Amb l’assessorament històric de Diego Sola Garcia
A l’Esther, en Jan i en Nil, per fer-ho possible. Gràcies al Diego, gran historiador i amic, que em fa d’interlocutor i m’ajuda a imaginar amb un cert rigor històric. Ell ha revisat i aportat al text i a la història des de la idea inicial fins al còmic que teniu entre mans.
1641 La Guerra dels Segadors (1640-1652) va néixer del descontentament de Catalunya contra les polítiques uniformitzadores i centralitzadores del rei Felip IV i el seu poderós ministre, el comte duc d'Olivares, imposades des de la cort a Madrid. El país esdevé un camp de batalla entre castellans, francesos i catalans, que han de posar se en mans de la política internacional per protegir les seves lleis i costums. Els Catalans lluiten contra els poderosos tercios del monarca hispanic amb el suport dels soldats al servei de la
Franca borbonica que diu protegir Catalunya i els seus interessos.
1705 La Guerra de Successió espanyola (1702-1714) és en origen una disputa entre les dinasties de Borbó i d'Habsburg pel domini de la Corona espanyola després de la mort sense descendencia de Carles II. Cinquanta anys després de l'anterior guerra, els vells i pocs supervivents encara recorden aquella contesa i veuen com la lluita és, ara, contra els Borbons, els seus aliats decades enrere.
Cada guerra té les seves fidelitats i els seus traidors, i no sempre coincideixen. ..
morir
Néixer,
créixer,
... haver viscut. Haver servit, potser.
¡Quieto! ¡Queda arrestado, Miquelet hideputa!
...
1641 Espera.
Espera.
Espera.
En algun indret boscós , de l interior de Catalunya.
Ara.
Tenemos
1705
información que usted es
Miquelot de Prats,... Jo només sóc un vell
,
pages.
... destacado capitán Miquelet que sirvió en la guerra de los segadores en
1640, como soldado y sublevado
Només sóc un pages.
...
,
catalán
Usted lo que es es un traidor instigador antiborbónico, un desertor de la única causa legítima, ¡la de nuestro rey
,
Don Felipe Quinto de Espana! Arresten y aten bien a este hombre ¡el viejo es peligroso!
Ja li he dit que jo només sóc un vell que treballa la terra.
,
Pero no té sentit Fa tantes ,
negar ho.
collites que ja he perdut el compte, em
,
sembla més una historia que un record.
Quan la joventut i la forca , omplien els meus bracos , i feien brillar la llum als meus ulls, vaig fer la guerra.
,
Els Miquelets, ,
sang d almogavers,
La nostra generació
soldats sanguinaris,
no sentia que tingués
vam néixer de
,
la revolta
vam heretar la terra,
que cultiva
i amb la terra
la in
la identitat.
La nostra lluita no neix de les ordres de conquesta sinó de la pertinenca , i els ideals.
,
amo ni senyor, pero
justícia.
Els castellans van permetre el pillatge
,
i l abús dels tercios, soldats estrangers
Van anar a pels diputats dela Generalitat, el il lustres Pau Claris i Francesc de Tamarit
que lluitaven en una guerra aliena.
El nostre poble va veure en la revolta
Felip IV,
l'única opció.
el rei pasmao,
,
i el comte duc
Olivares
es creien per davant de la llei.
Quina injustícia més gran ,
que saltar se la llei, els acords i les constitucions catalanes jurades?
,
Les autoritats van armar la Companyia ,Almogavers, per sempre coneguts com a , miquelets, amb l adob del descontentament creixent de la població. Els pagesos vam haver , d aprendre a sembrar la mort i a segar vides. d
,
Amb la punteria del cacador , i la tenacitat del pages, vam fer útils les habilitats del camp per jugar a la guerra
...
... i solíem guanyar. Es diu que a un bosc hi poden haver, invisibles, tants miquelets
,
com arbres
,
Vam brotar de la resistencia a la tirania,
,
pero ens van convertir en mercenaris del jornal.
Tots els exercits volien tropes de miquelets a les files. Mentre no fos temps de collita no era difícil
,
contractar nos.
,
Que, ja heu jugat a soldadets i ara toca el saqueig dels fruits de la terra?
O et penses que
,
la guerra ens fara lliures?
Heu perdut el nord ...
,
Vosaltres no sabeu perque lluiteu
...
per un altre senyor al que no li importem un rave!
Dona, Deixa ho, Eva, no val la ,
item res llu nosalt ! terra per la
pena perdre el temps amb ells
...
Tens raó, Joana. Quan et cansis de la mort, pelut, pots tornar al tros, a cultivar vida!
Por ser probada la pertenencia al cuerpo de miquelets y su instigación
,
Yo, Don Antonio Gómez de Mendía, coronel de su majestad, en nombre de Don Felipe Quinto, rey nuestro senor, en este pajar, escenario improvisado del juicio, te condeno a tí, capitán Miquelot de Prats, por los cargos de traición, rebelión y conspiración contra Su Majestad Católica, la única legítima por herencia del Rey Don Carlos Segundo, que el Senor guarde en su Gloria.
a la insurrección, se le condena a
a muerte.
La ejecución
será en este mismo momento y lugar.
,
Respondrem mor. amb plom, a Hem viscut bé.
Este juicio, legítimo y justo, ha terminado.
,
¿Tiene algo que anadir, el condenado?
Em mateu a mi, que vaig lluitar al vostre costat a la guerra contra
,
,
Felip IV, al servei de la terra i els nostres costums, perque no lluito en la vostra guerra política! ho tornaria a fer. El mal govern no acabara, si no acabem amb el borbó! El borbón es tu amo ,
y senor de todo lo que tienes.
Ejecutadlo, soldados, a mi orden: carguen...
Mor,
xusm a fast igosa
!
Jo no tinc
amo,
esbirro
miquelot de prats
La historia de Miquelot de Prats no es coneix del cert. Se sap que va ser un dels primers capitans dels miquelets i és un dels possibles orígens del nom que reben.
En aquest relat grafic s explica com, en lloc de morir, decideix
deixar el cos militar i retirar se a treballar la terra fins a la fi dels seus dies mentre creix la seva llegenda, que sempre el perseguira.
Els Miquelets van esdevenir la representació militar del poble pages catala i van ser presents durant decades en les guerres que van tenir lloc
Catalunya. Tots els fets historics estan contrastats, pero el relat concret és només una possibilitat imaginada. a
1714 La Guerra de Successió espanyola acabara el 1714 amb la caiguda de Barcelona i la perdua de les constitucions catalanes i llurs institucions, el Principat continuara sent moneda de canvi entre les potencies internacionals. Més de 300 anys després els Borbons segueixen regnant a Espanya. Els paral lelismes entre el passat i el present, tant a nivell polític com cultural, són els que em fan veure en el passat aquest interes especial i crític que ens explica el nostre present.