PIEL de FOTO #02

Page 1

Pancho Tolchinsky

REVISTA GRATUÏTA DE FOTOGRAFIA DOCUMENTAL

gener 2010 #02


editorial PIEL de FOTO #02 revista de fotografia documental gener 2010 any 1

envia el teu reportatge a reports@pieldefoto.org equip PIEL de FOTO revista de fotografia documental

Sembla gairebé un sospir el temps que ha passat des del nostre naixement. Mirem enrere i encara ens sorprèn l’entusiasme i el caliu amb que vàrem ser rebuts per la comunitat fotogràfica barcelonina. Sense ells, PIEL de FOTO continuaria sent encara avui una desgavellada idea editorial. Ens agrada constatar que els somnis es fan realitat. Optimisme necessari en els temps que corren. Positiu per nosaltres i, sobre tot, per aquells fotògrafs que ens han expressat la seva visió del món.

Parece apenas un suspiro el tiempo transcurrido desde nuestro nacimiento. Miramos atrás y todavía nos sorprende el entusiasmo y el calor con los que fuimos recibidos por la comunidad fotográfica barcelonesa. Sin ellos, PIEL de FOTO hoy continuaría siendo una descabellada idea editorial. Nos agrada constatar que los sueños se cumplen. Optimismo necesario en los tiempos que corren. Positivo para nosotros y sobre todo para aquellos fotógrafos que nos han expresado su visión del mundo.

EL CCCB ens va acollir el passat novembre durant el TRAFIC’09 i ens va donar la possibilitat de presentar-nos públicament i cridar: existim! El nostre instant decisiu i abandonament de la virtualitat. Vàrem donar la cara i mostrar-nos com a persones, donant-nos a conèixer com un projecte més ampli que transcendeix la revista: una nutritiva dinàmica de trobades i intercanvi de idees productives. Vàrem sortir literalment al carrer per primera vegada. Alguns de nosaltres vàrem recórrer els voltants del festival amb la càmera a la mà, retratant els nostres futurs lectors amb un únic rostre, el de la nostra portada. El dia va culminar en una gran festa de presentació. Una experiència catàrtica i global.

El CCCB nos acogió, el pasado noviembre, durante el TRAFIC’09 y nos dio la posibilidad de presentarnos públicamente y vocear: ¡existimos! Nuestro instante decisivo y abandono de la virtualidad. Dimos la cara y nos mostramos como personas, dándonos a conocer como un proyecto más amplio que trasciende a la revista: una nutritiva dinámica de encuentros e intercambio de ideas productivas. Salimos literalmente a la calle por primera vez. Algunos de nosotros recorrimos los alrededores del festival, cámara en mano, retratando a nuestros futuros lectores con un único rostro, el de nuestra portada. El día culminó en una exitosa fiesta de presentación. Una experiencia catártica y global.

Els nostres propòsits per aquest nou any són un nou format i nous continguts. Ja hem ampliat el nombre de pàgines per a aprofundir en el desenvolupament de cada reportatge. Un luxe estètic en plena crisis. També volem créixer i ampliar les nostres col·laboracions amb altres col·lectius fotogràfics. Deixar una empremta i multiplicar-nos, sortir de les pàgines impreses.

Nuestros propósitos para el año nuevo son los de un nuevo formato y nuevos contenidos. Ya hemos ampliado el número de páginas para profundizar en el desarrollo de cada reportaje. Un lujo estético en plena crisis. También queremos crecer y ampliar en nuestras colaboraciones con otros colectivos fotográficos. Dejar huella y multiplicarnos, salir de las páginas impresas.

Pel que fa al tercer número: orígens diversos que culminen creativament a Barcelona. De Medellín a Moçambic. Espais quotidians, però invisibles; la intimitat del nomadisme d’un comercial; la lluita contra la malària; els colors i matisos d’un gimnàs de boxa a Cuba i una mirada personal sobre la normalitat dels discapacitats intel·lectuals.

En cuanto a este tercer número: orígenes diversos que culminan creativamente en Barcelona. De Medellín a Mozambique. Espacios cotidianos, pero invisibles; la intimidad del nomadismo de un comercial; la lucha contra la malaria; los colores y matices de un gimnasio de boxeo en Cuba y una mirada personal sobre la normalidad de los discapacitados intelectuales.

www.pieldefoto.org Coordinació Anna Baeza

Disseny d’imatge Federica Sala

Producció Carlos R. Depares Edgar Melo

Disseny web Carlos López de Pablo

Edició gràfica Equip PIEL de FOTO Redacció Marco A. Raya Natalia F. Matienzo Producció gràfica Celeste Arroquy

Màrqueting Christina Feldt Barbara Beltramello Comunicació i Premsa Clara Saperas Comunicació fotògrafs Lluís Salvadó

Distribució Adriana Nicosia Rocío Campaña Arès Riambau

Els articles firmats no expressen necessàriament l’opinió de PIEL de FOTO i els editors no assumeixen cap responsabilitat pel seu contingut i/o autoria.

Impressió Imprintsa. Impressions Intercomarcals, S.A.

Traducció anglesa Tom Lillie

Es permet la reproducció total o parcial del material d’aquesta publicació que no porti el signe © (copyright), sempre que es citi el nom de la font (revista PIEL de FOTO), el número del que ha estat extret i el nom de l’autor.

Tiratge 5.000 exemplars

Col·laboren en aquest número Pancho Tolchinsky Cynthia Nudel Federico Sutera José Haro Eugeni Gay Kasua

c/Cera, 53 2º 5ª 08001 Barcelona, Espanya info@pieldefoto.org www.pieldefoto.org

Imprès a Espanya Dipòsit legal B37253-2009.


30km away Pancho Tolchinsky

A 30 km. de Medellín es troba El Retiro, un municipi de casetes minúscules que condensa els colors de la complexitat de Colòmbia. Llars que fa menys de cinc anys vivien sota la sufocant pressió paramilitar i guerrillera. Avui sembla que els espessos núvols del passat deixen entrar els primers raigs de llum. Una llum fresca que permet que els seus habitants despertin cada matí més a prop d’una nova realitat.

A 30 km. de Medellín se encuentra El Retiro, un municipio de casitas minúsculas que condensa los colores de la complejidad de Colombia. Hogares que hace menos de cinco años vivían bajo la sofocante presión paramilitar y guerrillera. Hoy parece que las espesas nubes del pasado dejan entrar los primeros rayos de luz. Una luz fresca que permite que sus habitantes amanezcan cada mañana un poco más cerca de una nueva realidad.

El Retiro is situated 30 km away from Medellín. It is a community of tiny houses that condense the colours of the complexity of Colombia. Homes that less than five years ago lived under the suffocating pressure of the paramilitaries and guerillas. Today it seems that the first rays of light are able to penetrate the dark clouds of the past. A fresh light that allows the residents to awake each morning a little closer to a new reality.




www.panchotolchinsky.com



VENTAS Cynthia Nudel


Aquesta és la historia de dos comercials de vendes. Dos nòmades moderns que conviden a consumir productes que no es venen per si mateixos. Un món d’aparences, de grans ombres i de grans absències. Un món de decorats. Ningú escapa de la rutina, encara que la rutina sigui moure’s sempre d’un lloc a un altre.

Esta es la historia de dos comerciales de ventas. Dos nómadas modernos que invitan a consumir productos que no se venden por sí solos. Un mundo de apariencias, de grandes sombras y grandes ausencias. Un mundo de decorados. Nadie escapa de la rutina, aunque la rutina sea siempre moverse de un sitio para otro.

This is the story of two salesmen. Two modern nomads who invite you to buy products that wouldn’t sell themselves. A world of appearances, of shadows and absences. A world of embellishments. Nobody escapes the routine, even though the routine may move from one place to another.





http://cynthianudel.blogspot.com



MindFulDive Federico Sutera

Mindfuldive és un projecte sobre la realitat quotidiana d’un grup de persones amb discapacitat intel·lectual, la mirada d’un fotògraf que s’apropa a aquest sector de la població que només sembla interessar a les seves pròpies famílies i als seus cuidadors. Una finestra a una altra forma d’estar al món. Un exercici formal de realitats paral·leles que intenta crear un petit espai de reflexió al voltant de la gastada definició de normalitat.

Mindfuldive es un proyecto sobre la realidad cotidiana de un grupo de personas con discapacidad intelectual, la mirada de un fotógrafo que se acerca ese sector de la población que sólo parece importar a sus propias familias y a sus cuidadores. Una ventana a otra forma de estar en el mundo. Un ejercicio formal de realidades paralelas que intenta crear un pequeño espacio de reflexión sobre la manida definición de normalidad.

Mindfuldive is a project based on the reality of the daily lives of a group of people with mental disabilities. The vision of a photographer who approaches a sector of the population that only seems to be important to their own families and their carers. A window into an alternative form of life in this world. A formal exercise exploring parallel realities that attempts to create a space for reflection on the established definition of normality.



www.federicosutera.com





Eugeni Gay

MANHIÇA CONTRA LA MALARIA


Manhiça a Moçambic, posseeix una de les taxes d’infecció per malària més altes del món. Allà, científics de l’Hospital Clínic de Barcelona en col·laboració amb investigadors moçambiquesos i l’Agencia de Cooperació Espanyola, lideren la investigació mundial en la recerca de la vacuna contra el paràsit. La malària causa al voltant de 3 milions de morts cada any a tot el món. El 90%, a l’Àfrica subsahariana. Manhiça, en Mozambique, posee una de las tasas de infección por malaria más altas del mundo. Allí, científicos del Hospital Clínic de Barcelona, en colaboración con investigadores mozambiqueños y la Agencia de Cooperación Española, lideran la investigación mundial en la búsqueda de la vacuna contra el parásito. La malaria causa alrededor de 3 millones de muertes al año en todo el mundo. El 90% suceden en el África subsahariana. Manhiça, in Mozambique has one of the highest rates of infection for malaria in the world. Scientists from the Barcelona’s Hospital Clinic collaborating with researchers from Mozambique and the Spanish Agencia de Cooperación are leading the Worldwide investigation into the search for a vaccine against the parasite. Malaria causes around three million deaths each year, 90% of which occur in SubSaharan Africa.



www.txeni.com www.cuatro15.org


LUCHADORES José Haro

El Rafael Trejo és el gimnàs de boxa més antic de l’Havana. Els nois comencen molt joves, de vegades amb gana, de vegades sense sabates, però sempre amb l’objectiu d’arribar a ser algú a través de l’esport. El gimnàs és viu, els seus colors en donen testimoni, la precarietat de les seves instal·lacions dona fe del pas del temps. Un lloc del que, a base de cops i d’esforç, han sortit les figures més importants de la boxa cubana.

El Rafael Trejo es el gimnasio de boxeo más antiguo de La Habana. Los chicos comienzan muy jóvenes, a veces con hambre, a veces sin zapatos, pero siempre con el objetivo de llegar a ser alguien a través del deporte. El gimnasio está vivo, sus colores lo atestiguan, la precariedad sus instalaciones da fe del paso del tiempo. Un lugar del que, a base de golpes y de esfuerzo, han salido las figuras más importantes del boxeo cubano.

Rafael Trejo is the oldest boxing gym in Havana. The boys start very young, sometimes hungry, sometimes without shoes but always with the objective of becoming somebody through the sport. The gym is alive, its colours bear witness to this, the precarious state of the equipment prove the passing of time. From this place, with blows and with effort, some of the most important figures in Cuban boxing have emerged.





www.joseharo.com


col·lectius

Kasua http://www.myspace.com/kasuaciudaddefotografas

PIEL de FOTO revista de fotografia documental

© Eli Garmendia

El col·lectiu fotogràfic Kasua, format integrament per dones de diversa procedència, sorgeix a Barcelona l’any 2006. En essència, el col·lectiu treballa de manera conjunta un mateix tema, donant forma a projectes visuals, el resultat dels quals és una suma de mirades múltiples per a la reflexió.

© Gema Darbo

El colectivo fotográfico Kasua, formado íntegramente por mujeres procedentes de distintos lugares, surge en Barcelona en 2006. En esencia, el colectivo trabaja de manera conjunta un mismo tema, dando así forma a proyectos visuales cuyo resultado es una suma de miradas múltiples para la reflexión.

© Estela García

© Tamara Pinco

The photographic collective Kasua, formed entirely of women from a variety of backgrounds, began in Barcelona in 2006. Essentially the collective works on a common theme to produce visual projects with the final result being the presentation of a collection of points of view.

En l’actualitat, com a tercer projecte, abordem la violència de gènere. Adonar-nos de la visió parcial dels medis (que mostren únicament la mort i la violència física exercida contra les dones) ens va moure a plantejar solucions. Varem decidir mostrar-ne les causes.

En la actualidad, como tercer proyecto, abordamos la violencia de género. Conscientes de la visión parcial de los medios (que muestran tan sólo la muerte y la violencia física ejercida contra las mujeres) decidimos plantear soluciones, arrojar luz sobre las causas.

Presently we are working on our third project in which we approach the subject of gender based violence. Conscious of the partial vision presented by the Media (that only shows the death of and physical violence directed at women) we decided to propose solutions to the problem of gender based violence and to draw attention to the causes.

D’aquesta manera, varem concloure que la violència de gènere és la màxima expressió del desequilibri i desigualtat en la relació entre sexes, que determinats homes exerceixen per a continuar mantenint el control en les relacions amb les dones. El nostre treball pretén evidenciar els mecanismes d’aquesta creació d’identitats clarament diferenciades, idees preconcebudes que cristal·litzen en un repartiment de rols discriminatori envers la dona.

Así, concluimos que la violencia de género es la máxima expresión del desequilibrio y desigualdad en la relación entre los sexos, que determinados hombres utilizan como medio para continuar manteniendo el control en las relaciones con las mujeres. Nuestro trabajo pretende evidenciar los mecanismos de esta creación de identidades claramente diferenciadas, ideas preconcebidas que cristalizan en un reparto de roles discriminatorio para la mujer.

We arrived at the conclusion that gender based violence is the maximum expression of inequality in the relationship between the sexes that certain men use as a means to maintain control in their relationships with women. Our work attempts to show the mechanisms used in the creation of the clearly defined gender identities and preconceived ideas that crystalize in gender roles that are discriminatory to women.

L’objectiu del col·lectiu Kasua és, des de la fotografia, oferir un espai obert a l’espectador per a la reflexió entorn a possibles solucions a aquest problema.

El objetivo del colectivo Kasua es, desde la fotografía, ofrecer un espacio abierto al espectador para la reflexión sobre posibles soluciones a este problema.

The objective of the Kasua collective is to use photography to offer an open space that enables the viewer to consider possible solutions to this problem.

información / informació / information

info@pieldefoto.org publicitat / publicidad / advertising

marketing@pieldefoto.org en vols més? / ¿quieres más? / want more?

www.pieldefoto.org


Pau Coll Sanchez | RUIDO PHOTO

y s o s cur res de e l l ta grafía o t fo

curso 2010

Inscripciones abiertas Los Nuevos Cursos comienzan en FEBRERO

cursos de iniciación ·Fotografía General I ·Laboratorio blanco y negro cursos avanzados ·Fotografía General II ·Fotorreportaje ·Tratamiento digital de la imagen ·Periodismo talleres ·Lenguaje de autor (enero) ·Retrato (febrero) ·Reportaje en zonas de conflicto ·Fotografía de viajes (mayo) C/ Dr. Giné i Partagàs, 38 <M> Barceloneta L4 T: 932680017

(marzo)

Horario: de lunes a viernes de 10 a 14h y de 16 a 20h

Contacto: E: escuela@ruidophoto.com W: www.ruidophoto.com


Pancho Tolchinsky


Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.