

el alba de Homero, sus escasos cabellos

criptor Agustí Calvet (Sant Feliu

sito, elegante, de una figura sin tacha,

forman a manera de un resplandor te-

de Guíxols, 1887-Barcelona, 1964),

nuísimo. Sus largos y blandos bi-

més conegut com a Gaziel, co-

gotes son níveos y leves como

mença el 1910 quan va escriure

Agustí Calvet és un dels reporters que més descriu els corresponsals de guerra a les seves cròniques

alas. Sus ojos menudos, límpidos,

per a la Veu de Catalunya. La fama

tienen el fulgor cristalino de dos

li arriba com a cronista de la Pri-

piedras preciosas. Y si el senador

mera Guerra Mundial per a La

Yhang podría ser comparado a

Vanguardia, diari que va dirigir

de una pulcritud sin ejemplo. Pasó su

un oso corpulento de las selvas germá-

entre 1920 i 1936. La guerra civil

juventud en Egipto, su edad madura en

nicas, Mr. Ynnard, por el contrario, di-

espanyola i l’exili varen truncar la

Inglaterra, y su dorado crepúsculo lo

ríase que evoca el recuerdo de los ibis

seva trajectòria professional. Va

consume brillantemente en París. Debe

esbeltos que contempló en su mocedad,

escriure vuit llibres en castellà i ca-

contar entre cincuenta y cinco y sesenta

paseando su elegancia nativa por las

torze en català.

años. Es alto, esbelto, ceremonioso.

llanuras egipcias (…)”.

CAPÇALERA MARÇ 2010

anuncios. Todo esto sin despegar los la-

R E P O R TATG E

“El corresponsal norteamericano Mr.

Koenigsberg’, Mr. Ströemdorf exclama,

triota, que ha visitado varias naciones

William Wethy es un personaje indefi-

cuando vuelve a su patria y entre el

de Europa, la parte oriental del Norte

nible. Lo único cierto que puede cole-

asombro de sus compañeros:’¡En mis

de África, América y el Japón, se dis-

girse de su apariencia es que su peso

largos viajes hacia las tierras solares, yo

ponía a marcharse a la India cuando

corporal excede de un centenar de ki-

he llegado hasta París!’”.

surgió el conflicto europeo. Entonces

logramos. Y lo poco que podemos adivinar de sus hábitos estriba en su costumbre de fumar unos cigarros habanos, principescos, que va consumiendo uno tras otro con impasibilidad

resolvió quedarse en Francia,

“Mi colega español, lento, triste, siempre retrasado, nos aparece envuelto en su ancha capa montañesa”

serena. Es gordo, calmoso, lleva el ros-

donde ha estado recorriendo sin cesar los campos de batalla y de ruinas. Viste oscuro, con polainas negras y un chambergo de amplio borde, ladeado con nativa indo-

tro completamente afeitado y viste un

La més impagable de les descripcions,

lencia. En el ojal de su guerrera luce

traje de excursión color kaki, confec-

però, la reserva Gaziel per al seu com-

constantemente, como una flor vani-

cionado según el modelo de uniforme

pany d’El Liberal de Madrid…:

dosa y purpúrea, el botoncito de la Le-

que usan las tropas inglesas. A ratos pa-

“Mi colega español, lento, triste, siem-

gión de Honor. Su rostro tostado y su

rece un mozalbete foot-ballista, engor-

pre retrasado, nos aparece envuelto en

llaneza apática contrastan con las ma-

dado por una temporada de descanso y

su ancha capa montañesa que trajo de

neras frías y la tez rubicunda de nues-

de ocio. Entonces diríase que no tiene

León o Zamora. Es un hombre de unos

tros demás compañeros de viaje. El

más de 18 a 20 años. Pero luego descubrimos en sus sienes rastros evidentes de canas, como sólo las tienen en su tierra los hombres que han traspasado los límites de la edad madura… Otra

“El cronista piensa constantemente en las líneas de fuego; el soldado sueña de continuo en su casa”

causa de desconcierto para el observador son las risotadas que Mr. Wethy va

redactor de El Liberal conserva un atavismo de superstición primitiva. A cada momento se horroriza al ver que alguno de nosotros da vueltas al pan, en la mesa, o cuando un solo fósforo

cuarenta años, de aspecto cansado, de

sirve para encender más de dos cigar-

soltando de cuando en cuando, sin mo-

trato indolente. Su cabello negro, par-

rillos. ‘No haga usted eso, ¡por Dios!

tivo aparente. ¿De qué se reirá? Es im-

tido, cae con descuido sobre las sienes

Nos va a dar mala suerte… ¡Peor para

posible saberlo. Hay que tener a Mr.

grises. Sus ojos pardos tienen ese deje

usted!’, dice, sonriendo a pesar de sus

Wethy por un misterio jovial, pero im-

de melancolía peculiar a los viajeros y

propios temores. Y el senador Yhang, al

penetrable”.

bohemios empedernidos. Mi compa-

barruntar por los gestos de mi compa-

“Mr. Gustaf Ströemdorf, nuestro com-

triota sus raras creencias, abre los ojos

pañero sueco, es un joven afable, rubio,

redondos y fríos como dos tragaluces, y

delgado, que fuma cigarrillos Muratti

se queda pasmado, tentando, a guisa de

de 4,50 francos la caja. Habla correcta-

amuleto preservativo, la insignia masó-

mente el inglés, y el francés de una ma-

nica que le cuelga del pecho”.

CAPÇALERA MARÇ 2010

nera comprensible. Sin embargo, casi

100

siempre prefiere valerse del primero de

CRONISTES I SOLDATS

estos dos idiomas y gusta de andar con

Un any després, en una visita al front

el grupo que forman aparte los nortea-

de Reims, Gaziel col·loca l’èpica del

mericanos. El redactor de El Liberal y

reporter de guerra al lloc que li cor-

yo debemos parecerles hombres de un

respon…:

mundo desconocido, violento. Mr.

“¡No confundáis nunca a los cronistas

Ströemdorf, al bajar de sus tierras del

de guerra con los soldados! –escriu en

norte, no ha pasado jamás de París. Y

una de les seves cròniques. El soldado

así como los hijos del Mediodía deci-

va al frente por deber; el cronista, por

mos, para expresar la latitud máxima

oficio. El cronista pasa su vida en el in-

alcanzada en nuestros viajes hacia las

terior del país y, de cuando en cuando,

regiones árticas: ‘Yo he llegado hasta

va al frente; el soldado vive en el frente

Copenhaguen, hasta Aberdeen o hasta

y, de tarde en tarde, pasa unos días en el

Soldats francesos el 1940 observen l’enemic des de la trinxera. A la pàgina anterior, un venedor de la Gazzete des Ardennes, diari de propaganda alemanya destinat a la població civil francesa. Foto: M.G.V

interior del país. El cronista piensa

reservado; tiene guardada habitación

exclama gozoso: ‘Adiós, señores. Ma-

constantemente en las líneas de fuego;

en los mejores hoteles; puede contar

ñana parto a las líneas de fuego’”…

el soldado sueña de continuo en su

con un automóvil magnífico, vía libre,

La crònica porta un títol ple d’inten-

casa, en los suyos, en los que viven en

paso franco, respeto en todas partes,

cions: “Los excursionistas”. Uns dies

paz. ¿Queréis, en fin, una diferencia

miramientos y atenciones de las autori-

després, a la mateixa visita al front de

esencial? Cuando llega la hora grave, la

dades más altas”.

Reims i en una peça titulada “Los cro-

hora de partir hacia las avanzadas, el

las manos le tiemblan. Sabe que van a comenzar los días amargos, los viajes incómodos, las marchas penosas bajo la

fundeix aquest pensament…: “Nuestra manera de recorrer el frente es muy cómoda –relata–. Partimos de la retaguardia en coche, nos conducen al lugar o

lluvia, la vida igualitaria, dura, en el

“La noche antes de partir –conclou Ga-

lugares que nos interesan, llegamos,

fondo de las trincheras. Para el cronista,

ziel–, el cronista suele pasarla en el cír-

abrimos los ojos y nos distraemos. Todo

la vigilia de partir es casi un día de

culo o en el café, con sus amigos. Al dar

se halla preparado de antemano para

fiesta. Se prepara el maletín, se ensayan

las doce se despide, ‘porque mañana

no causarnos ninguna molestia: los ofi-

los gemelos de campaña, se compran

será necesario madrugar’. Sus compa-

ciales están sobre aviso, advertidos de

placas fotográficas, se prueban polainas.

ñeros le envidian con resquemor profe-

nuestra llegada; el plan de excursión ha

En el tren expreso le espera un vagón

sional. Y, al abandonarles, el cronista

sido ultimado previa y minuciosamente,

CAPÇALERA MARÇ 2010

soldado se despide de los suyos con una emoción profunda; el corazón le late,

nistas modernos”, Gaziel apro-

“Todo se halla preparado de antemano para no causarnos ninguna molestia”, critica a la seva crònica

101

R E P O R TATG E

El rescat de les cròniques que van consagrar Gaziel

CAPÇALERA MARÇ 2010

Quai d’Orsay, primers de desembre

102

y se va cumpliendo al pie de la letra.

sin ningún interés, por decir algo:

Cuando terminamos la visita de una

‘¿Adónde vamos, mi capitán?’. El ofi-

instalación o avanzada cualquiera, ape-

cial contesta: ‘Vamos a Suippes’. ‘¿A

nas sentimos el más ligero cansancio, ya

Suippes? Y, ¿qué hay allí?’. ‘Nada, rui-

encontramos los coches. No sabemos

nas’. Y el capitán se desentiende de no-

por dónde han venido, pero los halla-

sotros, para seguir escuchando con

mos siempre dispuestos a trasladarnos

avidez a un americano que refiere su-

de 1914. Un estudiant de filosofia

a otra parte. Y si no fuera por el exce-

puestas flaquezas íntimas y mujeriegas

esdevingut reporter s’acredita en el

sivo madrugar, el aturdimiento que nos

del presidente Wilson”.

Ministeri d’Afers Exteriors francès

producen la rapidez y multiplicidad de

“Seamos sinceros: esto no es, en ma-

com a corresponsal de guerra de

impresiones que vamos recogiendo y el

nera alguna, presenciar la guerra. Han

La Vanguardia. El seu nom era,

serio peligro que de vez en cuando nos

Agustí Calvet, tot i que ja utilitzava

amenaza al vagar por la línea de fuego,

“Seamos sinceros: esto no es, en manera alguna, presenciar la guerra” es lamenta després d’una excursió programada

el sobrenom de Gaziel, que és com

nuestro viaje sería la más sosa y monó-

el recordarà la història del perio-

tona de las excursiones”.

disme. Des d’aquell dia i fins a

“Ahora mismo, después de andar diez o

1918, enviarà més de tres-centes

doce kilómetros entre llanuras y

cròniques que mai no es van tornar

bosques cuajados de vías férreas, an-

pasado los tiempos en que el cronista

a publicar. Ara, l’editorial Diëresis

denes, depósitos y vagonetas –viendo

formaba parte de un ejército, era hués-

ha recuperat i seleccionat en el lli-

siempre lo mismo, y en la imposibilidad

ped de un Estado Mayor, tenía tiempo

bre Gaziel En las trincheras els re-

de obtener una serie de cifras que nos

y medios para estudiar los servicios mi-

portatges que va escriure des dels

condensaran en un resumen árido, ya

litares, iba mezclado entre los comba-

fronts de França i dels Balcans.

que no emotivo, la magnitud e impor-

tientes

“Molts d’aquests reportatges mai

tancia de lo que se nos muestra–, aca-

participando de todas sus alegrías y vi-

no havien estat recollits en volum i

bamos de descubrir los automóviles,

cisitudes. Así como entre los altos jefes

fundía

con

ellos,

la resta eren gairebé introbables, fet

esperando al borde de un camino. No

y los simples soldados apenas queda

pel qual ens va semblar valuós pu-

hay necesidad de preguntar nada. Ver

huella de la fraternidad que les unía en

blicar-los en una edició totalment

los coches significa que vamos a tomar-

las luchas pasadas, entre los correspon-

revisada i assequible”, explica l’edi-

los en seguida. Y, en efecto: el capitán

sales de guerra y los combatientes se ha

tora Teresa Amiguet, que destaca el

nos conduce hacia ellos, subimos y nos

perdido también, en absoluto, la anti-

fet que “aquestes cròniques són les

alejamos”.

gua relación de camaradería. Hoy el

que van consagrar periodística-

“Son más de las diez. Nos hemos le-

cronista no habita en el cuartel general,

ment Gaziel i van contribuir a do-

vantado a las cinco y desde entonces es-

sino lejos, muy lejos de las líneas de

blar el tiratge de La Vanguardia,

tamos corriendo. ¿Qué hemos visto

fuego. Los que le facilitan su tarea no

des de 58.000 a més de

hasta aquí? No sabemos; todo se

son los mismos jefes militares, sino los

100.000 exemplars du-

confunde en nuestro recuerdo,

rant la Gran Guerra”.

sin relieve, sin interés alguno:

La selecció l’han fet

cobertizos, estaciones, obreros,

Manuel Llanas, biò-

grúas, bosques de pinos... Parece

graf de Gaziel i

que acabamos de hojear un cua-

professor d’Histò-

derno de ilustración fotográfica”.

“Entre los corresponsales de guerra y los combatientes se ha perdido la antigua relación de camaradería”

ria del Periodisme

“En el interior del coche, nuestros

funcionarios de un ministerio civil. En

a la Universitat

compañeros ríen, fuman, refieren

vez de compartir las penalidades de los

de Vic, i Plàcid

anécdotas. Se habla de París, de tea-

que se baten, el cronista se pasa la vida

Garcia-Planas,

tro, de modas, de mil nimiedades cu-

en una capital, subiendo y bajando las

corresponsal de guerra de La Vanguardia, que signen el pròleg i l’epíleg del llibre, respectivament.

riosas (…). La suavidad del asiento, la

escaleras de una casa suntuosa, visi-

pereza del día, un resto de sueño y una

tando oficinas, frecuentando diplomá-

profunda indiferencia de turista abur-

ticos, para lograr al cabo de tantos

rido nos embotan el alma. Preguntamos

rodeos una atención pasajera. Muy de

Construcció d’una trinxera per part de les tropes el 1940. Les trinxeres van convertir-se en el símbol de la Gran Guerra. Foto: Arxiu

mósfera característica de las avanzadas,

guerra, esto se nos escapa por com-

viaje a las líneas de fuego, sólo por dos,

el estado de las conciencias, la miseria y

pleto. Nosotros somos nada más que

tres o a lo más cuatro días. Todo es, en-

el heroísmo de los que se baten, nos

simples y regocijados turistas; los ver-

tonces, precipitación y aturdimiento.

quitan la sonda. Mucho es si, de tarde

daderos narradores de la guerra, los

No hay tiempo para nada y se quiere

en tarde, logramos percibir un latido de

únicos dig-nos y capaces de transmi-

ver todo. Las impresiones se suceden

realidad guerrera, imaginando lo que se

tirnos una imagen de ella, son los sol-

vertiginosamente. El programa se cum-

siente en el interior de las trincheras, lo

dados. Pero éstos escriben muy poco;

ple con un rigor oficial. Y, al regresar de

que obsesiona las almas de los comba-

y lo poco que escriben permanece casi

su corto viaje, el cronista se ve obligado a ‘confeccionar’ sus recuerdos, a diluirlos, a amplificarlos, porque son tan borrosos y breves que podrían resumirse en una sola observación impublicable.

siempre secreto”.

“Nosotros no somos más que simples y regocijados turistas; los verdaderos narradores de la guerra son los soldados”

En ésta: ‘Cuando comenzaba a ver algo,

Amb aquest relat, Gaziel és alhora sincer i injust amb ell mateix. Perquè, abans i després d’aquesta crònica, ha estat a primera línia de foc. Concretament

se acabó la excursión’”.

tientes. Pero esto ocurre en muy

als fronts de França, sempre guiat per

“En circunstancias tan poco favorables,

contados casos, y más por adivinación

militars –d’altra manera era impossi-

lo único que puede hacerse es descubrir

que por experiencia. Lo que significa

ble anar-hi i també als Balcans, sense

apariencias (…). Vamos al frente con

vivir durante días, semanas y meses su-

control. Ha vist tot el que ha pogut. Tot

nuestra sensibilidad de hombres que

jeto a la servidumbre militar; las tris-

el que li han deixat.

viven apartados de la guerra; y apenas

tezas y las alegrías ocultas; el delirio de

La Gran Guerra, però, és tan gran com

comenzamos a sondear un poco la at-

los combates; lo que es realmente la

la seva fam narrativa.

CAPÇALERA MARÇ 2010

tarde en tarde, se concede al cronista un

103

R E P O R TATG E

El 2011 es compliran els deu anys de Photographic Social Vision, una fundació que vol donar visibilitat a la

L’aposta pel fotoperiodisme més compromès

tasca de les ONG i

Jordi Rovira

potenciar la vessant més social de la fotografia.

Fa gairebé nou anys, concretament el 3 de maig de 2001, tres dones de per-

municació i cultural (exposicions, pro-

En un context difícil on

fils molt diferents van compartir sopar

jeccions, debats, publicacions…).

i inquietuds. Eren Sílvia Omedes,

Quan ja s’observen a l’horitzó els deu

la crisi econòmica se

Peony Herrera i Vera Baena, que pro-

anys de la seva creació, Photographic

cedien de la gestió cultural, del treball

Social Vision no tan sols s’ha conver-

suma a la crisi del

social i de la gestió empresarial, res-

tit en la primera ONG d’Espanya de

pectivament.

l’àrea de comunicació sinó que ja és

Les tres participaven en un congrés

un referent en la gestió de la fotogra-

fotoperiodisme, aquesta entitat es reinventa per adaptar-se als nous temps sense renunciar als seus objectius. La mostra col·lectiva Domestic o una escola de fotografia per a nens són iniciatives a curt i mig termini d’una entitat que busca socis corporatius que li permetin seguir apostant pel fotoperiodisme més compromès.

de difusió a través de la gestió de co-

d’ONG catalanes on aquestes ex-

fia documental social.

plicaven les seves problemàtiques.

Silvia Omedes, una d’aquelles tres

Aquelles tres dones que gairebé ni es

fundadores, n’és la presidenta i la cara

coneixien varen adonar-se que moltes

més visible de tot un equip. Omedes

ONG gastaven bona part del pressu-

va cursar Història de l’Art a Barce-

post en projectes en el terreny i al

lona i fotografia a la New School for

final no els restaven diners pel màr-

Social Research de Nova York, ha

queting ni per la comunicació.

estat coordinadora d’exposicions al

D’aquell sopar va sorgir un idea, un

Museu Guggenheim i des de gener de

projecte que poc després cristalizaria

2000 treballa com a comissària i fotò-

Vision

grafa freelance i és coordinadora d’ex-

(www.photographicsocialvision.org),

Photographic

Social

posicions del CCCB. També ha estat

una fundació privada que busca donar

comissària de l’espai Art Emergent a

visibilitat als projectes de les ONG i ser

la fira Art Expo i editora fotogràfica

un pont entre aquestes i els fotoperio-

del número 5 d’Ojodepez i de l’Edito-

distes compromesos amb la realitat.

rial Blume.

Per fer-ho gestionen la producció i di-

Però magrat tot aquest currículum a

fusió de reportatges fotoperiodistícs i

Omedes se l’associa, sobretot, amb

audiovisuals que permetin donar a

Photographic Social Vision, la plata-

conèixer la feina que vénen fent enti-

forma que va ajudar a construir des

tats sense ànim de lucre i conscienciïn

dels seus inicis.

la societat sobre situacions de desigual-

A la fundació saben que a l’hora de

tat. La manera d’aconseguir aquests

difondre determinats projectes no hi

objectius és, per una part, unint forces

ha res com comptar amb la implicació

amb mitjans de comunicació massius i,

dels mitjans de comunicació de refe-

d’altra banda, buscant vies alternatives

rència. Prova d’això és el projecte Si-

Foto de família de l’equip de Photographic Social Vision, fundació creada nou anys enrere. Foto: Sergio Ruiz

lencio Roto sobre les conseqüències

important d’una ONG en el que es

busquem un lloc on difondre el seu

de l’abús sexual infantil que va acon-

busca implicar als mitjans. ONG com

treball per donar-li visibilitat a la seva

seguir una gran repercusió arran de la

la Fundació Ulls del Món, Vicky Ber-

feina”, explica Omedes.

publicació, en dos moments diferents,

nadette, Arquitectes sense Fronteres

al Magazine de La Vanguardia el 17

o Global Humanitària, entre d’altres,

de novembre de 2002 i el 15 de febrer Silencio Roto va ser fruit del treball de la periodista Mercedes de la Rosa i la fotògrafa Ana Jiménez amb l’Associació FADA. La implicació d’un

Des dels inicis Photographic So-

Photographic Social Vision s’ha convertit en un referent en la gestió de fotografia documental social

mitjà de comunicació important va su-

cial Vision ha hagut de patir diferents crisis externes. La primera que van trobar-se és la que afecta al fotoperiodisme mateix. A finals d’octubre de 2008, Xavier Jubierre, cap de fotografía

posar arribar a una part important de

han vist els fruits d’aquesta política

d’El Periódico de Catalunya, escrivia

l’opinió pública. “La realitat d’aquella

comunicativa. “Les ONG es benefi-

en aquest diari un article que, sota el

ONG va canviar radicalment des de

cien dels reportatges que els cedim i

títol “El declive del fotoperiodismo”,

llavors”, assegura Omedes.

nosaltres garantim al fotògraf que ha

descrivia l’estat de la professió: “Molt

Per això des de Photographic Social

fet el reportatge de forma voluntària

han canviat les coses des que Cen-

Vision cada any preparen un projecte

(se li paguen totes les despeses) que li

telles va retratar un milicià parapetat

CAPÇALERA MARÇ 2010

de 2004.

CRISI RERE CRISI

105

R E P O R TATG E

darrere d’un cavall mort. Avui, el poc espai que es dedica a reportatges gràfics a les revistes, afegit al menor interès pel periodisme de denúncia, al dirigisme del qual pretenen sotmetre la imatge dels polítics, empresaris,

futbolistes,

actors,

gabinets de premsa, i a un cert aburgesament dels fotògrafs de premsa, han deixat el fotoperiodisme espanyol en quotes baixes”. Silvia Omedes i el seu equip saben bé què impliquen les quotes baixes a les que Jubierre es referia. En els darrers anys diaris i revistes ja no aposten com abans per determinats projectes gràfics. “Hi ha propostes que veuen com massa crues i no les compren”, admet Omedes. “Els mitjans de comunicació –prossegueix– són curtplacistes en el sentit que estan en una línia

va sumar una altra de conjuntural

fotografies. Però bona part d’aquest

d’anestèsia general, apostant per la cul-

però no menys greu: la crisi econò-

material no ha vist mai la llum. “Tenim

tura de l’entreteniment”.

mica. “Han tallat aixetes”, il·lustra

propostes d’autors molt bons i no sem-

Enmig d’aquest context van optar per

Omedes en referència a les retallades

pre podem garantir-ne la difusió”, es la-

crear el projecte Al Marge, un cicle de

de pressupost dels mitjans per pro-

menta Omedes.

projeccions audiovisuals de fotografia

jectes com els que defensen des de

Els problemes a l’hora de donar sortida

documental que dóna el protagonisme

Photographic Social Vision.

al material del que disposen ha portat a

als fotògrafs i on els treballs aborden problemàtiques socials tan nacionals com internacionals. “Al Marge vol donar a conèixer directament la llarga i intensa trajectòria professional d’aquells autors i de la seva obra com-

que cada cop apostin més per

A la fundació han vist com en els darrers anys els mitjans ja no aposten tant per temes de caràcter social

CAPÇALERA DESEMBRE 2009

mestic, la primera mostra ideada des de la fundació que permetrà conèixer una mica més l’obra de

promesa i honesta, produïda molt so-

106

crear els seus propis continguts. La millor prova d’això és Do-

setanta fotògrafs. “Les exposicions

vint de manera independent dels

ARXIU INÈDIT

col·lectives també serveixen per donar

mitjans de comunicació”, asseguren

La dèbil aposta pel fotoperiodisme so-

sortida a molta gent”, admet Omedes.

des de la fundació.

cial en els mitjans de comunicació de

Però a Photographic Social Vision no

Aquesta proposta artística també

tot l’estat ajuda a entendre que a la pas-

sempre opten per organitzar exposi-

busca convidar a la reflexió mitjan-

sada edició del World Press Photo, on

cions. Després de gairebé una dècada

çant un debat obert amb el públic i els

es va premiar el treball de seixanta-tres

d’experiència han après moltes lliçons

protagonistes després de cada projec-

fotògrafs de vint-i-tres nacionalitats di-

i una d’elles és que, precisament, les

ció. D’aquesta manera es pretén

ferents, no s’hi trobés cap reporter grà-

exposicions són molt cares. “Són un

donar veu als testimonis, víctimes i

fic espanyol.

parany. Cal arribar al màxim de gent i

membres de les ONG que apareixen

Aquest fet no s’explica, precisament,

amb una exposició s’arriba a poques

als reportatges i que no sempre tenen

per la manca d’oferta. A Photographic

persones”, admet Omedes.

on explicar les seves experiències.

Social Vision ho saben bé ja que a

Quan la fundació disposa de fons eco-

Però si la crisi del fotoperiodisme no

l’arxiu de la fundació disposen del

nòmic intenten fer-les, però si és possi-

era suficient, des de l’any passat s’hi

l’obra inèdita de 300 fotògrafs i 15.000

ble prefereixen apostar per organitzar

Domestic, l’aposta del 2010 Domestic, l’exposició col·lectiva de fotografia contemporània que s’ha creat i organitzat des de Photographic Social Vision aborda quelcom tan quotidià com és la naturalesa de l’espai domèstic a la societat

occidental

urbana.

Aquesta és la primera mostra amb guió propi de Photographic Social Vision i ha comptat amb un equip d’experts de diferents camps que han avalat i supervisat l’enfocament i els objectius de l’exposició. Domestic s’inaugurarà el proper 20 d’abril a l’Espai Cultural Cajamadrid (Plaça Catalunya, 9). La mostra –que es podrà visitar de manera gratuïta fins a mitjan de juliol– permetrà que amb una sola acció donin visibilitat a 70 autors A dalt, Superalex de Paola de Grenet, que forma part del projecte Domestic. A l’esquerra, dues imatges del projecte Silencio Roto amb fotografies d’Ana Jiménez.

diferents (dels més que tres-cents que van respondre la crida a nivell internacional que va fer l’entiat). La mostra comptarà amb tres-

exposicions col·lectives i unir forces

sat per diferents fases. Una de les més

centes obres (reportatges docu-

amb centres de referència com el

importants és quan, a partir del cinquè

mentals i artístics) que han sortit

Palau Robert, el Centre de Cultura

any de vida, es decideix professionalit-

tant del material que van enviar

Contemporània de Barcelona (CCCB)

zar-se amb un equip sòlid. És llavors

els que van respondre la petició

o Cajamadrid, a més de participar en

quan també comença la recerca de pa-

de la fundació com de material

festivals de renom com poden ser Pho-

trocinadors i subvencions per projectes

que ja tenien en arxiu.

toEspaña, Trafic o la Biennal de Foto-

concrets, tot i que el seu repte és acon-

Ara aposten per exposicions col·lectives i per unir forces amb centres de referència com el CCCB o el Palau Robert

Al voltant de l’exposició també tindran lloc activitats paral·leles

Però si cinc anys després de la

(una taula rodona sobre fotogra-

seva creació van apostar per la

fia professional i fotografia ama-

professionalització, en aquests

teur de l’àmbit domèstic, sessions

darrers mesos han viscut una

de cine etnogràfic, projecció de

altra fase molt més dura mar-

video-art). La majoria dels autors

cada per una crisi econòmica

seleccionats són espanyols, tot i

grafia Xavier Miserachs, entre d’altres

que afectava greument un dels puntals

que també n’hi ha d’Itàlia, França,

cites fotogràfiques.

de Photographic Social Vision, com és

Alemanya, Estats Units, Polònia,

l’exposició anual dels doscents tre-

Corea, Bèlgica, Argentina, Brasil,

APRENDRE DELS PROBLEMES

balls premiats del World Press Photo.

Mèxic, Irlanda, Israel, Regne Unit,

L’evolució de Photographic Social Vi-

Des de la fundació portaven quatre

Suïssa, Portugal i Eslovènia.

sion al llarg d’aquesta dècada ha pas-

anys organitzant l’esperada mostra al

CAPÇALERA MARÇ 2010

seguir socis corporatius fixes.

107

R E P O R TATG E

Centre de Cultura Comtemporània de

sibilitat. També van enviar cartes a les

les seves pròpies fonts d’informació.

Barcelona (CCCB), però quan va ser

escoles i universitats oferint-los preus

Totes les coses alternatives tenen, grà-

l’hora de preparar la cinquena edició

reduïts de visites guiades (van tenir-ne

cies a la Xarxa, molta visibilitat i es

es van trobar sense cap mena de pa-

trenta en un mes) i es van anunciar a

creen els vincles de confiança que

trocini.

tots els punts del sector (laboratoris,

estan perdent els mitjans de comuni-

Després de mesos buscant infructuo-

escoles de fotografia, botigues, etc…)

cació”, diu Omedes.

sament algun tipus de finançament, el mes de maig van comunicar al CCCB que no podien assumir el cost de la mostra. La resposta del CCCB fou que l’exposició s’havia convertit en un

Una prova de la importància de

El fotoperiodisme està sent apreciat per plataformes com centres d’art o museus mentre diaris i revistes el rebutgen

referent massa important –el número de visitants no deixava de créixer any

les xarxes socials és la invitació a la inauguració de l’exposició del World Press Photo que van fer arribar a 500 persones. Davant la seva sorpresa van rebre unes

sense que aquests els cobressin comis-

1.500 confirmacions d’assistència.

rere any– com per llençar la tovallola.

sions. El sector els donava un cop de

La prova de foc que van haver de pas-

Així que van decidir, conjuntament

mà per ajudar-los a difondre l’exposi-

sar en la darrera edició del World

amb el CCCB –que assumia una part

ció. Un altre aspecte que van poten-

Press Photo no tan sols els ha fet plan-

del cost–, que intentarien cobrir la

ciar va ser la seva presència a les

tejar-se noves maneres de difondre els

resta fent pagar l’entrada, renunciant

xarxes socials (Facebook, Twitter…)

projectes, sinó que els ha fet veure

així a la gratuïtat de les quatre edi-

mitjançant una campanya viral.

l’existència d’un públic potencial que,

cions precedents.

Així doncs, els problemes els van obli-

tot i la indiferència que mostren els

La decisió d’anar a taquilla els va obli-

gar a buscar noves vies per donar-se a

mitjans de comunicació, segueix sent

gar a posar en marxa tota una nova estratègia de comunicació i marqueting. Per primer cop van fer banderoles i opis que els varen donar molta més vi-

fidel al fotoperiodisme més

La decisió de portar a taquilla l’exposició del World Press Photo els va fer veure que és una mostra que s’autofinança

compromès. “Que cada any més de 30.000 persones visitin l’exposició del World Press Photo ens deixa clar que a la gent li interessen

Acostar la fotografia a tothom

socials,

aquells que els mitjans estan rebut-

els 34.893 visitants que van visitar el

jant. I això és un símbol que el foto-

World Press Photo van permetre co-

periodisme està sent apreciat per

brir les despeses. “Era arriscat però ha

d’altres plataformes com centres d’art,

L’accés a la fotografia com una

funcionat. Ara sabem que és un pro-

museus o centres culturals”, afirma

eina d’expressió i integració social

jecte que s’autofinança”, apunta

Omedes.

és el que mou Punt de Vista,

Omedes. “Amb aquesta situació he

l’aposta de Photographic Social

après tant!”, admet amb un somriure

FUTUR PROMETEDOR

Vision per fer arribar el món del

als llavis.

Malgrat haver superat amb èxit la

que, en teoria, no hi tenen accés. Així, Punt de Vista –que va començar el 2004– ha organitzat tallers gratuïts per a gent gran o immigrants adolescents. També

prova del darrer World Press

La crisi els ha ensenyat moltes lliçons. Una és la importància d’Internet per difondre tot el que fan

han utilitzat la fotografia com a CAPÇALERA MARÇ 2010

temes

conèixer. L’aposta va sorgir efecte i

llenguatge fotogràfic a col·lectius

108

els

Photo, la crisi del fotoperiodisme i la crisi econòmica segueixen presents. Omedes i el seu equip, però, confien en poder celebrar el desè aniversari amb l’energia suficient per es-

mètode terapèutic en malalts

Una de les lliçons que reconeix haver

quivar els problemes. Saben que no és

d’Alzheimer, juntament amb fa-

après és la importància del món vir-

el moment ideal per tirar endavant

miliars i cuidadors.

tual: xarxes socials, blocs, etc.... “Ja

projectes com els que ells impulsen,

Més informació a www.photogra-

érem a Internet, però tot això ens ha

però prefereixen veure el got mig ple.

phicsocialvision.org/puntdevista

fet veure que ha de ser una eina de

“No ens trobem en el millor context

gestió estratègica. La gent està creant

però en plena crisi Cajamadrid ens ha

109

CAPÇALERA MARÇ 2010

A les pàgines anteriors, dues imatges del projecte La verdad bajo la tierra realitzat a Guatemala per Miquel Dewever-Plana. A dalt, fotografia d’Àngel Garcia de l’orfanat de N.A.C.A a Cambodja.

comprat Domestic i el CCCB segueix

“un espai on els nens facin el millor

socis que es vinculin amb nosaltres,

apostant pel World Press Photo, tot i

ús possible de la càmera fotogràfica,

almenys durant cinc anys. A més, això

no disposar de patrocinadors”, afirma

que dominin el poder i el sentit de la

a més ens permetrà posar la llavor en

Silvia Omedes, que no es rendeix. “Sé

fotografia. Aquest és un projecte que

els futurs consumidors de fotografia”.

que trobaré socis corporatius, em-

Queda clar, doncs, que la crisi ac-

preses que confiaran en nosaltres”,

tual no desanima els impulsors

L’any 2010 és l’any clau per difondre el primer projecte propi, com és Do-

L’any 2011 volen obrir la primera escola fixa de fotografia per a nens. Tan sols falta trobar el local

mèstic. Un altra iniciativa que tenen

d’aquesta peculiar fundació que va néixer en un sopar i que s’ha anat consolidant al llarg de tota una dècada, malgrat els inconve-

previst organitzar a principis de 2011

ens omple l’ànima”, explica la presi-

nients que s’han trobat pel camí. “Sí

és la primera escola fixa de fotogra-

denta de Photographic Social Visions.

que hi ha crisis, però no hi ha crisi

fia per a nens. El projecte està di-

“Per nosaltres –prossegueix– té molt

d’idees”, conclou Sílvia Omedes a tall

buixat i tan sols falta trobar el local,

sentit muntar aquesta escola i buscar

d’epíleg.

CAPÇALERA MARÇ 2010

apunta.

111

OBITUARI

El veterà periodista Carlos Nadal va morir el passat 27 de gener als 85 anys d’edat. Tres dies abans del seu decés havia publicat la seva darrera columna setmanal

Adéu a la lucidesa de Carlos Nadal Jaime Arias Fotos: Roser Vilallonga

que escrivia a

Ningú millor que en Santiago Nadal va

çut que realitzaria una missió excel·lent

conèixer el seu germà Carlos. El seu hu-

i una perfecta coordinació amb la xarxa

La Vanguardia

manisme, la rectitud, l’elegància espiri-

de corresponsals propis.

tual, el domini de l’idioma, l’àmplia

Així, La Vanguardia va guanyar el crè-

des de 1976.

cultura i el profund coneixement –a l’es-

dit que la situa entre els diaris més fia-

til d’en Coromines– de les llengües ro-

bles d’Occident pel que fa al tractament

Nadal va lluitar contra

màniques i hispàniques, la irrevocable

i a l’anàlisi del dia a dia de la política in-

la dictadura franquista

vocació literària i periodística i, a més a

ternacional. Durant més de tres decen-

més, el seu autocontrol, que li permetia

nis en Carlos Nadal va dirigir la secció,

i va arribar a ser cap

manar sempre sense necessitat d’alçar la

en què publicava comentaris personals

veu; n’hi havia prou amb l’autoritat

amb la seva signatura que es tornaven

d’Internacional i

moral i el sentit de la companyonia i del

lectura setmanal de l’Escola Diplomà-

bon humor.

tica de Madrid. Aquest va ser un prece-

Virtuts que en Santiago va tenir en

dent que, a l’hora de jubilar-se per

compte a l’hora de potenciar la secció

motius de salut, va donar sortida al seu

d’Opinió del diari dels Godó, convertint-se en tot un expert en política internacional.

d’Internacional, de la qual va ser el pri-

setmanal Week-end dominical, que en

mer redactor en cap durant la post-

José Antich, l’Alfredo Abián i l’Alex

guerra. En connivència amb el comte de

Rodríguez van ubicar en les pàgines de

Godó, va disposar de les pàgines de po-

les quals va ser l’ànima.

lítica exterior per realitzar una autèntica

Unes peces gairebé sempre magistrals

La seva secció

feina de pedagogia filodemocràtica prop

sobre temes de palpitant actualitat,

dels lectors de La Vanguardia.

escrites amb un estil impecable, que

Week-end ja és un

En Santiago Nadal, polític amb legítimes

traspuaven intel·ligència i profund

referent dels annals

ambicions, a l’aguait de qualsevol ma-

coneixement de la historiografia, de la

niobra en el permanent i sord duel entre

geopolítica i de la geoestratègia. Tot ple-

del periodisme per la lucidesa dels seus textos.

Estoril i El Pardo, i alhora atent a les

gat, amb una riquesa de vocabulari

precipitades tragèdies de la Guerra

només explicable per la condició de

Mundial i les seves derives, construïa

magnífic professor de literatura i una se-

precipitadament i amb empenta la co-

creta vena poètica, abocada en una

lumna diària d’última hora i, setmanal-

col·lecció de sonets als quals només va

ment, la crònica a Destino, una de les

tenir accés la seva dona, la María Do-

quals el va portar a la presó. Quan en

lores Masana, i unes quantes persones

Santiago va ser elevat a la categoria de

del cercle íntim. En Carlos va comptar

sotsdirector, va confiar-ne la direcció

sempre amb el suport dels seus germans

executiva al seu germà Carlos, conven-

Santiago i Juan Manuel, a més d’in-

comptables amics i admiradors, entre els quals hi havia directors de les seves millors èpoques de redacció, com ara l’Horacio Sáenz o en Lluís Foix, i, per descomptat, amics de sempre com en José Casán, en Lorenzo Gomis, en Lluís Permanyer, en Xavier Batalla o l’Alberto Díaz Rueda. En Javier Godó, el va proposar per al premi que porta el nom del fundador del nostre diari. I en el meu cas, sempre vaig parlar d’en Carlos com del millor cap immediat que he tingut durant un temps al llarg de la meva vida professional. I avui, que ens ha deixat després d’anys de lluita i de supervivència portada amb una resistència exemplar i una lucidesa extrema, ho torno a repetir. ARTICULISTA COMPROMÈS En Carlos Nadal Gaya va néixer ara fa 86 anys en el si d’una distingida família lleidatana. Era el benjamí d’un quartet de germans que va assolir la celebritat. Fins i tot l’Eugenio, que va morir en plena joventut víctima d’una malaltia quan els seus dots d’escriptor li auguraven un gran futur. Per iniciativa de l’Ignacio Agustí, l’Eugenio Nadal va donar nom al primer premi de novel·la instaurat pel setmanari Destino, en la immediata postguerra. En Santiago, activista del monarquisme democràtic constitucional, va dirigir i va

Carlos Nadal era poeta, escriptor, professor i periodista expert en política internacional.

modelar les pàgines internacionals de La Vanguardia amb tendència aliadòfila d’acord amb l’anglofília del comte de

director Luis Galinsoga. Aquest va tolerar la insòlita divergència,

Tenia les idees progressistes pròpies de la nova generació partidària de la lluita clandestina contra la dictadura

convençut que en un termini breu la vic-

secció Internacional, en Santiago, encoratjat per un equip redaccional afí, va traspassar la direcció executiva del treball diari al seu germà Carlos, amb

tòria hitleriana forçaria a obeir sense

Pardo va creure oportú poder especular

fractures les consignes de l’ordre nazi-

sobre una certa obertura periodística fa-

pies de la nova generació partidària de

feixista. Però al cap d’un any i mig, quan

vorable als aliats, amb cròniques londi-

la lluita clandestina contra la dictadura,

qui compartia idees progressistes prò-

la Guerra Mundial va deixar entreveure

nenques de l’Augusto Assia i gaullistes

acollint en aquest fur de vanguardistes,

la superioritat de les democràcies, ja era

d’en Carlos Sentís.

al matí o de matinada, múltiples visites

tard per exigir una reorientació discipli-

Un cop consolidat, tot i que no sense

de professors universitaris, companys i

nària. En canvi, el poder absolutista d’El

obstacles, el corrent prodemocràtic de la

altres personatges diversos.

CAPÇALERA MARÇ 2010

Godó, a contra corrent de la tònica del Govern franquista imposada a través del

113

Carlos Nadal formava part d’una il·lustre família però ell sempre va treballar des d’una discreta activitat.

El segon d’aquesta dinastia excepcional,

la seva dinàmica muller i col·lega un

tualitat. Sovintejaven les trobades amb

en Juan Manuel, que es va quedar a la

inestimable suport que, un cop jubilat, el

un gran nombre de deixebles de les

capital lleidatana, no va ser menys actiu,

va ajudar a sobreposar-se a les xacres

èpoques de càtedra, tant de periodisme

cooperant en tasques culturals d’alt ni-

que li minaven la salut i va allargar els

com de literatura. I de corresponsals

vell, recuperant el centre històric de la

últims lustres tan fèrtils. Fins i tot en el

d’aquella xarxa excepcional de van-

ciutat i impulsant els Estudis Ilerdencs.

seguiment de l’activitat de la seva dona

guardistes que es van formar al seu cos-

A més, va fundar la Fira Internacional

al capdavant de la presidència de Re-

tat, entre els quals hi havia en Tomás

Agrícola, que va dirigir durant un llarg període, va ser senador de la UCD i va ser proposat per a elevats càrrecs que va rebutjar. És un fenomen curiós el d’aquesta il·lus-

Alcoverro, en Lluís Foix, en

Els seus textos, publicats a La Vanguardia, es llegien a les aules de l’Escola Diplomàtica

tre família que, a més de no utilitzar la CAPÇALERA MARÇ 2010

partícula d’heretada noblesa, preferia

114

Xavier Batalla i la Diana i en Valentín Popescu, tots ells de merescut renom. En Lluís Permanyer, un altre deixeble avantatjat dels Nadal,

porters sense Fronteres, va actuar d’es-

també havia d’anar com a corresponsal

treballar i mantenir-se en una discreta,

tímul en les hores de meditació.

a Londres, però algú s’hi va interposar

encara que vitalíssima, activitat. Aquesta

Una altra de les satisfaccions en el seu

per pressions externes i finalment hi va

va ser la característica existencial del re-

retir relatiu eren les proves que rebia

anar per poc temps. El jove autor ja lla-

còndit poeta, escriptor, professor i pe-

d’innombrables companys, veterans i

vors dels primers dels seus més de vui-

riodista Carlos Nadal.

més moderns, amb els quals intercan-

tanta llibres va decidir canviar de rumb:

No obstant això, en Carlos va trobar en

viava profundes reflexions sobre l’ac-

es va quedar entre nosaltres. Londres va

perdre aquest “senyor de Barcelona”, la ciutat va guanyar el seu nou gran cronista. Un “stakhanovista” que recrea la història per als lectors del seu diari. I les històries de la ciutat. I en una recent etapa d’abundant producció, ens ha ofert un seguit d’esplèndids àlbums retrospectius i molt actuals que van meravellar el seu mestre i vell amic de tota la vida. La Rosa Messeguer, una de les seves alumnes més fidels i després brillant corresponsal a diverses capitals europees, recorda del seu dilecte professor que era “un pou inesgotable de la història del segle XX, una història viscuda que explicava i analitzava sense interrupció. I també havia estat el nostre mestre de llengua i literatura, inoblidable”. En Javier Godó ressalta, per la seva banda, que va ser sobretot un articulista compromès que es rebel·lava contra la injustícia. I que, com el seu germà, liberals i democràtics van coincidir en l’esperit que va animar els Godó a fundar La Vanguardia. Els textos d’en Carlos Nadal es llegien a les aules de l’Escola Diplomàtica. Entre els analistes de política internacional, en Carlos va reconèixer en la persona d’en Xavier Batalla la primacia del professional tan exigent en aquest perfeccionisme que mai no el va abandonar. En Batalla, per la seva banda, va definir amb precisió el secret de les afinitats que els va unir en el tractament dels habituals i magistrals comentaris de cap de setmana. Definició lapidària: “La tasca de l’estudiós de les relacions internacionals no és jutjar, sinó comprendre. Per jutjar, primer cal comprendre. I després, en el cas del periodista, cal saber explicar el perquè de les relacions internacionals, des de les guerres fins a la construcció de la Unió Europea. I això és precisament el que va saber fer en Carlos Nadal amb la seva dedicació a comprendre, explicar i, finalment, jutjar com funciona el món”.

OBITUARI

Un atac de cor es va emportar Fernando Krahn el passat 18 de gener als 75 anys d’edat. La dilatada trajectòria professional –portava vint-i-sis anys

La lliçó de Fernando Krahn Joma

publicant a La Vanguardia–

He tingut la sort de conèixer Fernando

ció. Sí que recordo una classe de Krahn

Krahn personalment. Més que un mes-

seguida a peu dret, amb molt interès,

d’aquest dibuixant xilè

tre ha estat un referent. Els seus di-

entre les taules del diari, quan ja les tro-

buixos vistos en publicacions properes

bades eren molt esporàdiques pels mals

han estat un constant estímul de su-

hàbits del rendir-se a la comoditat d’en-

establert a Catalunya li havia permès convertir-se en tot un referent en el seu camp. En aquestes pàgines, el dibuixant Joma recorda la figura de Krahn, així com el que va aprendre d’un

peració setmana rere setmana: petites

viar les feines per Internet.

lliçons d’enginy i coherència. Inesgo-

Aquella classe va ser una lliçó d’entu-

table font d’idees.

siasme, de passió per la feina encara

La confirmació de les pròpies intuï-

pendent. Venia a dir, Krahn, que ne-

cions, que ja m’indicaven que calia in-

cessitava tots els minuts del dia per di-

sistir i mantenir-se en una poètica

buixar, per revisar la feina anterior des

personal com a valor més gran, fins i

de l’òptica de les noves eines. De fer

tot, que les troballes gràfiques que la

reviure treballs amb segones i terceres

sustenten: allò que acostumem a ano-

versions; de les possibilitats de l’ani-

menar l’estil.

mació. Tot ell traspuava amor pel dibuix, per les històries que

Tot ell traspuava amor pel dibuix, per les històries que encara havia de fer viure

encara havia de fer viure. Fins i tot el que ja estava fet de feia anys, tot era, segons ell, encara per construir. Calia aprofi-

mestre que ha deixat orfes nombrosos seguidors de les seves històries, carregades de tendresa i simbolisme.

tar cada moment. Recordo que He après molt mirant de reüll els seus

aquell dia vaig sortir a la Diagonal

dibuixos, com els de Cesc, els que més

amb la certesa d’haver-me’n emportat

m’han interessat de la premsa barce-

una cosa especialment útil i escassa en

lonina. He escrit que veia en ell un re-

temps de canvis. El desig insubornable

ferent més que un mestre perquè, a

de ser un mateix.

diferència del que passava amb Cesc,

En el seu cas, un narrador generós, ar-

amb Fernando Krahn no havíem man-

riscat i convençut. En els desànims

tingut grans converses sobre el sentit

d’aquests moments de desorientació

més íntim del nostre treball en les fre-

que viu la premsa penso sovint en

qüents trobades a la redacció del Mag-

aquella conversa que vam mantenir.

azine de La Vanguardia a l’hora de les

Tot està sempre per començar, venia a

entregues.

dir

Ens mostràvem admiració i estimació

M’agradaria no perdre mai la força, jo

mútua des de la prudència de la discre-

tampoc. Gràcies, Krahn.

Fernando

Krahn, apassionat.

El dibuixant d’origen xilè afincat a Sitges portava més de dues dècades treballant per a la premsa catalana. Foto: Pedro Madueño. A sota, una de les seves populars il·lustracions que setmanalment publicava a les pàgines del Magazine.

Un artista polifacètic Fernando Krahn (Santiago de Xile, 1935) va arribar a Espanya després del cop d’estat de Xile de 1973. Es va instal·lar a Sitges, on va viure fins al dia de la seva mort. La seva carrera s’inicià el 1961 a capçaleres com The New Yorker, Esquire o The Reporter. També va exercir de guionista i realitzador de l’estudi d’animació Krahnfactory i havia il·lustrat més de quaranta llibres infantils. Des de 1984, publicava els seus dramagrames (historietes gràfiques mudes) al Magazine. Els (The Reporter, International Herald Tribune, De Telegraff, La República, Die Zeit…). El 1992, Televisió de Catalunya va exhibir una sèrie animada (Dramagrama) sobre la seva obra.

CAPÇALERA MARÇ 2010

seus dibuixos s’han publicat a tot el món

117

PERIODISME AL MÓN

El Kurdistan del Sud no ha patit la guerra d’ocupació que dura des de la invasió de l’Iraq el 2003. Tampoc no hi ha atemptats. Això ha convertit les províncies kurdes del

La porta dels negocis a l’Iraq no vol testimonis Laia Altarriba i Piguillem Fotos: Jamal Penjweny

nord del país en un

En Nabaz sortia de la redacció i tres homes el van encerclar. “Ets en Nabaz

la revista uns mesos abans de la pallissa.

espai privilegiat

Goran?”. Només va tenir temps de res-

Ara, doncs, ja només són tres o quatre

quan el vam entrevistar a la redacció de

pondre afirmativament i li van comen-

els mitjans independents. I tots tenen la

de negoci per a

çar a ploure cops al cap i a la cara. Un

seu a Suleymania, una de les altres

dels agressors el colpejava amb un ob-

grans ciutats kurdes de l’Iraq. A Suley-

empresaris europeus,

jecte metàl·lic. Els altres dos amb els

mania, la ciutat on ara viu en Nabaz, hi

asiàtics i àrabs. Però les denúncies de corrupció del govern regional són generalitzades i són un dels problemes més greus que té. Els periodistes que ho

punys. La cara i el cos li van quedar tots

ha més llibertat per escriure, assegu-

masegats.

rava. Tot i això, aquí tampoc els agra-

Nabaz Goran va patir l’agressió el pas-

den les crítiques: el 9 de febrer

sat 29 d’octubre. I va decidir tirar la to-

d’enguany el van intentar atacar de

vallola. Des que el gener de 2009 va

nou. En aquest cas, dos joves se li van

fundar la publicació mensual Jehan, ha

abraonar, però la gent que hi havia al

rebut amenaces i ha estat empresonat

carrer els va fer fugir. Per què creus que

tres vegades per articles en què denun-

t’han tornat a atacar?, li van preguntar

ciava la corrupció de membres del Go-

uns periodistes. “No cal cap raó perquè

vern Regional Kurd de l’Iraq (KRG).

t’ataquin en aquest país”, va respondre.

Després de la pallissa de la tardor, va

La resposta la justifica l’emprenyada,

decidir tancar la revista i marxar de

ara bé, sí que hi ha raons que expliquen

Hewler, la capital kurda (el nom oficial

els atacs que pateixen alguns perio-

en àrab és Erbil).

distes: denunciar la corrupció. Una rea-

Precisament Nabaz havia optat per

litat que les mateixes autoritats

denuncien pateixen

obrir la revista en aquesta ciutat per-

reconeixen obertament que existeix a

agressions i amenaces.

què, tot i ser la capital, no hi havia en-

tots els estaments, malgrat que no volen

cara cap publicació independent. En el

que ningú escrigui els noms i cognoms

panorama de mitjans de la regió autò-

dels qui la practiquen.

noma kurda, la balança està totalment

Sourana Mama Hama, un jove perio-

Viatgem al Kurdistan del Sud per conèixer la situació de la premsa i les dificultats per exercir-hi.

desequilibrada a favor dels governa-

dista de 23 anys, va tenir menys sort que

mentals: 50 televisions locals, 10 per

Nabaz. Sortia de casa dels seus pares el

satèl·lit i 300 diaris i revistes informen

juliol de 2008 quan un grup d’homes

sense incomodar els partits del govern

vestits de paisà el van tirotejar des d’un

(PDK-Partit Democràtic del Kurdistan

cotxe. S’estava a la ciutat de Kirkuk, on

i UPK-Unió Patriòtica del Kurdistan),

el Govern regional comparteix el

mentre que tan sols hi ha 4 o 5 mitjans

control de la ciutat amb el Govern ira-

independents, ens va explicar en Nabaz

quià. Sourana havia publicat a Levin,

Un fotògraf pren una imatge a un seguidor del Partit de la Societat Democràtica (DTP), formació nacionalista kurda.

una de les revistes independents de Su-

en què li deien que el matarien si no

leymania, uns articles crítics amb la cor-

deixava d’escriure articles de denúncia

quan el mateix president iraquià, Jalal

rupció i el nepotisme dels dos

de corrupció i nepotisme a les pàgines

Talabani (de la Unió Patriòtica del Kur-

principals partits kurds de l’Iraq.

de les revistes Levin i Rega.

distan), va demandar la publicació i a

L’assassinat de Sourana és una de les

l’abril de 2009 sobre les vulneracions dels drets humans al Kurdistan del Sud. Però no l’única. Si bé ha estat l’únic re-

qui n’era director aleshores, Abid Aref,

Els periodistes que tracten la corrupció del Govern i dels partits kurds reben amenaces de mort o s’enfronten a judicis

porter mort des de 2008, l’informe

per un article. El president considerava que era difamatori i el tribunal va condemnar el director a pagar una multa de 1.900 euros i el diari a pagar-ne 6.300. L’article era la traducció d’un text d’un in-

alerta que “molts periodistes i escrip-

HAWLATI, PERSEGUIT

vestigador nord-americà que criticava

tors que tracten el tema de la corrupció

El principal diari independent kurd,

el líder kurd. És a dir, ni tan sols estava

i critiquen les polítiques del Govern re-

Hawlati, també topa constantment amb

escrit o encomanat per la redacció de

gional i dels dos principals partits kurds

les autoritats. Li han obert desenes de

Hawlati.

han rebut amenaces de mort o s’en-

demandes en contra. Fundat l’any 2000,

El diari es vanagloria de no recórrer a

fronten a judicis”. Amenaces significa,

distribueix dos cops per setmana 12.000

subvencions públiques per tirar enda-

per exemple, les trucades que Souran

exemplars i, des de l’abril de 2009,

vant. L’actual director del diari, Kamal

Omar va rebre durant el juliol de 2008,

també en ven 4.000 a Londres. El cop

Rauf, explica que és la manera que

CAPÇALERA MARÇ 2010

denúncies que recull Amnistia Internacional a l’informe que va presentar

més fort que va patir va ser el 2008,

119

Agredits, amenaçats i empresonats Amnistia Internacional i Reporters sense Fronteres han recollit les denúncies d’agressions contra periodistes al Kurdistan iraquià. • Souran Mama Hama: Periodista assassinat el juliol de 2008 quan tenia 23 anys a Kirkuk. S’havia destacat per articles publicats a Levin en què criticava el nepotisme i la corrupció dels dos principals partits kurds. Pocs dies abans havia rebut amenaces de mort anònimes. • Naseh Abd al-Rahim Amin: Periodista de 31 anys. Arran d’un article publicat al web Kurdistan Post, on acusava un antic peixmergue (els guerrillers que lluitaven contra Saddam Hussein) de corrupció, el van citar a l’edifici de l’agència de seguretat del KRG el juliol de 2007. Allà el van arrestar

Els periodistes que treballen al Kurdistan iraquià critiquen la distribució de la riquesa.

i li van dir que o feia un article disculpant-se per l’acusació o el demandarien. Es va negar i el van tenen de garantir la independència, i és

a tota la societat. Però malgrat tot això,

Després de deu dies el van allibe-

per això que, a més, periòdicament pu-

en lloc de reconeixements i premis, al-

rar però quatre agents el van se-

bliquen al mateix diari els comptes de

guns funcionaris ens insulten i ens acu-

grestar i apallissar. En presentar

l’empresa. En una carta oberta adre-

sen de ser espies, assalten els nostres

denúncia, la policia se’n va desen-

çada a Talabani aquest mes de febrer,

corresponsals i treballadors i els confis-

tendre. Finalment, va escriure un

Rauf lamentava que “els mitjans dels

quen les càmeres”.

article en què deia que no tots els

partits s’han convertit en xucladors de

Reporters sense Fronteres comparteix

peixmergue eren corruptes.

diners i han provocat una hemorràgia

la preocupació pels atacs contra la lli-

• Mohammed Siyassi Ashkani: Pe-

financera on els partits aboquen quan-

bertat d’expressió. Aquesta entitat va

CAPÇALERA MARÇ 2010

empresonar, acusat de difamació.

120

riodista de 36 anys. L’agència de

titats infinites de diners perquè són un

alertar que la proximitat de les elec-

seguretat Asayish el va detenir el

pou sense fons”.

cions legislatives del passat 6 de març a

gener de 2007 quan treballava al

A la mateixa carta, l’actual director de

l’Iraq havia fet augmentar les agres-

diari Peka. Li van dir que l’acusa-

Hawlati parlava del tracte que reben

sions contra periodistes. Una de les més

ven d’espionatge per a un altre

els mitjans com ells: “Vam triar aquest

recents ha estat la denúncia que el pri-

partit polític i per a un país es-

camí que implicava treballar al marge

mer ministre kurd, Barham Ahmad

tranger. Després de sis mesos a la

dels privilegis que comporta estar ben

Salih (PDK), va interposar aquest mes

presó el van deixar en llibertat

vist pels partits i el govern. Estem dis-

de febrer contra Rebwar Karim Wali

sense càrrecs.

posats a acceptar la pobresa i les priva-

per un article escrit al setmanari inde-

cions en benefici de la justícia social per

pendent Awene, en què acusava

Kamal Rauf, director de Hawlati, principal diari independent kurd que està sotmès a la pressió de les autoritats.

Ahmad Salih de destinar més temps a

boca de qui molesten. I quan amb

dinars i sopars en restaurants cars que

aquest article penal no n’hi ha prou,

daespatlles del president kurd, Masoud

no pas a intentar resoldre els pro-

Amnistia Internacional lamenta que

Barzani, van impedir entrar a fer foto-

tor de la revista Levin, al qual els guar-

blemes de la ciutadania. En un primer

l’Estat se serveix d’altres eines: “La mà

grafies a la seu dels principals partits

moment Wali va ser arrestat, però el

de l’opaca agència de seguretat Asayish

del govern (PDK i UPK) perquè la

van deixar en llibertat sota fiança i ac-

sembla que és darrere d’un bon nom-

seva publicació era massa crítica amb la

tualment està en espera de judici.

Per tal de detenir i empresonar periodistes, el Govern regional kurd se ser-

Les autoritats se serveixen d’un article del Codi penal que persegueix la ‘difamació’ per tapar la boca de qui molesta

veix de l’article 433 del Codi penal

PARADÍS PELS NEGOCIS Aquest mes de febrer, el Govern regional kurd informava a través del web que una nova línia aèria

iraquià, que persegueix el que anomena

bre d’atacs a professionals de la comu-

“difamació”. Així doncs, malgrat que la

nicació”.

nals tant a Hewler com a Suleymania.

Llei de premsa de 2008 va ampliar les

Més enllà dels atacs i denúncies, els pe-

A partir de l’estiu n’augmentarà la fre-

europea, Air Berlin, tindrà vols setma-

garanties per a la llibertat d’expressió

riodistes sovint es troben amb restric-

qüència. Se suma als diversos vols set-

perquè va abolir l’empresonament de

cions a l’hora de treballar. És el que

manals d’Austrian Airlines que ja

qui publiqués “ofenses”, l’article 433

denuncia Reporters sense Fronteres

connecten Viena i Hewler.

manté la possibilitat d’intentar tapar la

que li va succeir a Ibrahim Ali, el direc-

Molts dels passatgers d’aquests avions

CAPÇALERA MARÇ 2010

L’ARTICLE 433

coalició governant.

121

PERIODISME AL MÓN

tenen la pell i els cabells clars. Això,

atacs, perquè en un sol dia hi van morir

sumat a la seva vestimenta, indica que

5.000 persones.

moment el control de la ciutat de Kir-

molts dels qui hi viatgen són empresa-

La geopolítica va provocar que, tres

kuk és compartit amb el Govern ira-

ris europeus. La raó és senzilla: el Kur-

anys més tard, aquells que havien venut

quià, ja que hi ha disputa sobre

distan del Sud s’ha convertit en la porta

a Saddam els components per elaborar

l’“arabitat” o “kurditat” de la població),

tionar bona part del seu territori (de

als negocis de l’Iraq. I el que espera el Govern és que els periodistes no embrutin la imatge de modernitat i seguretat amb què volen atraure els inversors.

els dos grans clans kurds que s’ha-

El Govern no vol que la premsa embruti la imatge de modernitat i seguretat amb què volen atraure els inversors

En aquests territoris del nord de l’Iraq

vien enfrontat a Bagdad ara es reparteixen el poder del Govern regional. El PDK l’encapçala Jalal Talabani, que ostenta actualment la

no hi ha cap rastre de la recent guerra

les armes amb què va bombardejar po-

presidència de l’Iraq. Per la seva part,

d’ocupació que encara sacseja aquest

blacions com Halabja, ataquessin l’Iraq.

la UPK la lidera Masud Barzani, que

estat de l’Orient Mitjà. Simplement no

Allò va permetre als kurds retornar als

ocupa la presidència del Govern regio-

n’hi ha perquè no hi ha hagut guerra i

seus pobles i ciutats. Les dues guerres

nal kurd. Els dos partits s’han repartit

d’atemptats, n’han vist molt pocs.

contra Saddam, que milions de per-

el territori sota jurisdicció del Govern

Va ser als anys vuitanta quan la pobla-

sones arreu del món han denunciat com

regional, de manera que el PDK té el control de la província de Hewler i la UPK de les províncies de Suleymania i Duhok. De fet, a cada una d’aquestes províncies és on dominava cada un dels respectius clans. L’estabilitat que han aconseguit en aquesta zona s’ha convertit en un filó per als negocis, ja que, d’una banda, l’explotació dels pous de petroli que hi ha a la regió s’ha posat en mans d’empreses estrangeres. D’altra banda, la zona és ideal per establir negocis amb la resta de l’Iraq, allunyats del perill dels enfrontaments militars. No és estrany, doncs, coincidir amb homes i dones de negocis vinguts d’Alemanya, Anglaterra, Itàlia, Jordània, els Emirats Àrabs o Corea del Sud. Hi van a conèixer les possibilitats d’inversió i beneficis en sectors com el petroli, les in-

Un periodista de la televisió treballa sota l’atenta mirada d’agents policials.

fraestructures, l’energia hidroelèctrica,

CAPÇALERA MARÇ 2010

l’agricultura o la construcció.

122

ció kurda va patir agressions; aleshores

a il·legals, paradoxalment han estat be-

venien del govern de Saddam Hussein.

neficioses per als kurds de l’Iraq. Ara ja

EL REVERS DEL PROGRÉS

Al llarg dels mesos que va durar l’ano-

no els intenten eliminar amb atacs mas-

Alguns periodistes denuncien, però,

menada operació Anfal (sobretot de fe-

sius contra la població civil ni els per-

que aquest progrés econòmic que es

brer a setembre de 1988), s’estima que

segueixen pel sol fet de ser kurds. És la

materialitza en moderns edificis al cen-

182.000 kurds van ser assassinats per

geopolítica, que permet que de les in-

tre de les grans ciutats kurdes i grues

atacs amb bombes i armes químiques

justícies alguns en surtin beneficiats, i

arreu que en construeixen de nous té

(napalm, gas mostassa, gas sarín) i 4.000

no sempre els que en treuen beneficis

un revers negatiu. Així ho explica

poblacions van ser destruïdes. Halabja

són criminals.

Kamal Rauf Rahim, el director de

ha esdevingut la ciutat-símbol d’aquells

Així doncs, amb amplis poders per ges-

Hawlati: “El canvi només és d’apa-

El periodista Nabaz Goran, fundador del mensual Jehan, ha estat amenaçat i empresonat.

rença, no interior. Pots veure grans edi-

el llindar de la pobresa. I trobem, per

mer ministre kurd i qui en tenia la pro-

ficis, dissenys de roba moderns, encara

exemple, que un diputat regional cobra

pietat a través de terceres persones.

que dins no hi ha cap canvi... Al Kur-

4.000 dòlars al mes, mentre que un tre-

És en aquest context que el director de

distan encara hi ha moltes famílies amb

ballador del KRG en cobra 200”.

Hawlati ha fet pública la carta adreçada

molta pobresa”.

Per mostrar la implicació en els nego-

al president Talabani i que acaba amb

El problema, segons aquest periodista,

cis dels dos partits del Govern, Goran

una petició descriptiva de la situació:

és la corrupció, perquè els beneficis ge-

se’ls queden els dos grans clans. “El PDK i la UPK tenen una gran respon-

Alguns mitjans denuncien que els beneficis del petroli no es reparteixen entre la població, sinó entre el PDK i la UPK

sabilitat i tenen un paper molt important en la corrupció en aquest país,

rin els insults i agressions contra els periodistes independents, per impedir les agressions contra les coses boniques d’aquest país. No podem creure que el Kurdistan

hi aporta una dada: “La família de Ta-

pot tornar enrere. No podem creure

perquè ningú no sap com es gasta el

labani té 300 empreses, tot i que cap

que pugui existir el Kurdistan sense

pressupost del Govern, qui n’està obte-

està a nom del president”.

mitjans independents i lliures”. Men-

nint beneficis”, afirma.

Goran també ens explica que l’edifici

trestant, nous empresaris desembar-

Nabaz Goran coincideix en aquesta

on es trobava ubicada la revista Jehan

quen al modern aeroport de Hewler, la

anàlisi: “Dues terceres parts de la po-

quan el vam entrevistar és de Necirvan

ciutat que des de l’octubre no compta

blació del Kurdistan iraquià viuen sota

Barzani, qui fins fa uns mesos era el pri-

amb cap mitjà independent.

CAPÇALERA MARÇ 2010

nerats per l’explotació del petroli no es reparteixen entre la població, sinó que

“Apel·lem a vostè perquè s’atu-

123

PREMIS

CERTAMEN LITERARI FRANCESC CANDEL. LA MARINA 2010: Reportatge sobre immigració Convoca: Ajuntament de Barcelona / Centre Cívic Casa del Rellotge i biblioteques. Àrea: Premsa escrita Adreça: Biblioteca Francesc Candel. Amnistia Internacional, 8-10. 08038-Barcelona Telèfon: 933 325 375 URL: www.bcn.cat/sants-montjuic E-mail: b.barcelona.fc@diba.cat Requisits: Treballs originals escrits en català o castellà que tractin sobre fets reals de la immigració. Dotació: trofeu i 300 euros en material bibliogràfic Termini: 16 d’abril de 2010

CAPÇALERA MARÇ 2010

PREMI FRANCISCO VALDÉS DE PERIODISME

124

Convoca: Ajuntament de Don Benito (Badajoz) Àrea: Premsa escrita Àmbit: Espanya Adreça: Plaza de España, s/n. 06400Don Benito (Badajoz) Telèfon: 924 811 450 URL: www.donbenito.es/bases.htm E-mail:: biblioteca@donbenito.es Requisits: Treballs publicats en qualsevol mitjà espanyol (paper o digital) durant el 2009 en castellà i que tractin aspectes culturals espanyols. Dotació: 3.000 euros i un record commemoratiu. Termini: 11 de maig de 2010

PREMI CIRILO RODRÍGUEZ

PREMI CRISTINA REQUENA I GIRÓ

Convoca: Associació de la Premsa de Segòvia Àrea: Mitjans de comunicació Àmbit: Espanya Adreça: Apartat de Correus, 180 40080-Segòvia Telèfon: 921 461 717 URL: www.fcnv.es/prensasegovia/ E-mail: apsegovia@fape.es Requisits: Treball d’un corresponsal o enviat especial de mitjans espanyols a l’estranger, realitzat durant el 2009. Dotació: 9.000 euros i una peça exclusiva de la Real Fábrica de Cristales de la Granja i dos premis de 3.000 euros Termini: 12 d’abril de 2010

Convoca: Fundació Ciutat de Valls Àrea: Mitjans de comunicació Àmbit: Espanya Adreça: Apartat de Correus 145. 43800-Valls Telèfon: 977 600 660 URL: www.fcvalls.org E-mail: fcv@fcvalls.org Requisits: Treballs divulgats fins al 31 de març de 2010 que tractin sobre Valls i l’Alt Camp. Es poden enviar textos anònimament per millorar la informació del jurat. Dotació: 2.000 euros Termini: 31 de març de 2010

PREMI A UNA OBRA PERIODÍSTICA SOBRE BIOÈTICA

PREMI UNICAJA D’ARTICLES PERIODÍSTICS

Convoca: Fundació Víctor Grífols i Lucas Àrea: Mitjans de comunicació Adreça: Jesús i Maria, 6. 08022Barcelona Telèfon: 935 710 410 URL: www.fundaciogrifols.org E-mail: fundacio.grifols@grifols. com Requisits: Treballs del 2009 en català o castellà sobre bioètica Dotació: 3.000 euros Termini: 31 de maig de 2010

Convoca: Àrea: Àmbit: Adreça:

Fundació Unicaja Premsa escrita Espanya San Francisco, 26. 11004Cádiz Telèfon: 956 297 336 URL: www.unicaja.es E-mail: obrasocial@unicaja.es Requisits: Articles publicats entre el 15/9/2008 i el 15/9/ 2009. Dotació: 6.000 euros i una escultura de Miguel Berrocal Termini: 30 de juny de 2010

PREMI DE PERIODISME ACCENTURE SOBRE ECONOMIA, INNOVACIÓ I TECNOLOGIA

XVIII PREMI DE PERIODISME I INVESTIGACIÓ COMARCAL EUGENI MOLERO

Convoca: Accenture Àrea: Premsa escrita Adreça: Ramírez de Arellano, 35, 6a pl. 28043-Madrid Telèfon: 915 469 798 URL: www.premioperiodismoaccenture.es E-mail: a.muniz.delgado@accenture.com Requisits: Treballs publicats entre setembre de 2009 i maig de 2010 sobre la influència de la innovació i la tecnologia. Dotació: 10.000 euros i dos accèssits de 2.500 euros Termini: 31 de maig de 2010

Convoca: Consell Comarcal del Garraf Àrea: Premsa escrita o digital, televisió, ràdio, fotoperiodisme, i investigació. Àmbit: Espanya Adreça: Plaça de Beatriu de Claramunt 5-8 baixos. 08800-Vilanova i la Geltrú Telèfon: 921 461 717 URL: www.ccgarraf.cat Requisits: Treballs inèdits en català del 2009 sobre el Garraf o el fet comarcal. Dotació: 2.000 euros per categoria, excepte investigació (2.500) Termini: 30 de juny de 2010

WEBS Àlex Barnet

www.youtube.com/watch?v=ntyXvLnxyXk& feature=player_embedded

ELS DIARIS DE PAPER APORTEN MÉS NOTÍCIES

http://pewresearch.org/ Una investigació del centre Project for

El futur, segons Sports Illustrated

The Excelence in Journalism del PEW Research assegura que els diaris de

Aquest vídeo de la revista Sports Illustrated mostra una versió multimèdia d’aquesta publicació, dissenyada per ser consultada a través d’una pantalla personal tipus iPad o Tablet. De moment és un prototip.

paper aporten un 50% de les informacions que necessiten investigació. Per la seva part, la televisió aporta un 30 %, els diaris i revistes especialitzades un 10 % mentre que les ràdios el 6% i les publicacions en línia són les que n’aporten menys, amb un 4%.

INTERNET PUJA

www.eiaa.net Segons dades de l’European Interactive I SEGONS, WIRED

cions en línia que busquen fórmules de

Advertising Association (EIAA), Inter-

www.wired.com/epicenter/2010/02/the-wired-ipadapp-a-video-demonstration/

pagament per Internet. Moltes propostes

net ja és, a dia d’avui, el mitjà més

Wired ensenya en aquest vídeo la seva

rifes planes per accedir a tots els contin-

visió de com podria ser en el futur la ver-

guts en línia.

inclouen la consulta gratuïta de part dels continguts i els micropagaments o les ta-

sió hipermèdia de la revista. La proposta planteja una revista digital que funcionarà amb grans pantalles tàctils i també tindrà versions per a mòbils.

www.nytimes.com/2010/01/ 21/business/media/21times.html

ESPANYOLS

plica com funcionarà el seu sistema de

www.amazon.com/gp/product/B0015T963C/ref=sv_kinc_0

pagament en línia, que començarà el

sió internacional a través de la qual els usuaris poden contractar la subscripció a

de mitjana, 13,6 hores setmanals a Interdel televisor.

ÇARÀ A COBRAR L’ANY 2011

Un article del diari New York Times ex-

línia nord-americana Amazon, té una ver-

fins i tot de la TV. L’estudi Mediascope Europe diu que els espanyols dediquen, net mentre que passen 13 hores davant

EL NEW YORK TIMES COMEN-

EL KINDLE I ELS DIARIS

El llibre electrònic Kindle, de la tenda en

consumit a l’estat espanyol, per davant

gener de 2011. Per accedir a tots els continguts, caldrà una subscripció al diari de paper, una tarifa plana o pagaments puntuals.

DEU ANYS DE PERIODISME DIGITAL CIUTADÀ

http://english.ohmynews.com/ Aquest diari coreà, pioner en la fórmula del periodisme ciutadà, celebra deu anys de vida. Funciona amb notícies aportades pels usuaris-reporters que posteriorment són desenvolupades pels periodistes.

diaris i revistes de tot el món, inclosos El EL RECULL DE THE GUARDIAN

de l’aparell comença pels 259 dòlars. I les

www.guardian.co.uk/media/ charging-for-content

subscripcions costen, normalment, 19,99 dòlars mensuals.

El diari britànic té a la seva versió en línia aquest apartat que porta per títol “Char-

ISLÀNDIA VOL SER UN PARADÍS DIGITAL

http://immi.is/?l=en&p=intro Una iniciativa sorgida a Islàndia per combatre la crisi econòmica contempla la creació d’un santuari per al periodisme

CONTINGUTS DE PAGAMENT

ging for Content”, en el qual aplega infor-

http://paidcontent.org/event /paidcontent-2010/livestream/

macions, estudis, enquestes i altres

d’investigació del segle XXI. És una pro-

materials sobre les iniciatives de pagament

posta agosarada que busca atreure mitjans

El Paid Content 2010 ha aplegat a Nova

que tenen actualment en marxa les dife-

i professionals de tot el món. La impulsa

York representants de les grans publica-

rents publicacions digitals de tot el món.

l’Icelandic Modern Media Iniatitive.

CAPÇALERA MARÇ 2010

Mundo, El País, As, o Cinco Días. El preu

125

CAPÇALERA MARÇ 2010

LA FOTO Txema Salvans

126

‘MATADOR’

La revista Matador surt tan sols un cop a l’any i està pensada com un producte delicatessen farcit de disseny i que compta amb

la col·laboració de nombrosos artistes. El projecte, que va iniciar-se un llunyà 1995, es centra enguany en tot el que envolta la ciutat de Barcelona. Els textos del darrer número de Matador van a càrrec de plomes com les d’Eduardo Mendoza, Félix de Azua, Rodrigo Fresán, Santiago Ronca-

pressió, té unes dimensions considerables ja que s’edita en un format de 30x40. Més informació a www.revistamatador.com

CAPÇALERA MARÇ 2010

gliolo i Òscar Tusquets, mentre que les imatges són de fotògrafs de la talla de Francesc Català-Roca, Txema Salvans –instantània que reproduïm en aquestes planes–, Manel Esclusa o Ferran Freixa, entre d’altres. La revista, que acumula nombrosos premis internacionals de disseny i im-

127

LLIBRES Elena Serrano

CAPÇALERA MARÇ 2010

CONSTRUIR LA SOCIEDAD DE LA COMUNICACIÓN

128

COMUNICACIÓN Y PODER

SE SABRÀ TOT

Juan Antonio García Galindo, María Immacolata Vasallo de Lopes i María Teresa Vera Balanza Tecnos, 2009

Manuel Castells Alianza Editorial, 2009

Xavier Bosch Proa, 2010

422 pàgines

679 pàgines

302 pàgines

Aquesta obra és una molt bona oportunitat per a la difusió de les investigacions més recents sobre un dels temes que més interès susciten a l’actualitat, l’anomenada societat de la informació i de la comunicació. El llibre recull aportacions dels més prestigiosos investigadors especialitzats en Ciències de la Comunicació, tant d’Espanya com del Brasil, França, Suïssa o Puerto Rico. Contribueix, en aquesta línia, a enfortir els lligams científics de la comunitat acadèmica internacional. Estructurat en quatre parts diferenciades, “La sociedad de la comunicación: fundamentos teóricos y derivas históricas”, “Las tecnologías de la comunicación y los procesos sociales”, “Comunicación y cultura: migraciones narrativas” i “Construir la sociedad de la comunicación: carencias y propuestas”, aquest títol es desglossa en diversos àmbits d’estudi, i concentra una mostra significativa de les preocupacions, propostes i perspectives sobre la societat actual desenvolupades en l’àmbit de les Ciències de la Comunicació.

Titular de la càtedra Wallis Annenberg de Tecnologia de la Comunicació i Societat a la Universitat de Califòrnia i catedràtic de Sociologia a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), amb aquest llibre Manuel Castells explora les vies de canvi social obertes per una nova relació entre la comunicació i el poder. Aquest desplega les seves estratègies en els mitjans, però ara la comunicació de masses va més enllà dels mitjans tradicionals. Internet i els dispositius mòbils han fet néixer un nou entorn comunicatiu, l’autocomunicació de masses, i ha modificat profundament les relacions de poder. L’autor analitza les transformacions que s’han produït en la indústria global dels mitjans i ofereix una investigació original de processos polítics i moviments socials –els esdeveniments que van seguir l’atemptat de l’11 de març a Madrid o el paper d’Internet en les campanyes electorals com la d’Obama–, que il·lustren la relació entre comunicació i poder al segle XXI.

El periodista Xavier Bosch ha guanyat el premi Sant Jordi 2009 amb aquesta novel·la que parla de la manca de llibertat en la societat actual i de la importància d’aquest fet en l’exercici del periodisme. La Barcelona de l’especulació immobiliària és el context en què transcorre la historia. Mentre el Dani Santana, director del diari Crònica, es veu atrapat en una xarxa d’interessos i corrupció, el cap de Societat del mateix diari s’implica a fons en una investigació sobre el terrorisme islamista. Els fets es precipiten i tots dos periodistes comencen a perdre les regnes del seu destí. Xavier Bosch (Barcelona, 1967) arriba amb aquesta novel·la de ficció després de dotze anys de silenci literari. Anteriorment havia publicat els reculls de contes Jo, el simolses (1992), Vicis domèstics (1998) i la novel·la breu La màgia dels reis (1994). Llicenciat en Ciències de la Informació per la UAB, també ha estat director del diari Avui (2007-2008) i cap de programes de RAC1 (2000-2007).

EL DICTADOR, LOS DEMONIOS Y OTRAS CRÓNICAS

EVA DEVUELVE LA COSTILLA. EL NUEVO ESTADO DE CONCIENCIA DE LAS MUJERES

EFE. VINT ANYS DE NOTÍCIES EN CATALÀ

Jon Lee Anderson Anagrama, 2009

Joana Gallego Ayala Icaria, 2010

Edicions 62, 2009

390 pàgines

199 pàgines

133 pàgines

Sota aquest títol, se’ns presenta una col·lecció de reportatges, publicats a The New Yorker, sobre personatges i paisatges polítics d’Espanya i Llatinoamèrica, que no només reflecteixen un ofici i una capacitat de síntesi depurats pel temps i l’experiència, sinó que es poden proposar també com a models d’un estil periodístic i d’una manera d’explicar el present. El rei Joan Carles, Augusto Pinochet, Hugo Chávez, Fidel Castro o García Márquez són alguns dels personatges retratats en aquestes pàgines per Jon Lee Anderson. Uns retrats que es caracteritzen per la senzillesa i concisió de les descripcions, l’agudesa política dels comentaris, l’habilitat de la seva contextualització, a més de la concepció literària del discurs periodístic. El seu mètode d’investigació és rigorosament empíric, busca el testimoni directe dels protagonistes i el lloc exacte dels fets. En aquest sentit, l’autor té una especial habilitat per localitzar els testimonis més representatius.

Amb l’atractiu títol Eva devuelve la costilla, Joana Gallego Ayala planteja una amena, però seriosa, reflexió sobre el que ella mateixa denomina “el nou estat de consciència de les dones”. Tot i que durant segles les dones van ser relegades en la societat, el feminisme ha anat estenent les propostes fins a aconseguir que el que fa anys només era reivindicat per una part minoritària de la societat, sigui assumit ara per la pràctica totalitat de dones, siguin feministes o no. Ara podem sentir dir moltes vegades que les dones han d’aportar el seu punt de vista a la societat. I això és justament el que ha pretès l’autora amb aquest llibre: plasmar i observar el món des del ser i l’estar d’un dona d’avui dia. Professora de Periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona, Joana Gallego repassa alguns aspectes de la vida, tan pràctics com simbòlics, sobre els quals caldria actuar –segons l’autora– per continuar construint una societat més igualitària i democràtica.

EFE es va convertir en la primera agència d’informació que va establir un servei de notícies en català, el 3 de juliol de 1989. El suport de la Diputació de Barcelona, l’Associació Catalana de Premsa Comarcal i les Emissores Municipals de Catalunya, primer, i després, de la Generalitat, va ser fonamental en el desenvolupament d’aquest servei. Si en un primer moment la informació en català que arribava als clients de l’agència era una selecció de notícies, un conveni de 1997 amb la Conselleria de Cultura va permetre oferir en català la totalitat de la seva producció. En l’actualitat, més d’un 80% dels clients reben les notícies en català; una aposta estratègica que l’agència vol mantenir, així com reforçar en els nous projectes que s’impulsaran emmarcats en el repte multimèdia.Amb motiu del seu 20è aniversari, aquest llibre aplega una part de la feina dels periodistes d’EFE-Catalunya. Es tracta d’un recull d’imatges, moltes de les quals formen part de la historia del país.

XAVIER VINADER I SÁNCHEZ. PERIODISME I COMPROMÍS

GUIA FONÈTICA PER A LES TELEVISIONS LOCALS

LA CATALUNYA MÉS FOSCA. RETRATS D’IMPOTÈNCIA I D’IMPUNITAT Víctor Saura Editorial Base, 2009

Centre d’Estudis Històrics Internacionals Editorial Afers, 2009

David Paloma, M. Antònia Puigròs, Albert Rico i Anna M. Torrent. UAB, 2009

179 pàgines

222 pàgines

El fons “Xavier Vinader i Sánchez” és l’immens arxiu acumulat durant tants anys d’exercici professional que aquest prestigiós periodista ha construït mitjançant una xarxa territorial d’arxius concèntrics per protegir els documents. Avui dia, aquest arxiu es troba sota la custòdia del Centre d’Estudis Històrics Internacionals, consta de 150 caixes amb uns 3.000 documents i ocupa uns 11 metres cúbics. S’hi pot consultar documentació sobre la Guerra Civil i la postguerra, la guerra bruta contra ETA, les actuacions dels serveis d’intel·ligència i dels cossos de seguretat a escala mundial, el crim organitzat, les sectes, les xarxes internacionals de prostitució, el tràfic d’armes o l’organització de mercenaris. Format a l’Escola Oficial de Periodisme de Barcelona, la seva trajectòria i alguns dels seus reportatges han merescut premis nacionals i internacionals. L’any 2007, el govern de la Generalitat va atorgar-li la Creu de Sant Jordi.

Una televisió local ha de resultar pròxima a l’audiència, i aquesta proximitat s’ha de mostrar no tan sols en l’elecció dels continguts, sinó també en el model de llengua que els vehicula. Es tracta que els receptors se sentin més a prop dels centres emissors perquè parlin com ells en tractar temes que els afecten com a membres de la comunitat a què pertanyen. Aquesta guia s’ha elaborat justament amb la intenció de proposar uns models de pronunciació; és a dir, de l’aspecte més material i distintiu del llenguatge, per a l’elocució formal de les televisions locals dels territoris de parla catalana. Tot i que està pensada pels locutors que treballen en aquests mitjans, també pot ser útil per a totes aquelles persones que han de parlar davant d’audiències d’abast més ampli. En aquest llibre trobaran indicades les pronunciacions vàlides d’una manera clara i planera, allunyada, sempre que s’ha pogut, de la terminologia especialitzada, que seria poc operativa per als que no hi estan familiaritzats.

El periodista Víctor Saura Estapà signa aquest assaig que, com a paradigma d’una Catalunya amarga i sense ànima, relata les vides dissortades de Carlos Obregón, Rafael del Barco, Pedro Álvarez, Ahmed Tommouhi i Abderrazak Mounib, Joan Cogul, Manuel Valencia, Antoni Puigvert Serés i Josep Manuel Novoa. L’autor convida el lector, acompanyant-lo en la investigació, a viatjar a les presons, als jutjats, a les comissaries, a la baixa política, a la corrupció, a la manipulació informativa, al cinisme, a la cobdícia, al patiment, a la impotència i la impunitat. Llicenciat en Ciències de la Informació i en Història, Saura ha treballat durant més de deu anys al setmanari El Triangle, del qual va ser successivament redactor, redactor en cap i director adjunt. Des de fa tres anys és redactor en cap del diari Iberia-Universal i, des de fa vuit, professor d’Economia a Estudios Hispánicos de la Universitat de Barcelona. Ha escrit, amb altres autors, la història del Diario de Barcelona i d’El Correo Catalán.

11-M. LA NOVEL·LA GRÀFICA

UNA SOLA TERRA. Jean-Paul Besset, Nicholas

EL COL·LOQUIAL DELS MITJANS DE COMUNICACIÓ

190 pàgines

Pepe Gálvez, Antoni Guiral, Joan Mundet i Francis González Panini España, 2008

Georgescu-Roegen, Serge Latouche, Roland de Miller, Yves Paccalet, Jean-Louis Prat i Santiago Vilanova. Diputació de Barcelona i Associació Una Sola Terra, 2009

104 pàgines

164 pàgines

271 pàgines

Els greus atemptats terroristes patits a Madrid l’11 de març de 2004 quedaran gravats per sempre a la retina de tots els espanyols. Gairebé tres anys de llargues investigacions per part del poder judicial i de la policia van donar com a resultat l’aclariment dels fets i la detenció de diverses persones, jutjades entre els mesos de febrer i juliol de 2007. La sentència, emesa per l’Audiència Nacional el 31 d’octubre de 2007 i revisada amb alguns canvis el juliol de 2008 pel Tribunal Suprem, va establir el desenvolupament dels fets en un informe de 722 folis. Aquesta novel·la gràfica pren com a base els esdeveniments descrits en aquesta sentència per revisar-ne el desenvolupament per ordre cronològic, de manera gairebé documental. Però introdueix, a més, la figura de tres personatges ficticis, que aporten informació contrastada amb l’objectiu de dramatitzar de forma narrativa els fets exposats a la sentència, així com introduir un punt de vista més humà i directe.

Aquest llibre respon algunes de les preguntes dels ciutadans davant la creixent preocupació pel medi ambient. Aglutina les ponències i col·loquis del IX Simposi Internacional Una Sola Terra, celebrat al Centre de Cultura Contemporània el desembre de 2006, amb les incorporacions de Serge Latouche, màxim exponent intel·lectual d’aquest moviment; Jean-Paul Besset, exredactor en cap de Le Monde i un dels fundadors de la revista La décroissance, i d’un text inèdit de Nicholas Georgescu-Roegen, el pioner de la bioeconomia i de la idea del decreixement. Aquest concepte parteix de la crítica radical al model de desenvolupament que està exhaurint els recursos fòssils i les reserves forestals, contaminant l’atmosfera i causant el canvi climàtic. Pensadors del decreixement analitzen les alternatives per regenerar la societat amb noves formes de consum i treball solidàries, amb la voluntat d’aportar arguments en un debat en què ens juguem el futur del planeta.

El col·loquial mediatitzat o pseudocol·loquial és un registre nascut el segle XX gràcies a la proliferació dels mitjans audiovisuals. L’objectiu de l’obra és acostar-lo als estudiants, als professionals de la ràdio i la televisió, i a tots aquells que senten un interès viu per la llengua. La llengua oral dels mitjans de comunicació sol partir d’una elaboració prèvia i sovint disposa d’un suport escrit; per això presenta solucions extretes del col·loquial real, però també del model de llengua escrita dels mitjans i de la literatura. Setze especialistes en la matèria ofereixen en aquest llibre una anàlisi sincrònica del registre col·loquial dels mitjans audiovisuals: ràdio i sobretot televisió. En descriuen les característiques més rellevants i n’aporten un seguit d’exemples extrets d’una gran varietat de formats i programes: sèries de ficció, anuncis publicitaris, magazins, retransmissions esportives, espais d’entreteniment, pel·lícules i tertúlies.

CAPÇALERA MARÇ 2010

Margarida Bassols i Mila Segarra (ed.) Eumo Editorial, 2009

129

OBITUARIS

Periodista, advocat i professor

Tot un referent de la ràdio

El passat 25 de desembre de 2009 moria el veterà periodista Pasqual Maisterra i Riu. Era Llicenciat en Dret, a més de periodista, i com a tal el 1962 va ser redactor en cap de la revista Catalunya Exprés. Posteriorment, entre els anys 1964 i 1977, va ser redactor de Tele/eXprés i el 1980 del Diari de Barcelona.

En l’etapa dels estudis de Periodisme a la Universitat fou professor de la Facultat de Ciències de la Informació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) de 1970 a 1981. Actualment estava jubilat.

Un mestre del doblatge Foto: Guillem Huertas

Maisterra també havia estat assessor del Boletín Informativo Phier i subdirector de l’Escola Oficial de Periodisme de Barcelona el 1975.

Salut i darrerament des del Canal Català de televisió. El seu programa més emblemàtic va ser Las tardes de Odette, emès durant 29 anys. Per tot aquest bagatge era tot un referent del món de la ràdio. Pinto ha mort d’una complicació respiratòria.

Mor Odette Pinto, la popular comunicadora de les tardes radiofòniques en diferents emissores: Ràdio Barcelona, Ràdio Miramar, Ràdio Joventut, Ràdio

Mor Ricard Palmerola als 88 anys d’edat. Palmerola era tot un referent de la ràdio i del doblatge dels anys quaranta. Era fill de l’actriu Carme Buxadós i el crític teatral del mateix nom. En el cinema, va ser la veu de populars actors nord-americans: Van Heflin i la del mestre Ioda de la saga de La Guerra de les galàxies. Palmerola va treballar a Radio Barcelona i Ràdio Nacional. Al 1945 es va traslladar a viure a Cuba i, posteriorment, a Puerto Rico. Havia guanyat un premi Ondas.

EL CIC INFORMA

El dret a la intimitat www.periodistes.org/fcic/home.php

dels periodistes d’atendre el dret dels ciutadans a la informació. Aquest dret protegeix molt especialment l’estricta confidencialitat sobre la salut o la malaltia d’una persona com a nucli de la seva privacitat, malgrat la curiositat que pugui haver-hi en el cas dels personatges coneguts”. Així mateix, segons l’article 9, cal "respectar el dret de les persones a la seva pròpia intimitat i imatge, especialment en situacions de vulnerabilitat i CONFERÈNCIA DE ROBERT PINKER El 3 de març el CIC va organitzar una conferència

malaltia”.

amb un dels responsables de la Comissió de Queixes contra la premsa del Regne Unit. ELS SMS DELS DIPUTATS El Consell de la Informació de Catalu-

nentès que el dret a la pròpia imatge no

En relació amb la consulta sobre la pu-

nya ha de donar resposta a les preocu-

impedirà la informació gràfica sobre un

blicació dels SMS dels diputats Joan

pacions ètiques dels periodistes i de la

fet o esdeveniment públic quan la

Saura i Daniel Sirera, el CIC, reunit en

societat. En aquest sentit, al 2009, hem

imatge d’un menor determinat surt com

sessió extraordinària, va resoldre que el

rebut diverses consultes, totes referides

a merament accessòria. És a dir, quan és

cas plantejava un conflicte entre el dret

al dret a la intimitat, reconegut als arti-

captada d’una manera general en fotos

a la privacitat i el dret a la informació,

cles 6, 9 i 11 del Codi deontològic.

preses en llocs públics o d’interès públic,

però que aquí prevalia el dret a la infor-

i el menor o menors que capta no en són

mació sobre el de la privacitat “en la me-

l’objectiu principal”.

sura en què la veracitat i l’interès públic del contingut d’ambdós missatges són

l’Ajuntament de Súria els preocupava el

HISTÒRIES CLÍNIQUES

objectivament inqüestionables”.

dret a la intimitat i a la imatge dels me-

Un mitjà ens va preguntar si un perio-

El Consell va considerar que la funció

nors i van demanar al Consell de la In-

dista podia utilitzar dades personals que

social dels mitjans és portar a terme el

hi havia en expedients mèdics de

dret del públic a saber, i els fotògrafs van

l’hospital Clínic, apareguts a les

fer bé la feina, ja que estaven en un lloc

escombraries, per contactar amb

públic, amb accés permès i van fotogra-

Totes les consultes del 2009 eren referents al dret a la intimitat, reconegut als articles 6,9 i 11 del Codi deontològic formació criteris a seguir per publicar als

els afectats i publicar-ne els tes-

fiar càrrecs electes en ple exercici de les

timonis.

seves funcions. Tot i així, per al Consell,

Segons l’article 4, la informació

el conflicte generat convida a reflexio-

s’ha d’obtenir amb mètodes dignes i lí-

nar sobre la responsabilitat de perio-

seus webs i publicacions convencionals

cits. Es va respondre que, si aquest era

distes i mitjans “davant dels riscos del

fotografies en què apareixen menors.

el cas, es podia publicar, tenint en

principi del tot s’hi val, aplicat en l’actual

El Consell va acordar que “com a pre-

compte l’article 6: "Reconèixer a les per-

univers tecnològic de manera indiscri-

missa principal, s’ha de reafirmar l’exis-

sones individuals i/o jurídiques el dret a

minada i sense límits”.

tència del dret a fer fotografies als llocs

no proporcionar informació ni respon-

LLÚCIA OLIVA

públics d’una manera general, amb be-

dre preguntes, sense perjudici del deure

Presidenta del CIC

CAPÇALERA MARÇ 2010

FOTOS A MENORS A les Colles Sardanistes de Barcelona i a

131

NOTICIES COL·LEGIALS

Elogi dels petits detalls John Carlin repassa en una conferència la seva trajectòria professional

CAPÇALERA MARÇ 2010

Foto: Sergio Ruiz

cinquanta persones que van deixar el Times per fundar The Independent, per a qui va ser corresponsal a Sud-àfrica. Sobre la seva metodologia de treball, va revelar que “en qualsevol història intento buscar una entrevista o dada més. Aquest esforç extra és el que et dóna aquest valor afegit”. Per això fa entrevistes molt llargues. “Potser és una manca de professionalisme, però vull tenir els temes més clars i rigorosos possibles i esperar que surti la cita clau, aquell moment que li dóna vida al reportatge”, va afirmar. També va revelar que sol estar molt atent “als petits detalls que de certa manera t’ho il·luminen tot”, que normalment pren notes en lloc de gravar i que dedica molt de temps a escriure el primer paràgraf “perquè amb el començament s’ha d’atrapar el lector des de l’inici. L’entradeta és tremendament imCarlin en un moment de la conferència que va donar al Col·legi de Periodistes. portant”. Un cop ja té l’entradeta, l’objectiu és crear ponts que permetin unir les diferents parts del text. També va El periodista britànic John Carlin va escriure sobre les Malvines per al Times reconèixer que una altra regla és oferir una conferència-col·loqui al i l’Observer. “construir històries a través d’un persoCol·legi de Periodistes el passat 22 de En tornar al Regne Unit, va treballar a natge, del factor humà”. febrer. L’autor d’El factor humà, llibre la televisió i després va marxar a Mèxic En el torn de preguntes, Carlin va parlar en què s’inspira la pel·lícula Invictus de com a freelance per al Times de Londe la Sud-àfrica actual (“és una demoClint Eastwood sobre Nelson Mandela, dres. “Tenia molta gana i em pagaven cràcia absolutament estable, ningú no va explicar als assistents la seva trajecper article, així que era una gran motiqüestiona la legitimitat del govern i tòria periodística. vació”. A partir de llavors, el van cotenen una premsa lliure”), de Mandela, A l’inici de l’acte, el degà del Col·legi, mençar a enviar als conflictes que (“és un gran seductor, les seves armes Josep Carles Rius, va presentar Carlin llavors tenien lloc a l’Amèrica Central. són la generositat, el carisma i el rescom “un referent del periodisme en pro“La paraula important era credibilitat. pecte”) i de la crisi del periodisme (“el funditat” i va definir El factor humà La regla número u era entregar el text a problema és Internet perquè com “un gran reportatge en format de ningú no ha trobat la fórmula llibre”. “Tenia molta gana i em pagaven per traduir-ho en diners. PotCarlin –que des de fa dotze anys escriu per article, així que era una ser el pecat original és que els per al diari El País– va començar el pargran motivació”, recorda sobre empresaris no pactessin no lament definint-se “més un home d’acl’època que va ser freelance posar gratis els diaris a la ció que un home contemplatiu” i va Xarxa”). admetre que havia tingut la sort de Finalment el periodista britànic també viure “l’època daurada del periodisme, temps i que estigués bé”, recorda. va respondre a certs tòpics al voltant de mentre que ara som en un món descoEn aquell temps, Carlin va construir un la professió periodística. “No crec en negut”. “imperi freelance” (era corresponsal de l’objectivitat, em sembla una imbecil·liEl periodista britànic, de mare esparàdio per a la BBC britànica, la CBC catat. És absurd, som éssers humans”, va nyola i resident a Sitges, va admetre nadenca i l’ABC nord-americana). “La apuntar amb contundència. I sobre els haver començat en el periodisme per caràdio –explica– va ser-me útil per a la seus referents professionals: “Kapussualitat, quan va viure un parell d’any a premsa perquè m’obligava a escriure cinsky, el periodista mexicà Pablo Buenos Aires, on va començar a trebalamb un ritme parlat. I aquesta és un Ordaz i Robert Fisk”. lar al Buenos Aires Herald. També va lliçó valuosa”. El 1986 va ser una de les

133

Rebuig a la condemna d’Anido i Irago

Conferència de Jordi Hereu organitzada pel Col·legi

Tan bon punt es va conèixer la sentència judicial condemnatòria per al director de la SER Daniel Anido i el cap d’informatius Rodolfo Irago, el Col·legi de Periodistes va expressar el 24 de desembre la seva solidaritat amb els periodistes. Havien estat condemnats pel jutge titular del Jutjat del Penal número 16 de Madrid, Ricardo Rodríguez Fernández, a un any i nou mesos de presó i a la inhabilitació. Se’ls acusa de “revelació de secrets” en haver publicat al web de l’emissora la llista de setanta-vuit militants del PP presumptament afiliats de manera irregular a aquest partit a Villaviciosa de Odón (Madrid). El Col·legi va qualificar de “desmesurada” la condemna.

Hereu durant el seu parlament al Conservatori Superior de Música del Liceu

fets negres del Palau. En un altre ordre de coses els conflictes al carrer a les manifestacions d’estudiants contra el Pla Bolonya o la prostitució a l’aire lliure. En el capítol positiu va esmentar la reforma de l’Hospital de Sant Pau per ser el nucli de Barcelona com a la capital Mediterrània; l’increment de biblioteques públiques; la nova terminal de l’aeroport; la reforma aprovada de La Sagrera i l’augment de policies i de bombers per a major seguretat. Dintre de l’agenda de l’alcalde hi ha un espai per a En l’aspecte positiu va citar noves connectivitats. “Que la reforma de l’Hospital de Sant Santa Coloma i L’Hospitalet Pau, l’increment de biblioteques estiguin pràcticament junts”. Un altre lloc és per a l’educai la nova terminal de l’aeroport ció amb un nou campus universitari al Besòs. Quant el Besòs “hi auditori del Conservatori Superior de ha més de seixanta projectes. El riu serà Música del Liceu situat en ple Raval. un gran punt d’encontre per construir Davant del seu auditori l’alcalde va reuna nova ciutat en la pròxima dècada.” petir l’eslògan emprat en la conferènLa sostenibilitat és a l’agenda municicia de 2009 “Contra la crisi més pal mitjançant l’augment del transport Barcelona” i va repassar el dolent i el públic, suport al vehicle híbrid, més bo que ha deixat enrere el 2009. En el gestió de residus i descentralització als primer aspecte, persones que van mal173 barris de la ciutat. metre la seva responsabilitat amb els “Barcelona no perd el temps. I el 2010 serà un any de projectes encarrilats. Una mica més enllà, uns possibles Jocs Olímpics d’Hivern, el 2022, en connexió amb els Pirineus”. Són paraules de l’alcalde Jordi Hereu a l’inici de la conferència anual, que des de fa vint-i-vuit anys organitza el Col·legi de Periodistes de Catalunya. Aquest cop amb el nom de “Barcelona 2010-2020, deu anys decisius”, la xerrada va tenir lloc el 14 de gener al nou

Demanen mantenir L’Informatiu Vespre El desembre la Comissió de mitjans públics del Col·legi va enviar una carta al nou president de RTVE, Alberto Oliart, per reclamar-li que destini als informatius territorials el personal necessari, un pressupost adequat i una estabilitat en la programació a fi i efecte d’assegurar la continuïtat de L’Informatiu Vespre, que s’emet en desconnexió i en català. El Centre de Producció de TVE-Catalunya va suprimir, el mes d’agost, L’Informatiu Vespre, adduint falta de personal. Aquesta decisió va provocar la queixa de treballadors del Centre, de la societat catalana i del Consell Assessor de RTVE a Catalunya.

Balanç dels periodistes tarragonins La demarcació de Tarragona del Col·legi va fer a final d’any un balanç del sistema de comunicació a l’entorn tarragoní, l’any passat afectat en paral·lel per la crisi econòmica. “Han tancat mitjans però n’han nascut de digitals”, diu l’informe. Quant a les activitats de la Demarcació, destaca l’estudi encarregat a Comunicació de la Universitat Rovira i Virgili (URV), que suposa la primera radiografia del sector del Camp de Tarragona, on existeixen 200 mitjans de comunicació en els quals treballen 600 persones.

CAPÇALERA MARÇ 2010

Foto: Sergio Ruiz

Deu anys decisius per a Barcelona amb els Jocs Olímpics a l’horitzó

135

NOTICIES COL·LEGIALS

Premis Carles Rahola a Girona Un sentit homenatge al periodista i escriptor Carles Rahola va ser el punt àlgid dels premis Carles Rahola de Comunicació de la Demarcació de Girona.

Continuen els cursos de formació contínua

Durant l’acte, el 22 de gener, es va lliurar també una placa d'homenatge a la família que van recollir la seva filla, Carolina, i la seva néta, Rosa. També es va recordar el periodista radiofònic Miquel Diumé (el premi al millor treball informatiu o divulgatiu en ràdio porta el seu nom). Foren els moments més més emotius de la nit i els que van rebre l'ovació més llarga i calorosa . La cerimònia -que va ser conduïda per la periodista Marta Gibert- es va obrir amb el lliurament del Premi Miquel Diumé al millor treball informatiu o divulgatiu en ràdio o ràdio on line, que va ser per al programa Hora L, de Ràdio Girona. Màxim Castillo i Jordi Corominas, els conductors del format, van recollir el guardó de mans de l'alcaldessa de Girona, Anna Pagans, i del director del Diari de Girona, Jordi Xargayó. L'alcalde de Begur, Joan Català, i el president del Consell Comarcal del Pla de l'Estany, Jordi Xargay, van recollir ex aequo el premi a la millor iniciativa de comunicació institucional per les publicacions Es pedrís llarg, revista municipal d'informació i cultura de Begur-Esclanyà, i El Pla de l'Estany, que, segons el jurat, "excel·leixen en el tractament objectiu i plural de la informació municipal i comarcal".

CAPÇALERA MARÇ 2010

El fotògraf Jordi Ribot va obtenir el premi de Fotoperiodisme gràcies a la sèrie Accident a l'AP7, publicades en diferents mitjans. D’altra banda,el premi al millor treball informatiu o divulgatiu de televisió o televisió on line va ser per a L'eix de les oportunitats, d'Albert Brosa, produït per Olot Televisió. El premi sobre Comunicació Periodística, va recaure en Nova comunicació local online, de Carles Pujol.

136

La cerimònia es va cloure amb l'entrega del premi al millor treball informatiu o divulgatiu en premsa escrita o on line, que es va endur la sèrie d'articles Bombardejos a les comarques gironines, de Roser Reyner, publicats al Diari de Girona.

Un moment del curs sobre la Informació política dirigit pel periodista Carles Pastor

Els cursos del Col·legi de Periodistes de Catalunya endegats el passat novembre i realitzats en els darrers mesos de 2009 van tenir continuïtat el mes de febrer. Es va oferir el d’”Informació política: Claus i condicionants”, dirigit pel periodista Carles Pastor. Diversos invitats van exposar la seva experiència en aquesta disciplina i la visió

Al gener i febrer s’han celebrat cursos d’informació política, periodisme local i anàlisi del llenguatge sobre els diferents gèneres: crònica, anàlisi o entrevista, així com la tasca del periodisme polític. Carles Pastor ha treballat a Mundo Diario, El País i El Periódico de Catalunya. Pastor ha estat professor de les facultats de Periodisme de la UAB i de la UPF. Les sessions es van desenvolupar els dies 8, 10, 15, 17,

22 i 24 de febrer i l’1 i 3 de març. D’altra banda, el curs de “Periodisme local i comarcal”, dirigit per Maria Eugènia Ibáñez, es va eniciar el passat gener i es va cloure el 2 i 4 de febrer de 2010. El curs en qüestió va aportar coneixements dels mecanismes que utilitzen ajuntaments i diputacions per fer arribar la gestió als ciutadans, conèixer quines entitats es mouen entorn de la ciutat i connectar amb les inquietuds veïnals. Ibáñez ha treballat a Diario Femenino, Mundo Diario, Hoja del Lunes i El Periódico de Catalunya. Un altre dels cursos que han tingut lloc a inicis d’aquest any ha estat el de “Anàlisi del llenguatge periodístic” que ha estat dirigit per Joan Busquet i ha tingut una durada de vuit sessions compreses entre l’11 de gener i el 3 de febrer. La primera bateria d’aquests cursos de formació continuada ha superat els trescents alumnes inscrits.

El Col·legi de Periodistes de Catalunya va fer públic, el 5 de gener, els guardonats de la sisena edició del Premi Internacional Vázquez Montalbán. Luz Sosa i Ramon Besa en els respectius apartats de Periodisme Cultural i Polític, i de Periodisme Esportiu han estat els guanyadors d’aquest any. El Premi Internacional de Periodisme Vázquez Montalbán, en la seva categoria de Periodisme Cultural i Polític, està convocat de manera conjunta pels diaris Avui, El País i El Periódico de Catalunya, el Grupo Planeta, Random House Mondadori així com el Col·legi de Periodistes

rio de Ciudad Juárez (Chihuahua, Mèxic), on diàriament posa la seva vida en perill per poder oferir informació de primera mà als lectors”. La guerra dels càrtels de la droga, la inseguretat ciutadana en la qual viu l’enorme població fluctuant que arriba a Ciudad Juárez per treballar a les maquilas, el feminicidi que ha costat la vida a cinc-centes dones des de l’any 1993 i una criminalitat generalitzada (només l'any 2009 va causar més de 2.500 morts) han convertit Ciudad Juárez en una de les localitats més perilloses del món.

D’altra banda, el Jurat de la categoria de Periodisme Esportiu ha concedit el guardó al periodista Ramon El jurat ha guardonat Besa (Osona, 1958), redactor en la periodista mexicana per cap del diari El País i col·laborala seva tasca en la informació dor de Ràdio Barcelona i Catalupolicial a Ciudad Juárez nya Ràdio. Amb anterioritat Besa va ser redactor del diari El 9 Nou de Catalunya. i cap d’esports del diari Avui. Pel que fa a la modalitat de Periodisme El jurat ha valorat “la seva capacitat Esportiu, el premi està convocat per la d’anàlisi que ultrapassa el periodisme Fundació F.C. Barcelona i el Col·legi de esportiu, a través d’ articles amb un alt niPeriodistes. vell d’exigència i rigor”. També destaca El Jurat de la categoria de Periodisme Cultural i Polític ha guardonat la periodista Luz del Carmen Sosa Carrizosa (Veracruz, 1969) “per la seva tasca en l’àmbit de la informació policial a El Dia-

que Ramon Besa ofereix dia a dia “una opinió ponderada i serena, que es desenvolupa a l’empara d’una narrativa brillant que no oblida la seva vinculació al territori i una inquietud social”.

Conferències dels alcaldes de Valls i Reus

‘Experiència de Periodista’ a Tarragona

La demarcació de Tarragona va organitzar a Valls el 17 de febrer una conferència de l’alcalde, Albert Batet, en la qual va definir les prioritats del govern articulades entorn d’un decàleg en el qual destaca la identitat de Valls com a capital del món casteller, Valls ciutat emprenedora, empresarial i industrial, ciutat comercial, capital de les petites coses, entre altres definicions. El 24 de febrer l’alcalde de Reus, Miquel Pérez, pronunciava la conferència anual que organitza el Col·legi. “Reus al mapa” va ser el títol del discurs en el qual va exposar el desig de treballar conjuntament amb Tarragona. La xerrada va tenir lloc al palau Bofarull.

La demarcació de Tarragona del Col·legi de Periodistes, juntament amb la Fundació Caixa Tarragona i la Universitat Rovira i Virgili (URV) organitzen aquest 2010 el segon cicle de conferències “Experiència de Periodista”, en les quals reconeguts professionals dels mitjans de comunicació posen a l’abast del públic, i especialment d’estudiants universitaris, com es viu i com es veu el món de la comunicació i el procés de la informació pública. La primera de les conferència d’aquest cicle va ser a càrrec de la periodista Milagros Pérez Oliva, defensora del lector d’El País.

Segona edició del programa ‘La premsa als instituts’ El Col·legi de Periodistes celebrarà el 2010 la segona edició del programa “La premsa als instituts”, que amb la col·laboració de la Fundació La Caixa ja va dur el 2009 vint-i-cinc periodistes a vint-i-cinc escoles de Catalunya, amb l’objectiu de potenciar la lectura, formar els joves en els mitjans de comunicació i descobrir-los el contingut multidisciplinari que generen els mitjans i, en el cas que ens ocupa la premsa escrita. A causa de l’èxit de la iniciativa, la segona edició s’implementarà en cinquanta escoles on el Col·legi donarà a conèixer als joves estudiants la importància de la premsa en la nostra societat, i ensenyar-los a assolir criteris en el consum de la informació. El projecte preveu la selecció de periodistes que aniran a fer xerrades a diversos instituts i explicaran, a partir de la seva experiència personal, la necessitat d’estar informats a través de la premsa. El Col·legi de Periodistes creu en la contribució democràtica que han de fer els mitjans de comunicació, en la seva funció d’informar. En aquest projecte vol donar suport a la premsa escrita, pel seu pes històric dins la societat. El Col·legi rep assessorament del Departament d’Educació sobre les escoles on es du a terme el programa, per tal d’arribar a diferents centres públics, concertats i privats; situats en barris de diversa extracció i estatus social; ubicats a les cinc demarcacions col·legials: Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona i Terres de l’Ebre.

Lleida: Homenatge al fotògraf Ton Sirera La demarcació de Lleida del Col·legi de Periodistes es fa ressò de la novena convocatòria del premi de fotografia Ton Sirera, que convoca l’Institut d’Estudis Ilerdencs. El premi vol homenatjar el reconegut fotògraf català Ton Sirera. Concorreran al concurs col·leccions de quatre fotografies que tractin sobre Catalunya, tant en la visió geogràfica, com folklòrica, etnològica i tradicional.

CAPÇALERA MARÇ 2010

Luz Sosa i Ramon Besa, VI Premis Vázquez Montalbán

137

DIA A DIA Sara Masó

Desembre 2009 2 de desembre

Foto: Xabier Miquel Laburu

JORNADES NEXT# DE COMUNICACIÓ LOCAL. Té lloc a la Torre Agbar de Barcelona la tercera edició de la jornada NEXT#3, organitzada per la Xarxa Audiovisual Local (XAL) i el Consorci de Comunicació Local (CCL) en col·laboració amb la Diputació de Barcelona. La trobada analitza com a tema central la gestió de l’audiovisual en un escenari canviant. També es posa èmfasi en els nous models de gestió de l’audiovisual com a eines imprescindibles per afrontar la situació d’incertesa que viu el sector dels mitjans de comunicació. La jornada aborda dues sessions temàtiques: “Escenari actual i tendències de futur per a la indústria mediàtica” i “Claus per a un nou lideratge en la gestió dels mitjans audiovisuals”. En són ponents Joan Majó, empresari, polític i exdirector general de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, i Doug McNamara, director de l’International Institute for Television Leadership. La conferència d’obertura és a càrrec de Manuel Campo Vidal, president de l’Academia de las Ciencias y las Artes de Televisión. Amb aquest debat NEXT#3 clou les celebracions del desè aniversari de la Xarxa de Televisions Locals i del diari digital Lamalla.cat, iniciades a Cardedeu fa deu mesos.

Manuel Campo Vidal durant la seva conferència

CAPÇALERA MARÇ 2010

3 de desembre

138

PARLANT DE FUTBOL AL COL·LEGI. El Col·legi de Periodistes de Catalunya acull l’acte de presentació del llibre Hablamos de fútbol, del periodista Orfeo Suárez, cap d’esports del diari El Mundo. L’acte reuneix a la seu col·legial de Barcelona directius del món del futbol, com Txiki Begiristain, Jacint Borràs i Albert Perrin, els exdirectius Sandro Rossell i Alejandro Echevarría, així com nombrosos jugadors i periodistes de l’àmbit de l’esport. Presideix l’acte el degà del Col·legi, Josep Carles Rius, i presenta el llibre el periodista Dagoberto Escorcia, redactor en cap d’Esports de La Vanguardia. Els beneficis que s’extreguin de la venta de Hablamos de fútbol aniran destinats a diferents projectes solidaris.

COMIATS A RTVE. Dels 180 treballadors que integraven l’àrea comercial de RTVE tan sols una trentena conservaran la seva feina. A la resta se’ls comunica l’acomiadament, conseqüència probable de la desaparició de la publicitat a la cadena. La setmana passada el nou president de la Corporació, Alberto Oliart, va garantir la continuïtat dels treballadors, mentre la seva partença no fos “imprescindible”.

4 de desembre CAMÍ A COPENHAGUEN. Té lloc al Centre Internacional de Premsa de Barcelona (CIPB) la Jornada “Camí a Copenhaguen” que té com a objectiu informar rigorosament del canvi climàtic, tema que es debatrà en la propera cimera mundial de Copenhaguen, a la qual assistiran les principals figures polítiques i científiques internacionals. La Jornada abastarà com dur a terme la lluita contra el canvi climàtic, el procés polític adient i els resultats esperats de la cimera. Organitza Ecoserveis amb el suport de la Diputació de Barcelona, l’Associació Catalana de Comunicació Científica i el Col·legi de Periodistes de Catalunya.

Televisió de Catalunya. Entre els programes que es presenten avui al Centre de Cultura Contemporània a Barcelona (CCCB) hi figuren produccions britàniques, nord-americanes i irlandeses.

TELEVISIÓ EN TRES DIMENSIONS EL 2010. Televisió de Catalunya (TVC) posarà en marxa el 2010 emissions en 3D amb produccions en format estereoscòpic. La televisió autonòmica catalana ja ha signat acords de col·laboració amb empreses especialitzades en recerca i desenvolupament. Els teleespectadors podran mirar aquestes emissions mitjançant la utilització d’unes ulleres de sistema anaglífic, dotades de dos colors. No els caldrà canviar el televisor.

6 de desembre L’EFE I L’ACN INTERCANVIARAN VÍDEOS. L’Agència EFE i l’Agència Catalana de Notícies arriben a un acord per intercanviar continguts informatius audiovisuals que podran distribuir-se a les respectives zones de la seva competència. Amb aquest acord l’ACN tindrà accés a zones d’arreu del món en especial de l’Amèrica Llatina i dels Estats Units.

5 de desembre CULLELL INSTA A CANVIAR EL MODEL DE GESTIÓ DE LA CORPO. La directora general de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), Rosa Cullell, proposa per a la Corporació “un nou model d’empreses que serveixi per als pròxims 10 anys”. El nou model seria el d’una empresa sostenible, de qualitat i de servei públic. Ho explica en una entrevista publicada avui a El Periódico on esbossa el projecte de futur per tancar satisfactoriament el 2009 treballant a fons amb un equip amb el qual “pugui assolir un pressupost raonable que permeti a la Corporació funcionar bé el 2010”. Explica igualment que preparan prejubilacions voluntàries per als més grans de 57 anys. Entre les mesures d’estalvi de la CCMA podria figurar un millor pla d’usos de les seves cases i edificis per evitar “una sèrie de despeses innecessàries”. Pel que fa a l’estructura actual de la Corporació “és de fa anys molt poc transversal i molt poc vertical. La llei democratitza la Corporació. Però com a empresa i per a la gestó diària l’actual estructura complica, i moltes vegades no està clar, qui ha de prendre una decisió.” EL MINIPUT TORNA A BARCELONA. Estrena de la Mostra de televisió Miniput, una trobada de les televisions públiques d’arreu del món que té lloc a Barcelona en una sessió de tretze hores en les quals es projectaran innovadors programes documentals i sèries destacades. L’equip que organitza el Miniput compta amb la col·laboració de la Universitat Pompeu Fabra i de

EL DIRECTOR DE COMUNICACIÓ DE LA CASA DEL REI DEIXA EL CÀRREC. Juan González Cebrián, director de Relacions amb els Mitjans de Comunicació i portaveu de la Casa del Rei serà rellevat del seu càrrec a principi de 2010. També marxarà Jordi Gutiérrez que actuava de segon en l’oficina de premsa del Palau de la Sarsuela. González Cebrián va assumir el càrrec de la mà de l’actual cap de la Casa del Rei, Alberto Aza, el 2003. En els sis anys en què ha exercit el càrrec ha hagut de fer front a situacions complicades per a la Casa del Rei com la publicació del llibre sobre la Reina de Pilar Urbano, la separació de la infanta Elena i la intervenció de Joan Carles en un acte a l’Amèrica Llatina en el qual va fer callar a Hugo Chávez. La partença del portaveu obeeix a “motius personals”, segons la versió oficial. Jordi Gutiérrez serà el cap de premsa de la patronal CEIM de Madrid. TV3 I RÀDIO CIUTAT DE BADALONA, PREMIS A LA DIVERSITAT. La Mesa per a la Diversitat en l’Audiovisual (MDA) atorga un premi a TV3 pel programa Tot un món sobre la realitat de les persones immigrades i un altre al programa Nines russes de Ràdio Ciutat de Badalona obert a tots els col·lectius de la ciutat.

7 de desembre UNIVISIÓN FITXA LUÍS FERNÁNDEZ. L’expresident de RTVE, Luís Fernández, dirigirà Univisión Studios la nova divisió del principal grup de comunicació es-

panyol dels Estats Units. Sota la direcció de Fernández, els estudis amb seu a Miami produiran programes per a les tres cadenes del grup: Univisión, TeleFutura i Galavisión, així com per als webs Univisión.com i Univisión. Abans de presidir RTVE (des de gener de 2007 a novembre de 2009) Luís Fernández ja havia treballat a Miami i a Los Angeles com a director de la productora Promofilm US. També va ser productor executiu d’Al filo de la ley, la primera sèrie de ficció que Univisión va estrenar el 2005.

13 de desembre

cobrirà tots els sectors que impliquen les arts escèniques (teatre de text, de carrer i musical, la dansa, el circ, l’òpera...), des del vessant més artístic al més tècnic. La revista pretén arribar tant als professionals de les arts escèniques com als aficionats al teatre. El director de la publicació és Alfred Arola, el de continguts, Damià Barbany, i el cap de redacció, Santiago Fondevila.

LES CONSULTES INTERESSEN A MITJANS ESTRANGERS. Més de 140 periodistes s’han acreditat a Osona per cobrir informativament la consulta sobre la independència de Catalunya. Entre ells n’hi ha d’internacionals procedents de Le Monde, Libération, l’agència France Press, la britànica BBC i la ràdio televisió de Luxemburg. Diversos mitjans donen la seva opinió sobre la consulta independentista de Catalunya que, en opinió de la BBC, “és una cosa important que passa a l’Estat espanyol”. El Parlament d’Escòcia aprova una moció de suport i el Quebec promou una concentració per “fer costat al referèndum”. La participació ha fregat el 30%.

REGIÓ 7 I TVM LLIUREN ELS PREMIS DE 2009. Té lloc al Teatre Kursaal de Manresa el lliurament dels premis que atorga Regió7 i TVM corresponents a 2009. Els premis han estat decidits, com en anys anteriors, per dues vies simultànies: l’una, per mitjà de votació popular dels lectors del diari i, l’altra, pels espectadors de la televisió (TVM). El premi Estrella s’atorga a Pep Guardiola, entrenador del F. C. Barcelona per la seva intervenció en la brillant temporada del club blaugrana. El premi Estrellat se l’emporten conjuntament la regidora d’Urbanisme de Manresa, Àngels Mas, i el responsable de l’empresa EYSSA, José Maria Paz, per la seva responsabilitat compartida en “el nyap de la plaça de la Reforma”. Dels guardons que decideix el jurat hi destaquen l’atorgat a l’Associació Misteriosa Llum per la promoció de la festa històrica que identifica la ciutat de Manresa; el de Cultura a l’escriptora Silvia Alcántara, autora d’Olor de colònia, obra dedicada a les colònies industrials del Llobregat, i el de Comunicació a Jaume Capdevila, Kap, ninotaire reconegut enguany pels seus companys.

11 de desembre XAVIER BOSCH, PREMI SANT JORDI DE NOVEL·LA. La 59a Nit de Santa Llúcia, la gran vetllada de les lletres catalanes organitzada per Òmnium Cultural, atorga una dotzena de premis entre els quals hi destaquen el Sant Jordi de novel·la, que recau en Xavier Bosch per Se sabrà tot, el Carles Riba de poesia és per a Carles Camps, pel seu llibre La mort i la paraula, el Mercè Rodoreda de contes i narracions per als Contes de la lluna absent de Monika Zgustova. La festa, celebrada a Terrassa, va retre un homenatge a l’editor Isidor Cònsul mort l’estiu passat.

9 de desembre PERIODISTES ENTRE REIXES. María Dolors Massana, presidenta de Reporters sense Fronteres (RsF Espanya) destaca que 269 informadors (171 periodistes i 98 ciberdissidents) segueixen a la presó a tot el món per delictes d’opinió. L’ONG quantifica en 12 els països “enemics d’internet” que són, per ordre de major a menor repressió: Aràbia Saudita, Birmània, Xina, Corea del Nord, Cuba, Egipte, Iran, Uzbequistan, Síria, Tuníssia, Turkmenistan i Vietnam. Tots ells mantenen una estreta vigilància per impedir que els seus internautes puguin accedir a informacions que jutgen “no desitjables”. Aquesta circumstància explica el gran nombre de periodistes que en aquests moments estan “entre reixes”.

Foto: Regió 7

DIGITAL + ESTRENA DIRECTORS. Sogecable nomena tres nous directius que ocuparan diferents àrees especialitzades dins de l’empresa. Álex Martínez Roig és el nou director general de Continguts de la televisió de pagament que assumeix la compra i gestió de drets. Manuel Mirat, director general de gestió de Digital+, s’ocupa de l’àrea de comercialització, màrqueting i desenvolupament de nous negocis, mentre Domingo Nieto és el nou director general d’Operacions de Sogecable, companyia propietària de Digital+ i Cuatro.

Un moment de l’entrega de premis

Foto: Sogecable

NEIX HAMLET NOVA REVISTA DE TEATRE. Es presenta al Teatre Romea la nova publicació de les arts escèniques, Hamlet, editada per Arola Editors. Es publicarà en català amb periodicitat mensual. Costarà sis euros i es trobarà a quioscos i llibreries especialitzades. El primer número es publicarà el proper 15 de febrer; de moment, però, a la pàgina web de Hamlet ja es pot descarregar el número 0. La voluntat d’aquesta publicació és abastar tot el territori de parla catalana i les creacions que tinguin lloc a les principals ciutats de l’Estat espanyol, Europa i la resta del món. Hamlet

14 de desembre Alfred Arola, director de Hamlet

El periodista Álex Martínez Roig

ELS MITJANS SOBREDIMENSIONEN ELS CONFLICTES DE LA IMMIGRACIÓ. Un informe del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) analitza les notícies que apareixen als informatius sobre la immigració. Les persones immi-

CAPÇALERA MARÇ 2010

EXPECTATIVA DAVANT LA LLEI ÒMNIBUS. Els col·legis professionals es mostren a l’expectativa de la nova llei coneguda com a òmnibus, que adaptarà les activitats de serveis a la directiva europea i afectarà la normativa per la qual es regeixen els col·legis. Algunes de les previsions apunten a la supressió obligatòria de la col·legiació professional, vigent en casos com els dels metges, els advocats, els arquitectes i els enginyers, que podrien veure desaparèixer els visats de projectes en les seves professions. Representants dels diversos col·legis professionals de Catalunya coincideixen a creure que els col·legis garanteixen la qualitat d’un servei al consumidor en avalar la feina ben feta i la idoneïtat dels codis deontològics.

Foto: A. Arola

8 de desembre

139

DIA A DIA

15 de desembre

grades ocupen un 2,8% de l’espai, quan la seva presència real a la societat catalana és d’un 15%. La majoria de fets que s’expliquen tenen a veure amb agressions racistes, terrorisme internacional a l’Estat, activitats delictives de persones immigrades i activitats delictives contra els immigrants. L’estudi ha analitzat els informatius de TV3, 3/24, TVE-Catalunya, 8tv, Barcelona TV i Canal Català Barcelona en el període gener-març de 2009. Segons els consellers del CAC, Rafael Jorba i Dolors Comas, “cal avançar cap a la diversitat en els aspectes informatius”.

DONES I MÚSICA. La revista Dones de l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya (ADPC) s’ocupa de la dedicació a la música de dones de tots els temps. Posa com a exemple a les històriques Clara Schumann (Alemanya), Paquita Bernardo (Argentina), Pilar Ramos López i l’actual de Mercedes Zavala, compositora i presidenta de la Asociación de Mujeres en la Música. La publicació conté dos articles d’opinió sobre els anuncis de sexe a la revista, un de la filòsofa Victòria Camps i l’altre del degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya, Josep Carles Rius. La ciència i l’esport també són temes de la revista.

EL CLUB INTERNACIONAL DE PREMSA PREMIA ALCOVERRO. El corresponsal de La Vanguardia a l’Orient Mitjà, Tomàs Alcoverro, és guardonat amb el premi a la trajectòria periodística que cada any atorga el Club Internacional de Premsa de Madrid. Nat a Barcelona el 1949 es va llicenciar en Dret a la capital catalana. Més tard, va seguir els estudis de Periodisme a Madrid, on treballà al diari ABC i a la revista Destino. És el degà dels corresponsals estrangers a Beirut, ciutat on es va establir el 1965 per informar sobre la zona amb un parèntesi de dos anys a París (1977-1978). Ha estat testimoni de la revolució islàmica a l’Iran, de les intifades palestines, de la guerra del Golf, de la invasió de l’Iraq i de la lluita del poble del Líban per trobar un sistema multiètnic de convivència.

16 de desembre NOU CAP DE PREMSA A LA CASA DEL REI. El periodista Ramón Iribarren serà nomenat el pròxim 15 de gener de 2010 nou cap de relacions amb els mitjans de comunicació de la Casa del Rei en substitució del diplomàtic Juan González Cebrián, que mesos enrere va sol·licitar el seu relleu per raons personals. Iribarren va néixer a Pamplona fa seixanta-dos anys. A més de periodista, és llicenciat en Ciències Polítiques i funcionari de l’escala tècnica de gestió d’organismes autònoms. En la seva llarga trajectòria professional ha ocupat diversos càrrecs de comunicació, per exemple en el Ministeri del Portaveu del Govern, en els executius de Felipe González i José María Aznar, i vocal assessor de relacions amb els mitjans informatius del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) amb Jorge Dezcallar. També va ocupar el càrrec de director general adjunt al president de l’Institut de Crèdit Oficial (ICO). Actualment era director de Coordinació i Relacions Institucionals de Navantia, empresa espanyola líder del sector de la construcció naval militar.

Foto: Arxiu

ANIVERSARI DE LA PUBLICACIÓ MENSUAL DE L’ORFEÓ CATALÀ. La publicació mensual Revista Musical Catalana compleix vint-i-cinc anys durant els quals ha animat la vida coral, simfònica i operística de la ciutat. La seva història es remunta a molt abans, en ser hereva de la publicació que l’Associació Orfeó Català va crear el gener de 1904. En el primer número de la revista hi figuren les paraules del mestre Lluís Millet, fundador de l’Orfeó Català, juntament amb les del mestre Amadeu Vives. Actualment, la Revista Musical Catalana és dirigida per Jaume Comellas amb el suport de Mònica Pagès, representant dels nombrosos col·laboradors de la publicació.

140

Foto: Antoni Bofill

CAPÇALERA MARÇ 2010

El periodista Ramon Iribarren

Jaume Comellas, director de Revista Musical Catalana

LA REVISTA CARRER GUARDONADA. La Federació d’Ateneus de Catalunya (FAC) lliura els premis Ateneu que en l’edició d’enguany atorga el corresponent a mitjans de comunicació d’associacions culturals a la revista Carrer creada el 1987. Té periodicitat quadrimestral i s’ocupa d’esde-

veniments i activitats de la ciutat de Barcelona. Altres premis lliurats pel FAC corresponen a l’escola de teatre Artur Iscla de Pineda de Mar i al servei d’intercanvi de llibres de l’Ateneu de Sant Cugat. Fora de concurs s’ha distingit el programa Mans de Catalunya Ràdio, el Centre Moral i Instructiu del Barri de Gràcia i el mecenatge de Caixa Penedès.

ATURADA MASSIVA DELS TREBALLADORS D’EFE. Té efecte l’anunciada vaga de sis hores a l’agència EFE, convocada contra la proposta de l’empresa de rebaixar els salaris en un 6,25% a canvi d’una reducció de jornada proporcional. Les aturades es realitzen durant dues hores al matí i quatre a la tarda i nit. Segons la direcció, la vaga ha tingut el seguiment d’un 66,58%, i d’un 86,5% segons els els sindicats. TEMPS DE FUSIONS TELEVISIVES. Antena 3 i La Sexta donen per formalitzada la primera gran fusió entre televisions a Espanya. Han estat mesos de converses entre les dues empreses operadores per assolir un acord de gestió per a un gegant audiovisual que a partir del mes d’abril pròxim comptarà amb vuit canals de TDT.La fusió, valorada en 1.750 milions, es realitzarà mitjançant un repartiment d’accions entre ambdues companyies. El grup Antena 3 que presideix José Manuel Lara, serà el principal accionista encara que la gestió es repartirà entre ambdós socis. Participen a l’operació els següents bancs de negocis: Citibank per part de La Sexta, i Morgan Stanley per la cadena de Planeta.

17 de desembre EL GRESOL, PREMIAT PER LA MESA PER LA DIVERSITAT. L’espai El Gresol emès per Televisió de Manresa (TVM) i produït conjuntament amb Bages per a tothom, és guardonat per la Mesa per la Diversitat en l’Audiovisual del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC). El Gresol és un espai mensual que destaca la multiculturalitat no tan sols de la ciutat de Manresa, sinó de la immigració que viu a l’entorn més pròxim fent que els nouvinguts siguin “els veritables protagonistes de l’espai”. Fins ara s’han emès programes dedicats a l’esport, comerços, música, gastronomia i lingüística, entre altres. Està prevista la programació de nous capítols.

VISITA DE CORRESPONSALS A LA MUNTANYA DE MONTSERRAT. El Centre Internacional de Premsa de Barcelona (CIPB) organitza una visita de corresponsals estrangers a la muntanya de Montserrat. Procedeixen de capitals internacionals amb mitjans de comunicació que tenen corresponsalies a Madrid i Barcelona. Se’ls mostra la vessant més cultural i natu-

Foto: El País

EL PAÍS ENFORTEIX L’EDICIÓ DIGITAL. El director d’El País, Javier Moreno, nomena Gumersindo Lafuente i Lydia Aguirre adjunts a la direcció del diari per potenciar l’edició en línia del periòdic, integrada en el conjunt de la redacció. Amb el mateix objectiu es nomena Borja Echevarría nou subdirector. Lafuente va iniciar la seva carrera el 1977 al diari Ya. Nou anys més tard es va incorporar a El País, on va desenvolupar càrrecs directius fins a ocupar el de subdirector del suplement La Revista, editada per El Mundo. Lafuente i Echevarria van posar en marxa el diari digital Soitu. Aguirre és llicenciada en Ciències de la Informació per la Complutense de Madrid. Passada una primera etapa professional al diari Ya, va entrar a treballar a Cinco Días, el diari econòmic de Prisa, on va ser redactora especialitzada en economia i telecomunicacions. Més tard, va ocupar la corresponsalia de Nova York fins al 2002, que tornà a Madrid com a redactora en cap d’Economia. Va ser, més endavant, directora de Comunicació de Prisa fins al setembre de 2007, que fou nomenada directora d’El País.com. Borja Echevarría (Bilbao, 1968) va estudiar Periodisme a la Complutense de Madrid. Després d’una etapa al diari El Mundo (primer a tancament i esports, i posteriorment com a subdirector de l’edició digital) va deixar el rotatiu per participar en la creació de Soitu.es.

Gumersindo Lafuente fitxa per El País

21 de desembre ALARMA PER LA SENTÈNCIA CONTRA LA SER. El Comitè Mundial de Llibertat de Premsa insta a l’anul·lació del veredicte del jutjat número 16 del Penal de Madrid, que ha imposat una condemna d’un any i nou mesos de presó al director de la cadena SER, Daniel Anido, i al cap d’informatius, Rodolfo Irago, a més de la inhabilitació professional i la de no votar mentre duri la pena de presó. La sanció és per haver fet públic en el web de la cadena un llistat de setanta-vuit afiliats presumptament irregulars al Partit Popular de Madrid. El Comitè per la Llibertat de Premsa expressa l’alarma i profunda preocupació per la sentència, que estigmatitza periodistes per haver informat correctament el públic sobre importants notícies polítiques, un fet que “desafia la lògica, els valors democràtics i viola les convencions de drets humans a les quals l’Estat espanyol està vinculat”.

PRESENTEN L’INFORME ANUAL DE LA PROFESSIÓ PERIODÍSTICA. El president de l’Associació de la Premsa de Madrid, Fernando González Urbaneja, i el secretari general de l’entitat, Jorge del Corral, presenten un informe sobre la professió periodística i la imatge dels seus professionals segons una enquesta. El document, elaborat pel professor de la Universitat de Màlaga Pedro Farias, revela que “només un 40% de la societat té un bon concepte dels periodistes”. Els punts més criticats són la vulneració de la intimitat practicada en els programes del cor, la manipulació informativa, el partidisme en les informacions, el sensacionalisme i la insistència en temes de poc interès. L’enquesta ha recollit l’opinió de 1.200 persones.

29 de desembre CREIXEN ELS ASSASSINATS DE PERIODISTES SEGONS RSF. L’Informe anual de Reporters sense Fronteres (RsF) sobre llibertat de premsa alerta de l’augment de periodistes assassinats a conseqüència de les guerres, la persecució dels narcotraficants, les denúncies per corrupció o les disputes polítiques. Zones en conflicte com Gaza, el Caucas rus, Somàlia, Pakistan, Afganistan o Mèxic són, en paraules de Reporters sense Fronteres, “terreny adobat” per a la mort o el secret de reporters. La zona d’Àsia-Pacífic és la que l’any passat va registrar un major nombre d’assassinats de periodistes (44) seguida d’Àfrica (12) l’exURSS (7), Magrib i Pròxim Orient (7) i Amèrica (6). Entre els assassinats s’hi compta el fotoperiodista francoespanyol, Christian Poveda, mort a El Salvador, a mans de les maras a les quals abordava en els seus documentals.

18 de desembre MEMÒRIES DE TVE-CATALUNYA. Cinquanta anys en companyia, TVE en ruta i una edició especial de Memòries de la tele s’emeten avui com a cloenda dels programes elaborats per TVE-Catalunya pels seus cinquanta anys de vida. El primer dels documentals repassa en noranta minuts la història del centre català de TVE a través de les intervencions de personalitats que van viure les primeres passes dels estudis de Miramar i les primeres produccions de la seva història. EL PERIÒDIC DEL VATICÀ AMB LA RAZÓN. A partir del pròxim 27 de desembre L’Osservatore Romano, el periòdic del Vaticà, es distribuirà cada diumenge com un suplement de La Razón. L’edició en castellà consta de setze pàgines en color. En el contingut consta l’agenda pastoral del pontífex i notícies d’interès per al món catòlic. Un equip de periodistes de diferents països hispans treballa en l’edició castellana que s’elabora al Vaticà des d’on es distribueix a l’Amèrica Llatina i ara a Espanya. En l’acord amb La Razón ha intervingut el director del diari romà, Giovanni María Vian, amb el vistiplau del papa

Dolors Massana, presidenta de RSF a Espanya

CAPÇALERA MARÇ 2010

Rosa Maria Calaf amb algunes de les participants

Benet XVI i del secretari d’Estat vaticà, cardenal Tarcisio Bertone. El diari vaticà té, des de 1949, una edició en francès. Més endavant va aparèixer l’edició en anglès i el 1969 en castellà.

TELE 5 I CUATRO TAMBÉ S’ASSOCIARAN. Després de l’anunciada fusió entre Antena 3 i La Sexta, es prepara l’aliança entre Tele 5 i Cuatro que es podria concretar demà. El conseller delegat de Prisa, Juan Luís Cebrián, explica al consell de l’entitat que l’acord entre ambdues operadores està “pràcticament tancat.” Afegeix als consellers que el control dels informatius continuarà sent de la filial de Sogecable. Mediaset entraria a la cadena amb una majoria que rondaria el 80%. Es preveu, d’altra banda, que hi haurà una etapa de “transició” que podria ser d’un any. A partir d’aleshores l’empresa associada amb Berlusconi (Tele 5) n’assumiria tot el control. Antena 3, Tele 5 i Prisa han pujat a la Borsa davant la imminència de les fusions.

Foto: Arxiu

Foto: CIPB

ral de la muntanya que explica Jordi López Camps, comissari de la mateixa i president de la Comissió Executiva del Patronat de la Muntanya de Montserrat. L’Escolania ofereix el cant del Virolai i la Salve als visitants. No falta una ruta a peu on els corresponsals són acompanyats pel monjo escalador Ramon Oranias. Pel CIPB participa a la jornada la presidenta de l’entitat, Rosa Maria Calaf, i directives del Centre.

141

DIA A DIA

Gener 2010 1 de gener

El nou president de RTVE, Alberto Oliart

8 de gener GABILONDO DEIXA CUATRO I FITXA PER CNN+. El periodista Iñaki Gabilondo deixa Notícias Cuatro per incorporar-se el pròxim febrer al capdavant d’un nou informatiu a CNN+ que s’emetrà per la plataforma de pagament Digital+ i en obert a través de la televisió digital terrestre (TDT). El nou informatiu nocturn es difondrà de dilluns a dijous. Al matí s’emetrà un altre informatiu (de 7.00 a 9.30 h) a càrrec d’Ana García Siñériz, que s’escoltarà simultàniament a Cuatro. Aquests canvis tenen lloc per la nova organització de la graella de CNN+ després de l’arribada de Juan Pedro Valentín, el passat octubre, per responsabilitzar-se dels informatius de Cuatro i Canal+ en substitució de José María Izquierdo. El trasllat de Gabilondo és fruit d’un acord entre Sogecable i el periodista.

5 de gener

Iñaki Gabilondo, nou fitxatxe de la CNN+

CAPÇALERA MARÇ 2010

FRANÇA

142

SUBVENCIONARÀ LA PREMSA DIGITAL. L’Estat francès subvencionarà la premsa exclusivament digital amb vint milions d’euros anuals en els pròxims tres anys. Serà la primera vegada que els mitjans digitals podran aspirar a l’ajuda de l’Estat a més de gaudir dels mateixos avantatges que els habituals, sempre que donin ocupació a periodistes professionals.

7 de gener OLIART CESSA JAVIER PONS. El fins ara director de TVE, Javier Pons, deixarà en breu el càrrec a la Corporació per desavi-

Pep Riera, director d’El 9 esportiu

RAC1 PREPARA ANIVERSARI. La ràdio privada del grup Godó (RAC1) estrena un nou programa en què repassarà els primers deu anys de vida. L’1 de maig es compleix l’esdeveniment pel qual es preparen diverses sorpreses. També s’editarà un llibre amb la història de RAC1.

Foto: Ignasi Rodríguez

3 de gener EL GOVERN APORTARÀ 35 MILIONS D’EUROS A LA CORPORACIÓ. Una part del crèdit extraordinari que acaba d’aprovar el Govern català per quadrar el dèficit de 2009 recaurà en el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Seran 34.700.000 euros que es destinaran íntegrament a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, que el 2009 va experimentar una forta caiguda dels ingressos publicitaris. Altres partides del crèdit extraordinari s’aplicaran a polítiques de salut, educatives o de foment del treball. D’aquesta manera s’incorporen als comptes del present exercici els recursos addicionals provinents del nou model de finançament acordat entre el Govern de Catalunya i el de l’Estat el juliol passat.

EL 9 ESPORTIU AMB EL 9 NOU. A partir d’avui i cada dilluns El 9 NOU lliurarà el diari El 9 esportiu, la publicació que dirigeix Pep Riera i edita la Coordinadora de Mitjans SL. D’aquest rotatiu esportiu en van ser fundadors els diaris comarcals catalans, El Punt, Regió 7 i Segre a més d’El 9 NOU, que en va cedir la capçalera. El 9 esportiu oferirà els resultats de les competicions del cap de setmana i les cròniques corresponents amb especial dedicació al futbol. És l’únic diari esportiu que es publica en català.

Foto: El 9 Nou

INTENTEN ASSASSINAR EL DIBUIXANT KURT WESTERGAARD. Un islamista de Somàlia, suposadament vinculat a Al-Qaida, intenta assassinar el dibuixant danès Kurt Westergaard que es trobava a casa en companyia de la seva néta de cinc anys. Westergaard és molt mal vist per la comunitat musulmana des que el setembre de 2005 va publicar unes caricatures de Mahoma al diari Jyllands-Posten. Una d’aquestes mostrava Mahoma amb un turbant al cap en forma de bomba. L’atac d’avui ha estat repel·lit per la policia, que ha hagut de disparar dos trets a l’atacant després que ell els disparés.

11 de gener Foto: RTVE

ATEMPTATS A PERIODISTES. Dos periodistes de la cadena pública francesa France 3 són segrestats mentre duien a terme un reportatge al nord-est de Kabul. Una periodista francesa que vol mantenir l’anonimat assenyala els talibans com a autors del segrest. Una font pròxima al gabinet de crisi de la capital informa que “estan vius i en bon estat de salut”.

versos diaris republicans. El fons de la seva obra fotogràfica està recollit des de 1995 a l’Arxiu Nacional de Catalunya. Consta de 21.000 negatius que no han estat mai mostrats en una exposició. Actualment un web realitzat pel documentalista de l’ANC Lluís Solà, ofereix una àmplia base de dades biogràfiques i imatges de Gabriel Casas.

nences amb el nou president Alberto Oliart. Pons era un dels principals col·laboradors de l’expresident Luís Fernández.

10 de gener EL FOTÒGRAF GABRIEL CASAS, A INTERNET. Apareixen a la Xarxa imatges no exposades del fotògraf Gabriel Casas (Barcelona, 1892 - 1973) que entre els anys 20 i 30 del segle passat va destacar en la fotografia d’avantguarda catalana. A ell es deuen imatges de l’Escola del Mar de Barcelona, el retrat de Pompeu Fabra el 1927 i escenes ciutadanes. Els anys de la República, Casas va col·laborar a les històriques revistes Mirador, Imatges, D’Ací d’Allà. Va ser fotògraf oficial de la Generalitat, de l’Ajuntament de Barcelona i fotoperiodista en di-

EL CONSELL DE RTVE APROVA ELS NOUS CÀRRECS DE L’ENS. Consellers de RTVE fan constar a Alberto Oliart, en el Consell d’Administració extraordinari convocat avui, el seu descontentament per no haver estat avisats de la destitució de Javier Pons i conèixer aquesta destitució per la premsa, i reclamen les seves competències per nomenar els màxims directius. En la reunió, no exempta de tensió, Oliart insinua que podria posar el càrrec a disposició del Parlament. Finalment, els consellers accedeixen al nomenament de Santiago González com a successor de Javier Pons en la direcció de TVE i aproven el nomenament del periodista Benigno Moreno (Zamora, 1961) per dirigir RNE, càrrec que deixa vacant Santiago González. El Comitè General Intercentres de RTVE valora “po-

s’incorpora a la plataforma ONO a Catalunya. Els seus abonats poden sintonitzar la televisió privada catalana en el dial 8. ONO ofereix nombrosos canals temàtics i una gran oferta de futbol a Gol Televisió i PPV (pay per view).

12 de gener

14 de gener

CONFERÈNCIA POST COPENHAGUEN AL CIPB. Té lloc al Centre Inter-

ALBERT OM RETORNA A TV3. El nou programa d’Albert Om a TV3 es podrà veure el segon trimestre d’enguany. Serà de periodicitat setmanal, diferent a El Club, que va presentar durant cinc anys i va deixar l’estiu passat. El convidat és el nom del nou programa en què Albert Om entrevistarà tretze personatges des d’una vessant personal. Les entrevistes tindran lloc a la casa dels entrevistats a les quals Albert Om serà el convidat.

nacional de Premsa (CIPB) la conferència “Post-Copenhaguen (CP15) I ara què?”, sobre el canvi climàtic. Durant l’acte organitzat per l’Associació Catalana de Comunicació Científica es parla de la situació de les empreses vers la realitat d’un canvi climàtic provocat per les activitats humanes. A continuació es lliura el premi Joan Oró, que atorga l’ACCC.

18 de gener

JAVIER RUIZ RELLEVA IÑAKI GABILONDO. Javier Ruiz, fins ara responsa-

L’APM

ATORGA ELS PREMIS PERIODÍSTICS 2009. La junta directiva de l’Associació de la Premsa de Madrid (APM) atorga els seus premis anuals de periodisme. El premi Rodríguez Santamaría, que es dedica en reconeixement als mèrits d’una trajectòria professional, recau en Juan Pedro Quiñonero, corresponsal d’ABC a París. El Víctor de la Serna, destinat al periodista més destacat de l’any, és per a Alberto Surio, director general de la radiotelevisió autonòmica basca (ETB). El premi Javier Bueno, en reconeixement a una dedicació excel·lent en una àrea especialitzada, l’aconsegueix María Peral, redactora en cap de Tribunals del diari El Mundo. El guardó aplicat a una trajectòria professional periodística dedicada a Madrid s’atorga a Rafael Fraguas, redactor d’informació local d’El País. El Larra, dedicat al periodista menor de trenta anys que més s’hagi distingit durant l’any, correspon a Alfonso Merlos, subdirector del programa radiofònic La Mañana de la COPE. El premi que reconeix una feina àmplia i destacada en el periodisme, a un no periodista, s’atorga a José Ángel Ezcurra, exdirector de la històrica revista Triunfo.

PRIMERA TELEVISIÓ EN AMAZIC. La població berber del Marroc ja pot veure en període de proves una cadena de televisió en llengua amaziga. El pròxim març s’estrenarà oficialment amb una emissió de sis hores de dilluns a divendres. El rei del Marroc, Mohamed VI, va reconèixer per primera vegada en un discurs la importància de la llengua i la cultura dels berbers i va donar llum verda a la creació de l’Institut Reial de la Cultura Amaziga (IRCAM). La població berber encara vol guanyar el reconeixement a la Constitució de la identitat amaziga i de la seva llengua.

ble de l’informatiu de migdia de la cadena Cuatro, substituirà Iñaki Gabilondo a l’informatiu Notícias Cuatro de la nit. Gabilondo estarà a partir del 25 de gener a CNN+, la cadena de notícies de 24 hores que s’emet a través de Digital+ (dial 70). Manu Carreño es fa càrrec de Notícias Cuatro, que copresentarà amb Mònica Sanz.

CANAL 9 RETALLA ELS DOBLATGES AL CATALÀ. La Radiotelevisió Valenciana anuncia per boca del seu director general, José López Jaraba, que es reduirà la presència del català, a causa de la política d’austeritat de l’ens. Els damnificats són principalment les catorze empreses valencianes que fan doblatge al català per a la televisió pública. Aquestes veuran perjudicada la seva feina en un 25% menys. Anuncien mobilitzacions en defensa del seu treball. Ho avança el Col·lectiu de Professionals del Doblatge.

19 de gener ELS CORRESPONSALS PREMIEN TOMÀS ALCOVERRO. El corresponsal de La Vanguardia a l’Orient Mitjà, Tomàs Alcoverro, rep a Madrid el premi Trayectoria Relevante a una carrera periodística que atorga l’Associació de Premsa Estrangera a España. Entre altres premiats, hi figura l’entrenador del Barça, Pep Guardiola, polítics i el fotoperiodista Gervasio Sánchez. El premi de Defensa dels Valors Humans ha estat atorgat ex aequo al finat escriptor suec Stieg Larson i la periodista sudanesa Lubna Hussein. El premi al millor corresponsal recau en Mikel Ayestaran d’ABC, i el de millor corresponsal estranger per a François Museau, de Libération.

Foto: Canal 9 Alberto Surio, director d’ETB

LA CADENA 8TV S’INCORPORA A LA PLATAFORMA ONO. El canal 8tv del grup Godó, editor de La Vanguardia,

Canal 9 tindrà menys doblatges al català

DISCULPES DE TVE PER L’EMISSIÓ DE VÍDEOS FALSOS. La direcció de TVE demana disculpes a l’audiència per haver emès ahir dos vídeos falsos extrets de Youtube. Un d’aquests atribuïa les imatges al terratrèmol del passat dia 12 a Haití quan en

Foto: La Vanguardia

Foto: EITB

realitat provenien d’una tempesta que tingué lloc en un festival de música a Itàlia, fa tres anys. En l’altre s’hi veia un pont destrossat per l’aigua identificat per TVE com el de San Lorenzo de Calatrava (Ciudad Real). El vídeo, també de Youtube, provenia d’una filmació domèstica i havia estat captat a Maine (EUA). Pepa Bueno, presentadora de Telediario-2, va demanar excuses per l’error. El secretari de Comunicació del PP, Carlos Floriano, considera inacceptable l’equivocació i demana la dimissió del director d’informatius de TVE, Fran Llorente. El president del comitè intercentres de RTVE, Teo Altieri, avisa que una televisió pública no pot agafar imatges d’Internet “així com així”.

Tomàs Alcoverro, premiat per la professió

CAPÇALERA MARÇ 2010

sitivament” els nous nomenaments per correspondre a “treballadors de la casa”. Només lamenta que els relleus de directius de TVE i RNE s’hagin acordat sense informar els treballadors.

143

DIA A DIA

DESQUALIFICAT EL FOTÒGRAF GUANYADOR DE “VIDA SALVATGE”. El jurat del prestigiós concurs Fotògraf de Vida Salvatge de l’Any retira el premi Veolia BBC Wildlife, considerat el Nobel de la fotografia, al fotògraf espanyol José Luís Rodríguez, per haver vulnerat l’article 10 de les bases del certamen. La fotografia premiada en el concurs de 2009 capta la imatge d’un llop l’instant en què salta un marge al camp. La notícia del premi va ocasionar moltes protestes a Internet per creure que l’animal procedia de la reserva madrilenya de Cañada Real. El certamen va obrir una investigació que ha desembocat en la confirmació que efectivament el llop pertanyia a la reserva i havia estat ensinistrat. LAVINIA EXPLOTARÀ ELS SERVEIS AUDIOVISUALS DE LA CE. La productora Lavinia, empresa especialitzada en serveis audiovisuals digitals, guanya el concurs per explotar els serveis audiovisuals centrals de la Comissió Europa (CE). Serà la responsable de facilitar imatges de les vivències de les institucions comunitàries a tots els mitjans que ho sol·licitin. També ha obtingut un segon concurs per cobrir l’activitat de les institucions europees als països de la Mediterrània i del nord de l’Àfrica (de Turquia al Marroc, inclosos Israel i Palestina). Lavinia té oficines a Berlín i Brussel·les, on hi treballen 55 persones, a part de personal contractat i col·laboradors.

21 de gener

CAPÇALERA MARÇ 2010

PLANETA, PRISA I VOCENTO RETORNEN LLICÈNCIES. El Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) ha acceptat la renúncia de Prisa i de Vocento de tots els canals de Televisió Digital Terrestre (TDT) que tenien en concessió a Catalunya. Prisa disposava de tres llicències i Vocento d’una. Fa uns mesos, el grup Planeta ja va renunciar a l’única llicència que tenia. Prisa també va renunciar fa unes setmanes a les llicències pertanyents a Aragó. Amb aquestes renúncies els canals de TDT han passat de 92 llicències a 87, de les quals 50 serien privades i la resta públiques.

144

LES BALEARS VEURAN TVC. El conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, i el conseller balear de la presidència, Albert Moragues, consoliden l’acord de reciprocitat pel qual a partir del 15 de febrer es podran veure els canals de TVC a les Balears i les emissions d’IB3 a Catalunya (Barcelona). L’acord ha estat possible per la voluntat de les dues autonomies de posar en marxa un segon múltiplex de la televisió digital terrestre (TDT) que ha permès l’oferta catalana.

26 de gener

22 de gener

L’SPC CRÍTIC AMB LA PROPOSTA DE LLEI ELECTORAL. El Sindicat de Periodistes de Catalunya (SPC) desconfia de la ponència que estudia una nova llei electoral per a Catalunya, ja que defensa majoritàriament la continuïtat dels blocs electorals, minutats i ordenats en funció de la representació electoral aconseguida en les últimes eleccions. El Sindicat considera aquesta ordenació de “falsa mesura garantista, hereva de la transició política.”

CIU I PSC BLINDEN ELS BLOCS ELECTORALS. En la setena reunió sobre la ponència de la llei electoral, nacionalistes i socialistes defensen la continuïtat de l’actual model de blocs informatius que imposa als mitjans públics quotes de temps proporcionals a la representació parlamentària. Mentrestant, els republicans i els ecosocialistes s’oposen “rotundament” a aquesta fórmula i s’inclinen per trobar-ne una que tendeixi a igualar el temps en antena de cada força política i que estigui més “oberta a criteris professionals dels periodistes.” Altres vegades els blocs han generat protestes dels periodistes de mitjans públics catalans en forma de recollida de signatures i talls d’emissió. El Tribunal Suprem va rebutjar un recurs dels col·legis de periodistes en contra dels blocs per entendre que aquest sistema “no afecta l’exercici professional dels periodistes ni tampoc interfereix en la llibertat d’expressió.” UN JUTGE PROHIBEIX ELS RESUMS DE PREMSA. El jutjat del mercantil de Madrid executa provisionalment la sentència que el 2009 va prohibir una empresa de resums de premsa (press-clipping). A través d’un acte dictat el 23 de desembre, i fet públic avui, ordena a l’empresa en qüestió que “cessi immediatament” en la realització d’activitats de press-clipping quant a la reproducció, recopilació íntegra i comunicació pública dels continguts de diferents diaris. Els editors de diaris espanyols (AEDE) han reclamat contra el resums de premsa. Fa pocs dies el director general d’AEDE, Ignacio Benito, informava a Europa Press que “no descarten querellar-se contra Google News, com han fet els editors alemanys per l’aprofitament “il·lícit” de continguts”.

25 de gener RAC 105 INCORPORA LA TELEVISIÓ. L’emissora musical de ràdio RAC105 incorpora a la seva oferta el canal de televisió 105 TV, que estrenarà el febrer tres programes nous: Top 105 (de novetats discogràfiques), Artista 105 ( de cantants i conjunts musicals) i Live 105 en el qual s’emetran actuacions en directe.

SÁEZ MEDITA SUPRIMIR LA PUBLICITAT A CATALUNYA RÀDIO. El president de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), Albert Sáez, planteja en una conferència celebrada a la Cambra de Comerç la supressió de la publicitat a Catalunya Ràdio.”Si el sector de la ràdio privada creu que en algun aspecte som un obstacle, estem disposats a parlar”. El canvi de sistema per finançar la ràdio no seria aplicable a la televisió pública, precisa.

Foto: CCMA

20 de gener

SÓN 300.000 LES FIRMES QUE DEMANEN TV3 A VALÈNCIA. La recollida de firmes d’impuls a la iniciativa popular “Televisió sense fronteres”, en favor de rebre TV3 a València, ja compta amb 300.000 firmes recollides. Sindicats, partits i associacions han mostrat el seu suport a la proposta. També ho han fet els expresidents de la Generalitat Jordi Pujol i Pasqual Maragall.

ZETA I PRISA UNIDES EN LA PUBLICITAT. Els grups de comunicació Zeta i Prisa signen un acord mitjançant el qual han creat una companyia conjunta que unificarà la comercialització publicitària d’El País, El Periódico de Catalunya, AS i Sport. Els rotatius d’ambdues editores sumen una audiència total de 4.774.000 lectors. L’acord està pendent d’autorització per part de les autoritats de competència.

Albert Sáez, president de la CCMA

UN PERIODISTA XINÈS AL CIPB. Celebració al Centre Internacional de Premsa de Barcelona (CIPB) d’una reunió de l’Associació de Periodistes Europeus de Catalunya (APEC) amb el periodista xinès Kuan-Hsu Wang acabat d’arribar a Barcelona. La taula rodona de periodistes està dirigida a un públic general.

27 de gener CONCURS PERIODÍSTIC JOSEP PERNAU. L’àrea d’Educació de La Paeria (Lleida) convoca la quarta edició del concurs periodístic Josep Pernau per a alumnes d’ESO, Batxillerat i Cicles Forma-

29 de gener VISITA DE L’AMBAIXADOR DE CROÀCIA. L’Associació de Periodistes Europeus de Catalunya (APEC) i el Consolat de la República de Croàcia a Barcelona celebren conjuntament un esmorzar de treball al Centre Internacional de Premsa de Barcelona amb la presència de l’ambaixador de la República de Croàcia a Espanya, Neven Pelicaric, i el Cònsol de la República de Croàcia a Barcelona, Juli Bàrcena. Croàcia es convertirà probablement en el vint-ivuitè Estat de la Unió Europa, segons els assistents.

SERRA D’OR I EL TEMPS, PREMIS APPEC. L’Associació de Publicacions Periòdiques en Català (APPEC), presidida per Lluís Gendrau, atorga els premis de l’onzena edició durant la Nit de les Revistes, celebrada al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). Serra d’Or (pel seu 50 aniversari) i El temps i Canvi de mentalitat (pels seus 25 anys) van ser distingides amb premis especials. El jurat premia com a millor revista l’ONGC pel seu contingut polític, solidari i de cooperació en les relacions internacionals. El premi a la millor editorial recau en Bayard Revistes per la seva aposta en català a les revistes infantils i juvenils. De cine rep el premi a la millor nova publicació d’àmbit cinematogràfic. També resulten premiades La Revista d’Igualada, el portal de circ Zirkòlika i la il·lustradora Pilarín Bayès. El premi especial de la junta de l’APPEC és per al president del Barça, Joan Laporta. Els guardonats per votació popular han estat Llengua nacional per la millor portada i Lletres com a revista més popular.

Foto: APPEC

30 de gener

NOVA DIRECTORA DE COMUNICACIÓ DE VOCENTO. Luisa Alli Turmillas (Pamplona, 1974) s’incorpora a Vocento com a directora de Comunicació. Dependrà del conseller delegat, José Manuel Vargas, i aglutinarà totes les funcions referents a la comunicació i imatge de Vocento i les seves marques. És llicenciada en Periodisme per la Universitat de Navarra. Substitueix José María Suárez de Lezo.

28 de gener VILLATORO PREMI RAMON LLULL. La trentena edició del Premi Ramon Llull que atorguen el govern d’Andorra i Planeta recau en una novel·la de l’escriptor i exdi-

ACTUALIDAD ECONÒMICA PASSA A MENSUAL. La revista d’Unidad Editorial, Actualidad Económica, passarà de periodicitat setmanal a mensual. El seu director Miguel Ángel Belloso creu que el canvi de periodicitat millorarà la publicació perquè hi haurà més temps per aprofundir el contingut. A la vegada la revista aposta per Internet amb el nou disseny d’un web que complementarà l’edició en paper i posarà a l’abast del lector una edició cada matí.

31 de gener L’AVUI AMPLIA OFERTA. A partir d’aquest diumenge l’Avui incorpora la revista Presència com a nou dominical. Es tracta d’una capçalera històrica de la premsa en català nascuda a Girona el 1965 i que des de 1982 ja era la revista de cap de setmana d’El Punt. Actualment Presència està confeccionada amb un equip propi de redactors amb la participació de les redaccions de l’Avui i El Punt. Manté la seva estructura habitual i està dirigida pel periodista Joan Ventura. D’altra banda, el suplement Sortim de l’Avui i Punt de festa d’El Punt es distribuiran conjuntament cada divendres. Sortim mantindrà les habituals propostes d’escapades de cap de setmana i alhora incorporarà continguts de Punt de festa d’El Punt, bàsicament dedicats a la cultura tradicional i popular dels Països Catalans.

LLIURAMENT DELS PICA D’ESTATS. Es lliuren els 21 premis turístics Pica d’Estats, instituïts per la Diputació de Lleida. El guardó al millor treball dels mitjans de comunicació de Ponent recau en un reportatge sobre el Tren dels Llacs, d’Anna Sáez i Manel Viladrich en el suplement Lectura del diari Segre del passat mes de juny. El reportatge relata, a través de vuit pàgines amb imatges, el viatge amb La Garrafeta des de Lleida fins a Balaguer i posteriorment a la Pobla de Segur. En la categoria de televisió, s’endú el premi Francesc Pou pel reportatge sobre el Montsec del programa de TV3 El paisatge favorit de Catalunya. Toni Real, també de TV3, obté el guardó a la trajectòria. Altres premis van estar dedicats a Manuel Antolí Moliner, de premsa escrit, per un reportatge publicat al suplement de l’Avui. En premsa especialitzada, es distingeix un monogràfic sobre La Noguera de la revista Descobrir Catalunya, escrit per Anna Sáez i la cap d’Informatius de Segre Ràdio, Maricel Benabarre, entre altres. El guardó internacional és per a un reportatge de la televisió alemanya ARD sobre la Guerra Civil al Pirineu. Un conjunt d’imatges d’aigua d’Anna Carrión, obté el premi al millor reportatge fotogràfic. En ràdio, el guanyador és Xavier Aymerich de

esportiu que primer va retransmetre els partits del Barça en català defensa la continuïtat dels continguts publicitaris a Catalunya Ràdio, després de les veus que darrerament han parlat de la possibilitat que la publicitat desaparegui de l’emissora. Puyal vincula el seu futur al manteniment del patrocini de La Caixa, entitat que des de fa trenta-tres anys va patrocinar Futbol en català. La Caixa i el programa van “de bracet”, sentència Puyal. Aposta per la presencia de publicistes que saben fer la seva feina i que, de marxar a les privades, afavoririen els mitjans privats i “no pas a nosaltres.”

Foto de família del jurat del Pica d’Estats

RÀDIO TERRASSA DEIXA D’EMETRE. Al cap de setanta-vuit anys d’estar en actiu Ràdio Terrassa deixa d’emetre. Ho feia pel 89.4 de l’FM i el 828 de l’AM. Ara, l’empresa propietària ha deixat de renovar la concessió per no generar beneficis. Els micròfons de Ràdio Terrassa han projectat les veus de periodistes i locutors com Miquel Calçada, Josep i Carles Cuní, Odette Pinto, Luís Arribas Castro i Josep Maria Francino. Produïa informatius propis en desconnexió per a l’àmbit estatal i operava com a centre de producció local.

Foto: Diputació de Lleida

Foto de família de la Nit de les Revistes

RAC1. La categoria d’Internet ha quedat deserta.

PUYAL DEFENSA LA PUBLICITAT A CATALUNYA RÀDIO. El periodista

CAPÇALERA MARÇ 2010

rector del diari Avui, Vicenç Villatoro (Terrassa, 1957). L’obra està ambientada en la final del Barça a París en la Champions del 2006. L’argument planteja també la relació entre un pare i el seu fill en aquell esdeveniment.

tius de Lleida. El concurs té diverses vessants: premia les millors cartes al director en el cas d’alumnes d’ESO, i els millors articles d’opinió en els estudiants de Batxillerat. El veredicte es coneixerà el 29 d’abril en un acte al saló de plens de La Paeria. Els diaris de Lleida publicaran les cartes i els articles guanyadors. El concurs porta el nom del periodista lleidatà Josep Pernau, exdegà del Col·legi de Periodistes de Catalunya.

145

DIA A DIA

Foto: La Vanguardia

PÚBLICO TINDRÀ EDICIÓ EN CATALÀ. A partir del 23 d’abril, diada de Sant Jordi, el diari Público inclourà un quadern de dotze pàgines íntegrament en català que estarà dedicat a l’actualitat política, social i cultural de Catalunya, segons informa Mediapro. Al capdavant de l’edició catalana de Público hi ha el periodista Josep Carles Rius (Valls, 1956), degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya. Rius, professor de Periodisme de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) que ha estat durant quinze anys subdirector de La Vanguardia, avança que el suplement abordarà “tot tipus de temes i gèneres periodístics i que aportarà una oferta de periodisme de profunditat i de qualitat”. Público va sortir al carrer el 26 de setembre de 2006. Actualment, té una difusió de 86.137 exemplars diaris.

Josep Carles Rius, nou responsable de l’edició catalana de Público

VALÈNCIA I LES BALEARS SENSE L’AVUI. El grup editorial El Punt decideix

CAPÇALERA MARÇ 2010

deixar de vendre l’Avui al País Valencià i a les Illes Balears. El nou propietari del diari al·lega que les vendes en aquestes dues zones territorials “provoquen pèrdues econòmiques.” L’Avui va deixar de distribuir-se fa un parell de setmanes a les Illes, al País Valencià i a Madrid. Actualment, l’Avui de paper només es troba als quioscos del Principat. Hermes Comunicació explica a través del director de l’Avui, Xevi Xirgo, que la retirada del diari en els esmentats llocs “no és una decisió periodística, sinó d’empresa que no hauríem volgut haver de prendre mai”. Xirgo demana “comprensió” i explica que un dels objectius de l’empresa editora és reduir, “tan ràpidament com sigui possible els cinc milions de pèrdues anuals del diari.” Hermes Comunicació va comprar l’Avui el passat novembre.

146

VAGA PARCIAL DE QUATRE HORES A TV3. El comitè d’empresa de TV3 convoca quatre hores de vaga per al proper dia 4 de febrer, segons informa en un comunicat. La protesta s’emmarca en la negociació del conveni que, segons CCOO, s’està “fent interminable”. Els treballadors han lliurat una proposta de preacord que inclou, entre altres punts, la recuperació salarial, el

manteniment del poder adquisitiu i l’increment d’un 1,2% durant la vigència del conveni”. La vaga afectaria bàsicament el tram final d’Els matins, el TVist, el TN Comarques i el TN migdia.

una edició extra i una festa al Palau de la Música. Fou fundada pel periodista Jaume Rexach amb un petit grup de redactors el gener de 1990. Durant aquests anys, la investigació ha estat el principi vital de la revista. Avui celebra l’aniversari a l’antiga seu musical del que anomena Can Millet. Està previst que a la festa concorrin una “bona massa de lectors emprenyats amb convergents i socialistes”.

2 de febrer LA PREMSA INDEPENDENT CONTRA HUGO CHÁVEZ. El president de Veneçuela, Hugo Chávez, té dos front oberts en contra. D’una part, l’anomenat Bloc de Premsa Veneçolana denuncia en un comunicat conjunt que el líder bolivià “està conduint el país cap a la dictadura.” De l’altra, exaliats de Chávez, antics ministres i militars col·laboradors també s’uneixen per demanar-li la dimissió per “haver traït la revolució que pregona”. El Bloc de Premsa acusa el mandatari de voler “instal·lar l’autocensura” a la lliure informació i expressió. Una de les acusacions versa sobre el tancament del senyal de Radio Caracas Televisión en canals de subscripció el passat 24 de gener. És la segona vegada que se sanciona l’emissora. La primera va ser en retirar-li el senyal públic.

SUBHASTEN 83 FOTOGRAFIES D’AGUSTÍ CENTELLES. Un nou lot de fotografies d’Agustí Centelles surt a subhasta avui i demà a la sala Balclis de Barcelona. Són 83 còpies amb anotacions autògrafes realitzades per Centelles a finals del 70 per al llibre Anys de mort i d’esperança (Blume 1979). Tenen preus de sortida entre 400 i 1.200 euros. Un particular va comprar les obres als Encants.

UNIDAD EDITORIAL ESTRENA SEU AL PASSEIG DE GRÀCIA. Totes les capçaleres del grup Unidad Editorial a partir d’ara estan reunides en una mateixa seu al Passeig de Gràcia. Marca, Expansión, Yo Dona, Actualidad Econòmica, Telva, Diario Médico i el departament de publicitat de la companyia estan integrades a l’edifici que el grup comparteix amb el Banc Vitalici. El grup considera que les seves cares principals són els dos grans diaris i que, en els procés d’integració, les revistes juguen un “paper important”.

L’ACADÈMIA DE LA TV DEMANA RIGOR A LES TERTÚLIES. La Junta directiva de l’Acadèmia de la Televisió (ATV), que presideix Manuel Campo Vidal, apel·la en un comunicat a la “responsabilitat professional de les empreses de comunicació”, especialment en determinats programes en què hi participen tertulians que “denigren altres persones amb falsos testimonis sense que s’hagi dut a terme la més mínima verificació dels fets que relaten”. Per això, l’Acadèmia fa una crida als comunicadors, perquè observin “zelosament” en l’exercici de la professió les normes ètiques i professionals, tant en el tractament de les qüestions abordades com en el respecte degut a les persones a què es faci referència, tant si es tracta de presentadors, artistes, periodistes contertulians o convidats. La nota no especifica noms ni programes, però adverteix que la relaxació en el drets deontològics “degrada la professió periodística, els professionals de la televisió i la mateixa societat.”

EL DIARI 20 MINUTOS COMPLEIX 10 ANYS. El diari 20 minutos, degà de la premsa gratuïta a Espanya, compleix 10 anys. Va sortir al carrer el 3 de febrer de 2000 amb 100.000 exemplars de tirada. Actualment, compta amb 15 edicions, que es distribueixen en 16 grans zones urbanes de l’Estat. Segons l’últim Estudi General de Mitjans (EGM), té prop de dos milions de lectors. El seu director és Arsenio Escolar. Des del seu llançament ha posat en marxa dos mitjans digitals 20 minutos.es de difusió diària i Calle20, el mensual líder de cultura, moda i tendències.

3 de febrer TRESSERRAS DEFÈN EL FINANÇAMENT MIXT DE CATALUNYA RÀDIO. El conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, defèn en el programa El secret, el finançament mixt de Catalunya Ràdio, tot i pensar en algunes mesures limitadores dels anuncis per hora d’emissió. Si es fes així, en el nou contracte-programa de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) “hi haurà alguna indicació en aquest sentit”.

Foto: Arxiu

Febrer 2010 1 de febrer

Arsenio Escolar, director de 20 minutos

4 de febrer EL TRIANGLE JA TÉ VINT ANYS. La revista d’humor, sàtira i crítica política El Triangle compleix vint anys i ho celebra amb

VAGA A TV3 I MÉS TARD A TVE. Té efecte una vaga de quatre hores a Televisió de Catalunya (TVC) en defensa del

Publicacions Periòdiques en Català (APPEC) presenta a la Fira Internacional Expolangues de París la nova publicació Catalan Magazine, que aplega articles publicats en passades edicions de la publicació, traduïts a l’anglès. La publicació tindrà caràcter trimestral. Es podrà adquirir a través del quiosc digital de l’APPEC.

L’ARXIU MASPONS PODRIA SORTIR DE CATALUNYA. La Direcció General d’Arxius del Ministeri de Cultura confirma que existeixen negociacions amb l’entorn familiar del fotògraf Oriol Maspons per acollir el material fotogràfic que conserva en el seu antic estudi del barri de Gràcia. El Ministeri vol evitar una polèmica com la de l’arxiu Centelles i “actuarà amb precaució”, tot i que les imatges de Maspons “són part de la memòria del país i cal protegir-la per llei per a tots els ciutadans”. El Museu Nacional d’Art de Catalunya també ve negociant amb la família i el mateix fotògraf des d’abans que es destapés la troballa de l’arxiu Centelles. Bartomeu Martí, director del MACBA, reconeix estar en negociacions per obtenir l’arxiu, perquè el treball de Maspons “és importantíssim per a la ciutat i ha de tenir un paper fonamental en el museu”. L’únic inconvenient és la vessant econòmica, ja que el MACBA, segons les mateixes fonts, “no està en situació de comprar”. PACTE D’EL PERIÓDICO AMB LA UB. El rector de la Universitat de Barcelona (UB), Dídac Ramírez, i el director general d’Edicions Primera Plana SA, editora d’El Periódico, signen un acord per a la promoció de projectes i activitats de la UB. El diari posarà espais publicitaris a disposició de la universitat i prestarà màxima atenció als seus actes. La UB ajudarà a difondre el rotatiu entre el seu col·lectiu.

RNE RECUPERA RADIOTEATRO. L’històric espai Radioteatro de RNE emetrà una adaptació radiofònica de la pel·lícula de Hitchcok Psicosis coincidint amb el cinquanta aniversari de l’estrena. Ignacio El-

EL SUPREM EXONERA JIMÉNEZ LOSANTOS. El Tribunal Suprem estima un

9 de febrer

recurs de cassació interposat per la COPE i revoca una sentència de l’Audiència Provincial de Barcelona que el va condemnar, juntament amb la COPE, a indemnitzar amb 60.000 euros alguns líders d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i al mateix partit per “una intromissió il·legítima en el seu honor en haver difós que ERC i els seus dirigents “eren aliats d’ETA per haver mantingut una trobada amb ells a Perpinyà”. El Suprem destaca que el locutor i la cadena “han fomentat la crítica en ordre a la política del Govern en aquell moment”.

EL VÁZQUEZ MONTALBÁN PERIODISTA. L’obra periodística de Manuel Vázquez Montalbán quedarà recollida en una antologia titulada La construcción del columnista, una obra de Francesc Salgado editada per Debate. El primer volum, que es presentarà el pròxim 12 de febrer, explica els primers treballs del periodista des de 1960, quan a 21 anys va signar el primer article, fins a 1973, l’última etapa del franquisme, en què Vázquez Montalbán amplia les produccions cap a la poesia, la novel·la i l’assaig. En l’àmbit del periodisme, va firmar 9.000 articles en 20 empreses diferents. L’any 1971 va reescriure Informe sobre la información, que havia escrit anteriorment, mentre complia condemna a la presó de Lleida. L’obra va ser una gran lliçó per als estudiants de Periodisme de la transició. Els altres dos volums de l’antologia es publicaran el 2011 i el 2012.

5 de febrer ANIDO I IRAGO PREMI A LA LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ. Els periodistes de la cadena SER Daniel Anido i Rodolfo Irago reben a Cadis el premi IX Decret a la Llibertat d’Expressió, creat per l’Associació de la Premsa de Cadis en el bicentenari del reconeixement d’aquest dret recollit en la Constitució de 1812. Tots dos periodistes van ser condemnats el passat desembre de 2009 per un jutge de Madrid a penes de presó i inhabilitació per “publicar una informació veraç i rellevant a través d’Internet.” La sentència ha estat recorreguda pels dos periodistes i denunciada per institucions de periodistes que veuen com el veredicte vulnera “de manera flagrant el dret a la llibertat d’informació i pot tenir com a efecte emmordassar els mitjans de comunicació”.

6 de febrer AMPLIACIÓ DE CAPITAL ALS DIARIS CATALANS. Més de tres-centes persones ja s’han interessat a participar en l’ampliació de capital de fins a cinc milions d’euros per als diaris El Punt, l’Avui, El 9 i Presència. Hermes Comunicació, societat mare dels rotatius, va aprovar en junta general extraordinària el passat 8 de gener una ampliació d’accionistes partint de tres vies inicials d’inversió: els accionistes actuals, els treballadors d’Hermes i, finalment, el bloc format per subscriptors, anunciants i lectors. Fins ara, s’han emès un total de 3.263.370 noves accions que surten a 1.533 euros l’acció.

7 de febrer CHOMSKY ANALITZA L’ACTUALITAT A PÚBLICO. El lingüista Noam Chomsky (Filadèlfia, 1928) publicarà a partir d’avui, un diumenge de cada mes, un article d’opinió sobre els temes més interessants de l’actualitat informativa. Chomsky, que a més de lingüista és escrip-

Foto d’arxiu de Vázquez Montalbán

10 de febrer GOOGLE BUZZ LA XARXA MÉS RÀPIDA. La companyia operadora Google, fa proves als Estats Units per crear GoogleBuzz, una xarxa pròpia d’Internet que serà “la més ràpida del món”. I converteix el correu Gmail en una xarxa social oberta. En els primers dies de proves, la majoria d’usuaris de Gmail han comprovat com entorn del seu domicili o el seu lloc de treball han pogut compartir des del mòbil converses, recursos, fotografies o vídeos. El projecte desperta gran interès i alhora preocupació en l’àmbit tecnològic competitiu. Un responsable de Microsoft destaca que “la gent ocupada no vol una altra xarxa social; el que vol és la conveniència de l’agregació, i nosaltres ja ho hem fet. El usuaris de Hotmail s’han beneficiat del treball de Microsoft amb Flickr, Facebook, Twitter i altres setanta-cinc socis”. ATORGATS ELS PREMIS MILA DE PERIODISME. Els premis Mila de Periodisme per la Igualtat de gènere, que es convoquen de manera conjunta per la Regi-

CAPÇALERA MARÇ 2010

L’APPEC PRESENTA CATALAN MAGAZINE A PARÍS. L’Associació de

tor i filòsof, és un referent intel·lectual dels moviments antiglobalització. És autor de l’obra Estructura lógica de de la teoria lingüística, publicada el 1975 i estudiada per milions d’alumnes en facultats de tot el món.

guero, director del canal RNE, és autor de l’adaptació radiofònica del guió. Radioteatro torna amb la intenció de convertir-se en un programa periòdic.

Foto: Ignasi Rodríguez

conveni. Les aturades de quatre hores es produeixen entre les 12.00 i les 16.00 hores que es cobreixen amb documentals a TV3 i el 3/24 i un informatiu conjunt a les 14.30 hores. El Súper 3 manté la seva programació habitual. A Sant Joan Despí, la vaga és seguida per un 80% dels treballadors. A les delegacions de Madrid i Tarragona va ser total. La CCMA havia rebutjat el passat dia 3 un increment salarial d’un 2% corresponent al 2009 que la direcció ha congelat. D’altra banda, els sindicats de RTVE anuncien una vaga de 24 hores per al 4 de març i unes aturades parcials el 17 d’aquest mes.

147

DIA A DIA

doria de Polítiques d’Igualtat i pel Col·legi de Periodistes de Catalunya, demarcació de Lleida, reconeixen dos treballs en premsa escrita. Un d’aquests és el reportatge de la periodista Anna Sàez, publicat el 8 de març de 2009 amb el títol I si resulta que les dones sempre han treballat?al suplement dominical “Lectura” del diari Segre i l’altre de Laia Serra, de la revista Dones. El fotoperiodista Mikel Aristregi obté el guardó en l’apartat de fotografia per les imatges publicats també a Lectura (Segre) amb el títolLa culpa és de Maripili. El premi en la categoria audiovisual queda desert. S’atorga un accèssit a la periodista Irene Peiró de la revista Dones. En aquesta edició s’han presentat un total de quinze treballs.

16 de febrer

Estefanía. El nord-americà Baker destaca que un 96% de tota la informació que viatja per la Xarxa té el seu origen en el paper. “Prenen la informació de la premsa escrita, li donen forma, la col·loquen al seu web i no la paguen”. Baker és partidari de “canviar les lleis de copyright”.

CONSTITUÏDES LES JUNTES DEL CPC EN QUATRE DEMARCACIONS. El Col·legi de Periodistes de les demarcacions de Tarragona, Lleida, Girona i Terres de l’Ebre constitueixen les noves juntes de demarcació en haver-s’hi presentat candidatures úniques. El president de la demarcació de Tarragona és Ignasi Soler; el de Lleida, Josep Lluís Cadena; el de Girona, Narcís Genís i la presidenta de Terres de l’Ebre és Amparo Moreno.

12 de febrer LA GENERALITAT CLAUSURA UNA RÀDIO PIRATA. Antena 2000 és clausurada per la Generalitat per ordre judicial. L’emissora de ràdio emetia sense llicència des d’un centre al barri barceloní del Carmel. El tancament és fruit d’un procés iniciat el 2007, segons el Secretari de Mitjans de Comunicació de la Generalitat, Carles Mundó. Afegeix que en l’actual legislatura s’han incoat 34 expedients a televisions i 48 a ràdios que emetien sense permís.

RELLEU A LA DIRECCIÓ D’EL PERIÓDICO. L’acte de relleu directiu té efecte a El Periódico de Catalunya en presència de gairebé la totalitat dels treballadors del rotatiu. S’acomiada Rafael Nadal, director des de 2006, i ocupa el seu lloc Enric Hernández, provinent de la direcció a Catalunya d’El País. La majoria dels redactors d’El Periódico de Catalunya van donar el passat cap de setmana un suport majoritari al nomenament d’Hernández com a nou director. La votació, no vinculant però establerta a l’Estatut de Redacció del diari, va mostrar una gran participació amb un 76,4%. En l’acte de comiat, Nadal agraeix les mostres d’afecte rebudes des que es va comunicar el seu relleu.

Els membres del jurat dels premis Mila

11 de febrer APROVAT EL PRIMER MANDAT MARC AUDIOVISUAL. El Parlament aprova el primer mandat marc del sistema audiovisual pendent des del desembre de 2005, quan es va aprovar la llei audiovisual catalana. El nou text, que tindrà una vigència de sis anys, fixa les línies bàsiques dels mitjans públics catalans, tant nacionals com locals. Aquest mandat marc serà la base per l’elaboració dels contracte-programa que cada mitjà ha de signar amb l’administració per garantir i comprovar l’ús adequat de les aportacions dels fons públics. El document, que precisa que els mitjans de titularitat pública no han d’entrar en competència deslleial amb la indústria privada ni entre ells mateixos, ha estat presentat pels tres partits el govern i ha rebut el suport de CiU després d’incorporar-hi diverses esmenes, com la d’ajudar els mitjans públics a “reforçar la identitat nacional de Catalunya”.

EL SUPER3 PASSA A L’EMISSIÓ DIGITAL. El canal infantil de Televisió de Catalunya només es podrà veure a partir d’avui en emissió digital. Amb aquest canvi TVC deixa en emissió exclusivament en digital els seus canals Super3 i 3/24, el qual ja s’estava emetent en aquest sistema. Paral·lelament, manté la doble emissió (digital i analògica) per a TV3 i el cultural 33, que igualarà la programació per a les dues versions. El Super3 guanyarà mitja hora d’emissió en la franja de nit fins a les 21.30 hores en què donarà pas al canal 300. SELECCIÓ DELS DEU FINALISTES DEL CATALÀ DE L’ANY. Els lectors d’El Periódico poden escollir a partir d’avui els finalistes del Català de l’Any entre els deu seleccionats. Els candidats amb menys vots s’aniran eliminant fins que només en quedin tres. El premi es lliurarà el 16 de març. Les persones seleccionades són, per ordre alfabètic, Josep Baselga (oncòleg), Moisès Broggi (cirurgià), Rosa Maria Calaf (periodista), Roser Capdevila (il·lustradora), Estopa (músics), Josep Guardiola (entrenador), Vicky Peña (actriu), Joan Roca (xef), Anna Tarrés (seleccionadora de natació sincronitzada) i Tricicle (actors).

CAPÇALERA MARÇ 2010

15 de febrer

148

LA PREMSA CARA A CARA AMB INTERNET. La competència en la difusió de notícies entre els mitjans escrits i Internet és un dels temes de la XXIV edició del màster de Periodisme UAM-El País. Hi participa el periodista nord-americà William Baker, president emèrit de la televisió pública de Nova York, a més del president de Prisa, Ignacio Polanco; el conseller delegat, Juan Luís Cebrián; el rector de la UAM, José María Sanz i el director de l’Escola de Periodisme UAM-El País, Joaquín

RTVE INCREMENTA LA RENOVACIÓ TECNOLÒGICA. La radiotelevisió pública estatal llança una nova aplicació útil per als productes iPhone i iPodTouch que permet als usuaris seguir amb aquests aparells digitals pel Canal 24 Horas (d’informació continuada de l’ens) les retransmissions en directe que faci TVE i les emissions de Ràdio 5 (dedicada només a la informació). El servei compta, a més, amb un sistema d’alertes que s’activa quan hi ha noves retransmissions en directe.

Foto: El Periódico

Foto: CPC Lleida

14 de febrer

Enric Hernández, nou director d’El Periódico de Catalunya

LE FIGARO COBRARÀ SERVEIS A INTERNET. El diari francès Le Figaro, el de major tirada del país, reconverteix el lloc web i promou el pagament de diversos serveis amb tres nivells d’abonament. El primer segueix sent gratuït i permet l’accés a tota la informació en temps real; el segon, titulat Mon Figaro Select, ofereix per vuit euros al mes la possibilitat d’anar més enllà en la informació diària i poder discutir-la. Mon Figaro Business permet, per quinze euros al mes, accés a continguts i serveis destinats a facilitar la vida professional.

NOU ADJUNT AL CAP DE COMUNICACIÓ DE LA ZARZUELA. El gabinet de Comunicació de la Casa del Rei incorpora com a adjunt al departament de premsa el periodista Javier Arenas, de llarga trajectòria a RNE, cadena que va dirigir el 2006. Arenas va començar a la ràdio pública el 1974 on va desenvolupar diverses

Foto: Arxiu

JAVIER PONS DELEGAT ADJUNT D’UNIÓN RADIO. L’exdirector de TVE, Javier Pons, s’incorpora al grup Prisa en qualitat de conseller delegat adjunt d’Unión Radio, la divisió radiofònica del grup. La designació va ser aprovada pel Consell d’administració a proposta del conseller delegat, Augusto Delkader. Pons s’encarregarà de desenvolupar plans estratègics d’Unión Radio en totes les seves àrees i principalment entorn del mercat hispà dels Estats Units.

Javier Pons fitxa per Unión Radio

ATURADES PARCIALS A RTVE. Els treballadors de la Corporació RTVE realitzen avui aturades parcials de les 13.00 a les 15.00 hores i de les 19.00 a les 21.00 hores Aquesta és la primera protesta d’una sèrie de mobilitzacions contra l’externalització de programes. L’aturada ha tingut el seguiment d’un 80% a les seus centrals a Madrid, segons el comitè de vaga i, segons la direcció, ha estat d’un 43%. Al centre de Sant Cugat la vaga, segons el comitè d’empresa, ha tingut el seguiment d’un 95%.

18 de febrer LA

LLEI DELS COL·LEGIS PROFESSIONALS EN MARXA. L’anomenada llei òmnibus, que afecta els col·legis professionals i que va entrar en vigor el 27 de desembre de 2009, afavorirà, segons el Ministeri de Treball, la creació d’entre 150.000 i 200.000 llocs de treball. Aquest col·lectiu té un milió de professionals col·legiats que aporten un 8,8% del PIB. La filosofia de la nova llei és aconseguir un mercat únic de serveis a la Unió Europea. Diver-

PRISA NEGOCIA INCORPORAR INVERSORS INTERNACIONALS. El grup Prisa informa de les converses els darrers mesos per arribar a un acord amb inversors internacionals interessats a participar en el capital social de la companyia amb una xifra d’entre 450 i 600 milions d’euros. La inversió suposaria que la família Polanco, que actualment té un 7% de l’accionariat, perdria la majoria, tot i que mantindria el control de la societat per l’“atomització” dels nous socis.

QUATRE ANYS A POLÒNIA. El programa d’humor polític, un referent de TV3, ha complert quatre anys en els quals ha imitat 140 personatges en més de 2.500 gags. El programa acumula elevades xifres d’audiència, un Ondas el 2007 i tres llibres editats per Columna.

24 de febrer MÒNICA BERNABÉ GUANYA EL PREMI JULIO A. PARRADO. La periodista Mònica Bernabé, exredactora d’El Punt, guanya el IV Premi Internacional Julio Anguita Parrado, un guardó que organitza el Sindicat de Periodistes d’Andalusia. Va néixer a Barcelona el 1972 i actualment treballa com a corresponsal d’El Mundo a Kabul. El jurat ha valorat el compromís de la periodista amb els drets humans així com el treball en zones de conflicte.

20 de febrer PRISA OBTÉ BENEFICIS I REESTRUCTURA EL DEUTE. El grup Prisa va mantenir beneficis en totes les unitats de negoci el 2009, segons manifesta un article publicat a la secció d’Economia d’El País. Un factor important ha estat la reducció d’un 15,3% de les despeses, la qual cosa ha permès al grup un guany de 50 milions d’euros, malgrat la crisi econòmica i publicitària. El deute net de Prisa en tancar l’exercici de 2009 era de 4.857 milions d’euros, segons ha informat la companyia a la Comissió Nacional del Mercat de Valors. La societat anuncia també a la Comissió de Valors que ultima un acord de reestructuració financera i de deute amb els bancs creditors. El venciment del crèdit pont s’ajorna al 2013.

21 de febrer JAPÓ LLEGEIX PREMSA ESCRITA. Les noves tecnologies no han afectat avui per avui la premsa escrita del Japó, que segueix consumint diaris en gran quantitat. El 2008 es van comptabilitzar vendes per milions d’exemplars, tals com els supervendes Tomiuri Simbun, amb 10 milions d’exemplars diaris; l’Asahi Shimbun, amb poc més de 8 milions i el Manichi Shimbun, que supera la circulació conjunta de The Wall Street Journal, The New York Times i Los Angeles Times. Els editors competeixen al país del sol naixent perquè les seves capçaleres arribin a les portes de casa gairebé de matinada.

22 de febrer DENÚNCIA DE TRES RÀDIOS PIRATES. L’Associació Catalana de Ràdio (ACR) denuncia tres emissores de ràdio que no tenen cap mena de concessió (Live FM, XtraFM i La Radioactividad) i usen de forma il·legal fins a vuit freqüències municipals a la província de Girona. L’Associació Catalana de Ràdio estima que “per cada emissora privada a Catalunya n’hi ha una altra de pirata”.

Mònica Bernabé, premi Julio Anguita Parrado

25 de febrer TV3 REPASSA LA TELEVISIÓ DELS ÚLTIMS CINQUANTA ANYS. La sèrie Disculpin les molèsties que estrena TV3 analitzarà “amb rigor i autocrítica” l’impacte social que ha tingut la televisió a Catalunya els últims cinquanta anys. Un equip dirigit per Núria Castejón ha treballat més d’un any en la recerca d’imatges de TVE, la mateixa TV3 i les privades.

28 de febrer EL PROGRAMA 30 MINUTS ANALITZA LA SITUACIÓ DE LA PREMSA ESCRITA. I tu quin diari compres? és la pregunta que planteja el programa 30 minuts de TV3, que fa una anàlisi de la situació actual de la premsa escrita en uns moments en què els rotatius estan en crisi i retallen costos. En el reportatge s’inclouen declaracions d’experts. Alguns consideren que el futur “serà digital” o en tot cas “serà híbrid”.

CAPÇALERA MARÇ 2010

17 de febrer

23 de febrer

sos col·legis de l’Estat espanyol denuncien que aquesta directiva podria posar en perill la seva existència. En el cas dels enginyers tècnics i arquitectes, ha suscitat desconcert la possible eliminació de l’obligatorietat d’emetre el visat, un certificat que avalua la feina dels enginyers, arquitectes, aparelladors i arquitectes tècnics.

Foto: El Mundo

feines, com la de cap de l’àrea de Nacional, coordinació de la informació electoral i corresponsalia de l’emissora a París durant quatre anys. L’any 2000 va ser nomenat corresponsal diplomàtic, càrrec en el qual pogué connectar amb la Casa del Rei al cobrir actes oficials. Posteriorment, va ser designat cap de serveis informatius. El 2006 va assumir la direcció de l’emissora en l’etapa de Carmen Caffarel, la directora general de RTVE nomenada pel govern socialista. El cap de Relacions amb els Mitjans de La Zarzuela és des del passat desembre el periodista Ramon Iribarren.

149

E N P O C A S PA L A B R A S

CAPÇALERA MARÇ 2010

RESUMEN EN CASTELLANO

150

JOSEP MARIA MARTÍ, NUEVO DECANO DEL COL·LEGI

EL ESTATUTO DEL PERIODISTA SE REINVENTA

Josep Maria Martí fue elegido decano del Colegio de Periodistas de Cataluña en las elecciones que tuvieron lugar el pasado 12 de marzo. El vencedor de los comicios consiguió un 59,52% de los votos frente al 34,83% del otro candidato, Salvador Cot, en una jornada electoral que fue tranquila y transcurrió sin problemas, tal y como destacó la Junta Electoral en el acta. Además de la elección del decano, en Barcelona también se tenía que elegir a los miembros de la Junta de demarcación. No era así en Girona, Lleida, Tarragona y Terres de l’Ebre dado que, en su momento, en estas cuatro demarcaciones sólo se presentó una única candidatura y, por tanto, fue automáticamente aprobada. A lo largo de la jornada la participación fue bastante alta, sobre todo teniendo en cuenta la gran cantidad de voto por correo que había llegado a las demarcaciones. Todo ello hacía pensar que se podía superar el umbral

Seis años después de que el Congreso de los Diputados admitiera a trámite la proposición de Ley del Estatuto del Periodista Profesional, este sigue aún en stand by. El Foro de Organizaciones de Periodistas (FOP), plataforma impulsora de la iniciativa que aglutina las principales organizaciones profesionales del Estado (incluido el Colegio de Periodistas de Cataluña) dedicó su primera reunión anual de este 2010 a analizar “la urgente necesidad” de contar con una ley que regule el trabajo de los periodistas y garantice el derecho a la información. En este marco, dio los últimos retoques a la Ley Orgánica de Garantías del Derecho a la Información de la Ciudadanía, una revisión del borrador del Estatuto del Periodista que Izquierda Unida e ICV presentó por primera vez al Congreso en 2004. “Más de 3.200 profesionales han perdido su empleo ante la pasividad del Gobierno”, recordaba el FOP en enero pasado a través de un comunicado, instando al Ejecutivo a que no dé la espalda a “un colectivo especialmente vulnerable”. Ya en 2006 Ramón Jáuregui, portavoz del PSOE en la comisión Constitucional, recordaba que el Estatuto del Periodista es un compromiso electoral del PSOE y expreso de José Luis Rodríguez Zapatero. Ahora bien, con aquel primer borrador en la mano apostaba por enmendarlo o plantear directamente un texto alternativo. “El PSOE no quiere sacar adelante una ley con el apoyo de ERC e IU contra el PP y sin el consenso del sector”, advirtió Jáuregui a los asistentes al encuentro Los periodistas y su estatuto. Los populares ya demostraron desde un primer momento su oposición a que el texto ni siquiera se tramitara en el Congreso. La legislatura 2004-2008 concluyó, pues, con el Estatuto del Periodista en punto muerto, pero el PSOE volvió a comprometerse a aprobarlo en su programa electoral de 2008. En la segunda legislatura socialista, el Estatuto del Periodista todavía no ha sido admitido a trámite. “Esto va por orden de entrada en el registro”, explica Enric Bastardes, en la actualidad secretario de relaciones institucionales de la FESP (Federación de Sindicatos de Periodistas): “Depende un poco del calendario legislativo y de que los grupos más pequeños deben conformarse con presentar menos iniciativas”. “En la actualidad, está paralizado”, admite. Con ánimos de desatascar el proceso, se ha apostado por hacer algunos reajustes. “Se deja de hablar de un Estatuto del Periodista Profesional, que daba una idea endogámica y corporativista de lo que queremos, y se la bautiza como Ley de Garantías del Derecho a la Información de la Ciudadanía”, ejemplifica Dardo Gómez, secretario general de la FESP y ex presidente del Sindicato de Periodistas de Cataluña.

simbólico del 30% de participación, aunque no fue así (la participación se quedó en un 28,32%). Poco después de las doce de la noche la Junta Electoral daba a conocer los resultados de la elección de decano, en que se había impuesto Martí con casi un 60% de los votos. De esta manera, Martí se convierte en el nuevo decano, el noveno de la historia. Ex director de Radio Barcelona entre los años 1989 y 2001, Martí sigue vinculado a la cadena SER. Actualmente es director del Observatorio de la Radio y ejerce como profesor en la UAB. Al tratarse de un sistema de listas abiertas, el recuento implica una laboriosa tarea. Cabe destacar que, aparte de los dieciocho colegiados que finalmente fueron escogidos, Salvador Cot también pasa a formar parte de la Junta porque, tal y como estipula el Régimen Electoral, al haber obtenido un porcentaje superior al 25% de los votos entra automáticamente como vocal. El resto de miembros de la Junta de la demarcación de Barcelona estarán repartidos entre once de la candidatura de Martí y siete de la candidatura de Cot. EUDALD COLL

La segunda propuesta introduce algunas modificaciones sustanciales a la proposición de ley del Estatuto del Periodista Profesional admitida a trámite en el Congreso el 23 de noviembre de 2004. Elimina del texto inicial la exigencia de acreditar la condición de periodista profesional con un carné que expediría la Comisión de Acreditaciones, dependiente del Consejo Estatal de la Información. “Hemos renunciado a la existencia del carné”, explica Julià Castelló, representante habitual del Colegio de Periodistas en las reuniones del FOP, que recuerda que no se puede hacer de médico ni abogado si no se está colegiado. Según defiende Castelló, “los cambios están orientados a encontrar una solución que pueda ser compartida por todos y facilitar su aprobación en el Congreso”. Para conseguirlo, se está intentando captar el apoyo de fuerzas ciudadanas —como asociaciones de telespectadores o federaciones de asociaciones de vecinos— para tener una mayor presencia pública. Según planteó el FOP desde un primer momento, el Estatuto del Periodista debía ir acompañado por una Ley de Derechos Laborales de los Periodistas, pensada para proteger sobre todo a aquellos trabajadores que, por las dinámicas de las empresas informativas, no cuentan con ningún contrato, ni fijo ni temporal. En esta segunda legislatura, el Estatuto vuelve a estar sobre la mesa, con el mismo requisito de los socialistas, cuyos votos son fundamentales para aprobarlo. “Por parte del PSOE se nos ha dicho que si no hay suficiente consenso no prosperará”, expone Bastardes, quien añade: “Esto es bastante difícil de garantizar, una cosa es lo que defendemos las organizaciones de periodistas y otra la patronal. Al final los que deben decidir son los grupos parlamentarios, son en definitiva quienes tienen que aprobarlo”. NATÀLIA ARAGUÀS

EL CIC RECIBE MÁS QUEJAS QUE NUNCA El Consejo de la Información de Cataluña (CIC), organismo que vela por el cumplimiento del Código Deontológico, ha recibido a lo largo del pasado 2009 el doble de quejas que en el año anterior. Tal y como viene haciendo el CIC desde 1997, año de su creación, ha abierto un expediente en cada queja para valorar y hacer una resolución en cada caso. Las quejas las han presentado representantes de grupos políticos, de acción cívica y social, periodistas, Mossos d’Esquadra y ciudadanos sin representación. Muchas de las quejas denuncian falta de rigor y contraste a las informaciones, también falta de respeto al derecho a la intimidad y la imagen de los menores. En relación con el uso de las nue-

tratar, mientras que El Punt vulneró los criterios 9 y 11 del Código Deontológico. Finalmente, se han presentado quejas contra la agencia EFE y los diarios Segre y El Mundo por posible manipulación de fotografías. De los tres casos, sólo en el caso de El Mundo, el Consejo ha recibido pruebas fehacientes de la manipulación que fue denunciada por la Comisión de Periodismo Gráfico del Colegio. Una resolución de la presidencia concluye que “aunque no hay una manipulación del sentido de la fotografía, se considera que el diario El Mundo ha fusionado dos imágenes distintas para crear la publicada en portada, y por tanto, ha vulnerado el anexo 1 del Código Deontológico”. En este caso como en todos los demás, el Consejo ha recordado a los medios implicados que, según el Código, “en fotoperiodismo no están permitidas manipulaciones que supongan alteración de la información visual registrada originariamente por el objetivo de la cámara”. Según el Consejo, el diario debería haber advertido a los lectores sobre esta manipulación en un momento en que las tecnologías permiten gran cantidad de posibilidades de modificar imágenes. LLÚCIA OLIVA, BEGOÑA MUÑOZ

CALIDAD Y MODELOS DE NEGOCIO PARA LA PRENSA 2010 La agenda de la industria de prensa se agita este año: papel o digital, cobrar o dar la información gratuita en la Red, amistad con Google o no... Al mismo tiempo, se examinan jóvenes propuestas de diarios impresos que el pasado año empezaron a circular mientras que grandes cabeceras internacionales trazan nuevas estrategias que apuntan a modelos más personalizados de contenidos y negocio para asegurar su presente y futuro. En mayo de 2009 empezó a circular en Portugal 'i' (apócope de Información), dirigido por Martim Aviallez Figueiredo. Su enfoque diverge del modelo más tradicional de periódico: el tamaño es de revista, grapado y la primera página contiene editoriales y artículos de opinión. Siguen los de política, negocios y otros temas, todos juntos, no agrupados por secciones. La última parte, titulada 'Más' tiene los temas de entretenimiento, cultura y deportes. “Diseñamos de acuerdo con la forma como piensa el lector, no como piensan los editores o como están organizadas las salas de redacción”, aseguró el director. De otro lado, en Bangalore, India, continúa el reconocimiento hacia Citizen Matters, publicación de origen digital que desde hace un año circula también en papel y funciona bajo un modelo híbrido de artículos escritos por lectores y por periodistas profesionales (en una proporción de 3:7). La circulación es se-

manal y en los primeros ocho meses desde su fundación, en 2008, se cuadriplicó. Y volviendo a Europa, el más reciente debutante es Niiu, que empezó a circular el 16 de noviembre de 2009 en Berlín, de lunes a sábado, como un periódico en papel totalmente personalizado. Los suscriptores tienen a su disposición un grupo de publicaciones (impresas y digitales) de las cuales escogen las páginas y secciones que les interesan y envían dicha selección al diario desde el sitio web, cada día antes de las dos de la tarde. A la mañana siguiente, reciben su copia impresa de su periódico de 24 páginas a medida. Mientras han surgido estas publicaciones, cada una con un sello distintivo en cuanto a enfoque editorial, diseño, modelo comercial, ¿qué pasa en las grandes ligas de los periódicos tradicionales? Uno de los temas más debatidos es el de limitar el acceso a contenidos. A comienzos de este año, el semanario británico The Economist publicó un artículo en el que declaraba 2010 el año de la 'paywall': la muralla de pago que numerosos medios discuten poner alrededor de sus ediciones digitales. Una de las personas que ha hablado más duramente en favor de dicha muralla ha sido el magnate Rupert Murdoch, quien anunció que así lo harían algunos de los medios de su propiedad, como el Wall Street Journal y el Times de Londres. De paso, Murdoch emprendió una campaña de ataques al motor de búsquedas Google, acusándole de “robar” y hacer dinero con los materiales de otros medios. Cobrar o no cobrar es parte del dilema existencial de muchas direcciones de diarios actualmente. Otra voz que tercia a favor del pago es la de Alex Springer, fundador del conglomerado alemán de publicaciones que lleva su nombre, entre las cuales se cuenta el popular tabloide Bild, así como otros títulos en su país y en Europa oriental. En diciembre de 2009, Springer presentó su plan de 'salvamento' de la prensa escrita, a través de su jefe de relaciones públicas y coarquitecto del plan, Christoph Keese. A diferencia de la idea de otras compañías del sector, Keese no se imagina un muro de pago individual para cada publicación, sino un recurso conjunto entre editores y servicios de Internet para crear una “solución de mercado consistente en un sólo clic”. En ese tipo de escenario, Google u otros proveedores de servicios en línea mostrarán enlaces a artículos de periódicos, vídeos y otros materiales originales de distintos medios de comunicación, pero algunos de ellos tendrán como novedad una etiqueta con un precio. Y en relación con Google, en la última semana de mayo de 2009, un grupo de altos ejecutivos de diarios recibió el informe del API (American Press Institute) sobre cómo ganar dinero en contenidos digitales y salvar la industria. Entre otras cosas se hablaba de Google como 'frenenemy': amigo-enemigo

CAPÇALERA MARÇ 2010

vas tecnologías digitales, se han presentado un alto número de quejas por posibles manipulaciones de fotografías en periódicos. Actualmente, el CIC tiene ocho expedientes en tramitación que tuvieron entrada a finales de 2009. Todos ellos quedarán resueltos el primer trimestre del año 2010. Algunos ejemplos: La sección local de ERC de Sant Feliu de Llobregat se quejó al CIC por considerar que la web del Ayuntamiento informó de la salida de ERC del gobierno municipal sin contraste, ni rigor y dando opiniones subjetivas. El Ayuntamiento no contestó nunca a las alegaciones, mientras ERC probó sus acusaciones. Una resolución de la presidencia da la razón a ERC porque la información de la web municipal (...) no se ajusta a la verdad y se considera que ha vulnerado el criterio 2 del Código Deontológico, según el cual se han de “difundir únicamente informaciones fundamentadas, evitando en todo caso afirmaciones o datos imprecisos y sin base suficiente que puedan lesionar o menospreciar la dignidad de las personas y provocar daño o descrédito injustificado a instituciones y entidades públicas y privadas”. La ex diputada de Iniciativa per CatalunyaVerds, Bet Font, también se quejó por falta de veracidad, rigor y contraste en informaciones publicadas en diversos medios. A partir de denuncias de la oposición y datos del propio gobierno tripartito, los medios publicaron que la empresa Lavola, donde trabaja Font, había obtenido contratos de la Generalitat gracias a su vinculación con ICV. El CIC acordó que “no se produjo una vulneración explícita, consciente y múltiple del Código Deontológico”, pero sí “un cierto déficit de rigor por exceso de enfoque o especulaciones, así como de eventuales errores, contradicciones o imprecisiones en las datos”. Es por ello que el Consejo pide a los periodistas que huyan del periodismo de declaraciones o especulativo y recomienda más aplicación en la utilización, selección y verificación de las fuentes, así como el contraste de los hechos. Considera que es una herramienta básica de la excelencia periodística y un principio de ética profesional, especialmente en el caso de informaciones que “puedan lesionar o menospreciar la dignidad de las personas y provocar daño o descrédito injustificado a instituciones y entidades públicas y privadas”, según el artículo segundo del Código Deontológico. Un caso que tuvo un impacto especial fue el de dos diarios gerundenses que publicaron una información relacionada con el suicidio de un menor. En concreto, el artículo publicado por El Punt contenía datos que permitían reconocer fácilmente al menor, dado que era de un pueblo pequeño. Una vez realizados los trámites oportunos, se resolvió que el Diari de Girona elaboró una información correcta y respetuosa con el tema a

151

E N P O C A S PA L A B R A S RESUMEN EN CASTELLANO

que aunque provee un 25-30% de tráfico hacia las ediciones digitales, se lleva una porción desproporcionada de las ganancias. Eric Schmidt, director delegado de Google, anunció el pasado diciembre una serie de cambios en la forma como el motor interactúa con los sitios web de los diarios, dándoles a los editores más flexibilidad para limitar el material que el público puede ver antes de que se le pida un pago o una suscripción. El anuncio fue interpretado como una señal del gigante informático de subrayar su voluntad de buenos términos con la prensa. Además, se han conocido iniciativas conjuntas como Living Stories, en proceso de desarrollo en el GoogleLabs con el New York Times y el Washington Post, pero que puede extenderse a otros medios si tiene éxito. En cuanto a la manera de obtener dinero en las ediciones digitales, se habla también mucho sobre cómo establecer modelos de micropagos, a la manera de la tienda iTunes de Apple. Pero no es tan fácil hacer esa extrapolación, tal y como advierte Clay Shirky, profesor de New York University y analista de Internet, en su blog y en las distintas conferencias que ha dado en los últimos meses. Para empezar, la música es distinta a las noticias. Otra persona que tampoco está a favor de los cobros en ediciones digitales de los diarios es Alan Rusbridger, director del diario de CP Scott, The Guardian. O al menos no por ahora, según ha expuesto en la Cátedra Hugh Cudlipp del pasado 25 de enero, titulada ¿Existe el periodismo? El periodista afirma que: “Si Usted piensa en periodismo, no en modelos de negocio, puede emocionarse mucho acerca del futuro. Si únicamente piensa en modelos de negocio puede asustarse hasta la parálisis total”.

cribió un libro donde se refería de las 'autopistas de la información' y fue la primera vez que leí cosas que pasaron hace diez años”, opina Olga Viza, y prosigue, “no sé si será dentro de dos o tres años, pero la televisión, tal y como la conocemos, morirá. Existirá, pero lo que no sabemos es si Internet será el primer paso, si la veremos en un teléfono, un iPad, un ordenador o en algún otro soporte. Por su parte, Núria Solé, cree que “aparte de eso, los contenidos de televisión y el periodismo seguirán existiendo y los periódicos seguirán publicando, porque los contenidos se tienen que hacer. Lo que pasa es que todavía no se ha encontrado la manera de que las plataformas digitales sean rentables”. Respecto a la prensa digital, Olga reconoce ser adicta a leer periódicos por Internet. Núria también, pero asegura que todavía le produce mucho placer “coger un periódico e irme a un café a leerlo. Seguramente esto morirá. (...) Tal vez los diarios acabarán siendo un producto muy exclusivo que derivará más hacia la opinión, con artículos más especializados”. Cuando hablamos de la televisión desde un punto de vista profesional, ambas declaran ser seguidoras de Al Jazeera. Si lo compara-

LINA MARÍA AGUIRRE JARAMILLOS

mos con lo que se está haciendo fuera, ¿cómo queda la televisión de aquí? Olga cree que “en España hay gente que hace muy buena televisión. Otra cosa son ciertas perversiones dadas por la cuenta de resultados. Perversiones que no siempre funcionan y que no son fáciles de hacer. Pero en los programas del corazón no se habla de gente con mucho glamour, sino de las miserias de la gente”. Y en medio de tanto espectáculo, ¿dónde queda el periodismo? Olga responde de manera contundente: “Yo hoy estaba mirando los informativos de las cadenas estatales y he pensado que algunas de las informaciones que estaban dando tiempo atrás habrían ido a otro tipo de programas. Y eso me ha hecho pensar: antes, ¿en qué programas iban estas informaciones? Te preguntas: ¿dónde queda el periodismo?” En cualquier caso, Núria Solé asegura que “ahora mismo cada vez hay más diferencia entre los informativos de las públicas y los de las privadas. Las públicas apuestan más por lo que es noticia, para complementar la información, contextualizarla, ser lo más plural posible, etc. Evidentemente también buscan imá-

ENTREVISTA A OLGA VIZA / NÚRIA SOLÉ:

CAPÇALERA MARÇ 2010

“NO TENEMOS NI IDEA DE HACIA DÓNDE VAMOS”

152

Las dos son periodistas, aunque una trabaja, sobre todo, en Madrid, y la otra, en Barcelona. Además las dos saben lo que es presentar un informativo y también comparten la pasión por la profesión. Olga Viza y Núria Solé no se conocían a pesar de compartir muchos de los aspectos inherentes del periodismo televisivo. CAPÇALERA las sentó juntas para que reflexionaran sobre los cambios que afronta la pequeña pantalla y el futuro que espera a un sector como el audiovisual que últimamente vive en una continua transformación. En febrero de 2007 Bill Gates dijo: “la televisión actual morirá en cinco años”. Gates argumentaba que el cambio se dará por la saturación de la publicidad en televisión, lo que hará que la gente opte por ir a Internet. “Yo me lo creo porque en 1986 Gates ya es-

genes e historias que atrapen al espectador, pero saben distinguir más entre lo que es realmente noticia, mientras que las privadas se están convirtiendo en una especie de magacín de cosas curiosas”. Está claro que la profesión está viviendo un momento crucial, pero al mismo tiempo hay que reconocer que es emocionante. “¿Sabes? Lo curioso es que hablamos de futuro con mucha ansiedad porque no tenemos ni idea de lo que pasará. Esto significa que estamos en un proceso de aceleración, viviendo un cambio. Y somos conscientes”, reconoce Viza. JORDI ROVIRA

RTVE Y EL NUEVO MODELO DE TELEVISIÓN Televisión Española inauguró el año con un cambio radical: el parón de la emisión de anuncios comerciales dentro de su programación. Las razones que condujeron hacia esa decisión, apresurada y en una coyuntura marcada por la crisis, son complejas. “No fue por la sostenibilidad del modelo, que se podía mantener con algunos cambios. Creo que tuvo más que ver con el momento de crisis que se está viviendo, con la presión de las televisiones privadas que coincidía con el momento de la implantación de la TDT y con las normativas europeas, que también apuntan hacia este modelo de televisión”, comenta Laura Bergés, profesora de periodismo en la UAB y coautora del libro Los retos de las televisiones públicas (Ed. Comunicación Social). Desde su constitución, la Unión de Televisiones Comerciales Asociadas (UTECA) ha presionado al gobierno para que adoptara esta medida, al considerar que el ente público incurría en una competencia desleal con los operadores privados. Esta presión se ha trasladado también desde diferentes países de la UE, que apuesta por las televisiones públicas sin publicidad. Los espectadores han acogido muy bien el cambio. En los primeros meses de 2010 el canal estatal ha ganado 2,5 puntos de audiencia, y sus telespectadores han aumentado en 12,3 minutos el tiempo dedicado a seguir su programación. Así pues TVE ha conseguido reforzar su liderazgo. Pero el éxito de la programación no ha librado al ente público de una crisis interna. Los trabajadores de TVE han protagonizado varias manifestaciones y una huelga el pasado 3 de marzo que fue seguida, según datos de los sindicatos, por el 87% de los trabajadores. Las dos razones principales para la protesta son la externalización de los servicios mediante la contratación de productoras, así como los altos sueldos de los ejecutivos. El proceso de contratación de servicios externos se remonta a 2006, cuando se llevó a

MARGA DURÀ

QUINCE AÑOS DE VILAWEB: TODA UNA VIDA Un lejano 1995, dos periodistas catalanes — Vicent Partal y Assumpta Maresma— ponían en marcha una página web que en pocos meses conseguiría que los lectores pasaran del escepticismo a introducir, como una rutina más, el hecho de informarse vía Internet. VilaWeb llega a su decimoquinto aniversario reivindicando su modelo periodístico puro, y con una apuesta por recuperar la conexión entre profesionales de la comunicación y la gente, lo que se plasma con la nueva redacción en el Raval barcelonés. El diario digital reclama también que se les tenga en cuenta como uno de los medios de comunicación que hay en Cataluña, ni

más ni menos. En 1994 Assumpta Maresma dirigía el semanario El Temps y fue en ese marco donde Vicent Partal crea una especie de página web que llevaba por nombre The Catalan Freeway (la autopista catalana, en inglés). De ahí acabaría naciendo La Infopista, el 14 de junio de 1995, aunque la voluntad inicial ya era llamarla VilaWeb. La Infopista no era un periódico electrónico sino un directorio de otras webs catalanas, una especie de Google catalana, cuando Google ni existía y Yahoo apenas asomaba en el océano de la Red. La aparición de un servicio con un nombre similar por parte de Telefónica aconsejó rebautizarla, a partir de mayo de 1996, como VilaWeb. En aquellos primeros compases, VilaWeb se popularizó sobre todo por las cerca de noventa ediciones locales que se ponen en marcha a partir de 1997 por parte de personas que, desde su territorio, quieren formar parte del proyecto. Durante el quinto aniversario, Vicent Partal teorizó por primera vez sobre VilaWeb como un medio de comunicación. “VilaWeb no es una empresa de Internet, sino un medio de comunicación. Hay cosas de Internet que nunca haremos y cosas que hacen los medios de comunicación, fuera de Internet, que nosotros también queremos hacer”, afirmó. En noviembre de ese mismo año se establece un acuerdo estratégico con la empresa editora del diario El Punt por el que VilaWeb se encargaría de alojar la información del rotativo gerundense en Internet. También llegan los primeros reconocimientos: el Ciutat de Barcelona de Periodismo y el primer Premio Nacional de Internet. Cuatro años después, la Generalitat les otorga el Premi Nacional de Periodisme. La última gran apuesta es, desde enero de 2006, VilaWebTV, la primera televisión por IP de Cataluña. Su capacidad constante de innovación se combina con un trabajo riguroso y con el proyecto periodístico al frente. De este modelo periodístico y de su defensa es de lo que les gusta hablar a Partal y Maresma, los padres de la criatura. “La mayoría de propuestas periodísticas en Internet han optado por la opinión. En cambio nosotros siempre hemos apostado por la información”, razona Partal. “VilaWeb ha evolucionado de manera lenta pero muy segura, sin traicionarse nunca a sí mismo en los principios de rigor en la información y la honestidad en la mirada”, apunta el experto en periodismo digital David Domingo. Otro aspecto que cabe destacar es que VilaWeb ha tenido un papel clave en la estructuración de la Internet catalana. Y se hace muy difícil discernir quién ha ayudado a quién. En realidad, ha sido un proceso de retroalimentación constante, según Domingo. “La Internet catalana ha hecho crecer VilaWeb y Vilaweb ha hecho crecer la internet catalana”, apunta este experto. Más claro

imposible: la existencia del .cat, la presencia catalana en la Wikipedia por encima de países mucho más grandes o la vitalidad de la Catosfera no se entenderían sin el efecto VilaWeb durante estos quince años. El futuro de VilaWeb, según Partal, está asegurado si es capaz de irse consolidando, y a la vez no pierde su capacidad de innovar. El periodismo de siempre... pero hecho con herramientas de última generación. JOAN SALICRÚ

MÁS RED QUE NUNCA PARA LAS TELEVISIONES LOCALES En 1998, la Federación Pro-Legalización de les Televisiones Locales en Cataluña (FLTVC) y la Diputación de Barcelona acordaron crear una estructura que diera apoyo a las televisiones de proximidad. Nacía, así, el Circuito de Televisiones Locales (CTVL), germen de la actual Red de Televisiones Locales (XTVL, por sus siglas en catalán), con el propósito fundamental de permitir el intercambio de programas y noticias. En esencia, se creó una logística que permitía compartir recursos entre “televisiones cercanas, que a menudo se conocían, aunque no tenían la costumbre de colaborar”. Recuerda Miquel Bonastre, director de la XTVL durante siete años, que en un primer momento la Diputación se mostró “bastante reticente” a la creación de la estructura, en una época en que cualquier modelo de televisión pública remitía indefectiblemente a TV3 y RTVE. Finalmente, apostó fuerte por los medios locales, en un esfuerzo del que también nacería COMRàdio. La hipótesis de trabajo inicial estaba pensada para una docena de televisiones de la provincia de Barcelona, que la realidad enseguida superó. En la actualidad, en la web de la XTVL se cuentan más de cincuenta de televisiones asociadas, tres de ellas de las Islas Baleares. El Circuito de Televisiones Locales se puso en marcha el 22 de febrero de 1999, cuando un núcleo fundador de siete televisiones (BTV, Viladecans TV, Gavà TV, Canal Terrassa, Televisión de Mataró, Viladecans TV y Canal 50) empezó a recibir noticias que podían emitir en sus informativos. Las piezas se elaboraban en la redacción de Atlas Catalunya, en el complejo audiovisual Media Park de Sant Just Desvern. El intercambio de cintas se hacía por carretera, lo que en la práctica significaba recurrir a motoristas o autobuses de línea. Un método que ahora puede parecer arcaico, pero que no difería mucho del empleado por la TV3 de los primeros tiempos, que también hacía buen uso del puente aéreo Barcelona-Madrid para el intercambio de grabaciones. El primer cambio tecnológico importante que vive el Circuito es la llegada del satélite el año 2000, que resuelve la distribución de cintas en las televisiones asociadas, pero no la contribu-

CAPÇALERA MARÇ 2010

cabo un expediente de regulación que afectó a 4.150 trabajadores. Al reducirse el número de empleados, se recurrió a la contratación de productoras. La entrada de la TDT supone la segunda revolución que en un año vivirá el medio audiovisual. La fragmentación de la audiencia ha sido un proceso progresivo, en el que ha ido cambiando paulatinamente la forma de mirar la televisión. Décadas atrás, todos los espectadores mirábamos los mismos canales y los anunciantes llegaban a un target masivo. La llegada de los operadores privados supuso una primera fragmentación. “No hace muchos años las audiencias se lideraban con un 30% y ahora esto ocurre con un 18%”, ejemplifica Jorge del Corral, secretario general de UTECA. La audiencia ya no es monolítica y los anunciantes tienen que afinar mucho el tiro para ir a encontrar su target. La profusión de canales puede provocar que se busquen medios alternativos de financiación para que todo el peso de este no recaiga en el mercado publicitario. Con este nuevo modelo los contenidos también cambiarán. Nos dirigimos claramente a una televisión más especializada, pero también hacia productos menos costosos. “Los canales deben ofrecer más contenido, porque hay una demanda, pero es que estos deben ser más baratos, ya que la mayoría tendrá una audiencia de un 1%. Por lo tanto, deben reducir costes y crear contenidos especializados. Todo esto provocará que las televisiones tendrán menos plantilla y habrá más productoras. La seguridad o la precariedad laboral serán las mismas que en otros sectores, como el textil o la siderurgia. Los mejores profesionales acabarán siendo los que cobrarán más”, augura Del Corral. La movilidad laboral será otra de las reglas de este mercado cambiante. De todos modos, hasta que el proceso no avance, se hace difícil decir qué impacto tendrá en los profesionales del audiovisual.

153

E N P O C A S PA L A B R A S

CAPÇALERA MARÇ 2010

RESUMEN EN CASTELLANO

154

ción de estas a la central, que se sigue haciendo a través de servicios de mensajería. En junio 2002 se le rebautiza como Red de Televisiones Locales (XTVL) y se renueva la imagen corporativa. Paralelamente a la consolidación de la XTVL, va incrementándose también el volumen de programas. Un paso adelante en este sentido fue el estreno en 2003 del Infonit, de un cuarto de hora de duración, y del Esports en Xarxa (Deportes en Red). Dos años después, se inició el informativo Al Dia y Denominació d’Origen, un espacio que ha servido de plataforma de lanzamiento de jóvenes realizadores catalanes. “De hacer pequeñas producciones hemos pasado a 2.280 horas de programación propia en el 2009, trabajamos con las televisiones y unas 55 productoras”, enumera Carlos Torreiro, director de Contenidos de la XTVL, quien reivindica que “la televisión de proximidad es una industria en Cataluña que da trabajo a miles de personas. Algunas de las caras más conocidas de TV3, como Tomás Molina o Espartac Peran, han salido de la televisión local; Sandra Sabatés, presentadora de informativos de La Sexta, también procedía de la televisión de Hospitalet”, añade Torreiro. Tras una fase intermedia con sede en la calle Almogàvers, la XTVL se instala en 2006 junto con Lamalla.cat en el recinto de la Maternidad de Barcelona, donde cuenta con 1.000 metros cuadrados de instalaciones. Ese mismo año se crea la marca XN (Xarxa de Notícies, o Red de Noticias en castellano) y se refuerzan los servicios informativos. Por primera vez, los noticiarios de la XTVL cuentan con presentadores: Bàrbara Majà al mediodía y Glòria Trullàs en la edición del fin de semana. Si en 2000 el uso del satélite revolucionó el intercambio entre las televisiones de la XTVL, el 2008 fue el año del XIP (Xarxa IP, o Red IP en castellano). Este sistema permite a los canales asociados descargar y aportar contenidos audiovisuales bajo demanda y ha supuesto acabar con el viejo sistema de motoristas. La aplicación posibilita crear canales de Web TV por Internet para cada una de las televisiones locales, que pasan a gestionarlo y pueden promocionar los contenidos propios que crean más interesantes, al igual que la Red. Su uso se realiza mediante una extranet, que establece un flujo continuo de intercambio entre la XTVL y cada uno de sus miembros. Actualmente, en un momento en que las limitaciones técnicas parecen inexistentes, surgen otros problemas, como la misma definición del medio. “La televisión se está quedando pequeña”, reflexiona Marc Melillas, actual director de la Red: “Tenemos webs que quieren colgar vídeos, ayuntamientos que también, revistas digitales ... Esta hibridación hace que cada vez sea más confuso qué es cada cosa, prensa , radio y televisión”. Miquel Bonastre defiende que el modelo de

la XTVL crecerá mucho en un futuro aplicado a ámbitos diferentes a la televisión local. “No es ninguna barbaridad decir que el sector de la comunicación está viviendo un auténtico proceso de reconversión industrial”, argumenta. Cree que “hay determinados contenidos que si te tienes que hacer tú solo son muy caros, en cambio, si los compartes con otros y consigues venderlos

a diferentes clientes, se reducen los costes”. En definitiva, se trata de extender la red para afrontar tiempos difíciles, tal como ha hecho la televisión de proximidad durante más de una década. NATÀLIA ARAGUÀS

DOSIER: LA PRECARIEDAD, LA PRINCIPAL PREOCUPACIÓN DE LA PROFESIÓN Desde hace años la precariedad periodística es el principal problema de los profesionales de la información, y la actual crisis económica no ha hecho más que agravar aún más esta situación. Aunque a menudo los testimonios difieren a la hora de definir qué consideran precario y qué no, sí hay bastante unanimidad entre los periodistas en que unas condiciones laborales a la baja afectan al producto final y que en muchos casos las condiciones laborales son bastante indignas. El Llibre Blanc de la Professió Periodística a Catalunya sitúa los orígenes de la precariedad actual en la crisis económica de 1973. Por su parte, el dossier El debate sobre las condiciones de trabajo, elaborado por María Ángeles Rastrollo Horrillo, profesora titular de Organización de Empresas, y que forma parte del Informe Anual de la Profesión Periodística de 2009 de la Asociación de la Prensa de Madrid (APM) apunta que la precariedad “surge a principios de los años ochenta del pasado siglo, cuando se multiplican las formas de trabajo temporales, a tiempo parcial, independientes y dependientes, etcétera. Desde este punto de vista económico, el término 'precariedad' hace referencia a la pérdida de seguridad (material), a las dificultades crecientes para planificar el futuro y la discontinuidad de la carrera profesional. Por lo tanto, utilizamos el término precariedad no como sinónimo

de pobreza, sino asociado a riesgo, a la incertidumbre que generan determinadas situaciones de trabajo”. En este informe de la APM también se apunta que, según una encuesta sobre autoestima e identidad profesionales realizada por la empresa Demométrica en junio del 2008 —en la que se entrevistó a 12.412 periodistas—, la precariedad laboral había desbancado al intrusismo como el principal problema de la profesión mientras que la baja remuneración se mantenía como tercera máxima preocupación. Prueba de ello es que en octubre de 2007, Carmen Rivas, responsable estatal de la Agrupación de Periodistas de CC.OO., cifraba en un 50% el número de profesionales de la información en España que sufrían una situación precaria. Estos son algunos testimonios de profesionales afectados: Toni Albir, de 45 años, es fotógrafo de la Agencia EFE. Empezó a trabajar como fotógrafo para diferentes medios. Tras seis años como colaborador para esta agencia, ganó una demanda laboral y consiguió un contrato indefinido. Albir opina que “precariedad es desinformación. Un profesional mal pagado no puede ser buen periodista. Hay intrusismo, se revientan precios y hay demasiadas situaciones ilegales”. Aitor Lagunas, de 28 años, es licenciado en Periodismo. Tras ejercer en Barcelona en el mundo de la prensa deportiva, empezó a trabajar como corresponsal en Alemania para un diario nacional de información general en 2006. Percibía un sueldo fijo tres veces inferior al que recibían los redactores de mesa, a pesar de realizar las mismas tareas. Y todo ello, durante tres años y sin ningún vínculo contractual. “Decidí abandonar Berlín y un alto cargo del diario me ofreció seguir haciendo de corresponsal en Europa Oriental y Rusia desde Barcelona. Decliné la oferta”. “La precariedad del periodista freelance es heredera de la precariedad de todos los autónomos en nuestro país”, expone Carme Escales de 39 años, colaboradora habitual de El Periódico de Catalunya, Descobrir Catalunya y CAPÇALERA, entre otros medios. “Pero, ¿qué sindicatos nos representan? ¿Dónde está la comisión de periodistas freelance dentro del Colegio de Periodistas? Creo que la comisión de precariedad (que sí tiene el Colegio) acaba concentrándose en las plantillas. El freelance vive otra realidad y necesidades”. En este sentido, Sergi Vicente de 28 años apunta que “en un puesto de trabajo anterior, intentaron recortarme el sueldo un 20% con el argumento de la crisis. Recurrí a los sindicatos, pero nadie me ayudó. Me derivaron hacia el Colegio de Periodistas. Creo que esta es la institución que nos debe servir para luchar contra la precariedad y regular comportamientos. Para los periodistas, los sindicatos no sirven, no forman parte de nuestra tradición”.

Casi cada día desayunamos con la noticia de otra empresa que cierra sus puertas. Desgraciadamente, nada de extraordinario en algunos sectores y, a la vez, una realidad que ha puesto patas arriba las condiciones laborales de los periodistas. Los profesionales de los medios hemos pasado de informar sobre despidos masivos a vivirlos en primera persona, pero, al menos, la precariedad nos ha convertido en una profesión más cohesionada a nivel sindical, más solidaria. Los sindicatos han tenido que pasar a la acción. La caída del modelo comunicativo y las secuelas que esta caída está provocando en el modelo de negocio de los medios ha llevado a los sindicatos a convertirse en el altavoz que tiene que hacer escuchar la realidad y la opinión de los profesionales, tanto a los interlocutores que la quieren oír como a aquellos que prefieren hacer oídos sordos. Los datos los obligan, ya que el observatorio de medios de la FAPE dibuja una situación, cuando menos, inquietante. Desde noviembre de 2008 hasta ahora, al menos más de 3.300 periodistas han perdido su puesto de trabajo, ya fueran trabajadores de grandes medios o de pequeñas empresas de comunicación. “En el tránsito de la dictadura a la democracia se perdió la oportunidad de generar un corporativismo positivo. Hubo una especie de malentendido ideológico y se confundió la libertad de expresión con la libertad de las empresas. Ni se permitió que el Colegio de Periodistas pudiera generar una lógica corporativa para defender la posición de la profesión ni se consiguió crear un sindicalismo potente que pudiera defender estos derechos”. La reflexión es de Enric Marín, doctor en Ciencias de la Información por la UAB y ex secretario de Comunicación de la Generalitat de Catalunya. La falta de cohesión del movimiento sindical dentro de la profesión ha sido una de las causas fundamentales para que la situación laboral de los trabajadores de los medios haya degenerado hasta este punto. Pero los mismos sindicatos es defienden de manera contundente ante tales acusaciones y enumeran un listado de causas muy diversas. Según Ramón Espuny, presidente del SPC (Sindicato de Periodistas de Cataluña), el exceso de titulaciones en las innumerables facultades de comunicación es la primera causa que ha fomentado la precariedad, por delante de la falta de buenos convenios dentro de las empresas del sector, de la falta de regulación legal de los periodistas que cobran por pieza o de la ausencia de regulación de la estancia de los estudiantes en prácticas. Buscando más culpables, muchas voces del mundo sindical acusan a la fractura tecnológica como una de las causas de la precariedad. José Luis Orihuela es profesor en la Facultad de Comunicación de la Universidad de Navarra y estudioso del impacto de las

nuevas tecnologías sobre los medios de comunicación, y no se esconde al admitir que las nuevas tecnologías son una de las causas que han llevado a los medios de información a la situación actual, aunque puntualiza que no es la única ni una de las principales. Según él, la precariedad se ha globalizado por la mezcla de una falta de modelo económico, tecnológico y estructural, aunque el toque de gracia, el “tsunami”, lo ha provocado la fractura tecnológica. Es evidente que a la hora de buscar culpables, el mundo sindical tiene una lista extensa y variada de candidatos. Con todo, más allá de la responsabilidad de todos estos actores, se echa en falta un cierto tono de autocrítica de los mismos periodistas que ayudara a construir una realidad mucho más justa y equilibrada. Así, Javier Arenas, desde la FAPE, no tiene problemas en reconocer los propios errores. “Tenemos que hacer autocrítica, sobre todo en cuanto a nuestra capacidad sindical. Hemos sido siempre un sector muy poco solidario y, al menos, la precariedad ha traído una cosa positiva, el retorno al asociacionismo de los colectivos de jóvenes y gente mayor”, admite. Enric Marín continúa analizando la actitud de los sindicatos desde un tono crítico: “El sindicalismo que existe hoy día sólo se atreve con los medios públicos. En el campo de la empresa privada no hay sindicalismo”. Comprobamos, por tanto, que el horizonte de la profesión, según el mundo sindical, ya hace tiempo que se dibuja en un tono de lo más gris. Si bien, al igual que muchas voces son implacables a la hora de buscar responsables, las posibles grietas de luz surgen de manera fluida. Empezando por las propuestas estructurales, la Asociación de Mujeres Periodistas propone que las autoridades laborales velen porque se apliquen y se cumplan todos los convenios colectivos. Que los comités de empresa de cada medio de comunicación se ocupen de denunciar los abusos y las irregularidades que se practican. Y en cuanto a las empresas pequeñas, generalmente de ámbito local y más difíciles de regular, que se pudiera aplicar algún mecanismo de control. En cuanto a la Administración, a juicio de la Comisión de Precariedad, debería ser consciente de que los medios son un bien para la democracia, que somos necesarios. La Administración no puede permitir que los medios se autocensuren, aunque al poder nunca le haya gustado que la sociedad esté bien informada. Por último, es importante no olvidar la acción global del Foro de Organizaciones de Periodistas, en el que han decidido coger el toro por los cuernos y buscar también una solución más práctica, como pedir al ministro de Trabajo e Inmigración, Celestino Corbacho, que promueva la actuación de la Inspección de Trabajo y Seguridad Social contra las empresas con prácticas fraudulentas.

El panorama es complicado y según el mundo sindical afrontamos un futuro desafiante. Tenemos responsables y tenemos soluciones, y si somos capaces de construir un marco de diálogo pragmático, está en nuestras manos alterar la realidad que nos lleva cada día hacia un nuevo despido de un periodista. CÉSAR SÁNCHEZ

DOSIER: LOS GESTORES MINIMIZAN LOS PROBLEMAS Los empresarios y directivos de los medios de comunicación de referencia han pasado en poco tiempo de vivir años dorados a tener que lidiar con una situación muy compleja, extremadamente delicada y con unos horizontes muy preocupantes. La crisis económica ha golpeado fuertemente a los medios de comunicación, afectando sobre todo a las empresas multinacionales que trabajan en diferentes soportes, como es el caso de Vocento o Prisa, por poner dos ejemplos. Y esta crisis es diferente ya que, por primera vez en la historia, coincide una crisis económica con el incremento de la competencia a raíz de la aparición de las nuevas tecnologías. Y en este contexto de doble crisis la precariedad ha vuelto a ocupar la primera plana de la actualidad. A grandes rasgos, sin embargo, los empresarios y directivos de comunicación tienden a negar la generalización de la precariedad en sus medios y la circunscriben a determinados sectores de la profesión. En el caso de la prensa escrita es donde esta opinión es más generalizada. “No creo que exista precariedad en la prensa escrita”, apunta contundente Enrique Simarro, director del área de prensa del Grupo Zeta y director general de Ediciones Primera Plana, editora de El Periódico de Catalunya. Según él, existe una “diferencia abismal entre los medios consolidados y los nuevos medios”, en referencia a algunos gratuitos y medios digitales de nueva aparición. En este sentido resalta que en El Periódico tienen “un convenio propio con condiciones nada precarias” además de un Comité Profesional: “Económicamente no hay precariedad y socialmente están muy bien tratados”. Otro gestor que niega la existencia de precariedad en su medio es Jeroni Roca, gerente de El País en Cataluña, quien cree que los periodistas de este rotativo “no se quejan de lo que cobran ni de las ventajas sociales que tienen”. “Los grandes diarios —prosigue— no tienen graves situaciones de precariedad, pese a tener situaciones puntuales de becarios o colaboradores”. Tal y como apunta el Informe sobre el estado de la profesión del 2008, editado por la Asociación de la Prensa de Madrid (APM), la radio es uno de los sectores donde se dan unos mayores índices de precariedad. Desde el sector público radiofónico, Francesc Triola, director general de COM Ràdio, señala a la incertidumbre como la base del problema.

CAPÇALERA MARÇ 2010

DOSIER: MÁS PRECARIEDAD, MÁS SINDICALISMO

155

E N P O C A S PA L A B R A S RESUMEN EN CASTELLANO

“Más que precariedad lo que hay es incertidumbre laboral. Y eso provoca que cuando el sistema quiebra la gente tenga problemas económicos. Por lo tanto, sería un problema coyuntural, pero forma parte de la misma profesión”, afirma. Entre los encuestados del mundo audiovisual Jaume Roures, presidente de Mediapro, tam-

“El argumento de los sindicatos —prosigue— en el sentido de que externalización implica precariedad es una discusión antediluviana, porque si hoy las televisiones empezaran de cero harían como La Sexta, que tiene sesenta trabajadores”. Según Roures, “la externalización es inevitable por el tema de la eficiencia y por la caída de la publicidad que implica tener que recortar en estructuras”. Una vez analizada la precariedad, sus causas, la situación actual y los problemas a los que se enfrentan, es la hora de hablar del futuro. La prensa escrita es la que parece tener un futuro más negro y, por tanto, parece asegurada una mayor precariedad en el sector. Sus directivos y propietarios son conscientes.

CAPÇALERA MARÇ 2010

JORDI ROVIRA

156

bién cree que se trata de un problema de incertidumbre “porque se ha definido un horizonte en el 2010, pasamos de seis a unos cuarenta canales en abierto, pero sin sacar ninguna conclusión. Esto conlleva una fragmentación, y después llega la crisis donde se hunde la inversión publicitaria, además de todo lo que tiene que ver con la TDT de pago, los procesos de fusión, etc. La falta de perspectiva de hacia dónde va el sector, al igual que le pasa a la prensa de pago, crea mal ambiente y hace pensar que todo está en precario. Así pues —concluye— no creo en la precariedad sino en la falta de perspectiva”. Uno de los ámbitos donde la precariedad golpea con más fuerza es el periodismo digital. Vicent Partal, director de Vilaweb, reconoce que el mundo digital es, junto con el radiofónico, donde hay más periodistas en precario. “Pero al hablar de precariedad en el mundo digital —incide— hay que distinguir tres bloques: las redacciones digitales de los medios tradicionales, los medios digitales propiamente dichos y, finalmente, las 'aventuras' que van apareciendo con más ilusión que conocimiento del medio”. Jerónimo Roca no cree que los periodistas de la versión digital de El País estén en precario, a pesar de reconocer que no cobran lo mismo que los periodistas del papel. “Los del periódico en papel cobran el doble. Quizá están demasiado valorados y los del digital tienen un problema porque todavía no se conoce el modelo económico del diario digital”, afirma. Ante esta situación de incertidumbre y crisis la palabra de moda es 'externalización'. Es una manera de adelgazar el peso de la plantilla. Los expertos ven este proceso empresarial como una tendencia difícil de variar y lógica en el momento en que nos encontramos. El sector televisivo es sin duda, donde actualmente se concentra una mayor externalización. Jaume Roures es uno de los más acérrimos defensores de la externalización. “Es un sistema más lógico y más racional. Lo otro es mantener modelos antiguos”, afirma.

DOSIER: ¿DEMASIADOS LICENCIADOS EN EL MERCADO LABORAL? Primeros meses de 2010, en estos instantes, en cualquier instituto de secundaria hay muchos chicos (y aún más chicas) que ya han decidido estudiar Periodismo. Los aspirantes podrán elegir entre ocho universidades diferentes. Cuatro públicas (UAB, UPF, URV y UDL) y cuatro privadas (URL, UVic, Abat OlibaCEU y UIC). También tendrán la opción de pasar por la UOC, que ha iniciado un grado en comunicación dotado con 1.000 plazas, y que cuenta con un itinerario formativo especializado en Periodismo. En algunos casos, habrá que superar una competencia feroz. En la UPF llegaron a pedir, en 2009, una nota mínima de 8,24. En otras facultades, la nota solicitada no será tanelevada, pero aún así, el 7,12 de la UAB quedará fuera del alcance de muchos aspirantes. Después de pasar este filtro, habrá 800 personas que finalmente podrán estudiar Periodismo presencialmente en Cataluña, más todos los que lo cursen a distancia. Quienes acaben, sumarán su nombre a la lista de los 69.117 periodistas que han ido licenciándose en toda España desde la primera promoción, la del 1971-76. ¿Qué futuro les espera, después de su dedicación? Según el Informe Anual sobre la Profesión Periodística 2008, editado por la Asociación de la Prensa de Madrid (APM), “se tiende a pensar, de manera generalizada y errónea en la mayoría de los casos, que cuanto más alta es la nota de corte exigida para acceder a los estudios más posibilidades habrá de encontrar trabajo, lo que es falso. Este es el caso de los estudios de Periodismo, en los que resulta difícil entrar y las salidas profesionales no están garantizadas”. ¿Y cuáles son las causas de la precariedad laboral que asola el sector periodístico? En dicho Informe 2008, la APM hizo esta pregunta a 1.000 compañeros y compañeras, y un 87,1% señalaron el exceso de licenciados como uno de los factores determinantes. Al-

gunos directivos y empresarios del Periodismo se expresan en la misma línea. Según Anna Maria Ribas, directora general de El Punt: “Medios de comunicación hay los que hay, y continuamente salen promociones nuevas de licenciados. Hay una desproporción entre la oferta y la demanda”. Desde la UAB, el profesor Enric Marín sí cree que hay un exceso de plazas. Lo atribuye a que no se ha hecho ningún cálculo preciso de las necesidades del mundo laboral. “La gente que tiene que planificar el mapa universitario (el Consejo Interuniversitario) se siente presionada por las universidades, que piden los títulos que tienen más salida”. El jefe de estudios de Periodismo y Comunicación de la UOC, Lluís Pastor, tiene una opinión distinta: “Que hayamos duplicado el número de personas que estudian temas vinculados a la comunicación, lo que demuestra es la importancia de la comunicación en nuestra sociedad”. Es evidente que, si las plazas de Periodismo aumentan, es porque hay más estudiantes que las piden, pero las razones de este incremento no se pueden atribuir sólo a la influencia creciente de la comunicación. También tiene algo que ver el espectacular aumento de estudiantes que ha vivido la universidad. Este auge de los estudios universitarios, en detrimento de las formaciones profesionales, ha marcado toda una generación hasta el punto que, si comparamos la población que ahora tiene 55-64 años con la que tiene 25-34, encontraremos que el número de catalanes con estudios universitarios se ha duplicado, según datos del Llibre Blanc de la Universitat de Catalunya. En el conjunto de España, el incremento ha sido aún más dramático, del 249%. En 2008, la Agencia para la Calidad del Sistema Universitario (AQU) publicó un estudio sobre la inserción laboral de los estudiantes catalanes. En el caso del Periodismo, se cogían datos de la UAB y la UPF. Resultado: tres años después de licenciarse, un 92,31% estaban trabajando. En cuanto al nivel de los sueldos de aquellos que tenían trabajo, había dos pequeños grupos con circunstancias extremas: un 4,35% cobraban menos de 9.000 euros anuales, y un 5,07% percibía más de 30.000. Pero si miramos los datos globales, el nivel de los sueldos de los recién licenciados se repartía entre un 50% que cobraba menos de 18.000 euros anuales y otro 50% con un sueldo que superaba esa cifra. “Un licenciado universitario debería tener expectativas laborales más sólidas que las que encuentran en el campo de la comunicación”, resume Enric Marín, expresando una opinión muy compartida por otros profesores entrevistados. Según el Llibre Blanc de la Universitat de Catalunya, “hoy día el mercado reclama trabajadores cualificados mucho más versátiles y adaptables a circunstancias que cambian muy rápidamente”. El proceso de Bolonia ha subrayado este debate como uno de los grandes

GERARD MARISTANY

DOSIER: EL ROL DE LA ADMINISTRACIÓN ¿Cuál debería ser el papel de la Administración en el modelo comunicativo actual? Es evidente que los gobiernos tienen un rol relevante y notorio como propietarios de los medios de titularidad pública: TVE, TV3, RNE, Catalunya Ràdio, COMRàdio, la Agencia EFE, el resto de cadenas de televisión y radio autonómicas, radios y televisiones locales, webs y todos los gabinetes de comunicación que difunden la información que emiten las entidades públicas. Pero también hay que explicitar su relevancia en otros aspectos, como son las ayudas públicas que conceden cada año a una gran mayoría de medios de comunicación, los concursos que publican para determinadas tareas informativas o la capacidad normativa y ejecutiva de la que disponen como autoridad laboral. Muy a menudo los gobiernos públicos y sus corporaciones que dirigen los medios de titularidad pública deben enfrentarse a diferentes situaciones problemáticas a nivel laboral. Una de ellas es cuando la dirección del medio decide presentar un Expediente de Regulación de Empleo (ERE). Recientemente se ha producido el ERE de RTVE o suspensiones de programas en Telemadrid, entre otros. Respecto al ERE de RTVE, afectó a 4.150 personas (profesionales con más de 52 años o después de 24 años trabajando para la empresa). En 2006 trabajaban 9.200 profesionales (8.000 fijos y 1.200 eventuales) y fue

entonces cuando la dirección aseguró que sólo necesitaba a 4.900. Ante estas situaciones que precarizan la profesión, cabe destacar el fuerte sindicalismo dentro de los medios públicos. Los grandes sindicatos han tenido casi siempre una destacada presencia en las grandes corporaciones públicas, una tradición que han reafirmado ante determinadas situaciones conflictivas desde el punto de vista laboral. Este sindicalismo se ha mostrado fuerte cuando se negocian los convenios, a la hora de desarrollarse las prácticas o cuando la dirección presenta un ERE para sus profesionales. Como organismo que proporciona las ayudas públicas, la Administración funciona como apoyo de muchos medios de comunicación, que cada año reciben determinadas cantidades procedentes de diferentes consejerías (Cultura, Gobernación, Presidencia, etc.), diputaciones, ayuntamientos u otras instituciones públicas. Se trata, en general, de ayudas no regladas, otorgadas discrecionalmente desde diferentes instituciones públicas y con múltiples criterios. Conforman, en cambio, un instrumento que utilizan los gobiernos para intervenir en el sector comunicativo. En este sentido, es de destacar la larga batalla que libran, desde hace años, el SPC y otras entidades sindicales. La intención de esta batalla es que se tenga en cuenta el criterio de las condiciones laborales a la hora de otorgar las ayudas. Es decir, que la Administración valore positivamente que un medio no provoque precariedad, que mejore las condiciones laborales de sus trabajadores, que respete los convenios firmados o que no abuse de la figura del becario. El SPC apuesta para que la Administración dé ayudas a la prensa “a condición de que no se utilicen para ningún ERE y que se respeten las condiciones laborales y profesionales de los informadores”. Por último el sindicato CC.OO. también se pronuncia respecto de las ayudas cuando considera que hay muchas empresas que incumplen las condiciones pactadas. CC.OO. considera denunciable que estas ayudas no sean transparentes y que no se destinen a mejorar las condiciones salariales de los trabajadores. Otro punto polémico que corresponde a las actuaciones de la Administración son los concursos que ponen en marcha para determinadas tareas informativas. Es decir, cuando un ayuntamiento, una consejería u otra entidad pública necesita desarrollar una labor informativa y contrata el servicio a un periodista, una productora o una agencia de comunicación. Uno de los problemas que se generan a raíz de estos concursos, según algunos expertos consultados, es que se terminan otorgando en función del presupuesto y no de la calidad del proyecto desde el punto de vista periodístico. Antonio Esteve, presidente de la productora Lavinia, critica que las bases de los concursos son “una perversión porque el elemento fun-

damental que puntúa es el precio”. Una de las actuaciones más exigidas a la Administración es que debería llevar a cabo una exhaustiva intervención de oficio, a través de las instancias y organismos de control administrativo y laboral (Inspección de Trabajo, Agencia Tributaria, Tesorería General), para que se puedan reducir las numerosas situaciones de irregularidad laboral y fiscal que se producen en el marco de los contratos de los periodistas (sobre todo en los de los colaboradores y freelances). Como autoridades laborales, el Ministerio de Trabajo e Inmigración y la Consejería de Trabajo tienen mucho que decir cuando una empresa, sencillamente, tiene problemas. La actual consejera o su departamento se reúne con sindicatos y comités de empresa, hace declaraciones en defensa de unas condiciones mínimas de trabajo, acepta o niega el ERE en función de las negociaciones y los acuerdos pertinentes, lleva a cabo inspecciones, cierra empresas por irregularidades, ordena auditorías externas o se reúne con el cargo más relevante de la empresa o de la delegación de la entidad en Cataluña o España de cualquier empresa de todos los sectores. ¿Por qué no hacen lo mismo con los medios de comunicación? Si los comités de empresa, los sindicatos y los propios periodistas, a veces de manera anónima por miedo a represalias, denuncian todo tipo de irregularidades, ¿por qué no intervienen?. ALBERTO GÓMEZ

DOSIER: CONCLUSIONES 1. Constatamos que en los últimos años las condiciones de trabajo han empeorado. La mayoría de la profesión cree que hay precariedad —a excepción de algunos gestores y propietarios de los medios que lo minimizan—, pero existen diferencias sobre su definición y características (incertidumbre, salarios bajos, condiciones de trabajo, etc). 2. La parte de la profesión que está más en precario no se encuentra en el centro de la profesión (laboralmente hablando), donde están los que trabajan en los grandes medios públicos y privados, sino en una corona que está alrededor de este centro y donde hay, a grandes rasgos, freelance, fotógrafos, becarios, parte del sector radiofónico, periodistas de comarcas y periodistas digitales. 3. Debido a la crisis económica, cada vez las empresas externalizan más, enviando a periodistas del centro hacia la corona, donde el trabajo es más precario. 4. La profesión critica la gran cantidad de licenciados que salen de las facultades de comunicación. Es necesario que las universidades asuman el cambio que se ha producido en las salidas profesionales de los periodistas. Los nuevos planes de estudios surgidos de Bolonia parecen apuntar en la buena dirección. 5. Se pide más responsabilidad a las empre-

CAPÇALERA MARÇ 2010

ejes de la reforma. Según Jordi Farré (URV), quien no pase de los cuatro años de graduado podría verse forzado a una cierta precariedad, “porque cada vez habrá más gente que querrá hacer un máster, ya que es lo que te dará una cierta especialización”. Cada universidad tendrá sus propias especialidades formativas: en la UIC, Periodismo de Moda y Tendencias; en Abat Oliba, Periodismo Deportivo; en la Universidad de Vic, Periodismo de proximidad y Comunicación pública / de empresa... Cada vez son más las voces que alertan de que haber estudiado una carrera hace décadas ya no es suficiente para mantener el puesto de trabajo. Ya lo leíamos en el año 1996 en el informe COM XXI. Análisis y prospectiva del sector de la comunicación en España: “Más que nunca es necesario aprender, aprender a formarse para estar actualizado y dominar los nuevos instrumentos de comunicación que aparezcan en el mercado y aprender a llenarlos de contenido”. En un escenario como éste, ya no bastaría con estudiar una licenciatura o un grado: habría que seguir cultivando nuevos saberes y actualizar las prácticas profesionales que se fueran quedando obsoletas.

157

E N P O C A S PA L A B R A S RESUMEN EN CASTELLANO

sas, deben ser conscientes de que la precariedad laboral y la inexperiencia comportan menor calidad, con todo lo que ello implica en términos de negocio. 6. Hace falta más valentía ante actitudes y condiciones inaceptables y fraudulentas. Es necesario también que cada periodista sepa adaptarse al nuevo paradigma comunicacional. En este sentido hay que apostar claramente por la formación continuada, una asignatura pendiente de la profesión. 7. Se aprecia claramente una falta de cohesión sindical. Además, una parte importante de la profesión es muy crítica con el papel que juegan los sindicatos, que sólo son visibles en aquellos medios que ya disponen de un convenio. 8. Hay un gran acuerdo en creer que a mayor precariedad laboral más baja la calidad en el producto, lo que supone también menos credibilidad. 9. La Administración juega un papel clave en la gestión de la precariedad. Es necesaria una política específica desde el Departamento de Trabajo dirigida a los medios de comunicación para acabar de raíz con las prácticas fraudulentas o fuera de la ley. 10. Es necesaria una autocrítica en una profesión tradicionalmente poco gremial. En un momento donde las administraciones tienden a minimizar el papel central de los colegios profesionales, hay que defender las capacidades reguladoras del colegio, e incluso, ampliarlas.

de la crisis económica internacional y la configuración del nuevo panorama global tras los atentados del 11-S. Desde una óptica histórica, el apogeo de los laboratorios de ideas modernos evoluciona paralelamente a la consolidación de EE.UU. como potencia mundial. Entre 1981 y 2001, empresarios y potentados norteamericanos dieron más de mil millones de dólares a la Heritage Foundation, al American Enterprise, al Cato o al Manhattan Institute, con el objetivo de difundir ideas neoliberales. De esta manera, se han promovido las ideas neoliberales de pensadores como Samuel P. Huntington, Allan Bloom, Irving Kristol o Norman Podhoretz, para cambiar el paisaje intelectual y fomentar la bajada de impuestos, el activismo militar y el conservadurismo social, entre otros. En 1972 el periodista norteamericano Theodore White describió el poder de la comunicación de masas a la hora de fijar la agenda pública como una autoridad que en otras naciones estaba reservada a los tiranos, a los sacerdotes, a los partidos y a los mandarines. Actualmente, los advocacy tanks luchan por poseer esa influencia mediante la colocación de sus ideas en los medios de comunicación. Estas organizaciones han explotado las potencialidades de la digitalización para conso-

CAPÇALERA MARÇ 2010

LOS THINK TANKS Y EL ASALTO A LA AGENDA PÚBLICA

158

Año tras año, la presencia de los think tanks en el mundo incrementa. En 2009 se han contabilizado 6.305 organizaciones dedicadas a la producción de ideas. De estas, cincuenta están ubicadas en España. Tradicionalmente, han cultivado una imagen de imparcialidad propia de las instituciones que investigan problemáticas. Sin embargo, la aparición de los advocacy tanks —una variación del think tanks que influyen en el debate político para favorecer determinados posicionamientos— ha eliminado esta imagen de pureza. La fijación de la agenda pública se ha convertido en la máxima prioridad. La batalla de intereses está servida. En términos generales, un think tank (“laboratorio de ideas” en español) es una organización formada por intelectuales que recibe contratos de organizaciones públicas o privadas para analizar proyectos y proponer formas de aplicación de las diferentes actividades gubernamentales o industriales para ser difundidas a través de los medios de comunicación e influir así en el debate público. Aunque las primeras manifestaciones son de principios del s. XX, el impulso de estas organizaciones se debe a una serie de factores como el final de la Guerra Fría, los conflictos étnicos europeos, las consecuencias

lidar un nuevo modelo de laboratorios de ideas orientado a hacer valer determinados posicionamientos ideológicos en el marco de un mercado de las ideas competitivo. Para alcanzar este objetivo, elaboran publicaciones de diversa índole, organizan actos y seminarios, utilizan diferentes técnicas de relaciones públicas y difunden sus ideas mediáticamente a través de una red de “opinadores”. Todos estos métodos se conjugan para influir sobre la opinión ciudadana mediante el intento de dominar el discurso público. Si la presencia de los laboratorios de ideas en Europa está en pañales si la comparamos con la realidad norteamericana, en el Estado español la situación aún se encuentra en una fase más inicial. Actualmente, se está produciendo lo que ocurrió en EE.UU. y el Reino Unido entre los años 1970 y 1980: un crecimiento notable de estas organizaciones y un esfuerzo para adquirir notoriedad pública. Los laboratorios de ideas españoles se establecen como entidades sin ánimo de lucro — más del 60% son fundaciones— y de carácter

independiente, pero también existen los que se identifican directamente con los partidos políticos, como la Fundación para el Análisis y los Estudios Sociales (FAES) vinculada al PP, o la reciente Fundación Ideas para el Progreso, que agrupa las diferentes fundaciones del PSOE bajo un mismo paraguas. Los objetivos de ambas organizaciones son la difusión de la ideología de los respectivos partidos aportando estudios, informes y programas de investigación, y la generación de ideas políticamente aplicables. Estos advocacy tanks se financian mediante aportaciones privadas y, sobre todo, de subvenciones públicas. En 2009, el Ministerio de Cultura repartió 6.383.437,17 € entre las fundaciones vinculadas a partidos políticos con representación parlamentaria. En relación a Cataluña, el Estado de las autonomías y el encaje de Cataluña en España han centrado buena parte de los trabajos de la mayoría de laboratorios de ideas catalanes. En este sentido, cabe destacar la actividad que últimamente está desarrollando la Fundació Catalanista i Demòcrata (CatDem), de Convergència, como piedra angular de pensadores e iniciativas en torno al catalanismo y de la regeneración política. Pero más allá del ámbito nacional, varios think tanks catalanes se han constituido en referentes en otros temas. Sin ir más lejos, el informe anual de la Universidad de Pensilvania sitúa la Fundació CIDOB entre los 400 mejores think tanks del mundo. Esta institución es un referente en cuestiones relativas a la política internacional, la cooperación, las dinámicas interculturales y las migraciones. En anteriores ediciones, el mismo informe destacó el Institut Europeu per la Mediterrània (IEMed) —con sede en Barcelona como la CIDOB— como un centro de reflexión especializado en las relaciones euromediterráneas. Estos últimos ejemplos ponen de manifiesto la importancia de contar con think tanks potentes y ejemplares que aporten elementos para refinar el estado de nuestra sociedad en un contexto de constante transformación producida por la globalización. Pero habrá que estar atentos a la deriva partidista de estas organizaciones y al peligro de confundir ideas con ideología. FRANCESC PONSA

GRATIS, UN NUEVO MODELO QUE SE IMPONE Era el año 1925, los albores de la industria de la radio comercial. La maravillosa capacidad de transmitir y llegar a millones de personas simultáneamente obligaba a las emisoras de radio a inventar contenidos para las masas: espectáculos, noticias e informaciones con el alcance más amplio posible. Sólo había un problema: nadie sabía cómo pagarlo. Hubo indicios que señalaban que la publicidad podía ser la respuesta, pero no fue ni mucho

proceso de declive, la prensa gratuita se convirtió en un solitario faro de esperanza, con un crecimiento del 20% anual (fundamentalmente en Europa) y aglutinando el 7% de la circulación total de rotativos en 2007. Podemos considerar la red como una extensión del modelo de negocio de los medios hacia una serie ilimitada de otras industrias. Google no es una empresa de comunicación en ninguno de los significados tradicionales de la palabra, pero gana millones con el modelo de negocio de las empresas de comunicación. Lo mismo ocurre con Facebook, MySpace y Digg. Todas ellas son empresas de software en esencia. Algunas organizan los contenidos de otras personas y otras proporcionan un lugar para que la gente cree su propio contenido. Pero no crean ni distribuyen contenidos de la manera que lo hacen los medios tradicionales, lo cual es una parte considerable del problema, claro, pero para los que ahora estamos en el negocio de la comunicación, la cosa va mucho más allá. Hace veinticinco años la publicidad se podía dividir en cinco grandes categorías: papel (anuncios y anuncios clasificados), TV, radio, al aire libre (vallas y carteles) y folletos. Ahora mismo, hay al menos 50 modelos diferentes en línea, y cada uno de ellos cambia de un día a otro. Es apabullante —y estimulante, a su vez— ver cómo una industria se reinventa ante un nuevo medio. CHRIS ANDERSON

LA TRIBU EN LA GRAN GUERRA, SEGÚN GAZIEL Agustí Calvet, más conocido por el pseudónimo Gaziel, es uno de los periodistas catalanes más importantes del siglo XX. La aparición del libro En las trincheras (Editorial Diéresis) recupera algunas de las crónicas y reportajes que escribió durante la primera Guerra Mundial para La Vanguardia. En este artículo ofrecemos la visión que Gaziel tenía de los periodistas y que aparecen en el libro junto con algún material inédito. Es una radiografía de la profesión hecha por uno de sus principales referentes. “En el espectáculo de la vida —escribe Gaziel el 15 de abril de 1915—, los hombres importan a lo menos tanto como los acontecimientos. Una excursión sin personajes es algo solitario y monótono, como un paisaje sin figuras”. Primera Guerra Mundial. El reportero de Sant Feliu de Guíxols se dispone a visitar el frente del Oise, y en la primera crónica que envía a La Vanguardia no describe a ningún soldado, ninguna explosión, ninguna trinchera. Describe a los seis periodistas que iban con él hacia el frente. Aquel abril de 1915, acompañaban a nuestro reportero Samson Yhang, senador norteamericano y propietario de un gran diario de

Iowa; Joe Ynnard, corresponsal norteamericano y ex presidente de la Asociación de Periodistas Extranjeros de París; William Wethy, redactor del diario más popular de Nueva York; Gustaf Ströemdorf, periodista sueco, y un colaborador de El Liberal de Madrid. Y Gaziel hace una disección sin cortarse un pelo: “El senador norteamericano, Mr. Samson Yhang, el menos aguerrido de los expedicionarios, ignora del modo más capital y rotundo la lengua francesa —escribe Gaziel en la crónica—. Es un hombre de aspecto hosco, fuerte, que debe frisar en los sesenta años (...). Como no sabe ni pizca de francés, este prócer ilustre de la democracia yanqui no ha parado hasta encontrar una manera concisa y viable de darse a conocer silenciosamente. Su método consiste en llevar a todas horas una cantidad fabulosa de tarjetas, con su nombre impreso. Y en cuanto se ve rodeado de gente desconocida, venga o no venga al caso, comienza a repartirlas a derecha e izquierda, con una rapidez increíble, como si repartiera anuncios. Todo esto sin despegar los labios y entre el pasmo general de las gentes (…)”. La más impagable de las descripciones, pero, la reserva Gaziel para su compañero de El Liberal de Madrid: “Mi colega español, lento, triste, siempre retrasado, nos aparece envuelto en su ancha capa montañesa que trajo de León o Zamora. Es un hombre de unos cuarenta años, de aspecto cansado, de trato indolente. (…) El redactor de El Liberal conserva un atavismo de superstición primitiva. A cada momento se horroriza al ver que alguno de nosotros da vueltas al pan, en la mesa, o cuando un solo fósforo sirve para encender más de dos cigarrillos. ‘No haga usted eso, ¡por Dios! Nos va a dar mala suerte… ¡Peor para usted!’, dice, sonriendo a pesar de sus propios temores. Y el senador Yhang, al barruntar por los gestos de mi compatriota sus raras creencias, abre los ojos redondos y fríos como dos tragaluces, y se queda pasmado, tentando, a guisa de amuleto preservativo, la insignia masónica que le cuelga del pecho”. Un año después, en una visita al frente de Reims, Gaziel coloca la épica del reportero de guerra en el lugar que le corresponde... “¡No confundáis nunca a los cronistas de guerra con los soldados! —escribe en una de sus crónicas—. El soldado va al frente por deber; el cronista, por oficio. El cronista pasa su vida en el interior del país y, de cuando en cuando, va al frente; el soldado vive en el frente y, de tarde en tarde, pasa unos días en el interior del país. El cronista piensa constantemente en las líneas de fuego; el soldado sueña de continuo en su casa, en los suyos, en los que viven en paz. ¿Queréis, en fin, una diferencia esencial? Cuando llega la hora grave, la hora de partir hacia las avanzadas, el soldado se despide de los suyos con una emoción profunda; el corazón le late, las manos le tiemblan. Sabe que van a comenzar los días amargos, los viajes incómodos, las marchas penosas bajo la lluvia, la vida igualitaria, dura,

CAPÇALERA MARÇ 2010

menos una solución popular. Pero la NBC, una de las nuevas emisoras de radiodifusión, estaba decidida a probar si funcionaba la publicidad en la radio. En 1926 nombró a Frank Arnold, el defensor más conocido de la publicidad radiofónica, director de desarrollo. Arnold describía la radio como la “Cuarta Dimensión de la Publicidad”, más allá de la tridimensionalidad prosaica de los periódicos, las revistas y los carteles. Algunas décadas después, la televisión siguió el mismo camino. Ambas emitían gratuitamente con el apoyo de la publicidad. Era el principio del llamado modelo Gratis de los medios de comunicación: una tercera parte (el anunciante) subvenciona el contenido de manera que la segunda parte (el oyente o televidente) lo pueda recibir gratuitamente. Actualmente, este modelo trilateral es el núcleo de una industria publicitaria de 300.000 millones de dólares. Esta no sólo sostiene unos medios de comunicación que son gratuitos, como la radio tradicional, sino que también da cobertura a la mayor parte de medios de pago, desde los diarios y revistas a la televisión por cable, lo que permite que sean mucho más baratos de lo que serían. Y ahora, con Internet, un entorno donde los medios de comunicación no tienen una posición de privilegio, la publicidad soporta todo lo demás. ¿Qué cambia en la publicidad cuando va más allá de los medios de comunicación y apoya a software, servicios y contenidos creados por gente corriente y no empresas de comunicación? Mucho. El atractivo de AdSense, el programa de Google de éxito rotundo, radica en el hecho de emparejar anuncios con contenidos. La gente paga fortunas a Google para que haga exactamente lo que nosotros prohibimos: poner anuncios de Sony cerca de reseñas sobre Sony. Y a los lectores les gusta: se llama pertinencia. ¿Por qué esta equiparación es mala para el papel impreso pero es buena para el mundo en línea? En el núcleo de la cuestión está la esencia de cómo está cambiando la publicidad desde que entra en Internet. Un aspecto interesante del modelo Gratis que la publicidad sustenta es que de hecho ya estaba decayendo en el negocio de los medios tradicionales. Pero la llegada de Internet lo ha cambiado todo. Tras unos años de experimentos en línea en que se pedía que la gente pagara por los contenidos, a casi todo el mundo le quedó claro que esa disputa por la economía digital no funcionaría, y el modelo Gratis venció. No sólo eso, sino que las expectativas de precio establecidas para el sistema en línea comenzaron a filtrarse también fuera de él. Los diarios se dieron cuenta de que la generación Google podría no adoptar el hábito de sus padres de pagar diariamente un ejemplar y, por ello, lanzaron al mercado periódicos gratuitos dirigidos a adultos jóvenes que entregaban en mano en las esquinas y bocas de metro. Mientras el resto de diarios iniciaba un

159

E N P O C A S PA L A B R A S RESUMEN EN CASTELLANO

en el fondo de las trincheras”. La crónica lleva un título lleno de intenciones: “Los excursionistas”. Unos días después, en la misma visita al frente de Reims y en una pieza titulada “Los cronistas modernos”, Gaziel profundiza este pensamiento... “Nuestra manera de recorrer el frente es muy cómoda —relata—. Partimos de la retaguardia en coche, nos conducen al lugar o lugares que nos interesan, llegamos, abrimos los ojos y nos distraemos. Todo se halla preparado de antemano para no causarnos ninguna molestia. (…) Seamos sinceros: esto no es, en manera alguna, presenciar la guerra. Han pasado los tiempos en que el cronista formaba parte de un ejército, era huésped de un Estado Mayor, tenía tiempo y medios para estudiar los servicios militares, iba mezclado entre los combatientes y se fundía con ellos, participando de todas sus alegrías y vicisitudes”. Con este relato, Gaziel es a la vez sincero e injusto consigo mismo. Porque, antes y después de esta crónica, ha estado en primera línea de fuego. En los frentes de Francia siempre guiado por militares —de otra manera era imposible— y en los Balcanes, sin control. Ha visto todo lo que ha podido. Todo lo que le han dejado. Pero la Gran Guerra es tan grande como su hambre narrativa. PLÀCID GARCIA-PLANAS

CAPÇALERA MARÇ 2010

LA APUESTA POR EL FOTOPERIODISMO MÁS COMPROMETIDO

160

Hace casi nueve años, el 3 de mayo de 2001, tres mujeres de perfiles muy diferentes compartieron cena e inquietudes. Eran Silvia Omedes, Peony Herrera y Vera Baena, que procedían de la gestión cultural, del trabajo social y de la gestión empresarial. Las tres participaban en un congreso de ONGs catalanas donde estas explicaban sus problemáticas. De aquella cena surgió una idea, un proyecto que poco después se cristalizaría en Photographic Social Vision (www.photographicsocialvision.org), una fundación privada que busca dar visibilidad a los proyectos de las ONGs y ser un puente entre estas y los fotoperiodistas comprometidos con la realidad. Para ello gestionan la producción y difusión de reportajes fotoperiodísticos y audiovisuales que permitan dar a conocer el trabajo que vienen haciendo entidades sin ánimo de lucro y conciencien a la sociedad sobre situaciones de desigualdad. En la fundación saben que a la hora de difundir determinados proyectos no hay nada como contar con la implicación de los medios de comunicación de referencia. Prueba de ello es el proyecto Silencio Roto sobre las consecuencias del abuso sexual infantil, que logró una gran repercusión tras su publicación en el Magazine de La Vanguardia por partida doble, el 17 de noviembre de 2002 y el

15 de febrero de 2004. “La realidad de aquella ONG cambió radicalmente desde entonces”, asegura Silvia Omedes, una de las tres fundadoras, presidenta y la cara más visible de todo un equipo. Por eso desde Photographic Social Vision cada año preparan un proyecto importante de una ONG en el que se busca implicar a los medios. Desde los inicios Photographic Social Vision ha tenido que lidiar con diferentes crisis externas. La primera que se encontraron es la que afecta al fotoperiodismo mismo. En los últimos años diarios y revistas ya no apuestan como antes por determinados proyectos gráficos. “Hay propuestas que ven como demasiado crudas y no las compran”, admite Omedes. “Los medios de comunicación — prosigue— son ‘cortoplacistas’, en el sentido que están en una línea de anestesia general, apostando por la cultura del entretenimiento”. La débil apuesta por el fotoperiodismo social en los medios de comunicación de todo el Estado ayuda a entender que en la pasada edición del World Press Photo no se encontrase ningún reportero gráfico español. Este hecho no se explica, precisamente, por la falta de oferta. En Photographic Social Vision lo saben bien, ya que en el archivo de la fundación disponen de obra inédita de 300 fotógrafos y 15.000 fotografías. Pero buena parte de este material no ha visto nunca la luz. “Tenemos propuestas de autores muy buenos y no siempre podemos garantizar la difusión”, se lamenta Omedes. Los problemas a la hora de dar salida al material del que disponen han llevado a que cada vez apuesten más por crear sus propios contenidos. La mejor prueba de ello es Domèstic, la primera muestra ideada desde la fundación, que permitirá conocer un poco más la obra de setenta fotógrafos. Otra iniciativa que tienen previsto organizar a principios del año 2011 es la primera escuela fija de fotografía para niños. Queda claro, pues, que la crisis no desanima a los impulsores de esta peculiar fundación que nació en una cena y que se ha ido consolidando a lo largo de toda una década. “Sí que hay crisis, pero no hay crisis de ideas”, concluye Omedes. JORDI ROVIRA

ADIÓS A LA LUCIDEZ DE CARLOS NADAL Nadie mejor que Santiago Nadal conoció a su hermano Carlos. Su humanismo, su rectitud, su elegancia espiritual, su dominio del idioma, su vasta cultura y hondo conocimiento, a lo Coromines, de lenguas románicas e hispánicas; su irrevocable vocación literaria y periodística y, para postre, su self control, que le permitía mandar siempre sin necesidad de elevar la voz, bastando su auto-

ridad moral y sentido del compañerismo y del buen humor. Virtudes que Santiago tuvo en cuenta a la hora de potenciar la sección de Internacional, de la que fue el primer redactor jefe en la posguerra. En connivencia con el Conde de Godó dispuso de las páginas de política exterior para realizar una auténtica labor de pedagogía filodemocrática cerca de los lectores de La Vanguardia. Santiago Nadal, político con legítimas ambiciones, al acecho de cualquier maniobra en el permanente y sordo duelo entre Estoril y El Pardo, y a la vez atento a las precipitadas tragedias de la guerra mundial y sus derivas, construía apresuradamente y con nervio su columna diaria de última hora, y semanalmente, su crónica en Destino, una de las cuales le costó la cárcel. Elevado Santiago a la categoría de subdirector, fue cuando confió la jefatura ejecutiva a su hermano Carlos,

convencido de que realizaría una misión sobresaliente. Así ganó La Vanguardia el crédito que la sitúa entre los diarios más fiables de Occidente en el tratamiento y análisis del día a día de la política internacional. Más de tres decenios estuvo Carlos Nadal al mando de la sección, donde publicaba personales comentarios, con su firma, que pasaban a ser lectura semanal de la Escuela Diplomática de Madrid. Unas piezas casi siempre magistrales sobre temas de candente actualidad, escritas con un estilo impecable, que rezumaban inteligencia y profundo conocimiento de la historiografía y de la geopolítica y geoestrategia. Todo ello, con una riqueza de vocabulario sólo explicable por su condición de magnífico profesor de literatura y una secreta vena poética, volcada en una colección de sonetos a los que sólo tuvieron acceso su esposa, María Dolores Masana, y otras pocas personas de su intimidad. Rosa Messeguer, una de sus más fieles alumnas, recuerda de su dilecto profesor, “que era un pozo inagotable de la historia del siglo XX, una historia vivida que explicaba y analizaba sin interrupción. Y también había sido nuestro maestro de Lengua y Literatura, inolvidable”. Por su parte, Javier Godó resalta, por su lado, que fue sobre todo un articulista comprometido que se rebelaba contra la injusticia. Y que, como su hermano, liberales y democráticos, coincidieron en el espíritu que animó a los Godó a fundar La Vanguardia. JAIME ARIAS

LA PUERTA DE LOS NEGOCIOS EN IRAK NO QUIERE TESTIGOS

Un ataque al corazón se llevó a Fernando Krahn el 18 de enero a los 75 años de edad. La dilatada trayectoria profesional —llevaba 26 años publicando en La Vanguardia— de este dibujante de origen chileno, afincado en Sitges, le había permitido convertirse en todo un referente en su campo. El dibujante Joma recuerda la figura de Krahn, así como lo que aprendió de un maestro que ha dejado huérfanos a numerosos seguidores: He tenido la suerte de conocer a Fernando Krahn personalmente. Más que un maestro ha sido un referente. Sus dibujos vistos en publicaciones cercanas han sido un constante estímulo de superación semana tras semana: pequeñas lecciones de ingenio y coherencia. Inagotable fuente de ideas. La confirmación de las propias intuiciones, que ya me indicaban que había que insistir y mantenerse en una poética personal como valor mayor, incluso, que los hallazgos gráficos que la sustentan: lo que solemos llamar el estilo. He aprendido mucho mirando de reojo sus dibujos, con los de Cesc, los que más me han interesado de la prensa barcelonesa. He escrito que veía en él un referente más que un maestro porque a diferencia de lo que ocurría con Cesc, con Fernando Krahn no habíamos mantenido grandes conversaciones sobre el sentido más íntimo de nuestro trabajo en los frecuentes encuentros en la redacción del Magazine a la hora de las entregas. Nos mostrábamos admiración y aprecio mutuo desde la prudencia de la discreción. Sí, recuerdo una clase de Krahn seguida de pie, con mucho interés, entre las mesas del diario, cuando ya los encuentros eran muy esporádicos por los malos hábitos del rendirse a la comodidad de enviar los trabajos por Internet. Esa clase fue una lección de entusiasmo, de pasión por el trabajo aún pendiente. Venía a decir, Krahn, que necesitaba todos los minutos del día para dibujar, para revisar el trabajo anterior desde la óptica de las nuevas herramientas. De hacer revivir trabajos con segundas y terceras versiones, de las posibilidades de la animación. Todo él rezumaba amor por el dibujo, por las historias que todavía tenía que hacer vivir. Incluso lo que ya estaba hecho hacía años, todo estaba, según él, aún por construir. Había que aprovechar cada momento. Ese día salí a la Diagonal con la certeza de haberme llevado algo especialmente útil. El deseo insobornable de ser uno mismo. En su caso, un narrador generoso, arriesgado y convencido. En los desánimos de estos momentos de desorientación que vive la prensa pienso a menudo en aquella conversación que mantuvimos. Todo está siempre por empezar, venía a decir. Me gustaría no perder nunca la fuerza, yo tampoco. Gracias, Krahn.

El Kurdistán Sur no ha sufrido la guerra de ocupación que dura desde la invasión de Irak en 2003. Tampoco hay atentados. Esto ha convertido a las provincias kurdas del norte del Estado iraquí en un espacio privilegiado de negocio para empresarios europeos, asiáticos y árabes. Pero las denuncias de corrupción del gobierno regional son generalizadas y los mismos responsables de la administración reconocen que es uno de los problemas más graves que tienen. Los periodistas que se atreven a denunciarlo sufren agresiones y amenazas. Viajamos al Kurdistán Sur para conocer la situación de la prensa y su falta de libertad de expresión. Nabaz Goran sufrió una agresión el pasado 29 de octubre. Desde que creó la publicación mensual Jehan, ha recibido amenazas y ha sido encarcelado tres veces por artículos en los que denunciaba la corrupción de miembros del Gobierno Regional Kurdo de Irak (KRG). Tras la paliza de otoño decidió cerrar la revista y salir de Hewler, la capital

JOMA

kurda. Precisamente Nabaz había optado por abrir la revista en esta ciudad porque, a pesar de ser la capital, no había aún ninguna publicación independiente. En el panorama de medios de la región autónoma kurda, la balanza está totalmente desequilibrada a favor de los gubernamentales: 50 televisiones locales, 10 por satélite y 300 periódicos y revistas informan sin incomodar a los partidos del Gobierno (PDK-Partido Democrático del Kurdistán y UPK-Unión Patriótica del Kurdistán) mientras que tan sólo hay 4 ó 5 medios independientes. El asesinato de Sourana Mama Hama, un joven periodista de 23 años, es una de las denuncias que recoge Amnistía Internacional en el informe que presentó en abril de 2009 sobre las vulneraciones de los derechos humanos en Kurdistán Sur. Pero no la única. Si bien ha sido el único reportero muerto desde 2008, el informe alerta de que “muchos periodistas y escritores que escriben sobre la corrupción y critican las políticas del gobierno regional y de los dos principales partidos kurdos han recibido amenazas de muerte o se enfrentan a juicios”.

Reporteros Sin Fronteras comparte la preocupación por los ataques contra la libertad de expresión. Esta entidad alertó que la proximidad de las elecciones legislativas del pasado 6 de marzo en Irak no había hecho más que incrementar las agresiones contra periodistas. Una de las más recientes ha sido la denuncia que el primer ministro kurdo, Abraham Ahmad Salih (PDK), interpuso el pasado mes de febrero contra Rebwar Karim Wali por un artículo escrito en el semanario independiente Awene donde acusaba a Ahmad Salih de destinar más tiempo en comidas y cenas en restaurantes caros que en intentar resolver los problemas de la ciudadanía. En un primer momento, Wali fue arrestado, pero lo dejaron en libertad bajo fianza de 314 € y actualmente está en espera de juicio. Y es que para detener y encarcelar a periodistas, el gobierno regional kurdo se sirve del artículo 433 del Código Penal iraquí, que persigue lo que denomina “difamación”. Y cuando con este artículo penal no basta, Amnistía Internacional lamenta que el Estado se sirva de otras herramientas: “La mano de la opaca agencia de seguridad Asayish parece que está detrás de un gran número de ataques a profesionales de la comunicación”. Este pasado mes de febrero, el GRK informaba a través de su web que una nueva línea aérea europea, Air Berlin. Muchos de los pasajeros de estos aviones son empresarios europeos. La razón es sencilla: el Kurdistán Sur se ha convertido en la puerta a los negocios en Irak. Y lo que espera el gobierno regional es que los periodistas no ensucien la imagen de modernidad y seguridad con la que quieren atraer a los inversores. La estabilidad se ha convertido en un filón para los negocios, ya que, por un lado, la explotación del petróleo se ha puesto en manos de empresas extranjeras, y por el otro, la zona es ideal para establecer negocios con el resto de Irak, alejados de los enfrentamientos militares. Algunos periodistas denuncian que este progreso tiene un reverso negativo. Lo explica Kamal Rauf Rahim, el director de Hawlati: “El cambio sólo es de apariencia, no interior. Puedes ver grandes edificios, diseños de ropa modernos, pero dentro no hay ningún cambio... en Kurdistán todavía hay muchas familias con mucha pobreza”. El problema, considera, es la corrupción, porque los beneficios generados por la explotación del petróleo no se reparten entre la población, sino que se los quedan los dos grandes clanes. Nabaz Goran coincide en este análisis: “Dos terceras partes de la población en el Kurdistán iraquí viven bajo el umbral de la pobreza”. Mientras tanto, nuevos empresarios desembarcan en el moderno aeropuerto de Hewler, la ciudad que desde octubre no tiene ningún medio independiente. LAIA ALTARRIBA I PIGUILLEM

CAPÇALERA MARÇ 2010

LA LECCIÓN DE FERNANDO KRAHN

161

CAPÇALERA MARÇ 2010

C O M E N S V E U . . . E L GAT I N V I S I B L E

162

147 MARÇ 2010