Viure als Pirineus Octubre 2017 by Plandora Continguts

revista gratuïta de l’Alt Pirineu i Aran

núm: 188 · octubre 2017

www.viurealspirineus.cat

Tardor de fires Pàg. 18 a 37

Joves del Pirineu

4 Opinió www.viurealspirineus.cat núm: 188 · octubre 2017

8-10 Belluga’t per la Cerdanya

53-62 Distribucíó gratuïta EDITA Edicions Salòria SL Passeig del Parc, 26 · La Seu d’Urgell DIRECCIÓ EDITORIAL Marcel·lí Pascual COORDINACIÓ Míriam Basco PALLARS JUSSÀ I PALLARS SOBIRÀ Amèlia Campoy LA CERDANYA Redacció DISSENY i MAQUETACIÓ www.creativadisseny.cat DL L 701-2002 Tel. 699 24 18 71

viurealspirineus

viurealspirineus@yahoo.com

@AmicsPirineu

L’empresa no es fa responsable de les opinions dels col·laboradors de la revista.

núm

188 agenda 13,14 i 15 d’octubre Fira de Sant Ermengol a la Seu d’Urgell

portada

SaloriaEdicions

Les fires són un aparador dels productes pirinencs. Aquesta imatge és de la darrera edició de la Fira de Sant Ermengol.

Joves del Pirineu Nil Monsó i Ramon, 24 anys, és de Barruera, a la Vall de Boí (Alta Ribagorça). Va estudiar Ciències Polítiques i de l’Administració i té un màster en estudis territorials i de la població.

Nil Monsó: “Ara necessitem la vegueria per desplegar al màxim les nostres potencialitats” T’han preguntat mai què és un politòleg? M’he trobat sovint que la gent posa cara d’estranyesa quan els intento explicar a què em dedico. Aquí la ciència política és encara força recent i consegüentment poc coneguda. Què hi fa un politòleg al Pirineu? És una bona pregunta, ara estic treballant a la Delegació del Govern a l’Alt Pirineu i Aran. Estudiar la realitat política i social crec que és fonamental en qualsevol territori, però, si parlem del Pirineu, ho és encara molt més. Existeixen molts estudis de ciència política lligats a l’àmbit metropolità i a les grans ciutats a nivell macro, però molt pocs a un nivell territorial com és el nostre. Hem de repensar el Pirineu des del punt de vista administratiu? Fa falta un disseny institucional que garanteixi la viabilitat futura, és a dir, una bona representativitat política que asseguri l’èxit democràtic. Això també passa per una llei electoral que tingui en compte un territori demogràficament feble com aquest. Hem de repensar quin Pirineu volem de cara al futur, si volem ser un parc temàtic de Barcelona i la seva àrea metropolitana o bé si volem ser nosaltres mateixos, preservant la nostra realitat i garantint el nostre futur.

I la vegueria? A l’Alt Pirineu ara necessitem la vegueria per desplegar al màxim totes les nostres potencialitats. Comptar amb una administració pròpia i propera és clau per garantir el nostre desenvolupament econòmic i social. L’organització provincial no ens serveix ni ens reconeix, dependre de Lleida o de Girona impedeix que la transmissió de les polítiques arribin com caldria a la gent i als sectors econòmics del Pirineu. Com veus el futur de la Vall de Boí i de l’Alta Ribagorça? Jo crec que aquí, afortunadament, comptem amb un factor clau que és el turisme. Un turisme estacional d’hivern però també cultural, familiar i de qualitat molt vinculat al patrimoni arquitectònic i natural. I no hi ha el perill de posar tots els ous al mateix cistell i caure en el monocultiu turístic? No hi hem de caure. El sector primari i la petita indústria agroalimentària és imprescindible. El vuitanta per cent de la ramaderia de la nostra comarca és de producció ecològica, un bestiar que passa molts mesos a la muntanya, per tant de molta qualitat. Un sector insubstituïble també a l’hora de mantenir el nostre paisatge cuidat i endreçat.

Què t’agrada més de la teva feina? Em permet conèixer de primera mà la realitat pirinenca i contribuir, en la mesura de les meves possibilitats, el desenvolupament de les nostres valls. Vas marxar per poder tornar? Sóc dels pocs casos de la meva edat que van marxar a estudiar a fora i han tornat a la Vall de Boí. No tenia gens clar que això finalment acabés sent així, però quan se’m va presentar l’oportunitat no ho vaig dubtar. Em sento un privilegiat.

L’objectiu d’aquestes pautes passa per convertir les curses de muntanya en una oportunitat per posar en valor el medi natural

codi de bones pràctiques vol ser un instrument d’ajuda i millora en l’organització i el desenvolupament dels esdeveniments, incloent-ne la planificació, la celebració i les tasques que cal dur a terme un cop acabat, garantint-ne la compatibilitat amb la conservació del medi natural i amb les activitats de la gent i els actors econòmics del territori. Els objectius del codi de bones pràctiques passen per fer de les curses i marxes de muntanya, lluny d’un greuge, una oportunitat per posar en valor i promoure el territori on es desenvolupen, així com els seus valors naturals Cal arribar a un i culturals. També consens per pretén fer conèixer la realitat del món rurealitzar curses ral, on els paisatges i i marxes de la entorns per on tenen manera més lloc les curses i marxsostenible possible, es són el resultat reduint els impactes d’una activitat agrària negatius en l’entorn i forestal històrica que cal respectar, actuant i gaudint de l’esdeveniment sense alterar-los o causant-hi el mínim impacte no desitjat.

a puixança de les curses de muntanya, sovint amb inscripcions multitudinàries i amb recorreguts que travessen entorns fràgils, ha anat generant un debat al voltant dels seus impactes en un i altre sentit. Justament per pal·liar els efectes adversos i perquè dona pautes clares als potencials organitzadors és molt benvingut aquest Codi de bones pràctiques en l’organització i celebració de curses i marxes de muntanya. El document, impulsat per la Fundació del Món Rural i el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, s’ha desenvolupant de manera participada a través d’un ampli grup de treball amb els principals actors relacionats amb l’organització i celebració de les curses i marxes de muntanya. El codi de bones pràctiques respon a la necessitat d’arribar a un consens per realitzar curses i marxes de la manera més sostenible possible, reduint els impactes negatius que puguin provocar, com el soroll, l’augment de les deixalles, els marcatges, l’erosió i la compactació del sòl, la trepitjada de flora, el desplaçament de la fauna, el fracàs reproductiu d’espècies protegides, o el conflicte amb d’altres usuaris dels senders. Aquestes activitats han augmentat de manera exponencial des de l’any 2000, i Catalunya acull gairebé la meitat de les curses de muntanya de tot l’Estat, el 50% en espais naturals protegits. El

BUFF® Epic Trail Sky Marathon

Codi de bones pràctiques per a les curses i marxes de muntanya

opinió Internet i el món rural

/////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// JOSEP ESTEVE FARRÉ · Peramola

nternet té una gran importància en el món rural. Ens comunica amb el món exterior de manera immediata i permet treballar des de qualsevol lloc sense barreres ni limitacions. El teletreball no és una fal·làcia ni ciència ficció, avui el teletreball és una realitat no només de l’autònom o artesà sinó també de les mitjanes i grans empreses. Però tot i el que pregonen les grans companyies de telefonia, al món rural internet no va a la velocitat adequada. Un comptable, un comercial o el cap de recursos humans d’una d’empresa necessiten un internet ràpid. Doncs bé, cada “unitat” de persona + taula + ordinador + connexió a internet, pot estar a qualsevol lloc del món i ja no cal que estigui necessàriament en un edifici en concret. Amb aquesta filosofia, les seus centrals de les empreses esdevenen només un

punt de contacte amb clients i proveïdors, magatzem de mercaderies (logística) i si voleu la seu de la direcció i gerència. Si això ho complementem amb el Skype i les videoconferències, tenim a l’abast unes tecnologies que ens permeten treballar pràcticament del que sigui i allà on sigui. Però què és imprescindible per això? Doncs només una cosa: la fibra òptica i la cobertura telefònica mòbil de veu i dades, a la mateixa velocitat i capacitat que disposen les grans ciutats i els centres de negocis, i només això, al meu entendre, pot propiciar el repoblament humà en els entorns rurals en general i del nostre Pirineu en particular a persones que busquen poder-se guanyar la vida amb el seu ofici o la seva formació acadèmica, en un entorn que els proporciona una millor qualitat de vida lluny de contaminaci-

MIAMI CAFETERIA-RESTAURANT MIAMI és més que un restaurant, és un punt de trobada d’amics i veïns on rebrà un tracte familiar i podrà disfrutar d’un bon cafè o fer la tertulia. Si vol gaudir d’un bon esmorzar de forquilla, no s’ho pensi dues vegades i vingui a visitar-nos a Isona. L’esperem! C. Sant Jaume, 5 · Isona Telf. 973 664 172 8

ons, estrès i presses. No sóc un vident, els nord-americans, i d’altres, ja fa temps que ho fan això, i sobretot les grans empreses tecnològiques, google, faceboock, etc., que tenen el seu personal repartit per tot el món. Jo només demano que ens puguem repartir per tot Catalunya i que no tinguem el 80% de la població en un 20% del territori. Només un apunt final, si les administracions no promouen que les operadores de telefonia i d’internet tinguin d’alguna manera l’obligatorietat de cobrir tot el territori, aquestes només seguiran buscant el benefici ràpid, que és allí on hi ha les grans concentracions de persones i empreses; i aquest creixement imprescindible del món rural trigarà massa temps a arribar als llocs on convé molt que s’instal· li la gent més jove.

T’agrada la “Dansa Urbana”? Vols apendre a Ballar? T’agradaria Competir? A la nostra Escola formem joves, petits i adults dins el món de la dansa. A partir de 4 anys fins a ............ que el cos aguanti.

Tenim 4 professors i col·laboradors molt reconeguts dins aquest món. Amb ells aprendràs a ballar i gaudir del ball. També formem grups de Competició d’alt nivell

Avda. D’Enclar, 91-93 – Hotel Garden – Baixos Santa Coloma – Andorra la Vella Telf: +376 36 48 36 · tcescoladedansa@andorra.ad www.tcescoladedansa.com

opinió Una mica de ciència. Antics enemics

/////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// ENRIC QUÍLEZ i CASTRO · Puigcerdà

na de les conseqüències imprevisibles de l’escalfament global és el descongelament del permafrost de l’Àrtic, és a dir, de les terres que fins ara estaven glaçades. A part d’altres conseqüències de les quals ja n’hem parlat aquí altres vegades, està el fet que s’estan descongelant i alliberant al medi ambient antics gèrmens d’altres èpoques que estaven en hivernació, però que poden ser reviscolats un cop descongelats. El cert és que la comunitat científica s’ho està prenent amb un cert interès i han enviat expedicions a les glaçades terres de l’Àrtic i de Sibèria per tal d’estudiar antics bacteris que en un passat remot van es-

tar lliures a l’atmosfera i que, possiblement, van interactuar d’una manera o d’una altra amb els nostres avantpassats. Cal alarmar-se per aquesta circumstància? Depèn. És possible que alguna d’aquestes formes de vida bacteriana o vírica puguin ser una amenaça per a la flora, la fauna o directament per a la Humanitat dels nostres dies. Però també tenim un possible aliat, i es troba dins de les nostres cèl·lules. Si aquests gèrmens van interactuar amb els nostres avantpassats i hi va haver una “guerra” bacterio-

lògica natural amb ells, és possible que hagin quedat restes al nostre ADN d’aquesta lluita (ADN escombraries), de tal manera que el nostre sistema immunitari ho tindria més fàcil per reconèixer i lluitar amb aquests paleogèrmens. El temps ho dirà.

actualitat Emma Calvo, finalista al 18è Premi de Treball de Recerca de la UPC /////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// REDACCIÓ · La Seu d’Urgell

decurs de l’acte inaugural del curs 2017-2018 el passat 22 de setembre. Moltes felicitats!!! Resum del treball fet per Emma Calvo Balcells

l Treball de Recerca de l’alumna Emma Calvo Balcells ha resultat finalista del 18è Premi per a Treballs de Recerca de Batxillerat i Projectes de Cicles Formatius de Grau Superior, organitzat per La Universitat Politècnica de Catalunya. El treball premiat ha estat “Un petit sistema. Creació d’un hort urbà“, dirigit per la tutora Marta Gràcia. La guanyadora va rebre el premi (una tablet i la matrícula gratuïta a un curs organitzat pel Servei de Llengües i Terminologia de la UPC) en el

“Partint del meu interès per la natura i el disseny he volgut encarar el treball en la construcció d’un hort urbà totalment sostenible mitjançant l’elaboració d’un petit ecosistema format per plantes, aigua i peixos. Per fer-ho he començat informant-me sobre diferents tipus de conreus que existeixen actualment, arribant a la conclusió de que l’aquaponia era la millor opció. Aquesta presenta una idea innovadora al oferir-nos la possibilitat de crear un ecosistema, estalviant-nos així, espai, aigua i l’ús de pesticides en la producció agrícola. Seguidament he passat a la part experimental en la qual he construït tres sistemes aquapònics diferents per analitzar i valorar els seus resultats que finalment m’han ajudat a escollir i dissenyar el prototip més òptim”.

Espuñes presenta el seu darrer llibre sobre toponímia //////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// JOAN GRAELL · Peramola

’escriptor Josep Espunyes va presentar el passat dia 23 de setembre, al Casino de Peramola, el seu darrer llibre titulat Municipi de Peramola. Toponímia, un ex-

haustiu estudi sobre l’orígen dels noms de lloc que descriuen el paisatge de Peramola i els voltants. La publicació ha comptat amb el suport de la Diputació de Lleida i de l’ajuntament de Peramola. En la presentació, el diputat Antoni Navinés va fer referència a la necessitat de potenciar els estudis locals que reforcen la identat dels petits pobles del Pirineu i va destacar el suport que la Diputació dona als municipis pirinencs. Per la seva banda, l’alcaldesa de Peramola, Gemma Orrit, va elogiar la tasca de l’escriptor Espunyes, “una persona que estima el territori i que ha dedicat tota la seva vida a l’estudi de Peramola, la seva història i la seva gent”. “És una sort tenir-lo al nostre poble”, va afegir. Espunyes es va mostrar mot agraït amb tota la gent, sobretot amb els veïns més grans del municipi, que l’han ajudat a elaborar l’estudi.

fires Associació Professional de Ramaders de Bruna dels Pirineus del Pallars Sobirà /////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// A. CAMPOY · Esterri d’Àneu

escripció de les activitats. Celebració de la 15a Subhasta de vedelles de raça Bruna dels Pirineus del Pallars Sobirà i 37è concurs morfològic comarcal de la raça Bruna dels Pirineus. 1.1. Subhasta de vedelles Realització d’una subhasta de vedelles de Raça Bruna dels Pirineus, aquesta activitat s’ha donat a conèixer a tot el territori, fins al punt que actualment ja es d’interès a nivell de Catalunya. Amb aquesta activitat es vol mantenir la presencia d’explotacions ramaderes amb Bruna del Pirineu, facilitant trobar la reposició de les explotacions, de manera que al producte de la comarca es pot donar un valor afegit ja que les vedelles es venen per vida i es pot facilitat trobar vedelles a altres explotacions d’arreu de Catalunya. L’any 2016 es van subhastar 152 caps, entre vedelles i vedells per toro,

dels quals se’n va vendre un 53% a la subhasta aproximadament. 1.2. Concurs morfològic comarcal Amb el concurs es pretén fer una mostra de les explotacions de la comarca. Es realitza una valoració per part d’experts dels animals exposats i s’escullen els exemplars millors del recinte firal, d’acord amb els criteris de valoració de la raça Bruna dels Pirineus. Finalment s’escullen els animals guanyador, premiant els millors animals de raça tenint en compte les següents categories: - Vedelles (1 any) - Anolles (2 anys) - Terçones (3 anys) - Terçones amb vedell (3 anys) - Vaca - Vaca amb vedell - Toro Un cop feta aquesta valoració, s’es-

cullen els grans guanyadors, el mascle i la femella millors de la fira. 1.3. Degustació de carn de Bruna del Pirineu Amb la degustació es pretén donar a conèixer el producte d’alta qualitat que es produeix a la comarca del Pallars Sobirà.

Exposició de Cavall Pirinenc i tast de carn de poltre a Esterri //////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// A. CAMPOY · Esterri d’Àneu

es dietes sostenibles són aquelles de baix impacte ambiental que contribueixen a la seguretat alimentària i nutricional de la població en el present, però també en el futur. Per tant, tenen un efecte protector i respectuós amb la biodiversitat i alhora són econòmicament justes i assequibles, i sobretot nutricionalment adequades, innòcues i saludables. I què hi té a veure això amb la carn de poltre? Doncs tan senzill com dir que la carn de poltre és un clar exemple d’allò del que ha de composar aquest tipus de dietes, ja que és un aliment saludable i sostenible. La carn de poltre és una de les més nutritives que hi ha. Aporta, com la majoria de la carn, peix i ous, les proteïnes de qualitat imprescindibles per al desenvolupament i manteniment del nostre cos; però es diferencia pel seu baix contingut en greixos i el seu contingut en ferro força superior. A 14

més a més, és una font d’àcids grassos Omega-3 que, com passa amb el peix blau, li confereixen propietats cardiosaludables. És rica en vitamines i minerals, de fàcil digestió, apta per a tots els públics i especialment recomanable per a nens, joves, esportistes, persones amb anèmia i gent gran.

Actes a la Fira de Santa Teresa, a Esterri d’Àneu, el diumenge 22 d’octubre: -A les 10 hores es farà una exposició de la raça Cavall Pirinenc Català. -I el mateix dia, a les 10:30 hores, es farà un tast de carn de poltre. 15

Cavall, vaques i ovelles, protagonistes de la Fira de la Pobleta

/////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// A. CAMPOY · La Pobleta de Bellveí

La Fira Ramadera de la Pobleta de Bellveí, a la Vall Fosca, enguany celebrarà el quart Concurs Comarcal de Cavall Pirinenc Català (CPC) i el concurs d’animals de raça bruna

n aquesta edició, la Fira presenta com a novetat un espai pensat i dissenyat especialment per als més petits, la Fireta, que s’ubicarà a la plaça major de la Pobleta. A la Fireta, els nens i les nenes que es passegin per la Fira podran jugar i participar en els diferents tallers que s’hi organitzaran durant els dos dies. Però la fira no perd la seva essència, i torna a celebrar el concurs de vaca bruna, un esdeveniment organitzat per l’Associació de criadors de vaquí de raça Bruna dels Pirineus del Flamisell i on participen animals d’una quinzena explotacions la majoria del municipi, però també alguna de municipis veïns. El mateix dia també s’exposen altres races de vaca com són la xarolesa o la salers. El concurs comarcal de Cavall Pirinenc Català (CPC) és també un esdeveniment molt esperat dins dels actes de la fira, ja que es tracta d’un

espectacle per al públic, on els ramaders passegen per una pista circular els cavalls, perquè els jutges en puguin valorar les qualitats. Els animals premiats en aquest concurs comarcal, són els que després podran participar al concurs nacional de Cavall Pirinenc Català, que enguany se ce-

lebra a Esterri d’Àneu, al novembre. El mateix dia que s’exposen els cavalls, també hi haurà una mostra d’ovelles xisquetes. I durant els dos dies es podran veure demostracions d’oficis com les puntaires de la Vall Fosca, l’escloper, el ferrador, la ceramista o la forjadora.

ESPECIAL FIRA DE

La Seu d’Urgell: la capital del formatge

Les fires són una mostra del nostre potencial

////////////////////////////////////////////////////////////////////////// ALBERT BATALLA i SISCART · Alcalde de La Seu d’Urgell

////////////////////////////////////////////////////////////////////////// JOAN REÑÉ i HUGUET · President de la Diputació de Lleida

s donem la benvinguda a una nova edició de la Fira de Sant Ermengol de la Seu d’Urgell, una fira mil· lenària i la més antiga que es coneix fins ara a tota la península, ja que se’n té documentació de l’any 1048. La Fira, com la ciutat que ens acull, s’ha anat transformant al llarg dels segles i avui, Fira i ciutat són un dels principals aparadors del país en formatges i productes làctics. Som, i ho diem amb molt d’orgull, la Capital del Formatge i exercim aquest paper durant tot l’any. Però és durant els dies de la Fira de Sant Ermengol, que aquesta capitalitat brilla amb més força que mai acollint desenes de formatgers de tot el Pirineu i desenes de milers de visitants d’arreu, atrets per aquest producte tan singular i alhora tant universal. Els formatges, però també la fira de productes ecològics del Pirineu, l’artesania del nostre territori, l’autofira, la mostra d’entitats, l’exhibició de bestiar o els quilòmetres de parades de marxants donen com a resultat un esdeveniment anual importantíssim per la Seu d’Urgell. I és justament sobre les bases de la tradició i de innovació que volem bastir el nostre projecte de present i de futur com a ciutat dinànica, oberta, creativa i amb qualitat de vida. A tots els que participeu activament per fer possible la Fira, us en donem les gràcies. A tots els que ens visiteu, us donem la benvinguda i us desitgem una molt bona Fira de Sant Ermengol 2017. Albert Batalla i Siscart Alcalde

ls reptes que ha d’afrontar l’economia catalana són importants, amb fortaleses i debilitats relacionades amb la globalització, l’accelerat canvi tecnològic, la competitivitat de les economies emergents o, en un àmbit més concret, el desenvolupament d’unes infraestructures de primera classe. Davant d’un tal panorama, una oferta firal molt àmplia i variada, amb certàmens de productes artesanals, agroindustrials i ludicoculturals, és un dels grans capitals que tenim per a una gradual i persistent recuperació econòmica del país. La mil·lenària Fira de Sant Ermengol, amb tota la seva diversitat de manifestacions –fires de formatges, d’artesania i d’automoció; mostra empresarial i ramadera; i venda ambulant– compleix amb escreix aquests objectius generals de reactivació econòmica, amb la visualització dels múltiples i diversos sectors que operen des del territori. El fet firal continua sent un element d’ordenació econòmica, de foment de la competitivitat i de reequilibri territorial. I això ho saben molt bé la Seu d’Urgell i la resta del món local. Des de la Diputació de Lleida som plenament conscients que la Fira de Sant Ermengol té una dimensió socioeconòmica importantíssima, ja sigui com a motor de dinamització social, ja sigui com a altaveu de promoció geogràfica, fet que situa els pobles de muntanya en unes noves coordenades de promoció, de creixement i d’oportunitats per consolidar el present i avançar cap al futur.

Joan Reñé i Huguet President de la Diputació de Lleida

ESPECIAL FIRA DE

La Fira de Sant Ermengol de la Seu oferirà com a principal novetat un dia més de Fira de Formatges Artesans del Pirineu

///////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// REDACCIÓ · La Seu d’Urgell

nguany la Fira de Sant Ermengol tindrà lloc els dies 13, 14 i 15 d’octubre. La principal novetat que presenta aquesta fira mil·lenària de la Seu d’Urgell és l’obertura d’un dia més de l’espai firal que engloba la 23a Fira de Formatges Artesans del Pirineu, la mostra d’institucions i empreses, l’espai de Tast Km0 i la mostra ramadera. Respecte el motiu d’obrir un dia més la fira de formatges , la tinent d’alcalde de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de la Seu d’Urgell, Mireia Font, va explicar que “aquesta ampliació és una prova pilot, sent una decisió que vol donar resposta a la petició de professionals que volen visitar la fira de formatges, però que durant el cap de setmana estan molt enfeinats i no en poden gaudir”. “A això s’hi suma el fet que divendres 14 es troba situat en ple pont del Pilar, i el sector de l’hostaleria també ho havia demanat, tot preveient que aquells dies la Seu hi haurà més turistes i visitants”. La fira s’inaugurarà de manera oficial el dissabte, a dos quarts d’onze del matí, a càrrec de la consellera d’Agricultura de la Generalitat, Meritxell Serret. Respecte a la celebració de la jornada tècnica, tindrà lloc divendres al matí, en lloc de divendres a la tarda. En aquesta edició, la sessió estarà dedicada a la comercialització dels formatges artesans, així com els pros i contra de la compra per Internet. Dues aules de tast i 48 formatgeries Un altra novetat important que presenta la Fira de Formatges Artesans del Piri-

neu és que recupera una segona aula de tast. En aquesta vint-i-tresena edició, ambdues aules oferiren 17 activitats per a tos els públics i es trobaran instal·lades en una carpa a l’exterior de l’espai firal dels formatges amb l’objectiu de poder donar cabuda a més formatgers. Concretament hi haurà un total de 48 formatgeries procedents del Pirineu català (27), aragonès (5), de Navarra i del País Basc (10) i de França (5), amb més

de 150 varietats diferents de formatges de producció pròpia. El formatge convidat d’aquest any és de Lanzarote (Illes Canàries), concretament Finca de Uga. El 23è concurs de formatges artesans del Pirineu hi competiran un total de 12 categories on un jurat expert tastarà i valorarà els més de 100 formatges que hi participaran. Com cada any, l’entrada al recinte firal de la fira de formatges artesans del Pirineu, situat a la pista polivalent de la zona esportiva municipal de la Seu, és gratuïta. Els visitants hi podran comprar

formatges i, a més a més, adquirint un tiquet de degustació per 8 euros podran fer 5 tastos de formatge, vi o cervesa artesana. El premi que atorga l’Ajuntament de la Seu d’Urgell ‘l’Amic del Formatge’ a una persona que en la seva actuació professional contribueix a la cultura del formatge i, especialment, a la difusió dels formatges artesans del Pirineu, enguany recau a Cesca Olm i Pep Lizandra, fundadors de la formatgeria l’Orri. 500 expositors Hi haurà un total de 500 expositors que van des de formatgeries, institucions, empreses, artesania, automoció, entitats, productes ecològics, gastronomia i venda ambulant. Per segon any, la fira torna a organitzar la Fira de Productes Ecològics del Pirineu que comptarà amb una quinzena de participants que s’instal·laran al carrer dels Canonges. També s’hi podran fer degustacions. A més, la fira també acull altres espais firals, concretament al pavelló poliesportiu, amb la mostra empresarial, promoció turística, comerç entitats, associacions i esports: 6 estands institucionals; 13 associacions i entitats esportives; i 22 estands multisectorials. L’espai de la Diputació de Lleida, Aliments del Territori i Tu, oferirà 12 activitats gratuïtes de degustació i de demostració d’aliments de proximitat, mentre que l’espai Tast Km-0 oferirà un total de 9 estands. També hi trobarem una mostra ramadera amb exemplars de tres races: bruna, frisona i llemosina, i també de ruc català.

Un certamen ple de propostes culturals, lúdiques i comercials

///////////////////////////////////////////////////////////////////////// REDACCIÓ · La Seu d’Urgell

ESPECIAL FIRA DE

TAXI JOSEP ALIART TAXI DIARI A LLEIDA Sortida 7 h. La Seu-Lleida Sortida 14 h. Lleida-La Seu

659 965 135

Taxi privat taxijosepaliart@icloud.com

ESPECIAL FIRA DE

PAÍS BASC

Un any més, estarem encantats d’oferir-vos els nostres formatges Idiazabal de pastor, natural i fumat, formatge blau i gaztazaharra a la Fira de Sant Ermengol a la Seu d’Urgell. Us hi esperem!

QUESERIA LA LEZE · LA LEZE BASERRIA

Estarem a la Fira de Sant Ermengol!

PARQUE NATURAL AIZKORRI-ARATZ · ILARDUIA (ARABA)

Tel.: 617 513 536 - 945 30 41 58 laleze@artzai-gazta.eus www.quesoslaleze.com

Formatgeries del Pirineu francès Formatge de muntanya fet a la vall d’Aspe, durant període d’estiva. Formatge fet amb llet crua d’ovella, llet de vaca i amb dos llets. Vine a degustar els nostres formatges a la Fira de Sant Ermengol a la Seu d’Urgell!

Criadors i productors de Tomme de Cabra elaborat amb llet crua d’Aydius als Pirineus francesos. Presents durant molts anys a la Fira de Sant Ermengol, enguany us reservem una sorpresa. Vine a degustar el nostre Bleu d’Aydius; a base de julivert i llet crua de les nostres cabres!

Els nostres formatges també es comercialitzen a la formatgeria Eugène de Seu d’Urgell, a la formatgeria Can Luc de Barcelona i a la Lechera de Burdeos de Múrcia.

FRANÇA

Casa Cuirols La Nou de Berguedà, 08689 Tel. 938 259 010 Mòb. 617 438 328 www.formatgescuirols.com

Crédit Photo: Laurence Fleury

Masia Ossiniri 64490 BORCE-ACCOUS Facebook / fermeossiniri tel +33 6 18 34 27 28 www.fromage-du-berger.fr m.ossiniri@laposte.net

GAEC La Ferme du Bignaü 64490 AYDIUS Tél : 06 45 88 59 14 - 05 59 34 58 17 lafermedubignau@sfr.fr

ESPECIAL FIRA DE

Productors, elaboradors i restauradors locals creen l’Associació Agroalimentària de Cerdanya ///////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// JORDI PARDINILLA · Puigcerdà

Veniu a degustar el menú especial fira

25 € per persona

Reserveu taula

Us desitgem una molt bona fira! Av. Pau Claris, 24. Tel. 973 354 620 La Seu d’Urgell www.avenhotel.com reserves@avenhotel.com

Formatge de la Vall de Meranges Mas del Sisco 17539 Meranges

Telf. 661 431 952 formatgesvalldemeranges@hotmail.com

Iogurts, flam d’ou , flam de vainilla , flam de mató, flam de cafè, formatges , mató, formatge fresc, crema catalana, pastís de formatge... Comprar online:

www.lacticsmasellladre.cat

Ens trobareu, com sempre, a la Fira de Sant Ermengol

Mas Lladré s/n · 17512 Les Lloses · Telèfon: 972 703 095

roductors, elaboradors i restauradors locals han creat l’Associació Agroalimentària de Cerdanya. L’assemblea general fundacional de la nova entitat es va celebrar a finals de setembre a l’àrea de joventut del Consell Comarcal de la Cerdanya, amb la presència de més de 30 socis que van aprovar els estatuts de l’entitat i la seva junta directiva que presidirà la bioquímica Emma Roca, fundadora de l’empresa Gratacool, dedicada a la recol·lecció i i elaboració de productes derivats del fruit del roser silvestre: la gavarrera. Segons recull els estatuts de l’associació, les finalitats de l’entitat són la representació, defensa i la promoció dels interessos econòmics, socials, laborals, professionals

i culturals de les persones afiliades a l’associació i la promoció dels productors, elaboradors, comerciants i restauradors que treballin amb productes cerdans. També pretén crear projectes de cooperació entre els diferents subsectors de l’associació, ja sigui de manera col·lectiva o individual, crear valor en el sector agroalimentari i garantir l’origen, la qualitat, la seguretat i d’autenticitat dels productes locals. En aquest sentit, els estatuts destaquen que la junta directiva es reserva el dret de “visitar en qualsevol moment a qualsevol dels associats per fer les comprovacions pertinents (…) Les visites són una eina de control i certificació intern”. Marca Origen Cerdanya Amb la tria del nom de l’associació s’ha elegit també, entre diferents possibilitats, el nom Origen Cerdanya com a marca comercial. En la resta de l’ordre del dia, els socis fundadors de l’associació han decidit encarregar el disseny del logotip de l’entitat i la creació de l’espai web. També es crearan diferents taules o comissions de treball. La junta directiva de l’associació està formada per nou membres que exerciran el càrrec durant un període de 2 anys. Amb Roca conformen la junta directiva David Isern, vicepresident (Hotel Resort de Prullans); Jordi Pont, tresorer (Cal Gintó de Das); Maria Vidal, secretària (La Ferradura d’Alp) i els vocals, Gerard Garreta (Cal Grauet de Saga), Eli Cot (Cal Cot de Vilallobent), Sara Gutiérrez (30 cabres d’Éller), Xavier Domingo (Vinya de Llívia) i David Ruíz (Cal Jet de Ger).

ESPECIAL FIRA DE

Batlliu de Sort, un tros de Pirineu dins una ampolla de vi //////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// FELIU SIRVENT · Sort

urto de Sort i enfilo la carretera que porta a Llessui, a la Vall d’Àssua. Quan sóc a la Bastida giro a l’esquerra i prenc el camí que mena a la Borda de Cebrià, al terme d’Olp, on em trobaré amb el Ramon Aytés i el Josep Rabasa, dos dels quatre socis del Batlliu de Sort. Acabem d’encetar la tardor i a les vinyes del Batlliu, a 900 metres d’altitud, aquests dies estan collint els últims ceps de riesling. La verema enguany ha arribat una setmana o quinze dies més d’hora, ha fet calor i ha plogut poc, però tot sembla indicar que la climatologia haurà estat una bona aliada per encarar una anyada de molta qualitat. Parlo amb el Ramon Aytés i el veig content, “hi ha ha- En una antiga pastura gut molt poques plagues, van plantar, fa deu és cert que la producció anys, les primeres ha baixat per la manca de pluges i pels estralls que ha varietats de raïm produït la fauna salvatge, però ja podem assegurar que la qualitat serà excel•lent”. El Ramon Aytés es mostra satisfet per l’evolució del celler, considerant que en poc més de deu anys, Batlliu de Sort ha passat de ser una suggerent i engrescadora idea de quatre amics de tota la vida, a convertir-se en un projecte vital i territorial, cada vegada més robust i consistent. Deu anys del Batlliu de Sort Pels volts del 2007, els germans Ramon i Aleix Aytés, el Josep Rabasa i el Guillem Puràs, pallaresos inquiets i amants del vi, van decidir crear un celler per elaborar vi a l’alta muntanya, tota una aventura carregada d’il•lusió i de compromís amb la terra. Una aposta per recuperar la producció de vi al Pallars Sobirà i reprendre d’aquesta manera una activitat que s’havia perdut dos-cents anys enrere. El camí no el fan sols, els acompanyen els enòlegs Pep Aguilar i Patrick Morillo que des d’un inici van creure en la filosofia de la iniciativa i es van implicar professionalment i personal en el projecte i “avui són uns més de la família”. En una antiga pastura, propietat dels comtes del Pallars i administrat per un batlle (d’aquí el nom del celler: Batlliu de Sort), van plantar, per començar, sis hectàrees de les varietats blanques viognier i riesling i la negra pinot noir. Han passat deu anys i avui el celler Batlliu de

Sort ofereix uns magnífics i autèntics vins amb segell pallarès que volen ser una expressió del Pirineu, un tros de Pirineu posat dins una ampolla. Uns vins directes, frescos i amb caràcter, sense interferències i sense excessives manipulacions. Vins amb criteris ecològics El Ramon Aytés, a cavall sempre entre l’Hotel Pessets de Sort i el celler Batlliu, m’explica amb orgull que els seus vins segueixen els criteris de la producció ecològica, tractant els ceps amb el màxim respecte i aconseguint el millor de cadascun d’ells, “no tindria sentit que no fos així, enmig d’un entorn natural privilegiat com és el nostre”. El tractament de la vinya al Batlliu de Sort és totalment natural, amb escrupulós respecte al seu cicle vital i als processos tradicionals, sense provocar alteracions de l’anyada: no reguen, no utilitzen llevats per a la fermentació i tampoc sulfits “perquè el que perseguim precisament és que els nostres vins ens traslladin plenament al Pirineu i ens mostrin tal com som”. Desenvolupament rural i recuperació del patrimoni El Josep Rabasa és qui gestiona el dia a dia del celler, qui contesta al telèfon i qui s’encarrega de la majoria de tastos i activitats. Aquest antic empleat de banca, avui reconvertit a pagès viticultor, em va ensenyar les instal•lacions i vam visitar el celler, ubicat a l’antiga Borda de Cebrià. Aquesta borda tenia al seu voltant altres construccions, com ara una gran bassa per recollir l’aigua, un forn de pa, la casa dels masovers, el paller i alguna quadra. Quan van arribar els joves viticultors al Batlliu, la finca i les

construccions estaven del tot abandonades i gairebé ensorrades. Feia 30 anys que ningú s’ocupava d’aquesta borda, explica el Josep, i “a poc a poc hem anat rehabilitant les construccions i endreçant l’entorn i encara ho fem cada hivern, consolidant murs i parets de pedra seca”. L’edifici on hi havia el paller ha estat del tot refet, amb el llosat nou i convertit en un magnífic espai funcional per a fer tastos i degustacions dels seus vins, sovint acompanyats amb l’excel•lent formatge artesà del Pallars Sobirà. A l’hora de construir el celler, van optar per l’edifici on hi havia hagut abans la quadra. El celler, la veritable sala de màquines del Batlliu de Sort, “és un espai molt funcional i espaiós, dimensionat al volum de producció i econòmicament molt ajustat i viable”. El projecte del Batlliu de Sort, a més de produir bons vins, és també un exemple de desenvolupament rural, un negoci amb ànima, que crea ocupació i genera valor afegit i autoestima en el mateix territori. “Avui al Batlliu de Sort hi treballem cinc persones fixes tot l’any i una colla més de manera temporal en èpoques de més feina, com a la verema”, m’explica el Josep Rabasa. Els vins El Batlliu de Sort treballa principalment amb les varietats Pinot Noir, Riesling i Viognier, plantades sobre sols calcaris i pissarrosos. Les seves vinyes, envoltades de boscos de roures i lledoners, estan situades als costers del batlliu de Sort, antics prats de pastura reconvertits ara en vinyers, 200 anys després de la desaparició de la vinya a la zona. Els vins de Batlliu de Sort s’aixopluguen sota la D.O. Costers del Segre (Subzona Pallars). Els impulsos del Batlliu de Sort mantenen una excel•lent relació i estreta col•laboració amb la resta de cellers que s’han instal•lant aquests darrers anys al Pirineu. Aquests són els seus vins, presentats en una elegant ampolla borgonyona i amb etiquetes que canvien cada any per apropar-se, encara més, a la gent del Pallars i al seu entorn emocional: BIU Negre 2015: 100% Pinot Noir, plantat a la finca pròpia Barreró a 850 metres d’altitud i fermentat en dipòsits d’inox de 23 Hl. i 10 mesos de criança en dipòsits d’Inox. BIU Blanc 2015: 85% Riesling i 15% Viognier, plantat a 920 metres d’altitud a les finques pròpies de les Lleres, la Plana, l’Envista i la Cabanera. Fermentat, cada finca per separat, en dipòsits d’Inox de 23 Hl. i criança reductiva durant 10 mesos en dipòsits d’Inox. Vi Bord Blanc 2016: Elaborat amb Chardonnay, Xarel•lo, Muscat i Garnatxa Blanca, plantat a 500-920 metres i fermentat en dipòsits d’inox de 10 Hl i amb 12 mesos de criança.

Vi Bord Negre 2016: Elaborat amb Merlot, Garnatxa i Ull de Llebre, plantat a 500-920 metres i fermentat en dipòsits d’inox de 10Hl, cada finca per separat, durant 12 mesos de criança. Un projecte amb ànima El projecte del Batlliu de Sort ha estat gradual, ambiciós i alhora realista, tocant sempre de peus a terra. El 2010 van embotellar la primera anyada amb poques ampolles. El 2011 ja van produir 11.000 ampolles i el 2012 la sequera va fer que la producció baixés a 9.000. La vinya ha anat creixent cada any amb noves plantacions de ceps que s’han adaptat molt bé a la zona. Avui la producció del Batlliu de Sort és d’unes 20.000 ampolles que es comercialitzen a Catalunya, Anglaterra i des de fa poc també a Bèlgica i Holanda. Vilaviniteca, el principal distribuidor especialitzat en vins del nostre país, s’encarrega d’escampar aquest extraordinari vi del Pirineu arreu. Batlliu de Sort és un projecte amb ànima, vinculat íntimament al territori pallarès i pirinenc. L’expressió de la innovació d’un grup de joves inquiets, amics des de petits, que no pretenen ferse rics amb el vi, però sí que volen que es reconegui la seva qualitat i autenticitat. Un grup de joves emprenedors, implicats i compromesos amb la terra i el país.

ESPECIAL FIRA DE

OFERTA FIRA SANT ERMENGOL Visitaâ&#x20AC;&#x2122;ns i no paguis fins el 2018! 31

ESPECIAL FIRA DE

El Molí del Pau: oli verge extra de la Noguera Alta

///////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// AMÈLIA CAMPOY · Os de Balaguer

grària Cal Pau és una empresa familiar dedicada a l’agricultura des de fa dues generacions, a la producció i la venta directa d’oli d’oliva verge extra sota la marca Molí del Pau. Situat en un dels antics molins de la població d’Os de Balaguer, avui en dia reformat i visitable, al Molí del Pau continuen l’antiga tradició de la producció d’oli d’oliva verge extra i, a més, ofereixen als visitants la possibilitat d’adquirir els productes que elaboren a la seva botiga, el Rebost dels Vilars. Al Molí del Pau fan tot el procés d’elaboració dels seus productes, des de la neteja i la mòlta de les olives i l’extracció de l’oli fins a l’emmagatzematge, l’envasat i la posterior venda, bé sigui a través de distribuïdors, directament a la seva botiga o a les fires artesanes d’arreu de Catalunya per a promocionar i vendre el nostre oli d’oliva verge extra. La seva producció d’oli d’oliva extra verge és majoritàriament 100% arbequina, fet que

dóna com a resultat un oli força afruitat i aromàtic. www.molidelpau.cat info@molidelpau.cat OS DE BALAGUER Tel: 973 43 80 98 · 635 479 694

////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// AMÈLIA CAMPOY · Altron

La formatgeria Peça d’Altron compta amb 25 anys de tradició formatgera al bonic poble d’Altron, situat a la Vall d’Àssua, on elaboren formatges amb el sabor d’abans seguint el mètode tradicional. Per això, la formatgeria té el seu celler particular on els formatges es curen de manera natural, seguint el seu propi procés i deixant el temps necessari per a la seva curació. Aquest procés l’hi dóna al formatge un gust distingit i de qualitat. Els formatges d’Altron són for-

matges fets amb llet crua de vaca, i segons el temps de curació podem obtenir un formatge tendre, semi, curat, vell, etc. També elaboren formatge fumat amb oli, formatge fosc, i el formatge tupí, que és un producte tradicional de curació llarga fermentat amb pasta que és molt característic del territori. Tots els formatges que es fan a la formatgeria són els mateixos que s’acostumaven a produir a les cases rurals d’abans. La formatgeria realitza visites guiades per famílies i grups de forma

MAFRISEU SA, una indústria càrnia, de tradició familiar

/////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// REDACCIÓ · La Seu d’Urgell

Dedicada a la producció de carn convencional i ecològica de vedella d’Indicació Geogràfica Protegida (IGP) de vaca, de porc, de poltre d’alta muntanya, de xai i d’aus. Així mateix, MAFRISEU, SA elabora també embotits i elaborats carnis convencionals i ecològics de l’Alt Pirineu

Tradició formatgera a la Vall d’Àssua amb La Peça d’Altron totalment gratuïta on podreu fer una degustació de formatges i amb l’opció de comprar els formatges directament a l’obrador. A part, també hi trobareu una botiga amb productes de proximitat característics de la Vall d’Àssua, tals com embotits, formatges, galetes, mel, nous, entre altres.

Més info. Telèfon: 973 62 18 27 / formatgeria@lapessadaltron.com

AFRISEU S.A. és l’única empresa ecològica i de petita dimensió que realitza tot el procés de producció en una mateixa ubicació amb instal·lacions pròpies, des del sacrifici fins a l’elaboració. L’empresa productora de carn i elaborats carnis, situada a la Seu d’Urgell, va ser fundada el 1961 amb l’objectiu de convertir-se en una de les indústries càrnies espanyoles de referència pel seu ferm compromís per respectar tant el benestar animal com la sostenibilitat mediambiental. Consumir productes de MAFRISEU S.A. és apostar per un sistema de producció sostenible respectuós amb els animals i el medi ambient, que contribueix a mantenir l’activitat econòmica de les zones rurals del Pirineu Català. L’INDICACIO GEOGRAFICA PROTEGIDA VEDELLA DELS PIRINEUS CATALANS es una figura de protecció atorgada per la CE per distinguir un producte que destaca clarament per la seva qualitat i pel seu procés de producció i elaboració. El compliment d’un reglament que controla i certifica el producte desde l’origen fins a la seva venda d’una carn de qualitat superior,

garantida, identificada i amb origen català. Les bases es fonamenten amb l’origen dels animals que han de ser nascuts al Pirineu Català i de la raça Bruna dels Pirineus, la raça autòctona de Catalunya, s’alimenten de la llet de les seves mares i de l’herba fresca de les pastures. El sacrifici i especejament realitzats de forma artesanal. La madura-

ció es duu a terme en cambres frigorífiques a temperatura i humitat controlada i dura un mínim de 7 dies en canal, moment a partir del qual es pot posar a la venda. Per tal de garantir la traçabilitat de la carn l’IGP aquesta es realitza individualitzada. Totes les peces porten un etiquetatge amb el logotip de l’IGP, les dades del vedell, l’explotació, el sacrifici, el espeçejament, etc.. convertint-se en suport d’informació fins que arriba al consumidor. Els establiments autoritzats pel Consell Regulador estàn identificats amb cartells i logotips de l’IGP, tret indicatiu de que està controlat i garanteix una manipulació acurada del producte. La combinació resultant entre la raça, el clima de muntanya, el sistema productiu i un sacrifici i maduració molt acurat, durant el qual es produeix la transformació del múscul en carn de qualitat evidencien el menor contingut de greixos saturats i un bon equilibri d’àcids grassos, aixì com uns valors nutricionals molt superiors. Es per això que tots els que hi treballem per aquesta carn ens sentim orgullosos de posar al abast del consumidor una font de salut, i una garantía de qualitat avalada per la CEE.

ESPECIAL FIRA DE

Carns Bastús, tres generacions dedicades a la carn

/////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// A. CAMPOY · La Pobla de Segur

l 1948, a La Pobla de Segur, en Josep Bastús Escolà va iniciar l’activitat de la carn fresca obrint el seu propi negoci per als restauradors dels Pallars i al detall. Des de ben petit, el seu fill, en Josep Bastús Doll, ja va anar coneixent aquest món de la carn de la mà del seu pare. Degut al creixement del negoci, el 1999 va crear una indústria dedicada a l’elaboració de productes carnis i la sala d’especejament. Dins d’aquesta trajectòria familiar ja s’hi troba el seu fill, en Eduard Bastús Segú, que va obtenir el novembre del 2010 el reconeixement de la Confraria «Gras i el Magre» com a millor expedient acadèmic de l’especialitat. Carns Bastús és una empresa familiar de La Pobla de Segur que sempre intenta millorar la qualitat dels seus productes i serveis, així com tenir un contacte permanent amb els seus seus proveïdors i clients; a part, està dedicada a la compra de bestiar i, sempre que pot, intenta fer-ho directament als ramaders de la zona. Bastús treballa la carn de vedella, el corder i el porc que una vegada especejat, a demanda de cada client (carnisseria o restauració), distribueix directament amb la seva

PAGÈS ARTESANS ALIMENTARI EMBOTITS ARTESANALS DE TOT TIPUS, I ELS TÍPICS CANELONS DE ROSTIT, CARNS PER A FER DINARS POPULARS I SERVEI DE CÀTERING També VENTA ONLINE

xarcuteriapages.cat flota de vehicles refrigerats per conservar al màxim la qualitat dels productes; i d’entre els embotits casolans, la girella és el seu producte estrellla. Carns Bastús compta amb 70 anys d’experiència en el camp de l’elaboració de productes carnis i segueix treballant amb els mateixos valors per poder oferir un producte de qualitat.

gol! e S ant Erm en d a ir f la a s trob areu

www.xarcuteriapageslaseu.blogspot.com

Llorenç Tomàs i costa, 74 · La Seu d’Urgell Tel. 973 360 850 · xarcupagesagusti@gmail.com

Es ven casa a la Parròquia d’Hortó a l’Alt Urgell La casa es troba situada al mig d’un magnífic paratge

Té sol tot el dia i molta tranquil·litat. Amb grans vistes pels quatre costats. Consta de quatre plantes: 1 celler o bodega de 40 metres quadrats. Planta baixa: cuina, menjador i dues habitacions amb llar de foc. Primera planta: Té quatre habtacions de matrimoni i una de petita. Segona planta: El cap de casa està encara per dividir. La casa té 240 metres quadrats, més celler de 40 metres quadrats. Es precisen reformes a la casa i al paller. L’edificació es troba envoltada de 20.000 metres quadrats de camps de regadiu.

Preu a consultar Tel. 618 866 574

ESPECIAL FIRA DE

L’empresa PEUSA inaugura el primer punt de recàrrega per a vehicles elèctrics de la Cerdanya /////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// REDACCIÓ · Martinet

l passat dissabte 30 de setembre es va inaugurar a Martinet el primer punt de recàrrega per a vehicles elèctrics de la Cerdanya. L’acte va ser presidit pel Director General de PEUSA, Marcel Dorna, i la primera tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Montellà i Martinet, Dolors Tor, acompanyats de veïns i participants del Pyrénées Révéo Éléctric Tour que van fer parada a la població. La tinent d’alcalde va agrair a PEUSA el compromís de l’empresa urgellenca amb el medi ambient i que hagi escollit Martinet com a emplaçament per a aquest primer punt de recàrrega ceretà. Tor va destacar especialment el fet que “Martinet sigui capdavantera en aquest servei” i també va manifestar que “és molt bo per al municipi que hi hagi un punt

de recàrrega ja que serà un motiu important per fer parada a la localitat i tant els comerciants com l’hostaleria se’n podran beneficiar”. Per la seva part, el director general de PEUSA, Marcel Dorna, va agrair també la col·laboració de l’ajuntament i explicà que “l’objectiu és facilitar l’ús del cotxe elèctric i contribuir així a la millora ambiental del nostre entorn”. Dorna insistí en què el vehicle elèctric és un element clau en l’impuls d’un nou model energètic més eficient i sostenible, propòsit que, ha dit, “forma part dels nostres principals objectius com a empresa socialment responsable”. El director de l’elèctrica va destacar també que “PEUSA és la primera companyia elèctrica de la zona del Pirineu Català que aposta per l’ús del

vehicle elèctric com a alternativa respectuosa amb el medi ambient” i que per aquest motiu destina inversions importants com aquesta a les energies renovables. La inauguració va coincidir amb el pas per Martinet de la primera edició del Pyrénées Révéo Éléctric Tour, una volta de vehicles elèctrics 100% que es va iniciar a Cotlliure.

CONSTRUÏM UN NOU PAÍS AMB CIVISME El civisme és un dels pilars fonaments sobre els quals s’ha d’alçar la Catalunya del segle XXI, un país obert al món però que no vol perdre els seus trets d’identitat. És per això que el Govern té la responsabilitat de promoure un civisme de país, el qual ha de fomentar els valors que apleguen els catalans i les catalanes en una mateixa comunitat nacional. QUÈ S’HI POT FER? Al llarg de l’any es programen tallers, conferències, exposicions... a les quals es pot accedir de manera gratuïta. Això permet a les persones relacionar-se, fomentar les seves aficions, ampliar coneixements i formar part d’un projecte col·lectiu. També se cedeixen espais a les entitats sense ànim de lucre per a la realització d’activitats pròpies. CASAL CÍVIC DE SORT C. del Doctor Carles Pol i Aleu, 8 973 62 09 89

l Departament de Treball, Afers Socials i Famílies disposa d’una xarxa de 167 equipaments cívics arreu del país que es defineixen com a espais públics, oberts a tothom, per a la dinamització sociocultural i l’acció comunitària. En l’actualitat, ja compten amb prop de 270.000 persones usuàries que participen en les més de 3.000 activitats programades. Els equipaments cívics s’organitzen en diverses tipologies: casals cívics, casals de gent gran, hotels d’entitats... Tenen la funció de facilitar a una localitat o comarca els elements necessaris per assegurar el foment del civisme i la participació comunitària. A les comarques dels Pirineus, el Departament disposa de diversos casals cívics situats a Sort, la Seu d’Urgell, la Pobla de Segur i Pont de Suert i un casal de gent gran a Tremp. QUÈ ÉS UN CASAL CÍVIC? És un equipament públic obert a tothom, joves, grans, infants, entitats, on s’ofereixen un seguit de recursos per reforçar projectes dirigits a la millora de la comunitat, per fomentar el desenvolupament integral de la persona, promoure els valors cívics i donar suport al teixit associatiu en el seu compromís amb la societat. 38

Aquest trimestre, l’equipament compta amb activitats com ioga, pilates, labors, Detalls de Nadal i decoració del Casal, Plantes aromàtiques i medicinals o l’Aula oberta – EspaiCaixa. Enguany també s’ha implantat l’Acadèmia Sènior, un programa de formació integral emmarcat en el “Primer Pla d’acompanyament i protecció a les persones grans de Catalunya” que té com a objectiu l’apoderament de la gent gran. CASAL CÍVIC LA SEU D’URGELL Av. Joan Garriga i Massó, 22-26 baixos 973 36 15 45 La programació del darrer trimestre inclou activitats i cursos com Pintar sobre roba, Fem sabó, Juguem en anglès petits o grans, Els perills de les xarxes socials! o costura per sobreviure.

CASAL CÍVIC PONT DE SUERT Doctor Saura, 11-13 973 69 00 74 En aquest equipament, els usuaris poden inscriure’s a activitats i cursos com ara Chalkpaint, iniciació a les xarxes socials, Cuida’t i estima’t o Cuina de Nadal per a infants. QUÈ ÉS UN CASAL DE GENT GRAN? És un espai destinat al col·lectiu de les persones grans, que té com a finalitat promoure el benestar de les persones grans i la seva participació com a membres actius de la societat. QUÈ S’HI POT FER? Els casals de gent gran ofereixen als seus usuaris la possibilitat de gaudir de serveis i d’activitats que tenen com a objectiu fomentar la convivència, les relacions intergeneracionals i la participació en la comunitat. CASAL DE GENT GRAN DE TREMP Parc del Pinell, s/n 973 65 07 03 Es tracta d’un espai adreçat a les persones grans. S’hi ofereixen activitats com ara Costura creativa, Apps per a mòbils o l’Acadèmia dels sèniors. Aquest equipament també disposa d’una Oficina d’Afers Socials i Famílies. Més informació a treballiaferssocials.gencat.cat

CASAL CÍVIC LA POBLA DE SEGUR Av. de Sant Miquel del Pui, 64 973 68 04 02 Taitxí, Aeròbic, Teatre, Risoteràpia, Cuina per infants o Scrapbooking són algunes de les activitats programades entre setembre i desembre en l’equipament del Pallars Jussà. 39

Val d’Aran

Tèsi doctorau “estudi des glèises en cornaenclinc de vòutes escarramingades” en Sta. María d’Arties /////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// MÍRIAM BASCO · Vielha

th pròplèu diuendres 22 de seteme era glèisa de Santa María d’Arties acuelherà er acte de lectura e defensa dera Tèsi doctorau “ESTUDI DES GLÈISES ETH CORNAENCLINC DE VÒUTES ESCARRAMINGADES” realizada peth Sr. Sergio Coll Pla, codirigida peth Dr. Josep Lluís e Ginovart (Dean of School of Architecture of UIC Barcelona) e eth Dr. Agustí Costa i Jover (Professor e investigador dera Escòla d’Arquitectura dera Universitat Rovira e Virgili). Damb eth tribunau format peth Dr. Joaquín Ruiz de Arbulo Bayo-

na (Catedratic d’Arqueologia de Grècia e Roma dera Universitat Rovira e Virgili), eth Dr. Albert Samper Sosa (Investigador e professor de geometria dera Escòla d’Arquitectura dera Universitat Rovira e Virgili) e eth Dr. Pedro Casariego Vals (Sosdirector School of Architecture of UIC Barcelona). Er acte, que se celebrarà ena glèisa de Santa María d’Arties tas 18 ores, ei organizat peth Conselh Generau d’Aran e eth Programa

de doctorat en “Arquitectura, Urbanisme e Edificacion” dera Escòla d’Arquitectura dera Universitat Rovira e Virgili.

Unitat d’Aran denuncia la retallada de professorat /////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// MÍRIAM BASCO · Vielha

nitat d’Aran (UA) denuncia que mentre que la resta de Catalunya començarà el curs escolar amb 5.514 professors més, la Generalitat ha retallat més del 20% del professorat a l’Aran des del curs 2011-2012. La formació socialista afirma que l’escola amb més alumnes de tota la Vall d’Aran, l’Escola Garona de Vielha, ha començat aquest curs 2017-2018 amb una “forta retallada” en el professorat, tot i que l’alumnat es manté en les mateixes xifres que anys anteriors.

L’Escola Garona és el centre d’educació infantil i primària més gran de la Vall d’Aran i el segon dins els serveis territorials d’Ensenyament a Lleida, acollint 506 alumnes dels cicles d’educació infantil i primària. Segons UA enguany comptarà només amb 38 professors, dos menys que l’any passat. Unitat d’Aran diu que cal afegir-li que el curs 2011-2012 comptaven amb un total de 49 professors i 520 alumnes, només catorze més que els actuals.

Amplie es installacions Anima-te a parlar aranés! deth centre de recuelhuda de residus de Vielha

/////////////////////////////////////////////////////////////////////// MÍRIAM BASCO · Vielha

th Conselh Generau d’Aran a començat es òbres de reforma e ampliacion deth centre de recuelhuda de residus de Vielha entà aumentar era capacitat de disposicion de contienedors entà incrementar era recuelhuda selectiva de residus ena Val d’Aran. Entà minimizar eth volum a sanejar e poder aumentar era capacitat des contienedors dera recuelhuda s’a adoptat un dessenh des murs en “espia de peish”, çò que s’a passat d’ua capacitat de seleccion de 5 a 14 contienedors. En tot adaptar d’aguesta manèra era recuelhuda as requisits d’omologacion establidi pera Agéncia Catalana de Residus. Per d’auta part s’an analisat es trajectòries des veïculs pesadi en centre de recuelhuda, ara fin de verificar qu’es veïculs de besonh entath sòn foncionament poguen accedir e desvolopar es prètzhèts de besonh corrèctaments. S’a ampliat era longitud dera pòrta d’accès entà perméter era gessuda de camions tipe trailer. Eth Govèrn d’Aran, a destinat un pressupòst de 374.446 € ara inversion d’aguest equipament, que tanben a previst era resèrva d’espacis entà futures installacions complementàries, coma son eth sistèma de compactatge de carton e eth sistèma de compactatge e trissatge de contengut des contienedors, que se realizaràn en un futur. Ei previst qu’es òbres de reforma siguen finalizades eth pròplèu mes de noveme. Eth conselhèr de Territòri d’Aran, José Antonio Boya, a destacat que totes es accions qu’en aguest sens amie a tèrme eth Conselh Generau d’Aran en àmbit dera melhora dera gestion des residus, an de servir entà estimular ara ciutadania ena contribucion dera recuelhuda selectiva e entà qué non se dèishen determinadi residus ath costat des contienedors urbans qu’an d’èster depausadi en centre de recuelhuda de residus.

th Conselh Generau d’Aran a trauès deth departament de Cultura e Politica Lingüistica met en foncionament un an mès, eth “Volontariat per aranés”. Un programa que vò facilitar qu’es persones qu’an coneishements basics d’aranés, mès que non s’ausen a parlar-lo, poguen trobar-se damb persones que lo parlen abituauments e d’aguesta manèra practicar era lengua. Er objectiu principau deth “Volontariat per aranés” ei facilitar un espaci de comunicacion a on era persona qu’a coneishements basics d’aranés e vò lançar-se a parlar-lo e aquerir fluidesa, ac pogue hèr damb ua persona que lo parle abituauments. Se tracte donques, de méter eth contacte a dus volontaris (eth que lo parle abituauments damb eth que vò aquerir seguretat ara ora de parlar-lo) entà que se tròben a on melhor les semble entà parlar aranés, de manèra absoludaments desinteresada, aumens pendent dètz ores (ua ora ara setmana pendent dètz setmanes). Sonque cau donques parlar un shinhau d’aranés, disposar d’ua ora ara setmana, pèrder era vergonha e auer desir d’apréner. Trobaratz tota era informacion sus eth Volontariat per aranés en següent ligam http://www.conselharan.org/volontariat-per-aranes/ o en tot trucar ath telf. deth Conselh Generau d’Aran 973 64 18 01

Pallars Jussà Noves actuacions turístiques al Pallars Jussà

Es ven estufa gasoil de segona mà, Marca Deville. PREU: 185,00 €

/////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// REDACCIÓ · Tremp

eguint en la línia dels darrers anys, el Consell Comarcal del Pallars Jussà està promovent un seguit d’operacions per tal de posar en valor el patrimoni natural i cultural de la comarca, potenciant-ne així l’atractiu turístic i ampliant l’oferta de la xarxa Camins del Jussà que actualment compta amb 57 rutes i gairebé 400km de senders. Aquesta iniciativa que es desenvoluparà durant els pròxims quatre anys, compta amb un pressupost d’1,2 MEUR i s’inclou dins el pla estratègic de desenvolupament econòmic comarcal fent èmfasi en la divulgació i aprofitament sostenible del patrimoni natural i cultural com a eina de dinamització turística i econòmica. Una de les principals actuacions es durà a terme al municipi de Senterada, senyalitzant els 10 elements megalític principals que té actualment el municipi. Actualment ja són visitables, però amb l’objectiu de donar a conèixer el patrimoni d’aquesta part de la comarca es tematitzarà un total uns 40km de senders, amb distàncies i graus de dificultat diversos per a tot tipus d’usuaris, des del públic familiar fins

al senderista més preparat. La tematització de la xarxa de senders és un valor afegit molt valorat per turistes, senderistes i operadors turístics. És per aquest motiu que a Isona (l’antiga l’Aeso romana) es crearà un sender històric d’aproximadament uns 2Km i que anirà des de l’estació d’autobusos fins a la vila romana de Llorís, on es farà visible una part d’aquest jaciment de més de 6.000 m². A Tremp s’habilitarà un sender natural d’1,5 km en el transcurs del barranc de la Font Vella que resseguirà el curs de l’aigua fins el riu Noguera Pallaresa, creant un espai per a vianants que permeti gaudir d’aquest pulmó verd de la ciutat tot valoritzant elements patrimonials existents com el pont romànic de Sant Jaume o les antigues adoberies. Aquesta acció es complementa també amb una de recuperació ambiental del parc del Pinell situat a la mateixa ciutat. Paral·lelament a la creació d’aquests nous senders, s’impulsa la remodelació del Museu Paleontològic i dels Dinosaures del Pirineu ubicat també a Isona. Aquesta inversió fomentarà la interacció amb

l’usuari i la utilització de les TIC, oferint així coneixement i vivència al mateix moment. Per altra banda, abans de finals d’any es posarà en marxa un sistema de video digital amb transmissió IP per tal de recuperar la visió en directe de les aus rapinyaires de la Serra de Sant Gervàs que es podrà visionar des de l’Epicentre i des del Casal dels Voltors de la Terreta. Aquest projecte s’emmarca en la darrera convocatòria de l’eix 6 del Programa Operatiu d’Inversió en Creixement i Ocupació FEDER de Catalunya 2014-2020, en base a la Prioritat d’Inversió 6.3 relativa a la conservació, protecció, foment i desenvolupament del patrimoni natural i cultural. El fons FEDER és el principal instrument de la Unió Europea per pal·liar els efectes de la disparitat entre les regions. El Programa operatiu del FEDER Catalunya 2014-2020 té com a objectiu la promoció d’un creixement intel· ligent, sostenible i integrador del territori, en la línia de les directrius de l’estratègia Europa 2020 i la seva transposició a Catalunya.

“Valoracions i gestió d’obres d’art (pintura catalana, impressionista...), filatèlia, numismàtica, bibliofília, antigüitats etc... Màxima discreció

Telèfon: 973 350 056 elquerestadelafer@gmail.com

invartant@tutanota.com Mòb. 654 49 46 15

Pallars i Ribagorça El Jussà entrega els certi- 12 restauradors participen ficats de formació a 21 tre- a les 23es Jornades balladors Gastronòmiques del Bolet /////////////////////////////////////////////////////////////////////// REDACCIÓ · Tremp

/////////////////////////////////////////////////////////////////////// REDACCIÓ · El Pont de Suert

l president del Consell Comarcal del Pallars Jussà, Constantí Aranda, la vicepresidenta Ma Pilar Cases i el vicepresident, Martí Cardona, entreguen els diplomes als participants del programa “Treball i Formació 2016-17” pels quals es certifica la formació transversal realitzada dins del programa. El programa és un dels ajuts que ofereix el SOC i dels quals el Consell Comarcal del Pallars Jussà en gaudeix. Aquesta darrera convocatòria, ha permès incorporar al món laboral fins a 21 treballadors, 18 dels quals van finalitzar el seu contracte de 6 mesos a finals de juliol i 3 continuen en actiu perquè la previsió de contracte és d’una durada de 12 mesos. Dins d’aquest programa els treballadors han realitzat accions d’experiència laboral, de 6 mesos o 12 mesos.

l Consell Comarcal de l’Alta Ribagorça ha presentat les 23es Jornades Gastronòmiques del Bolets a l’Alta Ribagorça, on hi participen 12 restauradors de la comarca. L’acte va tenir lloc al restaurant L’Aüt, a Erill la Vall, i va estar presidit pel president del Consell Comarcal, Josep Lluís Farrero. És el primer cop que la presentació es realitza en un dels restaurants participants per tal de donar importància als propis restauradors. Del 6 al 29 d’octubre, els restaurants participants oferiran menús on el bolet serà el producte principal. Farrero va destacar la feina dels restauradors per oferir una oferta gastronòmica de qualitat que posa en valor els productes locals i la professionalitat del sector. Així mateix, confia que s’incrementarà el nombre de menús servits respecte l’any passat i que en aquesta edició s’arribi als 1.100.

129€ Oferta FIRA

+IVA

Mides: 90*190.

799€ +IVA

19€

+IVA

Horari 10h a 13:30h i de 17h a 20 h de dilluns a dissabte

Estantería amb trasera de 22 cm alt* 51cm ample* 17cm fons. Varis colors.

X F R EE TA Servei express

Av. Valls d’Andorra, 24 baixos. La Seu d’Urgell (darrera del Mercadona) yonivi_1@hotmail.com · Mòb. 635 411 604 · Tel. 973 354 190 44

Bar Restaurant -Tapes variades, entrepans freds i calents, brasa, arrossos, hamburgueses, esmorzars, especialitat bacallà i pop. -Sala chillout amb música ambiental per desconectar. -Local preparat amb tv per veure tot tipus d’esports: motos, cotxes, fútbol...

Veniu a gaudir de la Fira de Sant Ermengol

ELS ENCANTS DE LA SEU (mobles, electrodomestics i complements)

Pol. Montferrer, Parcel·la. A-4. Telf: (+34) 622 533 604 (+376) 337 957 (+34) 973 355 742 elsencantsdelaseu@gmail.com

Menú diari: 10,50 euros.

Plaça del Codina, 4. Telf. 973 044 338 La Seu d’Urgell

També servei de mudances nacional i internacional. Muntatge i desmuntatge de mobles

Local ampli i molt acollidor.

NOVA GERÈNCIA Menú de dilluns a divendres. Preu 11 €. També carta: amanides, cargols, carn a la brasa i al forn, peix i més.

Telf: 973 35 25 35

Ctra Nacional 260, km 231. Direcció Lleida a la Seu d’Urgell. restaurantlamasia7@gmail.com 46

benestar Acupuntura sense dolor //////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// JORDI SEGARRA · Acupuntor

’Acupuntura japonesa és una teràpia que practico des de fa més de 15 anys i que no produeix dolor. Els japonesos han desenvolupat tècniques molt suaus i poc invasives d’acupuntura i han creat agulles molt fines que s’insereixen al cos, superficialment, sense notar-ho. Un dels sistemes més destacats d’Acupuntura japonesa és el del Dr. Manaka. Aquest important tractament es dirigeix no solament als símptomes, per exemple ansietat, migranya o insomni, sinó també a l’arrel que provoca el desequilibri. El resultat és una millora de l’estat físic, energètic i emocional del pacient en molt poques sessions. La gran majoria de persones que reben aquest tractament descriuen l’acupuntura com una experiència molt relaxant que produeix un gran benestar.

i terapèutica que estimula els punts els d’acupuntura. Indicada per augmentar l’energia, i per relaxar la tensió nerviosa. Petits granets de moxa (okyu) són aplicats pel tractament del dolor, per exemple les tendinitis. Auriculoteràpia: Estimulació amb llavors, imans, làser... dels punts del pavelló de l’orella, on hi trobem una representació de tot el cos. Molts punts tenen acció relaxant i calmen la ment. Ventoses: Pel tractament de contractures i dolors musculars. Gran eficàcia en problemes respiratoris. Intradermals: Micro agulles, aproximadament d’un mil·límetre, adherides amb un esparadrap a la pell és poden deixar durant unes hores. Els dolors aguts acostumen a marxar ràpidament. Massatge seguint els meridians d’acupuntura. És un tractament sense agulles per a nens (shonishin) i persones molt sensibles.

Altres tècniques utilitzades en Acupuntura japonesa són les següents: Moxibustió (moxa): A partir d’una planta, l’artemisa, s’elabora la moxa, que genera una calor molt agradable

El tractament amb Acupuntura japonesa pot millorar la salut i la qualitat de vida de moltes persones i, a més, fer-ho sense dolor.

Consulta de Psicologia Clínica General Sanitària i Psicopedagogia

Miquel Alet Torres Psicòleg col. núm. 12.194

INFANTS, ADOLESCENTS i ADULTS. Atenció psicològica i consulta psicopedagògica. Formacions, assessoraments, col·loquis, conferències i tallers. Placeta les Monges, 10 baixos 25700 la Seu d’Urgell Telèfon/ Whatsapp: 677 85 34 95 miquelalet@yahoo.es (Hores a convenir) Podeu consultar la pàgina de Facebook: Miquel Alet Torres- Psicòleg/ Psicólogo @miquelalettorrespsicologia

PsiquiatriaPirineus Dr. Carles Berché

Salut Mental i Addiccions, Adults i Infanto-juvenil Atenció on-line, visiteu

http://psiquiatriapirineus.blogspot.com

C. Orri, 40 La Seu d’Urgell 973 360 395 C. Sant agustí 3, 1-4 Puigcerdà 622 549 703 Av. N. S. de Montserrat 14 Sort 622 549 70

Ofertes de feina/classificats SELECCIONA:

TÈCNIC/A INFORMÀTIC/A de SISTEMES Requisits: Estudis en Enginyeria Tècnica Informàtica o similar Experiència en gestió de sistemes Help Desk (xarxes, servidors, monitoritzacions, bases de dades, ...) Coneixements de programació Valorable coneixements, d’ERP Microsoft Dynamics AX i d’eines BPM i BI Domini de l’Anglès Oferim: Incorporació immediata Formació a càrrec de l’empresa Sou segons vàlua del candidat

Excel·lent local en traspàs, adequat per activitats artístiques, educatives i lúdiques (ball, dansa, teatre, etc.) Espai de 235 m2 amb una sala amb terra de fusta, miralls i barres de 95m2. Llum exterior.

Interessats adreceu curriculum vitae amb fotografia a: TAG SYSTEMS SA Dept. de RRHH, Crta. de la Comella, 49, Andorra la Vella, o bé trucar al 879600 (fax. 879606) e-mail: rrhh@tagsystems.net

ENCARREGAT/DA DE SUPERMERCAT ANDORRA LA VELLA

Contacte: 699 300 683 peredelaseu@gmail.com ADMINISTRATIU / VA Habilitats informàtiques actualitzades. Coneixements elevats de comptabilitat. A poder ser experiència en el sector de pereceders. Do de gent, perfil comercial i atenció telefònica. Persona multifuncional, seria i compromesa.

Serà la persona encarregada de la gestió de l’establiment per aconseguir l’acompliment dels objectius de venda, control d’estocs, de la imatge del supermercat i dels empleats, així com del servei i l’atenció al client. Es requereix almenys de 2 anys d’experiència en lloc de treball similar. Retribució segons vàlua. Incorporació immediata. Interessats/ades enviar cv a: gamma@gammamanagement.ad

MANTENIMENT O PRODUCCIÓ

Consulteu més ofertes de treball:

www.viurealspirineus.cat/seccion/ofertes-treball/ 50

Requisits: Persona ordenada, neteja i capacitat organitzativa Soldadura i treballs amb metall Lampisteria, electricitat, aire, aigua i fred Mecànica i manteniment de maquinària i automòbil Persona multifuncional, seria i compromesa. Enviar els CV a destany@mafriseu.com

PERFILS POLIVALENTS AMB ALTA ORIENTACIÓ COMERCIAL PER TREBALLAR A ANDORRA Es requereixen persones polivalents amb molta orientació comercial, bon nivell de català i castellà, es valoraran altres idiomes i experiència en atenció al client. Incorporació immediata. Interessats/ades enviar cv a: gamma@gammamanagement.ad 51

Col·lecció Petit Pirineu: 1. La trementinaire de les nenes rosses 2. El tresor més gran del món 3. Anem a plegar manairons 4. El burot i les cireres d’Arfa 5. El gegant i l’acordió

7. El poltre de la Lluna 8. La Vedelleta Reula

Foto: Josep Maria Costa

Nou conte

6. La guineu i la camosa

Edicions Salòria ha conformat un considerable catàleg format en primer lloc per assaig local, però també per una atrevida línia de llibres infantils sobre història, llegendes i tradicions del Pirineu explicades per als més petits. Col·lecció Petit Pirineu: 1. La trementinaire de les nenes rosses 2. El tresor més gran del món 3. Anem a plegar manairons 4. El burot i les cireres d’Arfa 5. El gegant i l’acordió 6. La guineu i la camosa 7. El poltre de la Lluna 8. La vedelleta Reula 9. L’Últim llop de la Cerdanya 10. Les gallines d’Aristot 11. La sopa de pedres 12. La bruixa Cadinella i el ball cerdà Més informació: www.edicionssaloria.com 52

V Fira del treball de Cerdanya

Carta d’agraïment sobre la Pampa del Caucas

////////////////////////////////////////////////////////////////////// REDACCIÓ · Puigcerdà

///////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// ÀREA DE MEDI AMBIENT DEL CONSELL COMARCAL DE LA CERDANYA · Puigcerdà

l Consell Comarcal de la Cerdanya, en col·laboració amb el Consorci Alt Urgell – Cerdanya celebrarà, el pròxim 7 d’octubre, la cinquena edició de la Fira del Treball al recinte i jardins del Consell Comarcal a Puigcerdà. Dins del compromís que té el Consell amb els sectors de creació d’ocupació i els sectors econòmics potencials de la comarca, aquest 2017 se celebrarà, en el marc de la V Fira del Treball, una jornada de Networking: Cultivant emprenedors. Aquesta, pionera a la Cerdanya, tindrà com a objectiu crear un espai de coneixença mútua que enforteixi els vincles entre empreses del sector agroalimentari, turístic, comerç, emprenedors, etc. i el talent jove. La Fira del Treball mantindrà el seu format tradicional, amb estands on empreses, entitats i borses de treball de la comarca presentaran les seves ofertes de feina i rebran els currículums dels visitants, a més de poder celebrar una petita entrevista directament. Enguany, dos dies abans, el 5 d’octubre, es duran a terme un seguit de tallers pràctics de recerca de feina per donar eines útils als candidats de cara a la Fira.

es del mes de maig en què es va demanar la col·laboració ciutadana per localitzar l’espècie invasora Pampa del Caucas (també coneguda com a belleraca gegant o julivert gegant), heu estat moltes les persones que us heu interessat a conèixer l’espècie demanant-nos informació i que heu col·laborat activament enviant correus electrònics amb fotografies de plantes sospitoses de ser aquesta espècie invasora. Es van comprovar

totes les fotografies i gràcies a tots vosaltres s’han detectat i eliminat les plantes invasores de tres llocs nous i que fins ara havien passat desapercebuts. L’eliminació de plantes s’ha fet a través d’un projecte de Diputació de Girona amb col·laboració amb Tallers de Cerdanya i Obra Social la Caixa en el qual també hi donen suport les administracions locals, el cos d’Agents Rurals i la Generalitat de Catalunya a través de diversos departaments. Aquest projecte va començar l’any 2016 amb la localització de l’espècie i accions d’eradicació i està previst que tingui continuïtat. Gràcies a la col·laboració, totes les accions estan donant fruit però encara queda feina per fer i s’haurà de treballar durant anys per poder eradicar l’espècie.

Puigcerdà acull la vintena Mitja Marató //////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// REDACCIÓ · Puigcerdà

Osseja es queda sense diaris Els veïns del poble de Guils /////////////////////////////////////////////////////////////////////// es reuneixen en assemblea M. PASCUAL · Osseja

/////////////////////////////////////////////////////////////////////// JORDI PARDINILLA · Guils de Cerdanya

l diumenge 8 d’octubre se celebrarà la 20a edició de la Mitja Marató de Puigcerdà, una de les proves més consolidades i importants del calendari esportiu del municipi. La cursa l’organitza el Club Poliesportiu Puigcerdà amb el suport de l’Àrea d’Esports de l’Ajuntament de Puigcerdà i la col·laboració de diverses entitats i institucions. Amb sortida i arribada al Club Poliesportiu Puigcerdà i un recorregut de 21,097 km, la Mitja Marató passarà per Sant Martí de Cerdanya, Bolvir, Talltorta, la zona de Ventajola, el pla d’Enveig, l’estany de Puigcerdà i el pla de Rigolisa. L’hora de sortida serà a les 10.30 h del matí i es tancarà el control a les 13 h. Hi haurà avituallaments cada 5 Km. Les inscripcions es poden fer per internet a través del web www.puigcerda.cat/esports fins a les 24 h del divendres 6 d’octubre. El preu de la inscripció és de 10 € per als esportistes federats amb llicència de la Federació d’Atletisme (s’haurà de presentar la llicència federativa vigent en el moment de recollir el dorsal) i de 15 € per als esportistes

no federats (inclou assegurança de dia). El centre organitzatiu estarà situat al Club Poliesportiu Puigcerdà, on es podran recollir els dorsals i el xip entre les 9 i les 10 h del dia de la competició. Les places estan limitades a 500 corredors.

’any 1945 els avis d’Arro Francis van obrir una petita botiga a Osseja. El passat diumenge 24 de setembre, setanta anys després, a les 12 del migdia l’estanc tancà les portes definitivament i Osseja es va quedar sense cap punt de venda de diaris, revistes, llibres, material escolar o tabac. L’Arro s’ha jubilat i no ha trobat ningú que vulgui continuar al capdavant del negoci de manera que aquest poble de l’Alta Cerdanya se sumarà al degoteig de localitats del Pirineu que no tenen cap punt de venda de diaris. El temps canvien. Aquest octubre, els veïns i turistes d’Osseja que vulguin comprar el diari, el tabac o algun objecte de regal han de desplaçar-se fins a la Guingueta d’Ix o Sallagosa. La botiga que els darrers 70 anys ha estat oberta cada dia és tancada, per jubilació del propietari, i el poble perdrà un establiment emblemàtic que més enllà de la funció comercial pròpia tenia un paper cohesionador i era un punt de referència per a veïns i turistes. Actualment, Osseja té uns 1.300 habitants censats però aquesta població augmenta considerablement durant els caps de setmana i els períodes festius. L’Arro Francis, que es va criar darrere els taulells, ha explicat als lectors de VIURE ALS PIRINEUS que “en els darrers anys les coses han canviat moltíssim, la venda de diaris ha caigut en picat i això ha afectat la facturació del negoci; abans la gent entraven a comprar una revista o un diari i s’emportaven un regal, compraven uns caramels o s’emportaven una agenda o un bolígraf”. “Però internet ho ha transformat tot”, afegeix Arro amb una certa resignació però amb la tranquil·litat d’haver fet la feina ben feta fins al darrer moment. Com a bon botiguer l’Arro s’ha mostrat sempre atent a les demandes dels clients i molt interessat per l’evolució social i política tant de la banda francesa de la Cerdanya com de la catalana. La realitat, però, és incontestable. L’Arro es jubila i a partir d’ara quan arribem al centre històric d’Osseja ens trobem la seva tenda tancada. Serà així almenys fins a l’1 de gener. Aquell dia obrirà les portes un nou negoci, un fisioterapeuta. Gràcies per tot, Arro Francis!

’assemblea de poble de Guils de Cerdanya, que es va celebrar aquest setembre al local social de Guils, va ser un èxit de convocatòria i de participació. Una cinquantena de veïns de la localitat van assistir a l’acte organitzat per l’equip de govern local que va servir per exposar els projectes executats aquests últims mesos i, especialment, per presentar les iniciatives previstes d’ara i fins a final del mandat. En el torn obert de paraula els veïns van dir-hi la seva, amb suggeriments que van ser recollits pels regidors del govern. L’assemblea de poble va començar a les 19 hores. L’acte va ser presidit per l’alcalde, Valentí Tuset, que va estar acompanyat per la resta dels membres del govern local, els regidors Montse Ribot, Vicenç de Moxó i Miquel Bisbe. L’acte va comptar també amb la participació dels arquitectes Francesc i Cristian Maurell, responsables dels projectes de la plaça Major de Guils i la millora del cementiri de Saneja. La convocatòria va començar amb un repàs de les principals actuacions que el govern municipal ha realitzat aquests primers mesos de mandat. Els regidors van ser els encarregats d’explicar, per àrees de govern, les accions dutes a terme. Posteriorment, es va destacar les iniciatives de futur previstes per aquests propers mesos, com ara la nova plaça davant de l’església de Guils o la portada d’aigua a Puigcerdà Residencial, entre altres. Dos dels projectes més destacats que es volen impulsar en els propers mesos són la millora de la plaça Major de Guils i la millora del cementiri de Saneja. Els responsables de l’estudi d’arquitectura Maurell de Barcelona, amb orígens familiars a Saneja, autors del disseny dels dos espais locals, van presentar els projectes. La reforma i canvi d’usos de la plaça Major va centrar part del debat. Els veïns, majoritàriament, valoren positivament la proposta de disseny i consideren oportú fer d’aquest espai un lloc de trobada veïnal, de lleure i d’esbarjo, tot suprimint l’aparcament de vehicles i suprimint la zona de contenidors. Amb tot, tenint en compte que hi ha alguns veïns que han mostrat les seves reticències, l’equip de govern s’ha compromès a continuar debatent aquest projecte que considera, però, necessari i prioritari. 57

Comencen les obres de remodelació de la plaça Barcelona de Puigcerdà que s’allargaran durant quatre mesos //////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////// REDACCIÓ · Puigcerdà

mitjans de setembre, l’Ajuntament de Puigcerdà va iniciar la remodelació de la plaça Barcelona. Les obres tindran un cost de 337.000 € que seran finançats amb una subvenció dels Plans de Foment Territorial del Turisme de la Generalitat de Catalunya i amb fons propis de l’Ajuntament. El seu termini d’execució és de 4 mesos, si bé està previst que

la pavimentació de tota la plaça amb aglomerat asfàltic estigui enllestida abans de les vacances de Nadal. La plaça Barcelona és una de les places més importants de Puigcerdà, un nus de carrers i la porta d’entrada al centre històric i comercial de la Vila. Aquest projecte contempla la remodelació íntegra de la plaça. Així, es reordenarà i optimitzarà l’espai destinat a vianants i l’espai destinat al trànsit rodat, es refarà tot el paviment de la plaça amb aglomerat asfàltic, es remodelaran les voreres i se’n faran de noves en aquells trams en què no n’hi ha, s’eliminaran les barreres arquitectòniques, es soterraran les línies i s’instal·larà nova il·luminació. El fanal central de la plaça s’ha ubicat a la cruïlla entre l’avinguda del Segre i el passeig Josep Pla. En el seu lloc es construirà una nova rotonda amb plantes arbustives, zona verda i una font ornamental. També està prevista la instal·lació de nou mobiliari urbà (papereres, bancs, etc.) i la plantació d’arbrat al voltant de la plaça. Així mateix, s’habilitarà un espai d’aparcament en el tram entre la plaça Barcelona i la rambla Josep Maria Martí.

Dotzena edició del XII Trofeu Premi Sebastià Bosom - Vila Internacional de curling de Puigcerdà /////////////////////////////////////////////////////////////////////// REDACCIÓ · Puigcerdà

/////////////////////////////////////////////////////////////////////// GAEL PIGUILLLEM · Puigcerdà

ls dies 6, 7 i 8 d’octubre de 2017, es disputarà la dotzena edició del Trofeu Internacional Vila de Puigcerdà de Curling, a la pista de gel del Club Poliesportiu Puigcerdà. En l’edició d’enguany hi participaran 18 equips que es desplacen a Puigcerdà per a gaudir del curling i de la Cerdanya. Cal destacar la presència de combinats de 7 nacionalitats diferents (Estats Units, Escòcia, Suïssa, França, Mònaco, Espanya i Catalunya), fet que posiciona aquest trofeu com un dels més importants del sud d’Europa. La competició començarà el divendres dia 6 a les 6 de la tarda i es desenvoluparan diverses rondes de partits fins el diumenge dia 8 a les 14:00 h que és disputarà la final. A més de la vessant esportiva, durant el “bonspiel” (és com s’anomena aquest tipus de competició en el món del curling), també s’han organitzat diversos esdeveniments de caire social per a tots els participants. L’èxit d’aquesta edició és gràcies a la tasca de tots els membres de Curling Puigcerdà Pànxing.

eunits a l’Arxiu Comarcal de Cerdanya (Puigcerdà), el Jurat del Premi Sebastià Bosom-Vila de Puigcerdà format per Albert Pinyeira, alcalde de Puigcerdà, Xavier Piguillem, Regidor de Cultura de l’Ajuntament de Puigcerdà, Erola Simon, directora de l’Arxiu Comarcal de Cerdanya, Oriol Mercadal, director del Museu Cerdà, Enric Quílez, president del Grup de Recerca de Cerdanya, Jordi Forcada, vicepresident del Grup de Recerca de Cerdanya i Francesc Esteban, Secretari del Grup de Recerca de Cerdanya, que actuà com a secretari, van examinar els següents treballs presentats: - “Una gran empresa en una petita comarca”, de Sara Zaya Molina (IES Pere Borrell, Puigcerdà). - “El món subterrani de Puigcerdà”, de Dana Gómez Baladà (IES Pere Borrell, Puigcerdà). - “La Cerdanya a través de l’aigua”, de Núria Vela Romeu (Institut Joan Brudieu, La Seu d’Urgell) I després d’una acurada deliberació, van acordar per unanimitat concedir el primer premi al treball: - “La Cerdanya a través de l’aigua”, de Núria Vela Romeu (Institut Joan Brudieu, La Seu d’Urgell) A la deliberació es va tenir en compte que l’esperit del premi és el de fomentar la recerca i és aquest aspecte el que s’ha valorat especialment. També s’ha de fer constar que aquest any l’accèssit es va declarar desert.

Xerrada sobre les millores Premi BDP Software per a del comerç a Puigcerdà dos joves pirinencs /////////////////////////////////////////////////////////////////////// REDACCIÓ · Puigcerdà

/////////////////////////////////////////////////////////////////////// REDACCIÓ · Prullans

Properament canvi de local al C. Nord (Alp)

Foto: Jordi Pardinilla

l passat dilluns 2 d’octubre va tenir lloc al Museu Cerdà una de les dues formacions organitzada per les cambres de Comerç de Girona, amb el recolzament de l’Ajuntament de Puigcerdà i l’Associació de Comerç de Puigcerdà. La formació, amb el títol “El teu comerç pot brillar més”, te com objectiu aprendre les tècniques de venta i com realitzar promocions o publicitat del comerç a través de les Xarxes Socials i al propi blog com a imatge de l’establiment. Aquesta primera sessió constava en un taller de 4 hores gratuït en el Museu Cerdà.

El Club Gel Puigcerdà ha començat la temporada amb il·lusió i nous reptes /////////////////////////////////////////////////////////////////////// REDACCIÓ · Puigcerdà

toniblanco2017.es

’entrenador Salva Barnola explica les novetats en els equips sènior i júnior del Club Gel Puigcerdà. Segons Barnola, “l’equip sènior del CG Puigcerdà ha reincorporat a la disciplina del club, Ramon Morer, un desequilibrant jugador de 33 anys de la pedrera del club que en la seva darrera etapa fou capità i que va tenir un passat com a jugador del FC Barcelona amb el que també va aconseguir la lliga la temporada 2008-09”. Pel què fa l’equip júnior el CG Puigcerdà compta amb una plantilla molt curta. Oriol Paul serà baixa indefinida i aquest fet encara agreuja més la manca d’efectius de les línes groc i negres. 60

l passat dissabte, dia 16 de setembre, a Puigcerdà, es va fer lliurament del Premi Tecnològic del Pirineu que concedeix l’empresa BDP SoftwareIbernyx S.L., una societat tecnològica que té la seva seu a la capital de la Cerdanya. Aquesta primera edició dels premis estava dotada amb 600 euros, juntament amb un trofeu commemoratiu. El treball guanyador d’aquesta edició està basat en la creació d’un jardí vertical a petita escala i el seu sistema de rec automàtic mitjançant l’aplicació Arduino. Arduino és una plataforma de hardware lliure, basat en una placa amb un microcontrolador i un entorn de desenvolupament, dissenyada per facilitar l’ús de l’electrónica en projectes multidisciplinars.

TOTS ELS DIMECRES OFERTA Fes-te el color i et regalem un tractament personalitzat de TREATNATURTECH (xampú + mascareta + serum) MONTIBELLO EXPERIENCE BEAUTY

Gerard Feixes i Jordi Llaudó, dos joves investigadors Segons trobem a internet, hi ha diferents aplicacions conegudes que s’han desenvolupat mitjançant aquesta plataforma; el GarabatoBOT, que és un robot que emula un espirògraf capaç de pintar o el MR-808, que és una caixa de percussió robòtica que simula una caixa de ritmes. Els brillants autors del treball guanyador són Gerard Feixes (La Seu d’Urgell) i Jordi Llaudó (Prullans), tots dos alumnes de l’IES Joan Brudieu de La Seu d’Urgell. En la convocatòria del Premi Tecnològic del Pirineu hi van poder participar tots els alumnes de 2n Batxillerat de la Cerdanya, l’Alt Urgell, el Pallars Sobirà, el Pallars Jussà, l’Alta Ribagorça, la Val d’Aran, el Solsonès, el Berguedà i el Ripollès. El premi es basa en els treballs de recerca de temàtica tecnològica. Enguany s’han presentat un total de 8 treballs. La segona convocatòria, la del 2018, s’anunciarà en les properes setmanes. Ibernyx, una empresa pirinenca de tecnologia Ibernyx S.L., és una empresa amb seu a Puigcerdà, i delegació a Madrid, amb més de trenta anys d’experiència. Actualment, aquesta empresa de tecnologia és líder en el sector del software de gestió i de punts de venda tàctils, un àmbit econòmic que cada cop té més importància en la societat moderna. 61

Anuncia’t a Viure als Pirineus

Mòbil. 699 24 18 71 Telf. 973 98 91 62 www.viurealspirineus.cat